REVISTA TACAT Nº1 (CATALÀ)

TACAT

núm. 01

maig 2017

PROJECTE D’INVESTIGACIÓ PER A LA CREACIÓ D’UN TALLER DE GRAVAT MENYS TÓXIC I MÉS SOSTENIBLE

TACAT núm. 01

maig 2017

Producció Taller TACAT

Direcció editorial Flora Larrigaudiere i David Calle Impresió 246print i Taller TACAT Col·laboren

PUBLICACIONS TACAT Aquestes publicacions pretenen recollir els treballs d’investigació i d’exploració en l’àmbit de les tècniques d’estampació i gravat que es realitzin des del Taller TACAT.

Nº.01 Aquest número exposa els resultats del projecte “Creació d’un taller de gravat menys tòxic i més sostenible”, becat pel laboratori de creació Baumannlab en l’edició 2016 de la convocatòria d’ajuda a la producció per a projectes artístics de la ciutat de Terrassa.

Amb el número inaugural, volem introduir la disciplina del gravat per tal de compartir l’exploració que hem fet sobre la toxicitat d’aquesta disciplina i les alternatives que hem adoptat al taller.

Detallarem quins són aquests elements tòxics d’un taller de gravat convencional i quines solucions alternatives hem trobat adients per al nostre taller.

2

EL TALLER QUI SOM? QUÈ FEM?

QUIN ÉS EL PROJECTE DEL TALLER TACAT?

El taller TACAT el formem el David Calle i la Flora Larrigaudiere, dos artistes que vam trobar en les tècniques de gravat el nostre mitjà d’expressió.

El gravat és una disciplina artística bastant desconeguda en l’actualitat.

El Taller TACAT pretén promoure el coneixement i la pràctica d’aquesta activitat a la ciutat de Terrassa.

En el taller treballem amb una gran varietat de tècniques gràfiques com la calcografia, la xilografia, la serigrafia, la litografia, entre d’altres. A més oferim serveis de creació i estampació d’obra gràfica per a edicions limitades.

L’estiu del 2015 vam iniciar el projecte de constituir un espai propi on poder practicar la tècnica del gravat. A l’hora de posar-nos a construir aquest espai és quan va sorgir la necessitat de resoldre una inquietud de la qual havíem estat alertats quan practicàvem el gravat en tallers externs: la toxicitat, -per al practicant -per a l’espai en el qual es practica -en els residus produïts. És així com vam decidir que el nostre taller es construiria sobre la premissa de treballar d’una manera més conscient pel que fa a toxicitat i sostenibilitat.

3

EL TALLER/3 INTRO/6 GRAVAR/7 ESTAMPAR/7

CALCOGRAFIA/9 ELS VERNISSOS/10 ELS MORDENTS/12 LA PROTECCIร DE LES PLANXES/13 LITOGRAFIA/15 KITCHEN LITO/17 SERIGRAFIA/19 XILOGRAFIA/23 LES TINTES/26 TACATNยบ1/33

5

INTRO Actualment el gravat és una disciplina artística que engloba diferents tècniques. Podem nomenar la calcografia, la litografia, la xilografia i la serigrafia com les més bàsiques i conegudes.

A continuació explicarem el funcionament d’aquesta disciplina i veurem què significa gravar i estampar.

Al llarg de les següents pàgines anirem introduint les diverses tècniques de gravat per tal de veure’n les metodologies de treball i els productes que s’utilitzen, comentant en cada cas les problemàtiques de toxicitat que presenten i les alternatives que proposem seguir en el nostre taller.

6

GRAVAR La paraula gravat defineix també l’acció de fer incisions en una base que s’anomena matriu. La matriu és la superfície que utilitzarem per a fer l’estampació, una matriu que depenent de la tècnica que utilitzem serà de diferents materials.

En el cas de la calcografia, utilitzem metalls, com per exemple el coure o el zinc, en el cas de la litografia s’utilitza la pedra, o les planxes granejades o de fotolitografia, en el cas de la xilografia s’utilitza la fusta i en el cas de la serigrafia, s’utilitza la tela. També es poden utilitzar matrius d’altres materials com el linòleum (linogravat), bases de polímers, plàstics i metacrilats, resines, entre d’altres.

