Page 1

tarragona@inlingua.es Finestres PVC, perfileria Kömmerling, certificat AENOR Tancaments plegables d’alumini Mallorquines Finestres sostre Velux Mampares de bany Mosquiteres Cortines verticals, venecianes... Portes de garatge

Carrer del Roser, 41 - 43203 Reus - Tel. 977 344 891 exclpepvila@hotmail.com Consulti la nostra web: www.exclusivespepvila.com

Idiomes

!!

ndre bé

Per apre TARRAGONA 977234917

REUS 977315271

PERSIANAS Y TOLDOS DECORAMOS EL INTERIOR Y EXTERIOR DE SU HOGAR C/Caputxins, 39 (Esq. C/Sevilla) Teléfono y Fax 977 22 55 03 43001 TARRAGONA www.ageapersianas.com

Fotografia Ferrán 30 anys donant el millor servei amb confiança i professionalitat

Fotografia Ferrán, la confiança no té preu!! Higinio Anglés, 10 - Tel. y Fax 977 22 11 64 Rambla Nova, 108 - Tel. y Fax 977 21 79 62 43001 TARRAGONA

www.fotografiaferran.com

L’ A CT U AL I TAT D E L E S COM ARQUES DE TARRAGONA NÚMERO 47 | 29 DE SETEMBRE DE 2010

SETMANARI GRATUÏT DE LA XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTGN.CAT

Les dades de la

CRISI L’Anuari Econòmic Comarcal 2010 de CatalunyaCaixa situa la província de Tarragona al capdavant de les més afectades per la recessió econòmica Pàgs. 2 a 5

Davallada en els principals sectors productius de la demarcació INDÚSTRIA

-11,0%

CONSTRUCCIÓ

-9,8%

SERVEIS

-1’1%

Grupo DORADOS

elevación / movilidad

¡¡¡ SIN BARRERAS !!! Tenemos la solución para subir escaleras (libertad, accesibilidad...)


2 | Tema de la setmana

29 de setembre de 2010 |

EL TEMA DE LA SETMANA

EL GOVERN DE ZAPATERO REDREÇA EL SEU DISCURS DE RECUPERACIÓ ECONÒMICA I SITUA ARA LA PREVISIÓ D’ATUR PER AL 2011 EN PROP DEL 20% AL CONJUNT DE L’ESTAT

Barcelona i Tarragona, províncies catalanes amb major recessió El darrer Anuari Econòmic de CatalunyaCaixa confirma una davallada de l’activitat econòmica del 4’2% a les comarques tarragonines L’economia tarragonina és arrossegada per la caiguda dels sectors de la construcció (-9,8%), la indústria (-11%) i els serveis (-1,1%) Valor afegit brut (VAB)

Òliver Márquez, Tarragona

E

ls efectes reals que tindrà la crisi a llarg termini encara estan per descobrir, però el cert és que les dades aportades pel darrer ‘Anuari Econòmic Comarcal 2010 de CatalunyaCaixa’ -el primer que fa l’entitat financera fusionada amb la seva nova marca- confirma el que molts ja ens temíem. La davallada constant dels llocs de treball a la província (actualment hi ha uns 60.000 desocupats) és el resultat d’una important desinversió en els principals sectors productius del territori i, alhora, en una manca de rendibilitat d’aquests tant per la crisi externa (manca d’exportació de productes) com la interna (manca del consum per la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies i la dependència del sector de la construcció). L’estudi de CatalunyaCaixa, lluny de tranquil·litzar els ànims i

confirmar els esperats ‘brots verds’ apuntats pels governs de l’Estat i de la Generalitat, han qualificat la nostra província com una de les que pitjor comportament està tenint davant de la difícil situació econòmica. Les dades, les primeres consolidades de l’exercici 2009 i festes públiques aquesta setmana, situen el creixement econòmic de les nostres comarques durant l’any passat com el segon pitjor de Catalanya, només millorant els resultats assolits per l’àrea de Barcelona.

del VAB total, va experimentar un fort increment (10,4%), força superior a la mitjana del país (6,4%). La indústria (amb un 23,9% del VAB el 2009) va caure d’un 11,0%, (davant el -12,9% de Catalunya) i la construcció (aportació del 9,2% del VAB d’aquestes comarques el 2009) va retrocedir sensiblement més que Catalunya, amb un -9,7% (davant el -6,6% mitjà). Finalment, els serveis, amb un 63,4% del VAB de la demarcació, van recular moderadament (-1,1%), en línia amb la davallada mitjana de Catalunya (-1,2%).

L’anuari de CatalunyaCaixa

El sector primari, bé

La demarcació de Tarragona va presentar el 2009 una disminució del VAB del -4,2%, molt similar a la mitjana catalana (-4,1%) i força superior a la de Lleida (-2,1%) i Girona (-3,3%). Els resultats agregats, com a la resta de demarcacions, reflecteixen les fortes davallades de la indústria i la construcció, la moderada pèrdua dels serveis i l’augment del primari. Aquest, amb un pes del 3,5%

Pel que fa al primari, l’augment de l’activitat a les comarques de la demarcació de Tarragona el 2009 (10,4%) se situa molt per sobre dels registres assolits el 2008 (2,6%) i, respecte a la resta de demarcacions, va liderar el creixement del sector, amb un avanç superior als registres de Lleida (6,7%), la demarcació que segueix en intensitat del seu avanç. Aquest molt important aug-

El valor afegit brut (VAB) és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció. En l’economia, aquesta és una de les maneres per calcular el Producte interior brut i per tant, sovint es consideren sinònims. És un mesurament lliure de duplicacions; s’obté en deduir de la producció bruta el valor dels béns i serveis que s’utilitzen com a part de la producció. A la comptabilitat, el valor afegit brut és la diferència entre l’import de les vendes de l’empresa i les compres realitzades a d’altres empreses. Si s’hi inclou l’amortització de l’immobilitzat del mateix període s’obté el valor afegit net.

ment reflecteix, principalment, el paper de la branca agrícola (pes dins el VAB del primari el 2009 del 74,7%), que va experimentar un augment notable de l’11,6% (per sobre de Catalunya, amb un 9,7%). La branca ramadera (que aporta el 15,5%) va mostrar una alça una mica menor (10,1%), si bé molt superior a la mitjana (2,9%). Finalment, també el sector pesquer va tenir millors registres que el conjunt del país, amb un augment del VAB del 2,7% (davant el -0,4% català). Entre els subsectors agrícoles, la forta progressió agregada fou el resultat dels increments del VAB de les branques productores d’oli d’oliva i subproductes (amb un 15,4% del VAB agrícola), que van augmentar d’un

La baixa activitat en els principals sectors es tradueix en pèrdua de llocs de treball i una tendència a la baixa en el consum

69,7%, i dels cereals (amb un 10,5%), que també van créixer intensament (d’un 54,0%). A aquestes dues produccions s’hi afegiren els bons registres dels cítrics (pes del 19,1%), amb un avanç del 5,8%, i del vi (amb un 17,8% del VAB agrícola), que va augmentar d’un 1,2%. En canvi, el segon subsector en importància, el d’hortalisses (amb un pes del 18,1%), va presentar una certa contracció (-4,1%). En l’àmbit ramader, les principals produccions van mostrar augments de certa importància, de forma que les d’aviram i porcí (amb participacions en el VAB d’aquesta branca del 34,0 i el 32,6%, respectivament) van augmentar del 14,4 i el 5,2%.

Indústria En el context de forta crisi industrial, els registres del sector a Tarragona no van ser substancialment diferents dels de la resta del país, amb una davallada del VAB de l’11,0%, davant el 12,9% català, tot i que amb pitjors resultats que els de Lleida (-9,2%) i Girona (-11,0%). Aquest

PARKING en VENDA

9.000€ C/ Verge del Camí CAMBRILS (PUEBLO)

i 609 88 77 77


Tema de la setmana

| 29 de setembre de 2010

|3

el tema de la setmana Les dades de la crisi a la província de Tarragona per sectors (font: Anuari Econòmic Comarcal 2010 Catalunya Caixa) SECTOR PRIMARI

+10’4% Agricultura (11,6%), ramaderia (10,1%), pesca (2,7%), producció d’oli d’oliva (69,7%), cereals (54%), cítrics (5,8%) i vi (1,2%)

resultat agregat reflecteix la davallada tant de les produccions energètiques (-8,7%, davant el -5,1% de Catalunya) com de les estrictament industrials (-12,2%, per comparar amb el -13,6% català). Els resultats industrials expressen uns registres generalitzadament molt negatius, llevat de l’alimentació (8,3% del VAB industrial), que augmentà d’un 2,3%. Així, l’important sector químic (amb un pes del 19,6% del VAB del sector) va retrocedir d’un 7,5% i la metal·lúrgia i els productes metàl·lics (7,0% del VAB industrial) va caure d’un 24,5%. Altres branques amb menys pes en el VAB industrial també van restar creixement, entre les quals hi ha la del paper, edició i arts gràfiques (descens del 6,2%), altres productes minerals no metàl·lics (-26,3%), el cautxú i plàstic (-7,1%), l’equip elèctric i electrònic (-30,2%), el material de transport (-12,4%) o la fusta i suro (-15,5%). Com a resultat d’aquesta dinàmica, el mercat de treball del sector va presentar una caiguda dels seus efectius. Mesurada en termes de l’afiliació al règim general de la Seguretat Social, el total d’afiliats va retrocedir d’un important 9,9%, xifra que contrasta amb els registres nuls del 2008.

Construcció La davallada del VAB de la construcció (-9,8%) el 2009 va ser la més important del país, força per sota els registres de Barcelona (-5,8%), Girona (-6,1%) i Lleida (-8,2%). Aquesta intensa contracció reflecteix les de la branca

INDÚSTRIA

-11,0% Energia (-8,7%), alimentació (2,3%), química (-7,5%), metal·lúrgia (-24,5%), fusta i suro (-15,5%), minerals (-26,3%)

d’habitatge, amb una caiguda molt important, del 27,2%, força per sobre el -16,8% mitjà català, de l’edificació no residencial (un -9,7%, davant el -9,5% català) i de la rehabilitació (-3,9%, per comparar amb el -0,6% mitjà de Catalunya). Aquestes reduccions no van poder ser compensades per l’augment (5,6%) de l’obra civil, força superior al del conjunt del país (2,0%). En l’àmbit residencial, els habitatges iniciats van continuar el procés de forta contracció encetat ja l’any anterior, amb una nova reducció el 2009 del 46,9% (des de 3.707 a 1.970), davallada inferior a la mitjana catalana (-55,2%). Els habitatges acabats es van contraure força més que a Catalunya (-68,9%, davant el -46,7% català), cosa que va resultar en una reducció dels habitatges en construcció molt elevada, del 72,3% (des de 20.529 a 5.677), per sobre la mitjana del país (-64,7%). Aquesta tendència tan recessiva es va traslladar de nou al mercat de treball, amb una important caiguda dels afiliats al règim general de la Seguretat Social en la construcció del 25,5% (davant el -20,7% català), que cal afegir a la disminució del 19,1% el 2008.

Sector serveis Finalment, el terciari de Tarragona va mostrar una certa reducció del VAB, de l’1,1%, registre només inferior al de Lleida (-0,6%). Igual que a la resta del país, aquesta lleugera contracció expressa un comportament asimètric entre la dava-

CONSTRUCCIÓ

SERVEIS

ATUR

-9,8%

-1’1%

59.376

Habitatges (-27,2%), edificació no residencial (-9,7%), obra civil (5,6%), habitatges acabats (-46,9%), obra nova iniciada (-72,3%)

Comerç (-3,3%), hoteleria (-2,6%), immobiliàries (-2,3%), transports (-2,8%), sanitat i socials (3,2), adm. pública (7,8%)

Dada de l’INEM de finals d’agost de 2010

llada dels serveis privats (-2,6%, per comparar amb el -2,1% català) i l’augment dels serveis col·lectius (del 3,7%, davant el 2,3% mitjà del país). En l’àmbit de l’oferta privada de serveis, la davallada turística i de la demanda interna (de consum i inversió) es va traduir en caigudes de totes les branques principals. Entre les més rellevants es destaca la reducció del VAB del comerç (18,6% del VAB dels serveis), que davallà d’un 3,3%, la de l’hoteleria (pes del 15,1% i reducció del VAB del 2,6%) i, en especial, la dels serveis empresarials i les activitats immobiliàries (un 21,7% del VAB terciari), que es reduí d’un 2,3%. Altres branques dels serveis, com la dels transports i comunicacions (caiguda del 2,8%), finances i assegurances (descens de l’1,2%) o serveis personals i altres serveis (reducció del 2,1%) també van contribuir al mal resultat agregat dels serveis privats. Pel que fa als col·lectius, els de sanitat i serveis socials (amb un 9,0% del VAB de serveis) continuaren avançant (3,2%), igual que els de l’administració pública (7,8% del VAB i increment del 4,9%) o els d’educació (un 6,8% d’aportació i avanç del 3,2%). En aquest context depressiu, el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social dels serveis el 2009 es va contreure d’un 4,3%, una xifra molt pitjor que la del 2008 (-0,2%).

Baix Penedès El 2009, el VAB del Baix Penedès va mostrar una davallada del

5,8%, que recollia els retrocessos de la construcció (-15,5%), la indústria (-13,3%) i els serveis (-1,5%), sectors que van restar 2,9, 1,9 i 1,0 punts percentuals al creixement, respectivament. Al contrari, el sector primari va avançar del 2,7%, si bé va tenir una aportació gairebé nul·la al creixement comarcal. En termes acumulats, el període 2000-2009, l’avanç va situar-se en el 26,5%, per sobre el del conjunt de Catalunya, del 19,9%. Aquest escenari recessiu es va traslladar al mercat laboral, amb una caiguda dels afiliats a la Seguretat Social del 12,6%, especialment intensa en la construcció (-38,0%), en sintonia amb els indicadors del subsector residencial (davallada del 74,4% dels habitatges en construcció).

30.948 del sector serveis 14.235 en la construcció 8.431 en la indústria

Tarragonès El VAB del Tarragonès va caure del 2,9% el 2009, intensitat inferior a la del conjunt de Catalunya, del 4,1%, a causa d’un menor retrocés del sector industrial (-5,6%, davant -12,9% a Catalunya), que va restar 1,5 punts percentuals al creixement de la comarca. La construcció i els serveis, amb davallades del 6,4 i l’1,4%, respectivament, en van restar 0,5 i 0,9, mentre que el primari va tenir una contribució nul·la, si bé va avançar del 5,3%. Amb això, el creixement acumulat els anys 2000-2009 va situar-se en el 30,3%, superior al del conjunt de Catalunya, de gairebé el 20%. El trasllat d’aquests resultats a l’ocupació, mesurada pel nombre d’afiliacions a la Seguretat Social, va ser d’una caiguda del 6,7%.

Xalets aïllats Xalets a mida, qualitats al seu gust Parcel·la mínima de 600m2 Amb terrasses, porxos i cotxera Preus de cost www.promysa.com C/Hernández Sanahuja nº 8

977 21 47 13 TARRAGONA


4 | Tema de la setmana

29 de setembre de 2010 |

El tema de la setmana

Zapatero revisa a l’alça les previsions d’atur per al 2011 i escalfa la vaga general del 29-S L’executiu estatal preveu que el mercat laboral continuï sense recuperar-se durant l’any vinent tot i la seva polèmica Reforma Laboral

José Luís Rodríguez Zapatero, President del Govern Central, ja ha avançat que no modificarà la reforma laboral passi el que passi durant la jornada de vaga general. redacció, Tarragona

L

luny d’entreveure un panorama més encoratjador per a l’any vinent, Espanya sembla cada dia més apressada per la greu crisi econòmica que travessa. Fa pocs dies el govern socialista encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero va revisar a l’alça les seves previsions de

desocupació per a 2011, amb una pujada que assolirà una taxa del 19,3%, quatre dècimes més del que havia estimat anteriorment. “La recuperació de l’ocupació és més lenta del que desitjaríem”, va dir la vicepresidenta segona i ministra d’Economia, Elena Salgado, a la roda de premsa posterior al consell de ministres que va aprovar el projecte

de llei sobre els pressuposts generals de l’Estat per a 2011, en la qual va participar juntament

L’Estat torna a retocar les previsions més optimistes del passat mes de maig i ara situa la taxa de desocupació en el 19’3% per al pròxim exercici

amb la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega. Salgado va atribuir l’alça de l’atur als efectes de la crisi econòmica que travessa el país i la Unió Europea (UE). A finals del maig passat, el govern de l’Estat ja havia efectuat una primera revisió, passant del 18,4 al 18,9%. En sintonia amb les afirmacions de Salgado, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, havia advertit recentment que farien falta “tres o quatre anys” a Espanya “per tornar a una taxa d’atur anterior a la crisi, si les coses no van malament”. Després d’haver-se situat en un històric inferior al 8% a mitjans de 2007, la desocupació va registrar una acceleració vertiginosa al tot l’Estat i es va establir en 20,9% en el segon trimestre d’aquest any, segons càlculs de l’Institut Nacional d’Estadística. Amb l’objectiu de lluitar contra la desocupació, mesos enrere, l’Executiu espanyol va posar en marxa per mitjà d’un decret la reforma laboral que facilita l’acomiadament i flexibilitza el mercat. La mesura va provocar el rebuig dels sindicats, que aquest dimecres han convocat la sisena jornada de vaga general de que es va instaura la democràcia a finals del

El Ministre de Treball, Celestino Corbacho, diu que ‘es trigarà 3 ó 4 anys en retornar a la taxa d’atur d’abans de la crisi’

70 i la primera del govern de Zapatero. El govern espanyol, mentrestant, ha aprovat recentment el projecte dels pressuposts generals de l’Estat per a 2011, amb un retall mig de la despesa pública del 7,9% i una pujada dels impostos a les rendes més altes (superior als 120.000 euros anuals). Segons la ministra d’Economia, l’ajust del pressupost -el “més auster” aprovat pel govern socialista fins ara i respon a una necessitat de reduir el dèficit públic. El projecte serà debatut aquest dijous al Congrés dels Diputats, on el govern, que té una majoria simple, confia en la seva aprovació després d’haver aconseguit dies enrere un acord amb el Partit Nacionalista Basc. Els analistes estimen que un fracàs en l’aprovació dels pressuposts abans de cap d’any podria suposar l’avenç de les eleccions per part del socialisme.

Els empresaris locals (CEPTA i Pimec), contraris a l’aturada Les dues patronal empresarials de la província de Tarragona, CEPTA i Pimec, s’han mostrat contraris a la jornada de vaga convocada pels sindicats CCOO i UGT i han recomanat en els darrers dies als seus empresaris associats que treballin amb tota normalitat. El posicionament de les associacions empresarials, que han encès els ànims dels representants dels treballadors, han defensat aquests dies que a província té un problema amb la seva capacitat productiva i una jornada d’aturada no aju-

daria gens les empreses. Des de les patronals s’ha argumentat que la situació és prou delicada per a tots i, especialment, per als treballadors. Josep Joaquim Sendra, president de Pimec, ha recordat que “secundar la vaga comporta pèrdua de sou, de producció i de competitivitat en un moment en què les petites i mitjanes empreses i els autònoms i empleats estan patint molt econòmicament”.

Dret a treballar A l’igual que els sindicats s’han

dedicat a promoure la defensa del dret a fer vaga de tots els treballadors i treballadores de la província, des de les empreses s’incideix en el mateix dret que tenen aquells que decideixen no secundar-la i anar al seu lloc de treball en condicions de normalitat. En aquest sentit, el president de Cepta, Antoni Belmonte, ha assegurat que “si els treballadors poguessin escollir anar a treballar sense por a possibles represàlies, la gran majoria treballarien”. El president de CEPTA va fins i tot més enllà

i s’atreveix a dir que “els que més es mouen en la jornada de vaga general són els sindicalistes alliberats, que a la província en són molts, i no pas els treballadors i treballadores”. Pel que fa a l’argument que empren els sindicats per haver convocat la vaga, la Reforma Laboral impulsada pel govern de l’Estat, Josep Joaquim Sendra considera que “la vaga es tracta d’una decisió política dels sindicats envers una decisió del Govern i, per tant, és una qüestió que aliena a les

empreses i els empresaris. Tot i això, són ells i els ciutadans, els que amb la seva feina mouen el país, els que més pateixen les conseqüències de l’aturada”.

LOCAL EN ALQUILER C/Roger de Llúria S/N SALOU (240m2+350 m2 terraza) 700€ ¡¡¡OPCIÓN DE VENTA!!!

i 609 88 77 77


Tema de la setmana

| 29 de setembre de 2010

|5

el tema de la setmana

‘Mentre hi ha atur hi ha crisi’ Els sindicats tarragonins denuncien que algunes empreses faran ‘llistes negres’ amb els empleats que hagin secundat la jornada de vaga general Tot i la forta polèmica que ha envoltat l’anunci de vaga general del 29 de setembre, els representants dels treballadors han alçat la veu per intentar que la jornada d’aturada fos un èxit. Els secretaris generals dels principals sindicats, UGT i CC.OO, a les comarques de Tarragona es mostren totalment d’acord en assegurar que la vaga general serveix per deixar clara l’oposició dels treballadors a la nova proposta de Reforma Laboral, una regulació que segons els portaveus sindicals és “inútil, injusta i beneficia només al sector empresarial”. El secretari general de CC.OO a la província de Tarragona, Jaume Pros, es mostra clarament a favor de pressionar perquè es retiri el nou reajust de Reforma Laboral presentada recentment, ja que aquesta regulació “no serveix per sortir de la crisi i perjudica greument els treballadors”. Segons Pros, la nova llei no acabarà amb problemes endèmics com són la temporalitat de contractes, la congelació dels salaris i la necessitat de reduir les xifres de l’atur. Pros afirma que la regulació que es pretén imposar dóna més poder al sector empresarial, en decrement de la negociació col·lectiva, un fet que, segons CC.OO, suposarà que “augmentin els casos d’acomiadament automàtic”. De la mateixa opinió és el secretari general UGT a les comarques de Tarragona, Jordi

Salvador, qui carrega amb força contra l’ascens de les pensions i denuncia que la Reforma Laboral “exclou a tots els treballadors amb problemes”. Mostra d’això, el líder d’UGT cita l’actual precarietat laboral i destaca que, avui dia, “nou de cada deu contractes són temporals”. Entre els principals damnificats d’aquesta situació, Salvador cita a la gent jove, els majors de 45 anys i els jubilats. Els representants sindicals es mostren disposats a denunciar aquells casos de pressió sobre els treballadors que vulguin segur la vaga general. Tant Salvador com Pros afirmen que “tenen proves” de diverses empreses de la província que han intentat dissuadir als seus empleats perquè no participessin de la crisi. “Això és la llei de la selva”, denuncia Salvador, que afegeix que algunes empreses “fan llistes negres per saber qui anirà i qui no anirà a la vaga”. Tant des d’UGT com de CC.OO s’afirma que “es donarà suport” a tots els treballadors que vulguin fer ús del seu dret a vaga.

La crisi no s’atura Els representants sindicals es mostren especialment pessimistes a l’hora de definir la situació econòmica. “Mentre hi hagi atur hi seguirà havent crisi”, diu Salvador, que destaca que les xifres de l’atur han pujat en els darrers mesos i que la falta de llocs de treball és el principal indicador de la preca-

rització del sistema econòmic. Pel secretari general d’UGT a Tarragona, el fet que l’economia pugi o baixi un punt “no afecta als treballadors, que continuen vivint els efectes de la crisi a la pròpia pell”, assegura Jordi Salvador.

De la mateixa opinió és el representant de CC.OO, Jaume Pros, que afirma que el termòmetre de la recuperació econòmica es marcarà a partir de l’ascens de l’ocupació, una situació que encara està lluny, ja que “l’atur i les contractacions temporals

segueixen pujant”. El líder sindical també apunta que un dels principals indicadors de la mala situació de l’economia és l’augment del nombre d’empreses sense liquiditat, que “és la causa directa dels problemes de morositat”.


6 | Publicitat

29 de setembre de 2010 |

s ble o ! m rs reus o l l p mi lors s l l E mi als C/Hernández Sanahuja, 5 43002 Tarragona Telèfon 977 24 01 34 vilabella@tinet.cat www.moblesvilabella.cat

Tarragona

www.finquesfranchtarragona.com

Rambla Nova 12 Bajos. Tarragona (43003) asesores@finquesfranchtarragona.com Tel. 977224544 - Fax. 977252822

REFORMAS TARRAGONA BUILDERS, S.L. REFORMAS EN PISOS, LOCALES Y COMUNIDADES REHABILITACIÓN DE FACHADAS, MONOCAPA, PAREDES DE PLADUR Y FALSOS TECHOS, BAÑOS Y COCINAS, ELECTRICIDAD Y FONTANERÍA, ALUMINIO. TRAMITAMOS TRAMI TODOS LOS PERMISOS PARA OBRAS. PRESUPUESTO SIN COMPROMISO.

TEL. 607 238200 - 609 787878

Finques Tarragona · Pisos exteriors de 4 dormitoris i 2 banys · Acabats de primera qualitat · Aparcaments i trasters · Molt a prop de la platja

des de 270.000€

Rambla Nova, 18 baixos 43004 - Tarragona

Estrena pis a la Vall de l’Arrabassada (Tarragona)

977 252 052 www.finquestarragona.com


Publicitat

| 29 de setembre de 2010

|7

Ara a Tarragona, Reus i El Vendrell

AQUEST MES ESPECIAL: PRIMERA CONSULTA A MEITAT DE PREU NORMAL 72

euros. AQUEST MES PAGUI NOMÉS 36 euros

- EXAMEN ESPINAL COMPUTERITZAT D’ÚLTIMA GENERACIÓ - EXAMEN NEUROLÒGIC I ORTOPÈDIC ESPECÍFICS DE LA QUIROPRÀCTICA - UN POSTURÒMETRE - ANÀLISI DEL SEU EQUILIBRI - DETECCIÓ DE SUBLUZACIONS - INFORME COMPLET SOBRE L’ESTAT DE LA SEVA COLUMNA VERTEBRAL

CENTRO DE LA COLUMNA VERTEBRAL RAMBLA NOVA, 92 - 2n 2a TEL: 977 24 19 55 TARRAGONA AV. SANT JORDI, 5-9 ESC. C, 1R 1A TEL. 977 12 61 89 REUS C/ NARCÍS MONTURIOL, 2, BAIXOS TEL. 977 66 37 19 EL VENDRELL


8 | Tarragona

29 de setembre de 2010 |

tarragona

L’Ajuntament decidirà ‘en els pròxims dies’ la futura gestió del pàrquing del Mercat Central El Ple Municipal aprova per majoria el projecte de remodelació de l’equipament redacció, Tarragona

U

n cop aprovat el projecte de remodelació del Mercat Central, les obres del qual haurien de començar a principis de l’any vinent, el debat se centra ara en la futura gestió del pàrquing soterrani de l’equipament comercial. Veïns i venedors del Mercat ja han mostrat la seva preferència per tal que les places d’aparcament sigui de titularitat municipal. El consistori, però, estudia encara la possibilitat de fer una concessió a una empresa privada perquè gestioni el pàrquing del centre de la ciutat. Aquesta setmana en sessió ex· traordinària i urgent, el Ple de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat definitivament el pro· jecte de remodelació del Mer· cat Central de Tarragona en el darrer dia d’exposició pública. L’aprovació ha comptat amb els vots favorables de PSC, ERC i CiU (21) i l’abstenció del PP (3). El tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i president d’Espim· sa, Sergi de los Rios, ha mani· festat que aquest “és un pas més en el calendari previst” i que a partir d’ara les primeres setmanes d’octubre serviran per llençar el plec de condici· ons i iniciar el procés de licita· ció del projecte. Es dóna la cir· cumstància que el projecte s’ha

El major iot d’esbarjo redacció, Tarragona

El departament de comunicació del Port de Tarragona ens ha fet arribat aquesta fotografia. Es tracta del iot Katara, l’embar· cació d’esbarjo més gran que ha ancorat fins ara a les instal· lacions portuàries de la ciutat. Fa 124,4 metres d’eslora y té una màniga de 19,5 metres, amb un calat de 5,6 metres. Té bandera de Qatar y venia del port de Gibraltar.

