El bulletí, novembre 2018

2

novembre de 2018

I el catàleg de funcions?

De moment, només una promesa El Consell de Mallorca no té encara cap document aprovat en què figurin quines són les funcions que corresponen a cada lloc de feina, la qual cosa provoca una gran quantitat de greuges entre els treballadors i les treballadores de la institució. Sembla que era prioritari moure el personal amb el concurs de trasllats que definir, negociar i posar damunt paper quines són les funcions que ens pertoquen segons el lloc que ocupam.

Per una banda, genera incertesa no tenir clar què s'espera que facem en el desenvolupament de la nostra feina diària, quan tenim places que tenen la mateixa categoria i uns duen a terme més funcions (no les hem de confondre amb les tasques) que els seus companys, amb la qual cosa es generen sovint friccions que es podrien evitar. Per altra banda, perpetua el sistema de productivitats instaurat des de fa dècades al Consell de Mallorca, unes productivitats atorgades sense uns criteris objectius clars. Grans incentius en forma de complements que no hi ha manera de saber d'on surten i que provoquen també l'enrariment del clima laboral, ja que fa mala sang veure com alguns funcionaris cobren cada mes vertaderes picossades.

La consellera de Funció Pública ens va informar al principi de la legislatura que aquesta qüestió era prioritària, i es va comprometre a aprovar el catàleg de funcions abans d’acabar la legislatura. El catàleg fa més de 6 anys que es va començar a redactar, i ara farà 2 anys i mig que l'STEI hi va fer aportacions en forma d'al·legacions recollides directament dels treballadors i treballadores, en un procés participatiu de posada en comú. Falten només set mesos per a les eleccions i ens diuen que encara hi estan treballant.

Per què és tan difícil enllestir aquest catàleg? Quines forces operen a la rereguarda que impedeixen que surti a la llum un document que garantiria una mica més la transparència i l'objectivitat d'aquesta Administració?

Tots sabem que a la casa hi ha alguns intocables amb molt de poder... Ho deixam aquí. És veritat que hem guanyat en transparència, però encara queda molta feina per fer. El catàleg de funcions i les productivitats encobertes en són un bon exemple.

EDITORIAL El concurs de trasllats, estat de la qüestió Primer de tot, l’STEI vol agrair a Funció Pública haver complit amb el que ens va prometre a principi de legislatura: un concurs de trasllats previ a una oferta d’ocupació pública, que per altra banda també esperam veure feta realitat abans de maig de 2019.

Dit això, i en relació amb el concurs, tenim encara moltes preguntes sense respondre. Per una banda, se’ns va assegurar que els interins, tant si tenen nomenaments de funcionaris o contractes laborals, no havien de patir per res, que en el cas que botassin perquè un funcionari demanàs ocupar la seva plaça, passarien automàticament a la borsa i els tornarien a cridar. Aquesta qüestió, si bé sembla que ens hauria de tranquil·litzar, ens preocupa, ja que desconeixem quins criteris s’utilitzaran, quin lloc a la borsa passaran a ocupar les persones afectades i quin temps hauran d’esperar per ocupar una altra plaça, evidentment d’interinatge i en qualsevol dels departaments del Consell en molts casos. Tot això, ho hem d’entendre, genera molta incertesa i inseguretat laboral en els companys i companyes que ja saben que en resoldre’s el concurs hauran d’abandonar la plaça que ocupen.

Per altra banda, no volem deixar de comentar aquí que hi ha places que no han sortit a concurs. Com que tampoc no hi ha un criteri clar (depenia de cada secretaria tècnica, ens digueren), no podem deixar de veure-hi en alguns casos una voluntat expressa de no perjudicar els interins que les ocupen, un triatge “exprés” i no negociat ni justificat. I per què aquests interins no són tractats com la resta? Segurament són treballadors i treballadores “imprescindibles” per al bon funcionament del servei. I la resta d’interins, perquè han hagut de jugar al joc de cadiretes?

Aquestes i altres preguntes sense resposta són les que ens mouen a demanar encara més transparència en la gestió dels processos selectius.

