INF940615

Núm.5l SEGONA I QUINZENA JUNY 94 125 PTA

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

BonPaslor,5 08021 BARCELONA Tel.4143311-8098299 Fax4143434-2006899 Delegaclonsa Vic. Manresa, GranollersiTerrassa

El rehabilitat Jardí del Laberint reobrirà les seves portes la diada de la Mercè El proper dia 24 de setembre, Diada de la Mercè, 0jA pessetes, 15 dels quals han estat aportats per la reobrirà !es seves portes el Jardí del Laberint ^ ^ UE dins el seu programa Conservació del Patrid'Horta, a Barcelona, tancat durant un any per les moni Arquitectònic, del qual precisament ara la ' obres de restauració que s'hi han dut a terme. La sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors de Barrestauració, que ha estat subvencionada per la Unió celona acull una mostra dels projectes subvencionats Europea, ha tingut un pressupost de 80 milions de per les arques comunitàries. •

La Casa en Forma tanca una etapa i inicia noves accions divulgatives La primera etapa de la campanya La Casa en 7 seus objectius i encaminada a conservar viu el Forma ha finalitzat després de nou mesos de missatge de la necessitat del manteniment. Una m treball de sensibilització sobre la necessitat de fer altra, d'inici de noves accions entre les quals un manteniment preventiu dels edificis. El camí, però, destaca la difusió específica d'un element considerat és (orca més llarg. Aquesta primera etapa només ha com el principal responsable dels problemes en els estat el primer pas d'una campanya de més gran abast habitatges: la coberta dels edificis. Una segona acció a favor de la millora i conservació dels edificis. La Casa serà la posada en marxa d'un servei específic per a les en Forma continuarà la seva tasca en dues vessants. comunitats de propietaris, que facilitarà assessoraUna de continuïtat, per mitjà de la difusió genèrica dels ment, diagnosi, pla i programa de manteniment. •

• INFORMATIU Contin de Redacció: Antoni Capto, Cartes Canafii Joan Gay i Ramon Puig.

Coordlnadó: Cartes Carlana. Redacc i ó : * ^ Balara.Anï« Capto I Userda PucuJL Fotografia: javKf Garcia Oe. Ctopo. Administració: Montserrat Alemany, bnpreuló: fiomargral. oipúill Isgafc &4Z389-1991. ISSN: 1132-2302.

PubOdUl: Brr-Pubtotíad. Josep TarraWüs.155 03029 Barosima. Tel. «\<3 45 55 FH.430 3975U19 41B3.

EHTA: CoUegl eTApartHa<Jor« I ArquiU c t n Tècnic» de Barcelona .Bon Pastor, 5 06021 Barceton. Tel 209 82 99. F a i «H M 34. Otona: PI. Major. 6. OB500 V e Tel 685 2611 Bagt*Bernueda: Plana de fOm. 6.08240 Manresa. Tel B72 9799.

VaBít OrfenU: Josep Unten. 25.08100 Grarefers. Tel 679 01 76. Vtflè» Ocd(krtifcSarí Francesc 1BM221 Terrassa.

Tel. 780 1110.

JUNTA DE GOVEAK Prokknt: Cartes PugpiÜ SacrtUri: Caspa Gaba. Tmumt: Pte Flamav d i Coopbder. Batrri O d i a Vocto JUíUeajf.PM^D^úo.F. X. Bardají i Irene Carmu. O H i ^ t i : O*ont: Pere Peu B·gM-B·rguKli: Antoni Casas.

V*BM Oikrtil: Fredet de Buen V» l l t t OccitftnUl: Salvador Navarro.

Gerent Joan Gay

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ubicat als terrenys de l'antiga Casa de Caritat, és l'estendard dels equipaments culturals que Barcelona va projectar pel dia després dels JJOO del 1992..

L'INFORMATIU inicia amb aquest editici (en realitat dos, un de rehabilitat i un altre de nova construcció) una sèrie de reportatges sobre les realitzacions arquitectòniques més significatives del moment, incidint, de forma molt especial, en els seus aspectes materials i constructius. •

13 a 18

O

O

d

F À C I L DE USAR

Manual con tulorial Menús desplegables en DOS y Windows Uso indistinto con ratón y teciado Iconos y opciones explicados en pantalla Operaciones con el sistema objeto-actión Memoriza hasta seis situaciones de trabajo (DOS) Recuerda dónde dejó la sesión de trabajo anterior 6 referencias simultàneas Í S Sopone de mas de 25 filas y 80 columnas (DOS) Ventanas redimensionables32 O COMUNICATIVO 70 listados tipo de construcción con 640 variantes No bloquea el ordenador mientras imprime 33 Parte sílabas automaticamente en lislados Listados programables y modificables Ayuda hipertexto a la modificación de listados 3B Comunicación con el clipboard 39 Exporta listados a hojas de calculo y editores D

Número ilimitado de líncas de descomposición Número ilimitado de líneas de medición y certificación Textos de hasta 32.000 caracteres

VERSÀTIL

Compatible en DOS y Windows Recupera obras y archivos de GO y Presto Cldsico Impona todos los cuadros de preciós publícados Gestiona plíegos de condiciones Medíción de pianos DXF en pantalla JB Mcdición de pianos sobre tableta con menú's Posl-It Modulo de seguimiento de proyectos Sistema de desarrollo de cuadros de preciós

C O N RECURSOS DE ÚLTIMA GENERACIÓN

Usa y modifica conceplos paramélricos Indica previamente combinaciones paramétricas vàlidas Repercute la modificación de conceptos paramétricos Búsqueda por descriptores Presenta el presupuesto en forma de úrbol Muestra los conceplos en los que figura uno dado Presupuestos y bases de datos intercambiables Puede ajustar un presupuesto sin cambiar la base de datos Puede utilizar presupuestos modelos (prototipos) Número ilimitado de referencias Número ilimilado de capítulos, partídas y maleriales

ESPECIALIZADO EN CONSTRUCCIÓN Fórmulas en líneas de medición Màscaras en líneas de medición Ajuste de precio de cualquier concepto Coste indirecto global del proyeclo Rendimientos tipo Obras Públicas Fórmulas de revisión de preciós Redondeos modificables Corrección automdtica de inflación Presupuestos y referencias en distinta divisa Calculo de acopios (MRP) para cuatquicr concepto Precio y unidad altemativos Agenda de proveedores con histórico de preciós

O DlSENADO PARA EL RJTURO En red, acceso simuMneo a un mismo presupuesto Inslalablc localmente o en el servidor Soporta los sistemas de seguridad de redes Preciós especiales para redes Uso dinàmico de licencias en redes Soporte de arquitectura clíente-servidor Estructura abierta y relacionat Base de daios accesible con herramientas de terceros O

E L ESTANDAR DEL SECTOR

Preciós en letra y menús en cuatro idiomas Visualizador de presupuestos no protegido Manuales encuadernados 6940 usuarios en Enero de 1994 Único homologado por FCC Primero en la evaluación tècnica de ICCE Se ensena en escuelas y academias Lo usa ATAYO para su cuadro de preciós PREOC Lo usa FEC de Aslurias para su cuadro de preciós Lo usa COAAT de La Rioja para su cuadro de preciós Dividido en módulos a conveniència del usuario Servicio de actual izacíón, formación y soporte técnico 120 distribuïdores pueden ensefíarle el programa Desde 95.000 PTA

Presto: la ventaja interminable Si desca ampliar esta información, pídanos el documento "Las ventajas de Presto explicadas una auna". Para mas información sobre Presto, para pedidos o para cotioccr qué distribuïdores de Presto estan cerca de Vd., lldmcnos al (91) 448 3540, remi ta esta hoja al fax (91) 448 4050 o envícla a Santísima Trinidad 32, 5°. 28010 Madrid.

Nombre

Telefono (

)

El estandar en mediciones y presupuestos para la construcción

S·FT

El "nou" Laberint es presentarà per la Mercè I Jardí del Laberint d'Horta reobrirà les seves portes el proper dia 24 de setembre, coincidint amb la diada de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona, després de gairebé un any d'obres de restauració i un pressupost de 80 milions de pessetes.

Lluís Armet, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, va anunciar aquesta reobertura en el decurs de l'acte d'inauguració de la mostra Conservació del Patrimoni Arquitectònic. Jardins Històrics, que es pot contemplar des del dia 26 de maig a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors.

El meticulós projecte de restauració del Laberint d'Horta, subvencionat per la Unió Europea dins la seva campanya de protecció del patrimoni arquitectònic amb 15 milions de pessetes, transformarà aquest parc en la joia de la corona dels jardins barcelonins. El proper dia 24 de setembre, les seves 12 hectàrees seran la peça més important dels jardins històrics de la ciutat. El Laberint d'Horta va ser construït el 1791 a la perifèria de Barcelona. Aquest jardí és dividit en dues parís: la primera és un jardí d'estil italià construït sobre bancals amb el

Una ciutat amb un gran patrimoni enjardinat Pasqual Maragall i Mira Alcalde de 8arcelona Barcelona, una de les ciutats més densament poblades, té el privilegi de comptar amb un bon nombre de parcs i jardins. Collserola, pulmó metropolità, Montjuïc, acròpoli cultural i esportiva, se sumen a una gran quantitat de places i zones enjardínades. Una bona part ha estat recuperada durant els últims anys, però d'altres formen pari, des de fa molt de temps, del patrimoni històric de la ciutat.

Els jardins del Laberint d'Horta, inclosos a l'exposició Conservació del Patrimoni Ar-

quitectònic Europeu 1993JardinsHistòrícs, que ha organitzat el Col·legi d'Aparelladors, formen part del patrimoni històric verd de la ciutat. Aquests jardins, construïts el 1791, í que a principis de segle s'hi representaven obres clàssiques de teatre, van passarà ser públics el 1971, després de 180 anys de "vida familiar".

