notíciestgn 395

140218

#395

seTmanari gratuït TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

www. n o tic ies ta r r a g o n a . c at

xarxa de santa tecla L’Hospital del vendrell incorpora la darrera tecnologia en tècniques d’endoscòpia P.11 el tràfic al port de tarragona supera els 34 milions de tones de mercaderies per primera vegada en la darrera dècada

SALUT

P.09

AnY de rècord al port P.02

500€ de descompte

per la compra d’una butaca+puf* Del 24 de gener al 24 de febrer de 2018 *Oferta no acumulable vàlida del 24 de gener del 2018 al 24 de febrer de 2018, en qualsevol revestiment de pell per la compra d’un conjunt de butaca i puf (excepte opció LegConfort) dels models següents: Stressless Mayfair, Stressless Reno, Stressless View, Stressless Metro

El Joan XXIII tindrà una segona unitat d’hemodinàmica Els pacients que pateixen més infarts estan entre els 60 i els 70 anys

2

14 de febrer de 2018

tema de la setmana

El 2017, el millor any des de la La infraestructura tarragonina supera els 34 milions de tones de mercaderies mogudes i presenta un comportament econòmic millor que el Port de Barcelona

OLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

L

’any 2017 va ser molt positiu per al Port de Tarragona, que va superar el llindar dels 34 milions de tones de mercaderies mogudes per primera vegada des de l’esclat de la crisi ara fa 10 anys. De fet, només l’any 2003, en plena expansió del sector de la construcció a l’Estat espanyol, el Port de Tarragona havia aconseguit superar aquesta xifra, arribant fins als 37 milions de tones mogudes.

L’any passat es va tancar amb un 7,8% de creixement en tràfics i gairebé un 10% en el volum net de la xifra de negoci a l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT).

Precisament aquests bons resultats econòmics, amb uns ingressos nets de 57,4 milions d’euros, és una de les fites que més valor té per al president de l’APT, Josep Andreu, que es congratula d’haver assolit uns índexs de creixements percentuals fins i tot millors que els del principal port de l’Estat, el Port de Barcelona. «Pel que fa al volum de tràfics, al Port de Barcelona han fet una feina extraordinària amb un creixement superior al 26%, però pel que fa a resultats econòmics, m’han de permetre la llicència

«LA PASSAREL·LA ESTARÀ ENLLESTIDA A FINALS DE MARÇ» La passarel·la Port-Ciutat ja té data de finalització: el 31 de març.

Immediatament després començarà la remodelació del passeig marítim.

Així ho ha manifestat el president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu.

L’estructura del pas elevat per a vianants ja és una realitat i ara s’ha de completar la part d’instal·lacions com ara la col·locació de la barana, la il·luminació i els ascensors. A l’abril ja es posarà en marxa l’altra gran actuació prevista a la zona: la remodelació del passeig marítim. Els treballs s’han adjudicat i la previsió és que les obres acabin al novembre i que no interfereixin en la campanya de platges. Es prioritzarà la part que toca al Port Esportiu, on s’habilitarà un accés a la platja per a persones amb mobilitat reduïda. La vorera per a vianants s’eixamplarà i s’habilitarà un carril bici que enllaçarà amb el del KM0 de l’Escullera.

de dir que el Port de Tarragona ha tingut un millor comportament», deia Josep Andreu a preguntes dels periodistes durant la presentació dels resultats del tancament de 2017. Més enllà dels 57,4 MEUR d’ingressos nets (+9,75% en relació a 2016), el Port de Tarragona presenta

bons números a l’EBITDA, amb 32,6 MEUR (+14,79%) i en cash flow, amb 31,5 MEUR (+20,69%), diners que «permetran fer front a inversions futures al port sense necessitat de finançament extern», destaca Andreu.

El secret d’aquesta bona marxa del Port de Tarragona, segons el

president, passa per l’estratègia de diversificació impulsada pel seu equip des de fa gairebé una dècada. Als tràfics tradicionals, on els productes derivats del cru (+12,5%), els petrolífers (+6,2%) i els químics (+4,2%) tenen el lideratge, cal afegir el bon comportament d’altres mercade-

ries relativament noves al Port de Tarragona com ara paper i pasta de paper (585.033 t), amb un increment del 42,6%; els automòbils (200.209 unitats), que augmenten en un 30,7%, i els animals vius, que també experimenten un increment important si comptem per caps de

3

14 de febrer de 2018

tema de la setmana

crisi al Port de Tarragona El tràfic de vehicles continua despuntant. Per primera vegada s’han superat les 200.000 unitats anuals i l’aposta de Volskwagen obre l’escenari a futurs creixements

La segona temporada de la mà de Costa Cruceros elevarà el nombre de passatgers fins als 80.000, una xifra impensable quan es va impulsar el projecte de creuers al territori bestiar (344.438), un 28%, que encara és superior si comptem per tones (61.925 t), un 68,2%.

Pel que fa al transport de vehicles, atès a l’aposta estratègica de Volkswagen al Port de Tarragona, d’aquí a poc es podria arribar als 250.000 vehicles anuals.

També ha pujat espectacular-

ment el tràfic de sal comuna (+136%) i fins i tot el carbó (+8,3%) després de diversos anys de baixada, «ja que no és una mercaderia de futur atès les polítiques energètiques que s’estan implantant arreu del món», apunta Andreu. De fet, només es registren decreixements en el sector dels agroa-

limentaris (-4,4%), en el qual el Port de Tarragona és líder a la Mediterrània, i al tràfic de contenidors (-28,9%), on l’operador de la terminal, DP World, no acaba d’encertar l’estratègia per fer créixer el volum de negoci.

Un altre dels punts forts de l’any 2017 ha estat el salt quantitatiu i qualitatiu dels creuers.

Amb 37 escales i més de 51.000 creueristes, l’increment registrat durant el 2017 va ser del 68,2% i el 282,3%, respectivament. Segons Andreu, les perspectives per aquest 2018 de la mà de Costa Cruceros són bones i es preveu arribar als 80.000 passatgers anuals.

PORT ESPORTIU I ANTIC EDIFICI DE L’APT El president de l’Autoritat Portuària va aprofitar la roda de premsa per repassar l’actualitat de diversos projectes de la ciutat de Tarragona en què el Port

té un paper cabdal. Un d’ells és el futur ús de l’antic edifici de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Després d’intents fallits per convertir-lo en oficines davant la manca d’interès d’operadors privats, s’ha optat finalment per una fórmula mixta entre ús públic i privat. El Port de Tarragona es quedarà la planta baixa i les superiors per a usos propis futurs, mentre que les dues plantes intermèdies quedaran a disposició d’operadors privats.

Una altra de les instal·lacions de les quals es va parlar en roda de premsa és el Port Esportiu de Tarragona, ubicat en terrenys portuaris i la concessió del qual està en mans de la propietat del Club Nàutic de Tarragona.

L’estat d’abandonament dels locals del Port Esportiu no agrada gens el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, que va recordar que la concessió finalitza l’any 2023 i que llavors s’obrirà nou concurs entre operadors interessats a

invertir i dinamitzar la deteriorada zona. «Voleu dir que la ciutat de Tarragona no pot tenir el Port Esportiu més important del territori?», es va preguntar Andreu davant dels periodistes, tot recordant a l’actual propietat que si vol allargar la concessió més enllà del 2023, haurà de presentar un projecte de dinamització integral al Port Esportiu i al Nàutic per valor de 2,6 milions d’euros. «Em consta que la concessionària actual està treballant i si presenten un projecte que inclogui una millora de tota la zona, inclosos els locals i els amarradors, des de l’Autoritat Portuària es farà tot el possible per col·laborarhi», va concloure el president del Port de Tarragona.

Qüestionat sobre la seva continuïtat al capdavant de l’Autoritat Portuària un cop es constitueixi el nou govern de la Generalitat, Andreu va recordar que «la cadira de president del Port de Tarragona, igual que el de Barcelona, està en mans de qui sigui el nou conseller de Territori del govern de Catalunya. Si consideren que no he de continuar no tindré cap problema», diu Andreu, que malgrat tot confia poder continuar al capdavant de la infraestructura tarragonina per tal de culminar els diversos projectes encetats sota el seu mandat, com ara la consolidació de Tarragona com a destinació de creuers o la construcció de la Zona d’Activitats Logístiques, «un projecte que estava en un calaix i que nosaltres hem tornat a activar».