L’ús del català en els processos selectius Després d’haver detectat determinades irregularitats en l’aplicació del vigent Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana en el CIM pel que fa a prioritzar la utilització del català en els processos selectius, l’STEI ha demanat que s'habilitin les mesures necessàries per garantir l'ús oral del català en els processos de selecció i el lliurament de les proves en llengua catalana, llevat que l’aspirant demani expressament les versions en castellà. Encara n’esperam la resposta.

La recuperació del 100 % en les baixes per IT, un reflex de les polítiques estatals per la recuperació de drets Coses de mirar el BOE. Resulta que el 30 de juliol de 2018 es fa públic que la ministra de Política Territorial y Función Pública, després de la reunió del Consell de Ministres del 27 de juliol de 2018 va acordar aprovar per a tot el personal, funcionari, estatutari o laboral, al servei de l’Administració gral. de l’Estat, que el complement retributiu des del primer dia en situació d’incapacitat temporal o llicència per malaltia, sumat a la prestació del Règim General de la Seguretat Social, arribàs al 100 % de les retribucions ordinàries del mes de l’inici de la incapacitat temporal per malaltia comuna. L’actuació de Funció Pública del CIM per equiparar-nos en la recuperació d’aquest dret no podia ser una altra. A cadascú el que li pertoca.

AVANÇOS INFORMATIUS: 1. Reclamarem a Funció Pública que habiliti els recursos necessaris per fer realitat l’expedient electrònic per a cada un dels treballadors i treballadores de la institució. S’ha d’haver acabat presentar una vegada i una altra els mateixos documents, que ja són als arxius -físics, això sí- de Selecció. Aquest darrer concurs de trasllats ho ha fet ben visible. Guanyarem en transparència i en agilitat.

2. Demanarem a Funció Pública una instrucció que determini el protocol a seguir per nomenar els treballadors i treballadores que han de formar part de les diferents comissions o meses de contractació. De moment, pensam que la fòrmula emprada no és la més adequada, ja que sembla que es fa de forma arbitrària i sense tenir en compte les necessitats dels serveis als quals afecta ni el fet que moltes vegades suposi un desplaçament en vehicle, a peu o en transport públic, d’un centre de treball a un altre, totalment a càrrec del treballador.

ALTRES PERLES

L’oferta d’ocupació pública 2018

La transparència a les borses de treball

La Mesa de Negociació va aprovar, per majoria, l'oferta d'ocupació pública del Consell de Mallorca per a l'any 2018:

L’STEI reclama més mitjans per donar transparència a la consulta completa de la prelació ordenada d’aspirants disponibles de cada borsa de treball del Consell de Mallorca. Cada cop són més els companys i les companyes que es demanen per què aquesta institució no es posa al dia en mitjans telemàtics (el canvi del web del Consell de Mallorca semblava que havia de dur aparellades més passes en positiu en aquest sentit, però no ho veim clar).

D’altres administracions ja han fet la passa. Quan la farà el Consell?

- Subgrup C2, denominació auxiliar administratiu/va: 15 places (10 per torn lliure i 5 per promoció interna).

- Subgrup C2, denominació bomber/a conductor/a: 5 places.

I aquesta és la gran oferta d’ocupació pública que ens anunciaren? No entenem com els sindicats que són a Mesa General de Negociació (CSIF, CCOO i UGT) no hi tenen res a dir. I què passa amb l’elevada taxa d’interinatge que té el Consell de Mallorca? Com es resoldrà?

Quan es farà un vertader pla d’estabilitat laboral?

Són molts els nostres companys i companyes que fa anys, alguns més de 15 i d’altres ja pròxims a la jubilació, que es troben en aquesta situació, perquè cap dels governs anteriors no ha tingut la valentia d’anar convocant concursos oposició cada tres anys, que és el que marca la llei. I la bolla s’ha fet grossa, molt grossa.

Formació Volem agrair que el Pla de Formació 2018 del Consell de Mallorca hagi incorporat les propostes de cursos que va fer el nostre sindicat: Comunicació per a l’excel·lència professional i personal amb PNL i intel·ligència emocional i Ús assertiu de la llengua catalana.

