Difusió bimensual i gratuïta DL: B-11711188 BULLETÍ INFORMATIU DE L`ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC
Edita: Associació de Veïns del Casc Antic
No
23
hivern/2015
C/Rec, 27 - 08003 BARCELONA Tel. 93 319 75 65 www.sosicascantic.cat - sosicascantic@yahoo.es
El dia 25 de maig les eleccions per l'alcaldia va ser un moment històric per diferents motius. En primer lloc, perquè per primera vegada una dona era alcaldessa de Barcelona i després a més, perquè ella havia sorgit no dels partits tradicionals sinó dels moviments socials que emfatitzaven molt el seu rebuig a la manera tradicional de fer política. Des de la lluita del dia a dia molta gent ja ens adonàvem que els partits tradicionals estaven molt desconnectats de la ciutadania i que les polítiques d'uns i d'altres quasi be no es diferenciaven. L'alternança en la política real del dia a dia casi no es diferenciava. Això corrompia totalment el sentit de la democràcia. D'aquesta desil·lusió va néixer el 15-M a moltes places de les ciutats de l'estat espanyol i en aquestes mobilitzacions es va decidir prendre el poder a través d'unes eleccions. Barcelona en Comú i enfront Ada Colau, és un dels exemples que més èxit ha tingut. Per liderar aquest nou partits es proposen dirigents significats dels moviments com cap d'una llista. Aquests projectes tenen el mèrit que haver tret molta gent apolítica de la seva passivitat, entusiasmant-los en un projecte engrescador amb una clara intenció de trencar l'establishment polític. Gent que es definia com apolítica ara s'implicava en la política i l'entorn més proper per fer això és l'àmbit municipal. Però també pot tenir una besant negativa. Per una part la sortida de gent significativa dels moviments socials per prendre les institucions pot significar una sangria que pot afeblir els mateixos moviments. Per una altra part, el posicionament de gent en el poder que ha estat fins ara en el contrapoder pot inclinar la balança de les forces massa cap al costat de les institucions. En els anys 80, els socialistes en el poder van treballar activament per la desconstrucció de les associacions de veïns, senzillament a base de concedir subvencions a canvi de baixar el to reivindicatiu de les associacions. Els ciutadans es van trobar desemparats davant dels abusos del poder i es va iniciar el descrèdit de les Associacions de Veïns, descrèdit encara vigent. Els ciutadans van d'haver d'improvisar i inventar d'altres formes d'organització ciutadana per omplir aquest buit, ja que les Associacions
Autor: Peio, design per la lluita contra Hotel del Nuñez y Navarro
L' Associacionisme i el nou govern de Barcelona
no responien, perquè estaven totalment controlades per les institucions. Per això, cal no repetir els errors d'abans. Els que tenim certa edat i hem viscut certs moments històrics sabem que encara que els nouvinguts agafin el poder amb tota les bones intencions, la inèrcia de les institucions és poderosa i pot neutralitzar tota la força i l'empenta de la gent acomodant-los i allunant-los de la ciutadania que és la força amb la que han pogut agafar el poder. Com es pot evitar això? La resposta és: enfortint les associacions de Veïns, fomentant la seva capacitat auto-organitzativa, respectant sobre tot la seva independència, la seva funció de contra poder i evitant utilitzar-les com una catapulta per accelerar la carrera política personal. Les associacions poden donar suport a totes les polítiques municipals que eradiquin la pobresa, que enforteixin els barris, que defensin els drets dels ciutadans davant dels interessos dels lobbys, i deurien lluitar contra totes les polítiques que no compleixen aquests principis. Sol Ruiz de Vargas
Una societat medicalitzada Carmina Olivé
A qui beneficia una societat medicalitzada? Qui genera la pluri medicalització? D'on ve tanta i tanta malaltia crònica? La dieta mediterrània i els remeis tradicionals ens aporten molts beneficis!
Com és que a l'actualitat no es curen les malalties sinó que es fan cròniques? De debò que no hi ha possibilitat de curar la diabetis, el colesterol o l'hipertensió? A qui beneficia abaixar els nivells de normalitat i medicalitzar la població? Si es curessin, si el tractament durés vuit dies com una petita infecció, com es podrien enriquir les diferents màfies implicades i que mengen d'aquest pastís? Si qui subvenciona la investigació és el mateix que després es distribuirà els beneficis de la despesa farmacèutica, quin són els seus desitjos? És evident que la curació NO, la cronicitat SI, des d'ara i tota la vida, un medicament, un altre per evitar els efectes secundaris, un altre per preveure... i així, entre el que tenia i el que desencadena el medicament, uns pocs s'omplen les butxaques. També hi ha aliments, per dir alguna cosa, o begudes, que contribueixen directament a malmetre l'organisme, i d'això no se'n diu que siguin perjudicials, es venen, es fan anuncis amb criatures, es presenten com si fossin el paradigma de la qualitat alimentària, actuals i moderns i, paral·lelament, es veta des d'instàncies nacionals i internacionals els beneficis de diferents plantes que milloren la qualitat de vida i estalviarien en la farmàcia... ah! Aquí hi ha el problema, i es silencia i es prohibeix l'ús de plantes com la kalanchoe (colombiana), l'epilobi, el panical, l'artemísia, entre d'altres, i sembla que les farmacèutiques es posen nervioses quan se'n parla, però saben que els seus lobbys controlen el mercat, i tenen els seus sistemes per seguir fent-ho.
elrotoelpais@gmail.com
Darrerament ha sorgit un discurs referent a les vacunes, vacunes si, vacunes no... això no és un debat! Això és una altra de les instrumentalitzacions del discurs públic a partir d'una malaurada situació. I per què no ens podem creure res del que ens diuen? Doncs per què les vacunes representen molts diners, per què unes van bé, però altres comporten poca cobertura i molts efectes secundaris i si no tenim confiança amb els portaveus del discurs, com decidir? Les vacunes contribueixen a defensar l'organisme de diferents agents externs, però què pot passar si des de fora incrementem la cobertura i no facilitem hàbits saludables per incrementar la defensa des del propi organisme?
