Cronica35 by TSH Comunicació

www.cronica.diarimes.com

ACTUALITAT EMPRESARIAL TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Núm.35. Novembre de 2010

Lluís Maestre. President del Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona.

NOMS PROPIS

«Apostar només pel gas i l’energia eòlica és molt perillós» P10-11

Les petroquímiques de Tarragona comencen a presentar balanços optimistes

EMILIO BOTÍN

Les renovables comencen a fer figa

Fitness per acabar amb els accidents laborals

El sector de les energies verdes trenca la seva tendència a l’alça de fins ara i comença a preveure baixada de l’ocupació i perdre pes en l’economia del país.

Industrial Jubus de Reus ha aconseguit que en un any les baixes hagin passat de 17 a 1 gràcies a un programa d’exercicis preventius pels treballadors. P16-17

P12-13

Així, redueix els costos logístics i reforça la seva planta com a punt fort d’entrada al mercat ibèric P14-15

El president del Santander va visitar Tarragona per renovar l’acord de col·laboració amb la URV. P20

El sector dels lots de Nadal comença a veure signes de recuperació en la seva facturació

JOAN ALBERT ABELLÓ

J.Antoni Belmonte, nou president de la patronal tarragonina, CEPTA

Les xifres de vendes augmenten, i aquest trimestre es situen en més de 39 milions d’euros entre les quatre petroquímiques. P12-13

Papstar Ibèrica aposta per Tarragona i inverteix en maquinària

El president de la Cambra de Tarragona és un dels homes forts de CatalunyaCaixa P8

Segons les últimes xifres, les vendes es mantenen i fins i tot han pujat respecte a l’any passat P6-7

El nou president de la CEPTA renova càrrec i agafa les regnes de la patronal per quatre anys més P21 Messer Ibèrica acaba l’any del seu 40è aniversari a la demarcació de Tarragona

isaac sanromà El president de la Cambra de Reus assumeix la direcció de la Borsa Europea de Comerç. P8

La multinacional alemanya ha celebrat enguany els 40 anys de la seva instal·lació a Vila-seca P18

REPORTATGE

ENERGIES RENOVABLES

El sector de les renovables retrocedeix i perd pes econòmic L’any 2009 ha estat un punt d’inflexió en el desenvolupament del sector de les energies anomenades «verdes», conseqüència principalment del nou marc regulador, i les barreres administratives en l’adjudicació de concursos. A més, s’obre l’horitzó del 2020, on les energies verdes han de suposar el 20% de l’energia que es generarà a Espanya per complir amb la UE.

Núria Arlandes

L’

any 2009 ha estat molt difícil per tots els sectors econòmics, però un dels sectors pels quals més s’ha apostat, quant a motor econòmic de recuperació, ha estat el sector de les renovables, però ni aquest any passat i ni el que porta de 2010 està a l’altura de les expectatives. Malgrat això, el sector de les energies renovables dóna feina en aquests moments a 68.737 persones, i a aquests llocs de treball s’han de sumar els 44.000 indirectes que es deuen també a aquest sector, quedant un total de 113.000 llocs de treball, on el 44,6% prové de l’eòlica, el 28,4% del fotovoltaic, el 9,8% del sector tèrmic i la resta de subsectors, segons un estudi realitzat per CCOO. Pel que fa al futur laboral, en un termini de cinc anys es crearan només 11.000 llocs nous de treball a causa principalment de la falta d’ambició del Paner, que va aprovar un objectiu de consum d’energies renovables del 20,8% fins al 2020, Segons l’estudi realitzat per CCOO, si s’establís

EL DETALL

Aportació de les eòliques al PIB 3207 milions d’euros, que suposen un descens del 15,7% respecte a l’any 2008 i trenquen la tendència a l’alça d’anys anteriors un 30%, s’aconseguirien crear prop de 50.000 nous llocs de treball nomes d’aquí al 2015 i la suma total del sector podria arribar als 202.000 llocs el 2020. Per una altra banda, l’Associació Empresarial Eòlica (AEE) ha presentat l’informe sobre l’Impacte macroeconòmic de l’energia eòlica a Espanya realitzat per Deloitte, on també reflecteix la baixada de l’ocupació en aquest tipus d’energia. Així, a finals de l’any 2009 el sector ocupava 35719 persones, directament o indirectament, cosa que suposa 5.000 llocs de treball menys que l’any 2008. Aquest any 2010 s’espera que la tendència sigui la mateixa. Però a diferència de l’informe de CCOO, segons AEE, aquesta tendència es deu sobretot a la incertesa regulatòria existent que manté paralitzada una part

important de l’activitat del sector. Però també les restriccions dels concursos autonòmics per l’assignació de parcs terrestres, amb plans industrials que no sempre tenen a veure amb el desenvolupament d’aquesta tecnologia. L’estudi de l’AEE va més enllà i deixa clar que l’impacte del registre de pre-assignació que es va crear a l’empara del RDL 6/2009, juntament amb les creixents contraprestacions econòmiques i barreres administratives que estan suposant els concursos autonòmics per la instal·lació de parcs eòlics, han actuat com a agents negatius i han provocat una involució en el sector. Una de les dades que ho demostra és l’aportació del sector al PIB espanyol, que l’any 2009 va ser de 3.207 milions d’euros, cosa que suposa un descens del 15,7% respecte

a l’any 2008 i trenca la tendència a l’alça d’anys anteriors. En relació a la retribució de primes, la normativa actual només fixa la retribució de les primes fins al 2012; així, parcs com els assignats fa poc a Catalunya no tenen fixa la retribució, ja que en principi es començaran a construir a partir del 2013, cosa que pot fer paralitzar les instal·lacions ja que la retribució assignada no sigui suficient per fer viable el projecte. Per això, es demana un marc regulatori estable i clar al ministeri. Malgrat tot això, no totes les dades són negatives. L’estalvi obtingut per la substitució de combustibles fòssils durant l’any 2009 va ser de 1541 milions d’euros, 270 milions d’euros equivalents al valor de les emissions de gasos d’efecte hivernacle evitades. A la balança fiscal el sector va

Les energies verdes estan esdevenint un dels sectors econòmics més importants per sortir de la crisi

Novembre de 2010

OBJECTIUS

L’eficiència energètica, l’altra assignatura pendent Un dels objectius inclosos dins del Paner és aconseguir una reducció en el consum de l’energia primària del 20% respecte al nivell de consum que no existiria si no s’adoptés cap mesura d’eficiència energètica. Aquest és l’objectiu que han d’assolir la societat i el teixit empresarial d’aquí al 2020. Segons una enquesta realitzada per Eurochambres, aquest any entre més de 2.000 empreses d’arreu d’Europa, per analitzar fins a quin punt s’està conscienciant de la necessitat de ser efi-

cients energèticament parlant i els avantatges quant a reducció de costos de les nostres indústries revela que en general es tenen en compte la importància i els beneficis d’utilitzar l’energia de forma més eficient però moltes afirmen no disposar de suficients recursos i informació per porta-ho a terme. I en aquest sentit hi juga un paper molt important la crisi econòmica que s’està vivint. Per fer-nos-en una idea, el 93% de les empreses percep que les auditories energèti-

ques per identificar les possibilitats d’estalvi són d’utilitat, però només un 25% les ha dut a terme, el 40% no disposen d’una persona específica responsable dels aspectes energètics, i en els dos casos s’apel·la a les dificultats financeres per fer-ho. Per altra banda, tres de cada quatre no tenen el millor proveïdor de subministrament energètic, ja que no disposen de suficient informació per canviar-lo i el 79% no utilitza cap tipus d’energia renovable. Les pimes són el segment

empresarial, majoritari al teixit empresarial europeu, en què hi ha els resultats més preocupants, ja que només un 10% d’aquestes realitzen un control i seguiment del seu consum energètic, que en definitiva és el primer pas per prendre consciència de la necessitat d’una millora al respecte. En definitiva, l’enquesta denota que una major informació i assessorament, així com més incentius econòmics i facilitats financeres, contribuirien a impulsar els avantatges de l’eficiència energètica a les més de 20 milions de pimes de la UE i poder, així, assolir els ambiciosos objectius europeus en l’horitzó marcat del 2020. Pel que es veu, encara hi ha molts de deures per fer, s’ha de millorar.

L’eòlica marina pren el relleu del futur energètic de l’aire

LES XIFRES

aportar 213 milions d’euros i va invertir 156 milions d’euros en I+D+i, i les exportacions 2.104 milions d’euros l’any 2009. Quant a retribucions de primes, l’eòlica en va rebre per valor de 1.577 milions euros, cinc vegades menys del que ha aportat al PIB espanyol.

Paner: full de ruta de cara al 2020

Aquest és l’anomenat paquet verd, amb tres objectius clars, dels quals el més important és fomentar les energies renovables perquè suposin un 20% en el consum d’energia dins de la UE el 2020. Ara el govern ha establert el seu objectiu en un 20,8%, més del 20% exigit inicialment. Aquest és el punt en què tot el sector hi diu la seva i desperta algunes ampolles, però amb el que encara no podem somiar.

113

mil llocs de treball directes e indirectes provenen del sector de les renovables aquest any 2010

mil llocs de treball menys que l’any 2008 s’han creat al sector de l’eòlica a Espanya

per cent d’energies renovables és el límit establert per Espanya a assolir com a objectiu el 2020

En aquestes altures del desenvolupament de l’energia eòlica terrestre, tant en tecnologia com en instal·lacions i potència arreu del país, es troba amb un gran entrebanc pel seu futur, la limitació del sòl, per noves plantes; per això en previsió s’està buscant una sortida, i és aquí on entra en joc l’eòlica marina. Segons l’AEE, aquest tipus d’energia té un futur molt prometedor, ja que el mar té un recurs eòlic superior i més constant que el terrestre, i on existeix un potencial enorme de creixement. Aquest fet es té en compte ja dins del Paner, on figuren els objectius a assolir quant a renovables, i on l’eòlica marina està previst que de cara al 2020 generi al voltant del 2% de l’electricitat espanyola, amb 3000 MW objectiu poc ambiciós des del punt de vista de l’AEE, que junt amb el 16,6% previst per a l’eòlica terrestre suposarà el 17% del total. Tot i això, l’eòlica marina té gran dificultat tecnològica per la seva construcció i el seu manteniment però també en la seva major capacitat per generar electricitat, ja que el recurs eòlic pot arribar a ser un 50% més al mar que a la terra i requereix noves infraestructures que permetin evacuar la generació dels

parcs en punts claus pròxims a la costa. La costa espanyola és complicada, no hi ha plataforma continental i les aigües són molt profundes, cosa que encareix els costos de instal·lació, a diferència d’altres països europeus com Regne Unit o Suècia on la profunditat de les aigües és d’uns 20-30 m fins i tot lluny de la costa. Avui per avui, els únics projectes que hi ha en marxa a Espanya són experimentals. Un d’aquests projectes és el Zefir Test Station, promogut per l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), que s’ubicarà a la costa de Tarragona i serà una planta d’investigació internacional destinada a l’assaig d’aerogeneradors marins en aigües profundes, la seva instal·lació es desenvoluparà en dues fases. La primera està previst que estigui en funcionament el 2012 i s’instal·laran un màxim de 4 aerogeneradors ancorats al fons del mar a un 3,5 km de la costa amb una potència màxima de 20MW. Ara, l’IREC ha signat un conveni amb l’empresa Vorex per fer les estimacions de les condicions de vents normals i extremes en les dues fases del projecte, amb un model per la simulació de variables atmosfèriques. En definitiva, ja està tot en marxa.

ACTUALITAT

ELECCIONS 2010

Els programes econòmics dels partits, en ‘poques paraules’ La crisi que patim ha convertit les propostes econòmiques de les formacions polítiques en els eixos fonamentals i destacats dels seus programes electorals. Una aplicació ‘on line’ permet descobrir els conceptes més destacats d’aquestes propostes. Redacció

ot semblar que, al capdavall, totes les formacions polítiques presentin propostes econòmiques semblants en els seus programes electorals per intentar donar solucions a la crisi. Però en cadascun dels casos hi ha conceptes sobre els quals incideixen de manera especial en allò que proposen. Una aplicació disponible a la xarxa, Wordle que va adquirir transcen-

dència durant l’última campanya presidencial dels Estats Units en la qual es va acabar imposant Barack Obama i que va servir per analitzar els discursos dels candidats, l’hem utilitzada per fer la mateixa anàlisi dels apartats de mesures econòmiques que els partits amb representació al Parlament de Catalunya han inclòs en els seus programes i que són accessibles a les seves respectives pàgines web. En cada cas es pot observar de quina manera el missatge sobre les propostes que volen implan-

tar destaca conceptes ben diferents. Així, mentre Catalunya és el que més destaca CiU, les paraules ‘social’ i ‘persones’ sobresurten al programa socialista. Les mesures ecosocialistes tenen les seves referències clares a conceptes que en cap altre programa destaca: ‘sostenibilitat’ o ‘ambiental’; mentre que, per exemple, en les propostes de Ciutadans, es destaquen conceptes com ara la ‘transparència’ o la regulació’. Es tracta de tota una declaració de principis, en poques paraules.