4

14 de febrer de 2018

tarragona

Les 15 subseus del Jocs Mediterranis es reuneixen a Tarragona J O C S 2 0 18

S’han abordat temes com la seguretat, la neteja i la disponibilitat de les seus a partir de l’1 de juny

L

a Casa Canals va acollir el passat dimarts una reunió de coordinació amb els municipis seus dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. La trobada s’emmarcava en les reunions periòdiques amb els responsables de cadascuna de les seus, tant grupals com bilaterals.

A la reunió, presidida pel tinent d’alcalde comissionat dels Jocs, Javier Villamayor, hi

van assistir regidors i tècnics d’esports dels 15 municipis que acolliran les competicions

S’inicien les obres per arranjar la pèrgola del parc de les Granotes malmesa pel vent i la pluja

esportives. També hi va assistir la consellera d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona,

Elisa Vedrina, i el director executiu dels Jocs, Víctor Sánchez.

El gruix de la reunió es va dedicar a revisar aspectes institucionals i operatius de qüestions com el Pla Director de Seguretat, els accessos, la neteja o la senyalització dels recintes, entre altres. Així mateix, s’ha concretat que les instal·lacions esportives estaran a disposició del comitè organitzador dels Jocs a partir del dia 1 de juny, per tal d’enllestir els preparatius.

Acabada la reunió, el conseller Villamayor, n’ha fet una valoració molt positiva: «La trobada ha servit per constatar la gran implicació de tots els municipis seus, que treballen amb intensitat perquè la competició es desenvolupi amb tota la normalitat i perquè les seves respectives localitats gaudeixin d’un esdeveniment esportiu d’abast internacional».

Comença la desena edició del cicle Experiència de Periodista

Sara Sans, presidenta del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Tarragona, i Josep Bertran, responsable de Comunicació i de Relacions Externes de Repsol. / Cedida

La Brigada d’Intervenció Ràpida de l’Ajuntament de Tarragona està reconstruint la pèrgola del parc de les Granotes que el temporal de vent i pluja va fer caure el

passat 18 d’octubre. Aquesta va ser la zona de la ciutat més castigada per les fortes pluges i vent. Les obres d’arranjament van iniciarse a principis de la setmana

passada i està previst que a finals de març estiguin enllestides.

Excepte les pilastres, que s’han hagut de fer a mida, les pedres de la pèrgola s’aprofitaran totes.

Els periodistes Jordi Borràs, Patrícia Plaja, Jordi Baró i Joan M. Pou participaran en la desena edició del cicle de conferències Experiència de periodista, que organitza la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Càtedra Repsol/URV d’Excel·lència en Comunicació, amb el patrocini

de Repsol i la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona. Les conferències es duran a terme els dies 19 i 26 de febrer i 12 i el 13 de març, a les 19 hores a l’Antiga Audiència de Tarragona (Pl. del Pallol, 1-3). L’entrada és lliure. L’activitat s’emmarca en l’acord de col·laboració entre la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes i Repsol.

5

14 de febrer de 2018

OPINIÓ

ED I TOR I AL ò li ve r m árq u e z

Per què tants locals buits?

T

arragona ciutat té cada dia més locals buits. El degoteig de negocis que tanquen portes és constant i el més preocupant és que fins i tot ens hem acostumat a veure locals tancats i barrats durant mesos, amb evidents signes d’abandonament, al bell mig de la Rambla Nova i als carrers que conformen el centre de la capital. És molt probable que els seus propietaris demanin lloguers desorbitats, econòmicament inassumibles per a qualsevol emprenedor que vulgui aventurar-se a obrir un nou negoci a Tarragona. O potser és que a la ciutat no hi ha prou massa crítica perquè invertir en un local comercial sigui rendible. Però la realitat és que, com a capital, Tarragona no es pot permetre la imatge depriment que ofereixen els seus carrers més icònics.

Una ciutat està viva si els seus carrers estan vius. I a Tarragona, malauradament, és difícil trobar-hi un comerç o petit negoci a peu de carrer que triomfi.

Un cop culminada l’obertura del nou Mercat Central, que, de moment, està sent un èxit des del punt de vista de l’afluència de gent, és imperiós que la regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona es marqui com a prioritat analitzar la situació i trobar fórmules imaginatives perquè els locals buits no es converteixen en tònica habitual als nostres carrers.

Entenent que es tracta d’un tema de l’àmbit privat i que respon al comportament de l’oferta i de la demanda, estaria bé que des del consistori s’impulsin incentius a l’ocupació de locals en desús o, com a mínim, s’obligui els seus propietaris a mantenir-los en unes condicions dignes i que no facin mal a l’orgull d’una ciutat capital.

OPINIÓ ricard checa periodista

Què volen fer amb el Port Esportiu de Tarragona?

Recordo amb enyorança quan, vivint a Barcelona, venia a Tarragona per gaudir de l’ambient nocturn que es vivia al Port Esportiu. En més d’una ocasió, una colla d’amics ens vam posar d’acord per gaudir de la nit tarragonina a vora mar. L’oferta nocturna del Port Esportiu era inigualable.

Hi havia «festa per a tothom», independen-

«Els tripijocs dels seus accionistes han resultat nefastos per al Port Esportiu i per a la ciutadania» tment de la raça, el color, el sexe, l’estatus social... L’ambient que es respirava era excel·lent i incomparable. Havíem substituït Sitges per Tarragona. I ho havíem fet amb convicció. El bon rotllo que es vivia al port de Tarragona difícilment es trobava en cap altre indret. Sopàvem a la Part Alta i reservàvem la gresca per a la part baixa de la ciutat. Les cues per entrar en els diferents locals eren un clàssic. Llàstima que tot això s’ha quedat enrere. Els propietaris dels locals s’han preocupat més de guanyar diners (fàcils) que d’apostar per la inversió sistemàtica d’una zona que s’havia convertit en l’epicentre de la nit (guai) de Tarragona. Els empresaris no van saber conservar «la gallina dels ous d’or».

A poc a poc, la inseguretat, la presència de grupuscles violents i la desídia d’alguns empresaris (preocupats per damunt de tot a guanyar diners) es van encarregar de matar l’oci nocturn del Port Esportiu. En-

Aicat 4.746

OBRA NOVA EN VENDA

cara ara em pregunto què va passar, per què va passar i a qui ha interessat que això passés. Avui dia, el Port Esportiu és una zona poc glamurosa i que no convida gens a l’oci. Els tripijocs dels seus accionistes han resultat nefastos per a la ciutadania.

A qui interessa mantenir un Port Esportiu d’una capital de província abandonat, amb locals fantasma, perduts en la foscor de la nit i convertits en magatzems?

Recentment, el president de l’Autoritat Portuària posava de manifest la necessitat de recuperar la dignitat d’una zona que va ser l’ex-libris del «bon rotllo» nocturn.

Josep Andreu té tota la raó a reclamar una inversió que sigui capaç de tornar a apropar la ciutadania al port, malgrat els interessos d’un lobbie que perd influència, perspectiva i oportunitat de negoci.

Aquells que per desídia, oportunisme, interessos foscos i (males) estratègies empresarials van permetre que el Port Esportiu de Tarragona s’enfonsés, haurien de ser castigats i l’administració hauria de tenir mecanismes per evitar que continuessin al capdavant d’infraestructures que, en definitiva, són de tots els ciutadans. Encara tinc l’esperança de poder gaudir d’una nit de gresca en el Port Esportiu. Espero que no trigui gaire perquè els anys no perdonen...

CALÇOTADES Restaurant La Platja

C/ d’Armanyà núm. 9, a 100 m de la Rambla Nova (zona Balcó) 3 únics habitatges de 2 habitacions (65 m2) Distribució i acabats al teu gust A partir de 130.000€

L’autèntica calçotada!!! www.restaurantlaplatja.com

32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)

C/Ras i Claravalls, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

6

14 de febrer de 2018

tarragona

Crida per participar a la programació d’estiu

L

a conselleria de Joventut obre una fase que ha batejat com La Crida perquè totes les persones interessades a realitzar propostes o activitats per a la programació d’estiu les facin arribar al Servei Municipal de Joventut, Tarragona Jove.

El període de presentació de propostes estarà obert fins al 23 de març.

incorporin la perspectiva de gènere; que es promoguin des de l’autoria i la projecció jove; i que es puguin fer en el marc dels espais joves (especialment l’espai jove Kesse i l’espai jove La Palmera).

