INF010315

SEGONA

QUINZENA PREU - 1 euro

MARÇ 2 0 0 1

Bon P u i o t S 08021 Tel 932 402 060 Fra 932 402 061 Adreça

181

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Chopo

Els treballadors demanen

més seguretat No dinem bé Per Xavier Alberca

10

13

La construcció catalana va patir 36.620 /• accidents laborals l'any 2000 ,

Entrevista a Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró

VaBès Occidental 10 anys

Elnouweb del Col·legi

14

Quadern Central Assemblea general de col·legiats

15 www.apabcn.es/infonnatiu

Una exposició itinerant dóna a conèixer el valor dels grafits

Decret de la Generalitat per prevenir la legionel·losi

La autentica tarima de madera maciza barnizada de fàbrica.

Las tarimas de Haya maciza Junckers son auténticas, e inigualables. El método por el cual han sido secadas (mediante prensado) las hace únicas en todo el mundo. Su dureza es mayor que la de otros típos de madera. Y, al estar bamizadas de fàbrica, se instalan de forma ràpida y còmoda. No precisan de ningún lijado, ni bamizado.

Dependiendo de la cantidad de nudos, existen tres acabados: Clàssic (sin nudos), Harmony (la de esta pàgina) y Variation (con bastantes nudos). La calidad es siempre la misma.

Pueden instalarse mediante el sistema tradicional de rastreles o, flotantes, sobre el suelo existente.

QM .... ,_ __ Para màs infonnación llàmenos al telefono " U I 1 1 D J U / de coste Junckers Ibérica S.A. Crta. Viliaverde a Vallecas, Km.3,5

r8Navel ° 2S2

Fax.: 915.075.653

• • W«

JUNCKERS Tarima de madera maciza

El tema SEGUR ETAT

I

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

SALUT

S

ï ~

•

n

a demanda de mesures per frenar

recolzada per 600.000 firmes, per a regular les

denunciades en les manifestacions sindicals.

l'increment dels accidents laborals

subcontractacions en la construcció, empre-

Un altre dels objectius dets sindicats és la

de qualificar d'esperançadora, però no ens ha

en el sector va ser un dels objectius de la

ses en què treballen, segons els convocants

reducció de l'edat de jubilació per als treballa-

de fer oblidar les encara evidents deficiències

vaga general en la construcció celebrada el

de la vaga, nou de cada deu accidentats.

dors de! sector, a causa de la penositat i el

en matèria de seguretat a les obres.

^ ^ H

(-7,6%) i mortals (-11,5%), la qual cosa s'ha

passat 2 de març, que va ser convocada a tot

Durant ta celebració de la vaga, els con-

risc dels treball de la construcció. A més, exi-

El president del Col·legi, Xavier Bardají,

l'Estat espanyol per la Federació de Metall i

vocants van fer públic un manifest on dema-

geixen a l'Administració una major eficàcia i

va fer pública una proposta per crear una

Construcció d'UGT (MCA-UGT) i Fecoma-

naven el compliment efectiu de les normes

coordinació en l'activitat inspectora i sancio-

taula catalana sobre la seguretat a la cons-

CCOO. La vaga va aconseguir un seguiment

legals en matèria de prevenció de riscos labo-

nadora.

trucció, on participin tots els agents implicats,

majoritari que va paralitzar sobretot les grans

rals i la fi de la contractació temporal i precà-

Durant l'any 2000 hi va haver 232.000

empresaris, sindicats, tècnics i administració.

obres púbíques i privades.

ria, situació que es veu agreujada, segons els

accidents de treball a la construcció que van

Una taula on no només es tractés de fer com-

La protesta forma part d'un calendari de

representants sindicals, per la pràctica de !a

superar els que es van produir el 1999

plir efectivament les actuals disposicions en

mobilitzacions que lenen l'origen en la decep-

subcontractació en cadena. Els treballs a

(207.673). A Catalunya, i segons dades del

ció que va suposar per a UGT i CCOO el

preu fet, la proliferació de les hores extraor-

Departament de Treball de la Generalitat,

diessin millores tecnològiques i nous hàbits

rebuig en el Congrés dels Diputats de la ini-

dinàries i la prolongació de jornades i els rit-

durant l'any 2000 hi van haver 36.620 acci-

de treball que tallessin d'arrels les condicions

ciativa popular, promoguda pels sindicats i

mes de treball, van ser altres de les pràctiques

dents a la construcció, 2.700 més que a l'any

de risc que faciliten molt dels accidents que

anterior. Si tenim en compte, no obstant, l'in-

avui es produeixen. •

matèria de seguretat, sinó on també s'estu-

crement de la població ocupada, els índex d'incidència indiquen un descens respecte de l'any 1999. Són especialment significatives

Carles Cartanà

les reduccions pel que fa als accidents greus

A/e: informatiu@3pabcn.es

L'escassa formació en prevenció Els resultats de l'última enquesta

que existeix risc d'accident en el seu lloc

estatal sobre condicions de treball, que

de treball, una percepció de perill que es

elabora periòdicament l'Institut Nacional

fa palpable (97,8%) en el cas de la cons-

de Seguretat i Higiene en el Treball i el

trucció. L'enquesta, que es fa entre

Centre d'Investigacions

Sociològiques

empresaris i treballadors, posa de relleu

(CIS), indiquen que la formació dels tre-

que el 24% de tes empreses no han fet

balladors en matèria de prevenció de

mai activitats preventives i prop del 70%

riscos és moft escassa Segons informa-

no ha impulsat una avaluació de riscos.

cions que publica la revista Cereria, el

La meitat de les empreses es limita a un

63% dels empleats no han rebut mai

simple reconeixement mèdic.

formació, malgrat que el 74% considera

•

I SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

El tema

h SEGU RETAT

I

SALUT

Una professió de risc La construcció catalana va patir 36.620 accidents laborals l'any 2000 m * 9

Is accidents laborals en el sector de

tralitat elaborat per la Cambra de Contractis-

^ ^ H

la construcció a Catalunya van patir

tes d'Obres de Catalunya, els accidents labo-

durant l'any 2000 un lleuger increment res-

rals van disminuir proporcionalment, tant els

pecte de l'any anterior. E! nombre d'accidents

mortals (-11,5%), com els greus {-7,6%), com

totals va ser de 36.620, dels quals 382 van ser

els lleus (-0,8%).

greus i 45 mortals. L'any 1999, el nombre

La disminució de l'índex d'accidentalitat

d'accidents va ser de 33.905 en total, 380

de tot tipus d'accident laboral, l'any 2000, és

greus i 46 mortals.

la primera vegada que es produeix en els

Aquestes són les xifres absolutes. L'any

darrers cinc anys al nostre país. Aquesta dis-

2000, no obstant, ha estat un any d'una gran

minució relativa de la sinistralrtat ha estat aco-

activitat en el sector i el nombre de treballa-

llida amb optimisme en l'informe de la Cam-

dors ocupats en la construcció també ha

bra de Contractistes que recull l'evolució dels

estat més gran, la qual cosa implica un major

accidents des del 1995 fins avui. En el text de

risc. Si tenim en compte aquesta dada,

conclusions de l'informe s'anima a "continuar

podrem calcular l'anomenat índex d'acciden-

treballant tots plegats per aconseguir que !a

talitat, és a dir, el nombre d'accidents que hi

sinistralitat en el sector es redueixi de manera

ha hagut per cada 10.000 treballadors ocu-

encara més significativa l'any 2001 continuï

pats. Segons aquest Índex, i d'acord amb les

així en el futur".

dades que recull el darrer informe sobre sinis-

Després de la vaga flïJ

eriòdicament, es convoca vaga en el

baixa qualificació, amb tan poca formació que

dentalitat és que es valori la seguretat, i que hi

^ H l

sector en protesta per la gran quan-

arriba fins al desconeixement de l'idioma en el

hagi el compromís seriós i responsable de

titat d'accidents que s'han produït en el darrer

cas de persones d'altres països, treball amb

complir-la. Així cal fer-ho dins de les empre-

any.

poca estabilitat i com a pas cap a d'altres

ses, però abans s'ha de començar des del

sectors que ofereixin millors condicions de

promotor. La prioritat per la seguretat en el

treball...

treball ha de ser explicita en l'adjudicació o

Què hi ha darrere de la vaga seguida pels treballadors de la construcció el dia 2 do març? Sense entrar en la justificació de la

Però el problema es genera perquè la

vaga, hem de dir que, amb l'accidentalitat, el

seguretat no es valora des del principi, i el

Sense això, no hi hauran condicions d'eficà-

Josep Maria Calafell

sector arrossega des de fa temps un veritable

cost de l'obra si. Així de senzill és el mecanis-

cia per a la resta d'accions necessàries.

Arquitecte tècnic

problema que persisteix malgrat la legislació

me de l'adjudicació o contractació d'una obra

Aquesta, i no cap altra, és iaclau, avui, de la

Director d'Exercici Professional del Col·legi

actual la qual, encara que és prou vàlida i

i així es transmet a tota la resta de les sub-

sinistralitat en el sector de la construcció.

d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

innovadora, pel que destaca és pel seu escàs

contractes. I passa el mateix quan el promo-

compliment

tor és l'Administració. És possible, en aques-

L'accidentalitat a la construcció és un problema que, sobretot per aquest poc com-

ta situació, pensar que baixaran significativament els accidents?

pliment de la llei, es resisteix a totes les solu-

Tinc entès que va donar un bon resultat

cions que es proposen, sense que millorin de

un conveni signat l'any passat entre la Gene-

manera contundent i decidida els resultats

ralitat valenciana i els sindicats, amb l'objec-

globals, any rere any.

tiu que totes les obres públiques compleixin

El sector de la construcció, evidentment amb molt més risc que d'altres, pateix d'unes

les prevencions necessàries.

Si ens basem en experiències més pro-

males condicions, prou conegudes. Absor-

peres, semblants i recents, podem afirmar

beix unes fluctuacions de mà d'obra amb

que el factor clau perquè disminueixi l'acci-

contractació de l'obra per part del promotor.

H SEGURETAT

Quadre 1

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

El tema |—

I SALUT

ACCIDENTS LABORALS AMB BAIXA A LA CONSTRUCCIÓ CATALANA 1 9 9 5 - 2 0 0 0

Any

BARCELONA Lleus

GIRONA

Greus Mortals TOTAL Lleus

LLEIDA

Greus Mortals

TOTAL

Lleus

TARRAGONA

Greus Mortals TOTAL

Lleus

CATALUNYA

Greus Mortals

TOTAL

Lteus

Greus Mortals TOTAL

1995

13.183

168

28 13.379

2.245

28

2

2.275

1.646

39

7 1.692

2.237

38

8 2.283 19.311

273

45 19.629

1996

12.987

198

24 13.209

2.165

22

3

2.190

1.516

27

1 1.544

2.358

32

3 2.393

19.026

279

31 19.336

1997

14.278

210

30 14.518

2.485

33

4

2.522

1.704

25

2 1.731

2.717

28

4 2.749 21.184

296

40 21.520

1998

18.261

261

31 18.553

3.065

41

5

3.111

2.058

42

2 2.102

3.523

25

6 3.554 26.907

369

44 27.320

1999

22.362

257

31 22.650

3.885

60

2

3.947

2.233

23

4

2.260

4.999

40

9 5.048 33.479

380

46 33.905

2000

24.386

279

33 24.698

4.172

42

5

4.219

2.234

26

2 2.262

5.401

35

5 5.441 36.193

382

45 36.620

Font Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Quadre

FORMA DE L'ACCIDENT

ACCIDENTS LABORALS A LA CONSTRUCCIÓ CATALANA 1 9 9 5 - 2 0 0 0

Accidents greus any 2000

Nombre d'accidents per cada 10.000 treballadors Tipus d'accident

1995 Q V

1996 Q V

1997 Q V

1998 Q V

LLEUS

1.515

1.503

•0,8%

1.583

5,3%

GREUS

2W

22.0

2,81

22,1

0,5*

24,1

wi

3,5

2.4

•31,rt

3,0

25,0%

2,9

•3,34

2,6

-10,3%

1.527 -0,8%

1.608

5,J%

1.786

11,111

1.885

s,n

MORTALS TOTALS

1.540

Q Quantitat V Variació

1,759 11,1%

1999 Q V 1.862

2000 Q V

5,9%

1.848

21,1 -12,4%

19,5

•0.8Ï -7,6%

2,3

-11,5%

1.870 •0,8%

Font: Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Nacional de la Seguretat Social Projecció partícules

Quadre 3

I Atrapament entre objectes

ACCIDENTS LABORALS AMB BAIXA A

Altres

LA CONSTRUCCIÓ CATALANA 1 9 9 5 - 2 0 0 0 Nombre d'accidents greus i mortals'(valors1 absoluts) Quadre 5

FORMA DE L'ACCIDENT

Accidents mortals any 2000

Evolució per comarques i formes d'accident

lleu disminució del 0,6% i un índex de 1.877 accidents per cada 10.000 treballadors. En

L'any 2000 han estat les comarques

valors absoluts i si sumem els accidents

tarragonines les que han obtingut uns pitjors

greus i mortals, durant l'any passat es van

resultats ja que. a més de tenir la taxa d'ac-

produir a Catalunya 427 accidents, pràctica-

cidents per cada 10.000 treballadors més

ment la mateixa xifra que l'any anterior, i amb

elevada, 1.911, és l'única que experimenta

un resultat de 45 treballadors morts.

un augment respecle de l'any anterior. A la

Pel que a les formes dels accidents, a

resta es va aconseguir disminuir els índex

l'any 2000 continuen sent les caigudes d'al-

d'accidentalitat: Ueida un -0,8%, amb 1.751

tura i la caiguda d'objectes en desplom les

accidents per cada 10.000 treballadors.

principals formes en què els accidents mor-

Girona amb una disminució de -4,4% i 1.844

tals es produeixen a la construcció. Pel que

accidents i, finalment. Barcelona amb una

fa als accidents greus, la principal forma

•

Caiguda d'altura

Contactes elèctrics

I Caiguda objectes manipulació

•

Caiguda objectes per

Caiguda a nivell

I Accidents vehicles

desplom

d'accident va ser també la caiguda d'altura (un 48% els dos anys considerats, 1999 i 2000). La segona forma d'accident greu al 1999 va ser la d'atrapament entre objectes, mentre que al 2000 ho van ser els cops amb objectes o eines. Està clar, doncs, que les mesures prevencionistes més inmediates a aplicar per les empreses i a respectar pels

treballadors haurien de centrar-se, per tant, a reduir i evitar els riscos que poden originar aquestes formes d'accident.

Cartes Cartanà

A/e: informatiu@apabcn.es

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

Punts de vista

1

ECONOMIA

No dinem bé WjJM a pocs dies que llegíem a la premsa ^ H que un pis nou al passeig de Gràcia costava a raó d'un milió de pessetes el metre quadrat. En la mateixa informació, s'especificava que el preu mitjà a la Ciutat Comtal superava les 400.000 pessetes pel mateix tros d'espai. Però més greu va ser el que van publicar poc després. Una altra notícia posterior es feia ressò que els joves abandonaven l'Hospitalet de Llobregat per culpa que, en molts casos, els preus pujaven de les 250.000 pessetes. Tenint en compte que L'H no és encara com Barcelona pel que fa a serveis i urbanisme, és comprensible que els joves fugin d'aquesta ciutat la qual, amb una mica més d'esforç, podria convertir-se en brillant contrapunt de la capital catalana.

En qualsevol cas, estem davant una situació aberrant. Quan viure en una ciutat ens costa molt més del que estem disposats a pagar, com passa en tots els mercats, declinem amablement i amarga la invitació. Però no hem de pensar que el problema és que els municipis no estan a l'alçada de les circumstàncies. És evident que l'Hospitalet no pol, en tres o quatre anys, modificar la seva estructura amb la finalitat d'adequar els serveis als d'una gran i cèntrica metròpoli administrativa. Ho ha de fer, però assenyadament. amb planificació.

El problema radica en tres aspectes: la manca de sòl, l'augment de costos de producció, i l'explotació -a vegades exageradad'una forta demanda, amb el conseqüent augment del preu de venda. Pel que fa a la manca de sòl, és un problema molt estudiat, i on la solució acaba passant sempre per un alliberament d'espai per tal de facilitar una major oferta d'habitatges i oficines que contingui d'aquesta manera l'espiral de preus.

Certament que l'alliberament de sòl s'ha de considerar una condició necessària per mantenir dins uns nivells raonables l'estat actual del mercat d'habitatges, però cal dir que amb això no n'hi ha prou. La prova està

Un pis nou al Passeig de Grada barceloní pot arribar a costar un milió de pessetes el metre quadrat.

en aquells llocs on s'ha disposat de grans extensions de terreny edificable, i l'efecte no ha estat precisament el de la contenció de preus, i menys encara el d'abaixar-los {invito a qui ho vulgui que observi què ha passat d'ençà de 1997 a poblacions com ara Cubelles o Calafell).

