Tribuna 375. Març 2022

TM 20 anys

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com NÚM. 375. MARÇ 2022

LA LLAr AL DiA fer el manteniment de la llar no és gens fàcil. algunes petites reformes les podem fer nosaltres mateixos, però d’altres de més importants demanen el treball dels professionals. Et donem alguns consells i et proposem empreses que t’ho posaran més fàcil.

AUToCoNSUM ENErGèTiC Una opció per generarse la pròpia energia

‘PLAT DE MATArÓ’, 25 ANyS Entrevista a Josep Lluís Martí

ANy VALEriÀ PUJoL can vallerià recorda l’escriptor i activista cultural de Premià de dalt

‘TroS’, ALS CiNEMES film basat en un llibre de rafael vallbona

ProPosTEs DEsTaCaDEs DE MarÇ CoNSULTA L’AGENDA CoMPLETA D’ACTiViTATS A WWW.TriBUNAMArESME.CoM

FEMPOP

Cabrils. La Concòrdia. Diumenge 13 a les 12 h.

Tres concerts íntims protagonitzats per Charlotte Carpenter, Irene Zugaza i Claudia Allmang.

A LA VORA DEL JAZZ

MOMI MAIGA

9

BIRNAM

Mataró. Diversos espais Del 26 de febrer al 31 de març, Mataró acull la 9a edició d’aquest festival amb set propostes musicals.

Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 27 març Un espectacle de dansa bell i únic a càrrec de la companyia de dansa Cas Public.

Tribuna

LA LUDWIG BAND

Mataró. Clap. Divendres 11 a les 21 h.

Una de les bandes del moment amb temes potser quotidians, amb girs inesperats i secrets.

Argentona. La Sala. Dissabte 19 de març L’herència artística de Momi Maiga el vincula amb una profunda connexió amb la tradició mandé.

Alella. Casal. Dissabte 26 de març Cabrils. Centre Cívic. Diumenge 20 de març Obra de Víctor Sunyol, interpretada per Lluís Soler.

la vINYETa

ANY VALERIÀ PUJOL

Premià de Dalt. Can Vallerià Comencen els actes commemoratius dedicats al poeta, narrador i activista cultural i polític.

ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Maresme Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Ricard Soler, Eli Guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar Tel. 93 752 52 67 · info@tribunamaresme.com Dipòsit Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme

Tribuna Maresme 3

actualitat

comarca u ACN

Catalunya ha rebut fins ara unes 1.200 persones refugiades per la guerra a Ucraïna.

Així ho va informar el passat 8 de març la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en una roda de premsa conjunta amb la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, posterior al Consell Executiu. La Generalitat ha informat que preveu, de moment, oferir unes 2.000 places d’acollida residencial.

Així mateix, Plaja va fer una crida a canalitzar els esforços de la ciutadania en les organitzacions professionals que operen sobre el terreny, a partir

Catalunya ha rebut uns 1.200 refugiats per la guerra a Ucraïna

El Govern crida a canalitzar els esforços en les organitzacions professionals sobre el terreny amb aportacions directes

Diversos infants refugiats en una casa de colònies catalana.

d’aportacions directes. Son les que tenen la capacitat d’identificar i detectar “les necessitats més urgents”, i aconseguir el material localment, segons ha

argumentat la portaveu.

A la roda de premsa, Verge va explicar que la majoria de persones refugiades a Catalunya son dones amb infants. Gran

part d’elles ja tenen referents familiars o de persones conegudes al país que les poden acollir. La xifra s’espera que vagi augmentant durant els propers dies i setmanes.

La consellera ha afegit que el Govern tindrà a disposició unes 2.000 places per acollir aquestes persones refugiades.

A més, cal comptar-hi els centres que instal·larà l’executiu espanyol.

La Generalitat espera anar podent adaptar el nombre d’instal·lacions i places segons com avanci el conflicte bèl· lic entre Ucraïna i Rússia, i en funció de les necessitats de les persones refugiades.

El Consell Comarcal sol·licita l’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya u Redacció

El Consell Comarcal del Maresme va aprovar per unanimitat la sol·licitud d’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Aquest és un projecte impulsat pel Memorial Democràtic que agrupa

indrets del territori català que constitueixen el patrimoni memorial representatiu de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.

Aquesta adhesió permetrà

donar més visibilitat i promoció al projecte de La Ruta de la Guerra Civil al Maresme que té com a objectiu el foment territorial del turisme cultural, sostenible, responsable i de qualitat al Maresme mitjançant la creació, senyalització i dinamització digital i mate-

rial d’una ruta turística sobre la Guerra Civil a la comarca.

Aquest projecte permet posar en valor i recuperar part de la memòria col·lectiva de la història de la comarca donant a conèixer aquells edificis i espais que van protagonitzar la vida al Maresme durant el conflicte.

4 Tribuna Maresme

Familiars del ciclista ferit d’un tret a Argentona demanen regular més la caça u ACN

La família del ciclista que va rebre el tret d’un caçador quan circulava per una zona d’Argentona a finals de gener ha denunciat que aquest “no és un cas aïllat” i ha reclamat que s’endureixi la regulació de la caça a Catalunya. En un comunicat, els familiars de Francesc Jiménez, de 43 anys i resident a Vilassar de Mar, han explicat que la bala que el va ferir l’ha deixat amb una “greu lesió medul·lar” i li ha perforat el pulmó i han demanat mesures a la Generalitat per evitar que s’autoritzin batudes de caça en “espais freqüentats per ciclistes, senderistes, corredors, boletaires,

Reclamen que s’endureixin les condicions per caçar i es busquin alternatives per controlar la superpoblació d’animals

Demanen aturar les batudes de senglars.

famílies amb nens i escolars d’excursió”. L’accident va tenir lloc en una zona boscosa

a tocar d’Òrrius i Cabrils “a només un quilòmetre de les cases”.

Per això volen que el Parlament endureixi la regulació de la caça o que la prohibeixi en les condicions actuals i que busqui alternatives per combatre la superpoblació d’animals com els senglars “que no posin en perill cap vida humana”. A més, retreuen a la Generalitat que no reculli dades de morts i ferits en caceres i les registri com a lesions sense especificar que es tracta d’accidents de caça.

Als consistoris catalans els demana que facin com l’Ajuntament d’Argentona i anul·lin “totes les batudes previstes aquest 2022” com la que aquest mateix cap de setmana hi ha hagut al també municipi maresmenc d’Alella.

Crema un vaixell pesquer de 12 metres d’eslora al port d’Arenys de Mar sense ferits u ACN

Un vaixell pesquer va cremar totalment la matinada del diumenge 27 de febrer al port d’Arenys de Mar, segons els Bombers de la Generalitat. L’avís del foc es va rebre a les 04.55 hores i l’embarcació

–d’uns 12 metres d’eslora– va ser aïllada de la resta de vaixells per evitar la propagació de les flames. Sis dotacions dels Bombers van utilitzar aigua i escuma en les tasques d’extinció del buc, que va quedar completament enfonsat a les aigües del port d’Arenys. No hi va haver

cap ferit. Protecció Civil va activar la prealerta del CAMCAT per l’incendi del vaixell pesquer i es van instal·lat barreres de contenció per controlar possibles fuites de combustible. La prealerta es mantindrà fins que es puguin reflotar les restes de l’embarcació.

Tribuna Maresme 5

Dimiteix un tinent d’alcalde de Santa Susanna després de ser acusat de violació u ACN

El tercer tinent d’alcalde de Santa Susanna, Josep Lluís Mulero, va dimitir el passat 25 de febrer després que transcendís que està acusat d’haver violat una noia. Segons va avançar ‘El Periódico’, Mulero (Ara i Sempre Santa Susanna -Junts per Catalunya) ha estat investigat per un jutjat de Madrid per haver forçat sexualment la treballadora d’una funerària de la qual ell és el gerent. El cas es remunta al maig del 2018, quan el regidor va convidar la noia a assistir a un suposat curs de formació a Madrid. La fiscalia l’acusa d’haver drogat la jove per després violar-la i li demana vuit anys de presó i sis de llibertat vigilada. Mulero ha

Josep Lluís Mulero està investigat per haver agredit sexualment la treballadora d’una empresa de la qual és gerent admès que va mantenir relacions sexuals amb la noia, però sosté que van ser consentides.

Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia, Mulero va contractar la jove a principis de maig del 2018 com a teleoperadora de l’empresa Instituto Nacional Funerario, de Malgrat de Mar. Pocs dies després, li va comunicar que l’havia d’acompanyar a Madrid a fer un curs de formació amb altres persones “sabent que no es faria aquest curs”. La fiscalia assenyala que l’home va reservar una única habitació per a tots dos.

El 14 de maig, relata el fiscal,

Mulero i la treballadora van sopar plegats i, quan van anar a l’hotel, ella estava “marejada i somnolenta”, de manera que es va quedar adormida al sofà. Seguidament, el ministeri públic relata que l’home va treure-li la roba i va fer-li tocaments. Arran dels abusos ella es va despertar i va intentar rebutjar-lo però no ho va aconseguir. Enmig del forceig i el seu estat de semi somnolència, l’home la va penetrar.

Durant la investigació, Mulero va defensar que la relació sexual va ser consentida i el seu advocat va demanar que el cas

fos arxivat. El processat va assegurar que el curs que havia motivat el viatge sí que es va fer, alhora que va negar que la reserva de l’hotel fos d’una sola habitació de forma premeditada.

L’Ajuntament desconeixia la causa. L’Ajuntament de Santa Susanna desconeixia que Mulero fos investigat per aquest cas, segons han assegurat fonts municipals. El consistori ha emès un breu comunicat on informa que l’alcalde ha acceptat la dimissió de Mulero, fins ara regidor de Seguretat i Mobilitat per AIS-Junts. “El regidor ha pres aquesta decisió per poder fer front a un tema judicial que té pendent i que no té res a veure amb la seva activitat a l’Ajuntament”, asseguren.

cultura

LLIBRES u redacció

Aquest 2022 fa 70 anys del naixement i 30 de la mort del poeta, narrador, i agitador cultural i polític Valerià Pujol (Premià de Dalt, 1952-1992). Amb aquest motiu, l’associació Can Vallerià (art, comunicació i territori), situada a la masia de Premià de Dalt on l’escriptor va néixer i morir, dedica les activitats d’aquest any a recordar la vida i l’obra d’un dels autors cabdals de la generació dels setanta i un dels renovadors de la literatura catalana de finals del segle XX. L’Any Valerià Pujol comença el diumenge 20 de març a les 12.30 h. amb “El crit i la paraula”, un acte on els seus amics de tota la vida -de la política, l’educació o el poble- recitaran i cantaran els seus poemes.