CiU

Catalunya és el concepte més destacat del programa convergent, com ho són també els d’empreses, activitat, sector, creació i ocupació. En la mateixa mesura es dóna importància a la formació i als autònoms. Dels sectors, el de més presència és el dels serveis i la indústria.

PSC

En el programa econòmic socialista destaquen especialment els conceptes ‘social’ i ‘persones’. En menor mesura apareixen els d’economia, econòmics, empreses i sector. ‘Ocupació’ o ‘formació’ també són importants, tot i que hi apareixen amb menys intensitat.

Novembre de 2010

ERC

El ‘treball’ la ‘formació’ i les ‘empreses’ són els elements predominants a les propostes econòmiques d’ERC. En menor mesura, però, també hi trobem els conceptes de ‘persones’, ‘treballadors’, ‘ocupació’ i professional’.

Per sobre de tot destaca la paraula ‘empleo’, seguida d’‘economía’ i ‘reformas’. Hi ha d’altres conceptes que es repeteixen amb intensitat, com ara ‘servicios’, ‘creación’, ‘garantizar’, ‘competitividad’ o ‘apoyo’. en menor mesura hi ha aspectes com ‘liberación’ o competencia’.

ICV

El terme ‘política’ és el més destacat, encara que ben a prop hi ha els de ‘Catalunya’, ‘fiscal’, ‘canvi’ i ‘producció’. També es veuen força destacats conceptes com ara ‘ambiental’, ‘sostenible’, ‘serveis’, ‘innovació’ i, és clar, ‘ecològics’.

C’s

En les propostes econòmiques de Ciutadans, cap concepte és molt destacat per sobre d’altres, encara que destaquen els de ‘mercados financieros’, ‘regulación’, ‘transparencia’, ‘intereses’ o ‘revisar’. En menor mesura apareixen ‘información’ o ‘riesgos’

ACTUALITAT

CAMPANYA DE NADAL

La crisi dóna un respir als «aguinaldos» de Nadal Un dels efectes que ha tingut aquesta crisi en el dia a dia de les empreses és la retallada de despeses en un dels productes més esperats pels treballadors, la cistella o lot de Nadal, i que ha fet que aquest sector notés sobretot l’any 2009 una davallada important de la seva facturació. Aquest any, però, les previsions són més optimistes i fins i tot superaran les xifres de l’any passat.

Núria Arlandes

quest any les empreses que estan vinculades a la preparació, venda i repartiment de lots i cistelles de Nadal poden tenir un respir, ja que la campanya comença amb molt bones xifres de facturació fins i tot una mica més alta que l’any passat, gràcies principalment a les petites i mitjanes empreses, que segueixen mantenint aquesta tradició, a què s’estan sumant les administracions públiques, que han tornat a apostar per aquest detall pels seus treballadors. Pel que fa a

les grans empreses, segueixen la tendència de retallades en aquest sector. Emília Climent presidenta, de l’Associació d’Elaboradors de lots, caixes i cistelles nadalenques de València, Alacant i Castelló (ASLOVAC), comunitat que absorbeix el 80% de la vendes de lots a tot Espanya, ens comenta que, a diferència d’alt r e s anys,

Les empreses busquen noves idees per afrontar el Nadal Euro Delicatessen t’ofereix la possibilitat de poder ser tu qui triï els productes gourmet tant per un regal com per lots d’aquesta època de l’any Dins el sector de de les empreses que es dediquen als lots i les cistelles de Nadal, també hi tenen cabuda les botigues de queviures, que troben en aquest sector una oportunitat empresarial per ampliar la seva activitat en una època que la gent es troba més procliu a fer més depesa. Entre aquestes botigues, trobem Euro Delicatessen. Aquest comerç, ubicat el bell mig del Casc Antic de Tarragona, concretament al carrer Santa Anna, es dedica a la venda de productes gourmet, tant

autòctons com d’importació, sobretot provinents del Regne Unit, dels quals en tenen un gran assortit. Entre els queviures que podem trobar hi ha les melmelades, els tes, compotes, salses, cerveses, productes frescos com formatges o salsitxes pel que fa als d’importació i embotits, olis, espècies, mels, vins i caves quant als autòctons. La botiga està regentada per la Judit i el seu marit anglès Kristian, d’aquí la gamma de productes d’aquell país i han apostat per donar un valor afegit a

l’empresa fent lots i cistelles per regal, i obrint altres possibilitats als queviures delicatessen, sense deixar de banda la compra del dia a dia. La diferència amb altres empreses és que tu pots triar els productes que vols regalar i des d’Euro Delicatessen s’encarreguen d’elaborar la cistella al gust del client. Els preus són molt assequibles i tot depèn del pressupost, oscil·len entre els 10 euros i el que un es vulgui gastar. Ara, prop de Nadal, aquests tipus de regals tenen molta

sortida, i esperen que tinguin molt bona acollida; a més, també esperen obrir mercat a les empreses perquè puguin realitzar els encàrrecs per als seus treballadors, ja que en 48 hores poden tenir els productes que necessitin tant siguin els autòctons com els d’importació. Pel que fa al futur, volen ampliar el seu assortit de queviures d’altres països europeus com França o Alemanya. A més, per donar conèixer els seus productes els diumenges fan tasts gratuïts al seu establiment.

Novembre de 2010

EL DETALL

Augment de la facturació Fins a un 5% han incrementat les seves vendes, aquest any, les empreses que es dediquen al sector dels lots de Nadal aquest any no han detectat cap publicitat negativa en els mitjans, ja que l’any passat van sortir publicats molts articles sobre empreses públiques i privades que anunciaven incloure retallades en aquest sector. “Era negatiu ja que no afecta només les empreses que es dediquen a l’elaboració d’aquests lots sinó les empreses que depenen de nosaltres, com les d’alimentació, impremtes, fabriques de torrons, etc., a més de ressentir-se’n l’ocupació femenina, ja que és majoritària en aquest sector”, segueix explicant Climent. Aquest any el sector és optimista ja que s’han mantingut les xifres de vendes de l’any passat i fins i tot hi ha associats que les han augmentat entre un 2% i un 5%. Aquest fet es deu principalment que el sector ha treballat molt per conscienciar les empreses de la necessitat de mantenir aquest tipus de productes, s’ha esforçat molt per millorar catàlegs, treure nous productes i sobretot fer una política de preus assequibles a tot tipus d’empreses. Per

això, elaboradores de lots i els seus proveïdors han fet un esforç per ajustar els preus al màxim i mantenir-los en la mateixa línia de l’any passat. Tot i això, aquest any les retallades en aquests regals han oscil·lat entre el 5% i el 10% (l’any 2009 era d’un 20%). La baixada més forta s’ha notat en el que seria la cistella gran o de luxe, però es mantenen les cistelles o lots del voltant dels 30 euros i han augmentat les vendes dels que tenen preus d’entre 10 i 15 euros, segons dades d’ASLOVAC. Pel que fa a si es mantindran aquestes xifres a curt termini, Climent comenta que com a mínim esperen que es mantingui però que les xifres que hi havien abans de la crisi no s’assoliran com a mínim fins d’aquí a dos o tres anys, però que és un bon signe, repeteix, «que aquest any s’hagin mantingut i fins i tot augmentat».

Cistelles de tota la vida

Pel que al producte estrella, segueix sent la cistella bàsica, amb cava, brandi, torrons, xarcuteria ibèrica i polvorons, la de tota la vida. El pernil ibèric o les grans cistelles s’han deixat de banda, pel seu alt cost. Ara el que fan moltes empreses és reduir la varietat de productes i també el nombre. Potser és tracta de l’esperit nadalenc.

ACTUALITAT

BORSA DE COMERÇ EUROPEA

Reus, Estrasburg i Chicago Isaac Sanromà i Ortega President de la Cambra de Comerç, de la Llotja de Reus i de la Borsa de Comerç Europea

ls dies 28 i 29 d’octubre celebràvem la Borsa de Comerç Europea la trobada d’àmbit mundial més important que realitza al cap de l’any el sector dels cereals. Les xifres ja són de tots conegudes: més de 800 persones van assistir al sopar de gala commemoratiu del 50è aniversari, 2.727 persones acreditades van participar del dia de Borsa i tot plegat va suposar un impacte sobre el territori superior als 6 milions d’euros.

Però més enllà d’aquestes xifres il·lustratives però de vegades fredes, hi ha els impactes que vas rebent de la gent, dels que hi van participar i també dels qui se n’han fet ressò durant aquests últims dies. I veient la magnitud de l’esdeveniment, és evident que calia deixar passar un temps per poder avaluar, per poder pair tot el que vam viure i veure aquells dies a la nostra ciutat. I la valoració, havent recollit xifres, dades i testimonis, no pot ser més positiva. L’orga-

nització va merèixer la màxima qualificació per part del comitè avaluador de l’assemblea. No era fàcil aconseguir-ho. Reus ha estat seu d’un esdeveniment que fins ara, en les edicions precedents, només s’havia realitzat en capitals europees de primer ordre, amb moltes més possibilitats i recursos que nosaltres. Per tant l’organització de la Llotja, de la Cambra i de l’Ajuntament va saber estar a l’altura de les circumstàncies i va superar, fins i tot, les expectatives

inicials. Els actes programats van ser esplèndids, des de l’assemblea de la Borsa celebrada dijous al matí al saló noble del Palau Bofarull, amb la presència dels representants de les principals

Llotges europees, passant pel Sopar de Gala a Port Aventura on es va cuidar fins a l’últim detall amb un compendi precís i equilibrat de la cultura europea i la tradició més nostrada, i acabant amb

el mateix dia de Borsa al nou Palau de Fires i Congressos que va demostrar la seva versatilitat i adaptabilitat per acollir una trobada d’aquestes característiques que mai, fins ara, s’havia vist a casa

consta de 160 membres, dels quals la Diputació de Tarragona en va proposar 12, i d’acord amb la nova legislació no ocupen cap càrrec polític electe i compleixen amb el que estipula la nova legislació. Una vegada constituïda, es va passar a constituir el Consell d’Administració, amb 21 representants, és l’òrgan delegat de l’Assemblea i dirigeix el govern, la gestió i la representació de l’entitat. En aquest consell el 14%, tres membres, prové de la demarcació de Tarrago-

na. La comissió executiva és l’òrgan delegat del Consell d’Administració i està formada per 12 membres, i on trobem la cúpula presidencial, amb Albert Abelló com a vicepresident segon. Resta la composició de la Comissió de Control amb Antoni Visa, exdirector general del Castillo Debic Food Service, S.l., com a president, i consta de 10 membres, dos dels seus components pertanyen al territori. Pel que fa al pes de les dones dins de tots els consells i comissions de

la nova entitat, podríem dir que és residual.

surt del pacte de les dues diputacions, sempre que la persona elegida surti del llistat de 34 representants proposats per la Diputació de Barcelona. Així, des del punt de vista representatiu, el pes de Tarragona dins de la nova entitat no resulta de gran importància, fet que ja es preveia durant el tot el procés de fusió. Així culmina un dels plans de integració més importants de Catalunya i l’Estat, i a més el primer que comença definitivament una nova etapa financera.

BANCS I CAIXES

Albert Abelló, nou vicepresident segon de la nova CatalunyaCaixa Fernando Casado Juan en va ser elegit president en substitució de Narcís Serra Redacció

atalunyaCaixa ha tancat el procés de fusió que va iniciar l’any passat amb la constitució de la nova Assemblea General, màxim òrgan de govern i decisió de l’entitat i que la converteix en la primera entitat financera en passar pàgina del seu procés d’integració. El procés de constitució dels nous òrgans de govern ja ha tingut en compte els nous requeriments legals de la nova llei de Caixes de la Generalitat.