Per que fa als costos de producció, aquests han experimentat en pocs anys uns augments molt acusats tant en materials com en mà d'obra No obstant, els darrers estudis mostren que durant el segon semestre de l'any 2000 va començar a moderar-se el creixement d'aquests costos, de manera

paral·lela al refredament progressiu del sector, especialment el de l'habitatge. En qualsevol cas, aquesta causa no explica per si sola el comportament expansiu dels preus finals, atès que qualsevol estudi mostra que aquests han crescut molt per sobre dels costos de producció.

Així, tenim el tercer factor en discòrdia, que acaba essent el més explicatiu. És una qüestió de lògica. Una explotació desmesurada d'una situació de forta demanda es tradueix en un encariment artificial de preus. I aquí trobem el quid de la qüestió. Com pot ser, sinó, que el preu de venda d'un pis de 80 nf al bell mig de l'Hospitalet costi més de 20 milions de pessetes? Des del moment en què es justifiquen aquest preus amb la millora dels transports i la resposta d'una demanda en molts casos envalentida i inconscient de la seva capacitat, s'està entrant en aquesta dinàmica certament poc adequada. Perquè, què passarà en el cas que una part raonable d'aquesta fins ara solvent demanda es declari insolvent? El govern, que ja ha vist les orelles al llop, ha disposat, mitjançant la nova Uei d'enjudiciament civil, que en els casos d'insolvència hipotecària bastarà amb posar al dia els deutes, i no caldrà afrontar tot l'import de l'adquisició per evitar de perdre l'habitatge en subhasta. Iniciativa ben vista, òbviament, pels bancs. Els empresaris del nostre sector s'haurien de preguntar per què ha passat això.

Ja que molt sovint s'al·lega el mercat per justificar aquestes sortides de to pel que fa als preus, pensem en termes de mercat. Les vaques grasses (de les quals algunes també estan boges) no aguantaran per sempre. La compra d'un pis sobre plànol és cada cop un

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

-| Punts de vista r '

ECONOMIA

L ' I w o u u m núm. 181 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax:932-10 23 64 Adreça electrònica: in1ormaliu@apabcn.es L'INFORMATIU electrònic: http://www.apabcn.es/inlormaliu Consell de redacció: Carles Cariaria. Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberca

Servei Integral a la Construcció

Direcció: Carles Cartaftà Coordinació: Elisenda Pucurull, Olga Caparrós Col·laboradors redacció: Jordi Marlet.

Lluïsa Selga i Tomàs Merino Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier iet més reduït. Llavors, què se'n farà dels

Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela

pisos en estoc que progressivament quedin

Schfin, Vicenç Font, Imma Villacorta i Jordi Olives

buits? No s'abaixarà el preu, ja que és un

Dibuixants: Sílvia Atcoba.

Toni Balllori i Joma

costum propi i on hem vist que, curiosament, al mercat no es respecta mai que un habitatge abaixi els preus. Normalment s'opta per mantenir-los fins que el sector comenci a tibar fort de nou, i es venen a preus superiors.

Tota una lliçó de capitalisme fins i tot pel mateix Adam Smith.

Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die. Chopo Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Fololils: Imprès Auloedicio S.L. Impressió: Vikrng Dipòsit legal: B-42389-1991

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col- Laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-La amb Les màximes garanties és el nostre objectiu

ISSN: 1132-2803

Si la intenció -conscient o pitjor encara, inconscient- és crear un mercat de béns de

Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèton: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP Isidre Rodríguez

luxe (vejam si almenys també creix la qualitat

C/Bon Pastor. 5 03021 Barcelona

en conseqüència), tipus Japó, on gairebé

Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 9324023 64

ningú no posseeix habitatge propi pel cost que tenen, anem molt bé. Però que consti que els mercats forts s'han creat precisament per garantir les necessitats de la gran massa i, sinó, observem els cotxes. Quina empresa sobreviu avui, la Ford o !a Hispano Suiza? La mateixa Rolls Royce va haver de baixar de l'ase el 1971 quan va veure que tancaria si no creava un mode! més estàn-

£-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Paslor. 5.08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 03240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6.08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sani Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 8011 10 Vallès Oriental: Josep Piflol. 8

dard. Tots volem viure bé, des del promotor d'una obra fins a l'usuari final, però no oblidem que el pa d'avui és gana per demà. I l'excés de pa avui, pot ser, fins i tot, un empatx aquesta mateixa nit.

Una manera

ben ximple de gaudir d'un bon àpat.

•

08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: XavieiBardaií Vicepresident: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuera Comptador: Albert López Iborra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierto, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernal Noguera

Assegurança d equips I maquinaria

Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay

cracddwrts de convtni

Els criteris exposats en els articles signats Francesc Xavier Alberca Periodista i economista A/e: javier@apabcn.es

són tfeidusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opiniú de L'IWORWAII.J

f

SCO éi w t rrarc» ramtrvb « Ceí

AroXtcm licna de

de It CcrreOsti de StfirosC. Lorente.

5

El noticiari

: SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

D

Es convoquen els premis de seguretat en la construcció 2001 Propostes del Consell de l'Arquitectura Tècnica per reduir els accidents P J B I Consell General de l'Arquitectura ^ ^ B Tècnica d'Espanya ha convocat la XI edició dels Premis de Seguretat en la Construcció 2001 com a aposta per incentivar la prevenció dels riscos laborals en el sector.

Com a novetat en aquesta edició, cal dir que les dotacions econòmiques s'han ampliat (algunes fins al milió de pessetes) i que ha estat creada una nova categoria dedicada a la iniciativa col·legial, que vol reconèixer l'esforç institucional que els col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics fan en el camp de la seguretat í salut. La resta de modalitats d'aquest premi són a la innovació i investigació, formació, informació pública, informació tècnica i iniciativa universitària. Les actuacions candidates als premis s'han haver dut a terme des de n d'abril de 2000 fins al novembre de 2001, data límit per a la seva presentació.

La convocatòria de l'onzena edició í el lliurament dels premis de l'anterior es van fer el novembre passat a Burgos, on es va celebrar, a més, un seminari dedicat a les tendències en prevenció de riscos laborals en l'edificació. En aquesta trobada, diversos agents implicats en la seguretat van presentar propostes que contribueixin a reduir la sinistralitat en el sector.

10 propostes per reduir accidents El president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica, José Antonio Otero, va dir

Tenclencias en Prcvención de Riesgos Laborales en írt líclifi..MI; i; de brfurrdid en U C d i : r

Taula del seminari dedicat a la prevenció dels accidents. que "en aquesta etapa en la qual tots els agents tenim definides les nostres obligacions i capacitats en matèria de seguretat i salut laboral, la professió de l'arquitectura tècnica -coneixedora de les tècniques, els recursos i la gestió del treball- aporta deu propostes concretes per col·laborar en la solució de! problema". Les propostes són: assessorament a les administracions públiques mitjançant la revitalització del conveni signat amb el Ministeri de Treball i Afers Socials; la participació en investigacions per a la millora dels procediments, els mitjans auxiliars i els

sistemes de protecció; la difusió dels prototips amb seguretat integrada normalitzats o certificats; la sistematització i classificació de les normes UNE EN relacionades amb la construcció i la seguretat; la difusió de la informació necessària a través de xarxes informàtiques; la creació de centres d'assessorament i sistemes d'auditoria; la generació de "plans Renove" per a màquines i mitjans auxiliars; l'exigència a les administracions públiques -que contracten un 30% del volum d'obra- d'una rigorosa aplicació de la normativa existent; la col·laboració amb les administracions públiques per facilitar una interpretació homogènia de la normativa; i, per últim, la col·laboració en la formació dels agents involucrats en la seguretat i salut en les obres de construcció.

En aquesta trobada van coincidir l'alcalde de Burgos, diverses autoritats del Senat i de l'Administració Autonòmica i Local, representants d'institucions del sector, d'empreses i de diversos col·lectius professionals. El ministre de Treball i Afers Socials, Juan Carios Aparicio, va clausurar l'acte. •

José Antonio Otero conversa amb el ministre de Treball, Juan Cartos Aparicio.

Millor coordinació de les subcontractes

U

a revista Cereria del mes de febrer informa que el Ministeri de Treball ha elaborat un esborrany de Reial decret que desenvoluparà l'article 24 de la Uei de Prevenció de Riscos Laborals, relatiu a la coordinació d'activitats en matèria de prevenció quan concorrin més d'una empresa en el centre de treball.

Segons el director de l'Instituto Nacional de Seguridad y Higiene en el Trabajo (NSHT), no es tracta d'eliminar o limitar la subcontractació, sinó d'establir uns mecanismes de coordinació que millorin les condicions de treball. El text del Ministeri haurà de passar per les successives fases de diàleg amb els agents socials i les comunitats autònomes, però existeix un cert optimisme sobre la seva propera entrada en vigor. •

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

H El noticiari \— DIVERSOS

Desena jornada del formigó d'Anefhop i el Gremi de Constructors Alejandro Verdugo • H es novetats de la Instrucció EHE ^ ^ H centraran les properes jornades sobre el formigó que se celebraran el 26 de març a la seu del Departament de Política Territorial de la Generalitat i que s'organitzen des de fa vint anys amb periodicitat biennal pe! Gremi de Constructors i l'Associació Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat (Anefhop). En aquesta convocatòria, el canvi en la regulació normativa del formigó fa que la jornada tingui un to molt pràctic.

S'inclouen ponències sobre la polèmica sorgida per l'ús del ciment blanc en façanes i sobre la dificultat de fer compatibles les normatives tècniques referides als àrids amb qüestions mediambientals com ara les limitacions de les extraccions i l'ús dels materials procedents d'enderrocs. •

P ^ V I dia 7 d'aquest mes va morir H H Dolors Ponsati i Capdevila, bibliotecària del Col·legi. És una mala notícia per a tothom qui l'ha coneguda i en especial per al gran nombre de col·legiats i tècnics de la construcció i de l'arquitectura que durant molts anys han acudit a ella per demanar-li suports per al seu treball professional.

Ben segur que per la seva eficàcia i tracte amable els haurà deixat un profund record. L'equip de persones que prepara L'INFORMATIU ha perdut amb la Dolors Ponsati una bona í incondicional col·laboradora.

Cartes Cartanà Director de lïnformatiu

I I I Biennal Europea del Paisatge El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya organitzen la II Biennal Europea del Paisatge que se celebrarà del 19 al 21 d'abril de 2001 a Barcelona. La Biennal vol continuar el debat sobre projectes i recerques actuals a tot Europa sobre temes de paisatge. Hi haurà exposicions, conferèn-

Ha mort Dolors Ponsati bibliotecària del Col·legi

cies, presentacions i taules rodones que es concentraran al voltant d'un simposi.

També es publicarà un catàleg dels projectes exposats que servirà de base per a l'elecció del II Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba. Més informació a l'adreça electrònica www.coac.net/iandscape.

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀUD PER ATOT TIPUS DE SOSTRES

SISTEMAS C€ REFUERZD OE FOOWDOS Sarts, 307-309 - OKEB Bwcekra • Tel 431 35 00 - Fa* 332 34 66

B

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

H Elm

10

Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró

"Hem intentat que aquesta ampliació fos tot el discreta possible En els actes del vínt-i-cinquè aniversari de la Fundació Joan Miró de Barcelona, destaca l'ampliació del seu fons d'obra de Miró, amb la cessió en dipòsit de 25 obres, dues de les quals pertanyen a Mana Dolors Miró i Joan Punyet Miró, filla i nét de l'artista, i la resta a la Gallery K.AG, fundada per Kazumasa Katsuta. Per aquesta raó, s'ha ampliat l'edifici ideat per Josep Lluís Sert, segons un projecte del seu amic i deixeble, l'arquitecte Jaume Freixa. En parlem amb Rosa Mana Malet (Badalona, 1948) la carrera professional de la qual ha avançat paral·lela i unida a la fundació: va començar-hi com a conservadora pocs mesos després que obris les portes i que ella es llicenciés en Filosofia i Lletres, especialitat Història de l'Art, per la Universitat de Barcelona. N'és directora des de 1980.

Entrevista

I

arquitecte Jaume Freixa va ser deixeble de Josep Lluís Sert i ja va fer la primera ampliació de la Fundació.

Per això se l'ha tornat a cridar, per què respecta Sert?

La renovació sembla feta amb uns criteris oposats als del Guggenheim o el Louvre.

"Són plantejaments diferents, és clar, perquè tenim objectius í finalitats diferents.

Penso que en el cas del Guggenheim és molt clar que van coincidir els interessos d'expansió del Museu amb els interessos de l'Ajuntament de Bilbao i el Govern basc de canviar la imatge que es tenia a tots nivells de la ciutat. Van fer el que van fer i em sembla molt bé. En el cas del Louvre, potser també hi ha allò de la grandesa francesa, que encaixa amb un dels més grans museus."

"Si, per mantenir una coherència amb el que s'havia fet anteriorment. A més, perquè hem intentat que aquesta ampliació fos tot el discreta possible, encaixés el màxim amb l'edifici ja existent i tingués el cost menys elevat

La gent vindrà a veure els 25 Miró i no pas l'ampliació.

"Segurament vindrà a veure també la nova sala, que penso que serà mott bonica i probablement sorprendrà per les seves dimensions i les seves característiques. Però és clar, fonamentalment la novetat seran els 25 Miró. I més, tenint en compte que [en l'ampliació] en bona part s'ha treballat a nivell de subsòl, on l'arxiu de gravats i dibuixos

El Louvre tenia problemes de comunicació de les diferents sales d'exposició. L'edifici mediterrani de Sert continua funcionant, després de 25 anys? a ser una sala en la qual s instal·la la col·lecció d'homenatge a Miró. Però el públic també veurà una superfície més gran per al restaurant un ascensor de vidre que comunicarà els

diferents nivells i que facilitarà l'accés d'una planta a l'altra. En fi, hi haurà una sèrie de novetats que poden tenir molt d'interès i especialment pels professionals de l'arquitectura11

"Si, perfectament. Segueix funcionant tal com s'havia previst: el pati central, la circulació al seu vottant. De fet, aquesta ampliació afecta únicament l'ampliació anterior, no afecta per a res l'edifici inicial de Sert."

Mirant cap al futur, quin és el seu programa?

"En aquests moments, la fita més important que volem d'assolir és la d'arribar a acabar aquesta ampliació t instal·lar-hi les 25 noves obres de Miró. A partir d'aqui, ja veurem cap on hem d'anar."

La Fundació té una programació tan àmplia que fins i tot abasta els titelles per nens.

"Si, però hem procurat que els espectacles que s'han fet per a nens no fossin qual-

MUSEUS

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

El noticiari

DE B A R C E L O N A

Albert Casanovas

Coneguem els museus de Barcelona CONFERÈNCIA INTRODUCTORI* Les intervencions arquitectòniques als museus de Barcelona en la darrera dècada Dijous 5 d'abril a les 7 de la tarda • Sala d'actes del Col·legi

Coordinació del cicle: Àgora, Serveis Culturals. Organització: Departament de Cultura del Col·legi. A/e: culturaiapabcn.es Preu del cicle: 10.000 pessetes.

Inclou conferència i 6 visites guiades.

Visites comentades a les col·leccions permanents de museus de Barcelona sevol cosa. Com que els caps de setmana la muntanya de Montjuïc és una festa familiar, hi ha famílies que venen amb membres de totes les edats. Aleshores, els petits se'n van a l'auditori, els grans a veure exposicions. Però això no vol dir que fem titelles per entrar en cap rànquing de visitants. Tot í que no ens podem queixar dels que tenim. L'any passat vam superar els 500.000 visitants."

Comparativament això vol dir... El primer museu de la ciutat és el del Barca...

amb un estil figuratiu; el moment en que va a Paris i entra en contacte amb els surrealistes; el moment en què passa les dues guerres que va viure, l'espanyola i la mundial; la seva relació amb els amics; la seva relació amb l'àmbit internacional. Més que posar l'accent en l'any 1918,1919 o 1920, el que intentem és seguir el fil cronològic a partir d'aquests grans moments que dibuixen les èpoques en què va viure Miró i les influències que va rebre."

Programa de visites:

1.

2.

"Si, però intentem que no sigui el tret definidor de la presentació de !a col·lecció.

De fet, amb la presentació actual, que fa un any i mig que vam canviar, intentem explicar la trajectòria de la vida de Miró a partir de diferents moments. El moment en què encara no havia anat a Paris i, per tant, pintava

Museu Egipci de Barcelona.

Fundació Arqueològica Clos.

Divendres, 20 d'abril

-(Riu), Ah, si. I el Picasso també en té A Montjuïc aviat s'obrirà Casa Ramona, on més que nosaltres, de visitants. La Pedrera, es traslladarà la Fundació La Caixa. Alesamb l'Espai Gaudí, també en té molts." hores hi haurà una oferta variada.

Exposicions temporals o temàtiques? Miró està exposat temporalment

Museu d'Història de Catalunya.

Dissabte, 7 d'abril

"(Amb ironia} Potser ajudarà a reforçar els autobusos de la muntanya. Ho hem intentat en diverses ocasions, però costa"

3.

Jordi Marlet

4.

Museu Picasso.

Dissabte, 5 de maig

A/e: elertrik@redestb.es

Museu d'Arts Decoratives.

Dissabte, 19 de maig

5.

Fundació Francisco Godia.

Dissabte, 9 de juny

6.

Fundació Joan Miró.

Dissabte, 7 de juliol

Places limitades. Inscripcions al Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60. A/e: informació@apabcn.es

I SEGONA QUINZENA MAHÇ 2001

-\ El noticiari

CULTURA

12

'

El grafit desconegut Una exposido itinerant dóna a conèixer el valor de grafits de Catalunya i Andorra B Q f l er graffiti o grafits sobre el mur és un lla de Santa Àgata de Barcelona (segle XV).

H ^ H impuls ancestral que ha persistit al Destrucció professional llarg del temps i que ha esdevingut un dels Segons Àngels Casanovas i Jordi Rovira, llenguatges més universals i característics de comissaris de l'exposició, l'estudi del grafit i la l'home, fins a convertir-se en l'actualitat en un seva anàlisi no ha fet més que començar, perfenomen força debatut i polèmic. L'exposició què l'interès pel seu estudi es remunta tot itinerant Graffiti... Grafit. 6000 anys de llen- just, amb alguna excepció, a l'inici de la dècaguatge marginal intenta valorar aquest patri- da del anys vuitanta La parella es lamenta moni gairebé desconegut i sovint menyspreat, que mofts grafits ja no han sobreviscut fins a en reproduir imatges marginals i espontànies l'actualitat Els que són a l'exterior, per l'acció gravades o pintades a les parets, roques i continuada dels agents atmosfèrics, ta vegealtres superfícies de Catalunya i Andorra. tació, els grans incendis forestals o actes L'exposició ha estat produïda pel Govern vandàlics. Els interiors, tapats amb enguixats, d'Andorra, el Ministeri de Turisme i Cultura i la estucats i pintures, i per la poca estima que Fundació Caixa de Sabadell. L'exhibició més els tenen els professionals de la restauració. immediata és, entre el 5 d'abril i el 4 de maig, La parella es lamenta de) fet que durant al Museu de Gavà. una restauració, avui encara, un nombre eleL'intent de sistematització fet per a l'ex- vat d'edificacions o cossos afegits en què pot posició estructura els grafits segons la pre- haver-hi grafits són enderrocats o suprimits. missa que l'autor es troba d'alguna manera o En e! millor dels casos, si es mantenen les altra relacionat amb el lloc on grava, i englo- edificacions, molt sovint se'n suprimeixen bat en un context personal, social i històric. sense contemplacions els arrebossats, i gaiLa recopilació permet contemplar reproduc- rebé sempre es repiquen els murs fins a les cions de grafits executats en funció d'activi- darreres conseqüències. Tot plegat constitats i oficis, entre els quals destaquen les tueix un conjunt de pràctiques de restauració xifres i les sèries; grafits medievals fets per que elimina any rere any centenars de docupresoners, campaners i guaites; exvots i mar- ments gràfics que ja mai ningú no podrà estuques de pas; grafits fundacionals, profilàctics diar. i protectors; cròniques medievals; gravats a l'aire lliure que posseeixen un valor jurídic Grafits actuals concret; grafits simbòlics com ara vaixells, Pel que fa als grafits contemporanis, marros, paons o estrelles de David, i manifesMarta Amer recorda en el catàleg de l'expositacions lúdiques o decoratives, com és ara la ció que el fenomen neix a la ciutat de Nova cara d'una dama que hi ha pintada a la capeYork en la dècada dels seixanta, a mans d'un

Albert Casanovas

Exposició al Centre Cívic de Sant Cugat del Valtès. grup de joves que comencen a deixar-se veure, acció que ells anomenen getting up, en escriure profusament els seus noms o pseudònims als vagons i a les estacions de metro.

El graffiti més contemporani sorgeix, doncs, com una forma d'exterioritzar la soledat de l'individu marginal davant l'ordre establert. El 1991, Jack Lang, aleshores ministre

de Cultura francès, va intentar donar-li categoria de peça de museu, amb una exposició al palau de Chaillot de Paris. Però els grafiters que reivindicaven el graffiti com a fenomen subversiu van pintar el metro parisenc, i van ser condemnats per la seva acció.

I n f o r m a t i u o artístic Amer diferencia dos grups actuals de grafiters: els que ho fan amb una intenció més aviat informativa i un segon grup en què la intenció es artística. El primer grup realitza de manera ràpida i sovint monocroma pintades polítiques o reivindicatives, pintades publicitàries, pintades de tribus urbanes, i íags o signatures. El segon grup subordina el missatge al fet artístic. Això es veu en els grafits que realitzen, que han sofert un procés previ d'elaboració conceptual. Les seves obres són classificades per Ames en els subgrups tipogràfic, figuratiu i abstracte. I considerades art Amer també recorda que artistes contemporanis com són J.M. Basquiat i K. Haring van sorgir del món de l'art actual.

Aquest darrer artista va ser convidat a dibuixar un dels seus grafitis amb perfils figuratius al costat del Macba. Es va poder contemplar fins que va ser substituït per un mural de Chillida. •

Exposido al Temple Romà de Vic al desembre de 2 0 0 0 .

IRA ITIV1TATS 1 SERVEIS

Segona quinzena març 2001 JL J

INSTITUCIONAL

16 El nou web del Col·legi ASSESSORIA

18 Prevenir la legionel·losi HORES

•*>

EXTRES

20 Lectures

6>,

^

Un superb llibre d'història

SERVEIS

22 Assessoria fiscal DEMANDES

27 Mercat de treball

ACTIVITATS

28 Formació i diversos EMPRESES

37 Informació tècnica i comercial

LA DELEGACIÓ del Vallès Occidental del Col·legi iniciarà el proper 30 de març el programa d'actes de celebració del desè aniversari, un programa que culminarà al mes de desembre, quan es compliran els deu anys de la inauguració de la seu col·legial del carrer Sant Francesc, 18 de Terrassa. L'inici dels actes consistirà en una recepció a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa i la inauguració de dues exposicions al Col·legi: una d'elles

recollirà la crònica del que han estat els primers deu anys de la delegació vallesana, mentre que l'altre abordarà el dia a dia professional que representa el control de qualitat a l'edificació. Tots els col·legials eslan convidats a participar en aquestes activitats de caire professional, lúdic i commemoratiu que han organitzat els companys vallesans. Consulteu el programa d'actes perquè val la pena.

Recepció a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa amb la conferència Qualitat de vida Inauguració a la seu de la Delegació de les exposicions dedicades a Control de qualitat i retrospectiva 10 Anys de la Delegació del Vallès Occidental.

Informació: Delegació del Vallès Occidental.

C/Sant Francesc, 18. Terrassa.

Telèfon 937 80 11 10.

A/e: caatvoc@apabcn.es

J N S f IT U CID

14

NA L Fi

Nni

i

WFR

.apabcn

El Col-legi renova el seu web EL PASSAT i DE febrer, el web del Col·legi (www.apabcn.es) va fer un gir complet respecte de la seva concepció original. Fins en aquell moment, estava concebut com una pàgina eminentment informativa, estàtica, i on gairebé els únics indicis de serveis pràctics i d'interactivitat es limitaven a la inscripció en línia de cursos, algun servei puntual de! Centre de Documentació i les adreces de correu electrònic dels departaments i delegacions. De fet, aquella pàgina era el típic producte de les que es van generar cap al 1998, tota una eternitat per a la xarxa.

Durant els darrers tres anys, del 1998 al 2001, www.apabcn.es ha crescut molt. De fet, ha crescut tant que la seva antiga estructura ha anat quedant progressivament obsoleta, fins al punt que, molts continguts considerats essencials, restaven en llocs força difícils d'accedir-hi. Transgredia tota lògica intemauta. El canvi es va fer imprescindible, atenent-nos a les exigències del Col·legi i a les possibilitats que avui ofereix Internet.

El nou web té una clara estructura de portal, i és exactament la voca-

El nou web del Col·legi

úó que persegueix. Un portal que serveixi als aparelladors i arquitectes tècnics. Però no es tracta només d'una qüestió formal o de moda. Aquesta estructura permet una major accessibilitat, i està pensada per complir el clàssic requisit dels 'tres dics': ha de ser possible anar d'un lloc del

web a un altre, sigui quin sigui, en tres dics com a màxim. Això implica un esforç continu a l'hora d'afegir nous continguts a la pàgina, ja que no s'hi poden entrar de manera desordenada sinó tenint en compte un menú existent i una jerarquia establerta. Evidentment que sempre

es pot modificar un menú, però aquest sempre ha de continuar sent l'eix de sortida.

Una altra variació important de la pàgina radica en la possibilitat de gesüó interactiva. Tot i que actualment no és possible, en pocs mesos estarà disponible la possibilitat de visar a través del vostre PC connectat a Internet, i també es podran descarregar diversos documents necessaris per a la tramitadó del visat. Algunes altres variacions ja són disponibles ara. La més significativa és la possibilitat de comprar a la botiga, que ha passat de ser un mer catàleg a ser un centre de vendes en línia de publicacions i programes informàtics.

L'Agenda també ha canviat la seva concepció. De fel, hem de parlar d'agendes. D'un llistat estàtic d'esdeveniments, que sovint corria el risc de quedar caducat, s'ha passat a dues agendes dinàmiques (una de sectorial i una altra del Col·legi), en constant actualització. Un sistema de base de dades fa que sigui impossible que les agendes quedin fora de data sempre que tinguin un subministrament regular d'informació.

El tractament de textos lambé és

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics Augment d òptica 30x Precisió angular 3 mgon Plomada òptica Trípode d'alumini < Mira topogràfica telescò

N° 10x20

•Taquimetre Bectrònie Ela R5S • Distin eia amb I prisma 1300 m • Precisió angular 1.5 mgon •Augments òptica 26x amb compensació au to matí ca • Programes d'aplicació en construcció coordenades • Memòria in p •Trípode d alumini o de fusta • Plomada òptica • Bateria de NIMH i carregador • Prisma i bastó aplomador.

• Augment d òptica 20x - Precisió angular 10 mgon.

•Plomada d'òptica •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica • Brúixola orientadora (opcional)

• Augment d'opti ca 20x • Precisió +/-2,5 mmJI Km. •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica

N " 10x26 • Augment d'òptica 26x • Precisió +/-2 mmJi Km. •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica Baimes. núm. 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 06007 BARCELONA

INSTI TUCLDNAL Fi

,15 Nni i

ANUNCI

-

CONVOCATÒRIA

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS

La Junta de Govern del Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 18 d'abril, a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 hores. Ha estat aprovat per la junta de Govem, amb caràcter provisional, el següent: ORDRE DEL DIA 1.

diferent. Fins en aquest moment, es penjava tot tal com s'escrivia en paper, és a dir, no es redactava amb una concepció d'interactiviiat. Això es canvia, tot i que cal dir que serà amb un procés gradual d'adaptació.

De moment, s'hi poden trobar ja alguns textos amb enllaços interns i externs amb major profusió que fins avui.

L'INFORMATIU en línia també incorpora millores substancials. A banda de guanyar en accessibilitat des del moment en què aprofita l'estructura de menú del portal, la seva hemeroteca gaudirà ben aviat d'un canví molt útil: seran consultables de forma íntegra els darrers 20 números de la publicació, a més de tota la llista d'articles de seccions com ara El tema. Punt de vista. Assessoria o Anàlisi d'obra, els quals es podran cercar per buscador.

A la vella vvww.apabcn.es, per destacar alguna altra novetat, no hi havia un directori de col·legiats i col·legiades com a tal, sinó un petit recull d'aquells que disposaven de correu electrònic i/o pàgina web i que volien que s'hi reflectís. En aquests moments, hom pol consultar mitjançant un cercador les dades d'aquells aparelladors i arquitectes tècnics que han donat el consentiment d'aparèixer-hi, la qual cosa fa

molt més fàcil la seva localització.

Totes aquestes modificacions són, no obstant, un valor afegit al d'abans. Evidentment que un trencament no ha d'implicar una ruptura total amb el passat, especialment si aquest ja incorpora molts elements valuosos. De fet, aquesta revolució / evolució precisament ha intentat conciliar tots els punts forts de l'antiga pàgina amb els avantatges que ofereix el nou web.

En aquest sentit, un bon exemple el trobem al Centre de Documentació. No només ha mantingut tots els seus serveis antics (Plec Instant, Documents a l'Abast, etc) sinó que ha guanyat molüssim en accessibilitat, i arribar a qualsevol dels seus serveis es pot fer de la forma més senzilla í intuïtiva, a diferència del que abans passava. A més, inclou una sèrie nova de serveis fins ara inexistents: ets Top 25 (llista d'accés directe al text complel de les 25 disposicions legals més visitades); la possibilitat de consultar la normativa de totes les comunitats autònomes a través del Plec Instant en català; la recerca dels laboratoris de control de qualitat per àmbit d'acreditació, i la consulta de les autoritzacions d'ús de sostres al mateix apartat de control de qualitat. •

Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.

2.

Informe del president

3.

Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 2000, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2000 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea General.

4.

Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 2000.

5.

Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2001.

6. Aprovació de la proposta de la Junta de Govern de procedir a la venda de l'immoble propietat del Col·legi, ubicat a Barcelona, al carrer París, número 71 i autoritzar al president del Col·legi per a que realitzi totes les gestions i tràmits destinats a la seva materialització.

7.

Torn obert de paraules.

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 4 d'abril. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim.

La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

El president

16

Srgpra quinzena maiç 2001 Ml

II TIMFnifl

Prevenir la legionel-losi E L NDLJ DECRET 417/2000 aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya, estableix mesures de manieniment, neteja i desinfecció dels aparells i equips de climatització que, pel fet de requerir aigua per al seu funcionament, poden facilitar ta dispersió d'un possible focus del bacteri de la legionel·la. Aquestes mesures de prevenció han tingut present la norma UNE 100-030-94 "Climatització: guia per a la prevenció de la legionel·la en instal·lacions".

Pel que fa al seu àmbit d'aplicació, el Decret se centra en torres de refrigeració i condensadors evaporatius que afecten l'ambient exterior, i en humidificadors que generin aerosols i equips similars que afectin l'interior (excepte en ubicacions dedicades a l'ús exclusiu d'habitatges).

Primer de tot, s'haurà de notificar a l'ajuntament, en el termini d'un mes des del començament de l'activitat, les característiques de la instal·lació. En les instal·lacions ja existents anteriors al Decret, s'ha de notificar la seva existència a l'ajuntament corresponent dins un termini de sis mesos i adequar-los en un termini màxim d'un any. A més, en totes les instal·lacions caldrà disposar d'un registre d'operacions de manteniment i desinfecció a disposició de les inspeccions i gestionat pel titular de la instal·lació.

Aquestes instal·lacions s'hauran de sotmetre a una neteja i desinfecció general preventiva, dues vegades l'any com a mínim, a l'inici de la primavera i de la tardor. Prèviament a la seva posada en funcionament inicial, quan la instal·lació hagi estat aturada

un mes o més temps per motius d'operacions de manieniment o de reforma de l'edifici, s'hauran de netejar i desinfectar.

Finalment, en el text del Decret queden definits uns criteris tècnics generals aplicables a la ubicació dels aparells i als materials emprats en la seva fabricació, que tenen com a objectiu afavorir-ne e! manteniment i evitar el seu deteriorament prematur. També es donen uns protocols de neteja i de desinfecció de les instal·lacions en els casos de prevenció i nir la legionel·losi", ha estat extret de l'Aen els supòsits de contaminació. genda de la Construcció Sostenible/ Decret 417/2000, de 27 de Newsletter, un servei electrònic de notídesembre, de la Generalitat de Cata- cies, anunci d'activitats i adreces d'inlunya, publicat al DOGC número terès relacionades amb la protecció del 3304, de 12 de gener de 2001. Con- medi ambient i la construcció sostenible. sultable al Centre de Documentació Eh professionals interessats poden consultar-lo a l'adreça www. apabcn.es/sosdel Col·legi.

Aquest text, que hem titulat "Prevé-

tenible.

"Archisun",

una eina informàtica que avalua el comportar i permet l'aplicació d'energia El passat dilluns 29 de gener es va presentar al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya un nou programa informàtic, ARCHISUN, que com ell mateix s'autodefineix, és una eina per avaluar el comportament tèrmic dels edificis.

Aquest programa és fruit de la col·laboració durant més de dos anys entre la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Institut Català de l'Energia, la Universitat de Hannover i el Polítecnico di Milano, dins d'un Programa Marc de la Unió Europea que pretén reduir el consum energètic de les ciutats un 25% gràcies a la ïncorporadó de tecnologies eficients.

Com ja sabem, el cicle de vida dels edificis comporta un projecte arquitectònic de planificació, un procés d'edificació, un ús, i finalment un enderroc. En totes aquestes fases hi ha la possibilitat, i en aquests moments també l'obliga-

ció, d'optimitzar els sistemes de captació d'energia, les tecnologies aplicables, els consums "intel·ligents" i les mesures correctores per tal de que tot el procés sigui el menys "energívor" possible.

Archisun s'emmarca concretament dins la primera fase del projecte arquitectònic, ja que amb la seva ajuda podem fer una aproximació a les condicions en què es troba l'edifici que volem projectar, i ens ofereix una sèrie de variables, informacions, conceptes i recursos que ens permetran, en tot moment, (enir la referència del que consumeix l'edifici i de l'estalvi que podem aconseguir modificant la forma, la pell, les particions interiors, o la direcció del mateix edifici, d'acord amb les característiques climàtiques i l'entorn on està ubicat.

El programa treballa des d'un menú principal, en ei qual trobem una imatge del sol amb cinc puntes, en cada una de les quals hi ha un

concepte a desenvolupar la ubicació, l'entom, la forma, la pell i l'interior.

Cada un d'aquest apartats permet, un cop s'hi entra, modificar les condicions del nostre edifici en relació amb unes variables de fàcil comprensió.

Mentre anem introduint dades i

modificant valors ajustant-los a les condicions particulars del nostre projecte, el programa treballa pel seu compte i ens ofereix en tot moment la resposta energètica que el propi edifici ofereix a mesura que l'anem definint. Aquests resultats es mostren en unes icones dins del nucli de l'es-

», T HFNTBF

Wi Documents a 1 abast

1.1 4.

8.2 9.

10.2 12.1 13.

14.

17.2 19.

20.1 21.

22.6

Preus (16% IVA inclòs)

Codi d'accessibilitat 680 PTA Norma sismoresistent 1.160 ITA Conlrol de qualitat de poliuretans 660 PTA El Llibre de l'edifici 375 FTA Bastides 905 PTA Control de qualitat (Document adiiplal a \a EHE) 1.160 PTA Enderrocs 1.100 PTA Criteris per a la redacció d'informes. certificats, peritatges i dictàmens 325 FTA Certificats d'habilabilitat 440 PTA Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció.

870 PTA Estudi bàsic Amb disquet 1.160 FTA Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 FTA Llistat de normativa de compliment obligat per a

ent tèrmic de l'edifici solar irella solar, en forma de barres i cercles, que vaioren ia despesa en Kwh/m' any i desglossada en calefacció, refrigeració, enllumenat, aigua calenta, cuina, i altres consums.

Val a dir que, com passa amb qualsevol eina informàtica, és molt més fàcil explicar-ne el funcionament amb el programa en pantalla que de manera literal, per tant, la intenció d'aquestes línies és principalment donar a conèixer l'existència de l'eina i temptar els professionals de provar aquests nous formats de transmissió de coneixement, que a vegades espanten una mica, però que se'ns instal·laran en els nostres despatxos tant sí com no.

Aquest programa, que es pot aconseguir de manera gratuïta a l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), es presenta en format CD-ROM, i necessita 64 megas de RAM com a mínim per instal·lar-lo en el disc dur de l'ordinador. Als qui tenen la versió 2000 del Windows, cal advertir-

los que, com que el programa té incorporat un sistema de seguretat que impedeix instal·lar en el disc C qualsevol programa de més d'l mega, hauran d'ampliar la memòria del Windows. D'Archisun, no hi ha encara cap manual d'ús editat, però quan es faci una versió actualitzada del producte se n'elaborarà un. E! CD es pot sol·licitar a l'ICAEN per fax al número 936 22 05 02 o bé per correu electrònic a l'adreça icaen@ícaen.es.

MONTSE

_H

DF

ÜIW Documents a l'abast

23.1 24.

25.

26.

27.

28.

29.

Preus (16% IVA inclòs)

Catalunya (novembre 1999) Paper Disquet Correu electrònic Infraestruclures comunes de telecomunicacions Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Grues-torre Amb disquet El projecte de bastida Amb disquet Les garanties a la LOE Amb disquet ^-a EL Centre Respon < 5 * * ^ ^ El Certificat de Solidesa 4 Í 3

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 FTA 1.100 PTA 980 PTA 1.230 PTA 1.199 PTA 1.450 PTA 1.160 FTA 1.415 PTA 1.160 PTA 1.160 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) 1 DELEGACIONS Centre de Documentació • TEL 932 40 23 61 • A/e: renart@apabcn.es

COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST

INTERNET

SÉSL':'

*"

El C e n t r e d e D o c u m e n t a c i ó r'del!'"."'

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar eJs-tïocuments a l'abast des de la seva web.

ü

El des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

BOSCH

Arquitecta tècnica A/e: montserraLbosch@Gi2.upc.es

També dreposeu de resums dels continguts ' de cada document.

ICAEN: Telèfon 936 22 05 00 Fax 936 22 05 02 A/e: icaen@icaen.es

Podeu provar aquest nou servei a:

http://www.apabcn.es/tecnlca/renart/doeua

1

Stgjm quinzena nurç 2001

iüLCLBJ

EXTRES

I Lectures Uíl SUp6rb llibre

STAUSCRADO, de BEEVOR, Anlhony. Editorial Crítica. Barcelona, 2000.

GAIREBÉ 6Ü anys després de la sagnant batalla que va marcar el punt d'inflexió de la [| Guerra Mundial, Antony Beevor, un exmiliiar britànic, que posteriorment es va fer novel·lista, signa aquest premiat llibre d'història del qual Dick Bogarde va afirmar al seu dïa que és 'un magnífic tapís d'hivem, que es llegeix com una novel·la, més que com el superb llibre d'història que realment és'.

Darrere d'aquesta encertada definició, s'hi amaguen 452 pàgines en les quals es combinen autèntiques escenes èpiques, com ara l'avanç alemany per Rússia, amb retrats d'una crueltat i salvatgisme esfereïdors de la batalla entre les ruïnes dels carrers de la 'Ciutat de Stalin'. Tot per donar peu a l'acte final de la destrucció del

VI Exèrcit germànic tancat a la ciutat i la rendició del mariscal Von Paulus.

Com ja hem apuntat, aquest és un llibre d'història, encara que perfectament podria haver estat una novella, ja que es llegeix com a tal.

La causa d'això és l'estil àgil de l'aulor, combinat amb una documentació formidable que li permet corroborar els grans fets amb la visió de nombrosos protagonistes anònims i no tan anònims. Així, des de les brutals maneres de combatre entre alemanys i russos, fins a les patètiques escenes de 'vida' quotidiana tant dels soldats com dels escassos civils que es mantenien entre les restes d'acer i formigó que una vegada foren una ciutat, conformen aquesta narració recomanable tant per als amants de la Història, com per als més profans.

Beevor ha escrit també assaigs sobre la Guerra Civil Espanyola, així com sobre diversos aspectes de la II Guerra Mundial. Guardonat com a Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès, Stalingrado és la primera de les seves obres traduïdes al castellà.

FRANCESC

XAVIER ALBERGA

Periodista i economista A/e: javier@apabcn.es

| La premsa La ciutat emocional AMB AQUEST títol l'arquitecte Adam Caruso obre un dossier de la revista Quaderns sobre la necessitat de repensar la ciutat des de l'àmbit del que és públic i des de la perspectiva de l'economia global.

Els canvis que aquesta acceleració dels processos econòmics està produint i el manteniment, costi el que costi, de les ciutats com a centre econòmic més que com a espai públic, van canviant el paper de l'arquitecte i l'urbanista. Ja no és cert el poder que s'atribuïa a l'arquitecte fa uns anys en el disseny de les ciutats.

El marc de l'economia global comporta com a conseqüència una considerable pèrdua de poder de l'arquitecte, que tan sols dóna forma o interpreta ordres donades prèviament; decisions en les quals no ha participat i que formen part d'interessos econòmics molt superiors els quals exerceixen una gran pressió sobre l'urbanisme i marquen el seu canvi d'escala, la concentració de funcions i una erosió de l'espai públic, que ja comença a ser patent en les ciutats que fins i tot havien experimentat unes considerables millores durant l'última dècada. És

clar que l'arquitecte és un manat, fins i tot quan se'l convida com a star per construir l'arquitectura simbòlica de les noves capitals del món o per representar un país en una exposició universal.

són víctimes de la nova situació que ja no poden controlar, però encara ho és més el ciutadà, d'indefens, perquè ja no hi ha ni filosofia ni humanisme que l'avali. Per això, l'abandona en un èxode continuat que fa créixer les ciutats intermèdies amb una qualitat de vida més a prop de l'humanisme desaparegut a les grans ciutats.

per l'edifici més gran i més rendible, en una concentració del sòl sense precedents. I el fet és que aquest procés es viu paral·lelament a les discussions encara per la recuperació dels centres històrics, pels detalls del disseny, mentre s'estan produint paral·lelament les grans concentraSÍMBOLS FÀL·LICS cions urbanes del poden blocs on Les formes capricioses dels viuen centenars de persones passen a darrers gratacels que es projecten al ser d'un sol propietari amb suport món, a Londres, Berlín i Singapur, a Caldrà repensar les grans ciutats banda de ser uns autèntics monu- en funció d'una idea de territori més financer internacional i el suposat ments fàl·lics de la nostra societat global, i més encara les ciutats medi- control del que és públic es transforque mostren que el poder del diner i terrànies, a mig camí entre el nord i ma automàticament en descontrol. l'economia encara és masculí, no el sud, que pateixen l'entrada d'una Només l'adopció d'una sensibilitat revelen com a arquitectura cap tipus allau d'emigrants per a la qual no lleugera i d'acció ràpida als canvis d'utopia; són només trofeus del estaven preparades. Fins i tot Barce- perceptibles de la ciutat emocional poder i del diner, servilisme de l'ar- lona, anomenada en un projecte pot ajudar a corregir aquest disbarat quitecte per encobrir les noves for- artístic de fa uns anys "la ciutat de la al si de les anomenades democràcies, mes de l'economia d'avui, mauso- gent", ha quedat molt curta en els que seran qüestionades si no hi ha leus de luxe per a lafide la ideolo- seus plantejaments humans, basats una defensa coherent de la filosofia gia, excel·lències de la tècnica per encara en una concepció de l'emi- del que és públic construir catedrals sense esperit, i tot gració dels anys seixanta. Cal canviar per mantenir la imatge de la dutat- totalment de xip, i de seguida. Avui, símbol. El que restava de la filosofia quan una pintada oficial al terra que dels orígens de la ciutat moderna, el diu "Gossos no" és trepitjada per un que quedava dels passatges de Walter immigrant que ni tan sols entén què 'Article de Püar Parcerisas publicat Benjamin o de les teories de Fourier, vol dir allò, la lectura que se'n fa és a l'AVUl el dilluns U de febrer de 2001 s'esgotà potser en els canvis huma- molt diferent de quan el rètol es veu (secció Ari & Co). El retall de diari ha nitzats de les ciutats dels anys vui- al costat d'algú que passeja el gos. estat enviat a la redacció de L'Informatanta. Ara, l'economia global engotiu per un lector al qual agraïm la seva La ciutat està canviant la petita leix la ciutat, i polítics i arquitectes col·laboració. escala per la gran escala, l'edifici petit

HDR

Segona quinzena mart 2001

19

I Des de la finestra

110 anys

Prepotència

El sector canvia

A la teoria que amb la liberalitserveis tècnics de la companyia, comptadors i tots feliços i conzació econòmica quedaria tot soluper aconseguir la informació de tents! Això sí, amb les correspocionat, hi podem constatar el fet sotamà. nents despeses de fer tres vegades que, malauradament, no és així. Les els maleïts armaris de comptacompanyies d'electricitat, aigua, gas, 3. Demanes assessorament a les dors! Digne d'una pel·lícula de comunicacions, etc, amb les actuals Woody Alien. companyies per als armaris de tendències de concentració d'empunts de preses/comptadors, i preses, la tan lloada llibertat de mercom si res. Us explico un cas visCom a cloenda, si Miguel de cal passa si més no a ser "llibertat cut en uns habitatges en filera al Cervantes escrivís avui el Quixot, condicional", condicionada per polígon Bufalvent de Manresa. A posaria en boca del cèlebre persodiversos motius que enumerem a l'inici de les obres es demana als natge la frase: "Con las companías continuació. serveis "comercials" de les com- hemos topado, amigo Sancho..." panyies d'electricitat, gas, aigua i 1. No podem anar a contractar els telèfon que ens donin instrucserveis a diferents companyies, ja Nota: cions de com ha de ser l'armari i que tenen el territori repartit en Definició del mot prepotent: ens les donen (això sí, res de Superior en poder, especialment vedats. El client no pot canviar documentació en plànols ni quan s'abusa d'aquest poder; arrode subministrador, si aquest no li escrita). Es fa l'armari seguint les gant. dóna el servei adequat i exigible. seves recomanacions, i al cap d'un temps es presenta l'equip 2. En el cas de necessitar informade "redes" (empresa subcontracció a l'hora de redactar un protada) i ens diuen que l'armari jecte en el qual es preveu la està malament. Es fa l'armari de necessitat d'una estació transfornou per segona vegada seguint madora, el procés pot esdevenir les seves instruccions (això sí, res kafkià. La companyia no dóna de documentació en plànols ni informació si no s'ha fet la petiescrita). En acabar l'obra es preció i el corresponent pagament senten els de "comptadors" (una de les taxes establertes i el redacaltra empresa subcontractada) i tor del projecte no hi pot fer res. ens diuen que l'armari no és És un peix que es mossega la cua, correcte. Tornem a iniciar el pro- JORDI LLEAL i au, vinga! a iniciar el penós viacés, igual que en els dos casos Arquitecte tècnic crucis de buscar a través "d'aanteriors... Per fi es col·loquen els A/e: jjlleal@tising.es mics" instal·ladors i de dins dels

El sector de la construcció, després de la crisi dels anys 70 i 80, havia inicial una reestructuració que va suposar la recomposició del seu teixit productiu. Ei canvi més destacat seria la multiplicació de petites empreses que treballaran en règim se subcontractació per a les mitjanes o grans. L'any 1992, ara fa gairebé 10 anys, el Servei d'Assistència Tècnica del Col·legi rebia més de 5.000 consultes, en bona part relacionades amb la problemàtica derivada de l'ús del ciment aluminós.

La construcció canvia el seu teixit productiu

L'INFORMATIU número 26. Segona quiï zena de març de 1993.

I Trenca't la closca HORITZONTALS: 1. Inquilina d'un pis a canvi d'un preu mensual. 2. Lloc per muntar-hi un negoci, sigui de venda, de lloguer o de traspàs. Remena els ous de cap per avall. ' 3. Algun dels aparelladors. Treu la brutícia del pis abans de mostrar-lo. 4. Nascuda en el poble dels seus avantpassats. 2 Un munt de quirats de metall noble. 5. Comença a enrajolar.

De la tècnica de la cria d'ocells. 6. En té molt el desvergonyit. 3 Fa caure el pare prior. 7. Posaré fites al meu terreny. Comença a instal·lar. 8. S'ha arribat fins a t'obra. Porció d'escala entre 4 dos replans consecutius. 9. Utilitza el morter. Llengua de terra que uneix els continents. 10. Pas de vianants elevat. 5 Els primers entrebancs. 11. Tres per inquilí. Ocultant el forat VERTICALS: 1. Volta de mitja lluna amb una obertura per fer claror. Unitat de vigilància intensiva. 2. Roba de càmping de Barcelona. Disposicions arbitràries i absolutistes. 3. En principi sembla una bona ocasió. Obstruir un conducte de líquids. 4. Eina de tall de fulla molt ampla. Pronom extraterrestre. 5. Peix de categoria inferior a la infantil. Atreu algú amb una gran simpatia. 6. Carrer sense sortida. Embrutar el terra de pintura. Coneix prou bé com fer un pas enrera.

7. Etilè. En horari comercial, d'atenció al públic. L'extrem de l'antena. 8. Peça de ceràmica, 0 també de xocolata. Estimen al final de l'oració. 9. Acció que acaba fent molt més econòmic el preu final a pagar per una casa.

SOLUCIONS

Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal o diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.

1] 2 3 3

0 _

3 4 1

0

"

3

9 10| ' -| 1 !

1usui!iBreqv6 U?UJV eiolea B Vüaqo '913'Z ' d e s ' i * * ! 1'9'WÜV'!>»IV'S jeuodeï -oo C sosran 'euon 2 lAfï eiaunn i :s\ntua\ luedei S| ti ug ejejOA 01 auflsi -esn 6 I çjeiooy i leqv ' 9 ^ 1 9 "BIOTIAV 3 S JO "ertllBN t- EISISN un E 081 |K»-j Z GJ3lB6on l :S|B1UOZ«JOH

11 • V 1

3• «4 •

0

3 •

•

4 2 4» •

i"T~« • ' ~o e • • • " • e" 'ò"~

i'z' i •

r

20

SERVEI

La compra del despatx Hi ha diverses opcions des del punt de vista fiscal per a l'adquisició d'un despatx professional com en la compra del despatx.

• La durada mínima del contracte és LA COMPRA DEL de 10 anys. Durant el període de despatx per a ús professional és una • El procediment és el següent. El client indica a ia societat de leasing vigència del contracte, la companopció cada dia més habitual, a caul'immoble que vol que se li arrenyia de leasing és propietària de sa de les condicions econòmiques di. L'empresa de leasing el compra l'immoble que cedeix al seu client actuals. Com sempre, aquesta decii fa un contracle de leasing amb el per mitjà d'una quota d'arrendasió comporta una sèrie de repercusment. sions fiscals i jurídiques que cal client en el qual consía l'opció de compra pel valor residual. valorar i tenir en compte. Des del punt de vista fiscal, són diverses les • La fiscalitat del leasing és realment opcions que hi ha per a l'adquisició • Objecte del leasing immobiliari interessant. Les quotes, a més de d'aquest despatx. Vegem-les tot ho serà qualsevol tipus d'immol'IVA que serà deduïble, eslan seguit: ble que pugui ser utilitzat en les compostes per dues partides. Per activitats empresarials o profesuna banda, la part corresponent al sionals de l'arrendatari financer. cost d'adquisició del bé. Aquesta • El leasing fínancer és un sistema S'exclouen del leasing financer els es considerarà deduïble, excloentde finançament per a l'adquisició habitatges. Només es permetran ne els terrenys o solars, ja que són de l'immoble. És interessant per a els arrendaments financers sobre actius no amortitzables, és a dir, en lots aquells que inicien l'activitat i habitatges quan l'activitat empreun leasing immobiliari on s'adquique, en general, compten amb sarial de l'arrendador sigui, precireix un terreny per a la construcció pocs recursos per afrontar les sament, el lloguers d'aquests. d'un edifici, el terreny no és amorinversions tant en equipament

titzable, per la qual cosa la part corresponent a la recuperació del cost del bé del terreny no podrà deduir-se. Per l'altra banda, la càrrega financera satisfeta a la societat arrendadora, que també tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble. Ara bé, cal tenir en compte el límit quefixala llei respecte de la quantitat deduïble: no pot ser superior al resultat d'aplicar al cost del bé el duple del coeficient d'amortització lineal, segons les taules d'amortització oficialment aprovades. En el cas que es [ractés d'una Pime, l'import de la deducció no podria excedir del resultat d'aplicar al cost de l'element el triple del coeficient d'amortització lineal segons les lau-

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES DE COOPERACIÓ PER A LA CONCESSIÓ DEL 0,7% DEL COL·LEGI La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per la presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per tal de distribuir la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l'any 2 0 0 1 .

Es poden presentar a la convocatòria tots els professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament.

Els programes o projectes que es presentin hauran d'estar relacionats amb el sector de la construcció (habitatge, infraestructures, equipaments) o amb sectors afins (planejament territorial, tecnologia, formació tècnica, e t c ) . Les línies d'acció poden referir-se al projecte i/o a la direcció i control de les obres, o bé a programes de formació, transferència de tecnologies, etc.

El Col·legi donarà prioritat a aquells projectes que promoguin la implicació i participació de profes-

sionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment de la cooperació internacional per al desenvolupament.

D'altra banda, es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i valorats com a necessaris per la contrapart local.

Per optar a la convocatòria, caldrà enviar una proposta d'activitat en forma de projecte al Col·legi (Servei Rehabilitació i Medi Ambient, 3 a planta). El Col·legi facilita una fitxa-dossier per facilitar la confecció d'aquesta sol·licitud. El termini màxim de presentació es tancarà el divendres 1 1 de maig d'enguany.

Per a més informació, podeu adreçar-vos al Servei Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 93 240 23 6 6 (Mireia Ribera).

Segona quinzena març 2001

les. L'excés, lanl en un cas com en l'altre, serà deduïble en els períodes impositius successius, respectant sempre el límit.

Exemple: Compra per una Pime d'un bé immoble per valor de 10.000.000 PTA. - Coeficient d'amortització, segons les taules per a edificacions, un 3%.

- Deducció anual màxima (el triple de! coeficient d'amortització) un 9%.

Per tant, la quantitat màxima a deduir anualment puja a 900.000 PTA. • L'avantage principal és que permet una acceleració a efectes fiscals dels béns finançats mitjançant aquest sistema.

Una altra opció per als qui no poden pagar-se la totalitat de l'adquisició del despatx és sol·licitar un préstec personal. La càrrega financera del préstec serà despesa deduïble i, respecte al capital, podrà amortitzar de la manera següent: els professionals liberals i les Pime tenen la possibilitat d'amortitzar acceleradament les inversions en immobilitzat material.

La llei permet que les inversions en immobilitzat material nou poden amortitzar-se a efectes fiscals, al percentatge que resulti de multiplicar per 1,5 el coeficient d'amortització lineal màxim previst en les atules d'amortització. El coeficient lienal màxim que estipula la taula d'amortització és del 3%, que multiplicat per 1,5 dóna un resultat de 4,5. Per tant, el període mínim d'amortitza-

ció d'un bé immoble serà de 22 anys. i aquí radica la principal diferència respecte del leasing financer ja que, com hem indicat, el leasing ens permet deduir-nos anualment un 9% en cas de ser una Pime, o bé un 6% en cas de ser professional liberal, del cost de l'immoble.

La part del preu d'adquisició corresponent al valor del sòl no és amortitzable. Si no se sap quin valor té, es calcularà prorratejant el preu d'adquisició entre valors cadastrals del sòl i de la construcció en l'any de l'adquisició.

Per acabar, voldríem fer una darrera consideració. Convé acumular patrimoni immobiliari a nom nostre, tenint en compte elriscque comporta la nostra responsabilitat civil? Potser no, potser val la pena plantejar-se la necessitat de les anomenades societats patrimonials. •

5ESSID

INFORMATIVA

Internet i les noves comunicacions Dimecres, 4 d'abril a les 7 del vespre Sala d'actes del Col·legi

ZORAYA T O U R K I

Advocats Bernàldez-López Masoliver A/e: Bcrnaldez@reiemail.es

L'INFORM@TIU on hné www.qpabcn.es/informgtiiy

Presentació Nexica (consultor homologado) Internet Línies d'accés i dispositius de connexió Com connectar-nos a Internet Utilitats d'Internet Seguretat Quant ens costa connectar-nos a Internet Quin cost pot tenir una web L'entrada és lliure, però cal inscripció prèvia.

Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60 A/e: informacio@apabcn.es

'Jüefimica COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS D6 BARCELONA

-£ -_ Segona quinzetu març 200)

Ficha Tècnica MOTOR Tipo Mecanismo de Vàlvulas Cilindrada (ce) Potencia méxima Par(Nm/rpm) Sistema de allmentaclón

D4D D0HCU6V) 2.982 163/3.400 343/1.600 «3.400 I TDi common-rall

PRESTACIONESL.

de 0 a 100 km/h (seg) Velocldad màxima

12,15 170 km/h

DIMENSIONES Y PESO Longitud (mm) Anchura(mm) Altura (mm) Batalla (mm)

GX3p/5p 4.305/4.745 1.730 1.855/1.860 2.370/2.675

CONSUMO DE COMBUSTIBLE Comblnadod/lOOKm) Capacidad depóslto de combustible

VX/50A. 3p/5p_ 4.330/4.770 1.820 1.870/1.875 2.370/2.675 D4D 9,5 90 litros

SARRIA C o n c e s i o n a r i o

O f i c i a l

T o y o t a

® TOYOTA C a I i d a d

TEAM'S MOTOR C o n c e s i o n a r i o

O f i c i a l

Pg. Bonanova, 96 Tel. 93 280 30 31

Rumbo al Norte de Barcelona.

Rumbo a su nuevo Hyundai. tLLANORD I Molins de Ret I d Salvador Segur, s/n

T o y o t a

• BARCELONA • SANT JUST DESVERN

EIXAMPLE

SANTGERVASI

París, 123.

Via Augusta, 234

Tel. 93 410 38 38

Tel. 93 414 3411

DIAGONAL

SARRIÀ

G. Via Carles III, 72.

Pg. Bonanova, 96

Tel. 93 491 4050

Tel. 93 280 30 31

LES CORTS

SANT JUST DESVERN

Europa, 18

Ctra. Reial, 131

Tel. 93 363 61 00

Tel. 93 473 28 02

Llanord. Su concesionario oficial Hyundai

Segona quinzena mart 2001

23

Mn-rriP

NISSAN MÀXIMA 2.0 QX: Elegante, Sofisticado y con Estilo El nueva Màxima QX ofrece màs de lo que uno se puede esperar en una berlina de su categoria.

Sorprendentes detalles de diseno, refinamiento tecnologico y pensamiento innovador se combinan para crear un automóvil capaz de superar todas las expectativas.

Los motores V6 24 vàlvulas de gasolina, en versiones de 2 y 3 litros, sorprenden por su respuesta ràpida y silenciosa, su reducido tamano y su bajo nivel de consumo.

Un elevado par a bajas y medias revoluciones proporciona toda la potencia cuando uno la necesita.

El nuevo diseno ha permitido crear un mayor espacio interior para ofrecer un confort superior.

Las elegantes líneas de la carrocería contribuyen a potenciar la seguridad y el control de conducción del nuevo Màxima QX

Motor

Cilindrada

Potencia

Par motor

Vel. màxima

Consumo medio

2.0 V6 16 val.

2.000 cc

140 CV

179/4.000 Nm/Min-1

203 Km/h

9,2 1/100 km 4.670.000

P.V.P.

Ctra. Mataró, 10 • Sant Adrià del Besòs

NISSAN AUTOBADALONA

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, rentíng, crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a la compra del vehicle.

Contractació de l'assegurança (prestació realitzada per SICÓ).

I dD (Barcelona)

* I K . üà 'AÜÓ 4 5 4Ü

Carlos III, 82 (Baiona) • Tel. 934914565 Balmes, 262 (Barcelona) • Tel. 934155767 r'i-a. Reial, 127( s . « • Tel. 9337202 "

INFORMACIÓ

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

'i-

COL·LEGI D'APARELLAL I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

JSER>/E1S_

24

NECROLÒGIQUES

VISATS

TELÈFONS SERVEIS Informació gcncnil Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambient Bona de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueting Servei Habitatge

TELÈFON 932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 5G 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 934 14 14 13

A/E informado@apabcn .es visats@apabcn.es secrelaria@a pa ben .es assessories@apabcn.es serma@a pabcn.es treball@apabcn.es formacio@apabcn.es renart@apabcn.es ienan@apabcn.es sit@apabcn.es in fo rm aiiu@>a pabcn.es co mun i cario@apaben .es satu@apabcn.es

DELEGACIONS Osona Bages-Baguedà Vallès Occidental Vallès Oriemal Consell de CoWe^s

TELÈFON 938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48

A/E caatosona@apabcn.es caalbages@apabcn.es ca a tvoc@apabcn .es ca a tvo ri@a paben .es conselt@apabai.es

Coeficient d'actualització d'honoraris

a 13 de febrer

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres company: Robert Solanes i Pagès, esdevinguda el 23 d e setembre, a 5 6 anys.

Proper canvi: 15 de març Mòdul: 49.500 PTA.

J a u m e P i u l a c h s i Verges, esdevinguda el 8 d e febrer d e 2 0 0 1 , a 81 anys

Consulteu els Petits anuncis a:

L'INFORM@TIU on line www.apabcn.es/informatiu TIU@AI

PETITS ANUNCIS Serveis per a taxadors

Serveis per al projecte

Col·laboració professional

Estudiant d'arquitectura tècnica

Envn'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 2 4 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 7 0 0 PTA. Tel: 934 1616 39 Fax: 932 37 49 01

S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació).

Telèfon: 934 87 00 54

S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Aporta experiència de 2 5 anys de treballs en gabinet i direcció.

Telèfons 934 06 96 95 - 630 26 19 73

S'ofereix estudiant d'últims cursos com a ajudant d'aparellador tant per feines de despatx com en obra. Coneixements d'informàtica bàsica. CAD 20-30, Project, 3D Studio, Photoshop. Horari flexible.

Javier Telèfon 629 40 51 94 / 934 05 12 50

Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3 0 , replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Cosía Gabinet Topogràfic Casp. 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges, animació 3 0 , vídeo, interactius, etc.

Telèfon: 934 87 00 54 Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2 0 i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspecth ves, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

Perspectives Venda despatx Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, í Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal-lacions. electricitat, telecomunicacions, clima.

Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22

Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars.

Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel. i fax: 972 32 32 82 A/e: ofícinajmgomez@ctv.es

Perspectives I fotomuntatges

Delineació de projectes

Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya.

Telèfon: 934 59 4617

S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Fotografia i tractament d'imatge. Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura.

Telèfon: 933 095 965

Servei de documents i tràmits Arquitecta tècnica, professional liberal, elabora documents per al projecte: amidaments i pressupostos {TCQ 2 0 0 0 i Arquímedes), estudis i plans de seguretat, llibres de l'edifici i manuals d'ús i manteniment. També tràmits com ara: avís previ, comunicació obertura centre de treball, etc.

Telèfon 666 43 50 41

Es ven despatx de 9 0 m2.Situat a l'Eixample (Rosselló-Diagonal), 4 t p i s .

Recent rehabilitat. Totalment equipat: aire condicionat, xarxa informàtica-telèfons per 9 punts i mobiliari (160 m l . prestatgeries). Preu: 4 5 M Telèfon 932 07 77 00

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Preu: des de 3 0 . 0 0 0 PTA Miguel Àngel 606 50 5197 Oriol 639 8910 63

PETITS ANUNCIS

Perspectives

I

•

Es realitzen perspectives fotorealistes d'arquitectura per ordinador. Interiors, exteriors, plànols comercials i infografies diverses.

Santiago Munoz 649 03 23 96

www.apabcn.es /informatiu

LD-EH.

Segona quir

MFPRAT

ï D E PROJECTES ADMINISTRACIÓ LOCAL

ENGINYERIA DE BARCELONA

per a la direcció d'obres, direcció tècnica dels serveis municipals, cartografia, estadística, arxiu. etc.

per desenvolupar projectes d'edificació industrial i oficines.

x.,25

DF

TÈCNIC Ò ' E S T W U C T Ü R É S

I

C A P D'OBRA

ENGINYERIA DE BARCELONA

\*Jj

CONSTRUCTORA / PROMOTORA DE PUIGCERDÀ

Perfil

per al control i l'organització d'obres. per desenvolupar projectes d'edificació industrial i oficines.

Perfil

Imprescindible experiència mínima de 3 anys en direcció d'obres en el sector públic o privat. Coneixements informàtics de Microsoft Office. Word. Excel, TCQ 2000, Autocad v.14 i Presto. Idioma català.

Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any prorrogable. Periode de prova d ' l mes. Sou aproximat 3.500.000'- PTA brut/anual. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

Perfil Experiència 2 anys. Domini de CYPE. Formigó / Metall.

S'ofereix

S'ofereix

Imprescindible experiència mínima de 5 anys. Edat entre 30 i 50 anys. Coneixements de prog/ames informàtics de Windows. Presto i Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball La Cerdanya.

Jornada oficial. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua del candldat/a.

Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a.

S'ofereix

Enviar c.v. a c / Josep Plà, 163, 3er. 4".

06020 Barcelona.

A/A Srta. Susana Campos

Enviar c.v. a: c / Josep Plà, 1 6 3 , 3er. 4*.

08020 Barcelona.

A / A Srta. Susana Campos

6

Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova de 3 mesos. Sou aproximat 67.000.000'- PTA brut/anual negociable més incentius. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

E!s iats/des adreceu t irriculum at núm. de fax 9 7 2 8

Interessats/des adreceu el vostre c irrículum vftae al fax: 938 4 1 4 1 75.

i

Perfil

Experiència 2 anys. Domini de Word.

Excel, Presto i coordinació d'equips de treball.

CODRDINADDRS D ' Ü B R E S

3

GCO - GESTIÓ I COORDINACIÓ D'OBRES, SL

COORDINADORS

D'OBRES

GCO - GESTIÓ I COORDINACIÓ D'OBRES, SL

Perfil

Perfil

Experiència a peu d'obra de 2-4 anys (principalment en empresa constructora), coneixements de Gestió Econòmica, Planificació, Contractació d'Industrials i Coordinació a peu d'o-

Experiència a peu d'obra de 8-10 anys (principalment en empresa constructora), coneixements de Gestió Econòmica, Planificació. Contractació d'Industrials i capacitat de comandament d'equip de treball tècnic.

S'oferelx Sou negociable segons vàlua (detallar aspiracions econòmiques en C.V.), sou fix més objec-

S'ofereix

Les persones interessades podeu adreçar currículum vftae a l'atenció de la Sra. Marina Cervera al núm. de fax 9 3 4 76 6 9 9 1

Les persones Interessades podeu adreçar currículum vltae a l'atenció de la Sra. Marins Cervera al núm. de fax 9 3 4 76 6 9 9 1

D E PROJECTES I O B R E S

|

1 TÈCNIC/A DE PROJECTES I OBRES

EMPRESA CONSTRUCTORA £N EXPANSIÓ

ESTUDI D'ARQUrTECTURA DE BARCELONA

per a la coordinació de projectes i obres i suport tècnic als Caps d'Obra. Treball a peu d'obra I despatx.

Perfil

per a les tasques pròpies de l'Aparellador/a dins el despatx: des de l'avantprojecte al projecte d'execució, estats d'amida ments, compliment de les normatives, càlcus i direccions d'obres.

Imprescindible experiència aproximada de 2 anys. Edal fins a 55 anys. Coneixements informàtics d'Excel. Word, Windows i valorable Autocad. Idioma català. Imprescindible camei de conduir (l'empresa facilitarà el vehicle). Àrea de treball província de Barcelona.

Perfil Es valorarà experiència en despatx similar.

Coneixements infoimàtlcs de CAD v.14.

Cype, Excel i Arqutmedes. Carnet de conduir i vehicle propi.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral de 2 anys.

Període de prova d ' l mes. Sou aproximat 6.500.0001- PTA brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata.

Els tnieressats/des adreceu el vostre currículum al fax 934 73 90 7 5

Sou negociable segons vàlua (detallar aspiracions econòmiques en C.V.), sou fix més objec-

jj TÈCNIC/A D E PROJECTES I OBRES

CONSTRUCTORA

OE SISTEMES D'ENERGIA SOLAR

DE BARCELONA

TÈRMICS I F0T0VOLTAICS per a responsabilitzar-se de les estructures de suport als sistemes d'energia solar a nivell de disseny i execució.

Perfil Experiència mínima de 2 anys en estructures mecàniques de ferro i acer inoxidable així com en perfileries d'alumini. Edat entre 25 i 40 anys. Idioma anglès a nivell tècnic i òe conversa. Uoc de treball Montcada i Reixac amb disponibilitat per desplaçar-se per Catalunya.

S'ofereix Jornada Oficial. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua del candl-

Els interessats poseu-vos en contacte amb: Sra. Eva Gonzàlez·Nebfeda, telèfon 933 2 5 99 SO

i AJUDANT/A DE CAP DOBRES :

ENGINYERIA I INSTAL·LADORA

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral inicialment temporal. Període de prova de 3 mesos. Sou aproximat 3,5-5.000.000'- PTA brul/anual negociable. Incorporació immediata.

Perfil Convenient experiència en construcció d'obra nova. Coneixements Informàtics.

Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte en pràctiques de 6 mesos. Sou aproximat 2.400.000'PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Els interessats poseu-vos en contacte amb Srta. Marina, telèfon 934 1 5 8 8 73

Els interessats adreceu el vosue currículum per fax al número: 935 65 00 57

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apabcn.es

Segpna quinzena nufc 2001

CONSTRUCCIÓ

I NOVES

TECNÜLDGIES L A POSADA EN OBRA. 2 N CICLE del 1 0 al 3 1 d e m a i g a Barcelona

CÀLCUL PRÀCTIC DE MURS DE CONTENCIÓ del 14 al 2 3 de maig a Manresa El curs té com a objectiu donar als assistents

•

Demostració de programes informàtics

els coneixements pràctics necessaris per a cal-

•

Qsos pràctics

cular, predimensionar, dissenyar i construir murs de contenció de terresrelativamentsen- horari: dilluns i dimecres, de !9 a 21 hores zills. En el curs s'exposarà la teoria de l'em-

durada: 8 hores

penta, es mostraran els diversos tipus de murs

preu matrícula: 2-1.000 pta

de contenció, i el procés del seu disseny i cons-

preu col·legial: 20.000 pta

trucció. Es desenvoluparan casos pràctics i, a

responsable acadèmic losep Ignasi de Llo-

l'hora d'aplicar-hi el càlcul, es farà una sessió

rens

de demoslració d'alguns dels programes informàtics que hi ha a l'abast, per fer-ne els

professors:

càlculs.

losep Ignasi de Uorens. Doctor Arquitecte. Professor de construcció de la UPC

programa

Agustí Ponales. Doctor Arquitecte de l'ETSAB,

•

Teoria de l'empenta

UPC

•

Tipologia de murs de contenció

Amb la participació de les empreses O T E í

•

El procés de disseny i construcció dels

PROCUNO

CODI: E3082

murs

Aquest cicle conié les insial·lacions que s'hi han incorporat a l'edificació amb més força .1 les tradicionals instal·lacions: nous maierials i sisiemes que milloren la qualitai i el confon a l'usuari.

El cicle s'esiructura en sessions monogràfiques i en cadascuna es parlarà d'una instal·lació i les seves associades, i la sessió versarà sobre el vocabulari comú dels trets bàsics de cada instal·lació, la normativa d'aplicació, criteris sobre la iria i acceptació de materials (tradicionals i nous), com revisar un projecte i els criteris de modificació o canvis de qualitat, els criteris de traçat de la instal·lació i els de control de la posada en obra.

Així mateix, com prevenir patologies i quins són els problemes típics durant l'execució i que generen defectes.

programa •

Seguretat, incendis, intrusió dijous, 10 de maig Comunicacions dijous, 17 de maig • Cas i combustibles dijous, 24 de maig

•

•

Calefacció i aire condicionat dijous, 31 de maig

responsable acadèmic Arcaòi de Bobes dates: del 10 al 31 de maig horari: dijous, de 17 a 21 hores durada: 16 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat 25.000 PTA 'també poden inscriure's a cadascuna de les sessions independentment

CODI: E7051 JORNADES TÈCNIQUES A VIC Abril, maig I juny •

Diagnosi, utillatge i metodologies per a l'estudi de patologies

•

Els materials d'argila cuita Dimarts, 19 de juny

en l'edificació • •

Dimarts, 3 d'abril

ponents: Laboratori Lostec

Sòls i vials

honrí: dimarts, de 18 a 21 hores

Dimarts, 24 d'abril

durada: 3 hores cadascuna

Ceotècnia

preu matrícula: 6.000 PTA cadascuna

Dimarts, 8 de maig

preu col·legial: 6.000 FTA cadascuna

REHABILITACIÓ

I MANTENIMENT

ESTRUCTURES DE PARETS DE CÀRREGA EN EDIFICIS EXISTENTS.

Ü 28 I 29 de març a Barcelona A mesura que la construcció d'obra nova s'ha allunyat de la construcció amb parets mestres, també els tècnics ens hem allunyat de la seva comprensió. Així, a les obres de rehabilitació, on quasi sempre el sistema estructural és de parets, no acostumem a aplicar-hi una metodologia racional d'aproximació a les seves problemàtiques.

L'objectiu del curs és proporcionar al tècnic aquells arguments i aquells coneixements que li permetin reforçar, apuntalar i redissenyar les parets de càrrega de la construcció del nostre país (tàpia, paredat, fàbrica de maó). Durant el curs es donaran les pautes d'inspecció d'edificis, s'explicarà la simptomatologia més habitual, es farà una aproximació al seu càlcul i es presentaran les solucions més adients per a cada cas. responsable acadèmic Ramon Graus horari: dia 28 de marc., de 16 a 21 h i dia 29 de marc., de 9 a 14 i de 16 a 2\ h. preu matricula: 33.000 PTA (198,33 €) preu coHcgiat/da: 27.000 PTA (162,27 €) S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pel 50% de l'import de la matrícula.

12:00 h DIMECRES, 28 DE MARÇ 16:00 h Les parets dels nostres edificis Ramon Graus, arquitecte i arquitecte tècnic Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. 13:00 h 17:00 h Disfuncions estructurals de les parets de càrrega. Simplomatología Cèsar Díaz, Dr. Arquitecte. Professor depl. Construccions arquitectòniques I 16:00 h de la UPC. 19:00 h Possibles disfuncions estructurals.

Et cas de l'Eixample de Barcelona Antoni Paricio, Dr. arquitecte i arquitecte tècnic Professor dept. Construccions 18:00 h Arquitectòniques II de la UPC. 20:00 h La problemàtica de les construccions de tàpia Albert Cuchí, Dr. Arquitecte Professor dept. Construccions arquitectòniques I 19:00 h de la UPC. DIJOUS, 29 DE MARÇ 20:00 h 9:00 h Metodologia de diagnosi loan Ramon Rosell, enginyer en Organització d'Empreses i arquitecte tècnic Cap Laboratori de Materials de l'EUPB. 10:30 h Campanyes d'assaigs Joan Ramon Rosell

Avaluació estructural losep Maria Genescà, arquitecte tècnic Professor dept. Construccions arquitectòniques II de la UPC. Un exemple d'aplicació de la metodologia de diagnosi loan Ramon Rosell. losep Maria Genescà Tècniques d'intervenció en sistemes estructurals de parets de carrega Xavier Casanovas, arquitecte tècnic.

Cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. La Casa de los Botines a León.

Diagnosi i intervenció. losep Uuís Gonzàlez Moreno-Navarro, Dr. arquitecte. Prof. dept. Construccions arquitectòniques 1 UPC Intervencions sobre parets de tàpia.

Manuel Salicrú, aparellador.

ESlintolament d'una paret mestra.

Carles Oliver, apareilador-

CODI:

R1201

ACTIVITATS

REHABILITACIÓ

I

MANTENIMENT

DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FAÇANES URBANES (PROGRAMA PROVISIONAL) Barcelona, 9 , 1 0 , l i 112 de maig del 2001 Presentació La façana és l'elemeni consiruciiu més complex i delicat dels edificis. Actua com a aïllant tèrmic i acústic controla la il·luminació natural i la renovació d'aire i dóna estanqueítat a l'espai habitable. Constructivament, la façana, com a element estructural o com a embolcall, protegeix l'estructura i els altres components de l'edifici, n'allarga la vida útil i fa possible crear un ambient interior confortable. Aquest mateix fet la situa fonament exposada i agredida pels agents atmosfèrics i per tota mena d'acdons físiques, químiques i mecàniques que hi incideixen.

DI1OUS, 10 DE MAIG Conèixer la façana i els seus problemes

10:30 11:00

El curs s'adreça al coneixement dels materials 12:30 i tècniques constructives presents a les façanes construïdes en diferents moments històrics i presenta una metodologia de treball que va des de la primera inspecció i la diagnosifinsa la rehabilitació i a la planificació del seu manteniment.

DADES GENERALS Dates: 9, 10, II i 12 de maig del 2001 Horari: 9 de maig, de 15.40 a 20 h.

10 i 11 de maig. de 9 a 14 i de 16 a 20 h.

12 de maig, de 9 a 14 h.

Uoc Sala d'actes del CAAT de Barcelona. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Informació: Servei de Formació, 3 3 planta Tarda 16:00 932.402.373 a/c: formacio@apabcn.es web http://ivww.apabcn.es Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi Tel.: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 17:00 Preu matricula: 72.000 PTA/ 432,73 Euros Preu coHegial/da: 60.000 ITA / 360,61 Euros ]7:30 S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pel 50% de l'import de la matrícula.

DIMECRES, 9 DE MAIG

La façana a la casa urbana. L'exemple de Barcelona

17:00 17:30 18:35

Presentació del curs.

La representació del classicisme.

De 1770 a 1850. iaumRmü Pausa La importància del revestiment.

De 1850 a 1920. MunW Rosselló Un nou paper per al tancament, la tradició i l'avantguarda. De 1920 a 1970. Ramm Crani

Tarda 16:00

9:00

Com a conseqüència dels factors comentats, la façana és l'element constructiu de l'edifici que presenta un pitjor estat de conservació. L'exigència pública del control i manteniment periòdic de les façanes ha fet créixer sensiblement els treballs de conservació. A causa de la diversitat d'elements i complexitat dels treballs, no sempre es realitzen amb la cura que caldria i es requereix un cert grau d'especialització.

15:40 16:00

DIVENDRES, 11 DE MAIG Actuar en la façana

19:00

Metodologia de diagnosi de faça- 9:00 nes. Paolo Tonello - Documentació prèvia.

• La prediagnosi. Inspecció de la façana.

- Aixecament gràfic Mapatge de materials i lesions.

- Determinació de l'estabilitat i valoradó la durabilitaL • Diagnòstic 10:30 Pausa Com i per què s'embruten les faça- 11:00 nes?. El medi atmosfèric com a mecanisme de degradació de les façanes, lium Monjo Caniò - formes i proporcions de la façana.

Com influeix en el seu embrutiment.

- Mecanismes de deposició de la contaminació.

- Factors que influeixen en la deposició 12:30 de la contaminació.

- Factors que influeixen en l'embrutiment, (vent, pluja, temperatura, material de revestiment) Com i per què es deteriora la pedra utilitzada en les façanes urbanes?

Rosa M1 Esben • Per les seva característiques intrínseques.

- Per la incidència dels factors climatològics i ambientals.

- Pel seu lloc d'emplaçament, acabat superficial i disseny arquitectònic de l'edifici on s'ubica.

• Tècniques i assaigs per observar, quantificar i establir les interrelacions entre els aspectes anteriors.

Criteris d'intervenció en les façanes. Paolo Torsíllo - L'edifici i el pas del temps.

- La importància de les tècniques tradicionals.

- El respecte a l'edifici.

17:15 17:45

- Restaurar per poder conservar.

- El paper de les noves tècniques industrialitzades Pausa

Neteja i tractament de façanes. Rosa W Esivn • Intervenció global i tractament d'elements concrets.

• Mètodes de neteja.

- Consolidació, hidrofugació i reproducció d'elements peiris.

- Elecció dels sistemes en funció de la patologia. Metodologia d'intervenció.

Correcció de problemes d'humitat.

Franciscà Onega Andrade - Sistemes contra l'ascensió capilar.

• Barreres impermeables.

• Pous drenanls • Injeccions.

• Eleciroòsmosi.

• Tractament d'humitats exteriors - Tractament d'humitats de condensació.

- Recomanacions per al tractament d'humitats accidentals.

18:30

19:15

Degradació i recuperació dels estucs, loan Casadevall - Tècniques d'estuc. Execució.

• Mecanismes i formes d'alteració.

• Restauració d'estucs i esgrafiats.

Pausa La pedra artificial com a component de les façanes, lordi Cenada - La preparació del motllo - La reproducció de la peça Les funcions de la fusteria i la seva problemàtica. Ramon Cratu - Funció i evolució de la fusteria.

- Problemàtica aplicada. Els ponts tèrmics, el soroll, organismes xilòfags.

- Solucions constructives.

Les pintures com a acabat final.

Tipus i propietats. Àngel Rueda - El diferents tipus de pintura i les seves aplicacions. Pintures orgàniques i pintures minerals.

- La importància del suport i l'aplicació.

- Factors i mecanismes de degradació.

DISSABTE 12 DE MAIG Presentació d'obres concretes d'intervenció en façanes.

La problemàtica dels aplaçats.

Diagnosi, \iian Monjo Canió • Tipus d'aplacats.

- Patologia. Les causes i el procés.

- Diagnosi, reparació i prevenció.

Pausa L'aigua com a agent agressor de les façanes. Fnmcisca Onega Andnide - Comportament hídric dels materials i de l'edifici.

• Tipus d'humitats que poden afectar a la façana.

- Metodologia de diagnosi. Inspecció. prediagnosi, assaigs i diagnosi L'accessibilitat com a clau dels treballs. Enric Casanoi·as -Tipus de bastides.

• Ponts.

- Plataformes lliscants.

- Recomanacions per a escollir el millor sistema.

• Conceptes de càlcul.

- Sistemes d'escalada.

CODI:

R1181

23

Segona quinzena marc 2001

ACTIVITATS i-Mn

ORGANITZACIÓ I GESTIG £ [ i

GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI Cicle de sessions En aquesi cicle es mosirarà, a través d'unes xerrades i laules de debat, com el project managemem i la gestió en construcció es planleja. cada cop mes, com una sortida professional amb perspectives de futur. Professionals d'aquest àmbit donaran a conèixer les funcions de geslió, diversos models d'organització de la geslió i la situació de! mercat.

GESTIÓ DE LA CONTRACTACIÓ DE SUBMINISTRES PER A INSTAL-LACIONS EN LA PROMOCIÓ D'EDIFICIS del 1 0 at 3 1 de maig a Barcelona

DATIS A GRANOLLERS

dimarts, 15 de maig : • La íígura del Project Manager. Funcions i perfil professional. Carles Puiggròs. Project manager. horari: de 19 a 21 hores. durada: 2 hores cadascuna.

L'enirada es lliure però cal reservar plaça.

DATES A BARCELONA

divendres, 27 d'abril: • El mercat immobilari: la transformació del Poble Nou. La zona 22@.

Ramon Garcia. Gerent Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona

CODI: G 7 0 0 1

Per poder començar les obres i, també, una Aquest és un del cursos que organitzem convegada acabades, per a la posada en funcionajuntament amb la Fundació Politècnica de ment de l'edifici i les seves instal·lacions, cal Catalunya. Comptarà amb dos crèdits per a!s contractar amb les diverses companyies de alumnes del màster en project manager. serveis els subministres per a instal·lacions (aigua, electricitat, gas, telèfons, etc). El proresponsable acadèmic: Carles Puiggròs motor ha de fer la gestió de la comractació i, dates: del 10 al 31 de maig cada cop més, ho demana al tècnic a qui ha horari: dimans i dijous, de 18 a 21 hores encarregat la gestió de les obres. durada: 21 hores Els objectius d'aquest curs són donar a conèipreu matrícitla:44.00Ü PTA xer quins són els requeriments que habitualpreu col·legiat: 37.000 PTA ment demanen les companyies, com gestionar la contractació, quina és la casuística més habitual i quines són les estratègies per fer aquesta tasca de forma efectiva.

CODI: G 1 0 8 1

GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT. Curs de Postgrau. Del 2 0 d'abril al 3 0 de juny a Barcelona Els models de geslió d'una obra es diversifiquen cada cop més, coexisteixen models tradicionals amb altres de més complexos on la gestió del procés de construir és la clau per aconseguir els objectius de qualitat, temps i cost previst. El gestor de l'obra o comractor manager esdevé una funció professional clau en l'organigrama del procés immobiliari.

Aquesta funció professional la podem trobar en representació de la propietat o promotora (de vegades anomenat coordinador d'obres) i, també amb característiques molt similars, en la constructora fent la tradicional funció de cap d'obra.

E! coniractor manager com a responsable de la producció de l'obra l'haurà d'organitzar partint d'un projecte executat i d'un pressupost objectiu fet. Contractarà i coordinarà als diversos industrials que intervenen i conduirà els equips. Procurarà complir el termini previst de lliurament de l'obra i el pressupost objectiu amb les qualitats previstes.

El curs està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectiu adquirir aquestes competències, necessàries per a assolir la funció, d'acord amb el requeriments de la demanda del sector i les empreses.

Programa • INTRODUCCIÓ El sector. Models de gestió del procés. Models de gestió de l'obra. El CM i el Cap d'obra.

•

•

INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS PLANTEIAMENT DE L'OPERACIÓ, OBJECTIUS Objectius del Client/Promotor. Anàlisi del projecte. Auditoria externa i auditoria pròpia. Revisió d'amidaments. Adequació al sistema de contractació.

I PLANTEJAMENT DE L'OPERACIO. ESTRATÈGIA DE CONTRACTACIÓ.

Contractació global. Divisió en lots.

I PLANIFICACIÓ DE L'OPERACIÓ Planificació general. Planning d'execució.

Rases per la coordinació. Seguiment del planning. Accions correctores.

ció dels contractistes. Circuits d'informació.

Reunions. Actes. Informes.

I TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ

I EL SERVEI DEL CONTRACTOR MANAGER Característiques del servei. Organilzació del servei. Oferta de serveis. Contractació.

I SEGURETAT 1 SALUT A PEU D'OBRA

I DESENVOLUPAMENT D'UN CAS

I ANÀLISI DE RISCOS DE L'OPERACIÓ Accions preventives.

I IMPLANTACIÓ D'OBRA I ORGANiTZACIÓ LOGÍSTICA

I DIRECCIÓ DE REUNIONS •

I PLANIFICACIÓ 1 CONTROL DE COSTOS La perspectiva del Contractor Manager.

Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions correctores. Informes

I QUALÍTAT Objectius. Pla de control. Control de recepció.

Control d'execució. Seguiment del pla.

Accions correctores.

I PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del Cap d'obra. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions corredores, informes.

I RECEPCIÓ I LIQUIDACIÓ Recepció i liquidació de contractes.

I CONTRACTACIÓ Elements bàsics del contracte. Tipologia de contractes. Gestió de contractació. Coordina-

I TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Resolució de casos i simulació de conflictes

responsable acadèmic Carles Puiggròs horari: divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de D.30 a 14 h durada: 80 hores preu matricula: 200.000 PTA preu col·legiat 160.000 PTA Organitzat conjuntament amb

I LLIURAMENT DE L'OBRA I POSTVENDA

CODI: G 5 0 7 1

ACTIVITATS

Segona quir

,2001 2 9

QUALITAT L'APLICACtÓ DE LA I S O PELS CAPS D'OBRA A L'EMPRESA CONSTRUCTORA CERTIRCADA del 9 al 3 1 de maig a Barcelona El curs va adreçat als tècnics que exerceixen o

permeti contemplar, d'una banda, les organitza-

•

La gestió de la qualitat a l'obra

professors:

volen exercir com a Caps d'obra o Ajudants

dons diverses de l'empresa al voltant del Cap

•

L'aplicació de la qualitat a l'obra

Xavier Baró. Enginyer de camins. Responsable

d'obra en empresa constructora general que té

d'Obra i, de l'altra, les possibles eines o models

•

La relació amb els altres agents que interve-

qualitat empreses a l'Itec

implantat un sistema de gestió de la qualitat

per aplicar-hi la qualital derivades del sistema de

de conformitat a la Norma ISO 9002.

gestió de la qualitat particular de cada empresa. El

El curs s'estructura de manera que contempli

curs s'impartirà buscant la molivadó i la partici-

tots els requisits que li exigeix l'acompliment

pació activa dels assistents amb l'aportadó d'opi-

de la Norma ISO 9002 en l'exeràd de les

nions i d'idees, i amb la realització d'exemples

seves fundons amb l'aprofundiment progres-

sobre els models exposats al curs.

siu en cadascun d'ells partint d'una primera

• •

nen a l'obra

Ferran Pérez. Enginyer industrial. Servei de la

Factors d'èxit per a la gestió de la qualitat a

Qualitat de l'ITEC

l'empresa constructora

Carles Oliver. Aparellador

La qualitat estratègica del canvi

Jordi Tragan. Arquitecte. Director tècnic de Constructora d'Aro

responsable acadèmic Xavier Baró

Pere López. Enginyer industrial. Director PLM

dates: del 9 al 31 de maig

Projectes i Serveis

introducció de nocions bàsiques de qualitat i

programa

horari: dimecres, de 16 a 20.30 hores

Amb la coHaboradó de:

de sistema i una visió global de la seva aplica-

•

La qualitat a la construedó

durada: 16 hores

1TEC

dó.

•

L'ISO a l'empresa constructora

preu matricula: 50.000 PTA

La lemàtica s'exposarà de forma flexible que

•

El sistema de gestió de la qualitat

preu col·legiat: 42.000 PTA

CODI:

Q1061

SEGURETAT LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES CEcle d e s e s s i o n s

SEGURETAT EN TREBALLS DE DESCONSTRUCC1Ó EN PRESÈNCIA D'AMIANT 1 PLOM Dates: Dilluns, 2 d'abril del 2001 a Barcelona Encara queden força construccions amb presència de l'amiant i el plom, que avui són materials d'ús prohibit en la construcció.

Aquests materials representen un all risc per a la salut de les persones, tant per als treballadors en la fase d'execució com per als usuaris de l'edifici. En aquesta sessió es mostrarà com assegurar ia seguretat en el procés de desconsimcció i en el tractament dels residus subsegüents.

Professor Ana Emilia Escudero i Alfons Güell.

CRUES I APARELLS ELEVADORS Dates: dimecres, 4 d'abril a CranollersDes del punt de vista de ia seguretat, se seguirà el procés de muntatge i desmuntatge d'una grua.

S'analitzarà el seu posicionameni idoni per qüestions de servei i de seguretat. Es mostraran

el manteniment i les instruccions de seguretat per

teccions col·lectives, el seu muntatge i l'ús

les mesures de prevenció que ca! seguir en el

al seu ús.

correcte. Es divideix en dues parts, a la primera

EN SEGURETAT DELS TREBALLADORS

LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ

funcionament de la grua i el moviment de

Professor Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèc-

hi haurà l'exposició de la normativa vigent, les

A LES OBRES

càrregues. Així mateix es parlarà d'altres apa-

tric Tècnic superior en prevendó de riscos

formes de col·locació, ancoratge i manteniment

Dates: Dilluns, 2 de juliol a Barcelona

rells elevadors. Aquesta sessió es planteja de

laborals

de les xarxes i baranes. La segona part anirà a

manera que es combini la demostració pràctica i la teòrica.

Professor Emili Domènech. Enginyer Tècnic Mecànic Cap de maquinària d'ACS a Catalunya.

mals dels riscos que componen diversos pro-

col·locació d'elements de protecció col·lectiva

cessos de treball i han d'estar formats per tre-

que ens parlarà de la realitat a les obres, i ens

ballar segurs. En aquesta sessió es mostrarà

Dates: Dilluns, 7 de maig a Barcelona

presentarà diversos casos i solucions.

com utilitzar el mètodes pedagògics i com

Aquesta mena de treball i les tècniques que s'uti-

Professor Franrisco Mayoral. Ingea

desenvolupar habilitats per a la comunicadó, fadlitant eines útils per als professionals no

SEGURETAT A LES INSTAL·LACIONS

litzen tenen una espedficilat moll gran, on la

D'ELECTRJCITAT DURANT LES OBRES

seguretat es troba totalment integrada en la forma

Dates:

de treballar. Per tal de conèixer les dificultats

SEGURETAT EN ELS ENDERROCS Dates: Dilluns, 11 de juny a Barcelona

Les instal·lacions elèctriques provisionals de les

habituals i els mètodes operatius a utilitzar, es

Es parlarà de la seguretat bàsica que a l aplicar en

obres constitueixen un element fonamental a

presentaran casos reals en que intervindran els

els treballs habituals d'enderroc, de tota la seva

l'hora de realilzar-les. La seguretat d'aquestes

tècnics de diverses empreses espedalitzades.

problemàtica i de les mesures de prevendó que

instal·lacions constitueix un dels punts sovint

Professor Vertisub

l'experiència ha demostrat que són efectives i d'a-

Dimecres, 3 maig a Granollers

Els treballadors de les obres han d'estar infor-

càrrec d'una empresa especialitzada en la

LA SEGURETAT EN TREBALLS ESPECIALS EN ALÇADA

més oblidats.

habituats a fer de professors o comunicadors.

Professor )aume Llacuna. Doctor en Filosofia i Lletres, expert en formadó i comunicadó

Responsable acadèmic Ezequiel Bellet Dates: fins el juliol

plicadó real.

Horari: un dilluns al mes de 17 a 21 hores

Professor Joaquim Sanchez. Arquitecte tècnic

Durada: 4 hores cada sessió

provisionals, els quadres generals i els quadres

XARXES I BARANES DE SEGURETAT A LES OBRES

Tècnic en prevendó de riscos. Enderrocs Ben-

Preu matricula: 6.000 PTA per sessió

de plantes, les esteses de cables, les connexions

Dates:

jumea

Preu col·legiat: 5.000 PTA per sessió

i les preses de terra. Analitzarem els elements

La sessió vol donar una visió real del que cal fer

que componen els quadres, la seva sensibilitat.

en la utilització i la instal·lació d'aquestes pro-

Volem veure com han de ser les escomeses

Dimecres, 30 de maig a Cranolleis

CODI:

S7011

ACTIVITAX;

Segoiu quinzrtu març 2001

LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT. FUNCIONS BÀSIQUES

14 de maig a Barcelona

J GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE I D'EXECUCIÓ D'OBRES, CASOS PRÀCTICS

I del 2 al 30 de maig a Barcelona Amb aquesta sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat, les actuacions que comporta l'aplicació del Reial decret 1627/1997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi de seguretat, un pla de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes d'actuació i consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres.

preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legial: 2.000 PTA professors: (osep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Cap de l'Assessoria Jurídica i Professional del CAATB M. Àngels Sànchez. Arquilecta Tècnica. Coordinadora de seguretat

Va adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en les quals només cal l'Estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució.

Programa • Introducció als temes legislatius. Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució.

• L'estudi i el pla de seguretat i salut. responsable acadèmic Ezequiel Bellet dates: 14 de maig horari: dilluns, de 16.30 a 21 hores durada: 4 hores

ACTIVITATS

CODI: S10210

Aquest curs es basa en quatre casos pràctics de projectes reals que es revisen de forma exhaustiva durant el curs. La simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a diferents models d'organització que trobem a les obres: contractista únic amb subcontractes, diversos contractistes, subcontractístes i autònoms, etc. Per així, veure les diferències que es poden produir en funció del cas.

El contingut del curs es distribueix en tres parts que s'apliquen en cada un dels casos pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer el coordinador. En cadascun dels casos pràctics a desenvolupar s'aplicaran els mètodes a seguir durant tol el procés. És recomanable haver assistit al curs bàsic de seguretat i salut a la construcció del CAATB (45 hores), o bé tenir coneixements i/o experiència equivalents. programa • Contractació del coordinador • Anàlisi dels Estudis i els Plans de seguretat

• • • • • •

i salut Aprovació del Pla Visites d'inspecció i control Planificació de la prevenció Informes Final d'obra Casos pràctics: edifici de 64 habitatges, habitatges unifamiliars, rehabilitació integral d'un edifici, urbanització d'un polígon industrial.

responsable acadèmic Ezequiel Bellel dates: del 2 al 30 maig horari: dimecres, de 17 a 21 hores durada: 20 hores preu matrícula: 42.000 PTA preu col·legiat 35.000 PTA professors: Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'Àrea de formació en Seguretat del CAATB M. Àngels Sànchez. Arquitecta Tècnica. Coordinadora de seguretat

CODI: S1093

PERICIALS

CERTIFICATS D'HABITABIUTAT 8 de maig a Barcelona Una de les tasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar l'habitabilitat d'un habitatge usat.

CURS DE POSTGRAU EN PERÍCIA FORENSE De maig al juliol a Barcelona professors: Pere Casademont. Arquitecte tècnic Cap del Servei Habitatge del CAATB

Amb aquest document, els arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat, per això s'ha pensat en una sessió d'iniciació en aquesta pràctica professional.

L'objectiu és aprofundir el coneixement de la legislació sobre l'habitabilitat, i facilitar eines i pautes per a la redacció de la certificació. responsable acadèmic l"ere Casademont dates: 8 de maig horari: dimarts, de IS a 21 hores durada: 3 hores preu matrícula: 6.000 PTA preu col·legiat: 4.000 PTA

CODI: P1019

Dins l'àmbit professional, les persones que dominen els fonaments tècnics d'una professió i que en coneixen les implicacions jurídiques s'anomenen perits.

La formació pericial és cada vegada més necessària en les relacions econòmiques, jurídiques i tècniques, en una societat que demana criteris en l'aplicació lògica de les tècniques i un coneixement profund de les qüestions que comporten valoració econòmica.

El perit forense, com a expert, ha de ser un bon interlocutor amb els agenls que intervenen en un procés judicial. Cal que tingui, a més d'uns coneixements tècnics profunds, uns coneixements bàsics de tipus jurídic i habilitats per a la comunicació.

En aquest curs de postgrau es pretén donar els coneixements teòrics i pràctics suficients per a l'exercici professional d'aquesla especialitat Aquest curs s'organitza a la Fundació Politèc-

nica de Catalunya en conveni amb el nostre Col·legi a efectes de l'habilitació professional corresponent i és un dels postgraus, dins el Màster en Valoració de Béns i Taxació de Danys, que organitza la KI'C. Compta amb 8 crèdits per al Màster. responsable acadèmic Ro. lavier Llovera dates: maig - juliol (aula de la FPC a l'Illa Diagonal) horari: divendres de 16 a 21 hores i dissabtes de 9 a 14 hores durada: 82 hores preu matrícula: 110.000 PTA preu col·legiat: 110.000 PTA Organitzat conjuntament amb

CODI: P1121

ACTIVITATSL

NDVES

NDRMATIVES

Scgotu quinzena nurç 2001 1,31

HABILITATS

DIRECTIVES

SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS A L'HABITATGE

CONDUCCIÓ EFICAÇ D'EQUIPS DE TREBALL

2 4 d'abril a Barcelona, 1 1 5 de maig a Vic

del 15 al 24 de maig a Barcelona

Davant de l'imminent augment dels serveis

Aconseguir que un grup de persones es conver-

horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 hores

de telecomunicacions a l'habitatge, es fa

teixi en un equip de treball d'alt rendiment no

durada: 12 hores

necessari conèixer l'evolució de Ics xarxes de

és una tasca gens fàcil. Cal desenvolupar unes

preu matrícula: 25.200 PTA

telecomunicacions, lant Ics terrestres com les

competències personals que ajudin a generar les

preu col·legiat: 21000 PTA

aèries, i com aquest món incideix directa-

sinergies adequades a l'equip i saber solucionar

professors: M. Antònia Carmona. Llicenciada

ment en la nostra feina. Hem de saber, tam-

els conflictes que bloquegen el desenvolupa-

en psicologia, pedagogia i dret

bé, quins requisits tècnics cal preveure en els

ment del treball. El cap de l'equip ha d'adquirir

projectes per tal que compleixin amb la nova

seguretat per desenwlupar el paper de líder i

normaiiva d'infraestructures comunes de

conduir l'equip cap als objectius.

telecomunicacions i com els incorporem en

En aquest curs es treballarà la conducció i

els edificis ja construïts, ja que això pot com-

supervisió d'equips, les tècniques per a la

portar la instal·lació agressiva de cables, cai-

millora del rendiment i la solució de conflictes

xes, etc.

j l'entorn professional. També s'estudiaran els estils de direcció i les tècniques de comunicació, delegació i motivació d'equips.

responsable acadèmic Jesús Femàndez. horari: dimarts, de 17 a 21 h durada: 4 hores preu matrícula: 10.000 PTA

24 d'abril a Barcelona CODI: N 1 0 4 1

responsable acadèmic Ascensión Calvez

CODI: C 1 0 4 1

dates: del 15 al 24 de maig

preu col·legiat 8.000 PIA

15 de maig a Vic CODI: N1042

INFDRMACICÏ* "*m '

m

INSCRIPCIONS Telèfon d'Inscripcions 932 40 20 60 Telèfon d'Informació 932 40 23 73 Fax 932 40 20 61

GESTIÓ DEL TEMPS 3 i 5 d'abril a Barcelona L'arquitecte tècnic o l'aparellador, per les seves

•

característiques professionals, ocupen llocs de

•

responsabilitat que requereixen un alt nivell

•

d'organització i gestió del treball propi. La diversitat de treballs que desenvolupa l'obliga a opli-

La matriu de l'administració del temps El full de treball setmanal Identificar el problemes en la gestió del temps laboral

•

Millorar l'efectivitat personal

mitzar el seu temps de dedicació a les activitats, per donar a l'abast i complir amb eficàcia amb

responsable acadèmic Ascensión Càlvez

els seus compromisos i les seves responsabilitats.

horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h

En aquest curs l'alumne aprendrà a distingir

durada: 6 hores

entre l'urgent i l'imponam, aprendrà a organit-

preu matrícula: 16.000 PTA

zar l'agenda i a ser reflexiu per dedicar el que

preu col·legiat 11.000 PTA

pertoca a cada tasca a fi de rendibiliizar el temps.

professor loan Plans. Llicenciat en psicologia.