Nascut el 28 de febrer de 1952, en Valerià va patir una de les terribles passes de polio que van afectar milers de persones als anys 50. Malgrat que la malaltia el va afectar físicament, i tot i que degut a la llarga hospitalització va ser escolaritzat molt tard, tot plegat no va ser obstacle perquè brillés

Any Valerià Pujol

Comencen els actes commemoratius de l’any Valerià Pujol, poeta, narrador i activista cultural i polític, renovador de la literatura catalana de finals del segle XX. Els actes s’allargaran fins el febrer de 2023.

Un any per posar-lo en valor L’any Valerià Pujol és un projecte de l’associació Can Vallerià amb el suport de l’Ajuntament de Premià de Dalt, i es desenvoluparà des del proper 20 de març fins el 28 de febrer del 2023. Amb el títol del seu primer llibre, “El crit i la paraula” diumenge 20 de març els seus amics recitaran i cantaran la poesia d’en Valerià.

El dia 22 de maig, l’anual Festa del Hanami (quan floreixen les pruneres de Can Vallerià), reunirà a diversos poetes de la seva generació, la dels setanta. El mateix dia s’inaugurarà una exposició sobre el poeta i narrador. El dia 26 d’agost, el festival estiuenc Poetes sota la lluna estrenarà un espectacle de producció pròpia sobre la seva poesia que la rapsoda Cinta Massip i el guitarrista Toti Soler estan treballant. Al festival, a més, hi recitaran Susanna Rafart i Narcís Comadira.

Totes aquestes activitats es faran a Can Vallerià, la masia on ell va néixer i morir i que actualment acull l’entitat Can Vallerià (art, comunicació i territori). Al setembre es farà un acte acadèmic a la sala d’actes de la Biblioteca municipal Jaume Perich.

en els estudis de filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Aviat va ser reconegut com un dels joves més valuosos de l’anomenada generació dels 70, que va transformar la literatura catalana, superant el realisme de postguerra i encetant camins d’experimentació i transgressió formal i temàtica.

Des del seu primer llibre de poemes, El crit i la paraula (Miquel Arimany 1973), va rebre el reconeixement de la crítica. Amb la seva primera novel·la, Interruptus (Edicions 62), va guanyar la primera edició del premi Documenta (1981). L’any següent la mateixa obra va ser premiada amb el Premi de la Crítica, i el 1983 va rebre el Carles Riba de poesia per La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal (Proa).

En paral·lel a la seva obra, Valerià Pujol va ser un dels fundadors de Comissions Obreres de l’ensenyament, regidor per Iniciativa per Catalunya a l’Ajuntament de Premià de Dalt, candidat al Senat i membre de la Comissió Política Nacional d’IC. El seu compromís polític va anar sempre de la mà del seu projecte literari.

Tribuna Maresme 7

Més llibres fent camí cap a Sant Jordi u AlbeRt CAlls

Soc un boomer, del periodista i escriptor maresmenc Rafel Vallbona és un petit però contundent assaig publicat per Destino. Escrit en clau de crònica generacional, passa revista a les persones nascudes entre finals dels anys cinquanta i principis dels setanta, quan Espanya va créixer com mai no ho havia fet: els anomenats baby-boom. Amb una bona part dels seus membres al llindar de la jubilació, avui en dia, Vallbona reflexiona de tot plegat, passa revista als records i planteja una visió amb la seva perspectiva crítica del futur més immediat que ens espera. A part, s’acompanya el treball amb uns suggeriments de banda sonora d’alguns dels baby-boomers.

I entre les novetats de l’editorial del Maresme de Voliana Edicions d’aquest mes destaquem tres títols, el primer dels quals és La vida elàstica, de Dani Vilaró, recull de contes guardonat amb el Premi Anna Murià de contes 2021. Les vides fràgils dels protagonistes d’aquests tretze contes freguen el límit d’elasticitat; aquell punt de no retorn, de deformació irreversible, fins i tot de fractura, que potser els canviarà per sempre.

El segon títol, En un lloc entre estranys, de Sara Celaya.

Els protagonistes de les històries d’aquesta obra es troben atrapats en una realitat que els incomoda i que per moments es distorsiona i deixa pas a l’insòlit. Relats urbans que parlen de les ficcions que desperten les nostres obsessions. El recull de relats de Sara Celaya (1985) ha estat primer finalista del Premi Anna Murià. L’autora viu a Arenys de Munt.

I un tercer títol és des de dins de mi, de Lluís Maria Xirinacs.

Aquest llibre és el text escrit per Lluís Maria Xirinacs (19322007), durant el seu empresonament a l’hospital penitenciari de Carabanchel (Madrid), l’any 1975. L’autobiografia va ser escrita sota l’efecte repressiu de la presó i l’efecte d’una vaga de fam de les moltes que va fer i superar.

cultura

ESCENA u REDACCIÓ

El Casal de l’Aliança, el Celler Castellví i el Pati del Cafè Nou són els tres escenaris de Mataró on es desenvoluparà la 9a edició del Festival A la Vora del Jazz. Una iniciativa organitzada per la Big Band Jazz Maresme, Fabrés Produccions i l’Ajuntament de Mataró i que enguany proposa set concerts en un mes, del 26 de febrer al 31 de març.

La presentació del festival i del cartell es va fer el 26 de febrer, on l’autor del cartell, l’artista Marc Prat va fer una explicació del seu disseny. El mateix Prat és un dels músics del grup Tangerine Trio que presentaran alguns dels temes

9a edició del Festival A la vora del Jazz de Mataró

Del 26 de febrer al 31 de març, Mataró acollirà la 9a edició del Festival A la vora del Jazz amb set propostes amb la voluntat d’apropar aquest gènere musical a tota la ciutadania.

Una imatge de Jazz al Pati amb l’actuació de diferents big bands d’escoles.

del seu primer disc, ara en preparació. Aquest acte és gratuït, al igual que el programat pel 5 de març, a les 11.30h al Pati

L’Espai l’Amistat fa 10 anys

del Cafè Nou on actuarà la Big Band de l’Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM), la Ohio Big Band de l’escola el

Antígona. Mataró. Sala Cabanyes.

Diumenges 6, 13, 20 i 27 a les 18 h.

Dissabtes 12 i 19 a les 21 h. Adaptació i direcció a càrrec de Carles Maicas.

Papillon. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Diumenge 6 a les 20 h. Dansa de la mà d’Àngel Duran.

El divendres 20 de gener de 2012 tenia lloc l’acte institucional d’inauguració oficial de l’Espai l’Amistat de Premià de Mar. En aquests 10 anys, un total de 299.343 espectadors han gaudit dels diferents espectacles que s’han fet al teatre. L’escenari de l’Espai ha acollit 106 espectacles de teatre professional i 73 de música professional. A més, per a les escoles de la vila, s’hi han programat 35 espectacles

de música, 40 de teatre i 15 de teatre en anglès.

A banda dels espectacles professionals, l’Espai l’Amistat ha complert durant aquests 10 anys amb una altra de les funcions que va motivar la seva creació, com és la d’acollir activitats generades per les entitats de la vila. Un total de 16 entitats han organitzat diferents activitats de cara al públic a l’Amistat, un escenari que també ha estat obert per a les escoles i per a l’institut, que n’han fet ús.

La Locomotora Negra, 50 anys. El dissabte 26 de març està previst presentar el llibre Una història amb swing: La Locomotora Negra, 50 anys. L’acte de presentació, que es farà al Celler Castellví, comptarà amb la participació de músics d’aquesta veterana orquestra de jazz.

agenda: teatre i dansa Runa. Mataró. Can Gassol. Divendres 4 a les 20 h. Circ d’Amer Kabanni.

u REDACCIÓ

Carreró i una de les big bands de l’Escola Concepció de Barcelona.

El Casal de l’Aliança serà l’escenari per on passaran Carme Canela & Joan Monné (3 de març), Martin Taylor & Ulf Wakenius (17 de març), la Big Band Jazz Maresme & Llibert Fortuny (24 de març) i l’Ester Quevedo Quintet (31 de març).

Not talent. Vilassar de Mar. Can Bisa. Diumenge 6 a les 18.30 h. Espectacle d’humor de Judit Martín.

Ecos en el fango. Premià Mar. Espai Amistat. Divendres 11 a les 19.30 h.

La vida es una fuerza oscura.

Mataró. Can Gassol. Dissabte 12 a les 18 h. Assaig obert del Colectivo Ameno i Danilo Facelli.

Fulana i Mengana. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 12 a les 20 h.

Accions de resistència. Argentona. La Sala. Dissabte 12 a les 20.30 h. Teatre social i documental.

El que no es diu. Vilassar de Mar. Can Bisa. Diumenge 13 a les 18.30 h.

Mostra Biennal Iago Pericot. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 19 a les 18 h. Dansa i teatre.

Una terapia integral. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 19 a les 20 h. Una comèdia de Cristina Clemente i Marc Angelet.

Birnam. Cabrils. Centre Cívic. Diumenge 20 a les 19 h. Obra de Víctor Sunyol, intèrpretat per Lluís Soler.

Birnam. Alella. Casal d’Alella.

Dissabte 26 a les 18.15 h.

Gerard Borrell. Premià de Dalt.

SC Sant Jaume. Dissabte 26 a les 19 h. Màgia i humor per adults.

9. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 27 a les 19 h. Un espectacle de dansa a càrrec de la cia. Cas Public.

Mistela Candela Sarsuela. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 27 a les 19 h. Teatre musical de Gemma Sangerman.

La botiga de la Conxa. Premià de Mar. Patronat Teatre. Diumenge 27 a les 17 h. A càrrec de la Cia. Dramatiks.

cultura

ImaTgES PROPeRes estReNes CiNeMA THE BATMAN

De Matt Reeves (EUA, 2022). Amb Robert Pattinson, Zöe Kravitz, Paul Dano, Andy Serkis, Colin Farrell.

ESTRENA 4/3/22

CyrANo

De Joe Wright (Regne Unit, 2022).

Amb Peter Dinklage, Haley Bennett, Kelvin Harrison Jr. ESTRENA 11/3/22

LA PEor PErSoNA DEL MUNDo

De Joachim Trier (Noruega, 2021).

Amb Renate Reinsve, Anders Danielsen Lie. ESTRENA 11/3/22

EL ACoNTECiMiENTo

D’ Audrey Diwan (França, 2021). Amb Ana Vartolomei, Sandrine Bonnaire.

ESTRENA 18/3/22

CARtelleRA setMANAl Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

Tenen poder els oscar?

u JesÚs GONZÀleZ

t jesusgonnot

Amb 12 nominacions als premis Oscar en algunes de les més importants candidatures, El poder del perro es converteix en una de les cintes més importants de la temporada cinematogràfica.

Precedida pel Lleó de plata a la millor directora de la Mostra de Venècia, el film va tenir una estrena restringida a poques sales de Barcelona perquè era un dels caramelets produïts per Netflix per a la seva plataforma online.

