LLIBRE SANTA CECÍLIA 2019 by musical d'alzira

SANTA CECÍLIA 2019

EDITA: Societat Musical d’Alzira DISSENY PORTADA: Ana Álvarez by AAC Proyectos DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Roberto Carlos Ribera Mimus comunicación COL.LABORACIONS ARTICLES: Sonia Monteagudo Navarro Ernesto Peris Signes Francisco Hernández Marzal Xavier Pérez Juanes Laura Sánchez Esparcia Alberto Sánchez Castillo Camilo Mascarell Pepe Plá Juan Roberto Carlos Ribera FOTOGRAFIES: Arxiu Societat Musical d’Alzira Miguel Ángel Gil Enguix - Digital Flash Patricio Hernández Carrió Alfonso Rovira Raül Calabuig A. Bofill Totalzira.com Roberto Carlos Laura Sánchez Esparcia Sonia Monteagudo Navarro IMPRESSIÓ: La Imprenta CG Tirada 1200 eixemplars Dipòsit legal: V3403-2019 Col.labora:

Amb la col.laboració de la Conselleria d’Educació, investigació , Cultura i Esport

INDEX SALUTACIÓ ALCALDE

04-05

SALUTACIÓ PRESIDENT SMA

06-07

SALUTACIÓ REGIDOR CULTURA

08-09

SALUTACIÓ REGIDORA D’EDUCACIÓ I INFÀNCIA

10-11

SALUTACIÓ REGIDRO DE FESTES I COMUNICACIÓ

12-13

FAMILIA PERIS OLIVER

14-15

FRANCISCO HERNÁNDEZ GUIRADO

16-19

ENTREVISTA PEPE GOIG GALLEGO

20-23

ENTREVISTA JUANJO COLOMER

24-29

ENTREVISTA LA FÚMIGA

30-33

BANDA SIMFÒNICA SMA

34-37

ENTREVISTA MIKAEL CELDA, DIRECTOR BANDA SIMFÒNICA

38-41

ORQUESTRA SMA

42-45

BANDA JOVE SMA

46-49

AGRUPACIÓ IBN JAFADJA

50-53

RUMBAU GRUP DE METALLS

54-55

D’LIBORS GRUP DE PERCUSSIÓ

56-57

ENTREVISTA PEPE ESCANDELL

58-61

ENTREVISTA ALBERTO SÁNCHEZ

62-65

GRADUACIÓ ALUMNES 6é

X CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA D’ALZIRA

CONCURS DE JOVES INTÈRPRETS

III CONCURS DE CAMBRA DEL CENTRE PROFESSIONAL

19 CONCURS DE PASDOBLES FALLEROS

70-71

SOCIS SMA

72-77

MESTRES DE L’ESCOLA I CENTRE PROFESSIONAL SMA

78-79

MÚSICS PROFESSIONALS SMA

80-83

ENTREVISTA VIOLETA ROSELL

84-85

ENTREVISTA SHEILA FERNÁNDEZ

86-87

ENTREVISTA CARLOS ENGUIX

88-89

ENTREVISTA IGNACIO SOLER

90-91

ENTREVISTA JOAN ANDREU BELLA

92-93

ACTES 50 ANIVERSARI

94-95

ACTES EXERCIDI I AUDICIONS

96-98

LA SOCI CREIX I IN MEMORIAM

JUNTA DIRECTIVA

100-101

PUBLICITATS

102-112

Per un país no interromput de cobles, per un país multiplicat en ritmes, per un país que amb la música signa dona el decret just de la seua estatura oh! Aquest país de voluntat sonora.

Diego Gómez i Garcia ALCALDE D’ALZIRA

uan està ben entrada la tardor i s’acosta Nadal els pobles valencians s’omplin de música, encara que no és per un motiu coincident en les festes majors o menors dels pobles. Ho fan amb motiu de celebrar les entitats musicals, la festivitat de la seua patrona santa Cecília; això sí, amb un tarannà generalment més de culte a la música que a la santa. Cada 22 de novembre se celebra la festa de Santa Cecília, que és la Patrona de la Música i dels poetes. Sols un recordatori històric d’aquesta efemèride. L’alcalde de Roma, anomenat Almaquio, no volia que els cadàvers dels cristians foren enterrats i, tot i la prohibició, Cecília i el seu marit es van dedicar a fer-ho. Com a conseqüència, van ser arrestats i portats davant l’alcalde, que va dir que els perdonaria si renunciaven a la religió cristiana. Però ni Cecília ni Valerià ho van fer i per això van ser martiritzats fins a la mort l’any 177 dC La versió més tradicional diu que mentre era martiritzada, Sta. Cecília no parava de cantar. Com podem veure hui en dia per als valencians la música és bona part de la seua vida i de la seua història. La gran majoria dels pobles del País Valencià tenen la seua pròpia banda de música local, inclús n’hi ha que en tenen dos o tres. A més, no solament tenim les bandes de música als nostres pobles, sinó que també tenim corals, cantautors, colles de tabals i dolçaines, xarangues, etc. La música identifica el poble valencià. Però la música fa festa, i amb motiu de la festa de la patrona dels músics, hem de prendre consciència del que és i significa la música per als valencians i valencianes. Hem de fer entendre a l’Administració que invertir en educació, en general, i en música en particular, és d’allò més rendible. Recordem que amb la música fem festa. Bona festa

“La SMA, ha anat adaptant-se a les diferents normatives que ens afecten, tractant de millorar el que és millorable, i tractant de beneficiar als nostres socis i treballadors.”

Camilo Mascarell Pérez PRESIDENT SMA

’acosta novembre, mes en què els músics honren a la seua patrona Santa Cecília, i una vegada més posem a les vostres mans el tradicional llibre de Santa Cecília, en este cas el del 2019. Durant este exercici passat hem celebrat el 50 Aniversari, complint Somnis, fent Música, i fomentant l’Amistat entre els que componen la nostra Societat Musical d’Alzira. Vam fer un llibre especial amb històries, entrevistes, reconeixements, etc. I este exercici els encarregats del llibre han volgut continuar amb la línia del que vam fer en 2018, per això voreu que hi ha entrevistes i reconeixements que en els pròxims anys continuarem. Este exercici que estem, la “Soci”, ha anat adaptant-se a les diferents normatives que ens afecten, tractant de millorar el que és millorable, i tractant de beneficiar als nostres socis i treballadors. Menció especial és la incorporació d’un nou director artístic, que també és el director de la Banda Simfònica, i es tracta de Mikael Celda González, un director jove amb moltes ganes de treballar perquè la SMA siga un referent dins de la nostra Comunitat Valenciana. Juntament amb els altres directors i el suport de la Junta Directiva tractarem que nostra SMA siga considerada com una de les millors dins de la Comunitat Valenciana. Des de la Junta que presidisc es treballa per a aconseguir major capacitat econòmica perquè puguem realitzar millores en els nostres servicis. Penseu que els beneficis que puguem obtindre són per a repercutir-los en la nostra Societat, ja que som una entitat sense ànim de lucre i considerada d’utilitat pública. Per a acabar el meu desig que gaudiu dels actes preparats i de tota la programació que al llarg de l’any oferim, que ho pugam fer amb salut, i donar les gràcies a tots i cadascun dels quals fan possible que esta societat estiga funcionant 51 anys ja.

“Comptem amb la SMA per a fer arribar la música a totes les persones i volem contribuir a fomentar el plaer d’escoltar música i despertar la sensibilitat.”

Alfred Aranda i Mata REGIDOR DE CULTURA AJUNTAMENT D’ALZIRA

a Societat Musical d’Alzira és una entitat que enriqueix culturalment tots els alzirenys i les alzirenyes. Per aquest motiu, des de la Regidoria de Cultura, continuarem fent tot el possible per recolzar-la, consolidar-la i potenciar-la. N’és un exemple la cessió d’algunes sales de la Casa de Cultura per a impartir classes. Comptem amb ella per a fer arribar la música a totes les persones i volem contribuir a fomentar el plaer d’escoltar música i despertar la sensibilitat. L’assagista Joan Fuster deia al seu llibre De sagitari (1984): “Mai les multituds no havien tingut accés a la música sinó de tard en tard, i amb motius de festa religiosa o profana. Les classes altes, pot ser una mica més però, tampoc no gaire. Inventaren el gramòfon i els seus discos primitius, i això ja fou una mena de ‘democratització’. Amb els transistors i altres trucs més o menys electrònics, la música ha esdevingut l’aliment sistemàtic de l’orella humana. En els bancs, en les botigues, en els cementeris civilitzats, en els bars, en els trens, a tot arreu, la música us acompanya. Pel carrer, veieu individus que caminen amb els auriculars posats, els conductors engeguen la seua radiocasset i no cal ni parlar dels locals especialitzats [...]”. El cas és que, vulguem-ho o no, naveguem permanentment enmig d’un discurs sonor qualsevol. En les àrees urbanes, el silenci no existeix. I, a més a més, ¿per a què el silenci? Hem abandonat els usos de la conversa gratuïta i tenim por de la soledat. Tot va lligat. El problema és que “sentim” música, i no l’“escoltem”. Amb la intenció divulgativa, educativa i lúdica de la música, incloem en la programació cultural anual diversos concerts i actes institucionals de les diferents agrupacions de la SMA, un ample ventall que esta entitat ofereix a la nostra ciutat, destacant entre altres el prestigiós Spanish Brass. La música és la protagonista o està molt present en gran part de la programació cultural i festiva que duu a cap l’Ajuntament d’Alzira, com són els concerts de les festes de Sant Bernat, Art al Carrer, Concert del 9 d’octubre, Somriu als Parcs, Nanofest, Jornades dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, processons, cavalcades, desfilades, dansades, recitals... Sense perdre el compàs, continuarem treballant per difondre i estimar la música que és tan nostra com la nostra llengua.

“Des de la regidoria d’Educació i Infància, des de sempre, s’ha treballat i donat suport a les iniciatives musicals de la nostra ciutat, personalment no puc imaginar-me la vida sense música.”

Maria Calvo Palomares REGIDORA D’EDUCACIÓ I INFÀNCIA AJUNTAMENT D’ALZIRA

migues i amics de la Societat Musical d’Alzira, quan encetes un nou camí tot són reptes i aquest d’escriure al vostre llibre és un dels més especials que una regidora d’Educació i Infància pot esperar. Però no deixa de ser un dilema per a una persona com jo, sense coneixements musicals, dirigir-se a un conjunt de professionals. És veritat que no és per a mi una novetat acompanyar-vos en els concerts de la Societat Musical perquè mon pare és un enamorat de la música i dels nostres músics, de vosaltres i des del pati de butaques del Gran Teatre he assistit a molts concerts des de menuda i, a més a més, Fernando Pérez Galindo, fundador de la SMA i que l’any passat va rebre la insígnia, és tio meu. I per això vos confesse que em sent part d’aquestos 50 anys de la SMA, perquè també és un poc meua i espere que els qui pertanyeu a ella també ho sentiu així. Des de la regidoria d’Educació i Infància, des de sempre, s’ha treballat i donat suport a les iniciatives musicals de la nostra ciutat, personalment no puc imaginarme la vida sense música, per això m’avance ja i vos demane la complicitat i il·lusió per compartir l’any que ve la trobada d’escoles en valencià i acollir com cal, amb la vostra professionalitat, un acte tan especial per a les alzirenyes i alzirenys després de 25 anys. Gràcies a tots els membres de la SMA ja que des de l’Escola d’Educands feu una tasca difícilment d’agrair, per omplir d’harmonies les nostres vides i perquè projecteu a través dels músics, que arreu del món porten, el nom d’Alzira. I ara ja sí, que comence el concert!

Sensacions trobades

“I és que ja són més de 42 anys de pertinença a la Societat Musical d’Alzira, anys meravellosos que formen part de la meua vida.”

Xavi Pérez i Juanes Músic i regidor de Festes i Comunicació de l’Ajuntament d’Alzira

ai m’haguera imaginat que seria elegit regidor de l’Ajuntament d’Alzira i menys encara nomenat com a edil de Festes i Comunicació. Un dels primers pensaments que varen passar per la meua ment va ser: i ara la Banda què? Al principi pensava que podria compaginar la meua Societat i el càrrec de regidor de Festes, però només passar l’estiu vaig comprovar que seria molt difícil estar als dos llocs a la vegada, encara que no perd l’esperança de poder tocar en algun concert. La dedicació a la regidoria és bastant absorbent, sobretot els caps de setmana en què hi ha actes de tot tipus, pràcticament els tinc ocupats fins a les Falles de 2020. De totes formes, per a mi va ser una sensació meravellosa poder desfilar amb la corporació municipal en les processons de Sant Bernat i Mare de Déu del Lluch i escoltar la meua banda interpretant les marxes de processons. Em vaig emocionar, de tant en tant em venia a la ment que tocava els meus plats, però és una meravella escoltar la banda des de fora, i a més a més, dirigida pel meu amic David González, i sobretot vore la meua família (la meua bessona, Rosa; el meu cunyat, Vicent, i la meua neboda, Àngela) formant part de la Banda Simfònica. Els meus companys de corporació comentaven que trobaria a faltar tocar amb la Banda. I tant que trobe a faltar anar als assajos, i tocar als concerts, passacarrers i processons. I és que ja són més de 42 anys de pertinença a la Societat Musical d’Alzira, anys meravellosos que formen part de la meua vida. Músics, professors, directius, personal no docent, vos duc al cor i com a regidor de Festes me teniu al vostre costat. La festa i la música van lligades de la mà. I la prova més adient va ser el concert de la Mare de Déu del Lluch, que per primera vegada es va celebrar a Alzira a càrrec del Conjunt Instrumental de la Societat Musical d’Alzira, una iniciativa que va tindre una molt bona acollida per part del públic. Vull agrair la SMA i els directors Alberto Sánchez i David González i els músics que participaren. La música és la meua vida, la SMA, la meua família i sempre estaré donant-vos suport. Per últim, voldria desitjar-li tota la sort del món al nou director, Mikael Celda, que està treballant de valent per engrandir la nostra Societat.

Família Peris Oliver Text: Ernesto Peris Signes Fotografia: Ernesto Peris Signes

En el món de la música del nostre poble, parlar dels germans Peris sempre ha sigut parlar de qualitat musical, respecte als altres, humilitat, senzillesa, compromís, puntualitat, etc., vull dir, parlar d’aquells valors que haurien de definir sempre un bon músic i sobretot a una bona persona.

La duració de la guerra civil i la postguerra va ser l’única època en les seues vides en la qual per raons òbvies van estar separats. Tornant a la faceta musical, dir que van compartir el seu treball habitual amb freqüents actuacions en la Banda de Música, llavors Municipal, festes populars, sarsueles, misses i festes religioses, i molt especialment com a integrants i fundadors d’una popular orquestra de ball a la nostra ciutat, com va ser “Mascarell y sus muchachos” que, amb el temps, es va transformar en la coneguda orquestra Serenade. Mentrestant també Eduardo formava part d’un conegut sextet de música clàssica, “Sexteto la Sucro”.

duardo i Ernesto, Peris Oliver, van nàixer el 1908 i 1914 respectivament i les facetes de la seua vida, aficions, treball, i família sempre van discórrer en paral·lel; fins i tot com anècdota, es van casar en dues germanes, Consuelo i Contxa. Molt prompte hi hagueren d’emigrar a França amb els seus pares i vas ser enllà on començaren els seus primers estudis musicals. Al seu retorn a Espanya, van continuar el seu aprenentatge musical en els instruments d’oboé i violoncel respectivament. Malgrat la qualitat musical atribuïda a tots dos, va ser Ernesto qui va ampliar els seus estudis en el Conservatori Superior de València, obtenint els títols professionals de Violoncel, Saxofon, Composició, Harmonia i Contrapunt, estudiant amb prestigiosos mestres de l’època, entre ells En Pedro Sosa, autor del conegut pasdoble “Lo cant del Valencià”. 14

Orquestra “Mascarell y sus muchachos”.

En la seua faceta de compositor, Ernesto és autor d’un bon nombre de composicions: un quartet de saxofons, algunes obres menors per a orquestra de corda i, fonamentalment, pasdobles dedicats tots a motius i personatges alzirenys, entre ells títols coneguts com: “Carmen María”, “Eduardo Vicente Bono”, “Ana Collado”, “Falla Pintor Andreu”, “Francisco Hernández”, “Río Júcar”, “ Weert”, així com la marxa fúnebre de processó “Plegaria”.

Família Peris en la Banda Simfònica.

Amb la creació de la Societat Musical d’Alzira i l’arribada d’En Francisco Hernández, tots dos van reprendre la seua activitat com a músics en la Banda i com a professors de solfeig, activitat esta que roman en el record de bona part dels músics nascuts en el si de la SMA, on els seus primers passos musicals van ser guiats de la mà d’un dels dos germans Peris. Ernesto també va explorar el camí de la direcció durant uns pocs anys en la Banda de la Societat Musical de Llaurí, i com a Subdirector de la Banda de la Societat Musical d’Alzira. La seua activitat musical i docent no la van abandonar fins a molt pròxima la seua mort en 1987 i 1989 respectivament. El seu llegat musical també es va estendre a la seua família que, com vam dir, van viure tots dos en comú a pesar que Eduardo no va tindre descendència. Els dos fills d’Ernesto, que com no podia ser d’una altra manera són Ernesto i Eduardo, també van ser educats en l’ambient musical i tots dos membres de la Societat Musical d’Alzira. Ernesto encara col•labora en les dues agrupacions, Banda Simfònica i l’agrupació Ibn Jafadja. Eduardo és músic professional com a Trombó en la Banda Municipal d’Alacant a més de reconegut i llorejat director de diverses agrupacions alacantines i, actualment, la de Villafranqueza. Com a tercera i quarta generació de músics, Carmen María Peris és mestra de música i membre de l’Orquestra de la nostra societat, i la seua filla Claudia es troba començant uns prometedors estudis de piano i clarinet. La continuïtat musical d’esta família està assegurada!

Desfile Certàmen de València, any 1979.

Reconeiximent als germans Peris, any 1981.

Francisco Hernández Guirado Text: Francisco Hernández Marzal Fotografia: Francisco Hernández Marzal

m demaneu que parle del meu pare i no resulta una tasca senzilla. Després de diversos dies postposant la tasca, em sent enfront del teclat dubitatiu, indecís, immòbil enfront de l’enutjosa pantalla en blanc del portàtil, intentant ordenar tots els records, sentiments i emocions que porte dins i que afloren a la superfície quan pense en ell. Potser si fóra tan fàcil, la professió d’escriptor o novel·lista no seria tal com la coneixem hui dia. M’assalta el dubte de com enfocar-ho. La dimensió de les persones no es redueix a un pla. Les persones som poliedres, cadascuna de les facetes revela una qualitat determinada, un talent o temperament. La riquesa resideix precisament en això, si bé, tinc la impressió que des de molt xicotets se’ns força a passar pel corró que tot l’aplana i se’ns assigna una etiqueta o se’ns redueix a una sola condició. En el cas que m’ocupa, del meu pare, almenys a mi em resulta complicat, com he esmentat anteriorment, oferir un retrat precís i cenyir-me a un únic punt de vista. Del ‘mestre’ (com així el dieu tots) músic, director, professor, compositor i, fins i tot, conseller professional (el que hui cridaríem ‘coach’) ningú més qualificat per a parlar d’ell que vosaltres, sí vosaltres, els seus músics. I pose en negreta això de “els seus” perquè així vos considerava ell i així es dirigia a vosaltres: “Els meus músics”. Tinc gravat a forja en la memòria el dia que abandonem Alzira rumb a noves destinacions. Em va impressionar vore plorar al meu pare murmurant: “els meus músics.... els meus músics...”. Dit tot això, opte per donar-vos unes breus línies, unes succintes pinzellades des del meu humil punt 16

de vista de fill i combinar-ho amb el que a mi m’ha arribat d’ell per part vostra. Ho intente. És una cosa comuna a tots els xiquets, solen posar al seu pare en un pedestal. Qui més i qui menys recorda aquells primers anys de col·legi on era habitual sentir frases com esta: “Perquè el meu papà això i l’altre...” al que venia a continuació una rèplica similar “doncs el meu més....” I així s’entaulava una batalla verbal que no tenia fi i solia acabar amb alguna espenta que una altra quan les paraules ja no eren suficients per a impressionar a l’adversari. Sí, he de confessar-ho, per a mi, el meu pare era (i ho continua sent) una sort de superheroi. Alguna vegada he deixat comentat en xarxes socials sobre este tema. Vore com el papà que jo tenia a casa, s’enfundava el vestit de músic, gorra inclosa, pujava a l’escenari, enarborava la batuta i amb uns moviments de braços i mans, feia que tot un exèrcit de soldats entregats al noble art de la música reaccionaren a l’uníson i pugnaren contra altres tropes de la mateixa índole. (Que bonic si totes les batalles es lliuraren així, amb la música). En només un instant, un silenci sepulcral i respectuós donava pas a una miríada de sons harmoniosos i bells, algunes vegades suaus com a murmuris a cau d’orella, altres vegades potents com a trons en una tempestat. I en finalitzar, els aplaudiments i vítors emocionats, les salutacions, els músics en peu.... Una de les coses que més m’impressionava del meu pare era vore com el transformava la música. Pujava a l’escenari amb cert aire reservat i tímid, donava la salutació i en començar els primers compassos ja estava posseït completament per una cosa difícil d’explicar. Semblava que connectava amb l’inefable, el diví, com si tots els sentiments i emocions abocats pel compositor en la peça musical envaïren cadascuna de les seues extremitats, cadascun dels seus músculs. No done amb les paraules exactes per a oferir un retrat precís de tot això. Vore’l dirigir era tota una experiència. Exhibia una energia que s’estenia amb la potència d’una ona expansiva, alhora que mostrava la delicadesa subtil d’una ploma caient a terra quan era necessari. Fernando Parrilla em va contar esta anècdota: En finalitzar “Don Juan” de Strauss, sonen dues notes que representen la mort del personatge. El meu pare va fer el moviment de braços corresponents a les mateixes amb un gest de defalliment. María Luisa va estar a punt d’estendre-li una mà, ja que per un moment va pensar que anava a desplomar-

En Francisco amb el seu fill.

se. El sentiment de l’obra calava profundament en ell. Semblava poder llegir més enllà de la partitura, vore la intenció, el sentiment darrere de cada frase, compàs, etc. Per a testificar això que vos acabe de comptar, vos relate: en el certamen musical de 1985 en Kerkrade, Holanda, després de finalitzar l’execució de l’obra obligada, els aplaudiments van ser ofegats per un murmuri creixent. La causa era la següent: el compositor d’esta obra, embargat per una profunda emoció, va sorgir del públic i va córrer cap a l’escenari a la recerca del director. El meu pare, després d’uns segons de dubte per l’inusual d’allò que estava veient, va baixar de l’estrada d’un salt davant la petició insistent de l’autor, que finalment es va fondre en una abraçada emocionant amb ell. Jo només vaig poder ser testimoni d’això gràcies a una cinta VHS. Em resulta impossible no emocionarme cada vegada que ho recorde. També recorde el seu grau de compromís i el seu nivell d’atenció als detalls, el seu perfeccionisme que molts recordareu i la seua enorme capacitat de treball. Xavi Pérez em deia: “El teu pare en les cercaviles passava revista i ens alçava el camal dels pantalons amb la batuta per a veure si portàvem posats calcetins foscos”.