Els segueixen d'altres jardins no menys històrics com el Parc de la Ciutadella o el Parc Güell, als quals s'han afegit darreramentel Parc de l'Esta-

ció del Nord, el Parc del Clot, i el Parc de l'Espanya Industrial.

Dintre de poc haurem restaurat els jardins de la Tamarita.de Rubió i Tudurí, i els dels Marquesos de Sentmenat.

Amb els parcs i jardins històrics ben conservats i els creats fa poc, la ciutat ha guanyat espais de passeig, d'oci, d'oxigenació, és a dir, qualitat de vida. L'ajut comunitari és un bon instrument perquè es mantingui aquest patrimoni, però ens cal, amés, el civisme ciutadà per preservar-lo i mostrarlo als forasters.

laberint de xiprers que li dóna nom, una esplanada amb petits temples i escultures consagrades a les nimfes; la segona part és d'estil romàntic i aprofità al màxim el relleu sobre els quals s'asseu. Inclou una cascada, ruïnes, estancs, un fals cementiri i una gruta-ermita.

EI projecte de restauració proposa la renovació del laberint, degradat a causa de l'excessiu flux de visitants. L'objectiu és tornar a aconseguir les proporcions i dimensions originals. En el jardí romàntic s'està restaurant el mobiliari del jardí i els elements arquitectònics, destruïts per actes de vandalisme. Entre les innovacions que el visitant hi trobarà el proper setembre destaquen la restricció de visites a 500 persones diàries i la recuperació d'un canal de 200 metres que serà navegable. La restauració s'ha dut a terme en tres punts: el parc romàntic, el jardí de les murtres i el laberint vegetal. El projecte preveu la protecció dels elements vegetals del laberint, la reposició de les plantes del jardí de !es murtres. D'altra banda, l'ajut comunitari s'ha fet servir en la recuperació del sistema hidràulic, malmès pel pas del temps i l'abandó en els darrers anys. •

Antoni Capilla N F O R M A T I U

El Laberint esdevindrà el museu de la jardineria barcelonina I Laberint serà, un cop finalitzi la seva restauració, el millor museu de la jardineria barcelonina. El parc es va tancar a! públic el passat octubre per dur a terme la restauració, que ha consistit en la recuperació de les característiques originals i la rehabilitació dels elements arquitectònics dels jardins. Lluís Abad, conservador del parc, ha aplegat prou documentació per afrontar ía restauració amb la garantia que el resultat final no inclourà espècies vegetals anacròniques. Abad destaca la restitució de "boix, murtra, camèlies i d'altres espècies que, en altres actuacions sobre e! parc van ser sustituïdes per plantes modernes".

La primera tasca duta a terme, explica Abad, ha estat la recuperació del recorregut original del parc, en què el laberint de xiprers juga un paper central. "La pressió dels visitants havia fet malbé tot el jardí. Amb aquestes vacances hem aconseguit aturar la seva degradació i posar les bases del jardí del futur. A més a més, hem decidit restringir les visites al parc, ja que aquest no admetrà un ús normal com el que pot tenir la Ciutadella, sinó que més aviat tindrà l'estrucíura, més museística, dels jardins francesos".

A l'entrada del parc es troba una edificació arabesc. És l'antiga residència dels marquesos d'Alfarràs. Aquest edifici, en un estat força degradat, no serà restaurat a curt termini. Segons Patrizia Falcone, arquitecta responsable del pro-

jecte del Laberint, "tot i que és un edifici emblemàtic, encara no tenim prou recursos per abordar la seva recuperació immediata. El nostre objectiu és que aculli un petit museu sobre la història del jardí del Laberint". La restauració arquitectònica s'ha limitat, doncs, ais templets i escultures disseminades pel parc.

La zona en pitjors condicions era el jardí romàntic, que ocupa una petita i vall propera a les Llars Mundet. Aquest jardí, estarà format per petits parterres col·locats entre dos camins, una gran cascada i un canal, dos ginys hidràulics que formen part dels jocs d'aigua i sistemes de reg del parc, sense cap mecanisme especial, només aprofitant els desnivells del parc, situat a.un dels contraforts de la serralada de Collserola.

Aquesta part del jardí inclou ambients romàntics, com ruïnes, un fals cementiri amb làpides i fèretres i un monjo amb una calavera a la mà.

L'objectiu de la intervenció al jardí romàntic és recrear la sensació de bosc i remarcar el contrast entre i'ordre del jardí romàntic i la imprevisibiltat del jardí romàntic. "És aquí, en aquest jardí, diu Abad, on hem tingut més problemes. El nostre principal repte era combinar la reparació de les infraestructures, com el canal que conduirà l'aigua al llarg de tot ei jardí, amb la plantació de les flors i els elements vegetals. Són dos ritmes molt diferents de treball que cal combinar perquè el dia 24 el parc estigui a punt." • Antoni Capilla

Un jardí amb un segle i mig d'història El 1791, Joan Antoni Desvalls, marquès d'Alfarràs, va Iniciar en 1 extensa linca que posseïa al barri d'Horta les obres d'excavacions i d'aplanament del terreny en vistes a la construcció d'un jardí d'importància excepcional: els Jardins del Laberint d'Horta.

El primer projecte concebut per Desvalls i Domenico Bagutti va ser materialitzat per Jaume Valls, al qual va succeir Andreu Valls, mentre que el jardiner era Joseph Delvalet. Tant les obres com l'ornamenta-

ció i l'acabat no es van completarfins més tard.

Ell 796, el baró de Maldà, cronista de l'epoca, va descriure l'existència de'camins, cascades i ornaments de jardí". Els marquesos sovint organitzaven (estes ala seva residència estiuenca, a les que hi acudia la aristocràcia del moment, que es divertia jugantal laberint, un recorregut lúdic format per xiprers.

Al primer i modèlic jardí dels boixos, punt de partida del jardí neoclàssic que s'enfila en

terrasses esglaonades fins a l'estany superior i el brollador de la Marquesa, s'hi afegiren posteriorment el jardí de les molses i, més tard, el parc romàntic, abocat sobre el torrent, límit occidental de la finca.

Durant més d'un segle i mig, els jardins van representar l'ideal de la vida quotidiana de la finca: lloc d'esbarjo, de passeig, de meditació, de trobades culturals i de representacions teatrals, entre d'altres Somni d'una nit d'estiu i Ifigènia de Jàuride.

BLOQUE DE HORMIGON PREMOR '

La configuración especial de los bloques PREMOR , nos permifejencajarlos mecliante insercción de los salientes íaterales, asegurando la estabilídad del cerramiento en seco, sin necesidad de uíílizar mortero para la unión.

Se crea un muro continuo, medíante la olternoncia de las paredes intermedias, facilifando e! relleno de los huecos con hormigón.

%.»•

::

Su innovador diseno es mucho mas manejable y posibilifa colocar los redondos -armadura verticalontes de levantar el cerramiento y posteriormente situar los bloques.

• . . • * : Las venfajas de su menor peso repercuten directamente en su coste, naciéndolos mós económicos que los hasta ahora conocidos.

MODELO'A1 50x20x25

PREMORSA PREFABRICADOS Y MONTAJES REUS SA Carretera Reus-Salou kilómetro 4,5

43205 REUS

Telefono 977-75 63 55 Fax 977-757366

MODELO 'C 50x20x25

P U N T S

DE

V I S T A

Postindústries is edificis i complexos industrials, que en les últimes dècades havien caigut en descrèdit, tomen a estar de l'actualitat de l'arquitectura í l'urbanisme. Això és el que ha demosírat l'exposició sobre et Premi Constructa que des del 10 de febrer fins al 4 de març passats es va presentar a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, i que des del 10 de març fins al 10 d'abril s'ha exhibit a la seu de Manresa. Ara bé, a les tres convocatòries d'aquest premi per a arquitectura industrial europea que promou la Fira de la Construcció de Hannover, mai no s'ha presentat cap edifici espanyol (ni català). I això és ben paradoxal.

Una part destacada de l'arquitectura modernista catalana va lenir la seva màxima expressió en les fàbriques, impremtes i caves projectades per arquitectes , . , . modernistes com ara Ra-

Precisament, els Premis Bonaplata tenen un apartat dedicat específicament a premiar i promocïonar les noves edificacions industrials que destaquin per la seva qualitat formal, eficàcia funcional i respecte pel medi ambient. I ens ho manifesta el fet què en la societat postindusirial una part dels edificis fabrils poden integrar-se de nou en uns teixits urbans polífuncionals, ja sigui creant nous parcs tecnològics, científics i comercials o retornant a unes ciutats que segueixen necessitades de l'activitat industrial. La fàbrica de lloguer Berlier a París, de Dominique Perrault és una obra emblemàtica d'aquest retorn de la indústria lleugera als teixits urbans.

B ,,..

Una part destacada

del

fae,

L'Ajuntament de Barcelona, després d'haver eliminat quasi totes les àrees industrials ha estat el primer a parlar de canvis per a defensar-les. A principis de març s'anunciaven mesures per a reformar !a normativa vigent de tal manera que no es pugui requalificar més sòl industrial per a d'altres usos. S'acabaria produint, altrament, la paradoxa que la ciutat de Barcelona, que es va desenvolupar com a ciutat industrial, es quedaria sense indústria.

En aquest sentit és lamentable que la major

Quastavino, Lluís Do-

modernisme va tenir Samènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís seva expressió en eis Muncunill o César Martiedificis industrials" nell. Aquesta tradició de qualitat va continuar en l'arquitectura moderna —la fàbrica Myrurgia de Barcelona—, i en l'arquitectura de postguerra —des del complex de la factoria Seat fins a l'Editorial Gustavo Gili. I es va mantenir encara en els anys 60 en la sèrie de fàbriques Piher a Badalona i Granollers de l'equip Martorell-Bohigas-Mackay.