Ningú es podria imaginar que la pel·lícula de Jane Campion es col·locaria a la pool position de la cursa dels Oscar. I més per l’espinós tema que tracta al voltant de l’homofòbia interioritzada a l’oest americà.

El poder del perro és una gran pel·lícula, molt important pels debats que suscita, però caldrà veure si pensen el mateix els membre de l’Acadèmia de Hollywood que, sovint, estan per missatges menys obtusos. I no ho té fàcil perquè ha de competir amb pesos pesants com Steven Spielberg i el seu esplèndid remake de West

Side Story. Cal recordar, però, que Spielberg no té massa sort quan es posa melodramàtic, tret de quan parla de nazis.

De totes maneres, i tenint en compte el gran gruix de membres hispans a l’Acadèmia, les reivindicacions d’aquest remake no haurien de passar desapercebudes i podrien ferse amb alguna de les preuades estatuetes.

Des de la independència mainstream trobem Paul Thomas Anderson i la seva Licoriza Pizza, una cinta entranyable de nostàlgia setantera que explica un primer amor. Al seu favor, també inflat per la publicitat, s’ha de dir que ha estat rodada en cel·luloide de 70mm i això la feia molt candidata a la millor fotografia, sobretot per la raresa tècnica en temps digitals, però a l’Acadèmia no li ha convençut no fos cas que tornem al passat.

Dune, que no dubtem que es farà a amb els guardons tècnics, és també una forta candidata. El nou remake dirigit per Dennis Villeneuve, que havia de fer-nos oblidar la meravella escapçada de David Lynch, ha convençut a fans i crítica.

La rara avis de les nominacions a millor film és la japonesa Drive my car. Es tracta d’un sensacional film japonès que podria repetir l’hite de Parásitos, la diferència és que el film de Ruysuke Hamaguchi és un drama de tres hores sobre un director teatral, cosa que el converteix en un film poc comercial pels estàndard en què ens estem movent.

Menció a part mereixen, fent el repàs de les restants nominades a millor film, cintes com les memòries de Kenneth Branagh filmades en blanc i negre a Belfast; la toveta Coda, sobre una família de sordmuts que es dediquen a la pesca (qui diu que no donarà una sorpresa al palmarès final?); o Don’t look up, una comèdia amb una crítica evident i fàcil de les xarxes socials. Completen la llista El método Williams, una pellícula sobre les germanes tennistes Venus i Serena Williams que acaba donant més protagonisme al seu pare (interpretat per un Will Smith amb ganes de premis), o l’innecessari i estirat remake que Guillermo del Toro ha fet d’El callejón de las almas perdidas.

Tribuna Maresme 11

S’estrena ‘Tros’, pel•lícula basada en el llibre de Rafael Vallbona u albert calls

Aquest mes de febrer ha arribat a la gran pantalla Tros (Tierra en la seva versió en castellà), pel·lícula dirigida per Pau Calpe Rufat i basada en la novel·la de l’escriptor maresmenc Rafael Vallbona, que va guanyar el premi Ferran Canyameres l’any 2016. El film el protagonitzen Roger Casamajor, Pep Cruz, Eduard Muntada i Ana Torguet Pena i es va rodar entre els municipis d’Alcanó i Sarroca de Lleida, durant l’hivern del 2020.

La trama es desenvolupa a Alcastrer, el Ponent. Un no lloc enmig del secà, quatre cases i un centenar d’ànimes. Els protagonistes de la història són en Joan, un home vell i malcarat, amb l’aspror del camp. I el seu fill Pepe que ha tornat al poble en morir la mare, després d’intentar buscar-se la vida a Bar-

celona i haver-se-la complicat en temes de drogues. Un dia, després de treballar al tros, Joan veu que algú ha trencat el cadenat del mas on hi guarda les eines i el gasoil. De nit, decideix sumar-se a la ronda nocturna de pagesos que vigila les terres per evitar robatoris... els sometents.

A la patrulla no els hi fa gens de gràcia que Joan els acompanyi.

Des que la seva dona va morir, el vell ha perdut el cap.

La pel·lícula que aquests dies

es pot veure als cinemes catalans i properament es mostrarà en diversos festivals, acosta al públic la duresa de la vida actual en el món rural. I ho fa utilitzant elements de thriller i també, en alguns moments, aspectes de western, aplicats al territori de proximitat. Un ambient fred del terròs, principalment de nit i que glaça l’alè, es transmet als espectadors i serveix per embolcallar les intenses i complexes relacions entre un pare i un fill, el contrast de la vida entre la ciutat i el camp, el paper del sometent que encarna la Justícia del territoris sense llei, en contrast amb la policia, que representen els Mossos d’esquadra… En definitiva, un drama rural de plena actualitat, que ens explica una historia negra i dramàtica de transcendència local, però que vol anar molt més enllà.

Una experiència astronòmica a la Serra del Montsec Vols descobrir el millor cel nocturn de Catalunya? L’empresa Tu i Lleida organitza l’experiència Astronòmica del Montsec de dos dies i una nit perquè ho puguis gaudir. El paquet turístic inclou un allotjament a escollir (depenent de les necessitats de cadascú), un sopar degustació de productes típics, una sessió nocturna al Parc Astronòmic del Montsec, una visita guiada a la Balma dels Vilars i, com a regal, una visita al Castell d’Os de Balaguer i Museu de Campanes, on es pot obtenir el Carnet de Tocacampanes de Catalunya.

Tu i Lleida

Més info: 973 438 232 | www.lleidaitu.com

Gaudeix dels esdeveniments esportius a la vegada que coneixes el territori L’agència de viatges especialitzada en grups i viatges esportius, Valua Attitude, busca generar valor als esdeveniments esportius amb una oferta turística que generi impacte en el territori i els seus habitants, promocionant un turisme sostenible i enriquidor. L’agència organitza esdeveniments de bicicleta de muntanya, triatló, cicloturisme i kitesurf de la mà d’organitzadors d’esdeveniments esportius i d’agents locals.

Més info: 937 551 607 | www.valuatravel.com

Valua Attitude

Ruta pel Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central A la comarca del Bages trobem el primer Geoparc de Catalunya, una terra de contrastos en les seves característiques físiques i naturals, amb cinquanta punts destacats sota el denominador comú del seu interès geològic. Les Rutes Sílvia Rovira ofereix visitar aquesta zona amb BTT o a cavall durant uns dies per descobrir la cultura, natura, els paisatges geològics, la història minera i la gastronomia de la zona.

Més info: 636 257 282 | www.rutessilviarovira.com

Rutes Sílvia Rovira

idees

OPINIÓ

Hamlet i el valor de la repetició

u Oriol Ribet

valors.org

Periodista i filòleg

S’ha pogut veure en les darreres setmanes el Hamlet de Shakespeare dirigit per Oriol Broggi, amb la peculiaritat que la representació s’ha fet en un cinema, fruit de l’acord de La Perla 29 i els propietaris de la sala Aribau de Barcelona. Presentava més novetats, el muntatge? De tota mena, ben segur, i els crítics teatrals del país ja s’han ocupat de destacar-les.

Potser una pregunta que val la pena fer-se és què fa que aquest text, conegut i representat fins a la sacietat, continuï resultant atractiu no tan sols per a nous espectadors, sinó també per a tots aquells que l’hem vista en altres ocasions al llarg de la nostra vida. Per què aquest Hamlet torturat, indecís, covard, ens manté fascinats?

Podríem respondre que, fills del Romanticisme com som, hem heretat dels romàntics el seu gust per aquest autor barroc i la seva pirotècnica verbal per retratar personatges tan perduts com nosaltres. Podríem dir això i molt més; i ens podem preguntar, també, per

Una imatge del muntatge de l’obra ‘Hamlet’, dirigida per Oriol Broggi

què no ens fa res sentir les seves lamentacions una vegada i una altra.

A les facultats de filologia del país s’hi explica que el bon lector (o espectador, en el cas que ens ocupa) és un gran amant de la repetició, i que la glorificació de l’originalitat com a tret característic de l’art és una cosa moderna. Els oients de les gestes d’Odisseu a l’antiga Grècia les coneixien tan bé, que les van poder transmetre oralment de generació en generació, fins que un aede (o diversos) en van fixar la versió que ha arribat als nostres dies.

A l’edat mitjana, els mites que alimenten la novel·la cortesana, com el de Tristany i Isolda, eren adaptats per di-

L’afany de coses noves (persones, sèries televisives, experiències, cotxes o destins turístics...) és, doncs, una obsessió moderna S’ha pogut veure darrerement el Hamlet dirigit per Broggi versos autors, que competien a fer-ne la versió més prodigiosa, no en el fons sinó en la forma.

Per altra banda, qui hauria pogut vantar-se de crear res, si l’únic creador admès en una societat teocràtica era Déu!

Delectar-nos en la forma, alliberats de seguir una histò-

ria que ja coneixem, és també el que ens ensenyen els nens, que no es cansarien mai de sentir la mateixa història per anar a dormir. Reclamen, això sí, que els l’expliquem sense variacions, i si n’introduïm alguna, de seguida rebem alguna amonestació. El bon lector fa com els nens: llegeix, sí, però sobretot, rellegeix.

L’afany de coses noves (persones, sèries televisives, experiències, cotxes o destins turístics…) és, doncs, una obsessió moderna. Una obsessió que, evidentment, és el producte d’una indústria cultural i de l’entreteniment ocupada a fer-nos consumir, sempre insaciables, la darrera moda. Shakespeare i el seu Hamlet, però, resisteixen.

Potser amb la seva ajuda podem escapar del frenesí esnob de la darrera novetat, tornar a la nostra biblioteca, retrobar els clàssics i, de passada, retrobar-nos amb nosaltres mateixos i el nostre gust innat per la calma, la pausa i la repetició de tot allò que, per sobre del soroll i les modes, perdura.

Més contiguts a www.valors.org

ACTE INFORMATIU

Ús de local com habitatge

Divisió horitzontal, ampliació obra

DIJOUS 31 DE MARÇ

NOVA TRAMITACIÓ

NOVA TRAMITACIÓ

Sense tràmit previ a l’Ajuntament.

Sense tràmit previ Comunitat de Propietaris.

Sense tràmit previ a l’Ajuntament.

propietaris, llogaters, immobiliàries

propietaris, ACCEPTACIÓ HERÈNCIES

1r grup: a les 19 h 2n grup: a les 20 h.

