INF010715

J O L

L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D E

B A R C E L O N A

El tema Barcelona posa't guapa fa 15 anys

Belles Arts El Museu de Castelló guanya el FAD xTArqi|itectura

I 3

L'entrevista I 8 Jordi Portabella: "La rehabilitació allarga la vida útil dels edificis"

El noticiari De Barcelona al cel o la teoria del caos

110

Punts de vista 11 8 Les profecies de Nostrodomus Per Xavier Alberca

Especial Més gruixut que el paper

Financer i fiscal: El canvi a l'euro

: E ' Í * JULIOL 2001

U8

Todo un

ano

I

Hace un ano que Barcelona

a pleno rendimiento. Desde su

ya disfruta del Palacio

inauguración, se han celebrado

de Congresos de Cataluna,

mas de 175 congresos,

obra de Ferrovial Agroman.

eventos y convenciones

Un centro de reuniones de mas

y han pasado por él mas de

2

de 30.000 m único en Europa

135.000 personas. Todo un

que està funcionando

ano de éxitos. Enhorabuena. www.ferrovial.GS

ferrovia!

EL POSA'T

GUAPA

15 anys posant-se guapa La campanya de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà té engegats més de trenta programes per millorar la qualitat de vida a Barcelona i ry arcelona, posa't guapa' I

Ï J

guit que Barcelona tingui el 18% dels seus

o la 'Campanya municipal per a la

edificis rehabilitats. Jordi Portabella n'és el

protecció i millora del paisatge urbà', que és

president i, des del juliol, Ricard Barrera

el seu nom oficial, compleix quinze anys. La

substitueix, com a gerenl, Ferran Ferrer Via-

campanya s'ha popularitzat entre els barce-

ana,

lonins perquè sempre ha anat dirigida no

durant els darrers quinze anys.

solament als edificis 'guapos' dels barris

impulsor i anima de la Campanya

El càlcul de l'activitat econòmica que

centrals de Barcelona, sinó a qualsevol edi-

ha generat és de 38.000 milions de pesse-

fici de la ciutat, per humil que sigui, que

tes. Una dada significativa és que el 1986

presenti problemes de deteriorament o dèficits de manteniment. Es tracta de buscar la complicitat, la integració i l'ajut del ciutadà.

Petits gestos, com el de voler tenir el balcó més florit de Barcelona, acaben per sumar grans accions. Sempre s'ha intentat que les obres de rehabilitació mantinguin fidels els colors, les formes i les composicions dels projectes originals. Només el 29% dels informes tècnics realitzats corresponen a la zona de l'Eixample, Actualment, la Campanya té més de trenta programes en marxa. Va començar el 1986, amb el programa de rehabilitació de façanes, de les quals |a se n'ha arreglat 15.956. El darrer programa es va iniciar el 15 de gener passat, i és el de la instal·lació de vidres més gruixuts t dobles finestres o portes, per aconseguir més msononuactó i estalvi energètic. Ja s'han atès unes 4.000 sol·licituds d'informació.

Des de 1997. l'Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Oe l'Ajuntament de Barcelona és l'organisme encarregat de donar continuïtat a les tasques de la Campanya que, en termes generals, ha aconse-

no hi havia cap empresa especialitzada del sector i actualment n'hi ha registrades més de 800. Però el món empresarial no està en la Campanya només per fer-hi diners ràpids.

Les empreses, juntament amb entitats i institucions, també han estat clau en el pati cini de les seves accions, ' i -

Jordi Marlet eleclnk &eresmas. n

SEGONA QUiNZENA JULIOL 2001

3

Barcelona posa't guapa, 15 anys ( T o t va començar a la plaça

urbà com un bé públic, independentment

del Pi. Alguns vells rockeros encara

que la seva propietat sigui pública o priva-

recordaran aquell principal, llogat per fer-hi

da, és degut en molt bona part a l'esforç

els treballs d'unificació dels arxius fiscals

d'uns professionals, aparelladors i arquitec-

municipals, que va acabar essent la prime-

tes tècnics, que han sabut combinar les

i

I

ra seu de fa Campanya per a la Protecció i

tècniques constructives, que donen solide-

Millora del Paisatge Urbà. El seu telèfon.

sa i seguretat als edificis, amb la preserva-

3 1 8 18 12, va ser el número de connexió

ció dels valors patnmonials, que donen per-

que va sortir publicat als primers anuncis

sonalitat i imatge a la ciutat.

de "Barcelona, posa't guapa".

Potser també és bo recordar aquí que

La primera trucada la vam rebre el dia

l'altra persona que ha estat amb mi colze a

15 de juny de 1985. Corresponia als pro-

colze, des del primer dia, treballant incansablement per donar vida a la campanya, és

pietaris del carrer Rector Tnadú, número 3.

L'endemà, el primer tinent d'alcalde dele-

un aparellador. En aquest moment de sin-

gat per a la campanya, Jordi Parpal, signa-

gularitzar agraïments és absolutament just

va un

conveni de col·laboració, el primer

que es doni a conèixer, per si algú no ho sap

d'una llarga llista de més de 8 0 0 acords,

encara, el paper fonamental que ha jugat

que al llarg dels anys han anat ratificant el

l'aparellador Fèlix Pérez en l'èxit de la cam-

component de col·laboració publicoprivada

panya.

que ha caracteritzat el projecte de millora

"Barcelona, posa't guapa" s'ha suportat

del paisatge de la ciutat de Barcelona.

sobre la imaginació i la participació. Han

registrat

estat moltes les idees i no poques les que

amb el número 1, va tenir una llarga elabo-

s'han dut a terme. Tots sabeu que darrere de

ració -que recordarà segurament el bon

cada idea realitzada hi ha un esforç consi-

amic Joan Gay- fins que es va poder sotme-

derable fins que surten a la llum.

Aquell conveni, que consta

tre a la signatura de Carles Puiggròs, ales-

He de confessar que, tot i que ja hagi

hores president del Col·legí d'Aparelladors i

deixat la direcció d'aquest projecte, encara

Arquitectes Tècnics.

espero tenir algun que altre fill pòstum, fruit de la meva relació -absolutament legítima-

De cop i volta, vam disposar de 23 aparelladors que van permetre una sortida ful-

amb el Col·legi.

gurant de la campanya i l'elaboració de

tació d'una casa modernista a l'Havana. Un

Em refereixo a la rehabili-

quasi 6.000 informes tècnics en dos anys.

projecte més de la família de la Ruta del Modernisme, que es farà realitat gràcies al

Una aportació decisiva sense la qual ni la campanya ni la posterior consolidació de

tipus d'iniciatives. Sempre ha estai, però,

donar-li la importància i el relleu que real-

patrocini de Freixenet, però sobretot gràcies

l'Institut del Paisatge Urbà no haurien estat

un agraïment del tipus "gràcies, guapos!",

ment mereix. L'INFORMATIU m'ofereix aques-

a la tenacitat de Xavier Casanovas i, una

possibles.

altra vegada, del Col·legi d'Aparelladors.

compartit amb totes aquelles altres institu-

ta oportunitat que aprofito complagut, però

Durant aquests quinze anys, hem agraít

cions i empreses, cada cop més nombroses,

haig de reconèixer que és un deute que mai

moltes vegades aquesta i les nombroses

que ens anaven fent costat. Quedava pen-

no quedarà saldat i que creix dia a dia.

col·laboracions posteriors del Col·legi en tot

dent el deute de singularitzar l'agraiment i

Després de l'activa participació en el

Un projecte que va néixer prenent uns mojitos i sentint en la distància una cançó criolla:

seguiment tècnic de les obres, va venir la significativa contribució del Col·legi en ei

;Ay, qué lindo es mi bohio

Pla del Color i, més endavant, vam veure

y qué 3legre mi palmar

amb sana enveja com es desenvolupava "La

y qué fresco el platanar

casa en forma", la magnífica campanya que

en la orillita del río!

tant ha fet per promoure la cultura del manteniment entre els ciutadans.

Qualsevol dels nostres

Així és com haurien de ser les coses del suggeriments

paisatge, oi Xavier?

íí

ha tingut sempre una magnífica acollida pel Col·legi i em plau recordar amb orgull !a relació d'amistat amb què m'han distingit els seus presidents Puiggròs, Ochoa i Bardají.

Que ara ja sigui habitual el fet de reconèixer els valors col·lectius del paisatge

Ferran Ferrer Viana

LTnformfcu SEGONA QUíNZENA JUUOL 2001

Paisatge urbà La campanya 'Barcelona, posa't guapa' vetlla per a l'ús que de manera individual o col·lectiva fan els ciutadans dels elements visuals de la ciutat r"\es que es va crear, el

la percepció d'un paisatge urbà harmònic.

res arquitectòniques i el de substitució

en aquest projecte, en liderar el projecte de

1986, i durant tota la seva trajectò-

Aplega disposicions sobre tanques o rètols

d'antenes o substitució de dipòsits d'aigua.

la Ruta Europea del Modernisme i l'Art

ria, la campanya 'Barcelona, posa't guapa'

amb publicitat, rètols d'identificació comer-

Però l'Institut

Nouveau, que aplega totes les ciutats euro-

ha servit per promoure, estimular i fomen-

cial, instal·lacions a la via pública, tanques

que no estan emmarcades en cap d'aquest

tar tota mena d'actuacions de manteniment

i bastides d'obra, terrasses i vetlladors, nou

programes en concret, com és ara l'inventari de 154 elements d'interès paisatgístic.

\ ^ J

també organitza activitats

pees que tenen un patrimoni modernista.

i millora del patrimoni privat a la ciutat. Des

mobiliari urbà i antenes, alarmes, aparells

de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i

d'aire condicionat, etcètera. Aquest ús està

L'inventari recull un conjunt heterogeni d'e-

Els recursos de l'Institut estableixen un

la Qualitat de Vida, que gestiona la Cam-

subjecte

zonifica-

lements singulars que han creat una memò-

pressupost anual per la campanya 'Barcelo-

panya a partir de 1997, els ajusts s'han

cions, amb diferents graus de permissivitat

ria col·lectiva del paisatge barceloní. Poden

na, posa't guapa', que es complementa amb

canalitzat amb diferents programes i objec-

o restricció.

ser des de la bústia modernista de la casa

els pressuposts de col·laboració i patrocini.

de l'Ardiaca fins al submarí ubicat davant

El pressupost s'aplica bàsicament a estimu-

del Museu de la Ciència.

lar accions de protecció i millora de l'entorn

tius: rehabilitació d'edificis amb manca de seguretat, rehabilitació d'exteriors, estalvi

a unes determinades

L'ús excepcional del paisatge urbà és aquell en què l'impacte visual supera !a

Pressupost

energètic, energia renovable i millora ciuta-

urbà que són executades pels particulars

dana, que inclou una gran diversitat d'ac-

amb l'ajuda de l'Institut. El 1999. el pres-

tuacions, des d'establiments

comercials

supost va ser de 1.003 milions de pessetes,

fins a la restauració de vitralls artístics, pas-

dels quals 580 milions es van destinar a

sant per la supressió de barreres arqui-

subvencions. A més, aquest coordina les

tectòniques i la substitució o unificació

accions de la resta de sectors de l'Adminis-

d'antenes de ràdio i televisió.

tració municipal en aquest camp.

Aquesta diversitat de programes i objec-

L'assistència tècnica de la Campanya

tius obeeix a la voluntat de l'Institut de pro-

s'ha estructurat en tres blocs d'actuacions.

tegir el paisatge urbà, que és entès com un

Per una banda, s'emeten informes tècnics

conjunt d'elements visuals que són produc-

sobre les condicions ï oportunitat de les

te de la urbanització i de l'edif icació i estan

diverses sol·licituds de restauració, neteja,

combinats harmònicament. La idea inicial

substitució,

d'un paisatge urbà protegible es remunta

També es supervisa les llicències d'obra i

però a l'apanció de la legislació urbanística

assabentats, i la concessió subsidiària de

nova

instal·lació,

etcètera.

espanyola sorgida amb la Llei del sòl de

llicencies d'obra. L'execució de les obres es

1956, que es consolida en la Llei del sòl de

segueix des del moment en què es rep el

1976 i que culmina en el text refós de la

'comunicat d'inici d'obres'. Per últim, l'Ins-

Llei del sòl de 1992. D'aquesta legislació

titut del Paisatge Urbà valora ei resultat de

urbanística, i en concret de l'article 138 del

les obres, necessari per a calcular les sub-

text refós de la Llei del sòl, arrenquen els

vencions i fer-les efectives.

fonaments per a la construcció del concep-

Aquests processos van units a unes

te jurídic de paisatge urbà. que a Barcelona

condicions estrictes de terminis de compli-

es regula en una ordenança d'usos elabora-

ment obligat, controlats

da per l'Ajuntament de la ciutat.

informàticament

per l'Institut. L'informe tècnic s'ha de fer

Efectivament, el 26 de març de 1999,

com a màxim abans de 30 dies naturals, a

el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barce-

comptar des de la data de sol·licitud. La

lona va aprovar per unanimitat el text nor-

primera visita de seguiment d'obres s'ha de

matiu de !'Ordenança dels usos del paisatge

fer com a màxim 15 dies després de la

urbà que, per primera vegada, va tractar de

intensitat dels usos normals admesos a l'Or-

Entre aquestes altres activitats impul-

recepció del comunicat d'inici d'obres. La

manera integral i unitària el paisatge urbà

denança. Per tant, està prohibit, encara que

sades per l'Institut, destaca la Ruta del

valoració tècnica de les obres realitzades

de Barcelona. L'Ordenança va entrar en vigor

es pot autoritzar per l'Institut, individual-

modernisme, el protocol de la qual es va

s'ha de fer com a màxim 30 dies després

el 20 de juliol de 1999 i va substituir l'Or-

ment, i sempre que es doni el compromís

signar el 1997. La ruta culminava un desig

d'haver rebut el comunicat de final d'obres.

que es tracti d'un impacte ocasional o tem-

plantejat 12 anys enrere per l'alcalde Pas-

publicitàries de 1996. l'Ordenança sobre

poral i per col·laborar en millores per a la

qual Maragall. quan va demanar que la

tut un mterlxutor únic, que es compromet

instal·lació d'antenes de 19971 l'Ordenança

ciutat.

Campanya inclogués de fer un passeig

a respondre de tota la gestió i tramitació de

denança

de publicitat

i

d'instal·lacions

de conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis. A més, va dividir els usos del paisatge urbà en dos grans grups: l'ús natural i l'ús excepcional.

Ruta modernista

L'usuari té en el seu tracte amb l'Insti-

modernista per darrere l'Illa de la Discòrdia

l'expedient, fins al cobrament final de la

barcelonina, que ja s'havia expressat el

subvenció. Un telèfon de contacte també exclusiu: el 9 3 2 70 2 0 2 0 .

Els programes més populars de la Cam-

1990 amb la mostra del Quadrat d'Or de

panya de l'Institut són el de façanes exte-

l'Eixample, on en els darrers anys s'han

El primei ús és aquell en virtut del quai

riors, interiors i posteriors, ei de parets mit-

rehabilitat més de 2 0 0 edificis amb valor

les persones intervenen en el seu profit,

geres. ei de persianes i balcons, el de

artístic. En aquests moments, l'Inslrtut es

sense causar distorsió en el dret col·lectiu a

terrats i cobertes, el de supressió de barre-

prepara per fer un salt qualitatiu important

'£•

4.

Patrocinar la ciutat La bona rebuda de la campanya 'Barcelona, posa't guapa' entre els ciutadans ha despertat l'interès de les empreses 1T7 n contra de l'escàs interès 1 C - de les empreses per patrocinar restauracions arquitectòniques, a Barcelona les coses han estat una mica diferents.

'Barcelona posa'l guapa' assegura al patrocinador potencial una repercussió positiva en termes d'identitat corporativa, associada a operacions de prestigi amb indubtables possibilitats de publicitat, basades en l'interès que el procés de restauració ha anat creant entre els ciutadans en relació amb el patrimoni arquitectònic.

L'Institut Municipal de! Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida canalitza aquests ajuts econòmics del sector privat, fonamentalment d'empreses que, via patrocini, decideixen col·laborar en el finançament de projectes d'importància per a la recuperació dels valors emblemàtics o paisatgístics de la ciutat. Aquestes aportacions que provenen d'acords de col·laboració i patrocini complementen els recursos pressupostaris que l'Ajuntament ofereix per mitjà de la campanya 'Barcelona, posa't guapa' a tots els ciutadans que fan obres de protecció i millora en béns particulars que formen part del paisatge urbà de la ciutat.

El nombre d'entilats i empreses que han signat acords de patrocini o col·laboració amb la Campanya no ha parat de créixer. L'any del seu inici, el 1986, es van signar tres acords. El 1998, 234. Només en els anys immediatament postolímpics, l'estímul de les entitats i empreses va decréixer; nou acords signats el 1993; 40, l'any següent.

Complicitat d'entitats i empreses Barcelona Sponsor és el departament de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida que s'encarrega de crear projectes de rehabilitació i cercar patrocinadors. Els projectes poden anar des d'aquells netaments rehabilitadors. com els 23 milions destinats al fossar de les Moreres per la firma britànica Marks & Spencer, fins a d'altres de menys entitat econòmica, però de major complexitat pel que fa a aconseguir acords, implicacions i complicitats entre els diferents estaments.

Al llarg del 15 anys de la Campanya, s'han pres acords de patrocini amb entitats i empreses per un valor de més de 5.000 milions de pessetes. El patrocini aconseguit

per la Campanya ha estat fonamentalment de caràcter patrimonial i s'ha caracteritzat per dos principis bàsics: el conveni és tancat, és a dir, el compromís del patrocinador està delimitat per un pressupost fix que correspon a un projecte, que normalment va acompanyat d'un contracte amb una empresa constructora que s'obliga a executar els treballs programats pel preu estipulat i en els terminis prefixats. El patrocinador paga directament a l'empresa que executa les obres, prèvia conformitat de la certificació emesa per la Sotsdirecció Tècnica de la Campanya. Últimament, i en relació sobretot amb el patrocini publicitari, la mecànica explicada conviu amb la de l'ingrés per banda de l'Institut de les quantitats de patrocini, que un cop acumulades fan possible obres de restauració de certa importància.

Una part important d'aquestes operacions de patrocini ha estat gestionada per la Campanya, però cal no deixar de banda els patrocinis que per a alguns d'aquests projectes han aconseguit altres entitats o organismes com són el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [església de Santa Maria del Mar. per exemple), l'Institut Municipal de Promoció Urbanística [Pavelló de la República), Transports de Barcelona [estació de metro Espanya). **•

Subvencions Les ajudes, via subvencions o exempcions fiscals, que reben els ciutadans que participen en la campanya "Barcelona, posa't guapa' són concebudes en concepte d'ajut destinat a obres o actuacions acollides a la Campanya. La subvenció mitjana per expedient és de 310.000 pessetes. L'objectiu és que les subvencions es mantinguin prop del 15% del valor total de les obres realitzades.

Durant els 13 primers anys. l'Ajuntament ha concedit a través de la Campanya ajuts econòmics per un valor total de 4.000 milions de pessetes; Les subvencions per metre quadrat en relació amb el programa de façanes -el que més èxit té juntament amb el de terrats- s'han situat actualment en unes 500 pessetes per metre quadrat, xifra inferior a la que es va aplicar en la primera fase de la campanya. El preu de subvenció del darrer programa de la Campanya, el de la instal·lació de vidres més gruixuts i dobles finestres o portes, és de 47.000 pessetes de mitjana. L'Institut hi ha destinat 200 milions en subvencions.

Cal tenir en compte que, en les subvencions concedides, el component que equival a l'import de les taxes i impostos lligats a la llicència d'obres (que l'interessat paga quan inicia l'obra i que l'Ajuntament li torna, 'subvenció per import", una vegada finalitzades les obres), és molt important, i suposa un 29,8% def total subvencionat. L'Ajuntament recupera una part del cost de la subvenció a través de les figures imposítives associades amb les activitats econòmiques, pel fet que et mercat de la rehabilitació exterior d'edificis manté una relació molt directa amb l'existència de la Campanya.

Als ajusts econòmics que ofereix l'Ajuntament, s'hi poden afegir els aconseguits per la via de patrocinis o el patrocini publicitari. L'Institut intenta aconseguir col·laboracions d'empreses per a béns de titularitat privada que tinguin un significat especial en el paisatge urbà.

Més informació al telèfon 010 i en la pàgina web www.bcn.es/paisatgeurba.

JM

Uníormitiu SEGONA QLT'NZtNA JULIOL ÍOOI

7

Guapa i segura

fl^ a difícil situació de risc de I L

comprovar la situació de més de 5.000 edi-

Dictamen gratuït sobre l'estat

tera) que poguessin causar danys a perso-

presentaven

ficis en què els serveis municipals havien

de conservació i m a n t e n i m e n t

nes o objectes de la via pública.

determinats edificis del parc immobiliari de

detectat patologies de risc. L'estudi va deli-

La campanya va oferir als propietaris

El Decret 201/1998. de 30 de juliol,

Barcelona va aconsellar introduir a finals de

mitar els problemes i la prioritat de cada

d'aquests edificis en situació de risc un dic-

de la Generalitat de Catalunya, va concretar

1997 en la campanya 'Barcelona, posa't

intervenció i va permetre determinar, con-

tamen gratuït sobre l'estat de conservació i

en un 20% del pressupost protegible els

guapa' un programa especial que suposava

juntament amb el Centre Tècnic de Rehabi-

manteniment dels immobles i les subven-

ajuts a les obres de reparació qualificades

augmentar l'ajut econòmic als edificis en

litació del Departament de Política Territo-

cions específiques per afrontar el cost de

d'urgents o necessàries per a la seguretat,

situació de risc. El programa va prendre una

rial i Obres Públiques de la Generalitat, els

les reparacions. Els propietaris van poder

sense tenir en compte els ingressos del

forta embranzida el 7 d'abril de 1998, grà-

edificis que havien de formar part del pro-

sol·licitar ajuts públics a fons perdut de fins

sol·licitant. El procediment aprovat per f'A-

cies a dos convenis signats entre l'Ajunta-

grama conjunt. Entre el gener de 1999 i el

a un 40% de la inversió necessària per res-

luntament barceloní reconeixia un sostre

juliol del 2000, el programa va afectar a

tituir els elements constructius exteriors

màxim equivalent a un altre 20%. í í

4.236 edificis. Es renova periòdicament.

(façanes, cobertes, balcons, cornises, etcè-

despreniments

que

ment de Barcelona i la Generalitat.

Les dues línies d'ajuts van confluir en la campanya 'Barcelona posa't guapa i segura", que va convertir l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

Actuacions en algunes campanyes de l'Institut 1986-2001

en oficina mixta de l'Ajuntament i la Generalitat, per a la tramitació de tots els expedients d'edtftcis requerits pels districtes amb ordres d'execució, a causa del peni!

Que pogués representar el mal estat de les seves façanes i terrats. També va permetre duplicar els recursos públics assignats als immobles amb façanes en nsc de despreniments sobre la via pública.

5 . 0 0 0 edificis a m b patologies de risc El tercer trimestre del 1998. l'Institut \à posar en marxa una operació de camp per

Façanes Parets mitgeres Plaques solar (inici 1998) Aïllament acústic Substitució d'antenes Terrats (des de 1994) Dipòsits d'aigua substituïts (des de 1996) Recuperació i eniardinament d'espais interiors (fins al 1990) Naturalització extensiva Altres

15.956 540 12 507 364 2.004 299 664 0 3.005

Jordi Portabella, president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà

"La rehabilitació de façanes permet reutilitzar els edificis Des de 1999, Jordi Portabella {Barcelona, 1961) és el president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de Barcelona, que dirigeix la campanya 'Barcelona, posa't guapa'. La campanya compleix quinze anys.

L'objectiu de Portabella, que es va llicenciar en biologia i també és tercer tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona i president del parc Zoològic de Barcelona, entre altres càrrecs, és relacionar els elements i materials arquitectònics de la rehabilitació amb la qualitat de vida.

Quins han estat els criteris

garanties de seguretat a les rehabilitacions

d'ampliació de la campanya?

que es realitzen. Està pensat per a aquells

panya que afavoreix els terrats verds o les

comença

edificis que tenen una certa antiguitat. En

subvencions vinculades a i'energia renova-

deí tipus de rehabilitació que fan, poden

com un programa per a la rehabilitació de

concret, els edificis de més de 100 anys i

ble, concretament a l'energia solar. L'últi-

arribar a tenir una subvenció que excepcio-

les façanes de la ciutat de Barcelona. A par-

també per a casos en què, sense arribar a

ma campanya que hem engegat és la de

nalment arribi al 3 0 %, però poden no tenir

tir d'aquí, es completa amb altres progra-

aquesta temporalitat, es veu fa necessitat

l'aïllament tèrmic i acústic, mitjançant el

subvenció, si no mantenen i conserven tant

mes que fan referència a intervencions

d'establir el certificat de rehabilitació de la

doble vidre, que ha tingut una bona acolli-

la cromia com la originalitat ornamental de

sobre la façana, com són els baixants, s'am-

campanya."

da per part de la ciutadania. Per tant,

la façana que rehabiliten."

"'Barcelona, posa't guapa'

anys, entre els quals podem trobar !a cam-

Quina subvenció reben els propietaris?