Encara ens queden més situacions, inventar-se malalties, fer publicitat i vendre medicaments com si d'una mercaderia convencional es tractés, proveu d'engegar aquest moble que tenim quasi tothom al menjador, de cada tres anuncis, un és d'un medicament, feu-ne la prova, després hi ha el formulisme... això és un medicament... etc. Eufemismes, per fer veure que és seriós, jugant amb el poder simbòlic de la bata blanca. No és més sa aquell qui pren moltes pastilles sinó aquell qui fa una vida sana... una dieta mediterrània, oli d'oliva i fruits secs redueixen el risc cardiovascular, i darrerament s'ha publicat en revistes científiques que preveu el càncer de mama i la retinopatia amb persones amb diabetis, i per què no es fa més difusió d'aquests avenços? Siguem persones crítiques en totes les esferes de la vida, siguem responsables i qüestionem-nos allò que se'ns ven des de diferents mitjans que estan dominats pels poderosos, si no ens ho creiem quan parlen de política... per què ens ho hauríem de creure quan ens parlen de medicar la vida quotidiana? Fem dieta mediterrània, exercici, anem al CAP quan calgui, a l'herbolari i siguem crítics i responsables amb la nostra salut! Carmina Olivé
2
21N Dinar popular contra la violencia inmobiliaria, Passeig del Born
21N Dinar popular i activitats en suport a la nostra veïna Montse víctima d’assetjament immobiliari AVV del Casc Antic
Volem denunciar un nou cas d'assetjament immobiliari fruit de la política urbanística que va impulsar l'anterior consistori i de l'afany de lucre de la propietat per damunt de qualsevol altra consideració.
Afectació del Museo Picasso, El Periódico 1996.
En aquest cas són els nostres veïns del Casc Antic, la Montse i el seu marit, les víctimes d'aquest flagell social. Ells són els últims llogaters de l'edifici del carrer Flassaders 30-32 en el que hi viuen des de fa anys. El propietari de l'edifici, Mauri Casals Grup S.L, va utilitzar una falsa declaració de ruïna per anular tots els contractes de lloguer de renda antiga i en virtut d'aquesta han hagut d'abandonar l'edifici 26 famílies. Declaració de ruïna que mai no ha estat sustentada. La Subdelegació del Govern Civil, recolzant-se en l'anterior Ajuntament, va aprovar aquesta resolució de ruïna i l'Ajuntament va concedir la llicència corresponent. Llicència que es va recórrer pels veïns
que encara resideixen a l'edifici. El nou Ajuntament no ha rectificat aquest greu error i ha desestimat el recurs
dels veïns que encara hi viuen, al·legant que en l'edifici no hi ha veïns ocupant-lo. Aquesta finca estava afectada per l'ampliació del Museu Picasso i no valia res. Gràcies a la lluita veïnal de l'AVV del Casc Antic, l'edifici es va protegir com a patrimoni industrial i es va salvar pensant que els veïns hi podrien continuar vivint. Ara es demana a l'Ajuntament que faci efectiva aquesta protecció i no permeti la seva transformació fraudulenta en pisos turístics o en un hotel i aturi l'expulsió dels seus darrers veïns.
Malauradament dia a dia som testimonis de l'assetjament immobiliari, moltes d'aquestes víctimes són dones, per això volem aprofitem el Dia Internacional contra la violència de gènere del 25 de novembre per organitzar una jornada de solidaritat el 21 de novembre al Passeig del Born per denunciar l'expulsió dels veïns i veïnes víctimes de l'especulació del Casc Antic. Organització: AVV del Casc Antic, Ca la Dona, PIAD, Casa Iberoamericana de la Mujer, Taula de dones del Casc Antic, Xarxa Antirepressió, Comissió d’Afectats pel Projecte Urbanístic del Born, @Iaioflautas i Dones contra el mobbing immobiliari.
3
Sopar de Festa Major a la Pl. Comercial Festa Major del Casc Antic
PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DEL CASC ANTIC DE M. Assumpció Vilà i Planas BARCELONA, 19 DE JUNY DE 2015 Síndica de Greuges de Barcelona
“Gràcies per haver-me convidat a fer el pregó de la Festa Major del Casc Antic, que l'associació de veïns heu organitzat un any més. La participació veïnal i les associacions de la nostra ciutat són un potencial social i cívic que fan que Barcelona sigui un model d'integració entre els diferents agents de la ciutat per aconseguir una convivència i un suport que beneficia a tothom. Tinc una especial afecte pel vostre barri i l'antic mercat del Born, que tinc al darrere. Vaig treballar set anys al carrer del Rec. Va ser a mitjans dels anys 60 en una empresa importadora de pinyes, cocos i plàtans de Canàries. Els que tingueu una edat, com jo, recordareu que en aquella època tot el voltant del mercat era ple de magatzems de fruites i verdures. La meva vinculació al barri i a l'antic mercat del Born és també sentimental. Aquí va ser on vaig conèixer a la que va ser la meva parella durant 36 anys. La zona ha canviat molt. L'any 1971, el mercat de majoristes de fruites i verdures se'n va anar a Mercabarna i el barri va entrar en un procés de transformació. M'atreveixo a dir que heu viscut un procés de transformació de més de tres dècades, on aquesta estructura, l'antic mercat, no ha acabat de donar el rendiment que s'esperava. Ha estat un procés llarg. No s'aconseguia trobar el disseny adient fins que, ara sí, s'ha aconseguit que el Born sigui un centre cultural de referència, de gran valor arqueològic, on podem contemplar la historia dels nostres avantpassats de finals del segle XVII i principis del XVIII. Ja com a síndica, el maig de l'any passat, vaig tornar al Casc Antic. A la Sindicatura tenim un projecte, que es diu “A peus pels barris de Barcelona”, que té com a objectiu conèixer les diferents realitats de la ciutat des del carrer.