Lloc: Passeig Enric Prat de la Riba, 48 (N-II). EL MASNOU

www.conviertetulocal.com (inclou formulari de contacte)

Per reserves, indicar grup triat i persones assistents: 2015 Projectes i Gestió SL: Av. Pau Casals, 4 · 08192 Sant Quirze del Vallès Tels: 638 28 67 67 · 93 721 63 00 · info@projectes-tecnics.com

Tribuna Maresme 13

El secret del lavabo u FeRRAN PlANell

JUgaNT a EsCrIUrE

Escriptor

Dissabte nit. Dues parelles de bons amics ens disposem a sopar. El restaurant està ubicat en un punt indeterminat del Camí del Mig que travessa el Baix Maresme. Amb les restriccions per la COVID ja més relaxades, el lloc està ple. Val a dir que mentre a dins sopem, a fora hi ha un DJ posant música i se serveixen copes. Bona part de la concurrència és gent jove que entrai-surt per fer servir aquelles instal·lacions més íntimes que hi ha en qualsevol local públic.

A nosaltres ens ha tocat una taula que hi està relativament a prop. Ignoro si a l’exterior n’hi ha cap més, però intueixo que no, donada l’afluència de personal que accedeix al lavabo que tenim gairebé a tocar.

El menjar és bo, la conversa animada i la distracció la tenim assegurada. Veure passar gent sempre n’ha estat una de recurrent. En cas de no ser així, en temps pretèrits, no hagueren fet un duro els que llogaven cadires a les Rambles de Barcelona.

De tant en tant ens voreja una noia o un noi amb la ment emboirada i esperonada per l’instint d’haver de buidar. És, sens dubte, una conseqüència lògica de la festa que tenen

muntada a fora. Sortosament, aquests més perjudicats, sempre van amb algú que els ajuda a no errar el destí i acabar dins la cuina. En moments així, que hom no sap massa bé on és i encara menys on va, és quan es referma l’amistat amb qui sigui que ens acompanya. És bonic.

Les noies, fidels a aquell ancestral costum, hi van entrant en grupets de dues, tres o més.

Fins aquí tot normal, tanmateix, ens comença a cridar l’atenció de quin deu ser l’aforament dels serveis en qüestió. L’escena de la cabina dels germans Marx ens ve a la imaginació. A més que no deixen d’entrar, quan surten, en poca estona tornen cap a dins i cada cop que tornen a fora, se les veu més i més contentes.

Discernim sobre el motiu de tant entrar i sortir. Què deu passar allà a dins? Se m’acudeix que potser comparteixen les solucions del Paraulògic del dia i cada cop surten més animades perquè estan a tocar d’escoltar el cant del paó. Els meus amics no troben encertada la meva teoria. Però, si no, què més hi poden anar a cercar amb tanta insistència?

Marxem sense atrevir-nos a fer ús de les instal·lacions. Som porucs. Per a nosaltres continuarà sent un misteri el seu secret.

agENda: XeRRAdes Papallones del Montseny. Mataró.

Can Boet. Dissabte 5 a les 11 h. Conferència d’Albert Masó.

Les dones en la música. Llavaneres. Biblioteca. Dilluns 14 a les 19 h. A càrrec de Maria del Mar Poyatos.

El relat indià: una lectura en femení. Premià de Mar. Museu Estampació. Diuemnge 6 a les 12 h. A càrrec de Joan Miquel Llodrà.

L’Atles dels ocells nidificants del Maresme. Alella. Can Lleonart.

Dimecres 16 a les 19 h.

Les bruixes d’abans i les d’ara.

Premià de Mar. Biblioteca. Dilluns 7 a les 18.30 h.

Pujada de la llum, que hi podem fer? Mataró. Les Esmandies.

Dijous 17 a les 19 h. A càrrec de Mireia Corredor i Laura Duran.

Dones emprenedores d’Arenys de Mar. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 8 a les 18 h.

Taula rodona: L’aigua font de vida. Vilassar de Mar. Can Bisa.

Divendres 18 a les 19 h.

La dona africana al capdavant del canvi social. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 8 a les 18.30 h. A càrrec de Judith Figueras.

El Consell per la República és el camí cap a la independència?

Mataró. Ateneu Centre Cultural.

Dilluns 21 a les 19.30 h.

La cara oculta de la prostitució, mites i estereotips. Premià de Dalt. Casal Jove. Dimecres 9 a les 18.30 h. A càrrec de Mar Galceran.

L’ofici d’iŀlustrar. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 22 a les 18 h. A càrrec de Laura Borràs.

Pictofonies de Hilma Af Klint.

Teià. CMC la Unió. Dimecres 9 a les 19 h. A càrrec de Cori Mercadé.

El premi Nobel i les dones. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 10 a les 18 h. A càrrec de Xavier Roqué.

Conversa amb les premiades amb els Premis Nacionals de Cultura 2021. Alella. Can Lleonart.

Dijous 10 a les 19 h. A càrrec de Mònica Rikic i María Contreras..

L’economia social com a eines de transformació. El Masnou.

Sala Joan Comellas. Dimarts 22 a les 18.30 h. A càrrec d’Eloi Serrano.

Drets de les dones en el segle XXI. Premià de Dalt. Casal Jove.

Dimecres 23 a les 18.30 h. A càrrec de Magda Oranich.

Puig i Cadafalch i els conflictes socials dels anys 20. Mataró.

Ateneu Centre Cultural. Dimecres 23 a les 19.30 h.

Reptes de l’independentisme els propers anys. Premià de Mar. Centre Cívic. Dijous 10 a les 19 h. Amb Dolors Feliu i Jordi Pessarrodona.

Rastres i restes dels ibers.

Argentona. Centre Parroquial.

Dijous 24 a les 18 h. A càrrec de Cesc Busquets Costa.

La dona: esport i cultura. Dels anys 20 a la 2a República. El Masnou. Biblioteca .Divendres 11 a les 18.30 h. A càrrec de M. Carme Roca.

Estat societat: el món que vindrà. Arenys de Mar. C.C.Calisay.

Dimarts 29 a les 18 h. A càrrec de Gerard Pamplona.

Ciutats i diversitat: el futur que ja és aquí. Vilassar de Mar. Biblioteca. Divendres 11 a les 18.30 h. Amb Gemma Pinyol i Andreu Domingo.

Vinya i senglar: és possible la convivència? Alella. Biblioteca. Dimecres 30 a les 19.30 h. Amb Teresa Cerdà i Joana Colomer.

14 Tribuna Maresme

PORTES OBERTES INSTITUT ESCOLA SANTA ANNA

GRAN OPORTUNITAT EN L’EDUCACIÓ PÚBLICA A PREMIÀ DE DALT L’institut escola Santa Anna és un centre públic que imparteix educació infantil, primària i secundària. El nostre projecte educatiu és integrador, digital i multilingüe. Els alumnes gaudiran d’un tracte familiar, d’un horari de matí i tarda amb opció de menjador, acollida matinal i activitats extraescolars. L’equip de mestres està implicat en projectes d’innovació educativa, de treball cooperatiu, de transformació digital i projectes Europeus Erasmus+.

L’objectiu és oferir una educació competencial basada en valors que permeti als alumnes tenir les habilitats necessàries pel seu futur.

El pla de treball individual, l’acompanyament de les tutores i tutors a primària, la tutoria compartida a secundària, i el foment dels valors (responsabilitat, esforç, col·laboració, tolerància, diàleg i respecte) són els elements que guien l’atenció individualitzada de l’alumnat.

T. 93 751 69 68 · 634 79 91 36

www.agora.xtec.cat/iesantanna-premiadedalt f escolasantaannapd santaannapd

Coop Maresme ofereix un servei d’acompanyament integral i divers u COOP MAResMe

Coop Maresme, ecosistema territorial de col·laboració públic-cooperativa per la fomentació de la intercooperació, l’acompanyament, la formació, la diagnosi i la difusió de projectes de l’economia social i solidària (ESS) al Maresme, té a l’abast un servei d’acompanyament integral i divers en la consolidació, creació i tranformació jurídica.

Entre les persones que poden beneficiar-se hi són: les entitats (cooperatives, fundacions, associacions amb activitat econòmica), col·lectius de persones emprenedores; collectius de persones autònomes o altres formes jurídiques que es plantegen crear un projecte dins l’Economia social i solidària (ESS); projectes d’economia comunitària; i empreses properes al tancament i persones interessades en reemprendre, al Maresme. La finalitat d’aquest servei és fer més gran un sistema de negoci organitzatiu fomentat per l’economia social, cooperativa i solidària, que es regeixi pels valors de l’ecofeminisme. Àmbits de suport als collectius. Les fites són brindar

L’Ateneu acompanya en la creació, transformació i consolidació d’entitats i col·lectius de l’economia social i solidària

Formació d’acompanyament a ‘Dones en marxa’ a Sant Vicenç de Montalt.

un servei integral que aculli els àmbits de la innovació social, l’elaboració de projectes i la gestió empresarial, amb el desenvolupament de noves idees de negoci i la seva posada en pràctica. L’acompanyament en la confecció d’un pla d’igualtat i els mecanismes de prevenció i abordatge d’agressions masclistes, i vetllar per un espai de cures i de corresponsabilitat grupal.

L’acompanyament en els rols de poder i el funcionament del col·lectiu per garantir una democràcia interna, i treballar en la prevenció i abordatge conflictes. Així com brindar les eines i recursos per a l’elaboració de l’estratègia de comunicació i digital adaptada a l’organitza-

ció i amb un objectiu coherent al projecte.

Per últim, l’Ateneu també posa especial atenció en la cultura cooperativa, un impuls que neix de la promoció 2021-2024 sota el nom ‘Cercle de Cultura’, per a la transmissió de coneixement cultural i el foment de la intercooperació en el sector.

En definitiva, acompanyar en l’organització des de la vessant més tècnica i burocràtica, i també des del coneixement professional i l’enxarxament amb altres col·lectius per veure les possibilitats i sortides laborals dins l’ESS. Per sol·licitar un acompanyament ompliu formulari al web de Coop Maresme.

Tribuna Maresme 15

idees

TEcNo u eli GuillÉN Màrqueting digital www.eliguillen.es

Hem vist en els últims temps que personalitats dels mitjans de comunicació o de l’esport (tenim l’exemple recent de Gerard Piqué i Ibai Llanos) inverteixen en els eSports. La veritat és que les estadístiques els acompanyen. El mes de maig passat, les hores dedicades a veure Twitch van créixer un 50% de març a abril, i la plataforma va experimentar un augment del 120% en l’audiència d’un any a un altre. En plena pandèmia durant maig de 2020, la plataforma va arribar a tenir 1.645 milions d’hores de visualització al mes. I on hi ha espectadors, sempre hi ha anuncis.