Retrato de En Francisco Hernández Guirado

En l’obra ‘Un americà a París’, en un passatge determinat, sonen quatre notes que representen els sons de les botzines dels cotxes. Vaig acompanyar al meu pare a un taller mecànic de vehicles. Va fer provar al xic que allí estava treballant cadascun dels clàxons que tenia a mà. Va arribar un moment que el pobre home es va alarmar davant l’estranyesa del que estava presenciant (calcule que això degué succeir en provar el clàxon quinzé) i va començar a cridar amb un riure nerviós: “Està boig...està boig!!!!”. El meu pare el va tranquil·litzar explicantli el motiu ocult després de l’aparent falta de lògica de la situació. Una vegada aconseguides les quatre notes exactes (crec recordar que eren LA-SI-DO-RE, músics…corregiu-me) va fer construir un moblet de fusta que albergara els compressors, les botzines i uns botons actuadors de tal manera que este conjunt tinguera un ús pràctic per part dels percussionistes durant la interpretació de l’obra. Vosaltres, els seus músics, atresoreu sense cap dubte anècdotes com estes en gran nombre, les quals jo desconec. Algun dia m’agradaria poder recopilar-les per a evitar que desapareguen en els ressons del temps. La música ocupava cadascun dels seus pensaments, dels seus instants vitals ja des de la 17

seua infància. Semblava una d’aquelles persones predestinades per la música. La meua iaia em contava que des de molt xicotet ho demostrava amb escreix: quan passava la banda de música pel carrer es transformava, li mudava el rostre i cridava “Mamà...mamà, la tatachinta!!!!!!” (així la cridava ell) i eixia com un llamp cap al carrer i s’unia a la comitiva de músics al trot sense importar-li res més. La meua iaia havia d’eixir disparada després d’ell. Un dia es va acostar al director i li va preguntar: “Que cal fer per a ser director?” i este li va respondre: “Cal estudiar molt”. Pel que sembla esta resposta el va alegrar moltíssim, ja que amb una expressió enorme de felicitat i de sorpresa vorejant la incredulitat, el meu pare li va replicar: “Només això?”. En el seu temps lliure, entenga’s això de ‘lliure’ en certa manera, ja que la música mai l’abandonava, caminava a la cerca d’aquella obra que poder portar a un certamen. Aprofitava qualsevol situació o moment per a escoltar qualsevol enregistrament que queia a les seues mans i que l’emocionara, que li arribara a l’ànima per a tot seguit posar-se a la feina amb la transcripció de la partitura i adaptarla a banda. Este treball era tediós, ardu i meticulós i li portava incomptables hores esteses al llarg de mesos amb els colzes sobre el pupitre o sobre la tauleta plegable estiuenca. Com comprendreu, tenint un pare així, els records de la meua infància estan lligats d’una manera inseparable a la música i, per descomptat, a Alzira i els seus racons. Ai, Alzira! Alzira és la pàtria de la meua infantesa. Alzira, amb la tebiesa de les seues nits d’estiu, d’aquells cels estavellats de la Murta, amb els seus estius perfumats per la flor del taronger. Que tindrà el sentit de l’olfacte, que poder evocador tindrà que quan olore esta fragància em sent transportat sobtadament en el temps a aquells anys formidables als quals el meu pare es referia com els més feliços de la seua vida. En canvi, a què fa olor la música? Vos ho heu preguntat alguna vegada? Jo sí que sé a què fa olor la música. Fa olor d’aquells estotjos dels instruments, aquella olor combinada d’humitat, fusta i el feltre usat com a farciment. Fa olor d’aquell aroma particular que acomiada el metall d’aquelles campanes i aquelles canonades enrevessades que tanquen el so fins a alliberar-lo. Fa olor també al vapor humà acomiadat pels instruments de vent i potser, vosaltres, músics, podreu imaginar un munt de coses més que a mi se m’escapen. 18

Primer Premi Secció Especial “B”, any 1975.

Visita del ministre Pío Cabanillas per a comunicar que la SMA aniria al Certàmen de Kerkrade, any 1977.

Concert en febrer de 1978.

Catedral de Murcia, Fiesta de las trompetas. Revueltas, Vicky Goig, Francisco Hernández, Eustasio i Garrigues, any 1981.

En Francisco en sa casa.

Junt a Pepe Grau, Fernando Parrilla pare i fill.

El meu pare em va ensenyar moltes coses. D’ell vaig aprendre el que significa entregar-se completament a allò que t’apassiona, i donar el màxim de tu mateix, de buscar l’excel·lència, de la importància del detall, del sacrifici i de la força de voluntat i de no rendir-te fins a aconseguir el teu objectiu. I a més vaig aprendre coses com esta: A casa teníem un telescopi astronòmic i en una d’aquelles nits estiuenques (en aquells anys la contaminació lumínica era considerablement menor) el meu pare el va traure al balcó de la nostra casa (en el sisé pis de l’Edifici Parc) i em va ensenyar Saturn. Em resulta impossible explicarvos l’enorme impacte que allò em va produir, vore a través de l’ocular aquella imatge tremolosa i alhora majestuosa de l’astre amb el seu portentós anell envoltant-lo. Saber que el teu carrer tan extens, que el teu barri tan gran, que la teua enorme Alzira és una part infinitesimal en l’escala de les esferes celestes, va marcar la meua vida, els meus gustos i preferències personals. Des d’aquell dia l’astronomia va passar a ser una de les meues passions i continua així hui en dia. També, i a alguns això li resultarà curiós o pintoresc, al meu pare li cridaven molt l’atenció els temes relacionats amb el misteri i el sobrenatural. No fa falta que vos comente que també això ho vaig heretar jo. Més d’una nit la vaig passar en vela pensant en aquelles històries que havia sentit la nit anterior a través del nostre transistor ·Grundig”, amb la veu cavernosa del professor Jiménez del Oso sorgint de l’aparell. Quan agraït estic al meu pare, i que orgullós em sent d’ell. Veient que tenia certes facultats per al dibuix, s’enorgullia enormement de cadascun dels meus xicotets assoliments al llapis i, arribada l’edat adulta, quan li vaig dir que volia estudiar Belles Arts, em va donar suport per complet i sense fissures en

la meua decisió, la qual cosa no succeeix sempre, ja que molts progenitors anteposen les perspectives laborals com a factor fonamental per a triar una opció universitària i no el que et dicta el cor. Alguna vegada em deixava una nota laudatòria sobre un treball finalitzat per d’esta manera esperonar els meus ànims. I tractant-se a més del meu pare, no fa falta que vos diga les il·lusions que tenia depositades en mi que haguera estudiat música, però el meu caràcter tímid em feia sentir pànic en imaginarme en un escenari enfront d’un públic. Sempre és alguna cosa que he admirat dels músics, eixe domini del factor escènic. Esta “desil·lusió” seua fa que jo valore encara més la seua comprensió i suport amb els meus estudis artístics. I entre totes estes coses, la meua mare cuidantnos a la meua germana i a mi com millor podia i sabia, donant-nos tot l’afecte del món i sent fidel companya del meu pare en tot moment i pertinaç estalviadora i administradora de la llar. Gràcies mamà, sense tu, res hauria sigut igual. Ad astra per aspera. Vos pregue que em perdoneu, perquè com vos he dit al principi d’este text, vos he brindat un retrat més intimista i potser menys ‘musical’, ja que en este últim sou vosaltres els seus músics, els vertaders cronistes capacitats, hereus de cadascuna de les experiències vitals i anècdotes que visquéreu amb ell. A mi, dels vostres llavis als meus oïts, només m’ha arribat una ínfima part i cada vegada que vos sent parlar d’ell, m’unfleu l’ànima d’un sentiment de gratitud, orgull i amor sense límits. Espere poder compartir amb vosaltres més moments així i de poder retindre totes aquelles vivències ja siga en un bloc de notes, en enregistraments d’àudio o en la meua memòria. Gràcies a tots vosaltres, els seus músics. Gràcies a tu, Alzira. 19

PEPE GOIG GALLEGO PRESIDENT SMA 1984-1985 Entrevista: Sonia Monteagudo Fotografia: Miguel A. Gil

“La justícia era una consigna en la meua gestió com a president i no vaig permetre que la política entrara en la Societat Musical.”

José Goig Gallego va ser un dels fundadors de la SMA, va formar part de la banda de música i va ser directiu en tres directives baix les presidències d’en Abel Barceló i en Eduardo Vicente Bono, en Ricardo Bellver i en Salvador Ausina. És el soci número 10 i encara seguix sent-ho, continua pagant la seua quota de soci des del primer dia. Trompetista, va tindre els seus inicis com a músic de la mà d’en Matías Grau. Recorda amb tota classe de detall el dia en què va faltar el seu mestre. Va ser en la presentació de la banda, davant de Confecciones Borràs (ara Pastisseria Llopis). Quan va alçar els braços per a començar a dirigir, va caure cap enrere i va morir en l’acte. Va ser un director que va fer molt bons músics. També recorda amb nostàlgia als germans Pérez Galindo, Vicente Pla Goig, Rafael Canet, Francisco Piera Ferrer, Rodolfo Clari i el seu gran amic Manolo Bru Tarrazona. D’ell recorda que se’n va anar a la División Azul a França i va morir allí. El va afectar molt perquè eren molt amics.

Explica’ns com t’introduïres en la Societat Musical d’Alzira. En realitat no em vaig introduir perquè ja estava dins de la SMA, de la mà d’En Miguel Simó, com a directiu en les primeres reunions que es feren, des de l’any 1966 i vaig estar 20 anys. Després, i per motius laborals, vaig haver de viure fora de la península i em vaig desvincular de la Societat Musical. El meu treball era mestre d’obres diplomat. La nostra primera missió va ser buscar a músics antics d’Alzira, perquè amb 15 músics no es podia crear una Banda de música. Personalment, jo vaig portar a la banda a En Fernando Parrilla que, no sent músic d’Alzira, feia molts anys que vivia ací. Els dos érem amics i clients en la mateixa professió. Però era necessari buscar músics d’altres pobles dels voltants. D’esta manera pensàrem que faríem una gran banda i podríem fer socis per a mantindre-la. El Sr. Bono tenia per objectiu que la banda aplegara almenys als 80 músics (com eren la majoria de les bandes, com la Santa Cecília de Cullera) i, per altra part, mantindre una gran consigna “No permetre que la política entrara en la Societat Musical”. Dit açò, en els primers 20 anys de la SM vaig tindre l’oportunitat de conéixer i compartir amb tots els directius de totes les presidències la gran tasca de construir i engrandir la SM d’Alzira. Mai vaig faltar a cap Junta, ni assaig ni actuació de la Banda.

Per l’esquerra, Fernando Pérez Galindo fundador de la SMA i que faltà recientment junt a Pepe Goig.

Per què decidires presentar-te la presidència de la SMA? Dos anys abans de ser president em vaig desvincular de la SMA perquè vaig ser elegit president de la “Asociación Comarcal de Albañilería de Alzira”, situada en l’entresòl de l’Edifici Cervantes, a la Plaça Major. Ens costava 45.000 pessetes de lloguer i per això decidírem comprar un local en el carrer Xúquer. Un dia es va presentar en la meua oficina un grup de jóvens músics de la Banda amb la pretensió de què em presentara a president de la SMA. Els vaig dir que no. Però al cap de poc temps després, eixe grup va tornar a visitar-me. En eixe moment els vaig dir que sí. La meua resposta va ser positiva perquè vaig pensar en la consigna d’En Eduardo Vte. Bono: “No permetre que la política entre en la Societat Musical”. Vaig ser elegit president per una aclaparadora majoria. Vaig exercir dos anys fins que me’n vaig anar per raons laborals. Malgrat eixa majoria, vaig tindre problemes amb algun músic que no estava d’acord en la meua elecció i un d’ells em va dir literalment “Enhorabona, però que sàpigues que has fet molt de mal a la SMA”, perquè tenia interés en què la política entrara en la Directiva i no ho vaig permetre. El mateix dia de la meua elecció, després de l’Assemblea i abans de dinar, vaig anar personalment a casa d’En Francisco, per a dir-li que estava amb ell i el director em va contestar que tot estava bé i que no hi havia desavinences entre nosaltres. Però no va ser així. Eixa mateixa nit el mestre no va acudir a l’assaig a l’institut Rei en Jaume. A partir d’eixe moment algun músic i soci, fins i tot, algun periodista es posà en la meua contra. Vull ressaltar que en eixe any 1985 la Banda tenia previst viatjar a Kerkrade (Holanda) i l’Ajuntament tenia pressupostats i concedits per a la Banda 4.500.000 de pessetes, i ens ho va denegar (volien posar a un polític de President i no va ser així). Pese a tot, la banda va anar a Kerkrade, sense l’ajuda econòmica de l’Ajuntament, a participar en el Certamen, i amb el millor resultat possible. 22

La Banda d’Alzira al Certamen de València, any 1975.

Pepe Goig Gallego amb la seua filla .

Recneiximent a Pepe Goig Gallego.

Què projectes destaques en la teua presidència? En la meua presidència adequàrem el local on ara ens trobem. Havíem d’abandonar les Escoles Pies i l’Ajuntament ens va oferir un local en l’estació d’autobusos d’abans, en la Rambla, però la Directiva es va negar perquè estava lluny i teníem molts alumnes de curta edat. Per eixe motiu es parlà amb la Família Suñer i ens va cedir este local. En esta tasca va col·laborar molt Cipriano Cardona, que treballava a l’Ajuntament. Entre els dos vam fer els plànols per a fer el bar al costat i volíem haver fet un auditori al costat de l’edifici, abans no hi havia edifici construït. Però no va poder ser. També es va crear la Coral de la SMA. Portàrem per a dirigir-la a Ernesto Artal. I com no teníem director per a la banda en eixe moment, perquè En Francisco se n’havia anat, també es posà a dirigir la Banda, amb divisió d’opinions en este assumpte. També venguérem el terreny (no era un local) que havia comprat la Directiva d’En Salvador Ausina huit anys abans, perquè no teníem prou diners per a construir i els interessos ens menjaven. Què lloc ocupa hui en dia la SMA a la nostra Ciutat? La SMA és una gran entitat de la nostra Ciutat i crec que va complint les expectatives. Alguna cosa més? Sí, que al llibre del Centenari de la SMA no s’oblideu de convidar-me. Moltes gràcies.

JUANJO COLOMER COMPOSITOR Entrevista: Pepe Pla Juan Fotografia: A Bofill Arxiu Juan J. Colomer

“El que més m’agrada és tindre llibertat per a crear. I utilitzar diferents formacions i estils forma part d’eixa llibertat de creació.” Juan J. Colomer és un músic i compositor alzireny eixit de la SMA. Després de finalitzar els seus estudis de música, prompte viatjà als Estats Units, al Berkley College of Music de Boston, per continuar els seus estudis musicals, establint-se després en Los Angeles on es dedicà a compondre bandes sonores per a pel·lícules. Ha creat un ampli repertori de varietats musicals diferents com la sarsuela (La Gran Via), adaptacions musicals (Una Noche en el Canal), orquestrador de concerts de Nadal amb artistes de la talla de Plácido Domingo, Carreras o Pavarotti, ballets (Sorolla), òperes (El Pintor), obres simfòniques (Raices), etc. També és fundador del Valencia Cultural Point de Los Angeles, “Artistic Soirées” i creador de “LA Grand Ensemble”. Ha rebut diferents nominacions i premis per les seues creacions i en 2013 va rebre la Insígnia d’Or d’Alzira. La seua obra ha segut interpretada per les millors orquestres per tot arreu del món.

Com entres en el món de la música? Als 8 anys el meu pare que era un entusiasta de la música em va portar a la Casa de la Cultura, coneguda en aquells dies com “Les Escoles Pies” a estudiar música en la Societat Musical d’Alzira, encara que nosaltres usàvem un terme menys formal, “la banda.” En quin moment vas començar a ser conscient que la música era el teu? No crec que hi haguera un moment determinat, vaig anar fent cursos sense plantejar-me gens concret i quan em vaig adonar tenia la carrera acabada. Una vegada ací, tampoc em vaig plantejar fer una altra cosa diferent. Creus que eres bon estudiant quan de jove? I en la música? Recorde que tenia certa facilitat per als estudis. La música sens dubte era alguna cosa que en la seua major part m’agradava fer, encara que sempre hi ha assignatures que se te travessen o moments que gaudeixes menys, però en línies generals era una cosa que feia de bona gana. En 1990 et trasllades als Estats Units. Pots explicar-nos com vas prendre aquella decisió i com va ser? En acabar els estudis vaig sentir que necessitava ampliar la meua visió del panorama musical, del qual coneixia València, una mica de Madrid i algunes visites puntuals a ciutats europees, però res que em proporcionara una formació musical sòlida a escala internacional. El que se sol conéixer com “ampliar estudis a l’estranger.” Vaig enviar sol·licituds a diversos llocs i em van acceptar en Berklee (Boston), per la qual cosa la decisió va ser més d’ells que meua. 25

Tu eres músic i vas començar amb la trompeta. Que va fer que t’inclinares per la composició? Què trobes en la composició que no tinga la trompeta? El motiu va ser pràctic. Per problemes físics la trompeta no va ser una opció per a desenvolupar una carrera professional i donat que ja havia mostrat inquietud per la composició, vaig decidir continuar estos estudis i explorar les seus diferents vessants. Malgrat estar als EUA continues connectat al món artístic espanyol. De fet moltes obres teues són encàrrecs d’associacions espanyoles, no? Com ho fas per a seguir amb eixa connexió. Per què creus que és important? En este cas la relació causa-efecte probablement és la contrària, i crec que el fet d’haver nascut i desenvolupat la meua etapa d’estudiant a Espanya ha fet que una part significativa d’eixos encàrrecs hagen sorgit d’ací, on estan les meues arrels personals i musicals. Continuar amb eixa connexió ha sigut una cosa natural que s’hauria donat al marge de motius professionals. Pel que hem observat en la teua pàgina web eres un autor bastant prolífic. Quanta influència de la teua terra, dels teus orígens hi ha en les teues obres? Molta. És curiós que quan estava a Espanya tractava d’emular estils o influències exteriors, ja fóra jazz, el so de Hollywood (quan feia cinema) i coses per l’estil. A mesura que he anat creixent musicalment i he anat adquirint, no vull dir seguretat perquè el creador és per naturalesa insegur però sí una certa maduresa, aquella inclinació a adoptar estils que per essència em resulten aliens, ha anat desapareixent i m’he retrobat amb la persona que sóc, per a bé i per a mal. També crec que és una qüestió d’evolució professional i personal. Quan comences creus que ho pots fer tot i a més bé. És natural intentar-ho i crec que positiu, ja que la inquietud t’ajuda a experimentar diferents coses i al final això et permet tindre elements suficients de judici per a saber cap a on vols o no vols anar. A més a més et proporciona recursos tècnics i t’ajuda a depurar l’estil. Amb el temps et vas donant compte que no has de demostrar res, que hi ha moltes coses que una altra gent fa molt millor que tu i que hi ha unes poques en les quals ressaltes. En el meu cas eixes coses estan estretament guiades pels meus orígens, encara que estiguen vistes des de l’òptica de la meua vida als EUA i siguen més o menys recognoscibles a simple vista. Durant tota la teua vida, quins autors, persones o circumstàncies t’han influït? Com a músic clàssic, és indubtable la influència de les tres Bs: Borges, Bukowski i Barri Sèsam. Bé, i David Lynch. Quin és el secret d’un músic espanyol per a aconseguir fer arranjaments per a gent important en el món de la música, o per a fer bandes sonores en el bressol del cinema mundial? Secret no conec cap. Estar en el lloc correcte en el moment oportú. No vull dir que siga sort, perquè has d’estar quan arribe eixe moment, i això depenc de tu, però si que hi ha un element molt important d’aleatorietat. Quines sensacions té un en conéixer gent de la talla de Plácido Domingo, Carreras, etc.? Com sorgeix una oportunitat per a treballar amb gent d’este nivell? 26

Que són uns grandíssims professionals amb una gran qualitat humana i que no han arribat i s’han mantingut en el cim de les seues carreres per casualitat. L’oportunitat de treballar amb ells, de nou, es va presentar per estar al lloc oportú quan es necessitava, i estar preparat per a assumir el repte. En el 2000 la SMA va tornar a la màxima categoria del Certamen de València amb la teua obra “Raices”. Ens pots comptar com es va forjar tot i que va suposar per a tu? Va ser Bernat Ríos que en aquells dies era president (o almenys estava en la directiva) qui em va plantejar la proposta de fer l’obra per al 30 aniversari de la banda. El director llavors era Ángel Crespo i, per descomptat, també va estar involucrat, encara que crec recordar que les converses van ser principalment amb Bernat. A l’any següent d’estrenar-la es va decidir portar-la al certamen com a obra lliure, la qual cosa per aquella època era una cosa prou inusual. L’èxit obtingut es mesura no sols per l’excel·lent resultat que la banda va obtindre sinó pel fet que a partir d’eixos moments, portar obres lliures noves per encàrrec s’ha convertit en una cosa normal. En eixe aspecte es pot dir que Bernat, Ángel i els que van proposar la idea van ser pioners en eixe camp. En 2013 vas rebre la Insígnia d’*Or d’Alzira. Què representa per a tu este reconeixement? Els guardons són sempre motiu d’orgull sobretot quan són en la teua pròpia terra. Alguna cosa que ho fa fins i tot més significatiu és el fet que, a diferència d’altres premis, per a la Insígnia no has de fer campanya i demanar el vot en xarxes socials o posar anuncis en revistes en pla “per a la seua consideració.”