La presència dels sindicats en els processos selectius En una de les passades reunions de deliberació d’un tribunal prèvies a unes proves selectives, se’ns va convidar, amablement, a sortir de la sala. Ens digueren que no hi podia haver observadors sindicals, que sempre havia estat així, i que això era per garantir que no hi hagués filtracions. Què? Perdonau, però no pensau tots que el fet que hi hagi observadors sindicals és una garantia que les coses es fan ben fetes i de manera transparent?

L’STEI va reclamar la normativa en què s'estableix que a la reunions de deliberació del tribunal en proves selectives no hi pot haver observador sindical. Després de mesos, encara no hem rebut la resposta.

L’objectiu del nostre sindicat és aconseguir el compromís de Funció Pública de resoldre la situació dels interins i les interines de manera definitiva. Sabem que altres sindicats no toquen de peus a terra quan afirmen que com que l’Administració ha comès frau de llei està obligada a fer-los fixos. Nosaltres pensam que creen falses expectatives i generen esperances poc ancorades en la realitat, per la qual cosa apostam per la convocatòria d’un concurs oposició, enfocat a donar estabilitat laboral, amb totes les garanties legals i que valori especialment l’experiència laboral adquirida durant els anys d’interinatge en el Consell de Mallorca i el seus organismes autònoms per damunt de la possessió de títols acadèmics.

La carrera professional

Què passa a la ITV?

No ens extendrem aquí a parlar ja de la carrera professional, ja que gràcies a les mobilitzacions que hi va haver, a la perseverança de Funció Pública en qüestions jurídiques i a la cobertura legal de la Llei 6/2018, de 22 de juny, aquest passat mes d’agost vàrem tornar a veure reflectit a la nòmina el dret que mai no hauríem d’haver perdut. Convindria, però, que no oblidàssim que la suspensió de la carrera professional es va fer a petició de l'anterior delegada del Govern, Maria Salom.

En aquests moments d’incertesa, una situació generada per la fallida de la iniciativa de l’equip de govern del Consell de Mallorca per internalitzar el servei i de la suspensió de la licitació del nou contracte de la ITV, els delegats i delegades de l’STEI treballam de valent per donar resposta a les dificultats amb què es troba el personal. Per a nosaltres, cada treballador és important i mereix tot el nostre suport per aconseguir que la seva vida personal es vegi afectada al mínim.

La llei de foc. Pendent de què, pendent de qui?

Si feim un cop d’ull al Pla Normatiu 2018, la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques del govern autonòmic havia de dur al Parlament, el passat mes de setembre, l’aprovació inicial del text conegut com a Llei del foc. I allà dorm el son dels justs...

Tenim dubtes seriosos que el calendari parlamentari permeti fer realitat aquesta llei, imprescindible per coordinar millor els diferents cossos de bombers, sobretot de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca. És una llei imprescindible per configurar quines són les ràtios d’efectius necessaris que ha de tenir a disposició cada Administració per fer front a les contingències, a la logística i a la resposta a les emergències que són de la seva competència. La normativa que esperam també hauria de resoldre poder disposar de millors mitjans materials (i amb més bones condicions) que els actuals. A més, la previsió de la reclassificació professional dels funcionaris del grup C2 a un grup superior o l’assignació a un lloc de feina adequat a la prestació i al servei que duen a terme en base a determinades casuístiques són dos aspectes més que fan imprescindible aquesta llei.

Ja n’hi ha prou de paràlisi en el projecte de llei, cal avançar per millorar les condicions laborals, socials i de formació per als cossos, escales i especialitats que treballen en els serveis d’emergències de les Illes Balears, i donar-los prioritat per davant de cossos militars que es dediquen a aquestes tasques arreu de l’Estat. Sobre aquesta qüestió ja ens hem posicionat en altres ocasions, perquè creim que s’ha d’avançar en una gestió civil, no militar, dels serveis de rescat, d’emergències i d’extinció, en tots els àmbits de les nostres illes.

Per tant, reclamam molt especialment a la responsable de la conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, però també a la resta d’institucions i entitats implicades (Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma, resta de consells i IBANAT) que posin els mitjans, i la voluntat que sembla que falta, per poder tramitar durant aquesta legislatura una nova llei dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament de les Illes Balears, en el marc d’un nou sistema integral dels serveis de protecció i emergències.