19
SomGarrigues • del 18 al 31 de març de 2011
Símbols d’una dictadura encara present
| FOTO: Miquel Andreu |
EL REPORTATGE
Si conversem amb qualsevol dels garriguencs i garriguenques que van viure la guerra del 1936-1939 aviat ens adonarem del profunda que és la marca que els va deixar aquell conflicte. Però a més dels cors i les ments de les persones, també hi ha sobre el territori un seguit d’elements físics no ja de la guerra (trinxeres, refugis, búnquers, ferralla), sinó de la dictadura que vindria després. Passats 36 anys del seu final, molts romanen encara al mateix lloc, alguns mostrant impunement els emblemes del règim, altres amb aparença més innocent. Però tots són on eren i com eren, com si no hagués passat el temps. Miquel Andreu
miquel.andreu@somgarrigues.cat
La unión de todos los reinos de España en un solo haz, unidos por una sola atadura . Així es defineix el jou i les fletxes al manual Formación política, amb què als anys 40 i 50 s adoctrinava les nenes de 7 a 10 anys. I s hi afegia: queremos ver nuestro emblema esculpido en piedra como prueba de nuestra decisión de perdurar . Era el símbol d unió dels Reis Catòlics adoptat per Falange Española. Així és com es defineix el jou i les fletxes al llibre esco-
lar Símbolos de España, que als anys 40 servia per adoctrinar les nenes de 10 anys a col·legi. Era el símbol d unió dels Reis Catòlics adoptat per Falange Española, el partit únic del règim franquista, un règim que des del primer moment de la seva implantació va desplegar i fomentar un repertori simbòlic i un llenguatge destinats clarament a generar adhesió al nou sistema. Es tractava, en bona mesura, de la simbologia falangista el jou i les fletxes, l himne, la camisa blava, la salutació amb el braç aixecat , creada pocs anys abans a imitació del feixisme italià i el nazisme alemany, i a la qual
el franquisme també va afegir elements carlins i militars. Al llarg dels 40 anys que va durar la dictadura, tota aquesta simbologia va ser utilitzada com a potent arma propagandística per identificar les institucions del règim i fer arrelar entre la ciutadania el fervor i admiració al Caudillo, Francisco Franco. Bé, tota no, ja que alguns gestos, com el braç aixecat, van començar a anar de baixa arran de la derrota del nazisme a la Segona Guerra Mundial. En tot cas, es tractava de tot un repertori simbòlic que ja s inculcava als infants a l escola i que
era molt present a l espai públic de cada poble i ciutat i en tots els esdeveniments que hi tenien lloc. L espai públic sempre ha estat l escenari de construcció de ciutadania per excel·lència i, òbviament, el franquisme no va deixar passar l oportunitat de fer-se present a cada ocasió. Tant és així que, passats més de 70 anys del final de la guerra del 1936-1939, encara queden milers de símbols franquistes als carrers, places i edificis de Catalunya, alguns dels quals a les Garrigues. Si bé la nostra no és una de les comarques amb més elements d aquest tipus i alguns ja van ser retirats
per ajuntaments o per iniciativa pròpia de la gent, sí que hi resten encara monuments, monòlits i plaques que recullen la simbologia i el llenguatge institucionals del franquisme. Concretament, com a mínim, en trobem a Juneda, les Borges, Arbeca, Castelldans, el Soleràs i Torrebesses. Molts passen desapercebuts, ja sigui pel seu estat de conservació i apartament dels nuclis urbans, ja sigui per l element quotidià en què s han convertit amb els anys o, fins i tot, pel desconeixement del seu significat per part de les generacions més llunyanes a la guerra i la dictadura.