4
La passejada pel vostre barri la vàrem fer conjuntament amb l'Associació de Veïns i Comerciants de Santa Caterina, el Centre de Sant Pere Apòstol i l'Associació de Veïns del Casc Antic. Durant la visita, ens varen exposar diferents preocupacions i problemes: l'impacte causat per l'empresa GoCar, dedicada a llogar vehicles turístics, que ocasionava soroll i contaminació; un local de consum de cannabis que no controlava l'entrada dels menors; un solar ple de runa d'un enderroc, als carrers d'Arc de Sant Cristòfol i dels Mestres Casals i Martorell, que s'havia de destinar a equipaments; la manca de coordinació entre diferents entitats i serveis socials en la distribució d'aliments per als més necessitats; la proliferació de pisos turístics que encareixen els lloguers i fan que els habitatges siguin inaccessibles per als veïns i veïnes; la manca de lavabos públics; el conflicte generat per la construcció de l'hotel del Rec Comtal... També ens varen exposar molts aspectes positius: la millora urbanística que ha experimentat el barri; la diversitat de veïns vista com un enriquiment col·lectiu; el treball del veïnat pel foment i la dinamització del comerç de barri, la promoció d'artistes i dissenyadors
Circ a la Pl. Comercial Festa Major del Casc Antic
Contes al Forat de la Vergonya
Fem de pont entre la ciutadania i l'Administració municipal. I apropar-se a nosaltres és fàcil. L'actuació és Festa Major, Documentals i teatre del oprimit al Passeig del Born
de la zona, les ajudes als emprenedors... Permeteu-me ara que us parli de la Sindicatura, que tinc l'honor de representar. És una institució que va començar a funcionar l'any 2005. És un òrgan unipersonal complementari de l'Administració municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania de Barcelona i de les persones que es trobin a la ciutat encara que no siguin residents, però que s'hagin sentit perjudicades per l'Ajuntament. La Sindicatura pot intervenir en tots els assumptes que afecten a la vida diària dels ciutadans i ciutadans i que tenen a veure amb els serveis municipals: seguretat ciutadana, transport, neteja, serveis socials, habitatge, Guàrdia Urbana, tributs, llicències d'activitats, urbanisme, etcètera. Volem col·laborar en la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Per això, us animo que, davant de qualsevol problema, en els feu arribar.
sempre personal, directa, reservada i gratuïta. Finalment, us volia desitjar bones festes. Aprofiteu aquest programa magnífic que l'associació de veïns ha preparat, ple d'activitats lúdiques i culturals, de festes populars per gaudir de l'entrada de l'estiu.
5
Turistes o veïns, la turistificació del Casc Antic
Campanya NO Hotel al Rec Comtal/Turistes a la Rambla
C.S
Si busquem per la xarxa el significat de l'anglicisme “turistificació” el primer que ens surt és la definició que en fa el “Portal de Turismo y Hostelería” resant el següent: Proceso por el cual se transforma un hecho histórico, social o cultural en un producto valioso en el mercado turístico. Para ello es necesario que ese hecho adquiera ciertas características que permitan comercializarlo. Existen dos visiones diferentes del proceso de turistificación: la que lo contempla como falsificación y la que lo entiende como aprovechamiento de un recurso. Se atribuye la acuñación del término al economista brasileño Stephen Kanitz, que al parecer lo usó por primera vez en un artículo publicado en la revista Veja. Així doncs, seguint el sentit d'aquesta definició la turistificació és un procés, un procés de transformació, mitjançant es transforma un fet en un producte mercantil, un producte de les relacions humanes en una mercaderia útil pel mercat turístic. És a dir, és el nom que se li dóna a la transformació d'un bé d'ús col·lectiu en un bé privat. Com es dóna aquest procés? Primerament, és necessària una intervenció decidida per part de les administracions (Ajuntament, Parlament) per tal de canviar el marc legal (Pla d'Usos, Llei de Barris, Llei d'arrendaments, política d'habitatge, inversions urbanístiques...), amb l'objectiu de transformar els usos establerts per uns altres adients a la “Llibertat del Mercat”. Canvis normatius que han de fixar les bases de la privatització de l'espai públic i la seva explotació per part dels mercaders. Arrendament de l'espai públic, alliberament de les restriccions horàries, de les activitats i les llicències; normatives, que el cap i a la fi han de donar seguretat jurídica a la inversió privada i
6
generar indefensió en els veïns i veïnes dels barris. La planificació acurada i decidida per part de les administracions, reforçant la preeminència del mercat per sobre de qualsevol altra consideració, aplanen el terreny per l'arribada dels grans inversors que aprofiten el canvi “d'usos” i l'atracció que generen els barris antics, implantant-hi massivament la industria hostalera i de l'oci. La pressió que genera aquesta inversió juntament amb l'entrada en vigor (1/1/2015) de la llei d'arrendaments urbans (LAU 1994) que liquida els antics contractes (economia d'extracció rendista), provoca l'augment exponencial del preu del lloguer dels locals comercials que trastoca l'activitat comercial de soca-rel, provocant un daltabaix que pràcticament ensorra el comerç de proximitat, i trenca definitivament l'equilibri dels serveis del barri. La implantació gradual del nou comerç també transforma l'espai públic, que passa a ser ocupat per les terrasses de bars i restaurants que juntament amb l'oferta d'oci de música fins altes hores de la matinada i alcohol barat atreuen més turistes cap el barri. La transformació del barri en un espai especialitzat i tematitzat permet els operadors dirigir grans masses de consumidors abocant-les en aquesta oferta. La forta presencia turística és clau en la demanda d'allotjament que canvia l'habitació del barri, transformant edificis sencers en hotels, pisos i estudis en apartaments. La consolidació d'aquesta oferta i demanda fa incrementar exponencialment els preus dels lloguers dels pisos i el cost per omplir la cistella. Quin son els efectes de la turistificació en els nostres barris? La reconversió dels nostres barris en un supermercat temàtic, en un sexshop de banalitats dirigit a satisfer l'efímera il·lusió turística, ha d'alimentar l'afluència permanent de quasi bé vuit
milions de turistes (dades oficials de la ciutat de Barcelona 2014). Tenint en compte que la seva majoria es concentren en els barris de la façana litoral, aquests son la manifestació del greu impacte que han sofert els nostres barris, de l'expulsió i substitució dels seus veïns i veïnes que marxen, que ja no poden més!, empesos per la força del procés de turistificació. L'èxode de veïns iniciat amb el tancament del Mercat del Born (1971) ha estat constant, i cal afegir-li la transformació de les condicions d'habitabilitat duta a terme en el darrer període. Amb la proliferació dels apartaments turístics, per la seva pròpia naturalesa especulativa basada en la rotació, s'ha trencat el veïnatge i la convivència, amb preus de 100€ la nit, pressiona a l'alça els preus de l'habitació, fent impossible que un barceloní s'hi pugui allotjar. Impulsen el mobbing com en el cas Mauri, el mateix president de la patronal dels apartaments turístics (Apartur) ho adverteix: l'obligació que estableix la modificació del Pla d'Usos de Ciutat Vella, perquè aquests pisos s'agrupin en un màxim de sis anys en edificis únicament destinats en aquest ús pot encoratjar l'assetjament immobiliari cap els veïns. Transforma, certament, el barri amb l'ajuda pública: la política d'habitatge ha estat minsa, estèril, misèrrima, insultant! I els que fan els números ho saben molt bé un veí o veïna menys, deixa l'espai lliure a l'especulació, és un turista més, una oportunitat de fer més negoci.
