Opinió | 25
| 29 de setembre de 2010
Opinió
editorial Tocant fons
H
i ha una coincidència generalitzada entre tots els actors principals de les economies espanyola i catalana que la brutal crisi, segurament la més gran que es recorda en temps moderns, ha tocat fons.
L’època del pànic hauria passat i ara tocaria la recuperació, encara que hi ha una altra alternativa possible que és el desànim i la prolongació de l’estancament. Això ho visualitzen gràficament molts analistes amb l’alternativa entre les lletres V i L: en la primera després de la baixada hi ha la pujada mentre que en la segona després de la baixada ve un pla. Sembla clar que en algunes economies dels països més avançats s’ha entrat en una clara recuperació, però els casos espanyol i català són molt més problemàtics. Els dos grans sectors als quals podríem atribuir el protagonisme de la crisi en són testimonis clars. Efectivament, mentre que sembla assegurada la bona salut del sector bancari, i les caixes en particular s’han dedicat intensament a fer els seus deures, el crèdit (veritable termòmetre del sector) segueix sense fluir amb agilitat. Per la seva banda el mercat immobiliari ha patit un
Cartes al director Benedicto XVI en el Reino Unido Parece un anciano, pero tiene una fuerza interior que pocos imaginaban. Parecía intransigente, con su actuación pública desde que es Papa ha demostrado su gran comprensión al ser humano, a cada hombre. Querían que pareciera un déspota, quienes lo han tratado, las imágenes que hemos visto, son testigos excepcionales de tamaño error. El viaje de Benedicto XVI al Reino Unido con motivo de la beatificación del cardenal Newman han conseguido no sólo desmontar esas teorías que algunos aun pretendían mantener, sino que además ha servido para la unión espiritual con tantas personas católicas y no católicas que con rectitud sólo buscan la verdad, que ansían la paz, que persiguen a gritos la verdad. Y ver al Santo Padre es contemplar un reflejo de la verdad. Espero que en su próximo viaje a Santiago y Barcelona sepamos recibirle como merece. Cómo mínimo con respeto y para muchos será la oportunidad de demostrarle nuestro cariño. Pilar Crespo Álvarez - Tarragona
ajust radical i hi ha certs indicis de reactivació, però segurament els preus encara no han sofert l’ajust necessari que faciliti la fluïdesa del mercat. Qui paga els plats trencats en primera instància són els aturats, el nombre dels quals segueix creixent.
La jornada de vaga general del 29-S marcarà de ben segur la dinàmica que adopti la economia en els propers mesos. Hi està en joc quelcom tant important com la credibilitat dels màxims actors socials: govern, empresaris i sindicats. La confiança és una condició necessària per a la recuperació i la veritat és que els màxims responsables d’aquests sectors no han estat exemples que vagin en la bona direcció. El comportament erràtic del govern Zapatero (i del president i la seva vice-presidenta econòmica en particular) ha contribuït més al problema que a la seva solució, encara que en els darrers mesos, forçats pels seus socis internacionals, semblen haver adoptat si més no un rumb coherent. Per la seva banda el senyor Diaz Ferran, cap visible de la patronal espanyola, no és tampoc un bon exemple del que hauria de ser un empresari model en una situació de profunda crisi. Ara està en joc la tercera gran component humana de l’economia, representada pels grans sindicats convocants d’una vaga general en la que semblen més preocupats per evitar-ne el fracàs que per aconseguir-ne l’èxit, assumint tothom que el govern no modificarà els seus plans l’endemà de la vaga. Tot plegat un panorama decebedor que demana a crits la renovació de tots aquests personatges que no donen cap sensació d’estar a l’alçada dels moments tant difícils que vivim. Si no volem instal·lar-nos en una llarga crisi que no
El fraude y la usura son históricos Durante muchos años, se practicó legalmente en Gran Bretaña el encarcelamiento de los morosos indefinidamente, hasta que abonasen sus deudas (cosa difícil de hacer desde la cárcel). Se permitía a los condenados instalarse en la prisión con toda su familia. Esta práctica en muchas ocasiones se convertía en cadena perpetua. En estas circunstancias pasó sus primeros años Charles Dickens. Quien haya leído alguna de sus obras habrá intuido la descripción perfecta del ambiente carcelario. El código de Hammurabi, hacia el año 1.700 a.C. castigaba la venta de cerveza en mal estado con la pena de muerte. Hacia el año 800, Carlomagno prohibió la usura entre sus súbditos, considerando como tal “todo aquel negocio en el que se exige más de lo que se da”. La Iglesia, durante el III Concilio de Letrán en el año 1.179, promulgó que se negara sepultura cristiana (lo que significaba ir directamente al infierno) a todo cristiano que prestara dinero a cambio de interés. Aplicado todo esto en la actualidad, se necesitarían muchísimas más cárceles y menos cementerios. En el infierno urgiría ampliar las instalaciones para albergar a toda clase de ladrones, estafadores y usureros. En aquellos tiempos, ningún abogado hubiera intercedido por ellos: la justicia era inamovible e implacable
solament genera problemes humans sinó que empobreix el teixit social, és urgent l’entrada en escena de nous líders democràtics, creïbles i exemplars, que espantin el desànim i impulsin la recuperació des dels seus àmbits de
Francisco Ortiz de Pinedo Mendiluce - Tarragona
responsabilitat.