Imatge de l’estat de les excavacions a l’entorn del Mercat Central ara fa un parell de setmanes. / A.G.

aprovat l’últim dia del període de la seva exposició pública. Per la seva part, el Plenari tam· bé ha aprovat l’estudi de viabili· tat per a la construcció de dues plantes d’aparcament, dins de la remodelació del Mercat Cen· tral, amb els vots favorables del PSC, ERC, l’abstenció del PP i el vot en contra de CiU. Precisa· ment, el portaveu convergent, Joan Aregio, ha argumentat el vot dient que l’estudi tot i no pressuposar que el pàrquing hagi de sortir en concessió, dei· xa la porta oberta, i ells creuen que “el centre de la ciutat re· quereix un pàrquing de gestió

pública”. L’Alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha manifestat que “convé tenir l’estudi per do· nar llum i taquígrafs amb una inversió tan gran”, tot afegint que “no volem cap dubte amb els números”. De los Rios, en declaracions posteriors, ha explicat que serà en els propers dies quan es decideix si la gestió de l’apar· cament serà pública o en con· cessió, “en base als números i a l’interès de donar bon servei a la ciutadania, ara bé, hem de tenir una previsió d’ingressos que permetin retornar els prés· tecs”. El president d’Espimsa

ha deixat clar que l’estudi de viabilitat és un requeriment le· gal per si s’opta per la via de la concessió però que en cap cas determina que hagi d’anar així. Si finalment es decanten per la gestió pública, “serà un instru· ment útil com eina de gestió per Espimsa”. D’altra banda, en el Ple també s’ha aprovat el 31è expedient modificatiu de crèdit del Pressupost Municipal amb els vots favorables de PSC i ERC i l’abstenció de CiU i PP.

Comerciants Tant des de l’Associació de Ve· nedors del Mercat Central com

els venedors de l’exterior han comunicat en reiterades oca· sions que esperen que el pàr· quing sigui de gestió pública i, per tant, presenti unes tarifes econòmiques per als clients que es desplacin a la zona de l’entorn del mercat. Els porta· veus comercials asseguren que les actuals tarifes que presen· ten altres pàrquings del centre de la capital tarragonina són “prohibitius” per als clients, motiu pel qual tenen por que si finalment s’opta per una ges· tió privada de l’aparcament del Mercat els preus siguin també massa alts.


Tarragona

| 29 de setembre de 2010

|9

tarragona

Les multes a la Part Alta per als vehicles sense targeta de resident comencen l’1 d’octubre Els vehicles no autoritzats poden arribar a pagar fins a 200 euros de sanció redacció, Tarragona

del Roser no entrarà encara en funcionament i seran els agents de la Guàrdia Urbana els encarregats de vigilar el compliment de la nova normativa a la Part Alta de la ciutat. El regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Carlos Castillo, assegura que aquests dispositius no es posaran en marxa fins que s’aprovi el Pla de Mobilitat, que contempla la instal·lació també d’un nou sistema de control a l’accés del Portal de Sant Antoni. Mentrestant, l’associació de comerciants i restauradors de la zona continua en contra de les mesures aplicades. Han recollit ja 1.100 signatures en contra de la política de mobilitat impulsada per Castillo, signatures que ja va lliurar a l’Ajuntament com a mesura de protesta. L’Associació de Veïns, de la seva banda, es mostra partidari de les restriccions del trànsit plantejades per la regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona.

A

partir del divendres dia 1 d’octubre l’accés a la Part Alta estarà oficialment prohibit per a aquells vehicles que no disposin de l’autorització pertinent. Els turismes que accedeixin al casc antic de la ciutat sense la corresponent targeta de resident rebran sancions d’entre 100 i 200 euros, segons la gravetat de la infracció. Estacionar dins del recinte emmurallat de la capital tarragonina sense autorització pot sortir molt car a partir del divendres dia 1 d’octubre. Fer-ho sense la targeta de resident comportarà una sanció econòmica de 200 euros. Circular amb el vehicle, d’altra banda, serà multat amb 100 euros per part dels agents de la Guàrdia Urbana. De moment, el control d’accés automàtic instal·lat al Portal

Els vehicles mal estacionats a la Part Alta seran durament sancionats / A.G.

La Diputació de Tarragona implanta el govern electrònic al servei d’ajuntaments i ciutadans redacció, Tarragona

El Palau de la Diputació de Tarragona ha estat l’escenari de la primera de les 3 sessions informatives que la institució intercomarcal ha organitzat per tractar amb els ens locals les darreres accions en matèria de l’eGovern, del Pla Zonal de carreteres i del Pla Extraordinari d’Impuls Municipal (PEIM). Els dies 28 de setembre, a Amposta i el dia 6 d’octubre a Reus, es faran amb l’objectiu de donar compte a tots els ens locals de la millora dels serveis que la Diputació posa a l’abast de tots els municipis de la demarcació. Una vuitantena de representants del món local del Tarragonès, Alt Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà –alcaldes, regidors i tècnics municipalshan assistit a la primera jornada, durant la qual s’han donat

ons d’euros a favor dels ajuntaments, a través del Pla d’Acció Municipal, del PEIM, del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, del Feder i dels ajuts als Consells Comarcals. En aquest sentit Poblet ha destacat que “està sent un període de grans inversions malgrat les dificultats”.

Noves tecnologies

les últimes novetats dels projectes que s’han engegat des de la institució intercomarcal amb la finalitat de contribuir al bon funcionament dels municipis i, per tant, al benestar de la ciutadania. “Tenim la voluntat d’in-

tensificar i fer créixer el món local”, ha afirmat el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Durant aquesta legislatura la institució supramunicipal ha invertit un total de 106,5 mili-

La Diputació fa una aposta ferma per l’ús de les tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb l’objectiu de millorar els serveis públics creant una “nova administració”. El diputat president de la Comissió Informativa del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació, Quim Nin, ha donat tots els detalls dels projectes inclosos en aquesta àrea com la seu electrònica de la Diputació -un nou canal de comunicació des d’on es podrà accedir als

serveis oferts per la institució-; l’ALTAnet-BA –una xarxa privada que connectarà les administracions privades del territori, Diputació, Consells Comarcals i municipis-, i altres serveis com l’eComptabilitat i la Cartografia.

eGovern Tal com ha posat de manifest Josep M. Cruset, diputat responsable de l’Àrea d’Administració Electrònica, l’eGovern “és un nou entorn de treball on es pot tramitar un expedient de manera àgil i segura”. A hores d’ara, tots els serveis oferts pel Servei d’Assistència Municipal de la Diputació, un total de 122, ja es poden sol·licitar i tramitar a través d’Internet. En un fase posterior, l’eGovern arribarà a la ciutadania, culminant el procés de transformació de l’administració que busca la Diputació de Tarragona.


10 | Tarragonès

29 de setembre de 2010 |

tarragonès

Apareix amb vida l’empresari madrileny desaparegut a la platja de la Pineda Va sortir amb patí el divendres passat i va estar perdut durant 54 hores redacció, Vila-seca

L

’empresari madrileny de 54 anys, Carlos Orihuela ha aparegut miraculosament només amb símptomes d’hipotèrmia després d’estar més de 2 dies desaparegut a la mar. El passat divendres el directiu va sortir amb patí des de la platja de la Pineda a Vila-seca. Poques hores desprès, un amic seu va rebre la seva trucada alertant de que s’estava ofegant. Des de les hores es va començar la seva recerca per part dels Mossos d’Esquadra, la Guardia Civil, Bombers de la Generalitat i la Policia Local de Salou. Va aparèixer a la platja de Llevant de Salou. Tot seguit va ser traslladat a l’hospital Joan XXIII, a on ja se li ha donat l’alta desprès de tenir-lo una nit en observació. Dilluns a la tarda, a les portes de l’Hospital Joan XXIII, es va viure una gran expectació per part dels mitjans de comunicació que esperaven l’aparició de l’empresari madrileny. A la seva

El Mestre Paul Badura-Skoda amb els guanyadors i el Jurat del Concurs / Cedida

sortida, acompanyat per familiars i agents de la Guardia Civil, no va voler fer declaracions. L’empresari, Carlos Orihuela, que va aparèixer el diumenge a les 22.30 hores a la platja de Llevant de Salou, ha passat un reconeixement mèdic i ha

estat unes ores en observació. Segons el centre hospitalari, l’home només presentava una lleu deshidratació i símptomes d’hipotèrmia’ Recordem que el 112 va rebre una trucada alertant de la seva desaparició poques hores des-

prés de que l’empresari sortís en patí des de La Pineda. Un amic va ser qui va rebre la pròpia trucada de l’empresari alertant de que s’estava ofegant. El patí va ser trobat pels cossos de seguretat amb el DNI del desaparegut a les poques hores a

la Punta del Racó a la Pineda. La zona va ser rastrejada pels cossos de seguretat durant aquests dies sense èxit. L’home de 54 anys va aparèixer a la platja de Llevant de Salou i que assegura haver estat aferrat a les roques durant hores.

L’Escola Municipal de Música de Salou celebra el XXè Aniversari amb la Joven Orquesta Nacional de España L’Ajuntament de Salou ha fet un homenatge a la seva fundadora Chantale Decoppete i a tots aquells que han col·laborat en la seva consolidació redacció, Salou

L’Escola De Musica Municipal de Salou ha celebrat el seu XXè aniversari amb un concert de la Joven Orquesta Nacional de España. L’acte que va tenir lloc al Teatre Auditori de Salou va començar amb la benvinguda i presentació a càrrec de la directora de l’Escola, Montse Crusat i unes paraules de l’alcalde de Salou, Pere Granados. La celebració, a la que hi van assistir unes 300 persones, va comptar amb un concert de la ‘Joven Orquesta Nacional de España’. En el discurs de benvinguda,

l’alcalde va destacar que “la nostra escola de música mereix un reconeixement i un lloc destacat dins la jove història de Salou, perquè ha estat una fita important per la nostra ciutat de cara a consolidar més i millors serveis docents pels ciutadans”. Posteriorment, el batlle, en nom de la Corporació va fer un homenatge a la impulsora i fundadora de l’escola, Chantale Decoppet que va ser la primera directora de l’escola i a la que l’alcalde va agrair “ el seu esforç i dedicació però sobretot el seu gran interès i la seva ferma il·lusió per fer possible la idea

de posar en marxa un centre educatiu especialitzat en l’aprenentatge i la divulgació de la cultura musical”. L’alcalde va recordar a a tots aquells que van fer posible els 20 anys d’història, “aquells que al llarg dels anys l’han dut fins avui amb una creixent projecció i index importants d’alumnat” va destacar. Posteriorment, la Joven Orquesta Nacional de España va oferir un concert amb obres de Wagner, Schumann, Shostakovich. La Joven Orquesta pertany a l’Institut nacional de les Arts Escèniques de la Música. Fou creada al 1983 amb el pròpo-

sit de contribuir a la formació de músics espanyols en l’etapa prèvia a l’exercici professional. L’Orquestra va estar dirigida per

Lutz Köhler de reconegut prestigi internacional. Lutz Köhler ha treballat com a director convidat als EEUU, Suïssa.


Tarragonès

| 29 de setembre de 2010

| 11

tarragonès

100 empreses guardonades a la Nit dels Premis Turístics de Torredembarra i Baix Gaià La celebració es va fer coincidir amb el Dia Internacional del Turisme, que enguany s’ha dedicat a la biodiversitat i al medi ambient redacció, Torredembarra

M

és de 350 persones es van aplegar al voltant de la Nit dels Premis Turístics de Torredembarra i Baix Gaià. 100 empreses han rebut durant aquest primera edició el reconeixement per la seva tasca i aportació al món del turisme.

A dalt, vista dels assistents a l’acte. Sota: alguns dels premiats / Fotografies: Anna. F. Ajuntament Torredembarra

El Pavelló Municipal Sant Jordi de Torredembarra va acollir la Nit dels Premis Turístics de Torredembarra i del Baix Gaià (que, a banda de Torredembarra, inclou les poblacions de Roda de Barà, Creixell, Altafulla, la Riera de Gaià, la Nou de Gaià, Salomó, Vespella de Gaià, el Catllar, la Pobla de Montornès i Renau). El president del Consorci Turístic del Baix Gaià i regidor de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica de Torredembarra, Pere Font, ha explicat que en aquesta primera edició es portarà a terme un agraïment a totes aquelles empreses, entitats i associacions d’aquestes poblacions que han tingut alguna relació amb el sector turístic. En el cas de Torredembarra es farà un reconeixement a les empreses turístiques que van estar actives un mínim de 10 anys compresos entre

L’acte de lliurament de premis va aplegar més de 350 persones vinculades al sector turístic

el període 1960-1995. La resta de poblacions que no compleixen aquest criteri han fet un reconeixement a aquells que considerin que tenen una vinculació important amb el sector turístic o bé destaquen un guardonat a mode honorífic. A l’acte, està prevista l’assistència de 350 persones, d’entre d’elles un centenar seran guardonades. L’acte també va servir per presentar les tipologies de premis que es començaran a atorgar a partir del 2011 i que seran les següents: 1r Bloc de guardonats que seran escollits pel conjunt del Consorci Turístic del Baix Gaià: Ambaixador Turístic; Excel·lència Empresarial; Recerca turística en l’àmbit del Baix Gaià; Acció comunicativa i mediàtica del Baix Gaià. 2n Bloc de guardonats on cada municipi presentarà els seus guardonats: Producte autòcton, Turisme industrial, Millor campanya publicitària, Innovació en productes turístics, Iniciativa sostenible, Treball de recerca CEIPS / IES

El bergantí Cyrano torna a la costa tarragonina el 3 d’octubre redacció, Tarragonès

El vaixell bergantí Cyrano, que va estar ancorat a Port Tarraco de la ciutat tarragonina i a Torredembarra el passat passat, torna a partir d’aquest diumenge dia 3 d’octubre a la Costa Daurada. Durant la seva estada al litoral tarragoní, l’espectacular bergantí oferirà una vegada més als tarragonins la possibilitat de conèixer més de tres segles d’història de les nostres costes (del s.XVIII al XX) gràcies

a unes visites temàtiques que portaran els mariners a l’estil de navegació d’ultramar dels nostres avantpassats. El bergantí Cyrano organitza visites guiades pel vaixell i navegacions de matí i tarda per la costa tarragonina. El Cyrano i la seva tripulació ofereixen la possibilitat irrepetible de gaudir del litoral a bord d’una embarcació que, segons els experts, és única a Catalunya tant pel que fa a la seva qualitat en la navegació com pel seu bon estat de conservació.


12 | Publireportatge

29 de setembre de 2010 |

La supressió de la desgravació per compra de l’habitatge segueix endavant La Llei d’economia sostenible -aquella que inclou la fi de la desgravació per la compra de l’habitatge per les rendes mitjanes i altes a partir de 2011- seguirà la seva tramitació per a la seva entrada en vigor

L

es cinc esmenes a la totalitat presentades han estat rebutjades pel congrés de diputats amb 176 vots en contra (PNV, CC i PSOE), 169 vots a favor de la resta de la càmera i cap abstenció. Finalment el PSOE ha aconseguit el suport de PNV i de CC per superar aquest tràmit parlamentari. La llei busca que a partir de l’1 de gener de 2011 es modifiqui la deducció per adquisició d’habitatge habitual, segons tres casos: 1) Si es cobra menys de 17.707,20 euros En aquests casos, el contribuent no observarà canvis encara que compri el seu habitatge habitual a partir de 2011. 2) Rendes entre 17.707,20 i 24.107,20 euros En aquest cas, la deducció estatal s’anirà reduint de forma proporcional i serà l’obtingut de restar a 9.040 euros el resultat de multiplicar per 1,4125 la diferència entre la base impo-

sable i 17.707,20 euros anuals. Per exemple, per a un contribuent la base imposable del qual sigui de 20.000 euros, la seva base de deducció seria: 9.040 (20.000 - 17.707,20) * 1,4125 = 5.797 euros. A Aquest resultat li pot aplicar la desgravació. 3) Rendes superior a 24.107,20 euros No tindran dret a deducció estatal si compren més enllà del 31 de desembre de 2010. Convé recordar, que qui tingui habitatge comprat, qui estigui pagant hipoteca o qui la compri abans de final d’any no es veuran afectats per la norma encara que el seu salari estigui en les bandes afectades. Existeixen deduccions estatals i autonòmiques Comunament es parla que l’habitatge desgrava un 15%, però cal saber que aquesta desgravació no depèn tota ella del govern. Com a norma general es divideix en un tram estatal del 10,05% i un altre autonòmic del 4,45%. La suma de tots dos equi-

val al 15% total. Es podrà donar la circumstància que el govern retiri la desgravació estatal, però que algunes comunitats conservin la norma en el seu

costat autonòmic. En aquest cas, els compradors d’habitatge veuran reduïda la devolució d’hisenda, però no eliminada per complet.

Poden obtenir més informació sobre aquest tema en el servei d’assessorament econòmic-fiscal que ofereix la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona.


El Vendrell

| 29 de setembre de 2010

| 13

EL VENDRELL

El Vendrell tornarà a ‘respirar ceràmica’ aquesta tardor de 2010 Es mostraran de les obres dels artistes que van guanyar la V edició del certamen Biennal de Ceràmica del Vendrell

redacció, El Vendrell

L

’ Ajuntament del Vendrell inicia una nova tardor en què la ceràmica tindrà un paper rellevant en la programació cultural del municipi. La V Biennal de Ceràmica del

Vendrell, serà protagonista a través de l’exposició dels artistes que van guanyar aquesta edició del certamen. Serà de l’1 al 30 d’octubre a la Sala Portal del Pardo i hi participaran les obres dels ceramistes Rafael Pérez, guanyador del primer premi, Eulàlia Oliver, segon premi, i la israeliana Orly Nezer, que

va aconseguir el tercer premi. Aquesta mostra es complementarà amb una altra que acollirà el Museu Deu al voltant de la col·lecció “Terres”, de Madola, que es podrà veure de l’1 d’octubre al 27 de febrer de 2011, una retrospectiva de l’obra d’aquesta artista barcelonina amb les peces de gran format

Nous equipaments per incrementar la pràctica d’esport al Vendrell La recta final dels treballs de l’equipament esportiu de l’antic Club de Tennis de la Carretera de Sant Vicenç al Vendrell ja s’ha iniciat. L’Ajuntament, a través de l’empresa municipal El Vendrell Esport i Lleure, ja treballa en la construcció de tres pistes de pàdel i una pista poliesportiva coberta de 24x45 metres on està previst ubicar-hi una pista de tennis coberta, pistes de mini bàsquet, mini handbol i també pistes reglamentàries d’aquests esports. Cal destacar el sistema de cobertura desmuntable que s’instal·-

larà i que permetrà convertir aquesta instal·lació en un pavelló totalment tancat. S’espera que el proper mes de febrer ja entrin en funcionament el pavelló i les pistes de pàdel. La voluntat d’aquest projecte, tal i com destaca el regidor d’Esport de l’Ajuntament del Vendrell, Jaume Domingo, és “ampliar l’oferta de la que a l’actualitat disposem als pavellons municipals i poder gaudir de més instal·lacions per les escoles esportives dels nens i nenes del nostre municipi”. En aquesta passada temporada aproxima-

dament han fet esport uns 900 nens i nenes del Vendrell. A aquests s’han de sumar un total de més de 350 esportistes juvenils i adults federats al municipi i 250 dels equips aficionats de petanca i futbol als quals la propera temporada se sumaran noves lligues d’handbol i bàsquet. Per aquest motiu, Domingo assegurava que “cal seguir en aquesta línia ja que cada cop són més els esportistes amb els que compta el Vendrell i, disposar de nous equipaments, és un bon estímul perquè aquesta xifra continuï creixent”.

més significatives que ha anat elaborant al seu taller des de 1960. Una de les obres de Madola, a més, romandrà al Museu Deu un cop finalitzi l’exposició i s’instal·larà al jardí de l’equipament, com va destacar la directora del Museu Deu, Núria Payán. Madola també exposarà les seves peces de format més petit en una altra exposició, “Urnes”, aquest cop a la galeria de Camil·la Pérez, fins al 30 de novembre. Payán i la presidenta de la comissió de Ceràmica del Vendrell, Camil·la Pérez, van acompanyar el regidor de l’equip de govern Raül Buira, en la presentació de les activitats de ceràmica d’enguany. Buira va assenyalar que aquesta tardor al Vendrell “es respirarà ceràmica” i va explicar que a més de les exposicions destacades i les conferències programades, enguany hi ha una novetat important, el projecte “Enrajolem!”. Aquest és un certamen que ha permès reunir més de 300 rajoles d’arreu del món per crear una obra col·lectiva que s’està instal·lant al passeig de les Bòbiles. L’obra s’inaugurarà el proper 15 d’octubre, coincidint amb la Fira de Santa Teresa.

BAIX PENEDÈS DENTAL, S.L.

Especialidades:

- Odontología general - Ortodoncia - TAC y radiología digital - Implantología - Odontopediatría - Cirugia máxilo-facial - Periodoncia - Estética - ATM y oclusión Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123 - Endodoncia C/Cerdanya, 12, primera planta - Prótesis Dr. Carlos Vicente Bosqued COEC 1553

43700 El Vendrell


14 | Baix Penedès

29 de setembre de 2010 |

Baix Penedès

Empresaris del Penedès i Tarragona, satisfets amb el projecte de centre intermodal Els presidents de les organitzacions empresarials UEP i CEPTA valoren davant de la premsa aquest i altres temes com la vaga general o la Reforma Laboral redacció, Coma-ruga

E

ls presidents de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), Albert Calzada, i de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), Josep Antoni Belmonte, s’han reunit amb la premsa del Penedès i de les comarques de Tarragona comentar àmpliament temes d’actualitat i essencials pel territori. Òbviament, el Centre Intermodal del Penedès (CIM) va ocupar un lloc clau en el llistat de temes tractats. Tan la UEP com la CEPTA es van mostrar satisfetes amb el projecte presentat que consideren respectuós i sensible amb les necessitats d’aquest territori.

Reforma Laboral i Vaga Tant la UEP com la CEPTA qualifiquen la reforma laboral com a “tardana, insuficient i transitòria” i han recordat que “els empresaris no demanen un abaratiment de l’acomiadament, sinó un mercat laboral realment eficaç i flexible”. Pel que fa a la vaga general, els representants empresarials asseguren no tenir res a dir-hi ja que és “una protesta contra la Reforma Laboral, la reforma de les pensions i les mesures econòmiques del Govern Central, és doncs una vaga convocada estrictament contra el govern”. En aquest sentit, han aportat les conclusions d’un estudi propi elaborat per CERES que deixa clar que la ciutadania veu com a responsables de la crisi econòmica principalment l’Administració i les entitats financeres. Han recordat, però, que “de la mateixa manera que es respecta el dret de vaga, s’han de respectar igualment el dret dels empresaris i treballadors que no la vulguin fer”.

Corredor del Mediterrani Pel que fa als aspectes concrets que afecten el territori, han destacat com a imprescindible el

desenvolupament del Corredor Mediterrani, “una obra estratègica fonamental pel transport de mercaderies ràpid i eficaç entre Tarragona, el Penedès i Europa per via fèrria”. Pensant en la competitivitat empresarial i en augmentar l’atractiu del territori per atreure noves companyies i activitats, tant Calzada, president de la UEP com Belmonte, de CEPTA han destacat també la prioritat de “potenciar el Port de Tarragona com a infraestructura realment competitiva i alternativa real al monopoli del Port de Barcelona en el transport marítim de mercaderies. Cal però, millorar-ne les comunicacions, especialment amb ferrocarril”.

Logis Penedès Dins d’aquest Corredor Mediterrani s’hi ha d’ubicar també el futur LOGIS o Centre Intermodal Penedès (CIP), projectat als termes municipals de Banyeres del Penedès i L’Arboç. Actualment el Pla director Urbanístic i els estudis justificatius es troben en procés d’exposició pú-

Faran un seguiment del CIM per garantir que serveixi d’estímul per a les empreses

blica i s’espera que estigui aprovat, com a molt tard, el primer trimestre de 2011, un cop superat el període d’al·legacions. Les obres, amb el complex en funcionament, podrien estar enllestides el 2015. UEP i CEPTA, com ja es van comprometre fa temps, han analitzat en profunditat la documentació publicada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i n’han extret conclusions. Consideren que “fins ara s’hauria d’haver informat més de com evolucionava el projecte, però ara mateix, l’estudi publicat sembla prou acurat, detallat, meditat i, sobretot, respectuós i sensible amb les necessitats del territori”. Consideren la seva dimensió final, 177 hectàrees, adient i gens

Ambdues organitzacions qualifiquen la vaga com una protesta directa contra l’actuació del Govern

exagerada, i troben molt positiva l’aposta per una intermodalitat que combini el transport per carretera amb el ferroviari. A més, creuen “adequades les mesures de protecció mediambiental en punts protegits com la Riera de Marmellar o el camí del Papiol i la protecció acústica del municipi de Banyeres amb la construcció d’una nova variant que eviti el pas del trànsit pesant per la població”. Des d’ara, però, asseguren que “seguiran de prop l’evolució del CIP, per assegurar-se que es el projecte esdevingui realment positiu pel Penedès, ja que un nou focus d’ocupació i d’activitat és molt necessari, sempre i quan es faci com cal i serveixi d’estímul real per les empreses i treballadors de la comarca”.