Les teues obres han sigut interpretades per les orquestres més prestigioses del món. Com et fa sentir? Benvolgut. L’ofici de compositor és un híbrid estrany que no se sap molt bé en què consistix. Per descomptat cal compondre, però més enllà d’això compondre no és suficient, i suposa una part del treball. La resta, que les teues obres es toquen, te les encarreguen, s’editen, etc., no se sap molt bé com s’aconseguix. Per això el que la meua obra siga interpretada sovint (encara que per a un mai és suficient), és una raó major per a estar agraït i donar-te eixa espenta extra quan les coses no van com un volguera. “Raices” (obra simfònica), “Pasión Española” (orquestracions), obres de cambra, quartet, cordes i piano, metalls, “Sorolla” (ballet), “El Pintor” o “Dulcinea XL” (òpera), només per esmentar unes quantes. Veiem que hi ha prou diversitat en les teues creacions i arranjaments. És perquè t’agrada canviar? Quin estil t’agrada més? El que més m’agrada és tindre llibertat per a crear. I utilitzar diferents formacions i estils forma part d’eixa llibertat de creació. Conforme vas avançant en la teua carrera, va havent una evolució, i per a això necessites alimentar-te i créixer amb altres idees i altres mitjans. No crec que fer cambra, simfònic, líric, etc., siguen coses diferents, sinó expressions diferents en un mateix camí. En 2010 fundes el València Cultural Point de Los Angeles, un Centre de Valencians en l’Exterior (CEVEX), autoritzat per la Generalitat Valenciana i amb l’objectiu d’establir vincles culturals entre les dues ciutats. Té alguna cosa a vore amb els teus inicis als EUA? En què consisteix? En principi va sorgir com unes vetlades on interpretar música amb amics i gent coneguda, una cosa molt comuna al llarg de la història com per exemple les “soirées” franceses de principis del segle passat. De fet, una de les activitats principals que duem a terme són les “Artistic Soirées”, que estem actualment en la desena temporada. Poc després de començar les “soirées” decidim formalitzar l’organització baix una Non-Profit (organització sense ànim de lucre), convertint-ho en un Centre de Valencians en l’Exterior que la Generalitat va reconéixer en 2011. La nostra missió principal és la que comentes i per a això tractem de donar suport a qualsevol activitat al nostre abast que tinga a vore amb la cultura, no sols la valenciana, ja que un dels nostres propòsits principals és promoure el missatge que a València es dóna suport a la cultura, o almenys contribuir al fet que siga el més cert possible. En estos moments, com creus que és la direcció que porta el teu treball? En estos moments, com en el passat, la direcció que porta el meu treball m’és desconeguda. Quan arribe ho sabré, o almenys podré contestar amb un poc més de certesa. Mai he sigut partidari de la música experimental. Més ben dit, sempre he tractat d’experimentar en les meues obres mentre les faig per a després aplicar criteris de selecció i descartar gran part del que no em serveix, amb la qual cosa mai sé on em portarà una obra. Dit d’una altra manera, no m’agrada experimentar en públic, sinó fer-ho a casa per a després oferir al públic una cosa ja resolta. Sabem que per a qualsevol creador, totes les seues obres són molt volgudes, però de les teues, de quina et trobes més satisfet, orgullós? Hi ha obres que m’agraden més que unes altres, sens dubte, també hi ha obres que han fluït des del principi i unes altres que se m’han travessat i he hagut de forçar-les sense sentir-me a gust en cap moment.

Imatge de Reclam Editorial. http://www.reclameditorial.com/editorial/

Presentació del llibre Un músic de Pel.lícula! Juanjo Colomer acompanyat per Guillermo Colomer, Bernat Ríos, Pepe Grau i Guillermo González.

Em sent orgullós de les quals m’han quedat bé, però és possible que em senta fins i tot més orgullós de poder haver acabat unes altres en les quals per motius no sempre musicals, he hagut de lluitar contra els elements per a poder portar-les endavant, a pesar que són obres que preferiria no haver de defensar. Hi ha algun projecte en el qual estigues immers actualment i del qual es puga parlar? N’hi ha. El passat 5 d’abril l’Editorial *Reclam va publicar el llibre “Un músic de pel·lícula”, de Guillermo Colomer, cosí teu. Un llibre sobre la teua trajectòria i dirigit a un públic molt jove. Explica’ns com ha sigut l’experiència i que suposa per a tu. Ha sigut una experiència molt bonica, tant per la premissa del projecte com per treballar amb Guillermo. Col·laborar amb algú tan pròxim, que coneix perfectament la meua història i amb qui hi ha una connexió familiar tan forta, ha fet tot el procés molt fàcil i agradable, i revisitar anècdotes del meu passat ha resultat quasi un joc. A més ajuda que és un narrador extraordinari i amb poc material és capaç d’extraure or. Moltes gràcies, Juanjo.

Entrevista: Roberto Carlos Ribera Fotografia: Miguel A. Gil Garay Green

“És un orgull per a nosaltres que ens identifiquen amb la nostra ciutat, acostumats com estàvem a què la pedrera de grups en valencià estigueren a altres comarques.”

Quan naix la FÚMIGA i com foren els vostres inicis en el panorama festiu i musical? La Fúmiga naix en 2012 com una formació de carrer. Ens juntàrem un grup d’amics que veníem tocant junts des de xicotets a les aules i diferents agrupacions de la Societat Musical d’Alzira. Som fills de la “Soci” i això ha estat present a l’ADN del grup des del moment de la seua fundació. Quina ha sigut l’evolució de la FÚMIGA en la seua curta història? Nosaltres preteníem des dels inicis oferir un altre tipus d’oci a la joventut alzirenya. D’una manera autogestionada, organitzàrem festes a les diferents sales de la nostra ciutat. De la preparació d’aquells festivals (Fumifest, Fumivern, etc) vam vore les possibilitats que tenia aquella iniciativa, i en una fugida cap endavant anàrem incloent altres instruments, veus i bases electròniques al que fins el moment era una formació de xaranga. L’any 2015 se’ns donà l’oportunitat de participar en un concert del circuit de música alternativa del País Valencià on actuaven grups consolidats com Txarango o la Gossa Sorda. La nostra agència Pro21 degué vore alguna cosa aprofitable en nosaltres, començant així una relació de treball i amistat per seguir fugint endavant amb este projecte que cada vegada hi suma més gent. Dins del vostre repertori escoltem diferents estils com ska, balcànica, brass, llatina… Com definiríeu l’estil de la vostra música? La Fúmiga ha mamat de la tradició bandística valenciana i el fet més ressenyable és la seua instrumentació. Així mateix, també beu de l’herència d’eixos grups valencians que aconseguiren dignificar la nostra llengua i dotar a la nostra generació de cançons que són himnes per a nosaltres. Fruit d’esta barreja d’influències, creem música festiva on els metalls tenen el protagonisme, i on viatgem per estils on puguem explotar la nostra instrumentació, com l’skapunk, el pop alternatiu i ritmes llatins com la rumba, la cúmbia o el reggaeton. Vos considereu ambaixadors d’Alzira quan actueu en altres pobles o ciutats? Sempre. Com sempre diem que som fills de la SMA. És un orgull per a nosaltres que ens identifiquen amb la nostra ciutat, acostumats com estàvem a què la pedrera de grups en valencià estigueren a altres comarques com la Marina. Ara sorgixen altres propostes musicals a Alzira, com les mateixes Pupil·les, que també tenen els seus orígens en la Soci. La bandera d’Alzira sempre està present als escenaris dels festivals més grans que fem. El pròxim, el Festivern.

Com ha sigut el procés d’anar introduint cançons als vostres concerts? Com està sent la reacció del vostre públic? Teníem molta por, però si volíem estar al circuit valencià havíem de generar temes propis. Apostàrem per reconvertir en reggaeton un tema que ja funcionava al carrer, Karrasketon. I va funcionar. “No en farem una altra com eixa”, déiem. Però provàrem de nou amb Mediterrània i l’èxit ens va marcar el camí. Hui sentim que als concerts la gent ens torna tota eixa estima que posem en la composició dels temes. Som uns privilegiats. El fet de publicar videoclips a YouTube ha sigut important en la vostra projecció? La nostra estratègia ha estat basada en oferir pindoletes fumigueres cada pocs mesos, en lloc de publicar tot un àlbum de colp. Així, en cada tema hem fet una aposta decidida per la gent de casa i per l’audiovisual valencià. La nostra música té centenars de milers de reproduccions a YouTube i això ens encoratja a mantindre l’aposta. A les vostres cançons col·laboreu amb altres músics referents de la cançó en valencià, com ha sigut l’experiència? Ens ha passat que hem trobat una acollida brutal entre la gent del sector, sobretot aquells que ens marcaren el camí. Poder compartir treball amb gent que hem gaudit com a públic és una de les coses més boniques que ens han passat. 32

Com està la música en valencià en l’actualitat? La música en valencià ha deixat de ser un gènere (si algun dia ho va ser) per a ser tot un conjunt d’estils diversos que compartixen el fet tan normal de cantar en la llengua amb què ens expressem. Això no fa més que eixamplar la base social i arribar a públic on abans no arribàvem. És un bon moment tot i que el 2020 serà l’any de descans de molts grups importants del panorama. Ara en novembre publiqueu el vostre primer disc. Quines expectatives teniu? Poques, si som sincers. També teníem poques quan llançàrem les entrades del concert de presentació de l’àlbum, i s’esgotaren en poques setmanes. En realitat, mai de la vida haguérem imaginat ni una mínima part del que ens està passat. Per això no tenim cap tipus de pressió en este àlbum. Continuarem fent el que ens apetisca i fugint endavant mentre ens queden forces, i esperem comptar amb el públic, i amb la nostra Soci, al nostre costat.

BANDA SIMFÒNICA

DIRECTOR MIKAEL CELDA GONZÁLEZ SUBDIRECTOR David González Sanjuán FLAUTÍ Celia Monzonís Perepérez FLAUTES Mª José Ull García Zaida Monerri Sanjuan Amador Serrano Giménez Asun Royuela García Nuria Rosell Montagud Lorena Andrés Serrano Javier Palomares Anaya Laura Alonso Arocas Mª Gracia Colomer Ausina Marta López Nadal Alma Martorell Huguet Alba Conesa Albiñana Lorena Gimeno Almiñana Paula Sanjuan Sanjuan Lucía Moreno Enguix OBOES Carlos Simó Peris Virginia Guitierrez-Ravé Sabater Claudia Palazón Grande

FAGOTS Vicente Gabriel Pellicer Dolz Ignacio Soler Pérez Adrián Sanjuán Caballero Patricia Cortina García REQUINTS Sonia Monteagudo Navarro Carla Plá Sanchis CLARINETS Julia Andújar Aliques José Beteta i Martínez Francisco Botija Botija Claudia Campos Troncoso Alberto Cardona Peris Marina Costa Llopis José Cuberos Pons Joan Furió Tendero Gracia Gimeno Almiñana Ana Mascarell Jorques Paula Hernández Castillo Manel Martínez Fuentes Ainhoa Martínez Sánchez Francesc Masià Llinares Jose Manuel Ortega Rosell Germán Tomás Calatayud Enrique Parra Carrascosa Bernardo Agustín Pérez Goig Patricia Pérez González Rosa Pérez Juanes

David Peris Armengol Francisco José Rios Furió Federico Rocafort Rodríguez Aina Romero Castillo Juanjo Seguí Pérez Marta Nadal Soriano Andrea Viñes Parada Jorge Borrás Lacasa Àngels Company Soler Pepe Roig Adell Alba Cuberos Pons Laura Sánchez Esparcia Marta Mañez Ribas Joan Orts Zafón Nàyade Blázquez Sales Claudia Climent Iranzo Gala Pastor Soriano Ana Pons Mata Lidia San Pedro Carbonell Guillem Gregori Sala CLARINETS BAIXOS Andrés Alcalá-Zamora Gramaje SAXOS ALTS Francisco Carbonell Monerri José Escandell Vila Sara Gadea del Cura José Andrés González Pérez Óscar González Pérez

Carla Marín-Roig Zozaya Elena Segura Sanchis Francisco José Vicente Castell Pau Guaita Serrano Antonio Roselló Ballesteros Joan Toledano Peris SAXOS TENORS Ernesto Peris Signes Raül Calabuig Suñer Empar Martínez Roca SAXOS BARÍTONS Adrián Ferrando Oliver Vicente Mondejar Pérez TROMPES Salva Ausina Gimeno Salvador Ausina Gómez Pau Blasco Ferrer Daniel Garés Sayol Alex Llopis Climent Ángela Mondejar Pérez Loreto Petit Pérez Pablo Ausina Carbonell Marc Santamaria Terol Isabel Gadea del Cura José Vicente Monzonís Perepérez Juan Vicente Bernia Collado

FLISCORNS Bernat Colomer Soriano Pablo Ausina Gómez TROMPETES Ricardo Bordes Escudero Jorge Borrás Ahulló Vicente Carbonell Monerri Sergio Castellanos Martínez Vicente Clari Mas Rafa Doménech Martínez Arnau España Cuenca Jorge García Calatayud Pablo Giménez Villalba Sergio Romero Giménez Andrés Rios Pascual Guillermo Sendra Díaz Patricio Soler Pérez Marc Tello Mena Francisco Javier Valls Albado Pablo Pérez González Juan Rufino Sánchez Guerrero TROMBONS José María Andrés López Sergi Colomer Castell Sergio Giménez Villalba David González Sanjuan Jorge Dalmau Matoses Raúl Llopis Climent Rubén Roses Roig

Francisco Javier Sospedra Micó Rafael Toledo Puig Víctor Villalba Belda Jaime Sanchis Magraner Miquel Gomis Sanjuán BOMBARDINS Marc Carrascosa Talens Marc Colomer Soriano Ivan Ortega Verdú Andreu Morell Canet Bernat Cases Company Bernat Colomer i Nicolàs Toni Mata Garés TUBES Miguel Ángel Roses Cuenca Vicent Lluís Pérez Damiá Víctor Escribá Ortiz Carlos Díaz Argente Paco Pons Andrés Enrique Sospedra Climent David Castillo Monteagudo Miguel Hernando Arroyo VIOLONCELS Maria Pons Gómez Esther Hervás González Loreto Rios Petit Martina Sanjuán Sanjuán

PERCUSIÓ Carles Bella Arroyo Toni España Cuenca Ramon García Marrades Fernando Garrido López Carles Guaita Serrano Xavier Pérez Juanes Alberto Sánchez Castillo Francisco Javier Sanchis Soto Bernat Cucarella Sifre Iván Contelles Ramón Jorge Marín-Roig Zozaya PIANISTA Estefanía Fontana Talens ARXIVERA Laura Sánchez Esparcia RESPONSABLES DE LA BANDA SIMFÒNICA Sonia Monteagudo Navarro Raül Calabuig Suñer NOUS MÚSICS Guillem Plá Alarte FLAUTA Mireia Gómez Canet FLAUTA Laura Hernández Esparcia CLARINET Ferran Carlos Sanz TROMPETA Juan Carlos Montalvá Chordá PERCUSSIÓ

MIKAEL CELDA GONZÁLEZ

DIRECTOR BANDA SIMFÒNICA SMA Entrevista: Sonia Monteagudo Fotografia: Miguel A. Gil Patricio Hernández

Llicenciat en Direcció d’Orquestra pel Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de Valéncia amb Pilar Vañó i Manuel Galduf, MIKAEL CELDA GONZÁLEZ, natural d’Orleans (França), va ser considerat com “un dels directors més brillants de la seua generació”, finalitzant els seus estudis amb les màximes qualificacions. Realitza diferents cursos de perfeccionament amb Francisco Cabrelles, Juan Antonio Espinosa, Enrique García Asensio, Bruno Aprea, Colin Metters, Jorma Panula, Kurt Masur y Bernard Haitink. Durant els anys 2012 i 2013 es convidat com a alumne a les classes magistrals impartides en el Palau Reina Sofía de Valéncia pel llavors director titular Omer Mier Wellber. Ha actuat junt a diferents Orquestres treballant amb directors de la talla de Manuel Galduf, Miguel A. Gómez Martinez, Yaron Traub, George Prêtre i Zubin Mehta, entre altres. Ha dirigit diferents Orquestres Nacionals i Internacionals en diversos països com França, Alemanya, Italia, Austria, Regne Unit, Bulgària, Romania o Taiwan. El seu repertori com a director abasta tot tipus de gèneres, des de Música Simfònica, Òpera, Música per a Banda, Música Contemporània, etc. Posseix en el seu haver diferents enregistraments de CD i DVD. Ha segut Director Titular de la “Societat Musical Santa Cecília” de Moncofa i de la Banda Municipal “La Lira” de Titaguas. Actualment és director titular de l’Orquestra “La Lírica” de Silla, així com Director Artístic de la JOSC (Jove Orquestra Simfònica de Castelló). Des de març de 2019 és Director Titular de la Banda Simfònica de la “Societat Musical d’Alzira”.

El violí va marcar els teus inicis en el món de la música però com va nàixer la teua passió per la direcció? Perquè des de sempre m’havia cridat molt l’atenció la música de conjunt més que la de l’instrument individual i encara que el violí és un instrument molt complet, era en realitat la figura del director el que més m’atreia de la música simfònica. M’interessaven les diferents versions que es podien efectuar d’una mateixa obra, analitzar les obres que havia d’interpretar, i això va ser el que em va impulsar a enfocar els meus estudis al tema de la Direcció, que és el que veritablement m’omplia. Fa a penes mig any que va ser seleccionat, entre molts candidats, com a titular de la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira, quins reptes es planteja a curt, mitjà i llarg termini per a esta Societat Musical? A curt termini és clar, arribar a conéixer-nos tant personal com musicalment tots. Ja a mitjà termini m’agradaria aconseguir una sonoritat pròpia per a la SMA i una implicació màxima dels músics i professors de l’escola en este nou projecte. Per a finalitzar, a llarg termini, m’agradaria aconseguir que la SMA arribara a ser un referent tant musical com en organització dins del panorama nacional. En l’actualitat compagina la direcció de banda amb la d’orquestra, ja que també es el Director Artístic de la JOSC (Jove Orquestra Simfònica de Castelló). Quina és la diferència entre la direcció de banda i la d’orquestra: la tècnica, la sonoritat, l’enfocament…? Realment a l’hora de dirigir no hi ha diferència. La diferència radica en la mena de repertori i sonoritat, tècnicament i gestualment. Jo almenys no canvie res. 39

Hui dia la música és una assignatura obligatòria en els ensenyaments educatius. Com contribuïx la música, en sentit ampli, en el desenvolupament de l’escolar i en la seua formació personal? Últimament està molt estesa la convicció que la música té efectes positius en el desenvolupament intel·lectual i psicològic dels xiquets, augmenta la capacitat de memòria i concentració. Jo pense també que ajuda a interactuar i a fomentar la col·laboració, ja que la majoria de les activitats de la música són col·lectives. Cada vegada són més els pares que animen als seus fills a introduir-se en l’ensenyament de la música, des d’edats cada vegada més primerenques, ja que són molts els valors que podem adquirir amb ella. Entre els teus mestres destaquen Manuel Galduf, Pilar Vañó, Paco Cabrelles, etc. Quins ensenyaments i valors transmesos creus que han reforçat la teua carrera com a director i que recordes amb més estima? De tots m’emporte una cosa important en la meua carrera, però si haguera de destacar una cosa comuna, seria sobretot el valor de l’esforç, estudi i passió per la música.