ESTAMPAR L’estampació és l’acció de col·locar tinta en les marques realitzades sobre les matrius i traslladar-la al suport final (paper, tela, cartró…) pressionant-lo sobre la matriu. Per a realitzar aquesta pressió en tècniques calcogràfiques, xilogràfiques i algunes litogràfiques, utilitzem el “tòrcul”, que és una premsa composta de dos cilindres entre els quals hi ha una platina per la qual fem circular la nostra matriu entre la pressió dels cilindres.

En tècnica serigràfica la pressió es fa manualment amb unes eines concretes, així com en xilografia també hi ha opció de fer la pressió de manera manual.

A l’hora de realitzar una matriu (excepte en tècniques serigràfiques) tindrem en compte el factor de la inversió que es produirà en el moment de l’estampació, això és important tant per temes compositius com per si tenim imatges que continguin text, ja que s’haurà d’escriure invertit.

7

CALCOGRAFIA (Del grec: khalkos=coure/ graphé=gravar, escriure)

La calcografia és la tècnica de gravat que utilitza com a matriu planxes de metall (coure, zinc, alumini, ferro, llautó..)

Per incidir en elles i crear el nostre dibuix es podem intervenir directament rascant amb eines punxegudes (tècnica que s’anomena “punta seca”), però també s’utilitzen tècniques indirectes en què són àcids o sals les que extreuen material de la planxa per crear la nostra imatge. Aquestes permeten extreure material de la planxa de metall amb més control i profunditat.

En els següents apartats destinats a la calcografia, ens centrarem en aquestes tècniques indirectes, ja que són les que requereixen diversos productes que poden resultar tòxics.

9

VERNISSOS Els vernissos són productes que s’utilitzen per protegir les planxes metàl·liques de l’acció dels àcids o sals. S’apliquen sobre la superfície de manera uniforme i es dibuixa en ells, ratllant-los, per tal d’extreure’n el seu “factor de protecció” en les zones que volem que apareguin delineades i estampades.

En funció de la tipologia de vernís podrem aconseguir efectes gràfics diferents.

Els vernissos que s’utilitzen per a tècniques calcogràfiques contenen sovint productes tòxics com betum, trementina, benzina... A més per a la seva neteja s’utilitzen dissolvents, els més utilitzats per a fer-ho són: aiguarràs, dissolvent universal, alcohol, acetona.. En funció del vernís a netejar s’utilitza un o altre, i molts cops s’han d’anar alternant entre ells.

Al taller TACAT evitem els productes que requereixin una neteja amb dissolvents, buscant alternatives en la neteja o en el producte que s’utilitza com a vernís.

10

VERNÍS DUR

VERNÍS TOU

AIGUATINTA

Vernís dur: utilitzat per a la realització d’aiguaforts, que permet un treball de línia en la planxa.

Els vernissos durs convencionals només es poden netejar amb dissolvents, així doncs proposem com a alternativa treballar amb uns vernissos anomenats “acrílics”.

Els vernissos acrílics no desprenen gasos tóxics, i com que no estan compostos d’hidrocarburs garanteixen una neteja fàcil.

Al taller, treballem utilitzant el vernís acrílic “Lascaux Hard Resist”, que mentre no està sec es pot netejar amb aigua i quan s’asseca s’elimina amb una dissolució de carbonat de soda amb aigua, o amb el producte de neteja “Lascaux Remover”. És un vernís que permet el treball d’aiguafort sobre la seva superfície.

També treballem amb el vernís “Golden Stop Out”, utilitzant-lo com a vernís de retoc, ja que és un vernís que aguanta molt bé l’acció de les sals, s’aplica amb molta comoditat, s’asseca molt ràpidament i es neteja fàcilment amb dissolució de carbonat de soda.

Vernís tou: Utilitzat per a la realització de textures i dibuixos amb efecte de traç de llapis.

En aquest cas mantenim el vernís tradicional (amb base de cera, betum de judea, resina pez i seu).

Per evitar els seus efectes tòxics, quan l’apliquem, no el cremem, ja que és en aquest procés que desprèn gasos nocius. Per a netejar-lo freguem la superfície amb oli, i posteriorment desengreixem amb aigua i sabó.

