Tribuna 372. Desembre 2021

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 372. DESEMBRE 2021

Nadal al comerç de proximitat Arriba el temps de Nadal, amb els mesos més comercials de tot l’any. El comerç local i més pròxim ens proposa la seva oferta, al costat de casa, on s’hi pot trobar de tot per fer els nostres regals. Gaudiu de les activitats que promouen les entitats de comerciants i ajuntaments aquests dies i del més ampli ventall de botigues que tenim a l’abast.

Exposició: El Museu Arxiu de Llavaneres mostra l’art pessebrístic de Salvador Masdéu.

Entrevista: Conversem amb els membres del grup musical mataroní The Tyets.

Tecnologia: Els premis Creatic premien un software per diagnosticar la disfàgia.

Fundació Palau: Mostra de Gabriel Casas, una exposició amb 150 imatges en gran format.

PROPOSTES DESTACADES DE DESEMBRE CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

ELS SECRETS DE BURRIAC

Cabrera Mar. Font Picant. 5 i 19 desembre Visita guiada teatralitzada al castell de Burriac i la seva muntanya.

JOAN COLOMO

DE TU A TU

ELS SECRETS DEL FANG

MODERNITAT DE GABRIEL CASAS

Cabrils. Centre Cívic. 3 desembre.

Joan Colomo és capaç de fer que la música que es xiuxiueja i la que es balla es donin la mà.

Llavaneres. Museu Arxiu. Fins el 30 gener.

Exposició de figures de pessebre de Salvador Masdéu (Barcelona, 1859-1924).

LA VINYETA

COMENÇAR

Premià de Mar. Espai Amistat. 11 desembre.

David Verdaguer i Mar Ulldemolins protagonitzen la història d‘un amor a primera vista.

Mataró. Teatre Monumental. 11 desembre.

Nit de gala de la Fundació el Maresme amb un espectacle de circ integrador de la Cia. Mur Espectacle.

Cal d’Estrac. Fundació Palau. Fins l’1 maig.

Exposició espectacular amb 150 fotografies de Gabriel Casas reproduïdes en gran format.

ELS PASTORETS DE MATARÓ

Mataró. Sala Cabanyes. 19 i 26 de desembre Dirigits per Coral Consegal, viurem un espectacle amb l’essència dels Pastorets de sempre.

CONCURS

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

SORTEIG DE SOPAR ROMÀNTIC

Sopar per a 2 persones un cap de setmana al Racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt.

Maneres de participar · Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. · Facebook / Twitter / Instagram Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas, Ricard Soler, Eli Guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

nadal SABER VIURE

Nadal, temps de celebracions, festes i regals Estem ja en la recta dels dies de desembre amb les celebracions més esperades de tot l’any. Temps de retrobament familiar i també de fer compres per manifestar, amb les reunions i amb els obsequis, l’estima que tenim pels nostres familiars i amics, els éssers als quals més apreciem. Els municipis del Maresme

disposen d’una àmplia xarxa de botigues i comerços locals a l’abast de tothom, amb la més diversificada oferta de productes de tots els àmbits. Associacions de comerciants i botiguers, ajuntaments i institucions, treballen també aquests dies perquè els colors del Nadal llueixin pels carrers amb més llum que mai.

Mataró recupera el programa d’activitats del Nadal Després del parèntesi de l’any passat a causa de les restriccions per la pandèmia, el Nadal a Mataró recupera la majoria de les activitats. Fins al 5 de gener Mataró comptarà amb una seixantena de propostes per a grans i petits per celebrar el Nadal i l’arribada dels Reis d’Orient.

L’arribada dels Reis concentra la majoria de les novetats.

Seguint el model encetat al 2019, els Reis arribaran el 5 de gener al migdia al Port de Mataró, on els rebran les autoritats de la ciutat. A la tarda s’iniciarà la Cavalcada, que enguany, per afavorir que no hi hagi aglomeracions, transcorrerà per carrers amples i en sentit invers.

Així mateix, i també per facili-

instal·lar parades comercials i de menjar a l’entorn del campament. Amb la col·laboració de les associacions de veïns, hi haurà missatgers als barris de Cirera, Cerdanyola, La Llàntia, Les Santes - Escorxador, Molins, Rocafonda, Via Europa, Pla d’en Boet i Les Esmandies.

tar que no hi hagi concentració de gent, no es llençaran caramels durant el recorregut de les carrosses. També com a novetat de la Cavalcada, aquest any hi haurà la carrossa del carbó construïda a partir dels ingressos obtinguts de les entrades de Les Santes.

L’èxit del Campament Reial,

per on l’any passat van passar 20.000 visitants, fa que aquest any es repeteixi l’experiència. Des del 22 de desembre i fins al 4 de gener, els infants hi trobaran algunes carrosses i diferents personatges de la comitiva reial i també podran lliurar les cartes als Missatgers Reials. Així mateix, està previst

Enllumenat i la Fira de Nadal. El tret de sortida oficial a la campanya de Nadal es va donar el 26 de novembre amb l’encesa de l’enllumenat de Nadal.

La instal·lació de l’enllumenat de Nadal és una de les iniciatives que duu a terme l’Ajuntament de Mataró per contribuir a la promoció del comerç i la restauració locals.

4 | Tribuna Maresme

En aquest mateix sentit també ho són els descomptes que promou l’Ajuntament, a través de PUMSA, en diferents aparcaments municipals i en la zona blava, i l’obsequi d’hores d’aparcament gratuït que el NEM dona als seus associats perquè les regalin als clients durant la campanya.

Torna la Fira de Nadal. La fira estarà instal·lada a plaça de Santa Anna del 26 de novembre fins al 23 de desembre i obrirà cada dia, de dilluns a dijous de 10 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h i de divendres a diumenge i festius de 10 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. La fira tindrà 22 parades amb tot el necessari per tastar i decorar la llar per a aquests dies.

Mataró, desig de veure’ns per Nadal. La campanya de Nadal s’ha dissenyat sota el lema “Desig de veure’ns”. El programa estarà composat des d’actuacions de dinamització comercial els caps de setmana en diferents espais del centre, visites guiades, parcs d’atracci-

ons infantils, exposicions, teatre, cinema, etc., fins a la informació referent a l’arribada dels Missatgers Reials, la recollida de cartes i la Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient.

A la programació no hi pot faltar el Tió Gegant Solidari de Negoci Empresa Mataró

(NEM), que cagarà regals per a la canalla el dimecres 22 de desembre a partir de les 18 h; l’Exposició de Pessebres i Diorames que s’inaugurarà el 5 de desembre i s’allargarà fins al 9 de gener; ni tampoc Els Pastorets de La Sala Cabanyes.

Aquesta representació centenària es podrà veure des del 19 de desembre fins al 30 de gener.

Del 3 de desembre al 6 de gener a l’Espai Firal del Nou Parc Central s’hi celebrarà una nova edició del Fira Màgic, on els més petits de la casa podran gaudir d’atraccions infantils i activitats cada dia.

Finalment, i fins al 6 de gener, es podrà visitar al vestíbul de l’Ajuntament el tradicional pessebre que instal·la l’Associació de Pessebristes de Mataró.

ACTIVITATS I PROMOCIONS NADALENQUES DE LES PRINCIPALS ASSOCIONS DE COMERCIANTS

NEM convoca el primer concurs d’aparadors de Nadal de Mataró Negoci Empresa Mataró (NEM) ha convocat per aquest Nadal el primer concurs d’aparadors nadalencs de la ciutat.

Els comerços, restaurants i empreses associades poden participar-hi decorant el seu aparador o façana, traslladant l’esperit d’aquestes festes tan assenyalades a tots els racons de la ciutat.

El president de NEM, Xavier Martín, assegura que Mataró

és “una de les millors ciutats de destí de compres, d’oci i de serveis” i amb iniciatives com aquesta l’entitat vol que la ciutat faci “brillar” encara més “la màgia de Nadal”.

El jurat, experts en aparadorisme, triarà els finalistes entre els aparadors més originals, elegants i de més qualitat i s’estableixen fins a tres premis de 500, 1.000 i 2.000 euros per als millors aparadors.

Les activitats de Nadal de Comerç Premià Comerç Premià

A Comerç Premià donem total suport al comerç local. Per això, els hem preparat: obsequis, jocs i sortejos. · Regalem participacions de la loteria del sorteig del Nen, del número 52.185. · T’obsequiem amb butlletes per a la rifa de La Gran Panera que sortejarem el 21 de de-

sembre, i que està formada per un total de 58 regals. · I et convidem a participar en el gran joc Fora de lloc. Si ets observador, aquesta és la teva oportunitat de guanyar 1 dels 3 premis de 75 €.

Tribuna Maresme | 5

Les activitats de Nadal de Vilassar Comerç Vilassar Comerç

El trenet ens tornarà a visitar pel Nadal, arribant el dia 17 de desembre i fins el dia 5 de gener. Volem fer que el Trenet que ens acompanya cada Nadal prengui un altre caire, un caire solidari.

Aquest any volem tenir un gest amb la nostra gent gran, això tindrà un cost de 0,50€ el viatge. Tota la recaptació serà destinada íntegrament al 50% pel Casal i el Pairal.

Concurs d’aparadors i sorteig. El sorteig de Nadal d’enguany ve amb novetats.

El basarem en un concurs a la millor decoració nadalenca dels aparadors dels establiments que s’inscriguin. Les persones podran votar l’aparador que més els hi agradi es-

canejant un codi QR, que els dirigirà a un qüestionari a on podran donar el seu vot al millor aparador; així com deixar les seves dades de contacte amb la corresponent acceptació del tractament de les seves dades per a ser informats de posteriors promocions, ofertes, sortejos... Aquest codi QR serà imprès en un vinil i s’enganxarà als aparadors dels establiments participants.

Els premis del sorteig seran 5 xecs de 100 € per a 5 participants que seran escollits aleatòriament. El premi a l’aparador més votat serà primera quota del trimestre 2022 de VC, gratuïta.