SOSI 18 La pressió d'aquesta industria extractiva va dirigida al cor mateix de la nostra existència, mentre aquí tractem de viure, el barri s'enfila cap una major fotesa... Si cal s'hi modifica l'urbanisme: si necessitem residències per la gent gran, es construeixen hotels com el cas del Rec Comtal, on hi anaven biblioteques s'hi aixequen mausoleus de la Barcelona anterior a la que ben bé ja ens hi podrien afegir. Les franquícies, les andròmines i les marques de la distinció han substituït les botigues que ens abastaven. Les places i els carrers s'han convertit en un problema de salut pública, el xivarri que genera la industria impedeix el descans, els carrerons son urinaris i l'alcohol juntament amb la idea de “aquí pots fer el brètol” associada a la necessària llibertat dels nous clients ens aboquen a contemplar la nova colonització dels turistes enfront de més turistes. Els que encara vivim al barri exercim, sense voler-ho, de figurants d'una Barcelona desapareguda i la nostra vida social és l'objecte del desig dels voyeurs i mercaders.
El barri ja és una mercaderia i allò que s'hi relaciona en aparença, la notícia dels beneficis que aporten els turistes a la ciutat, és una fal·làcia àmpliament difosa pels medis que tractant d'alinear-nos amb aquesta ridícula idea, fent-nos participar d'uns guanys d'extracció fruit de la destrucció dels nostres barris. Així mateix, com aquells que pregonen la possibilitat de fer d'aquesta, una “activitat sostenible”.
PROU SOROLL! VOLEM DORMIR! Un dels problemes que més perjudica als veïns i les veïnes del barri és el soroll nocturn que ens impedeix el necessari descans. Avui en dia el problema del soroll, generat pel fet de convertir els nostres barris en espais de lleure al servei de l'explotació turística, s'ha convertit en un problema de salut pública que afecta les nostres vides, que ens pertorba el descans i la salut. En contra del xivarri al barri, per a reivindicar el nostre dret al descans i a dormir en silenci, per fer-li front, us proposem aquest seguit de reivindicacions: REIVINDICACIONS: - No als apartaments turístics: Abolició i tancament dels pisos turístics. Inspeccions a càrrec de la Generalitat-Ajuntament, amb les multes dels apartaments il·legals, indemnitzar el tancament de les llicències legals. - Crear habitatge social: Un 75% dels apartaments turístics son irregulars, aquest negoci s'aprofita dels nostres barris, no paga impostos i fa pujar els preus i els lloguers. La Borsa de lloguer social amb el preu controlat pel Consorci d'Habitatge no té ni un sol pis localitzat a Ciutat Vella i tan sols 6 a tota Barcelona. Incorporar els pisos turístics a una bossa d'habitatge social i crear una bossa d'habitatge d'emergència (desnonaments, situacions d'exclusió, violència...) - Reducció d'hotels: No més hotels. Aturar els que estan en projecte destinant-los a habitatge social. Els que estan en construcció destinar-los a residències de gent gran. - Reducció de llicències d'hostaleria i restauració: el nombre d'establiments dedicats en aquest monocultiu s'ha de reduir i equilibrar mitjançant les llicències pertinents per poder habitar
els nostres barris. Obligatorietat de traslladar i insonoritzar tota la maquinaria d'aquesta industria en els terrats. - Reducció de les terrasses: el lloguer de l'ús privat de l'espai públic ha d'estar en funció de l'espai públic disponible i no dels metres quadrats de l'establiment que els demani. Marcatge en el terra de l'espai llogat i obligatorietat de mostrar la llicència corresponent en un lloc visible des del carrer. - S'han de regular els horaris comercials seguint les necessitats del descans i assegurant aquest dret. Tancament immediat de les activitats que fan soroll i el seu trasllat en espais adequats en aquesta activitat (polígons, espai sense veïnat...) Horari de tancament de les activitats anomenades “lúdiques”. Caps de setmana fins les 24h, resta fins les 23h. Horari del comerç de proximitat: de 8h a 22h. Diumenges tancat. Horari de la resta de comerços: de 9 a 20h. Diumenges tancat. No es pot fer soroll! De les 22h a les 8h i els diumenges les 24h. - Abolició de la modificació del Pla d'Usos de Ciutat Vella. Posada en vigor del pla d'usos d'abans del 2007. 7
La mujer de visión amplia - la guerra (¿civil?) de Siria desde SOSISaíd 18 Limaza el punto de vista de los propios Sirios
Europa: el nombre viene de la mitología griega, según la cual Europa personifica la "mujer de visión amplia", una princesa fenicia (del levante sirio-libanés) que secuestró Zeus, camuflado como toro, para luego seducirla en la isla de Creta. Este artículo refleja el punto de vista de diferentes ciudadanos sirios que viven bajo el régimen oficial. Seguramente haya opiniones diferentes de compatriotas que no están reflejadas en este artículo, y deberían tener cabida en otro artículo de periódico sin prejuicios. Para comenzar he de informar que del total de la población de Siria, entre un 70% y 80% viven actualmente en la zona oficial (controlada por el régimen de Bashar Al Asad). La mayor emigración se produce dentro del país, desde las zonas en manos de los rebeldes hacia la zona controlada por el régimen oficial. Para corroborar esta afirmación doy un ejemplo: La facultad de arquitectura de la universidad pública de Damasco actualmente tiene inscrito a 3000 estudiantes, cuando en tiempos anteriores al conflicto, tenía aproximadamente 1500 inscripciones. A raíz de la migración reciente de refugiados Sirios a Occidente l'Associació de Veïns del CascAntic de Barcelona me pidió escribir un artículo sobre la situación precaria de la minoría cristiana en Siria, tomando en cuenta mis contactos directos con mis familiares y amigos en este país. Con motivo de este artículo inicié una serie de entrevistas con sirios que viven en la región del régimen oficial. Viendo que el sufrimiento del pueblo Sirio es un fenómeno independiente a su pertenencia religiosa o étnica (de las que muchos hay), llegamos a la conclusión de que es mejor hablar de la visión de los propios sirios respecto al