Assemblea de la plataforma ‘No Fem el CIM’ La plataforma No Fem el CIM celebra aquesta setmana una “Assemblea General” per explicar les al·legacions que es presentaran al Pla Director Urbanístic del Logis Penedès i per exposar i debatre per que volen un Penedès sense logística. Al tancament d’aquesta edició encara no s’havia celebrat però cal recordar que aquesta plataforma creada l’any 2003 té com a principals objectius aturar la construcció del CIM; informar als ciutadans del Penedès del projecte; i oferir alternatives del que realment necessita la societat penedesenca. La setmana vinent recollirem les conclusions de l‘assemblea.


Comarques

| 29 de setembre de 2010

| 15

COMARQUES

Objectiu: Israel Captar el turista israelià, repte de la marca Costa Daurada El país jueu es confirma com a mercat emergent amb un índex d’atur de només el 7’4% en una població estable de més de set milions d’habitants molt habituats al viatges turístics De la mateixa manera, també s’han programat trobades amb agents turístics de les comarques tarragonines per facilitar la xarxa de contactes. De la seva banda, l’Associació d’Agències de Viatge elaborarà també un llistat de serveis i establiments que puguin ser d’interès per al turista israelià.

Perfil del turista Israelià

D

esprés de la ronda de converses mantingudes aquest estiu amb els principals touroperadors israelians, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha programat una sèrie d’estades professionals per donar a conèixer la Costa Daurada com a destinació idònia per als turistes d’aquest mercat emergent. L’objectiu és posicionar-se amb força a Israel, especialment ara que el país mostra signes de recuperació econòmica, i aprofitar la davallada en la demanda que estan patint algunes de les destinacions tradicionals del turista israelià. L’objectiu del PTDT és donar a conèixer la Costa Daurada i consolidar la destinació com a alternativa nova i diferent en un mercat que es troba en una situació de canvis constants, marcats per la inestable situació econòmica i pel canvi de comportament dels seus turistes. Actualment, els touroperadors (TT.OO) israelians tenen problemes d’enllaç amb destinacions que, fins ara, presentaven un fluxe natural de visitants d’Israel, com ara Turquia. Els TT.OO locals estan apostant en l’actualitat per obrint-se a nous mercats, motiu pel qual

els responsables de la Costa Daurada consideren que el moment actual és idoni per traslladar els seus atractius al mercat israelià. El passat mes de juliol, una ronda de presentacions de la marca Costa Daurada als principals TT.OO d’Israel va servir perquè els professionals del PTDT coneguessin el perfil de la demanda de turistes d’aquest país i les seves necessitats en matèria de destinacions d’oci. Fruit d’aquestes reunions, durant la tardor continuaran els contactes amb els TT.OO Arkia, que ofereix serveis de touroperació i companyia aèria i concentra 600 seients setmanals que enllacen Barcelona amb el mercat israelià; Natour, que compta amb companyia aèria pròpia i és el TT.OO més antic d’Israel; Ophir Tours i Flying Carpet, que compta amb un vol diari a Barcelona. Els contactes s’intensificaran durant els propers mesos amb diversos fam trips (viatges d’exploració dels TT.OO d’Israel a la Costa Daurada) en els quals es visitaran els principals centres d’interès patrimonial, històric i cultural de la costa Daurada, així com els establiments de quatre estrelles que, per la seva dimensió i serveis, puguin respondre millor a les necessitats dels touroperadors israelians.

La primera ronda de converses amb els TT.OO israelians va ser per establir un retrat tipus dels turistes d’aquest país, perfil que servirà de referent per presentar la Costa Daurada en els fam trips que s’estan programant. El viatger procedent d’Israel és molt actiu i cosmopolita. Les dades assenyalen que la franja majoritària d’edat del turista israelià oscil·la entre els 35 i els 64 anys –en una etapa d’assentament laboral i, per tant, econòmic– i que una de les principals motivacions per emprendre un viatge d’oci és “desconnectar i trencar amb la rutina”. Tot i que és molt usual que els joves es prenguin un any sabàtic després d’haver finalitzat el servei militar, que es compleix als 21 anys, els joves no suposen un percentatge elevat de visitants. Els viatges de negocis se situen en el 20% del volum total de desplaçaments a l’estranger del turista israelià, enfront del 80% de quota que s’enduen els viatges de plaer. Pel que fa a la seva situació socioeconòmica, Israel és un país amb una població de 7,4 milions d’habitants. La renda per capita és de 28.868 dòlars. La previsió de creixement econòmic a finals de 2010 se situa en poc més del 3% i la inflació en el 3,5%. El dèficit pressupostari és del 2,5% i l’atur del 7,4%, dades que fan pensar que l’economia israeliana ha superat els moments més difícils de la crisi i ja es troba en el camí de la recuperació, el que reforça la seva condició de mercat emergent.

JOAN AREGIO PRESIDENT PATRONAT TURISME DIPUTACIÓ TGNA

Turisme, naturalment Aquest 27 de setembre s’ha celebrat el Dia del Turisme a tot el món. En aquesta nova edició, els organismes internacionals han decidit dedicar encertadament aquesta jornada a la biodiversitat biològica com a element clau per al turisme del futur, així com per al desenvolupament sostenible de les societats d’arreu del planeta. El nostre territori, afortunat per la presència de grans espais naturals i ecosistemes marins, fluvials, agrícoles i forestals únics a Europa, no ha de ser una excepció. Tot al contrari, un dels principals objectius del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona és que les nostres marques turístiques (Costa Daurada i Terres de l’Ebre) serveixin de model de gestió per a la resta. El Patronat de Turisme de la Diputació, en col·laboració amb els agents turístics i els patronats municipals del territori, desenvolupa des de fa anys una important política d’actuacions adreçades a millorar els serveis i les condicions per al desenvolupament turístic de les nostres comarques sent respectuosos amb el medi ambient i, en la mesura del possible, impulsant la recuperació dels espais naturals i ecosistemes afectats per la incident activitat de l’home. Els resultats assolits amb experiències com ara la recuperació de les Vies Verdes, la promoció del Birdwatching (observació d’ocells) o el senderisme ens han refermat en la nostra idea que la millor manera per preservar els nostres espais naturals i la seva valuosa biodiversitat és, precisament, apostant pel desenvolupament econòmic del territori amb el turisme com a màxim dinamitzador. Des de temps ancestrals, la natura ha estat extremadament generosa amb la nostra terra, dotant-la de platges idíl·liques, cales verges, muntanyes imponents, espais naturals irrepetibles, ecosistemes únics, restes arqueològiques, rutes monumentals i una rica gastronomia marcada pels productes de la terra i el mar i per l’internacionalment reconegut estil de vida mediterrani. En pocs llocs del món el visitant pot gaudir en una mateixa regió de tanta varietat i excel·lència com a casa nostra. I més encara si parlem de biodiversitat, ja que les nostres comarques presenten ecosistemes d’alt interès per als amants de natura, oferint un dels litorals més ben conservats de la Mediterrània i la riquesa del curs del Riu Ebre, el seu delta i la desembocadura al mar. Aquests espais, la gestió turística dels quals és reconeguda internacionalment, presenten un estat de conservació excepcional i constitueixen l’hàbitat natural per a nombroses espècies protegides i importants colònies d’aus que hi troben refugi en els seus processos migratoris. Poder experimentar totes i cadascuna de les possibilitats que ofereixen les comarques de Tarragona és a dia d’avui -i més en els moments actuals d’incipient desenvolupament industrial i logístic-, un autèntic luxe tant per als que tenim la sort de viure-hi com per als milions de turistes que ens visiten cada any. I és aquí on vull reivindicar el paper que el turisme ha exercit perquè tots puguem gaudir-ne actualment d’aquesta realitat. L’activitat turística, dinamitzadora natural i sustentada en les virtuts de la nostra privilegiada geografia, ha liderat el desenvolupament social i econòmic de les nostres comarques durant dècades. Ara, quan la consciència sobre la importància de la biodiversitat i del medi ambient és més generalitzada i fins i tot es replanteja els models de desenvolupament econòmic de països sencers, la nostra major garantia de futur és l’existència d’un sector turístic organitzat, responsable i respectuós amb l’entorn que tant bé ens ha tractat. D’aquí que consideri encertat que El Dia Internacional del Turisme d’enguany es dediqui a la biodiversitat biològica. Confiem que els actes que es realitzin avui a tots els punts del planeta ajudin a transmetre el missatge al món del turisme. A Tarragona, ja l’hem fet nostre.


16 | Eleccions

29 de setembre de 2010 |

POLÍTICA

Artur Mas (CiU) i José Montilla (PSC) senten les bases per a un cara a cara televisiu Seria el primer que es fa entre president i líder de l’oposició des de 1980

notíciestgn, Tarragona

T

ots els partits polítics catalans es troben ja plenament dedicats a la campanya electoral que ha de portar a la cita amb les urnes per escollir el nou govern de la Generalitat de Catalunya el pròxim diumenge 28 de novembre. La importància de les eleccions d’aquesta tardor pot provocar que, per primera vegada en l’actual època democràtica, se celebri un debat televisiu cara a cara entre l’actual president, José Montilla (PSC), i l’aspirant a rellevar-lo, Artur Mas (CiU). Tot i que la resta de forces polítiques critiquen el que consideren un intent de PSC i CiU de monopolitzar les eleccions autonòmiques d’aquest 2010, el cert és que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tindran en el debat televisat cara a cara un oportunitat d’or de comparar les virtuts i els programes electorals dels dos aspirants a ocupar la presidència de la

Generalitat durant la pròxima legislatura. I és que, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, o bé Artur Mas (guanyador en les dues darreres cita amb les urnes) o José Montilla (president en la darrera legislatura gràcies al pacte tripartit), serà el màxim representant de la Generalitat durant els pròxims 4 anys a partir del 28 de novembre. Segons Artur Mas, el cara a cara - la data del qual encara no està definida- “és bo per a la democràcia i la gent té el dret de saber com pensen i quina capacitat de debat presenten els dos principals candidats a les eleccions”. El líder de CiU recorda que el passat 22 de setembre la seva formació havia demanat per carta al President José Montilla la celebració d’aquest debat per televisió. Pel que fa a la proposta de Joan Puigcercòs (candidat d’ERC) de fer un cara a cara entre CiU i PSC contra la formació republicana, Mas assegura que “és original”, però li ha advertit que “el dia que el Sr. Puigcercòs

representi un de les dues forces que pot aspirar a la presidència del país li tocara a ell”. El convergent recorda que en les eleccions generals es van produir un parell de cara a cara entre el president de l’Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder del PP, Mariano Rajoy. “Ara em toca a mi amb Montilla”, assegura. José Montilla, de la seva banda, ha acceptat fa pocs dies batre’s amb el líder de CiU, Artur Mas, en un o més debats, que es concretaran una vegada es convoquin oficialment les eleccions, segons va exposar durant una entrevista a RAC 1. En les eleccions autonòmiques de 2006 el cara a cara no va ser possible malgrat les reiterades peticions de CiU, segons Montilla per manca d’acord. “Aquesta vegada hi ha una oportunitat i estic convençut que no serà així”, va manifestar el primer secretari del PSC. Des de l’altre costat de la trinxera, Mas va exposar que CiU ja va reclamar un cara a cara fa quatre anys, però que el PSC llavors es va negar.

“Ara sembla que ho demanen; celebro que estiguin disposats”, va ironitzar. Ni Pasqual Maragall en el primer tripartit ni Pujol durant els seus 23 anys com president van voler sotmetre’s a duels televisius d’aquest tipus. Segons han recollit alguns mitjans de comunicació en els darrers dies, el director de campanya electoral de CiU, David Madí, va enviar una carta al seu homòleg del PSC, Jaume Collboni, on li va plantejar una reunió “pública o discreta” en els propers dies per concretar els cara a cara entre Mas i Montilla. En la carta es recorda que fins a cinc mitjans de comunicació –RTVE, Grup Godó, Cadena Ser, Antena 3 i Canal Català–s’han ofert a retransmetre el debat. Amb tota seguretat Tv3 també acabarà proposant-ne un, una vegada s’hagi “aprovat el pla de cobertura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals”, afegiria el text. Pel que fa a les queixes d’ERC, PPC i IC-Verds acusant els dos principals partits catalans de

voler polaritzar la campanya electoral, el president Montilla assegura que “no es busca obviar la resta de formacions. Hi haurà oportunitats per a tots els caps de llista durant la campanya electoral”, assegura José Montilla.

El dia del Barça-Madrid Encara es desconeix si la cita amb a les urnes coincidirà amb la jornada de celebració del partit que ha d’enfrontar FC Barcelona i Reial Madrid en el campionat de Primera Divisió de la LFP en la jornada del 28 de novembre. El cert és que, seguint criteris esportius i televisius, l’enfrontament s’hauria de celebrar el mateix diumenge a les 21.00h, un cop ja s’haguessin tancat les urnes i en ple recompte de l’escrutini. El FC Barcelona s’ha mostrat inicialment partidari de jugar el diumenge, ja que així disposaria d’una jornada més per preparar el matx després de la jornada de Champions intersetmanal. La data definitiva no se sabrà fins pocs dies abans.


Eleccions

| 29 de setembre de 2010

| 17

POLÍTICA

Luna (PPC): “El 28N és una oportunitat per als barris i pobles de la província”

El cap de llista del PPC per Tarragona, Rafa Luna, juntament amb el Grup Municipal del PP a l’ajuntament de Tarragona, encapçalat pel seu Portaveu, Alejandro Fernández, va obrir la setmana passada la carpa de campanya del Partit Popular de Catalunya al Mercat de Torreforta.

La formació conservadora va presentar les seves propostes en matèria d’educació i immigració. Segons Luna, “hem portat la carpa a Torreforta perquè creiem que les eleccions del 28 de novembre són una oportunitat per els barris de totes les ciutats i pobles de la província. Els barris són els que han ha-

gut d’assumir el fenomen de la immigració i, segrestats per discursos políticament correctes, veuen com sorgeixen problemes als que cal donar-hi resposta. El Partit Popular escolta al ciutadà”. La carpa de campanya del Partit Popular serà present en diferents municipis de la província de Tarragona.

ERC anuncia que ‘si és forta’ evitarà que el cementiri nuclear vagi a Ascó El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha participat en el vermut popular contra el cementiri de residus nuclears que ha organitzat el partit aquest cap de setmana a Miravet i que ha aplegat més de tres-centes persones. El líder republicà ha manifestat que “s’ha organitzat aquest acte reivindicatiu per reafirmar que “a Esquerra no volem el cementiri de residus nuclears ni a Ascó ni al País Valencià”. El candidat a la presidència de la Generalitat ha clos també una jornada de treball dels quadres de la demarcació de Tarragona, en la qual, el cap de llista d’aquesta circumscripció, Sergi de los Rios, ha esperonat els assistents a treballar per repetir els bons resultats d’Esquerra de 2003 i 2006 que van permetre treure tres diputats a la demar-

cació, ja que la feina realitzada en les dues darreres legislatures avalen la idoneïtat que Tarragona tingui tres diputats territorials d’Esquerra. “Els nostres diputats diuen el mateix a les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona, a Barcelona i a Madrid, ho vam demostrar amb la lluita contra el PHN i ho estem demostrant també amb la lluita contra el magatzem nuclear”, ha dit De los Rios. A Miravet, Puigcercós ha destacat que fins ara Esquerra ha estat un factor important per aturar la instal·lació del cementiri a Ascó gràcies a “la força que Esquerra té al Govern i a les institucions del territori”. Puigcercós s’ha reafirmat en el seu compromís de seguir lluitant contra la instal·lació del cementiri i ha denunciat que “alguns volen avantposar

interessos econòmics de grans grups o companyies pel damunt dels interessos de la gent i del territori”. Puigcercós ha assegurat que “si Esquerra és forta aturarem el cementiri nuclear, com ja vam fer amb el transvasament, per això necessitem gent valenta com la de Tarragona per canviar el curs de la història, també a nivell nacional”. Per acabar amb aquest tema el president republicà ha acusat el govern espanyol de frívol i de manca de seriositat. Pel que fa a la vaga general, el president D’ERC ha animat els Catalans a sumar-s’hi, tot i que “cal catalanitzar-la” i ha considerat que “Catalunya té moltes raons per fer una vaga política de protesta contra el govern espanyol per denunciar els greuges i la falta de compromís de l’Estat amb el país”.

Carretero (Reagrupament): “Al 95% dels empresaris els afavoriria la independència” La intervenció del president de Reagrupament, Joan Carretero, va inaugurar el dilluns 20 de setembre el cicle de debats oberts que la CEPTA ha organitzat amb els candidats dels principals partits polítics que opten als escons del Parlament català. Durant la seva intervenció, Carretero –que va parlar junt amb el candidat de Reagrupament per les comarques de Tarragona, Ferran Pujol– va articular un discurs centrat en la independència de l’Estat català, la regeneració democràtica i l’impuls de la productivitat en el món del treball. “Si hi ha majoria absoluta de Diputats del Parlament que aprovin la independència, això ja està fet”, així de contundent es va mostrar el president de Reagrupament, Joan Carretero. El màxim responsable de Reagrupament defensa en tot moment la independència de l’Estat de català com una opció que s’ha de prendre “d’una vegada” i ha destacat que “ara ja ningú ens pot aturar i la única dificultat és que la gent voti per la independència”. El discurs de Carretero, que va assistir a les jornades de CEP-

TA junt amb el candidat de la formació política a la província de Tarragona, va punxar de ple en l’actual situació econòmica. En aquest sentit, el líder de Reagrupament va manifestar que un dels grans problemes de la crisi és que encara “queda molt per treballar per assolir la màxima productivitat i rendiment del treball que cal per sortir de la crisi” i, en el torn de preguntes, va manifestar que “al 95% dels empresaris els convindria la independència”. Durant la seva intervenció a la confederació empresarial, Carretero també va fer èmfasi en la necessitat d’impulsar un sistema educatiu que, com ara, garanteixi l’accés a tothom però que també aposti per l’excel·lència i va manifestar que “la mediocritat és gairebé una virtut en el país on vivim i això ha de canviar”. Per últim, el discurs de Reagrupament també es va centrar en la necessitat d’establir, d’una vegada per totes, un control estricte de la despesa pública. “Encara ningú ha donat la llista exacta quines empreses s’enduen els contractes de les administracions i això hauria de se públic”.

Via Augusta, 69 Garantia: Rambla Nova, 123 baixos - TARRAGONA

170.000€

CASAS NUEVAS EN BELLVEI 3 y 4 dormitorios con garaje

FINCAS ARMENGOL 977 66 40 35

www.fincasarmengol.net


18 | Castells

29 de setembre de 2010 |

CONCURS DE CASTELLS 2010 L’espectacle casteller més gran del món

Tot a punt per a la gran cita castellera Aquest diumenge 3 d’octubre la remodelada plaça de Braus de Tarragona, la Tarraco Arena Plaça, acull la trobada castellera més important de la temporada Les colles tindran un temps màxim per a realitzar els seus castells redacció, Tarragona

L

’expectació és màxima aquesta setmana a tot el món casteller per l’esperada arribada del XXIIIè Concurs de Castells de Tarragona, celebrat aquest 2010 a la Tarraco Arena Plaça (TAP), tal com des de la Diputació de Tarragona han decidit anomenar la plaça de Braus de la ciutat un cop totalment remodelada i adaptada per a la celebració de tota mena d’esdeveniments. L’aforament del recinte, de 6.000 localitats, es quedarà totalment petit aquest diumenge dia 3 d’octubre. De fet, les entrades per tal d’assistir a l’espectacle casteller més gran del món -tal com diu l’eslògan publicitari de l’edició del concurs d’enguany- es van esgotar al cap de pocs minuts de posar-les a la venda. La febre castellera continua a la ciutat de Tarragona. Després d’unes festes de Santa Tecla marcada per l’èxit de les colles locals, aquest diumenge ater· ren a la capital tarragonina les 14 millors colles del moment amb motiu de la celebració del XXIIIè Concurs de Castells de Tarragona. Com a fet destacat d’última jora, cal dir que el Jurat del XXIII Concurs de Cas· tells de Tarragona, reunit el passat dilluns dia 20, va acor· dar l’establiment d’uns temps concrets per a l’inici dels cas· tells que les colles poden exe· cutar en solitari. La decisió ha estat presa recollint la volun· tat de l’organització d’agilitar al màxim el desenvolupament del certamen. En aquest sentit, les pautes aplicades pel Jurat corresponen a la lògica esta· blerta en les actuacions i te· nen com a finalitat evitar que es produeixin endarreriments

injustificats. Les colles dispo· saran doncs de tres temps di· ferents per a muntar els seus castells, en funció de la seva complexitat: Així, els castells de 9 de la gamma bàsica (3 i 4 folrats), així com el 9de8 i 3de8 per sota tindran 15 minuts. La res· ta de castells amb folre i els de gamma extra sense folre 3de9sf, 4de9sf i 2de8sf tindran 20 minuts. Les construccions que tinguin manilles tindran 25 minuts. En aquests períodes de temps estan inclosos també el peu desmuntat que poden realitzar les colles en cada cas. És a dir, que els temps mar· cats són per a la totalitat de la ronda. El rellotge començarà a marcar a partir que el pre· sentador del Concurs anunciï a les colles que poden muntar el seu castell i finalitzarà en el moment que els segons es col· loquin al seu lloc. Les construccions puntuades per sota del 4de9 amb folre no

formen part d’aquests temps, ja que estan incloses en ronda conjunta. De fet, el Jurat del Concurs de Castells 2008 ja va prendre un acord similar, tot i que en aquesta ocasió els temps s’han modificat lleugerament a la baixa. El jurat considerarà que es produeix un “endarreriment injustificat”, en el sentit de l’article 9, a l’hora d’iniciar l’intent corresponent per part d’una colla que actua en solita· ri, quan la colla, després d’ha· ver-li estat comunicat per part del presentador que pot inici· ar el seu intent de castell, no ho faci en els següents temps d’execució: 15 minuts per executar els castells 4 de 9 f, 3 de 9 f, 9 de 8 i 3 de 8 ps. 20 minuts per executar els castells 5 de 9 f, 4 de 9 fa, 3 de 9 fa, 4 de 9 sf, 2 de 8 sf, 2 de 9 sm, p de 7 sf, 3 de 9 sf, 5 de 9 sf, 3 de 10 sm i 4 de 10 sm.

25 minuts per executar els castells 2 de 9 fm, p de 8 fm, 3 de 10 fm, 4 de 10 fm i p de 9 fmp. Els períodes d’execució esta· blerts en el punt 1 d’aquest acord abasten la totalitat de l’intent; és a dir, el peu des· muntat que poden realitzar les colles en cada intent està inclòs també dins d’aquests períodes. 5 minuts abans d’ex· haurir-se el temps per execu· tar el castell, l’organització advertirà la colla a través del seu delegat de plaça que li res· ta aquest temps per a realitzar la seva construcció. S’entendrà que una colla comença a inici· ar l’intent corresponent en el moment que el segon o segons són situats al seu lloc (en el cas del 3 de 8 ps, en el moment que els dosos són situats da· munt dels quints). Quan una colla incorri en un endarreri· ment injustificat, d’acord amb la interpretació que es fa en els punts anteriors, el jurat retira·

rà a la colla el dret a prendre part en la ronda corresponent. El Jurat d’aquesta edició està presidit per Santi Terraza i sis persones proposades per les sis primeres colles en la classifica· ció del Concurs de 2008: Eloi Miralles (a proposta dels Caste· llers de Vilafranca), Joan Vila· ró (a proposta de la Colla Vella dels Xiquets de Valls), Fran· cesc Sánchez (a proposta de la Colla Joves Xiquets de Valls), Pere Ferrando (a proposta dels Capgrossos de Mataró), Màrius Castellví (a proposta de la Co· lla Jove Xiquets de Tarragona) i Joaquim Andrés (a proposta dels Castellers de Sants). Les colles classificades ultimen aquests dies les seves millors construccions un cop definit l’ordre d’actuació en el sorteig que celebrat al teatre Metropol de Tarragona. La sort ha volgut que sigui la Colla Jove Xiquets de Tarragona l’encarregada d’obrir la plaça (veure gràfic d’aquesta pàgina).


Castells

| 29 de setembre de 2010

jaume rosset i llobet Director Científic i Mèdic de la Coordinadora de Colles Castellers

| 19

CONCURS DE CASTELLS 2010 L’entrevista

“La participació del metge especialitzat ha ajudat a modernitzar la tradició castellera” Òliver Márquez, Barcelona

J

aume Rosset és una eminència en medicina esportiva i juga un paper fonamental dins del món casteller. La seva tasca és aconseguir fer dels castells una activitat cada vegada més segura. Des de ben petit, contagiat pel seu pare, va començar a sentir la màgia al apropar-se a la pinya dels castells. L’any 1992 va entrar a formar part dels Minyons de Terrassa i va ser llavors quan allà on hi havia vist màgia hi va veure tècnica, esforç, lesions... Al poc temps va començar a crear programes de preparació física pels castellers, a formar part dels primers estudis de prevenció de lesions al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat... La seva tesis doctoral va centrar-se en l’esforç que es fa fent castells i les seves repercussions. Des d’aleshores, medicina i castells han anat de la mà en la seva vida. Vostè que és considera: més metge o més casteller? La major part d’hores del dia faig de metge. Fins i tot quan soc a plaça, fent castells, sovint em toca fer de metge. Per tant em reconec més com a metge que no pas com a casteller. L’atenció mèdica dels castellers és diferent a la que poden necessitar els assidus a algunes pràctiques esportives? No hi ha cap lesió que només es trobi als castells. Tot i així, com passa en altres àmbits d’especialització, sí que és molt important que el professional de la salut que atén un casteller conegui i entengui bé quines són les característiques de l’activitat que ha generat la lesió i a la qual s’haurà de reincorporar. Jo sempre he pensat que tenir un metge a la colla, ni que sigui un metge molt prudent, més aviat facilita la reincorporació precoç després d’una lesió que no pas l’obstaculitza. Un metge que no conegui els castells tendirà a curar-se en salut, retardar la reincorporació o, fins i tot, desaconsellarà. El metge coneixedor del terreny que tre-

pitja podrà avaluar i prendre decisions més ajustades a la realitat. Moltes vegades ha visitat a la consulta castellers que els havien prohibit seguir fent castells on no he sabut trobar la justificació mèdica de la prohibició, més enllà del desconeixement . Quina preparació física és la més adient per fer castells. És recomanable la realització d’exercicis concrets per evitar possibles lesions? No hi ha dubte que estar ben preparat físicament millora el rendiment i disminueix el risc de lesions. Això és així en tots els àmbits en que hi ha un cert grau d’activitat física. Per la majoria de castellers, fer uns senzills exercicis de mobilitat i estirament abans de fer els castells evitaria algunes lesions. Encara millor si, a més, es realitza una activitat física regular de tipus aeròbica (bicicleta, natació, caminar, ballar...). Per algunes posicions concretes, sobretot del tronc, la musculació d’algunes zones del cos també és important i útil. Qualsevol persona pot ser apta per fer castells? Suposo que no és el mateix prepararse per fer de pinya que per fer de ‘dos’ o de ‘terç’. Una de tantes coses que fan dels castells una activitat incomparable és que, per fer-lo, no cal tenir cap condició especial. Això no vol dir que tothom pot fer d’enxaneta o de baix. Per a cada posició hi ha unes constitucions i condicions físiques ideals i un entrenament específic. Però, tothom que vulgui fer castells pot trobar un lloc a la colla on sentir-se partícip de la construcció aportant les seves virtuts sense que les seves mancances siguin un impediment. Quan apareix la necessitat de crear una ‘especialitat mèdica’ per a atendre el món casteller? El paper d’un metge en els castells no només es centra en l’atenció de lesions, que com hem dit abans ja necessita una certa especialització. Els metges i altres professionals de la salut podem aportar, i penso que hem aportat ja força coses,

Perfil Currículum mèdic: Metge especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, especialista en medicina de l’esport, doctor en medicina i cirurgia. Director mèdic de l’Institut de Fisiologia i Medicina de l’Art-Terrassa, un dels principals centres a Europa destinats al tractament de les dolences dels músics i els ballarins.

tectar aquells rics que valgui la pena protegir i que la protecció no generi més problemes que inconvenients. Després del casc i la protecció cervical per algunes posicions molt concretes de la pinya, poques coses més hauríem de veure.

a l’enriquiment dels castells, a ajudar-los a adaptar-se als requeriments de seguretat que la societat actual demanen, a allargar la vida activa dels castellers.., en definitiva, m’agradaria creure que la participació de metges que ens hem especialitzat en els castells ha fet d’aquesta activitat bicentenària un exemple de modernitat.

bitualment. Però, tot i que amb poca freqüència, algunes tenien conseqüències importants que vam considerar que valia la pena fer l’esforç per intentar evitar. El projecte va ser apassionant ja que va requerir crear un casc específic per aquesta activitat. Penso que els resultats demostren que el camí que vàrem emprendre era l’encertat.