S’hi podrà participar del 13 de desembre 2021 al 9 de gener 2022. El sorteig es farà el 13 de gener 2022 a la Seu de Vilassar Comerç.

Ruta de diorames. En cada un dels diorames que es repartiran hi haurà una imatge, escena o referència que recordarà a una pel·lícula. Els visitants hauran de mirar el diorama, trobar el detall i anotar en el díptic que es repartirà, el número de diorama que correspon a cada pel·lícula.

A partir de l’1 de desembre s’aniran repartint els diorames que seran exposats fins al 9 de gener. El sorteig es durà a terme el 13 de gener.

Altres actuacions. Vilassar Comerç també organitza la Carta als Reis Mags, que es trobaran a tots els establiments associats; la recollida de joguines amb la col·laboració de la Creu Roja; i la publicació d’un plànol d’informació comercial de Vilassar de Mar.

Torna el Rasca de Nadal als establiments del Masnou Comerç

Es regalaran més de 100 premis en efectiu per a gastar en el comerç federat. Amb 3 grans premis de 300 euros. I desenes de 50 i 20 euros.

Els masnovins i masnovines podran aconseguir els “rasca rasca” comprant a les botigues associades al Masnou Comerç i tindran l’oportunitat d’aconseguir nombrosos premis de 20 €, 50 € i 300 €, per bescanviar per productes de xarxa de comerç, servei i empresa del Masnou Comerç.

6 | Tribuna Maresme

Llavaneres recupera el Parc de Nadal La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres ja té a punt el programa del Parc de Nadal.

La principal novetat respecte els tradicionals parcs de Nadal que s’han celebrat a la vila és que les activitats es faran a l’aire lliure i en diferents punts del municipi. L’any passat, la pandèmia no va permetre estrenar aquest nou format, però tenint en compte l’actual situació, el consistori aposta per oferir aquesta proposta adreçada a infants i joves perquè en gaudeixin durant les festes de Nadal.

El Parc de Nadal es farà del 27 de desembre al 5 de gener, tot i que la primera proposta s’avançarà a la tarda del dia 24 de desembre. Les activitats tindran un fil conductor temàtic, que aquest any serà el circ i la màgia.

Alguns dels punts de trobada per a les activitats i tallers seran el parc de Can Rivière, el parc de Sant Pere, el parc de Ca l’Alfaro, el parc de Can Matas, la plaça de la Vila i altres punts del centre del poble.

Entre d’altres, s’organitzaran tallers de circ, de màgia i de manualitats, espectacles, jocs gegants i molt més.

Els caganers d’El Joc del Calamar, Aragonès o Xavi arriben a les principals fires de Nadal Caganer.com estarà present a sis fires i mercats de Nadal de Catalunya entre aquest novembre i desembre. La col· lecció de prop de 600 caganers -entre els quals novetats d’aquest any com el d’El Joc del Calamar, Xavi Hernández, Pere Aragonès, Isabel Díaz-Ayuso, Ibai Llanos i Lluís Llach- es trobaran a Barcelona (Fira de Santa Llúcia i Fira de la Sagrada Família), Sabadell, Granollers, Mataró i Torroella de Montgrí.

A més de les fires de Nadal, els caganers de Caganer. com es poden trobar a les tres noves botigues que han obert aquest 2021: a Girona, al carrer Argenteria, al costat de la Rambla de la Llibertat; i a Barcelona, al carrer dels Banys Nous (barri Gòtic) i davant la Basílica de Santa Maria del Mar. També al web www.caganer.com, des d’on distribueixen figures a arreu de tot el món.

Kamala Harris, Alaska, Tina Turner i Albert Pla, altres novetats. Cada any, per aquesta època, l’empresa gironina converteix, en caganers, personatges famosos del món de la política, artístics, esportius, digitals o de la

Les novetats de l’empresa Caganer.com es podran trobar fins a finals de desembre a fires i mercats de Nadal de Barcelona, Sabadell, Granollers, Mataró i Torroella de Montgrí

ficció. Algunes de les novetats que Caganer.com va presentar a principis de novembre són els personatges de la sèrie de televisió El Joc del Calamar, el nou entrenador del FC Barcelona, Xavi Hernández, els polítics Pere Aragonès, Isabel Díaz Ayuso i Kamala Harris, l’streamer Ibai Llanos, i els cantants i artistes Alaska, Tina Turner, Lluís Llach i Albert Pla. Són creades i pintades artesanalment, una a una, i amb productes de proximitat, com el fang, que prové de la Bisbal d’Empordà. Es creen en el taller que l’empresa té a Torroella de Montgrí (Girona). Els més venuts de la

seva història continuen sent els de Barack Obama, Donald Trump, Carles Puigdemont i Leo Messi, a més del clàssic caganer amb barretina.

Els caganers de Caganer. com tenen el distintiu oficial de Producte Artesà Qualificat (PAQ), que atorga el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.

exposicions

8 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Salvador Masdéu o l’enigma del fang Col·lectiu El Bou i la Mula

Des del 26 de novembre, el Col·lectiu de recerca en pessebrisme, El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859-1924), autor de totes les figures de pessebre bones del seu temps, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. L’exposició romandrà oberta fins el 30 de gener de 2022.

Amb aquesta exposició, on es mostren més d’un centenar de peces, fruit d’un treball de recerca de tres anys, es posa llum sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del segle XX. Catalunya ha estat bressol d’incomptables artistes i artesans del fang. Molts dels quals, han passat per l’adreçador de la història de forma completament anònima. Salvador Masdéu podria haver estat un d’aquests casos, un dels més sagnants, donada la seva qua-

LLoc: Museu Arxiu de Llavaneres.

Data: Fins el 30 de gener Horaris: dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h; dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20 h; diumenges i festius d’11 a 14 h.

litat artística, la influència i reconeixement que va tenir en el seu moment i l’abast de la seva obra, que li va sobreviure.

La seva és una obra plena de força, de caràcter i de dinamisme. Darrera de cada peça hi ha el treball acurat i meticulós d’un artista complet, d’un pessebrista amb ànima d’escultor i d’un escultor amb vocació de pessebrista. Potser oblidat des-

prés de la seva mort, amb una obra sense continuïtat aparent, si més no reconeguda.

L’exposició ‘Salvador Masdéu o l’enigma del fang’ s’ha cuit a foc lent, molt lent i és fruit d’una recerca realitzada per Antoni Dorda, Jordi Montlló i Laura Bosch, autors del catàleg, que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu; donar-lo a conèixer i,

perquè no, retre-li un merescut homenatge.

La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge. D’ell només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. No es coneixia ni el segon cognom i les dates de naixement o defunció ballaven segons qui escrivís el text.

Gràcies a la recerca hem arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII. Hem descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i hem localitzat els descendents fins a quatre generacions. Parlarem del viatge a l’Argentina; de la mort de la Paulina, una de les seves filles, en un bombardeig de la Guerra Civil; de la seva obra, dels seus imitadors i els seus seguidors i de moltes altres coses que us sorprendran i que us convidem a descobrir visitant l’exposició.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces i els hi ho volem agrair.

També hi trobareu reproduccions fetes amb motiu de l’exposició, pel figuraire i deixeble de Lluís Carratalà, Toni Pruna.

Tribuna Maresme | 9

La Fundació Palau acull ‘Modernitat de Gabriel Casas i Galobardes’

EXPOSICIONS Art, ciència i pensament des de la pandèmia. Alella. Can Manyé. Fins al 13 de febrer. Obres de Nora Ancarola i Jo Milne, artistes vinculades al món científic.

Quatre dietaris. Mataró. Can Palauet.

Fins 31 de desembre. Obres de Lluís Alabern, Isabel Banal, Alexandra Laudo i Dani Montlleó.

Catherine Lorton. Consciència onírica.

Argentona. Museu del Càntir. Fins al 2 de gener.

Fes memòria, plaça Gran! Mataró. Can Marfà. Fins al 17 d’abril. Dissabte 18 a les 11.30 h: visita guiada.

Il·lumina’t. El Masnou. Biblioteca. Del 10 de desembre al 10 de gener. Exposició fotogràfica.

Un paisatge de Ramon Martí Alsina.

Mataró. Can Serra. Fins l’1 de gener.

Mostra al voltant d’un paisatge mataroní de Ramon Martí Alsina.

Salvador Masdéu, els secrets del fang.

Llavaneres. Museu-Arxiu. Fins al 30 de gener Exposició de figures de pessebre de Salvador Masdéu.

Del 27 de novembre a l’1 de maig de 2022 la Fundació Palau acull ‘Modernitat de Gabriel Casas i Galobardes’, una exposició espectacular, amb 150 fotografies reproduïdes en gran format, seguint un argument narratiu (els ídols de l’esport, la velocitat, la ciutat com a espectacle, els periodistes com a nous herois del moment, els bars, el musichall, els inicis del turisme i el barri Xino). Les imatges de Ca-

sas es combinen amb objectes (cromos, un Bugatti baby, un joc de còctel que va ser dels pares de Josep Palau i Fabre, un exemplar de Vida Privada de Josep M. de Sagarra amb anotacions de Pompeu Fabra i els vidres del meublé de Madame Petit), amb textos literaris de Josep M. de Sagarra, Josep M. Planes, Rem Koolhaas, Massimo Bontempelli, Luigi Pirandello o Jean Genet.

Dones. Mataró. Ateneu Centre Cultural.

Del 16 de desembre al 20 de febrer.

España oculta. Mataró. Nau Gaudí. Fins al 16 de gener. Fotos de Cristina García Rodero que capta una Espanya profunda i tradicional que està desapareixent.

Volaverunt. Els gravats de Goya.

Mataró. Ca l’Arenas. Del 19 de novembre al 29 de maig. Exposició al voltant de les quatre grans sèries de gravats de Francisco de Goya.

Visca la República! Mataró. Can Serra.