Així, sense cap tipus de sorpresa i seguint el guió previst, Fernando Casado Juan va ser designat president de la nova caixa, fins ara director de l’Institut de l’Empresa Familiar i catedràtic de l’empresa de la Universitat de Barcelona. Manel Rosell Martí, empresari i expresident de la Cambra de Comerç de Manresa, ha estat nomenat vicepresident primer i Joan Albert Abelló Hierro, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, vicepresident segon. L’Assemblea General

La fi d’una etapa

Tot aquest procés ha seguit les directrius pactades durant tot el pla de integració de les caixes catalanes, entre les diputacions de Barcelona i Tarragona. En aquest cas, l’ens supracomarcal tarragoní tenia la potestat com a fundadora de Caixa Tarragona, per triar 12 consellers de l’Assemblea General i la vicepresidència segona. En canvi, en la designació per ocupar la presidència

Novembre de 2010 FOTOS: CEDIDES

A l’esquerra, assemblea de la Borsa Europea celebrada al Saló Noble del Palau Bofarull de Reus. A la dreta, dalt, Sopar de Gala de la Borsa. El president entrant i el sortint de la Borsa Europea de Comerç, l’alemany Christian Plössl i el reusenc Isaac Sanromà respectivament, observats pel president de la Generalitat José Montilla. A sota, les noves instal·lacions de FIRA REUS acollint la Borsa de Comerç Europea.

característiques. El testimoni dels responsables de la Borsa de Rotterdam, encarregats d’organitzar l’any vinent la 51 Borsa, és molt il·lustratiu a l’haver-me reconegut sense embuts que ho tindran difícil per poder superar-ne el nivell d’aquesta edició. Veient el resultat final queda clar que la Llotja, una de les més antigues d’Europa, va poder celebrar de manera extraordinària els seus 700 anys d’història. Set segles que han servit per definir el batec comercial i emprenedor de tot un territori, amb el que això implicar a l’hora d’imprimir caràcter a la seva gent. A propòsit de la Borsa i del resultat final obtingut molts han volgut evocar l’històric

nostra. Vam saber estar a l’altura demostrant que disposem dels mitjans tècnics i humans, de les infraestructures necessàries i dels serveis logístics eficients per poder acollir un certamen d’aquestes

LA FRASE

«Veient el resultat final queda clar que la Llotja, una de les més antigues d’Europa, va poder celebrar de manera extraordinària els seus 700 anys d’història». “Reus París i Londres”, referència obligada quan es tracta de recuperar aquell Reus que va ser capital econòmica sent el seu mercat de referència a l’hora de fixar la cotització de l’aiguardent. Els dies 27 i 28 d’octubre Reus va recuperar novament aquest posicionament mundial darrere de dues ciutats més, Estrasburg, seu de la Borsa de Comerç Europea que des del passat 28 d’octubre em digno en presidir, i Chicago, la ciutat nordamericana que lidera el comerç dels cereals. Ara el que cal és que sapiguem administrar aquest impuls per aconseguir que la Llotja, la Cambra i la ciutat continuïn estan on els correspon, a primera línia.

PRESTACIONS SOCIALS

Els 82,6% dels catalans creuen necessari prendre mesures per garantir la seva pensió El 8,14% dels catalans considera que a llarg termini les pensions públiques estan en perill a causa de la crisi econòmica i per això el 82,6% considera que cal prendre mesures per garantir una bona jubilació, segons es desprèn d’un estudi sobre les

actituds dels espanyols davant la jubilació i la possible reforma de les pensions, encarregat per Mapfre i realitzat per Villafañe&Asociados. No obstant això, només el 42,5% dels enquestats catalans ja està prenent mesures addicionals per tenir una mi-

llor jubilació, i és el pla de pensions el producte més contractat, amb gran diferència respecte a altres modalitats d’estalvia. Segons l’estudi, gairebé el 80% dels ciutadans de Catalunya creuen que la reforma del sistema de pensions ha de ser una

prioritat i la majoria dels enquestats coneix les propostes del Govern per abordar aquesta reforma. A més, l’evolució del sistema públic de pensions genera incertesa en la població catalana i preocupa més, per exemple, que la seguretat ciutadana./ Redacció

PROTAGONISTES

SECTOR ENERGÈTIC

Lluís Maestre. President del Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona. El sector energètic és un dels puntals econòmics més importants que ha de tenir un país, ja que una bona política energètica pot fer que la indústria d’un país sigui potent i competitiva.

«El problema d’un país no és l’energia que gasta sinó com aconseguir-la» Lluís Maestre a les oficines del Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona

Núria Arlandes –La nova normativa sobre les primes a les energies renovables, ha reduït considerablement l’import de primes per rebre per les empreses, és una opció correcta? «L’altre dia a Madrid, va haver-hi l’economista en cap de l’Agència Internacional de l’Energia, Fatih Birol, va presentar el Work Energy Outlook, on es parla del gas, del petroli i de les renovables. En l’informe, queda clar que el paper de les renovables a Espanya i a la resta del món passa

per continuar primantles. Les renovables tenen un paper complicat pel seu futur, a Espanya el percentatge que suposarà en generació elèctrica passarà del 19% actual al 32% el 2035 segons les previsions fetes, o sigui, el 19% de l’energia a Espanya prové de les renovables i la previsió és que el 2035 sigui d’un 32%, però només serà possible si es mantenen els incentius, les primes. La qüestió és si podem mantenir les subvencions en un context de crisi, per això s’ha d’anar amb molta

EL DETALL

Energies Renovables Per garantir el futur de les energies verdes al nostre país no es pot deixar de pagar primes, el problema és com mantenir-les cautela. En aquest sentit, és necessari contenir els costos, sense que desapareguin els ajuts, però tenint clar com es finançaran, només l’any 2009 es va pagar la quantitat de 4.000 Meur de primes, fent més gros el dèficit tarifari». –Què és el que les fa de-

ficitàries? «Les renovables tenen un inversió en el seu inici gran, però el seu funcionament és d’un promig de 2.500 hores/l’any i l’any són en total 8.760 hores, cosa que suposa un 25% de l’any i el 75% restant com el cobrim? Aquestes poques hores

de funcionament les fan economicmanet poc rendibles respecte a la seva inversió i per tant necessiten primes». –On radica realment la problemàtica del manteniment d’aquestes primes? «El problema no és que paguem primes, sinó qui les paga i en aquest cas és el consumidor, a més d’ofegar la indústria, i aquest fet pot suposar la seva desaparició, i un país sense indústria és un país pobre». –Així, com s’ha d’actuar per tenir una bona

política industrial? «Com organitzar la política industrial” és un article que va aparèixer a la premsa i on explica que els països perquè tinguin un futur de benestar requereixen la creació de riquesa, i això suposa un element industrial potent i competiu. Crec que cal fer una politica indústrial adequada per ser un sector potent i competitiu i per això els seus costos, entre ells els energètics, han de ser comparables als dels seus competidors. El grau de la industria-

NOMS PROPIS

Josep-Joaquim Sendra, reelegit president de pimec Tarragona

Josep Graset agafa les reGNes de la feht com a president

Elisenda Just, premi Basf pel seu PFC d’EnginyerIa Química

El passat mes de novembre, la patronal de la petita i mitjana empresa, PIMEC, va reelegir Josep-Joaquim Sendra com a president de la PIMEC Tarragona, després de celebrar la primera Junta directiva posterior a les eleccions, que va aprovar per unanimitat la configuració dels nous òrgans de govern de l’entitat, proposats pel president, Josep González. A més, Joaquim Sendra continuarà formant part del Comitè Executiu. Sendra s’ha mostrat il·lusionat per poder continuar amb el projecte de Pimec Tarragona, amb l’objectiu de continuar lluitant per ajudar les pimes, autònoms i comerços per tal de poder sortir de la crisi i influir per un canvi de model sostenible, que torni la competitivitat a les empreses, situar la pime com el veritable motor econòmic i social, i generar llocs de treball. A partir d’ara i fins al 14 de gener han de presentar les seves propostes de membres que formaran els seus òrgans de gestió.

Josep Graset és el nou president de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) de la província de Tarragona, en substitució de Josep Martí, que deixa el càrrec després de quatre anys al capdavant de la sectorial que representa els interessos d’un dels principals motors econòmics de la demarcació tarragonina. El relleu es va realitzar dins del procés normal de renovació dels òrgans de govern de la FEHT. Graset, com a nou president, s’ha compromès a treballar per tal que els interessos del sector siguin escoltats i a atendre les demandes dels professionals del sector en un dels moments més complexos per la marxa de l’economia. Josep Graset té una dilatada trajectòria al sector turístic. Ha estat durant anys representant dels Apartaments Turístics de la Costa Daurada i en l’actualitat presideix la comissió de Turisme de la Cambra de Tarragona.

Basf ha premiat en un acte públic a l’estudiant Elisenda Just Corsà pel desenvolupament del seu projecte final de carrera (PFC) d’Enginyeria Química dins de l’empresa. L’acte va ser presidit pel director de producció, Joan M. Garcia Girona; Josep Bonet, responsable d’ensenyament d’Enginyeria Química, i Josep Ma. Chillida, gerent de Basf Sonatrach Propanchem i professor associat a la URV, responsable del projecte. Elisenda Just en el transcurs de 4 mesos ha desenvolupat a la planta de Basf Sonatrach Propanchem el seu PFC amb el títol: “Eliminació de la fracció lleugera al producte de cap d’una columna”. La seva estada s’inscriu dins de l’esponsorització anual que Basf fa del projecte de final de carrera d’un estudiant de l’Escola Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ/ URV), per la qual l’estudiant rep un reconeixement econòmic de 2000 euros i obté una qualificació destacada per part de la URV en la defensa final.

Novembre de 2010

FOTO: CRISTINA AGUILAR

lització i el PIB van de la mà, així països com Alemanya i França, que són els que estiren el carro, econòmicament i industrialment són els que ho tenen millor. Perquè una indústria sigui competitiva en un mercat globalitzat com el que hi ha, tu necessites que el teu producte es pugui vendre fora i ara encara més, perquè el consum intern està sota mínims. La indústria catalana és una indústria exportadora, això vol dir que hem fet els deures des d’un punt de vista econòmic, indus-

trial i d’eficiència energètica perquè si vens a l’exterior ets competitiu». –Aleshores, el sector energètic és determinant per a tenir un país competitiu? «Tot depèn del que vulguis del teu país, si volem ser un país industrial hem de tenir energia i amb preus competitius amb els països que exporten, sobretot a Europa. Però l’aposta d’Espanya podria ser millor perquè es basa en dues fonts energètiques, com són el gas i l’eòlica, això és molt perillós. Per dos

motius: pel que fa al gas, no som productors llavors l’hem de comprar fora, depenent de països estrangers políticament inestables i que a més ens estan posant la corda al coll; un exemple és el conflicte que hi ha entre Gas Natural i Sonatrach, empresa algeriana de gas. Pensa que el 35% del gas que es compra prové d’Algèria que és el 35% del consum energètic anual i el 65% restant ve pel gas natural liquat; en resum, el país que té el combustible té la clau. Pel que fa a l’eò-

lica, el problema és que el vent no bufa quan tu vols, i l’energia no la podem emmagatzemar, llavors què fem quan no hi ha vent i no es produeix l’energia necessària?». –Quina pot ser la solució perquè això no passi? «Doncs, una manera de poder-li donar una sortida seria la interconnexió amb Europa, dit en unes altres paraules, la instal·lació de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) a Girona és una necessitat econòmica, perquè l’energia és necessària

per la indústria i les comunicacions, com es farà l’AVE a París si no es té una font d’energia altament forta per poder engegar aquest projecte? Pel que fa al plantejament del soterrament de la línia, és decididament inviable, ja que pot arribar a costar unes 15 vegades més». –Si tornem a les renovables, quina conclusió en traiem? «Doncs que les renovables sí, però com les paguem? No podem seguir tenint el mix energètic que tenim, el nostre grau

d’abastiment és pobre. L’any 1990 de cada 100 unitats energètiques que consumíem el 35% eren pròpies i la resta les compràvem fora, el 2009 de cada 100 que consumin un 22% són nostres i la resta les comprem. Això vol dir que hem de comprar l’energia, i que la balança comercial ens és contrària, comprem més que exportem i això es un problema. Per poder resumir-ho, crec que realment el problema d’un país no és l’energia que gasta sinó l’energia amb què es pot abastir».

EMPRESES

RESULTATS EMPRESARIALS

Petroquímiques i financeres mostren les seves cartes En plena crisi econòmica les grans empreses amb presència a la demarcació de Tarragona han presentat els resultats del tercer trimestre i, amb els números a la mà, no poden ser més optimistes. Encara que sigui increïble, l’alentiment de l’economia que caracteritza aquesta època de l’any no s’ha deixat notar en els comptes de resultats, i es preveu un final d’any positiu.

Primers resultats trimestrals de la fusió, en positiu CatalunyaCaixa ha presentat el que són els seus primers resultats com a una sola entitat, uns beneficis de 113,8 milions d’euros. Aquests resultats es veuen condicionats per la reducció del marge d’interessos i de les comissions netes, compensades per les menors pèrdues per deteriorament d’actius, que retrocedeixen un 75,5%, atenent a l’elevat grau de cobertura de la morositat, amb un 86,4%; d’això es dedueix que no serà necessari fer noves dotacions per insolvència durant el que queda de 2010 i l’inici del 2011. En aquest sentit, la taxa de morositat se situa en el 5,26% un 0,23% menys que en l’últim any, fet que es contradiu amb la tendència a l’alça que té el sector. Cal tenir en compte que no es contemplen els ingressos per la venda del 50% del negoci assegurador a Mapfre, ja que s’han comptabilitzat com a reserves en el balanç d’obertura de la nova entitat.