Quin és l’assoliment, musicalment parlant, del qual es sent més orgullós o haja sigut molt especial per a tu? Alguna anècdota que contar? La veritat és que al llarg dels anys qualsevol xicotet o gran assoliment que he anat aconseguint ha sigut important per a mi. Cada canvi que realitzes intentes que siga per a millorar i els afrontes sempre amb moltes ganes i il·lusió, que d’això no em falta, per a dedicar-me al que més m’agrada que és la Música i en concret la Direcció. Anècdotes, moltes, encara que me les guarde per als meus xics i xiques…. I ara unes preguntes curtes, amb una única resposta (o dues): - Un pasdoble …………………............ Algun clàssic com a Sospirs d’Espanya i els pasdobles de Manuel Morales. - Una obra simfònica ……………… La 4a Simfonia de Brahms i la Simfonia Fantàstica de Berlioz . - Un compositor ………………………Per a Orquestra em quedaria amb Brahms, Mahler, Berlioz, Tchaikovsky, etc. I per a banda tant per l’amistat que m’uneix a ells com per la seua qualitat musical podria nomenar a Andrés Valero i Luis Serrano, entre molts altres. - Un mestre ………………………..........Manuel Galduf - Un director ……………………….....Hi ha punts…. Abbado, Mehta, Haitink, però em quedaria amb Carlos Kleiber, - Un músic ……………………...............Ufff, hi ha molts, però em quede amb tots i cadascun dels músics amb els quals he compartit escenari, siga tocant amb ells o dirigint-los, i hui en dia sense dubtar-ho, els meus xics i xiques de la SMA. - El teu principal suport …………..La meua família Finalment, alguna cosa que afegir? Solament que estic molt content pel gran acolliment que he tingut en la Societat Musical d’Alzira, tant per part de la junta com dels músics, i treballaré dur per a fer créixer esta societat. 41

ORQUESTRA SMA

DIRECTOR JOSEP RIBES VILLALBA VIOLINS ALEMANY BOTELLA, SARA ALIAGA DALMAU, PAULA ARGENTE MARTI, VICENT BARBER BELDA, SONIA BELLA ARROYO, JOAN ANDREU CAMARASA CUCARELLA, JUDIT CLARI CLARI, BELEN ENGUIX CHORDA, BERNARDO ENGUIX RAMÓN, EUSTASIO JOSÉ ESCANDELL NADAL, JOSEP FERNANDEZ BALLESTER, SHEILA FURIÓ TENDERO, JOAN GALERA CHARCOS, JUAN HERVÁS GONZÁLEZ, AIDA IÑIGO BONO, DAVID IÑIGO BONO, LUIS VICENTE LOZANO RIBES, LOLA LOZANO RIBES, RAUL MACIAN VIDAL, ISABEL MOLTÓ CUTANDA, JOAN

OLIVER GARCIA DEL BUSTO, HUGO ORTEGA ROSELL, JUAN MANUEL PASTOR MONTALVA, JORDI PEREPEREZ GAY, FINA PERIS LLOBREGAT, CARMEN MARÍA ROSELL MARTI, VIOLETA ROSES CAMPOS, GRETA ROYUELA GARCIA, MARIAN SAEZ GONZALEZ, EMPAR SÁNCHEZ CASTILLO, RUTH SIMO PERIS, EVA SOSPEDRA SANTAMARIA, NURIA SUEZ MEDAN, MIGUEL UROZ FERRER, MARC VIOLES BENEDITO CASTILLO, SARA BLASCO RAMÓN, ANNA GARCIA SOSPEDRA, ELISA GONZÁLEZ PÉREZ, ÓSCAR GRAU CUNYAT, GEMA IBAÑEZ TERESI, BLAI MONTALVA IÑIGO, ALBERTO VILLENA ABAD, MARCEL

VIVANCO SORIANO, IRENE VIOLONCELLS ALMIÑANA BLANCO , JULIA BORRAS BOLINCHES, ÀNGEL GALAN REVERT, ALBA GUAITA SERRANO, CARLES HERVÁS GONZÁLEZ, ESTHER PONS GÓMEZ, MARÍA RÍOS PETIT, LORETO SANJUÁN SANJUÁN, MARTINA CONTRABAIXOS COLOMER SORIANO, MARC GONZÁLEZ PÉREZ, JOSE ANDRÉS PELEGRÍ RUIZ, ENRIC

NOUS MÚSICS GIL ORTIZ, BERTA-VIOLÍ PASTOR POZO, IRENE-VIOLÍ TARRASÓ LLORENS, MARCEL.LA-VIOLÍ

BANDA JOVE

DIRECTOR DAVID GONÁLEZ SANJUAN FLAUTES ALVES PENADÉS, CRISTINA BOTIJA LÓPEZ, ALBA CARRIÓ CAÑES, MARIA CONESA ALBIÑANA, ALBA FERRER DESANTES, LAURA GÓMEZ CANET, MIREIA GRAU MARZAL, JUDITH JULIO MARTORELL, MARTÍ LÓPEZ NADAL, MANEL MARTÍ BLAY, SERGI MARTÍNEZ COLLADO, DIEGO PLA ALARTE, GUILLEM RAMÍREZ LLOPIS, BERNAT VILLALBA BELDA, MIREIA

CLARINETS AGUILAR PELLICER, CONCHA ANAYA BELLVER, KEVYN DALMAU CHORRO, JORGE HERNÁNDEZ ESPARCIA, LAURA MASCARELL DE LATOUR, LUCA MIQUEL LLOPIS, MARTINA OLIVER GARCÍA DEL BUSTO, VALERIA PÉREZ GIMÉNEZ, MARIAN SOLER LENCINA, ANGÈLICA TUDELA GINER, JÚLIA OBOÉS CARRIÓ LLORENS, ANDREA MARTÍNEZ COLLADO, SARA SAXÒFONS ALMELA BARBERÓ, NÚRIA

BERNIA ARISTEGA, SALVADOR HERNAN RUIZ, GUILLERMO VILA PUIG, JULIA TROMPETES ADRIÁ ANDRÉS, HECTOR ALGABA HERNÁNDIZ, CARLES AMORÓS PARDO, ÁLVARO CARLOS SANZ, FERRAN CHORRO MARÍN, ENRIQUE PIERA RODRÍGUEZ, JOAN REYES CARRASCO, JOAN SOSPEDRA MICÓ, CARLOS TROMBONS GÓMEZ PERELLÓ, SAMUEL RAMÓN BERNABÉ, ALEJANDRO ROMAGUERA VIDAL

TROMPES ALIQUES ZAFRILLA, NEREA GALLART MONZONÍS, MARINA MARCILLA BOLUDA, ANDREU SORIANO CASTILLO, MIREIA BOMBARDÍ TELLO MENA, PAU PERCUSSIÓ ALBELDA ZANÓN, MIQUEL CEBOLLA CARRIÓ, JORGE GRAU CUÑAT, ALBERT LLOPIS CORTS, ANDREU MONTALVA CHORDÁ, JUAN CARLOS SÁEZ DARIES, JOAN

NOUS MUSICS BOIX ROCA, ANDREU - CLARINET MORENO ENGUIX, NOELIA - CLARINET ROCAFORT MONZONIS, FEDE - CLARINET ESCRIBANO JORDÁN, MIREIA - FLAUTA ASINS TODOSSANTOS, IRIA - OBOÈ CLIMENT IRANZO, LUCÍA - OBOÈ APARISI SANCHO, CARLES - PERCUSSIÓ CUCARELLA PELLICER, HÉCTOR - SAXOFÒ VIÑES VALIENTE, ARNAU - SAXOFÒ BAÑÓN CERVERA, JOEL - TROMBÒ GADEA LLORET, LYNETTE - TROMPA REVERT ALBADO, MARC - TROMPA CARDONA ROJAS, PABLO - TROMPETA CONESA ALBIÑANA, JORDI - TROMPETA FABRA ASINS, BERNAT - TROMPETA GALBIS GARCÍA, JAVIER - TROMPETA

RESPONSABLES DE L’AGRUPACIÓ Maria Cristina Serrano Nogues Salvador Sanjuan Manzana

IBN JAFADJA

DIRECTOR ALBERTO SÁNCHEZ CASTILLO OBOÉ Todossantos Cruañes, Lorena March Gomis, Carlos FAGOT Cortina García, Patricia FLAUTES Serrano Giménez, Amador Pérez Juan , Mª Ángeles Pérez Goig , Mª José Alabor Blay, Mª Dolores Belda Giménez, Eva Ramírez Puerto, Alfredo Martínez Fernández , Carlos CLARINETS Pérez Juanes, Rosa Mª Monteagudo Navarro, Sonia Roig Adell , Pepe Roig Martí, Bernardo Oliver Navarro, Alfonso Castillo Oliver, Mª Dolores

Company Soler, Àngels Galán Polanco, Guillermo Llopis Tello, Gemma Sifre Llinares, Ana Viñes Parada, Andrea SAXÒFONS ALTS Peris Signes, Ernesto Pérez Pellicer, Chema Gregori Sanjuán, Enric Gorba Mollà, Silvia Bernat Colomer Ausina

FLISCORNO Sotos Escudero, Javier TROMPETES Ordaz Hidalgo, Vicent Piera Boronat, Ausias Santapau Bretó, Quique Cortina García, Isidro Roig Torres, Salva Laudes Sangil, Kiko Alves, Philipe

TROMBONS SAXÒFONS TENORS Simó Peris, Javier Rubio Albentosa, Jose Manuel Monleón Hidalgo, David Viñes Cañes, Paco Palomares Anaya, Javi Lluch González, Pablo Calabuig Suñer, Raül Hernández Carrió, Patricio García-Rojo Garés, Sergio SAXÒFONS BARÍTONS BOMBARDÍ Cases Ferrer, Rafa Colomer i Nicolás, Bernat Mondéjar Pérez, Vicent Castillo Monteagudo, David TROMPES TUBES Garés Sayol, Daniel Pérez Damià, Vicent Lluís Morales Navarro, Carlos Pons Andrés, Francisco Javier Peris Bono, Toni

Sospedra Climent, Enrique Laporta Carrasco, Antonio Roses Cuenca, Miguel Angel PERCUSSIÓ Blasco Vila, Xavier Rubio Llinares, Dario Todossantos Cruañes, Javier Belda García, Isidro

NOUS MÚSICS Sylvie Blanco Poveda (saxòfon alt) Jordi García Bohigues (percussió) Mar Soler Iborra (flauta) RESPONSABLES DE L’AGRUPACIÓ Sonia Monteagudo Navarro Miguel Ángel Roses Cuenca

RUMBAU GRUP DE METALLS

DIRECTOR

BOMBARDÍ Andreu Morell Canet Marc Colomer Soriano

TROMPETES Sergio Romero Jiménez Guillermo Sendra Díaz Arnau España Cuenca Bernat Colomer Soriano Pablo Pérez Gonzàlez Andrés Ríos Pascual Ricardo Bordes Escudero Vicent Carbonell Monerri

TUBA Victor Escribà Ortiz Eduard Torres Miñana

Bernat Ríos Furió

TROMPES Daniel Garés Sayol Loreto Petit Pérez Pau Blasco Ferrer Yabel Fuertes Monzón Jose Vte Monzonís Perepérez Antonio Gallart García TROMBONS David González Sanjuán Miquel Gomis Sanjuan Rubén Roses Roig Sergio Gimenez Villalva Jose María Andés López Francisco Javier Sospedra Micó

PERCUSSIÓ Alberto Sánchez Castillo Francisco Javier Sanchis Sotos Xavi Blasco Vila Carles Bella Arroyo

D’LIBORS GRUP DE PERCUSSIÓ

DIRECTOR Xavier Sanchis Soto MEMBRES Ainhoa Martínez Sánchez Carles Bella Arroyo Carles Guaita Serrano Bernat Cucarella Sifre Alex Cuesta Moreno Ramón García Marrades Fernando Garrido López Ivan Contelles Ramón Juan Carlos Montalvá Chorda Jorge Marín-Roig Zozaya Arnau Ubierna Peris

JOSEP ESCANDELL VILA Entrevista: Pepe Pla Juan Fotografia: Arxiu Josep Escandell

Ambaixador de la música espanyola a Hispanoamèrica. 58

“Per a mi dirigir una orquestra que no coneixes per primera vegada sempre em suposa una experiència molt enriquidora, tant en la part artística com en la humana.”

Com fa un director de la SMA per a dirigir l’Orquesta Sinfónica de la Universidad EAFIT de Colòmbia? Quin és el procediment? Açò no és una cosa casual, ni curta en el temps, ni molt menys fàcil. Ja fa molts anys que estic dirigint orquestres professionals per Espanya i Europa encara que ha sigut enguany quan he “botat el xarco” per primera vegada. En la dècada dels 90, ja vaig viatjar a Romania a dirigir la meua primera orquestra professional que va ser ”l’Orquestra Filarmònica de Ploiesti”, mentre ací a Espanya col·laborava molt sovint amb “L’Orquestra de l’Empordà”. També he dirigit “l’Orquestra de València”, “l’Orquestra Cervera Lloret”, etc… encara que realment quan comence a treballar més internacionalment és quan em vaig presentar a un concurs d’òpera molt important a Russe, en el qual vaig ser l’únic espanyol seleccionat per a anar. Quan vas a un concurs coneixes altres directors i productors que et veuen i et poden donar alguna que altra oportunitat de dirigir orquestres professionals i a mi m’oferiren dirigir diferents òperes a Bulgària en la “Russe Philarmonic Orchestra and Opera’” o en “l’Orquestra Studio Primo” en Sofia i col·laborar assíduament amb la “Pleven Philarmonic Orchestra “. A més a més, tinc dos mànagers, una per a Europa i altra per a Amèrica que treballen per a aconseguirme concerts importants, com el darrer concert a “l’Orquestra Milano Clàssica” a Itàlia o este de “l’Orquestra Simfònica EAFIT” a Colòmbia. Quines expectatives tenies? S’han complit? Per a ser sincer mai s’acaben de complir totes les expectatives. Estic content de l’estudi i la feina realitzada, ja que és un món realment complicat, però pense que no tindre totes les expectatives complides t’ompli d’energia i motivació per a continuar el camí. Que ha suposat esta experiència per a tu? Tens altres plans similars? Per a mi dirigir una orquestra que no coneixes per primera vegada sempre em suposa una experiència molt enriquidora, tant en la part artística com en la humana.

Assaig i concert en lâ&#x20AC;&#x2122;orquestra EAFIT de Medellin

Com a sigut el treball en l’Orquestra Simfònica EAFIT? Ha sigut un treball molt profitós, ja que l’orquestra tenia una gran qualitat artística. Des del primer dia la flexibilitat de l’orquestra al meu gest es va fer patent. A cadascuna de les indicacions reaccionaven amb promptitud i professionalitat, la qual cosa em facilità molt la feina durant els dies que vaig treballar amb ells i va suposar que el concert fora un gran èxit. Com penses que t’han considerat allí? La veritat, estic molt content. He rebut una molt bona crítica encara que per a mi, la millor ha sigut la dels músics i un públic al qual no vaig deixar indiferent. Tant és així que ja m’han proposat tornar una altra vegada en 2020 a dirigir un dels seus concerts de temporada dedicats a Beethoven i a més una productora lírica de Medellín “Lírica de Antioquia” que va estar veient com treballava l’orquestra també m’ha proposat per a 2020 dirigir una òpera el títol de la qual encara està per determinar. T’obri les portes a altres projectes de futur? Jo pense que una porta sempre obri una altra porta ….I en això estem, en contacte amb orquestres i teatres contínuament.

ALBERTO Sร NCHEZ CASTILLO Entrevista: Pepe Pla Juan Fotografia: Patricio Hernรกndez Arxiu Alberto Sรกnchez

Un director alzireny a Cuba. 62

“Estic molt content d’haver acceptat esta proposta, d’haver treballat braç a braç amb els millors músics cubans, d’haver disfrutat amb ells, i sobretot de l’experiència humana, molt enriquidora.”

Conta’ns un poc de la Banda Nacional de Concerts de Cuba. La Banda Nacional de Concerts de Cuba es va fundar un 15 d’agost de 1899, pel mestre Guillermo M. Tomás Boufartigue com a Banda Municipal del Cos de Policia i és en 1901 quan canvià de nom a Banda Municipal de Música de la Habana, i ja en 1961 com a Banda Nacional de Concerts. Diferents Directors han passat per esta agrupació: Gonzalo Roig , Modesto Fraga, Emilio Reinoso,Manuel Duchesne Cuzán, Rogelio Zamora,Blanca Rosa Perdomo, Enrique Pardo, Wilfredo Gelabert, Francisco García Caturla, Rodrigo Prats, Guillermo Valverde, Moisés Hernández i Rafael Díaz Carter. Actualment la Banda Nacional és dirigida pel jove Director d’Orquestra Igor Corcuera, i manté el seu principal objectiu que és portar la bona música al poble en general, i complix amb la seua labor de rescat del patrimoni cultural cubà, interpretant obres de compositors com Ernesto Lecuona, Gonzalo Roig, Rodrigo Prats, Alejandro García Caturla i Amadeo Roldán,entre altres, que es troben en l’arxiu de més de tres mil obres amb què compta la institució. A més té la tasca d’amenitzar esdeveniments i efemèrides importants del seu país. Té la seua cita setmanal a la Plaça d’Armes, tots els divendres a les 16:00. Com fa un director de la SMA per a dirigir en la Banda Nacional de Conciertos de Cuba? Quin és el procediment? La Banda Nacional de Concerts de Cuba, celebra enguany el seu 120é aniversari, i amb esta efemèride, un dels objectius era que els seus concerts els pogueren dirigir directors d’altres parts del món i amb esta premissa em vaig presentar i vaig enviar currículum. Sincerament, penses com altres vegades “vorem que passa”, “no aplegarà”, etc., i al cap de pocs dies m’arribà un correu confirmant l’acceptació de la Banda Nacional per concretar dates i confirmar així la proposta per a dirigir esta magnífica agrupació. Quines expectatives tenies? S’han complit? Era la primera vegada que creuava l’oceà, la primera vegada que dirigia una banda de tan gran potencial musical, històric i de prestigi. El repte era gran però la il·lusió era exponencialment major, i em vaig preparar conscient de l’envergadura musical que em venia. Primer vaig triar el repertori i vaig tindre clar dues coses: una era el repertori. Volia dur cap allà repertori valencià i sobretot repertori tradicional del panorama musical bandístic nostre i altre més internacional, si podem dir-ho així, a més a més d’alguna “sorpreseta”. 63

Amb el director Igor Corcuera I l’arxivera de la Banda.

Moments previs a un dels assajos

Junt al trompeta solista de la Banda i del Ballet Tropicana.

Les meues expectatives eren sobretot demostrar en una banda d’este potencial que el repte s’havia de superar, d’estudiar i de professionalitzar i així va ser. Estic molt content d’haver acceptat esta proposta, d’haver treballat braç a braç amb els millors músics cubans, d’haver disfrutat amb ells i crec que a la inversa també, i sobretot de l’experiència humana, molt enriquidora. Has trobat alguna diferència en la forma de treballar? La forma de treballar és la mateixa, i amb músics d’esta talla tot és més fàcil. Allà els assajos eren de 9.30 a 13.00 amb un descans de tres quarts d’hora on esmorzàvem o simplement ens sentàvem a xarrar i beure un poc d’aigua. Els músics eren molt educats i respectuosos durant les hores de treball. Implicació, treball i dedicació, junt amb el diàleg enfront d’algun passatge amb dificultat, que es resolia ràpidament. Ells també m’ho feien fàcil, i jo vaig voler fer dels assajos que no foren pesats, més fluids i didàctics davant de les obres que van treballar, que conegueren i gaudiren del repertori. Com penses que t’han considerat allí? Pense que bé, i així és el que em van transmetre. Hui encara tinc contacte amb ells, i em diuen “Maestro, cuando quiera aquí le esperamos de nuevo”. Com deia abans, si la part musical em va deixar bocabadat, la humana molt més. Em feien sentir des del primer dia com un més d’ells i alguns feren de guia uns dies per conéixer els millors raconets de l’Havana, per escoltar música als millors locals i conéixer la gastronomia del país. 64

A l’emblemàtica “Bodeguito del Medio”

A la Floridita on Hemingwat era client habitual.