Encara que molts consideren que els esports electrònics són un fenomen relativament nou, en realitat existeixen des de fa més de 40 anys, i molts consideren que el torneig Space Invaders dels anys 80 va ser un dels primers esdeveniments competitius de jocs més populars, en el qual els jugadors (uns 10.000 participants) in-

Els eSports donen joc a la teva marca Els esports són videojocs, sí, però en gran, molt gran. Milions d’aficionats de tot el món s’acosten a les competicions en línia. Els serveis de retransmissió com Twitch permeten als espectadors veure com juguen els seus jugadors favorits en temps real.

tentaven registrar la puntuació més alta. A mesura que els dispositius de joc es van fer més potents i es van introduir més jocs multijugador, els tornejos d’esports electrònics es van convertir en una cosa habitual al llarg dels anys 90, amb jocs com Street Fighter, Quake III Arena i Counter-Strike, que reunien jugadors de tot el món. on encaixen els anunciants en tot això? Algunes de les marques més importants del món

Mataró sense fils L’Ajuntament de Mataró i TecnoCampus han signat un conveni amb la Fundació Guifi.net per promoure el projecte “Mataró sense fils”, la construcció d’una xarxa de telecomunicacions oberta, lliure i neutral amb les mateixes condicions per a tota la ciutadania. Amb una aportació de 15.000 € anuals, l’objectiu conjunt és combatre la bretxa digital.

van començar a col·laborar amb els tornejos d’esports a partir de 2017. La inversió global de les marques en aquest àmbit ha crescut enormement cada any. Es parla d’un salt massiu de 279M$ el 2016 a 974M$ el 2020, i enguany esperen que aquesta xifra superi 1B per primera vegada.

Anteriorment, els esports estaven reservats a les grans marques que tenen grans pressupostos per a gastar en col·laboracions i patrocinis exclusius, però la publicitat dins del joc ha canviat tot això. La publicitat dins del joc significa que es poden posar anuncis en petits detalls gràfics. Ja no són necessàries les grans inversions, o els patrocinis multimilionaris.

Atès que aquestes plataformes continuen creixent i evolucionant any rere any a un ritme extremadament ràpid i que sorgeixen nous aficionats a tot el món, els anunciants han de desenvolupar una estratègia d’eSports per a continuar sent rellevants per a les futures generacions de consumidors valuosos i altament compromesos.

viure

SorTIdES u JOseP GRAu

MoNTalTrEK

En aquesta ruta travessarem per diferents indrets, que van des de corriols de muntanya, a tocar del mar i mentre sentim el so del trencar de les onades als nostres peus. Com a colofó, passarem per una petita selva, per afegir aventura a la nostra sortida.

ruta: Bateries de Montgat

Tot i ser a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aquesta sortida té els seus racons que la fan molt atractiva, sobretot en un dia assolellat, ja que les vistes es magnifiquen i els colors semblen dibuixar un paisatge nou i ple de vida.

Antiga gatera de Montgat: Situada dins del Parc de les Bateries, és un espai molt deteriorat, amb una plaça gran al davant i una curiosa garita de guàrdia darrere dels arbustos.

Ermita de Sant Martí: Les restes romanes trobades en aquest indret ens confirmen que van ser-hi i que des d’allà controlaven tota la plana del que seria Barcelona. La capella es troba damunt de les restes d’una vila romana i per la seva construcció se’n va utilitzar el material, ja que es poden reconèixer dues rodes de molí i un fust de columna presumptament romana.

Parc de les bateries: Actualment, és un espai verd, natural i amb vistes panoràmiques del mar tant en direcció Girona com Barcelona. Hi podem trobar els canons de les antigues bateries de costa en molt bon estat com a un record del pas-

sat. Les bateries es van construir amb motiu de la Guerra de Cuba del 1898, però no es van utilitzar fins a la Guerra Civil, quan els republicans les van fer servir per confrontar als atacs feixistes i dels avions italians i alemanys.

Escultura La Mediterrània: La trobarem davant mateix de l’estació. Té relleus de figures femenines en al·legoria a la Mediterrània, el tors està estirat cap enrere amb un braç alçat del qual en surten unes cintes serpentejants, que emulen el moviment del mar. En elles hi ha inscripcions en diferents idiomes de la Mediterrània, com “Eiphnh”, que significa “pau” en grec.

CoM ANAr-Hi? itinerari: Circular.

Durada: 2.45 h.

Desnivell: 125 m.

Distància: 7,25 km.

consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent qr:

Monòlit als Fundadors del CEC (Centre Excursionista de Catalunya): situat al cim del turonet del túnel del tren.

La història ens diu que corria

Tribuna Maresme 17

l’any 1876 i cinc amics de Barcelona, van decidir anar a fer una excursió a Montgat (una proesa per a l’època) i que els va agradar tant el viatge i el paisatge que, de tornada a Barcelona, decidiren fundar una entitat que fes sortides “amb el fi d’investigar tot quan mereix la preferent

atenció sota els conceptes científic, literari i artístic en la nostra benvolguda terra”.

Durant el viatge de tornada en tren, els cinc amics van pagar la primera quota del que seria “L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques”, que més tard passaria a ser l’actual CEC.

Torre de Cal Alsina: A principis del S. XVI hi havia molts atacs de pirates a les costes del Maresme. El rei Carles I va manar construir diferents torres defensives al Maresme i Barcelonès que es comunicaven entre elles visualment, amb senyals de fum i facilitaven la fugida a la muntanya.

El Parc de la Serralada Litoral programa vint passejades guiades i vuit tallers Un total de vint passejades guiades i vuit tallers. El Parc de la Serralada Litoral va iniciar al febrer el programa de Passejades guiades, que tenen com a objectiu ajudar a conèixer millor el patrimoni natural i cultural del Parc i gaudir del seu entorn.

Diverses activitats d’enguany, totes diürnes, són noves. Així, es podran descobrir monuments, monòlits i dolmens, litologia del Maresme,

fonts minerals, l’agricultura vallesana, com afecta el canvi climàtic als boscos, la flora del Parc, espècies invasores, les aus migratòries, buscar bolets o fins i tot trobar el tió. Als tallers, entre d’altres, es podrà elaborar i utilitzar eines de la prehistòria, construir aparells meteorològics, fer un mural de tardor i una garlanda nadalenca.

Tots els itineraris, d’unes tres hores de durada, estan guiats

per un expert coneixedor del territori que ajudarà els participants a interpretar, valorar i respectar els paisatges i a descobrir racons amagats del Parc i dels seus municipis.

També s’ofereixen vuit tallers adreçats a la divulgació i l’aprofundiment de temes relacionats amb el medi natural, per al millor coneixement d’aquest espai natural protegit. Es duran a terme en equipaments dels municipis consorciats.

Sortida ‘Vadeví al Montalt’ Montaltrek organitza el proper 3 d’abril a Sant Vicenç de Montalt el ‘Vadeví al Montalt’.

La proposta consisteix en una sortida caminant i brindant per la Primavera. El punt de la marxa serà a les 9h des del Centre Cívic de Sant Vicenç de

Montalt fins el Turó. La durada del recorregut serà aproximadament d’1’15h. S’inclou una copa personalitzada gravada de regal pel tast de vins i cava i pica-pica. Informació i inscripcions: www.montaltrek.org i www.runedia.com.

agenda: ITINERARIS La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró.

Casa Coll i Regàs. Dijous 3, 10, 17 i 24 a les 12h. Divendres 4 i 18 a les 17h. Dissabte 12, 19 i 26 a les 17h.

Visita guiada.

Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Torre Llauder. Dissabtes 5, 12, 19 i 26 a les 12 h. Visita guiada a les restes d’una vil·la romana del segle I dC. Descobrint l’entorn d’Alella. Alella. C. Salvador Espriu.

Diumenge 6 a les 10.30 h.

Els secrets del castell de Burriac. Cabrera de Mar. Font Picant. Diumenge 6 a les 12 h.

Visita teatralitzada.

Ruta Riera de les Gorgues.

Vilassar de Dalt. Diumenge 13 a les 7.30 h. Organitza: Centre cultural La MassaCCV .

Santa Coloma de Fitor i Dòlmens de les Gavarres.

Alella. Can Lleonart. Dimecres 16 a les 7.30 h.

El Masnou, terra de mar. El Masnou. Església de Sant Pere i mirador. Diumenge 20 a les 11 h.

I els romans van arribar!

Cabrera de Mar. Can Benet.

Diumenge 20 a les 12 h. Visita guiada de la mà d’un arqueòleg.

Visita guiada al retaule barroc de Pau Costa. Arenys de Mar. Església de Santa Maria. Dissabte 26 a les 11 h.

El Modernisme a Mataró.

Mataró. Oficina de Turisme.

Dissabte 26 a les 12 h.

El Cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure. El Masnou. Cementiri. Diumenge 27 a les 11 h.

viure

SALUT u Lucas Xirinachs Audiòleg ONACÚSTICA www.onacustica.net

El dia 3 de març es va celebrar el dia Mundial de l’Audició 2022.

Impulsat des de l’any 2007 per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar a la població sobre la importància de la salut auditiva i prevenir la pèrdua d’audició. L’OMS va prendre la iniciativa perquè, a més de la poca informació que existeix del funcionament del sistema òtic (de l’oïda), més del 60% dels casos amb pèrdua auditiva es podrien evitar o tenir repercussions no tan greus amb prevenció.

A Espanya, prop d’1.064.000 persones viuen amb discapacitat auditiva i cada any neixen aproximadament 2.000 nens amb algun trastorn auditiu, per això és un problema que afecta directament al nostre futur. Si no es prenen mesures l’any 2030 hi haurà gairebé 630 milions de persones amb pèrdua d’audició amb discapacitat; l’any 2050 la xifra podria ser de 900 milions.

L’oïda, tot i ser un dels nostres sentits i oferir-nos algunes de les experiències més boniques

Dia Internacional de l’Audició

Prevenir la pèrdua auditiva és fonamental Més del 60% dels casos amb pèrdua auditiva es podrien evitar o tenir repercussions no tan greus amb prevenció.

de la vida, és una de les coses que més descuidem. La majoria de les persones que comencen a veure borrós van de seguida a l’oftalmòleg, però no sol passar el mateix amb l’oïda.

Des d’Onacústica Centres Auditius volem recordar la importància de realitzar revisions periòdiques d’audició per a reduir l’impacte de la pèrdua auditiva, així com la detecció precoç i la prevenció: 6 de cada 10 casos de pèrdua auditiva podrien haver-se evitat si s’hagués aplicat la prevenció adequada. En els nostres centres disposem de la tecnologia

més avançada per a la detecció i tractament de les seves necessitats auditives. El nostre equip d’audioprotesistes titulats i amb una àmplia experiència li realitzaran un estudi audiològic complet per recomanar-li l’audiòfon que millor s’adapti a la seva pèrdua auditiva.

Tots els gabinets auditius d’Onacústica compleixen amb les normatives i les exigències sobre els plans normalitzats de treball i tot l’equipament electromèdic que el CATSALUT exigeix als centres oficials autoritzats. La pèrdua auditiva pot augmentar el risc de patir un

deteriorament cognitiu, aïllament social i fins i tot depressió. Aquesta situació es produeix perquè, com que tenen més dificultat de comprensió del missatge, les persones amb problemes auditius pateixen una major càrrega cognitiva. És a dir, el seu cervell viu una sobreactivitat, per la qual cosa finalment tendeixen a ignorar allò que passa al seu voltant.