Núria Arlandes

asf ha obert la veda de la presentació de resultats, de les grans empreses a Tarragona, un dels moments més temuts i més en un any que es podria descriure com una de les etapes més negres de l’economia espanyola i mundial. Tot i això, les perspectives més optimistes s’han complert i, com es va veure a la presentació de resultats del primer semestre, hi ha un efecte beneficiós de les xifres en comparació al mateix període de l’any passat i on hi ha sectors que creixen més que altres, encara que hem de tenir en compte que l’any 2009 es van donar xifres molt baixes. Per altra banda, un altre dels punts a tenir en compte és que les polítiques empresarials de retallada de despeses i les reestructuracions seguei-

EL DETALL

Increment de la facturació Les xifres de vendes augmenten, i en aquest trimestre es situen en més de 39 Meur entre les quatre petroquímiques. xen donant un impacte positiu dels resultats. Totes les multinacionals amb implantació a la demarcació i que marquen l’economia territorial han seguit les perspectives de creixement en els ingressos iniciades, com ja hem dit, en les xifres del primer semestre i com s’esperava els mercats se n’han fet ressò. Les empreses del sector de la petroquímica, un dels principals motors econòmics i empresarials de Tarragona, han superat les perspectives la gran majoria. BASF ha obtingut ingressos per vendes de 15.800 mili-

ons d’euros, un 23% més que l’any passat amb un EBIT, abans d’efectes extraordinaris, que arriba als 2.200 milions d’euros, un 77%. Repsol presenta també dades positives, encara que no ha arribat al 50% previst i ha assolit un 32,5%; no deixen de ser molt bones dades amb un benefici net de 1.786 milions d’euros en els nou primers mesos d’aquest any. Pel que fa a DOW Chemical, segueix la mateixa línia i també presenta dades positives amb unes vendes netes de 12.868 milions de dòlars (9.258 milions d’euros), un 7% més que

l’any 2009. Bayer presenta també un saldo positiu d’un 16,1% més fins als 8.581 milions d’euros (2009; 7.392 milions d’euros), cosa que suposa, descomptats els efectes dels tipus de canvis i les variacions de la cartera de negocis, d’una caiguda del 8,4%

El sector financer

En el sector financer, destaquen els resultats que presenta CatalunyaCaixa (Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa), amb un benefici de 113,8 milions d’euros, un 1% superior al resultat agregat del mateix període de l’any passat, condicionats per la reducció del marge d’interessos i les comissions netes. Pel que fa al grup inversor Criteria, obté un resultat net consolidat de 1.529 milions d’euros, amb un creixement del 35%.

La demanda es manté a l’alça en aquest any 2010 Aquesta és la dada que caracteritza els bons resultats d’aquest tercer trimestre, on les vendes han deixat 15.800 milions d’euros d’ingressos a la química, cosa que suposa un 23% més que l’any passat i un EBIT abans d’efectes extraordinaris que arriba als 2.200 milions d’euros. Els ingressos nets van créixer en 1.000 milions d’euros fins arribar als 1.200 milions i el deute net es va reduir en 2.100 milions d’euros fins als 11.400 milions. Així, l’alentiment econòmic habitual en aquest període de l’any no s’ha deixat notar i quasi totes les àrees de negoci s’han beneficiat d’aquests factors i els impulsos de creixement procedeixen de totes les regions. L’activitat de la companyia ha registrat un comportament més positiu de l’esperat i es creu que aquest comportament continuï en el quart trimestre, i que es podran mantenir les perspectives a l’alça per a l’exercici en curs.

ENTITATS

La Fundació Onada, punt de referència en l’atenció a les persones amb discapacitat del Tarragonès Onada aposta amb Fundalis per l’excel·lència Des que la Fundació Privada Onada va començar la seva implantació a la comarca del Tarragonès, no ha deixat d’oferir serveis de qualitat i crear nous llocs de treball. L’objectiu principal de

la fundació és la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental, i ho fa mitjançant la gestió de centres ocupacionals, centres especials de treball, serveis

formatius, residencials i d’intermediació laboral. Aquest projecte s’ha anat consolidant al territori amb un constant esperit d’innovació en els seus serveis i la seva metodologia de treball. Així, el

Centre Especial de Treball Onada, que va néixer l’any 1995 amb l’objectiu de crear llocs de treball i garantir l’estabilitat laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental, s’ha situat com un centre de referència a la comarca, amb dos punts d’atenció, un a Tarragona i l’altre a Torredembarra. El CET-Onada ha anat creixent i implantant-se al territori alhora que ha incrementat el seu ventall de serveis, pels

que disposa d’un equip humà professional i especialitzat en cada àrea d’activitat, format per 140 treballadors que aposten pel projecte. Podem dipositar la nostra confiança en serveis com la jardineria i treballs forestals, la divisió de pintura viària i senyalització, gestió de residus, neteja professional, rentat ecològic de vehicles, organització i adequació d’espais per esdeveniments, serveis industrials i la divisió de màrqueting

directe. Aquest últim any, Onada, conjuntament amb la Fundació Santa Teresa del Vendrell i la Fundació Ginac de Valls, han creat Fundalis, un grup d’entitats d’economia social que tenen com àmbit d’actuació el Camp de Tarragona i mitjançant la seva gestió conjunta volen avançar cap a l’excel·lència, implantant models d’atenció centrats en les persones, des de la sostenibilitat econòmica i ambiental.

Novembre de 2010

BREUS EMPRESARIALS

Ubesol-Maverick compra Suquinsa per reduir costos logístics

Creixen les vendes en països emergents amb 4 Meur

Bayer MaterialScience lidera la pujada en vendes del grup

DOW Chemical també ha presentat els seus resultats globals, amb unes vendes reportades del 7% vers l’any passat. Les vendes van pujar un 23% excloent l’impacte de les desinversions en totes les seves àrees geogràfiques i segments operatius. D’aquestes xifres cal destacar l’augment considerable en un 19% de les vendes en economies de països emergents, en situar-se en 4 milions de dòlars, per primera vegada en la història de la companyia. El volum de negoci va augmentar un 14% amb guanys a nivell global. Els màxims increments s’han registrat a Europa, el Pròxim Orient i Àfrica. En l’àmbit de l’empresa, el volum va augmentar un 8% en comparació amb l’últim trimestre. El preu dels productes ha augmentat un 9% que han compensat l’augment de les compres de matèria primera i els costos d’energia. El deute net s’ha reduït fins al 44%.

La facturació aconseguida pel grup Bayer mostra un clar augment vers l’any passat i uns resultats més depurats. La principal responsable d’aquests bons resultats entre juliol i setembre ha estat l’activitat de la seva branca Bayer MaterialScience (BMS), amb un increment del 30,8% fins situar-se en 2.665 milions d’euros, amb una clara tendència d’augment de la demanda per part dels seus principals clients. L’EBIT, abans d’extraordinaris, augmenta en un 10,5% fins a 1656 milions d’euros, i això també ha contribuït els bons resultats de BMS i els positius efectes dels tipus de canvi. Pel que fa a les altres àrees del grup, Consumer Health creix un 8,5%, amb un increment del 0,9% vers l’any 2009, descomptats els efectes canviaris i de cartera. Bayer CropScience, també incrementa resultats en un 17,6%. A més, en conjunt ha reduït en 16 Meur el seu deute net.

La interproveïdora de perfumeria de Mercadona, i amb centre productiu a Uldecona (Tarragona), ha adquirit la firma madrilenya de perfumeria Suquinsa, un del seus proveïdors per tal de reduir les despeses que suposa el transport dels seus productes fins als seus centres de treball, per després tornar a portar-los al centre logístic de Mercadona a Ciempozuelos, amb un estalvi que pot arribar fins als 200.000 km anuals. Suquinsa elabora productes de perfumeria, a més de tèxtil per neteja de la llar i higiene personal; la seva facturació va superar els 20 milions d’euros l’any passat. Grup Ubesol Maverick té previsió de facturar aquest any uns 235 Meur./Redacció FOTO: CEDIDA

JSV Logistic obre un nou servei de contenidors al Port de Tarragona

Criteria presenta un resultat net consolidat de 1.529 Meur

Es manté la tendència a l’alça dels seus beneficis

El grup inversor, amb participacions a empreses financeres, i com a accionista principal de La Caixa ha obtingut durant els nou mesos que portem d’any un resultat net consolidat de 1.529 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 35% més que l’any passat. El resultat recurrent net consolidat ha estat de 1.110 milions d’euros, un 19% més, com a conseqüència de l’alta qualitat de la seva cartera de participades, amb un creixement del 22%, 1.253 milions d’euros. Durant l’any Criteria ha invertit un import net de 8.100 milions, el 80% dels quals correspon a inversions al sector financer i la resta, al sector industrial i de serveis. El deute net es situa en 6.170 milions d’euros, un 27% del GAV a 30 de setembre. Cal destacar que més del 50% dels resultats de la seva cartera prové de l’àrea internacional fruit de la implementació estratègica.

Així, la petroliera ha mantingut la tendència a l’alça encetada aquest any, reforçada pel creixement en les seves principals àrees de negoci, cosa que es tradueix en un benefici net del 32,5%, i que arriba als 1.786 milions d’euros des de començament d’any. Per àrees, tenim que el resultat d’explotació i producció (Upstream) va créixer un 69%; el refinament, GLP, química, màrqueting, i altres (Downstream) un 34% (destaca la millora del seu marge integrat fins als 5,6% dòlars barril, un dels més competitius de la indústria); YPF va millorar un 82% i el de Gas Natural, un 34%. En relació al resultat d’explotació del grup, va pujar un 58,4% respecte al mateix període de 2009 i ha arribat als 4.060 milions d’euros. Pel que fa a la seva situació financera, el grup es manté sòlid, amb una posició de líquid per valor de 7.000 milions d’euros.

El grup JSV Logistic des de fa unes setmanes ha iniciat un nou servei de transport de contenidors que uneix el Port de Tarragona amb la ciutat de Miranda d’Ebre (Burgos), mitjançant un tren directe de Renfe Operadora, que uneix els dos importants nodes logístics, en ambdós sentits, i un cop per setmana. Els horaris de sortida del Port de Tarragona són els dijous al matí i els de sortida per Miranda d’Ebre, el mateix dijous a la nit. El tren al Port de Tarragona opera a les instal· lacions que té DP World Tarragona, des d’on es transborda del vaixell al ferrocarril i viceversa, i ofereix d’aquesta manera un servei d’eficaç, rapidesa en el transport i un gran estalvi mediambiental, atès que es mouen més de 1.000 tones en cada viatge: és a dir 23 vagons amb 62 teus, cosa que suposa treure de la carretera uns quants camions. JSV és un grup logístic amb 15 anys d’experiència en el món del transport, posseeix una flota pròpia de més de 5.000 contenidors, ofereix una àmplia gamma de serveis i realitza un moviment anual per sobre dels 25.000 contenidors any,/Redacció

EMPRESES

PAPERERIA I DERIVATS

La multinacional alemanya, Papstar, de fabricació i distribució de productes d’un sol ús, ha confiat en el potencial logístic del seu centre a Tarragona per ampliar la seva producció de paper de regal per satisfer la demanda del mercat peninsular

apstar ha decidit apostar pel seu centre de distribució i manipulació a Tarragona, Papstar Ibèrica, i aquest any ha invertit en la instal·lació d’una màquina convectora de paper de regal que converteix les bobines industrials que provenen de la seva fabrica a Suècia en rotllos per al gran consum. La conjuntura econòmica que s’està vivint a Europa ha fet que moltíssimes empreses apliquin polítiques d’estalvi per tal de poder ser més competitius i evitar així mals majors, i amb aquest plantejament s’ha decidit des de la direcció

de Papstar Ibèrica, reduir els costos de logística que suposava el transport dels rotllos de paper de regal, des de Suècia a Tarragona per distribuirse al mercat peninsular, ja que per a cobrir la demanda del mercat, només a la Península Ibèrica es venen mes de 3 milions d’unitats de paper de regal, es necessitaven 30 camions. Ara, amb la inversió realitzada, suposa només la mobilitat de 7 camions, amb un estalvi de més 200.000 km anuals. El funcionament és ben simple, es col·loquen les bobines de paper de regal en una punta de la màquina convectora, i aquesta s’encarrega de tallar-lo a la mida de 2 metres per rotllo, el

ALIMENTACIÓ

«Disfruta i Verdura», l’horta de Cambrils a les taules de Barcelona o Madrid Des de fa quatre anys, viure a les grans ciutats del nostre país no és impediment per poder gaudir de l’horta fresca de nostra casa. Gràcies a les noves tecnologies i l’empenta de les famílies Barrabeig i Barraquer, creadores de la marca “Disfruta i Verdura”.