Fins 19 de desembre. Commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola.

Lídia Fané i Òscar Cervantes. Mataró.

Casal L’Aliança. Fins al 9 de gener.

Aire i color. Mataró. Les Esmandies. Del 3 al 22 de desembre. A càrrec de Mary Lechuga Ozáez.

Ombres i Siluetes. Premià de Dalt.

Biblioteca. Del 13 al 31 de desembre.

Exposició fotogràfica col·lectiva.

REVELaccions. Vilassar de Mar. Biblioteca. Fins al 7 de gener. Exposició fotogràfica de Martí Segura Ramoneda.

Un mos de llunes. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Del 19 de desembre al 23 de gener. Obres de Lourdes Figuera.

LXI Exposició col·lectiva. Vilassar de Mar.Can Bisa. Del 18 de desembre al 17 de gener. De l’Agrupació VilassART.

Descobreix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, una altra forma de mirar Una proposta amb exposicions diferents i espectaculars. El CCCB és un centre cultural multidisciplinari dedicat a explorar els grans temes de la societat contemporània mitjançant diferents llenguatges i formats. L’espai ofereix un extens programa que inclou mostres temàtiques, conferències i trobades literàries, projeccions audiovisuals i festivals. Vine a descobrir el Centre de Cultura Contemporània, t’oferim una altra forma de mirar!

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Més info: 933 064 100 | www.cccb.org

Viu l’experiència Nou Càmping i descobreix les Valls d’Àneu Una idea fantàstica per descobrir nous indrets de Catalunya són els bungalows i càmping de muntanya d’ambient familiar a les Valls d’Àneu. Les instal·lacions del Nou Càmping són un entorn ideal per gaudir de la muntanya a través d’activitats a l’aire lliure: rutes amb canoa o caiac al llac de La Torrassa, activitats en parcs d’aventura, pesca, senderisme i BTT. Un paratge inigualable situat al cor del Pirineu de Lleida.

Més info: 973 626 261 | www.noucamping.com

Nou Càmping

Descobreix el cor de les Terres de Mestral El Camí de Mestral és una proposta ideal que ofereix, en tan sols quatre dies, una espectacular combinació de mar i muntanya amb panoràmiques infinites al territori de les Terres de Mestral. Una zona de petits pobles d’interior i de costa que conserven l’essència d’una ruralitat ben viva, ideal per a senderistes i contemplatius amb ganes de descobrir indrets oblidats de gran bellesa.

Més info: 977 569 030 | www.terresdemestral.cat

Camí de Mestral

llibres

10 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Novetats editorials per a l’hivern PRESENTACIÓ LLIBRES Alella. Associació Casal d’Alella.

Divendres 10 a les 20 h. Quan tot haurà passat, de Fina Soler.

Alella. Can Lleonart. Dijous 16 a les 19 h. La dona de la seva vida amb el seu autor, Xavier Bosch.

Argentona. Saló de Pedra.Dijous 9 a les 19 h. L’escola rural: petita, pública i de poble d’Assumpta Duran, Xavier Geis i Miquel Payaró.

Albert Calls

Voliana Edicions publica tres títols vinculats amb el Maresme. El primer és Camins i paratges dibuixats, de Manel Morral i Agustí. Un volum que aplega dibuixos i aquarel·les que fa l’autor per copsar tot l’esperit de múltiples figures i paisatges del territori. En el llibre també hi podem llegir textos de Lita Palomeras, i poemes de Josep Punsola, Jordi Solé i Camardons, Eva Bassó, Emília illamola, Pilio Piris i Salvador Riera. Tot plegat arrodonit amb un pròleg de Maria Sanplà. Un petit llibre que entrellaça amb saviesa el poder de la imatge dibuixada i la paraula. I que es llegeix, també, com unes glopades d’aire fresc.

El segon títol és Lawfare.

L’estratègia de repressió contra l’independentisme català, de Damià del Clot. Es tracta d’un acurat treball que parteix de la tesi doctoral de l’autor i que fa un recorregut pel que també s’anomena “guerra legal” o “batalla jurídica”. I que esdevé, alhora, segons s’explica al llibre, una fotografia panoràmica dels mecanismes de repressió que ha anat construint i perfeccionant l’Estat. Assaig polític, però també memòria d’uns fets que s’estan vivint en directe i que descriuen plenament el que s’anomena “causa general contra l’independentisme”. Del Clot dona al públic lector un treball que es llegeix, amb la necessitat d’anar aprofundint, a mesura que s’avança en el text i

planteja una mirada que causa, si més no, una certa inquietud.

I el tercer títol de Voliana edicions és Dones, arbres i poesia, una antologia poètica que neix d’un projecte a l’Institut Premià de Mar, a partir de la iniciativa de la professora Margalida Capellà Soler, amb el suport de la comunitat educativa i l’alumnat. I amb l’impuls i la participació de l’Associació Art Primilia, representada per l’escriptora Marta Pérez Sierra, que ha coordinat els versos de les 130 poetes antologades. El fil conductor que s’ha seguit són els arbres i les plantes del jardí de l’institut premianenc.

També es compta amb les illustracions que ha fet l’artista Joan Pasqual. Una obra de gran format, amb una molt àmplia i

Llavaneres. Biblioteca.Dijous 2 a les 18 h: Hora 23. Inquietud total a càrrec de l’autora Susana Gil./ Dijous 16 a les 18 h: La lectora accidental d’Emília Illamola.

Mataró. Dòria Llibres. Divendres 10 a les 19 h. La ciutat sense veïns d’Andreu Merino.

Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra.

Dilluns 13 a les 18.30 h: La plaça de Cuba: 85 anys d’història a càrrec de l’autora, Pilar González-Agàpito./ Divendres 17 a les 19 h: Un estiu per estimar de l’autora Ester Invernon./ Dimecres 22 a les 18.30 h: Et fem costat. 41 relats i un llapis escrit per diverses autores del maresme amb pròleg d’Empar Moliner i Il·lustracions de Marga Cruz.

St. Vicenç Montalt. Biblioteca.

Dissabte 11 a les 18 h. Hágase su voluntad d’Alejo Chapero.

Vilassar de Dalt. Biblioteca. Divendres 17 a les 18.30 h. Art brut a càrrec de l’autora, Raquel Pícolo.

Vilassar de Mar. Can Bisa. Divendres 10 a les 19 h. Quaranta anys d’ajuntaments democràtics a Vilassar de Mar (1979-2019).

Tribuna Maresme | 11

diversificada oferta de textos sobre els arbres.

Vibop ha publicat, entre d’altres títols, una petita peça que es mereix ser destacada: Instruccions per combatre epidèmies, avui i fa cinc segles, de Quinto Tiberio Angelerio. Amb pròleg de Martí Crespo. És un opuscle amb un text de Quinto Tiberio Angelerio (1532 - 1617), “físich y doctor en medecina de la terra de Bell Fort del Regne de Nàpols”, on deixa constància i llegat d’unes aclaridores normes arran d’una mortífera passa de pesta a l’Alguer, la ciutat catalanoparlant de l’illa de Sardenya, publicades en català, en el seu moment, per afavorir la ràpida comprensió entre la població.

En aquest breu tractat es recullen moltes mesures que curiosament, com hem pogut comprovar durant els mo-

ments més forts de la recent pandèmia de la Covid-19, ens recorden que malgrat els mitjans d’avui en dia, no som res davant el poder de la natura.

Quaderns de la Font del Cargol publica una obra de teatre del dramaturg mataroní Toni Cabré: Zweig, la fugida impossible. S’edita en el context del 80è aniversari de la mort d’uns dels escriptors europeus més valuosos del segle XX. L’obra teatral, que com totes les de Cabré, pot llegir-se gairebé com si fos una narració, recorre el trajecte vital, personal i literari de Zweig, quan acorralat pel nazisme, ha d’abandonar la seva Àustria natal. I ofereix al lector una història que tracta sobre la realitat i la ficció i que es va obrint a múltiples lectures, alhora que esdevé una reflexió dels complexos temps que ens estan tocant de viure.

Marcel Riera s’endú el 45è Premi de Poesia Marià Manent

El passat 20 de novembre el Teatre de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt va ser l’escenari del lliurament del 45è Premi de Poesia Marià Manent i del de Narrativa breu a la memòria d’en Valerià Pujol i Bosch.

El Premi Marià Manent de Poesia va ser per en Marcel Riera i Bou, poeta de Badalona molt vinculat a Premià de Dalt, pel seu recull de poemes Laietània. Un treball en

què reflexiona sobre la vida que transcorre en un paisatge tan nostre com és el Maresme.

Riera ha guanyat premis destacats de poesia, entre ells, el prestigiós Carles Riba.

Jesús Serrano i Pons es va endur el Premi de Narrativa a la memòria de Valerià Pujol i Bosch, per l’obra Melons i Fades. Una obra amb llenguatge fresc i força sentit de l’humor, que situa l’acció a les terres de l’Ebre.

12 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

Tornada als cinemes Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Al marge de quina onada de contagis de la Covid19 ens trobem, és força objectiu afirmar que les estrenes cinematogràfiques han adquirit un cert grau de normalitat. L’últim quart de l’any 2021 ha estat molt trepidant i ha permès buidar els calaixos de les majors amb una mitjana de 10 estrenes setmanals (al marge de les plataformes que no han baixat el ritme abans, durant i després de la pandèmia). Aquests 4 mesos vertiginosos ens han permès recuperar des del darrer James Bond fins a la nova versió de Dune o Titane, la més recent Palma d’Or a Cannes (un festival que va haver d’anul·lar la seva edició de 2020).