"La subvenció és variable. En funció

estem molt satisfets, tant pel nombre de

plia pel que fa als terrats, i s'hi tracta

consultes com de realitzacions, que en

Com valora el 'façanisme', el fet que darre-

aquest moment, després de-tres mesos,

re la façana rehabilitada d'un antic bloc de

deuen estar al voltant de les 2 0 0 . "

pisos hi hagi un hotel?

aquest és un vessant de l'Institut del Pai-

Hi ha bona acceptació de les empreses per

permet reutilitzar els edificis. Estem dins

satge Urbà que ja està consolidat i que fun-

patrocinar totes les campanyes?

un concepte de rehabilitació que permet fer

també de tot e! que és l'espai comú dels

La darrera campanya és la del doble vidre.

edificis, els ascensors o el forat de les esca-

Les façanes ja estan oblidades?

les. Posteriorment, s'impulsen tots aquells

"No és que haguem oblidat la cam-

elements de sostembilitat que repercutei-

panya de rehabilitació de façanes, però

xen en positiu en la qualitat de vida de la ciutadania com per exemple l'aïllament tèrmic i acústic de l'habitatge."

ciona amb poques complicacions. Tenim aproximadament unes 2 . 2 0 0

sol·licituds

"Penso que la rehabilitació de façanes

"(En les campanyes] sempre hi ha una combinació

público-privada.

una aposta no només per la construcció

Nosaltres

sinó allargar la vida dels edificis. És a dir,

A partir d'un cert moment, la campanya es

anuals, per poder fer aquestes rehabilita-

donem unes subvencions, però són els pro-

estem dins un criteri de sostenibílitat que,

diu 'Barcelona, posa't guapa i segura"?

cions. El que hem fet és augmentar tot el

pietaris els qui paguen uns diners. L'excep-

en deixalles, podríem dir que és el de la

"'Barcelona, posa't guapa i segura' és

complement de qualitat de vida. Tot el que

ció a aquesta regla és el cas de les parets

reutilització d'envasos. Per tant, nosaltres

un programa posterior a l'estrictament 'Bar-

afecta a aquells altres elements que no

mitgeres. que entren com a element com-

ho veiem molt positivament, amb contingut

celona, posa't guapa' i intenta donar unes

s'han desenvolupat tant en aquests darrers

pensatori de publicitat."

també pensem que té una

LlnfòmAiu SEGONA QUNZcNA JULIOL 2001

importància rellevant en el manteniment i la conservació del patrimoni arquitectònic de la ciutat. De fet, això té una traducció molt positiva en l'àmbit turístic. La diferència de

Barcelona respecte d'altres ciutats

Fent taca d'oli

amb edificis bonics és que la campanya

els districtes de la nostra ciutat, i no només

L'Institut Municipal de! Paisatge Urbà no ha limitat les seves accions als

ai centre, com passa en la majoria de ciu-

carrers de Barcelona. Són moltes les ciutats de

'Barcelona, posa't guapa' s'ha fet en tots

tats. Quan vas de la Pedrera a la Sagrada

l'Estat espanyol i d'arreu del món on l'Institut ha

Família, passes per uns carrers de l'Eixam-

projectat la seva manera de fer. Per exemple,

ple on també s'ha fet un esforç de rehabili-

Mèxic DF va posar en marxa una campanya molt

tació i no vas d'un edifici a un altre, sinó

similar per conservar el centre històric i que van

que es converteix en un passeig en què

anomenar "jÉchame

molts dels edificis tenen una bellesa incontestable."

una

mamtaf.

Al setembre del 1998, Eusebio Leal, Historiador de la Ciudad de la Habana, va ser convidat a fer el pregó de les festes de la Mercè.

S'ha de promoure el modernisme a qualse-

L'Institut va aprofitar aquest fet per promoure un

vol preu?

protocol que permetés estendre la seva expe-

"Tot té un punt d'equilibri i nosaltres

riència en la millora del paisatge urbà, mit-

pensem que l'hem trobat amb l'impuls de

jançant la implicació de la iniciativa privada en

Barcelona com a ciutat modernista, mit-

ei seu patrocini, en la recuperació del patrimoni

jançant una ruta modernista que té un gran

d'arquitectura modernista de la ciutat de l'Ha-

èxit en venda de tiquets a turistes, la consolidació de Barcelona com a capital de la Ruta europea del modernisme i la creació de tres rutes específiques vinculades a tres arquitectes tan catalans com són Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch i Gaudí.

vana. Per la seva experiència en l'activitat rehabilitadora a Cuba, van ser convidats a participar en aquest protocol la Universitat Politècnica de Catalunya i el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Freixenet també va signar com a primer patrocinador del projecte.

Crec que el fet de donar a conèixer el patri-

Els treballs, que es van posar en marxa l'any

moni arquitectònic i cultural de la ciutat és

1999, es van iniciar amb un estudi històric del

positiu, perquè ajuda a entendre la catala-

modernisme cubà i de les seves vinculacions

nitat de 8arcelona als turistes. No se'ns

amb Catalunya fet per la historiadora de l'art,

escapa que el moviment modernista és un

Montserrat Villaverde. Es continuaren amb la

moviment d'àmbit internacional inscrit dins

realització de diversos projectes de rehabilitació

l'Art Nouveau que a Catalunya pren unes

de sis estudiants d'Arquitectura Tècnica* que

característiques molt singulars, especial-

van fer d'aquest tema e! seu treball final de

ment en l'àmbit arquitectònic, amb arqui-

carrera els quals avui són ja arquitectes tècnics.

tectes de gran potència i fortalesa, que

Ja s'han iniciat les obres de rehabilitació de

donen a la ciutat una imatge d'identitat

la primera de les cases modernistes de les que

molt positiva. En l'època de la globalïtzació,

disposem de projecte

estic segur que només aquelles ciutats que

esperem que properament es pugui seguir amb

singularitzen la seva oferta i que donen

les restants. En aquest mateix marc, es realitzarà

identitat

el curs Rehabilitació de l'Arquitectura

a la seva ciutat

continuaran

(Càrdenas-Apodaca)

i

Modernis-

atraient turisme d'arreu deí món. Per tant.

ta Iberoamericana a l'Havana en el qual es pre-

crec que eslem dins una ciutat en la qual

veu la participació de representants de diverses

l'impuls d'aquestes rutes és la justa. No hi

ciutats americanes i que s'espera que serveixi

ha una desmesura de la promoció modernista de la ciutat de Barcelona, perquè al costat

d'aquesta

es

potencien

altres

com a plataforma de llançament d'un altre pro* jecte de l'IMPU com és la Ruta Americana del Modernisme.

Anar estenent les bones experiències, fer taca

àmbits."

d'oli, és important. En aquest cas. la incidència Però se centren només en les rutes moder-

ha estat àmplia i esperem que segueixi sensibilit-

nistes?

zant i implicant a professionals, estudiants, insti-

"Les rutes que fa l'Institut del Paisatge

tucions i iniciativa privada en la continuïtat d'un

Urbà no es circumscriuen únicament a !es

projecte que s'adreça al doble vessant de millorar

rutes modernistes. El que volem és donar

les condicions de vida de la població i de recupe--

un seguit de propostes als turistes. De

rar un patrimoni construït molt valuós, -£>

manera immediata, ens plantegem noves rutes de caràcter arquitectònic, però també de caràcter social i literari."

?

í

Xavier Casanovas Cap Rehabilitació i Medi Ambient Col·legi d'Aparelladors / A-quitectes Tècnics de Barcelona ' LIS esiníAits qje .o". :e e se_ ÏFC a i rtïía*a sors. Francés: Ahra. ÀJe» Cas^rra. Núrii Ripoii, teia RsdftgE. Laa Suf* i Jarct» Valentí

9

De Barcelona al cel o la teoria del caos Arquitectes de renom mundial projecten omplir la ciutat d'edificis de gran alçada | A Barcelona no tindrem gra\f^

tacels. Si més no. si ens atenem a la

definició de gratacels que considera que aquest és un edifici totalment habitable de més de 2 0 0 metres d'alçària, definició na gaire precisa, ja que V3 canviant a mesura que la tècnica va permetent pujar més i més l'alçada amb uns costos raonables. Els p'imers gratacels

que

podríem

anomenar

moderns van aparèixer a Chicago durant la darrera dècada del segle XIX i tenien només 16 plantes. En canvi, els edificis més alts que es construeixen en aquests moments tenen al voltant dels 4 5 0 m d'alçàna i 100 plantes.

Hi hauria, però. una altra definició més "permanent" i intuïtiva de gratacels, que r,o dependria tant de la seva alçada absoluta smó de la seva alçada relativa respecte a les edificacions del seu voltant. En aquest sentit sí que podríem dir que els que es projecten a Barcelona són gratacels, encara que només pugin una mica més del doble que els que tenen al seu voltant, a excepció de l'edifici del Port al qual, per cert, l'Ajunta-

Proposta per a La Sagrera amb una planificació unitària per a una gran superfície.

ment va retallant unes quantes plantes cada mes.

se que està previst erigir entre 10 i 20 edi-

que té de fascinant la tècnica i el repte de

i el

ficis alts a Barcelona té a veure amb aques-

"pujar més alt",

i amb la segona, perquè

majoria estan ubicats en llocs tan "verges"

debat públic que ha suscitat el fet de saber-

tes dues definicions: amb la primera, pel

aquests edificis tindran una forta presència

o tan desordenats que la seva presència fio

a ia ciutat ja que destacaran en ei seu perfil

farà sinó millorar-los. És més, la majoria

i seran visibles des de molt lluny. Com ja he

dels arquitectes han dissenyat edificis amb

El gran desplegament mediàtic

EsludiBMB

d'aquests grans volums, el cert és que la

dit, però, els edificis projectats per a Barce-

un elevat respecte per al seu entorn imme-

lona no tindran el component de desafia-

diat: són els casos de l'hotel Plaça Fòrum

ment tecnològic tot i que alguns prometen

2004 de l'arquitecte Enric Masip o de Gas

solucions constructives espectaculars, si bé

Natural, de Miralles-Tagliabue, que estaran

aquestes no estaran relacionades tant amb

formats per cossos de diverses alçades per

la seva alçària com amb altres aspectes

relacionar els seus edificis amb el teixit urbà

estructurals o tècnics.

més proper; igual que el de Tusquets que. 3 més, s'obre pel mig per evitar que formi una

La relació amb la ciutat

pantalla contínua massa ampla.

En canvi, crec que on hi ha el debat i,

Semblant raonament té el de Bofill, al

fins i tot. l'explicació de la proliferació

Port. Ocupant en alçada i amb forma trian-

actua! d'aquests edificis és en la seva imat-

gular I'edificabilitat demanada, no s'oculta

ge i la seva relació amb la ciutat. Quant a

íant l'horitzó. Jo ho prefereixo així abans que

l'skyline general de Barcelona, el modifica-

aquella mena de torteü-flam girat cap per

ran lleument i sense gaire importància, ja

avall del World Trade Center o que la capsa

que els edificis estan molt separats entre si

de sabates gegant del Maremàgnum, els

i en relació amb els actuals edificis alts. Pel

quals si que formen, més a prop de la ciu-

que fa a l'impacte en l'entorn més pròxim

tat, vertaderes barreres visuals que impedei-

L'Informatiu SEGONA QUINZENA JUUOL 2001^,

xen veure el mar. Per contra, altres arqui-

tant motiu del rebombori que s'ha muntat

tectes no semblen tenir tant en compte l'en-

amb els gratacels: el simbolisme

torn. El pepino de Nouvel podria estar tant a

aquests edificis tenen, en concret com a

que

les Glòries com a qualsevol altre lloc (potser

símbol de poder. D'aquest tema. tampoc no

millor en el centre mateix de la plaça tindria

se n'ha parlat gaire 1 " ja que la Barcelona

una mica més de sentit, com una espècie

rica és poc inclinada a aquest tipus d'osten-

d'obelisc ovalat) i el gran mamotreto de

tació i la Barcelona pobre, sempre una mica

Rogers és l'únic que li faltava a la pobra

àcrata, és enemiga d'aquests símbols. I un

ermita de Bellvitge per sentir-se sepultada

edifici alt respon a una lògica que només té

per tots cantons. Per una banda, el polígon

dos motius: l'especulació del sòl i la forma-

d'habitatges del mateix nom, amenaçant de

lització del poder. Quant al primer motiu, no

caure-li a sobre en qualsevol moment com a

és el cas dels edificis que ens ocupen (tots

fitxes de dòmino plegant-se les unes sobre

estan dins la llei) ja que tots s'ajusten a uns

les altres: per una altra, l'autopista elevada

paràmetres d'edificabihtat prefixats en el

de Castelldefels i, finalment, tancant el

PGOM. Simplement s'ha reordenat en alça-

triangle, la gran mola del nou hotel que sem-

da aquesta edificabilitat, deslliurant sòl.

bla una gegantina nau espacial a punt d'en-

Però molta gent associa encara els edificis

vestir l'ermita

alts amb les operacions especulatives dels anys Porcioles quan per obra i gràcia d'una decisió totalment arbitrària es requalificava

Una escala

intermèdia

un solar permetent construir-hi un edificio

Entre les dues escales comentades, la

singular, molt més alt del que les ordenan-

més propera de l'entorn en què sorgeix l'e-

ces vigents fixaven i sense cap altra com-

difici i la gran escala de tota la ciutat, n'hi

pensació per a la ciutat. Pel que fa a l'ar-

ha una altra d'intermèdia de la qual ningú

quitectura com a símbol de poder, en aquest

no ha parlat fins ara i que a mi em sembla

cas el de les empreses -grans empreses- que

molt important, perquè és l'escala que real-

en seran les propietàries, aquesta ostenta-

ment configura la forma de la ciutat actual.

ció, aquesta

És en aquest sentit que seria més crític amb

"presència

de poder dels

altres" sí que és real i és el que, conscient-

el conjunt de les actuacions, no en si matei-

ment o inconscientment, ha inquietat i ha

xes sinó perquè no sembla que hi hagi cap

posat en contra dels gratacels a una part

intenció de formalització o de model de ciu-

considerable de la població.

tat respecte dels seus emplaçaments1". Que li passarà a la Barceloneta. al passeig Marí-

Decep una mica que sigui el simbolis-

tim, amb la torre de Gas Natural? Quina

me que comporta i no l'arquitectura en si, el

relació hi ha entre les sis torres que s'aline-

que més interessa i afecta la gent però; per

en a Diagonal-Mar i amb el conjunt d'ediíi-

altra banda, m'alegra comprovar que l'art -

cacions d'aquesta nova avinguda? Especial-

en aquest cas l'arquitectura- encara té capa-

ment les dues que quasi es toquen, a l'en-

citat per inquietar i commoure. f£>

trada del "Fòrum 2004", estan situades en aquest punt concret, tan pròximes, per quin motiu? Tenen relació amb la gran plaça pro(1) Existeixen

jectada per al Fòrum, però, quina relació

algunes

actuacions

podrien considerar-se força

tenen amb les altres torres que s'edifiquen

que

unitàries

com són el recinte firal de Montjuïc, els

en el seu entorn? En concret, l'entorn del

polígons de Montbau i Congrés o la Vila

Fòrum -que és una actuació de nova planta

Olímpica de la Vall d'Hebron.

i molt controlada per un sol ens- és on

(2) Citat per B.Tagliabue en el debat sobre

menys s'explica que no hi hagi una ordena-

edificis alts del Segon Fòrum sobre la

ció unitària.

Ciutat, al COAC, març 2 0 0 1 .

(3) Conec tres articles que en parlen: el d'O-

Hi ha una tendència dels qui dirigeixen Barcelona

a impulsar

una

noi Bohigas a El País del 3/4/01. que el

planificació

tracta molt per sobre; el de Juli Capella

estructurada en peces petites, fins i tot quan l'actuació té una gran extensió com la Vila

Tone Agbar, Edifici

Olímpica del Poblenou, el Fòrum 2004 o ei 22@. Només la proposta de Foster per a la

d'oficines que s'ubicarà 3 Diagonal-Glòries.

En planta i en estat d'erecció.

Sagrera té una planificació unitària per a una gran superfície i. si s'arriba a tirar endavant, em temo que el grup de tones agrupades de

a El Periódicoóe\ 19/10/00, molt incisiu en la seva part fina! i, sobretot, el de Maurici Pla a l'INDE d'abril del 2 0 0 1 , que té com a fil argumental el que ell en diu "la representació" d'aquesta arquitectura.

dues en dues que pauten el front del parc lineal s'adjudicaran a diferents arquitectes i tindran formes diferents. I això serà un error en què ja s'ha caigut abans, concretament en el carrer Tarragona, on només cal comparar la proposta d'ordenació de Garcés i Sona amb el caòtic resultat -començant pel malaguanyat hotel dels mateixos autors del plaper adonar-se de la degradació cap al desor-

dre a què sempre tendeix la realitat.

sempre. Una ciutat més triturada promocio-

Barcelona no té cap nova actuació

naiment és més demxràtica -pel fet de

unitària de mitjana escala. Segurament que

donar oportunitats a més persones- però ja

els nostres polítics associen petita escala i

ho va dir Benedetta Tagliabue12, una ciutat

democràcia. És cert que una ciutat uniforme

democràtica no té més garanties de set una

és sempre una ciutat feixista, però l'altre

ciutat reeixida formalment.

extrem tampoc no em sembla bo, almenys

Això enllaça amb l'últim i més impor-

Josep Oiné

Tot defensant l'urbanisme

Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad

L'espai públic és un element molt important en la configuració de la ciutat. Per millorar la qualitat d'aquests espais, cal fomentar el debat i la reflexió sobre els diferents aspectes que s'hi relacionen. Aquest és l'objectiu de la col·lecció 'Espai públic urbà' de la Diputació de Barcelona que el passat 3 de maig va presentar, al MACBA, sota el guiatge de l'arquitecte Oriol Bohigas, el llibre L'espai públic: ciutat i ciutadania. ;j

5 espai públic és l'espai de

£ ™ la representació, en el qual fa societat es fa visible. De l'àgora a la plaça de les manifestacions polítiques multitudinàries del segle XX, és a partir d'aquests espais que es pot relatar, compondre la històfia d'una ciutat. N'hi ha prou amb recordar llocs i moments històrics com les manifestacions a París iniciades a la Répubhque o a la Bastille, les places de les Tres Culturas (Mèxic) o Tiananmen (Xina), les desfilades de la diada de l'orgull gai dels carrers de Nova York o del carnestoltes de Rio de Janeiro o Venècia.

Persianas y puertas de gran seguridad

L'espai públic ciutadà no és un espai residual entre vies i edificis. És l'indret (la conformació de carrers, places, parcs i monuments) on tenen lloc les relacions entre els habitants i entre el poder i la ciutadania. És a dir, l'espai públic és a la vegada l'espai principal de l'urbanisme, de la cultura urbana i de la ciutadania. És un espai físic, simbòlic i polític. 0, com va sintetitzar el sempre polèmic arquitecte Oriol Bohigas, "l'espai públic és la ciutat".

Avui. a principis del segle XXI, l'espai públic torna a ser actualitat. Segons Oriol Bohigas. "en els darrers anys s'han desple-

gat alguns fronts polèmics contra el paper dels espais públics, uns fronts que es presenten emparats per diverses disfresses de modernitat i que, precisament per això, em semblen tan perillosos". Un d'aquests fronts és la reivindicació de la ciutat dispersa, segregada í segmentada de l'àrea urbana.

Una nova ciutat que requereix una redefinició dels espais públics urbans.

Els principals valedors d'aquesta teoria de la ciutat dispersa tenen el convenciment que el disseny de la forma urbana no és una categoria moderna, sinó un llast del passat burgès. "No s'adonen que és una mica ridícul i arriscat contraposar burgesia i ciutadania. Són els que mantenen que la ciutat moderna ve donada pels models americans en els quals predomina el terreny desofdenat, les acumulaciones comercials fora ciutat, o els nuclis dormitori sense carrers ni botigues", assegura Sohigas.

Què hi ha al darrere de !a ciutat dispersa? Bohigas té una teoria pròpia: "No tinc cap dubte que aquesta tendència explosiva i desordenada prové d'un sistema d'ús del sòl imposat pels interessos particulars del mercat per sobre de les necessitats col·lectives,

L'Informatiu SEGOr^A QUINZENA. JULIOL 2001

j3

cada vegada més privades del suport d'un

homenatge del VICI a la virtut í són nombro-

control urbanístic", afirma. El resultat d'a-

sos els exemples de falsos espais públics:

questa tendència és, segons Bohigas. "una

àrees comercials que reprodueixen carrers i

ciutat disseminada que no és ciutat, que no

places, i que ja no són espais tancats i exclo-

té ni disseny, ni ordre, ni expressivitat. El

ents (la Maquinista, la Roca Store Company);

suburbi no és ciutat i la perifèria encara és

estacions i aeroports que també són espais

pitjor, no té qualitat, ni llenguatge, ni condi-

multifuncionals; equipaments universitaris i

cions de ciutat".

culturals que han deixat enrere la concepció de campus separat per esdevenir animadors

El segle XX ha estat qualificat no sola-

i articuladors d'àrees urbanes...

ment com el segle de les ciutats, sinó també com el de la mort de les ciutats. La 'ciutat

Tot aquest ventall d'iniciatives és la

dissolta' de Marshal Berman, la 'ciutat frag-

punta de l'iceberg d'un procés més impor-

mentada' de Jonathan Barnett, la 'ciutat

tant: l'urbanisme està sotmès al mercat, a la

límit' de Joel Garreau o la 'ville emergente'

competitivitat, a la força de iniciativa priva-

de

da i la debilitat de la iniciativa pública. En

l'Institut

Francès d'Arquitectura

són

"Sense

paraules d'Oriol Bohigas, "a la modernitat

carrers, sense identitats, és més possible fer

caòtica i explotadora del nou liberalisme".

bona mostra

d'aquesta

qüestió.

una arquitectura autònoma, deslliurada de

És en aquest sentit, foragitar aquesta temp-

condicions, capriciosa fins a l'infinit, és a

tació de deixar el desenvolupament urbà a la lliure competència, que els autors del llibre

dir, una arquitectura que no té l'obligació de respondre a la realitat d'una ciutat, una

Acle de presentació

del llibre de la Diputació de Barcelona.

arquitectura grandiloqüent i més fàcil de tenir i renovar els vells centres í produir

Sempre hi ha el mateix fanal, la mateixa

Davant aquest panorama cal, com reco-

noves centralitats. En aquest sentit, Barce-

forma, la mateixa distribució..."), però que

neixen els autors del llibre, reivindicar l'es-

lona està al capdavant de la renaixença de la

també ha servit d'exemple paradigmàtic per

paí públic com un indicador de qualitat. En

projectar", puntualitza Bohigas.

reivindiquen el dret a l'espai públic, "que és, en darrer terme, el dret a exercir com a

ciutat en la política d'espais públics. Barce-

mostrar com l'espai públic urbà renova i

aquest sentit, l'espai urbà ha de ser un ins-

lona ha estat copiada arreu. Un fet que té el

qualifica avui les ciutats europees.

trument privilegiat per fer ciutat sobre la

seu vessant negatiu, segons Bohigas ("hi ha

ciutat i per qualificar les perifèries, per man-

un cert

amanerament

de l'espai

públic.

Tot i l'exemple barceloní, el problema de fer ciutat encara no està resolt. Hi ha un

Tor/mer./uaar.

AOHESI VOS • SELLADORES • PRODUCTOS OUIMICOS PARA LA CONSTRUCCION IBERMAPEI, S.A. • Plaza Cataluna. 20. 5* planta • 08002 BARCELONA Tel. 93 343 50 50 • Fax 93 302 42 29

ciutadà que tenen tots els que viuen i els que volen viure a les ciutats". '<£*

Antoni Capilla intormatiu&apabcn.:

• ·:·.N7E,'.AJUUOL20Qf

Dictaminar l'estat dels edificis a Barcelona Acord entre aparelladors, arquitectes i administradors de finques per facilitar l'acompliment de l'Ordenança d'usos del paisatge urbà P A partir d'ara, serà més fàcil \r\

complir l'Ordenança municipal d'usos

del paisatge urbà de Barcelona per la qual el propietaris dels edificis d'una certa edat han de posseir un certificat de conservació i seguretat dels elements exteriors que donin a la via pública o puguin afectar a tercers. El conveni signat el passat 18 de juny entre el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i el nostre Col·legi establirà un model estàndard de document que, a més d'incloure el certificat de conservació exigit per la Llei, afegirà un dictamen sobre l'estat de conservació d'altres tancaments exteriors.

També inclourà instruccions d'ús de tots els elements exteriors d'un edifici.

Aquest document el pot demanar qualsevol propietari a un aparellador o a un arquitecte, que serà qui s'encarregui de la inspecció de l'immoble. No obstant, hi ha una sèrie d'edificis que estan obligats a disposar del certificat de l'Ordenança i que, per tant, poden acollir-se des d'avui a aquesta iniciativa. Els immobles de més de

100

anys l'havien de posseir abans d'aquest juliol. Les finques que tinguin entre 5 0 i 100 anys tenen de termini fins al juliol de

La revista dels administradors de finques

2 0 0 2 , i les d'entre 16 i 50 anys encara un any més per aconseguir el certificat.