D’aquí uns dies se celebra el tradicional Concurs de Castells de Tarragona. Què s’hi trobaran allà els equips sanitaris desplaçats per cobrir l’esdeveniment? En primer lloc es trobaran unes bones instal·lacions i unes bones condicions de treball. Sé de primera mà que, com els demés aspectes del concurs, els serveis mèdics estan molt ben planificats i dotats. Des del punt de vista de la feina que hauran de fer, sabem que, pel fet que es solen provar una proporció molt alta de castells límit, el percentatge de caigudes serà més alt que en altres actuacions i, per tant, hauran d’entendre algun lesionat. Però l’experiència ens diu que la majoria de castellers podran dinar a casa seva, encara que tard.

Parlem del casc, l’ús del qual ja s’ha estès a les colles. Vostè com castellers, hi està a favor? i com a metge? Com a màxim responsable del projecte que va portar a la seva implantació no seria massa lògic que no estigués a favor de la seva implantació. Les lesions cranials a la canalla no eren molt freqüents. Molt menys que la majoria d’activitats en les que participen els nens ha-

Alguns aficionats als castells poden denunciar que si anem afegint elements de seguretat als castells al final acabarem amb l’esperit d’aquesta tradició catalana... Sempre he volgut deixar molt clar que, si més no mentre jo sigui el responsable dels aspectes preventius de la Coordinadora, la intenció no és posar cuirasses a tots els castellers. L’objectiu que ens hem marcat és de-

Tinc entès que la seva colla (Minyons) no participa mai al concurs de Tarragona. Quina colla vol doncs que guanyi el pròxim 3 d’octubre? A mi m’agradaria que totes les colles se sentissin guanyadores del concurs; com a mínim del seu concurs individual. Això voldria dir que les colles haurien anat a fer els castells que tenien preparats i sé que se n’haurien sortit.

Currículum casteller: Membre dels Minyons de Terrassa. Director Científic i Mèdic de la Coordinadora de Colles Castellers. Membre del Foment de la Ciència i la Salut al Món Casteller. Autor de diversos estudis i publicacions sobre aspectes preventius i científics dels castells. Col·laborador en diversos programes de ràdio i televisió divulgant la vessant científica dels castells.


20 | Castells

29 de setembre de 2010 |

CONCURS DE CASTELLS 2010 XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

L’Hospital de Santa Tecla garanteix l’assistència sanitària durant la gran diada del món casteller El centre reforça els serveis de pediatria, radiologia i traumatologia i trasllada a la plaça un equip format per metges, infermeres i personal administratiu

U

na vegada més els professionals de l’Hospital de Santa Tecla són els encarregats de garantir l’assistència sanitària als participants i al públic de la gran cita castellera de la temporada. El diumenge 3 d’octubre prop de 10.000 persones (entre castellers i públic) ompliran de gom a gom la remodelada Tarraco Arena Plaça (TAP) amb motiu del XXIIIè Concurs de Castells. Coincidint amb la diada, l’Hospital de Santa Tecla posa en marxa un dispositiu especial per tal de garantir l’assistència sanitària als castellers a peu de plaça i, al mateix temps, reforça a l’hospital els seus seus serveis de radiologia, pediatia i traumatologia per tal de poder fer front als casos que requereixin la realització de proves mèdiques impossibles de fer a la plaça de Braus. El dispositiu sanitari, acordat amb el Patronat del Concurs de Castells, inclou la presència a plaça d’un equip integrat per set metges de la Unitat de Medicina Esportiva de la Xarxa, set infermeres i personal administratiu (admissions, informàtica i serveis) que vetllarà per la salut dels castellers i el públic aplegat a la plaça durant tot el concurs. L’hospital de Santa Tecla té una àmplia experiència en la

L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla s’ha encarregat històricament de subministrar assistència sanitària de primer nivell i a peu de plaça a les colles participants en el Concurs de Castells / Cedida

coordinació sanitària d’aquest esdeveniment bianual que se celebra a la capital tarragonina. Per això, edició rere edició, afegeix elements que ajuden a millorar els serveis sanitaris i al mateix temps garanteixen una atenció més ràpida i eficient a la plaça de Braus. Els equips mèdics de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Te-

cla, a banda dels equipaments tècnics i humans, es complementen amb la presència de 10 ambulàncies a la mateixa plaça i dos vehicles més medicalitzats. A més a més, l’organització ha posat un ‘vehicle llançadora’ que unirà contínuament la plaça de Braus amb el servei d’urgències de l’hospital tarragoní.

Xavier Oliach, director mèdic de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, és el màxim responsable del dispositiu sanitari durant el Concurs de Castells de Tarragona. A l’igual que amb motiu de les festes de Santa Tecla, l’hospital del centre de Tarragona es prepara per la gran afluència de persones a la ciutat i pel conseqüent in-

crement de la demanda d’assistència sanitària. “La gran majoria de casos que s’atenen durant el concurs de Castells són traumatologies i contusions de diversa consideració. També es diagnostiquen insolacions i mals de cap producte de calor o la manca d’hidratació d’aquelles persones que es passen una bona estona a peu dret a l’arena de la plaça”, assenyala directiu de la Xarxa de Santa Tecla. El Dr. Oliach assenyala que, a nivell sanitari, el Concurs de Castells presenta diversos trets diferencials que el fan especial. El primer, segons Oliach, és que “el casteller, quan es lesiona de poca importància, el que més vol és que l’atenguem el més ràpid possible per poderse reincorporar d’immediat al concurs. Per tant, els usuaris del dispositiu d’aquest dia 3 d’octubre reclamen una celeritat màxima en l’atenció”. El segon tret específic de la diada castellera és que “en tenir el punts d’atenció sanitària en dos emplaçaments diferents - a la plaça i a l’Hospital de Santa Tecla- fa que de vegades ens sigui complicat saber en tot moment on es troba una persona que estem atenent. Per solucionar aquesta complicació afegida gaudim d’un dispositiu especial de control que ens permet, juntament amb la informació


Castells

| 29 de setembre de 2010

| 21

CONCURS DE caSTELLS 2010 XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA En aquesta edició, la història clínica digitalitzada permetrà als professionals sanitaris de la plaça veure els resultats de radiografies, analítiques i altres proves mèdiques realitzades a castellers derivats a l’Hospital

que ens aporten els responsables de les ambulàncies i del vehicle llançadora, conèixer en tot moment si el pacient està sent atès a un dels serveis de l’Hospital, si ja ha tornat a plaça i fins i tot si ja ha estat donat d’alta i s’ha reincorporat amb la resta de la colla”. En aquest sentit, el director mèdic de l’Hospital de Santa Tecla destaca que la implantació de l’historial mèdic digitalitzat que des de fa anys aplica la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla a tots els seus centres permet a l’equip sanitari destinat a la plaça de Braus conèixer en tot moment quines proves i quin tractament s’està donant a un pacient traslladat a l’Hospital mentre se celebra el concurs. Això és molt útil, tant per la informació actualitzada que es pot donar als responsables de les colles castelleres sobre la situació de l’accidentat, com per als professionals sanitaris a l’hora de diagnosticar i donar l’alta mèdica amb celeritat i sense risc un cop aquest torni a la plaça. Els equips sanitaris desplaçats a la plaça de Braus (nova Tarraco Arena Plaça) treballaran des d’hores abans de l’inici del concurs fins a les nou del vespre. L’experiència d’anys anteriors confirma que, “un cop

CENTRO MÉDICO ROMA

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

XAVIER OLIACH DIRECTOR MÈDIC HOSPITAL SANT PAU I SANTA TECLA

‘El dispositiu està preparat per atendre tothom que estigui a plaça’

L’organització i l’ordre és la clau per al bon funcionament dels serveis assistencials durant la celebració del Concurs de Castells, que aplega més de 6.000 persones (entre públic i castellers) a la plaça de Braus de Tarragona / Cedida

finalitza el concurs, són molts els castellers que venen a rebre assitència de cops i altres traumatologies. N’hi ha molts que aguanten durant tota la jornada lesionats i prefereixen esperar per venir quan el concurs ja ha acabat”, assegura el Dr. Oliach. En aquest punt, és habitual que alguns castellers - en els casos més lleus- recorrin als serveis assistencials de la Xarxa de Santa Tecla un cop la diada ja ha finalitzat, ja sigui a la plaça o bé directament al servei d’urgències de l’Hospital de la Rambla Vella. Pel que fa al nombre d’assistències que es realitzen en una jornada com aquesta, a tall d’exemple, dir que en l’edició de 2008 els serveis assistencials desplaçats a

la plaça van atendre un total de 162 castellers, 25 dels quals van ser derivats als serveis de reforç de l’Hospital de Santa Tecla. D’aquests, un total de 15 van retornar a la plaça per continuar amb el concurs, mentre que la resta van haver d’abandonar-lo lesionats.

Reunió amb les colles El Dr. Oliach assegura que des de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla s’actua seguint les indicacions del Patronat de Castells, que és l’ens encarregat d’organitzar el concurs. A banda dels equips sanitaris, a la plaça aquells dia s’hi apleguen també dispositius de bombers, guàrdia urbana, Mossos d’Esquadra, Creu Roja, Protecció

Civil, Voluntariat i altres equips municipals. Tots ells han d’actuar coordinats. Per tot això, dies abans de la celebració del concurs hi ha reunions entre l’organització i tots els agents implicats per definir les pautes d’actuació i les responsabilitats de cadascun d’ells durant el dia de concurs. Pel que fa a l’assistència, els responsables de l’equip de l’Hospital de Santa Tecla mantenen una reunió informativa amb els caps de les colles participants per tal d’informar-los del funcionament del dispositiu sanitaris, la seva ubicació i la manera d’accedirhi, ja que, en un lloc on s’hi apleguen prop de 10.000 persones, la coordinació i l’ordre és la major garantia d’èxit.

Més de 10.000 persones (entre unes 6.000 de públic i unes 4.000 de colles castelleres) s’aplegaran a la plaça de Braus de Tarragona el diumenge 3 d’octubre. Tot i que els serveis assistencials de l’Hospital de Santa Tecla estan pensats per a atendre les necessitats dels castellers participants a plaça que puguin lesionar-se, el Dr. Oliach assegura que el dispositiu està preparat per a atendre qualsevol persona que ho requereixi i que estigui a la plaça durant la jornada festiva. El sistema de control i seguiment dels pacients atesos al servei assistencial, ubicat pròxim als antics estables, funciona gràcies a la col·locació de braçalets amb un codi numèric. Aquest codi permet fer el seguiment del pacient sense necessitat de perdre temps demanant-li les dades personals, especialment quan el servei està col·lapsat (normalment després de les actuacions de cadascuna de les colles) i els castellers requereixen atenció immediata. Les dades es demanen, doncs, posteriorment.


22 | Castells

29 de setembre de 2010 |

CONCURS DE CASTELLS 2010 40È ANIVERSARI COLLA XIQUETS DE TARRAGONA

Quatre dècades de Xiquets de Tarragona L’emblemàtica colla castellera commemora enguany la unió de la Vella de Tarragona i la Nova de Sant Magí l’any 1970 redacció, Tarragona

E

ls Xiquets de Tarragona compleixen enguany 40 anys d’història. 4 dècades de castells purament tarragonins que han omplerts places d’arreu de Catalunya. En aquest espai volem retre un petit homenatge a una de les entitats històriques de la capital tarragonina. La Colla de Castellers Xiquets de Tarragona es presenta oficialment el dia de Sant Tecla de l’any 1970. La colla és el resultat de la unió de les dues colles existents en aquell moment: la Vella de Tarragona i la Nova de Sant Magí. La decisió de fusió es va prendre a petició de l’ajuntament amb l’objectiu de reforçar el nivell casteller de la ciutat. Enguany, amb motiu del seu 40è aniversari s’han celebrat tot un seguit d’actes per commemorar les 4 dècades de castells i la seva gran aportació al món casteller tan arrelat a les nostres tradicions i la nostra identitat. El darrer acte celebrat s’ha fet coincidir amb les Festes de Santa Tecla, concretament el darrer 25 de setembre amb el l’homenatge

a tots els expresidents per la tasca realitzada al llarg dels 40 anys d’història de la Colla.

Els primers castells de vuit L’any 1981 els Xiquets aconsegueixen el primer quatre de vuit assolit per una colla tarragonina sense l’ajut d’altres castellers de fora. Però l’evolució dels Xiquets continua i és l’any 1984 quan escriuen una pàgina més de la seva història al carregar per primer cop el tres de vuit. Durant tota la dècada dels 80 la colla domina la gamma alta de set i manté temporada rere temporada els galons de vuit. Sempre, però, amb el sostre del tres de vuit carregat com a millor construcció. Avancem en el temps i ens hem d’aturar obligatòriament en el concurs de castells de l’any 1994. És en aquesta cita quan la colla descarrega finalment el tres de vuit. Aquella mateixa temporada el Xiquets continuen amb el seu gran treball i coronen el dos de vuit amb folre. La temporada 1994 marca un abans i un desprès: cinc anys d’èxits continuaran en aquesta temporada, una etapa marcada pel domini de l’estructura del pilar. Però és, sense cap mena de dubte, l’any 1999 quan la colla cul-

El passat 25 de setembre es va retre homenatge a tots els expresidents per la tasca realitzada durant les 4 dècades de l’entitat

mina la seva millor temporada al descarregar el cinc de vuit i el tres de nou amb folre.

Present Els primers anys del segle XXI són poc fructífers per als Xiquets al no poder superar el sostre del dos de vuit amb folre, amb l’única excepció d’un tres de nou folrat carregat al Concurs del 2000. A partir de l’any 2006, els Xiquets tornen a sentir les seves millors sensacions i coronen el quatre de vuit amb l’agulla en dues ocasions. La Colla va enfortint-se i al 2007 superen les seves fites amb escreix i tanquen una de les millors temporades de la seva història tot descarregant, vuit anys després, el tres de nou amb folre i el cinc de vuit. El 2008 es descarrega el tres de nou folrat més matiner de la història de la colla, en la diada de Sant Magí.

L’ESCUT L’escut té tres puntes en el cap i una punta inferior. El seu interior és de color vermell i apareix sobreposada la Tau, lletra significativa a la ciutat de Tarragona. Tot el perímetre de l’escut té una franja prima de color negre. L’escut mai ha patit variacions de disseny.

CAMISA La unificació de les colles antigues de la ciutat en la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona va fer necessari l’elecció d’un nou color per a la camisa. Existeixen diverses versions sobre l’origen dels colors vermell i blanc de la camisa camises. La versió més creïble explica com es va optar per una camisa de color a ratlles en contra de la convencional monocolor de totes les colles castellers. L’elecció dels colors de la camisa, vermell i blanc, es deuria a ser l’únic model abundant en estoc i per tan factible per vestir entre 80 i 120 nous castellers. Altres especulacions històriques, però, poc creïbles, apunten que fou impossible trobar un nombre tan elevat de camises en tan poc temps. L’única solució hagués estat una bobina de roba de matalàs i confeccionar les camises posteriorment. Informació extreta de www.xiquetsdetarragona.cat

D’esquerra a dreta: Colla Nova dels Xiquets. concurs Castells 1932. Foto Arxiu Vallvé; 4d7 amb agulla de la Vella de Tarragona. autor desconegut. Col. R.Ribas; Foto família Colla Nova. Foto anònima. Col. R.Ribas; Grallers Colla Nova Xiquets de St. Magí. Festes majors 1967. Foto: Vallvé. col. R.Ribas; 3d7 Colla Vella. dia de la Mercè 1958. Foto anònima. col. R.Ribas; Unificació: es recupera el 5d7 l’any 1980. www.xiquetsdetarragona.cat


Salut

| 29 de setembre de 2010

| 23

xarxa sanitària i social de santa tecla

Setmana de la lactància materna Del 4 al 8 d’octubre, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla ha preparat tot un seguit d’activitats per promoure l’alletament matern

L

a llet materna és l’aliment més adequat i natural per al nadó durant els primers mesos de vida, ja que li proporciona els nutrients que necessita per al seu adequat creixement i desenvolupament, al temps que s’adapta perfectament a la funció digestiva. La llet materna s’adapta en cada moment a les necessitats del nadó, per tant és diferent segons el moment, i canvia en la mateixa dona al llarg de la presa i dels mesos de lactància. Per aquest motiu, cada cop són més les mares que opten per l’alletament matern, una conscienciació que es deu en part, a la gran tasca dels professionals sanitaris (llevadores, infermeres i metges) que mostren els seus avantatges. Una bona mostra d’aquest treball de conscienciació són les activitats organitzades per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla durant la setmana de la Llet materna que es celebra del 4 al 8 d’octubre. Però no són els únics. Ja fa uns anys ha sorgit un moviment social a tot el territori que uneix a professionals i pares en la defensa de la llet materna. L’Organització Mundial de la Salud (OMS) considera que la

lactància exclusiva durant els primers 6 mesos de vida és imprescindible per l’adequat desenvolupament del nadó. Un cop superada aquesta etapa, la lactància materna s’ha de mantenir, juntament amb la introducció de l’alimentació complementària de forma progressiva. L’OMS a més assegura que la lactància materna hauria de mantenir-se, al menys, durant els dos primers anys de vida. Fins i tot, si la mare i el nadó ho volen, podrien continuar sense límit de temps

Beneficis per a la mare - La recuperació postpart és més rapida en les dones que alleten als seus nadons. - La llet materna protegeix contra algunes malalties. Els estudis científics han demostrat que les dones que donen el pit tenen menys risc de tenir càncer de mama. - Perllonga el període d’infertilitat (sempre que l’alletament matern sigui a demanda i regular), ja que la ovulació apareix més tard a les dones que donen el pit als seus nadons. -Durant la lactància la dona consumeix més calories (500 diàries aproximadament), ajudant a recuperar el seu pes habitual de forma més ràpida.

- Des d’un punt de vista psicològic, l’experiència d’alletar és una vivència que permet a la mare compartir moments de benestar que reforcen el vincle afectiu amb el seu nadó.

Beneficis per al nadó - La llet materna és l’aliment natural que proporciona al nadó els nutrients adequats per al seu desenvolupament, adaptant-se al seu aparell digestiu.

-Tenen menys possibilitats de patir infeccions com diarrees, refredats, bronquitis o pneumònies (disminueix 3 vegades el risc de patir infeccions respiratòries). Les otitis també són menys freqüents. - El sistema immunològic del nadó completa el seu desenvolupament després del naixement, amb lo qual es important proporcionar llet materna, endarrerint la aparició d’al·-

lèrgies, asma o malalties cròniques del intestí. - Estudis científics han demostrat que la llet materna disminueix els casos de malalties com la diabetis i l’obesitat. - Serveis de prevenció d’anomalies dentaries i maxil·lofacials. La succió del mugró no és la mateixa que la succió de la tetina del biberó. - Reforça els vincle afectiu entre la mare i el fill.


24 | Salut

29 de setembre de 2010 |

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

Marina Geli: ‘Amb la Xarxa de Santa Tecla tenim un gran equip de professionals’ La consellera de Salut de la Generalitat va ser l’encarregada de inaugurar oficialment el nou consultori mèdic de la Bisbal del Penedès Anna Jané, La Bisbal del Penedès

E

l passat divendres el nou consultori de la Bisbal del Penedès va ser inaugurat per la Consellera de Salut Marina Geli, acompanyada per l’alcalde Josep M. Puigibet i representants de la Xarxa Sanitària Santa Tecla, ens que gestionarà el centre. El nou consultori obre les portes un any i mig després que se’n posés la primera pedra. La Consellera de Salut Marina Geli ha estat l’encarregada d’inaugurar aquest nou centre sanitari, que feia anys que era reclamat pels veïns del poble. L’alcalde de la Bisbal, Josep M. Puigibet, ha destacat que “la Generalitat ha fet un esforç molt important”, que “junt amb l’esforç de l’Ajuntament municipal ha permès que aquest nou consultori sigui possible”. Tant la Consellera com l’alcalde bisbalenc han posat en relleu que la construcció del nou edifici s’hagi dut a terme en moments de crisi econòmica. “Perquè surtin els números el que s’ha de fer és prioritzar, i el que hem fet és apostar per una transformació dels centres de salut”, ha declarat Marina Geli, que també ha defensat l’actual sistema sanitari: “no vull ni pensar què hagués passat amb tots els aturats si no tinguessin la seguretat social pública i universal; no només serien més pobres, sinó que serien més malalts i més insegurs”. Durant l’acte l’alcalde va guiar a la Consellera i als representants de la Xarxa de Santa Tecla per dins de les instal·lacions.

Parlament de la Consellera de Salut, Marina Geli, durant la inauguració oficial. Al costat, l’alcalde de la Bisbal de Penedès, Josep Mª. Puigibet / A.J.

“Defensem els consultoris locals perquè són la clau per tal que la gent pugui viure als pobles”, va assegurar la consellera El centre mèdic consta d’una consulta de medicina general, una consulta de pediatria, una d’infermeria i una consulta polivalent. També disposa d’una

aula d’educació sanitària, una àrea per al transport sanitari i un despatx per al personal administratiu. Des de la Generalitat “defensem els consultoris locals, apostem pel personal mèdic i per les prestacions sanitàries” va afirmar Marina Geli, “creiem que són la clau perquè la gent pugui viure en els pobles”. Davant una malaltia, aguda o crònica, una atenció propera és un element de seguretat per el pacient.

La Consellera ho té clar: “Aquí a Santa Tecla tenim una xarxa extraordinària de professionals. El nostre model sanitari comença de consultori a consultori” i després hi ha els centres de salut, els Hospitals, “que en el cas del Baix Penedès és l’Hospital del Vendrell”, a la vegada que “ara d’aquí molt poc inaugurarem l’Hospital de Reus amb el president de la Generalitat”, i hi ha també “el nou centre integral de Calafell, i en el futur

hi haurà el de Centre d’Alt Rendiment de Vila-seca”. La Consellera de Salut va aprofitar l’avinentesa per recordar que aquest passat diumenge s’ha estrenat la pel·lícula Bicicleta, cullera, poma, “una pel·lícula molt especial del president Maragall”, sobre la seva lluita contra l’Alzheimer. Aquest film de Carles Bosch pretén ser una eina per conscienciar als ciutadans sobre aquesta malaltia.


Opinió | 25

| 29 de setembre de 2010

Opinió

editorial Tocant fons

H

i ha una coincidència generalitzada entre tots els actors principals de les economies espanyola i catalana que la brutal crisi, segurament la més gran que es recorda en temps moderns, ha tocat fons.

L’època del pànic hauria passat i ara tocaria la recuperació, encara que hi ha una altra alternativa possible que és el desànim i la prolongació de l’estancament. Això ho visualitzen gràficament molts analistes amb l’alternativa entre les lletres V i L: en la primera després de la baixada hi ha la pujada mentre que en la segona després de la baixada ve un pla. Sembla clar que en algunes economies dels països més avançats s’ha entrat en una clara recuperació, però els casos espanyol i català són molt més problemàtics. Els dos grans sectors als quals podríem atribuir el protagonisme de la crisi en són testimonis clars. Efectivament, mentre que sembla assegurada la bona salut del sector bancari, i les caixes en particular s’han dedicat intensament a fer els seus deures, el crèdit (veritable termòmetre del sector) segueix sense fluir amb agilitat. Per la seva banda el mercat immobiliari ha patit un

Cartes al director Benedicto XVI en el Reino Unido Parece un anciano, pero tiene una fuerza interior que pocos imaginaban. Parecía intransigente, con su actuación pública desde que es Papa ha demostrado su gran comprensión al ser humano, a cada hombre. Querían que pareciera un déspota, quienes lo han tratado, las imágenes que hemos visto, son testigos excepcionales de tamaño error. El viaje de Benedicto XVI al Reino Unido con motivo de la beatificación del cardenal Newman han conseguido no sólo desmontar esas teorías que algunos aun pretendían mantener, sino que además ha servido para la unión espiritual con tantas personas católicas y no católicas que con rectitud sólo buscan la verdad, que ansían la paz, que persiguen a gritos la verdad. Y ver al Santo Padre es contemplar un reflejo de la verdad. Espero que en su próximo viaje a Santiago y Barcelona sepamos recibirle como merece. Cómo mínimo con respeto y para muchos será la oportunidad de demostrarle nuestro cariño. Pilar Crespo Álvarez - Tarragona

ajust radical i hi ha certs indicis de reactivació, però segurament els preus encara no han sofert l’ajust necessari que faciliti la fluïdesa del mercat. Qui paga els plats trencats en primera instància són els aturats, el nombre dels quals segueix creixent.