Utilitzada per a realitzar zones tonals.

En aquesta tècnica el perill resideix en l’utilització de resina de colofònia en pols, que per a fixar-se sobre la planxa necessita ser cremada, procés que emet gasos tòxics. A més té com a perill la seva alta inflamabilitat i la possible intoxicació per inhalació (s’utilitza en format pols fina).

Una alternativa a l’ús de resina de colofònia és utilitzar esprai soluble en aigua.

La laca que contenen els esprais pot resultar tòxica per inhalació, per la qual cosa, quan s’utilitza hem de prendre precaucions i utilitzar-los en una zona ventilada portant mascareta.

Finalment l’esprai es retira de la superfície amb alcohol.

11

MORDENTS El mordent és una substància corrosiva que s’empra per incidir en les planxes de metall i així crear una empremta (un dibuix). El mordent que més s’utilitza en els tallers de gravat és l’àcid nítric, que produeix gasos tòxics que afecten a les mucoses, els pulmons i el sistema nerviós, a més del perill de que entri en contacte directe amb la pell o els ulls.

En el vessant menys tòxic del gravat, es substitueixen els “àcids” per les “sals”: el sulfat de coure i el perclorur de ferro, que no desprenen gasos tòxics i poden ser neutralitzats per a poder ser evacuats pel clavegueram.

Hem estat experimentant, gravant planxes de zinc amb diverses dissolucions i mescles d’aquests dos productes alternatius i hem comprovat que els dos representen una alternativa totalment eficaç a l’àcid nítric.

Al taller, oferim la possibilitat de treballar amb les dues sals, tot i que tenim preferència per l’ús del sulfat de coure, que en contraposició al perclorur de ferro, és més transparent (es pot visualitzar amb més facilitat la planxa), no taca, i presenta una gran rapidesa en el procés de gravar.

No obstant això, creiem que les diferències de potència de mossegada resulten ser una bona opció per a tenir 2 mordents de diferents intensitats.

Us deixem les receptes del mordents salins del taller TACAT per a mossegar zinc: (per a preparar 2 L de mordent)

12

MORDENT SULFAT DE COURE

MORDENT DE CLORUR DE FERRO

Mordent amb base de sulfat de coure, (portar mascareta i guants): -150gr de sulfat de coure, -2l aigua tèbia -100gr sal.

Barrejar fins que es dissolgui tot.

El mordent resultant és d’un color blau verdós.

Per neutralitzar-lo li afegim molta aigua amb carbonat de sodi abans de llençar-lo.

Mordent amb base de clorur de ferro, (portar mascareta i guants, taca bastant): -500ml d’aigua calenta a la qual afegim 75gr àcid cítric, dissolt.

-1,25 L d’aigua a la qual li afegim 250ml de clorur de ferro (40%) Mesclem les dues preparacions.

En acabar afegim un petit bocí de zinc per activar la mescla.

PROTECCIÓ DE LES PLANXES A l’hora de posar les planxes a gravar, hem de protegir la part posterior d’questes per evitar que es corroeixin.

Tradicionalment s’utilitza “Laca de Bombetes”, però aquesta resulta ser tòxica quan s’aplica, ja que desprén vapors tòxics, i requereix d’una neteja laboriosa amb alcohol, utilitzant-ne sovint grans quantitats per tal de ser efectiu.

Nosaltres proposem diverses alternatives a la Laca de bombetes per a la protecció del revers de la planxa: -Vernís acrílic (recomanem per a aquesta labor el vernís “Stop Out” de la marca Golden) -Protector de llibres autoadhesiu -Cinta plàstica

13

LITOGRAFIA (Del grec: líthos=pedra / graphé=gravar, escriure)

La litografia és una tècnica que utilitza la repulsió aigua-greix com a base de treball sobre una superfície receptiva al greix. Es treballa tradicionalment sobre pedres planes, extretes i produïdes especialment per a aquesta labor. Es treballa mantenint humida la pedra contínuament amb esponges i s’estampa en una premsa litogràfica.