L'arquitectura industrial, que va ser presa com a model pels arquitectes del Moviment Modern, va ser víctima però, del seu propi èxit: aquests mateixos arquitectes i enginyers propugnaren un urbanisme cartesià que va recloure les indústries en unes àrees exclusives per al treball, apartades dels centres residencials. Així, han sorgit en tots els països desenvolupats vulgars, inhòspits i desurbanitzats polígons industrials. Existeixen símptomes per a pensar que aquesta situació de pèrdua de qualitat i de segregació

està canviant en els darrers anys. Ens ho demostren alguns exemples qualificats d'arqui- descrèdit,

dècades de

, , els edlflCIS indUSÍnalS

%2

« r — • » - . M»» B s'hagi renunciat al complex de !a

tectura industrial, com són lla tornen a ser al primer pla de Maquinista a Sant Andreu o que nau Simón a Canovelles de Clos'hagi sacrificat la fàbrica Hispàl'actualitat de l'arquitectura i no Olivetti de la plaça de les tet/Paricio, les caves Chandon de Tusquets/Díaz, les caves l'urbanisme contemporani" Glòries sense aprendre dels preJosep Maria Raventós i Blanc cedents a Torí o a Manchester, de Bach/Mora, Barcelona Activa de Torres Mur/Martí- on els antics complexos industrials s'han remodelat nez Lapeha, la nau per a exposició, taller i serveis de per a nous usos industrials contemporanis. • Volvo a Reus d'Espinós/Se rra/Anduiza i la nau industrial a Riudellots de la Selva de Pascual/Forgas/GimeJOSEP MARIA MONTANER, no/Salvadó, entre d'altres obres, arquitecte i escriptor

LA PREMSA

LA

PARLA

LA

PREMSA

Un jardí europeu

Arquitectura i opinions

A la seu del Col·legi d'Aparelladors s'acaba d'inaugurar una exposició una mica insòlita. Es tracta de projectes de restauració de jardins històrics de l'Europa comunitària, entre els quals figuren quatre espanyols, un d'ells el Laberint d'Horta barceloní. Aquests projectes compten amb una subvenció de la Unió Europea, que cada any convoca un concurs de projectes de restauració, amb tema monogràfic. Pel que fa al tema dels jardins, Barcelona va presentar dues propostes: el Laberint i el Parc Güell, però només la primera forma part de les gairebé seixanta seleccionades, entre els més de 200 projectes que van arribar a Brussel·les. Es comprèn per dos motius. Per la qualitat del Laberint d'Horta, en primer lloc, i perquè la restauració era urgent. El Laberint, fart de rebre centenars de visitants poc respectuosos, havia dit prou. El jardí era una ombra del que va arribar a ser. Tancat ara al públic, mentre duren les obres, ha recuperat una magnificència que gairebé no es podia endevinar ara fa un any.

Opinar sobre arquitectura contemporània ha estat sempre una decisió arriscada. El crític literari o artístic que al cap d'uns anys ha d'acceptar el seu error, la societat el perdona més fàcilment que a qui ha menyspreat una obra arquitectònica. Al capdavall, la literatura i l'art interessen poca gent, no tenen gaires clients, mentre que un edifici important és públicament visible, el coneix tothom i els errors de judici dels experts són més escandalosos. I no tan sols dels experts. En aquest segle hem vist quines opinions tan violentament adverses al modernisme, per exemple, expressaven -perfectament d'acord- alguns respectables pares de família i no menys respectables arquitectes i pensadors.

LOCUCIONS ESPECÍFIQUES D'INFORMÀTICA Memòria clau

Patrícia Gabancho LA VANGUARD1A Dilluns, 30 de maig 1994.

N F O R M A T

Memòria intermèdia, de capacitat més reduïda i d'accés més ràpid que la memòria central.

Conjunt de tècniques i mitjans orientals a l'automatització de les tasques d'oficina.

Màquina que accepta la Infomació que hom li subministra d'una forma preestabte rla, la tracta segons unes instruccions, ien dóna els resultats

Després de les torres de Foster i Calatrava, una nova peça d'arquitectura genera un moviment d'opinió: la construcció, a la Diagonal, anomenada i'Illa, de la qual és autor l'arquitecte Rafael Moneo, en col·laboració amb l'urbanista Manuel de Solà-Morales.

Josep Maria Espinàs AVUI Dimecres, 25 de maig 1994

EL

NOTICIARI

S O C I E T A T

La primera etapa de La Casa en Forma ha finalitzat després de nou mesos de treball de sensibilització sobre la necessitat de fer un manteniment preventiu dels edificis. El camí, però, és força més llarg. Només ha estat el primer pas d'una campanya de més abast a favor de la millora i conservació dels edificis.

La Casa en Forma aposta pel manteniment de les cobertes L'ajut a les comunitats de propietaris, un altre nou objectiu a campanya La Casa en Forma, iniciada e! passat setembre pel Col·legi d'Aparelladors amb el suport de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Winterthur, continuarà la seva tasca en dues vessants.

Una de continuïlal, per mitjà de la difusió genèrica dels seus objectius i encaminada a conservar viu el missatge de la necessitat del manteniment. Aquesta acció es complementarà amb la continuació del servei de resposta amb el telèfon d'atenció als usuaris 414 14

B

fet que les cobertes són les zones que es troben en pitjor estat dels edificis. La importància d'aquest element com a protector de tots els altres components de la casa i el tel que en molts casos ha estat l'origen de problemes greus per a l'estabilitat dels edificis ha suggerit la conveniència d'iniciar una lasca específica centrada en aquest tema. L'eslògan d'aquesta nova campanya serà "Els edificis lenen un punt dèbil: la coberta".

La campanya estrena Uf! nOU eslògan: "Els edifíCJS tenen Un punt

règim de copropietal."

Aquest servei facilitarà assessorament, diagnosi, pla i programa de manteniment, informació sobre gestió i, si cal, el servei complet de manteniment.

metre el missatge que mantenir la casa no és difícil ni costós, alhora que posava un especial èmiasi en el fet que la manca de manteniment dels habitatges provoca, no solament incomodiiats i la pèrdua de confort, sinó també una important despesa econòmica i un risc molt elevat d'accidents.

Adreçada a usuaris, comunitats de propietaris, associacions de veïns i de consumidors, comerciants i professionals relacionats amb el manteniment i l'habitatge, la campanya ha volgut trans-

Una de les aportacions més importants de la campanya La Casa en Forma ha estat l'entrada en servei d'un número telefònic (414 14 13) obert als usuaris que volguessin fer consultes so-

..... . , „ debii: la coberta

13. Una altra, la carnpanya empendrà no^ ^ ^ ^ ves accions.

Entre aquestes noves accions destaca la difusió específica dels problemes i solucions pel bon funcionament d'un element concret de l'habitatge considerat com el principal responsable dels problemes en els habitatges: la coberta dels edificis. Els resultats del Test Casa en Forma ens ha permès comprovar el

marxa d'un servei esPecific per a les comunitats de propietaris, é s a d i r i d e | S edificis en

FORMACIÓ

bre l'estat del seu habitatge. Aquest servei ha atès més de 2.500 consultes; s'han efectuat més de 300 Test Casa en Forma gratuïtament, alhora que s'ha donat resposta a més de 700 Autotest.

A partir de l'estudi de les consultes, els Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors han observat que els temes que més preocupen els ciutadans són, per ordre de prioritats, les humitats (27%), les esquerdes (25%) i l'envelliment progressiu dels diferents elements de l'edifici (15%). •

T È C N I C A

El Ministeri d'Educació modifica els decrets que regulen els nous títols d'FP

La Comissió Permanent del Formigó proposa modificacions a l'EH-91

El MEC vol evitar errors i conflictes de competències

La mesura vol millorar la qualitat generals dels formigons

a

l Ministeri d'Educació i Ciència (MEC) modificarà els decrets que regulen els nous títols de Formació Professional de grau superior en allò que fa referència a la denominació dels títols, la durada dels estudis i les competències professionals, entre d'altres aspectes. Així es desprèn dels acords adoptats pel MEC, la Conferència de Representants dels Ensenyaments Tècnics (CRET) i els representants de les escoles universitàries d'Arquitectura Tècnica i Enginyeria Tècnica en Topografia, en la reunió celebrada el 25 de maig a Madrid.

En primer lloc, el MEC es compromet a estudiar una nova denominació dels títols que no indueixi a error i estigui més d'acord amb el seu nivell acadèmic. Pel que fa a la durada dels estudis de més d'un curs acadèmic, s'estableix en cinc trimestres de formació en centre educatiu com a màxim, Quant a les referències a! sistema productiu, s'especifica que les competències no seran en cap cas equivalents a les que són pròpies dels arquitectes o enginyers tècnics. En aquest sentit s'estableix una reiació de dependència dels titulats d'FP respecte d'aquells tècnics universitaris. •

a Comissió Permanent del Formigó ha elaborat unes propostes de modificació de la Instrucció per al projecte i l'execució d'obres de formigó en massa o armat (EH91) amb la intenció de contribuir a la millora de la qualitat en í'edificació. Les propostes aborden aspectes de gran importància com és el cas de la tipificació dels formigons, la resistència mínima o la durabilitat d'aquests. També tracta aspectes de detall com ara recobriments, aspectes relacionats amb e) curat i proposa modificacions de la normativa de control de qualitat.

B

L ' I N F O R M A T I U

La Comissió Permanent del Formigó ha preparat les propostes a partir d'una anàlisi de la qualitat del formigó realitzat per un grup de treball creat l'any 1992.