Ara ja ens trobem a la recta de sortida del Nadal del 2021, moment en què ens posarem al dia cinematogràficament parlant ja que ens arribarà el remake de West Side Story a càrrec d’Steven Spielberg. Es tracta de la darrera gran pellícula afectada per la pandèmia que havia d’estrenar-se el passat Nadal però que els comptables de Hollywood van aconsellar endarrerir. S’espera

que el musical suposi la recuperació econòmica definitiva del sector ara que es permet el 100% d’aforament. Per aconseguir-ho Spielberg ha apostat pel nou rostre de Rachel Zegler i la popularitat d’Ansel Elgort (Baby Driver o la sèrie Divergente).

Abans que el Blockbuster spielbergerià aterri ja s’hauran estrenat altres cintes interes-

sant com Encanto, el nou lliurament de Disney que explota aquesta vegada la màgia dels paisatges i la cultura colombiana, i La casa de Gucci, una nova pel·lícula de Ridley Scott, que compta amb dos reclams publicitaris: ser la tràgica biografia del net de l’imperi Gucci i comptar amb Lady Gaga com a protagonista (amb permís d’Adam Driver).

Aquest Nadal també ens arribaran nous reboots i seqüel·les.

Començarem per Cazafantasmas: más allà, un film nostàlgia (d’aquells que ens recorden que temps cinèfils passats van ser millors) que retorna al món dels caçadors d’espectres per enllaçar l’antiga amb la nova generació, deixant de banda aquell intent de versió feminista (que tampoc estava tan malament). Spiderman no way home serà la continuació del personatge d’Spiderman interpretat per Tom Holland i promet set el plat fort (ni que sigui econòmicament) durant les vacances dels infants.

Finalment, i no per això la menys important, ens arribarà Matrix Resurrections, la quarta part de la nissaga de les germanes Wachosky que recuperà el càsting original per donar una nova embranzida al gran clàssic del cinema cyberpunk.

Com hem pogut comprovar, aquest Nadal el cinema torna amb més força que mai, amb glamour i estrenes potents que ens faran somniar i oblidar pandèmies passades (almenys fins que no comencin a arribar les noves pel·lícules catàstrofe que exploten el fenomen Covid19).

empenta jove

14 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

ENTREVISTA A THE TYETS, GRUP DE ‘TRAPETÓN’ MATARONÍ

“L’any que ve encara serà més fort, Els Tyets anem de pujada” acabar la carrera i havíem de decidir què fer. Haguéssim pogut seguir amb la nostra carrera professional. Ens encanta ser on som, estem nominats als premis ARC i hem guanyat un premi Miquel Martí i Pol, però fa dos anys era platònic.

Entrevista: Gemma Ponce Fotos: cedides

Esteu rebent reconeixements de totes bandes. El novembre vau rebre el Premi Miquel Martí i Pol per ‘El ratolí’ i també esteu nominats als premis ARC. Oriol: Ens va fer molta il·lusió el premi Miquel Martí i Pol. Ens van avisar que havien seleccionat 5 poemes de tot el disc i era el primer cop que ho feien. Està molt bé que hagin seleccionat aquest projecte perquè té un rerefons molt bonic que és la preservació del Català a la Catalunya Nord.

Quan vau començar amb el Santrap de ben segur que no us imaginàveu que les coses anirien així. Buscàveu l’èxit?

Xavi: Era zero pretensiós.

Hem fet música tota la vida perquè ens agrada, no perquè volguéssim ser superestrelles.

Al final ho veiem com un procés bastant orgànic, no és que de la nit al dia hàgim passat d’aquell concert a Les Santes a

Oriol De Ramon i Xavier Coca (Mataró, 1998) no s’imaginaven que del Santrap, una cançó que van fer per Les Santes de Mataró el 2018, acabaria naixent un projecte de vida i èxit. El van anomenar The Tyets, i van entrar en el panorama musical català sense previ avís. Tres anys més tard tenen una mitjana de gairebé cent mil oients mensuals a Spotify, estan a punt de tancar una gira i, incansables, ja planegen la següent. Criats a Mataró, Els Tyets són l’altaveu de la quotidianitat maresmenca, amb una mescla d’estils musicals amb base al que ells mateixos van definir com a “trapetón”, una barreja de rap i reggaeton. l’Estadi Olímpic.

O: Hem anat pujant esglaons de mica en mica.

X: I encara ens en queden molts.

Però la vostra vida no

anava encaminada cap a la música...

X: Nosaltres vam estudiar una carrera de diferents àmbits. La música era la nostra afició. Va coincidir que vam

Considereu que us ha sigut més fàcil tenir èxit cantant en català que en una altra llengua?

O: Al final jo crec que al públic objectiu cap on vagi l’idioma és una mica diferent. Si les lletres són bones, hi haurà un públic que t’escoltarà si ho vol fer. És també una mica estar al lloc i al moment indicat. Mesclar tots els estils que mesclem... La llengua no té tanta importància, la cosa és el producte final.

Al final tens un públic més gran o més petit, però el tens.

X: Ho fem en català perquè és l’idioma que parlem.

El públic és més petit o més gran. Amb el català us tanqueu portes?

O: En tanquen, però també n’obres.

Tribuna Maresme | 15

X: Tots parlem castellà, però el català és la nostra llengua materna i és amb la qual ens podem expressar millor i per això ho fem. Però, si algun dia volem algun tema en castellà, el fem, tampoc ens qüestionem gaire.

De fet hi són, també en anglès.

Cantem una mica amb el que ens sentim més còmodes escrivint al moment al qual estem.

De fet en tot el que escriviu hi poseu un toc d’humor i feu moltes picades d’ull a tot i tothom. Del Maresme en trobem unes quantes, com per exemple l’Innobar, que no el deuen conèixer a la resta de Catalunya.

X: Al final parlem del nostre dia a dia.

Creieu que a mesura que creix el vostre èxit esteu perdent aquesta marca personal?

X: No, però segurament no

pandèmica i ja estàvem bastant contents amb la quantitat de bolos que teníem, es va reactivar tot i també van pujar els concerts. Ara ja plantegem la de l’any que ve i traurem un disc.

L’any que ve encara serà més fort, Els Tyets anem de pujada.

Ja esteu treballant en un disc pel 2022?

O: Exacte. ho fem ni farem tan sovint.

O: Ho vam veure sobretot al principi, vam treure una cançó de Les Santes i vam continuar parlant de coses i carrers de Mataró i quan vam veure que gent de Girona ens estaven escoltant i no entendrien què dèiem vam fer-ho més intel· ligible per tothom. Però alhora que sigui proper i t’hi puguis identificar.

Feu bandera de ser de Mataró i del Maresme.

X: N’estem molt orgullosos.

Amb què us quedeu?

O: Amb “La Pedra”.

X: La Pedra de la Plaça Santa Anna representa el quilòmetre zero de la ciutat, és l’epicentre de tot.

O: Realment és el lloc de trobada “Ei va, quedem a La Pedra”.

De la pedra de la Plaça Santa Anna heu passat a estar a punt d’acabar una gira.

Quina valoració en feu? I del disc?

O: La gira ha sigut de seixanta concerts. Al principi era una gira

Ara que ja està a punt d’acabar-se l’any. El 2021 com el resumiríeu?

X: Ha estat un any que al principi no era aigua clara i no sabíem cap on anirien les coses, pel tema de les restriccions que afectaven el nostre sector, un dels més perjudicats. Al final ha sigut un molt bon any, dins de les condicions que hi havia i les restriccions hem pogut treure una gira de seixanta concerts que està molt bé i estem molt contents.

16 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

Una ciutat segura és una ciutat feminista OPINIÓ Soraya El Farhi Regidora Ajuntament de Mataró (ERC-MES-AM)

L’esfereïdora agressió sexual del mes passat a la nostra ciutat, així com les diverses notícies referents a violència masclista que hem vist aquests dies, ha deixat palesa la necessitat de construir una societat igualitària en termes de gènere de manera prioritària i amb fermesa. La cultura patriarcal està, indubtablement, integrada en la nostra vida diària i té la violència com un dels mecanismes de dominació de les dones, arribant fins i tot a la violació i el feminicidi com a forma de violència extrema.

S’espera de les dones una conducta passiva i silenciosa davant de tot tipus de violència, provocant-nos por, impotència i submissió. S’adverteix a les dones a cuidar-se i defensar-se, però no se’ls ensenya als homes a no violar. Les corrents masclistes i certes noves masculinitats -tipus incel- no deixen de recordar-nos la paradigmàtica idiosincràsia de la sexualitat masculina: és com una bèstia, que no pot ser controlada, de la qual ells són esclaus i per tant han de calmar-la i nosaltres,

objectes de fantasia i alliberament d’aquesta bèstia, hem d’estar sotmeses a la seva satisfacció. Diferents perfils masclistes però la mateixa tònica de dominació, qüestionament i criminalització de la llibertat de les dones. És evident que per a enderrocar la cultura de la violació és fonamental començar a educar sobre sexualitat, consentiment i respecte. Hem de deixar enrere la idea que la solució és aconsellar a les dones a cuidar-nos, quan els homes no se’ls ensenya a respectar els límits en les seves relacions sexo afectives. Els tallers que es realitzen als instituts han d’evolucionar en aquest sentit.

No només s’ha d’ensenyar com s’utilitzen els preservatius, sinó que també s’ha d’educar en el respecte i els límits.

No obstant això, aquest exercici pedagògic és insuficient si no s’acompanya de modificacions legislatives o d’adoptar una perspectiva feminista en l’àmbit jurídic. És a dir, incloure la por i la seguretat per tal de tipificar la violència masclista com a tal sense ambigüitats (hi ha tipus de violència masclista que en molts contextos no estan prohibits ni penalitzats).

L’abordatge de la violència i la seguretat a les ciutats s’enfoca en allò que es defineix per llei com a violència i no realment en tots els tipus de violència que existeixen, per això, aquesta incorporació jurídica podria permetre abordar l’assetjament sexual al carrer com una violència criminalitzable, més enllà de la tipificada per llei.