El procediment per a la presentació de les propostes es farà via web i cal omplir la fitxa d’informació detallant la proposta amb el model que trobaran a www.tarragonajove.org / o bé directament mitjançant el formulari per la presentació de propostes joves al portal d’e-tramits del web municipal www.tarragona.cat Les propostes recollides es valoraran segons els següents criteris: l’autoria jove de les propostes (l’edat de les persones

Les propostes hauran de tenir en compte els següents trets essencials per tal de valorarne, d’entrada, la seva idoneïtat: que estiguin dirigides a joves de 14 a 35 anys; que siguin propostes innovadores, que tinguin valor afegit; que incloguin metodologies creatives en la seva realització; que

promotores ha de ser d’entre 14 i 35 anys); l’aplicació de la perspectiva de gènere, l’àmbit de les activitats, la capacitat d’autogestió, els recursos que puguin implicar i l’encaix a les línies de programa descrites al Pla Local Tarragona Jove 2020.

El període de presentació de les propostes d’activitats, cursos, actes i espectacles és del 13 de febrer i fins al 23 de març.

Qualsevol dubte o aclariment sobre aquesta fase de disseny i planificació de la programació d’estiu per a joves serà atès mitjançant els espais joves (Oficina Jove del Tarragonès – Espai Jove Kesse) o bé, per correu electrònic a tarragonajove@ tarragona.cat.

El Minipop obre la convocatòria dels tallers creatius

E

l Minipop ha fet una crida als artistes a presentar les seves propostes de tallers creatius per la pròxima edició del festival.

Aquesta setmana s’ha obert la convocatòria per seleccionar les activitats ideades i dinamitzades per creadors locals que s’oferiran durant les tardes de divendres i/o dissabte, 1 i 2 de juny, paral·lelament a les actuacions musicals.

Les persones interessades en formar part de l’Espai Tallers del Minipop 2018 poden enviar les seves propostes fins al 4 de març al correu electrònic tallers@minipop.cat, seguint les instruccions detallades a les

bases.

Els tallers creatius s’adrecen a un públic principalment d’entre 3 i 14 anys. Segons la seva complexitat, les propos-

tes poden anar dirigides a una franja d’edat concreta, ser obertes a totes les edats o fins i tot estar pensades per ser realitzades pels adults amb l’ajuda dels

més petits.

Cada taller s’oferirà durant 3 hores i s’organitzarà en torns d’entre 10 i 15 participants. Els tallers es dividiran en tres modalitats segons l’edat i la durada: els fast tallers, els slow tallers i els tallers per adults. Els fast duraran entre 10 i 15 minuts per torn. Els slow duraran entre 30 i 45 minuts i s’adreçaran a participants de més de 8 anys.

I els tallers per adults seran de la modalitat fast. Es poden presentar un màxim de tres propostes de taller.

L’organització busca propostes originals d’artistes de disciplines tan diverses com l’arquitectura, la pintura, kirigami, la tinta xinesa, la

fotografia, l’estampació, la poesia, l’animació, el teatre, la il·lustració, la pintura, el ganxet, la robòtica, la literatura, el grafiti, la construcció, el fang, la costura o el disseny, entre altres. A més, enguany també hi haurà espai pels tallers relacionats amb l’origami, l’art mil·lenari japonès que ha inspirat la nova imatge del Minipop. El jurat valorarà molt positivament les propostes que tinguin com a participants els nens i nenes a partir d’11 i 12 anys, la primera generació del Minipop. Un altre punt a favor serà que els participants es puguin endur un objecte a casa, tot i que no és un requisit indispensable.

7

14 de febrer de 2018

Opinió OPINIÓ Ángel Juárez

President de Mare Terra Fundació Mediterrània

Qui bé busca...

Qui bé busca, bé troba, diuen, i crec de tot cor que aquest refrany és cert, però moltes vegades el més probable és morir en l’intent. També deia (un tal Carlos Gardel) que «veinte años no es nada», i sento contradir el meu admirat cantant argentí, però us ben asseguro que això és una enorme fal·làcia. Vint anys és molt de temps. I trenta, encara més. Massa temps. Però si al final s’acaba aconseguint l’objectiu, l’espera paga la pena.

Aquestes idees aparentment inconnexes venen al cas perquè aquesta setmana he confirmat que un somni que perseguia des de fa més de tres dècades es farà realitat. Així que és veritat: qui bé busca, bé troba.

També us dic que vint o trenta anys són una autèntica eternitat. En tot cas, l’important és que la sempiterna reivindicació, que respon al nom d’estudi epidemiològic, per fi es veu satisfeta.

Per a qui no ho sàpiga, els estudis epidemiològics són, segons la definició que en fa la Wikipedia, «el conjunt d’activitats intel·lectuals i experimentals realitzades de manera sistemàtica amb l’objectiu de generar coneixements sobre les causes que originen les malalties humanes». Dit d’una manera més accessible, és una investigació que permet conèixer quin

OPINIÓ Teresa duch

ESCRIPTORA / http://salsaficcio. blogspot.com

Pàtria Aquests dies he acabat de llegir el llibre Pàtria de Fernando Aramburu. És un llibre gran de més de sis-centes pàgines, però, a més a més, és un gran llibre. Del milloret que he llegit en molt de temps.

Se situa al País Basc en el moment que ETA anuncia que abandona les armes i contraposa el punt de vista dels terroristes amb el de les víctimes, entenent per víctimes no només els morts, sinó les seves famílies i també les famílies dels mateixos terroristes. La història va fent retrospecció dels seus personatges i mostra en quin moment uns es decanten per la lluita armada, en quin moment altres passen a ser enemics d’Euskalherria i en quin moment es produeix la fractura entre amics i veïns.

Deixant de banda la seva qualitat literària i el contingut testimonial, i penso que imparcial sobre el conflicte, se m’ha fet inevitable comparar-lo amb la lluita que tenim a Catalunya.

El primer punt en comú és el desig d’independitzarse de l’estat opressor. I pràcticament és l’únic, tot i que es podria matisar. Al cim dels punts no co-

tipus de relació existeix entre l’activitat humana i la salut de les persones. És a dir, analitza si l’aigua que bevem, l’activitat industrial, l’aire que respirem, les emissions dels cotxes o qualsevol altre tipus d’impacte afecten la nostra salut i de quina manera ho fan. És una tipologia d’estudi perllongat en el temps, per la qual cosa al cap d’uns anys s’acaba obtenint informació d’una gran fiabilitat. Això permet identificar molt bé els problemes i alhora és molt útil per decidir quines mesures poden ser les més adients.

«L’estudi epidemiològic, en un territori tan industrialitzat com és el Camp de Tarragona, no és un capritx sinó una necessitat. [...] Quan parlem de la salut de les persones, la resta de coses deixen de tenir importància. I aquí no ens referim a la nostra salut, sinó a la dels nostres fills, nets i totes les generacions que encara han de venir.»

I què hem hagut de fer per arribar fins aquí? No ha estat gens fàcil. És una petició que tant jo de manera personal com les entitats que he presidit hem traslladat a la classe política amb insistència des de els anys noranta. Hi ha hagut pujades i baixades en

muns s’hi situa la violència. ETA es va convertir en un aparell executor, o si més no estigmatitzador de tots aquells no afins a la seva causa: polítics, empresaris, gent que opinava en contra, gent que callava. Als comandos, ben entrenats amb anterioritat, els assignaven una part del territori i allí tenien carta blanca per decidir qui era hostil a la causa i executar-lo, independentment de si era parent, amic o conegut.

Deia que el que ens diferencia d’ETA és la violència, una violència que nosaltres no hem emprat en cap moment. Nosaltres no tenim ni armes ni morts damunt de la taula —i ni ganes—, no som violents, no estigmatitzem ningú. La divisa del nostre moviment és el pacifisme. I què obtenim de l’estat espanyol a canvi? El mateix o pitjor tracte que si fóssim una banda armada. Ni parlar-ne de dialogar, tal com el govern en el seu moment va dialogar amb ETA. La nostra gent a la presó sense judici, amb una interpretació arbitrària de la llei a gust del jutge, en presons al més allunyades possible de Catalunya, i les amenaces, la repressió i la por com a única resposta. Amb la gent indefensa no s’hi parla; amb la gent armada que pot fer mal, sí.