Que ha suposat esta experiència per a tu? Tens altres plans similars? Com deia, amb esta experiència m’emporte una gran part humana, de sensibilització cap ací. Recorde el dia d’abans del concert, a l’assaig general, com vaig intentar agrair a tots els músics la seua professionalitat. Al principi no vaig poder (he de dir que una llagrimeta em va caure) fins que aplaudiren i em van “tocar el tendre”. Només volia donar-los les gràcies per tot el que suposava per a mi estar a milers de quilòmetres de ma casa, agrair poder escoltar-los, parlar al voltant de la seua música, conéixer algunes de les seues situacions. Algun d’ells em deien que havien estat tota la nit tocant en ballets o hotels, previ a donar classe als conservatoris, portaven més de 10 hores tocant, i venien amb un somriure grandíssim a tocar a la Banda, la qual cosa era de gran admiració. Tot no serà música, no? Conta’ns alguna anècdota, o experiència. Clar que no, volia també conéixer el país, la seua gent, la seua gastronomia i els locals més emblemàtics. El primer dia em vaig perdre per l’Havana, per una platja i vaig tastar la cervesa i la cigala nacional, va ser genial. La resta de dies vaig conéixer els locals musicals i emblemàtics de l’Havana on vaig gaudir enormement de la música i la felicitat dels cubans. T’obri les portes a altres projectes de futur? Alguna ja s’ha obert, tinc alguna proposta que si va tot bé es formalitzarà, i ja vos ho contaré . Gràcies!!

GRADUACIÓ

ALUMNES 6é R

elació d’alumnes de 6é curs d’ensenyances professionals 2018-2019 graduats:

ALEMAY BOELLA, SARA - Violí ARGENTE MARTÍ, VICENT - Piano i violí CARDONA ROJAS, ALBERTO - Clarinet COLOMER SORIANO, MARC - Contrabaix i trombó CUCARELLA SIFRE, BERNAT - Percussió DE LA ENCARNACION CUADRADO, SARA - Piano GALÁN DALMAU GUILLERMO, FERNANDO - Oboé GIMÉNEZ VILLALBA, PABLO -Trompeta GIMENO ALMIÑANA, GRACIA - Clarinet

LOZANO RIBES, LOLA - Violí MARTÍNEZ SANCHEZ, AINHOA - Clarinet MONLEÓN HIDALGO, DAVID - Trombó PÉREZ GONZÁLEZ, PATRICIA - Clarinet SÁEZ GONZÁLEZ, EMPAR -Violí SOSPEDRA SANTAMARIA, NURIA - Violí TELLO MENA, MARC - Trompeta VALLS ALBADO FRANCISCO JAVIER - Trompeta ISABEL MACIAN - Piano

X CONCURS DE MÚSICA CAMBRA

D’ALZIRA O

rganitzat per la Falla El Mercat i l’Ajuntament d’Alzira amb la col•laboració de la Societat Musical d’Alzira, el 16 de febrer de 2018 es va celebrar el X Concurs de Música de Cambra d’Alzira en la Casa de la Cultura. Al llarg del matí se celebraren les proves eliminatòries quedant com a finalistes: Sordidum Quartet Die Loreley Opus 22 Per la vesprada actuaren els finalistes i el resultat fou:

Primer Premi DIE LORELEY.

Premi del públic SORDIDUM QUARTET.

CONCURS

DE JOVES INTÈRPRETS

l 15 de desembre de 2018 es va celebrar la final del Concurs de Joves Intèrprets de la Societat Musical d’Alzira.

En primera categoria els finalistes foren: Marc Colomer Soriano amb (Contrabaix) i (Trombó) i Laura Fargueta Pelufo (Piano) Després de les deliberacions del jurat format pels professors de l’escola: Vicent Cortell Josep Escandell i Ausiàs Gisbert, Els guanyadors foren:

En tercera categoria els finalistes foren: Andrea Llinares Medan (Violí) Fede Rocafort Monzonís (Clarinet) i Lucía Hidalgo Blesa (Violí) En segona categoria els finalistes foren: Antonio MTA Gares (Trombó) Arnau Ubierna Peris (Percussió) i Ferran Carlos Sanz (Trompeta)

Tercera Categoria Fede Rocafort Monzonís Segona Categoria Antonio Mata Garés Primera Categoria Marc Colomer Soriano

III CONCURS

DE CAMBRA DEL CENTRE PROFESSIONAL

l dissabte 13 d’abril de 2019 al Saló d’assajos es va celebrar la final del III Concurs de Cambra del Centre Professional de la Societat Musical d’Alzira. El guanyador ha sigut: YOUNG STRINGS: Antonio Roselló Bernat Enguix Marc Uroz Joan Moltó Enhorabona a tots els participants. El jurat ha estat Zaida Monerri, Jose Beteta Martínez i Blay Ibáñez. Acte presentat pel director de l’escola, David Gonzalez i en què han estat presents mestres, directius, familiars i el nou director de la Banda Simfònica, Mikael Celda Gonzalez.

19 CONCURS

NACIONAL DE PASDOBLES FALLEROS

l passat 8 d’octubre de 2019, en el Gran Teatre d’Alzira, se celebrà el Concert del Dia de la Comunitat Valenciana, a càrrec de la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira. En el transcurs del concert es va celebrar la final del 19 Concurs Nacional de Composició de pasdobles fallers. Els lemes finalistes foren: JAZIRA LA RECOGIDA ALZIRA FALLERA YUMBRELS DE ALZIRA A CULLERA

Després de la interpretació dels cinc pasdobles i les deliberacions del jurat format per Andrés Valero, David Penades Fasanare i Isabel Torres Saez, van atorgar els següents premis:

Premi Fallera Major Infantil d’Alzira 2020, al presentat amb el lema ALZIRA FALLERA, del compositor Frank J. Cogollos Martínez, pasdoble que a partir d’ara es denominarà “CLAUDIA DOLZ”.

Premi Fallera Major d’Alzira 2020, al presentat amb el lema JAZIRA, del compositor Josep Domènec Cano Graciá, pasdoble que a partir d’ara es denominarà “ALBA CARRIÓ”.