Les persones d’edat avançada són més propenses a patir aquesta situació, ja que a causa de l’envelliment de les cèl·lules de l’oïda interna, perden capacitat per escoltar o entendre la parla. Tanmateix, cada vegada és més habitual que persones joves pateixin problemes auditius, bona part d’ells a causa sobretot de l’exposició a sorolls elevats, principalment en el seu temps d’oci: concerts, ús d’auriculars, etc.

La utilització d’audiòfons ajuda precisament al control de la disfunció cognitiva, perquè millora la comprensió dels estímuls externs de la parla, per garantir que el cervell rebi la informació adequada. És millor prevenir que no escoltar!

Tribuna Maresme 19

Desconnectar per dormir millor u JOsÉ M. GuillÉN llAdó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Cada vegada dormim pitjor. És un fet contrastat que els trastorns del son s’han incrementat. No ens falten motius ni en ens faltaran: està tot cada cop més revolucionat. I si tenim en compte que els problemes d’insomni poden repercutir de manera importantíssima en la nostra salut, tant física com mental, estarem d’acord en que es tracta d’un problema de primera magnitud que cal afrontar i buscar-hi remei, evitant que es faci crònic.

A banda de la prescripció mèdica de fàrmacs quan s’escau, algunes de les recomanacions que es solen donar, són, prendre melatonina per agafar el son, infusions i suplements re-

laxants, evitar beure cafè o cafeïna a partir de mitja tarda, sopar al menys dues hores abans d’anar a dormir, procurant que aquest no sigui excessivament copiós i evitant, alhora, dolços, sucres, begudes edulcorades i alcohol —és bo també mantenir una regularitat horària—.

Tanmateix, es sol recomanar prendre un bany calent o una dutxa temperada abans d’anar al llit, així com procurar que l’habitació estigui ben fosca i silenciosa, i evitar l’ús de pantalles, tabletes o mòbils, també des de dues hores abans... Curiosament, això últim pot ser molt difícil d’aconseguir per a algunes persones, però és indispensable desconnectar si es vol dormir millor. En aquest sentit, també pot ser de gran ajuda realitzar una relaxació o meditació.

Des dels diferents estaments de la salut mental es recomana fortament l’ús de la teràpia cognitiva conductual com a tractament d’elecció pel tractament de l’insomni crònic en adults, donat que incideix més en la causa profunda del problema i ajuda a modificar els pensaments i els hàbits negatius, alhora que l’estrès i l’ansietat que solen estar incidint en el propi problema. Sigui com sigui, és important aconseguir desconnectar de les preocupacions que impedeixen agafar el son o que fan que el cervell es reactivi un cop passada la fase de son lleuger, que és la més reparadora i que sol ser al voltant de les 3 o les 4 de la matinada. Hem d’aprendre a desconnectar, pensar que demà serà un altre dia i que, avui, toca dormir com un angelet.

agENda: ACtiVitAts sAlut Per què en la vida el temps passa cada vegada més ràpid? Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 1 a les 18 h.

Xerrada a càrrec de Pol Capdevila.

Desig, límits i consentiment. Vilassar de Mar. Can Jorba. Dijous 3 a les 18 h. Taller de sexualitat per a noies.

Taller de memòria. El Masnou. Can Malet. Fins divendres 17 de juny. De 10 a 11 h.

Viatge a l’autoconeixement i el cicle menstrual. Premià de Mar. Can Salamó. Divendres 11 a les 17.30 h. Amb la Guspira.

Envelliment saludable: realitat o utopia? Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 15 a les 18 h.

Xerrada a càrrec d’Antoni Salvà.

(Falses) Creences científiques. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 22 a les 19 h. Xerrada amb Francesc Villagrassa Bot. Taller: Diversitat sexual i afectiva. Argentona. Escola d’Argentona. Dimecres 23 a les 12.30 h.

20 Tribuna Maresme

Mites sobre l’amor i les relacions de parella (i) u ANNA PlANA MuNdó Psicòloga del gabinet de Psicologia aplicada Iluro de Mataró.

L’amor és un dels sentiments humans més bonics i necessaris. Com a éssers gregaris que som, estimar i ser estimats és una necessitat que ja el psicòleg Abraham Maslow va reconèixer com a necessitat bàsica a la seva famosa piràmide.

En aquest article començarem a desmuntar cinc mites sobre l’amor i les relacions de parella més comuns. En desglossarem dos i, a la següent part, el mes que ve, els tres restants.

Les relacions socials en general, i l’amor en particular, formen part de la nostra filogènesi i ajudaven als avantpassats a sobreviure. L’enamorament és la primera fase de les relacions amoroses, dura aproximadament 12 mesos i provoca unes reaccions químiques al cos, ja que generem oxitocina, serotonina, endorfines i dopamina. És a dir, desemboca en una sensació de calma, benestar, eufòria i plaer.

Ara bé, què passa després de l’enamorament?

Les relacions amoroses passen per diferents fases, com ja hem dit, l’enamorament n’és la primera i les reaccions qu-

Desmuntem mites sobre l’amor i les relacions de parella més comuns

amb la idealització de l’amor només aconseguirem frustracions, ja que es persegueix un ideal de perfecció

loració i desembocar en relacions asimètriques, tòxiques, de dependència emocional o, en casos més greus, abusos i maltractaments, físics o psicològics.

ímiques ens ceguen. Tant és així que no ens deixen veure la realitat, ni fer un balanç ajustat de les qualitats i defectes de l’altre. Passada la primera fase, comencem a veure els defectes de l’altre i fem un balanç més realista de la relació de parella.

Aleshores estem en condicions de començar a valorar si amb aquesta persona és amb qui volem compartir un projecte de vida.

No obstant, hi ha una sèrie de mites sobre l’amor i les relacions de parella que en poden distorsionar la percepció i va-

El mite de la “mitja taronja”.

El mite de la “mitja taronja” és un dels més estesos. Atribueix a les relacions de parella la necessitat que l’altre persona “et doni el que a tu et falta”, de trobar a algú perfecte per a tu, però la perfecció no existeix.

Amb la idealització de l’amor només aconseguirem frustracions, ja que es persegueix un ideal de perfecció i mitificació de la relació de la parella que és absent a tota discrepància.

Tot i això, cap relació és absent de conflicte, però el que és important perquè sigui sana és saber gestionar les discrepàn-

cies gràcies a l’escolta activa, l’empatia i una resolució correcta del conflicte.

A més, perquè la relació funcioni, sigui simètrica i sana, cal mantenir la identitat individual de cadascú, com també la dinàmica i la sinergia de la parella.

L’amor ha de fer mal, sinó no és amor. A part d’estar molt estès, aquest mite és perillós, ja que normalitza les relacions abusives i el maltractament en la relació, amb el psicològic com a més comú i, en menor mesura però de més gravetat, el físic.

L’amor no ha de fer mal, ha d’aportar tranquil·litat, seguretat, confiança, enteniment, empatia i altruisme, entre d’altres qualitats positives. Si fa mal, no és amor, és una relació tòxica de la qual s’ha de fugir.

No vol dir que les relacions estiguin lliures de conflicte, com hem dit, però aquest es resol des de la maduresa emocional, l’escolta activa i l’empatia.

Fins aquí, hem desmuntat dos dels cinc mites més comuns sobre l’amor i les relacions de parella. El mes que ve en desmuntarem tres més relacionats amb la gelosia, els canvis i l’amor romàntic.

Tribuna Maresme 21

viure

gaSTro u GReMi

d’hOsteleRiA

L’any 1998 es va celebrar la primera edició del Plat de Mataró, la “Sèpia amb pèsols i patates” o els “Pèsols amb sèpia i patates”, tan se val. Aquest any 2022 es celebra doncs la 25ena edició d’aquestes jornades gastronòmiques, per tant un quart de segle d’existència del certamen mataroní.

Va ser a finals del 1997 que la llavors Regidora de Promoció econòmica de Mataró, la senyora Pilar González-Agapito va demanar al Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme de definir un plat tradicional, típic de Mataró que posicionés a la ciutat i que fos abanderat de la cuina mataronina. La Junta directiva de l’entitat va aprovar aquest plat de proximitat, producte de la terra i de temporada de primavera com a representatiu de la ciutat. El 1998 es va iniciar doncs aquesta aventura gastronòmica, que amb els anys quedaria emmarcada dins de les Jornades del Pèsol del Maresme junt amb el Pèsol de Llavaneres i la Pesolada de Caldes d’Estrac.

Un quart de segle del Plat de Mataró

al llarg dels anys el certamen ha anat variant de format i ha posicionat la cuina mataronina a nivell comarcal, nacional i estatal.

RECEPTA: PLAT DE MATARÓ

Pèsols amb sèpia i patates Ingredients: Una sèpia de 500 gr/ Mig quilo de pèsols desgranats / 3 cebes tendres / 2 alls tendres / 1 tomàquet ratllat / 1 got de vi blanc d’Alella / 1 got petit d’oli d’oliva / Mig litre d’aigua amb sucre / 300 gr de patates / 1 polsim de sal.

Elaboració: En una cassola s’hi posa l’oli d’oliva i la sèpia tallada a trossos en fred.

Quan s’hagi consumit l’aigua de la sèpia hi afegim les cebes, els alls tendres i tot seguit el tomàquet ratllat. Un cop cuit ho reguem amb el vi blanc i ho deixem reduir. Aboquem els pèsols i les patates, ho salem i ho cobrim amb l’aigua. Quan la sèpia estigui tova hi afegim la picada.

Per la picada: 50 gr d’ametlles i avellanes / 1 tros de nyora / 1 gra d’all i julivert.

Per fer la picada: En un morter hi piquem les ametlles i avellanes, la nyora, l’all i el julivert i ho desfem amb una mica d’aigua. És un plat que es pot acompanyar amb all i oli.

Es va manllevar el Pèsol del Maresme, de la floreta o del garrofal, també d’acord amb els pagesos de la comarca per tal de promocionar aquest producte de la nostra terra.

També les patates de Mataró o les antigament “Mataró potatoes” com eren conegudes internacionalment i que s’afegien a aquest plat tradicional de la cuina catalana, i la sèpia del nostre mar Mediterrani. Un combinat perfecte de productes de proximitat, de la terra i del mar.

Al llarg dels anys el certamen ha anat variant de format i ha posicionat la cuina mataronina a nivell comarcal, nacional i estatal.

