TRIBUNAmaresme | 21
Opinió
‘Grassroots’ Hi ha moltes maneres de descriure i valorar l’abast que fins ara ha tingut la celebració del Referèndum sobre la independència de Catalunya a centenars de localitats del territori. Des que el passat 13 de setembre Arenys de Munt va tornar a situar el Maresme en el mapa mediàtic del país, s’ha parlat d’epicentres informatius, d’onades de consultes i fins i tot de tsunamis independentistes que de manera apocalíptica amenaçaven a fer revisar els atles a més d’una editorial. A casa nostra, però, que és terra de rieres, sabem bé que les tempestes de final d’estiu no porten enlloc, i que després de la rierada que descarrega tota l’energia estival i s’emporta per davant tot el que troba amb una fúria imparable, cal seguir regant les hortes per tal que les llavors arrelin i s’estenguin. Aquesta darrera idea és la que millor defineix la posada en marxa de la campanya per l’esmentat Referèndum a Mataró, que després de molts pobles i viles veïnes que ja varen votar els passats 13 de desembre, 28 de febrer i 25 d’abril, prepara el terreny per deixar la collita enllestida el proper 20 de juny. En efecte, es tracta d’una metàfora agrícola en anglès que és el resultat de la suma de dues paraules, “grass” (herba) i
“roots” (arrels), en el sentit que aquestes penetren i s’escampen poc a poc per tot el subsòl. La traducció més adequada a la nostra llengua vindria a ser la de “moviment de base”, i és que el nivell de participació i de mobilització, que és el gran protagonista dels titulars, depèn enormement de la possibilitat d’arribar a tots els sectors i fer-los sentir implicats en aquest procés. Des del centre fins a tots els barris, veïnats i urbanitzacions, la campanya poc a poc s’estén mitjançant grups de voluntaris cada cop més concrets i especialitzats que s’encarreguen de fer arribar el dret a vot a tots els ciutadans empadronats a Mataró i majors de 16 anys. Les parades informatives, que alhora serveixen ja per a recollir el vot anticipat de totes aquelles persones que ho desitgen, funcionen a ple rendiment i aniran incrementant la seva presència als carrers fins el proper 20 de juny. Per tal, però, que la llavor d’Arenys de Munt arreli fort, cal que tots adobem bé la nostra petita parcel·la.
Joan Baron Mataró Decideix
Portal de gestió social En el llibre El management del segle XXI el seu autor, Peter Drucker, afirma que més del 90% de qualsevol tipus d’organització es gestiona amb plantejaments comuns, tant si l’organització és una empresa com una parròquia o de qualsevol altre gènere. En el segle passat les eines informàtiques de gestió consistien en un programa col·locat en un ordinador o en una xarxa d’ordinadors que en els casos més avançats estaven connectats per via telefònica entre diferents indrets geogràfics. Avui dia Internet ho està canviant tot, i cada vegada és més habitual col·locar els programes de gestió en un servidor remot al qual s’accedeix des de qualsevol indret. Aquest procés evolutiu també ha afectat les pàgines web, inicialment estàtiques per donar informació i entreteniment que han estat modificades per la pàgina web 2.0, caracteritzada per la seva interactivitat, mitjançant la utilització de bases de dades. Arribat aquest punt s’observa una similitud entre una pàgina web 2.0 i un programa de gestió, la utilització de bases de dades, i també una clara diferència en la presentació de la informació. Aquesta similitud planteja dubtes sobre quan cal utilitzar una pàgina web 2.0 o quan cal fer-ho amb un programa de gestió. Per exemple, Facebook es pot considerar una web 2.0 interactiva dedicada a establir contactes que, tot i permetre algun tipus de gestió del teixit
associatiu, no és la forma més adequada i senzilla per gestionar una organització que clarament requereix un programa clàssic de gestió online, com és el cas del programa de gestió d’associacions Eurosenior, realitzat en un entorn AMP com a programari lliure. Una vegada s’ha deixat molt clar la diferència substancial entre una pàgina web 2.0 i un programa de gestió online, cal exposar que el portal de gestió social Eurosenior que proposa el Moviment Sènior suposa una clara aposta per aquest model de gestió que en l’actualitat no existeix i, per aquest motiu, cada vegada es farà més necessària la seva existència com una eina imprescindible per gestionar les activitats d’una nova societat civil emergent que comença a donar els primers passos per superar el passotisme i individualisme que la caracteritza. Per cobrir aquesta necessitat social cal fer una crida a persones informàtiques creatives, capaces de percebre que el futur passa pel naixement d’una societat civil basada en el coneixement que requereix la utilització d’eines informàtiques de gestió social adequades que cal començar a crear. Josep Aracil i Xarrié President d’Eurosenior info@eurosenior.es