La virtut del document impulsat pels tres col·legis radica en el fet de completar la inspecció mínima exigida per la Llei (només adreçada als elements que donen a la via pública i que afecten a tercers). Les finques que demanin el document també tindran

La revista que edita

revisades totes les altres parts dels para-

e! Consell de Col·legis Territorials

quïsta en la qual el Col·legi va

ments exteriors, això és, tota la pell de l'edi-

d'Administradors de Finques de

jugar un paper destacat. E! núme-

fici. A més, facilita el contacte amb els tèc-

Catalunya (www.aaffrev.com) dedi-

ro 4 6 de Consell inclou una entre-

nics que poden fer aquestes inspeccions, ja

ca la portada del número 4 6 ,

vista a Miquel Modrego, director

que tant el Col·legi d'Arquitectes com el d'A-

corresponent al segon trimestre,

general d'Arquitectura i Habitat-

parelladors assignaran un Iècnic en aquells

al nostre Col·legi. El periodista

ge, un interessant article de l'eco-

casos en què la propietat ho demani.

Francesc Xavier

Alterca

Miquel

__

Ribas és l'autor

d'un

sant pels anys de lluita antifran-

nomista Carme Trilla sobre allotja-

ampli reportatge sobre els apare-

ment dels immigrants, la història

lladors i arquitectes tècnics que

jurídica

de

Rumasa

i

d'altres

arrenca de i'any 1855 amb la

informacions útils també per als

substitució del mestre d'obres i

qui no són administradors de fin-

conclou amb el Pla de

Futur

ques. Més informació: Consell de

Horitzó 2 0 0 7 que ha posat en

Col·legis d'Administradors de Fin-

marxa la Junta de Govern, pas-

ques. Telèfon 9 3 4 5 1 0 2 0 2 .

Abra y cierre 1 sola vez una ventana de Technal.

No necesitarà saber que nosotros lo hacemos 20.000 veces antes de lanzarla al mercado; ni que sus matenales poseen los mejores sellos de calidad; ni mucho menos que se ha producido según las normas ISO 9001.

Solo le bastarà con tocaria y oir el sonido de su cierre para darse cuenta que sus clientes le agradeceran haber escogido una ventana de Technaf.

Si todavia no lo ha comprobado, visite uno de nuestros "Centros de Exposición permanente".

Technal Ibérica, S.A. Atención al Clienle"

902 22 23 23 E-mail- lechnal@technal.es www.technal.es Zona Ind SeCtCH Autopillas

C/ D*wt. 1 03150 Pd-eu út>i Va'*-i. B j - c o o n j

r

i

L J

TECHNAL

L E N T R E V I S TA

.QLi'NZiíi-'- JUUOL 2001

Ramon Bigas, dissenyador

"El disseny és una línia. En un costat hi ha l'enginyeria i en l'altre l'art" No li agrada la figura del

Realment, el que he intentat ha estat sobre-

dissenyadof estrella, tot i que té prou reco-

tot crear il·lusió per un nou FAD, en treba-

neixement com per poder-ho ser. Dedicat al

llar amb molla gent; des de l'equip pro-

disseny des de final dels anys 50. Ramon

fessional que treballa aquí fins a les

Bigas (Barcelona. 1941) ha realitzat milers

juntes successives que he anat tenint.

de projectes. En el disseny industrial, més

Recordo que quan vam començar a

de 3.000. entre els quals destaquen el tren

tirar endavant aquest nou projecte,

de gran velocitat (TGV), el tren de dos pisos

la gent treballava moltíssim, amb

de Renfe i e! peveter olímpic dels Jocs

il·lusió. És que sense il·lusió és

Olímpics de Barcelona 9 2 . Per a l'àmbit

molt difícil fer res".

domèstic, ha desenvolupat el llum Micro, el quart més venut en tot el món. En disseny

Juli Capella, que el succeeix al capdavant

crear un món millor. Avui en dia, segueix

A Ramon Bigas se'l coneix com a president

interior i d'exposicions, ha realitzat l'interior

del FAD, en què s'hauria de fixar?

essent així?

del FAD. Què s'hauria de conèixer de la seva

de l'edifici de la Borsa de Barcelona, ei

"No vull aconsellar-lo ni donar-li cap

pavelló del Medi Ambient de l'Expo 92 i

mena de directriu, perquè sap perfectament

l'objectiu final si que és aquest; que la gent

(Riu) "Home, hi ha moltes coses. Molts

l'exposició permanent del Museu Marítim de

què s'ha de fer. És veritat que hi ha moltís-

visqui més còmodament, més saludable-

dels taxímetres dels taxis de Barcelona, són

Barcelona La Gran Aventura del Mar. En la

simes coses per fer. Per exemple, s'ha de

ment i més bé. De tota manera, aquesta és

dissenyats per mi. Eis trens d'aquest país,

seva feina en el camp del disseny gràfic,

tirar endavant el que vam crear fa un any, la

la part més filosòfica. A vegades s'ha confós

el TGV. Durant molt temps he estat en con-

destaca la identitat visual de Port Aventura,

fundació, en la qual volem aglutinar tota

el món del dissenyador amb el món de les

tra del dissenyador estrella i, per tant, no

"Jo crec que sí. No és el fi primer, però

feina com a dissenyador?

i els nous símbols de la ciutat de Barcelona.

una sèrie de gent de pensament del país,

idees, que és veritat que moltes vegades van

m'he promocionat. No sé si és un error

Al llarg de la seva trajectòria professio-

que no cal que siguin ni arquitectes, ni dis-

junts, però no sempre. El dissenyador ha de

però, primer, el dissenyador mai o gairebé

nal, Bigas ha rebut el Delta d'Or ADI-FAD a

senyadors, ni gent del món de l'objecte o de

fer viable una idea: com exprimirem una

mai no treballa sol. Pots ser líder d'un pro-

la cadira Barcelona, l'oscar Europeu de la

la moda. Poetes, polítics -per què no?-,

taronja automàticament? Doncs fia de fer

jecte, però al darrere hi

Il·luminació. i'Arango Foundation, el Clio

també filòsofs, historiadors, escriptors, gent

que es pugui fabricar, que surti amb uns

maquetistes,

Award o el First Accent of Design, entre

de teatre".

altres premis. Recentment, na deixat la presidència del

FAD {Foment de les Arts

Decoratives), després de veure acomplert el

dibuixants,

preus adequats, que sigui ergonòmica, i

il·lustradors, gent que et va aportant coses.

totes aquestes coses."

Així doncs, el que fas és una mica la síntesi de tot això. Per tant, la figura del dissen-

El FAD toma al centre de Barcelona perquè vol que la gent de! carrer el conegui més?

ha enginyers,

constructors,

Vostè ha fet molt disseny industrial. En

yador estrella no m'ha agradat mai gaire. El

aquest terreny, és on la idea d'un disseny ha

que si que m'ha interessat és fer coses que

de funcionar més clarament.

tinguin un gran consum o que siguin utilit-

somni de retornar la institució al Raval de

"Una de les raons de canvi és l'obertu-

Barcelona, el barri que la va veure néixer fa

ra. Tenim voluntat de projecció pública, que

gairebé un segle. Un FAD que, en la mitja

vol dir que tot ei que es faci en aquesta casa

"Depèn de si té uns valors d'ús, sola-

dotzena d'anys de presidència extravertida i

tingui repercussió en el ciutadà, en la ciutat.

ment. Però sí que és veritat que aquí a

afable de Bigas, ha combinat la seva exten-

En aquest sentit, hem fet un bar restaurant

Catalunya ens hem caracteritzat per donar

sa activitat històrica (FAD d'Arquitectura,

i una botiga. Volem que la gent vingui al FAD

més importància a la forma que a la funció;

Delta. Laus} amb noves manifestacions cul-

i que rebi totes aquestes coses petites o

en tot cas, a inclinar la balança més cap a la

lla. Això va contra els signes del temps. Per

turals (MerkaModa, Premis AVFAD, Casa

grans que fem, que se n'aprofiti. I hem tin-

forma- Si més no, aquesta és la imatge que

exemple, la publicitat avui en dia el que ven

Mediterrània, Enjoia't).

gut sort. perquè un edifici gòtic, buit, a

en tenim. Però penso que al final tampoc no

són marques, més que productes.

Barcelona, és clar... La sort és per a la gent

és del tot veritat, perquè hi ha gent que ha

"És veritat, per això em dius que molta

que s'arrisca, que és audaç."

dissenyat trens i un tren no pot ser una cosa

gent no em coneix. Pensa que en la meva

banal, ha de ser una cosa que funcioni, que

vida he fet al voltant de 4.000 o 5.000 pro-

Els primers dissenyadors, constructivistes,

a més s'ha de garantir per trenta anys. I com

jectes. Són molts projectes i alguns d'ells de

de l'Art & Crafts, de la Bauhaus, volien

això. hi ha moltes més coses."

molta envergadura."

Ha complert \a "missió' de portar el FAD als Àngels. Però no devia ser la seva missió en majúscules?

"Primerament, jo sol no he fet res.

zades per molta gent diferent. Un tren, per exemple."

Afirma que no creu en el dissenyador estre-

L ' E N T R E V I S T A

B A R C E L O N A

T É

U N

Sempre prefereix els equips interdisciplinaris.

"Sempre, i a més hi crec molt, en treballar en equip. Jo he tingut un estudi que potser era el més gran d'Europa, però en aquests moments tinc un estudi petit, amb poca gent, i aleshores faig el que en dic equips a mida.

Cada projecte és un equip. Perquè, per sort, no m'he especialitzat, i estic en sectors molí diferents. Últimament, la senyalització de la província de Barcelona per a la Diputació de Barcelona. Totes les carreteres,

edificis,

pobles, museus, hospitals, biblioteques, platges, parcs. Tot això és una feina pluridisciplinàna. £1 grafisme no és exactament el meu fort, encara que hagi fet molta cosa de senyalització, i he agafat un equip especial per això.

Ara estic fent les gasolineres, per exemple, on hi ha un component d'enginyeria, especialitzada, i el que faig és coordinar aquest equip."

I la diferència que sempre es demana entre art i disseny?

"Mira, jo vaig començar estudiant física i lent escultura, a la qual ara he tornat. Crec que són dues praxis totalment diferents. Però avui en dia la tendència és que hi hagi molta interrelació entre tot. Disseny gràfic, disseny industrial, l'art, l'arquitectura. Aquesta transversalitat -que fins i tot a vegades es dóna en la novel·la: quan el Mendoza fa la novel·la aquesta de Barcelona [La ciutat dels prodigis] està descrivint l'arquitectura de la ciutat d'una manera brutal- crec que és bona. El disseny és una línia. En un costat hi ha l'enginyeria i en l'altre l'art. Hi ha dissenyadors que tendeixen més cap a l'art, hi ha dissenyadors que tendeixen més cap a l'enginyeria. I en aquesta línia ens movem tots els del món del disseny."

Si algun lector de L'Informatiu vol ser díssenyador, què li aconsellaria? Vagi a una facultat, no hi vagi...

"A veure, els dissenyadors que hem estat autodidactes tenim una sèrie d'avantatges.

Però hi ha coses que segurament que si ens les haguessin ensenyat, no hauríem perdut el temps. Per tant, crec que sí, que és bo, anar a una escola universitària. Fins i tot, si poden fer en paral·lel una carrera tècnica, millor".

Al final, què és disseny?

(Riu) "Dissenyar no és res més que pensar, abans de posar-se a fer un producte. I això sempre s'ha fet. Abans de posar-te a fer un producte, sobretot en el procés industrial, s'ha de pensar molt bé. Perquè, és clar, has d'entrar en un mercat, has d'aconseguir que aquell producte estigui dins uns preus que suportin I3 competència. Per tant, no és gaire més que pensar, a priori. 1 establir com ha de sei el producte final."

íí

N O U

F A D

Llnfonrutiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2001

ECONOMIA

l-tafonnMiu SEGONA QUNZENA JUUOt 2001

PUNTS

DE

VISTA

Les profecies de Nost rodo/77 us f i ï mitjan segie XVI, un fun-

profecies, tan rigoroses in strictu sens/ com les

\ r \

de l'il·lustre vident francès. La diferència és

cionari francès de Provença, Michel de

Notre-Dame, va publicar una sèrie de profe-

que si

cies repartides en nombroses centúries que,

Departament

es compleixen,

resulta

que

tal

lluny de provocar l'escarni i la susceptibilitat

Facultat passen a ser eminents institucions de

d'Anàlisis o tal Càtedra de

de l'Església (aleshores en ple èxtasi cremato-

previsió. I, si no, no passa res; en realitat "és

ri), li donaren fama en l'àmbit social i fins i tot

que, ehem, ja se sap, bum, és impossible

van provocar que dos reis de França el fessin

saber... de ciència certa què passarà, ehem.

anar a Palau per treure-li informació de prime-

hum".

ra mà. ;•

vinent en què es faci un altre informe que

I s'ha acabat la història fins al mes

ajudi a saber com aniran ies coses.

Bé, en honor a la veritat, l'estadística sí que facilita un cert nivell previsible en tant que

• • Les profecies sempre han atret l'home pel seu afany de conèixer el futur. Antigament, anaven revestides d'un cert aire religiós (la dels papes de Sant Malaquies) o de misteri {les del mateix Nostradamus).

pot revelar tendències que ajudin a establir un escenari futur, ja sigui per repetició d'un cicle 0 per projecció mera de la tendència actual i passada. Però, llevat d'això, qualsevol xifra que ens arrisquem a donar pot ser tan certa o falsa com les centúries de Nostradamus. Amb l'avantatge de ser analistes í amb el desavantatge de no ser vidents, que segur que també hi deu ajudar.

Amb les dades d'activitat sectorial, en la construcció passa el mateix. Trimestre rere trimestre, surten dades sobre el volum de creació d'habitatges, sobre preus, sobre rehabilitació...

1 sempre amb una estimació a curt i a mig ter-

Les profecies sempre han atret l'home pel

mini. Un defecte (del qual ni tan sols qui subs-

seu afany de conèixer el futur. Antigament,

criu això n'està exempt, que consti) provocat

anaven revestides d'un cert aire religiós (la

per la necessitat de saber com aniran les coses:

dels papes de Sant Maiaquies) o de misteri

si és el moment d'invertir en construcció o si

(les del mateix Nostradamus).

Si, a més,

"és millor que deixi d'iniciar noves promocions,

aquestes profecies ens donaven missatges per-

no fos que m'hi piqués els dits". Curiosament,

què ens preparéssim per un futur fosc i

les estimacions negatives, per ensurt o per

catastròfic, molt millor. Avui porten un rere-

morbositat, segueixen essent les més atractives

Des de final del 99 que avisem de la imminència d'un canvi radical futur en la fase expansiva de la construcció. Al principi eren prudents previsions de moderació en el creixement. Resultat: més construcció que abans.

fons molt més científic: legions d'analistes financers, teòrics en economia, professors universitaris i altra fauna socialment ben reconeguda realitzen cada dia multitud de previsions sota l'empra d'exhaustives

estadístiques.

Però, en el fons, què en queda? Un conjunt de

per a tothom. Com en ple segle XVI. Des de final del 99 (per cert, un any mític dins el rosari de catàstrofes de Nostradamus) que avisem de la imminència d'un canvi radical futur en la fase expansiva de ta construcció. Al principi eren prudents previsions de

L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi ZT^

í

Adreça: www.apabcn.es/informatiu

L'!nformaüu SEGON

moderació en el creixement. Resultat: més construcció

que abans. Amb el temps, i

davant l'evidència que la cosa no es decidia a caure, però per lògica havia de fer-ho, les previsions es van anar fent més severes, i ja parlaven obertament de 'recessió' o de 'descens'.

I les dades estadístiques, aguanta que t'aguanto. Es va tancar l'any 2000 amb dades excel·lents, sobretot tenint en compte el que

L'exploració prèvia d'edificis, per a quan?

havia de venir, i es va obrir el 2 0 0 1 amb la sensació de crisi imminent. Bé, en algunes

Fa anys, quan es dema-

zones com ara Barcelona, certament que l'es-

nava l'estudi geotècnic del terreny per cal-

Desviacions importants del cost, del temps

tat actual en general és recessiu, però en con-

cular la fonamentació, només hi havia que

d'execució, d'aturades per refer el projecte,

junt, resulta que el sector tan sols ha moderat

problemes. Que si no feia falta, que sempre

i d'altres consideracions que farien ilarguís-

encara més el creixement. Moderat el creixe-

s'havia fet a ull segons l'experiència, que si

sima la llista.

ment.

era molt car, que no hi havia partida consig-

En un número de L'INFORMATIU se'n feia

nada (això en projectes per a l'Administració

esment quan s'analitzava et cost d'unes

pública), que... tot eren pegues!

obres de rehabilitació. Les obres havien

I fins aquí hem parlat de la part fàcil, és a dir, de la que disposem de dades per jugar-

certa rellevància ha estat ben poc reeixida.

LÏNfWMAnu 1B9 Telèlon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es L'Informatiu electrònic: htt p JfwMW. a pa be n. es/i nf ormatiu Consell de redacció:

hi. Però, i quan no és possible determinar ni

Quan va sortir la normativa que obliga-

sofert desviacions del 10 i fins al 2 1 % del

tan sols la variable present? Aleshores, com

va a fer l'estudi geotècnic i es van acabar

cost previst. Em consta que en algunes

podem saber què passarà demà? Aquest cas

els problemes. Tothom ho va admetre i avui

obres, les desviacions pressupostàries han

es dóna especialment quan volem aplicar

dia és totalment acceptat que per calcular

estat molt més importants, amb els proble-

Coordinació: Elisenda Pucurull Col·laboradors redacció: Jordi Marlet.

ràtios de tipus industrial: productivitat, rotació

els fonaments d'una edificació, normal-

mes que se'n deriven i, així, ens toca defen-

d'existències, etc. La carència de variables

ment, cai fer l'estudi geotècnic i que gene-

sar a ultrança les previsions del pressupost,

que mesurin això (fet que, per altra banda,

ra unes despeses.

demostra el lluny que encara estem de ser un

Fa temps que hi insisteixo. No es pot

amb intenses negociacions i ímprobes treballs perquè les desviacions no siguin tan exagerades.

veritable sector industrial) fa que l'esoterisme

fer l'encàrrec de rehabilitació d'un edifici,

s'estengui fins i al punt de necessitar profetit-

almenys per cap que comporti un cert

Segurament que, si s'hagués fet l'ex-

zar el present, és a dir, que ens atrevim a anar

volum o importància de les obres, a un pro-

ploració prèvia amb els diagnòstics perti-

més enllà lins i tot del més agosarat dels

fessional, si abans no se n'ha fet una acu-

nents, el cost de les obres hauria estat més

vidents.

controlat. «£)

Carles Cartana". Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cariaria"

Antoni Capilla. Josep Olivé i Jordi Ueal Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.

Xavier Aumedes. Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela Schon, Vicenç Font.

Imma Villacorta. Jordi Olives i Ana Moreno Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Dibuixants: Sílvia Alcoba.

Tom Batllori, Joma i Miquel Sesé Fotografia: Javier García Die IChopo),

En aquests casos, mirem de trobar

rada exploració de les diverses parts de què

sistemes estadístics que ens ajudin a estimar

consta ï s'ha fet un diagnòstic del seu estat.

Disseny gràfic: g e u v e

la situació actual i, en tant que obtinguem

Es íornen a repetir els arguments de quan

Fotòlils: Imprès Autoedicio S.L

alguna xifra que no sigui descabdellaria, la

es demanava l'estudi geotècnic, i així ens

donarem per bona. I ens atrevirem, fins i tot,

van les coses!

Albert Casanovas

Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991

a projectar-la cap al futur. És el principi de

L'experiència de molts dels qui hem

'miri, calculi, i si troba quelcom millor, recal-

intervingut en obres de rehabilitació d'una

ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76

culi-ho'. 0 potser seria més encertat donar-li la

Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez

volta: 'calculi, min, i si troba quelcom millor,

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona

Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64

recaic ui i-ho'. I el més fotut és que no tenim altre remei que fer això, perquè necessitem saber informació, tot i que siguem conscients del més que possible marge d'error que tenim

TON1

BATLLORI

E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61

entre mans.

Tècnicament, es coneixen els períodes de canvi de tendència com a punts d'inflexió.

Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6 03240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic

Doncs bé, mai no hi ha hagut, crec, punts tan

Tel 938 85 26 11

extensos, de fet gairebé carreteres. Fins i tot

Vallès Occidental: Sant Francesc. 18

Nostradamus ho hauria fet millor que els emis-

08221 Tç»assa Tel. 937 80 11 10

sors de profecies sectorials. Només que. afortunadament, en cas que el francès s'hagués equivxat, !a culpa hauria estat seva, no pas del mercat.

Vallès Oriental: Josep Pirtol, 8 ^••:

V : - - - . - r s Tel. 938 79 01 76 JUI-TA DE GOVERN. President Xavier Bardají Vicepresident Joan Ardevol

íf

Secretària: Minerva Embuera Comptador: A'oeri Lópei Iborra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: r/.^íyos Hieno. Joan Gwn i Raimon Safvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Geiad: Joan Gay Efs asens e w s a & w i els articles senats Francesc Xavier

Alberca

són cifctcluyva f«j»rftafj*t3lóekautors i re representen necessanamert (oç*nü fle L'rnfarmaBu

Hacemos realidad sus proyectos

Porque somos lideres en la aportación de Soluciones a todo típo de cerramientos.

Ademàs contamos con el equipo màs cualificado de instaladores, la red Aluminier'"' Technal, dislribuidos estratégicamente por todo el territorio nacional. Súmele, para completar su proyecto, el soporte técnico que Technal le facilita a través de su Dpto. de Prescripciones, bien por correo elecftrónico, bien por fax (93 562 22 50) o sencillamente a partir de una llamada telefònica a nuestro número de atención al cliente.

Aluminier TECHNAL Interpretamos obras a la perfección.

Zona Industrial Sector Autopistas • O. Diesel, 1 - 08150 Parets del Vallès, Barcelona - E-mail: aluminier@technal.es Telefono Atención al Cliente

902 902 643 (•) Aluminier: Red de Instaladores Technal.

L'Informatiu

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O I M A C I Ó .

A C T I V I T A T S

I

SERVEIS

HORES EXTRES 24 L'intermediari Les contradiccions dels ximplets

mwh r

LA GENT 26 50 anys d'exercici professional

SERVEIS 28 @ apa ben. com

ACTIVITATS 32 Formació

2001-2002 EMPRESES 39 Informació tècnica i comercial

ACTIVITATS

Viatge a Londres (segona edició)

Arriba l'euro

Una visita a les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques.

La pesseta deixarà de ser moneda de curs legal al març [ï

í 1 de març de l'any que ve

setembre d'aquest any. quan les entitats

dels canvis que pot representar. L'INFDRUANU

la pesseta deixarà de ser moneda de

financeres rebran oficialment les primeres

pubhca a continuació una informació elabo-

curs legal tot i que encara es podrà bescan-

monedes i bitllets, tot i que no seran distri-

rada pel Banc Sabadell que recull les dates

viar per euros. Quatre mesos després, la pes-

buïts fins al desembre. Amb l'entrada en

més importants que ca) tenir en compte pel

seta desapareixerà definitivament pe* deinar

vigor de l'euro, tothom haurà de fer un

que fa a aquest tema. l'Informe el trobareu

esforç d'adaptació a la nova moneda, també

igualment a www.bancsabaddl.cooi.

1 L

pas a l'euro.

La nova

moneda

europea

entrarà en les nostres vides 3 partir del

els professionals, t convé estar ben informat

9

De I111 al 14 d'octubre Informació i reserves fins al 5 de setembre: Servei d'Informació Telèfon 932 40 20 60 informacio@apabcn.es $

^

ASSESSORIA

El canvi a l'euro La nova moneda és a punt d'entrar a les nostres vides. L'euro aviat

entitats financeres i els comerços són una part fonamental. A partir

deixarà de ser virtual per convertir-se en una nova realitat física que

del 15 de desembre, bancs i caixes distribuiran els nous bitllets i les

haurem de conèixer i utilitzar. Perquè la substitució de la pesseta es

noves monedes, que no serviran com a mitjà de pagament fins a I'l

faci sense problemes s'han previst una sèrie d'actuacions en què les

de gener però facilitaran el canvi a l'euro.

[|

es

primeres

monedes

moneda no és una tasca fàcil, però tampoc

es

I I — lliuraran en uns lots estàndards, ano-

difícil si comencem a pensar des d'ara en

menats starter kits, el valor dels quals serà

euros.

de 2.000 pessetes i inclouran 43 monedes LES DATES

de tols els tipus, des de les més petites en

DE L'EURO

valor, 1 cèntim, fins a les de 2 euros. El 8anc d'Espanya preveu distribuir uns trenta

1 de setembre de 2 0 0 1 . Les entitats finan-

milions de lots, juntament amb un conside-

ceres i els grans centres comercials reben

rable nombre de bitllets de 5 i 10 euros, que

les primeres monedes i bitllets en euros:

són els que circularan més en el futur. La

serà el seu debut oficial a Espanya. No es

resta de bitllets, de 2 0 i 5 0 euros, hauran

podran utilitzar encara per a les transac-

d'esperar al nou any per veure la llum.

cions comercials amb el públic.

