APUNTS MÓN LEGAL
PSICOLOGIA
Què està passant amb els arbitratges de Bankia?
Explicar i escoltar contes: ens fa més intel·ligents?
El passat mes de juny es va obrir una porta al afectats per les preferents i subordinades de Bankia, oferintlos la possibilitat d’acollir-se a l’arbitratge proposat per l’entitat, com una possible solució al seu calvari de reclamacions infructuoses i com alternativa més ràpida, fàcil i sense despeses, a la reclamació judicial. No obstant, després de vuit mesos, lamentablement, molts dels afectats constaten que la promesa de l’arbitratge com a solució definitiva dels seus problemes, ha quedat en paper mullat, com ja intuíem i havíem posat de manifest, molts dels professionals que hem intervingut en aquest procés d’assessorament als perjudicats. De fet, les declaracions del president del FROB, Fernando Restoy, realitzades el passat 10 de setembre a la subcomissió de reestructuració bancària i sanejament financer del Congrés, ja van ser un presagi del que ha acabat passant amb els arbitratges, doncs va dir que preveia que tan sols un 50% dels afectats
recuperarien els seus diners per la via de l’arbitratge. I efectivament, en les seves declaracions realitzades el passat 5 de febrer davant de la comissió d’economia del Congrés, va informar que 158.573 afectats de Bankia, Novagalicia i Catalunya Caixa ja havien quedat fora del procés d’arbitratge. Això ha comportat que molts dels afectats, es sentin novament enganyats, ja que després de molts mesos esperant una resposta s’han començat a rebre les comunicacions de l’entitat rebutjant la submissió a l’arbitratge; amb la sorpresa de què el criteri real emprat per rebutjarles ho és purament econòmic, és a dir, la quantia de la reclamació, i no pas el perfil de l’afectat. Ara doncs, no els resta cap més opció que anar a la via judicial que ja van iniciar els primers fa gairebé dos anys, constatant que mentrestant han estat perdent el temps. MARIA MONTSERRAT i CARBONELL Advocada
Sempre s’ha dit que explicar contes als infants era molt important, per exemple per tranquil·litzar-los, afavorir una comunicació entre l’adult i el nen/a i que estimulava la imaginació. Doncs bé, sembla que és molt més que això: sembla que explicar contes al infants els ajuda en gran mesura a estructurar i adquirir un llenguatge més poderós i eficaç. I com que el llenguatge i el pensament estan estretament vinculats, a millor llenguatge millor “sistema mental”; podríem afirmar que explicar contes, històries, és una bona manera d’ajudar els infants a aconseguir-ho. Les darreres recerques sobre l’adquisició del llenguatge que es centren en com adquirim l’ús i l’estructura del llenguatge verbal es fan amb una història d’un nen que perd una granota i les diferents incidències que li passen fins que la troba. I és una història que s’utilitza arreu del món i en molt idiomes!. Els investigadors del llenguatge poden així comparar els seus resultats, ja que han fet servir la mateixa història per a situacions, edats i grups diferents. Molts dels seus resultats mostren com per mitjà d’explicar històries als infants es pot observar l’aparició de diferents formes gramaticals i sintàctiques, de paraules noves, d’estructures narratives més correctes, i com són els mateixos infants els que fan servir la situació per passar una bona estona amb els adults explicant històries interessants i divertides, atribuint intencions als protagonistes, fent participar de les històries els adults, fent-les repetir per observar
les variacions o les regularitats dels fets i personatges, adquirint paraules i expressions noves, etc. Tenim, per tant, un nou fonament científic al fet que hauria de ser quotidià d’explicar i fer explicar contes, històries als infants, afegint a les bondats educatives que ja té de per si aquest ajut en l’estructuració del llenguatge infantil. A part d’això, només cal que observem l’interès que desperten en els adults les bones històries, tant novel·lades com teatrals i, no cal dir-ho, cinematogràfiques i d’altres classes, per reforçar la importància que té per a la cultura i per als humans el fet que “ens expliquin una bona història”, és a dir, les narracions. Fixeuvos com quan considerem que algú és “interessant”, aquesta dimensió de saber disfrutar amb bones històries –repeteixo, teatrals, novel·lístiques, cinematogràfiques, orals...– està present en aquesta persona, ja sigui perquè les explica bé, o perquè les escolta amb interès. Aquest interès segurament està relacionat amb el que dèiem abans; en primer lloc, amb l’experiència que hàgim hagut de ser receptors de contes, de tenir algú que en un o altre moment es va entretenir a explicar-nos bones històries; i per una altra banda, amb la necessitat del sistema cognitiu humà de conèixer-inventar esdeveniments que augmentin la notra capacitat de llenguatge i ens permetin comunicar-nos millor i de forma més...divertida. RAMON DOMINGO MORERA Psicòleg