SOCIS SMA

ARANDA GALLARDO,ENRIQUE PATRICIO

BLASCO CASTANY,FRANCISCO

ARANDA MATA,CARLES

BLASCO DALMAU,PURIFICACIÓN

ARENILLAS GARCÍA,MARTA

BLAY BERNIA,TOMAS

ARIAS MONTAÑANA,RAQUEL

BLAY COMPANY,ALBERTO

ARISTEGA DESIDERIO,MARJORIE DEL CARMEN

BLAY FERRÁN,AURELIA

ARMENGOL RICHART,EVA

BLÁZQUEZ SALES,ANA

AROCAS MONREAL,INMACULADA

BLEDA MONTALVÁ,RAMÓN

AROCAS PALOP,JOSÉ ISMAEL

BLESA PART,LUCÍA

ASINS ESTEVE,JOSÉ VICENTE

BOLUDA REVERT,RAQUEL

AUSINA GÓMEZ,Mª JESÚS

BOLUDA SARRIÓN,Mª JOSÉ

AUSINA GÓMEZ,SALVADOR

BONACHE FELICI,JOAN JOSEP

AUSINA GÓMEZ,PABLO

BONO MARTÍNEZ,ENCARNACIÓN

AUSINA SANZ,SALVADOR

BONO TERUEL,MARIA DEL CARMEN

BONO ÚBEDA,RAFAEL

BÁGUENA VALERO,RICARDO

BORONAT MARTÍN,ALICIA

AGUILAR BULTÓ,JOSÉ LUIS

BALANZA GIMÉNEZ,JOSÉ VICETNE

BORRAS EXPÓSITO,MIGUEL ÁNGEL

AGUILAR CLIMENT,JESSICA

BALLESTER SOLER,SONIA

BORRÁS FRASQUET,CONCHA

AGUILAR LÓPEZ,ISABEL MARÍA

BALLESTER GARRIGUES,RAFAEL

BORRÁS AHULLÓ,JORGE

AHULLÓ SERRANO,MARÍA BELÉN

BALLESTEROS PRESENCIA,RAQUEL

BORRÁS PASCUAL,RICARDO

AHULLÓ SERRANO,BERNARDO

BAÑÓN CERVERA,JOEL

BOSCÁ ALBERT,CLAUDIO

ALABOR BLAY,ALICIA

BARBER ASENSI,FRANCISCO JAVIER

BOTELLA CARBONELL,ROSA

ALBACETE QUESADA,SONIA

BARBERÀ PERIS,Mª CARMEN

BOTIJA BOTIJA,JOSÉ ANTONIO

ALBADO MONERRI,ADORACIÓN

BARCELÓ VILA,JOSEFA

BOVÍ VILA,NURIA

ALBEROLA SEVILLA,Mª EUGENIA

BARTOLOMÉ MARTÍNEZ,JOSÉ

BRINES ESCANDELL,JESÚS

ALBERT BENAVENT,ANTONIO

BAYARRI PÉREZ,ROBERT

BURGUERA DURÁ,LUCÍA

ALBERT SANTONJA,Mª JOSÉ

BELDA GARCÍA,ISIDRO

ALBUIXECH LLUESA,EVA MARIA

BELDA GIMÉNEZ ,MILAGROS

ALBUIXECH NEGUEROLES,Mª CARMEN

BELDA ANDRÉS,VICENTE

ALCÁZAR JUAN,ROSA

BELLA IRANZO,JOSÉ

ALGABA MARTÍNEZ,JOSÉ JULIO

BELLA BERNIA,JUAN CARLOS

CABALLERO PASTOR,JOSÉ

ALIQUES RODRÍGUEZ,RICARDO

BELLVER LÓPEZ,MARIA CONSUELO

CALABUIG MUÑOZ,MARISA

ALMELA ROSELLÓ,RAFAEL

BELLVER RAMÍREZ,RICARDO

CALABUIG ORTIZ,ULISSES

ALMIÑANA SÁEZ,CÉSAR

BELMONTE FRANCO,FRANCISCO

CALABUIG SUÑER,RAÚL

ALÓS ESPAÑA,BENITO FRANCISCO

BENAVENT ESTORS,LETICIA

CALVO JUAN,AGUSTÍN

ALÓS SÁNCHEZ,PATRICIA

BENAVENT MOLLÁ,JAVIER

CALVO MARTÍNEZ,MIGUEL ÀNGEL

ANDRÉS BENEDITO,JOSÉ MARÍA

BENAVENT SERENA,SALVADOR

CAMARENA LÓPEZ,MIREIA

ANDRÉS ULL,TATIANA

BENEDITO FERRER,ISABEL

CAMARENA LÓPEZ,JOSEFINA

ANDRÉS VALIENTE,PASCUAL

BERNAL GUERRERO,MÓNICA

CAMARENA LÓPEZ,JOSÉ LUIS

ANDRÉS GARCÍA,JUAN

BERNIA BACETE,SALVADOR

CAMPOS BIALCANET,ADRIÁN

ANDRÉS LÓPEZ,MIGUEL

BERTOMEU PÉREZ,IGNACIO

CAMPS PERIS,JOSÉ ENRIQUE

ANDREU MICÓ,MIREIA

BETETA BETETA,JOSÉ

CAMPS PERIS,Mª CARMEN

ANDÚJAR ANDÚJAR,FRANCISCO JAVIER

BISBAL FERRER,XELO

CAMPS RUBIO,JOSÉ

AÑÓN CUCARELLA,JUAN ISIDRO

BLANCO POVEDA,SYLVIE

CANDEL GORDO,SALVADOR

AOUN SÁNCHEZ,EDUARD

BLASCO SANCHO,LEÓN

CÁNDIDO MORENO,Mª INÉS

APARISI LORENZO,AGUSTÍN

BLASCO VILA,FRANCESC XAVIER

CANET APARISI,ANA

APARISI MARTINEZ,CARLOS

BLASCO CASTANY,BERNARDO

CANET PENADÉS,GUADALUPE

ABAD GARCÍA,Mª CARMEN

BOQUERA PELLICER,DIEGO BORILLO GAMÓN,AMPARO

CABALLERO COMPANY,CONSUELO

CANET RODRÍGUEZ,RAFAEL

CLARI CANDEL,BERNARDO

DIRANZO GALINDO,ESTHER

CANO NAGEL,MANEL

CLARI HIDALGO,FRANCISCO

DOLZ BOLUDA,EVA MARÍA

CANO SANZ,BERNARDO

CLAUSÍ SIFRE,MARIA

DOLZ MARÍN,PABLO

CANTERA CHOCARRO,XAVIER

CLIMENT CASTILLO,MARIA

DOMÉNECH GIMÉNEZ,RAFAEL

CANUT PRATS ,ANTONI

CLIMENT ESCANDELL,Mª ÁNGELES

CAÑES MONERRI,Mª DOLORES

CLIMENT GARRIDO,MARIA ISABEL

CAÑES SOSPEDRA,EVA Mª

CLIMENT GARRIDO,MARIA CONSUELO

CARAZO CASEY,NICO

COLLADO ROCA,Mª DOLORES

CARBONELL ANTICH,MARIA JOSE

COLLADO ROCA,Mª JOSÉ

ENGUIX PELLICER,BERNARDO

CARBONELL MONERRI,SALVADOR

COLLADO JORDÁ,AGUSTÍN

ENGUIX QUESADA,GUILLERMO

CARBONELL ASENSIO,SALVADOR

COLOM DELGADO,CARLOS

ENGUIX ALBEROLA,EUSTASIO

CARDONA SALA,JOSÉ LEANDRO

COLOMA GARCÍA,JOSÉ LUIS

ENGUIX COSTA,JOSÉ

CARDOS ,IOAN

COLOMER VALIENTE,BERNARDO

ENGUIX FERRER,BERNARDO

CARLOS RIBERA,ROBERTO

COLOMER GIL,JOSE JOAQUIN

ENRÍQUEZ ORDÓÑEZ, JOSÉ

CARLOS RIBERA,JAIME

COLOMER GIMENO,ERNESTO

ESCANDELL VILA,FRANCISCO JOSÉ

CARLOS SANZ,ROBERTO

COLOMER LLORET,ERNESTO ALEJANDRO

ESCRIVÁ CALATAYUD,SALVADOR

CARO LORENTE,MIREIA

COLOMER NICOLÁS,BERNARDO

ESCRIVÁ FERNÁNDEZ,FRANCISCO

CARRASCO ARAGONÉS,EVA Mª

CONESA DELGADO,GINÉS

ESCRIVÁ ORTS,ELENA

CARRASCOSA GRACIA,FRANCISCO

CONESA SIFRE,JOSÉ

ESCRIVÁ ULL,VANESSA

CARRASCOSA ROVIRA,SALVADOR

CONTELLES RAMÓN,IVÁN

ESPAÑA BELSA,LAURA

CARRERES AGUADO,SALVADOR

CORREAL ROSELL,BRAULIO

ESPAÑA CANUT,JOSÉ

CARRERES PERIS,JOSÉ ÁNGEL

CORTINA GARCÍA,PATRICIA

ESPAÑA IRANZO,MARIO

CARRIÓ ARANDA,MARÍA LLUÏSA

CORTINA GARCÍA,ISIDRO

ESPAÑA ZURRIAGA,RAQUEL

CARRIÓ ESTEBAN,MÓNICA

CORTINA GARRIDO,MANUEL

ESPARCIA CORREDOR,ENCARNA

CARRIÓ MONTAGUD,JOSÉ LUIS

COSTA BOQUERA,JOSÉ

ESQUER NOGUERA,AINHOA

CASCALES RIBERA,JOSEP

COSTA CARRASCOSA,JOSÉ

ESTARLICH ORTEGA,JOSÉ

CASES FERRER,RAFAEL

CUBEROS PÉREZ,JOSÉ

ESTRELLES MUNUERA,MARTA

CASTELLÓ BERTOMEU,JUAN

CUCARELLA MIRAVET,ROBERTO

ESTRELLES PARDO,ALEX

CASTELLÓ HERNANDIS,EVA TERESA

CUCARELLA MONTALVÀ,MARGARITA

CASTERÀ MONTALVÀ,RAFAEL

CUCARELLA SIFRE,BERNAT

CASTERÁ MARCH,JUAN ANTONIO

CUENCA BALLESTER,EDELMIRO

CASTERÁ PELLICER,JUAN CARLOS

CUENCA ESCRIVÁ,BERNARDO

CASTILLO ESTRELLES,JUAN MANUEL

CUESTA MORENO,JOSÉ LUÍS

FEMENÍA BENAVENT,VICENTE

CASTILLO MARCH,SUSANA

CURIEL MARTÍNEZ,VÍCTOR

FERNÁNDEZ ESTEVE,DIEGO

FERNÁNDEZ BOLUDA,AMHER

DALMAU CHORRO,JORGE

FERNÁNDEZ VILLALVA,PAULA

CERVERA ALONSO,ESTELA

DALMAU FERRER,JUANVI

FERRANDIS BORRÁS,SALVADOR LUIS

CHARCOS MONTOLIU,Mª PILAR

DALMAU MAGRANER,ANA MARIA

FERRANDO CARRIÓ,FRANCISCO JOSÉ

CHEN ,JING

DARIES FONTANA,ANA

FERRANDO GUILLEM,IGNACIO

CHORDÀ AGUILAR,SERGIO

DARIES MARTÍNEZ,ENRIQUE

FERRER BALLESTER,CARLOS

CHORDÀ ARGENTE,DAVID

DE JESÚS SILVANO,SANDRA

FERRER BATALLER,JOSÉ MIGUEL

CHORDÀ BERENGUER,MARIA VICENTA

DE LA CALLE GARCÍA,JULIO

FERRER DOLZ,YOLANDA

CHORDÁ ULL,EMILIO

DE LA GUÍA MORENO,CARMELO

FERRER GARCÍA,RUTH

CÍSCAR MARTÍNEZ,JOSÉ FRANCISCO

DEL CURA IGLESIAS,CLOTILDE

FERRER GIMÉNEZ,INMACULADA

CLARI GARCÍA,EMPAR

DEL TORO ALEMANY,ANTONI

FERRER HERRERA,ROBERTO

CLARI PELLICER,SALVADOR

DEL TORO GARCÍA,CARLES

FERRER LÓPEZ,ENRIQUE

CLARI AHULLÓ,VICENTE ÁNGEL

DÍAZ ARGENTE,JOSÉ ANTONIO

FERRER MONTAGUT,ELISA

CASTILLO PALMA,EDUARDO CASTRO LÓPEZ,ALBA CEBRIÁN FUERTES,JUAN FRANCISCO CEBRIÁN FUERTES,INMACULADA

ELORZA BOHIGUES,ADRIÁN

FABRA MIÑANA,BERNARDO

FERNÁNDEZ GÓMEZ,SERGIO FERNÁNDEZ GUZMÁN,RAFAEL

FERRER QUILES,ANTONIO VICENTE

GIL ENGUIX,MIGUEL ÁNGEL

HERNÁNDIZ CARRIÓ,PEDRO

FERRER TRIBALDOS,NORBERT

GIL SALESA,JUAN BAUTISTA

HERNANDO SÁNCHEZ,FRANCISCO JAVIER

FERRER TUR,MIGUEL

GIMÉNEZ COSTA,MARIA CRUZ

HERVÁS MARTÍNEZ,EDUARD

FITA ESTEVE,CRISTINA

GIMÉNEZ LLOPIS,CARMEN

HIDALGO GALÁN,J. SALVADOR

FONTANA ENGUIX,ELENA

GIMÉNEZ MARTÍNEZ,MARIA ISABEL

HUESCA AGUSTÍ,RAQUEL

FONTANA GIMÈNEZ,VICENT

GIMÉNEZ MEZQUITA,FRANCISCO JOSÉ

HURTADO ALBENTOSA,JOSÉ Mª

FRAILE TUDELA,SANDRA

GIMÉNEZ SÁNCHEZ,PEDRO

FRASQUET BARBER,MIGUEL

GIMÉNEZ ULL,ANTONIA

FRASQUET NÚÑEZ,MIQUEL ÁNGEL

GIMENO ALEMANY,EDUARDO VICENTE

FUERTES LÓPEZ,LAURA

GIMENO OLMOS,VÍCTOR MANUEL

FURIÓ TENDERO,JOSEP

GIMENO SUÑER,SAMUEL

IRANZO ROSELL ,SILVIA

FURIÓ HERRERA,JUAN BAUTISTA

GINER GARRIDO,ESTER

IZZO GARÉS,ANTONIO

FURIÓ TENDERO,JOAN BATISTE

GINER IVARS,VICENTE

FUSTER AUSINA,ERNESTO RAMÓN

GINER REIG,MARIO

FUSTER IBÁÑEZ,GONZALO

GINESTAR MOYANO,VICENT

GOIG GALLEGO,JOSÉ

GADEA OLIVER,EMMA

IGLESIAS POZO,JORGE

JORDAN LLOPIS,Mª LORENA

GOIG REVERT,FRANCISCO ÁLVARO

JORQUES BORDES,FRANCISCO

GÓMEZ HIDALGO,CLAUDIA

JORQUES TORTOSA,FRANCISCO

GOMIS GARCÍA,ANTONIO

JOSÉ CHÀFER,RAQUEL

GALÁN AMAT,JUAN BAUTISTA

GONZÁLEZ AYALA,MÓNICA

JOVER ORTEGA,ANA ISABEL

GALBIS IBORRA,VICENTE JAVIER

GONZÁLEZ BOTIJA,ANA

JULIO ROSELL,JUAN ERNESTO

GALLEGO SAPIÑA,JUAN ARTURO

GONZÁLEZ LÓPEZ,JAVIER

GARCÉS PÉREZ,CONCEPCIÓN

GONZÁLEZ PÉREZ,GUILLERMO

GARCÍA BOHIGUES,JORGE JUAN

GONZÁLEZ SANJUAN,DAVID

GARCÍA CANO,RICARDO

GONZÁLEZ TOMÁS,AMADO

GARCÍA JUANES,Mª JOSÉ

GORBA MOLLA,SILVIA MARIA

LAHOZ COLOMER,ALBERTO

GARCÍA RODRÍGUEZ,ALFONSO

GRAMAJE VALVERDE,AURORA

LAIRÓN GONZÁLEZ,JAVIER

GARCÍA SOPEDRA,ELISA

GRANDE BORRÁS,PABLO

LAIRÓN PLA,AURELIANO

GARCÍA TAPIA,ENRIQUE JOSÉ

GRANDE PÉREZ,Mª VICTORIA

LARA SARRIÓN, ANTONIO

GARCÍA VILA,NOELIA

GRANERO LÓPEZ,GEMA MARIA

LATORRE RAYA,CRETA

GARCIA PELLICER,LAURA

GRAU CUÑAT,GEMA

LAUDES AÑÓ,ENRIC

GARCIA PIQUER ,RAMÓN

GREGORI ASES,GEMA

LEAL SIFRE,AMPARO

GARCÍA ALMIÑANA,JOSÉ VICENTE

GREGORI BERNABEU,JOSÉ FRANCISCO

LENCINA MARTÍNEZ,AMPARO

GARCÍA ANTICH,ROSA

GREGORI LLOPIS,CARMINA

LLINARES GÓMEZ,JOAN ANTONI

GARCÍA BLASCO,FRANCISCO JAVIER

GREGORI SIRVENT,DAVID

LLOBREGAT BOQUERA,JOSÉ BERNARDO

GARCÍA CASTELLÓ,YOLANDA

GREGORI DIES,ELISABET

LLOBREGAT MENGUAL,ANTONIO FRANCISCO

GARCÍA CEBOLLA,VICENTA

GREGORI PELUFO,BERNARDO

LLOPIS ORTS,AGUSTÍN

GARCÍA CERDÁN,ENRIQUE

GREGORI PEREPÉREZ,AGUSTÍN

LLOPIS PLÀ,CONSUELO

GARCÍA CORRAL,ISABEL

GRESA MARCO,FRANCISCO

LLOPIS TORRES,FERNANDO

GARCÍA GARCÍA,ANTONIO

GUARDIA VILLANUEVA,GRETHEL MARÍA

LLOPIS CALATAYUD,ENRIQUE

GARCÍA GIMENO,GEMMA

GUERRERO MARÍN,Mª DEL CARMEN

LLOPIS CHORDÁ,RAMÓN

GARCÍA LORENTE,ROSA

GUIJARRO GARCÍA,JUAN SALVADOR

LLOPIS CORTS,CARLES

GARCÍA PLA,JOSEP VICENT

GUILLEM ARNALTE,JOSÉ MIGUEL

LLOPIS FERRER,RAMÓN

GARCÍA SOSPEDRA,JOSÉ SALVADOR

GUILLEN MARCH,CARLOS

LLOPIS LARA,JUAN FERNANDO

GARCIA DEL BUSTO RUIZ,SONIA

GUTIÉRREZ DIRANZO,SAMUEL

LLOPIS LEÓN,AGUSTÍN

GARCÍA-ROJO GARÉS,SERGIO

GUTIÉRREZ-RAVÉ ILLESCAS,RAFAEL

LLOPIS ORTS,JOSÉ

LLOPIS TELLO,GEMMA

HERNÁN SÁNCHEZ,EMILIO

LLORCA MARTÍN,BERNARDO

HERNÁNDEZ CARRIÓ,PATRICIO

LLORENS FURIÓ,Mª JOSÉ

GARCÍA-ROJO ALCAÑIZ,BENITO GARCÍA-ROJO GARÉS,FRANCISCO JAVIER GARÉS CABALLERO,REBECA GARÉS SAYOL,DANIEL GARRIDO AUSINA,FERNANDO

LAGO MARTÍNEZ,ADRIÀN

LLOPIS TORTOSA,CONCEPCIÓN LLOPIS VIDAL,JOSÉ

LLORET PRATS ,ELENA MARÍA

MARTÍNEZ REQUENA,FRANCISCA

MONTALVÁ ROMAGUERA,JUAN CARLOS

LLORET TORRES,ELIA

MARTINEZ CRESPO ,PASCUAL

MONTALVÁ ROMAGUERA,BERNARDO

LLUCH GONZÁLEZ,PABLO

MARTÍNEZ ARAQUE,IVÁN

MONTEAGUDO NAVARRO,SONIA MARIA

LLUCH GIRONÉS,FRANCISCO

MARTÍNEZ CORREAS,FELICIDAD

MORA LÓPEZ,VALERIA

LLUCH MURILLO,FRANCISCO

MARTÍNEZ DE LA MERCED,DAVINIA

MORALES CABALLERO,JOSÉ MARIA

LLUCH MURILLO,CAROLINA

MARTÍNEZ OLMEDO,BLANCA

MORALES NAVARRO,CARLOS

LÓPEZ ESTEBAN,JUAN MIGUEL

MARTÍNEZ RODRIGO,ARTURO RAFAEL

MORENO FOGUÉS,ROSA ANA

LÓPEZ GARCÍA-ANTÓN,GEMMA

MARTÍNEZ RUIZ ,RAQUEL

MORENO MORENO,VICENTE JOSÉ

LÓPEZ OLTRA,KATIA

MARTÍNEZ ,MARIA DEL CARMEN

MORENO NADAL,SALVADOR

LÓPEZ PASCUAL,ANA ISABEL

MARTORELL BARRAQUET,JOSÉ

MORENO NIETO,TOMÁS

LÓPEZ PASCUAL,JOSEFINA

MARZAL PENALBA,Mª DEL PILAR

MUÑOZ SERRA,MARÍA

LÓPEZ PERIS,ELENA

MAS SÁNCHEZ,SALVADOR

MUÑOZ SALES,ERIC

LOZANO ALEDO,ALFONSO

MASCARELL JORQUES,ADELA

LOZANO GONZÁLEZ,VÍCTOR

MASCARELL JORQUES,ANA

LOZANO RIBES,LOLA

MASCARELL PÉREZ,CAMILO

LOZANO PELLICER,JAIME

MASCARELL ROCA,JOSEP ANTONI

MASCARELL SANJUAN,JOSÉ ANTONIO

NAVARRO BALAGUER,RUBÉN

MASERES BELLA,JULIA

NAVARRO MIÑARRO,CRISTÓBAL

MASERES HERNÁNDEZ,MARCOS

NEGUEROLES TALÓN,CARMEN

MAGALLÓ ALBERT,MARIA ISABEL

MASIÀ LLINARES,FRANCISCO JOSÉ

MAGRANER ANDRÉS,CLARA

MATA GARÉS,ANTONIO

MAGRANER PERIS,MIGUEL

MATOSES BELSA,ISABEL

MAGRANER PERIS,AGUSTÍN

MATOSES BELSA,CONSUELO

MAHIQUES BIXQUERT,JOAQUIN

MATOSES TORRES,RAFAEL

OLIVER BALAGUER,MIGUEL JOSÉ

MAHIQUES CHUMILLAS,ANA BELÉN

MEDÁN SIFRE,ALICIA

OLIVER NAVARRO,ALFONSO

MAHÍQUES PERIS,BERNARDO

MEDINA MELLADO,RAMÓN

OLIVER PÉREZ,OLIVIA LUZ

MÁÑEZ GARCÍA,EMILIA

MEDINA PIERA,INÉS

OLIVER SORERA,LUCÍA

MÁÑEZ GUILLEM,HÉCTOR

MELERO SERRANO,DAVID

OLMO LAPORTA,JULIO RAMÓN

MARCH FURIÓ,ANTONIO

MENA GALLACH,MARTA

OLTRA CASANOVES,RAQUEL

MARCH GOMIS,CARLOS

MENGUAL CARRASCOSA,LUIS

ORDAZ GRANDE,ESTEFANIA

MARCH MARTÍNEZ,ALFREDO

MENGUAL PEREPÉREZ,ERNESTO

ORDAZ HIDALGO,ENRIQUE

MARCO ROSELL,CAROLINA

MIÑANO VIANA,ALEJANDRO

ORDAZ HIDALGO,VICENT

MARCO HERNÁNDEZ,ANA VICTORIA

MIR HERNÁNDEZ,BERNAT

ORO BONO,JOSÉ LUIS

MARÍN CARRASCO,KARINA

MIRA TALÓN,JOSÉ

ORTEGA SABATER,ELENA

MARÍN TEROL,ANDREU

MOLERO SERRANO,Mª CARMEN

ORTEGA VERDÚ,ÁNGEL ANTONIO

MARÍN-ROIG RAMÓN,JOSÉ

MOLINA IGUAL,ENRIQUE JAVIER

ORTEGA ASÍN,JOSÉ MARÍA

MARQUÉS ESPAÑA,SERGIO

MOLINA MELERO,SILVIA

ORTEGA RODRÍGUEZ,JUAN

MARRADES MARRADES,VICENTE

MOLINER VALENCIA ,MANUEL

ORTEGA ROSELL,JUAN MANUEL

MARTÍ FURIÓ,FRANCISCO

MOLL ESPAÑA,ANTONIO

ORTIZ CANO,RAÚL

MARTÍ OLIVER,INÉS

MOLTÓ CUTANDA,ANDREA

ORTIZ PEREIRA,ANA MARÍA

MARTÍ ABAD,ISABEL MARÍA

MONERRI FERNÁNDEZ,JUAN CARLOS

ORTIZ TORREMOCHA,MILA

MARTÍ GOZALBO,SERGI

MONERRI PELUFO,FRANCISCO

ORTS BENAVENT,EMILIA

MARTÍ SOLÉ,MIRIAM

MONGORT SOLER,CRISTINA

ORTS BENAVENT,ISMAEL

MARTIN BON,LAURA

MONTAGUD CALVO,MÓNICA

ORTS CUEVAS ,RAFAEL

MARTIN CAZORLA,CAROLINA

MONTAGUD PÉREZ,ESTHER

ORTS OLIVER,EDUARDO

MARTINEZ MARTI,VICENT

MONTAGUD PIERA,BERNARDO

MARTÍNEZ ABELLAN,MARÍA

MONTAGUD RUIZ ,PABLO

MARTÍNEZ AGUSTÍ,TERESA

MONTALVÁ IÑIGO,Mª GRACIA

MARTÍNEZ AZAÑA,VÍCTOR LUÍS

MONTALVÀ BOLUDA,ZOILA

MARTÍNEZ BARREDA,SERGIO

MONTALVÁ FURIÓ,SERGI

PALACIOS PERIS,BERNARDO

MARTÍNEZ PÉREZ,FERNANDO

MONTALVÁ HIDALGO,RAQUEL

PALACIOS QUESADA,MÓNICA

NADAL RUIZ ,VICENTE

OLASO LLINARES,JOSÉ

PALACIOS BOQUERA,JOSÉ

PALACIOS SERRANO,MARIA DEL CARMEN PÉREZ GOIG,BERNARDO AGUSTÍN

RÍOS FURIÓ,SANTIAGO

PALACIOS SIFRE,MARTA

PÉREZ GONZÁLEZ,PABLO

RÍOS FURIÓ,FRANCISCO JOSÉ

PALACIOS VERDÚ,BERNARDO

PÉREZ JUAN,Mª ÁNGELES

RÍOS FURIÓ,DAVID

PALOMARES PALACIOS,RAQUEL

PÉREZ JUANES,XAVIER

RÍOS PASCUAL,ANDRÉS

PALOMARES PAU,SIMEÓN

PÉREZ ORÓN,VICENTE

RÍOS PASCUAL,FRANCISCO JOSÉ

PARADA MARTÍNEZ,DOLORES

PÉREZ PELLICER,CRISTINA MARÍA

RIPOLL GARCÍA,JOAQUÍN

PARDO MÍNGUEZ,Mª DE LOS LLANOS

PÉREZ PELLICER,VICENTE

RIPOLL SEBASTIÀ,MARIA JOSE

PARDO MONLLOR,SERGIO

PÉREZ PELLICER,ALEJANDRO

ROCA CASTILLO,HUGO

PARDO MONLLOR,MÓNICA

PÉREZ PELLICER,AMPARO

ROCA FEMENIA,IRENE

PARDO PUNZANO,NATALIA

PÉREZ PELLICER,CHEMA

ROCAFORT RODRÍGUEZ,LAURA

PARRA MÉNDEZ,EVA MARIA

PÉREZ PÉREZ,VICENTE

RODRÍGUEZ FONTANA,NATALIA

PARRA PELUFO,ENRIQUE

PÉREZ PERIS,ENRIQUE

RODRÍGUEZ PAUSÀ,ELISA JOSÉ

PARRILLA CLIMENT,EVA

PÉREZ VERDÚ,MARGA

RODRÍGUEZ SALINAS,Mª PILAR

PASCUAL PÉREZ,MERITXELL

PERIS CLARI,GUILLEM

RODRÍGUEZ SOLANO,PATRICIA

PASCUAL VIDAL,ENRIQUE

PERIS LLOBREGAT,CARMEN MARIA

ROIG LANDETE,ANA ISABEL

PASTOR PICÓ,XAVIER

PERIS PAREDES,CARLES

ROIG PLA,JOAN ENRIC

PAU BENAVENT,POMPILIO

PERIS SIGNES,ERNESTO

ROIG ADELL,JOSÉ

PAU FAYOS,SERGIO

PETIT PÉREZ,FANNY

ROIG TORRES,SALVADOR

PAU FAYOS,REMEI

PETIT ARANDA,ENRIQUE

ROMERA CASTILLO,AINA

PAU ZOZAYA,NATIVIDAD

PIERA BORONAT,AUSIÀS

ROMERO GARCÍA,LUCIA

PELÁEZ RIOL,JESÚS

PIERA FERRER,FRANCISCO

ROMERO MONZONÍS,PAZ

PELLICER AMAT,JUAN

PIERA SORIANO,AMPARO

ROSELL ÁLVAREZ,SILVIA

PELLICER PARRA,MANOLI

PIERA FRANCÉS,FRANCISCO HILARIO

ROSELL CISCAR,MARC

PELLICER PÉREZ,MARIA GRACIA

PIERA PUIG,SALVADOR

ROSELL RODRÍGUEZ,CELIA CRISTINA

PELLICER RUBIO,ENRIQUE

PIERA SALES,Mª ISABEL

ROSELL FERRANDIS,MILAGROS

PELLICER GARÉS,LIDIA

PINA PUCHADES,ROSA Mª

ROSES CUENCA,SALVADOR

PELUFO ANDRÉS,FRANCISCO

PIQUER NAVARRO,SALVADOR

ROSES GIL,SALVADOR

PELUFO FERNÁNDEZ,ENRIQUE

PLA JUAN,JOSÉ VICENTE

ROSTOLL PÉREZ,RUBÉN

PELUFO PELLICER,CONSUELO

PONS IBORRA,Mª CARMEN

ROVIRA GRANERO,MARIA GRACIA

PELUFO PELLICER,ANA ISABEL

POZO RAMÍREZ,ESTER

ROVIRA MARÍN,ALFONSO

PELUFO PELLICER,ELSA

PRATS OLTRA,MARIA TERESA

RUA ÁLVAREZ,MANUEL

PENADÉS FURIÓ,RUTH

PRATS PONS,EVA

RUBIN ,MARIA JORGELINA

PENADÉS GINER,ELENA

PRATS PONS,Mª CARMEN

RUBIO ALBENTOSA,JOSÉ MANUEL

PENADÉS GINER,LAURA

PRESENCIA COLOM,MARIA ANTONIA

RUBIO LLINARES,DARIO

PEÑALVA ESPAÑA,EVA MARIA

PRESENCIA SIFRE,MARTA

RUIZ GARCIA,TERESA

PERALES MOLLA,JOSÉ FRANCISCO

PUCHE PARDO,ANA BELÉN

RUIZ PINTOR,ANDRÉS

PERELLÓ GISBERT,INMACULADA

PUERTO BADAL,PILAR

RUIZ ROIG,ROBERTO

RUIZ VALENCIANO,JOSÉ ENRIQUE

PÉREZ BONO,SONIA

RAMÍREZ BENAVENT,ROBERTO

SÁEZ SIFRE,LORENZO

PÉREZ CAMARASA,BERNARDO

RAMÍREZ CEBOLLA,JAIME

SALA PEDRO,MARÍA A.