Recentment s’han anat introduint planxes d’alumini amb recobriment superficial de pols mineral, per tal de realitzar la mateixa funció que les pedres litogràfiques. Això ens permet alleugerir el pes de les matrius, i el seu emmagatzematge. A més ens faciliten l’ús d’aquesta tècnica, ja que poden ser estampades en tòrcul de gravat.

En el procediment d’aquesta tècnica es treballa amb productes greixosos per crear els nostres dibuixos i s’utilitza betum de Judea i dissolvent per tal d’introduir les tintes d’estampació en les zones dibuixades. A més es requereix l’ús d’àcid nítric per tal d’estabilitzar els valors de negres que pugui donar el greix al nostre dibuix.

15

ALTERNATIVES A L’ÚS DE DISSOLVENT, BETUM I ÀCID NÍTRIC

Per ara no s’han trobat substituts no tòxics a aquests productes que puguin realitzar la mateixa funció. La neteja de les tintes dels rodets es pot substituir per oli, però no es pot substituir l’ús del dissolvent sobre la pedra per oli, ja que influiria en la nostra imatge (realitzada utilitzant greix).

ALTRES OPCIONS Es pot treballar amb tècniques metodològicament similars com per exemple:

LITOGRAFIA SOBRE POLIÈSTER

KITCHEN LITO

És una tècnica en la qual dibuixem amb llapis greixosos o imprimim imatges amb làser (greixós) sobre planxes especials de polièster, i les estampem de la mateixa manera que una planxa de litografia: esponja amb aigua, rodet de tinta i tòrcul de gravat.

-No requereix estabilitzar-se amb àcid nítric -No requereix dissolvent per a fer entrar la tinta d’estampació sinó que directament es va auto-dipositant sobre la nostra imatge. És una tècnica molt ràpida però no permet tiratges llargs com en litografia convencional.

És una tècnica “casolana” de litografia, en què es treballa sobre matrius com planxes d’alumini, paper Albal o marbre. Es treballa amb procediments similars a la litografia tradicional: d’una banda es dibuixa amb llapis greixosos, i a l’hora de fer aiguades s’utilitza sabó. D’altra banda per estabilitzar, s’utilitza un àcid, en aquest cas l’àcid de la “coca-cola”. Per estampar es segueix la mateixa metodologia: esponja, aigua, rodet. És una tècnica com hem dit més casolana, la qual ens permet experimentar amb la litografia, però no és tan controlable ni ofereix una estabilitat de tiratges tan llarga com la litografia tradicional.

No obstant això, és una alternativa per a explorar en un taller de gravat, ja que ofereix un treball litogràfic que s’estampa amb tòrcul convencional.

17

SERIGRAFIA (Del grec: serikós=seda / graphé=gravar, escriure)

La serigrafia és una tècnica en què transferim la tinta a través d’un teixit tensat sobre un marc.

Els primers teixits que s’utilitzaven per a aquesta labor eren de seda, actualment també s’utilitzen malles de polièster, nylon i d’altres materials acrílics.

En funció del tipus de tela utilitzada i del nombre de fils que tingui, passarà més o menys quantitat de tinta.

Això ens permetrà treballar sobre diferents materials; per exemple l’estampació sobre tela requereix de més quantitat de tinta que sobre paper.

A més també hem de tenir en compte que com més fils per cm2 contingui, més precisa i nítida serà la imatge (el nombre de fils actua com el nombre de píxels d’una imatge digital).

19

EMULSIÓ Per a que les tintes recrein les nostres imatges a través de la tela, bloquejem les zones que no volem que passi tinta mitjançant una emulsió o vernís i deixem lliure les zones del nostre dibuix.

Trobem diversos tipus de productes obturadors, els més comuns són les emulsions fotosentsibles, que ens permeten traslladar a la tela imatges digitals i dibuixos.

Aquest tipus d’emulsió, es troba en format líquid, i s’aplica sobre la tela de manera uniforme utilitzant un emulsionador.

Es deixa assecar a les fosques i ja està llesta per ser insolada.

En el procès d’insolació les zones que reben llum s’endureixen, no deixant passar la tinta i les zones que no reben llum (perquè haurem col·locat quelcom opac entremig de la pantalla i la llum: un dibuix o impressió sobre transparència, un retall de paper, etc.), no es fixen i amb una simple passada d’aigua es despren l’emulsió.

