Quadern de camp
Vegetació del Pantà de Vallvidrera
El pantà de Vallvidrera es troba en la Serra de Collserola, molt a prop de l’església de Santa Maria de Vallvidrera. La seva vegetació és molt frondosa perquè està situat en la vessant d’obaga de la principal carena d’aquesta serra i, per tant, els seus boscos són humits i plens d’arbres i lianes.
Aladern
(Rhamnus alaternus) És un arbust de fulla perenne de la família de les ramnàcies. Fulla: Té forma ovalada i la vora una mica dentada. Flor: És molt petita i no té corol·la. Floreix del febrer a l’abril. Fruit: És carnós, rodó i petit. Primer és vermell però torna negre quan madura a la tardor. Usos: L’escorça s’utilitza com a purgant i les fulles, bullides en aigua, van bé per a fer gargarismes per a guarir les angines i d’altres inflamacions de la boca. En castellà es diu Aladierno
Aladern de fulla estreta
(Phillyrea angustifolia)
És un arbust de fulla perenne de la família de les oleàcies. Fulla: És llarga i estreta amb un sol nervi principal. És força dura i resistent. Flor: És petita i blanquinosa. Floreix del març a l’abril. Fruit: És carnós, rodó, petit i negre. Neix a l’estiu i madura a la tardor. Usos: La seva fusta va molt bé per cremar en forns perquè fa molta flama. En castellà es diu Aladierna de hoja estrecha
Alzina
(Quercus ilex) És un arbre de fulla perenne de la família de les fagàcies. Pot arribar a fer 20m d’altura. Fulla: És ovalada i dura de color verd fosc pel damunt però blanquinosa i peludeta per sota. Normalment és dentada però també n’hi ha d’enteres en un mateix arbre. Flor: Té flors femenines i flors masculines. Les masculines s’agrupen en penjolls anomenats aments. Floreix de l’abril al maig. Fruit: El seu fruit és l’aglà i agrada molt als porcs senglars. Té l’esclòfia marró i sembla que porti barret. El seu interior és cruixent, dur i grogós i el seu gust és semblant al de la castanya encara que no és tan dolç com aquesta. Fructifica a la tardor. Usos: La seva fusta es molt apreciada per la seva suavitat i duresa i s’utilitza en fusteria per a fer diferents coses. És molt calòrica i va molt bé per a fer carbó. També s’usa el fruit perquè és comestible. En castellà es diu Encina
Arboç
(Arbutus unedo) És un petit arbre arbustiu de fulla perenne de la família de les ericàcies. Fulla: És lanceolada i serrada de color verd fosc pel damunt i verd clar per sota. El seu nervi principal és molt vistós. Flor: És petita i blanquinosa en forma de campaneta. Pengen de les branques, agrupades com si fossin ramets de raïms. Floreix de l’octubre al gener. Fruit: És carnós, tou, rodó, petit i vermell ataronjat quan madura. Es pot menjar però és un poc aspre encara que dolç. Fructifica d’octubre a gener. Es nomena cirera d’arboç. Usos: El seu fruit és comestible i amb ell se’n fan melmelades. En castellà es diu Madroño
Esbarzer
(Rubus ulmifolius) És un arbust de fulla perenne semicaducifòlia amb llargues branques punxegudes i enredades que s’enganxen amb facilitat. Pertany a la família de les rosàcies. Fulla: És composta i normalment té 5 folíols. Els folíols són dentats i de color verd fosc per l’anvers però blanquinosos pel revers. Flor: Pot ser blanca o rosada i es troba agrupada en ramells. Les abelles les aprecien molt per a fer la mel. Floreix del maig al juliol. Fruit: És la móra. És carnosa, rodona, petita i plena de drupetes. Primer és verda, després vermella i, finalment, negra quan madura a l’estiu. Usos: Amb els fruits de l’esbarzer es fan melmelades, xarops i licors i també s’utilitzen per tenyir llanes. Les tisanes fetes amb les seves fulles tenen propietats antidiarreiques. En castellà es diu Zarzamora
Garric
(Quercus coccifera) És un arbust de fulla perenne de la família de les fagàcies. Fulla: És ovalada, dura i d’un verd intens i lluent. Les dents del seu marge acaben en espines. Pel revers el seu verd és més pàl·lid. Flor: Té flors masculines i femenines. Les flors masculines són grogoses i s’agrupen en penjolls però les femenines són solitàries i menys visibles. Floreix de l’abril al maig. Fruit: El seu fruit és un aglà més arrodonit que el de l’alzina. Fructifica per l’agost, un any després de la florida. Usos: La seva fusta és semblant a la de l’alzina però al ser de dimensions més petites no té tantes aplicacions com aquella. L’aglà també és comestible però és amargant. En castellà es diu Coscoja o Chaparro
Heura
(Hedera helix) És una liana que s’enfila pels arbres i per les roques i parets amb unes arrels adherents que té al llarg de les seves branques. Pertany a la família de les araliàcies. Fulla: Fa dos tipus de fulles. Les de les branques florides són triangulars amb un sol nervi principal, en canvi, les altres són pentagonals amb 3 o 5 lòbuls; cada lòbul té un nervi principal. Totes però, són d’un verd intens i brillant. Flor: Les seves flors són d’un groc verdós i es troben agrupades a l’extrem de les tiges. Floreix de setembre a octubre. Fruit: És carnós, petit, rodó i negre quan madura en primavera. Usos: Els seus fruits s’havien utilitzat com a purgants, ara bé, no és aconsellable perquè són vomitius i un poc verinosos. En castellà es diu Hiedra
Llentiscle
(Pistacia lentiscus) És un arbust de fulla perenne molt ramificat de la família de les anacardiàcies. Fulla: Les seves fulles són compostes i tenen entre 6 i 12 folíols, sempre parells. La forma dels folíols és ovalada i allargada amb un petit mugró a la punta. Són d’un verd amarronat. Flor: Té arbres de flors femenines i arbres de flors masculines. Les masculines són de color vermellós i s’agrupen com si fossin ramets de raïm, tenen 5 sèpals amb 5 estams. Les femenines tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Fruit: El seu fruit és carnós i rodó. Primer és vermellós i quan madura al novembre, torna negre. Usos: Se’n treu una resina molt aromàtica que s’anomena màstic i s’usa per a fer un làtex que abans s’usava com a xiclet i, ara, s’usa en odontologia, en l’elaboració de licors i en la fabricació de vernissos. En castellà es diu Lentisco
Pi pinyer
(Pinus pinea) És un arbre perennifoli que pot arribar als 20m d’alçària. Pertany a la família de les pinàcies. Fulla: Les seves fulles són com agulles gruixudes disposades de dues en dues i poden arribar a fer fins a 20 cm de llarg. Són d’un verd intens i quan s’assequen són marrons. Flor: Té inflorescències masculines i femenines en un mateix arbre. Floreix de l’abril al maig. Fruit: El seu fruit és la pinya i maduren a la tardor del tercer any. Les pinyes contenen pinyons, protegits amb una closca molt dura, que són comestibles i molt proteínics. Usos: La seva fusta s’usa per a fer puntals i travesses i els pinyons són molt apreciats en la gastronomia, sobretot, en pastisseria.
En castellà es diu Pino piñonero
Treball realitzat per l’Henoch, el Pau i la Lídia Octubre 2012