PÉREZ GIL,AMPARO

RAMÓN BISBAL,MAURO

SAMPEDRO FAUS,MIREIA

PÉREZ GOIG,MARIA JOSE

RAMÓN MORENO,ANTONIO

SAMPEDRO GÓMEZ,SHEYLA

PÉREZ PELLICER,CONCHÍN

REVERT MAHIQUES,MARCOS

SÁNCHEZ BENEDITO,RICARDO

PÉREZ PELLICER,SANTIAGO

REVUELTAS COLOMER,ROSA

SÁNCHEZ SÁNCHEZ,AMBROSIO

PÉREZ PERIS,JOEL

RIBERA TOLEDO,JUAN JOSÉ

SÁNCHEZ ALMAZÁN,VICENTE

PÉREZ AHULLÓ,RAÚL

RIBES VIDAL,MARI CARMEN

SÁNCHEZ GARCÍA,LUIS

PÉREZ DAMIÁN,VICENTE LUIS

RIGO RIPOLL,PAULA

SÁNCHEZ NÚÑEZ,ELVIRA

PÉREZ GIMÉNEZ,MARIAN

RÍOS FURIÓ,BERNAT

SÁNCHEZ PERIS,ELIAS JOSÉ

PEREPÉREZ BORRÁS,GEMA PEREPÉREZ GAY,JOSEFA PEREPÉREZ LLOBREGAT,ASUN PEREPÉREZ VERDÚ,ERNESTO ENRIQUE

RAMÍREZ SANJUÁN,BERNARDO

SANCHO SAYOL,TOMÁS VICENTE

SOSPEDRA CLIMENT,JAVIER

VIDAL LLOPIS,Mª DEL MAR

SANJUAN CERVERA,IRENE

SOTOS ESCUDERO,JAVIER

VIDAL PELÁEZ,ISABEL

SANJUAN PELLICER,JOSÉ ENRIQUE

SUÑER BERNABEU,FRANCISCO JOSÉ

VIDAL SOLER,GEMA

SANJUAN RIPOLL,TRINIDAD Mª

SUÑER TRULL,DAVID

VILA FERNÁNDEZ,ANTONIO

SANJUAN PASCUAL,ANTONIO

SUÑER SANCHIS,EXCMO. SR. LUIS

VILA VAYÀ,JOSÉ LUIS

VILA CUENCA,JUAN

TALENS ARMIÑANA,ESTEFANÍA

VILLAVICENCIO GALLARDO,DILMA

SANTACREU SILVESTRE,JUAN

TAMARIT PÉREZ,CÉSAR

VIÑES CAÑES,ELEUTERIO

SANTAMARÍA FERRER,NÚRIA

TÁRRAGA PINA,SILVIA

VIÑES CAÑES,FRANCISCO

SANTÓN MORENO,JUAN EDUARDO

TÀRRAGA BOTELLA,LLUÍS

VIVANCO SORIANO,IRENE

SANTOS PINES,MARIA DEL ARA

TARRAGÓ JORQUES,CARLES

VIVAS PERIS,FRANCISCO

SANZ LLORENS,JOSÉ FRANCISCO

TEIJELO BLAS ,ALICIA

VIVAS PIERA,ENRIQUETA

SARASQUETA SANCHO,CATALINA

TENDERO OLIVER,CONCEPCIÓN

VIVES MARTORELL,MARIA BEGOÑA

SARRIÓN LLINARES,ERNESTO

TENDERO OLIVER,ROSA

SASHOVA NEDYALFOVA,YANKA

TERESÍ ENGUIX,GRACIA MARIA

SEBASTIÀ COMES,CARLOS

TERESÍ GALÁN,SALVADOR

SEGUÍ GIRBÉS,JUAN

TEROL PERIS,ANA ISABEL

SEGURA SANCHIS,ELENA

TEROL PINOLON,DOLORES

SELFA PERIS,ANGELES

TIGO SÁNCHEZ,GREGORIO

SELFA TEMPRADO,PABLO

TIMOR PAU,Mª REMEDIOS

SERRA AHULLÓ,CONSUELO

TOBA AGULLÓ,MARIA ISABEL

SERRA PLA,FRANCISCO

TOBARRA GONZÁLEZ,ANTONIO

ZARAGOZA BENAVENT,VICENTE

SERRANO GIMÉNEZ,AMADOR

TODOSSANTOS CRUAÑES,JAVIER

ZAYAS ROMÁN,MIGUEL ÁNGEL

SERRANO SERRANO,ENCARNA

TOMÁS CALATAYUD,Mª JOSÉ

SERRANO NOGUÉS,Mª CRISTINA

TOMÁS CALATAYUD,Mª DOLORES

SIERRA CASTERÁ,ROSA

TORREMOCHA SIFRE,ELISA

SIERRA CLARI,CAROLINA

TORRES CARRIÓ,ANGELES

SIERRA CLARI,ALICIA

TORRES CEBRIÁN,JAIME

SIERRA PARRA,ENRIQUE

TRIFU ,GABRIELA

SIFRE BALAGUER,RAFAEL

TUDELA SORIANO,CONSOL

SIFRE CORTS,ENRIQUE

SANJUÁN CASTELLÓ,NÚRIA SANJUÁN ESCRIVÀ,LAIA SANJUÁN MANZANA,SALVADOR BERNARDO

SIFRE EXPÓSITO,LUCIA SIFRE LLINARES,ANNA SIFRE MONTAGUD,ALICIA

UBIERNA PERIS,ARNAU

SIFRE SOLER,SALVADOR

UCLÉS CARMONA,PACO

SIMÓ PERIS,FRANCISO JAVIER

ULL GARCÍA,MARIA JOSE

SIMÓ RÍOS,MIGUEL

ULL SOLER,LUCÍA

SOLAZ PUERTOS,CARLOS

SOLER MONTALVÁ,VICENTE SOLER VIÑALS,ANTONIO

VILA TELLO,RAFAEL

WU ,JIA YAN

ZAFÓN FERRI,SOFIA

ÚBEDA FERNÁNDEZ,ANDRÉS

SIFRE SÁNCHEZ,ALICIA

SOLER TORRÓ,JOSÉ MANUEL

VILA PRIMO,RAFA

VALERA CUENCA,JOSÉ ANTONIO

SOLER VIÑALS,ANA CARMEN

VALIENTE MASIÀ,SIRA

SOMBATKAMRAI ,NATTAKAN

VALLS JULIO,SILVIA

SORIANO DEVESA,DOLORES

VASILIU ,DANA IULIANA

SORIANO HURTADO,ROSA

VAYÁ IRANZO,JOSÉ

SORIANO GALLART,FANNY

VICENTE CASTELL,FRANCISCO JOSÉ

SORIANO HURTADO,BERNAT

VIDAL BEZZINA,JOSÉ MARÍA

MESTRES

DE L’ESCOLA I CENTRE PROFESSIONAL Crespo Campos, Carles Piano Ibáñez Peres, Lucas Guitarra Beteta Martínez, José Llenguatge Musical, Clarinet I Música de Cambra Crespo Grau, Josep Oboé i Música de Cambra Juan Manyas, Manuel Piano Sánchez Esparcia, Laura Clarinet Crespo Nicolau, Ruth Violí i Música de Cambra López Sanchis, Davinia Llenguatge Musical i Piano Sanchis Soto, Fco Javier Iniciación Musical i Percussió García Marrades, Ramón Bateria Cortell Cascant, Vicent Harmonia, Análisi i Fonaments de Compossició GRAU BENEDITO, PEPE Harmonia ESCANDELL VILA, JOSE Saxofó Medán Sifre, Irene Cant, Complement Coral I Llenguatge Musical Sendra Díaz, Guillermo Llenguatge Musical i Trompeta

ORTEGA VERDÚ, IVÁN Tuba, Bombardí i Música de Cambra

Valero Aicart, Héctor Arturo Piano

Monerri Sanjuan, Zaida Iniciació Musical, Flauta i Musica de Cambra

Garrido López, Fernando Percussió FERNANDEZ BALLESTER, SHEILA Violí

GUAITA SERRANO, PAU Saxofó i Musica de Cambra Crespo Nicolau, Aaron Violí i Musica de Cambra Monzonís Perepérez, Célia Llenguatge Musical Ull Garcia, Maria José Flauta Borrás Pérez, Nicolás Trompa Ruíz López, MarÍa Contrabaix, musica de cambra Conjunt Corda Carbonell Monerri, Vicente Llenguatge Musical Peris Armengol, David Clarinet I Musica de Cambra Ribes Villalba, Josep Orquestra GarcÍa Ferrero, Rosa Fagot i Musica de Cambra Gisbert Espejo, AusiÀs Cello ENGUIX PELUFO, PILAR Viola i Violí Iniciació Romero Giménez, Sergio Llenguatge musical, Trompeta i Música de Cambra

Ibáñez Alcañiz, Cristóbal Piano VELAZQUEZ GAYÀ, ALEX Piano Sotorres Sotorres, Marc Percussió i Musica de Cambra Marqués Porta, Joaquin Andrés Guitarra González Sanjuan, David Llenguatge Musical, Trombó, Musica de Cambra i Orquestra/Banda Sánchez Castillo, Alberto Llenguatge Musical, Iniciación Musical, Cor, Conjunt Instrumental, Audiovisuals i Informática Musical.

ORGANITZACIÓ DE L’ESCOLA I CENTRE PROFESSIONAL Direcció del Centre Director: David González Sanjuan Cap d’estudis : Alberto Sánchez Castillo Secretari: Sergio Romero Giménez Directius encarregats de l’escola: Xavier Sanchis Soto i David Peris Armengol Caps de departament Llenguatge Musical: Celia Monzonis Harmonia, Analisis, Conjunt i Optatives: Vicent Cortell Vent-fusta: Josep Crespo Vent-Metall: Sergio Romero Giménez Corda: Aaron Crespo Nicolau Pianos: Davinia López Sanchis Percussió: Xavier Sanchis Soto Iniciació, Preparatori i Cor: Alberto Sánchez Castillo ADMINISTRACIÓ Vanesa Moreno Vela Katia López Oltra CONSERGERIA Francisco Giménez Mezquita

MÚSICS PROFESSIONALS

SMA A

mb el present llistat hem volgut fer un reconeixement a tots aquells músics professionals que han eixit professionalment, de la nostra Societat Musical. Agrair-vos que porteu el nom de la nostra Societat per on aneu, i recordeu que esta sempre serà la vostra casa. Per endavant disculpar-nos si falta algun músic i digueu-nos-ho al més aviat possible, així com alguns que no han volgut estar present en este llistat per voluntat pròpia. Gràcies.

ALBADO SANJUAN ANDREU

Professor de la Orquesta Sinfonica de Madrid

ALBELDA JUAN, DAVID

Professor de l’Orquestra de València

ALBELDA JUAN, JORGE

Profesor del Conservatori d’Andorra

ALBERT PRESENCIA, PAU

Professor de Contrabaix

ALMIÑANA GAY, VANESSA

Professora de Música de Primària

ALONSO AROCAS LAURA

Professora de Música de Secundària

AMAT AROCAS, CARLOS

Professor del Conservatori Superior de Música Salvador Seguí - Castelló

ANDRÉS COLLADO, LAURA

Professora de Música de Secundària

ANDRES LÓPEZ, JUAN CARLOS

Professora de Música de Secundària

ARNALTE BORONAT, FRANCESC Director de la Banda de Daimús i Albal

BARBERÁ PELLICER, LAURA

Professora del Conservatorio de Melilla

BATALLER CARREÑO, ARNAU

Professor ESMUC y Conservatorio Superior Aragón

BELLA ARROYO, JOAN ANDREU

Professor de Violí

BETETA MARTÍNEZ, JOSÉ

Professor de Clarinet

BLASCO FERRER, PAU

Professor de Secundaria i de l’Institut de Música d’Andorra

BORDES ESCUDERO, GONÇAL

Professor de la Orquesta de Extremadura

BORRÁS LACASA, JORGE

Professor de Música de Secundària

CALATAYUD ESPAÑA, GRACIA Mª

Professora de l’Orquestra Municipal de València

CARDONA GONZÁLEZ, CIPRIÀ

Professor de Conservatorio Profesional de Almansa

CASTERÁ MONTAGUD, RAFAEL Oficial Músico del Ejército CASTILLO ESTRELLÉS, Mª JOSÉ

Subofical Músico de la Guardia Real - Madrid

CEBRIÁN FUERTES, INMACULADA

Professora de Música de Primària C.E.I.P. Bonavista (Alaquas)

CLARI AHULLÓ, BELÉN

Professora de Música de Primària

COGOLLOS LLINARES, ELENA

Professora de Musica

COGOLLOS LLINARES, VICENTE

Professor de Música de Primària

COLLADO ROCA, MARIA DOLORES

Professora de Música de Primària

COLOMER, JUAN J. Compositor en USA CORTINA GARCÍA, PATRICIA

Professora de Música de Primària

CORTS JULIO, IRENE

Professora Piano

COSTA GARCÍA, ELENA

Professora de Clarinet a Chicago

CUENCA PEIRÓ, JAVIER

Professor de Música de Secundària

DARIES FONTANA, SERGIO

Professor de Conservatori

DE LA GUÍA SILVESTRE, CARMEN

Professora de Piano i professora de Secundària

DELGADO PEÑA, LUIS

Professor del Conservatorio de Sevilla

DIAZ ARGENTE CARLOS

Professor Conservatorio Profesional de Almería

ENGUIX PELUFO, CARLOS

Professor de la Orquestra Filarmónica de Santiago de Chile

ENGUIX PELUFO, PILAR

Professora del Conservatorio de El Ejido

ENGUIX RAMÓN, EUSTASIO JOSÉ

Professor del Conservatori Professional de Carcaixent

ENGUIX RAMÓN, INMACULADA

Professora de Música de Primària

ERREA DEL PAGO, ÁNGEL

Professor de la Banda Municipal de Bar celona

ERREA DEL PAGO, MARIO

Professor de la Banda Municipal de Palma de Mallorca

ESCANDELL VILA, JOSÉ Director de la Banda Societat Musical Lira Almussafense ESCRIBÁ ORTIZ, VÍCTOR

Prosessor de Tuba

FERNÁNDEZ BOLUDA, AMHER

Professora de Música de Primària

FERNÁNDEZ BALLESTER, SHEILA

Professora de violí Societat Musical d’Alzira

FERNÁNDEZ FERRANDIS, JOAN ENRIQUE Professor numerari del Conservatori CPMV de València FERNÁNDEZ MARTÍ, BERENICE

Professora de Música de Primària

FERRANDO OLIVER, ADRIÁN

Professor de Saxofó

FURIÓ TENDERO, JOAN BAPTISTE

Professor de Conservatori

FURIÓ TENDERO, JOSEP

Professor de l’Orquestra de València

GALLART GARCÍA, ANTONIO

Professor de Música de Secundària

GALLART GARCÍA, JULIO

Professor de Música de Primária

GARCÍA LÓPEZ, MÓNICA

Professora de Música de Primària

GARCIA MARRADES, RAMÓN

Music instrumentista

GARCÍA-ROJO GARÉS, FCO. JAVIER

Professor del Conservatori d’Elx

GARÉS FRAGOSO, MIREIA

Professora de Música de Primària

GARRIGUES PÉREZ, JESÚS

Professor del Conservatori de Cullera

GARRIGUES PÉREZ, JUAN JOSÉ

Professor del Conservatori Professional de Carcaixent

GARRIGUES PÉREZ, Mª PAZ

Professora de Música de Primària

GIL SANCHIS, ANTONIO JOSÉ

Professor de Trompeta

GONZÁLEZ DEL AMO, JOSÉ

Professor de la Orquesta RTVE

GONZÁLEZ SANJUÁN, DAVID

Professor i Director Escola i Centre Professional Alzira.

Director Banda Jove Alzira. GONZÁLVEZ PARRA, VICTORIA

Professora de la Banda Municipal de Barcelona

GONZÁLEZ PÉREZ, JOSE ANDRÉS

Professor de Saxofó

GONZÁLEZ PÉREZ, ÓSCAR

Professor de Saxofó

GRAU BENEDITO, JOSÉ Catedràtic de Música de l’IES Rei en Jaume Alzira GRAU RIPOLL, ENCARNA

Professora de Conservatori Professional

GRAU RIPOLL, Mª ÁNGELES

Professora del Conservatori Professional de Música de València (Velluters)

GREGORI SIRVENT, DAVID

Professor de Música de Primària

LAHOZ COLOMER, Mª JOSÉ

Professora de Música de Primària

LAPORTA CARRASCO, ANTONIO

Subofical de la Banda de la Guardia Civil

LARA ROS, ANA MARÍA

Professora de Música de Primària

LLOPIS FERRER, RAMÓN

Professor Percussió Ejèrcit

LLUCH MURILLO, CAROLINA Catedràtica del Conservatori Superior d e Música Joaquín Rodrigo - València LLUCH MURILLO, FRANCISCO

Professor del Conservatori Professional José Iturbi - València

LÓPEZ CRESPO, DAVID

Professor de Música de Secundària

LÓPEZ LANGA, JOSÉ MANUEL

Banda de Música del CGTAD - València

LORENTE YÁÑEZ, RAMÓN

Professor de Música de Secundària

MADRID MANZANEQUE, Mª AMPARO

Professora del Conservatori Professional de Carcaixent

MAÍQUES FLORES, Mª ANGUSTIAS

Professora de Música de Primària

MARIMÓN PELLICER, FCO JAVIER Compositor i arranjador MARTÍNEZ MARTÍ, MERCEDES

Professora de Música de Secundària

MASIÁ GÓMEZ, JOSÉ

Professor de la Orquesta Nacional de España

MEDÁN SIFRE, IRENE

Professora Superior de Cant

MONERRI SANJUAN, BEATRIZ

Professora de Piano

MONERRI SANJUAN, ZAIDA

Professora de Flauta

MONSERRAT ARANDA, SALVADOR

Professor de Piano

MONZONÍS PEREPÉREZ, CÈLIA

Professora de Flauta

MONZONÍS PEREPÉREZ, JOSÉ VICENTE

Professor de Música de Secundària

MORELL CANET, ANDREU

N O

Professor Tuba/Bombardí Ejèrcit

NADAL SORIANO, MARTA

Professora de Música de Secundària

OLASO GARCÍA, MARÍA

Professora de Música de Primària

OLIVER SORERA, RICARDO

Subofial Músico de Infantería de Marina - Marín

ORTEGA ROSELL, GUILLERMO

Professor de Violí

ORTEGA ROSELL, JUAN MANUEL

Professor del Conservatorio Profesional de Almansa

PARRA OLIVER, Mª ELENA

Professora de Música de Secundària - Cádiz

PARRILLA CLIMENT, EVA

Professora de Música de Primària

PARRILLA CLIMENT, FERNANDO

Suboficial Músico de la Banda Militar A. M. Zaragoza

PARRILLA CLIMENT, Mª LUISA

Professora de la Orquesta de RTVE

PASTOR FUSTER, JORGE

Músic Instrumentista

PASTRANA MARTORELL, Mª JOSÉ

Professora de Música de Primària

PELUFO PICOT, JUAN CARLOS

Músic Instrumentista

PÉREZ ALEIXANDRE, SALVADOR

Suboficial Músic de la Banda del Ejército de Tierra

PÉREZ PELLICER, BERNAT

Suboficial Músic de la Banda del Ejército del Aire

PERIS ARMENGOL, DAVID

Professor de Clarinet

PERIS LLOBREGAT, CARMEN MARÍA

Professor de Música de Primària

PERIS LLOBREGAT, SUSANA

Professora de Música de Primària

PERIS SIGNES, EDUARDO IGNACIO

Professor de la Banda Municipal d’Alacant

PETIT PÉREZ, MARÍA LORETO

Professora de Música de Secundària

PONS GÓMEZ, MARÍA

Professora de Música de Primària

PONS PASTOR, ALBERTO

Professor de la Banda Municipal de Madrid

RÍOS FURIÓ, BERNAT

Professor del Conservatorio Professional de Carcaixent

RÍOS FURIÓ, SANTIAGO

Professor de la Orquesta Ciudad de Granada

ROCAFORT RODRÍGUEZ, FEDERICO

Professor del Conservatori Professional de Cullera

RODRÍGUEZ IBORRA, ANTONIO

Professor del Conservatorio de Vigo

ROMERO GIMÉNEZ, SERGIO

Professor de Trompeta

ROSELL MARTÍ, VIOLETA

Professora de Violí Conservatori d’Elx

ROSES ROIG, RUBÉN

Professor de Trombó

ROYUELA GARCÍA, ASSUMPTA

Professora de Música de Primària

SABATER SANCHO, SILVIA

Professora del Conservatorio Profesion al de Alcázar de San Juan

SABATER SANCHO, VICENTE

Professor de Música de Secundària

SABATER SANCHO, XAVIER

Profesosr del Conservatorio de Vigo

SALES BIOSCA, FRANCISCO

Subinspector de la Banda de la Policia Nacional

SAMPEDRO PALOMARES, INMACULADA Professora de Cant SÁNCHEZ CASTILLO, ALBERTO

Professor Escola i Centre Professional Alzira

SÁNCHEZ ROMANOS, LUIS JOSÉ

Suboficial Músic de la Guardia Real - Madrid

SANCHIS SOTO, FCO XAVIER

Professor Escola i Centre Professional Alzira

SANCHO GÓMEZ, TOMÁS ENRIQUE

Professor de Música de Primària

SANJUAN ALBADO, SERGIO

Músic instrumentiste Zürich, tuba

SANJUAN CASTELLÓ, ADOLFO

Professor de Fagot

SANZ SIFRE, NICANOR

Professor de la Orquestra de València

SANZ SIFRE, VICENTE

Professor de la Banda Municipal de València

SEGUÍ PÉREZ, JUAN JOSÉ

Professor de Música de Primària

SELFA PERIS, ÁNGELES

Professora de Música de Secundària

SENDRA DÍAZ, GUILLERMO

Professor de Trompeta

SIMÓ PERIS, MIGUEL JOSÉ

Professor de la Orquesta Nacional de España

SOLER PÉREZ, IGNACIO

Professor de la Orquestra de València

SOLER PÉREZ, PATRICIO

Professor de la Banda Municipal de Barcelona

SUÑER OLTRA, CARMINA

Professora de Música de Primària

SUÑER OLTRA, LOURDES

Professora de Música de Primària

TOMÁS CALATAYUD, Mª DOLORES Directora del Conservatorio Superior Joaquín Rodrigo - València TORRES MIÑANA, EDUARD Teatre Nacional de Mannheim, tuba

U V

ULL GARCÍA, Mª JOSÉ

Professora de Música

VAROCH I ESTARELLES, FRANCESC

Miembro de la Orquesta Mozart de Bolonia (Italia)

VICENTE CASTELLS , FCO. JAVIER

Professor de Música de Secundària

VIDAL LLOPIS, BLANCA

Professora de Música de Primària

VIOLETA ROSELL MARTÍ

PROFESSORA DE VIOLÍ CONSERVATORI D’ELX Entrevista: Laura Sánchez Esparcia Fotografia: Arxiu Violeta Rosell

Enguany diverses dones de la societat han aconseguit realitzar part del seu somni com professionals de la música. Ensenyar classes de música, aconseguir aprovar una oposició o començar a fer classes del teu instrument i sobretot de violí no és tasca fàcil i això ho coneixen molt bé les nostres dos protagonistes que entrevistem a continuació.

VIOLETA Dis-Nos, com portes el teu somni? Estàs contenta amb tot el que has aconseguit? Sí, estic molt contenta, ja que després de molts sacrificis per fi vaig a treballar amb el que més m’agrada per molt de temps. Recordes els teus començaments amb l’instrument? Ho recorde amb nostàlgia, van ser uns anys molt feliços i de moltes il·lusions. Com veus la figura de la dona dins del món del teu treball? La veritat és que cada vegada en som més. A estes últimes oposicions hi ha hagut un gran percentatge de dones que hem aconseguit plaça en les respectives especialitats. Que els diries als teus alumnes perquè la música forme part de les seues vides? Que tot esforç té la seua recompensa i que no es cansen de lluitar per allò que desitgen en la música, ja que este món et regala moments meravellosos. Veus a la joventut motivada amb la música clàssica, o penses que estan evolucionant cap a una diversitat musical molt més ampla que la que hem viscut nosaltres? En alguns casos falta motivació per part de la joventut, però pense que els docents tenim en part la responsabilitat de donar a conéixer la música clàssica i les seues compositores i compositors, perquè l’alumnat conega més en profunditat i valore la cultura musical. Tens algun compositor preferit o alguna obra o peça que encara no has interpretat i t’encantaria poder-la tocar? No podria elegir un compositor preferit... Però m’encantaria interpretar el concert núm. 2 de Prokofiev o la sonata núm. 2 de Ysaye per a violí sol. Algunes paraules per als futurs músics que estan estudiant ara en la teua SMA? Molt d’ànim en el camí que esteu construint, constància i que el vostre objectiu sempre siga gaudir de la música. Moltes gràcies i una abraçada molt gran.