El funcionament és ben senzill: cullen avui les fruites i verdures i a l’endemà arriben a les taules dels seus clients. Al mateix hort es troben les instal·lacions on es preparen les caixes de fruita i verdures per enviar-les. Els productes van des de l’horta

típica fins a varietats de tot el món. L’empresa té una trentena de treballadors i té delegacions a Madrid, Barcelona i Andorra. Les zones de cultiu ocupen 50 ha. La filosofia de l’empresa és la innovació constant, investigant sobre quines són les varietats que

s’adapten millor al territori, quines agraden més i millorar els processos de cultiu per evolucionar cap l’agricultura ecològica. El negoci ha prosperat gràcies a l’aposta pel boca orella de la marca, i el contacte amb els clients es fa per la web o per telèfon.

plastifica i l’etiqueta i es col·locar a les caixes per després distribuir-lo, per cada bobina de paper solen sortir sobre uns 5000 rotllos per al gran consum. La convectora està manipulada per dos operaris que s’encarreguen de posar-los dins de les caixes i triar el paper que pot sortir defectuós o mal embalat. Conscients de la importància de la conservació del medi ambient, tot el material defectuós es recicla en contenidors, paper i cartró i altres productes, que ve a recollir una empresa de reciclatge tarragonina. Pel que fa a altres inversions, Jennie Junggren directora de màrqueting, ens comenta que de cara a l’any vinent no s’espera cap

Operari manipulant el paper de regal a la màquina convectora. Imatge del magatzem de l’empresa a Tarragona. Detalls dels productes que es manipulen i distribueixen des de Tarragona a tota la Península Ibèrica, Canaries i Portugal

LA XIFRA

milions d’unitats de paper de regal són els que es venen actualment al mercat espanyol

FOTO: ACN

Papstar Ibèrica confirma la seva aposta pel mercat espanyol

Núria Arlandes

Els productes són de qualitat, temporada i de varietats foranes

Novembre de 2010

FOTOS: CRISTINA AGUILAR

TRIBUNA

El líder se hace o nace Domènec Biosca. Autor de la col·lecció: ‘La nueva dirección comercial’ www.educatur.com

més, ja que estan a l’expectativa de com respondrà el mercat, i que amb la situació econòmica actual s’ha d’estudiar molt abans de realitzar inversions. De totes maneres, J. Junggren ha volgut destacar que aquest any han tornat a estar presents a la fira Hostelco, ja que Papstar Ibèrica està apostant per la línia de productes que te destinat al sector de l’horeca, que ja representa el 25% de la seva facturació, que ronda els 16 milions d’euros anuals, amb expectatives de creixement.

Altres productes i compromís social

A més del paper de regal el centre ubicat a Tarragona, disposa de la major

organització de manipulació de productes i el muntatge de displays, on els productes arriben de les diferents fàbriques de l’empresa a Europa i a Tarragona es manipulen i es col·loquen als displays que s’exposen als diferents punts de venda. La seva gamma de productes inclou més de 8000 referències, de les quals un 12% es canvien anualment, de les quals podríem destacar les bosses de cotilló i les bossetes per posar els raïms de Cap d’Any destinats únicament al mercat espanyol, amb vendes de més 1,8 milions de bosses anuals. En aquest sentit, J. Junggren ha volgut destacar que la manipulació d’aquest producte la van

relitzant fundacions per discapacitats del territori, (Fundació Privada L’Onada, Topromi, Taller Estela i Aprodisca), una col·laboració que té una clara responsabilitat social de l’empresa vers el territori. Papstar Ibèrica està a Espanya des de l’any 1998, amb un centre de distribució i manipulació per a tota la Península, inclos Canàries i Portugal, a Tarragona. Va començar treballant en el mercat domèstic però des de l’any 2002 ha creat la divisió de càtering i hostaleria per al sector d’Horeca. Les seves instal·lacions consten de més de 700 m2 d’oficines i unes naus de 5.000 m2, on treballen 33 persones.

LOGÍSTICA

L’operador logístic Norbert Dentressangle s’instal·larà a la CIM El Camp el 2011 L’empresa pública CIMALSA i Nobert Dentressangle han signat un contracte perquè l’operador logístic es pugui instal·lar a la CIM El Camp. El contracte d’arrendament correspon a dos mòduls de la nau construïda per CIMALSA, amb una superfície de 3.000 m2 de sostre i 1.500m2 de patis de maniobra, i quedarà ocupat el 100% de la nau modular de 10.000 m2 d’aquest complex. Amb aquesta operació l’empresa europea vol concentrar tota la seva activitat

a la demarcació a la central integral de mercaderies a Tarragona i on té previst iniciar la seva activitat durant el primer trimestre de 2011. Així, Norbert Dentressangle es suma a altres operadors logístics que ja operen al CIM com TDN, Transports Souto, Trasnsabadell i TXT Logistica, fent notar el potencial logístic del territori. A més d’aquest centre, aquesta empresa té 25 delegacions pròpies Espanya, 1100 treballadors directes i 159.000 m2 d’emmagatzematge.

En estos momentos de tantos nuevos y complejos cambios, los profesionales, creo que inconscientemente prefiero pecar de inocente, se desnudan quitándose los brillantes ropajes que les cubrían en el facilón y lujurioso mercado de demanda donde los vientos soplaban a favor del éxito, con suficiente fuerza para superar sus errores, fruto de sus limitaciones tanto técnicas, como humanas. Muchos de los profesionales que ahora han acabado en el doloroso paro, creían que el mérito del éxito era de su liderazgo y que la pleitesía que le rendían los que se le acercaban, era fruto de su poder. Ahora quizá desnudos, se están enterando que la pleitesía era al cargo, ocupe quien lo ocupe, y su poder se lo daba la marca de su empresa valorada en el mercado y enterándose que en el mercado de oferta, tarde siempre es tarde. La supervivencia de una buena marca, en este veloz tránsito de un plácido mercado de demanda al supercompetitivo de oferta, galopante, mediático y global donde ahora los clientes pueden escoger y opinar a través de las redes sociales y en consecuencia ser mas exigentes en la búsqueda de su felicidad, requiere de profundos cambios poniendo la organización de las empresas y a sus profesionales patas arriba. El gran reto, radica en descubrir dentro y fuera de la empresa, a los líderes capaces de gestionar el cambio con éxito, sabiendo resolver la oposición mental y a veces física de los que solo quieren mantener su estatus, privilegios, rutinas, ubi-

caciones, y prebendas, sin darse cuenta que sus sueldos solo los pagan las ventas, ningún cliente retribuye su trabajo si no sabe y consigue la felicidad solicitada. Para ayudarle a mirarse al espejo, le detallo los diez talentos que deben tener como mínimo los líderes: 1. El talante vertical técnico 2. El talento transversal relacional 3. La cultura empresarial del mercado de oferta 4. Los valores de las buenas personas incluida la honestidad a prueba de privilegios 5. Una convicción absoluta de su misión 6. Una gran capacidad de trabajo 7. Una obsesión por las soluciones positivas 8. Un optimismo prudente 9. Un alto nivel de autocrítica 10. Una manifiesta proximidad a su gente y hacia los clientes y los proveedores Obviamente, cuantos más profesionales nos rodeen encallados en sus privilegios, haciendo dictados del pasado, convirtiendo las nuevas oportunidades en un pesimismo público contaminante con los brazos caídos y la inteligencia ausente, más difícil nos lo estamos poniendo para poder aprovechar las nuevas exigencias de los clientes y volver a tener éxito. Por el contrario, cuantos más líderes con estas diez características nos rodeen, más fácil lo tendremos para poder aprovechar los cambios que nos rodean cargados de nuevas oportunidades. Ojalá esta reflexión escrita, fruto de una larga y dolorosa reunión con quince directivos de un grupo hotelero en crisis como consecuencia de la miopía, vanidad, lujuria y egoísmo de estos directivos que se enamoraron de sí mismos, les sirva para apostar por los nuevos talentos.

Confiança LLUÍS BADIA. Advocat És un fet evident la manca de confiança dels ciutadans amb la seva classe política, dels mercats amb les decisions que es produeixen per part dels governs de torn i, en definitiva, de les persones entre elles, com a punt final d’una situació on “ningú es fia de ningú”. En el marc en què ens trobem instal·lats, resulta lògicament molt difícil implementar mesures, a qualsevol nivell, que serveixin per tornar “a creure” en nosaltres mateixos; ara bé, el que no pot ser és seguir per aquesta via que l’únic que ens porta és la pròpia autodestrucció a curt termini. Una conseqüència del que es diu anteriorment és que s’haurà de buscar la fórmula per fer possible recuperar un estat d’ànim imprescindible per tornar a la via de l’optimisme, si es vol, moderat, però en qualsevol cas necessari. Després de les eleccions al Parlament de Catalunya, sembla evident que el nou govern que en surti tindrà un deure ineludible: fer el que toca fer, per molt que tothom no ho sàpiga entendre, i assumir els costos electorals que calguin, si fos el

cas, per situar el país en una senda positiva quasi oblidada. Al meu entendre, parlar clar és un requisit necessari si volen reconduir l’actual moment econòmic negatiu, però això s’ha de fer des del convenciment propi i basat en un clar missatge, on “no s’amagui res” del que passa i ha passat; buscar altres camins serà preludi de perdre la poca il·lusió que suposa un nou model de gestió si és el cas. Segurament la tasca que queda per fer no serà agraïda, d’entendre, però solament fent el que s’ha de fer, trobarem la sortida a molts dels temes que ens han portat a l’evidència d’una desconfiança i frustració general. Els propers mesos comportaran sacrificis per tots, i de tot tipus, cosa que farà que això no convidi a la “reordenació sensorial”, però esperem que la lectura des d’una capacitat de direcció política nova, suposi, almenys, un primer pas per implementar un futur, com a mínim, ple de confiança per recuperar un ànim en positiu. El convenciment que només d’una situació de “fe en nosaltres mateixos” és possible construir un demà com el que majoritàriament desitgem hauria de ser l’objectiu fonamental a partir d’ara. www.lluisbadia.cat

EMPRESES

INICIATIVES EMPRESARIALS

Jubus implanta un servei per reduir els accidents laborals L’empresa reusenca ha establert a les seves instal·lacions un espai on els treballadors realitzen exercicis per evitar en gran manera els accidents laborals que poden patir en l’exercici de la seva tasca laboral. Durant tres anys, professionals de Fitness Corporatiu i la responsable de Prevenció de riscos laborals, Anna Martorell, de l’empresa han aconseguit reduir les baixes per accidents laborals.

Núria Arlandes

es baixes per accidents laborals han estat fins l’any 2007 un toc d’atenció per les empreses. Amb la conjuntura econòmica que es va iniciar aquell any, i la necessitat de reduir les despeses per aquesta causa, les empreses han posat fil a l’agulla i han buscat la solució més adient a la seva activitat. Aquest és el cas de l’empresa reusenca Indústries Juan Busquets Crusat, S.A. de maquinària agrícola i industrial, Jubus, que de la mà de la seva responsable

EL DETALL

Reducció de costos Cada baixa per accident laboral costa de mitjana uns 10.126 euros, dels quals el 61% els assumeix el treballador i un 8% l’empresa de prevenció de riscos laborals, Anna Martorell, juntament amb Fitness Corporatiu, han aconseguit reduir el nombre de baixes per accidents laborals, de 17 a 1 en un any. La manera per aconseguir-ho ha estat tan simple com aplicar la teoria

NOVES TECNOLOGIES

FOTO:CEDIDA

LAMICAT acollirà la primera antena tecnològica de l’Ebre a Amposta L’empresa Lamicat, dedicada a la fabricació de materials compostos i ubicada al polígon industrial l’Oriola (Amposta), ha estat l’escollida per ubicar la primera antena tecnològica de l’Aliança Tecnològica de Catalunya. A través d’aquesta antena es podran vehicular els grans projectes tractors de R+D que capti l’aliança o internacionalitzar la seva oferta tecnològica. D’aquesta manera, Amposta esdevindrà un referent en l’àmbit marítim dels materials compostos i de les energies renovables.

a la pràctica, aplicant exercicis de relaxació, estiraments, i d’enfortiment muscular, tot segons si és una etapa de productivitat alta o baixa, als treballadors de taller i de correcció de postura als d’oficina. Tot dins de la mateixa empresa i en horari laboral. Després de

tres anys, i implantat el servei, aquest any han decidit canviar el mètode de treball i han passat a una vigilància sentinella, és a dir, visiten tots els llocs de treball i corregeixen les males postures. Així, amb aquesta iniciativa l’empresa ha aconseguit els seus objectius: reduir les baixes per accident laboral, disminuir els costos mensuals que se’n deriven, augmentar la producció i tenir un bon ambient en l’entorn laboral, a més els treballadors també hi han guanyat.

NOVES INICIATIVES

ACORD ENERGÈTIC

La nova bugaderia industrial Mesnet estarà en funcionament al març de 2011

Infosa i Endesa arriben a un acord pel subministrament elèctric del Trabucador

Aquest projecte, que s’ubicarà a Reus, suposarà un inversió de 3 milions d’euros

Finalment s’ha projectat una línia elèctrica subaquàtica d’uns 6 km de longitud

L’activitat d’aquesta nova empresa serà donar servei de neteja i lloguer de roba d’hospitals i hotels de l’entorn, i donarà feina a 37 persones, de les quals 33 seran discapacitades. La inversió serà de 3 milions d’euros i començarà a ser operativa al març de 2011. Aquesta iniciativa empresarial sorgeix de la col·laboració entre tres entitats; l’associació Baix Camp, el grup Fundosa i la Fundació Pere Mata, a més d’obtenir el recolzament de la Conselleria de Treball i la signatura d’un préstec amb l’Institut Català de Finances per 2,3 milions d’euros. La societat gestora del projecte serà Filsa, la xarxa de bugaderies industrials creada el 1990 per Fundosa com a Centres Especials d’Ocupació. Actualment, té 28 centres propis que processen anualment més de 150 milions de quilos de roba. conta amb una plantilla de 2500 persones, més del 85% amb discapacitat. El projecte va ser presentat a Reus.