A l’edició d’enguany participen 12 establiments de la ciutat de Mataró, 10 del centre i 2 dels afores de la ciutat: Caminetto, El Mundial, Europa, l’Harmonia, Iluro, Punt 6, Nou Daxana, Nuus, Som terra i Tapas & Más del Centre i Can Bruguera i Auto d’Ara als afores. Les jornades gastronòmiques del Plat de Mataró es celebren aquest any entre el divendres 18 de març i el diumenge 1 de maig.

22 Tribuna Maresme

Entrevista a JOSEP LLUÍS MARTÍ, Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme

“S’ha produït un canvi de costums en la societat i hem de recuperar els clients donant confiança, bon producte i bon servei” u Redacció

Celebren 25 anys del ‘Plat de Mataró’, quin balanç fan d’aquesta trajectòria?

El més important ha estat la persistència en el temps i el posicionament assolit entre la ciutadania. El balanç entre els restauradors és bo. El fet de celebrar-ho cada any cohesiona el grup i la restauració tradicional de la ciutat. Arribar a un quart de segle no és fàcil, i cal destacar el nivell de qualitat dels plats dels establiments de Mataró al llarg dels anys.

L’aposta pel producte de proximitat i de temporada ha resultat positiva i premonitòria del que ha passat posteriorment amb la gastronomia catalana.

Vàrem començar l’any 1998 i ja han passat 25 anys. Estem satisfets de la feina feta.

Com ha canviat la gastronomia en aquest quart de segle?

L’evolució ha estat important: l’arribada de noves propostes gastronòmiques d’arreu del món, la cuina de fusió, les noves tècniques –com la cuina

Amb motiu dels 25 anys de les Jornades del Plat de Mataró ‘Sèpia amb pèsols i patates’ parlem amb el director del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme, promotor d’aquesta iniciativa gastronòmica, sobre les activitats de l’ens i la situació del sector.

al buit, la darrera generació de forns, etc..., l’adaptació al mercat i al Servei a domicili, els nous formats, la tendència als productes de proximitat, l’slow

food–, no hem parat d’adaptar-nos a la demanda. És una evolució constant. El canvi gastronòmic ha estat important i notori, sens dubte.

Amb qui treballen l’estratègia de difusió del ‘Plat de Mataró’, així com la promoció de la gastronomia comarcal?

En principi, la promoció de la gastronomia comarcal l’hauria de fer el Consorci de Turisme, ja que al llarg dels anys li hem anat traspassant aquesta funció.

Concretament el ‘Plat de Mataró’ –“Sèpia amb pèsols i patates” –, el treballem amb mitjans locals i comarcals, amb les xarxes socials i amb la nostra web. El boca orella és també molt important, només el fet que se’n parli ja genera un flux sostingut de clients als establiments. Podríem dir que la gent ja ho espera cada any.

La pandèmia ha colpejat amb força, encara hi som al mig.

L’impacte al sector de restauració ha estat molt fort. Com ho valoren?

La valoració de l’impacte de la pandèmia és molt negativa. Pràcticament al llarg de 21 mesos hem estat patint tancaments, obertures a mitges, limitacions d’horaris, limita-

Tribuna Maresme 23

cions d’aforaments, mesures de control com el “passaport Covid” i d’altres que han anat malmetent les línies de facturació del negocis. Les empreses s’han endeutat amb crèdits, crèdits pont, Icos, amb proveïdors i amb alguns propietaris amb poca empatia.

Els Ertos laborals han facilitat una mica les coses, però les ajudes directes de l’Administració pública han estat massa limitades. Ara, en molts casos toca repensar el negoci, tornar els deutes i enlairar-se a poc a poc.

Pensem que hi haurà una reestructuració del sector hostaler, tant a nivell de restauració, com de l’allotjament (turisme) i de l’oci nocturn. S’ha produït un canvi de costums en la societat, i hem de recuperar els clients donant confiança, bon producte i bon servei. Ara, el problema és la manca de mà

me. La gastronomia i la restauració han de tornar a aparèixer en la promoció turística de la comarca de forma massiva i potent, com s’havia fet abans del 2016. Després de la pandèmia és el moment.

d’obra, que en un percentatge significatiu ha optat per canviar de sector. El repte serà fidelitzar els treballadors perquè continuïn o retornin al nostre sector.

I què es fa o pot fer per enfortir els restauradors?

Hem d’incrementar la promoció i difusió dels esdeveniments gastronòmics. Caldrà posicionar millor la imatge de marca de Mataró i del Mares-

L’aposta pel producte de proximitat i de temporada ha resultat premonitòria del que ha passat amb la gastronomia catalana Pensem que hi haurà una reestructuració del sector, a nivell de restauració, de l’allotjament i de l’oci nocturn

La gastronomia del Maresme està més posicionada ara que fa 25 anys?

Globalment sí, i més després de 25 anys, però cal reprendre programes de comunicació i difusió tant en xarxes com en paper, encara que donant més importància a les xarxes socials. Després de 25 anys el públic ha entès l’evolució de l’oferta gastronòmica maresmenca, però no es pot baixar la guàrdia perquè el manteniment del posicionament requereix de programes de difusió i comunicació continuats i sostinguts en el temps.

viure

llar

Espumes Doher Vilassar de Dalt T. 93 753 76 53 f Espumas-Doher www.espumasdoher.eu

Amb anys d’experiència en el sector, Espumes Doher se centra en la fabricació, tall i comercialització d’espumes de poliuretà flexible. La tecnologia punta i els professionals experimentats al negoci permeten oferir un producte de qualitat per insonoritzar locals, bars i discoteques, entre d’altres. També ofereixen sacs de fibra buida siliconada i de flocs, picat d’espumes i farcits de triturats d’espuma que poden tenir múltiples usos com, per exemple, pel farcit dels coixins i els peluixos. Així mateix, també ofereixen un ampli ventall de matalassos: hospitalaris, de làtex, viscoelàstica i somiers elèctrics i fixes.

Els millor ajut per condicionar la llar La llar és l’espai en el qual vivim i desenvolupem les nostres principals activitats. Aquell reducte en el que ens sentim més tranquils, ens relacionem amb la família i convidem els amics. Un espai que de manera permanent demana reformes i canvis, alguns els podem fer nosaltres mateixos, d’altres precisen indubtablement ajut professional.

L’empresa aposta per l’R+D+I, és a dir, la recerca, el desenvolupament i la innovació, i sotmet els seus productes a controls de qualitat periòdics per oferir sempre el millor servei als clients.

Tot seguit, trobareu una selecció de diverses empreses de la comarca que us facilitaran aquesta tasca.

Vive la madera ARGENTONA T. 93 840 29 69 f vivelamadera.mataro www.vivelamadera.es

Vive la Madera aterra a Mataró de la mà del fabricant francès Piveteau Bois. L’oferta del seu catàleg s’allunya de la tradició i aposta per productes innovadors i contemporanis dissenyats i fets a França. Piscines, pèrgoles i tancaments de fusta són alguns dels elements que es poden trobar en el seu catàleg, amb més de cinc mil referències. A més, Vive la Madera respecta el medi ambient amb un tractament ecològic de la

26 Tribuna Maresme

seva fusta, fet a partir de sals de coure, que li dona una gran durabilitat i així poden oferir una garantia de 20 anys.

L’empresa, especialista en la matèria, ofereix un aconsellament tècnic i servei personalitzat. Tanmateix, té una alta disponibilitat de materials i un gran estoc que garanteixen la immediatesa en les feines.

també façanes. A més, també restauren i pinten mobles antics. El seu punt fort és el tracte amb els clients i les solucions i la rapidesa que caracteritza l’empresa.

MOS IL·LUMINACIÓ El Masnou T. 93 540 33 47 mosiluminacion www.mosiluminacion.com

Euromodul.

Arquitectura de la cuina ALELLA T. 93 555 83 97 www.euromodul.es

Des d’un tirador d’alumini fins la porta més gran del moble columna formen part d’un conjunt de peces imprescindibles per a la cuina, cada una d’elles amb la mateixa importància que la següent. Per aquest motiu, la qualitat dels materials sempre ha estat junt amb el servei de muntatge i l’atenció personalitzada al client un dels pilars principals d’Euromodul.

A cadascun dels projectes realitzats sempre s’han tingut en compte els abans anomenats requisits per poder considerar

una feina ben feta, per això podem oferir amb tota confiança i seguretat els nostres serveis, comptant amb professionals amb més de 30 anys d’experiència, capaços de realitzar la seva cuina o trobar la solució més eficient als problemes més complicats. Per aquest motiu, els materials que fem servir sempre són de primera qualitat, ja que treballem amb els millors materials i ferratges.

Convidem al públic a visitar la nostra exposició situada a Alella, on podrem ampliar la informació que es desitgi i plantejar-nos les seves necessitats.

Pintura Roma Sant Vicenç de Montalt T. 617 177 256 pintura_roma

Pintura Roma està especialitzada en la pintura decorativa i industrial, tant d’interior com exterior. S’inclouen treballs en pisos, locals, oficines, cases i

Mos Il·luminació és una empresa familiar que es dedica a la il·luminació des del 1970. Son especialistes amb il·luminació i material elèctric, distribueixen marques prestigioses de manera que proporcionen un gran catàleg de productes, domèstics, decoratius i industrials.

Poden trobar productes com per exemple, cable elèctric, interruptors, aixetes, sanitaris, tota mena de il·luminació decorativa interior i exterior, llums industrials, lluminàries, tires led... un ampli ventall d’opcions complementat amb l’experiència, el tracte personalitzat, l’assessorament tècnic i un ràpid servei, que són marca de la casa.

Tribuna Maresme 27

TENDALS LA SERRA

SERVHIDRAGA

PG PROJECTES

Premià de Mar T. 93 751 62 02 www.tendalslaserra.com

PREMIÀ DE MAR T. 93 752 37 43 jordigelmal@gmail.com

Mataró. T. 93 755 15 25 pablogonzalezfusteria www.pgprojectesgrup.com

Som una empresa especialista en la gestió integral de fabricació i instal·lació de sistemes de protecció d’exterior i interior.

Treballem tot tipus d’estructures i lones tècniques i oferim tot tipus de projectes i serveis per a una convivència més agradable. Oferim un servei personalitzat d’instal·lació, manteniment i reparació postvenda.

També dissenyem de forma personalitzada, adaptant-nos als diferents espais i necessitats.

Servhidraga és una empresa familiar especialitzada en la construcció de piscines i spas.

Tenir cura d’una piscina és fonamental per mantenir l’aigua en bones condicions, tant a l’estiu com a l’hivern. Servhidraga ho fa senzill, posant a la vostra disposició un equip de professionals experts en construcció, manteniment i reparació de piscines. Unes feines supervisades i garantides d’un equip en contínua formació.

PG Projectes és una solució integral a qualsevol necessitat de reforma, construcció o manteniment tant per particulars com per a empreses.