La jornada de vaga general del 29-S marcarà de ben segur la dinàmica que adopti la economia en els propers mesos. Hi està en joc quelcom tant important com la credibilitat dels màxims actors socials: govern, empresaris i sindicats. La confiança és una condició necessària per a la recuperació i la veritat és que els màxims responsables d’aquests sectors no han estat exemples que vagin en la bona direcció. El comportament erràtic del govern Zapatero (i del president i la seva vice-presidenta econòmica en particular) ha contribuït més al problema que a la seva solució, encara que en els darrers mesos, forçats pels seus socis internacionals, semblen haver adoptat si més no un rumb coherent. Per la seva banda el senyor Diaz Ferran, cap visible de la patronal espanyola, no és tampoc un bon exemple del que hauria de ser un empresari model en una situació de profunda crisi. Ara està en joc la tercera gran component humana de l’economia, representada pels grans sindicats convocants d’una vaga general en la que semblen més preocupats per evitar-ne el fracàs que per aconseguir-ne l’èxit, assumint tothom que el govern no modificarà els seus plans l’endemà de la vaga. Tot plegat un panorama decebedor que demana a crits la renovació de tots aquests personatges que no donen cap sensació d’estar a l’alçada dels moments tant difícils que vivim. Si no volem instal·lar-nos en una llarga crisi que no

El fraude y la usura son históricos Durante muchos años, se practicó legalmente en Gran Bretaña el encarcelamiento de los morosos indefinidamente, hasta que abonasen sus deudas (cosa difícil de hacer desde la cárcel). Se permitía a los condenados instalarse en la prisión con toda su familia. Esta práctica en muchas ocasiones se convertía en cadena perpetua. En estas circunstancias pasó sus primeros años Charles Dickens. Quien haya leído alguna de sus obras habrá intuido la descripción perfecta del ambiente carcelario. El código de Hammurabi, hacia el año 1.700 a.C. castigaba la venta de cerveza en mal estado con la pena de muerte. Hacia el año 800, Carlomagno prohibió la usura entre sus súbditos, considerando como tal “todo aquel negocio en el que se exige más de lo que se da”. La Iglesia, durante el III Concilio de Letrán en el año 1.179, promulgó que se negara sepultura cristiana (lo que significaba ir directamente al infierno) a todo cristiano que prestara dinero a cambio de interés. Aplicado todo esto en la actualidad, se necesitarían muchísimas más cárceles y menos cementerios. En el infierno urgiría ampliar las instalaciones para albergar a toda clase de ladrones, estafadores y usureros. En aquellos tiempos, ningún abogado hubiera intercedido por ellos: la justicia era inamovible e implacable

solament genera problemes humans sinó que empobreix el teixit social, és urgent l’entrada en escena de nous líders democràtics, creïbles i exemplars, que espantin el desànim i impulsin la recuperació des dels seus àmbits de

Francisco Ortiz de Pinedo Mendiluce - Tarragona

responsabilitat.

He après a la Catedral He après que no sóc un dimoni. Probablement no sé ni la meitat de coses que cal saber per donar consells, per això no ho faig. Però els anys, els quilòmetres i, sobretot, la gent m’han fet aprendre

unes quantes cosetes. Per aprendre no cal estudiar molt, ni tan sols ser molt llest. La fotuda universitat de la vida s’explica molt bé i per aprendre només cal tenir la mirada atenta, la ment oberta i, si pot ser, la boca tancada, cos que jo no faig. Cada un treu el partit que pot del molt o poc que aprèn i jo que no sóc “ni llest”, potser més inquiet pel benestar del ciutadans que un altre cosa, alguna cosa he après: He après que la millor moto del món és sempre la teva, que la millor carretera és la que et porta on ets ben rebut i que el millor taller és al que has d’anar poc. He après que el valor de les coses és la feina que t’ha costat aconseguir-ho multiplicat pel temps que has trigat a aconseguir-ho i sumat al nombre de satisfaccions que t’ha donat. Que res està més ben fet que el que has fet amb les teves mans, que a tot arreu hi ha inútils i que a cap d’ells val la pena escoltar-los. He après que només els que fan alguna cosa es poden equivocar i que sempre val la pena arriscar-se a fer-ho. També he après que el que va més de pressa arriba abans a tot arreu, però és el que sol anar a menys llocs. He après que el món està ple de borregos disposats a seguir el primer que bordi en comptes de lluitar i que, de cada cent persones, noranta-nou prefereixen carregar quaranta sacs de ciment abans de prendre una decisió. He après que el fred o el dolor sempre t’afecten menys que la por que donen abans de tenir-los. Que una cervesa i un entrepà de llonganissa, quan tens gana, saben millor que una llagosta quan no la tens. He après que la gent prefereix queixar-se mil vegades del desgraciada que és, abans de fer una sola cosa per deixar de ser-ho. He après que no hi ha ningú més ignorant que els que llegeixen sempre un llibre i ningú més pobre que aquell a qui li han dit el que ha de pensar. He après que hi ha persones que comencen una conversa dient «tu no saps qui sóc jo” i també he après que no val la pena seguir escoltant. He après que si tens una opinió sobre alguna cosa, sempre hi haurà a qui li sembli una bestiesa i que no per això has de deixar d’expressar, però també he après que com va dir aquell famós filòsof de la prehistòria Sr. Pere Pica pedra: «en aquest món hi ha més de quatrecentes persones i per tant no val la pena discutir amb els que no t’agraden, simplement Relaciona’t amb els que sí que t’agraden». Vaig trigar molt de temps, però també he après que totes les coses bones d’aquest fotut món milloren amb el temps. He après moltes coses i també he après a veure totes les coses que em queden per aprendre. Com pots veure, no són moltes, però alguna sí que he après, ara només em falta aprendre a escriure, a callar quan sé que el parlar em pot causar problemes, a no ficar-me en bronques que no m’ afecten, per això la meva última moguda si res ho impedeix quan em diguin on em poden localitzar els dos dies, diré que estaré a la portes de l’Ajuntament amb un vestit color butà amb el mateix escrit de benvinguts a Port Aventura Rosa Rosell dimiteix ja, per la qual se’m castiga com un delinqüent, a més amb una bola com un pres al estil de Guantánamo. Jordi Ferre i Fibla President de la AVV Catedral a la Part Alta


26 | Opinió

29 de setembre de 2010 |

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

OPINIÓ Salou-Tarragona y viceversa

JAUME PUJOL ARQUEBISBE METROPOLITÀ DE TARRAGONA I PRIMAT

JOAN ARAGONÈS MOSSÈN

Promotors de Pau

Un present que no s’acaba

«La pau sigui amb vosaltres.» Aquesta expressió que utilitza Jesús moltes vegades és una referència al fet que el cristianisme és una religió promotora de la pau. No resulta fàcil actualment veure fins a quin punt era una novetat que Crist prediqués l’amor als enemics, la fraternitat universal com fills d’un mateix Pare Déu i, per tant, germans entre si. Un doctor de la llei li pregunta, per aprendre, o potser per excusar-se: «I qui és el meu proïsme?», i Jesús contesta amb la bella paràbola del bon samarità. En el món actual, en què la violència abunda tant —encara que no gaire més que en altres èpoques— podríem preguntarnos: És possible ser un pacifista radical, posar sempre l’altra galta? És necessari i encara convenient deixar que predomini el mal si som nosaltres els qui en rebem l’impacte? Això ens dóna peu a considerar en termes realistes —encara que no menys exigents— les possibilitats de la pau i de la justificació d’oposar-se a un atac. En altres paraules, i fins i tot considerant l’ideal d’un món en pau, la pregunta és si pot donar-se una guerra justa. Abans que res cal recordar que el cristianisme predica la guerra contra un mateix, contra les seves baixes passions o les males tendències, com l’egoisme, la supèrbia, la mandra. El terme «lluita ascètica» tan utilitzat parla bé d’aquesta autoexigència. Però… i davant dels altres? El Catecisme de l’Església catòlica, recollint la tradició de l’Església, considera que hi ha guerres justes, per exemple per a la legítima defensa de les nacions, però amb una sèrie de condicions: que el dany causat per l’agressor sigui durador, greu i cert; que els altres mitjans per defensar-se hagin estat utilitzats (és a dir la guerra com a últim recurs), que hi hagi condicions serioses d’èxit i que l’ocupació d’armes no comporti mals majors que els que pretén eliminar. En el cristianisme primitiu hi ha exemples que els soldats són admesos. El que els diu Joan Baptista és que no abusin ni es quedin amb una paga que no els correspon. D’altra banda als catecúmens els era prohibit ser gladiadors i participar en espectacles violents, però no ser militars. Un d’ells, Corneli, va ser un dels primers conversos. Un cop deixat clar que és admissible, i a vegades imprescindible, fer front a la violència amb la força (d’aquí que hi hagi també la policia), l’Església sempre ha procurat que no s’arribi a la situació de guerra, que moltes vegades és fruit de la injustícia. Només cal veure moltes guerres del Tercer Món amb un lamentable passat colonial. Per això Pau VI va dir a la Populorum progressio que «el desenvolupament és el nou nom de la pau». Nosaltres no podem intervenir directament en els grans conflictes, però sí que podem ser promotors de pau en les nostres famílies, en el nostre entorn social. Amb l’ajuda de Déu així ho hem de fer, posant l’esforç necessari i avançant amb això l’assentament del regne de Déu ja en aquest món.

La paràbola de Llàtzer i el ric epuló és perillosa per les simplificacions abusives que de vegades n’hem fet. Una d’elles ha estat presentar-la com si el seu objectiu fos dir que la solució de les injustícies d’aquest món està en l’altre, com si ens digués que serà llavors, després de la mort, quan es farà justícia, quan es girarà la truita. En aquest cas la conseqüència és clara: els pobres ara han de tenir paciència i esperar que després arribi la seva revenja. Doncs bé, aquesta visió de les coses està totalment oposada a la perspectiva bíblica. Per la Bíblia aquesta resignació, aquest deixar la solució dels problemes pel més enllà, no és bo. La fe, que certament és principi de resignació, ho és també d’indignació, de lluita contra les injustícies, ja aquí i ara. El judici de Déu és llegit i proclamat també en la història present i no s’ha de deixar exclusivament pel més enllà. Molt bé s’ha observat que mentre el pobre té un nom propi, Llàtzer o Eleazar (Déu ajuda), molt comú en aquell temps, el ric no en té de nom. Se l’anomena “epuló”, que no és un nom sinó un qualificatiu: golafre. Com que segons la mentalitat semita d’aquell temps el nom expressa la realitat de les coses i de les persones, diu allò que són, no tenir nom significa no ser res, no tenir història. El ric ha construït la seva existència en el buit. I em sembla que no són poques les persones que no tenen “nom” ja que l’han substituït per d’altres noms: diner, carrera, poder, èxit, treball, negoci... No són ells: són una cosa. En aquesta perspectiva podem preguntar-nos: és veritat que l’eternitat constitueix un capgirament total de la situació present? Més aviat és la fixació d’allò que som aquí. En aquell cas el ric de la paràbola era un aïllat, un separat; la riquesa l’havia tancat en l’egoisme i allunyat dels altres. Els gossos tenien més vista que ell. L’”infern” no és d’altra cosa que la consagració d’aquesta situació. Algú, però, pot dir: a l’infern hi ha turments, mentre que la vida del ric està rodejada de plaers: es diverteix, gaudeix d’una bona vida... És veritat, però, esteu segurs que l’acumular diners, donar-se la bona vida, és vida, és font de felicitat? No hi ha turment pitjor que una vida buida o saturada de coses inútils, que és el mateix. No existeix turment més fort que l’aillament, el no veure més enllà de si mateix, encara que aquest turment sigui sofocat per la distracció, pel soroll o per la riallada. Si caiguéssin les caretes sortirien les cares d’avorriment, de fàstig: un autèntic infern. Un infern dotat de totes les comoditats, ja en aquesta terra. La paràbola no vol fer-nos una descripció geogràfica del més enllà, no vol informar-nos exactament del que passa a l’altra vida. El que vol és dir-nos clarament que l’home es juga ara, aquí, en aquesta vida, la sort de l’altra. És el present el que queda fixat per sempre. La situació actual continua en el més enllà. Jesús no cerca d’espantar-nos amb un infern ni consolarnos amb un cel en la vida futura. Més aviat vol dir-nos que el cel i l’infern comencen ja aquí.

Los antiquísimos vínculos de Tarraco y Salauris se mantienen hoy en día activos y dinámicos. Las vecinas ciudades mediterráneas de Salou y Tarragona se complementan y sus habitantes y visitantes disfrutan de los atractivos turísticos y culturales de sol, playas y diversiones así como de historia, museos y monumentos, además de sus propios alicientes comerciales y gastronómicos. Tarraco, Patrimonio de la Humanidad, la actual Tarragona, ciudad romana, medieval y modernista, es un atractivo turístico interesante que es muy visitada por veraneantes del litoral y campo de Tarragona, que les motiva a ampliar su estancia en nuestra magnífica Costa Daurada. La Tarragona mediterránea, con su moderno puerto marítimo, pesquero y deportivo, merece por si sólo una amplia y detenida visita a su interesante Museo del Puerto y el Archivo Histórico y Administrativo primero del Estado español, como también los antiguos tinglados y el viejo “Far de les Banyes”, dedicados a salas de exposiciones artísticas. Un largo paseo por el moderno y dinámico puerto resulta placentero también por la variedad de embarcaciones de pasajeros, mercancías, deportivas y pesqueras que se ven así como las panorámicas marineras y urbanas que se aprecian del promontorio en que está asentada la ciudad. Punto y aparte merece el barrio de pescadores del Serrallo, verdadero centro gastronómico típico marinero, así como los excelentes restaurantes situados en el Puerto Deportivo y en el de Marina Tarraco punto de amarre de lujosos yates de recreo. Se encuentra faltar una línea marítima de pasajeros entre Salou y Tarragona, que además de comunicar y trasladar residentes y visitantes de ambas ciudades turísticas mostrara la belleza de la ciudad, playas, calas y cabo de Salou, así como las importantes instalaciones de Port Aventura y Aquaparc en la hermosa Pineda de Vilaseca. Finalizando el viaje marítimo en el centro cultural, gastronómico y la actividad de uno de los puertos más grandes e importantes del país. ERNEST VALLHONRAT I LLURBA Historiador


Opinió | 27

| 29 de setembre de 2010

OPINIÓ Edita i distribueix: 23 de setembre, S.A. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà msanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11

Cap de redacció: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L. Montse Adan Agnès Llorens Anna Jané redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat Disseny: Anna Company Ana Gómez

Departament comercial Cap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Assessora comercial i web: Marta Dalmau

Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

MENPO ARTISTA

ANTONI VIVES ESCRIPTOR

OSCAR MOLERO ESCRIPTOR

Promotors de Pau

Política i propòsit

Al rico impuesto

Lamentablement amb molta freqüència s’atorga als artistes el concepte “mestres de la pintura”. Cal dir que hi ha molts artistes que sí que es mereixen aquesta determinació de mestre o de gran mestre, com és el cas de Velázquez, considerat com el màxim representant de l’art del segle d’Or espanyol, per la seva delicada harmonia cromàtica i meravellosa pinzellada. Murillo que va aportar a les seves obres religioses una gran lluminositat i molt de color. El neerlandès Hals considerat un del millors pintors de retrats ja que disposava d’una gran habilitat per captar les expressions dels rostres. O com Rubens un dels artistes que més m’han captivat personalment, sobretot amb les seves espectaculars pintures religioses on posa una especial atenció als gestos dramàtics dels personatges, aportant així certa tensió psicològica a l’espectador. I així en podria anomenar molts més d’artistes considerats “grans mestres de la pintura”, però el perquè d’aquest article – opinió és donar a conèixer al lector com de vegades es fa un mal us del nom d’alguns dels gran mestres de la pintura. Particularment em va semblar poc ètic la utilització gratuïta del nom d’alguns d’aquests grans mestres per donar més importància a les obres d’un artista determinat. Una obra s’ha de valorar per si mateixa en el temps, espai i context que s’ha realitzat, d’observar-s’hi quelcom d’influència d’algun dels grans mestres, correspon al públic dir-ho, i/o si s’escau als crítics, mai a l’artista, ja que de fer-ho es pot deduir que aquest no confia en la seva obra. No és el mateix que diguin que l’obra d’aquest artista té una influència de Velázquez que dir la meva obra té una influència clara de Velázquez. La noblesa i l’ètica en l’art, tal com vaig escriure en una altra ocasió, no només correspon a l’obra en si mateixa sinó que involucra al mateix artista com a persona. Un exemple del bon afer elegant el trobem en un escrit sobre l’obra titulada “La suerte de matar” de Miquel Barceló on digueren <<hay detalles preciosistas, como la muleta hecha con una pincelada casi velezqueña>>. Quina gran diferència, a tot un Barceló li troben els experts en art nomes en un lloc concret i en una obra concreta una pinzellada velezqueña, mentre que d’altres gratuïtament diuen que la seva obra té clara influència de Velàzquez.

Ara que per fi sabem quan haurem d’anar a votar per triar el nou Parlament de Catalunya, i ara que per fi podrem contrastar les diferents opcions polítiques que s’hi presenten, em sembla que és un bon moment perquè cadascun de nosaltres repassi tranquil·lament, quins són els principis que ens posen en aquest o en aquell costat de l’espectre polític. Dit d’una altra manera, és un bon moment per contrastar allò que nosaltres pensem i defensem amb el propòsit expressat pels polítics que es presenten a les eleccions. Jo començaria per la visió del país que ens ofereixen els polítics; és a dir, quina projecció fan del que ha de ser Catalunya d’aquí a trenta anys. La visió és essencial per comprendre les marrades de camí, les dreceres, el ritme, l’esforç que se’ns reclamarà; fins i tot els recessos que ens podrem permetre. Sense capacitat per dialogar sobre la visió del país, no hi ha política a curt que valgui. La visió comporta apostes, comporta riscos i decisions que, de no ser preses avui, ja mai no podran ser endegades. És per això que no s’hi val a parlar, em sembla, de vaguetats. Cal que els polítics defineixin i concretin les visions. Seguiria immediatament pel model de societat. Vull dir per quina mena de relació entre els conceptes comunitat i individu. Hi ha qui defensa una societat conformada per individus que es relacionen entre ells, i ells amb l’administració. N’hi ha d’altres que defensen una idea de comunitat d’interessos que, superposats als desigs individuals, vertebren la societat. A partir d’aquesta comunitat d’interessos s’explica la conformació d’una determinada idea de govern. Hauríem de parlar, seguidament, de quina mena d’administració volem, de com s’ha de relacionar amb la societat administrada; de quines normes la defineixen, de quins processos de transparència i d’obertura ha de seguir. L’administració és una màquina massa important, massa determinant, per deixar-la a la valoració tècnica. La visió política de la mateixa ens dirà si allò que se’ns ha explicat com a visió pot ser veritablement facilitat per l’estructura del govern. Parlo, per tant, del propòsit de la política. Una política sense propòsit esdevé una mena de comptabilitat analítica buida, un repàs del deure i de l’haver cívic centrat en la gestió cega, navegant a la vista, gairebé sempre caminant en cercles concèntrics. Si el que descric és un drama per a qualsevol societat, per a Catalunya és letal. És en el propòsit dels nostres polítics que ens juguem el futur que comença ara mateix.

“Si sacas al casi se queda sin nada, si poco al mucho quitas demasiado” El equilibrio colectivo en una sociedad demócrata es complicado mantenerlo sin injusticias ni pifias. Quien produce por más de uno, no siempre saca oportuna rentabilidad a su constante esfuerzo o legado. Quien se sumerge tras el eficiente y autónomo productor, le alimenta de ira quedando sujeta su evolución por la parálisis con geta del parásito que asiduamente espera sin prisa su importación dotada. La causa de imposibilidad sí debiera cubrirse desde el exceso eficaz, pero ni mucho ni poco ni menos ni nada, el oso bipolar, debiera nutrirse con el trabajo de quienes con empeño desean mantener o lograr el estado independiente del bienestar. De tacto en tacto, detectar a quienes sentados reciben transfusiones de sudor de otros sin ton ni son, debiera obtener recompensa británica y los teatreros de la treta lugar fuera del tiesto, sin asiento de espera. Está claro que cuesta trabajo encontrar trabajo cuesta abajo y más si cabe bajo esta presión económica, pero para los conjeturas de la geta, que además de estar parados se tumban con los brazos cruzados en la sombrilla del amparo, debieran inventar el IA (impuesto a punto), que además de formar creara actitud y generara crecimiento. La necesidad está latente en ambos bandos de la posibilidad, el pobre porque quiere y el rico porque quiere más. Si el IRPF (impuesto sobre la renta de las personas públicas) se convierte en (impuesto revolucionario para el favor), nadie emergerá de la pobreza y el pudiente saldrá a navegar con sus 119,999€ de emergencia que sin disimulo constarán en su anónima nómina. La hacienda pública intenta pinponear los presupuestos haciendo al público su improvisación. “Si no quiere que le quiten demasiado… cotice lo justo y necesario”


28 |

Blog_Esfer@

29 de setembre de 2010 |

SELECCIÓ D’ARTICLES QUE ELS NOSTRES LÍDERS POLÍTICS PUBLIQUEN ALS SEUS BLOGS D’INTERNET

BLOG_ESFER@

XAVIER SABATÉ PSC DELEGAT TERRITORIAL DEL GOVERN A TARRAGONA

QUIM NIN CIU PRESIDENT CDC COMARQUES DE TARRAGONA

SERGI DE LOS RIOS ERC REGIDOR A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

JORDI ROCA PP REGIDOR A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Amb Carme Chacon i els Supervivents de la Lleva del Biberó

Torna, com sempre, el recurs de la por

Gaudim de Santa Tecla

¿Ha tenido líos el tripartit 2.0?

A

D

U

quest matí ens hem reunit a la seu del Ministeri de Defensa Madrid amb el portaveu de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, Antonio Calvo amb la ministra de Defensa, Carme Chacón. D’aquesta manera s’inicia una ronda de contactes al més alt nivell per tornar a presentar la candidatura de l’Associació al Premi Príncep d’Astúries a la Concòrdia. L’entitat, que aquest any ha estat molt a prop d’aconseguir el premi, va néixer el 1983 i agrupa els excombatents de la lleva més jove que va participar a la guerra civil espanyola, coneguda popularment com la lleva del Biberó. Entre altres actes, cada any l’agrupació organitza trobades al Monument a la Pau que han impulsat a la Serra de Pàndols (Terra Alta). En reconeixement als seus esforços, el 1999 la Generalitat de Catalunya va atorgar la Creu de Sant Jordi collectiva als membres de l’agrupació. Cal destacar la seva llarga i continuada tasca en favor de la concòrdia que té més valor encara per venir d’unes persones que eren uns nens quan van ser mobilitzats i que no han parat de treballar per la pau.

http://blocs.tinet.cat/blog/xavier-sabate/ category/97/actualitat/2010/09/22/amb-els-

euen anar molt malament les coses al carrer Nicaragua, seu dels socialistes catalans. Si a setanta dies per a les eleccions catalanes treuen de l’armari l’espantall de la por fa pensar que és veuen el carro pel pedregar. Escoltar del mateix José Montilla dir que la independència portarà a la decadència em sembla un acudit. El Molt Honorable hauria de ser més sincer i no amagar que porta quatre anys governant amb independentistes. O és que ens vol fer creure que la ERC que el va fer president i que l’ha aguantat durant 200 setmanes és només un grup d’amics avessats a fer costellades? . El recurs a la por ha estat sovint un plat cuinat a cal PSC. La recepta és senzilla: l’enemic – a vegades CiU, a vegades el PP, és la pell de Barrabàs. Si guanyen ens enviaran una plaga darrera l’altra. L’adversari malèfic fa pudor de sofre fins que esdevé amic de conveniència. Llavors els llops ferotges passen a ser xaiets com els dibuixats als paquets de Norit. Per despistar i deixar portes obertes, el ministre campió del món en atur, de nom Celestino, ha dit que hi podria haver acord sociovergent o que la portaveu esquerrana Anna Simó hagi recordat al mateix Montilla que no descarti cap pacte no fent fàstics a un tercer tripartit. Deunidó les aliances que dibuixen. Semblava, que després d’amagar l’inventor del “Si tu no vas, ellos vuelven”, les coses serien més serioses. Però és veu que no. Torna a tocar treure el sovat recurs de sempre:provocar temor per movilitzar una parròquia que s’ho mira des de les cues de les oficines del servei d’ocupació. Quina llàstima!!!

http://quimnin.info/index.php/torna-com-sempre-el-recurs-de-la-por/

n any més ens trobem en aquella data que tots els tarragonins tenim ben assenyalada al calendari: les festes de Santa Tecla, una celebració que omple Tarragona de gent i que demostra el caràcter festiu, obert i cívic de la nostra ciutat. Santa Tecla és molt més que una festa major, és el símbol d’una Tarragona orgullosa del seu patrimoni cultural, que treu pit posant-se la samarreta de les festes i ballant amb el pas del seguici festiu. Vuit dies de festa que ens permeten veure el costat més positiu de la ciutat, una ciutat en positiu, que esdevé una referència nacional i exerceix de manera simbòlica com la festa major del Camp de Tarragona. Qui no coneix les nostres festes arreu de Catalunya? I la coneixen per la qualitat dels actes, per l’esforç i dedicació de centenars de persones que es complementen amb una oferta lúdica gairebé única al nostre país. Santa Tecla són els concerts, els actes al carrer, les degustacions, les revetlles, el teatre o les presentacions, però també és l’olor a pólvora, els colors, els balls, els versos, els castells o les baixades del seguici. Ens permet treure el més positiu de la ciutat i dels tarragonins, ser ambiciosos i deixar els complexes a casa durant una setmana. És per aquest motiu que ens agrada tant Santa Tecla i la vivim amb passió, perquè arraconem aquesta sensació tan negativa que una part de Tarragona repeteix una vegada i una altra. Malgrat l’actual context econòmic, podem gaudir d’una Santa Tecla per a tots i de tots durant més d’una setmana. Ja hem vist durant l’estiu la reducció que han patit moltes festes populars ...

http://blocs.esquerra.cat/sergidelosrios/bloc/ gaudim-de-santa-tecla

E

l primer Tripartit PSC-ERCICV fue una especia de volcán preadolescente plagado de despropósitos, salidas de tono y demostraciones de sectarismo. Pero el Tripartit 2.0 no se ha quedado corto. Que no salgan en los medios no quiere decir que no hayan tenido unos cuantos líos. Seguramente, el PSC ha sabido enfocar en la gestión de Saura para intentar fagocitar a ICV pero las áreas del PSC tampoco han sido una balsa de aceite: problemas graves en Ensenyament, descontrol en Sanitat, etcétera. A ERC tampoco le ha salido demasiado bien el Tripartit 2.0 con sucesiones estrambóticas; apariciones de Reagrupados, Laporteros y toda la plétora de opciones soberanistas; declaraciones contradictorias y un preocupante desconocimiento de la gestión política, por no hablar de casos de corrupción muy curiosos para los que se presentaban con las “mans netes”. En general el Tripartit ha ido subido en un carrito de la comprapor una pendiente sin ningún tipo de control. Lo de los referenda se les ha escapado totalmente de las manos y no ha hecho más que generar conflicto entre los miembros del Tripartit. En cuanto a la parte financiera el gran “embolic” lo destapa el que un gran banco diga que no confía en la Generalitat de Catalunya. Y con la aventura del Estatut, Montilla ha superado en delirio a su antecesor. El colmo del ridículo lo plasman en una campaña comparando kilómetros y guarderías en la que las proporciones están mal … ¡para perjudicar al PSC! Los maestros de la propaganda no sirven ni para eso.

http://www.jordiroca.com/politica/2010/09/hatenido-lios-el-tripartit-2-0/


EL SOMNI DE LEONARDO DA VINCI ES FA REALITAT CINC SEGLES DESPRÉS

APUNTS

GUIA D’OCI I SERVEIS SETMANA DEL 29 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE

EL TEMPS Temps de tardor

Motor 307Z Roadster

Experiència única al voltant d’un turisme japonès

Ciència Secrets de la Lluna

Es descobreixen les superfícies més antigues del satèl·lit

Gastronomia Un racó al Montseny

Restaurant ideal per fer una escapada fora de la província

Temps de Bolets

Avui el sol s’imposarà arreu, però a partir de migdia de divendres la nuvolositat es farà més present i la probabilitat de precipitació augmentarà lleugerament. La temperatura tendirà a pujar de forma lleugera però progressiva.