Els comerços hauran de fer un esforç 15 de setembre de 2 0 0 1 . Els comptes

més gran, ja que, a més a més, contribuiran a distribuir en poc temps la nova moneda i

bancaris, els mitjans de pagament (xecs,

a retirar progressivament la vella, mantenint

targetes, transferències...), les operacions

durant uns mesos totes dues, amb tot el que

amb les entitats financeres (pagament de crèdits, préstecs hipotecaris...} i les factu-

implica de gestió interna. Per ajudar-los, és previst subministrar-los, al llarg del tercer

res dels serveis bàsics principals (aigua,

trimestre de l'any, el cinquanta per cent del

gas, electricitat...) passen a denominar- se en euros.

total de les noves monedes i bitllets que s'estan fabricant a Espanya. Primer arriba-

milers de cai-

I'l de gener i

ran a les grans superfícies i, a continuació,

xers repartits per

als petits comerços i als establiments rela-

tot Espanya. Hauran de

cionats amb la restauració. D'altra banda,

formar el personal perquè sigui

fet, un gran esforç per part de tot-

bliments relacionats amb l'hostaleria i la

les entitats financeres, a més de distribuir i

capaç de donar resposta als dubtes i les pre-

hom i modificarà la vida quotidiana en

restauració reben les primeres monedes i

retirar les monedes i els bitllets, també hau-

guntes dels clients i establir mecanismes

qüestions substancials, cosa que cal tenir

bitllets de 5 i 10 euros. Tanmateix, tampoc

ran d'adaptar a l'euro en poc més de tres

adequats per atendre la gran demanda de

en compte. Ara bé, els seus avantatges

encara no es podran utilitzar per a transac-

mesos, tota l'operativa financera i també els

canvi de moneda que es concentrarà entre

també seran importants. El canvi a la nova

cions comercials amb el públic.

el 28 de febrer.

L'euro implicarà, de

1

de desembre

de 2 0 0 1 .

Els petits

comerços, els bars, els restaurants i els esta-

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics DIMENSIÓ MÀSTER PLUS

ciometre electrònic per rs, amb indicador lluminó ia i estret feix amidador OFERTA 21.2S0,-ptes.

• Amidaments fins a 40-50 m. ïegons refleci tat. Sobre 100 m. imb placa • Diferents (uncions • Amidiments d'alçada i jmplada en façanes • Precisió de ± 3 mm.

OFERTA 79.000,- ptes.

- Amidador lineal.

- SCALE MASTER - 40 escales opciona preprogramades a per program ó pròpia

OFERTA 18.700.-ptes.

Hodometre de precisió Perímetre de la roda I m.

Mànec plegable, fre i suport per a manccnir-lo dret. amb bossa de transport.

Pes 2.7 kg.

OFERTA 23.000,- ptes.

Quadern cencral SEGOIsiA

15 de desembre de 2 0 0 1 . Les entitats

pessetes. Els bancs i les caixes d'estalvi no

financeres posaran a disposició del gran

canviaran euros per pessetes i faran tots els

públic 30 milions de lots estàndards for-

reintegraments als clients en la nova mone-

mats per quaranta-tres monedes en euros.

da. Els caixers automàtics començaran a

AIXÍ.

conèixer.

distribuir bitllets de 10, 20 i 50 euros i

També es podran bescanviar bitllets de 5 i

caldrà que s'hi adaptin en un termini màxim

10 euros, encara que ni els uns ni els altres

de quinze dies.

els ciutadans

les podran

serviran per comprar o pagar fins al 2002.

1 de març de 2002.La pesseta deixa de ser 1 de gener de 2 0 0 2 . L'euro es posa en cir-

moneda de curs legal. Es podrà bescanviar

culació i es podrà utilitzar com a mitjà físic

per euros, de manera gratuïta, fins al 30 de

de pagament. Les entitats financeres asses-

juny de 2002 en qualsevol entitat financera.

soraran el ciutadà amb totes les qüestions sobre la nova moneda i les seves conse-

1 de juliol de 2002.La pesseta desapareix

qüències i efectes en la vida quotidiana, a

definitivament. Els bitllets i les monedes

més de les transaccions comercials i finan-

només podran ser bescanviats al Banc d'Es-

ceres. Fins al 28 de febrer es podran emprar

panya.

©

les dues monedes indistintament. S'obre un

CONVOCATÒRIA

Setmana de la Ciència Novembre del 2001 Atesa la bona acollida de les edicions anteriors, ja es prepara una nova edició de la Setmana de la Ciència que tindrà lloc el mes de novembre vinent. La seva coordinació anirà a càrrec de la Fundació Catalana per a la Recerca, del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i del Cercle d'Amics de la Ciència conjuntament amb totes les universitats catalanes, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i l'Institut d'Estudis Catalans.

termini per bescanviar en les entitats financeres les monedes i els bitllets en pessetes per la seva equivalència exacta en monedes i bitllets d'euros. Aquest termini acaba el 30

Nota Aquesta informació ha estat elaborada

de juny de 2002. A partir d'aquest moment,

pel Banc Sabadell. Les persones que vul-

ni les entitats financeres ni el Banc d'Es-

guin més informació la trobaran a la pàgina

panya distribuiran monedes o bitllets en

web www.bancsabadell.com

Del 9 al 18 de novembre del 2001 es faran arreu de Catalunya diverses activitats organitzades per nombroses entitats relacionades amb el món de la ciència i la tècnica. Hi haurà conferències, taules rodones, visites guiades, jornades, demostracions, xerrades, seminaris, concursos, lliurament de premis, presentacions de llibres, exposicions, activitats culturals i lúdiques, etc.

Les persones o entitats interessades a participar-hi amb l'organització d'activitats poden demanar més informació al telèfon 932 68 77 00 o bé a l'adreça electrònica setci@fcr.es.

Funcions: -

Gesnó a peu d'obra, negociació amb industrials, amidaments in situ. confeccionar certificacions i seguiment de plàning.

Es requereix: -

Mínim 3 anys d'experiència com a cap d'obra en constructora Edat aproximada entre 28 i 32 anys

•

Con ei «ments a nivell d'usuari de Word r Excel i valorable Presto

S'ofereix: •

Sou entre 5 - 6 milions de PTA. brut/anual Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indefinit o com a lliberal

Busquem una persona amb iniciativa, responsable, amb capacitMt per lesoiüre problemes, amb un ceri grau d'autonomia, professional flexible i amb capacitat d'adaptació.

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscnta. adjuntant currículum actualitza! i fotografia recent tipus car net. indicant la referíncia 7582 a.

L'lnform@tiu electrònic

El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi A d r e ç a : www.apabcn.es/informatiu

CAATB. Scnei de Promoció i Mercat de Treball.

Son Pastor. 5. 3 J punt».

08021 Barcelona

RES

E X T R E S

QUNZEN» MJOL MOI

MEDIlSRI

Les contradiccions dels ximplets hTenir diners i temps per gau-

a qui poden dels seus arbres genealògics. Els

I I

•bobos' també compren stock-options. Evi-

dir-ne és un desig somniat per tothom.

í /\

Una nova classe, sorgida juntament amb l'era de la informació, ho ha aconseguit. Els seus membres són coneguts com a 'bobos1. una expressió creada amb la unió de les paraules angleses bourgeois t bohemian que no té traducció al català o, si la té, no és pas 'ximplets'. Els 'bobos' són nord-americans que en la seva joventut baladrejaven i fuma-

dentment. Només que abans o després no s'obliden de fer un donatiu al Dalai Lama.

Hi ha una cosa que posa els 'bobos' en

í

evidència tontament, però cal poder accedir a la seva intimitat, per descobrí r-ho: la seva cuina i bany. Sí, un 'bobo' desdenya la sala d'estar i el menjador, on els seus pares van centrar ia vida familiar entorn de la televisió.

En canvi, realitza inversions milionàries en

ven marihuana a Woodstock, que anys més

j

tard es van fer milionaris creant portals d'Internet. i que en la maduresa han descobert

l'N/

Ld

la filosofia zen i els vegetals hidropònics. En generalitzar-se el fenomen, és 'bobo' qualsevol que té diners i s'esmerça en no cridar-

D\/

l1 »;/ J

ho. Un arquitecte tècnic que vesteixi panta-

grans cuines que tenen

1

Aquests bohemis chics amb els peus a terra i el cap al ciberespai existeixen almenys des que el periodista nord-americà David Brooks va tornar, a mitjan anys 9 0 , a la seva

Cv Cv n \

casa nata! de Wayne, a Pennsilvània, després de passar quatre anys i escaig a Europa. Wayne és un lloc protestant on es podria

K\) ÜJ

haver rodat Històries de Filadèlfia, amb Katharine Hepburn. A la taula familiar, Brooks,

Cv Cv Cv

per esmorzar, va tornar a menjar torrades untades amb ciema de cacauet. Després va agafar la guia de telèfons i va comprovar que

{

K \j

alguns antics col·legues seguien vivint a la

í )

mes banyeres. Pel que fa als plaers sensuals, aquests meritocrates celebren tot el que pugui ser edificant, mentre que qualse-

més d'agafar-ne una de bona, Brooks va des-

digital ha impulsat a les esferes del poder.

derat excessiu. En altres paraules, que pertanyen a John Ed Robertson, que ha comentat el llibre de Brooks a http^/www.gospelcom.net/navs/community/articles/review6.ht m, els 'bobos' regulen els seus desigs car-

Cv Cv

nals amb codis de salut en comptes de ferho amb codis morals. El tabac es considerat

rlJ

pitjor que els deu manaments junts.

Al final, el 'bobisme' té més a veure amb i'estil que amb la substància. El més fotut de tot plegat és que no apareix per l'horitzó ningú que pugui treure els 'bobos' del seu món de contradiccions. Són una

Cv rí« rí'

rJ

cobrir aquesta nova classe social que la era

vol plaer contraproduent o perillós és consi-

í/ Cv rí: Cv

Ci: Cv Ci:Ci

zona. Van anar a prendre unes cerveses i, a

refrigerador

vitroceràmica. Els seus lavabos tenen enor-

0/

lons casual, doncs, podria ser un 'bobo'.

un

industrial d'acer inoxidable t una placa de

élite bona per assumir les coses. I ja va dir Marx que les élites més perilloses eren les que podien absorbir els membres més talentosos de les classes oprimides. Per sort, als 'bobos' de tota la vida, és a dir, als ximplets,

Liberals conservadors Brooks va córrer a treure profit del des-

cada vegada més difícil separar els renegats

dent hostilitat. En el millor dels casos, amb

ens queda la distància que proporciona la ironia.

antiestabüshment dels treballadors de com-

indiferència. Però ara Brooks veu que la

cobriment, és a dir, va escriure el llibre

panyies

proestablishment. Tipus que els

majoria de la gent que té estudis sembla que

Bobos In Paradise: The New Upper Class

agrada pensar a l'esquerra, però viure a la

tingui barrejades les actituds rebels i les

and How They Got There (Simón & Schus-

dreta", afirma aquest individu de 38 anys,

d'escalador social nat.

ter), en el qual indica que tot plegat no es

casat, tres fills, que reconeix que també és

don Gekko, a qui Michael Douglas dóna vida

pas una moda fugissera. "Trobo que si inves-

un 'bobo', "tot i que amb males notes".

a la pel·lícula Wall Street: "La cobdícia cau

Parafrasejant a Gor-

tigues l'actitud de la gent respecte del sexe,

Tradicionalment, els burgesos i els bohe-

bé". Tot i que no ens hem de confondre: els

la moralitat, el temps d'oci i el treball, es fa

mis es miren amb suspicàcia, si no amb evi-

'bobos' no tenen res a veure amb els yuppies,

A

M E S

A

M E S

1 C Ceret (Vallespir) acull, fins al 16 de setembre, l'exposició Le Fauvisme en Noir & Blanc, una magnifica mostra que ha estat "reconeguda d'interès nacional" pel Ministeri de Cultura francès i la Direcció dels Museus de França. Va ser inaugurada el passat 30 de juny. Durant les mateixes dates es podrà visitar al mateix museu

Periodista electnk&edestb.e.

L'lnform@tiu electrònic

El fauvisme en blanc & negre I p l Museu d'Art Modern de

í5

l'exposició Dominique Gauthter-Entreprises Orphiques. Més informació: Museu d'Art Modern de Ceret. 8 boulevard Maréchal Joffre 66400 Ceret. Contact@museeceret.com. í í

El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:

ASDRÉ DÜUUN. UN ASSIS, vos

1906,

XYIOGRAPUIE SUR PAPIÍR. 33,5 X 25,5 CM.

www.apabcn.es/informatlu

Quadern central SEGONA

N O

T ' H O

P E R D I S

L'urbsniSITlG m é S h ï P Í è n i C 5

La construcc

'°

de la

£ran B^celona: l'obertura de la Via Laietana, 1908-1958. Exposició.

Museu d'Història de la Ciutat. Barcelona. Del 18 de maig fins al 30 de setembre de 2 0 0 1 .

Í O i Friedrich Engels hagués

na perquè es va traslladar, pedra a pedra,

I*J

visitat Barcelona a principis de segle,

fins a la seva actual ubicació) fa una radio-

segurament que hauria pogut escriure una

grafia d'aquest procés a través d'una pre-

versió corregida i augmentada de ía seva

sentació que combina e! discurs històric

obra "Situació de la classe obrera a Angla-

estrictament relacionat amb l'obertura de

terra". Les condicions de vida de la Barcelo-

l'avinguda (cronologia de ies obres, espais

na antiga encara eren esfereïdores: només hi

desapareguts...) amb evocacions de l'època

havia aigua corrent a les fonts, la majoria de

històrica

les llars encara feien servir fogons de carbó,

moment l'avenç de les obres.

la xarxa de clavegueres era insuficient i la

que va fer possible en cada

La mostra destaca pel seu caràcter grà-

falta d'espai havia anat densificant l'habi-

fic i per !a preeminència de les fotografies

tatge fins a extrems terrorífics.

com a documents històrics de primer ordre,

Davant aquesta situació, els responsa-

que ajuden a reconstruir, visualment, l'evo-

bles de la ciutat van adonar-se de la neces-

lució de la història de la Via Laietana durant

sitat de sanejar el nucli antic de la ciutat

els primers 5 0 anys de! segle XX, des de ía

mitjançant l'obertura d'una gran avinguda

seva obertura fins a la seva consolidació

en el seu centre, un nou bulevard destinat,

dins la xarxa urbana de Barcelona. L'exposi-

d'altra banda, a convertir-se en el centre de

ció no versa sobre la Barcelona de la prime-

negocis de Barcelona. Aquesta nova avingu-

ra meitat del segle XX, sinó sobre ei procés

da, l'actual Via Laietana, va començar a ser

d'obertura de la Via Laietana al llarg d'a-

una realitat el 1908 gràcies, doncs, a l'hí-

quest període cronològic, un procés ben

gienisme

característic

decimonònic

referenciat amb fotografies històriques, plà-

del progressisme

representat

nols urbanístics,

per l'urbanista

Ildefons Cerdà i el metge higienista Pere

seva obertura (1908-1958) va representar,

habitatges populars. La urbanització de la

Garcia Faria.

en aquell moment, tot un signe de progrés i

nova avinguda no va seguir les pautes d'im-

La Via Laietana havia de ser, originària-

regeneració, que ara l'exposició vol fer arribar al gran públic en tota la seva dimensió

Ben al contrari, es va fer tota la infraestruc-

històrica. Els enderrocaments per construir

tura (clavegueres, pavimentació, enllume-

Cerdà en e! seu Pla de reforma i eixample de

la Via Laietana van fer desaparèixer cases i

nat, túnels de metro) abans d'edificar els

la ciutat (1859), que havien d'esponjar el

carrers medievals. Cròniques de l'època par-

solars de les vores.

centre històric de Barcelona.

len de ta desaparició de 4 2 carrers, com el

La mostra del Museu d'Història (curio-

però, va ser l'única d'aquestes avingudes

de Mercaders on hi havia la casa de l'es-

sament ubicat en la Casa Padellàs, un dels

que va ser realitzada en la seva integritat. La

criptor Josep Maria de Sagarra, i de 2.199

palauets que van sobreviure a la Via Laietà-

T R E N C A ' T

LA

restes

arqueològiques,

íí

provisació que s'havien seguit a l'Eixample.

ment, una de les ties grans vies -A, B i C-, dissenyades mig segle abans per Ildefons

Finalment,

obres d'art, etc.

Antoni

Capilla

C L O S C A

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom del sant al qual està dedicat el monestir de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest monestir.

M i

1

;

2 3

:

4

j í [

5

EdÉ SI

_ 10

—•— j - — — i —

DEFINICIONS 1. Representacions gràfiques dels regles graduats. 2. Permetré que una !amilia ocupi ei meu pis a canvi d'un preu mensual pactat. 3, Dispersió estable d'un liquíd en un alue de no miscibie amb ei primer. 4 Cabàs d'espart que. a la construcció, tranporta material o runa. 5. Màquina capaç de taüar planxes metàl·liques en fred, 6. Guarnírem ta nova casa amb quatre coses ben posades. 7. Acció que es trenca, en una estructura, sota una gran càrrega. 8. En els mobles, element decoratiu similar a un altre. 9. Desgast d'una superfic« per fregament amb una altra 10 Element de coberta envkírat.

SOLUCIONS:

'iwcasg 6 : * • « » •

Tipus de cobertura d'un edifici.

LA

GENT DIVERSES

LA

CENT

50 anys de professió

renta-vuit aparelladors de

Els companys homenatjats eren:

es van retrobar el 18 de juny proppassat, al

Manuel Elías i Martin

Col·legi, per celebrar els seus 50 anys d'e-

Jordi Gómez i Marquès

xercici professional en companyia dels seus

les promocions deís anys 1 9 5 0 1 1 9 5 1

Antonj Lloret t Roig

familiars i amics que van omplir de gom a

Uuis Trulls i Jover

gom la sala d'actes. Xavier Bardají, acom-

Francesc Cuchí i Balada

panyat d'altres membres de la Junta de

Mariano Garcia Manzana

Govern, va fer un parlament de salutació i

Luciano Jaureguizar Pastor

reconeixement als homenatjats i va lliurar

Josep Casamitjana i Puiggròs

una placa commemorativa a cada un d'elis.

Jordi Pujol i Sandoval

En nom dels qui celebraven l'aniversari, va

Santiago Vilardell i Barreda

parlar el company Josep Maria Gispert, que

Josep Mana Madueli Aymat

at seu torn va fer lliurament a la Junta de

Manuel García i Múrcia

Govern d'un record d'aniversari.

®

Josep Maria Gispert i Guinot Rafael Panadès i Clusa Genis Petit i Manent Josep Bantulà i Canals

Estudiants de La Salle visiten el Col·legi

Josep Oriol Tibau i Ribot Eugeni Hockemeyer i Espanol Eusebi Planell i Soler Francesc Ferrand í Masset Josep Yàfiez i Gay Francesc Miró i Lacueva Carles de la Fuente i Codony Jesús Gonzàlez Martínez Josep Antoni Jorba i Sanz Emili Palou i Royo Pere Rosés i Senabre Joan Serra i Autonell Joan Grau i Sala Joan Roger i Arús Josep Maria Balcells de Lasarte Santiago Rius i Erill Josep Vinyeta t Dagas Miguel Fernàndez-Díaz Galacho Arcadi Roca i Prats David Montfort i Barba Josep Lluís Villabona i Modrego

El passat 7 de juny, un grup d'estudiants

prendre nota de tot allò que els serà d'utililat per a la seva vida

Jordi Badrinas i Vancelis

de l'escola d'Arquitectura La Salle (URL) van fer una visita tèc-

professional. Ei grup va estar acompanyat pel company Jordi

Manuel Ruisanchez Fernàndez

nica al nostre Col·legi. Els que seran ben aviat arquitectes tèc-

Lleal, professor de i'Escola. f£

Juan Egea i Inúnez

nics van fer un recorregut pel diferents departaments i van

VIATGE A LONDRES (segona edició) Visita a les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques que s'han dut a terme a la ciutat del Tàmesi.

De l ' l i al 1 4 d'octubre - Millenium Projects - Tate Modern - Barri de Southwark

- Jubilee Line - Museu de ia Ciència - Projectes en construcció

Per a la realització d'aquesta segona edició de! viatge hi ha d'haver un mínim de 25 participants. Si hi esteu interessats truqueu al més aviat possible per fer la vostra reserva i poder acordar amb l'agència les condicions i el preu.

Informació i reserves fins al 5 de setembre: Servei d'Informació. Telèfon: 9 3 2 4 0 20 60 informacio@apabcn.es

A les escales del British Fa alguns mesos, L'INFORMATIU feia una

Participants:

crida a tes persones que comparteixen

podran ser 4 8 com a màxim.

l'afecció pel golf. perquè ens ho fessin

Podran participar les persones que tin-

El

nombre

d'inscrits

saber i així poder valorar l'interès d'orga-

guin llicència federativa.

nitzar alguna activitat en comú. L'èxit

Categories: Segons el nombre d'inscrits

d'aquella crida ha propiciat l'organització

es podran establir categories masculi-

de la l a Trobada de Golf dels Aparella-

na, femenina i/o per handicap.

dors i Arquitectes Tècnics, que se cele-

Premis: Es donarà un primer premi a

brarà a l'octubre, i t'animem a fer-nos

cadascuna de les categories.

conèixer, si no ho vas fer llavors, el teu interès en aquest esport. Amb aquesta trobada volem iniciar un programa d'activitats per poder posar en contacte els col·legiats i col·legiades que tinguin en comú inquietuds lúdiques i d'oci. Atesa la finalitat festiva de la trobada, els inteDe

un

impressionat, i no tant perla bona arqui-

ressats en jugar podran venir acompan-

grup de companys va visitar Londres, en

lectura, que era el que s'esperava, sinó

yats dels seus familiars i amics.

un viatge organitzat pel Col·legi. Diuen

per la bona pràctica constructiva, en

que s'ho van passar força bé i que el

molts casos exemplar. El company Este-

ntme del viatge era l'adequat: mig dia de

ve Bosch va fei una foto del grup a les

visites i mig dia lliure. Quant a les obres

escales del British Museum. í»)

visitades,

I'l

al

4

més d'un

de

juny,

ACTIVITATS PARAL·LELES Mentre es juga el tornetg s'organitzaran dues activitats paral·leles pels acompanyants dels jugadors. Es podrà escollir entre fer una visita guiada a "Girona antiga" o un curset de golf de 2 hores.

Per aquestes activitats és necessari un mínim de 10 persones. S'fia concertat, també, un "menú golfista" al restau-

data prevista: dissabte, 6 d'octubre lloc: Camp de Golf de Girona

rant del mateix Club per a les persones que es vulguin quedar a dinar després de les activitats.

va quedar força PROGRAMA

NECROLÒGIQUES Ens do! comunicarà tots e/s col·legiats, la defunció del nostre company.

La sortida al camp serà a les 9 o a les

PREUS

11 del matí segons el nombre de per-

Jugador inscrit &.800 PTA

sones inscrites

Dinar 2.700 PTA per persona

Fórmula: Stablefofd Handicap en grups

Activitat paral·lela: 1.800 PTA per per-

tíe 4 jugadors por ordre de handicap.

sona i activitat.

Modalitat: Individual

Inscripcions: fins al 31 de juliol

Nombre de forat* 9

Ramon Cabarrocas Butsem esdevinguda el 14 de juny. a 8 7 anys.

Tel. 932 40 23 83 • Fax 932 40 23 64 • comunicacio3apabcn.es

SERVEIS DIVERSOS

SEGONA ÇMNZENA JJUOt 2001

SERVEIS

Q Hom* > | CoHtgl d'Aparelladors I Arquitecte.

Visats VISAT D'OBRES OFICIALS Tenen la consideració d'obres oficials, als efectes de pagament de drets de visat i cober-

©apabcn.com

tura de Musaat, les relatives a projectes i execucions d'obres qualificades de domini públic o destinades aí patrimoni de l'Administració i de les quals el promotor és una entitat de l'Administració estatal, autonòmica o local.

CÀLCUL DE DRETS DE VISAT:

El Col·legi considera el correu electrònic com una eina de futur en les relacions amb els col·legiats.

Visat avançat:

2.000 PTA (IVA inclòs)

Visat fins a 25 milions de PTA de pressupost: 5.000 + IVA Projecte i/o Direcció

L'acord amb Infonegocio, del qual s'ha rebut un kit d'instal·lació, permet l'accés a Internet i disposar, gratuïtament, d'adreça de correu electrònic.

Per facilitar la utilització del correu electrònic i de l'adreça @apabcn.com la Cooperativa Jordi Capell ha estudiat una oferta adreçada a aquells companys que vulguin oblidar-se dels problemes d'instal·lació del KIT, de manera que aquesta instal·lació la faci un tècnic.

1.000 + IVA Estudi Bàsic 2.000 + IVA 3.000 +IVA

Coordinació Estudi i Coordinació

Visat de més de 25 milions de PTA de pressupost: 25% del sistema actual l r pagament, 10% mínim La resta amb termini no superior a 24 mesos Treballs de seguretat: 1 0 0 % liquidat en e! moment de visar

COEFICIENT D'ACTUALITZACIÓ D'HONORARIS A 13 DE JUNY:

Ca =1,137

Oferta de pack d'instal·lació d'Internet a domicili per a col·legiats

Proper canvi: 15 de juliol Mòdul: 4 9 . 5 0 0 PTA

Mes informació: Departament de visats Telèfon 9 3 2 4 0 2 3 7 0 a/e: visats@apabcn.es

Mòdem-fax US Robotics 56K compatible amb estàndard ITU V90 i tecnologia x2.

Preparat per a V.80 (videoconferència).

Preu especial PACK: 19.900 PTA

Horaris d'estiu

Condicions d'instal·lació del Pack:

Les oficines del Col·legi restaran tancades a les tardes, de I'l al 31 d'agost, ambdós inclosos.

Oferta vàlida per a instal·lació en equips monousuari Pentium II o superiors, i Windows 95,98 o ME. La instal·lació es farà a través del servidor del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Inclou desplaçament a Barcelona ciutat i instal·lació (30 minuts de servei tècnic).