La voluntat de la Comissió ha estat impulsar la qualitat del formigó potenciant els aspectes relatius a la durabilitat. Les propostes, en el cas de ser incloses en una pròxima instrucció, representarien canvis substancials respecte de la situació actual. Per aquesta raó, la Comissió ha suggerit la publicació d'aquelles per comprovar l'acollida que mereixen en el sector abans de la seva adopció reglamentària. •

EL

NOTICIARI

PROFESSIONALS

L'IQS aplega els tècnics preocupats pel medi ambient El Col·legi participa com a observador en la nova entitat

B

Institut Químic de Sarrià (IQS) és el promotor de la constitució del Grup Interprolessional de Medi Ambient, amb l'objectiu de constituir un fòrum de discussió multidisciplinari de temes ambientals, amb la possibilitat d'esdevenir un grup de pressió en aquest àmbit. Les principals accions que pensa desenvolupar aquest grup són establir un canal de col·laboració i d'informació de les activitats que organitzen els diíerents col·lectius, i coordinar els grups de treball de cada institució. El Grup aplega professionals de l'Associació de Químics de l'IQS i altres entitats com el Col·legi de Biòlegs, l'Associació de Geògrafs de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers de Camins, el Col·legi de Químics, el Col·legi d'Enginyers Industrials, el Col·legi d'Enginyers Agrònoms, la Facultat de Físiques de la UB, el Col·legi d'Economistes,

EN

BREU

Nova revista d'arquitectura a Barcelona L'Escola d'Arquitectura ha publicat el número 3 de 3ZU, amb un monogràfic dedica! a Gianlorenzo Bernini. 3ZU és una revista que publica treballs d'investigació i de recerca que no tenen sortida en d'altres canals. Es tracta d'una anàlisi alternativa a les revistes habituals, que segons el seu coordinador Alfred Linares, "donen una major importància a la imatge, amb il·lustracions espectaculars, mentre que prescindeixen de vegades del seu contingui". • Pitjor crisi del sector en 30 anys Una caiguda del -7,5% és la xifra definitiva donada per Seopan respecte a l'activitaí del sector de la construcció durant l'any passa!. D'aquesta manera es supera el descens del 1992 (-6%) i es confirmen les previsions més pessimistes. El subsector més afectat per la crisi ha estat el d'obra civil (-12%), mentre que la rehabilitació va registrar una aiça de l'1%. Seopan, en la seva anàlisi de conjuntura, qualifica la crisi de l'activitat constructora com la més profunda del sector durant els darrers 30 anys. •

el Col·legi d'Advocats, el Col·legi d'Arquitectes, el Col·legi de Periodistes, i el departament de Psicologia de la UB. El Col·legi d'Aparelladors va participar en qualilal d'observador. •

ORONA, a l'alçada de les circumstàncies Des de l'eslnjcturaespacialdel Palau SantJordifinsa l'ascensord'una vivenda individual,totesles instal·lacions són considerades a Orona com un repte. En tots els casos es tracta d'oferir respostes específiques, tècnicamentiestèticament avançades i sempreen elsterminisprevistos. No obstant, la realització de l'obra del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona tenia un atractiu especial perquè es tractava de la recuperació d'unedifici els orígens del qual se situenal segle XIV i que ha anat acollint les més variades acfivitatsal llarg de la seva història. En el procés detransformació de l'antic conventals nous usos: sales deconferències, exposicions, tallers, botigues... repartitsen cinc plantes ben diferenciades, el transport vertical havia de contenirtotselscondicionaments imposats per les funcions previstes. A més de l'obra de rehabilitació, sen'ha realitzat unaaltra de nova, destinada a nucli de comunicacions de 30 m. d'alçada i que tanca el Pati de les Dones.

N F O R M A T

Dragados guanya el premi Caupolicàn a la seguretat El Consell General de l'Arquitectura Tècnica ha atorgat el premi Caupolicàn 93 a la seguretat en la construcció al sistema de xarxes horitzontals presentat pel grup Dragados. El guardó és el més important d'Espanya quant a seguretat i salut laboral. El sistema guardonat incorpora mecanismes de muntatge, elevació i desmuntatge que protegeixen els treballadors de caigudes a qualsevol nivell i destaca també per la facilitat d'utilització. •

SERVEIS

COL·LEGIALS

SERVEIS

ASSESSORIA

Aprendre mecanografia per ordinador

Com renovar l'equipament informàtic a l'estiu Cal diversificar la inversió en períodes curts La consolidació del sistema Windows com a entom de treball ha significat una major demanda de prestació dels equips informàtics. Això ha provocat un procés de renovació dei parc instal·lat que produeix en l'usuari una certa confusió a l'hora de prendre decisions. Hem insistit ja en anteriors ocasions que la obsolescència tècnica es produeix aproximadament en 18 mesos. Un equip comprat fa un parell d'anys es pot continuar utilitzant però difícilment podrà incorporar, sense modificacions, els nous programes que apareixen en el mercat.

A continuació indicarem cinc consells bàsics que caldrà tenir en compte a Thora de canviar o comprar nous equips.

• 1r: comprar un equip informàtic o adaptar-lo per a unes expectatives de treball a dos anys com a màxim. Després es prendran noves decisions.

• 2n: el canvi de components o millora d'un equip resulta ben sovint tant car com comprar-ne un de nou amb millors prestacions. Caldrà valorar ambdues possibilitats.

• 3r: no comprar l'equip que acaba de softtr o que ofereix les millors prestacions del mercat.

En informàtica les novetats tenen un preu molt elevat i, excepte en els casos d'informàtica d'empresa, no estan massa justificades.

• 4t: la velocitat del processador, que fins ara era el paràmetre principal de compra, ha passat a un segon terme. La targeta que genera el senyal de vídeo i la velocitat del disc són, en aquest moment, tan importants o més que el mateix processador.

• targeta de vídeo súper VGA • monitor color de 14* . disc de 170 MB i temps d'accés • 5è: les impressores han baixat no superior a 13 MS de preu i han millorat les El preu d'una configuració prestacions. Ca! oblidar-se de les d'aquest tipus és de l'ordre de impressores matricials i triar tan 140.000 PTA més IVA. Una imsols entre raig de tinta i làsser. pressora adequada pot ser del Com a exemple indiquem dues tipus JP-150 d'Olivetti o HP-Desconfiguracions tipus pe! moment kJet (hi ha una oferta molt diveractual amb uns preus de sa) i pot costar entre les 30.000 i 50.000 PTA més IVA. referència.

• 1.- Ordinador per al tractament • 2.- Ordinador per a dibuix i qualde textos, pressupostos, full de sevol de les tasques anteriors: càlcul, càlcul d'estructures i en .processador 486 a 66 MH amb general qualsevol tasca que no bus local VESA sigui fonamentalment dibuix: . 8 MB de memòria RAM amplia. processador 486 a 33 MH ble a 16 . 4 MB de memòria RAM • disqueteres de 3 1/2" . disquetera 3 1/2" . targeta de vídeo VESA amb 1

COOPERATIVA D'ARQUITECTES Jordi Capell

Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

3a planta Bon pastor, 5 • Tel: 209 82 99

EXTRAORDINARIESOFERTES

M8 de memòria per VGA • monitor color de 14°, baixa radiació. 0,28 DPI .disc de 340 MB, temps d'accés no superior a 13 MS, amb controladora VESA El preu està al voltant de 275.000 PTA més IVA. Una bona impressora pot ser la EPSON Stylus 1000 5 Canon B-330 (hi ha moltes més de similars) amb un preu de l'ordre de les 90.000 PTA més IVA. Permet ser utilitzada com a plotter fins a Dïn A2. Una impressora làsser postcrípt té un preu, actualment, de l'ordre de les 175.000 PTA. •

El Col·legi d'Aparelladors ha posat a disposició de les persones interessades un programa informàtic que possibilita l'autoaprenentatge de tècniques d'escriptura amb teclat, amb un dels mètodes més avançats d'ensenyament assistit per ordinador.

El curs disposa de tres parts, tècnica d'escriptura al tacte, adquisició de velocitat i test de mecanografia.

Es presenta en dues versions: • ACCU-TYPE per a un sol usuari, amb un preu especial per a col·legiats de 4.300,- més IVA • ACCU-TYPE per a 5 usuaris amb un preu de 7.000,- més IVA, també per a col·legiats. Disponibles al Servei d'Informació. •

DEFUNCIONS Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Francesc Herrera i Sevííla col·legiat núm. 1.095, esdevinguda el 25 de maig, als 62 anys.

José Manuel Martínez Díaz col·legiat número 7.510, esdevinguda el 14 d'abril, als 57 anys.

Àngel Gómez

Tu despacho por 10.000 pt/mes asistido y equipado

DISQUETS FLEXIBLES 3M DE 3 1/2 HD FORMATEJATS UNITATS

PVP. (Unitat)

P. OFERTA (Unit)

1 Capsa

2.144,-

1.599,-

5 Capses

2.144,-

1.499,-

lOCapses

2.144,-

1.399,-

PROJECT - 5

•'

•••*•'•*.'

•••

PLOMINS PER A PLOTTER STAEDTLER

àrea

Gran gamma de punteres (llençables) de tinta, per a paper opac i vegetal, a preus excel·lents. Presentació en paquets de 4 unitats Marca Staedtler PVP. (Unit) HP-flOLANiCompaíUes

Opacivegelal

MU1H0

Opacivegetal

CUSXÍIP

Opacivegetal

OCEGRAPHlCS(B9reon)

Opacivegelal

UNWERSAL(antadaptada)

OpacivegetaJ

5.522,7.071,7.523,5-522,7.319,-

P. OFERTA [Unit)

3.899,4.999,5-299,aS99,6221,-

Tel. 93. 218 37 29 N F O R M AT

SERVEIS

DEMANDES

DE

COL·LEGIALS

TREBALL

El poder del 'boca en boca' en la recerca de treball Arhoradebuscartreball.es considera imprescindible obrir et cercle de contactes professionals. Alguns dels • sondeigs realitzats per les empreses de recol.locació confirmen l'opinió dels experts: el fet que la millor manera de trobar (eina sigui per mitjà dels contactes personals, contactes fets al treball, amb industrials, en estudis o per mitjà de companys, entre d'altres, Cal obrir el cercle de contactes Obrir aquest cercle de contactes professionals suposa un treball sistemàtic per part del candidat que està en recerca de feina. Cal que els amics i els coneguts coneguin que hom busca treball.

Per això, el més important és trencar l'actitud psicològica de la persona que tendeix a pensar que està insistint en excés a l'hora de demanar feina. Ara bé, cal que això es (aci sempre amb elegància i professionalitat,

sense dramatitzar.

Per obrir ei cercle de contactes professionals cal realitzar un treball sistemàtic d'elaboració d'un llistat d'empreses i persones a les quals s'ha d'enviar el currículum per intentar aconseguir una entrevista personal, encara que no necessitin immediatament d'un candidat. Cal no desanimar-se si no s'obtenen resultats immediats. Per rendíbilitzar al màxim aquest procés de recerca i obertura del cercle de relacions, convé centrar-se primer en funcions que siguin similars a les realitzades en treballs anteriors, i també en les que s'han íet en el mateix sector d'especialització. Cal fer a més a més, entre 50 i 100 contactes com a mínim per tal d'obtenir algun resultat. És important, també, no limitar-se a tenir en compte únicament, els anuncis dels diaris.

currículum. Per altra banda, l'obtenció d'un enriquiment formatiu ajuda a superar l'obsessió de trobar feina.

Té també un altre objectiu molt important: amplia el nombre de contactes amb d'altres professionals que, directament o indirectament poden íacilitar-nos un treball.

Sessions de seguiment de recerca al Col·legi Recordem que les sessions de seguiment de recerca de treball que es realitzen per mitjà del servei de Promoció í Mercat de Treball al Col·legí, permeten rendibilitzar al màxim aquest procés de recerca de treball, per mitjà de l'assessorament d'un expert í amb la utilització de les tècniques del màrqueting personal.

Constructora familiar de l'Anota

CAP D'OBRES

CAP D'OBRA

per obres úe fusteria i eteretena Electuarà les rneo5bons, les factores i els pressupostos que generin les obres.

amb eçenència mírwna fle 4 anys en construdoia, fispsoalrncm o*obra pubfica. Es ntpresciidWe resi* a la comarca Portarà 4 o 5 obres per tol Cabanya, per un volum econòmic d'uns 400 mfens/any aprco. Es valorarà capaatatíafepGdóJDexÈfetirhavef treiaBat en empreses petites. Dedbacüexduswa.

Contracte laboral amb possfeütals de conbrwTalSouaaïNOTs 1 'aptàjd5354#Ü.CC0 bruts/any aprox.

És convenient el coneaemenl del seclor de la fusta.

Edat de 30a«anys. Jornada oficial. Contracte laborat Sou: 3.000.COO,- brut/anual negctiabtes.

Rel.:5.W

Ret: 5.192

Estudi d'arquitectura de Vilafranca del Penedès

Ajuntament de Corbera de Llobregat

ARQUITECTE TÈCNIC

APARELLADOR

perdesenvolupari^ideprojectesdedJfcaüó iubanisme. El irebaí se centrarà fonamentalment en la realització damidaments, pressupostos i ccraficacionsa'obra amb mítpnsinftirmàbcs (BOíódel temps) i suport en el seguiment rJobres (2ü=s> temps). Residència a la comarca Cal eipenènca anweS d'usuari de programes cfamtiamentsiCAD. Català. Edat 25-35 anys. Jornada completa. ReladófoeraL Sou;3-3JOO.aX3briitftnynegociabfe.Pre(eriWe incorporació 'mmedata.

convocatòria per ala provisió, mitjançant concurs, rfuna plaçatíaparesadottuncionariamb règmrfinterinJtat PubficataJBOPnúmero135 de data 07.06.94.

Ret: 5.194

Ret: 94.003

INFORMACIÓ DE MERCAT DE TREBALI Pilar Cecília, Tercera planta ;

Iniciarcursos té més d'un objectiu

Horari:

De dilluns a divendres, de 9 a 14:30.

Dimarts í dijous també de 16 a 19 h

Iniciar cursos de reciclatge, d'idiomes, informàtica o algun màster ajuda a millorar el propi

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara ne ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L INFORMATIU @

8

Servei de Promoció i Mercat de Treball

P E T I T S

209 82 99

Empresa de fusteria i ebenisteria del Vallès Occ.

414 33 11

i

209 82 9 9 /

A N U N C I S

Es ven APARTAMENT Venc apartamenl situat a Sant Felliu de Guíxols (Cosla Brava), de 85 mJ, amb terrassa, 3 dormitoris dobles, bany i lavabo, calefacció, i gas natural.

• Situació immillorable: a primera línia de mar • Pàrquing opcional G. Aragonès Telèfon: 93-284 78 05

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix esludianl d'arquitectura tècnica per a: • Delineació de plànols • Aporta experiència i rapidesa en el treball

TARIFES PETITS ANUNCIS • Col·legiats:

l.OOO,-

• Estudiants:

1.000,-

. Altres:

3.000.-

9 Jordi Gualde Telèfon: 451 60 45

Elisenda: 209 82 99

S'ofereix ESTUDI DE DELINEACIÓ

Es ven

Es lloga

LLANXA GLASTROU

DESPATX

Venc llanxa Glaslrom model V-214-Aventura, amb motor VOLVO 220HP.

Es lloga despatx sltual al barri de Sanis, a Barcelona.

t Totalment equipada fins I tot per a ter esquf aquàtic.

• Lloguer a baix preu.

• Totalment equipat per a despatx • Situat prop duna sortida de metro.

S'ofereix estudi de delineació amb serietat, rapidesa, preus econòmics però amb qualitat, per a: • Delineació CAD • Aixecaments • Amidaments • Altres

G. Atagonès Telèfon: 93-284 7805

Joan Lafuente Telèfon: 333 76 76

Fernando Jiménez Telèfon: 451 61 25

i 414 3 3 1 1

Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucurull

Fax: 414 34 34

N F O R M A T I U

10

SERVEIS

COL·LEGIALS

ACTIVITATS

Dreta la construcció Del 6 de setembre aí'll d'octubre PROGRAMA • dia 6: Recepció i documentació setembre La contractació d'obres.

La contractació de l'Administració pública.

• Dia 8: La contractació d'obres.

Lacontractaciódel'administració pública.

• Dia 13: ElprocedímentadmÍnistratÍu:Llicènciesd'obres. i Dia 15: Registre de la Propietat. La propietat horitzontal.

La multipropietat. Els conjuts immobiliaris.

• Dia 20: Compravenda i permuta • Dia 22: Vicis de construcció. Interdictes.

Responsabilitats civils, penals i administratives.

• Dia 27: Vicis i responsabilitats • Dia 29: Drets reals limitatiusdel domini: a) d'adquisició: tempteig, retracte i oposició b) de garantia: fermança i hipotecari. c) de gaudiment: usdefruit, cens i servitud.

Drets reals limitatiusdel domini (continuació) • Dia 4: LaLleidel'Habitatge.

• dia 6: octubre La construcció i els tècnics a la CEE. • Dia 11 ORGANITZA El Servei de Promoció i Mercat de Trebaii del Col·legi i la UPC PROFESSORS Antonio Azpiazu, Juan Fco. Borràs, Jorge Fernàndez, Fco. Javier Llovera, Joan Poch, Climent Solé, José Antonio Somalo, Mariano Va, Jorge Vilajosana

LLOC I HORARI • Sala de Conferències • Els dimarts i dijous del 6 de setembre a l'11 d'octubre, de 19 a 21 h. Durada de 22 hores.

MATRÍCULA: Al Servei d'Informació, fins al dia 23 d'agost.

• Col·legiats: 15.000.• No col·legiats: 30.000,- *

Informàtica al juliol

Exercici professional

• Cura d'Autocad 1 nivell v. 12 Del 5 al 28 de juliol, dimarts, dimecres i dijous, de 18:30 a 21 h, amb una durada de 30 h.

Preu: 50.000,- per a col·legiats i 65.000,- per a no col·legiats • Curs de Wordperiect Dates: del 5 al 28 ce juliol, els dimarts i dijous, de 16 a 18:30 hores, amb una durada de 20 h.

Preu: 25.000,- per a col·legiats i 35.000,- per a no col·legiats • Curs per a joves d'entre 14 i 18 anys, per a conèixer: • Com funciona un ordinador • Sistema operatiu • Windows • Word i Wordperfec! • Full de càlcul (Excel) «Una base de dades • Dibuix i disseny

L'Assessoria professional organitza una sessió adreçada a estudiants de recent titulació i a nous col·legiats amb el títol, Iniciació a tot el que cal saber sobre l'exercici professional i els visats.

La conferència anirà a càrrec de Josep Maria Calafell i se celebrarà, dilluns 4 de juliol a les 11 h, a la sala de Conferències.

Primera planta. • Dates: del 5 al 28 de juliol, dimarts, dimecres i dijous: - Grup A: de 9:15 a 11:15- Grup B: de 11:30 a 13:30.

Durada: 24 h. Preu: 20.000,- PTA. Inscripcions: Servei d'Informació.

Tècniques de recerca activa de treball L'objectiu d'aquests cursos és aprofundir específicament en cadascuna de les tècniques de màrqueting personal. Es pretén augmentar la seguretat personal i l'actitud positiva davant el procés de recerca de treball.

• • • •

Dimecres Dimecres Oimecres Dimecres

7 de setembre: Vies i estratègies de recerca 14 de setembre: El currículum vitae 21 de setembre: L'entrevista de selecció 28 de setembre: Proves psicològiques de selecció

Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball Lloc i horari: Quarta planta del Col·legi, de 18 a 21h.

Preu: • Per sessió: 2.000 PTA. • Per tot el cicle: 7.000 .PTA Inscripcions: fins a 5 dies abans de la sessió al Servei d'Iníormació. f*

Instal·lacions al Bages La delegació del Col·legí al 8ages-Berguedà que ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), clourà les jornades sobre instal·lacions que s'han anat celebrant a la delegació, amb una darrera conferència sobre Instal·lacions d'electricitat.

Tindrà lloc el proper dijous 30 de juny de 18 a 21 hores a la delegació.

El preu de la sessió és de 3.500 pessetes.

L'assistència es pot confirmar de dilluns a divendres de 17 a 20 hores, a la delegació.

Informació i Inscripcions: Delegació del Bages-Bèrguedà.

Plana de l'Om, 6. Manresa Telèfon: 872 97 99 •

Jardins històrics

Noves titulacions a FP3

Encara es pot visitar a la sala d'exposicions del Col·legi la mostra fotogràfica titulada Conservació del patrimoni arquitectònic europeu 1993. Jardins històrics, que ha estat organitzada per la Comissió Europea, i l'Ajuntament de Barcelona conjuntament amb el Coi.legi d'Aparelladors. Restarà oberta fins al divendres 8 de juliol, de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. •

El Col·legi organitza la taula rodona, Les noves titulacions de Formació Professional 3,

Construcció'94

Patologia i rehabilitació L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona organitza el màster Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, per al curs 1994-95.

La durada serà d'octubre a juny, els dilluns de 16 a 21 hores i els dissabtes de 10 a 14 hores.

El període d'inscripció anirà del 10 al 30 de setembre, i l'import és de 225.000 pessetes.

Informació: Maria Teresa.

Or. Gregorio Marahon, 44-50.

Telèfon: 401 62 79 i 401 62 81. •

La Fira Iberoamericana de Sevilla, Fibes, organitza la VIII Fira Internacional de la Construcció, Construcción'94, del 26 al 29 d'octubre.

Palau d'Exposicions i Congressos (Sevilta-Est). Apartat de Correus 4016. 41080 Sevilla.

Telèfon: 95-467 53 50 •

Hi participaran: Francisco Javier Llovera, director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, Carles Puiggròs, president del Coi.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i Josep Bayerri, del Servei d'Ordenació Currícular de la Generalitat de Catalunya Dimarts 28 de juny ales 19:30 hores Sala d'Actes del Coi.legi

Informàtica per a l'arquitectura La Universitat Politècnica de Madrid organitza la IV Promoció del màster en informàtica per a l'arquitectura, l'urbanisme i la gestió immobiliària, per al curs 1994-95. Informació i inscripcions: ETSAM. Depariamen! de construcció i tecnologia arquitectònica.

Av. Juan de Herrera, 4. 28040 Madrid. Telèfon: 91-549 80 40. •

11

N F O R M

Entrada liure Es recomana inscripció prèvia al Servei d'Informació. Planta baixa.

A

T

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55 ESTRUCTURES

AÏLLANTS

jj

REVESTIMENTS [ 3

HUMICOIMTROL S/L

CONSTRUCTA

PINTURAS GRECA COLOR, S.L,

» CATAUNA,S.A. FACHADAS • PAT1OS DE LUCES • ESTUCOS REHABIUTACIÓN EN GENERAL DECORACIÓN • PINTURA INDUSTRIAL

Morters sense retracció.

Rehabilitació

V

E C T 0R - 3 Córceça. 302 080O3 BAHCELOKA

^5 El 9t Fax |93) 436 72 85 - 08013 Ba

PAVIMENTS .

ÜCRMSsa ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

m HRLITR®

I PIMTURES O'ACMAT PER A SOLS

©

AR1DOS LIGERDS. S.A.

Cl. Viladomat, 140 bis 7» 2 ' 08015 Barcelona Tel. (93)4531604 Fax (93) 323 73 07

Industrial Química Parrot,s.a.

Bolívia 33H (unlDruda Pulgcerdò) 080*9 BARCELONA

Tel (93|30? 1600 Fac | 3 3 ) 3 0 7 « 2 8

Sonis. 3 0 7 . 3 0 9 - 0B02B Barcutóna - Tel. 431 35 00

HORMIPRESA

FLUIDS

Navès Industrlales Forjados •Cerrdml&i Chalels-Parklngs Centroscomerclale Pantalanes, elc.

CJ

AVENIDA DE CHi

INFORMÀTICA

B

SERVEIS

1994

TRACTAMENT PER * HUMITATS DECAPIUARTIATI

CONDENSACIÓ

PRECIÓS DE EDIFICACIÓN Y OBRA CIVIL EN ESPANA

CYPE fíTrcmiconc

ARÍSTIDES MA1LL0L, 5

INGENIEROS

TEL ( 9 3 ] m

CÏPE CATALUNYA 1S B3

PREOC aiayo s.a.

•za. de Slo. Dominoo, 4 local 11 -19001 Guadalajarí Tel. 949 25 31 45 - Fa* 949 21 94 93

PREFABRICATS \ KETEJA, PRDTECClfl. Cl

CIÚ I RESTAURACIÓ DE 1E HATEHIAL

3 I 9 K 3 I Serveis per

ES PERMANENT.

al projecte Prefabricades de Hoimigón. S.A.

P." Toius j Higcs. I(S 0SU30 BARCRO>

• Delineació / CAD • Aiieamcnts Est* Aaml • Digialímdó de plànols «Topografii

Industrial Química Parrot,s.a.

FUSTERIA I I LABORATORI DEL j/ALLES

S I VERNISSOS IGNÍFUGS.

l·il

LWQUISICIÓ

o

OEPflfKfMMfS FORMACIÓ PíttSOflAL tTZADA SOLUCIONS APROBiEMS

Industrial Química Parrot.s

laboratori ACREDITAT per la Generalila! rJe Catalunya pel control de qualitat de ledíficacló i els seus

IIISTAL LACIONS DÍCADA MIDA.

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

0

MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

•Tjri Duíl

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.

E

N F O R M A T I U

EL

REPORTATGE

Casa de Caritat, un edificifeta mida ^ ^ ^ ^ B e totes les infraestructu^ res culturals que estan ^ 1 en construcció a BarceloI na, el Centre de Cultura W I Contemporània ha estat A la primera a ser inaugu_ ^ ^ í rada. És un projecte ambiciós i innovador. Amb el Pompidou de París com a model, vol esdevenir un centre multidisciplinari amb un únic tema: fa ciutat, com a concepte que permeti analitzar la cultura contemporània des de toies les seves vessants. Un concepte postmodern, "la ciutal de les ciutats', que ha trobat el seu cau en un vell hospici noucentista.

m»:*»u«üi[.M Propietat:

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Josep Ramoneda.director. Jordi Vinals.gerent.

Projecte i direcció; AlbertVIaplana, Helio Pinón IRicard Mercadé,arquitectes.

Joan Bosch I Jordi Colom, aparelladors.

Uuis Moya, arquitecte de càlcul d'estructures, BOMA, Jaume Cera i Francesc Olivella, consultors d'Instal·lacions JGI Associats.

Constructora: OCPConstrucciones.

Francesc Casas.cap de grup.

Miguel À. López, Anastosio García i XovierVilo.CQpsd'obra.

La "Real Casa de Caridad" va ser fundada l'any 1802 per satisfer les necessitats assistencials de Barcelona i es va instal·lar a l'antic convent de les Monges Canongeses (l'actual Pati Manning). Al primer terç del segle XIX va ampliar-se amb la construcció d'un edifici de grans proporcions, estructurat en diversos patis i pensat per ocupar tota fa mansana.

L'obra no va arribar a acabar-se i van

13

Construcció de nova planta: Rehabilitació: Duració delobra:

4.500 rrï 10.400 m» Gener91-Setembre93.

Pressupost: Obra nova: Rehabilitació: Total:

1.179,7 milions de pessetes 1.504.5mílionsde pessetes 2.664.2 milions de pessetes

Mòduls de cost per m ! : Obra nova: Rehabilitació: Totol:

262.100 ptes/rrí 144.600 ptes/rrf 180.100ptes/m>

1 N F O R M

A T 1

quedar una sèrie de galeries que conformaven patis, tancats per altres construccions més baixes i de pitjor qualitat.

L'únic pati que va tenir tres costats va ser el Pati de les Dones. Des del 1957, l'edifici va quedar en desús i, poc a poc, es va abandonar. L'any 1980, l'Ajuntament de Barcelona va encarregarà Lluís Clotet i a Oscar Tusquets un estudi per a la recuperació del conjunt. Anys més tard, el 1985, es va aprovar un pla urbanístic del sector, Era el primer pas cap a la seva conversió en el nucli central del futur eix cultura! de Ciutat Vella.

El projecte abans del projecte E11988, la Diputació i l'Ajuntament constituïren el consorci del futur centre alhora que es nomenava Josep Ramoneda com a director i se ii encarregava un pla director, que rebé el nom de La Ciutat de les Ciutats. El 1991 s'aprovà el projecte elaborat per l'equip Viaplana-Pirïón. La coherència entre el programa ï la solució arquitectònica és un dels aspectes

EL

més interessants de la transformació de la Casa de Caritat en Centre de Cultura Contemporània. En aquest senlit cal destacar el (et que l'administració encarregués a una persona del nivell i reconeixement de Ramoneda la proposta del contingut del Centre, molt abans de pensar en el projecte arquitectònic. Això va permetre desenvolupar un programa específic que donava resposta a un pro-

REPORTATGE

jecte cultural propi, i evitava que les decisions fonamentals es prenguessin de manera sectorial dins dels diferents serveis. El reconeixement de la interrelació entre contingut cultural i projecte arquitectònic ha quedat palès en el fet que fou el mateix director del Centre de Cultura Contemporània qui proposà l'equip d'arquitectes per dur a lerme la remodelació.