Gran noblesa la de l’estat espanyol, sí senyor! Però què es pot esperar d’algú que va cremar a la foguera els que dissentien del catolicisme? D’algú que va envair Amèrica i va massacrar la seva població només, suposo, perquè era diferent? D’algú que va fer un cop d’estat i va provocar una guerra perquè no li agradava el govern legítim? Ens les tenim amb els hereus directes d’aquesta gent. Servirà d’alguna cosa que estiguem al segle XXI?

la nostra intensitat, però en els darrers temps vam tornar a posar el tema de ple en l’agenda política.

Així, el 2015 vam aconseguir que s’aprovés una moció a l’Ajuntament de Tarragona segons la qual l’administració promouria l’estudi. Es van celebrar diverses trobades però no es va concretar res. El gener del 2018 vam canviar l’estratègia. Ens vam reunir amb tots els partits polítics de la ciutat per separat i els vam preguntar de manera directa si volien o no dur a terme la investigació. Tots van dir que sí. Vam fer un lobby de pressió, i va funcionar. Ara no tenen més remei que posar-se d’acord. Vam saber que havíem triomfat quan l’alcalde de Tarragona va reconèixer de manera pública que hi haurà una partida pressupostària concreta per poder executar la primera fase del projecte.

No us imagineu l’alegria que un pot arribar a sentir quan traspassa la meta després d’una cursa que ha durat gairebé mitja vida. És una sensació gratificant que et reconcilia amb tu mateix i, en part, amb el món. L’estudi epidemiològic, en un territori tan industrialitzat com és el Camp de Tarragona, no és un capritx sinó una necessitat. Per a la meva fundació significarà molta feina i no veurem ni un euro, però no podríem fer-ho més a gust. La nostra implicació serà màxima: no deixarem de vigilar en tot moment perquè tot es faci com s’ha de fer. Ara hem d’implicar els millors científics i professionals, preferentment de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i que es posin en marxa perquè tenim molta feina per endavant.

Quan parlem de la salut de les persones, la resta de coses deixen de tenir importància. I aquí no ens referim a la nostra salut, sinó a la dels nostres fills, nets i totes les generacions que encara han de venir. Per tots ells, aquesta aventura ha valgut la pena.

OPINIÓ xavier parera llicenciat en geografia i història

El jonc xinès Començava el Nou Any xinès al febrer del nostre calendari i al barri de la ciutat se celebraven nombroses festes, entre les quals, la desfilada d’un drac de cartró, teixit amb cridaners colors i fabricat en paper, el qual era portat per homes des de dins. Restava inquiet com si esperés un atac en qualsevol moment perquè en aquella setmana havia escoltat històries sobre desaparicions de noies. Certs testimonis veien com eren transportades a un enorme jonc ancorat a la costa.

Una nit veia des de la costa l’esmentat jonc. En aquell moment es veia com llanxes de policia sortien del port i s’apropaven al vaixell oriental. En breus minuts fou assaltat, hi va haver un breu intercanvi de trets a coberta i els xinesos foren derrotats. Rescataren les noies, les quals es trobaren en una cabina i policies i presoners tornaren al port. Els sicaris ingressaren a la presó i les noies tornaren amb els seus pares. Però encara quedaven preguntes i, quan al següent matí la policia volia cercar més dades, el jonc va explotar. Es murmurava que sicaris ajudaren a esborrar possibles pistes. Des d’un penya-segat contemplava les flames i la columna de fum que consumien el vaixell.

8

14 de febrer de 2018

COMARQUES

CaixaBank instal·larà caixers automàtics en dotze petits municipis tarragonins

E

ls veïns de 12 municipis petits del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre podran realitzar els seus tràmits tributaris amb BASE, l’organisme autònom de la Diputació de Tarragona, sense haver-se de desplaçar. Es tracta de municipis que en l’actualitat no gaudeixen de cap dispositiu d’aquest tipus. D’aquesta manera, la Diputació i CaixaBank s’uneixen per oferir un servei públic fent més accessible l’administració de BASE al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

En concret, l’acord consisteix en la instal·lació de dispositius d’última generació Punt Groc en espais municipals o en altres indrets d’ús públic als municipis d’Aiguamúrcia, Albinyana, Almoster, el Montmell, Garcia, Godall, la Torre de l’Espanyol, Paüls, Pratdip, Puigpelat, Vilaplana i Vinebre. A més, des dels dispositius de CaixaBank, veïns, empreses i organismes públics podran fer altres gestions amb tota facilitat, com per exemple, treure diners o realitzar transferències, entre molts d’altres.

El conveni, que han signat el

CaixaBank signat l’any 2012 pel qual CaixaBank esdevé entitat col·laboradora d’aquest organisme encarregat de la recaptació d’impostos de la corporació provincial. CaixaBank aportarà la tecnologia i es farà càrrec de la instal·lació i manteniment dels caixers.

Els representants dels municipis beneficiaris de l’acord, amb el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana. /Tomàs Varga

president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana; el president de BASE, Joan Piñol; i els alcaldes i representants dels 12 municipis, preveu que CaixaBank, la Diputació de Tar-

ragona-BASE i cada ajuntament assumeixen a parts iguals el cost de cada caixer. De la seva part, CaixaBank aportarà la tecnologia i es farà càrrec de la instal·lació i manteniment dels dispositius, els municipis facilitaran l’espai físic i vetllaran pel

seu bon ús i BASE ha adaptat tot el seu sistema de pagament perquè sigui efectiu a través d’aquest sistema.

L’acord s’integra en el conveni vigent entre l’Organisme Autònom BASE-Gestió d’Ingressos de la Diputació de Tarragona i

Caixers automàtics de darrera tecnologia, Punt Groc CaixaBank disposa de la xarxa de terminals d’autoservei més extensa del sistema financer espanyol, i la segona d’Europa, amb 9.461 caixers. La xarxa de caixers és fonamental dins de l’estratègia de CaixaBank d’apostar per la tecnologia per millorar el servei al client.

D’aquesta manera, l’entitat ha creat el primer model de caixer del món dissenyat pels i per als usuaris de caixers automàtics.

Els terminals Punt Groc estan dotats d’innovacions pioneres, com un disseny amb doble pantalla, tecnologia contactless per operar sense haver d’inserir físicament la targeta o unitat de reconeixement de bitllets d’última generació que fa possible la liquidació automàtica de l’import en compte i l’ingrés directe de xecs.

Anton Valero deixa el càrrec de director general de Dow per a Espanya i Portugal després de 37 anys

A

nton Valero, director general de Dow per a Espanya i Portugal, deixarà el seu càrrec actual a finals del present mes de febrer.

Valero es va incorporar a Dow a Rheinmünster, Alemanya, l’any 1981 com a enginyer de procés. El 1983 va ser traslladat a Tarragona com a enginyer de producció de planta d’Hidrocarburs i Energia, i posteriorment va ocupar el càrrec de Mànager del Departament de Medi Ambient, Salut i Seguretat del Complex Industrial de Tarragona i, entre els anys 1989 i 1991, el de Líder de Medi Ambient per a la regió Ibèrica. L’any 1991 va dirigir la producció de la Planta

Una seqüència del curtmetratge Madre, guanyador d’un Goya./Cedida

de Poliols i, el 1997, va ser nomenat Líder de Producció de Planta d’Hidrocarburs i Energia. L’any 2003, va assumir el rol de director del Complex Industrial de Dow Tarragona i el 2004 va accedir a l’actual càrrec de Country Leader de la Companyia per a la regió Ibèrica.

«Durant tots aquests anys he tingut el privilegi de poder establir una relació de diàleg continu i mutu amb la comunitat del Camp de Tarragona, on el nostre Complex Industrial opera des de fa més de 50 anys.

Estic agraït per la convivència i la col·laboració conjunta que hem desenvolupat i per la qual hem pogut apropar la nostra filosofia i polítiques de Sostenibilitat a la societat», afirma

Valero.

Actualment és president de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE), i membre de l’Steering Group de l’European Innovation Partnership (EIP) on Water de la Comissió Europea, de les juntes directives de l’AmCham Spain i de la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials), dintre de la qual també és president de la Comissió de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible.