Temperatures de la setmana

màx. 23º / mín. 14º

Dimecres 29

E

ls bolets són aliments amb un baix contingut calòric, a causa de l’alt contingut en aigua, amb una mitjana de 20 calories per cada 100 grams. Presenten destacables quantitats de vitamines del grup B, especialment de vitamina B2 o riboflavina, que es relaciona amb la producció d’anticossos i de glòbuls vermells, a la vegada que participa en la producció d’energia. Els bolets també contenen importants quantitats de vitamina B3, també coneguda com a niacina, que ajuda en l’aprofitament dels hidrats de carboni, dels greixos i de les proteïnes. També juga un important paper en el creixement. A banda de les vitamines, els bolets també són una bona font de minerals, d’entre els quals el iode, el potassi i el fòsfor. El iode intervé en els processos de creixement i té una especial importància en el bon funcionament de la glàndula tiroïdal. El potassi és indispensable en el sistema nerviós i en l’activitat muscular; mentre que el fòsfor forma part dels ossos i de les dents i ajuda en els processos d’obtenció d’energia. Ateses les seves qualitats nutritives, els bolets són els nostres aliats en casos d’excés de pes per la seva baixa aportació calòrica. En alteracions de la glàndula tiroides el consum d’aliments amb iode contribueix a la regulació. Per a dones embarassades i nens també resulta un aliment aliat, atès que, com hem apuntat, els bolets inclouen fòsfor, un mineral important en la formació dels ossos i de les

VENTA 1 OFICINA DE 150m2 EN CENTRO DE TARRAGONA (PL. VERDAGUER) TEL / FAX 977 231 860

Dijous 30

Divendres 1

Dissabte 2

Diumenge 3

Dilluns 4

Dimarts 5

dents. Tot i que és a la tardor quan es troben més varietat de bolets, al llarg de tot l’any se’n poden consumir, ja siguin frescos -especialment el xampinyó es troba tot l’any- o dessecats, les varietats més estacionals. És hora de sortir al camp per buscar-los.

PLANTA PRINCIPAL BALCONES PLAZA POSIBILIDAD DIVIDIR EN TRES DESPACHOS INDEPENDIENTES AMPLIA FINANCIACIÓN ALQUILER OPCIÓN A COMPRA MOVIL 675 073 744


30 |

| 29 de setembre de 2010

L’APUNT Temps de boletaires L

a temporada de bolets està a punt de començar. Tot i que trobem bolets durant tot l’any (hi ha varietats que floreixen a l’estiu i a la primavera), la temporada forta acostuma a començar a mitjans d’octubre i dura tot el mes de novembre. Els boletaires amb experiència saben que no es poden collir de qualsevol manera, però per als més novells, la Generalitat ofereix uns consells bàsics que es po-

den resumir amb un de genèric: respecte pel medi i per tots els bolets. Per això recomana recollir els bolets en cistells i no en bosses de plàstic; agafar només els bolets que sapiguem identificar sense cap mena de dubte; deixar tal com estan aquests bolets que no agafem, no trencar-los ni arrencar-los encara que siguin tòxics; no remenar la fullaraca amb cap eina, ja que

perjudica el bosc i els bolets; no agafar els que són petits, no tenen gust; per collir un bolet tallar el peu amb un ganivet, sense emportar-se terra ni micelis; i ressembrar el bosc a mesura que es recullin els bolets. notíciestgn us ofereix informació dels bolets més apreciats a la nostra cuina i dels més tòxics, però a www.bolets.info trobareu tota la informació ampliada.

CAMAGROC El barret és primer convex-umbilicat i després imbutiforme, de color marronós. És viscós. La cara inferior és primer llisa i després venada, sense làmines definides, de color blanc-groguenc, groc més intens. Es troba en boscos de coníferes, a finals d’estiu i la tardor. ÉS COMESTIBLE. Es pot conservar en oli.

CEP Barret primer hemisfèric i després convex-aplanat marró-castany. La superfície és viscosa i amb rugositats. El peu és quasi ovoide i cilindrat, gris-avellana. La carn blanquinosa. Boscos caducifollis, tot i que també als de coníferes. Finals d’estiu i tardor. COMESTIBLE i molt preuat. Es pot menjar cru, assecat, cuit i en oli.

FREDOLIC Barret de 3-6 cm de diàmetre amb el centre que sobresurt, gris. Sol tenir fibres i esquames negroses. Les làmines són d’un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric, fibrós. A les pinedes, entre la pinassa. Forma grups nombrosos. Tardor i començament de l’hivern. COMESTIBLE. Es fa servir per guisats i per sopes.

GÍRGOLA Barret de 5-15 cm en forma de petxina, amb el marge primer incurvat i després recte, sovint ondulat. La cutícula és llisa i brillant, de color molt variable. Viu en soques i branques de pollancres, en boscos de ribera, parcs i jardins. Estiu i a la tardor. Des del litoral fins als Pirineus. COMESTIBLE i molt preuat.

OU DE REIG Barret de 8-20 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat. La cutícula és llisa i lluent, taronja vermellosa. Viu en boscos de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers, en llocs il·luminats orientats a llevant. Des de la primavera fins a la tardor. ÉS COMESTIBLE i un dels més apreciats a casa nostra.

ROVELLÓ Barret i peu d’una sola peça. Color vermellós-ataronjat, de vegades amb taques verdes. Els exemplars joves tenen el barret convex, tancat. Boscos de pineda. Tardor. És un dels més coneguts i collits a les nostres contrades. ÉS UN EXCEL.LENT COMESTIBLE.

BOLET DE PI Barret primer hemisfèric i després convexaplanat, amb un mamelló obtús al centre. De groc-ocre fins a groc-sofre. Les làmines, juntes, estretes de groc fins a verd. El peu està buit de color groc i generalment escamós. La carn és groga olor desagradable. Creix sobre els troncs. De la primavera fins la tardor. És força comú i ÉS TÒXIC.

FARINERA BORDA Barret de 5-15 cm, primer hemisfèric, després convex i finalment estès, amb marge llis incurvat. La cutícula és llisa i lluent, lubrificada en temps humit, i no té vel. De color verd oliva. Viu en tots els boscos. Fructifica a l’estiu i a la tardor. BOLET TÒXIC que pot provocar la mort amb la ingestió de només un exemplar.

GÍRGOLA D’OLIVERA O MATADONA Barret de 5-12 cm, primer convex, després estès i finalment infundibuliforme, amb marge primer involut i després incurvat, que finalment es lacera. La cutícula és llisa, seca i setinada, groga ataronjada. Viu en soques i arrels d’oliveres, però també en alzines, suros, roures... Tardor. ÉS TÒXIC i pot produir trastorns gastrointestinals.

MICENA Barret primer cònic-acampanat i després aplanat, d’uns 2-6 cm. Color entre el rosa i lila fins el grisaci. Marge grisós. Làmines sinuoses, amples, força espaiades i del mateix color que el barret. Peu primer ple i després buit, rígid. Boscos de latifolis i coníferes. Força comú. Estiu-tardor. ÉS TÒXIC i lleugerament al.lucinògen.

PEU DE RATA BORD Aquest bolet té la forma coral.lina típica de les ramàries (o clavàries). El tronc és blanc, amb ramificacions de color carn o vermell-ataronjat, amb ramificacions bifurcades de color groc llimona. Es troba en boscos de coníferes i latifolis. Fructifica a l’estiu i a la tardor. És un BOLET TÒXIC i pot originar greus diarrees.

PURGANT El tronc d’aquest bolet està molt ramificat. Les ramificacions són de color rosa-carn o rosa-violat, que passa a gris-violat en el fong adult. La carn és blanca, inodora i àcida. Es pot trobar en boscos de coníferes i latifolis. Fructifica durant l’estiu i la tardor. Es tracta d’un BOLET TÒXIC i la seva ingesta pot originar fortes diarrees.


| 31

| 29 de setembre de 2010

GENT EL PREGÓ DE NATÀLIA RODRÍGUEZ

L

’ atleta Natàlia Rodríguez va ser l’encarregada, el passat dimarts 21 de setembre, de donar el tret de sortida als actes de la festa de Santa Tecla. Durant el pregó, va recordar els moments viscuts a Tarragona, parlant de la seva infantesa, experiències esportives i referint-se sobretot a les seves vivències de la festa major. Aquest any, l’atleta tarragonina ha fet possible un desig que tenia pendent: participar en la baixada de l’Àguila.

PARTIDES D’ESCACS A LA RAMBLA NOVA

E

l passat diumenge dia 26 de setembre el Club Escacs Tarragona va organitzar una sessió matinal de partides simultànies a la Rambla Nova. L’acte va aplegar molts aficionats que van omplir les trentavuit taules on es podien realitzar les partides contra dos destacats jugadors del club d’escacs. La novetat d’enguany va ser la incorporació d’una petita aula a l’aire lliure on tothom qui volgués podia assistir a classes d’iniciació als escacs.

EX-ALUMNES SANTA TECLA

REUNIÓ A LA SEU DE LA AACETT

L

a setmana passada es va celebrar una reunió inèdita a la seu de l’Associació Autonòmica Catalana d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Tarragona amb representants de diversos col·legis professionals, per parlar de diverses problemàtiques i redundàncies en el control administratiu, per tal d’exposar davant el Director d’Economia i Finances de Tarragona, el proper 4 d’octubre, les propostes comuns per tal de pal·liar la crisis.

L

DE LA BISBAL A LES FONTS DE SANT MAGÍ

A

quest diumenge 26 de setembre, l’associació Senderistes Bisbalencs van realitzar la 14a anada a peu de la Bisbal, del Baix Penedès fins a les fonts de Sant Magí de la Brufaganya a la Conca de Barberà. La quarantena de senderistes, de la Bisbal i de diversos punts de la comarca, van sortir a les 6h del matí coronant, a la sortida del sol, el puig Mas Bertomeu. Com a premi final es va fer un dinar de germanor a la Capella de les Fons.

a 15a promoció ATS de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla es van reunir aquest passat cap de setmana a Tarragona després de 40 anys. La promoció que va iniciar els seus estudis l’any 1967 i els va finalitzar l’any 70 està formada per: Conxita Baiges, Arantxi Berricano, Mª. Cruz Calduch, Montse Domenech, Rosa Mª. Escalé, Tere Fontanet, Montse Guillamón, Merche Herranz, Quica Ibarz, Victória Lopez, Loli Martín, Reme Martínez, Sor. Carmen, Gloria Rovira i la desapareguda Montse nin. Les ex-alumnes van ser rebudes per Mossèn Aragonés i l’Arquebisbe Dr. Jaume Pujol.


32 |

| 29 de setembre de 2010

CULTURA Parlem del Piano, a CaixaFòrum Conferències per viatjar per la història del piano i dels seus dos majors virtuosos, Chopin i Schumann

E

l piano ha estat un testimoni d’excepció de l’evolució de la història de la música. Parlar del seu paper en el temps ens permet, per tant, conèixer i sovint entendre algunes de les claus que han marcat els gustos i les modes estètiques i interpretatives de la música de totes les èpoques. Aprofitant que el 2010 se celebra el bicentenari del naixement de dues figures indefectiblement associades a aquest instrument com Robert Schumann i Frédéric Chopin, el programa d’Humanitats de l’Obra Social “la Caixa” decideix emmarcar-los a tots tres dins el cicle de conferències Parlem de piano, que acollirà CaixaForum Tarragona del 27 de setembre al 25 d’octubre del 2010. Tot imbricant les trajectòries d’ambdós compositors en el context de l’evolució del piano, el professor d’història de la música i divulgador musical, Joan Vives, permetrà que ens aturem a cadascun dels grans moments de la seva història: des de l’aparició dels primers grans pianistes com Bach, Mozart o Beethoven, la seva consolidació durant el segle XVIII, i fins una de les seves èpoques més esplendoroses i de la qual Chopin i Schumann en varen ser els seus representants en estat pur: el romanticisme. PARLEM DE PIANO Centenari del naixement dels compositors Schumann i Chopin Tots els dilluns a les 19.00h del 27 de setembre al 25 d’octubre del 2010 CaixaForum Tarragona - C/ Cristòfor Colom, 2, Tarragona Coordinació: Joan Vives, professor d’història de la música Entrada gratuïta - Servei d’Informació: 902 22 30 40 El fotògraf italià Santo Eduardo Di Micelli va ser un dels primers a participar de l’experiència. / Redacció

Gran èxit del concert ‘50 anys de música a Tarragona’ E

l passat dimecres 22 de setembre a les 23:30h es va celebrar el Concert especial 50 anys de música a Tarragona. La redacció del notíciestgn ha parlat amb el Fernando i el Joan, membres de Trebol’s, un dels conjunts que va tocar aquella nit al tram del Balcó del Mediterrani, per tal de que ens expliquin com va anar la tornada als escenaris. Tarragona va reunir una representativa selecció dels conjunts pioners del rock. Els integrants de Tony&Group, Spejos, Trebol’s, Elvis 21 i Doble R van oferir un auténtic revival de la millor música dels seixanta, setanta i vuitanta. La iniciativa proposada a l’Ajuntament per un dels membres de Trebol’s es va convertir en tot un èxit. Així, aquell retrobament amb el grup que va començar fruit de l’aborriment va fer que la capital tarragonina oferís un dels millors concerts de les festes de Santa Tecla. Tot i que alguns dels músics continuaven en actiu, d’altres feia més de 30 anys que no tocaven, però

això no els va impedir tornar a posar-se davant dels focus durant una nit. Els grups es van tornar a reunir amb barreja de cares conegudes i d’altres noves, com bateries, cantants... que reforcen els sons d’abans. Així Tony&Group van tocar cançons dels The Beatles i dels setanta, els Trebol’s van oferir l’autèntic repertori de música dels seixanta tocant cançons de Lone Star, Sirex, entre d’altres. Doble R van interpretar cançons del seu disc de fa gairebé ja 50 anys. Van interpretar temes com ‘Sevilla bonita’ o ‘Maldita’. Spejos va seguir amb el rock espanyol dels setanta de la mà de grups com Fórmula 5 o els Diablos. Com el seu nom ja indica Elvi’s 21, van deleitar al públic assistent amb tot un repertori de cancçons del rei del rock; Elvis Presley. Al Fernando i al Joan se’ls veu especialment il·lusionats després d’haver tornat a pujar als escenaris i destaquen la gran actuació de tots els grups, cadascun amb el seu estil propi. “Va ser sorprenent veure a tanta gent. Fora de sèrie” comenten emocionats, ja que no esperaven la gran audiència de per part del públic així com les pos-

Els integrants dels grups Trebol’s, Tony&Group, Doble R, Spejos i Elvis 21. Fotografies cedides per La Capsa. Estudi de Fotografia.

teriors felicitacions rebudes. Ells esperen “que es torni a repetir”, però de moment els seguidors d’aquests grups podran tornar a viure aquella nit amb el DVD que es posarà properament a la venta del concert.


| 33

| 29 de setembre de 2010

AGENDA Destaquem: Paco Enlaluna dimecres 29 a Tarragona Club 8 divendres 1 a Tarragona Quintron and Miss Pussycat dimarts 5 a Tarragona

DIMECRES 29

Concert: Club 8 / A Line Above the Sea El grup suec Club 8 format l’any 1995 presenta el seu setè disc, The people’s record. Han viatjat a Brasil donant un gir cap a la música africana. La nit la obriran els tarragonins A Line Above the Sea que presenten el seu primer disc. Hora: 21:00h Lloc: El Cau Preu: 9€ Tarragona Concert: Surfing Sirles Hi tenen cabuda DJ Sideral i JV Foix, la Fageda d’en Jordà i els ionquis de can Tunis, l’alquímia i els paios punk rumberos. Hora: 22:00h Lloc: El Cau Preu: 6€

ACTES PERMANENTS Tarragona. Exposició: ‘De la memòria a la creació. L’ordre i el caos’ Exposició de joieria realitzada per Sharon Schaffner, Mayumi Tsukuda, Marisa Perales i Imma Gibert. Lloc: Museu Nacional Arqueològic Dies: Del 17 de juny al 3 de novembre

DISSABTE 2 Tarragona Concert: Paco Enlaluna El músic tarragoní presenta el seu vessant més sarcàstic i humorístic després de tres anys treballant com a actor còmic i guionista. Aquest concert-espectacle, Paco Enlaluna fusiona música i humor. Hora: 22:00h Lloc: La Vaqueria

DIJOUS 30 Tarragona Cinema: Los gritos del silencio La pel·lícula dirigida per Ronald Joffré l’any 1984 està inclosa dins del Cicle Cambodja terra d’esperança. Lloc: CaixaForum Hora: 19:00h

Tarragona Concert: Cohete Les cançons de Cohete són massa directe per ser psicodèliques, massa extranyes per ser pop, són fàcils però alhora enrevessades. Les seves festives lletres remeten al beat de The Kinks, a la new wave de Talking Heads, al pop de The Chills o a l’indie de Patrullero Macuso. Hora: 22:00h Lloc: Sala Zero Preu: 6€

DIMARTS 5 Tarragona

Tarragona Concert: EIL / Dj OGT El és el trio format per Gerard Marsal, Toni Just i l’Olga. L’intèrpret, retorna de la seva aventura londinenca per mostrar les seves composicions. L’acompanyarà després Dj OGT, amb la seva característica dosis de rumba. Hora: 22:00h Lloc: La Vaqueria

Tarragona Exposició: ‘Claude Collet. La recerca de la identitat’ Exposició de les artistes Antonieta Veciana Guinovart i Adelaida Borras Llop. Lloc: Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. Dies: del 17 de setembre al 7 de novembre Horari: de dimarts a divendres de 10h a 20 h, dissabte de 10h a 15 h i de 17h a 20 h i diumenges i festius d’11h a 14 h

DIVENDRES 1 Tarragona Teatre: La Marató de Nova York La comèdia en català d’Edoardo Erba dirigida per Juan Carlos Martel amb Albert Triola i Joan Negrié, posa als dos actors en escena durant una hora fins que la peça s’acaba. Durant aquesta hora els actors interpreten i corren representant així una metàfora de la vida. Hora: 21:00h Lloc: Sala Trono Tarragona

Tarragona ‘Cambodja, terra d’esperança’ de Gervasio Sánchez Amb les fotografies de Gervasio Sánchez i els documentals d’Oriol Gispert, l’exposició pretén contribuir a un coneixement millor de la realitat en què viuen els pobles del sud-est asiàtic. Lloc: CaixaForum Dies: del 9 de setembre al 21 de novembre

Concert: Quintron and Miss Pussycat Quintron és un organista de night clubs que toca un teclat adornat amb estètica de cotxe d’època i un sintetizador analògic que s’activa a través de la llum patentat per ell mateix. L’acompanya Miss Pussycat a les maraques i cantant. Punk intensa amb tocs d’electro. Hora: 21:00h Lloc: Groove Bar Preu: 6€

El Vendrell Exposició: Àngel Algueró El treball del pintor tortosí es centra en paisatges urbans i temes tradicionals que el transporten al seu passat nostàlgic. Lloc: Sala Infant Pere Dies: del 20 d’agost al 20 de novembre Horari: de dilluns a divendres de les 18.30h a les 20.30h.


34 |

| 29 de setembre de 2010

MOTOR Nissan 307Z Roadster: experiència única

E

l Nissan 370z Roadster ofereix una experiència única i inoblidable alhora de conduir-lo. El seu disseny esportiu i potent mantenen el nivell d’adrenalina i emoció al màxim. La seva evolució ve acompanyada per un excel·lent equipament.

davanters amb calefacció, els alçavidres elèctrics al davant i al darrera i els miralls exteriors orientables i plegables elèctricament.

Característiques

Ofereix un únic motor de 328 cavalls, que acredita una velocitat punta de 250 km/h, una acceleració de 0 a 100 en 5,5 segons i un consum mitjà d’11,2 segons. També es pot optar pel vehicle amb canvi automàtic amb una acceleració un pèl més lenta i un consum inferior.

El Nissan 370Z Roadster és un descapotable de dues places, amb motor davanter i tracció posterior. La capota té un funcionament completament automàtic; de manera que el conductor, pitjant un botó, pot capotar o descapotar el cotxe. Per la comoditat dels ocupants, quan el cotxe està descapotat, darrera dels seients hi ha un deflector de vidre, per tal de frenar l’excés d’aire. D’entre els elements de conducció i confort d’aquest esportiu, en destaquem: els programador de velocitat, l’ordinador de viatge, l’accés al vehicle i engegada sense clau, l’aire condicionat i el climatitzador, els seients

Motor

Seguretat L’equipament de sèrie del Nissan 307Z inclou coixins de seguretat frontals per al conductor i per al passatger, els coixins de seguretat laterals davanters, l’antibloquejament de frens ABS, l’engegada fàcil en rampa i fars de xenó.

NISSAN 307z ROADSTER PREU des de 53.350€ www.nissan.es

RUTA Caminant per la Serra de Montsià

L

a ruta proposada consisteix en ascendir els contraforts meridionals del Montsià fins l’anomenada roca Roja. Des de la carretera N-340, una vegada s’ha passat la cruïlla de les Cases d’Alcanar en direcció sud, s’ha de girar a la dreta i seguir la senyal del camí de les Cases, el qual puja a trobar la cruïlla amb el camí de les Calafes. Es gira a la dreta, es travessa el barranc i es continua pel camí dels Santjaumes. De seguida es deixa aquest camí per continuar a la dreta, pel camí cimentat que va a la pedrera. L’antic camí de ferradura del Fandango s’agafa just enmig d’aquests fruiters i d’un camp de garrofers. Es tracta del camí que permet pujar a l’espatlla del Montsià. A Peu. Arola Editors

RENAULT LAGUNA II GRAND TOUR 1.9 DCI 120 CV (Ago 2001) Full Equip

GRAN CHEROKEE LAREDO 3.1 TD (Oct 2001) Full Equip.

W GOLF SERIE 3 1.9TDI (Año: 97) Económico

MERCEDES ML 270 CDI 136CV, Full Equip, año 11/01

DESNIVELL: 340 m TEMPS: 2 h i 30 min DISTÀNCIA: 5 km RECOMANACIONS: Molt a prop d’Alcanar es troba el poblat ibèric emmurallat que corona la moleta del Remei, al costat de l’ermita. Es tracta d’un important enclavament que fou habitat ininterrompudament durant més de cinc segles (des del segle VII a.C) i des d’on es pot gaudir d’unes fantàstiques vistes.

VW GOLF CABRIO, 1,81. año 98

AUDI A4 2.0 TDi 6V 140CV (Año 2005) Full Equip

ALFA ROMEO 1.9 GT 150CV (Ene 2006) Full Equip

MINI COOPER 1.6 cc 115 cv (Año 09/03) Full Equip 50.000 km

JAGUAR X-TYPE 3.0 VE SPORT Full Equip+piel.,,

FORD PUMA 1.4I 16V 90CV (Año 1999) Full Equip

FORD FOCUS CABRIO 2.0 TDCI TREND 136CV, Full equip, 28000km, (mayo 2008)

PEUGEOT 206 CC 1.6I (Jun 2003) Full Equip.

SUZUKI SWIFT 1.3 68CV, (Año 4/2000) Full Equip

OPEL CORSA 1.3 CDTI 90CV ENJOY (Año: 9/07)

FORD FIESTA 1.4 TDCI 68CV (Nov. 2002) Full equip

MERCEDES CLASE E 270 CDi 177CV (Ago 2004) Full Equip+piel)

MERCEDES V 220 CDi AMBIENTE (Año 2000) Full Equip+piel

C/ REAL, 44 43004 TARRAGONA 977 21 22 16 www.automovilesamado.com

AUDI A3 1.9 TDI 130CV (Oct 2002) Full Equip.