conflicto bélico en su país, y compararlo con la imagen que se está dibujando en los medios de comunicación Europeos. El primer gran mito que hay que desmontar es el titular de la historia: "Guerra civil de Siria". No se trata de una guerra civil. Se trata de una guerra de intereses internacionales para conseguir el control sobre una región que desde siempre ha sido deseada por la política internacional. Aunque es cierto que el comienzo del conflicto fue promovido por los propios ciudadanos sirios, deseosos de un cambio gubernamental, el fuego fue aumentando debido a la introducción desde el exterior de grupos paramilitares profesionales, mercenarios que provienen de países como Chechenia, Túnez, Arabia Saudí, Líbano etc. Estos mercenarios vienen de entornos sociales con alto desempleo y buscan trabajo para ganarse la vida. Una característica del conflicto es la volatilidad de las fronteras entre los diferentes bandos que intervienen. Esto sucede, entre otros motivos, porque los mecenas que los financian van cambiando las tarifas de pago, haciendo que los mercenarios cambien de lado en función de la mejor oferta. La mayoría de estos grupos paramilitares (no todos) pretenden establecer un estado islámico radical, aunque no coincide con el concepto de vida de la mayor parte de la población Siria,
8
independientemente de su pertenencia religiosa. Hay que recordar que la sociedad Siria antes de empezar el conflicto estaba muy orientada hacia la cultura occidental Europea, con muchos lazos entre los emigrantes Sirios que vivían y siguen viviendo en Europa y sus familiares en el país. Por ejemplo: el 50% de los sirios eran seguidores del FC Barcelona y el restante 50% del Real Madrid. Quien paga a los grupos paramilitares? Parece que la mayoría de los fondos provienen de los magnates de Arabia Saudí, Qatar y otros países de la península Arábiga. Estados Unidos está apoyando económicamente a los rebeldes moderados "democráticos". Además de estos grupos paramilitares, existen otros dos actores principales: los rebeldes Kurdos y el régimen oficial Sirio. Los kurdos pretenden establecer un país propio en el norte de Siria, enlazado con una zona norte del Iraq y otra del sur de Turquía. Este grupo étnico ha sido el gran perdedor de las guerras mundiales del siglo pasado, porque con la definición de “Oriente Medio” en sus estados actuales, ellos no tenían un territorio propio. El régimen oficial Sirio se basa en un sistema autoritario que en los años anteriores a la crisis había conseguido un auge económico importante, haciendo participe de este auge a gran parte de la población. Este es un motivo, por el qué gran parte de la población, que vive bajo este régimen, lo percibe como el mal menor entre todas las opciones posibles para terminar con la guerra. Como en todas las guerras, todas las partes del conflicto han sido responsables de matanzas sin prestar demasiada atención a cuestiones humanitarias. Por eso nos extraña el dibujo que se traza por parte de los medios de comunicación occidentales sobre el conflicto, siendo Assad el malo y las demás fuerzas (con excepción del Estado Islámico), los buenos. Es evidente que hay fuerzas políticas (potencias internacionales) que quieren derrocar al régimen sirio,
Esperanza
con la excusa de establecer un estado democrático. De ahí la opinión predominante entre los sirios, que se ven como peones en un partido de ajedrez con múltiples actores: Estados Unidos pretende conseguir el control sobre la región del Mediterráneo. Les resulta molesto que Rusia todavía mantenga una base militar importante en la costa de Siria. Esta base es la última que le quedó a Rusia, después de que desaparecieran (¡que casualidad!) los demás países que aún tenían presencia: Yugoslavia y Libia. A Rusia le interesa estar presente en Siria, porque además de la base naval en Tartus (antigua ciudad fenicia), también puede controlar los flujos de gas y de petróleo que venían tradicionalmente desde Iraq y pasaban por Siria. Francia e Inglaterra, los dos países con más tradición de presencia en Oriente Medio, han optado sorprendentemente por derrocar al régimen de El Assad, aparentando estar molestos por tener un sistema no democrático (¿será el único país sin democracia en la región?), sin tener en cuenta la fuerza militar y el apoyo que sigue teniendo en la mayoría de la población. Actualmente estos dos países se han dado cuenta del callejón sin salida de su política de Oriente Medio e intentan remar hacia atrás, sobre todo a raíz de la ola de refugiados que les puede llegar tarde o temprano. Turquía también tiene pretensiones de derrocar al régimen Sirio, pero con una explicación más clara: Conseguir el control, aunque fuera indirecto, del norte de Siria, para desestabilizar allí a los rebeldes Kurdos. Israel, por supuesto, es el que está más contento con lo que está pasando en Siria, porque este es un país vecino que ha sido, aparte de Irán, su único enemigo declarado con cierta capacidad militar. ¿Y Arabia Saudí? Junto con Qatar son dos regímenes sunitas que tienen un viejo conflicto con Irán, país de confesión chiíta, que a su vez es el principal aliado de Siria. Entonces derrocar el régimen Sirio sería desestabilizar el eje Damasco-Teherán. En este puzzle confuso se ven atrapados los sirios que siguen viviendo en su país. Con el boicot económico y la guerra que ya dura más de cuatro años, el coste de la vida ha ido subiendo hasta valores inimaginables. Esto junto a los cortes de luz y la escasez de recursos básicos cómo el agua, hacen que el sufrimiento cada vez sea más grande, con lo cual la gran mayoría de la población simplemente quiere que se acabe el conflicto, siendo el régimen actual su opción preferida. Eso no quiere decir, por supuesto, que no prefieran vivir bajo un sistema democrático más abierto. Pero un cambio democrático tiene que realizarse desde el propio país, siendo un proceso lento, que puede tardar varias decenas de años, que es lo que han necesitado los propios países democráticos, si miramos atrás hacia nuestro propio pasado.