Al taller treballem amb l’emulsió a l’aigua “Aquasol” de Murakami que no conté dissolvents ni bicromats, ideals per a treballar amb tintes a l’aigua. És una emulsió que té una gran resistència, definició i mentre no s’asseca o s’insola es neteja fàcilment amb aigua.

20

RECUPERADOR Per a poder netejar l’emulsió de la pantalla i així reutilitzarla, s’utilitza un producte especial: el recuperador.

El recuperador és un producte químic que conté components decapants per a remoure l’emulsió de la nostra pantalla. És el producte més tòxic del procés serigràfic, però si és manipulat amb precaució no és perillós.

S’ha d’aplicar amb esponja sobre la superfície de la pantalla, així doncs, utilitzarem guants i ulleres de protecció.

DESENGRAIXANT Un cop hem recuperat la nostra pantalla és convenient netejar-la amb un producte desengreixant per a que la malla quedi ben neta i lliure de greix.

Existeixen diversos desengreixants específics per a serigrafia, que no acostumen a tenir components tòxics o corrosius.

Tanmateix, es pot substituir per sabó líquid convencional.

ALTRES PRODUCTES A banda d’aquests productes principals, en trobem molts d’altres: diluents especials per a les tintes, retardants d’assecatge, emulsions per a treballar en serigrafia directa, etc. La gran majoria d’aquests productes no presenten toxicitats i es poden netejar amb aigua.

21

XILOGRAFIA (Del grec: xylón=fusta / graphé=gravar, escriure)

La xilografia és una tècnica de gravat que té com a matriu la fusta.

Aquesta, es treballa tallant i extraient petits fragments de fusta amb gúbies (eines afilades especials per a la talla).

Per a estampar-la, s’entinta la seva superfície amb un rodet de manera que queda impregnada de tinta allà on no hem intervingut amb les gúbies.

La xilografia és una tècnica bastant senzilla que no requereix molts procediments tècnics: les nostres imatges les creem tallant manualment la matriu.

Per l’austeritat material i tècnica que la caracteritza és també una tècnica molt poc tòxica.

Més endavant parlarem de les tintes òfset (tintes amb base d’oli), que són les que s’acostumen a utilitzar per a xilografia en els tallers de gravat i en veurem els inconvenients i avantatges.

23

SUPORTS MATRIUS Tradicionalment les fustes més utilitzades per a aquesta tècnica són fustes dures com les del boix, el cirerer o la perera, tot i que també s’han utilitzat fustes més toves com les del pi.

Actualment també s’utilitzen els derivats de la fusta com el contraxapat i les planxes de DM. D’altra banda, també ha esdevingut popular l’ús del linòleum (que tot i no ser fusta es treballa amb els mateixos procediments), donant lloc a un vessant xilogràfic que sovint es diferencia denominant-lo “linogravat”. El linòleum per a gravat és un material més tou i fàcil de tallar que la fusta, la qual cosa el fa ideal per a principiants i per a nens ja que es poden utilitzar gúbies menys afilades.

25

TINTES En gravat utilitzem les tintes per a transportar els nostres dissenys de la matriu al suport final (paper, tela...).

Podem diferenciar dos tipus de tintes: les tradicionals “base greix” i les "base greix- solubles a l’aigua".

Les que s'utilitzen tradicionalment en tècniques calcogràfiques, litogràfiques i xilogràfiques estan compostes per una base oliosa que sustenta els respectius pigments.

A l'hora de buscar una metodologia reductora de toxicitat, aquestes tintes plantegen com a principal problemàtica la seva neteja, ja que sovint requereixen dissolvents per a aquesta tasca.

Una alternativa a aquest problema és canviar el producte de neteja (dissolvent) per d'altres que també puguin dissoldre el greix de les tintes. Aquí és on trobem els anomenats "agents netejadors vegetals" (ALV), creats especialment per a aquesta labor, que són biodegradables i no desprenen productes volàtils. D'altra banda, i una altra alternativa més econòmica, és utilitzar olis vegetals com per exemple l'oli de gira-sol.