SHEILA FERNÁNDEZ BALLESTER PROFESSORA DE VIOLÍ SMA

Entrevista: Laura Sánchez Esparcia Fotografia: Arxiu Sheila Fernández

SHEILA Conta’ns, com portes el teu somni? Estàs contenta amb tot el que has aconseguit? Si, estic molt contenta amb tot el que he aconseguit. Duc un llarg camí recorregut però encara em falta una bona part. Participar amb orquestres professionals i gaudir fent bona música així com ser professora de violí en la SMA és un somni ja complit. Recordes els teus començaments amb l’instrument? Bé, jo era molt menuda, vaig començar amb quatre anys. Recorde que per a mi era com un joc, ja que la partitura estava plena de dibuixos i colors i m’agradava estudiar a casa (encara que ma mare m’ho havia de recordar). Vaig aprendre a tocar quasi sense adonar-me. Tinc molts bons records de tots els meus professors i els tinc molt d’afecte. També recorde quan vaig entrar a l’orquestra que mon pare s’asseia al meu costat per tal d’ajudar-me a seguir la partitura. Com veus la figura de la dona dins del món de la música i del teu entorn? Pense que tenim una millor situació que fa uns anys i cada volta la figura de la dona està més present, encara que hem de lluitar més per a arribar a la completa igualtat. Que els diries als teus alumnes perquè la música forme part de les seues vides? Els diria que tracten de trobar l’estil que més els agrade, que escolten molta música i que gaudisquen del seu instrument, ja que, a banda que es dediquen en el futur o no, a esta professió la música sempre els complementarà. Veus a la joventut motivada amb la música clàssica? O penses que estan evolucionant cap a una diversitat musical molt més ampla que la que hem viscut nosaltres? Pense que ara hi ha molta diversitat musical, però gràcies al fet que les escoles d’ensenyança obligatòria estan fent un gran treball d’introduir la música clàssica de forma interactiva des de menuts, crec que arriben més motivats i amb més coneixements musicals. Tens algun compositor preferit o alguna obra o peça que encara no has interpretat i t’encantaria poder-la tocar? Esta pregunta és molt difícil però et diria que tocar les simfonies de Mahler o Sibelius m’emociona especialment. Respecte al meu instrument un dels compositors que m’agradaria interpretar és Arvo Pärt, precursor de la música minimalista. Algunes paraules per als futurs músics que estan estudiant ara en la teua SMA? Els diria que encara que la música no és un camí fàcil, guanyareu amistats, coneixements i vivències que formaran part per a sempre de la vostra vida i que valdrà la pena lluitar per aconseguir-ho. Moltes gràcies i una abraçada molt gran. Moltes gràcies a vosaltres per comptar amb mi i per la gran llavor que esteu realitzant. 87

CARLOS ENGUIX PELUFO PROFESSOR ORQUESTRA FILARMÒNICA SANTIAGO DE CHILE Entrevista: Laura Sánchez Esparcia Fotografia: Arxiu Carlos Enguix

Fa temps com a músic professional de la casa que la Societat Musical d’Alzira tenia ganes de conéixer de la teua vida musical i fer vore que vos tenim present encara que estigues fora de casa. Conta’ns com és la teua vida professional en estos moments. Actualment visc a la ciutat de Santiago en Xile, prou lluny d’on vaig començar. El meu càrrec és el de flauta solista a l’Orquestra Filarmónica de Santiago. Al teatre toquem tant concerts simfònics com ballet i òpera. Són moltes funcions al cap de l’any i unes produccions plenes de molta feina però amb molta màgia. Esta llavor la compagine amb la docència, que també m’encanta fer classe i tractar de transmetre tot allò que he aprés dels magnífics professors que he tingut i que pose en pràctica quan toque a l’orquestra o faig recitals. Sóc també professor de flauta al conservatori de la “Universidad Mayor”. Recordes els teus començaments amb l’instrument? I tant que me’n recorde! Havia d’escollir instrument perquè ja estava per finalitzar preparatori (feia classe amb Xavi Pérez, al qual li tinc molta estima, i ens preparava molt bé teòricament). 88

Un diumenge vaig anar a un concert de la banda i sense pensar molt vaig dir: la flauta. No hi havia instrument a l’escola de música que em pogueren passar per començar, per tant volien donar-me un violí, i jo que ja era tossut de bona herència vaig dir: “No vull el violí, vull la flauta!!”. Aleshores els meus pares, als quals els ho dec tot, feren el gran esforç i em compraren la meua primera flauta. Vaig començar les classes amb Hortènsia Martorell i després vaig continuar amb la que sempre he dit que és la meua mare musical, Carolina Lluch. Ella m’ha format tant tècnicament com musicalment i continua fent-ho cada vegada que em sent tocar. Alguna anècdota que fins i tot perdura de la teua època d’estudiant a la SMA? Tinc moltes anècdotes per tant em prendré el luxe de contar-ne dues. Al poc d’entrar a formar part de la banda simfònica estàvem a un assaig al local de la SMA i jo sempre compartia faristol amb el meu gran amic Pau Carrascosa. No paràvem de xarrar i supose que ja fart de sentir-nos, el director que era Àngel Crespo ens va dir: “Pau i Carlos, voleu fer el favor de callar ja? Els meus fills es diuen igual que vosaltres per tant no se m’obliden els vostres noms”. Els assajos sempre eren per a fer música i per a vore als amics.L’altra anècdota va ser de més major. Jo estava estudiant a Alemanya i vaig tornar per a anar al certamen d’Altea (no recorde l’any). Arribà el primer assaig per a mi i havia de tocar una cadència. Vaig tocar i després no va continuar tocant ningú. Varen esclatar amb un fort aplaudiment i ovació... Espere que haguera sigut perquè els va agradar. Tens algun compositor preferit? M’agraden molts però si he de triar-ne un, seria Gustav Mahler per les seues simfonies i si parlem d’obres escrites per a flauta, crec que qualsevol compositor francés del segle XX. Alguna obra o peça que encara no has interpretat i t’encantaria poder-la tocar? He estudiat moltes obres que s’han quedat al faristol i seria molt emocionant poder-les tocar com són el “Concert per a flauta i orquestra” de Carl Nielsen o el concert “Pastoral” de Joaquín Rodrigo, però este últim crec que mai el tocaré, ja que no estic preparat per a patir tant. Estas satisfet de la teua trajectòria o encara penses que et queda molt per fer? Professionalment estic prou satisfet, que no vol dir d’acord, però reconec que tinc una molt bona feina de la qual disfrute al 100%. Pel que fa a la flauta en si, pense que encara es pot donar més. Al meu estudi diari sempre tracte d’aconseguir una millor sonoritat, articulació i qualsevol aspecte tècnic a millorar. T’agradaria poder realitzar un concert amb la SMA envoltat de tots els de la teua generació? Seria un gran plaer. Tornar a la que considere ma casa musical sempre em fa molt de goig i tocar amb els músics de la meua generació seria genial. Que trobes a faltar dins de l’àmbit de la música clàssica? Li veus futur o creus que la música contemporània podria ser a partir d’ara la protagonista? El que pense que falta són els mitjos perquè moltes activitats es duguen a terme. Eixe compromís de la classe política i les injeccions econòmiques són molt importants però no sols a les orquestres o teatres d’elit sinó també a les escoles de música dels xicotets pobles on molts de nosaltres ens hem format. És evident que la música contemporània està guanyant molt de terreny i en nosaltres està el fet de fomentar l’amor per la música clàssica. Hem de continuar portant la música, actuacions o concerts a la gent amb menys recursos i que “els pique la curiositat” per aprendre a tocar un instrument. Algunes paraules per als futurs músics que estan estudiant ara a la teua SMA? Els diria que no estudien amb els dits sinó amb el cap. Estudi intel·ligent i que facen molt de cas als seus professors, que sempre saben de què parlen. Sobretot disfrutar d’este llarg procés i que tinguen clar que no és una cursa de velocitat sinó una llarga marató. Sempre recorde les emotives paraules que em va donar el també professor meu de solfeig en els meus inicis, En Fernando Parrilla: “Cada vegada que et poses l’instrument al llavi tracta de tocar millor que la vegada anterior.” 89

IGNACIO SOLER PÉREZ PROFESSOR ORQUESTRA DE VALÈNCIA Entrevista: Laura Sánchez Esparcia Fotografia: Arxiu Ignacio Soler

Fes-nos un xicotet resum de la teua vida professional en estos moments. Ara mateixa sóc professor interí a l’Orquestra de València i la veritat és que després de tants anys fora estic molt content de poder viure a casa i dedicar-me al que més m’agrada. A banda de tocar amb l’Orquestra de València també estic col·laborant quan puc amb orquestres com l’Orquestra de París, la Radio de Saarbrücken, la Filharmònica de Malàisia o dins d’Espanya amb l’Orquestra de la Comunitat de Madrid o l’Orquestra del Palau de les Arts. A banda de la meua activitat orquestral sóc membre fundador d’un grup que es diu Alma Mahler Kammerorchester amb el que fem projectes cada estiu i a voltes en nadal o durant l’any. Normalment fem reducció de grans simfonies del repertori orquestral adaptades a 15 o 16 instruments. L’estiu passat per exemple férem la 7a simfonia de Mahler. El grup està format per joves músics de tota Europa que ens coneguérem a la Jove Orquestra Gustav Mahler. Recordes els teus començaments amb l’instrument? I tant que els recorde. Recorde començar i que el fagot era més gran que jo i com quasi no podia ni amb ell. Recorde que tot i que jo volia tocar l’oboé en un primer moment (però no vaig poder perquè no quedaven instruments a la banda per a deixar me’n un), anava a les classes de fagot amb moltes ganes des del principi. Crec que en part perquè vaig tindre molta sort amb el mestre de fagot que em va tocar a la SMA i perquè ma mare m’ajudava a casa a repassar les lliçons. 90

Alguna anècdota que fins i tot perdura de la teua època d’estudiant en la SMA? Vaig entrar molt menut a la banda simfònica. Tindria uns 10 anys i els assajos de divendres a la nit començaven a les 22.30 h. Quan arribava la pausa passades les 12 em quedava dormint on podia. Sempre intentant que no em veguera ningú perquè jo era prou vergonyós. Un dia em vaig posar a dormir dins de la funda d’un timbal i en acabar la pausa un músic més major em va pillar... Quina vergonya vaig passar! Tens algun compositor preferit? Beethoven per a mi és el compositor més gran de la història de la música. No només per com són les seues obres, que et poden agradar més o menys que la d’altres grans compositors, sino pel que va significar històricament la seua música. Ell va trencar amb el que es feia fins a aquell moment i ha influït als compositors que vingueren després fins al dia de hui. Alguna obra o peça que encara no has interpretat i t’encantaria poder-la tocar? Com a solista amb el fagot hi ha un parell de concerts que només he pogut tocar amb la reducció de piano i m’agradaria fer-ho amb orquestra, com són els concerts de Jolivet i de Rossini. Dels concerts que no he tocat mai pues tal volta m’agradaria fer el concert de Gubaidulina. Amb l’orquestra encara em queden algunes simfonies de Beethoven i Mahler per tocar i espere poder fer-ho prompte. Et trobes satisfet de la teua trajectòria, o encara penses que et queda molt per fer? Encara em queden coses per fer, per descomptat. Vull continuar millorant cada dia per a ser un millor músic sobretot per mi, perquè m’agrada el que faig i vull fer-ho a un bon nivell. Després cadascú té els seus objectius personals i hi ha alguns que he complit i d’altres que encara em queden per complir. Este setembre passat per exemple em vaig quedar a punt d’aconseguir un dels meus somnis que era ser premiat al prestigiós concurs de l’ARD de Munich. Quasi tots els fagotistes més importants de sempre han sigut premiats. Em vaig preparar molt durant mesos i al final vaig arribar a les semifinals on només queden 6 aspirants d’unes 170 sol·licituds. Podien passar només tres fagotistes a la final i no vaig poder aconseguir-ho, però valorantho després també estic orgullós del treball fet. Són este tipus de reptes els que em fan millorar cada dia com a músic. Després, unes voltes s’aconsegueixen els resultats desitjats i altres voltes no però així són les coses. T’agradaria poder realitzar un concert amb la SMA envoltat de tots els de la teua generació? Seria espectacular! Tornar a vore amics i ja no només vore’ls sinó a més fer música amb ells... Seria genial. Bé, i el soparet de després també estaria bé, segur! Que trobes més a faltar dins de l’àmbit de la música clàssica? Li veus futur o creus que la música contemporània podria ser a partir d’ara la protagonista? La música clàssica sempre tindrà futur perquè és la mare de totes les músiques occidentals. Sí que és de veres que s’hauria de donar a conéixer més, però per a mi cal anar amb molt de compte amb això de fer els concerts de música clàssica per al gran públic. La música clàssica, com anar al museu per exemple, no és un producte per a masses com sí que pot ser altre tipus de música com la pop o el rock. La música clàssica és un producte en el qual la qualitat ha de ser molt important i en el que el públic necessita prou atenció per a sentir-la de veres i el que no podem és esperar que gran part de la població vulga anar a un concert que requereix tanta atenció per part de l’espectador en el seu temps lliure. Almenys no en la societat que coneguem. Després hi ha molts directors o solistes que fan música clàssica de mala qualitat i que només els importa el show perquè volen atraure a tota classe d’espectador per a guanyar diners i acaben banalitzant la música clàssica. Estic totalment en contra d’això. Respecte a la música contemporània crec que ha de tindre importància i cal introduir-la més al públic però no ha de ser més important necessàriament que música més antiga. Tot és música al final i el que importa és que siga bona música. Moltes grÀcies Gràcies a vosaltres. Un abraç. 91

JOAN ANDREU BELLA ARROYO PROFESSOR ORQUESTRA DEL LICEU Entrevista: Laura Sรกnchez Esparcia Fotografia: Arxiu Joan Andreu

Fes-nos un xicotet resum de la teua vida professional en estos moments. Enguany és un moment molt important per a mi, ja que he acabat els estudis acadèmics i comence de ple en el món laboral. Des de setembre estic a prova durant un any tocant amb l’orquestra del Gran Teatre el Liceu en Barcelona i després es confirmarà si tinc la plaça fixa. Recordes els teus començaments amb l’instrument? És un moment molt especial que jo crec que tots qui hagen tocat un instrument sempre recorden. Jo tenia 4 anys quan vaig començar en la SMA i les meues primeres partitures estaven plenes de colors i de dibuixos. En casa estudiava amb l’ajuda de mon pare i en les primeres audicions moltes vegades també m’acompanyava amb la guitarra. Alguna anècdota que fins i tot perdura de la teua època d’estudiant en la SMA? Recorde que quan vaig fer les proves d’accés a Grau Mitjà em vaig confondre amb la data de l’examen de primera vista. Jo estava en casa descansant després de dinar quan vaig rebre una telefonada per anar corrents a fer la prova. Va ser una autèntica primera vista. Tens algun compositor preferit? És molt complicat per a mi nomenar a algun compositor en concret amb la varietat d’estils musicals que hi ha i la quantitat d’obres musicals que seguisc descobrint. No obstant això, em trobe identificat amb l’estil del classicisme amb el lirisme de Mozart i els quartets de corda de Haydn. Alguna obra o peça que encara no has interpretat i t’encantaria poder-la tocar? “La Ciaccona de la segona partita” de J.S. Bach és una les grans obres de la història del violí i la següent en la meua llista a interpretar entre moltes altres. Et trobes satisfet de la teua trajectòria, o encara penses que et queda molt per fer? Estic molt satisfet amb els resultats que la constància i la perseverança amb l’estudi i la vida m’ha aportat fins ara. Així i tot, continuaré treballant per a seguir creixent musicalment i els fruits ja arribaran. T’agradaria poder realitzar un concert amb la SMA envoltat de tots els de la teua generació? I tant. Sempre és un gust retrobar-se amb vells amics, rememorar moments i fer música junts. Que trobes més a faltar dins de l’àmbit de la música clàssica? Li veus futur o creus que la música contemporània podria ser a partir d’ara la protagonista? El que més trobe a faltar com a músic és la poca presència i captació de públic jove en els concerts. No es tracta d’un problema de la música sinó de com es fa arribar esta al públic. Crec que el concert amb model tradicional té els dies comptats si els promotors i els mateixos músics no fem res al respecte. Per això, considere que hem de buscar alternatives i enfocar de manera diferent el format del concert per adaptarse als nous temps i arrimar la bellesa de la música clàssica als més joves. Pel que fa a la música clàssica contemporània, considere que és necessària per a representar l’art i la cultura en l’època actual i, amb el pas dels anys, anirà deixant la seua empremta. Algunes paraules per als futurs músics que estan estudiant ara en la teua Sma? Tan important és estudiar moltes hores amb molt bona concentració i focalització com escoltar molta música i sobretot disfrutar mentre interpretem i fem música amb el nostre instrument. Moltes gràcies per pensar amb mi i donar-me esta oportunitat. Una forta abraçada. 93

ACTES 50 ANIVERSARI Programa de radio 50 aniversari Text: Sonia Monteagudo

a Societat Musical d’Alzira, va participar en el Programa de ràdio que presenta Octavio Hernández Bolín, director del programa Les Nostres Bandes de Música i que es va realitzar en directe des de la Casa de la Cultura d’Alzira el 22 de desembre de 2018. Va ser un programa dedicat al 50 aniversari de la SMA. El programa es va obrir amb la intervenció de l’alcalde Diego Gómez i el regidor d’educació i infància i músic, Pepe Grau, que van compartir micròfons amb el president Camilo Mascarell que parlà sobre les agrupacions que componen la SMA. També van participar el director de la banda Ramón García i el cronista oficial de la ciutat, Aureliano Lairón, que va parlar de la història d’Alzira en relació amb la banda. Del paper de les dones en les bandes de música, va parlar Mª José Castillo, primera dona músic militar d’Espanya i actualment músic de la Guardia Reial. I com a fundador de la Banda participà Miguel Simó que ens va delectar amb anècdotes de fa 50 anys. En representació de músics de la Banda van parlar Xavi Pérez, músic i periodista i Fco. J. Castells que va explicar l’aparició de les bandes de música a la Comunitat Valenciana. David González, director de la Banda Jove i director de l’escola de música, va participar donant una visió global de l’escola relacionada amb la banda, que es nodreix d’esta escola. Roberto Carlos i Pepe Plá, directius i artífexs del gran llibre de Santa Cecilia del 50 aniversari van explicar com es va forjar el llibre. D’altra banda, Miguel Angel Gil, directiu i fotògraf va informar sobre la campanya “Jo també sóc soci”. El programa es va tancar amb la intervenció de la vicepresidenta Sonia Monteagudo que va convidar a tots els oients als actes programats per la SMA per a les festes nadalenques. 94

Presentació del CD dels concurs de pasdobles Text: Sonia Monteagudo

l dijous dia 14 de març de 2019 es va fer la presentació del doble CD de pasdobles que duen el nom de les Falleres Majors d’Alzira des de 2002 fins a 2018. Estos pasdobles són els guanyadors del Concurs Nacional de Composició de Pasdobles Fallers que des de l’any 2001 organitza la Junta Local Fallera d’Alzira amb la Societat Musical d’Alzira. La gravació es va fer al local d’assajos de la Societat Musical del 14 al 16 de setembre de 2018, baix la direcció de Ramón García i Soler. Van participar com assessors José Grau i Ramón Lorente i com a tècnic de so, Rafael Monllor García. A l’acte que va tindre lloc a la Casa de la Cultura d’Alzira van assistir les Falleres Majors que donaven nom a estos pasdobles i en eixe moment les feren lliurament del CD i del llibret del 50 aniversari.

Presentació del llibre del 50 aniversari

ACTES EXERCICI

AUDICIONS

LA SOCI CREIX!

MÚSICS DE L’ORQUESTRA DE LA SMA QUE HAN SIGUT MARES O PARES RUTH SÁNCHEZ CASTILLO (MÚSIC) I SALVA CARRERES, HAN SIGUT PARES D’UN XIQUET QUE LI DIUEN BERNAT CARRERES SÁNCHEZ

MÚSICS DE IBN JAFADJAQUE HAN SIGUT MARES O PARES VICENT ORDAZ HIDALGO (MÚSIC) I ANA DESANTES PERIS HAN SIGUT PARES D’UN XIQUET QUE LI DIUEN SALVA ORDAZ DESANTES

MEMORIAM Fernando Pérez Galindo Músic de cor, va fer que la música formara part de la seua vida. La vivia apasionadment, assajava amb el seu saxo en qualsevol moment lliure que tenia i va formar part d’eixe grup de fundadors de la Societat Musical d’Alzira que van veure en la música un poc més que la seua passió. Van començar el projecte de consolidació de la societat sent ell el seu primer tresorer. Fernando Pérez Giménez

JUNTA DIRECTIVA

100

President d’Honor Perpetu: En Luis Suñer Sanchis. President: Camilo Mascarell Pérez Vicepresidenta: Sonia Monteagudo Navarro secretaria: María Dolores Castillo Oliver Vicesecretaria: Gracia Pellicer Pérez Tresorer: Carles Del Toro García Interventor: Salvador Sanjuan Manzana Vocals: Elisa Ferrer Montagut Miguel Ángel Roses Cuenca Nuria Santamaria Ferrer Laura Sánchez Esparcía Juan Pellicer Amat Xavier Sanchís Soto Miguel Ángel Gil Enguix Roberto Carlos Ribera Maria Cristina Serrano Nogues José Vicente Pla Juan Raül Calabuig i Suñer

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114