jóvenes que pueden reequilibrar la pirámide de la población. Sabiendo el alto porcentaje de titulados con bachillereado en Siria (31% respecto a 28% en Alemania)( buena formación), ha abierto sus puertas para estos emigrantes. Quiero demostrar con un ejemplo concreto, la manipulación de las noticias que llegan a España/Europa sobre el conflicto en Siria. Se trata de un ejemplo escogido aleatoriamente, pero que representa la tendencia actual de política de información. El 17 de agosto aparece una noticia en todos los medios de comunicación en España: El terrorista Assad asesina el 16 de agosto a 90 ciudadanos en Duma (una ciudad satélite de Damasco), de los cuales muchas son mujeres y niños. Se muestra una foto del suceso, y se da como fuente de la noticia la "Syrian Human RightsWach", una agencia ubicada en Londres especializada en hacer reportajes no oficiales sobre la guerra en Siria con un perfil claramente "Anti-Assad". Esta información sale en todos los periódicos, casi con el mismo texto y la misma foto. El evento no es inventado, y por supuesto despreciable y sin duda terrible para las víctimas y sus familiares. Pero curiosamente es un tipo de información claramente incompleto, porque le falta la otra mitad de la historia. Duma es una ciudad en manos de los rebeldes extremistas del "Ejército del Islam" (promovido por Arabia Saudí), que ha tomado el poder en esta zona y amenaza con conquistar más barrios de Damasco. Este "Ejército del Islam" está obligando a los jóvenes de Duma a luchar en su bando (estrategia común en esta guerra), y recientemente ha secuestrado a 4000 mujeres de la ciudad vecina de Adra, a las que están utilizando como escudos humanos o vendiéndolas en el mercado como esclavas. Pero este no es el motivo del ataque de la aviación militar del régimen sirio en Duma. La prensa occidental oculta que el día anterior al 16 de agosto, el "Ejército del Islam" lanzó un ataque de más de 50 cohetes de modo aleatorio sobre los barrios controlados por el régimen sirio, provocando casi 90 muertos, casi todos ellos civiles.
La discusión en Europa sobre las cuotas de refugiados es ridícula sabiendo que los propios sirios, cuando estalló el conflicto en Iraq, recibieron sin grandes problemas a 1,5 millones de refugiados iraquíes (aproximadamente el 8% de la población total, equiparable a 3,6 millones de refugiados en España). Alemania ha entendido el efecto positivo de tener a nuevos ciudadanos en su país, ya que necesita a
9
Trobada Oberta
Ceferino Alonso SOSI 18
El passat 30 de juliol, a les 18.30 i en la rambla de Santa Mònica de Barcelona, es va fer la primera Trobada Oberta de la nova regidora de Ciutat Vella Gala Pin, acompanyada de l'equip del districte, amb veïns i veïnes i entitats del Barri. Encara que no va ser el primer acte al carrer i de proximitat del districte de Ciutat Vella del nou mandat municipal, perquè durant la campanya electoral ja se n'havien fet, sí que va tenir un caràcter diferent dels anteriors.
consistori de dissoldre'ls. Tots recordem les dificultats que ha tingut anteriorment aquesta regidoria quan s'ha plantejat treballar per una Ciutat Vella al servei dels ciutadans i ciutadanes i no dels poderosos.
En els actes electorals les promeses, les propostes, els objectius i les crítiques al govern municipal anterior, eren aplaudides pels presents, doncs realment recollien els desitjos que els veïns i les veïnes enviaven a la candidatura.