En ambdós casos hem de tenir en compte que en acabar de netejar haurem de treure els excessos d'oli i desengreixar les superfícies que ho necessitin, utilitzant per exemple aigua i sabó.

El segon tipus de tintes són les tintes amb base aigua que en aquests últims anys han tingut una molt bona evolució pel que fa a resultats, apropant-se cada cop més a les tintes tradicionals.

Trobem tintes a l'aigua per a calcografia i per a xilografia. Més endavant veurem els seus avantatges i inconvenients respecte a les tintes greixoses.

Respecte a la serigrafia, trobem també dos tipus de tintes, en funció del seu agent "dissolvent". En les tintes serigràfiques el dissolvent és el component que regula la fluïdesa de la tinta.

En les tintes tradicionals, que segueixen utilitzant-se en la indústria i en alguns tallers, s'utilitzen dissolvents orgànics per a aquesta funció. Des de fa uns anys, però, existeixen moltes tintes serigràfiques que utilitzen l'aigua com a solvent, una alternativa molt còmoda que s'utilitza en la majoria de tallers de gravat.

Dins de les tintes serigràfiques aquoses distingim les tintes per a paper, les tintes tèxtils per a colors clars: "acramines" (tenyeixen el teixit) i les tintes tèxtils opaques (adhereixen tinta al teixit).

Pel que fa a estampació sobre suports no porosos (plàstics, metacrilats, lones...) també existeixen alternatives a l'aigua, que ens permet evitar les tintes anomenades "plastisols" que contenen PVC, dissolvents i altres components que desprenen vapors tòxics.

A continuació veurem les tintes que tradicionalment s’utilitzen en cada tècnica i les alternatives que proposem, valorarem els avantatges i inconvenients de l’ús de tintes a l’aigua i enomenarem les marques que utilitzem al taller TACAT.

26

TINTES XILO Tradicionalment - tinta base oli/ greix (problemàtica: es netegen amb dissolvents).

Utilitzar tintes per a xilografia i linogravat base aigua.

ALTERNATIVES Netejar amb dissolvents vegetals (per exemple: oli de gira-sol) i posteriorment amb aigua i sabó. Recomanem també l’ús de “tovalloletes” per a netejar els rodets i superfícies d’entintat.

AVANTATGES/ INCONVENIENTS DE LES TINTES A L’AIGUA XILOGRÀFIQUES Hem constatat que les tintes xilogràfiques a l’aigua en matrius de fusta dificulten l’obtenció de plans densos de tinta, requerint molta més càrrega de tinta i /o d’un segellat del porus de la fusta molt eficient. A més té l’inconvenient que s’asseca sobre la fusta, amb la qual cosa necessita ser treballat més ràpidament.

D’altra banda considerem aquestes tintes molt útils per a “tenyir” les fustes quan les estem tallant, ja que tarden poc a assecar-se sobre la matriu i un cop seques, podem treballar la fusta sense embrutar-nos.

També considerem que són útils per a treballs sobre matrius de linòleum o altres materials poc porosos.

TINTES LITO Tradicionalment - tinta base oli/ greix (problemàtica: es netegen amb dissolvent).

*En aquest cas la utilització de dissolvents vegetals i oli no és possible, ja que la litografia treballa amb la repulsió aigua-greix i això impediria el seu funcionament.

ALTERNATIVES

Treballar amb planxes de litografia sobre poliester es una bona opció que ens permet continuar utilitzant les tintes tradicionals, amb l’unic inconvenient que no es podran reutilitzar les matrius en un futur.

Utilitzar la kitchen lito tenint en compte les limitacions que té aquesta técnica.

28

TINTES CALCO Tradicionalment - tinta base oli/ greix (problemàtica: es netegen amb dissolvents).

Netejar amb dissolvents vegetals (per exemple: oli de gira-sol) i posteriorment amb aigua i sabó.

ALTERNATIVES Utilitzar tinta soluble en aigua.