He après a la Catedral He après que no sóc un dimoni. Probablement no sé ni la meitat de coses que cal saber per donar consells, per això no ho faig. Però els anys, els quilòmetres i, sobretot, la gent m’han fet aprendre
unes quantes cosetes. Per aprendre no cal estudiar molt, ni tan sols ser molt llest. La fotuda universitat de la vida s’explica molt bé i per aprendre només cal tenir la mirada atenta, la ment oberta i, si pot ser, la boca tancada, cos que jo no faig. Cada un treu el partit que pot del molt o poc que aprèn i jo que no sóc “ni llest”, potser més inquiet pel benestar del ciutadans que un altre cosa, alguna cosa he après: He après que la millor moto del món és sempre la teva, que la millor carretera és la que et porta on ets ben rebut i que el millor taller és al que has d’anar poc. He après que el valor de les coses és la feina que t’ha costat aconseguir-ho multiplicat pel temps que has trigat a aconseguir-ho i sumat al nombre de satisfaccions que t’ha donat. Que res està més ben fet que el que has fet amb les teves mans, que a tot arreu hi ha inútils i que a cap d’ells val la pena escoltar-los. He après que només els que fan alguna cosa es poden equivocar i que sempre val la pena arriscar-se a fer-ho. També he après que el que va més de pressa arriba abans a tot arreu, però és el que sol anar a menys llocs. He après que el món està ple de borregos disposats a seguir el primer que bordi en comptes de lluitar i que, de cada cent persones, noranta-nou prefereixen carregar quaranta sacs de ciment abans de prendre una decisió. He après que el fred o el dolor sempre t’afecten menys que la por que donen abans de tenir-los. Que una cervesa i un entrepà de llonganissa, quan tens gana, saben millor que una llagosta quan no la tens. He après que la gent prefereix queixar-se mil vegades del desgraciada que és, abans de fer una sola cosa per deixar de ser-ho. He après que no hi ha ningú més ignorant que els que llegeixen sempre un llibre i ningú més pobre que aquell a qui li han dit el que ha de pensar. He après que hi ha persones que comencen una conversa dient «tu no saps qui sóc jo” i també he après que no val la pena seguir escoltant. He après que si tens una opinió sobre alguna cosa, sempre hi haurà a qui li sembli una bestiesa i que no per això has de deixar d’expressar, però també he après que com va dir aquell famós filòsof de la prehistòria Sr. Pere Pica pedra: «en aquest món hi ha més de quatrecentes persones i per tant no val la pena discutir amb els que no t’agraden, simplement Relaciona’t amb els que sí que t’agraden». Vaig trigar molt de temps, però també he après que totes les coses bones d’aquest fotut món milloren amb el temps. He après moltes coses i també he après a veure totes les coses que em queden per aprendre. Com pots veure, no són moltes, però alguna sí que he après, ara només em falta aprendre a escriure, a callar quan sé que el parlar em pot causar problemes, a no ficar-me en bronques que no m’ afecten, per això la meva última moguda si res ho impedeix quan em diguin on em poden localitzar els dos dies, diré que estaré a la portes de l’Ajuntament amb un vestit color butà amb el mateix escrit de benvinguts a Port Aventura Rosa Rosell dimiteix ja, per la qual se’m castiga com un delinqüent, a més amb una bola com un pres al estil de Guantánamo. Jordi Ferre i Fibla President de la AVV Catedral a la Part Alta