Foto: Teresa veïna afectada per el Hotel del Rec Comtal
Foto La Directa
En aquesta ocasió la Regidora va fer un balanç, encara limitat, tenint en compte que feia poques setmanes que s'havia constituït el nou Consistori. Es va veure una actitud tant amb ella, com en els consellers i a les conselleres i, a l'equip tècnic que l'acompanyaven, una voluntat sincera d'acomplir les promeses fetes, i que recordem una vegada més, i seguirem insistint en
elles: la regulació o transformació dels anomenats pisos turístics, hotels, restauració, terrasses, el soroll, tant el nocturn com el produït per un trànsit d'ambulàncies, bombers, policia, motos de gran cilindrada, la regulació de patinets elèctrics, bicicletes i nous vehicles, que agafen gran velocitat, per les voreres. Acabar amb els desnonaments, solucions pel Port Vell. La reformulació del Pla d'Usos de Ciutat Vella pot ser un bon instrument. En definitiva la dignificació i la repoblació de veïns i veïnes dels barris que conforma el districte de Ciutat Vella. A la nova regidora, Gala Pin i al seu equip, no li ha tocat un districte fàcil. Li ha tocat un dels més complexos de la ciutat, segurament el que més. Es van plantejar situacions contradictòries, com la sortida dels antiavalots, tot i que hi havia el compromís del
10
En la Trobada va haver-hi moltes intervencions per part dels veïns i veïnes, manifestant la seva preocupació pels problemes que aquí hem anat assenyalant i que insistim no seran fàcils de solucionar. Una manera d'abordar les reivindicacions veïnals ha estat tradicionalment la mobilització i la negociació. Les dues inseparables, però perquè hi hagi negociació ha d'haver-hi mobilització. La voluntat política permet avançar, però no és suficient, s'han de crear condicions objectives, perquè hi pugui haver una negociació que millori la vida de les persones del barri i alhora no escanyi qui hi vulgui treballar o tenir el seu negoci. És necessària també molta labor pedagògica, i no només cap als veïns i veïnes o be la repressió o la prohibició com a resposta). Treballar per a una consciència ciutadana democràtica, participativa, solidària i de progrés. Una política basada en gestos no és suficient, ha d'haver-hi un projecte que contempli les diferents temporalitats, a curt, a mig i llarg termini, no una planificació reactiva. Al costat d'una bona labor de gestió ha d'haver-hi un treball d'activisme ideològic i cultural. Les entitats veïnals, associacions de veïns, de barri i culturals poden i deuen ser els instruments que vehiculitzin aquesta activitat. Un canvi de mentalitat de la ciutadania és el que permet un canvi social. El nou equip ha de liderar aquest canvi, cal que compti amb les diferents forces actives del districte i el treball conjunt permetrà el canvi que faci del districte un espai amic per viure-hi.
Mercè Queralt
MANUFACTURES TÈXTILS AL QUARTER DE Lluís Pifarré SANT PERE Al llarg dels temps, dins el Casc Antic, han existit indústries dedicades als rentats i als tints de teles tèxtils, (indústries del ram de l'aigua) mercès a la quantitat d'aigua de que sempre ha disposat.
Els aqüeductes arribant a la ciutat de Barcino emmurallada
A l'època terciària, la serra de Collserola i el Barcelonès, estaven rodejades pel mar. En fases posteriors, el Vallès i altres entorns de Molins de Rei i Martorell, ja eren terra ferma. Amb el transcurs del temps, les terres i pedres arrossegades pel Llobregat, el Besòs i els torrents de Collserola, van anant cobrint gran part del pla de Barcelona. Mar endins, s'hi veia l'illa de Montjuïc, seguin la línia de la costa es distingia una segona península, el mont Tàber (la futura Barcino i actual barri Gòtic), i una mica més enllà, una tercera; el turó del Cogoll (on s'ubicarà segles més tard el monestir de Sant Pere). En aquests tres turons i habitaran poblats ibers, anomenats “Laietans”.
Els romans, a l'envair la Península Ibèrica, que van anomenar “Hispania”, fundaren, entre altres llocs, Barcino, al mont Tàber, de 18, 50 metres d'altitud (actual seu del Centre Excursionista de Catalunya) Construïren dos aqüeductes, un d'ells portava l'aigua des de Sant Genís dels Agudells -al mont de Collserola-, baixava pel torrent de l'Olla, fins al carrer dels Arcs. L'altre portava l'aigua de Montcada (Besòs), fent un llarg recorregut paral·lel al de la Via Augusta, passava per Trafalgar, pels arcs quasi soterrats de Jonqueres, creuava la riera de Sant Joan, baixant pels carrers de les Magdalenes i dels Capellans i mitjançant aqüeductes d'arcades arribava a les torres de les muralles de plaça Nova. Els tints tèxtils del quarter aprofitaven l'aigua de la riera del Merdançà (nom degut a la seva flaire pudent), que passava per davant de la muralla de l'actual plaça Ramon Berenguer III fins arribar al costat de muralles. Posteriorment aquesta riera es va fer encausar per la Bòria i Carders fins a desguassar al Rec Comtal. Al Museu d'Història de Barcelona s'hi poden veure les bugaderies i els tints tèxtils d'aquests temps. Es blanquejaven els draps amb cendra, calç i orina, i els perfumaven amb llevat d'espígol, que a més de perfumar repel·lia les arnes. Els mordents (substàncies que permeten la fixació dels colorants als teixits) usats eren l'orina, alum, segó i calç (D'aquí provenien les males olors). També en el museu es poden contemplar els residus d'hematita (òxid de ferro per tintar vermells), estam de safrà (per tintar taronges i grocs) i herba pastell (per tintar blaus). A l'edat mitja, aprofitant els trams de l'aqüeducte que venia de Montcada, es construí la zona del Rec Comtal que regava la terra i alimentava els molins. El rec entrava per l'Horts dels Velluters, baixava per les Basses per alimentar els molins, seguia per Sant Agustí, pel Molí de la Sal (després Tantarantana) fins fer camí cap el mar. El gremi dels llaners estava al costat del pont de Campderà que creuava sobre el Rec Comtal-Portal Nou. Tots els tintorers tèxtils de la llana i la seda s'instal·laren al S. XIII a prop d'aquest