Endesa i l’empresa Infosa, que explota les salines de la Trinitat de la Punta de la Banya, han arribat a un acord per resoldre els problemes de subministrament elèctric que arrosegen des de fa temps. El director territorial de Medi Ambient i Habitatge, Víctor Gimeno, ha explicat que un cop descartada la proposta de generació elèctrica a través de fonts renovables, es farà una línea subacuàtica de 6 kms de longitud que es començarà a instal·lar en les pròximes setmanes per tal que pugui començar a subministrar corrent elèctric a principis de l’any que ve i serà finançada per Infosa (50%), Endesa (30%) i la Generalitat (10% el Departament de Medi Ambient i Habitatge i 10% l’Institut Català d’Energia). Amb aquesta actuació es resoldran els problemes de seguretat que suposa l’actual línia elèctrica aèria, en molt mal estat, que serà desmantellada per la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural Marí.

Novembre de 2010 FOTOS: olívia molet

BREUS EMPRESES

El Grup Colomer es reestructura per fer front a la crisi econòmica Els mercat de Japó, Noruega, Estats Units i Kenya són els primers on la companyia catalana que dis· tribueix la marca Revlon Professional a Espanya, ha dut a terme desinversions per fer front a la conjuntura econòmica actual. Així ha liquidat les seves filials a Japó i Noruega, ha venut els drets de la seva marca Framesía Estats Units, i s’ha des· fet de la societat Colomer East Africa a Kenya. Aquesta companyia, de capital català i controlada per la família Colomer a Espanya, opera amb les marques Natural Honey i Llongueras. A Espanya té més de 800 empleats, repartits entre la seva seu a Cornellà, la seva fàbrica a el Pla de Santa Maria i les seves delegacions a Espanya. FOTO: CRISTINA AGUILAR

A l’esquerra, uns treballadors realitzant exercicis preventius. I a la dreta, un operari realitzant les seves tasques laborals.

L’equitat entre empresa i treballador Aquesta activitat es realitza, per part dels treballadors de manera voluntària, i el 74,8% participen activament en aquesta iniciativa. Es treballa en grup de dues persones i es reparteix de la manera següent: 20 minuts, dos cops a la setmana en grups de dues o tres persones, a més d’una atenció personalitzada si s’ha detectat alguna petita molèstia durant la vigilància sentinella i es realitza en horari laboral dins de la mateixa empresa. Pel que fa al grup de treballadors d’oficines, tenen 20 minuts dos dies a la setmana en grups de dues persones. A més, també es fa un seguiment als directius a les instal·lacions externes

de l’empresa, en grup de dues hores cadascun, que a més si és necessari reben atenció personalitzada. Indústries Juan Busquets, S.A. està ubicada a Reus i es dedica a la fabricació de maquinària agrícola i industrial, amb una trajectòria empresarial de més de vuit dècades. Aquesta ha estat la que l’ha portat a adjudicar-se el primer concurs d’un pla per construir 45 instal·lacions de sils de blat al Nil amb el fi d’estabilitzar el preu del cereal. A l’empresa hi treballen 75 persones, entre taller i oficina, de les quals la majoria tenen una vida laboral lligada a l’empresa de més de 10 anys.

El Port de Tarragona autoritza la venda de Marina Port Tarraco El consell d’administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona (ATP) ha autoritzat a l’empresa que té la concessió de la MarinaPort Tarraco a vendre la al grup Qatari Diar, immobiliària que pertany al grup empresarial de Qatar Investment Autho· rity, del golf Pèrsic. Aquesta operació es suma a la ja realitzada per aquest holding inversor amb l’adquisició del Marina Port Vell a Barcelona, adquirida per un grup inversor britànic l’estiu passat. Port Tarraco va ser construïda l’any 2003 per Marina Tarragona, propietat de la família Garcia Cereceda.

ACORDS EMPRESARIALS

EXCEL·LÈNCIA

DOW i Valls Química anuncien un acord de prestació de serveis

Novus instal·larà el seu primer centre d’excel·lència d’Europa a Reus

La col·laboració entre les empreses es basarà en la manipulació, la regeneració i l’eficiència dels costos de fluids de transferència La unitat de negoci de Dow Chemical Com· pany, Dow Poliglicols, Surfactant i Fluids (PS&F), ha anunciat un acord amb l’empre· sa Valls Química per la prestació de serveis de regeneració del fluid de transferència de calor DowTherm a Espanya. D’aquesta manera, segons aquesta col· laboració, anunciada aquest mes de novem· bre passat, la química vallenca donarà servei als clients de Dow del

sector de les plantes de concentració solar tèr· mica, en la manipulació i la regeneració apropi· ada i eficient dels costos pel fluid DowTherm, des de la seva filial Speichim Processing. Amb aquesta operació s’obtindrà un fluid de transferència de calor que compleixi les especificacions de quali· tat de Dow i equivalent al producte original. La regeneració de fluid és una necessitat en el sector de les plantes de concentració solar ter·

moelèctrica, en què cada planta n’utilitza grans quantitats, i mitjançant aquest acord, els opera· dors d’aquest tipus de plantes en podran limi· tar els requisits i costos d’eliminació de residus, cosa que contribuirà a minimitzar les seves des· peses de reposició. Per Renaud Jourdan, product marketing manager per PS&F, es permetrà oferir un servei excel·lent als nostres clients i millorar en matèria de medi am· bient./Redacció

L’empresa Novus International, del sector de la nutrició i salut animal, tindrà la seva primera seu europea a Reus (Tarragona) segons fonts muni· cipals. L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez; el president de Tecnoparc Reus, Àngel Cunillera, i el president de Novus International, Thad Simons, han signat un acord perquè l’edifici

del Centre Empresarial per a la Inno· vació i el Desenvolupament (CEPID) del Tecnoparc sigui la ubicació del seu centre d’investigació i desenvolu· pament de la multinacional. La base operativa funcionarà com a centre dels serveis d’atenció a clients de l’empresa a Europa, Orient Mitjà i Àfrica. Amb aquest acord, Novus International es suma als altres agents estratègics que ja han anunciat l’es· tabliment al Tecnoparc, com Shirota Functional Foods, el Centre Tecno· lògic en Nutrició i Salut, el CEPID i l’Edifici Tecnoparc. Les que si ho han fet són Laboratoris Silanes de Mèxic i la multinacional alimentària Alpina, de Colòmbia./Redacció

EMPRESES

EMPRESES AMB HISTÒRIA

Messer Ibèrica té quatre plantes de fraccionament d’aire a la demarcació, 2 a Vila-Seca i dues al Morell, l’última va ser inaugurada el maig de l’any passat amb una inversió de més 42 milions d’euros.

Messer Ibèrica, 40 anys apostant pel territori La multinacional alemanya de gasos industrials va aterrar a la demarcació fa ara 40 anys, amb la instal·lació de la seva planta de fraccionament d’aire a Vila-seca. A dia d’avui s’ha consolidat i des de Tarragona dóna servei al mercat ibèric. Núria Arlandes

a indústria química a Tarragona és un dels motors econòmics més importants i de més trajectòria al territori; un exemple n’és Messer Ibèrica, que aquest any celebra el seu 40è aniversari. Messer Ibèrica, especialista en gasos industrials, que pertany al grup alemany Messer, va iniciar la seva trajectòria a Tarragona l’any 1970 al polígon sud de Vila-seca, per primerament subministrar quatre clients a través d’una canonada de tan sols 15 km. Cinc anys després posa en marxa la seva segona planta de fraccionament d’aire al costat de la que ja existia. L’any 1983 construeix el gasoducte de nitrogen al Moll d’inflamables del Port de Tarragona pel tractament de residus

amb la inertització de bucs. Però no va ser fins la dècada dels noranta que Messer Ibèrica va donar un pas endavant en la seva consolidació al Camp de Tarragona, amb la posada en marxa de la tercera planta de fraccionament al Morell i l’ampliació de la seva xarxa als 90 km amb què dóna cobertura via gasoducte a 22 clients, la majoria grans empreses químiques i petroquímiques, i dóna servei a més de 5.600 clients. Ja entrats al nou segle, la companyia decideix expansionar-se i obrirse a nous mercats; és en aquest moment quan s’obren nous centres de distribució a Espanya, i es constitueix la companyia Gassimesser Lda per la distribució de gasos a Portugal. L’any 2008 la companyia passa a nombrar-se Messer Ibèrica de Gases, S.A. i culmina la

seva aposta pel nostre territori amb la posada en marxa d’una nova planta de fraccionament d’aire al Morell, amb una inversió de 42 milions d’euros.

Medi ambient i I+ D

Com a empresa responsable i preocupada pel futur dels territoris on està instal·lada, inverteix en mètodes productius que siguin més respectuosos amb el medi ambient, per això s’inscriuen en el concepte d’indústria neta i no contaminant, utilitzant l’aire com a matèria primera en l’obtenció de nitrogen, oxigen i argó, a part de gestionar d’una manera responsable tots els residus que generen. A més, aporta gasos i tècniques d’aplicació per generar processos nets en molts sectors industrials. La seva aposta per la investigació i el desen-

volupament és clara; per aquesta raó disposa de centres tecnològics a Alemanya, Àustria, França i Suïssa que concentren el seu treball d’investigació. Pel que fa a polítiques de seguretat, té les implementades internacionalment per la pròpia multinacional alemanya i suposen una inversió de més de 50.000 euros anuals. Messer és una companyia familiar independent, amb una facturació l’any 2009 de 36,2 Meur i amb un gran compromís amb el territori creant ocupació, hi treballen més de 100 persones, col·laborant amb les entitats locals i patrocinant actes culturals i esportius

L’APUNT Apostant per la innovació, pensant en els clients Messer distribueix a tot Espanya des de les seves plantes a Tarragona i el Morell els gasos que produeix a través de gasoductes, d’ampolles i camions cisterna, igual que els seus competidors. Aquest és un sector molt competitiu; per això, el desenvolupament de nous sistemes innovadors que donin un valor afegit a l’activitat de l’empresa és molt preuat. La innovació els ha portat a implantar un nou mètode per omplir les ampolles de gas i que al mateix temps redueixi les despeses logístiques i faciliti la seva manipulació i emmagatzematge al client final. La novetat radica en la manera d’envasar les ampolles de gas. Normalment aquestes s’envasen a 200 bars, però amb el nou sistema de la multinacional alemanya es realitza a 300 bars fet que fa augmentar la seva capacitat en un 50%. Els seus clients provenen de sectors com la química, la petroquímica, la metal·lúrgia, automoció, medi ambient i alimentació.

Novembre de 2010

CEPTA

ELECCIONS A LA PATRONAL TARRAGONINA FOTO: CEDIDA

J. Antoni Belmonte és proclamat president de CEPTA pels propers quatre anys J. Antoni Belmonte ja és oficialment el nou president de CEPTA pels propers quatre anys. El passat dimecres 10 de novembre, l’Assemblea General Extraordinària Electoral va acollir l’escrutini que culminava el procés electoral per escollir els nous presidents i Junta Directiva de la confederació empresarial. La candidatura encapçalada per Belmonte era l’única que es presentava als comicis, que van comptar amb un 44% de participació. En total, l’opció encapçalada per Belmonte ha obtingut un total de 667 vots, 665 dels quals han estat favorables a la opció que representa el recent escollit president i 2 vots en blanc, cosa que suposa que més del 99% dels vots que s’han efectuat als comicis són favorables a la reelecció del president. La candidatura de l’actual president de la confederació empresarial ha comptat amb un ampli suport per part de les empreses associades. Ho demostra el fet que la candidatura ha rebut un total de 23 avals, molts més dels 10 mínims necessaris que se sol·licitaven perquè el procés complís tots els requisits. Els estatuts demanen que cada candidat presenti un mí-

nim de 6 avals dels socis col·lectius i 4 dels socis individuals, i en aquest sentit l’única candidatura que s’ha presentat ha aportat 15 avals dels socis col·lectius o associacions empresarials –que representen el 74% dels vots de totes les associacions que formen part de CEPTA– i 8 dels socis individuals.

Joan A. Belmonte durant la jornada electoral de la patronal tarragonina.