A més a més, fa tres dècades que la recerca feminista adver-

teix que la planificació física de l’entorn urbà ha d’anar acompanyada d’elements socials i econòmics. En aquest sentit, i fins que no aconseguim materialitzar els objectius feministes, caldrà que practiquem la sororitat activa i construir espais d’autodefensa feminista com a forma de protecció collectiva. Espais segurs on aprendre a plorar els danys i a fer-nos fortes socialment, a crear una resistència perquè no sempre estarem juntes i caldrà aprendre a lluitar soles, a no deixar que mai més siguem el camp de batalla de ningú.

La lluita feminista ha fet trontollar al sistema patriarcal i la cultura de la violació, visibilitzant el problema i posant-lo sobre la taula. Cada vegada augmenta el nombre de dones que adquirim més consciència i autonomia, i que lluitem per una educació transversalment feminista. Tanmateix, la protecció de les víctimes potencials no passa únicament per la pedagogia preventiva sinó per l’aplicació ferma i exemplar de la sanció.

Quan comencem a veure resultats i canvis tangibles en la societat, estarem satisfetes. Només així ens sentirem segures.

Tribuna Maresme | 17

Alexa (I de II) OPINIÓ Ferran Planell Escriptor

Vaig néixer a les acaballes de la dècada dels anys cinquanta en el si d’una família treballadora.

Per sort, en gaudir el pare de l’estabilitat econòmica que li donava ser empleat de banca i que la mare es deixava la vista brodant a la saleta, a casa podien pagar les factures quan tocava. No érem ni pobres ni rics. Vivíem en una torreta a Barcelona. Era adossada i compartida amb la iaia i un tiet, però sense hipoteca. Tot plegat feia que ens consideréssim, almenys així m’ho transmetien, membres de la classe mitjana.

Nosaltres no en vam tenir mai, però els veïns, que amb negoci propi assolien ingressos més folgats, tenien servei. Era tan sols una persona, però hi feia

vida, vull dir que hi pernoctava, vaja, que tenien minyona.

Ara segueixo vivint en una torre al Maresme, també adossada, sense compartir amb cap iaia ni tiet, però pagant hipoteca. Seguim sense tenir minyona i, pel que sembla, encara ens mantenim dins la mateixa classe social.

Fa cosa d’uns deu dies mal comptats, hem incorporat a la família una “Alexa”. Era quelcom que volíem fer per Nadal,

però amb tanta pressió sobre la manca de xips, no ens hem volgut esperar i córrer el risc que s’exhaurissin. És una mena d’assistenta. No arriba ni de lluny a ser una minyona, però, ves per on, jo li trobo una semblança. Si hom vol estar ben atès, però, l’idoni seria tenir-ne vàries distribuïdes estratègicament pel domicili. Aquells tecnològicament preparats, amb un senzill “Alexa, buenos días”, aconsegueixen pujar les persia-

nes, encendre els llums, posar la cafetera en marxa, despertar els nens, saber si hauran d’agafar el paraigua en sortir al carrer... i tan sols estan començant el dia.

L’Alexa també pernocta a casa, no té horaris, no lliura els dijous, no parla en català, com malauradament bona part del servei domèstic recent nouvingut. I sí, és cert, gasta llum, però ni un duro en manutenció ni sou. Trobo a faltar, això sí, que no li puguis canviar el nom i de retruc el sexe. Sempre hi haurà qui prefereixi un assistent masculí, un Bautista, per dir-ho d’alguna manera.

No sé si us he obert el cuquet i sortireu corrent a comprar-ne una, tot i que jo m’esperaria, perquè en l’article del proper número que sortirà cap al 21 de desembre us en seguiré parlant. I potser no tot són flors i violes. O sí.

18 | Tribuna Maresme

Mini boscos, una proposta a tenir en compte

XERRADES Cartografia de catalunya del segle XVIII: un període de transició. Mataró.

Ateneu Centre Cultural. Dimecres 1 a les 19h. A càrrec de Carme Montaner.

El futur de les dones a l’església.

Mataró. Casal de Sant Josep. Dijous 2 a les 19 h. A càrrec de la professora Roser Solé Besteiro.

Qui ha de netejar els boscos? Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 3 a les 19 h. A càrrec de Jordi Salbanya i Benet.

Els temps estan canviant. Com serà el Maresme el 2030? El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 4 a les 18.30 h. A càrrec de Tomàs Molina.

Mare de Déu Fumadora. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Dimecres 8 a les 19 h. A càrrec d’en Jordi Bilbeny.

Cicle Beethoven 250: La maduresa.

Alella. Espai d’Arts Escèniques. Dijous 9 a les 19 h. Amb Joan Vives.

El hate LGTBI. El Masnou. Ca n’Humet.

Divendres 10 a les 18.30 h. Xerrada amb @laperrayelcari.

Els indians i el modernisme. Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 10 a les 19 h.

A càrrec de Tate Cabré.

Efectes del canvi climàtic en la vegetació de Catalunya. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 14 a les 18.30 h. A càrrec d’Estela Illa Bachs.

Cleòpatra i les dones faraó de l’antic Egipte. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu.

Dimarts 14 a les 19 h. Amb Carles Buenacasa Pérez.

Antoni Viladomat i Bonalt (1678-1775).

Argentona. Centre Parroquial. Dijous 16 a les 18 h.

Els caputxins i el pessebre popular.

Mataró. Can Palauet. Dissabte 18 a les 18 h. Conferència a càrrec de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver i historiador.

Diferents tipus de guitarres. Història i audició. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 21 a les 18.30 h. A càrrec d’Eduard Iniesta.

VALORS.ORG Judith Vives Periodista Més continguts a valors.org

La urgència climàtica ens està fent conscients de la necessitat de preservar el planeta.

Una acció a petita escala que comença a proliferar amb l’objectiu de frenar el canvi climàtic i restaurar la biodiversitat és la dels anomenats mini boscos o boscos urbans.

A diversos països d’Europa, i també a casa nostra, comencen a proliferar aquests petits boscos amb els quals es volen crear espais on es pugui recuperar la biodiversitat. Són boscos que es planten en espais reduïts dins les grans ciutats.

Poden ser solars abandonats, patis d’escoles, al marge d’algunes carreteres i indrets similars. En aquests espais s’hi intenta plantar una àmplia varietat d’espècies per tal de recrear les capes d’un bosc natural i afavorir la biodiversitat.

La idea d’aquests mini boscos prové del Japó. El seu ideòleg va ser el botànic Akira Miyawaki, desaparegut el passat mes de juliol, i que en va plantar més d’un miler al seu país. Per això també se’ls anomena boscos Miyawaki.

La idea d’aquests mini boscos prové del Japó. El seu ideòleg va ser el botànic Akira Miyawaki, desaparegut el passat juliol Miyawaki va tenir la idea dels mini boscos després d’observar que al Japó eren molt inflamables i amb moltes debilitats. Això passava perquè la indústria de la fusta ha fet proliferar els monocultius i les coníferes. Per la contra, Miyawaki va veure que el que calia per fer boscos forts i resistents als incendis era plantar moltes espècies diferents que afavoreixin la biodiversitat.

La idea és plantar els mini boscos en espais urbans reduïts i abandonats, de manera que la vegetació conquereix aquests

espais i desenvolupa ràpidament nous hàbitats verds. Segons Miyawaki, aquests boscos en miniatura creixen deu vegades més ràpid i es fan trenta vegades més densos. El secret d’aquest èxit radica en el fet que els arbres es planten molt junts, tres per metre quadrat, utilitzant moltes varietats autòctones adaptades a les condicions locals.

Els científics estan d’acord que preservar els boscos és essencial en la lluita contra el canvi climàtic i per preservar el medi ambient. La biodiversitat d’un bosc permet emmagatzemar 40 vegades més carboni que una sola espècie plantada. Precisament l’objectiu d’aquests mini boscos de Miyawaki és assegurar un alt nivell de biodiversitat i per regenerar la terra en poc temps.

Bones Festes VENDA DE PINSOS VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1 Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR Segueix-nos a l’instagram www.instagram.com/totpinso

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït) www.totpinso.com

Tribuna Maresme | 19

Floreixen noves entitats socials i cooperatives al Maresme Coop Maresme

L’economia social i solidària és i serà una alternativa real al model econòmic imperant.

Ho ha demostrat en la crisi del 2008, mai no superada, amb una capacitat d’adaptació i una fortalesa superiors a la que trobem en les empreses tradicionals de base capitalista.

Perquè no podem oblidar que en aquells anys de recessió la destrucció d’ocupació en les empreses d’economia social va ser sis punts inferior.

A Catalunya, més del 10% de la població activa treballa en l’economia social, representant un 8% del PIB del país, amb 19.000 entitats que associen i donen serveis a cinc milions de persones i generen més de 40.000 llocs de treball. Són dades que

Bloc Cooperatiu, Coop Micaela i Enfila’t s’han constituït darrerament com a cooperatives mentre que Bosquem, La Lila i Sembrar ho han fet com a associacions. no podem perdre de vista, però que han de continuar augmentant per donar una resposta diferent a la crisi pandèmica.

Un model econòmic que s’estén en tots els àmbits de treball. Constituïda aquest 2021 i amb seu al Viver d’empreses de Cafè de Mar, la cooperativa de llogateres de Mataró Bloc Cooperatiu té els

seus orígens en el projecte amb finançament europeu Yes we rent/Lloguem!. Es tracta d’una de les noves iniciatives que s’enxarxa a l’economia social, en aquest cas emmarcada al Pla Local d’Habitatge 20182023 impulsat per l’Ajuntament de Mataró, amb la missió d’explorar solucions a l’escassetat d’oferta de lloguer assequible.

Coop Micaela, iniciativa gua-

nyadora de l’ajut Pepa Maca 2021 impulsat per Coop Maresme, està formada per dones migrades de la comarca treballadores de la llar i les cures.

Juntament amb Enfila’t, que treballa amb l’educació com a base i l’escalada i la natura com a recursos pedagògics, són els altres projectes que s’han incorporat a l’ecosistema cooperatiu amb el suport de Coop Maresme.

A més, tres col·lectius s’han constituït com a associacions els darrers mesos: Bosquem, que treballa per la integració sociolaboral a través del sanejament forestal i el manteniment dels boscos; La Lila, que dissenya i ofereix serveis d’enfortiment comunitaris i participatius i Sembrar, que promou una alimentació natural a través de tallers i càterings.

20 | Tribuna Maresme

memòria PREGUNTES I RESPOSTES

Vuit entitats proposen el nom de ‘Josep Garcia Oliver’ per a la Biblioteca Popular del Centre de Mataró Les entitats de Mataró: Agrupació Científico-Excursionista / Associació Amics de la Ciutat / Associació Amics de Ca l’Arenas / Aules Sènior de Mataró / Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAH) / Club d’Opinió Jaume Llavina / Museu Arxiu de Santa Maria / Òmnium Cultural Maresme.

Les entitats signants hem adreçat a l’Ajuntament de Mataró la proposta de donar el nom de Josep Garcia Oliver a la Biblioteca Popular que està previst que la Fundació Iluro traspassi aviat a la xarxa municipal.

La Biblioteca Popular de la Caixa de Mataró ha estat sense nom específic des del moment que s’inaugurà. El motiu és que, en ser l’única de la ciutat, no s’havia de distingir de cap altra. Així, durant llargs anys fou coneguda com “la Biblioteca Popular”, o simplement, “la Biblioteca”.

Atribuir un nom a la biblioteca tindrà la funció pràctica de singularitzar-la de les actualment existents, però, sobretot, constitueix un acte d’homenatge a la memòria de la personalitat a qui es dedica.

Josep Garcia Oliver (18341883), fou un autèntic precursor a la nostra ciutat de la difusió de la instrucció i els coneixements entre les classes

Atribuir un nom a la biblioteca tindrà la funció pràctica de singularitzar-la i constitueix un acte d’homenatge a la memòria de la personalitat a qui es dedica populars, i concretament un avançat al país sobre els beneficis que reporten les biblioteques.

Va ser empresari, polític liberal, il·lustrat i filantrop, i fundà el 1854 –als vint anys!– l’Ateneu Mataronès “el primer Ateneo

que dedicara Cataluña a las clases proletarias”, segons les seves pròpies paraules; el 1859 promogué la Caixa d’Estalvis de Mataró, per fomentar l’estalvi entre les classes treballadores; el 1866, fundà a Mataró la primera biblioteca popular de Catalunya i de l’Estat, inspirada en les que havia conegut de molt jove a l’Anglaterra de la Revolució Industrial “que tanto han contribuido al levantamiento moral e intelectual de su población laboriosa”.

Apòstol de la instrucció, Garcia Oliver sabia que les bibli-

oteques eren un poderós instrument per a la il·lustració de les classes treballadores, i que contribuïen al progrés econòmic del país. Va ser alcalde de Mataró i diputat a Corts i avui el seu retrat honora la Galeria de Mataronins Il·lustres. Va morir jove, prop de complir els quaranta-nou anys.

El 1934 la caixa d’estalvis fundada per ell inaugurava a la plaça de Santa Anna la “Biblioteca Popular” de Mataró per antonomàsia, avui traslladada al carrer d’en Pujol i carrer d’en Palau. La Caixa fundada per Garcia Oliver ha estat sustentant fins avui mateix la Biblioteca Popular que dona continuïtat a la que havia fundat ell el 1866. És per això que pensem que, ara que l’Ajuntament de Mataró té previst assumir la Biblioteca Popular, és de justícia donar-li el nom de “Josep Garcia Oliver”, en record i homenatge al prohom a qui Mataró deu tantes iniciatives, tan beneficioses per a la ciutat, i particularment la biblioteca i tot allò que contribueix al benestar i el millorament de la instrucció de la seva població.

Tribuna Maresme | 21

ESPECTACLES Alcohol. Argentona. Saló de Pedra. Divendres 3 a les 19.30 h. Un recital amb un format molt diferent, amb material literari tant dels dos artistes que duen a terme l’espectacle (Martí Sales i Núria Martínez-Vernis), com d’altres escriptors.

Bikini (títol provisional). Mataró. Can Gassol. Dissabte 4 a les 20 h. La companyia francesa Das Arnak presenta un assaig obert de l’espectacle de dansa, perxa xinès i capil· lotracció, en procés de creació.

Els Ocells. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre.

Divendres 10 a les 20 h. Teatre a càrrec de La Calòrica. Amb Xavi Francés, Aitor GalisteoRocher, Esther López i Marc Rius.

Començar. Premià de Mar. Espai Amistat.

Dissabte 11 a les 20 h. La festa que la Laura ha fet per estrenar el seu pis s’ha acabat, però queda un últim convidat, el Dani. Amb David Verdaguer i Mar Ulldemolins.

De quan parlàvem de nosaltres. Mataró.

Can Gassol. Dissabte 11 a les 20 h i diumenge 12 a les 19 h. Minerva Prat presenta la seva òpera prima.

De tu a tu: Nit de gala de la Fundació el Maresme. Mataró. Teatre Monumental.

Dissabte 11 a les 20 h i diumenge 12 a les 19 h.. Amb l’espectacle de circ integrador amb artistes amb i sense discapacitat intel·lectual a càrrec de la companyia Mur Espectacle.

Les Capgirades. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Diumenge 12 a les 12 h. A càrrec de Capgirades Circ.

Els Pastorets. Premià de Mar. Patronat.

Dissabte 18 a les 20 h i diumenge 19 a les 18 h. Diumenge 21 de gener a les 18 h.

Misèria. Mataró. La Destil·leria. Dies 18, 20 i 23 a les 20.30 h i diumenge 19 a les 19.30 h.

Obra basada en la novel·la de Stephen King.

Escena & Llibres. Vilassar de Mar. Biblioteca. Diumenge 19 a les 12 h. Microteatre i música amb les obres L’interrogatori, d’Eduard Tardà i Xènia Franco, i Tastet de Nadal de la coral jove Sons i Trons.

Lo Nuestro. Arenys de Mar. Teatre Principal.

Diumenge 19 a les 19 h. Obra d’Eu Manzanares.

Els Pastorets de Mataró. Mataró. Sala Cabanyes. Diumenges 19 i 26 a les 18 h. Dirigits per Coral Consegal, viurem un espectacle amb l’essència dels Pastorets de sempre.

Els esperits de Nadal. Premià de Mar. Espai Amistat. Dies 22 i 23 de desembre a les 19.30 h. La caixa dels trons presenten un musical amateur i de creació per a tota la familia.

Els Pastorets de Vilassar. Vilassar de Dalt.

La Massa Teatre. Diumenge 26 a les 18 h i dies 2 i 6 de gener a les 18 h. A càrrec del Ternal Teatre.

tecnologies

22 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

Un software per diagnosticar la disfàgia guanya el premi Creatic Un software basat en intel· ligència artificial per al diagnòstic de la disfàgia, que ajudarà a optimitzar els processos de cribratge, diagnòstic i tractament de les persones que pateixen aquesta malaltia, es va endur el premi amb major dotació de la Nit de l’Emprenedoria: el premi Creatic a la millor iniciativa empresarial en l’àmbit de la tecnologia i la innovació, dotat amb 12.000 euros i una estada bonificada a la incubadora durant un any. Es tracta d’un projecte que, sota el nom d’AIMS-OD, han presentat Alberto Martín, Pere Clavé i Xavier Tibau.

Orgasnic, que proposa el disseny i fabricació de productes de decoració per a la llar i la restauració a partir de residus orgànics i que ha iniciat una primera línia amb residus de cloïsses d’ostra, musclo i petxina variada, va guanyar el premi al millor projecte amb impacte social (6.000 euros i estada bonificada a la incubadora). El van presentar David Junyent i Iván Gordillo.

Pel que fa al Creatic a la millor iniciativa liderada per dones, dotat amb 6.000 euros

Els guardons es van lliurar el passat 10 de novembre al TecnoCampus en la Nit de l’Emprenedoria

i estada a la incubadora bonificada, va recaure en Carla Carrasco pel projecte Datali Group, que planteja serveis d’assessorament especialitzats per a marketplace i ecommerce a partir d’un software que permet l’optimització dels processos financers i fiscals de les empreses que comercialitzen

en entorns online.

La foto dels guanyadors de la Nit es va completar amb dos guardons que volen fomentar l’emprenedoria entre els estudiants. Així, el premi a l’emprenedoria universitària va ser per a Lam Pau Aparici, pel projecte Ohlechef, una plataforma web que ofereix tallers de cuina

online en directe amb xefs de prestigi, i que inclou servei de lliurament previ de tots els ingredients necessaris per elaborar les receptes del taller que es contracta.

El millor projecte emprenedor en l’àmbit de la formació professional va recaure en les estudiants Cristina Mateos, Jabou Kandeh, Nouhaila Benktib i Yousra Benyermak, de l’institut Thos i Codina, per la proposta The Coffice Mataró, d’un espai multiservei que ofereixi sales de coworking, cafeteria i llibreria en un mateix establiment, en un ambient innovador on tinguin cabuda l’activitat empresarial i l’oci cultural.

Nous guardons per a la responsabilitat social. Durant la gala, presentada pel Mag Lari, es va anunciar una nova iniciativa, els premis “MésMataró, empresa i societat”, que tenen per objectiu promoure la integració de les polítiques de responsabilitat social (RS) en les iniciatives empresarials, contribuir al desenvolupament socioeconòmic responsable de Mataró i promoure bones pràctiques de RS.

Tribuna Maresme | 23

Màrqueting digital per a les PIMES TRIBUNA 4.0 Eli Guillén Màrqueting digital www.eliguillen.es

Una bona estratègia de màrqueting digital és una part important de la combinació global de màrqueting d’una empresa, independentment de la seva grandària i de si fa negocis en línia o no.

El màrqueting d’una petita empresa local pot incloure molts mètodes de publicitat local offline, però també ha d’incloure una bona part d’estratègies de màrqueting digital per a maximitzar les vendes en l’economia actual. Una petita empresa que realitza la major part o la totalitat del seu negoci en línia necessita adoptar una estratègia de màrqueting digital que ajudi els usuaris en línia a veure-la.

Quina estratègia de màrqueting digital és millor per a les PIMES? Doni un cop d’ull als seus clients i identifiqui on passen el seu temps a Internet. La seva base de clients digitals pot ser un públic

diferent del que està acostumat a dirigir-se. El seu pressupost serà un factor important a l’hora de decidir quines estratègies de màrqueting digital seguir.

No tingui por de provar diferents mètodes quan decideixi quina estratègia de màrque-

ting digital és la millor per al seu negoci. Revisi els resultats per a veure quins mètodes són els més eficaços amb la seva base de clients i asseguri’s que està obtenint una rendibilitat de la inversió (ROI) positiva.

Algunes estratègies poden ser

difícils de mesurar, però sigui coherent amb el seu mètode de mesurament; un suggeriment és comparar els ingressos de l’empresa durant uns certs esforços de màrqueting amb els ingressos generats mentre es realitzen altres campanyes de màrqueting. Podem usar les següents estratègies: 1. Màrqueting en cercadors.

2. Màrqueting de cerca local.

3. Màrqueting de continguts.

4. Màrqueting en xarxes socials. És fonamental per a la bona implementació d’aquestes estratègies comptar amb l’assessorament d’un especialista, perquè és difícil estar al corrent dels múltiples canvis que es produeixen.

Llegeix l’article complet a www.tribunamaresme.com

sortides

24 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Santa Maria de Montnegre Ermita de Santa Maria de Montnegre: És una petita i bonica ermita que ja s’anomena per primera vegada el 1575, i cada any es celebrava fins recentment un aplec amb ballada de sardanes i missa amb el consegüent àpat posterior, que era una festa per a tota la contrada.

Durant la guerra Civil espanyola, va quedar completament destruïda, però degut a l’esforç de Francesc Vives, es va anar reconstruint fins que el 2009 es va donar la labor per finalitzada. Cal dir que la reixa que tanca l’ermita es la autèntica que hi havia abans de ser enderrocada.

També té tradició del lloc un roure centenari que hi havia en l’indret i que una tempesta amb forta ventada del gener de l’any 2010 va fer caure. El roure havia estat declarat i catalogat com Arbre Monumental l’any 1990. Ara al seu costat creix un jove roure, tret d’un esqueix de l’antic.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

En el Montnegre, tenim dues ermites principals que determinen uns paratges concrets, són San Martí i Santa Maria de Montnegre; avui anirem fins a conèixer Santa Maria de Montnegre i hi pujarem des de Sant Cebrià de Vallalta.

Sant Cebrià de Vallalta: Poble conegut per les seves dolces maduixes, ha estat envoltat de vinyes en el passat i ha tingut una bòbila.

La seva història es remunta a molt antic, ja que degut a la seva orografia, era un nucli aïllat que no tenia accés ni comunicació amb la resta de la comarca, per això va ser el punt escollit per posar-hi el ‘Cuartel General’ de la Inquisició de tot el Maresme, fins el 1714, en què aquesta ja ha decaigut força a la comarca.

Entre els anys 1716 i 1717 quedà obert el lliure accés al territori i comença la fal·lera d’omplir els erms turons amb la preuada vinya; foren els colons de Calella i Canet qui van iniciar aquest procés des de Sant Pol, endinsant-se cap a Sant Cebrià de Vallalta.

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular.

Durada: 3 h. | Desnivell: 428 m.

Distància: 8,25 km. | Època: Tot l’any.

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

Consulta la ruta a Wikiloc a través del següent QR:

Tribuna Maresme | 25

Tres contes guiats per descobrir el Parc de la Serralada Litoral A partir del programa de les Passejades guiades, el Parc de la Serralada Litoral ha preparat tres activitats per fer en família quan es vulgui. Es tracta de tres contes guiats per descobrir el Parc. Són L’Oriol, l’esquirol (a partir de 3 anys), L’Iu i les fonts (a partir de 6 anys) i L’àvia Remei (a partir de 3 anys). Els tres es poden fer seguint els itineraris senyalitzats del Parc amb l’app de Wikiloc.

Amb aquestes activitats de Viu el conte es pot descobrir com cuidar, respectar i protegir el Parc, els animalons que hi podem trobar i les plantes que ens poden ajudar. Tot això es fa a través de contes, uns contes ben especials ambientats al Parc de la Serralada Litoral en els quals a cada capítol els protagonistes proposen

ITINERARIS GUIATS La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs.

Dijous, 2, 9 i 16 a les 12 h. Divendres, 3 i 17 a les 17 h. Dissabte, 11 i 18 a les 17 h.

Visita guiada centrada en el protagonisme de la burgesia, les innovacions arquitectòniques i la recuperació de les arts artesanals pròpies del gust de l’època.

Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Torre Llauder. Dissabte 4 a les 12 h. Visita guiada a les restes d’una vil·la romana del segle I dC que va pertànyer al territori de la ciutat d’Iluro.

un repte per poder seguir amb la història quan l’aconsegueixin superar.

Cada conte té el seu propi itinerari a Wikiloc i es pot anar seguint amb el mòbil. A l’inici de l’itinerari, es troba el primer punt al track on hi haurà la introducció del conte amb el primer capítol. Després, s’anirà seguint l’itinerari i, a cada parada indicada en el track, es podrà pitjar sobre el nou capítol del conte.

El Modernisme a Mataró. Mataró. Des de l’Ajuntament. Dissabte 11 a les 11 h. Visita guiada per les manifestacions arquitectòniques que el Modernisme va deixar a Mataró.

Mina d’aigua. El Masnou. Mina d’aigua. Diumenge 12 a les 11 h. Visita guiada. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet.

Les cases senyorials d’Alella. Alella.

Oficina de Turisme. Diumenge 12 a les 10 h. Itinerari guiat. A través d’algunes de les construccions més antigues d’Alella, podrem conèixer els canvis que es van donar en algunes finques a finals del segle XIX.

Visita guiada a la Casa Museu Carme Rovira. Vilassar de Mar. Casa Museu Carme Rovira Diumenge 12 a les 12 h.

Els secrets del Castell de Burriac. Cabrera de Mar. Font Picant. Diumenges 5 i 19 a les 12 h. Visita teatralitzada.

El Masnou, terra de mar. El Masnou.

Església de Sant Pere i mirador. Diumenge 19 a les 11 h. Us convidem a una emocionant i enriquidora passejada pels carrers, edificis i racons més sorprenents de la vila del Masnou.

Les dones del tèxtil. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 18 i dimarts 28 a les 11 h. Passejades culturals. Resseguirem la petjada d’algunes de les fàbriques que omplien el paisatge del municipi: Ca n’Humet, Cal Soberano, Sedalines el Pino o Can Xala.

La Casa Coll i Regàs com a mostra dels gustos de nadal. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dijous 23 i 30 a les 12h. Activitat nadalenca que convida a reviure els costums de la burgesia catalana de finals del segle XIX en el marc de la Casa Coll i Regàs, escenari d’aquesta vida moderna i luxosa pels seus habitants. Les vetllades, les festes i les celebracions del Nadal són els protagonistes dels gustos propis de la nova èlit social.

salut

26 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Salut mental, un problema educatiu José M. Guillén Lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

XERRADES I TALLERS SALUT

Els trastorns emocionals s’estan convertint en la primera causa de discapacitat en el món, som els país amb més consum d’ansiolítics, tenim dèficit de professionals en l’atenció psicològica... Està claríssim que és un greu problema de salut pública. La realitat oculta, però, és que abans que de salut ha estat un problema educatiu.

L’ensenyament escolar s’ha centrat en assolir competències pràctiques dirigides a ser individus útils pel sistema ecònomic. A mi em deien: ‘Has d’estudiar per ser un home de profit’. Però no ens han ensenyat res sobre la nostra pròpia persona, el nostre cos, la nostra ment. Ens hem autoignorat. El resultat és que no sabem ni entenem què ens diu el nostre cos ni la nostra ment quan ens envia missatges. Som analfabets de nosaltres mateixos. Això ens fa molt vulnerables.

Les noves tecnologies, ja sigui mòbils, xarxes socials, etc., incrementen exponencialment el problema, doncs l’atenció es dirigeix cap a fora de nosaltres mateixos, generant, entre

La penicil·lina catalana. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 2 a les 18 h. Xerrada a càrrec de Jordi Almirall i Pujol.

Pantalles i desenvolupament. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dijous 2 a les 18.30 h. Xerrada a càrrec de Pere Juan de la Xarxa d’Educació Lliure.

d’altres, un nou tipus d’ansietat anomenada de pensament accelerat, per l’excés d’informació, activitats, preocupacions, pressions socials o intoxicació digital, que provoca una aglomeració de pensaments inútils i impossibles de fixar, a part de propiciar addicció, irritabilitat, depressió, problemes d’autoestima...

Aquesta problemàtica afecta a tothom, no obstant, els estudis epidemiològics mostren que la meitat dels trastorns mentals apareixen abans dels 18 anys, tot i que molts no es diagnostiquen fins l’etapa adulta, quan la persona arriba a límits insostenibles de malestar. Això demostra la importància de prevenir, no tant sols diagnosticant o tractant de forma primerenca, sinó també educant i

empoderant al jovent.

Sempre he dit que a l’escola s’hauria d’aprendre ioga, relaxació, meditació, assertivitat, empatia, creativitat... Ja hi ha escoles que han implementat la intel·ligència emocional per tal d’entendre millor el que ens passa i com interactuar amb el món que ens envolta, potenciant l’autoconeixement, autoestima, comunicació, responsabilitat, acceptació dels límits, resolució de conflictes... Però no penseu que nomes s’ha de educar al jovent. Els més grans també ens hem de reeducar. Us pot sorprendre la capacitat que tenim per millorar i superar problemes emocionals i mentals. Tenim capacitats adormides que no utilitzem o no ho fem prou bé. Mai es tard per aprendre.