Heinz Haller, vicepresident executiu i president de Dow Europa, Orient Mitjà, Àfrica i l’Índia ha dit: «agraïm a l’Anton les seves nombroses contribucions durant la seva brillant carrera a Dow i li desitgem el millor de cara al futur».

9

14 de febrer de 2018

comarques

L’Hospital Universitari Joan XXIII tindrà una segona sala d’hemodinàmica

Quatre restaurants de Reus fan menús en suport dels presos polítics

Q La primera sala d’hemodinàmica obre les 24 hores des de 2015. / Foto: cedida.

L

’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona tindrà una segona sala d’hemodinàmica.

El consell d’administració de l’Institut Català de la Salut va aprovar, el passat 22 de desembre, treure a concurs la provisió d’una segona sala d’hemodinàmica, que s’ubicarà en paral·lel a l’actual per optimitzar espais comuns com la secretaria, el transfer, els despatxos mèdics, els vestidors i la zona de descans.

La sala actual d’hemodinàmica té un ús intensiu, de dilluns a divendres, i 24 hores els set dies de la setmana per a l’activació del codi infart. El passat any 2017 es van realitzar 1.000 an-

gioplàsties i va tenir 520 activacions de codi infart, 50 més que el 2016.

El cap de cardiologia de l’Hospital Joan XXIII, Alfredo Bardají, explica que «tot i el gran volum d’activitat d’aquesta sala, encara queda una part de població, concretament la del Vendrell, que s’atén a Barcelona». Bardají puntualitza que «aquesta població representa uns 400 cateterismes de diagnòstic i terapèutics a l’any, que es faran en aquesta segona sala».

La segona sala d’hemodinàmica tindrà la tecnologia més moderna amb integració de tècniques d’imatge cardíaca i servirà per realitzar, a més, uns 150 procediments d’electrofisiologia.

Els pacients que pateixen més infarts tenen una mitjana

La sala actual va realitzar 1.000 angioplàsties l’any 2017 i va tenir 520 activacions de codi infart, 50 més que l’any anterior d’edat d’entre 60 i 70 anys, tot i que actualment han augmentat els casos de pacients més joves, i dues terceres parts són homes.

Les persones fumadores i diabètiques presenten més risc.

Alfredo Bardají afirma que «la mortalitat actualment està al voltant d’un 6% quan fa 30 anys se situava sobre el 40%».

uatre restaurants reusencs organitzen, a partir del dia 15 de febrer, el Primer cicle de Sopars Grocs en solidaritat amb els presos polítics. Els «sopars grocs» sorgeixen d’una iniciativa que va començar al restaurant Semproniana, d’Ada Perellada, i que proposa recaptar fons per a la Caixa de Solidaritat compartint propostes gastronòmiques que tenen en comú l’ús del color groc en la seva elaboració.

La intenció dels organitzadors del cicle és mantenir viva la flama de la reivindicació per la llibertat dels independentistes en presó preventiva mitjançant activitats periòdiques on fomentar un espai de trobada i poder debatre sobre el futur de la república d’una manera distesa.

Els pròxims Sopars Grocs tindran lloc als restaurants 3de9 (15 de febrer), Casal Despertaferro (22 de febrer),

Campus (1 de març) i Àbsis (15 de març) i tenen el suport d’Òmnium Cultural, l’ANCReus per la Independència i el CDR de Reus. Tots els sopars començaran a les 21 hores i inclouen activitats de reflexió i debat. En la primera sessió es comptarà amb la presència de l’equip de La Directa responsable del documental «El primer dia d’octubre», que es podrà visualitzar durant l’acte; el 22 de febrer hi assistiran membres de SARE i hi haurà un concert posterior amb el grup Triple Malta, i l’1 de març, la proposta culinària vegetariana anirà acompanyada de música, tertúlia i lectura de poemes.

El preu dels sopars és de 25 € i els diners recaptats es destinaran a la Caixa de Solidaritat, una eina adreçada a fer front a les represàlies econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar en accions cíviques i pacífiques.

10

14 de febrer de 2018

SOCIAL - xarxa santa tecla

S O C IAL

Sota la temàtica «El món marí», cada una de les aules va confeccionar la seva pròpia disfressa REDACCIÓ TARRAGONA

D

urant la setmana de carnaval, i per ordre del rei Carnestoltes, els alumnes i professors de l’escola Estela de la Fundació Estela per la Discapacitat van portar cada dia un element diferent: un mitjó de cada color, un barret, una corbata, un corbatí un mocador, la cara pintada...

Al llarg de la setmana també es va confeccionar entre tots els alumnes un mural de carnaval amb un pallasso, el cos del qual estava fet amb papers que simbolitzaven les mans dels alumnes. També es van elaborar les disfresses a cada aula, segons el nom triat, ja que aquest any el centre d’interès era El món marí. Així, cada aula va confeccionar la seva pròpia disfressa, relacionada amb el nom triat a començament de curs. Hi va haver de tot: crancs, meduses, roques, submarinistes, tortugues marines, pirates, surfistes, mariners, sirenes... mentre que el professorat anava vestit de «capità de vaixell de pesca». El divendres a la tarda, com a fi de festa, es va fer la rua, el ball i un aperitiu. L’Escola Estela és un centre adherit a la Xarxa de Santa Tecla.

L’escola Estela celebra el carnaval

11

14 de febrer de 2018

SALUT - xarxa santa tecla

S A LU T

L’Hospital del Vendrell estrena equip d’endoscòpia d’alta definició

L’eina serà molt útil a l’hora de realitzar les colonoscòpies derivades del programa de triatge de càncer de còlon que s’ha iniciat al Baix Penedès ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

U

na important inversió posa l’Hospital del Vendrell a l’alçada dels hospitals de referència del territori pel que fa al diagnòstic i tractament de les patologies del sistema digestiu. Es tracta d’una màquina per fer endoscòpies i d’una altra per dur a terme tractaments d’argó plasma. Els equips s’han estrenat a principis d’any i arriben al centre aprofitant l’inici del programa de triatge de càncer de còlon que es du a terme a la comarca.

Nou equip d’endoscòpies de l’Hospital del Vendrell. / Foto: NotíciesTgn.

«El nou equip adquirit per la Xarxa Santa Tecla és de la marca Fujifilm i, a diferència de l’anterior, permet realitzar exploracions en alta definició. «Arran del programa de cribratge de càncer colorectal, hem aprofitat per renovar tots els equips d’endoscòpia de l’hospital i, ara, tenim una visió en alta definició que ens permet veure lesions més petites de les que vèiem abans i també podem caracteritzar millor el tipus de lesió que estem veient», explica Carlos Zugasti, digestòleg de l’Hospital del Ven-

«Aquest equip ens permet tractar lesions vasculars que abans havíem de derivar a Joan XXIII», Carlos Zugasti, digestòleg drell.

A banda d’aquesta eina, el centre del Baix Penedès ha adquirit

una màquina que permet dur a terme tractaments amb argó plasma. «Aquest equip ens permet tractar, entre altres coses, lesions vasculars, a l’estómac o al còlon, que abans havíem de derivar a Joan XXIII», admet Zugasti.

A més a més, per tal d’oferir més confort als pacients i en el marc d’aquesta renovació dels equips d’endoscòpies, es passa a insuflar els endoscopis amb diòxid de carboni en comptes d’aire ambient. De manera que en les colonoscòpies ja no s’injecta aire pel còlon per poder examinar-lo correctament sinó que s’utilitza diòxid de carboni.

«Aquest CO2 es torna a absorbir i els pacients acaben la colonsocòpia d’una manera més confortable que abans, quan havien d’expulsar l’aire ambient dels intestins i tenien més molèsties i més dolors», comenta el digestòleg de l’Hospital del Vendrell, que valora molt positivament la qualitat de les endoscòpies que ofereixen.

UNA PROVA QUE EVITA TENIR CÀNCER La principal peculiaritat del càncer colorectal és que es pot preveure i tractar abans que aparegui. Per aquest motiu és tan important participar en el programa de triatge de càncer de còlon que s’està duent a terme a tota la província i que aquest 2018 ha començat al Baix Penedès. L’explicació d’aquesta espècie de màquina del temps que ens permet evitar viure el

Amb aquest equip, el càncer de còlon és que es pot preveure i tractar abans que aparegui tràngol de patir un càncer és la detecció i erradicació de lesions potencialment malignes. És el cas dels pòlips que, en alguns casos, es poden eliminar gràcies al nou equip d’argó plasma.