Constitució i membres de la Junta Directiva La nova Junta Directiva, que defensa l’opció que representa Belmonte, conserva el mateix president i vicepresidents i re· dueix el nombre de membres, que passa dels 34 actuals a 16, president inclòs. Les noves incorporaci· ons són Pablo Aulès Ferré (ACORDJOC), Antonio Borràs Cros (GREMI FRUITS SECS), Alejandro Mestre Perolada (COL·LEGI MEDIADORS D’AS· SEGURANCES), Francisco Javier Molinos Pastor (SCA), Eduardo Pablo Serrano Gil (SGS), Francisco Javier Rodrí· guez Cabrera (AEST) i Javier Quintana Domènech (COL· LEGI D’ENGINYERS). La composició de la Junta Directiva per als propers qua· tre anys és la següent: 1.- José Antonio Belmonte Ma· rín com a president. 2.- José Luis García Martínez com a vicepresident primer, en representació del Gremi Co· marcal de la Construcció del Tarragonès

3.- José Luis Aymat Satué com a vicepresident segon, en repre· sentació de la Federació Em· presarial d’Auto-Transports de la província de Tarragona. 4.- Andreu Basseda i Tous com a vicepresident tercer econò· mic, en representació de l’em· presa Anbato S.L. 5.- Ignacio Eugenio Puig Do· net com a secretari general, en representació de l’empresa Fu· neraria Pedrola S.L. 6.- Narcís Ortega Castellví com a vocal, en representació de l’Associació d’Arts Gràfi· ques de les comarques de Tar· ragona. 7.- Pablo Aulés Ferré com a vo· cal, en representació de l’As· sociació Catalana d’Operado· res Recreatives del Joc. 8.- Antonio Borràs Cros com a vocal, en representació del Gremio Oficial de Comercian· tes de Frutos Secos. 9.- Alejandro Mestre Perolada com a vocal, en representa· ció del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Tarragona

10.- Bernat Morales Loscos com a vocal, en representació de l’empresa Mercadona S.A. 11.Salvador Martínez Sánchez com a vocal, en repre· sentació de l’empresa Eulen S.A. 12.- Francisco Javier Molinos Pastor com a vocal, en repre· sentació de l’empresa SCA Hygiene Products S.L. 13.- Eduardo Pablo Serrano Gil com a vocal, en representa· ció de l’empresa SGS Española de Control S.A. 14.- Gil Cristià Llevat com a vocal, en representació del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Tar· ragona. 15.- Francisco Javier Rodrí· guez Cabrera com a vocal, en representació de l’Associació d’Empreses de Serveis de Tar· ragona 16.- Javier Quintana Domè· nech com a vocal, en represen· tació de l’Associació d’Engi· nyers Tècnics Industrials i de Grau de Tarragona

FORMACIÓ

El Pla de Formació Sectorial de la CEPTA inclou un 33% més de cursos La CEPTA posa en marxa el Pla de Formació Sectorial de serveis financers, administratius i assegurances. Aquest nou llistat suposa un increment d’un 33% del nombre de cursos respecte a l’any anterior. Així, des d’aquest mes de novembre i fins al setembre del 2011, hi ha programats

més d’una vintena de cursos dirigits a treballadors d’aquests sectors. Les novetats d’aquest any inclouen la possibilitat d’inscriure’s a les persones desocupades i als treballadors d’altres sectors en situació de crisi, de manera que la confederació acompleix l’objectiu d’adaptar-se a les neces-

sitats reals del mercat laboral i de les empreses. L’oferta formativa és àmplia i agrupa gran varietat d’àmbits, des dels idiomes fins a l’Administració, passant per l’ofimàtica, les tècniques de venda i les tècniques de comunicació. També es poden trobar cursos dirigits al lideratge personal, un

dels grans àmbits que en els darrers temps està molt present en l’oferta de formació que ofereix la CEPTA. A partir d’ara, els cursos sectorials, a més d’horari de tarda, també s’impartiran al migdia i al matí, amb la voluntat de facilitar l’accés al màxim de persones. Seguint aquesta línia, els cursos són subvencionats i no suposen cap despesa pels assistents. A més a més, les empreses dels sectors que formen part del pla

poden sol·licitar també que els cursos es realitzin en la pròpia empresa, assegurant, així, la participació dels seus treballadors. Per a finals d’any, ja hi ha programats quatre cursos, “Tècniques de venda”, “Gestió del temps” i “Fiscalitat: IRPF” ja han començat i finalitzaran els dies 2, 15 i 21 de desembre. Al desembre, està programat el curs “Administració de personal”, previst de l’1 de desembre al 24 de gener.

La CEPTA presenta el Club Empresa Familiar, una nova àrea per ajudar les empreses familiars A partir d’ara, les empreses familiars de la demarcació ja tenen més facilitats per tirar endavant. La CEPTA ha presentat als seus associats el Club de l’Empresa Familiar, una nova àrea creada per potenciar i assessorar totes les empreses de caràcter familiar associades, amb col·laboració amb la Fundació +empresa. Aquest club té com a objectiu principal ajudar les empreses familiars estudiant i abordant els seus problemes, coordinant accions formatives, orientant i promovent la participació i l’intercanvi d’experiències i organitzant conferències sobre qüestions específiques d’aquests tipus d’empreses. Amb aquest fi i per garantir el futur de les empreses es disposa d’un gabinet d’assessorament dirigit per la Fundació +Empresa.

El proper 3 de desembre jornada «Què puc fer a la xarxa per millorar el meu negoci?» Comptant amb que el 26% de la població mundial ja es connecta a internet de forma regular i que la previsió per a finals del 2010 és que siguem ja 2.000 milions els internautes actius. CEPTA, conscient del paper d’aquesta eina per al futur empresarial, ha preparat una jornada on vol apropar a tothom d’una manera pràctica amb demostracions i exposicions de casos d’èxit, a més de breus conceptes teòrics per a posicionar el temari. També s’adaptarà un espai web real per al taller on es podrà veure la immediatesa i les possibilitats de la web 2.0. L’horari serà de 9.30 a la 13.30 del mati, a la seu de la CEPTA a Tarragona, a la Rambla Nova i estarà dirigit per Albert Pàmies, llicenciat en ADE per la URV. El preu per a associats serà de 40 euros i 60 per als no associats.

UNIVERSITAT

Novembre de 2010

Competitivitat i recerca, eixos de la col·laboració entre Banco Santander i la URV L’acord inclou el suport a la “Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona” El suport al programa “Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona”, que té l’objectiu de fomentar la competitivitat, la productivitat i la qualitat de l’ocupació a Tarragona, constitueix una de les principals línies de col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Banc Santander, iniciades el 2002. El vincle entre ambdues institucions s’ha reforçat avui amb la signatura pública d’un conveni per part de Francesc Xavier Grau, rector de la URV, i Emilio Botín, president de Banco Santander. L’acord recull a més el suport de Banco Santander al Pla Propi d’Investigació de la universitat, destinat especialment a grups o equips creats recentment per al desenvolupament dels seus estudis. L’entitat bancària recolza així mateix les excavacions que codirigeix Eudald Carbonell, professor de l’Àrea de Prehistòria de la URV, a la Sierra de Atapuerca. El banc i la institució acadèmica treballen conjuntament en l’engegada

El pla propi de recerca de la universitat compta amb el recolzament del banc

Es manté l’aportació del banc a les excavacions d’Atapuerca, que codirigeix Eudald Carbonell

S’impulsa un programa de beques de mobilitat internacional per a estudiants i professors FOTO: CEDIDA

Grau i Botín després de formalitzar l’acord entre les dues institucions.

de programes de mobilitat universitària per a l’intercanvi d’alumnes i docents amb nombroses universitats llatinoamericanes i europees. Entre les iniciatives destaca el programa de Beques de Mobilitat Banco Santander. Banco Santander col· labora en aquestes i altres iniciatives de la URV a través de la seva Divisió Global Santander Universitats, les activitats de les quals vertebren l’acció social del banc i li permeten mantenir un vincle estable amb 900 institucions acadèmiques d’Amèrica, Espanya, Xina, el Marroc, Portugal, Regne Unit, Rússia i Singapur. El 2010, el banc ha recolzat la celebració de la II Trobada Internacional de Rectors Universia, que va tenir lloc els dies 31 de maig i 1 de juny a Guadalajara (Mèxic), el lema del qual és “Per un espai iberoamericà del coneixement socialment responsable”, i en el qual més de mil institucions educatives van debatre sobre la Universitat del futur.

Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud

Nous equips científics d’alt nivell per la nutrició i salut El Ministeri de Ciència i Innovació va anunciar el 2 de novembre la concessió d’una subvenció de 4 Meur del programa Innocampus al Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud per la creació d’un nou servei científico-tècnic pel subcampus Nutrició i Salut. Serà un equipament de primer nivell en biologia molecular i permetrà fer diagnosis prematures de determinades malalties o dels seus factors de risc. Amb aquesta resolució el projecte de la URV ja ha rebut 12,6 Meur en les convocatòries 2009 i 2010.

El programa Innocampus finança projectes de R+D+i dels Campus d’Excel·lència Internacional. La URV rebrà 4 dels 6,7 milions que havia sol·licitat per la incorporació de la infraestructura tecnològica per a la investigació en ciències òmiques. Es tracta de la segona pota del Servei de Recursos Científics i Tècnics (SRCT) de la URV. Es pretén dotar el campus d’equipament de darrera generació en tecnologies òmiques (genòmica, transcriptòmica, porteòmica, interactòmica, metabolòmica i separació cel·lular)

amb l’objectiu de crear un potent clúster tecnològic en aquest camp. Les ciències òmiques permeten l’estudi conjunt dels milers de gens, proteïnes i metabolits que constitueixen un organisme, així com les xarxes d’interaccions que entre ells s’estableixen en l’interior de les cèl·lules. La quantitat d’informació que es genera és enorme; per això calen eines potents que permetin emmagatzemar i analitzar les dades obtingudes. Aquests coneixements permetran avançar en el coneixement de la biologia de l’ésser humà i d’aquelles espècies animals i vegetals d’interès per a l’home. Aquesta serà una plataforma singular a l’Estat espanyol. L’existència en l’entorn immediat de l’Institut d’Investigació Pere Virgili, el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut i el Tecnoparc, garantirà la realització de multitud d’estudis poblacionals i amb models animals utilitzant les eines de les ciències òmiques.

TENDÈNCIES MOTOR

LEXUS CT200

El primer compacte Full Hybrid per 28.850 euros El nou Lexus CT 200h aterra al mercat espanyol en el competitiu món C Premium oferint una tecnologia Full Hybrid única en aquest a partir de 28.850 euros i amb una gamma que cobreix perfectament les necessitats dels clients que busquin un vehicle de reduïdes emissions o consums, igual que els Premium, de perfecte acabat i equipament a més d’unes aptituds dinàmiques excel·lents. Dins del que seria l’equipament, el client del CT 200h disfrutarà d’unes completíssimes prestacions, 8 airbags, que inclouen genoll i tòrax, i és l’únic vehicle en el segment Premium amb aquesta dotació de seguretat. Tanmateix té presa d’USB, bluetooth+ control de veu, climatitzador dual, llantes d’aliatge, sistema d’arrencada intel·ligent, llums LED, etc., disponible tot de sèrie en l’acabat CT 200h. Aquest model posa a la disposició del comprador la seva personalització, ja que disposa de

fins a 10 colors exteriors, 2 d’exclusius i nomes per aquest model, 3 tipus de tapisseries i altres 3 de cuir interior. També són opcionals les llantes 17”, navegador 7”, disc dur HDD, càmera d’aparcament, etc. Un dels fets destacables d’aquest vehicle és que es podrà acollir als ajuts oficials que atorguen les CCAA dins del seu programa d’incentivació de renovació del parc de turismes o bé als ajuts que ofereixen les companyies de renting als cotxes amb tecnologia Full Hybrid, que en el cas del CT 200h ja es troba en la segona generació, amb una aposta clara pels híbrids com a nova tecnologia. Pel que fa al segment C Premium, és l’únic amb capacitat per funcionar en el mode 100% elèctric ja que disposa de sistema EV, a part dels ECO, Normal i Sport i es du a terme mitjançant un comandament giratori que està situat a l’ordinador. El mode EV permet circular només amb motor elèctric sem-

CT 200H Hybrid Drive Preu 28.850 euros Direcció Cremallera, EPS Sistema de frens ABS Cilindrada 1.798 cc Pneumàtics 195/65 R15 Potència 136 cv Maleter 375 l Velocitat màxima 180 km/h Acceleració 0/100 10,3s Consum l/100 km 3,7/3,9 Emissions combinades 89 gr/km Altres versions CT 200h Hybrid Plus

pre que no superi una velocitat de 45 km/ h i una distància de 2km. A més a més, per al capó i la porta s’ha utilitzat alumini per reduir el pes del vehicle. En relació a les garanties, el nou Lexus està un pas per endavant dels seus competidors, i ofereix tres anys de garantia o 100.000 km i ja es pot sol·licitar a tota la xarxa de Lexus Espanya, formada per 27 punts de venda, i ja se n’han realitzat 177 operacions a l’Estat espanyol.

TOYOTA IQ 2011

Nova gamma de l’ultracompacte Toyota IQ pel lideratge en la seva categoria Així, Toyota Espanya ha presentat en societat la nova gamma del revolucionari toyota IQ, amb l’objectiu d’adaptar-se a les demandes del mercat i seguir mantenint-se en una posició de lideratge dins de la seva categoria. Aquesta nova gamma presenta un alt nivell de qualitat en l’interior, amb disseny renovat i la tria de vàries combinacions de colors interiors i de tapisseria. La qualitat es troba en els acabats superiors de les portes, nous

detalls en color negre al quadre dels comandaments, noves combinacions de clors als seients, etc. A més ofereix l’avançada transmissió automàtica de variat continu, amb funció seqüencial Multidrive S disponible amb motor de gasolina 1.33 VVT-i Dual, que combina el confort de la transmissió automàtica convencional amb un mode manual seqüencial de set velocitats, per una conducció més dinàmica.