COMPRA VENTA DE VEHICULOS REPARACIONES EN GENERAL

TALLER PROPIO

AUDI A3 1.8T (Año 1998) Full Equip

LAND ROVER DISCOVERY 2.5 TD5 138 CV (Jun 2001) Full Equip, 7 plazas

DAERLING AVANCE II 125cc


| 35

| 29 de setembre de 2010

GASTRONOMIA Restaurant Fonda Montseny i Apartaments Turístics Cal Ferrer

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

A

quest establiment és l’antiga fonda del poble, que ja en el segle XIX funcionava com allotjament on dormien traginers i marxants que treballaven a les muntanyes de la comarca. Reconvertida en restaurant l’any 1992, podem afirmar que és un referent dins del Parc Natural del Montseny per la seva antiguitat. Des de l’any 1966, la família Rojas-Solé és l’encarregada de dirigir el restaurant i atendre els seus clients. Actualment ja hi treballa la tercera generació. L’oferta culinària és la cuina tradicional catalana i de mercat, treballant només en productes de primera qualitat. La intenció de la propietat es que sempre el client es senti com a casa i gaudeixi del bon menjar i del Montseny. Entre les especialitats de la casa poden esmentar l’amanida de la Fonda, 9,75; torrada escalivada i anxoves, 11,10; cargols amb salsa, 12,05;

cabrit al forn, 18,50; peus de porc amb bolets, 10,20; carn de cai a la brasa, 13,90; entrecot de bou amb mongetes del ganxet, 16,65; ànec amb peres, 13,90; i, a l’hora de les postres, mató amb confitura de taronja, 4.65; pastis de formatge de la casa, 4,65; gelat de torró, 4,40… La carta de vins ofereix unes 35 varietats de vins i caves. El menjador te una capacitat pera uns 110 comensals i gaudeix d’una decoració d’estil rústic de muntanya. Disposa també d’un menjador privat per a fins a 20 comensals. La família l’any 2005 va restaurar i reconvertir una antiga ferreria del segle XVIII, en 8 apartaments turístics, que tenen per nom Cal Ferrer. És troben al passeig de la Font, 5 i les habitacions compten amb televisió i el seu preu, segons temporada varie entre les 75/90 euros/día. Té habitacions per a fumadors. La direcció corre a càrrec dels germans Rojas Solé, Miquel i Joan Lluis. El Montseny és un petit poble de només 300 habitants, al cor del Parc Natural del mateix nom, declarat per la Unesco reserva mundial de la Biosfera. Aquests apartaments independents són una bona opció per gaudir tranquil·lament del Parc fent excursions a peu o en bicicleta

RESTAURANT FONDA MONTSENY I APARTAMENTS CAL FERRER

RESTAURANTS RECOMANATS BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 · 43001 · Tarragona · 977 242 896 www.eltiberi.com BAR TÒFUL Plaça del Fòrum, s/n · Part Alta. Tarragona. 977 21 42 16. www.toful.cat RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOF Av. Santa Oliva, 2 · 43700 · El Vendrell · 977 66 26 51 reservas@esmolidecaltof.com / www.elmolidecaltof.com RESTAURANT JOILA Av. Generalitat, 34 · 43880 · Comarruga (Tarragona) 977 68 08 27 / 977 68 00 18 jolia@joila.com / www.jolia.com

Més de 25 anys d’experiència al seu servei. Especialistes en distribució a hosteleria i restauració

eracions

POL IND. L’ALBA C/ VILAFORTUNY, PAR A18 NAU 5 43480 VILA-SECA TEL. 977 396 038 E-MAIL: comandes@operacions62.cat

Plaça de la Vila, 2. 08460 Montseny. Telèfon: 93 847 30 40. Fax: 93 847 40 04 Horari de 10 a 17 hores. Tanca dimarts i el mes de juliol. Aire condicionat, aparcament i terrassa Web i correu electrònic: fondamontseny@hotmail.es / www.fondamontseny.com

CREMA DE CARBASSÓ Ingredients: (per a 4 persones) - 2 carbassons - 1 ceba mitjana - 1 o 2 patates - 4 formatgets - 1 tasa petita d’oli i sal Elaboració: En una olla picar la ceba, la patata i els carbassons trocejats amb l’oli. Tot seguit se li afegeix una mica d’aigua, sal i es deixa coure afegint-li els formatgets. Per a la seva presentació es pot afegir pa fregit.

BUFFET CATALÀ

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses. Laborals 10,50€ Nits i festius 11,25€ Tf 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns) C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA


36 |

| 29 de setembre de 2010

CIÈNCIA El somni de Leonardo Da Vinci fet realitat La Universitat de Toronto (Canadà) construeix el primer avió de propulsió humana dissenyat per l’artista l’any 1485

P

er tots és conegut l’ingeni de Leonardo Da Vinci, una persona avançada al seu temps que somiava amb invents molts d’ells impensables pel seu moment però que amb el transcurs del temps s’han fet realitat. Un exemple més és la primera nau aèria per l’home que ha hagut d’esperar cinc segles per fer el seu primer vol. Leonardo Da Vinci va ser pioner en múltiples disciplines i tampoc se li va escapar la de l’aviació. Ja l’any 1485 somiava amb que l’home podia volar i va dissenyar un dels primers dissenys d’avió impulsat per l’home, anomenat Ornitòpter (Snowbird) Més de 500 anys més tard s’ha realitzat amb èxit el primer vol d’una nau amb aquestes característiques dissenyada per un equip liderat per un estudiant de doctorat de l’Institut d’Estudis Aeroespacials de la Universitat de Toronto. La nau amb unes ales mòbils que imiten el moviment de les ales de les aus,va mantenir-se en l’aire uns 19,3 segons, cobrint una distància de 145 metres a una velocitat mitja de 25,6 kilòmetres per hora. El Snowbird representa la culminació del somni de molts homes que desitgen volar, mai millor dit, com una autèntica au. Així ho explica el director del projecte Todd Reichert: ‘Al llarg de la història, innumerables homes i dones han somiat amb volar com un ocell amb els seus propis mitjans, i cents de persones ho han intentat aconseguir. Això representa ser un dels últims dels primers en l’aviació’. ‘Representa la culminació d’un somni de l’antiga aeronàutica’. La nau tan sols pesa 43 quilos amb unes dimensions de 32 metres. Pesa menys que tots els coixins d’un Boing 737.

Identifiquen les àrees més antigues de la superfície lunar U

n equip de científics liderat per la Universitat de Brown, a Providence, als Estats Units, ha identificat les dues regions més antigues de la superfície lunar que podrien convertir-se en l’objectiu de futures missions al satèl·lit. Els resultats de l’estudi podrien proporcionar informació sobre l’origen de la Terra. Els investigadors han construït un registre detallat de la història de l’impacte de la Lluna amb dades de la sonda lunar ‘Reconnaissance’ de la NASA i els seus descobriments revelen diversos detalls sobre la superfície lunar així com dels projectils que li han donat forma al llarg del temps. Els científics, dirigits per James Head, suggereixen que en el futur les seves anàlisis de la superfície lunar podrien també desentranyar secrets dels inicis de la Terra. Els investigadors van utilitzar la sonda piga sobre les mesures topogràfiques d’alta precisió, en comptes d’imatges, que s’han utilitzat de forma tradicional per construir les històries d’impactes de la Lluna. Basats en aquest nou catàleg de cràters, els autors suggereixen que les regions amb més densitat de cràters han aconseguit estats

d’equilibri de saturació, la qual cosa significa que cada cràter addicional destrueix un de previ pel que el nombre de cràters en realitat continua sent el mateix al llarg del temps. Una vegada que s’aconsegueix aquest equilibri de saturació, aquesta regió de la superfície lunar no es pot datar amb les tècniques tradicionals amb les que s’estudien els cràters. No obstant això, els investigadors identifiquen dues àrees de la Lluna, l’àrea sud de la cara visible i l’àrea central del nord de la cara oculta, com les dues regions més antigues i que podrien haver passat per les menors modificacions des de la seva formació. Els investigadors utilitzen el seu nou catàleg de cràters per investigar la naturalesa dels projectils que han bombardejat la superfície de la Lluna durant milers de milions d’anys. Assenyalen que les muntanyes lunars contenen una major densitat de grans cràters en comparació dels petits i que això implica que els primers projectils que van copejar la Lluna eren generalment més grans que els posteriors. La transició dels fragments de projectils més grans als més petits sembla haver tingut lloc fer uns 3.800 milions d’anys.


| 37

| 29 de setembre de 2010

ESPURNES

d’en Mossèn Aragonès

Bernabé

Un any després - Qui és més gran, el teu germà o tu? - pregunten a Nasreddín. - L’any passat la meva mare em va dir que ell tenia un any més que jo. Ara, doncs, devem tenir la mateixa edat. • • • • • • • •

Hi ha persones que pensen ser el melic del món i la mesura de totes les coses. La vertadera edat no és el nombre d’anys que hem viscut, sinó els que ens queden per viure. Quan esperem, els segons són anys; quan recordem, els anys són segons. A moltes persones l’edat que voldrien tenir els fa desaprofitar la que tenen. “Vaig malgastar el temps i ara el temps em malgasta a mi” (Shakespeare). El temps és un subtil lladre de la joventut. El temps és un mestre que mata els alumnes. “Cada any que passa ens roba alguna cosa molt nostra” (Horeaci).

Telèfons Genèrics Emergències 112 Bombers de la Generalitat 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil Tarragona 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Albinyana Ajuntament 977 68 78 18 Consultori Mèdic 977 68 70 75 Consultori Mèdic 977 68 76 98 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Altafulla Ajuntament 977 65 00 08 Consultori Mèdic 977 65 60 07 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Arboç Ajuntament 977 67 00 83 CAP Arboç 977 67 15 88 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Banyeres del Penedès Ajuntament 977 67 13 50 Consultori mèdic 977 67 17 12 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88 Bellvei Ajuntament 977 16 81 85 Consultori Mèdic 977 16 88 41 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bisbal del Penedès Ajuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38 Consultori Mèdic 977 68 87 24 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bonastre Ajuntament 977 65 70 19 Consultori Mèdic 977 65 72 27 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Calafell Ajuntament 977 69 90 09 Policia Local 977 69 90 07 Cap Calafell 977 69 14 18 Segur de Calafell Consultori Segur 977 16 44 08 Constantí Ajuntament 977 52 05 21 Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01 Creixell Ajuntament 977 80 02 02 Consultori mèdic 977 80 03 36 Cap Torredembarra 977 64 48 01

Cunit Ajuntament 977 67 40 80 Policia Local 977 67 50 48 CAP Cunit 977 67 63 32 CAP Cubelles 902 111 444 El Catllar Ajuntament 977 65 31 01 Consultori Mèdic 977 65 36 75 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Cap de Torredembarra 977 64 38 01 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 El Morell Ajuntament 977 84 06 17 Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15 El Vendrell Ajuntament 977 16 64 00 CAP el Vendrell 977 66 77 03 Comarruga Ajuntament 977 16 64 00 Consultori mèdic 977 68 35 86 Els Pallaresos Ajuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27 Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19 La Canonja Ajuntament 977 54 34 89 Cap La Canonja 977 55 66 78 La Nou de Gaià Ajuntament 977 65 52 57 Consultori Mèdic 977 65 57 10 La Pobla de Mafumet Ajuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52 Cap del Morell 977 84 00 15 La Pobla de Montornès Ajuntament 977 64 80 12 Consultori Mèdic 977 64 85 31 La Riera de Gaià Ajuntament 977 65 50 00 Consultori Mèdic 977 65 55 55 Llorenç del Penedès Ajuntament 977 67 71 06 Consultori Mèdic 977 67 75 14 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

Montmell Ajuntament 977 68 84 29 Consultori Mèdic 977 68 92 10 Cap Vila-Rodona 977 63 90 19 Perafort Ajuntament 977 62 50 06 Cap del Morell 977 84 00 15 Roda de Barà Ajuntament 977 65 70 09 Consultori Mèdic 977 65 75 14 Creu Roja 977217154 Salomó Ajuntament 977 62 90 30 Consultori Mèdic 977 62 90 11 Salou Ajuntament 977 30 92 00 Cap- Urgències 977 38 31 04 St. Jaume dels Domenys Ajuntament 977 67 71 13 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Santa Oliva Ajuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Tarragona Ajuntament 977 29 61 00 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 Torredembarra Ajuntament 977 64 00 25 Cap Toredembarra 977 64 38 09 Vespella de Gaià Ajuntament 977 65 52 88 Consultori Mèdic 977 64 90 69 Vilallonga del Camp Ajuntament 977 84 01 01 Consultori Mèdic 977 84 23 28 Vila-Seca Ajuntament 977 30 93 00 Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25 Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36 Cap Vila-Seca 977 39 40 27

LA PROTECTORA ET NECESSITA “Aquesta petita és una gosseta molt dòcil i juganera. Està molt trista a la protectora perquè té ganes de jugar, passejar i ser estimada. Té uns nou messos. Necessita urgentment ser adoptada. La seva mirada ho diu tot. Apropa’t a conèixer-la. A la protectora hi ha gossos que esperen el dia en què algú s’apropi i els doni una vida millor. Apropa’t a conèixer-los”. C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu Clar Horari d’atenció al públic: Dilluns,dimecres i divendres de 18 a 20h. Dissabtes i diumenges de 12 a 14h. www.laprotectora.org

Emissores de Ràdio

Sudoku Fàcil

Difícil Solucions setmana anterior

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3 MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA TORREDEMBARRA / 107.4 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1


38 |

| 29 de setembre de 2010

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

IMMOBLES Venda

TARRAGONA. ZONA UNIVESIDAD ROVIRA I VIRGILI. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Piso semi nuevo de 2 dormitorios, armarios empotrados, cocina independiente con oficce, 74mts útiles, todo exterior, trastero de 11mts incluido. Tel 977 22 45 44

TARRAGONA. C/PERE MARTELL. Obra nueva, Duplex de 125m2, 3habitaciones, 2 baños, 1 aseo, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor, armarios empotrados. 219.000€ Tel. 977 24 44 66

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Obra nova, 3 habitaciones, 2 baños, esquinero, calefacción, parquet, armarios empotrados. Posibilidad de parking. 199.500€ Tel. 977 24 08 12

EL VENDRELL. ZONA CENTRO. Piso de obra nueva 2 habitaciones con baño completo, calefacción, acabados de primera calidad, ascensor a 2 min. del centro. INFORMESE. 110.000€. Tel. 977 663 562

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Semi nuevo. 2 dormitorios con armario, cocina americana equipada, salón-comedor con salida al balcón amplio. Vistas despejadas. Zona comunitaria con piscina. 185.000€ OPCIÓN Parking grande 215.000€. Tel. 676 664 298

TARRAGONA. C/ BON SOL. URB. LEVANTINA. Chalet de 4 habitacions, 3 banys, a/a conductos. Cocina de diseño, suelos de cerámica y parquet, ventanas de aluminio. 660m2 de parcela. A estrenar. Tel. 629 232 588 / 649 486 412 TARRAGONA. URB. SOLIMAR - MOLNÁS Ocasió, xalet en venda/lloguer, 7 hab., sala menjador, 3 banys, cuina nova a estrenar, calefacció, aire condicionat, ximeneia, terrassa, solarium, 2 trasters, barbacoa, jardí, boniques vistes al mar. PVP. 378.000€ Lloguer: 1.100€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Obra nueva, 2 habitaciones y 2 baños, cocina independiente, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor. Armarios empotrados. 174.276€ Tel. 977 24 44 66 TARRAGONA. TORREFORTA. Pis en venda, 3 habitacions (2 dobles moblades), cuina, menjador, bany, galeria. Immoble adjudicat bancari. Financiació preferent!! PVP. 63.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. Se vende piso en Pl. Castellers (Av. Catalunya). 4 habitaciones, 2 baños, muy buen estado. Precio atractivo. Tel. 977 214 713 CALAFELL. PLAYA. Piso de 83,65m2, útil 70,40m2. 3 habitaciones (1 suite y 2 individuales) 2 baños, cocina, lavadero, salón comedor, terraza de 7,30m2, trastero, garaje, ascensor, calefacción, muebles, puerta blindada, portero automático, aacc, exterior, vistas al mar. Piscina comunitaria. Zona tranquila. REF: 01022. Precio 229.000€. Tel. 977 69 50 54 TARRAGONA. PARTE ALTA. Loft 1 dormitorio, 40mts, 2ª planta por escalera, muy buen estado. Cocina equipada, 1 baño con plato de ducha. 110.000€. Sergio: 977 22 45 44 TARRAGONA. Bonic pis en venda al CASC ANTIC de Tarragona, sup. aprox. 76m2, 3 hab., cuina, galeria, menjador, bany, aire condicionat, calefacció, parquet, assolellat, tot reformat, edif. rehabilitat. 252.000€. Tel. 977 24 34 06 CALAFELL. PLAYA. Piso de 59m2, 2 habitaciones (2 dobles) 1 baño, cocina, lavadero, salón-comedor, terraza, interior, muy cerca del mar. REF: 01217. Precio: 150.000€. Tel. 977 69 50 54 TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Precioso piso duplex de 4 dormitorios, zona residencial, 2 amplias terrazas -detalles de calidad- vistas despejadas. Semi nuevo. Escalera de madera, suelos de parket natural, zona comunitaria y piscina. Parking y trastero incluido en el precio. Tel. 977 22 45 44 TARRAGONA. C/ FORTUNY nº17. Pisos totalment rehabilitats, 2 i 3 habitacions. Informi’s. Tel 977 25 20 52 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda, 63m2, 1 habitació, cuina-menjador, bany, en perfecte estat, 6 anys d’antiguitat, bigues vistes, bomba de calor/fred, finestres climalit, gran armari empotrat a mida. Edifici reformat integralment. 168.000€. Tel 977 24 34 06

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Pis dúplex en el centre del poble. Parking inclòs. Excel·lents acabats. A estrenar. 280.000€. Tel. 629 232 588 / 649 486 412 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Primer promoción. 3ª planta, 2 habitaciones, muy luminoso. 100.000€. Tel. 675 918 159 TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. OPORTUNITAT! Obra nova. Últim pis de la promoció, 2 dormitorios, 2 banys, magnífica terrasssa, assolellats, excel·lents acabats. Des de 175.000€. Tel. 977 25 16 16 BELLVEI. Gran conjuto de adosados de obra nueva de 2 y 3 plantas con salóncomedor, cocina equipada, 3 o 4 dormitorios, 2 baños (1 en suite), un aseo, lavadero, garaje, calefacción, jardín delantero y trasero. Informse sin compromiso. REF: 51858. Tel. 977 66 40 35 LA RIERA DE GAIÀ. Bonic xalet en venda, individual, planta única, sup. aprox. 135 m2, 3 hab. (2 dobles), 2 banys, sala menjador, a. condicionat fred/calent, calefacció, porta blindada, primeres qualitats, garatge, piscina amb depuradora, jardí, bona orientació, parcel·la de 421m2. SEMI-NOU PVP. 360.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Pis en venda, semi-nou, en perfecte estat de conservació, 55 m2, 1 habitació amb armari encastat, bany complert, cuinamenjador, moblat, amb electrodomèstics, molta llum, bomba de fred/calor per conductes, plaça de pàrking, 199.500€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL. Todo reformado a nuevo. Piso de 4 dormitorios, 2 baños, cocina amplia con oficce, 8ª planta, ascensor con vistas al cabo de Salou. Muy amplio. NUEVO PRECIO DE OFERTA 260.000€. Tel. 977 22 45 44 VALLMOLL. Duplex obra nueva. 4 dormitorios, 2 baños completos, 2 terrazas de 40mts cada una. Vistas despejadas, excelentes calidades. Parking grande incluido en el precio. 225.000€. Tel. 977 22 45 44 TARRAGONA. RAMBLA NOVA, 33. Pis de 129m2, 3 habitacions, 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment reformat per a estrenar. Acabats de primera qualitat. Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i a la mar. Informi’s. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. ÁTICO RAMBLA NOVA. Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar. 120 metros más 60 metros de terraza. Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches. Tel. 977 24 21 60 TARRAGONA. ZONA CENTRO CIUDAD. Piso de 4 dormitorios y 2 baños. 1ª planta con ascensor, reformado. A 100mts de la Rambla Nova. 210.000€. Tel. 676 664 298

TARRAGONA. URB. SOLIMAR - MOLNÁS Ocasió, xalet en venda/lloguer, 7 hab., sala menjador, 3 banys, cuina nova a estrenar, calefacció, aire condicionat, ximeneia, terrassa, solarium, 2 trasters, barbacoa, jardí, boniques vistes al mar. PVP. 378.000€ Lloguer: 1.100€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Pis dúplex en el centre del poble. Parking inclòs. Excel·lents acabats. A estrenar. 280.000€. Tel. 629 232 588 / 649 486 412 TARRAGONA. OBRA VALL ARRABASSADA. Pisos 4 habitacions. Z. Comunitària, màrmol, calefacción, pre-instal a.c. Des de 278.500€. Tel. 977 25 20 52 CALAFELL. PLAYA. Ático de 50m2, 2 habitaciones (2 dobles) 1 baño, cocina, salón-comedor, terraza de 18m2, ascensor. Delante del mar. REF. 03169. Precio. 199.000€. Tel. 977 69 50 54 TARRAGONA. Se vende piso Rovira i Virgili, 46. Seminuevo, 3 habitaciones (1 suite) con 2 baños. Buen precio, urge vender. Tel. 628 670 993 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso reformado de tres dormitorios con un baño completo. A metros del futuro Corte Inglés. Muy luminoso. Ascensor. Precio 175.000€ Tel. 695 450 372 TARRAGONA. ZONA CENTRO. Piso de 4 dormitorios y 2 baños. 1ª planta con ascensor. Reformado. A 100mts de la Rambla Nova. 185.000€. Tel. 676 664 298 TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic estudi en venda, tot moblat i equipat, exterior i assoleiat. PVP. 113.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. LES GUNYOLES. Cerca de la Estación AVE CAMP DE TARRAGONA. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, cocina amueblada, 2 baños completos, 1 aseo, salón-comedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607 945 958 TARRAGONA. EL CATLLAR. GRAN OPORTUNIDAD. Piso semi nuevo en pueblo. 4 dormitorios, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina. Todo exterior. 190.000€. Tel. 676 664 298 TARRAGONA. CALA ROMANA. Xalet individual de 505m2, parcel·la de 1.375m2, 5 dormitoris, 3 banys, 1 lavabo, aire condicionat fred i calent, biblioteca, celler, barbacoa, garatge per a 4 cotxes, piscina, excel·lents vistes al mar, a 5 minuts de la platja. Informi’s. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. ZONA IMPERIAL TARRACO. 127mts. 4 amplios dormitorios. Gran salón- comedor, 2 baños, cocina independinte, galeria. Todo exterior. Necesita alguna reforma. Vistas a la Rambla Nova. 480.000€. Tel. 977 22 45 44 EL VENDRELL. Piso de 89m2, con 4 dormitorios, amplio salón comedor, 2 baños completos (1 en suite). Cocina espaciosa, calefacción, balcones con toldo, ascensor, carpinteria de aluminio con doble cristal. No deje escapar esta gran ocasión. REF:40732. Tel. 977 66 40 35 TARRAGONA. C/ RAMÓN Y CAJAL. Piso en venta de 3 habitaciones, 1 baño, cocina, salón-comedor, balcón de origen piso alto, mucha luz, buenas vistas. 180.000€. Unitres Gestio. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581 TARRAGONA. ELS PALLARESOS. URB HOSTALETS VERDS. Casa adossada en venda, semi - nova, any de construcció 2002, sup. aprox. 190 m2, 3 plantes, 3 hab. ( abans 4), suite, armaris encastats, 3 banys, sala menjador de 35 m2 aprox., cuina, galeria, terrassa, garatge privat, piscina, jardí, reg automàtic, traster, calefacció, parcel.la de 615 m2. MOLTS EXTRES. 320.000€ TEL. 977 24 34 06

TARRAGONA. TORRES ROMA. Amplio piso impecable de 4 habitaciones, 2 baños. Bien orientado. 400.000€. Tel. 977 25 09 93 ALIÓ. Casas adossada en venda. Superficie construida 215 m2 aprox. + sòtan de 65 m2. Garatge per 2 cotxes a planta baixa. Primera planta amb gran saló - menjador de 30 m2 aprox., cuina, 1 habitació i bany. Segona planta amb 3 habitacions i 2 banys. Jardí de 42 m2 amb gespa natural. Bomba de calor / fred per conductes. Casa singulars per la seva distribució, ubicació i acabats de primera qualitat. Vistas panoràmicas, al centre del poble. 239.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Av. Països Catalans. Impecable. Zona Tranquila. Piso con 3 habitaciones, 2 baños, cocina con galeria, amplia terraza, muy soleado, aacc y calefacción. Vistas a gran zona verde privada. Parking y trastero de unos 8m2. Fantastica zona ajardinada con piscina. 205.000€ Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. AV. ROMA. Esquinero. Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios antes 4. Parking en la misma finca. Vistas despejadas. Excelente precio. 285.000€. Tel. 977 22 45 44 TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic loft en venda, sup. aprox. 130m2, 1 habitació doble, cuina-menjador, bany i lavabo, bigues vistes, tot reformat, moblat. 220.000€ Tel. 977 24 34 06 EL VENDRELL. EL TANCAT. Piso de obra nueva 3 habitaciones con 2 baños, calefacción, cocina independiente, suelo de mármol, situado en una de las mejores zonas del pueblo y muy cercano al centro. INFORMESE. 200.000€. Tel. 977 663 562 EL VENDRELL. Preciós aparellat seminou, rebedor, cuina a estrenar amb safreig, ampli menjador, 2 banys i 1 aseo, 4 habitacions, precioses golfes amb sostres de fusta, pati-jardí d’uns 5 m2, calefacció, aire condicionat/bomba de calor, finestres d’alumini climalit, garatge amb traster per 3 cotxes, zona comunitària amb piscina, en perfecte estat. Molt bona situació al costat del poble. Molt assolellat. PVP 295.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/IBIZA, 20. Se vende piso seminuevo. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado. Precio 198.000€ negociables. Tel. 977 22 66 52 CONSTANTÍ. 3 dormitoris, 77m2, baño, gas natural. Semi nuevo. Cocina equipada. 116.000€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. PART BAIXA. Pis en venda, sup. aprox. 66m2, 2 hab., cuina, menjador, bany, aire condicionat fred/calent, exterior i assolellat, ascensor, edif. seminou. PVP. 141.750€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda, sup, aprox. 55m2, 2 hab., cuinamenjador, bany, reformat, tot exterior i assolellat, façana rehabilitada a prop del passeig de St. Antoni, 159.600€ Tel. 977 24 34 06 EL VENDRELL. Magnífico piso de 3 dormitorios, 2 baños completos (1 en suite), amplio salón con acceso a terraza, cocina con lavadero, calefacción, ascensor, parking. Venga a verlo sin compromiso. REF: 32591. Tel. 977 66 40 35 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Magnifica vivienda nueva a estrenar. 90mts, 4 dormitorios, baño, aseo, calefacción, soleado y muy buenas vistas. 163.000€. Tel. 675 918 159 TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda. Sup. aprox. 76 m2, 3 hab., cuina, galeria, menjador, bany, aire condicionat, calefacció, parquet, assolellat, tot reformat, edif. rehabilitat. 252.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Magnífica vivienda de 4 dormitorios, 2 baños completos, parking, trastero, mejor de nueva y a solo, 100mts de la playa caminando, y por supuesto a precio de mercado. 295.000€. Llame e informese. Tel. 675 918 159

TARRAGONA. CASC ANTIC. bonic pis en venda, sup. aprox. 50m2, 1 hab., cuinamenjador, bany, parquet combinat amb mosaic hidràulic, terrassa de ús i disfrute privatiu amb vistes al mar i Torre de Pilats, edif. rehabilitat, nou a estrenar. 180.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. TORREFORTA ENSANCHE. Vivienda en venta. Impecable. 4 habitaciones, 2 baños completos, esquinera, delante de amplio parque. Muy decorada, reformada, lista para entrar a vivir sin ningún tipo de reforma. 210.000€. Tel, 977 25 09 93