«S’utilitza en funció de certs tipus de pòlips que es poden cremar de manera més acurada, tot i que el tractament habitual és amb unes nanses de polisectomia que estrangulen el pòlip i el treuen», apunta Zugasti que explica que l’eina també és útil per complementar altres tractaments.

S’HAURIA D’ARRIBAR AL 100% Per aquest motiu, Zugasti anima la població diana, persones de 50 a 69, a participar en aquest programa de prevenció de càncer colorectal recordant que la primera prova no és una colonoscòpia. «Actualment només un 50% de la població participa en aquest primer cribratge de la sang oculta a la femta i s’ha d’intentar que el 100% de les persones que rebin la carta, com a mínim es facin la prova de la sang oculta a la femta, una prova gens molesta ni invasiva», recorda el digestòleg de l’Hospital del Vendrell.

12

14 de febrer de 2018

comarques

La URV col·labora en un projecte que farà més precisos els traductors automàtics

L

El desenvolupament de MultiGenera treballarà en espanyol, francès i alemany

a investigadora Natàlia Català, del Departament de Filologies Romàniques de la URV, forma part d’un equip d’experts en lingüística i en computació que treballaran en el projecte MultiGenera, que té per objectiu desenvolupar el prototip d’una aplicació lingüística didàctica que generi de manera automàtica estructures nominals amb informació semàntica.

En dotar les estructures nominals (al voltant del substantiu) de significat, la cerca en bases de dades lèxiques de diferents idiomes es farà de manera més ràpida i eficaç, el que constituirà un reforç fonamental per a la investigació en lingüística. A més, el prototip crearà també estructures incorrectes,

cosa que permetrà millorar les regles per les quals funcionen els traductors automàtics. Això els dotarà de més rigor, precisió i similitud al llenguatge

Exposició sobre els monuments de Tàrraco a Altafulla

L

’exposició ‘Convivència: Els Monuments de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat al segle XXI’ s’inaugurà el divendres 16 de febrer a les 18 hores al Casal La Violeta, carrer de l’Hostal, 15 d’Altafulla.

L’exposició ha estat produïda i comissariada des dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, de la Generalitat de Catalunya.

La comissària Montse Caballero va plantejar dos criteris per a l’exposició. D’una banda, reunir en un mateix projecte catorze dels millors fotògrafs del Camp de Tarragona, i d’una altra banda, presentar aquests monuments mil·lenaris, declarats, per part de la UNESCO l’any 2000, Patrimoni de la Humanitat, des del punt de vista de la seva interrelació, convivència, amb la societat i l’entorn actual.

Els fotògrafs seleccionats s’han fet càrrec, cadascun, d’un dels catorze monuments inclosos en la declaració. Tots els fotògrafs

tenen perfil al web www.territoriscreatius.cat i els relacionem a continuació amb el monument que han fotografiat: Ferran Aguilar (Pedrera del Mèdol), Gerard Boyer (Teatre), Jordi Brú (Torre dels Escipions), Jorge Conde (Necròpolis Paleocristiana), Ramón Cornadó (Muralles), Pep Escoda (Fòrum Provincial), Montse Ferré (Aqüeducte), Ram Giner (Vil·la dels Munts), Rafael López Monné (Amfiteatre), Verònica Moragas (Recinte de culte), Rubén Perdomo (Fòrum de la colònia), Montse Riera (Arc de Berà), Laura Rodríguez (Circ), Cristina Serra (Vil·la mausoleu de Centcelles).

L’exposició ha gaudit del suport i col·laboració del Museu Bíblic Tarraconense, el Museu Diocesà de Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

L’exposició romandrà oberta a la visita del 17 de febrer de 2018 al 8 d’abril de 2018; de dilluns a diumenge, de 17 a 20h. Està prevista també una visita guiada el 17 de febrer a les 19 hores.

natural.

El desenvolupament de MultiGenera, que treballarà en espanyol, francès i alemany, proporcionarà nombrosos

exemples útils en docència, gramàtica comparada, lexicografia i traducció automàtica.

El projecte, liderat per la Universitat de Santiago de Com-

opinió

Josep gil prevere

Parany saduceu Em refereixo a la «trampa saducea», que és una pregunta capciosa que es planteja amb la intenció de comprometre l’interlocutor, ja que qualsevol resposta que doni pot ser mal interpretada o pot ser considerada inconvenient.

L’expressió, com és sabut, es féu especialment popular a Espanya en els darrers anys del franquisme em emprar-la el ministre secretari general del Movimiento, Torcuato Fernández-Miranda, a les Corts, el 6 de novembre de 1972, quan li demanaren la seva opinió sobre les associacions polítiques. Fa referència als saduceus que, segons els evangelis, plantejaren a Jesús qüestions d’aquell tipus, com ara: si una dona hagués tingut set marits, en ressuscitar, quin seria el seu marit, o si calia complir el mandat de Moisès d’apedregar les adúlteres, o si era lícit pagar impostos al cèsar romà.

De paranys d’aquest tipus n’hi ha molts, i certa premsa als ha invocat en relació a la més recent política catalana. No hi entro ni hi surto. El que a mi em sembla més greu és que aquest tipus de preguntes es facin amb ganes de fer quedar malament l’altre, perquè, en el fons, parteixen del pressupòsit que l’altre i les seves opinions no tenen dret a existir.

Parteixen, posem per cas, del pressupòsit que

postela (USC) i seleccionat entre 143 propostes, ha rebut el finançament d’una de les cinc beques que atorga la Fundació BBVA a equips d’investigació científica en Humanitats Digitals.

En el projecte ‘Generació multilingüe d’estructures argumentals del substantiu i automatització d’extracció de dades sintactico-semàntiques (MultiGenera)’ hi treballa un equip format per tretze especialistes de diferents universitats, coordinats per María José Domínguez, de la USC.

l’independentisme és una «deriva insensata» (ho heu pogut llegir als diaris), i no una manera positiva d’exercir el dret a decidir.

Jo, de «paranys saduceus», no en vull: estic obert a rebre tota mena de preguntes, especialment les destinades a fer que expliqui les fondàries, més o menys abismals, de la meva fe en Déu i en el seu Crist, el Senyor Jesús, o el sentit o significat de la meva fidelitat a la comunió amb la seva Església i en els que, en el seu nom, la dirigeixen; però no vull «paranys saduceus», simplement perquè no en vull plantejar a ningú. Per això, us prego que no em demaneu que expliqui el patiment del just o el dolor de l’innocent. I, si m’ho demaneu, us diré només això: que tot plegat forma part del creixement d’un món, físic i espiritual, que es deleix per un saber de lluminosa veritat, deixant ben clar que, encara que el món sigui així, el món de Déu no és això, aquest fruit espuri i amarg del poder d’alguns sobre els altres o de l’addicció a la possessió i al plaer. Com diu molt bé David Jou, «celebro pensar que el món no és Déu, que Déu és més que el món, i que el mal és tan sols una faceta d’una exuberància clarobscura que està buscant alguna cosa molt més pura que no pas nosaltres».

«Parteixen, posem per cas, del pressupòsit que l’independentisme és una ‘deriva insensata’ (ho heu pogut llegir als diaris), i no una manera positiva d’exercir el dret a decidir»

13

14 de febrer de 2018

gent

La Creu Roja rep la Medalla de la Ciutat La Creu Roja ha rebut recentment la Medalla de la Ciutat, la màxima distinció que atorga l’Ajuntament de Tarragona a «aquells que han dut a terme una continuada labor en benefici de la ciutat».

En aquest sentit, l’organització celebra enguany els 125 anys de presència a Tarragona i ho fa gràcies a la força del seu voluntariat, format per més de 400 persones, als més de 7.000 socis i als aproximadament 80 treballadors de la institució. L’acte, celebrat al Saló de Plens de l’Ajuntament, ha estat presidit per l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, qui hi ha destacat la labor social de la Creu Roja a la ciutat. També ha intervingut la consellera de Polítiques d’Igualtat i Serveis a la Ciutadania, Anna Santos, que ha glossat la trajectòria de l’organització i ha destacat que «poques vegades un premi és compartit per milers de persones voluntàries i professionals d’una forma tan clara i contundent». Santos també ha apuntat que «la Creu Roja constitueix un referent indispensable per entendre la història» de Tarragona i ha acabat afirmant que «segurament és la distinció més compartida de la història de la nostra ciutat i sense cap mena de dubte, la més merescuda».