NOVETATS

Lacoste Junior, regals per als nens per aquest Nadal

Picardo et proposa els complements per aquest Nadal

La casa Lacoste llança aquest Nadal dins de la seva línia Junior els complements perfectes per regalar als nens perquè l’hivern sigui de més bon passar. Amb aquest objectiu, guants, bufandes, cinturons i gorros són els protagonistes per poder fer del fred un aliat. Els dissenys són divertits, a ratlles de colors, com el verd, vermell o blau per als guants, amb el gorro a conjunt, o bé l’altre model a ratlles gris i blau.

La línia de bolsos i complements de Picardo s’amplia per aquest Nadal, tant per a ell com per a ella. Així, trobem carteres, bosses de mà, maletins i trolleys en dues tonalitats, en vermell escarlata per a ell i vermell carmí per a ella, per fer el regal perfecte per aquest Nadal. A més, també hi ha la línia Blue Square, on els complements estan realitzats amb pell envellida, i que inclou en la línia d’home el clàssic maletí per a ordinador.

Càmeres digitals amb tecnologia de mirall translúcid Sony La casa Sony ha presentat les primeres càmeres digitals amb tecnologia de mirall translúcid, lleugeres i compactes, que capturen fins a 10fps amb seguiment del AF amb detecció de fase ràpida i precisa i el primer Quick AF per a vídeo HD amb enfocament automàtic fluid i continu durant la gravació. A més de funcions avançades com l’escombrat automàtic 3D, Auto HDR i multi Frame Noise Reduction, que faran les delícies de tots els professionals.

TENDÈNCIES

Novembre de 2010

Outlet By Citroën, amb descomptes de fins al 34% en els seus models Així, la casa Citroën ha decidit fer com les firmes de moda i es llança a vendre els seus productes a l’Oulet By Citroën amb interessants descomptes en alguns dels seus models més emblemàtics. El descompte arriba fins al 34% en unitats de la talla del Citroën C4 i el Xsara Picasso, amb l’objectiu de posar a l’abast de tothom vehicles moderns, d’altes prestacions i dotats de les innovacions més recents en equipament i seguretat, i on el preu deixa de ser una excusa. Així, trobem 100 unitats del Citroën 1.4 16V 90 CV LX, compten amb totes les prestacions d’alta tecnologia, igual que les 200 unitats del Citroën Xsara Picasso HDi 90 Lx Plus. Per tal de poder gaudir d’aquests avantatges, només cal anar a qualsevol concessionari Citroën i sol·licitar informació.

Noves motoritzacions per a la gamma dels models Ibiza, León, Altea i Exeo SEAT renova la seva gamma de motoritzacions en els seus models més emblemàtics; així, a l’Ibiza s’incorpora el nou motor 1.2 TSI de 105 CV amb canvi manual en versió ECOMOTIVE i amb canvi DSG en substitució del propulsor 1.6 de 105 CV. Pel que fa a la gamma Altea i León, les novetats afecten l’arribada del motor 2.0 TDI de 140 CV amb tecnologia “common rail” i canvi manual o DSG en lloc del mateix motor amb bomba-injector cosa que significa més confort i menys consum, mentre la gamma Exeo presenta un nou propulsor d’entrada a la seva oferta de gasolina: el 1.8 TSI de 120 CV en substitució de la mecànica 1.6 de 102 CV, que està disponible amb l’acabat Reference, a més de tenir un excel·lent relació preu/ rendiment. Totes aquestes noves motoritzacions ja estan disponibles.

LA XARXA http://www.pimec.jobs/

Pimec estrena el seu nou portal per trobar feina PIMEC ha volgut fer un pas més vers la creació d’ocupació i ha estrenat el seu propi portal de feina, una eina per intermediar entre l’oferta i la demanda a través del qual es poden interrelacionar els professionals que estan cercant un projecte empresarial o un lloc de treball a les pimes i les empreses que volen captar talent i donar a conèixer les seves oportunitats laborals.

http://www.yesouisi.es/

Sony treu una nova base amb altaveu per a Ipod/Iphone de disseny centrat en el so El RDP-X50iP és l’última novetat de l’àmplia família de bases amb altaveu de Sony per a Apple iPod i iPhone. L’aspecte és semblant al model que té actualment, però el seu disseny es centra a oferir la millor qualitat de so possible a un preu irresistible. Consta d’un amplificador digital de disseny especial i uns altaveus de grans dimensions capaços d’oferir 20W + 20W RMS, que té potència per omplir una habitació. A més, té comandament a distància sense fil.

Un espai internacional de lideratge, talent, creativitat i art Aquest portal es mou envers el servei, per compartir i posar a disposició sabiduría i talents. On es poden trobar curosos, seminaris, tallers, foro, programes de lideratge, acompanyament estratègic, coaching i activitats creatives per acompanyar a les persones a recuperar el seu màxim potencial i ajudar a superar limitcions, pors i bloquejos per arribar a la pròpia plenitud.

LLIBRES

L’escassa iniciativa empresarial Títol: «Contra la cultura del subsidio» Autor: Marc Vidal Edita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Emprenedoria Aquest llibre intenta posar damunt de la taula el perquè de la falta de la iniciativa empresarial que hi ha el nostre país a més de ser una crítica als entrebancs que posen per la creació d’empreses i que fa que sigui el país amb menys emprenedors de l’OCDE i amb els índexs més alts d’intervencionisme.

Conèixer i dominar el món de l’empresa Títol: «El cànon del manegement» Autor: Alfonso Durán-Pich Edita: Deusto Temàtica: Management De llibres sobre aquesta temàtica se n’han escrit moltíssims, i ha arribat un punt que no saps quin llegir; per això aquest llibre ha fet una anàlisi rigorosa de 54 llibres i 48 autors sobre la matèria, una guia per tots aquells que estan involucrats en el món de l’empresa i la docència i que haurien de conèixer i dominar.

Diferents formes de portar un equip a l’èxit Títol: Mourinho versus Guardiola Autor: J.C. Cubeiro/L. Gallardo Edita: Alienta Temàtica: Lideratge En aquest llibre s’intenta fer una anàlisi exhaustiva dels mètodes que utilitzen tant Guardiola com Mourinho per aconseguir l’èxit. Tots dos representen models de lideratge diferents, des de tàctiques oposades i amb unes personalitats antagòniques amb un mateix fi: la victòria i l’èxit del seu equip.

Com arribar a l’excel·lència a la feina Títol: Las pequeñas grandes cosas Autor: Tom Peters Edita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Excel·lència laboral L’autor presenta el seu primer llibre després de deu anys de no publicar res. I és que, en un moment de recessió i incertesa, els savis, lúcids, i enginyosos consells de Peters són més pertinents que mai. Així, en aquest llibre presenta 163 maneres d’arribar a aconseguir l’excel·lència en el lloc de treball.

ACTUALITAT EMPRESARIAL

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

EDITORIAL

L’economia i la seva idiosincràsia

es grans empreses han presentat les dades econòmiques del tercer trimestre en societat, i ningú diria que realment estem en el punt àlgid d’aquesta crisi que afecta tot el sistema financer, ja que totes han donat xifres positives i amb perspectives de tancar l’any amb aquesta tendència a l’alça. L’explicació d’aquesta situació potser la trobem mirant la lletra petita, on trobem reestructuracions de les activitats de les empreses i grans retallades de les depeses, que no exposarem i que tothom sap. De totes maneres, són bones notícies, i més de cara a final d’any, encara que una enquesta realitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya ens digui que durant l’any 2011 es preveu un estancament de l’economia que no acabarà fins al 2012, ara, això sí, encapçalat per Catalunya. Però en el que tothom coincideix és que el principal problema econòmic que trobem és l’atur, amb xifres que segueixen sent molt altes i per la qual cosa es demana l’aplicació de les mesures estructurals pendents encara que no siguin les millors. Això pel que fa a l’economia a grans trets, però parlant de mesures estructurals, aquest proper mes de desembre els més de 37.000 funcionaris de la demarcació de Tarragona es trobaran amb la sorpresa de la reducció de la seva paga extra en la nòmina, que segons el cas pot arribar a ser de 500 euros, seguint amb les mesures per fer front a la crisi que va posar en marxa el Govern central aquest estiu. Tothom ha de posar el seu granet de sorra, suposo. Amb aquestes dades estem a prop d’acabar l’any i dóna la sensació que el finalitzarem igual que l’hem començat o, pitjor, amb incertesa de cara al futur, esperant que sigui millor que l’any que es deixa enrere, amb l’esperança que el proper sigui el definitiu quant a recuperació econòmica i que es comencin a veure dades positives en l’atur. Diuen que s’ha d’aprendre dels errors i que no s’ha de mirar mai enrere, però pot ser en aquest cas estaria bé saber el que no volem que torni a passar i així recordar-ho cada vegada que ens doni per fer bombolles.

XIFRES I LLETRES

Paño Fruit

Aquesta empresa, ubicada al terme municipal d’Alcover (Alt Camp), ha rebut ajuts del DAR per la millora dels processos de transformació i comercialització de la seva producció. A més l’empresa, té el certificat d’inscripció al Consell Català de Producció Agrària Ecològica ja que es dedica a la transformació de fruits secs ecològics i a l’envasament i distribució d’altres productes com olis, olives, patés, verdures, cremes d’avellana, salses, espècies, llegums, plats preparats i màquines de vènding de cafè ecològic, entre altres.

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L. Directora comercial: Contxi Joan comercial@tshcomunicacio.com Redacció Núria Arlandes Fotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina Aguilar Correcció: Joan Basaganya Disseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L. C. Sant Agustí, 21, 3er 43003 Tarragona Tel.: 977 211 154

El 66 per cent dels compradors ‘on line’ són dones de 36 anys La mitjana és de 3 compres a l’any a través de la xarxa

l comprador més comú a través d’Internet al nostre país és una dona urbana, amb estudis i una mitjana de 36 anys. A més, estem en la mitjana de nombre de compres anuals dels països d’Europa i ens connectem menys des de casa a favor de l’oficina. Segons un estudi

elaborat pel portal vintprivee.com, entre els seus 11,5 milions d’usuaris a tot Europa, el 66 % dels compradors per Internet del nostre país són dones de 36 anys, amb els estudis finalitzats i que habiten en un àmbit urbà. Encara que es tracta d’una dada molt elevada, el nostre país no és el que presenta la usuària més activa. Aquest perfil acapara el 77 % de les compres en línia en el cas del Regne Unit. Quant a la distribució geogràfica, destaca de manera aclaparadora l’ambient urbà. L’estudi presenta dades per comunitats que donen a Catalunya un 21% dels usuaris i a Madrid un 19. En el cas de l’estat civil dels consumidors per Internet, la mitjana espanyola sí que està dins de les xifres europees. Un 44 per cent declara estar casat davant del 28% que diuen ser solters i el 25 que tenen parella. Els hàbits

de compra també estan detallats en l’estudi. El nombre de productes que adquireix cada usuari europeu està al voltant dels tres articles en cada compra.

A la mitjana de compres anuals

Pel que fa al nombre de compres al llarg de l’any, els consumidors espanyols se situen en la meitat del rànquing europeu amb 3 compres per any. França o Alemanya arriben a les 4,7 compres anuals, mentre que al Regne Unit és de 2. Pel que fa al lloc d’accés a la xarxa, es realitza a través de les llars dels consumidors. A Espanya l’accés des de casa representa el 55%, per darrere del 65 assolit per francesos i anglesos. Les hores de major accés es concentren als matins. Al nostre país un 10 % de les connexions diàries es concentren en les primeres hores del dia. Després hi ha un clar descens de les connexions. Altres dades sobre el perfil de consumidors per Internet del nostre país assenyalen que la majoria viuen en apartaments, les seves aficions favorites són els viatges i la salut i es decanten per roba de marca.

El videojoc de PlayStation ‘Invizimals’ se submergeix a la Barcelona de Gaudí El videojoc per a PlayStation Portable (PSP) ‘Invizimals: L’altra dimensió’, la segona part del títol espanyol desenvolupat per Novarama, arrenca amb unes seqüències que relacionen els estranys ‘invizimals’ amb les creacions de l’arquitecte Antoni Gaudí. El videojoc, que surt a la venda aquest dijous, té diversos vídeos rodats en escenaris reals de la capital catalana, entre els quals hi ha el Park Güell, en un homenatge a la ciutat on està ubicat l’estudi. A més de les imatges ‘gaudinianes’, el segon lliurament d’aquest popular videojoc té 100 personatges nous i la possibilitat de personalitzar-los. L’entrega original ja ha venut més de 150.000 còpies entre Espanya i Portugal.

2.757.751

de kilograms de mercaderies s’han registrat al Port de Tarragona en el que va d’any 2010

7.900.000

d’euros és la xifra de licitació de la construcció de la nova Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona