L’èxit també demana sacrificis. Quina és la part fosca de Jean Leon? La Katie, la seva dona, és la gran damnificada d’aquesta història. Sempre ens fixem en el triomfador quan arriba al final del seu trajecte, però poques vegades mirem enrere per veure aquell peatge que hem pagat. I, tot això, de forma explícita també hi és a la novel·la. Es veu com Jean Leon crema etapes a costa de què i de qui. I aquesta part de la seva vida no s’amaga perquè ell volgudament va fer una aposta pel seu somni, la seva feina i la seva empresa sabent que hi hauria danys col·laterals com és la família. A ‘La força d’un destí’ hi ha més ficció que realitat? Estic enamorat d’una frase d’Umberto Eco que diu: “La ficció és una gran eina per comprendre la realitat”. I aquesta és la premissa que sempre he aplicat a les meves novel·les. Tu
parteixes d’un personatge que pots situar històricament en un context i a partir d’aquest t’emportes el lector de bracet a viure la història. En aquesta novel·la no destaco què és històric i què no perquè ens movem en el terreny del cinema, de les il·lusions i dels mites. Ara bé, confesso que un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada i escrita per Sebastian Moreno que es diu El rey de Hollywood. Una imatge de Jean Leon a Nova York.
Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateixa El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici.
...i amb aquest llibre arriba el Premi Ramon Llull. Rebre el Premi Ramon Llull és un reconeixement que em fa molt de respecte i il·lusió per a la projecció impagable que suposa per a la novel·la. Des del 2017, amb ‘El pont dels jueus’, he reconegut el país compartint amb la gent aquelles històries que a mi m’han encuriosit i emocionat. I, ara, encara tinc més visibilitat, més possibilitats d’anar arreu, més audiències i més lectors.
Ser guanyador del Premi de les Lletres Catalanes també vol dir representar a l’estranger una cultura i un país. I, finalment, suposa un reconeixement a la feina d’aquests deu anys picant pedra. Ara ja se sent més escriptor que periodista? Sóc les dues coses. El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici, vas aprenent al llarg dels anys. El periodisme també m’ha ajudat a connectar més amb la gent. Per mi el llibre és un mitjà de comunicació més a través del qual explicar i compartir sensacions, històries i coneixement. He optat per deixar el periodisme en actiu, però no em tanco a fer col· laboracions a mitjans. Llegeix l’entrevista completa a través del següent codi e-cib:
07TM
www.e-cib.com
Tribuna Maresme
9