L’ONG Matres Mundi exposa a Salou

El doctor Francesc J. Fargas Moreno, i la llevadora Susana Abajo Llama, han inaugurat l’exposició que porta el títol de Una Maternitat amb Esperança a Nemba (Ruanda) i que es podrà visitar al passadís del Teatre Auditori de Salou fins al dijous 1 de març. Tant el doctor com la llevadora són cooperants a la ONG Matres Mundi, que treballa a Ruanda des de fa 16 anys. Inicialment, la fundació participava en un dels Hospitals del Districte de Gakenke, l’Hospital de Ruli, realitzant activitats per millorar la salut maternoinfantil, especialment en la formació sobre salut sexual i reproductiva pel personal mèdic i d’infermeria, ecografia, cirurgia i promoció de la salut de les dones i nounats. L’any 2009 l’organització va inaugurar la casa maternal La Lumière, que va significar un gran benefici i va reduir la mortalitat maternoinfantil a l’àrea; i l’any 2014 es va inaugurar la segona casa maternal a Ruanda.

Matres Mundi ha detectat les deficiències pel que fa a recursos

humans i materials a la zona, les pèssimes condicions dels centres de salut i de l’Hospital de Nemba, i sobretot la pobresa existent a les colines, unes zones amb unes característiques orogràfiques que dificulten l’accés i els trasllats quan hi ha complicacions.

Per tant, l’organització pretén amb aquesta mostra reivindicar la necessitat que les dones puguin tenir parts assistits per professionals formats, en sales de parts que compleixin les mínimes condicions d’asèpsia, i amb l’instrumental i el material necessari per una correcta atenció de la mare i del nounat.

Per això, durant l’últim viatge, Matres Mundi ha aconseguit adquirir material per quatre dels tretze centres de salut i ha realitzat activitats de formació en ecografia, obstètrica i diferents temes relacionats amb el part i el puerperi; amb l’objectiu principal de seguir treballant i aconseguir ajudes per totes aquestes necessitats.

14

14 de febrer de 2018

Amb la col·laboració de:

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Distribució controlada: 25.000 exemplars

L’Ajuntament de Cunit instal·la desfibril·ladors a les tres escoles L’Ajuntament de Cunit, des de la regidoria de Seguretat Ciutada· na i Protecció Civil, ha creat tres nous espais de cardioprotecció, que s’afegeixen als 9 que hi ha havia, en els quals s’està instal· lant equips de desfibril·ladors. L’objectiu d’aquesta iniciativa, que porta per lema «Cunit, municipi cardioprotegit», és oferir atenció ràpida a les persones que puguin patir algun problema de cor en un moment donat i activar el que s’anomena «cadena de supervi· vència». Els espais cardioprotegits són els llocs que estan equipats amb elements i recursos necessaris per a fer aquest tipus d’aten· ció. Ja es poden trobar a l’Ajuntament de Cunit, Biblioteca Marta Mata, Camp de Futbol Municipal, Zona Esportiva Municipal, Pis· cina Coberta, Llar Infants, Casal Gent Gran, Policia Local, Pavelló Els Joncs i un desè equip itinerant que anirà en un vehicle de la Policia Local.

Classificats Compra / Venda

TARRAGONA. CALLAO. Àtic amb mobles de 2 dormitoris, cuina independent, sala d’estar, menjador, i terrassa de 20 m2. Edifici amb ascensor. Preu: 530€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref.:AM333). C/ Violant d’Hongria, planta baixa amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany, parking i traster. 400€ Tel. 977 25 20 52

Habitatges

TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO (Ref. 7390). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción Gas Natural. Salón y cocina con salida a terraza.

Luminoso. Ascensor. Zona comunitaria, infantil y piscina. Parquing y trastero. Oportunidad.

195.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 CONSTANTÍ, TARRAGONA (Ref. 7386). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción, a/a con bomba f/c, exterior, cocina con galería. Salón con salida a balcón. Ascensor. Parquing. Oportunidad.

126.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. Per: 95.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. (Ref. 7398).

Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción, amueblado y equipado, exterior. Balcón. Puerta seguridad.

Rampa minusválidos. Ascensor. Oportunidad.

135.000€ Tel. 977233011 / 675873939 PERAFORT (Ref. 7359). Chalet 2 alturas. 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo. A/A con bomba f/c. Jardín, buhardilla. Muebles negociables.

Trastero. Oportunidad: 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (PV652). 3 hab.

Totalment exterior. 115.000€ Tel: 977252052 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assolellat, 90 m2, 3 hab., reformat, un bany. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A240).

Sense mobles, reformat, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 bany i calefacció. Per: 600€.

Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Pis de 2 dormitoris, sense mobles, cuina independent, bany, menjador i galeria. Amb aparcament. Preu: 650€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Pis en lloguer de dos dormitoris, sense mobles, cuina independent, menjador gran i bany. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ NOU DE ST. PAU (Ref.: A236).

Sense mobles, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 375€. I de 2 habitacions i 2 banys per 500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis sense mobles, d’un dormitori, bany, cuina oberta al menjador. Exterior a dos carrers. Preu: 330€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Pis seminou en lloguer, de 2 dormitoris, dos banys, cuina oberta al menjador. Amb aparcament i traster.

Preu: 600€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PERE MARTELL. (Ref. 7391).

Piso 2 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN, amueblado y equipado. Balcón a patio grande de manzana. Suelo gres. Ascensor. 590€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

TARRAGONA. ESTANISLAO FIGUERAS. Pis en lloguer, de quatre dormitoris, amb mobles nous a estrenar. Preu: 540€ Tel. 977 24 80 80 LA SECUITA. ST. CRISTOFOL. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 425€. (Ref. A237) Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PL. DE LA FONT (AM315).

Reformat, amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany. Per: 470€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref.: A174) Sense mobles, reformat, 2 hab., menjador, cuina i 2 banys. 850€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis en lloguer amb mobles, d’un dormitori, totalment reformat.

Al centre de Tarragona. Edifici amb ascensor.

Preu: 500€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA (Ref. A239). Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany.

3er pis sense ascensor. 585€ Tel. 977252052 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A242).

Sense mobles, reformat, 4 hab., menjador, cuina i 2 banys. Per 700€. Tel. 977 25 20 52

Locals Lloguer / Venda TARRAGONA. C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, 3 sales, recepció i sala de juntes. Preu: 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. CATALUNYA (LL135). Local en lloguer, de 440 m2, electricitat i aigua, per entrar, per 2000€. Tel. 977 25 20 52

ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. 70.000€ (no negociable).

Tel. 667 775 518

TARRAGONA. C/ PRAT DE LA RIBA (AM306). Amb mobles, reformat, A. A., 4 hab., menjador, cuina, 2 banys, terrassa, per 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. REDING. Pis en lloguer nou a estrenar, de 2 dorm., sense mobles. Al costat de la plaça del mercat. 600€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS (Ref.: LL089). OPORTUNITAT!!! Local de 70 m2, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, té accés per dos carrers, per reformar totalment, les 2 façanes estan rehabilitades. Tel. 977 25 20 52

Habitatges

TARRAGONA. ALTAFULLA (Ref.: A075). Xalet C/ Espigol, sense mobles, 340m2, 5 hab., menjador, cuina i 4 banys, aseo, parking, piscina. 1.400€.

Per: 485€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA (Zona Conde Valellano) (LL147). Local de 300 m2, en dues plantes, llum i aigua, era unes oficines. Tel. 977 25 20 52

Lloguer

ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA · En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ (LL018). Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Està d’obra. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera.

(Ref. BT022). Per: 58.000€ Tel. 977 25 20 52 OPORTUNITAT. TARRAGONA. ZONA PLAÇA DELS CARROS. Es traspassa restaurant en ple funcionament. Tot equipat, capacitat per uns 50 comensals. Interessats trucar al tel.

686 70 39 10 TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52

Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083

TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner, en lloguer, 47 m2, 350€ (Ref. LL143). Tel. 977252052 TARRAGONA. C/ REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda per 110.000€ / lloguer per 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€/mes. Tel. 977 25 20 52

C L A S S I F I C AT S

classificats@ noticiestgn.cat

686 703 910

DEL14AL20DEFEBRER

Venen pluges Es presenten dies ennuvolats en què les temperatures pujaran lleugerament. S’esperen precipitacions pel cap de setmana a tota la província. El vent bufarà fluix, amb alguns cops moderats.