Treballen amb una estructura professional equipada i preparada per fer front a tot allò en què se’ls planteja. Entre els seus serveis també destaquen la construcció d’habitatges eficients amb fusta i el manteniment de jardins per a comunitats i empreses.

ACCESSOS AUTOMÀTICS ILURO Mataró. T. 93 755 10 11 www.portesiluro.com

Portes Iluro és una empresa amb més de 30 anys d’experiència en la fabricació i instal· lació de portes i solucions d’accés automatitzat per a habitatges, locals, garatges i naus industrials. Dècades d’experiència ens avalen liderant el sector en serveis de fabricació, instal·lació i reparació de tot tipus de portes automàtiques, metàl·liques, així com sistemes d’automatització i comandaments a distància.

28 Tribuna Maresme

Amb el paper tapís, la verdor arriba a les parets u AMIC

El paper tapís ha estat molt popular des de sempre en la decoració de parets. És un paper diferent de qualsevol altre, amb una superfície estampada amb diferents motius. Encara que també pot ser totalment llisa en un color específic.

La indústria del paper tapís s’ha innovat constantment.

Avui, els decoradors poden triar diverses alternatives. Entre elles, l’anomenat paper tapís o paper pintat gofratge, amb una sola capa. També hi ha paper tapís de tipus vinílic, amb una capa de plàstic que cobreix el paper. És el paper ideal per a àrees com el bany o la cuina.

En canvi, el paper vinilitzat és el que compta amb una capa

de vernís. El que fa possible la neteja, però no és tan pràctic com el paper vinílic. També és molt utilitzat, quan es volen parets amb detalls, el paper texturitzat. Se sol usar abans de pintar la paret. Li dona textura i és perfecte quan la paret no és llisa.

El paper amb base tèxtil és

molt atractiu, però no es pot netejar com els altres.

Un dels més populars és el paper tapís autoadhesiu, que ve ja amb la cola en la cara interna. Així que col·locar-lo és molt fàcil. El paper tapís metàl· lic està pintat amb un efecte de xapa metàl·lica. Aquest és un paper que suporta el pas del

temps i llueix més vistós i colorit.

Els papers tapís d’efecte fibra vegetal són els més decoratius, i els preferits dels decoradors, pel seu efecte de fibra. També hi ha paper amb efecte de maó. És l’ideal per a una decoració vintage, tan de moda.

Els nous estils decoratius que es van col·locar com a tendència després de la pandèmia van ser els urban jungle. I el gran avantatge de benestar que promouen les plantes, també ha popularitzat el paper tapís.

Sobretot perquè amb aquest es pot reproduir la naturalesa.

Triant bonics dissenys de fulles d’intens verd que es fusionen amb els colors de la decoració.

Però també amb la naturalesa viva de l’entorn.

Llits ocults, una gran solució per a pisos petits u AMIC

Els llits ocults, també anomenats llits Murphy, poden ser la gran solució dels pisos o espais petits. Es tracta de mobles molt pràctics que permeten aprofitar de millor manera l’espai disponible i estan dissenyats per a encaixar perfectament en la paret simulant ser un armari

o paret diferent quan es tanca.

Existeixen moltes varietats de llits ocults i alguns models es combinen amb prestatges, amb mobles o fins i tot amb un escriptori. A més, cal destacar que aquests llits compten amb un sistema d’obertura i tancament molt simple que fa que s’estenguin o es pleguin de forma molt senzilla i sense esforços.

Tots els models de llits venen en grandària simple o doble, i poden obrir-se de forma horitzontal o vertical. Un dels models que més adeptes guanya és el que es combina al seu voltant amb prestatgeries, atès que suma un lloc per a col·locar diversos objectes. El model que li segueix és el que incorpora un escriptori i es-

pai de magatzematge extra, de manera tal que quan el llit es tanca sembla que fos un moble modular amb diversos repeus.

Respecte de l’acabat dels llits Murphy es pot dir que és molt variat. A tall d’exemple, alguns models es tanquen amb portes de cristall i altres amb un laminatge combinant amb la decoració de l’armari.

Tribuna Maresme 29

Miralls en el dormitori: com col•locar-los bé u AMIC

Els miralls són una de les maneres més fàcils d’afegir una mica d’interès visual i fer que un espai se senti molt més airejat i obert, també al dormitori.

Realment pots usar miralls que tinguin bells detalls o que aportin una cosa especial al disseny. Donaran un toc d’allò més elegant a l’espai. És important no sobrecarregar el dormitori amb miralls, de manera que si ja en tens un damunt de la còmoda, no en necessites també un damunt de cada tauleta de nit.

Poden agradar-te molt els miralls sobre el llit, però potser més els que són més un marc que un mirall, o un mirall convex també és bona idea. Encara que recorda que si vols penjar

Els miralls porten més llum natural, obren una habitació i són funcionals

alguna cosa directament damunt del teu llit, assegura’t que estigui ben ancorat!

També és bona idea que el teu mirall reflecteixi una àrea neta del dormitori; evitant la col·locació que posa a la vista el cistell de la roba bruta o el racó desordenat. Assegura’t que t’agrada el que reflecteix el teu mirall. D’altra banda, posar miralls en els armaris és una bona idea perquè semblarà que el teu dormitori és més gran. També tindràs més llum natural i sentiràs que és un espai agradable.

I un mirall de cos sencer pot estar recolzat en la paret o penjat. És una opció excel·lent si vols usar el mirall com a accessori pràctic cada vegada que et vulguis vestir als matins abans de sortir de casa.

viure

ENERGIA u AMIC

Amb els anys, els panells solars han esdevingut un dels materials preferits per a la producció d’energia renovable. Es tracta d’una alternativa interessant a altres tipus d’energia i, més en aquests temps, quan el preu de la llum està assolint preus històrics.

Per si no n’hi hagués prou, l’autoconsum a través d’instal· lacions fotovoltaiques també reforça la protecció del medi ambient. L’energia generada a partir del sol és 100% renovable, per això amb aquesta producció d’energia elèctrica s’evitaria l’emissió anual de gairebé 6 milions de tones de CO2 a l’atmosfera a la regió.

No obstant això, cal tenir en compte una sèrie de variables a l’hora d’incorporar-los a casa nostra, com ara les hores de sol, el tipus de casa, l’orientació de l’habitatge, el nombre de persones residents o el consum energètic domèstic.

A més, les plaques o panells solars poden ser de diferent grandària, potència i material, no totes tenen el mateix tipus de cèl·lules fotovoltaiques i hi

Plaques solars a casa, són bona opció?

En un país amb tantes hores de sol com el nostre, l’energia solar ha esdevingut una gran alternativa davant d’altres fonts tradicionals.

No obstant, si pensem a instal·lar panells solars al nostre habitatge, cal tenir en compte una sèrie de consideracions.

tribueix a l’escalfament global del planeta, ni a l’increment de la petjada de carboni.

Més barata: la instal·lació de panells fotovoltaics suposa una inversió inicial important, però a mitjà termini, l’estalvi energètic que s’aconsegueix és molt elevat.

Silenciosa: a diferència dels generadors d’energia elèctrica convencional, no genera cap mena de soroll.

Compatible amb altres classes d’energia: l’energia fotovoltaica és compatible amb altres fonts i, de fet, són molts els habitatges que tenen dues instal·lacions perquè l’energia convencional funcioni quan no ho fa l’altra.

ha diferències entre elles de durada, preu i ús.

Els experts consultats per Habitatge Saludable expliquen que, per a una família mitjana (4 membres), com a norma general, es recomana una instal· lació entre 1.5kW i 2.5kW, fet que suposa un muntatge d’entre 6 i 10 panells fotovoltaics.

Per contra, per a una casa o habitatge més gran, amb un

consum important durant el dia, es recomana instal·lar 12 panells fotovoltaics.

Avantatges de l’ús de panells solars Energia sostenible: A diferència d’altres fonts, no genera emissions contaminants ni directament ni indirectament. És una energia neta que no con-

Disponible a tot el planeta: el sol és una font d’energia inesgotable a tot el planeta, , com a mínim a molt llarg termini.

No necessita gaire manteniment: i la seva vida útil pot arribar a ser d’entre 20 i 30 anys, per la qual cosa no cal dedicar massa cures perquè funcioni al seu màxim rendiment durant molt de temps.

Tribuna Maresme 31

Automatitzar la gestió de l’energia solar per a augmentar l’autoconsum u AMIC

Segons expliquen els experts de Loxone, una de les signatures tecnològiques de referència en l’automatització d’habitatges i edificis, la bona gestió de l’energia és primordial per a aprofitar tots els beneficis i avantatges d’aquestes instal· lacions, i assegurar que la factura elèctrica sigui la mínima.

“La majoria dels sistemes del mercat solament monitoren l’energia generada, i fins i tot els mateixos inversors solen venir amb la seva pròpia app per al monitoratge, però no actuen sobre ella, amb la qual cosa no es pot optimitzar aquesta energia”, adverteix Eva Castella, enginyera de Loxone.

Qualsevol instal·lació fotovoltaica, per gran o petita que sigui, necessita un inversor solar per a passar de corrent continu a alterna, que és amb la qual funcionen els electrodomèstics i dispositius electrònics.

Gestió de l’energia, com funciona? Actuar sobre l’energia generada permet activar els elements i dispositius que la consumeixen quan hi ha un excedent, i evitar que aquests funcionin quan no n’hi ha. D’aquesta manera, s’impedeix malgastar energia i s’assegura una major eficiència energètica. Loxone permet la integració dels diferents inversors solars existents, no només per monitoritzar l’energia generada, sinó també per actuar-hi i que entrin en fun-

cionament les diferents càrregues d’un edifici o habitatge: calefacció, escalfador, dipòsit d’ACS, dipòsits d’inèrcia, electrodomèstics o carregador de cotxe elèctric, entre d’altres.

Més autoconsum i menys excedent energètic. El principal avantatge d’integrar la gestió de l’energia en un sistema d’automatització de la llar o edifici és que es pot visualitzar la producció i el consum des de qualsevol lloc i moment, tenir un consum energètic òp-

tim sobre la base de l’autoproducció i prioritzar el funcionament dels aparells de consum.

Així, l’excedent d’energia es pot aprofitar per a l’autoconsum i la càrrega dels diferents dispositius elèctrics, en lloc d’injectar-lo a la xarxa, i és molt més eficient i sostenible.

Per exemple, quan hi ha excés denergia es pot activar la temperatura de consigna a 55ºC d’ACS. Amb aquest excés també es poden realitzar cicles antilegionel·la aconseguint la temperatura de 75ºC-80ºC. Més exemples de què fer amb l’energia sobrant: encendre l’escalfador de la piscina, activar l’acumulador o dipòsit d’aigua perquè s’escalfi o aprofitar per fer una càrrega ràpida o més potent del cotxe elèctric.