Per altres configuracions i pel desplaçament a altres ciutats consulteu a Anna Badia (botiga de la Cooperativa, 3a planta)

Visats: de I'l d'agost al 14 de setembre, l'horari d'atenció al públic serà de 8.30 a 14.30 hores.

Assessories: del 6 al 24 d'agost inclosos, restaran tancades.

Servei de Promoció i Mercat de Treball: tancat del 13 al 24 d'agost, ambdós inclosos.

Centre de Documentació: tancat del 6 al 24 d'agost.

Servei Rehabilitació: tancarà de I'l al 31 d'agost.

Telèfon: 934 14 67 15 Fax: 934 14 67 15 aparelladors@jordicapell.com

Caixa d'Enginyers: durant el mes d'agost obrirà de 8.30 a 14.30 hores.

Cafeteria: estarà tancada de I'l al 31 d'agost.

Cooperativa Jordi Capell: obrirà durant el mes d'agost, de 8.30 a 14.30 hores.

Delegació d'Osona: Restarà tancada del 30 de juliol al 27 d'agost, ambdós inclosos.

Delegació Bages-Berguedà: Del 30 de juliol al 30 d'agost, l'horari de la delegació serà de 9 a 13 hores, restant tancada a les tardes. Del 13 al 17 d'agost, la delegació estarà tancada.

Delegació Vallès Oriental: Del 16 de juliol al 30 d'agost s'obrirà de 9 a 14 hores. Del 13 al 24 d'agost, la delegació romandrà tancada.

Delegació Vallès Occidental: De l'ial 10 i del 27 al 31 d'agost s'obrirà de 9 a 14 hores. Del 13 al 24 d'agost restarà tancada.

SERVEIS

MOTOR

Qindem central SEGONA QUÍNZENA JUUi

SKODA OCTAVIA RS Adelante: siéntase a sus anchas Si el concepto de deportívidad le hace pensar en la preeminència de la (uncionalidad sobre el confort cuando entre en el Octavia RS se sorprenderà. La tapicería de ;.ero de primera caüdad, -:.;rnada con detalles de *Í a de color gris plata, "o solo tiene un aspecto sensacional, si no que, ademàs, le permite ir cómodamente sentado.

Si echa un vistazo en la zona de los pedaies observarà que son de acero inoxidable pulido. La funda del cambio de velocidades es de fina piel de nobuck.

El Octavia RS demuestra que la deportivïdad y el confort no estan renidos entre sí. Al contrario, juntos crean un atractiuo automóvil.

Equí pam iento: • ABS: sistema antibloqueo • MSR: control del momento de resistència • Llantas de aleación ligera 16" /205/55 R 16

FICHA TÈCNICA Motor

1.8, 4 cilindres, 20V Turbo

Cilindrada

1.781 cm !

Potencia màxima

180 C V / 5 5 0 0 RPM

Velocidad màxima

235 Km/h

Aceleración

7,9 seg. de 0 a 100

Cosumo: Urbano

10.8 1 / 1 0 0 Km

Extraurbano

6,4 1 / 1 0 0 Km

Medio

levantados

528

abatidos

1.328

MARCA

SKODA

MODELO

OCATAVIA

CARROCERÍA

4 PUERTAS berlina

VERSIÓN

OCTAVIA RS

PVP 3.991.000 PTS nsultar descuentos a colegíado:

Aragó, 602 • 08018 Barcelona Tel./Fax: 93 232 10 00

A P A C A R' Novetats i notícies Nou Celica Toyota ha enllestit el prototip de la nova versió del seu conegut i espectacular model Celica, que gaudeix d'un complet reestiling que afecta tant al seu aspecte exterior com a la mecànica. El nou Celica estarà llest para la comercialització sobre el mes d'octubre, almenys en la versió de 140 CV. El nou Celica presenta una carrosseria alleugerida (uns 1.100 Kg) completament renovada, que abandona en certa manera les formes arrodonides actuals per tomar a la angulositat de versions anteriors. El frontal y el capó també han estat redissenyals. destacant els dos conjunts òptics amb lanals de superfície. La aerodinàmica de la càpsula de l'habitacle també han sofert alguns retocs per fer-la encara més aerodinàmica, mantenint l'aleró del darrera.

L'interior també ha canviat, amb un pannell més modern.

Quant a la part mecànica, Toyota té previstes dues versions: !a GT y la GT-S. Segons les últimes informacions, que encara no són definitives, s'abandona el motor dos litres, en favor de dues versions diferents de! propulsor de 1.8 litres, una que desenvolupa 180 CV (GT-S) i l'altre de 140 CV(GT), ambdues equipades amb tniecció directa, i sistema variable d'obertura fJe vàlvules.

Més informació: http^/www.micoche.com/autonove^ades/2000/celica_

04/celica.html

La caja secuencial M (SMG II) segunda generacion con Drivelogic BMW M recurrió a las experiències acumuladas en las pistas de carreras para desarrollar junto con las empresas Getrag y Sachs una nueva caja de cambios de alto rendimiento y. a la vez. apropiada para la conducción en trafico normal. Se trata de la -caja secuencial M (SMG II). cuya versiòn de segunda generacicn se monta ahora en el M3.

La SMG de segunda generación representa una evo'ución considerable de la SMG original y la caja es, en tèrminos tècmeos. idèntica a ia caja de cambios manual del M3 de ses marchas...

Més informació: bttpJ/www.mkoctte.com/artkulos/200l/20Ql

sin plomo, RON 98 (RON 95)

Capacidad maletero:

• ASR: sistema de control de tracción • Spoiler trasero • Radiocasete integrado

Mogadealer

8 1 / 1 0 0 Km

Tipo combustible

31.html

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orïentativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en ia compra de! vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·leg Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

Cursos de formació ocupacionaí El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu ha concedit al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona la subvenció del curs de formació ocupacionaí, per a persones en situació d'atur, següent: - Direcció tècnica d'obres d'edificació, per a menors de 25 anys, de I'l d'octubre aí 15 de novembre

Dates encara per confirmar, en horari de matins.

Interessat podeu reservar plaça a la tercera planta del Col·legi.

Telèfon: 932 40 23 73 • Fax: 932 40 23 59 • formacio@apabcn.es

H Fons Social Europeu

jTTTfl Generalitat de Catalunya HUJÍ Departament de Treball Direcció General d'Ocupació

#*V vÉÏi

·7

I ABOUITEÍ

Petits anuncis Serveis per al professional

Serveis tècnics d'arquitectura

Animacions i recorreguts virtuals

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures ï instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuramenls i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tet: 934 52 07 89 3rinsa@coac.net

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Perspectives i fotomuntatges, pàgines web, tanques publicitàries, díptics, presentacions interactives en CD Rom. Ens desplacem a tot Catalunya.

Scriptiva Telèfon: 934 59 46 17 Scriptiva@scríptiva. com

Serveis per a taxadors Envií'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36. 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36' Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions, clima.

Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22

Delineació de plànols S'ofereix estudi de cfelineació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Col·laboració professional

Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es

S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció.

Telèfons: 934 06 96 95 / 630 26 19 73 Maquetes virtuals Models i perspectives a 3D. Fotografia de l'emplaçament i simulació d'implantació reai. Animació i recorreguts de camera.

Diferents nivells d'acabat. Textures reals (fotogràfiques).

Telèfon: 933 09 59 65 Delineant de plànols

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràíica). Preu: des de 30.000 PTA Oriol 639 89 10 63

S'ofereix delineant de plànols per a tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D, CAD 2000, fer treballs a casa, etc. Experiència en empresa d'enginyeria i arquitectura. Preus negociables Xavi 934 18 5676 686 979 368

DEMANDES DEMANDES

MERCAT

DE

TREBALL

Quadern central SEGONA QUINZENA }UUOL

Arquitecte/a tècnic/a CONSTRUCTORA PROMOTORA DE BARCELONA, especialitzada en obres d'edificació

per a tasques de cap d'obres industrials.

ir pressupostos, control econòmic i tracte amb e

Experiència mínima de 3 anys. Convenient coneixements informàtics dels programes: Excel, Presto, entorn Windows. Edat aproximada entre 25 i 35 anys. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Formació a càrre la vàlua del candidat.

mpresa. Retribució en funció de

Les persones interessades poden adreçar el currículum al Servei de Promoció i Mer Treball, fax 932 40 23 59, treball@apabcn.es

|

Arquitecte/a tècnic/a Important empresa constructora i promotora immobiliària del Baix Empordà

)0CAXXON Es responsabilitzarà de la coordinació de projectes de l'empresa constructora. Realitzarà amidaments i pressuposis, càlculs d'instal·lacions i col·laboració amb professionals externs.

Portarà control d'obres per les certificacions i haurà de justificar el compliment de les normalives a aplicar en un projecte. perfil Titulació universitària en arquitectura tècnica. Coneixements dels programes informàtics propis del sector i experiència en càlcul d'estructures, amidaments i pressuposts. Es vatorarà

s'ofereix Incorporació en empresa en constant desenvolupament. lnt<

t retribuci

Les persones interessades poden er rículum i fotografia recent a: AXXON SELECCIÓ C/Barcelona, 2 2n 17002 GIRONA Telèlon: 972 2 1 24 20 Fax: 972 22 26 49 consultoris @axx on@ i tona. c om

2 o més Taxadors/es EMPRESA DE VALORACIONS I TAXACIONS

perfil No cal experiència. Formació a càrrec de

Servei de Promoció i Mercat de Treball

nivell d'usuari. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Àrea de treball Baix Llòbrega!, Garraf i Sages. Dedicació flexible Relació liberal.

Retribució vanable. apronmaba a partir de 2.4OO.OOO'- PTA brut/anual. Incorporació immediata.

Els nteressats adreceu el vostre currícutee per tai al numera 932 26 70 26

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries Abans d'iniciar una operació immobiliària s'ha de fer una anàlisi de la viabilitat i determinació d'objectius de l'operació. Per fer l'estudi cal determinar el producte immobiliari que es vol portar a terme, estudiar el mercat, pressupostar els costos, decidir les fórmules de finançament i calcular-ne el cost financer, programar el temps i el cost del procés de promoció, de l'execució del producte, la comercialització per poder definir els objectius de l'operació i establir els indicadors de rendibilitat.

En el curs s'ensenyarà a realitzar aquest estudi de viabilitat combinant l'adquisició de coneixement teòrics d'economia, fiscalitat, urbanisme, entre d'altres, amb l'aplicació a través de diversos casos pràctics, per poder tenir una visió àmplia de la repercussió de les diverses variables que repercuteixen en la rendibilitat i en els objectius del posterior procés immobiliari.

Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

Durada: 80 hores Preu matrícula: 200.000 PTA Preu col·legiat: 160.000 PTA COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE B

A C T I V I T A TS CONSTRUCCIÓ

I

responsable acadèmic: Joan Sabaté, Horacio Espeche i Jordma Vrdal, arquitectes dates: sessions tècniques: 23,30 d'octubre i 6 de novembre seminari: 25 d'octubre, 8 i 15 de novembre horari: 16.30 a 20.30 h durada: 12 hores cadascun preu matrícula: 210,35 € / 35.000 PTA preu col·legiat 180,30 € / 30.000 PTA

ACTIVITATS

NOVES Codi: E1111/E1121

Seminari i sessions tècniques a Barcelona t_is sistemes de gestió • control en l'educació, l'anomenada domotica. ès un camp on el desenvolupament tecnològic i la capacitat rea! d'utilització està molt per sobre de la demanda del mercat. La domòtica. associada sovint al luxe o la complexitat i el cost del manteniment, es cada cop més un instrument de control de les despeses de gestió, de la utilització racional dels recursos o del confort.

Les iomades que ara presentem pretenen donar al tècnic de la construcció una visió global de les possibilitats actuals de la domótica, fent èmfasi en aquelles aplicacions que són cada cop més una necessitat.

FORMACIÓ

programa provisional de les jornades Sessions tècniques Dimarts 23 d'octubre • Evolució de la domòtíca 3 nivell europeu: perspectives de futur, a càrrec de Xavier Passaret • Presentació de productes • Presentació d'obres i debat Dimarts 30 d'octubre • La domòlica al servei de l'arquitectura sostenible. Com la domótica ajuda a dissenyar edificis més eficients. Estalvi energètic, integració d'energies renovables, a càrrec de Ad van Berlo • Presentació d'obres, a càrrec de David Gann • Presentació d'obres i deba!

Dimarts 6 de novembre • La domótica com a ema per adaptar l'entorn

arquitectònic a la gent gran i a les persones amb discapacitats • Seguretat, automatismes, teleassistència i telemedicma • Presentació de productes • Presentació d'obres i debat Seminari Dijous 25 d'octubre • introducció a la domótica: conceptes bàsics, protocols domòtics. Procés d'estandantzació, etc.

• Protocols domèstics Dijous 8 de novembre • Domótica en l'àmbit domèstic.

• Domòtica en l'àmbit de les grans instal·lacions Dijous 15 de novembre • Disseny i avaluació d'un projecte domótic

Formigó prefabricat La [ornada tè com a objectius lonamentais reflexionar sobre aquesta nova construc ció. sobre els avantatges de treballar amb prefabricats pesants i. també, sobre com controlar-ne les limitacions. dates: 16, 23 i 30 d'octubre Itoc: Delegació del Vallès Occidental horari: de 17 a 21 h durada: 12 hores preu matrícula: 150,25 € / 25.000 PTA preu col·legiat: 120.20 € / 2 0 . 0 0 0 PTA programa • Característiques tècniques. El disseny constructiu • Tipologies. Sistemes d'unions • Aïllament tèrmic i acústic. Estanquitat, juntes i connexions • Discontinuïtats - Modulació -Toleràncies- Durabilitat • Presentació experiència • Posada en obra: Com condiciona el disseny. Control de qualitat. Amidaments t pressupost

exposició del 15 d'octubre al 9 de novembre

Codi: E3O43 Codi: E3044 Codi: E3046 £1 reconeixement dels terrenys, on ubicar una obra, és un dels moments considerats, cada cop més, importants abans de l'inici d'un projecte i de l'execució d'una obra.

Saber identificar els sòls in situ i obtenir valors a l'obra mitjançant comprovacions senzilles, encarregar un estudi geotècnic i saber interpretar-lo, són tasques que els professionals que projecten i dirigeixen obres han de fer.

L'objectiu d'aquest cura és donar al professional els coneixements mínims per poder identificar un terreny, encarregar i donar les dades a l'empresa que li farà l'estudi geotècnic i saber interpretar els resultats que li donaran i aplicar-ho en el projecte i execució de les obres. responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llorens, arquitecte, professor titular de construcció de la UPC dates i llocs: • dies 22. 23, 24 i 25 d'octubre, a la Delegació del Bages-Berguedà • dilluns i dimecres, del 15 al 26 d'octubre, a la Delegació del Vallès Oriental • dies 26, 27, 28. 29 de novembre, a la Delegació del Vallès Occidental horari: de 19 a 21 h durada: 12 hores preu matrícula: 216,36 € / 36.000 PTA preu col·legiat: 180,30 € / 30.000 PTA programa • Els sòls. Coneixements bàsics de geologia • Assaig en obra • Assaig de laboratori • L'estudi geotècnic

Les sessions es completaran amb la realització d'un itinerari geotècnic per les rodalies i una visita a un laboratori.

>

professors Josep Ignasi de Llorens, doctor arquitecte, professor de construcció de !a UPC. Pere Mascarerïas, geòleg, de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Ramon Liull.

ï

ffl1

I

i

Wí

tal·lacions: de la oosada en obra i

Codi: E3071

Manresa dates: 30 d'octubre lloc: Delegació del í horari: de 17 a 21 h durada: d hores preu matricula: 51.09 € / 8 . 5 0 0 PTA preu col·legiat: 42,07 € / 7.000 PTA programa • Estudi i reconeixement del projecte.

• Planificació global i particular.

• Localització d'interferències, punts comuns i ajudes.

• Informe periòdic al coordinador i revisió del pla de treball.

• Criteris de registrabilitat.

• Accessibilitat de les instal·lacions.

• Accessoris i elements de fixació per instal·lacions. professors Joan Bnz i Joan Lluís Fumadó. arquitectes, professors de la UPC

e les instal·lacions, r cicle

Codi: E7002

Granollers En cada sessió es parlarà d'una instal·lació i les seves associades, i la sessió versarà sobre el vocabulari comú dels trets bàsics de cada instal·lació, la normativa d'aplicació, criteris sobre la tria i acceptació de materials (tradicionals i nous), com revisar un projecte i els criteris de modificació o canvis de qualitat, els criteris de traçat de la instal·lació i els de control de la posada en obra. Així mateix, com prevenir patologies i quins són els problemes típics durant l'execució i que generen defectes. dates: 7, 14, 21 i 28 de novembre lloc: Delegació del Vallès Oriental horari: dimecres de 17 a 21 hores durada. 16 hores preu matrícula: 180,30 € / 30.000 PTA preu col·legiat: 150.25€/25.000 PTA programa • Fontaneria i aigua calenta sanitària.

• Evacuació i fums.

• Electricitat i il·luminació.

• La posada a terra. professors Enric Corbat, arquitecte, professor UPC Josep Anton Tribó, arquitecte, professor UPC Arcadi de Bobes, arquitecte, professor UPC Rogeli Garcia, enginyer industrial

entral SEGONA Q'^iNtlt^A JUUOL 21

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries Del 19 d'octubre de 2001 al 19 de gener de 2002 a Barcelona L'alt nivell d'activitat del sector immobiliari, afavorit pel manteniment de l'expansió econòmica en un marc genera! de ritme de creixement sostingut de la demanda interna i de la inversió i. estimulat, entre d'altres raons, per la dràstica reducció de les taxes d'interès, provoquen un clima d'optimisme, unes altes expectatives de futur. Tot això anima els operadors immobiliaris a invertir però, en un entorn de competitivitat i amb uns marges cada cop més ajustats, que obliga a una anàlisi acurada de les variables de rendibilitat i dels objectius de les operacions.

L'estudi simple de la inversió, resultat de deduir els costos previstos als ingressos probables, no és suficient per decidir d'invertir amb garanties. Ara cal un estudi de totes les variables que poden repercutir en e! resultat de l'operació, tenint en compte el temps de retorn de la inversió, les fórmules de finançament i l'actualització del valor net de la inversió, tots ells paràmetres molt importants per l'anàlisi adequat de l'operació.

Per això abans d'iniciar una operació immobiliària s'ha de fer una anàlisi de la viabilitat i determinació d'objectius de l'operació. Per fer l'estudi cal determinar el producte immo-

biliari que es vol portar a terme, estudiar el mercat, pressupostar els costos, decidir les fórmules de finançament i calcular-ne el cost financer, programar el temps i el cost del prxés de promoció, de l'execució del producte, la comercialització per poder definir els objectius de l'operació i establir els indicadors de rendibilitat.

En analitzar tos aquests paràmetres s'han d'estudiar les variables que repercutiran en els resultats per prendre les decisions d'tnversió i l'estratègia de finançament per fer front als fluxos de caixa necessaris durant tota l'operació i dimensionar els riscos de la operació.

En el curs s'ensenyarà a realitzar aquest estudi de viabilitat combinant l'adquisició de coneixements teòrics d'economia, fiscalitat, urbanisme, entre d'altres, amb l'aplicació a través de diversos casos pràctics, per poder tenir una visió àmplia de la repercussió de les diverses variables que repercuteixen en la rendibilitat i en els objectius del posterior procés immobiliari.

Aquest curs està dirigit als responsables de promocions immobiliàries i als professionals que desenvolupen funcions tècniques que vulguin ampliar el seu àmbit d'actuació en la gestió de la promoció.

Aquesta és la tercera edició del curs de postgrau i forma part del programa de cursos d'or-

Curs per a. persone

Gestió de llicències per a la promoció residencial

ció d'atur, menors de 2 5 anys |

Barcelona

Aquest és un dels cursos de formació ocupacional que realitza el Col·legi, subvencionats pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu. Va adreçat a estudiants dels darrers cursos i a nous titulats d'arquitectura tècnica que vulguin exercir com a professionals en l'àmbit de la direcció facultativa d'obres, adquirir mètodes de trebali i conèixer els tràmits i les gestions del procés de direcció que comporten, així com els de control de qualitat i coordinació de seguretat.

Els objectius del curs són que els alumnes aprenguin a gestionar i organitzar el seu treball com a directors d'obres, analitzar un projecte i planificar el control d'execució, fent funcions de direcció facultativa, coordinador de seguretat, preparar un estudi de seguretat i el programa i seguiment del control de qualitat.

dates: del 9 al 25 d'octubre horari: de 17 a 2 1 h (dimarts i dijous) durada: 24 hores preu matrfcula: 360.61 € / 60.000 PTA preu col·legiat 302,91 € / 50.400 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs, aparellador i project manager

responsable acadèmic: Ascensión Gàlvez. arquitecta tècnica, cap del Servei de

- Actuacions prèvies: informació urbanística, informació serveis.

- Llicències i permisos previs a l'execució de l'obra.

- Llicències i permisos a l'inici de l'execució de l'obra.

- Inspeccions durant l'execució de l'obra.

- Llicències i permisos en finalitzar l'execució de l'obra.

- Legalització de l'edificació executada.

Direcció tècnica d'obres d'edificació

Promoció i Mercat de Treball dates: de l"l d'octubre al 15 de novembre de 2001 horari: de 9 a 14 h (de dilluns 3 dijous) durada: 138 hores preu matrícula: subvencionat preu col·legiat: subvencionat Amb la col·laboració de:

Direcció General d'Oci H

FcnsSíC3lE.rK*.j

ganització i gestió que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica, amb 8 crèdits de lliure elecció. En el segon mòdul del curs del màster de project manager en edificació i urbanisme, també s'inclouen els continguts d'aquest curs junt amb d'altres sobre tasques de gestió dins el procés de promoció.

Tanmateix, hem volgut fer aquest curs específic a part. per a aquelles persones interessades en aquest tema concret. programa • Política d'habitatge i promoció immobiliària

ponent de la promoció immobiliària •

Resolució cas pràctic per grups de treball

Dates: del 19 d'octubre al 19 de gener Horari: Divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9 . 3 0 a 14 h Durada: 80 hores Preu matrícula:

1.202,02 €/200.000 PTA Preu col-legiat/da:

•

Responsable acadèmic: Carles Puiggròs.

Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en organització i gestió.

1.009.70 € / 168.000 PTA Estudis de mercat. Definició del producte immobiliari

• Estructura financera de l'empresa. Criteris d'avaluació financera d'un projecte immobiliari

Organitzat conjuntament amb • Viabilitat d'operacions de promoció immobiliària. Resolució de casos • Màrqueting operatiu

Control d'obres. Seguiment econòmic i tractament de la informació dates: del 13 de novembre al 4 de desembre horari: de 18 a 21 h (dimarts i dijous) durada: 21 hores preu matricula: 315.53 € / 52.500 PTA preu col·legiat: 265,05 € / 44. ! 0 0 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs, aparellador, responsable acadèmic de l'Àrea d'Organització i Gestió programa

• Gestió de llicències i permisos.

- La coordinació amb la gestió del procés immobiliari.

- La gestió de llicències i permisos.

i La gestió prèvia del sòl com a com-

• Fiscal i tat immobiliària

programa • Tipus de llicències i permisos a que està sotmesa l'edificació residencial.

- Llicències urbanístiques: desconstrucció, obres, primera ocupació • Activitats classificades: aparcament, piscina.

• Ús del full de càlcul per l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries

• Proposta de definició de fases i etapes de tot el procés, per al seu posterior anàlisi.

• Anàlisi dels principals objectius de cada etapa i definició dels treballs concrets que s'hi desenvolupen.

• Descripció dels mitjans usuals utilitzats per al tractament d'aquesta informació (documental, gràfica, bases de dades, etcètera}.

•

Estudi dels factors: cost-qualitattem ps/recursos-in formació, com elements característics que poden integrar el conjunt d'objectius de la gestió dins tot el procés d'edificació.

•

Proposta d'integració d'informació econòmica. (M.I.I.C.C.C). Predimensionat, comparació-precontractació, contractació, execució, liquidació.

• Proposta d'integració d'informació generaKinformes). Execució.

• Proposta d'integració de planificació.

D'estudis previs, de projecte-precontractació, d'execució, de control d'execució.

• Desenvolupament d'un cas pràctic total.

Professors Jesús Rodríguez i Albert Ribera, arquitectes tècnics, professors de la Universitat de Girona.

A QUWZENA jLJUOL 2001

QUALITAT Control de qualitat dels materi amb Control WIN. Cas p ' ^

Vic

Barcelona •

responsable acadèmic: Pere Casademont,

: . . - ^ e s sessions, s'explicarà la forma •

•;•

• M,' el programa i el registre de resul:•-. control de qualitat a través d'un

arquitecte tècnic. Servei Habitatge

responsable acadèmic: Pere Casademont. arquitecte tècnic. Servei Habitatge

dates: del 14 al 2 8 de novembre a la Dele-

dates: dilluns i dimecres, del 12 al 2 8 de

gació d'Osona

novembre

horari: de 18 a 21 h (dimecres)

informàtic Control Win, posant èmfasi espe-

horari: de 18 a 21 h

durada: 9 hores

cial en el control de formigó d'acord amb la

durada: 18 hores

preu matricula: 108,18 € / 1 8 - 0 0 0 PTA

instrucció EHE. Caldrà que els alumnes tin-

preu matrícula: 259,64 € / 43.200 PTA

preu col·legiat: 72.12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA

guin coneixement d'informàtica a nivell d'u-

preu col·legial; 216.36 € / 36.000 PTA

•temple

pràctic

realitzant

el

programa

suafi de Windows.

SEGURETAT Programa de postgrau. Coordinador de seguretat i salut en la c o n s * — " " " " ' " ~ ~ !

Del 9 de novembre d e 2 0 0 1 al 2 6 cí'abni de 2 0 0 2 Des de ('aparició de l'RO 1627/97 es va rmpiantar una figura professional especifica, el coordiEls coordinadors són els professionals competents encarregats de tenir cura del compliment

MÒDUL V • Formació en tècniques de seguretat:

sos humans. Directora de Géúda Formacions.

El perfil professional del coordinador. Coneixe-

•

Senyalització de les situacions de risc a les obres.

Josep Maria Calafell, Arquitecte tècnic. Cap de

ments i habilitats necessàries. MISSIÓ I funcions.

•

Equips de proteccions col·lectives i individuals.

l'Assessoria Jurídica i Professional del CAATB.

Les línies mestres de Pont Royal.

•

MÒDUL II • Coordinació de seguretat: •

nador de seguretat.

•

Experiències de coordinació en obres.

Mesures de seguretat en la reparació i manteni-

Xavier Cardús, Enginyer tècnic elèctric. Tècnic

ment de les construccions.

superior en prevenció de riscos laborals

•

La prevenció del risc a les obres d'enderroc.

Emili Domènech, Enginyer Tècnic Mecànic. Cap

els riscos de l'obra i de proposar solucions i

MÒDUL III - Elements auxiliars per a la prevenció de ris-

•

Gestió dels residus en la construcció.

de Maquinària d'ACS a Catalunya.

alternatives, motivar els actors del fet construc-

cos laborals:

•

Riscos en obra civil i obres d'edificació.

Jesús Femandez, Arquitecte tècnic. Servei Nor-

tiu per integrar la seguretat en el procés de dis-

•

Introducció a la prevenció dels riscos i la seva

•

Seguretat a les instal·lacions elèctriques.

seny i execució, i fer accions de sensibilització i,

relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora

•

Seguretat a les màquines i en l'ús d'aquestes.

Ramon Graus, Arquitecte tècnic. Cap de l'Oficina

lins i tol, informació dels riscos als treballadors

dels resultats econòmics.

•

Sessions pràctiques, visites d'obra: auditoria, pro-

Tècnica de Diagnosi del CAATB.

teccions col·lectives, manteniment.

Alfons Güell, Consultor medíambíental. Secretari

de les normes de seguretat a les obres, d'avaluar

3 robo.

•

Malalties professionals en el sector de la construcció.

Aquest programa de postgrau forma part del pro-

mativa del CAATB.

tècnic del Gremio de Entidades del Reciclaje de

Gestió de la qualitat: seguretat i qualitat. Les nor-

MÒDUL VI - La documentació per l'aplicació de l'RD

Residuos (GERD).

que el Col·legi porta a terme des de fa uns anys

mes ISO 9000. Auditories de qualitat. Auditories

1627/97:

Jaume Guixà, Arquitecte tècnic. Catedràtic del

conjuntament amb la Fundació Politècnica de

de seguretat.

1

grama de formació de seguretat i salut labora!

•

L'Estudi bàsic de seguretat 11'Estudi de seguretat.

Departament d'Organització d'Empreses de la UFC. Jaume Uacuna, Doctor en Filosofia i Lletres.

Catalunya, amb l'objectiu que els professionals

•

Higiene industrial aplicada a la construcció.

•

Pla de seguretat i la seva implantació.

que desenvolupin aquesta funció professional

•

Introducció a l'ergonomia. Conceptes bàsics i la

•

Sessions pràctiques i visita d'obra, inspecció.

adquireixin uns coneixements adequats i les

seva aplicació a les feines, materials i eines de la

habilitats perexercir-la.

construcció.

El contingut del curs respon al model de forma-

•

El factor humà: psicologia i formació. Formació i

les classes, superar les proves d'aprofitament, així

informació.

com aprovar el treball final.

yServicios Hispània SA

•

Tècniques de negociació. La missió del coordinaResponsables acadèmics

en prevenció de riscos

Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat.

Miguel Àngel Palomo, Arquitecte tècnic. Coordi-

Director de) Departament d'Organització d'Empreses

nador i consultor de seguretat

de la UPC.

José A. Pérez, Cap de seguretat obra civil Catalun-

peus.

dor de seguretat. Estudi de procés de tota nego-

£1 curs està adreçat als tècnics que. segons la

ciació: preparacií. confrontació i modificació de

LOE poden fer de coordinadors de seguretat i

solucions.

salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

Pierre Lorent, Ingenieur du bàtiment.

Jaume Montanera, Enginyer tècnic. Cap del Servei de Prevenció de i'Agrupación Guinovart Obras

ció desenvolupat coniuntament amb diverses universitats i entitats de diversos països euro-

Expert en formació i comunicació.

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de

Miguel Àngel Olmedo, Arquitecte tècnic. Tècnic

MÒDUL IV - L'actuació professional del coordinador:

Ezequiel Ballet. Arquitecte tècnic. Responsable

•

L'actuació professional del coordinador. Fase de

acadèmic de l'Area de Formació en Seguretat del

Alejandro Romero, Llicenciat en psicologia de les

projecte i d'eiecució.

CAATB

organitzacions i del treball. Director de la Divisió

Programa •

Presa de decisions. La informació, consulta, par-

ya de Fomento de Construcciones y Contratas SA

de Prestacions Tècniques de Mutual Cyclops

MODULI -Normativa i lefislació:

ticipació i formació dels treballadors. Anàlisi dels

•

La Directiva europea sobre seguretat en obres

processos de producció. La seva modificació i l'e-

Jaume Abat, Director general de relacions laborals

nadora de seguretat

temporals o mòbils i la seva transposició a

hmmació d'algunes situacions de risc.

del Departament de Treball de la Generalitat de Cata-

Joaquin Sànchez, Arquitecte tècnic.

Espanya RD 1627/97.

•

•

Emes per a la informació i la formació. L'Auto

lunya.

La Llei de prevenció de riscos laborals. Regla-

Audit i et mòdul FRAP. Presentació d'un cas real

Antoni Aibesa, Llicenciat en Ciències Químiques.

Dates:Del 9 de novembre de 2001 al 26 d'abril

ment de serveis de prevenció i normativa de

de coordinació de projecte i realització. Exemples

Inspector de Treball i Seguretat Social.

de 2002

seguretat.

de solucions conceptuals aportats pel coordina-

Emilio Almendral. Arquitecte tècnic. Cap de Segure-

Durada: 150 hores lectives * 50 hores de treball

Responsabilitat civil i pena! dels promotors, del

dor. Dificultats habituals i resolucions.

tat del Grup CORSA.

Horari: Divendres, de 9 3 0 a 14 i de 15.30 a 20 h.

•

contractista, de l'autor del projecte, òete subcon-

•

La coordinació en (ase de projecte i d'execució.

Manel Baselga. Responsable de l'Àrea de Salut Labo-

Preu matrícula:

Iracttstes i dels coordinadors de seguretat Res-

•

ControJ dxumental de la coordinació i auditories

ral de l'Institut d'Estudis de la Salut.

2.253,80 € / 3 7 5 . 0 0 0 PTA

de seguretat.

Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de

PIEU col·legiat

Metodologia per a la coordinació de seguretat.

seguretat.

1.893,19 € / 315.000 PTA

ponsabilrtats derivades de la fase de projecte i de l'execució, i els controls.

•

Ma. Àngels Sanchez. Arquitecta tècnic. Coordi-

•

La Inspecció de Treball i la seguretat en el sec-

Fermí Bondia, Tècnic superior en Prevenció.

tor de la construcció.

Michèle Butibacti, Formadcra i consullora en recur-

Quadern central SEGO!iNAObç^zn-w

S E G U RETAT Guia pràctica del coordinador de seguretat • en fase d'execució d'obres. Cas pràctic responsable acadèmic: Josep M. Calafell,

arquitecte tècnic, cap del gabinet tècnic dates: 20 i 22 de novembre. Delegació del Vallès Oriental horari: de 16.30 a 21 h (dimarts i dijous) durada: 8 hores preu matricula: 115,39 € / 19.200 PTA preu col·legiat: 96,16 € /16.000 PTA

• Informes • Fi d'obra professors

Ezequiel Bellet, arquitecte tècnic i expert en seguretat M. Àngels Sanchez. arquitecta tècnica i coordinadora de seguretat.

PERICIALS

El projecte d'urbanització

Codi: P1152 Codi: PI 153

Barcelona i Manresa L'objectiu és donar una visió molt pràctica de l'elaboració del projecte d'urbanització, de les normatives d'aplicació i de la seva tramitació, tot relacionant-lo amb els expedients de contribucions especials i de les quotes urbanístiques.

El curs va dirigit, fonamentalment, als aparelladors i arquitectes tècnics amb funcions de tècnics municipals, com també a tots els que vulguin tenir o ampliar coneixements sobre aquesta matèria. responsable acadèmic: Esteve Aymà, arquitecte tècnic i advocat

responsable acadèmic: Josep M. Calafell.

Arquitecte tècnic, cap del gabinet tècnic dates: 27 i 29 de novembre horari: de 16.30 a 21 b (dimarts i dijous) durada: 8 hores preu matrícula: 115.39 € / 1 6 . 0 0 0 PTA preu col·legiat: 96,16 € / 1 9 . 2 0 0 PTA L'estudi de seguretat i salut ha de ser, sempre, un treball realitzat amb rigor, en el què s'analitzin els riscos i es proposi solucions que siguin una veritable aportació i que resulti útil.

La sessió té aquest objectiu: la utilització pràctica, com a eina, del programa informàtic ESS. cal tenir els coneixements tècnics necessaris per a la redacció d'estudis de seguretat.

programa • Contractació del coordinador • Anàlisi dels estudis i plans de seguretat i salut • Aprovació del pla • Visites d'inspecció i control • Planificació de la prevenció

ACTIVITATS

Estudis de seguretat i salut.

Cas pràctic amb l'ESS

dates i llocs: • dimecres, del 7 al 21 de novembre, a la Delegació del Bages-Berguedà • dimarts i dijous, del 9 al 18 d'octubre a Barcelona horari: de 19a 21 h durada: 6 hores preu matricula: 86.55 € / 1 4 . 4 0 0 PTA preu col-lefiat: 72.12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA professors

Josep M. Ambròs, arquitecte tècnic, tècnic municipal Esteve Aymà, perit judicial

INTERIORISME Introducció a la intervenció sobre l'espai interior dates: del 7 de novembre al 5 de desembre horari: dimecres, de 16.30 a 21 h durada: 20 hores preu matrícula: 288,49 € / 48.000 PTA preu col·legiat: 240,40 € / 40.000 PTA responsable acadèmic: Agustí Costa. Arquitecte Tècnic. Professor de l'Escola Elisava Organitzat conjuntament amb ELISAVA L'arquitecte tècnic és un professional que s'orienta al procés de construir obres i com a expert en materials i en sistemes constructius ha de saber interpretar i comprendre el disseny del projecte per construir-lo.

Per tant, cal que tingui actituds obertes i un grau d'inquietud suficient que li permeti avançar en l'estudi i la comprensió de la

intervenció sobre l'espai des de la perspectiva de la idoneïtat constructiva i del compromís amb el prxés creatiu.

Aquest curs pretén ajudar l'alumne a adquirir actituds que permetin: entendre l'interiorisme, aprendre a mirar els espais interiors des de l'òptica del compromís amb la creativitat, fomentar l'interès per les possibilitats expressives dels nous materials, desenvolupar els conceptes abans que les formes, defugint d'actuacions banals, i buscar fa consistència de les decisions.

Programa • Introducció • Primers passos • Exploracions inicials l Desenvolupament del projecte •

Pressupostos

/4NZENAJUUOL200I

NORMATIVA Llicències d'activitats segons la nova legislació catalana

Codi: N1032

I dates :'ï: 5 de n>

)l 3 de desern

horari de 17 a 21 h (dilluns) durada 20 hores preu matrícula. 288,49 € / 48.000 PTA preu col·legiat 240.40 6 / 4 0 . 0 0 0 PTA responsable acadèmic: Jesús Fernàndej.

A'-;U':'.·:.:Í-1 :<-zr •: Servei tècnic En aquestes sessions s'ofereix a l'assistent una panoràmica general, dels aspectes més bastes, de la tramitació, dels documents i impresos, de la documentació tècnica de les ordenances i normatives d'aplicació.

S'exposaran casos pràctics d'activitats senzilles que. sovint, arquitectes tècnics i altres [xofessíonals presenten a tramitació i, a través d'una anàlisi crítica d'aquests, feta per professionals que exerceixen a l'Administració Pública la funció de revisió tècnica de la documentació, faran menció dels aspectes més importants del seu contingut.

CURSOS

HABILITATS

DIRECTIVES Iniciació a la gestió fiscal u e l professional

I Barcelona dates :5 - 17 aoctuDre horari := 18 a 21 h (dilluns i dimecres) durada 6 hores preu matrícula: 86,55 € /14.400 PTA preu col·legial: 72.12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA

• Millorar l'efectivitat personal.

Principis d'efectivitat. Exemple Oe com hem d'organ/tzar. de manera efectiva, una setmana de treball.

I Codi: I C1064

Barcelona dates: 24 d'octubre horari: de 18 a 21 h (dimecres) durada. 3 fccres preu col·legial: gratuït responsable acadèmic: José Antomo Bemaldez. Advocat. Assessor fiscal

Professor Programa Joan Plans. Llicenciat en psicologia. PDD • Descobrir quina es la nostra missió, roJs i IESE. Professor d'Esade. Soci director de fites.

Directa.

Motts cops tenim la sensació d'haver treballat molt, i en realitat, ens sembla que no hem fet res i que, a més a més, tota la femd no ha servil per alio que volíem aconseguir.

• Establir prioritats.

La feina s'amuntega a la nostra taula, els caps i col·laboradors requereixen la nostra atenció i tot és urgent i importat, què cal fer?

• Més enllà de la gestió del temps.

Buscant mantenir l'equilibri entre resultats i com aconseguir-los.

• Identificar els nostres problemes en la gestió del temps.

A què dediquem el nostre temps?

L'arquitecte tècnic, a l'hora de començar a exercir com a professional liberal, ha de prendre una sèrie de decisions sobre com gestionarà la seva activitat i les repercussions de tipus fiscats que tindrà. I, una vegada iniciada la seva activitat, haurà de complir una sèrie de tràmits i obligacions fiscals.

En aquesta sessió s'introduirà el professional en l'acompliment de les obligacions fiscals, intentant aclarir els aspectes més importants que aiudm a prendre decisions i a gestionar amb una visió pràctica els tràmits adients: IRPF. IVA, IAE, declaracions, entre d'altres.

D'INFORMÀTICA

Aula d'Informàtica de Barcelona - avanç programacióSB data inici

data final

dies

horari

durada

€ matrícula

PTA matricula

€ col·legiat

PTA col·legiat

INFORMÀTICA APLICADA CI301 PRESTO hAmidaments. pressupostos i certificacions :i305 PRESTO II: Control de costos i planificació C1302 Pressupostos i seguiment econòmic d'obres amb TCQ2000 CI401 Planificació i control de projectes amb Microsoft Project :i3io Imatges i fotografies en els documsnts tècnics CI311 Arquimedes. Amidaments i pressupostos CI312 CïPE. Càlcul d'estructures CI313 Base de dades per a industrials. Cas pràctic amb l'access

02/10/01 programació a determinar 01/10/01 17/10/01 11/12/01 programació a determinar programació a determinar programació a determinar

06/10/01

dm-dj

17-21

15/10/01 05/11/01 20/12/01

dll-di dll-di drn-dj

19-21 19-21 19-21

20 20 20 12 8 20 20 8

276,47 276.47 276,47 150,25 102,17 276,47 276,47 84.14

46.000 46.000 46.000 25.000 17.000 46.000 46.000 14.000

210,35 210,35 210,35 120,20 84,14 210.35 210,35 60,10

35.000 35.000 35.000 20.000 14.000 35.000 35.000 10.000

INFORMÀTICA GRÀFICA CI210 AutoCAD 1 nivell 2D CI211 AutoCAD II nivell 30 CI217 Autrcad per a no dibuixants CI213 Perspectives virtuals. 3dstudio CI218 Retoc fotogràfic. Photoshop CI219 Creació de biblioteca de blocs i menús

02/10/01 programació a determinar 04/12/01 05/10/01 18/10/01 09/11/01

29/11/01

dm-dj

20/12/01 17/11/01 22/11/01 23/11/01

dm-dj dv-dss dm-dj dv

19-21 12 19-21 7-21/9-1 19-21 17-21

34 24 10 40 20 12

402,68 282,48 120,20 468,79 276,47 150.25

67.000 47.000 20.000 78.000 46.000 25.000

306,52 216,36 90.15 360.61 210.35 120.20

51.000 36.000 15.000 60.000 35.000 20.000

28/11/01

di dll-di

17-21 19-21

4 12

66,11 150,25

11.000 25.000

48,08 120.20

8.000 20.000

dm-d| di-dss dm-dj dll-di dll-di di dll-di

19-21 17-21*13 19-21 19-21 19-21 17-21 19-21

8 8 8 8 8 4 8

84,14 84,14 84.14 84,14 84,14 42,07 84,14

14.000 14.000 14.000 14.000 14.000 7.000 14.000

60.10 60,10 60,10 60.10 60.10 30,05 60.10

10.000 10.000 10.000 10.000 10.000 5.000 10.000

codi

curs

INTERNET CI203 Internet bàsic CI216 Frontpage express. Crear la web del despatx professional

26/09/01 12/11/01

OFIMATICA CI202 Excel. Nivell 1 CI215 Excel. Nivell II CI201 Access CI206 Word. Nivell 1 CI208 Word. Nivell II CI212 Organització de la informació CI2O7 P«er Pomt. Presentacions

19/09/01 26/10/01 18/09/01 03/10/01 17/10/01 19/09/01 17/09/01

27/09/01 27/10/01 27/09/01 15/10/01 29/10/01 01/10/01

» D I S S E N Y GRÀFIC ASSISTIT PER ORDINADOR ElatMracíó d'un projecte virtual (per a persones en situació d'atur menors de 2 5 anys) dates: del 8 d'octubre al 22 de novembre de 2001

Informació / Inscripcions

hnrari: de d luns a divendres de 9 a 14 h durada: 155 hores preu: subvenconat

informació: telèfon 932 40 20 60 • inscripcions: http://www. apabcn.es • formacio@apabcn.es

i 932 40 23 73

Quadern central SEGCN^ C-L I1 N2P> JULIOL lÒÒf~;:3~7"-—-

VIATGES I VISITES TÈCNIQUES

DEBAT PREMIS FAD 2 0 0 1 D'ARQUITECTURA I INTERIORISME

ESPORTS

VIATGE A LONDRES 2A EDICIÓ

I TROBADA DE GOLF

Atès l'interès del darrer viatge a Londres

programa

Amb aquesta trobada es pretén iniciar un

organitzat pel Col·legi entre els nostres

- Millenium Projects

programa d'activitats per poder posar en

col·legiats, s'ha obert una llista per a les

- Tate Modern

contacte els col·legiats i col·legiades, i els

persones interessades en un propera visita

- Barri de Sothwark

seus familiars i amics, que tinguin en

a la ciutat del Tàmesi. Per aquest motiu el

- Jubilee Line

comú inquietuds esportives i d'oci.

Col·legi torna a organitzar un viatge per

- Museu de ta Ciència

data prevista: dissabte, 6 d'octubre

visitar

- Projectes en construcció

Camp: Club de golf GIRONA

a terme.

Les persones interessades poden demanar

PROGRAMA

Les places són limitades, amb un mínim

més informació a:

hora: sortida al camp, a les 9 h. o a les 11

les darreres realitzacions arqui-

tectòniques i urbanístiques que s'han dut

de 2 5 .

Exposició fotogràfica de les obres finalistes

Marta Domènech

h. segons el nombre de persones inscrites

telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 8 3

Fórmula: Stableford Handicap en grups de

dels Premis FAD d'Arquitectura i interioris-

dates previstes: de l ' l i al 14 d'octubre,

Fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4

4 jugadors por ordre de handicap.

me 2001 a la sala d'exposicions del Col·legi.

ambdós inciosos

comunicacio@apabcn.es

Modalitat: Individual Nombre de forats: 9

dies: es podrà veure a la planta baixa del Col·legi, fins al 2 0 de setembre

Participants: 4 8 com a màxim. En posses-

horari: de dilluns a divendres, de 9.30 a

sió de la llicència federativa.

2 0 hores: durant el mes d'agost, de 9.30

Categories: Masculina, femenina i / o per handicap.

a 14.30 hores.

Premis: Es donarà un primer premi a cadascuna de les categories.

Taula rodona Premis FAD 2 0 0 1 a través de la presentació d'una selecció dels projectes finalistes i premiats, a càrrec dels seus

ACTIVITATS PARAL·LELES

autors i directors d'obra

Visita guiada a "Girona antiga" o un curset

dia: dijous, 2 0 de setembre

de golf de 2 hores. Un mínim de 10 per-

hora: a les 19 hores

sones.

lloc: sala d'actes del Col·legi modera: Joan Ardèvol, aparellador, vocal

PREUS

del jurat dels Premis FAO 2 0 0 1

Jugador inscrit: 4 . 8 0 0 PTA

organitza: Departament de Cultura

Dinar: 2.700 PTA per persona

L'entrada és lliure però és preferible con-

Activitat paral·lela: 1.800 PTA per persona

firmar assistència al Servei d'Informació:

i activitat

telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0

Inscripcions: fins al 3 1 de juliol

VALLÈS OCCIDENTAL Marta Domènech

10 ANYS DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL ACTES LÚDICS •

EXPOSICIÓ D'ART D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS

Tel: 9 3 2 4 0 2 3 8 3 Fax: 9 3 2 4 0 2 3 64 comunicacio@apabcn.es

OSONA

Excursió i sopar a La Mola. Divendres 2 8 de setembre.

PROGRAMA D'EXPOSICIONS

• Viatge a València, per visitar La Ciutat de las Arts i les Ciències, del 12 al 14 d'octubre.

• Visita guiada a les esglésies de Sant Pere

•

de Terrassa amb concert de música clàs-

Exposició de fotografia. 2n premi de la Biennal de Fotografia "Ciutat de Vic", del

sica. Divendres 16 de novembre.

19 d'octubre a l ' l i de novembre ACTIVITATS ESPORTIVES •

Sortida a Barcelona, per veure un partit del primer equip del F.C Barcelona

Per celebrar el desè aniversari, els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans han preparat un seguit d'actes que se celebren al llarg del 2 0 0 1 alguns dels quals es pre-

12 DE DESEMBRE. CLOENDA DE L'ANIVERSARI

Seguint amb els actes del 10è aniversari

•

de la Delegació s'ha previst una exposició

nics de la comarca en la qual s'admeten

de desembre •

senten a continuació:

gació el més aviat possible, per començar a preparar les vostres obres o triar les que

Exposició de joieria i instal·lació de Guigui Kohon. del 14 de desembre al 13 de

Si voleu més informació i esteu interes-

gener

sats a partic i par-hi podeu trucar a la DeleAlgunes dates poden patir modificacions

•

Exposició d'escultura Eudald Alabau, dei 18 de gener al 17 de febrer

vulgueu exposar a la saia d'exposicions de ACTES CULTURALS •

la Delegació.

informació

Exposició col·lectiva d'arquitectes tèc-

Delegació d'Osona

nics, en diferents disciplines artísti-

PI. Major, 6 , pral

ques. Inauguració divendres setembre.

14 de

intern se sóDelegació del Vallès Occidental. telèfon: 9 3 7 8 0 1 1 10

informació:

telèfon: 937 80 11 10 • fat 937 33 06 51

i instal·lació de

Gemma Farran. del 16 de novembre al 9

col·lectiva d'aparelladors i arquitectes tèc-

disciplines artístiques de qualsevol tipus.

Exposició d'escultura

08500 VIC Telèfon: 938 8 5 26 11

ACTIVI

TATS

ACTIVITATS DE FORA entre els 37 h i les 21 hores. matricula oberta fms al U de desembre

VIII JORNADES

XXIVÈ CURSET SOBRE LA

INTERNACIONALS D'ESTUDIS

INTERVENCIÓ EN EL PATRIMONI

GAUDINISTES

ARQUITECTÒNIC

Gaudi i les imatges del modernisme

Patrimoni i equipament

La liberalització de les formes qi>e propugnava el modernisme davant dels llenguatges històrics de l'eclecticisme va fomentar que Gaudi i els arquitectes i dissenyadors del modernisme desenvolupessin al màxim les possibilitats expressives del dibuix com a base de l'expressió arquitectònica. Els arxius de dibuixos i projectes constitueixen uns fons documentals oblidats que cal recuperar i estudiar. organitzen: Ajuntament de Terrassa Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Fundació Politècnica de Catalunya Centre d'Estudis Gaudinistes directora de les jornades: Mireia Freixa, historiadora, professora de la Universitat de Barcelona

El tema d'enguany gira a l'entorn de "Patrimoni i equipament": tractarà l'equipament dels edificis de patrimoni arquitectònic, pel que fa al seu correcte condicionament amb la innovació tecnològica, que l'inici del segle XXI requereix. El desenvolupament del curset presentarà una reflexió envers el confort i habitabilitat del patrimoni, així com la supressió de barreres arquitectòniques.

coordinació: Toshiaki Tange, Luís Gueilburt i Benet Meca dates i lloc: Terrassa, del 8 a I'l 1 de novembre preus: inscripció. 12.000 PTA SOCÍS: 10.000 PTA estudiants i jubilats: 7.000 PTA informació i matrícula: Centre d'Estudis Gaudinistes Ptge. Tubella, 20 08014 Barcelona Telèfon: 934 90 46 56 ceqetinet.fut.es

organitza: AADIPA, Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció del Patrimoni arquitectònic, amb el suport del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya director: Albert Pla, arquitecte dates: del 13 al 16 de desembre preus: membres de l'AADIPA: 34.941 PTA/210 € arquitectes: 49.083 PTA/295 € estudiants: 28.285 PTA7170 € altres persones interessades: 54.907 PTA/330 € preinscnpcions: Secretaria de les Agrupacions del COAC PI. Nova, 5 08002 Barcelona informació: Neus VI me Telèfon: 933 06 78 28

Escola Superior d'Arquitectura (ESARQ) Universitat Internacional de Catalunya (UIC) C. Immaculada. 21 08017 Barcelona Telèfon: 932 54 18 27 Fax: 93 254 18 42

MÀSTER EN GESTIÓ INTEGRAL DEL LITORAL Condicionants i perspectives de desenvolupament d e l litoral de Catalunya L'objectiu del màster és formar gestors capaços de comprendre i integrar els diferents elements que han determinat la seva realitat actua! i conduir projectes amb una mirada oberta de futur organitzen: Consorci El far, Centre de Treballs del Mar i Universitat de Barcelona nombre de places: 30 dates: de setembre de 2001 a juliol de 2002 llOC: Consorci El Far durada: 300 hores. preu matricula: 380.000 PTA informació i inscripcions: Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar Escac, 6-8 • 08039 Barcelona Agnès Gispert Telèfon: 932 21 74 57 • Fax: 932 21 543 56 etfar.difus@diba.es * www.diba.es/elfar

EUPB Av. Dr. Maranon, 44-50 08028 Barcelona Neus Rodríguez Telèfon: 934 01 62 90 benito.meca@ega2.upc.e

MAQUETES DE PROJECTES URBANÍSTICS E»posició de maquetes de proiectes urbanístics en període d'exposició pública. organitza: Gerència d'Urbanisme. Ajuntament de Barcelona IkC: Sala BCN Visions de l'A|untament de Barcelona oberta: fms al 31 de desembre horari: de dimarts a divendres de 10 a 20 hores, dissabtes i diumenges: de 10 a 14 hores Entrada lliure informació: Sala BCN Visions Telèfon: 934 02 73 12

PAR Is BARCELONA Mostra els intercanvis artístics que van lligar les dues ciutats des de final del segle XIX fms a mitjan segle XX. Dues dates significatives obren i tanquen aquest itinerari: 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona, que comporta la modernització de la ciutat i coincideix amb l'esclat del Modernisme i del nacionalisme català, i 1937. data de l'Exposició Universal de París, on es presenta ei Pavelló de la República espanyola, de Josep Lluís Sert, el Guernica de Pablo Picasso i el Pagès Català de Joan Miro. organitza: Museu Picasso horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 20 hores, diumenge: de 10 a 15 hores Preus: entrada normal Museu Picasso: 800 PTA entrada reduïda: 400 PTA grups de més de 10 persones: 600 PTA lloc: Museu Picasso; Montcada, 15-23 informació: Museu Picasso Telèfon: 933 19 63 10 wvrw.bcn.es/icub.es

El Col·legi d'Arquitectes al Baix Llobregat, presenta una mostra de 70 fotografies d'autors procedents del Bauhaus Arcritv de Berlín sobre Es tracta de donar els coneixements i els ins- l'arquitectura de la Bauhaus. Amb la figura truments crítics i d'investigació pei poder-se clau: Lazlo Moholy-Nagy. encarar de manera àmplia i especialitzada a la oberta: fins al 28 de setembre ~istória de l'arquitectura i del disseny, en tota lloc: Demarcació de Barcelona. Oficina del .: seva amplitud geogràfica, cultural i tècnica.

Baix Llobregat del Col·legi d'Arquitectes a Can organitza: Escola Superior d'Arquitectura Negre (ESARQ) HISTÒRIA, ARQUITECTURA I DISSENY

Universitat Internacional de Catalunya (UIC) director: Dr. Alberto T. Estévez, historiador de l'art, arquitecte i dissenyador coordina: Jordi na Lladós mbernbaecir.unica.edu calendari: de gener a iuny de 2002 amb horaris de tardes, de dimarts a dijous, variable

més informació: Oficina del Baix Uobregat de la Demarcació de Barcelona PI. de Catalunya, s/n 08970 Sant Joan Despí Telèfon: 934 77 29 72 i 934 77 35 48 Fai: 933 73 49 77

EMPRESES Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL Z 0 O W 3 9 »

Index ri'anunriants I Informatiu N° 189 • Segona quinzena de juliol 2001

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els produc-

El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus

tes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només ca! marcar

productes i serveis, a fa planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empre-

en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU. Empresa o producte

ses que hi seran presents durant el mes de juliol:

Ref.

FERROVIAL

2

PREFABRICADOS ESCAYOLA VALLS

TRAC VERTICAL

CONSORCIO TERMOARCILLA

WERMASI

GUILLERMO TORRES

12

FEPESA

ALKOR DRAKA IBÉRICA

IBERMAPE1

13

REPSOL BUTANO

TEXSA MORTEROS

fBERMAPEI

FABRICA ELECTROTECNICA JOSA

MASA

BTICINOQUINTELA

TECHNAL IBÉRICA

15

TECHNALALUMINIER

20

BTV

UNEX-APARELLAJE ELECTRICO

JAN SA METAL

TECOSUR

COMPOSAN CONSTRUCCIÓN

SENALIZACION Y DISENOS URBANOS

WERMASI

22

APACAR

29

LGAI TECHNOLOGICAL CENTER

43

ONDULINE MATERIAL

L B . INGENIERIA DOMOTICA

ORMETAL

46

ARTIS ORGANIZACIÓN

CLAR REHABILITACIÓ

VALLIMPER

47

REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS

MITSUBISHI EUROPE

EURO-BOGAR

49

WEBER BROLJTIN CEMARSKA

EUROCABLE

PIONEER CONCRETE HISPÀNIA

52

FRAPONT

53

TECOSUR

55

MITSUBISHI ELECTRIC EUROPE

58-59

TDM

contraportada

SISTEMES DE REFORÇ ACTIU

PUERTAS ARTEVI

TECHNAL

VERTISU8

GRUPO MECAN0TU80

PREFABRICATS M. PLANAS

SUBEROLITA

LOTUM

PÈNDOL

TERRATUM

TALLERS TREPAT ACTILUZ DETECTA 2000

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

Servei d'Informació Comercial

'Informatiï

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu fio comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents:

Nom i cognoms Empresa Adreça Població Telèfon:

. Fax:

P U B L I C

E-mail:

ITAT

L1

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 19 20 21 22 23 24 25 26 2728 29 36 37 38 39 40 41 42 43 4445 46 53

13 30 47

14 15 16 17 18 31 32 33 34 35 48 49 50 51 52

54 55 56 57 58 59 Contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d Informació del Col·legi.

L'Informatiu • Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Fax: 932 4 0 23 64

D'EMPRESES P U H I C l TAT

F« Torras ï B ^ e s . ' 0 6 E-O8O30 BARCELONA

SOLUClOMt EM EMCOFUATS

PKVIIIOUS. I A. P A V I I I E H T S DE! FORMIGÓ TRACTATS

EHOOFRAOOSJ ALSMA.5A PiJ tovti ^ B *S a^ Gcfl Ca^i óí Fcrt FiKk t ^ 08110 M o r * » * y B« t « (93)57^X00 fMmS64 70»

93*864300 Ttng·r. 26 . 09019 Bvceitxu Bruc. '26 - 08037 Banatona 932080166 >t Nftque*. U - «004 Tan^on* T. 97725tSftO

AVTOAIIIVELUOORS I ÜORTERS OE RESJNES T í B R A T Í Q S CONTINUOS

ANDAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES F1JAS Y MÓVILES

BETEC S L ' '

Miners sense retracció Rehabilitació

!• L·^TCLCT

Ü Q roco® ^^>

• • •

Liboniorl d'Auilgt 1 Conlral dt Quillur

PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SECURIDAD

5OO.OO0 m-d* molla* I"=ítïrt3_~

Assistència Tècnica i Control de Qualitat a tol tipus d'obres

MANUALES Y AUTOMXT1CAS

Tel.: 937 31 54 46

«plutil d< Mgnn I I n w i VÍ

«lUZAClONES I REFUER20S ESTRUCTUHALES

CONSTRUCCIONES WANSO. 11 S' A • Td (93) 426 98 98 |3 ll fa» |?31423 94 13 • 08015 Borcclono

>1LKORPMN s Fletòíes ae PVC-P paia

53 73O02 16 -93 786 03 W- 08223 T u r c u (Bditettul

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES , . . „ ,. .

B«V i Keun Ibenca (/Sodenya, 357 3'-3o 01025 Bonelma U 93 - 459 J3 K Fo» 93- 2071347 email: conradi^Dtlokis.ei

DRAKA © ALKOR IBÉRICA, SA Tel.: 93 846 40 00 - fílip;//w

t<.Arits,51,Ni«P PsUiiCuPinUaíi

L-5

umianm

LABORATORI DE CONTROL *CRE0fI*I £N

TECINCO ESTUDIS GEOTECN1CS

93.588.78.76

ESTUDIS OE PATOLOGIA ASSAIG SONIC DE PILOTS

K i n i ï u o s isntucnutAUS

&MAPEI

UHAB1UIAOÒN

Recobriments per a sòls industrials

PLKMISOS T A Y U D A 5

PULSONAL raono

MRMAPEI, S.A P) G I B W O . 20 • P Plomo 06002 &AKCELONA W. 93 343 50 50 Fat 93 302 42 29 E i l feittbi

CCBTUICADO DE GARANTIA

ApJicaoO laal. ràfwla i ecoocyr Màxima (esislència mecànica < quírm AnDpols [mpermeaWitiats

GEOTÉCNIA, MlCROPILOTS. ^JCORATGES, HiDROCHOLOGiA. M E D I AMEHENT.

Deooratius Reparada tóol de focals i esquemes

La solució a l'aluminosis

NOUíBAU B sistema de.renpvació de st>stres

sia

REHABILIIS.L.

Au Sani Julià, 206. nau 7 Pol industrial C 08400 Granotere Tel 93&49 5700/93849 54 75 Fa* 93 849 54 16 http: www.aatndur.com e-mail: astra-quimicaOestrBdur.co

ALUCX>BOND DiBOND ALUCORE

FAÇANES XD Affligr «ffiti

ESTRUCTURES

_, A ! i w u t ^

,^ ^

SOLUCIONES W T f

Sr

C / f t d b i*J • M 93 45í M SJ • f *c SJ *Ï6 73 S5 «ww-rWuòilftei

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

• GurTOcawu OHCUI •AfWAOOHE

R E P O RTAT G E L'Informatiu SEGONA QUINZENA JUUOL 2001

Premis FAD Més de tres-centes obres de toia la Península Ibèrica i les Illes van optar a la 43 edició dels Premis FAO d'Arquitectura i Interiorisme, una edició on els aspectes constructius i fins i lot econòmics de les obres stian tingut molt en compte. El Museu de Belles Arts de Castelló, la

Librería Almedina de Lisboa, les Escales de La Granja, a Toledo H les guardonades. Dues mencions: l'Aulari Tres de la Universitat d'Alacant i l'Escultura de llum per al carrer Bon f - • -

El Museu de Belles Arts de Castelló s'endú el FAD Menció en espais exteriors per a l'Escultura de Llum de Carmen de la Calzada i Jaume Barrera

Ei

' I Museu de Belles Arts de

. Casteifó dels arquitectes Emiiio Tunón i

Luis Moreno i els aparelladors Santiago Hernàn

i J. Carlos Corona es va endur el premi FAD d'Arquitectura que es va atorgar el passat 24 de juny en el transcurs de la festa anual que organitza el Foment de les Arts Decoratives. La trobada va tenir lloc a la nova seu del FAD ubicada a l'antic Convent dels Àngels, al barri del Raval de Barcelona.

L'arquitecte Carles Ferrater ha estat en aquesta ocasió l'encarregat de presidir el jurat format per Joan Ardèvol, Antoni Ariola, Fèlix Arranz. Àngela Garcia-Paredes, Annete Gigon.

Jon Montero i Gabriei Robert. Els 43 PrerrFAD han reunit prop de tres-centes obres, :• cedents de tota la Península i les lüe; D'aquestes. 43 han estat seleccionades pel Jurat, de les quals han sortit les 27 finalistes.

Els aspectes tècnics, constructius i també econòmics de les obres són cada cop més protagonistes en la valoració per part d'un jurat cada cop més pluridisciplinari. L'obra guardonada en l'apartat d'arquitectura és el brillant resultat d'un exercici complex que combina un acurat tractament de l'espai amb una exigència constructiva. L'obra, segons el jurat, "incorpo-

La festa del FAD es va fer a la plaça dels Àngels al barrí del Raval de Barcelona.

ra de manera notable en el discurs de l'edificació, reflexions i ofertes concretes sobre la

l'escala dimensional, adequació de costos

innovació tecnològica, ta seriació industrialitza-

econòmics, encaix d'usos, senzillesa i idoneïtat

da i la integració de sistemes".

de sistemes constructius, classicisme voluntari

EI protagonisme de la llum

Lisboa va aportar "un ajustament exacte entre

El tractament de la llum en el projecte

el plantejament proposat i el mecanisme cons-

arquitectònic ha estat e! gran protagonista de !a

tructiu utilitzat". Quant als Espais Efímers,

En e! mateix apartat hi ha hagut menció a

i mediterraneitat". En aquest apartat, el Jurat

present edició dels premis. Sens dubte ha estat

altre cop la sàvia utilització de la llum aquesta

l'Aulari Tres de ía Universitat d'Alacant (apare-

de l'opinió es va decantar per l'Escola Bressol

així en les dues obres premiades en l'apartat

vegada a La Pedrera de nit 2000, que va

llador Marcos Gallud), "per l'equilibri entre

de Creixell (Tarragonès).

d'Espais Exteriors: les Escales de La Granja, a

convèncer tant el jurat oficial com el de

Toledo, de José Antomo Martínez Lapena i Elías

l'Opinió.

Torres, i l'Escultura de Llum, de Carmen de la

La sala d'exposicions del Col·legi acollirà

Calzada i Jaume Barrera (menció), aquesta últi-

fins al 20 de setembre una mostra de plànols i

ma ubicada al carrer Bon Pastor de Barcelona i

fotografies de les 43 obres seleccionades i

promoguda pel nostre Col·legi. El jurat va valo-

finalistes. La mostra anirà acompanyada d'una

rar d'aquest última obra "el rescat màgic, en un

taula rodona que es farà al Col·legi el 20 de

espai públic i des d'una intervenció subtil, de la

setembre a les 7 del vespre i on els autors pre-

memòria de l'artista homenatjat: Joan Brossa. I

sentaran alguns dels projectes més interes-

per l'hàbil combinació de sistemes complexos i

sants,

'ü

objectius senzills però emocionants".

El premi d'Interiorisme va recaure en una obra portuguesa. La Llibreria Almedina de

El president del Col·legi, Xavier Bardají, va fer lliurament d'un dels premis.

^•Carles

Cartanà

L'Organisme de Control Tècnic a la seva mida

Si encara no coneix aquest logotip, no coneix qui pot oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra.

A LGAI-OCT estem molt a prop de vostè per oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra. Posem a la seva disposició un tracte personalitzat d'alt nivell, que li proporciona un servei àgil i dinàmic perquè la

seva obra no s aturi mai, un assessorament continuat sobre el procés i un estudi d'ofertes individualitzat amb la millor relació qualitatpreu. Confiï en LGAI-OCT, l'Organisme de Control Tècnic a la seva mida.

Campus de la UAB - Apartat de Correus. 18 - 08193 Bellaterra - Tel. 93 567 20 00 - Fax 93 567 20 01 - e-mail: oct@lgai.es - www.lgai.es

\

FAD' 2 0 0 1 Les obres premiades PREMI D'ARQUITECTURA • Museu de Belles Arts de Castelló Ubicació: Avinguda dels Germans Bou i carrers Prim i Martin Alonso. Castelló. Promotor: Castelló Cultural, S.A. Jesús Pala. Arquitectes: Emilio Trunon i Luis Moreno. Col·laborador direcció: Jaime Prior. Aparelladors: Santiago Hemàn i J. Carlos Corona. Col·laboradors: Clara Moneo. Matilde Peralta, Andrés Regueiro, Maria Linares i Oscar Fernàndez. Instal·lacions: J.G. Asociados. Estructura: Alfonso G. de Gaite.

Construcció: FCC. Fotografia: Luis Asín.

Menció Aulari Tres. Universitat d'Alacant Ubicació: Campus Universitari d'Alacant. Sant Vicenç del Raspeig. Promotor:

Universitat

d'Alacant. Arquitecte: Javier Garcia-Solera.

Col·laboradors: Deborah Domingo i Domingo Sepulcre.

Aparellador:

Marcos

Gallud.

Construcció: C.Y.G.S. Fotografia: Hisao Suzuki.

Premi de l'Opinió Escola Bressol a Creixell (Tarragonès)

PREMI D'ESPAIS INTERIORS Llibreria Almedina a Lisboa Ubicació: Àtno Saldanha. Lisboa. Promotor: Aimedma. Arquitectes: Manuel i Francisco Aires.

Col·laboradors: Hennque Rodrigues da Silva i Ricardo Borges. Construcció: Comprojecto.

Fotografia: Daniel Malmao.

Premi de l'Opinió Llibreria Almedina a Lisboa

•

EL

R E P O R T A T G E

PREMIS

FAD 2001

Ulnformatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2001 :

PREMI D'ESPAIS EXTERIORS • E s c a l e s d e La G r a n j a . T o l e d o Ubicació;

Passeig

de

Reca;edo.

Toledo.

Promotor: Ayuntamiento de Toledo. Arquitectes: José Antonio Martínez Lapena i Elías Torres.

Col·laboradors:

Víctor

Argilaga,

Josep

Ballestero, Núria Bordas, Guillem Bosch, Marta Delso, Sylvia Felipe, Marísa García, Sandrine Larramendy, Sandra Martínez, Forrest Murphy, Ttiomas Nóel, Alexa Nurnberger, Perier Olivier, Alícia Reiber, Marc Tomàs, Ifiigo Ugarte i Ferran Vizoso. Estructura: Gerardo Rodríguez. Static.

Construcció: Necso Entrecanales Cubiertas.

Arquitectes

tècnics: Juan Carlos Corona,

Santiago Esteban i Hernan Martín. Caps d'obra: Alfonso Llorente i Francisco Martínez. Topògraf: Alberto Guirao. Encarregat: Isidoro Alvarez.

Fotografia: David Cardefús.

Menció Escultura d e llum per a l c a r r e r B o n Pastor Ubicació:

Carrer

Son

Pastor.

Barcelona.

Promotor: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

de

Barcelona

i

Ajuntament

de

Barcelona. Autors: Carmen de la Calzada, arquitecta tècnica, i Jaume Barrera, llicenciat en Ciències de la Informació. Realització: Rubatec, S.A. Fotografia: Chopo.

Premi de l'Opinió Escaleras de La Granja. Toledo

El Jurat El Jurat dels premis FAD d'Arquitectura

grat per personalitats del món cultural

i Interiorisme està format cada any per

convidades per la Junta Directiva de

un jurat independent designat pel FAD.

l'ARQ-INFAD. Els premis FAD estan

El jurat dels 43 Premis FAD estava inte-

patrocinats pel Col·legi d'Arquitectes

grat per Carles Ferrater (president),

de Catalunya, el Col·legi d'Aparelladors

Joan Ardèvol, Antoni Ariola, Fèlix

i Arquitectes Tècnics de Barcelona, el

Arranz, Àngela García-Paredes, Annete

Col·legi d'Enginyers Industrials de

Gigon, Jon Montero i Gabriel Robert

Catalunya i l'empresa Políglàs.

(vocals). El Jurat de l'Opinió està inte-

Escultura de llum per al carrer Bon Pastor

Premis FAD 2001 Dijous 20 de setembre, a les 7 del vespre.

Sala d'actes del Col·legi PREMI D'ESPAIS EFÍMERS

•

La Pedrera de nit 2000 Ubicació: La Pedrera. Passeig de Gràcia,

Modera:

Joan Ardèvol, aparellador Entrada lliure

Barcelona. Promotor: Centre Cultural Caixa Catalunya. Autors: Ana Mir i Emili Padrós, dissenyadors. Col·laboradora: Susana Zarco. coordinadora del projecte. Fotografia: Xavier Padrós.

Premi de l'Opinió La Pedrera de nit 2000

Exposició de les obres finalistes

Fins al 20 de setembre Sala d'Exposicions C/ Bon Pastor, 5 Barcelona Organitza:

Departament de Cultura cultura@apabcn.es

1-Wbrn·ouSrcONAQUNZENAJUUOI.lllOI

La fragància d'una càlida nit d'estiu D

ia 26 de juny de! 2001,

ficar. Ha concorregut a! premi d'espais exteriors, on s'ha de reconèixer que tenia un competidor molt difícil en l'obra de Toledo, però també hauria pogut concórrer en la d'espais efímers ja que, com a mínim, desapareix cada mati per tornar a aparèixer cada vespre. Potser no és ben bé efímera, però si més no és etèria i intermitent.

Em ve a la memòria el comentari -que em va sobtar- de la intervenció del president del jurat d'aquest any, el senyor Ferrater, en què es lamentava de la manca d'obres atrevides, de "sorpreses", i "d'incursions en territoris més desconeguts". Veient el catàleg, no em sembla així. De coses rares, n'hi ha. En tot cas, no les han premiades. Que tampoc no s'interpreti que vull dir que mereixin un premi. Només ho constato. No són uns premis a la innovació, aquests; no sempre hi ha sortit ben parada la No en va ha quedat finalista dels premis innovació, als FAD. Quant als premis de FAD una obra realitzada per una aparelladora l'Opinió, han resultat una mica "sol i ombra".

(Carmen de la Calzada) i un artista visual En dos casos han estat més atrevits -com sol (Jaume Barrera) i, a més, promoguda pel ser- que els del Jurat: en l'escola bressol de Col·legi (tasca difícil de íer, la crònica, aquest any...). Finalment no ha obtingut "un FAD" Creixell i en la parafarmàcia d'Igualada. En els altres dos, han coincidit amb el jurat tot i que però s'emporta una menció de reconeixement, es podien trepitjar "terrenys més desconeguts" que tampoc no és gaire freqüent. Enhorabona, perquè és una actuació que no es fàcil de com e! de la mateixa Escultura de llum o el de ia simpàtica Homeless-Post-its. comprendre. No és fàcil ni tan sols de classidimarts, 20 hores. Pla del Àngels, al Raval de Barcelona. Unes tanques d'obra i unes quantes cadires de cara a l'escenari; un escenari vermell. Calor sufocant provinent de les lloses del paviment. Olor d'herbes escampades pel terra, com una catifa, sota les cadires. Per sobre del granit gris reescalfat i entre les olors a romaní, espígol i farigola, es mou un grup heterogeni de gent: bastants arquitectes coneguts i molts de no coneguts, estudiants de totes les branques del disseny, periodistes -no gaires-, gent seria, gent rara, gent important, algun despistat que no sap on s'ha ficat; progrés, hippies, i moderns, iaies cantones o extravagants i iaies discretes -a aquestes se'ls ha cedit, amablement, gairebé totes les cadires existents- dissenyadofs, fotògrafs, artistes i... aparelladors.

L'Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2001

guarderia de Creixell, les escales de la Granja i

tenim res en comú, per assistir a uns nous

l'aulari i l'embarcador del moll d'Alacant i,

FAD, i esperem que amb majors i millors sor-

entre les que conec, la porta del parc de Can

preses.

®

Mercadé i els habitatges del carrer Ribera...

Fins l'any que ve, doncs, quan, sobre les pedres escalfades pel sol de juny i les olors d'herbes aromàtiques, ens tornem a trobar un

in formatiu &apabcn. es

munt de gent que -només aparentment- no

Àulari Tres. Universitat

Des de la distància i el desconeixement

d'Alacant

plaques dels FAD i, ja que és impossible ser

que donen les fotografies sembla, però, que

objectiu, anem a la banda contrària, i siguem

totes les obres premiades i mencionades posse-

totalment subjectius: a mi m'agraden, des de

eixen qualitats suficients per obtenir les noves

les fotos, la instal·lació Homeless-Post-its, la

Imperrneabilizaciones integrales Campos de siplicación Terrazas. piscinas, cubiertas ajardinadas, obras públicas, nueva construcción, sótanos. vertederos. polidcportívos. clubs deporlivos.

V A L L I M P E R . S.A. • Ctm. de Matadepera. 297 • (1X225 Ter T d . lJ? V-\ 75 SO • R i \ 95 751 -4f-» IK* • u-mail: vallimpcrfeccc

ESPECIAL

El Palau de Congressosde Catalunya acull La Festa dels Aparelladors E

ls aparelladors i arquitectes tècnics de Barcelona i comarques, amb

els seus familiars i amics, van celebrar del 18 al 21 de juny la seva Festa 2001 que enguany es va fer en un entorn molt especial: el nou Palau de Congressos de Catalunya. Aquest any, e! Col·legi va decidir ampliar la celebració amb la inclusió de diversos actes paral·lels que es van fer al llarg de tota la setmana. £1 dilluns 18 de juny es va fer a la sala d'actes del Col·legi un acte d'homenatge als aparelladors que han fet els 50 anys de professió (vegi's la secció La gent, del Quadern central) al qual van assistir un bon nombre de companys, familiars i amics deis homenatjats. El dimecres 2 0 de juny hi va haver una sessió tècnica dedicada al projecte i la construcció de l'edifici

del Palau de

Congressos. Finalment, l'endemà va tenir lloc Tacte central de La Festa, una trobada festiva amb sopar i ball que es va fer a la caixa màgica del mateix Palau.

Sessió tècnica multidisciplinària La sessió tècnica va ser dedicada al pro-

Albert Penin, Carlos Ferrater i Rafael Alabèrnia.

jecte i la construcció de l'edifici i va anar a càrrec dels autors de l'obra. L'arquitecte Carles

definint una arquitectura "mas gruesa que el

tipus emprat, la planificació i l'organització

que l'enginyer industrial U í s Gómez va expo-

Ferrater va fer-ne la presentació i va explicar

papel". L'arquitecte Albert Penin va ampliar la

dels treballs.

sar ta seva difícil convivència de les estructures

que l'estructura multidisciplinària de la sessió

informació de tipus tècnic relacionada amb el

era també una mostra de la varietat de les

projecte i la direcció de l'obra. L'arquitecte tèc-

van participar

intervencions que hi ha en tot procés d'obra i

nic Rafael Alabèrnia va explicar als tècnics

Sebastiàn, i l'aparellador-cap de grup. Tomàs

d'interès va ser el que es va dedicar a l'estudi

que l'arquitectura construïda és un fet col·lec-

assistents el complex procés que es va seguir

Cerro. L'execució de les espectaculars estruc-

acústic previ a la construcció de l'auditori prin-

tiu. Les idees inicials, els múltiples condicio-

en l'execució dels treballs i, en particular, va

tures de formigó va ser abordada per l'enginyer

cipal. L'interès era degut al tema en si. però

naments i el mateix procés constructiu acaben

explicar e! procés de l'encofrat del formigó, el

d'obres públiques Antonio Carrasco, mentre

també a la presència del doctor en ciències

En representació de Ferrovial-Agromàn hi l'enginyer-coordinador.

Luís

amb els passos de les instal·lacions. Un apartat molt especial que es va seguir amb molt

físiques, Higini Arau. El detall d'algunes de les tecnologies especials que ha adoptat l'edifici va ser exposada per Narciso Poza, de Talleres Inox, el qual va parlar dels tancaments que l'espectacular geometria del Palau ha obligat a fer, en alguns casos a mida, i Josep Maria Riu, de TDM, sobre la fabricació, el tractament i la í3da en obra de la fusteria de l'Auditori prin: si. La jornada es va completar amb una visi: :uiada en aquest edifici, segurament una de •}= millors seus de què disposa Barcelona per i i í celebració d'una festa com la nostra. ®

Higini Arau, Narciso Poza i Josep Maria Riu.

informati uffapa ben.et

L'Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL'

Pàgines de formigó

jj^l Antònia Carrasco.

LUIS

Els autors del Palau de

sentat en clau acadèmica i reflexiona sobre

Congressos de Catalunya han recollit la seva

el procés d'una obra arquitectònica. Recull

experiència en un llibre que ha editat Actar

estudis d'especialistes

amb el títol Mésgrueso que ei papel. El títol,

dibuixos originals, maquetes, textos, detalls

és clar, és tota una declaració de principis,

constructius i fotografies d'obra, amb els

que entén que l'obra d'arquitectura és quel-

quals s'analitzen tots els aspectes que inter-

com mes que un projecte. Tot allò altre més

venen en la construcció d'una idea í que, en

es troba en aquest llibre i es tracta ni més ni

ocasions, transcendeix al projecte inicial. És

menys que l'aventura de construir, un procés

un llibre molt recomanable del qual a conti-

complex i muitidisciplinari. Està escrit i pre-

nuació us oferim un extracte. í f t

i col·laboradors,

Luis Gómez.

Polígono Talluntxe 1, calle D, n* 5 • 31110 NOAIN (Navarra) Ttnos. 948 31 62 94 -948 31 62 95 • Fax. 948 31 GS 60 e-mail: ptedra@euro-boflar.com • www.euro-bogar.com

<\ > , * * .7EK* JUUOL 2001

Més gruixut que el paper (i II)

E

l Palau de Congressos de

condicions que ofereix la ciutat.

facilita el seu assentament sobre la topografia

i Catalunya es troba a l'extrem sud-ocd-

Aquest equipament es troba en una zona

en pendent, aprofitant el desnivell existent

denlal de la ciutat de Barcelona, a l'entrada

de grans àrees lliures, però amb vocació urba-

entre l'avinguda Diagonal i els jardins de Torre

per l'autopista A-2. Està ubicat a la vora de

na. El conjunt format pels diferents equipa-

Melina. Aquest mecanisme permet encabir-hi

l'Hotel Rey Juan Carlos I i els seus jardins. Es

ments i els seus jardins accepta aquesta voca-

un gran volum construït amb una presència

tracta d'un dels punts d'inici de la ciutat de

ció urbana, i genera referències formals i fun-

acollidora com a fita urbana. També contribueix

Barcelona, on s'ubiquen gran quantitat d'equi-

cionals pròpies i autònomes. Un indret elevat

a obtenir aquest efecte la seva formalització en

paments universitaris, esportius, financers,

entre el camp i la ciutat, que domina el pai-

formigó blanc, la qual cosa genera una sorpresa

comercials i hotelers. La seva ubicació al

satge urbà obrint les seves vistes sobre

en descobrir et seu interior que, tot i que té una

començament de la Diagonal d'un palau de

Montjuïc i la costa.

aparença externa fragmentada, aconsegueix

congressos no fa sinó aprofitar al màxim les

En descompondre's en cossos,

l'edifici

una gran unitat volumètrica i espacial.

L'edifici es divideix en tres

El conjunt del Palau funciona com un sistema üe manera similar a una petita

ciutat

Una vista aèria del Palau de Congressos de Catalunya que aconsegueix una gran unitat espacial tot i t'aparença externa Iragmentadora.

tivitat per la forta presència del paisatge.

cossos separats per dos carrers interiors que

La sala d'exposicions gaudeix d'un gran

permeten una comunicació visual entre la

protagonisme, amb la seva identificable imatge

Diagonal i els jardins de Torre Melina, a la

exterior i una gran cura pel tractament de la

vegada que proporcionen llum natural a les

llum. Des d'allà, el recorregut continua cap a la

estances. En aquests carrers longitudinals que

planta inferior, situada al nivell dels jardins, on

divideixen el conjunt en bandes també longitu-

es troben les sales modulars, els menjadors i

dinals, s'hi afegeix el hall. el foyer i uns ele-

una sèrie de serveis complementaris, entre els

ments transversals, com els dos carrers de la

quals destaquen la cafeteria-restaurant, les ofi-

planta jardí que desemboquen en accessos

cines i els espais complementaris que pertan-

independents i complementaris.

yen al tercer sector de l'edifici.

El conjunt està format no tant d'elements

La diversitat i autonomia funcional de les

autònoms funcionals com d'un sistema social

diferents peces, reflectida en les seccions lon-

de peces imbricades entre si que s'organitzen

gitudinals, té una segona lectura per l'aparició

com una mini ciutat. El recorregut s'inicia en el

d'espais sense programa, carrers de circulació

hall, passa al carrer com a pas previ per accedir

i places, reflectits en les seccions transversals.

a la gran sala-auditori, amb capacitat per a més

El conjunt funciona com un sistema, de mane-

de 2.000 persones, després del qual es visita el

ra tramada, i com un tot de manera similar a

foyer, més aviat un espai que un continent d'ac-

una petita ciutat.

L'Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2001

51

En recórrer l'edifici per l'exterior apareix !a façana de la Diagonal com a primera expressió de la seva estructura.

Presenta un skytine urbà d'un sol material on queda reflectida tota la densitat d'usos que conté. EI seu lleuger gir respecte a la Diagonal i la inclinació d'aquesta ens ofereixen una visió difícilment frontal, en què les diferents galtes es van fent visibles al vianant i el conductor.

Des del cotxe, l'edifici es descobreix progressivament partint d'una imatge lateral potent, on destaca fa closca de zinc i la costella que cobreix el teló, per després recórrer-lo en la mateixa direcció, tal com succeeix a l'interior.

El j x amb les alineacions reforça aquesta idea de moviment, tant en el perfil urbà com a la planta, i fa aparèixer espais de diferent qualitat.

La façana oest es mostra més hermètica ï supera la seva condició bidimensional gràcies a l'acabal de zinc. La marquesina de formigó blanc reforça l'horitzontalitat de la façana ponent, ombrejant la façana recoberta de panells de llautó sulfuritzat que allotgen les

cia de junts de dilatació. La quantitat de murs

portes de sortida d'emergència, al mateix

es va incrementar i, en casos particulars com

El gradient dels diferents volums i la seva

nocturna.

imatge més arnaré i oberta al jarai. La percepció mai no pot ser global sinó esbiaixada, a

temps que acompanya el recorregut del con-

en el mur de més de 100 metres de la façana

major alçària generen aquesta sensació més

gressista des de l'hotel fins al Palau, intro-

ponent, es va estudiar l'ordre de formigonat

urbana, d'acord amb la seva posició, i que es

per tant, davant d'un edifici que matisa les

duint-lo sota la plaça d'entrada. És aquí on la

dels diferents mòduls. Va contribuir-hi

l'ús

remata amb la costella de zinc com a principal

seves quatre façanes segons ('entorn,

tècnica es posa al servei de l'arquitectura, pos-

d'estructures posttesades. La fragmentació de

fita urbana. Cap al sud, l'edifici ofereix una

sibilitant l'absència de suports en aquesta

la volumetria en altres zones va eliminar la

superfície de més de 90 m ; (7,7 x 12,5), grà-

necessitat de junts. En concret, la visió des de

cies a l'ús d'una estructura posttesada i con-

l'est, que s'ofereix a la ciutat, fruit d'aquesta

trapesant cap a l'interior de l'edifici. La tècni-

operació compositiva, presenta una imatge de

ca,

les

gran densitat. No es tracta d'una façana sinó

instal·lacions, no s'exhibeix sinó que es troba

d'una superposició d'edificis amb l'hotel al

al servei d'una idea arquitectònica.

fons. Una operació que desfulla el conjunt en

tant

de

l'estructura

com

de

El procés constructiu va permetre l'absèn-

causa de la geometria del solar. Ens trobem,

franges emfasitzades mitjançant la il·luminació

La lluerna és una reinter-

Pel que fa a l'estructura de formigó, es va

"retacíó moderna dels rosetons i les vidrieres

dur a terme un estudi detallat dels encofrats

de colorit variat de les esglésies gòtiques. Entre

fet per Roures-9. La modulació transversal de

els plans d'acabat i t'estructura, el sostre es

l'edifici a 5.25 va suggerir l'ús d'encofrats de

plega sobre si mateix. Quatre fenedures que

2,625 x 1,50 realitzats expressament pera l'o-

introdueixen llum del nord, sud, est i oest,

casió i de xapes de 4 mm de gruix amb 6 tre-

oarrejant les diferents temperatures de color,

patges per a tirantets convenientment calculats

configuren una espiral formal i una successió

i ubicats. Els mòduls de formigonat inclouen

progressiva de quatre rectangles. L'oest í l'est

quatre encofrats estàndard amb els seus

ofereixen diedres convexos gairebé verticals als

corresponents cavalcaments que permeten la

raigs horitzontals, mentre que les obertures cap

trepa sobre parts ja fotmigonades. Els mòduls

al nord i el sud es configuren mitjançant die-

inclouen la seva bastida en tres nivells per rea-

dres còncaus. Així, aquestes peces captadores

litzar tots els treballs necessaris. Després de la

de llum s'estructuren en funció de la diferent

construcció dels murs. es van col·locar els con-

inclinació de raigs solars.

nectors de diàmetre i separació en funció de la càrrega de la llosa en els corresponents escorrentius. Es van dissenyar totes les peces així com el moviment dia rere dia de cada un dels encofrats.

LA

FESTA

DELS

A P A R E L L A D O R S

Un edifici multi funció na I d'aquestes característiques necessita disposar d'espais de dimensions molt variades exemptes de pilars. L'ús de lloses massisses de formigó permet evitar aquesta variació de llums compreses entre 15 i 28 metres amb cantells estrictes i sistemes de construcció homogènia per a tota l'obra. En aquest sentit, els sostres són bidireccionals, de formigó armat i amb cantells compresos entre 18 i 50 cm per a llums d'entre 5 i 15 metres. La llum de 28 metres corresponent a la coberta del menjador i al terra de la sala d'actes s'ha resolt amb una llosa de formigó pretesat de cantel! 65 cm (relació cantell/ílum= 1/40). La llosa té un marcat comportament unidireccional en els seus pràcticament 80 metres de longitud, tret dels extrems, on se li fia donat continuïtat per evitar problemes de fletxes diferencials entre sostres. £1 cantell estricte utilitzat és fruit de l'ús d'un formigó poc habitual en les estructures d'edificació com és un H-450 (f r t = 400 kg/cnf}.

Un element

singular

Els carrers interiors, vista del hall i sala d'actes que conformen algunes de les peces d'aquesta petita ciutat.

d'aquestes

característiques pot presentar problemes des del punt de vista de l'estat límit de servei de vibracions, motiu pel qual s'ha efectuat una anàlisi dinàmica per verificar que el seu període propi de vibració està fora dels rangs que aconsella la bibliografia especialitzada.

LANTAS DE HORMIGON

Sta.

Expertos en Hormigones Especiales Ligero Barítíco Blanco (3 tonalidades) Hormigones H-1OOO (Alta resistència).

Telefono

Fax

Zona Franca

93 335 1 1 5 0

93 336 48 15

Badalona

93 387 25 08

93 387 75 24

Coloma Cervelló

93 639 01 40

93 639 08 77

Gavà

93 664 48 51

93 665 30 82

Sabadell

Barcelona

93 726 34 11

93 726 87 61

Terrassa

93 726 34 11

93 726 87 61

Granollers

93 849 0 1 88

93 840 26 47

Vallsallent

93 714 31 44

93 715 90 43

Abrera

93 770 27 00

93 770 25 12

Vilanova

93 893 27 08

93 814 48 09

Manresa

93 876 43 44

93 876 41 44

Girona

Telefono

Fax

Girona

972 17 03 13

972 17 18 80

Figueres

972 50 43 52

972 17 18 80

Tarragona

WíJ

Ssííl

.v-jBI ^ j

" - ^ . 1

Lleida Lleida

Baleares Palma Felanitx

—S^il : ^^ J1 J\ _- V i ÉLj*l • B i

Dto. ZonaTécnico Franca CANTERA5 DE PYDSA Vallensana Vallsallent Gavà

Telefono 977 54 22 02

Fax 077 £,£ ri-t ce

977 77 21 73

977 54 01 55

Telefono

Fax

973 26 40 36

973 26 10 86

Telefono

Fax

971 29 15 00

971 20 78 11

971 82 40 10

971 82 54 42

Telefono

Fax

93 335 30 65

93 336 62 06

Telefono

Fax

93 395 09 11

93 465 35 38

93 714 47 58

93 714 40 68

93 636 10 24

93 636 18 73

Pioneer Concrete Hispània S. A. Trav. de Gràcia, n°15 Àtico 08021 BARCELONA Tel. 93 209 51 66 Fax. 93 202 24 30

E S P E C I A L

Fusteria POBRES i

per

a

d e c o r a c i ó

Un sol material cobreix la varietat de la volumetria, dotant amí l'edifici d'unitat i austeritat. El formigó amb ciment i sorra blancs, àrid gris. que ofereix resistències de fins a 400 kg/crrr, adopta diferents formes i modela la totalitat del conjunt, transformant l'esquelet en forma. En concret, converteix la caixa màgica en una gran finestra a la ciutat on es disposen una sèrie de (amel-tes de formiga in situ d'l,20 x 0,25 subjectes mitjançant IPN 400 perforats per al pas de les armadures amb una ala tallada i un palastre interior. Unes U160 traven els pilars i serveixen per ocultar les fusteries formades per xapes d'acer plegades.

En el costat Diagonal, les cantonades s'alliberen de suport, mentre que en el costat jardí es produeix una asimetria per l'aparició de l'escala i els serveis. Durant el procés d'execució de les lamel·les, els encofrats es recolzen un sobre l'altre fins que l'última d'elles es converteix en llosa de coberta i, convenientment solidaritzada a la primera biga, confereix estabilitat al conjunt. La llum de 28 metres s'evita amb bigues compostes mitjançant xapes de fins a 6 cm de gruix i d'un total de 1,80 de cantell. Fabricades en dues peces, se solden a terra i s'eleven fins al suport metàl·lic que va

ser formigonat amb anterioritat en construir la pilastra de formigó solidària al mur de cantell.

El paviment és de quarsita celeste formada per lloses de 58,3 x 58,3 cm i 2 cm de gruix. Aquesta mesura, múltiple de 5.25, permet la integració en la modulació estructural de l'edifici orientada en sentit paral·lel a la diagonal. En els llindars, les escales, els passos d'una zona a una altra i determinades illes es disposen en peces més grans formades per

combinacions diverses del mòdul base. La col·locació es va realitzar a cops de maça sobre una capa de morter sec de calç de 5 cm i un bany amb espàtula de ciment cola sobre la cara interior de la llosa. Les lloses queden separades finalment per un junt obert de 3 mm.

Les fusteries exteriors s'han format mitjançant platines d'acer calibrades que formen l'estructura del front de fusteria i verguerons de platines de llautó sulfuritzat. Aquest sistema,

de T metàl·lica a l'exterior, i de U ae llautó suifuritzat a l'interior, es repeteix en tot l'edifici ajustant les seves dimensions a la mida estructuralment necessària.

Palau de Congressos de Catalunya. Barcelona Promotor Barcelona Projecfs SA Equip tècnic facultatiu Carlos Ferrater, José M. Cariarà,

En u n a sala d e t i p u s polivalent, música en directe i paraula, música amb reforç amplificat, com passa a l'auditori principal del Palau, la propagació sonora en el recinte en tots els casos, per emissió de so directe des de l'escenari, ha de ser bona, de manera que l'última fila d'espectadors l'escolti tan bé com la primera. Així mateix tenim que la resposta impulsional en cada punt de recepció haurà de ser adequada, evidentment no s'han de produir ecos, de tal manera que entre el so directe i el seguici de reflexions que l'acompanyen no hi pot haver un retard temporal superior a l'establert pel criteri acústic per a cada activitat. Entre altres molts aspectes acústics que s'analitzaren, que determinen l'òptim comportament acústic del recinte, l'objectiu de disseny és que aquest hauria de tenir un índex d'intel·ligibilitat del

arquitectes Rafael Alabérma, aparellador Col·laborador Alberto Penin, arquitecte Constructor Ferrovia I-Agroman

so (paraula) adequat al criteri acústic i, en el cas de música, haurà de tenir un índex de claredat ajustat als requisits acústics, de manera

que música i veu han d'harmonitzar-se adequadament.

En l'estudi acústic es va fer l'anàlisi informàtica del model virtual del recinte, de cada configuració, per efectuar el càlcul de! temps de reverberació per mètodes estadístics i per traçats de raig, així com l'anàlisi de les respostes impulsionals i de les trajectòries acústiques que es produeixen per col·lisió del so sobre les superfícies del recinte en l'ordre de reflexió que es va estimar necessari per a cada cas. Així mateix, es va fer el càlcul de les magnituds energètiques que determinen la qualitat acústica del recinte, com són l'índex de claredat, l'índex de definició, la resposta impulsional, l'índex d'intel·ligibilitat, el nivell de so total i l'eficiència lateral. ( í

Coordinador Luis Sebastiàn Cap d'obra Tomàs Cerra Project manager Ferran-Ramzi Antomo Llull Albert Rafart Control de qualitat Atisae Enginyeria d'estructures Serveis Tècnics Agroman Anton to Carrasco Juan Calvo-Pondio Ingemeros Enginyeria d'instal·lacions Serveis Tècnics Agroman José Luis Renedo Enginyeria d'acústica Higini Arau Alguns dels industrials que hi han participat: Pioneer Concrete Hispània (formigó) Talleres Inox (fusteria metàl·lica) Frapont (fusteria de fusta) T.D.M (fusteria de fusta) Eurobogar (paviments) Tecosur (ferramentes)

El diiseno en su mano

Cabestany 33, 08014 Barcelona, Espana - Tel. 933 214 769 Fax 934 109 076 - E-mail: tecosur@tecosur.com www.tecosur.corr

FESTA AJUUOt

El Palau de Congressos acull la Festa dels Aparelladors E

l Palau de Congressos de

anterior a les explícxions dels autors devien

Sol i barra lliure fins a la matinada. Abans, però,

AutoBuïgas. Només cal veure les imatges que

Catalunya va acollir el passat 21 de juny

passar els apunts o bé fer de cicerones als

es va fer ei sorteig del viatge a Nova York que,

acompanyen aquest text per rememoraí aquella

l a Festa dels Aparelladors 2 0 0 1 . Més de 6 0 0

altres, i ben segur que al cap d'unes hores de

després de les pnmeres confusions, se'l van

nit o per sospirar pel bé que t'ho hauries passat

aparelladors i arquitectes tècnics, juntament

festa ja no devien recordar si les barres postte-

endur

amb el seus familiars i amics es van trobar a la

sades de les bigues més cantelludes eren del 20

Miralles. Aquesta iniciativa va ser patrocinada

recollit en un reportatge fotogràfic que s'exposa

sala més màgica d'aquest magnífic edifici per

o del 40. Al començament de la trobada, hi va

per l'empresa Lafarge. Els més somniadors van

a la planta baixa del Col·legi. Les persones inte-

passar-s'ho bé i brindar per l'arribada del solsti-

haver animació amb un grup d'actors i aperitiu.

poder asseure's dins dels últims models de

ressades poden encarregar còpies de les imat-

ci d'estiu. Aquells que havien assistit el dia

Després, sopar, ball de festa amb l'Orquestra del

BMW que va dur expressament el concessionari

ges al Servei d'Informació. '£•

El Petardi i la Guimalda acompanyen l'aperitiu.

el company

Josep

Mana

Ramírez

si hi haguessis anat. Els actes de La Festa s'han

L'Home dels Desitjós assegura que tol el que se li demani es complirà.

iu SEGONA QL ' iZí:J< JUUOL 2001

L'Or fa rutllar tothom. [|] Tots ben posats a la fila fent cua i que no es coli ningú que hi ha taules per a tothom.

[Tj La cosa es posa interessant perquè ja no sabem qui és qui.

[Tj Que no pari la gresca que la nit és curta. \b\ La sort els va escollir. El responsable de l'empresa Latarge lliura el premi d'un viatge a Nova York. [s] El president del Col·legi fa un (breu!) parlament | T Un dels automòbils que lluïa a la festa. El concessionari és Auto Buigas.

"""""""'•••

'

^

Auto Buigas

EEp T£MTí7T£, (ZB$OU\T

EL casaré. i V NO POO·AS QO8A0O ÍJM CA' > PE AIRE ACTOND\CIONAPO EN LA TlfNPA EZPE

SE PUBOES VOLAR

CÍ3N TANTA PLLJ/ï\A, CON EL CA LOf? ACE

•NO IMAGINA EL TANJ

DABL HCXBCO VEL

; 1 3 Rue de Percebe o City M u l t i de M i t s u b i s h i ?

Demasiado frío o temperatura ideal. Demasíado calor o confort constante. Vibracíones o silencio absoluto. IVrdidas de energia o ahorro en el consumo. Refriqerar un edificio con un sistema convencional o instalar City Multi de Mitsubishi. Con una unidad exterior v hasta 16 unidades interiores de frío v calor. Con control individual de temperatura. Para

A

que cada usuario decida y mantenga constante la temperatura que prefiera en su oficina o vivíenda. ^ ^ ^ ELECTRIC City Multi de Mitsubishi Electric. Temperatura perfecta en todo el edíficio. Ni mas ni menos.

Para mas informació" llímcnos al 93 565 31 51 o consultc www.miisubishi-elcctric.es

TDM, S.A. es una firma de ebanisteria y carpintería especializada en el desarrollo e instalación (en cualquier lugar del mundo) de todo tipo de trabajos en los que la madera y sus derivados son sus elementos principales. Partiendo de un proyecto base, lo desarrollamos tecnicamente y creamos los pianos de fabricación.

Turn TRABAJOS Y DECORACIÓN EN MADERA Av. Barcelona, 270-272 • Polígono Industrial El Pla Tel. 93 680 30 20 • Fax 93 680 00 13 Tèlex 80293 TDMSA-E • e-mail: tdm@tdm.es 08750 Molins de Rei • Barcelona (Espana) www.tdm.es