AVANTATGES/ INCONVENIENTS DE LES TINTES A L’AIGUA CALCOGRÀFIQUES Aquestes tintes han evolucionat molt en els darrers anys obtenint molt bones prestacions i resultats molt propers a les tintes tradicionals. Cal dir que les tintes base aigua per a calcografia parteixen d’una composició molt similar a les tradicionals (parteixen d’una base oliosa amb percentatges que les fan solubles a l’aigua) i per tant els resultats també ho són.

A hores d’ara moltes marques de tintes de gravat tradicional ofereixen una línia de tintes anomenades “waterbased” o “water-soluble” que utilitzen els mateixos pigments que la gama tradicional però ens permeten netejar-les senzillament amb aigua i sabó.

Pel que fa a inconvenients en l’ús d’aquestes tintes, hem de ser cautelosos en alguns processos de treball on l’aigua estigui present, per exemple en calcografia, quan mullem el paper abans d’estampar, haurem d’anar amb compte i verificar que la humitat sigui l’adequada, ja que un excés d’aigua podria dissoldre la tinta i crear efecte no desitjats.

Una altra cosa a tenir en compte, és a l’hora de netejar les planxes de metall, l’aigua en els metalls provoca oxidacions, així que ens haurem de cerciorar d’assecar bé les planxes després de netejar-les.

TINTES SERI En tallers de gravat i serigrafia manual: tintes amb base aigua.

En el cas de la serigrafia, ja està normalitzada la utilització de tintes de base aigua amb mínima toxicitat en els tallers de gravat. Les tintes utilitzades es netegen amb facilitat i no desprenen olors tòxiques.

29

TINTES QUE UTILITZEM I RECOMANEM FUSTA -Tintes Òfset de la marca Vostok

XILO

LINÒLEUM -Tinta xilografia de la marca Daler Rowney -Tinta linograbado de la marca Lefranc Bourgeois

LITO

-Tintes Òfset de la marca Vostok -Tinta per a litografia marca Charbonnel

-Tintas ecológicas calcográficas de la marca Caligo -Aqua Wash de Charbonnel

CALCO

SERI

-Per a obra gràfica sobre paper o altre suport porós similar: Sebastar de la marca Sebek Inks o també tintes per a paper de la marca Vostok.

-Per a teixits de colors clars: les acramines de la marca MSB. -Per a teixits de colors foscos: les laques de la marca Vostok.

31

32

TACAT Nº Aquest projecte va partir del desig de crear un taller de gravat propi en el qual evitessim la toxicitat d’aquesta disciplina. Al llarg de la nostra investigació i pràctica d’alternatives menys tòxiques de gravat hem intentat substituir els elements tòxics d’usos tradicionals en gravat per d’altres que conservessin al màxim les qualitats dels procediments i dels resultats.

Les tintes de calcografia a l’aigua, l’oli de gira-sol per netejar, el carbonat de soda, els esprais a l’aigua, etc. Són ara part integrant dels procediments de treball en el taller TACAT. A més, hem vist que la premissa de reduir la toxicitat en gravat és una problemàtica que està creixent en interès, amb la qual cosa poc a poc van apareixent productes alternatius i noves tècniques d’estampació.

No obstant això, també hem trobat que és un àmbit molt desconegut dins de la disciplina de gravat i molt dispers en informació.

Des del taller TACAT, hem fet uns primers passos per tal que el nostre taller funcioni des d’aquest vessant menys tòxic, però encara queda molt per fer!

Esperem poder seguir avançant i compartint aquestes “altres” maneres de fer, i que puguin integrar-se en un moviment més global cap a la màxima sostenibilitat de les nostres accions.

En les nostres pròximes edicions començarem a incloure articles d’investigació i opinió de persones especialitzades en aquest àmbit.

Si tens interés en participar en la següent edició, contacta’ns a tallertacat@gmail.com o a www.facebook.com/tallertacat.

33

Produït per Taller TACAT, Maig 2017 C/Sant Isidre 49, Terrassa www.facebook.com/tallertacat www.tallertacat.wordpress.com

Enllaç on-line d’aquesta publicació: issu.com/tallertacat/TACAT1

Gràcies, Ana Kvirikashvili, Paloma Tarrío, Carmen Jiménez, Uxia Larrossa, Isa Ruiz i Berni Puig per ajudar a produïr aquesta 1ª revista del Taller TACAT!