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 160mt construidos, 4 dormitorios, 2 baños, cocina grande, muy luminoso, planta alta. 481.000€ Informese 675 918 159

SALOU. Conjunt aqQuaria. Apartaments de 2 dorm. De 68m útils. Amb 1600m de zona comunitària, dos piscines, padel, zona ‘fitnes’ i SPA. Al costat de plaça Europa i Port Aventura. I disfruta del millor preu, a tansols 192.000€, claus en mà. La millor inversió del moment. Inf. al mateix conjunt. telf. 609020545 / 977380388

CALAFELL. PLAYA-HOTEL RA C/DE LA BARCA. Piso de 83m2, 3 habitaciones (2 dobles y 1 individual) 1 baño, 1 baño auxiliar, cocina, salón-comedor, terraza con espectaculares vistas al mar. Zona tranquila a 20 pasos del mar. REF: 01221. Precio 210.000€. Tel. 977 69 50 54 EL VENDRELL. EL MIRADOR PENEDES. Precioso chalet en zona tranquila con 3 dormitorios, amplia cocina, 1 baño completo, salón con chimenea, parcela de 1.200m2 con arboles frutales, carpinteria de aluminio. Gran oportunidad. REF: 63364. Tel. 977 66 40 35 TARRAGONA. Se vende piso seminuevo en calle Ibiza, 20. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado, 198.000€ negociables, Tel. 977 226 652 TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660 133 933 TARRAGONA. EL SERRALLO. Pis en venda, sup. aprox. 140m2, 4 hab., 2 banys, cuina, galeria, sala menjador, calefacció, armaris, 2 terrasses una tipus solarium de 33 m2 i altre de 5 m2 amb tendal, vistes al mar, tot exterior, assolellat, ascensor, pàrking i traster. PVP. 450.000€ Tel. 977 24 34 06 CONSTANTÍ. Planta baixa en venda, sup. aprox. 54 m2 + 82 m2 de terrassa, 2 habitacions, cuina, menjador, bany, parquet, calefacció fred/calent per conducte, exterior, edif. semi-nou. A ESTRENAR. PVP. 204.750€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. Se vende piso casi nuevo Violant d’Hongria, 39. 3 habitaciones y 2 baños, zona comunitária y párking incluido. Tel. 977 226 652 TARRAGONA. CENTRE. Venta d’un àtic de 106m2 més 2 grans terrasses d’uns 35m2 cadascuna, 3 habitacions dobles amb possibilitat de fer-ne 4. Totalment reformat. Alarma, aacc, completament moblat. 450.000€. Tel.676 474 607 / 977 21 23 89 TARRAGONA. CASC ANTIC. Preciós loft en venda, sup. arpox, 75m2, moblat, tot de disseny, materials de 1ª qualitat, completament reformat, edif. senyorial. 240.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CASC ANTIC. Casa unifamiliar en venda, 4 hab. ( 1 suite amb hidromassatge ), 2 banys + lavabo, cuina amb electrodomèstics, saló, parquet, a.a.fred/calor, calefacció, nova a estrenar. 378.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. ZONA ESTACION DE TRENES. Piso 2 dormitorios, balcón con terraza con vistas directas al mar. Aprox. 75mts útiles. 240.000€. Tel. 676 664 298 TARRAGONA. VIOLANT D’HUNGRIA, 39. Se vende piso casi nuevo de 3 habitaciones y 2 baños. Zona comunitaria y parking incluido. Consulta nuestros pisos de ocasión. Tel. 977 22 66 52. TARRAGONA. VIA AUGUSTA 69. Habitatge de 3 dormitoris de 98m2. Tot exteriors. Acabats de qualitat. En un edifici de només 3 habitatges. TOT UN LUXE al seu abast i a bon preu. Tel. 609 020 245 / 620 026 588. TARRAGONA. URB LA MORA. Es ven terreny al C/ Valles nº 31 per 165.000€. Tel. 636 490 047 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA, dúplex en venda, a 200 m. de la platja, 3 habitacions, cuina, menjador, 3 banys, parquet, aire condicionat / bomba de calor, calefacció individual, amplia terrassa, armaris encastats, en perfecte estat, zona comunitaria ajardinada amb piscina, parking i traster. 371.425€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. Part Baixa, pis en venda, 3 habitacions dobles amb armari encastat, 2 banys (banyera i dutxa), cuina equipada amb galeria-pati, parquet, finestres d’alumini, tot exterior, calefacció, preinstal·lació d’aire condicionat, ascensor. PV 223.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI 46. Se vende piso. Seminuevo, 3 habitaciones (1 suite) con 2 baños. Buen Precio, urge vender. Tel. 628 670 993 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Piso en C/ Violant d’Hungria. 3 habitaciones, amplia cocina, galeria, 2 baños, terraza, parking y trastero. Amueblado. Zona comunitaria con piscina. Muy soleado. 200.000€. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. PL CASTELLERS (AV. CATALUNYA) Se vende de 4 habitaciones, 2 baños, muy buen estado. Precio atractivo. Tel. 977 21 47 13 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. ZONA ESTACIÓN DE TREN. GRAN OPORTUNIDAD. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor, terraza y ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Venta de piso para oficina de 150m2. Tel. 977 231 860 / 675 073 744

IMMOBLES Lloguer

TARRAGONA. RAMBLA VELLA / PLAÇA SEDASSOS / PLAÇA SANT MIQUEL / ESTANISLAU FIGUERES. Pisos nous de disseny d’1 habitació, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora-assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 550€. Tel. 977 25 16 16


| 39

| 29 de setembre de 2010

CLASSIFICATS TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso 3 habitaciones, 1 baño, salón comedor con balcón, cocina con galería, sin muebles. 2º piso con ascensor. 500€ Tel. 977 253 543 / 658 787 581 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo, calefacció. 650€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT DOMÈNECH / GASÒMETRE. Estudis de 30 m2, amb mobles, cuina office equipada, 1 bany, balcó, assolellats, exteriors. Des de 300€. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. URB LA MORA. AMUEBLADO. Pareado de 150m2. Parcela de 400m2, 4 habitaciones, 3 baños, salón, cocina de diseño, parquet y cerámica, a/a condicionado frío y calor, ventanas de aluminio, garaje 2 coches, trastero, jacutzzi exterior y jardín 200m2. Porches y barbacoa. 1100€. Tel. 629 232 588 / 649 486 412 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis reformat de 40m2, amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, aire condicionat fred i calent, parquet, cuina independent equipada, ascensor, exterior, assolellat. 575€ Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. C/MALLORCA. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, salón comedor, cocina equipada, muy soleado, amueblado, con ascensor. 600€ Tel. 977 253 543 / 658 787 581 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, 152m2, 4 habitacions, bany, aseo, terrassa, calef., a.a, traster. 750€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. URB. SOLIMAR - MOLNÁS Ocasió, xalet en venda/lloguer, 7 hab., sala menjador, 3 banys, cuina nova a estrenar, calefacció, aire condicionat, ximeneia, terrassa, solarium, 2 trasters, barbacoa, jardí, boniques vistes al mar. PVP. 378.000€ Lloguer: 1.100€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ BARO IV TORRES. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, traster, pk comunitari. 550€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AVDA CATALUNYA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, terrassa de 30m2 assolellada. 600€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. BONAVISTA C/8, estupendo piso de obra nueva, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, 2 baños, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de párking. 469€ Tel. 977 243 884 TARRAGONA. C/MALLORCA. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, salóncomedor, cocina equipada, muy soleado, amueblado, con ascensor. 600€. Unitres Gestio. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581 TARRAGONA. Disponemos de una amplia cartera de pisos para estudiantes. Interesados contactar con Mila. 977 22 45 44 TARRAGONA. CALLE REDING. Ático sin muebles, 2 hab., baño, cocina, comedor, 2 terrazas grabdes, ascensor. Precio 475€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. C/OROSI. Amb moble, 3 habitacions, cuina i bany totalment reformat. 610€. Tel. 977 25 20 52 LA PINEDA. Apartamento de una habitación bien conservado y semi nuevo. Muy cerca de la playa. Vistas laterales al mar. Amplia terraza. Zona comunitaria con piscina. Muy soleado. 130.000€. Tel. 609 442 239

PERAFORT (PUIGDELFÍ). Alquiler de pisos y/o dúplex de 3 y 4 habitaciones con armarios empotrados, 2 baños y grandes terrrazas. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos de acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 550€/mes. (ventajas excepcionales alquiler con opción a compra). Tel. 672 384 182 / 977 212 389 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en lloguer, sup. aprox. 70 m2, 2 habitacions, cuina-menjador, bany amb columna d’hidromassatge, sostres alts, bigues vistes, aire condicionat fred/calor, reformat completament, moblat i tot equipat. Lloguer 650€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. Nou Santa Tecla piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, salón comedor con balcón, cocina con galería, sin amueblado, muy buena zona. Con ascensros. 550€ Tel. 977 253 543 / 658 787 581 TARRAGONA. VILAFORTUNY. URB ELS TALLATS II. Chalet pareado. 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, salón-estar, gran trastero, garaje 1 coche + 1 exterior. Zona comunitaria ajardinada y piscina. 1100€. Tel. 629 232 588 TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. 3 habitaciones, cocina, comedor, baño, aseo, muebles a estrenar. Precio 650€ Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. C/TORRE JORDI. Piso de 3 habitaciones, 2 baños, exterior, salón comedor amueblado, cocina con galería. 650€ Tel. 977 53 543 / 658 787 581 EL VENDRELL. ZONA EL TANCAT. Piso de 5 años, completamente amueblado y equipado, ascensor, 2 habitaciones, terraza 80m2. Inmejorable zona. INFORMESE. 450€/mes. Tel. 977 663 562 TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€ Tel. 607 945 958 TARRAGONA. CAMPO CLARO. Piso de 3 habitaciones, 1 baño, salón-comedor, cocina con galeria, amueblado, muy buena zona con ascensor. 450€. Unitres Gestio. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581 ROQUETES. BAIX EBRE. Alquiler de pisos, dúplex y casas adosadas, de 2, 3 y 4 habitaciones. Con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos de acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 375€/ mes (ventajas excepcionales alquiler con opción a compra). Tel. 672 384 182 / 977 212 389 TARRAGONA. CALLE MISERICORDIA. 2 habitaciones, cocia, comedor, baño, lavadero. Precio 475€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. C/ FELIP PADRELL. Pis amoblat de 2 dormitoris, despatx, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, 2 balcons. Assolejat. Parquing opcional. Preu 700€/mes. Tel. 977 225 582 / 625 356 293 FLIX. Alquiler de piso de 2 habitaciones con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Desde 400€/ mes. (Ventajas excepcionales alquiler con opción a compra). Tel. 672 384 182 / 977 21 23 89 TARRAGONA. CALA TAMARIT. Casa de 150m2, 4 dormitorios, jardín privado, zona comunitaria. 950€. Tl.654 092 540

TARRAGONA. C/ ERNEST VILCHEZ. Amb mobles, semi-nou, 3 habitacions, menjador, cuina, 2 banys, calef., pk, traster. 800€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Vivienda nueva a estrenar. 90mts, 3 dormitarios, 2 baños, aire acondicionado con bomba de calor, zona comunitaria con piscina. Parking y tasrtero. 600€ Tel. 675 918 159 L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. PZA VERDAGUER. Sense moble, 3 habitacions, cuina i bany reformats, terrassa amb vistes a la pza. 555€. Tel. 977 25 20 52 EL VENDRELL. ZONA CENTRO. Piso de 3 habitaciones, baño y aseo, amueblado, ascensor, finca con pocos años. INFORMESE. 500€/mes. Tel. 977 663 562 TARRAGONA. C/ TORRE JORDI. Piso de 3 habitaciones, 2 baños, exterior salón comedor, amueblado, cocina con galeria. 650€ Unitres Gestio. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581 TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. 100m2 más altillo 80m2. 2.300€. Tel. 977 211 760

LOCALS Lloguer/Venda

TARRAGONA. Local C/Gasòmetre en lloguer 300m2. Totalmente equipado. Tel. 630 936 563 PERAFORT (PUIGDELFÍ). LLOGUER. Local de 400m2 dentro del casco urbano. Ideal para todo tipo de restauración, a la carta o “calçotades”. A pie de carretera general de Tarragona a Lleida (zona de “calçots” y carnes a la brasa), u otro negocio. Facilidades en el pago del alquiler hasta estar el negocio montado. Tel. 672 384 182 / 977 212 389

TARRAGONA. JOAN SERRÁ I VILARÓ. VENTA O LLOGUER. Local de 990m2, amb aparador, tot acristallat, sortida de fums, plaçes de pàrquings opcionals. La Pedrera. Informi’s. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. LLOGUER. Parking de facil aparcamiento. Precio 90€ Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA - LLEIDA - ZARAGOZA. VENTA DE SOLARES EDIFICABLES en la provincia de Tarragona, La Granadella (Lleida) y Maella (Zaragoza). Posibilidad de permuta. Tel. 672 384 182 / 977 212 389 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS-JOAN XXIII. VENTA. Trastero. Semi nuevo. Aproximadamente 4mts. Precio 8.600€. Tel. 676 664 298 TARRAGONA. ALQUILER. Local de 100mts a pie de calle frente al Hospital Joan XXIII, con salida de humos. Apto cualquier actividad. 1.100€. Tel. 977 22 45 44 Mila. TARRAGONA. RAMBLA NOVA. LLOGUER. Local despacho en centro Rambla Nova. Amueblado. A/C. Sólo 450€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. AUGUST. Locals en el centre de Tarragona, en edifici totalment rehabilitat varies superfícies, sortida de fums, per a qualsevol activitat. Truqui per informar-se. Tel. 977 25 16 16 REUS. VENTA. Ideal inversores. Local comercial de 360m2, dividido en dos locales comerciales, uno de unos 30m2 y otro de 50m2, y 11 almacenes independientes para poder alquilar individualmente. 750.000€. Telf. 672 384 182 / 977 212 389 TARRAGONA. ALQUILER. Despacho. Perfecto estado. Edificio emblemático en el centro de Tarragona. Razón Sra. Mila. Tel. 977 22 45 44 TARRAGONA. POLÍGON INDUSTRIAL FRANCOLÍ. ESPECIAL INVERSORS! VENDA. Naus de varies superfícies en venda amb bons llogaters. Informi’s. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLOGUER. 100m2. Sala diáfana. 800€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. PL VERDAGUER. 1 oficina de 150m2. Tel. 977 231 860 / 675 073 744

TARRAGONA-CASC ANTIC, LLOGUER. Sup. aprox. 75 m2, diàfan, sortida de fums, entrada d’aigua, desguàs, pedra vista, sostres alts, possibilitat d’altell, bé situat al costat de la Plaça Fòrum. PREU: 700 € Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. 70m2. más 21m2 altillo. 2.000€. Tel. 977 211 760

SALOU. C/ROGER DE LLÚRIA s/n. Cerca playa. Local de 240 m2 + Terraza de 300 m2. VENTA O ALQUILER. 750€/mes

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. VENTA. Despacho prácticamente a estrenar. 95mt, parket, diafono, totalmente exterior, edificio de despachos profesionales. 215.000€ Tel. 675 918 159 TARRAGONA. MARIA CRISTINA. VENTA. Parking venta. Grande. Coche y moto. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx de 280m2, exterior a la Rambla Nova, edifici amb porteria. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. VIA AUGUSTA 69. Locals en tres plantes de 145m2. Pavimentats, y Carpintería d’alumini. Claus en mà, amb tracte directe. Tel. 609 020 545 / 620 026 588 SALOU. VENTA O LLOGUER. 2 locals de 70m2, céntrics. C/Major (prop de C/Barcelona). Tel.609 020 545

TARRAGONA. C/ EIVISSA. ALQUILER. Parquing per moto. 30€/mes. Tel. 977 225 582 / 625 356 293 TARRAGONA. C/ CONDE DE RIUS. 150m2. más 125m2 altillo. 3.800€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. VENTA. Parquing per cotxe gran. Facil acces. 26.000€. Tel. 977 225 582 / 625 356 293 TARRAGONA. GRAN OPORTUNIDAD INVERSORES!! Local PLAZA CORSINI VENTA 160mts. Perfecto estado. Alquilado por 5 años. Muy buena rentabilidad. 360.000€. Tel. 977 22 45 44 REUS. ALQUILER de almacenes de diferentes medidas, desde 10m2 a 35m2 ideal para guardamuebles. Nuevos a estrenar, a pie de calle. Desde 105€ hasta 250€/mes. Tel. 672 384 182 / 977 212 389 TARRAGONA. VENTA. Trastero. Pequeño, fácil acceso. 3.800€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. GRAN OCASIÓN!! VENTA. Despacho de 30mts en Parte Alta baño con ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo. OPORTUNIDAD!! 80.000€ Tel. 977 22 45 44

VALLMOLL. Polígono Industrial Mas Vell. VENTA. ALQUILER. PERMUTA. Solar de más de 12.000m2, con proyecto de 4 naves industriales gran industria. Consulte posibilidades de venta, alquiler o permuta. Tel. 672 384 182 / 977 212 389 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. 625M2. 6.000€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. C/ UNIÓN. 180m2. 6.000€ negociables. Tel. 977 211 760 REUS. ALQUILER. de locales, ideal para oficinas u otro negocio, uno de 30 m2 (400,-€/mes) y otro de 50 m2. (500,-€/ mes). Posibilidad de agrandar ambos locales. Tel. 672 38 41 82 / 977 21 23 89

MOTOR Cotxes AUDI A4, 2.0 TDI 6V 140CV. Año 2005, full equip, Tel. 977 21 22 16 MINI COOPER 1.6I FULL EQUIP, año 9/03. 50.000km, Tel. 977 21 22 16 FORD PUMA 1.4I 16V 90CV, FULL EQUIP, Año. 99. Tel. 977 21 22 16 FORD FIESTA 1.3I FULL EQUIP, Año: 05, 120.000km, Tel. 977 21 22 16 FORD FIESTA 1.4 TDCI 68CV, FULL EQUIP, año 11/2002. Tel 977 21 22 16 RENAULT LAGUNA II GRAND TOUR 1.9 DCI 120CV, FULL EQUIP, Año 2001, Telf. 977 21 22 16 FORD FOCUS CABRIO 2.0 TDCI TREND, 138 CV. Full equip, 28.000km, año: mayo 2008. Tel. 977 21 22 16 GRAN CHEROKEE LAREDO 3.1 TD Año 10/01, full equip, Tel. 977 21 22 16 JAGUAR X-TYPE, 3.0 VE SPORT, Full equip+piel Tel. 977 21 22 16 ALFA ROMEO 1.9 GT 150CV, Año. 01/,6 Full equip, Tel 977 21 22 16 AUDI A3 1.8T, 1999 Full equip Tel. 977 21 22 16 LAND ROVER DISCOVERY 2.5 TD5 138CV, FULL EQUIP, 7 plazas, año: 6/01. Tel. 977 21 22 16 W GOLF SERIE 3, 1.9TDI. Año. 97. Tel. 977 21 22 16 SUZUKI SWIFT 1.3 68CV, Full equip, Año: 4/2000. Tel. 977 21 22 16 AUDI A3 1.9 TDI 130 CV, año 10/02, full equip. Tel. 977 21 22 16 PEUGEOT 206CC 1.6I FULL EQUIP, Año 6/03, Tel. 977 21 22 16 VW GOLF CABRIO. 1.81, 1998 Tel. 977 212 216

SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002 NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM 5mt. Motor Honda 50 hp (titulín) Injección/hidráulico. 15.000€ (IVA incl) RINKER 230 FESTIVA, año 1991, eslora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nombre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002 BARCOS NUEVOS/OCASIÓN. Valoración. Taller Náutico. Ivernaje. Transporte. Tel. 661768040 (Dany)

TREBALL Professionals

Agencia exclusiva de DKV Seguros selecciona 4 ASESORES/AS. Dedicación total o media jornada. Condiciones económicas y laborales inmejorables. Tel. 609 45 41 45 Persona responsable para el cuidado de personas mayores, preferiblemente interno, tengo carné de conducir. Tel. 619 53 40 25 Se ofrece chica con experiencia para cuidar personas mayores a domicilio u hospital, cuidar niños, llevarlos al colegio o limpieza en general. Con vehícuo propio. Tel: 609 870 126 Noia responsable i amb experiència, s’ofereix per cuidar nens, tracte agradable. Tel. 616 252 870 (Montse)

FORMACIÓ Cursos Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Tel. 686 411 008 Tito Figueras OBTENIR PERMÍS PROFESSIONAL C, D, E (1 setmana) Tres setmanes per obtenir el teu permís de conduir. www.autoescolajordi.com Tel 977 24 71 58 ESTUDIANTS PERMÍS DE CONDUIR (1 setmana) Per obtenir la teòrica cursos setmanals. www.autoescolajordi.com Tel. 977 24 71 58 ¡ATENCIÓN! INGRESOS EXTRAS www.TrabajarDesdeCasa.com Tel. 93 100 01 10 CERTIFICAT D’APTITUD PROFESSIONAL ADR. MMPP. Materies perilloses. Consulta horaris i preus. www.autoescolajordi. com, Tel. 977 24 71 58. Tots els permisos.

VARIS Altres ofertes

OPEL CORSA. 1.3 CDTI 90CV ENJOY. Año 9/07. Tel. 977 21 22 16 MERCEDES CLASE E 270 CDI FULL EQUIP, año 8/04. Telf. 977 21 22 16

Compro oro, joyas usadas, no importa estado. Joyería Ros C/St Agustí 6. 43003 Tarragona, Tel. 977 22 93 94

MERCEDES V 220 CDI AMBIENTE, Año 2002, Full equip+piel Tel. 977 21 22 16

MOTOR Nàutica RIO 630 Cabin fish, año 1990, eslora 6,14, Motor Volvo diésel, 130hp de potencia, Nombre de la barca “Creixell tres”, 18.000 € Tel. 977680002

ANUNCIS CLASSIFICATS A... Envia un e-mail classificats@noticiestgn.cat


40 | Contraportada

29 de setembre de 2010 |

la contraportada de la seTmana

Josep Poblet President diputació de tarragona

‘La Tarraco Arena Plaça servirà per completar qualsevol acte congressual’ Agnès Llorens, Tarragona

E

l diumenge 3 d’octubre, els aficionats als castells es vestiran de llarg per assistir al Concurs de Castells de Tarragona, que acollirà les actuacions de les millors colles de Catalunya. A banda de l’espectacle, una de les grans novetats d’enguany és que aquest esdeveniment se celebrarà a la reformada Tarraco Arena Plaça (TAP), un espai polivalent amb capacitat per acollir més de 9.000 persones en un únic espai, que a partir del 2012 acollirà espectacles a cobert. Després de l’èxit d’assistència de públic a les jornades de portes obertes i en els primers espectacles que s’han celebrat en aquest nou recinte, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, exposa quins són els objectius de futur per aquest nou equipament. La nova Tarraco Arena Plaça es perfila com un dels grans equipaments que acolliran els Jocs Mediterranis del 2017, si finalment Tarragona es postula per acollir-los. Acollir un d’esdeveniment d’aquest tipus és un orgull per a l’ens que presideix? La Diputació de Tarragona sempre ha expressat el seu desig de cedir aquest espai per acollir els Jocs Mediterranis, en cas que Tarragona sigui la seu escollida per dur-los a terme l’any 2017. En els darrer any, diversos sectors de la ciutat han qües-

tionat el tracte com a capital que ha rebut Tarragona per part de diverses administracions. Equipaments com el nou TAP refermen la capitalitat de la ciutat? Tarragona té la importància que té i cap equipament no ha de sumar-li o restar-li més importància. La Diputació de Tarragona va adquirir la Plaça de Braus l’any 1949 amb la intenció de no només acollir les necessitats d’una única ciutat, sinó del conjunt del territori. Aquesta voluntat segueix viva avui dia i, des de la Diputació, estem molt orgullosos d’acollir al nou TAP , que està al servei de tot el territori i no d’una única ciutat en exclusiva. La nova TAP presenta moltes millores respecte a l’antiga Plaça de Braus, però, de moment encara no s’hi poden dur actes amb la cúpula tancada totalment. Quan es podrà parlar de la fi definitiva de la reforma de l’espai? L’any 2012 es preveu que s’iniciïn les tasques de climatització. Si volem donar el màxim de competitivitat a l’espai cal dotar la TAP d’un sistema potent de climatització que permeti que aquest espai pugui acollir esdeveniments amb la cúpula totalment tancada. Ara mateix quin tipus d’actes s’hi poden dur a terme? Doncs tots aquells actes que suposin l’obertura total o parcial de la cúpula. Durant aquests anys de reforma hem fet grans inversions a l’espai, hem millo-

rat notablement els sistemes d’evacuació i suprimit les barreres arquitectòniques i també s’han reparat les grades i tot l’interior. El resultat és molt notable, com s’ha demostrat en els concerts de les festes de Sant Magí i Santa Tecla, que ja s’han dut a terme al TAP. El proper acte que s’hi durà a terme és el Concurs de Castells del 3 d’octubre. Aquest equipament, en els seus inicis, va néixer per acollir actes taurins i, curiosament, després de la darrera resolució del Parlament

Català, ja no acollirà actes d’aquest tipus. Per les seves característiques, quin tipus d’actes pot donar cabuda la nova TAP? La TAP neix per ser seu de molts actes de diferents tipus, tal i com ho demostren les primeres actuacions que s’hi han dut a terme, i està especialment dissenyada per esdeveniments de caire cultural, lúdic, esportiu, tradicional i congressual, pel que és un espai polivalent amb molts usos. Acaba de mencionar la utilitat congressual de la TAP. Aquest

Pilates Mat (suelo), Pilates máquina, Mantenimiento, Tonificación, Entrenamiento Personalizado

PROMOCIÓN ENTRENAMIENTO PERSONAL PARA GRUPOS DE 2 ó 3 PERSONAS

Dos o tres dias a la semana te mantendrán en forma con nuestro programa

desde solo 55,90 euros al mes

equipament pot fer ombra al Palau Firal i de Congressos de Tarragona o a d’altres existents a la província? De cap manera, ja que no són instal·lacions que es puguin comparar. Cal tenir en compte que la TAP pot acollir fins a 9.500 persones en un sol acte, una capacitat que no té cap Palau de Congressos. Per tant, més que competència és el complement ideal a l’activitat congressual de la ciutat, i del conjunt de la província, que permetrà acollir actes de gran volum, que és el que necessita el territori.

notíciesTGN núm. 47  

noticiesTGN

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you