Les grans opcions arquitectòniques La proposta d'ordenació del sector preveia conservar únicament el Pati de les Dones, transformant l'edifici que s'estenia en totes direccions en un únic pati tancat i limitat en el seu exterior. Aquesta opció s'ha respectat excepte en la trobada amb el Pati Maning, on s'ha mantingut la prolongació de la nau del

carrer Moníalegre. En aquest punt hi ha el moll de descàrrega i un espai que malgrat el desig de transformar-lo en passatge per als vianants íé una clara vocació de pati de servei, El tema, però, del projecte del CCCB és sens dubte el Pati de les Dones. Ej projecte es concep des de la tensió en- N . tre les tres façanes existents del pati i la ^ nova edificació que n'ocupa la quarta i'

El descobriment del reflex de la ciutat He comentat algunes vegades que la manera més fàcil d'explicar el projecte cultural del CCCB és ensenyar, i comentar, l'edifici. Crec que és el millor elogique puc fer al treball dels arquitectes Pifión-Viaplana. L'edifici expressa perfectament la idea a partir de la qual va ser pensat.

No he estat, però, sempre convençut d'aquesta identificació. La meva escassa pràctica en la interpretació dels codis arquitectònics em feia difícil d imaginar el resultat final, si bél'expressivitat dels esbossos de Viaplana em feia pensar que anàvem per bon camí. Tot i això, he de confessar que la idea forta del projecte, el mur pantalla de vidre acabat amb una inclinació, no em va captivar completament fins al dia en

què, per primera vegada, el vaig veure enllestit i vaig sentir l'impacte de la sorpresa del reflex de la ciutat.

Havia decidit, d'una banda, deixarel màxim de llibertat pel que feia alsgransconceptesarquitectònics els principals gestos estètics de l'edifici, i, de l'altra, ser exigent en les qüestions de funcionament i eficàcia. Tanmateix, des que els vaig explicar la idea del programa d'usos fins a l'acabament de l'obra han estat quatre anys plens de descobriments i sorpreses.

Descobriments en veure com prenien cos els traços i com la rea* litat millorava la maqueta, cosa que no sempre passa. Sorpresa en els ensurts estructurals que provocava un edifici d'una precarietat dels fonaments

sorprenent pels tècnics actuals i que obligaven a trobar solucions de compensació interna per no desbordar el pressupost tancat amb què operàvem, Al començament hi haviaalgunes idees bàsiques: caràcter emblemàtic del Pati de les Oones, generositat de volums en els espais d'acollida i de primer contacte amb l'edifici, circulació clara i eficaç, sales funcionals, ordenació d'un edifici que requereix registres d'activitats moltdiferents per a públics variats. Crec que els resultats no desmereixen aquestes intencions. Per a mi, en tot cas, viure la metamorfosid'una idea id'un edifici vella una realitat i un edifici rehabilitat fins a adquirir una naturalesa distinta ha estat una ex- , periència gratificant.

Josep Ramoneda. Filòsof. Director del CCCB

Especialistes en elaboración y bombeo del

Hormigón

J-igerojün de3 tfiiff

10-000m **$£"' suministrados ( d a t o s

d e

l a

p r o v í n c i a

# HRLITH

d e

B a r c e l o n a )

ÀRIDS, S.A.

ARIDOS LIGEROS, S.A.

Viladomat.140 (bis), 7°. 2- 08015 BARCELONA Tel. (93) 253 16 05 - 778 84 00

(Manso "CAN COMAS') Prat de Llobregat A P 3 * C o r r e o s 125 - BARCELONA T e L <93)3 7 7 ' °50 ' M

El

REPORTATGE

* ei soterrani, i això es fa amb una claredat i precisió que poques vegades hem vist. La nova edificació és en realitat un gran pla de vidre que presenta una inflexió a l'alçada de la cornisa del pati. El seu caràcter marcadament abstracte s'accentua per la seva inquielant divisió vertical en dues meitats, mitjançant un senzill canvi de color. El joc de reflexos i transparències que crea la façana vidriada fa que es superposin les imatges de f'anlic pati, amb els seus esgraíiats, i la de les escales mecàniques de l'interior, i també, a causa de la inclinació de l'acabament, la silueta de la ciutat vella i del port.

L'arquitectura del CCCB es presenta com una perfecta metàfora del seu contingut: la ciutat com a procés de permanent transformació del lloc, i, alhora, la cultura contemporània com a gran aparador. El caràcter escenogràfic de la façana de vidre es veu reforçat per la insòlita posició de l'accés. El recorregut laberíntic, a través d'una rampa situada a la part oposada de la nova construcció, ajuda a reforçar l'impacte visual del pla vidriat i a accentuar-ne el caràcter emblemàtic. El preu a pagar per aquesta imatge tan brillant serà, però, el consum energètic. Amb una quantitat tan enorme de vidre orientada al SE, mantenir a temperatura acceptable el vestíbul en ple estiu, malgrat el tractament dels vidres, serà car. Es però una opció, i en tot cas, el resultat s'ho mereix.

Per a Ramoneda, l'ediíici havia de complir tres requisits bàsics: "...espais grans i esponjats, importància de l'espai d'exposicions i circulació molt fluida". El projecte respon als tres requeriments. El nou edifici conté totes les zones destinades a accés i circulacions, mentre que la part conservada del Pati de les Dones hostatga els espais dedicats a les diíerents activitats del Centre. La necessitat de comptar amb un hall de grans dimensions va fer que s'optés per situar-lo sota el mateix pati, creant un

La precisió del traç

Albert Viaplana. A/quitecte

espai absolutament diàfan.

La posició de les sales d'exposicions també ha esíat condicionada per la tipologia de l'ediíici existent. L'existència de voltes en les dues primeres plantes de l'ediíici antic va fer que aquests espais es situessin en les plantes segona i tercera, on el sostre pla permetia col·locar un cel ras, i en el soterrani, on es va construir una canal d'instal.lacions per sota la solera. La planta baixa es va destinar a llibreria, bar i espais de manteniment, mentre que a la primera planta es van col·locar les oficines del centre, les aules i els espais de reunió. Aquesta distribució d'usos i la voluntat de crear unes circulacions clares i definides va provocar una de les situacions més xocants, alhora que espectaculars, de l'edifici: des del vestíbul de la planta soterrani una ílarguíssima escala mecànica condueix directament a la planta segona. En baixar, però, la cosa es complica ja que, un cop situats a la planta segona, l'escala de baixada porta irremissiblement a la planta baixa, i no al soterrani per on hem entrat. La confusió, la dificultat de tornar enrera o de seguir un itinerari personal per les exposicions és evident, malgrat l'existència dels ascensors amb parada a totes les plantes.

El rigor i la professionalitat

Al marge del valor arquitectònic i de l'adequació a l'ús, cal destacar el rigor i la professionalitat que es nota en el control i l'execució de tota i'obra del CCCB. Aquest rigor el podem trobar tant a l'obra gruixuda: formigons vistos encofrats a alçades esfereïdores, com als acabats: paviments de granit del pati i del vestíbul, aplaçats dels grans panys de paret del vestíbul, amb un magnífic especejament, o en els revestiments més domèstics com el paviment de parquet industrial de les sales d'exposicions, els aplaçats de fusta o les divisions de vidre de ies auies o les baranes. Per contra, la

í =.TI

I

• ü"

11

-=

-Ï'

-^—"

:

1

E Í

?pq

.

i ..j ^ j

-

i

FTM

i -

-

4- '-•• \ i

1

-

N F O R M A T

••.

16

El

restauració dels esgrafials de la laçana del pati, acabats amb pintura, sembla més delicada i podria presentar problemes d'envelliment. Dins dels elements més espectaculars de l'edifici cal destacar l'estructura de formigó del vestíbul, les escales mecàniques, ancorades a una pantalla posterior de formigó i, de manera especial, la realització del mur cortina, amb elements de grans dimensions i amb una perfileria d'una secció realment molt ajustada.

El control de l'impacte formal de les instal·lacions, amb la dificultat d'inserirles en un edifici històric, ha estat un altre lema tractat amb especial interès. En aquest sentit, els espais que no es destinen a exposicions, situats a les plantes baixa i primera, s'han climatitzat amb lan-coils. La seva alimentació i les xarxes d'instal·lacions es situen en un arrímador de fusta que recorre tota la façana. En les dues plantes dedicades a exposicions la necessitat de tractament i renovació de l'aire obligava a crear una xarxa de conductes. La solució adoptada és arriscada i consisteix a situar uns passos d'instal.lacions adossats a les façanes. Això permet impulsar i retornar l'aire directament per les parels. Com a contrapartida aquest passadís acaba cegant quasi totes les finestres. Si bé es cert que amb el seu ús actual l'absència de finestres no representa cap problema, això és un handicap important per a qualsevol modificació posterior.

Per últim voldríem destacar també la ^complexitat del reforç de l'estructura de l'edifici antic. La manca de fonaments i la dificultat d'entrar al soterrani amb màquines de micropilotatge es va resoldre (ent uns fonaments superficials de gran àrea, unida a i'aníic pilar per un cèrcol de formigó que queda vist per damunt del paviment. També calgué reforçar les voltes de mocador de les primeres plantes, substituir les bigues de fusta en mal estat de la segona i tercera i refer completament la coberta.

REPORTATGE

Malgrat l'existència d'un estudi previ de l'estat de l'edifici, la manca d'una diagnosi completa va fer que la previsió econòmica per a reforços estructurals de l'edifici antic resultés del tot insuficient. Això provocà baixes en la qualitat dels materials, com ara la susbstitució dels estucats interiors de les sales d'exposicions per enguixats, que a la llarga es notaran. Al final, però, l'habilitat dels aparelladors de l'obra, la flexibilitat dels autors i la bona disposició de la constructora van fer que la desviació fos mínima.