Dia de les persones amb discapacitat intel·lectual. Mataró. Riera.

Divendres 3 a les 11 h. Acte reinvidicatiu a Mataró.

Probiòtics, inflamació i càncer. El Masnou. En línia. Dijous 9 a les 12 h. A càrrec d’Andreu Prados, farmacèutic i nutricionista.

Gestió emocional per viure en pau i feliç. Alella. Antigues Escoles Fabra. Dissabte 11 a les 10 h.

Art, benestar i salut. Cabrils.

Can Barba. Dissabte 11 a les 10.30 h. L’art transforma i sana perquè connecta a la persona amb les emocions i el món interior.

Taller: alimentació saludable.

Premià de Mar. Biblioteca. Dissabte 11 a les 11 h.

Presentació llibre. Mataró. Biblioteca Antoni Comas. Divendres 17 a les 18 h. Veggies txakres: vegetals i txakres a càrrec de les autores Susana Moreno i Marta Prior.

Festa del Dia de les persones amb (dis)capacitat. El Masnou. Diversos Indrets. Dissabte 18 d’11 a 14 h.

Festa per fomentar la visibilitat, l’accessibilitat i la inclusió de les persones amb discapacitat.

Tribuna Maresme | 27

L’exercici físic i la seva importància per a la gent gran Equip de fisioterapeutes de la Residència Nazaret

Una de les tasques de l’equip de fisioteràpia de la Residència Nazaret és la de dissenyar el pla d’activitats i vetllar perquè els/ les residents puguin millorar i mantenir la seva qualitat de vida mitjançant l’exercici físic, ja sigui a través de la gimnàstica o la rehabilitació.

Beneficis de l’exercici físic a la Residència. Com gairebé tots sabem, està científicament demostrat que la pràctica regular d’exercici físic té innombrables efectes beneficiosos per al cos i la ment. En el cas de les persones grans que venen a viure al Centre, per exemple, l’exercici en el període d’ingrés

Gimnàs de la Residència Nazaret a Malgrat de Mar.

i adaptació afavoreix la seva cohesió i integració social perquè els ajuda a establir relacions interpersonals amb la resta de residents, el personal tècnic, etc.

D’altra banda, amb l’exercici s’eviten en certa mesura les conseqüències o riscos

provocats pel sedentarisme, com l’obesitat o el sobrepès a causa de la immobilitat, l’augment en el risc de caigudes per manca d’equilibri, o l’inici precoç i el desenvolupament de les principals malalties cardiovasculars.

Pautes bàsiques d’exercici físic. Aquestes són recomanacions generals dels diferents tipus d’exercicis que poden ser beneficiosos per a la salut de la gent gran. Cal recordar, però, que abans de practicar qualsevol nova activitat o exercici físic és convenient visitar el metge. · Exercici aeròbic: realitzar exercici d’intensitat moderada, entre 30-60 minuts al dia, un mínim de 5 dies per setmana. · Exercici de força: realitzar 8 exercicis de 10-15 repeticions 2 dies per setmana, de manera no consecutiva i amb intensitat moderada. Sempre amb exercicis que es puguin realitzar en progressió. · Exercicis de flexibilitat: fer estiraments de grups musculars dos dies per setmana.

28 | Tribuna Maresme

La Marató 2021 estarà dedicada a la salut mental La salut mental centrarà La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio d’aquest any. El programa insígnia de la solidaritat a Catalunya arribarà a la 30a edició el diumenge 19 de desembre tot posant el focus sobre uns problemes de salut molt comuns que afecten una de cada quatre persones en algun moment de la vida, amb un elevat impacte social, sanitari i de la qualitat de vida de les persones afectades i del seu entorn.

La Fundació La Marató de TV3 i els mitjans de comunica-

ció de la CCMA, desplegaran una campanya que té com a objectiu divulgar i sensibilitzar so-

bre la salut mental, i contribuir així a la normalització i visibilitat social d’aquests trastorns. En

aquesta edició, a més, se sumaran diverses accions especials i participatives que s’han dissenyat per celebrar els 30 anys d’un projecte plenament arrelat a la nostra societat.

El director de la fundació també ha destacat l’enginy i entusiasme de la ciutadania en l’organització d’activitats solidàries. Així mateix, ha presentat la campanya en el marc de la qual es faran al voltant de 5.500 sessions divulgatives sobre salut mental que arribaran a uns 200.000 joves de tot Catalunya.

Recuperant les rutines!

Maria Durante Terapeuta Ocupacional de la Residència i Centre de Dia Laia

Les Festes de Nadal ja són a les portes. Aquest Nadal esperem poder gaudir més de les activitats que realitzem dins la Residència i Centre de Dia Laia, de l’entorn i la comunitat on vivim, de tots els companys i sobretot de la nostra família.

Al llarg d’aquest any hem recuperat els passejos a l’exterior, les activitats instrumentals de la vida diària, la relació amb la comunitat i també les sortides culturals que ens ofereix l’entorn. Aquestes sortides cultu-

rals també les hem pogut realitzar amb les nostres famílies i això és una de les novetats que les persones residents més han agraït i gaudit. Al centre, durant aquests dies, també hem fet balanç dels canvis que ens han portat els darrers mesos, de com havíem trobat a faltar les relacions personals i les sortides i de la renovada il·lusió amb la qual s’encaren les properes festes: Com vau viure la restricció de les sortides fora de la residència?

Vam viure molt malament el no poder veure les nostres fa-

mílies. No poder beneficiar-nos de les activitats que ens ofereix la ciutat també va ser molt dur i trist. Era difícil estar aquí dins sense poder sortir i més a mesura que la resta de població començava a fer mínimament vida a l’exterior.

Què va ser el més complicat?

Sens dubte, no poder estar amb la família, sobretot fills, nets i besnets... Ens hem perdut molts esdeveniments familiars com casaments, naixements, enterraments, etc. En general totes les reunions familiars.

Però és cert que, almenys, hem pogut gaudir i veure’ls a través

de les tecnologies, acompanyats en tot moment pels professionals del centre.

Quina diferencia trobeu entre abans i ara?

Ara podem gaudir de sortides i tornem a passar temps amb les nostres famílies. Tot i que amb certes limitacions de temps, espai i distància i guardant totes les mesures de protecció. Però el més important és tornar a ser una mica més a prop. L’important és recuperar en molts casos la il·lusió, perquè de mica en mica ja podem tornar a fer “vida normal” i gaudir del caliu i l’estima de les nostres famílies.

CREU DE SANT JORDI 2015

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

casa pairal fundació privada

Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat.

Places privades i col·laboradores.

Centre de Dia.

C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18

gastronomia

Tribuna Maresme | 29

SABER VIURE

El Torró Creació de Casa Graupera Casa Graupera Mataró

EL TAST

BOUQUET D’ALELLA A Casa Graupera des de fa 126 anys elaborem postres tradicionals, xocolates, galetes, neules i torrons... I moltes altres delícies que trobareu exposades a la nostra botiga de Mataró o a la botiga online www. graupera.com L’any 1993, ara fa 28 anys, vam tenir la idea de dissenyar un torró diferent cada Nadal, una aposta divertida, entusiasta i una manera de compartir il·lusions. Amb el temps uns s’han anat convertint en clàssics de Casa Graupera, i d’altres han desaparegut per donar pas a una nova creació encara més apassionant.

Sorprendre-us cada any amb sabors diferents inspirats en temàtiques variades és tot un repte que ens motiva.

Torró de brownie. Aquest any el Torró Creació està dedicat a una de les nostres postres preferides, el brownie.

Un torró esponjós ideal pels amants de la xocolata amb nous. El torró s’inspira en la presentació habitual del brownie, amb la bola gelat de vainilla i la xocolata desfeta.

PLAER ESCUMÓS

BRUT NATURE Criança: 18-25 mesos.

Varietats: 50% Pansa Blanca, 50% Chardonnay.

Color: Groc pàlid amb reflexos característics verdosos. Bombolla fina.

Aromes: Aromes secs sorrencs i cítrics, pinya madura i pruna groga. Florals de ginesta i mimosa, destaca l’olor de fulla taronger.

En boca: Entrada suau, evolucionant cap a sensacions afruitades.

Pessigolles cítriques recorren tots els racons de la boca deixant un record d’aranja.

Per això el torró té dues parts, una ganache de vainilla amb crema de xocolata i el brownie de nous, tot banyat amb una capa de xocolata negra, decorat amb galetes típiques del Nadal.

Un sabor que ens transporta a les llargues tardes d’hivern davant la llar de foc. Esperem de tot cor que us agradi!

Neules. A Casa Graupera elaborem Neules des de fa 125 anys, som coneguts per fer-ne

moltíssimes varietats. La més apreciada de totes és la Neula feta a mà, sobretot la que fem amb el pal de fusta prim que és la originària Neula Catalana, la recepta del nostre pare Enric Graupera Iglesias reformulada als anys 60 és la que ha rebut les millors crítiques gastronòmiques i és la que més venem. També podreu trobar la neula de recepta medieval 1267 o la del nostre besavi i fundador Vicents Graupera Plana, recepta del 1895.

30 | Tribuna Maresme

Els mesos més gastronòmics de l’any Si una característica defineix els mesos del cicle nadalenc és que són els que omplen les taules de més propostes gastronòmiques, especialment en els retrobaments familiars.

Temps també en el que es fan molts dinars d’empresa o amb grups d’amics i de coneguts.

En aquestes pàgines trobareu l’oferta d’establiments de restauració del territori per a aquests dies, espais immillorables en els quals reunir-se, fer un bon àpat i passar el millor possible aquestes festivitats.

Tribuna Maresme | 31