EDITORIAL

JOSEP MANUEL PRATS. President de FAPEL

Educació en l’afectivitat i coeducació Educar una persona és fer-la capaç de ser autònoma, de prendre les seves pròpies decisions en un marc de convivència, on els gairebé oblidats drets fonamentals són (haurien de ser!) un marc de referència. També alguns dels ODS de l’Agenda 2030, que en el fons busquen diluir alguns drets humans, mal que els pesi als seus defensors incondicionals. Els valors educatius tenen molt a veure amb el concepte de justícia que heretem del dret romà: “honeste vivere, alterum non laedere, suum quique tribuere” .

L’antropologia de base humanista que heretem del nostre context filosòfic greco-romà i judeo-cristià, té molt clares les bases de l’educació i de la formació del caràcter. Construir, primer a la família, persones que es coneguin bé a sí mateixes, que sàpiguen sortir de si cap a fora amb el que té molt a veure amb el “viure honestament, no danyar ningú i donar a cadascú el que li pertoca” .

Existeixen moltes escoles, malgrat que les vulguin tancar des del govern, que ofereixen a les famílies una visió de l’educació que incorpora aquests valors i principis. I això dona compliment a que les famílies poden triar l’educació que volen que els sigui donada als seus fills. Potser és per això que les volen tancades?

Les imposicions del govern, a través de la LOMLOE (la LOE de 2006 modificada), ens imposen un model que no té això en compte, sinó que menysté el valor de l’educació a la família per arrogar-se el monopoli de l’educació des de l’Estat, amb uns valors relatius i, per això, canviants. Es perillós, perquè aleshores només depèn de les majories que es confegeixin conjunturalment que els valors i les propostes canvien, i potser radicalment. El relativisme, i abandonar els fonaments i el seny ens porten al desconcert.

Es per això que, qui tria una educació basada en aquests principis, ja incorpora si més no un mínim bagatge i manifesta un desig de construir, juntament amb l’escola, una manera de concebre la persona, la societat, el món. I tots els ciutadans hi tenen el dret.

Des de Fapel hem manifestat reiteradament que la formació afectiva i sexual dels nostres infants i joves és una competència de la família, i només de la família. Que és la formació dels pares i mares aquella que cal fer per ajudarlos i orientar-los en l’educació dels seus fills, en exercici de la seva pàtria potestat. I no pas imposant-la universalment a l’escola a través del currículum o programes més o menys ocurrents que fallen, perquè falla la seva concepció de la persona i de la família. Potser és això el que volen: que falli. Igual que són fallides tantes iniciatives que s’imposen a les escoles i que, si tinguessin un xic de seny, reposarien a càrrec de la família.

A l’escola s’hi va net, esmorzat, descansat i educat. Quin mestre no subscriuria això? Quants problemes ens estalviaríem i els mestres poguessin dedicar-se al que saben fer millor: ensenyar les matèries, i educar amb la família? Mentre no tornem a entendre, ni que sigui per la famosa llei del pèndol, que la persona és el que és, que la família és el que és, estarem marejant i fent programes que fallen perquè menystenen l’arrel de l’educació. El més greu és que fallen a les persones, a les famílies i a la societat, i això no ens podem permetre i seguirem anant pel pedregar.