rec, convertint-se en el nucli tèxtil més important de Barcelona. El tintorer feia voltar el teixit entorn d'un eix per tant que el colorant penetrés de manera uniforme, després l'assecava a l'aire lliure a l'Hort dels Tiradors, en uns estenedors (tiradors), a més, al barri hi havia els fabricants de les filatures i dels teixits. Entre els artesans al quarter de Sant Pere, també hi havia els relacionats amb el blat i l'oli, les espelmes, els carruatges, els mestres d'obres, els fusters, les impremtes, els de la pell (assaonadors i blanquers) Amb els teixits produïts es confeccionaven camises, llençols, cortines, draps de cuina i de neteja i també veles pels vaixells. Amb el cànem es feien vestits senzills, sacs, cordes i soles de sabates, l'espart servia per fer cistells i espardenyes. El carrer Carders, es rentava i s'ordenava la llana a les cardes. Al S. XVI-XVII, els velers o seders estaven instal·lats als carrers d'Argenteria, Montcada, de la Bòria i els Mercaders, i com artistes dels teixits, iniciaren els estampats en conèixer l'art dels dibuixos i dels colors aplicats als tèxtils. A mitjans del S XVIII promogueren l'escola de dibuix de la Llotja. Al S. XVIII, hi havia filatures i telers a les valls del Pirineu i a les comarques del Llobregat, del Vallès i de Roda. A final del XVIII inicis del XIX es van formar fàbriques a Terrassa, Sabadell, Mataró... i cap el 1825 el gremi de Barcelona del Rec ComtalPortal Nou va desaparèixer (queden la portalada al carrer Portal Nou, un lleó a la façana, una placa dels consellers de 1728, i el pou del carrer petons) El gremi de tintorers i paraires, estava dominat per les famílies Aymar, Cantarell (indústria de la seda) Pujol, Escuder, Vilumara... i posteriorment al S. XVIII-XIX, van sorgir altres importants fabricants com els Solá, Cortines, Sert, Ribes, Formentí, etc. En arribar a l'Índia, els portuguesos i els anglesos descobriren que feia segles que estampaven teixits de cotó amb unes tècniques desconegudes a Europa. Al S. XVII arribaren mostres d'indianes de cotó als mercaders i artesans del quarter que causaren admiració general. Per primera vegada es podia vestir amb color vius com la seda i amb dibuixos fantàstics. Durant varies dècades Barcelona fou la ciutat europea amb més producció d'estampats i molt valorada en les exposicions universals. A la meitat del S XIX, els colorants eren d'origen natural, vegetal o animal (mol·luscs o insectes) S'aconseguien diferents tonalitats partint de les plantes següents: la galda que dona un color groc i gamma d'ocres, la roja tintòria dona un color vermell, la planta pastell: donen un color blau. Mesclant galda i pastell s'obté el color verd, roja i galda el color taronja. Els inicis del S XX van ser fonamentals per l'evolució del disseny tèxtil un cop les indústries ja havien traslladat els processos de fabricació a altres municipis, i a la segona meitat del S XX Barcelona era un centre internacional de disseny. Gravadors, pintors, decoradors, van seguir l'empenta creativa dels velers. Actualment del quarter ens queden els carrers que acolliren aquestes fàbriques, de les quals en queden poques restes: alguna església, pedres, ferros, fustes, tradicions orals i escrites i uns quants documents. La introducció dels telers de jacquard a inicis del S. XIX, va significar una forta novetat en la indústria tèxtil. En un moment de grans canvis, els teixits del quarter de Sant Pere van ser valorats com els millors del món per disseny i la tècnica emprada. Si estàs interessat en fer recorreguts històrics pel Casc Antic escriu: sosicascantic@yahoo.es
11
CARRER DE LA BÒRIA
Mercè Queralt
Pel forum bovarium, denominació llatina pel lloc destinat a guardar bestiar fora muralla. Posteriorment s'aixecà en aquest lloc una torre anomenada de la boieria, nom que varià al llarg del temps pel de boeria i finalment pel de bòria. Bòria significa raval dels bous als afores o fora muralla en aquest cas. Des de l'Edat Mitjana fins entrat el segle XIX fou molt comú la pràctica de fer “passar Bòria avall” els delinqüents. Aquesta expressió barcelonina era l'equivalent de fer “passar per la vergonya” els condemnats a assots per algun delicte. L'any 1892, quan ja feia anys que aquest càstig no es practicava a la ciutat, l'artista Francesc Gallofré deixà reflectides amb gran èxit en un quadre anomenat precisament “Bòria avall”, les penúries d'aquells temps. Durant aquest ritual, el reu era tret de la presó (situada a la Plaça del Rei) passejat per la ciutat amb un rètol penjat al pit que recordava el seu delicte. En alguns casos en canvi, el condemnat duia un collar de cinta vermella on penjaven els objectes robats o les eines amb les quals havia perpetrat el crim. Sortint de la presó per l'antic Carrer de la Baixada de la Presó (que rebé l'actual nom de “Baixada de la Llibreteria” agafant el nom del carrer contigu no fa gaire, el 1958 per les protestes del veïnat d'un carrer de nom tan antiestètic) baixava el carrer de la Bòria (avui escapçat en gran part després de l'obertura de la Via Laietana el 1909) i començava l'horrible cerimònia enmig d'una munió de
gent moguda en gran part per la morbositat.
Obrint aquest patètic “cercavila” el nunci anava cridant a toc de trompeta el delicte pel qual s'executava aquella condemna: “Mana lo rey nostre senyor, i en el seu nom la Reial Casa del Crim, que aquest home anomenat (... nom del condemnat...) pateixi la pena de (... número d'assots...) assots per (... delicte comès...)” El seguia l'agutzil i rere el reu, el botxí amb el fuet i els Mossos d'Esquadra. És curiosa l'observació que Joan de Déu Domènech fa sobre la comitiva al seu llibre, que per altra banda m'agradaria recomanar-vos, “L'espectacle de la pena de mort”: “de tots els integrants del cerimonial d'assotar pel carrer, la dels Mossos és l'única institució que encara perdura”. Font de l'article complet: http://www.altresbarcelones.com/2009/04/boria-avall.html
SI VOLS QUE EL BARRI MILLORI, FES-TE`N SOCI Quota anual: 20 euros Srs., Els prego que m`inscriguim com a soci a l`Associació de Veïns del Casc Antic. Els autoritzo a presentar els rebuts corresponents a les quotes de soci al compte bancari que especifico més avall. Barcelona, a
de
de
Signatura: Dades personals Nom i cognoms Adreça Codi Postal i població Nascut a Professió Dades Bancàries Banc o Caixa Codi compte client Agència Núm. de compte Titular del Compte
Telèfon amb data de DNI
Núm. d´oficina
Dades per a l`entitat bancària Banc o Caixa Agència Codi de compte client Distingits Srs., Els pregem que, fins a nou avis, se serveixen deure al compte que consta al peu els rebuts a nom de que els seran presentats per l´Associació de Veïns del Casc Antic. Atentament. Data i signatura:
12