Font: Meteocat

Temperatures de la setmana

MÀX.21 º ESPAI PATROCINAT PER:

SANT SALVADOR. Amb mobles, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany.

Terrassa. Per: 400€ Tel. 676 383 314

TARRAGONA. C/ COMTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2 més altell. Tel. 977 25 20 52

Complex Industrial Tarragona

MIN.3º

15

14 de febrer de 2018

agenda dIVENDRES 16 Tarragona. Dansa

Agenda dIMECRES 14 Tarragona. Concert LLOC: CAIXAFORUM TARRAGONA | hoRA: 19 h | PREU: 4€ Els intèrprets de Barcelona Swing Serenaders comparteixen amb el públic la seva vivència personal de la música, les intimitats de la interpretació i els secrets de les obres que toquen. Un diàleg amb els oients per parlar de les sensacions i les emocions que desperta la música. Tocaran jazz clàssic, blues i swing de Luis Armstrong, King Oliver, Jelly Roll Morton, Duke Ellington i Count Basie.

DISSABTE 17 El Vendrell. Teatre i música

LLOC: TEATRE EL MAGATZEM | hoRA: 20.30 h | PREU: 10€

LLOC: teatre àngel guimerà | hoRA: 20.30 h | PREU: 15€

Andrés Corchero presenta el seu espectacle de dansa contemporània: Nowhere man, un “solo” de dansa que neix del desig de ballar a partir de cançons que m’emocionen, evoquen records, o estimulen el meu cervell i el meu cos’.

L’Orquestra Camerata XXI, amb El carnaval més animal, aposta per un espectacle de creació on el teatre, la música i la imatge conviuen amb interacció amb el públic. Els animals es reuneixen al bosc per decidir quin d’ells serà el rei.

DISSABTE 17 Tarragona. Teatre

DIUMENGE 18 Tarragona. Teatre

LLOC: TEATRE EL MAGATZEM | hoRA: 20.30 h | PREU: 12€ | 14€

LLOC: SALA TRONO ARMANYÀ | hoRA: 18.30 h | PREU: 16€

La nit de la Molly Bloom, l’heroïna infidel de l’Ulisses de James Joyce, en una nit d’insomni i estirada al llit al costat del seu marit Leopold, deixa fluir lliurement els seus pensaments més íntims.

A Fairfly, CIA, quatre amics intenen organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui un ERO. Lluitaran per la seva feina o és millor fer possible la idea que van tenir fa anys?

ATENEU DE TARRAGONA Dijous 15 · 19.30 h | Inauguració d’exposició Inauguració de l’Exposició Artística de les Dones, dins del programa d’activitats de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat (SIAD) de l’Ajuntament de Tarragona, per commemorar el Dia de la Dona Treballadora, a càrrec de Rosa Llurba (responsable de la Vocalia de les Dones de l’Ateneu de Tarragona). Copa de cava en finalitzar l’acte. Entrada gratuïta. Exposició oberta al públic del 15 de febrer al 8 de març de 2018, de dilluns a divendres, de 18 a 21 h.

Diumenge 18 · 9.30 h | Escacs Torneig d’Escacs de la Lliga Catalana. Organitza el col· lectiu Capablanca, vinculat a l’Ateneu de Tarragona.

Entrada lliure, es pregarà silenci.

Diumenge 18 · 18.15 h | Niu d’art Niu d’art (17a temporada): música, humor, lírica, ha· vaneres i molt més. Coordinació general per part de Carme Bernad. Presentació a càrrec del cantant Jordi Català. Socis: 1€. No socis: 3€. Servei de cafeteria.

Diumenge 4 de març | Calçotada 8a Gran calçotada cultural de l’Ateneu de Tarragona 2018 (cultura - història - gastronomia). Programa: 11 h · Visita guiada a la Tarragona romana i medieval: Un passeig per la història, a càrrec de Jordi Freixa (pretor del Senat tarragoní).

14 h · Calçotada completa al restaurant Les Voltes (se· gle II dC) i, en acabar, ball en català a càrrec de la Discomòbil Carlitos amb animació a càrrec d’en Jordi Català: https://www.youtube.com/watch?v=XXCDNr_1wgM. Reserves a l’Ateneu de Tarragona, tel. 977 23 31 60 (dilluns a divendres de 17 a 21 h) o als telèfons: 607 808 092 / 666 087 941.

Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores.

Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat Facebook: Ateneu de Tarragona.

Dimecres 14 de febrer de 2018 a les 20 hores Sala d’Actes del Col·legi de Metges de Tarragona Acte en memòria dels metges col·legiats traspassats durant l’any 2017 Dr. Luis Anaya Moreno Dr. Armando Arraut Villarreal Dr. Emilio Encinas Pierna Dra. M. Carme Fernández Furquet Dra. Maria Pilar Minue Magaña Dr. José Montserrat Cavaller Dr. José María Muñoz Malagarriga Dr. Jesús Ángel Oliver Rotellar Dr. Alessandro Pecchia Dr. Carlos Reig González-Larrinaga Dr. José Luis Rodríguez de Andrés Dr. Constantino Vidal Sanchis Dr. Ramón Vives Toledo

16

14 de febrer de 2018

LA contra Segona sala d’hemodinàmica al Joan XXIII El territori ampliarà el servei d’atenció urgent a persones amb problemes del cor i s’evitaran derivacions a Barcelona.

Alumnes de la URV preparen una moto elèctrica de competició

Mort al carrer en ple segle XXI

Elchicotriste

Semàfor de la setmana

Que una societat del benestar vegi que els carrers s’omplen de gent sense llar és molt greu, i més quan una d’aquestes persones hi acaba morint.

Els membres de l’equip URVoltage Racing preparant el projecte. / Foto: Tomàs Varga

P

tempus fugit

arlar de mobilitat sostenible és parlar de vehicle elèctric. El canvi climàtic ens interpel·la perquè reduïm les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. La investigació és indispensable per tal que aquests automòbils assoleixin les prestacions dels de combustió, especialment pel que fa a l’autonomia. En aquest sentit, les noves competicions de cotxes o motos elèctrics són necessàries, ja que, alhora que promocionen l’ús d’aquests vehicles sostenibles, ajuden a fer-ne avançar la tecnologia. És el cas de la competició d’àmbit mundial Moto Student que se celebra al circuit Motorland d’Alcañiz i que enguany tindrà representació tarragonina.

Frase de la setmana

«Espanta, perquè et pot passar a tu» (sobre els presos polítics) Pep Guardiola, entrenador del Manchester City

L’equip URVoltage Racing està format per alumnes tant d’enginyeria elèctrica com electrònica o mecànica pertanyents a la universitat tarragonina. La seva intenció, durant els pròxims mesos, és construir una moto elèctrica de competició per poder participar a la prova que es realitzarà el pròxim octubre. Per aconseguir-ho, estan buscant patrocinadors mentre treballen alhora en el projecte de la moto. «Estem en el procés de disseny de la moto: la caracterització del motor i bateries de la moto;

i l’equip mecànic treballa en el xassís i el cadenat», explica el Víctor Barcelón, team leader d’URVoltage Racing, que reconeix que estan rebent més suport de les institucions públiques que no pas de les empreses privades.

De moment, gràcies a una aportació del Port de Tarragona, el jove equip de futurs enginyers ja s’ha pogut inscriure en l’esdeveniment però encara els cal recaptar més de la meitat del pressupost necessari per dur a terme la moto.

La presentació en societat de l’equip es durà a terme a finals d’aquest mes de la mà de la URV, que esperen que els proporcioni un espai per dur a terme el muntatge de la moto que s’iniciarà el març. «En els darrers anys se’ns ha dit que el grau d’enginyeria elèctrica està en hores baixes i un projecte d’aquestes característiques pot servir per revitalitzar-lo i que els futurs estudiants vegin que això no va només de bombetes sinó que pots fer una moto de competició», comenta el team leader de l’equip tarragoní.

Totes aquelles empreses o institucions que vulguin col·laborar en aquest projecte ho poden fer dirigint-se al web de l’equip que, gràcies al patrocini de l’empresa tarragonina Klever, estarà actiu a partir del 23 de febrer, dia en el qual es presentarà en societat URVoltage Racing.