Aquesta experiència hauria d'ajudar a convèncer els promotors de la necessitat de realitzar unes veritables diagnosis de l'estat de l'edifici, incloent prospeccions i assaigs en obra, abans de

Primera planta

Dues actuacions ben diferenciades La meva col·laboració amb Pinón-Viaplana comença amb la plaça dels Països Catalans i, des del projecte de la Vila Olímpica, compartim els encàrrecs amb Jordi Colom. L'obra del CCCB va constar de dues actuacions ben diferenciades, l'una de rehabilitació i l'altra d'obra nova. Aquesta ocupa l'ala nord-oest del Pati

de les Dones i el propi es va rehabilitar, cosa pati soterrat cinc metres que va provocar el cani cobert per una llosa de vi d'altres partides --a la formigó en rampa de b a i x a - per compensar 1.000 m1. La façana és un el sobrecost. Tècnicamur cortina que reflec- ment va ser difícil el reforç de les voltes de moteix Ciutat Vella.

La dificultat més gran cador existents, i el reva ser el canvi continuat forç dels fonaments. El de les partides pressu- p/onn/ng i el cost es van postàries, a causa, so- respectar. Puc garantir bretot, de la necessitat que poquesvegades he d'haver de ferfonaments vist més canvis sobre la a la part de l'edifici que marxa en una obra.

Joan Bosch. Aparellador. Direcció d'obra

Planta baixa

17

L ' I N F O R M A T I U

EL

REPORTATGE

començar qualsevol projecte important de remodelació.

Estudi econòmic i pressupostos La bona estructuració del pressupost permet, amb una ràpida llambregada als documents econòmics de l'obra, veure com s'han compensat les despeses no previstes, principalment de consolidació i relorç estructural, aconseguint una desviació zero, tot i mantenint un nivell d'acabats satisfactori. La superfície d'actuació és de 14.900 m ! , diferenciats en 10.400 m ! de rehabilitació (RH) i 4.500 nf d'obra nova (ON). El pressupost d'execució material (PEM) s'estructura en dues fases i cada una d'elles es compon de dos apartats, obra nova i rehabilitació: • 1» Fase: PEM: 1.094,4 milions de pessetes ON: 837,3 milions.

RH: 257,1 milions RH. • 2' Fase: PEM: 1.589,8 milions de pessetes.

ON: 342,4 milions.

RH: 1.247,4 milions.

ON: 1.179,7 milions.

RH: 1.504,5 milions.

Aquestes dades donen els següents mòduls de cost per n i : • Obra nova: 262.100 pies/m2. t Rehabililació: 144.600 ptes/m!.

• Total obra: 180.100 ptes/ml Analitzant més detalladament els capítols de la segona fase, es pot observar que el pressupost de projecte el capítol de consolidació i reforços preveia una despesa de 27,9 milions de pessetes mentre que el de revestiments es quantificava en 448.7 milions. Al reformat definitiu d'aquesta segona fase, les consolidacions i reforços han assolit els 243 milions mentre que els revestiments han quedat per 271,4 milions. Aquí és on es desvetlla el secret de la compensació.

Caldria saber, però, si el sacrifici important d'aquests revestiments és real, o bé si aquest capítol estava previst com a coixí. En qualsevol cas, les parets del CCCB no han quedat ni despullades ni mal vestides. • Text: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes-Pena

• Total: PEM: 2.684,2 milions.

La Casa de Caritat: una obra amb màgia Quan a finals de 1990 se'ns adjudicava la rehabilitació de la Casa de Caritat, tot (eia preveure que seria una obra amb màgia. Es donaven les circumstàncies perquè aixólos així: compenetració entre direcció d'obra i constructora; bona relació entre propietaris, direcció i l'equip d'obra; i sobretot una gran profes-

sionalital de tots aquells que hi intervenien, tenint en compte la dificultat que comportava afrontar un projecte de més de 3.200 milions de pessetes en tres anys.

El que va ser més difícil va ser la consolidació i reforç del'estructura, des del reforç delsfonaments fins a les voltes de mocador d'alguns sostres.

També es va desmuntar

Una climatització força complexa

tota la coberta de teules, i es va sustitulr l'antiga estructura de fusta, que era molt deteriorada perquè hi entrava aigua, per una de metàl·lica amb aillament i impermeabilització. Un altre punt important va ser la restauració de les façanes i els esgrafiats, que ha suposat la dedicació intensiva, durantunany, d'un equip d'artesans.

Des de l'inici del projecte es va imposar la necessitat de desenvolupar el projecte d'enginyeria d'instal·lacions en estreta col·laboració amb l'estudi d'arquitectura.Elmantenimentd'una edificació ja existent i duna nova construcció ha dificultat el desenvolupament de les instal·lacions de les quals, la de major com-

\

—

/]Q[

n

GC DG

hiirr

v

1

r^

=

P —

n n

i ií

;

delesbandesdela nova^ edificació, i es ramifica en cada planta fins uno unitat de tractament d'aire (UTA) que regula el capdal d'aire de la sala segons les diferents sondes de temperatura i humitat. Els elements vistos de les diferentes instal.lacions també han eslal objecte d'un estudi pormenoritzat durant la fase de projecte.

Francesc Olivella. J.G. i Associats

Francesc Casas. Cop de grup d'OCP Construcciones S.A.

*f-"

plexitatha estat ladeclimatització. L'existència de grans volums d'aire a climatitzar en temperalurai humitat pera les diíerents sales va ler necessàrialacreaciód'uncentre de producció de fred i de calor, ubicat a la planta superior de la nau nova.

El sistema hidràulic es distribueix per un pati tècnic situat a cada una

, -

^

1

L ' I N F O R M A T I U

^ffi^ t-

18

PUBLICITAT

El formigó lleuger estructural Una solució utilitzada en la rehabilitació de la Casa de Caritat La utilització cada vegada més estesa dels formigons lleugers estructurals a base d'àrids artificials d'argila expandida obliga a conèixer aquests nous materials en els quals caldrà tenir en compte les condicions de qualitat a què hauran de respondre... l'elaboració adequada, la resistèn^cia que s'aconsegueix i totes les circumstàncies que es presenten en relació amb la densitat establerta.

Pot afirmar-se que, en general, en totes les funcions en què s'utilitzen els formigons normals poden serutililzats de forma avantatjosa els formigons lleugers d'argiles expandides. Naturalment, que els majors avantatges tècnics i econòmics s'obtindran quan es facin servir en els programes i circumstàncies més adients amb el sentit de les seves qualitats específiques. Aquest és cl cas de les obres de rehabilitació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona-Casa de Caritat, on la utilització del formigó lleuger estructural ha estat una de les solucions especialment destacades.

la primera vegada que a Europa es procedia al bombeig d'un formigó lleuger estructural de densitat 1.400 kg/m3.

L'obra es va realitzar sense cap tipus de problema i el formigó lleuger va complir amb tots els requisits exigits. Es va aconseguir, d'aquesta manera, una solució tècnica i econòmicament adequada ai problema plantejat.

L'aspecte econòmic

Una obra complexa L'estructura portant de la Casa de Caritat es compon de volia de maó.

En iniciar l'obra, els tècnics d'OCP van fer una primera aproximació de càlcul de la resistència de dites voltes. En un primer moment es va pensar que podrien resistir, si bé aviat es va comprovar que no era així. Això obligava a buscar solucions que passaven per substituir la volta o bé reforçar-la. Aquesta darrera solució obligava a utilitzar un formigó de reforç que sobrecarregués el menys possible les estructu-

res. Els tècnics d'OCP van consultar la possibilitat d'utilitzar un formigó de 150 kp/cm2 de resistència amb una densitat màxima de 1.400 kg/ m3, que es pogués col·locar en obra bombejat. Aquesta darrera condició representava una dificultat important, ja que fins ara i a tol Europa no s'havia pogut bombejar cap formigó lleuger d'argila expandida amb densitat inferior a 1.600 kg/m3 amb bomba tipus de formigó. Es van estudiar dosificacions amb un all conlingut en fins.

19

Dosificació per m3

Actualment el cost d'un formigó lleuger estructural es situa un 100% més car que un formigó normal. A primera vista pot sembJar un cost elevat si només tenim en compte el material. Evidentment, si analitzem detingudament la problemàtica en rehabilitació, en els casos on sigui necessari reforçar l'estructura portant a causa del seu mal estat i que aquest reforç no signifiquí sobrecarregar-la, el formigó lleuger és en molts casos una solució econòmica.

D'una altra manera caldria substituir l'estructura o bé reforçar-la amb d'altres sistemes que moltes vegades perjudiquen l'estètica final de l'edifici.

900 litres d'argila expandida densitat 350 kg/m3 400 kg de sorra 0/5 200 kg de sorra 0/2 400 kg de ciment 1-45 0,5 kg d'additiu Isolith

kp/cm'

Densitat kg/m'

Pla/m'

I es va assajar la utilització d'un additiu plastificant-airejant. Després de diverses proves realitzades en la planta d'Arids S.A, es va aconseguir cl bombeig d'aquell formigó. Va ser

100 150 175 250 350

1.200 1.400 1.500 1.600 1.750

12.500 14.000 14.500 15.000 16.000

L ' I N F O R M A T I U

Tipus de formigó lleuger estructural més habituals Resistència

Preu

EN ESTE ASCENSOR ENTRAN 662 PERSONAS MAS. En los procesos de construcción e instalación de los ascensores ORONA entran 667 personas y todas ... SON RESPONSABLES DE CALIDAD

Porque, aun contando con los mas avanzados medios de producción y control, en ORONA sïempre hemos pensado que la calidad y la Capacidad de Respuesta dependen de las personas y no de las maquin as.

Estafilosofiade trabajo nos permite: - Dar respuesta a nuestros clientes en los plazos acordados.

- Acometer todo tipo de proyectos, con soluciones específicas para cada obra.

- Entender la calidad como única forma de trabajar.

Por éso, trabajar con ORONA, es tratar con gente responsable.

ORONA Ascensores Escaleras Mecanícas Estructuras Espaciales