Professor d'ESADE. Sod-director de DIRECTA

programa

http://wwftjapabcn.es • a/e: formacio@apabcn.es

CURSOS

•

L'administració del temps

D'INFORMÀTICA

AULA D'INFORMÀTICA DE BARCELONA (NOVA PROGRAMACIÓ EN EL PROPER INFORMATIU)

CODI: C1017

\w

ACTIVITATS

Sqyma quinzena nuïn 200'

1 0 ANYS DE LA DELEGACIÓ

ACTES LÚDICS

DEL VALLÈS OCCIDENTAL

•

Viatge a València, per visitar La Ciutat de las Arts i les Ciències.

Per celebrar el desè aniversari, els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans han començat a preparar un seguit d'actes que se celebraran al llarg del 2001 alguns dels quals es presenten a continuació: DIVENDRES 30 de març a les 7 del vespre. Sala de plens de l'Ajuntament de Terrassa.

INAUGURACIÓ • Inauguració de l'aniversari a la sala de plens de l'ajuntament de Terrassa amb una conferència sobre 'Qualitat de vida'.

M Exposició sobre Control de qualitat a la sala d'exposicions de la Delegació.

• Exposició retrospectiva dels 10 anys de la Delegació del Vallès Occidental.

ACTES CULTURALS • Exposició col·lectiva d'arquitectes tècnics, en diferents disciplines artístiques. Inauguració divendres 14 de setembre.

• Conferència-coHoqui sobre la LOE. Dijous 21 de juny.

• Cursos i sessions relacionats amb l'exposició sobre el Control de qualitat.

•

• •

Sortida per assistirà un concert ala Nova lazz Cava esponsorítzat per la Delegació, dissabte 9 de juny.

Excursió i sopar a La Mola. Divendres 28 de setembre.

Visita guiada a les esglésies de Sant Pere de Terrassa amb concert de música clàssica.

Divendres 16 de novembre.

ACnVTTATS ESPORTIVES • Sortida amb bicicleta fent la ruta de GironaQuart. Diumenge 6 de maig.

• Campionat de futbol intercomarcal, al camp del Terrassa. Dissabte 19 de maig.

• Excursió d'un cap de setmana en 4x4. Dissabte 2 i diumenge 3 de juny.

• Sortida a Barcelona, per veure un partit del primer equip del F.C Barcelona Algunes dates poden patir modificacions

Quant dura un producte? Quin és el seu temps de caducitat, tant pel que fa al seu d físic com a l'estètic? No parem d'actualitzar i de substituir, però quant dura el procés de transformació que fa que un producte nou i lluent esdevingui escombraria tecnològica?

El tema central de la Primavera del disseny 2001 es situa en l'eix de dos mirades simultànies: la visió del futur pròxim, anticipant imatges del disseny que ve, i la influència de la memòria, rebobinant el temps vers anteriors experiències culturlas individuals o col·lectives.

INSTAL·LACIONS

DOMÈSTIQUES.

DIDO-DISSENY DOMÈSTIC

nscripció lliure. Cal confirmar assistència.

Telèfon 932 40 20 60

Del 27 de març al 27 d'abril Exposició D I D O . Disseny Domèstic Dins de les activitats programades a la Primave-

Sala d'exposicions del Col·legi

ra del Disseny 2001, aquesta exposició analitza

c/ Bon Pastor, 5

el pas del temps en l'ús i la funcionalitat dels

38021 Barcelona

materials i elements dissenyats en quatre àmbits de la casa: la cuina, el bany, les instal·lacions i

Del 27 de març al 27 d'abril 2001

les zones d'estar. L'exposició destacarà l'aporta-

De dilluns a divendres, de 9.30 a 20 hores

ció de les noves tecnologies. Està prevista la

intrada lliure

organització d'un cicle de conferències durant els dies de l'exposició.

!ximissariat osep Carganté. Arquitecte tècnic i interiorista

Presentacions tècniques Sala d'actes. Primera planta. De 19 a 21 hores

Col·laboració

darc Tmioré, Valeri Consultors, Mercè Ramos informació: Delegació del Vallès Occidental.

Telèfon: 937 80 11 10

Dimarts, 3 d'abril SOLER Sistemes de seguridad ROCA Radiadores

Drganitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apabcn.es

Dimarts, 10 d'abril FERROLI S1M0N SOLER 1 PALAU Dimarts, 17 d'abril TARKETT SOMMER-L1NOSOM

p r i m a v e r a del disseny 2 0 0 1 VI internationol desígn festival

borcslono

KNAUFF LEVEL BOX

GRATIS: D U E S DÈCADES del 1 0 de maig al 1 de Juny Exposició del poeta visual Xavier Canals emmarcada dins de les activitats de la Primavera del Disseny 2001, concebuda i realitzada com un poema visual de 7,5 x 8 m. d'ample que s'estén al terra de la Sala d'exposicions del Col·legi.

La seva forma i contingut consisteix en l'ordenació en columnes cromàtiques, amb constant variació de mida i/o tipografia de totes les paraules "gratis* que han arribat impreses al

DELEGACIÓ

D'OSONA

ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA •

Del 23 de març al 16 d'abril: exposició sobre • Dia 8 de maig: lomada tècnica: Geoiècnia. pintura religiosa (tipus retaule) de l'artista De 18 a 21 hores. Uoc Sala d'actes.

Rovira Bassas.

• Dia 19 de juny: lomada tècnica: Els mieriah • Dia 3 d'abril [ornada tècnica: Diagnosi, Wiflald'arca cuita. De 18 a 21 hores. Uoc Sala & i maoddoges pera l'estudi de patologies en l'e-d'actes dificada-. De 18 a 21 hores. Uoc Sala d'actes • Dia 24 d'abril: lomada tècnica: Sols i lials. Delegació d'Osona De 18 a 21 hores. Lloc Sala d'actes PI, Major, 6. Vic-Tel: 938 85 26 11

Jillí

domicili de Xavier Canals durant els darrers vint anys.

Sala d'exposicions del Col·legi.

Bon Pastor, 5. Barcelona De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores.

Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apabcn.es

ACTIVITATS

VIATGES

EI Col·legi organitza un viatge a Londres per visitar les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques que s'hi ha dut a terme a la ciutat del Tàmesi.

Dissúbte2 •

Matí: Tate Modern i itinerari panoràmic pel barrí de Southwark

•

Tarda lliure. Allotjament.

Diumenge 3 •

De I'l al 4 de juny •

Sortida en vol regular destinació Londres. Trasllat a l'hotel i allotjament.

•

Tarda: itinerari Millennium Projecti {en autocar)

•

• • •

yeria i consideració de la llum natural: WESTMINSTER, per Michael Hopkins and Panners SOLTIHPARK, per MacCormac lamieson l'ridiard BERMONDSEY, per lan Ritchie Architects CANADÀ WÀTER, per Eva Jirícna CANARY WHARF, per foster and Patners

•

Tarda lliure. Allotjament

-

•

-

Visita a les prindpals estacions, autèntiques exaltacions de qualitat en la engin-

Divendres I

-

Matí: itinerari arquitectònic per la Jubilee Line.

PROGRAMA

• •

33

I VISITES TÈCNIQUES

VIATGE A LONDRES

-

Segona quinzena man; 2001

1MAX, per Avery Associats LONDON EYE, per Barfield Marts, la noria d'obseivadó més gran del món 0X0TOWER.per Lifschutz Davison MiLLENNIUM BRIDGE, per Foster and Partners THE CLOBE, per Theo Crosby, una rèplica del teatre original de Shakespeare MILLENNIUM DOME, per Richard Rogers Pannership MILLENNIUM VILLACE, per Ralph Erskine Allotjament.

-

CIÈNCIA -La Welcome Wing-, de MacCormac lamieson Prichard.

Preu per persona: Habitació doble 125.000 PTA Suplement habitació individual: 25.000 PIA

Dilluns 4 •

Inclou: - Vols regulars Bcn/Londres/Bcn, classe turista - Trasllats aeroport/hotel Visita d'un projecte en construcció, com el - 3 nits en hotel 4', amb esmorzar inclòs.

GREATER LONDON ASSEMBLY HQ, de • Autocar per les visites panoràmiques dels dies 1 i 4 Foster and Fariners o itinerari tècnic per la nova part ampliada del MUSEU DE LA • Visites guiades per un arquitecte professional, amb un profund coneixement de tols els llocs Matí: visita a projectes en construcció o (a

escollir) al Museu de la ciència (en autocar).

•

Internet i les noves comunicacions Dimecres, 4 d'abril a les 7 del vespre Sala d'actes delCol·legi

Presentació Nexica (consultor homologado) Internet Línies d'accés í dispositius de connexió Com connectar-nos a Internet Utilitats d'Internet Seguretat Quant ens costa connectar-nos a Internet Quin cost pot tenir una web L'entrada és lliure, però cal inscripció prèvia.

Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60 A/e: informacio@apabcn.es

a visitar, amb traductor.

- Entrada a la Tale Modem - Guia acompanyant des de Barcelona - Assegurança d'assistència en viatge - Taxes d'aeroport - Bossa de viatge i dossier informatiu No inclou: - Despeses personals com begudes, propines i trucades telefòniques - Qualsevol altre servei no especificat con inclòs Informació i inscripcions: Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60.

A/e: informado@apabcn.es

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS La Junta de Covem del Col·legi va 5. Elecció d'entre els assistents a l'Asprendre l'acord de convocar Assemsemblea General, dels col·legiats que blea General ordinària de col·legiats constituiran la Comissió Econòmica segons estableixen els Estatuts del per a l'exercici 2001.

Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la 6. Aprovació de la proposta de la Junta sala d'actes del Col·legi, el dimecres 18 de Govern de procedir a la venda de d'abril, a les 18.30 hores, en primera l'immoble propietat del Col·legi, ubiconvocatòria, i en segona convocatòcat a Barcelona, al carrer París, númeria, el mateix dia, a les 19 hores. Ha ro 71 i autoritzar al president del estat aprovat per la junta de Govern, Col·legi per a que realitzi totes les gesamb caràcter provisional, el següent tions i tràmits destinats a la seva materialització.

ORDRE DEL DIA 7. Tom obert de paraules.

1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea Ceneral anterior.

Els col·legiats poden presentar pro2. Informe del president 3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 2000, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2000 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea General.

4. Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la [unta de Covern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 2000.

postes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea Ceneral, fins al 4 d'abril.

Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim.

La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

El president

34

Segona quinzena març 3001

ACTIVITATS

ACTIVÍTATS DE FORA HABITACLIA MARESME II BIENNAL DEL PAISATGE

III CONCURS DE FOTOGRAFIA "L'ARQUITECTURA A CASTELLÀ-

L'objectiu de Ea II Biennal és continuar el debat sobre projectes i recerques recents més significatius, a nivell europeu, sobre ternes de paisatge.

Aquesta es desenvoluparà mitjançant diverses exposicions, conferències, presentacions i taules rodones que es concentraran en tres dies al voltant d'un simposi. Posteriorment, es publicarà un catàleg dels projectes exposats, que servirà de base per l'elecció del II Premi Europeu de Paisatge 'Rosa Barba'. organitza: COAC, DUOT, UPC ETSAB i ETSAV dates: del 19 al 21 d'abril

LA MANXA" Concurs destinat a tots aquells col·legiats interessats en la fotografia. Podeu obtenir les bases del concurs a laredaccióde l'Informatiu, organitza: La Vocalia de Cultura del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Ciutat Reial, dates: ef termini de presentació és el dia 30 d'abril a les 14 hores. lloc a la seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Ciutat Reial

informació: COAC Plaça Nova, 5 Tel. 933 06 78 06 • Fax 934 12 67 95 A/e biennal@coac.net http: www.coac.net/landscape

És el primer certamen firal del sector immobiliari i serveis vinculats del Maresme. Vol ser el referent del mercat immobiliari del Maresme i pretén la concentradó d'oferta i de demanda fadlitant la comunicació entre el futur comprador i el venedor. organitza: Institut Mcpal. de promodó econòmica de Mataró dates: del 10 al 13 de maig lloc Mataró informadó: Rda. O'donnelL 94 (Edifici Esmandies) de Mataró Tel. 937 58 21 31 • Fax 937 58 21 36 A/e: impem@ajmataro.es

Ofidnes del Col·legi c/ General Aguilera, 11 Entreplanta Tel.: 926 22 19 99 / 926 22 22 49 Fax: 926 27 41 28 • A/e: info@coaalcr.es

QUALITAT DELS LABORATORIS DE

CONSTRUMAT'2001

CONSTRUCCIÓ I FOC A LA NOVA

informació: AFm-ClTES C/Juan Àrvarez de Mendizabal, 53 Tel. 915 59 03 40 Fax 915 41 57 61 A/e: formadon.dtes@afiti.com http: www.aflti.com

MERIA DEL TREBALL I SALUT

Després de 5 anys, COVE s'ha convertit en un punt de trobada per a conèixer tots els serveis que predsen les comunitats de veïns.

Aquí es troba informadó de les diferents normatives que regeixen per a la seguretat i benestar dels propietaris de les mateixes, organitza: Fundadó Actiubre dates: del 10 al 13 de maig lloc Pavelló XI del Rednte Firal de la Casa de Campo-Ajuntament de Madrid

TÈCNIQUES DE LA CALÇ A ÀVILA Dins el programa general de cursos de la Fundació Cultural Santa Teresa seguim atorgant especial importància als temes relacionals amb l'arquitectura i la construcció i en aquesta línia s'organitza aquest nou curs de caràcter pràctic dedicat al suggerent món de la calç. organitza: Fundació Cultural Santa Teresa dates: 27,28 i 23 d'abril lloc Àvila

informació: Fundació Cultural Santa Teresa c/Los Canteres s/n d'Àvila Telf.920 20 62 01/920 20 62 07/920 20 62 12/920 20 62 13 Fax 920 20 62 15 A/e: Fundadón@ctv.es http: wwwüindadoncstcom

ARTEXPO Oorganitzat per Fira de Barcelona en col·laboradó amb el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. organitza: Fira d'Art de Barcelona dates: del 14 al 18 de juny del 2001 lloc Palau num.2 del rednte firal de Montjuïc-1 informadó: Fira de Barcelona, Av.Reina M.Cristina, s/n Tel.932 33 21 65 • Fax 932 33 21 77 A/K fira@ firabcn.es • http: www.firabcn.es

V SALÓ DE LA CONSTRUCCIÓ A CANÀRIES El sector de la constmedó viu una explosió d'aerivital tant en el sector públic com en el privat, estant en permanent moviment També a les Canàries, organitza: Fira Internacional de Canàries dates: del 4 al 8 d'abril lloc Canàries

informadó: Institudó Firal de Canàries (INFECAR) Avda. de la Fira, I Les Palmes de Gran Canària Fax 928 41 17 10 A/c fic@infecar.es - http: www.infecar.es

Informadó: Fax: 943 81 0471

LABORAL

La gran fira internacional que cada dos anys aplega a Barcelona els professionals del món de la constmedó.

L'associació per el foment de la Investigació i la organitza: Fira de Barcelona dates: del 23 al 28 d'abril Tecnologia de la Seguretat contra incendis (AFITI) lloc recintes firals Montjuïc-1 i Montjuïc- 2 té establerts entre els seus propòsits fomentar la difusió i l'adient utilització dels conceptes de la Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona Seguretat contra Incendis per part de tècnics, Informadó: usuaris i professionals, informadó: Fira de Barcelona • Telèfon: 932 33 20 00 • Blasco de Garay, 84 lr de Madrid organitza: AfUl-OTES Fax: 932 33 22 87 • A/c construmat@firabcn.es Telèfon: 915 36 09 11 • Fax: 915 54 98 79 dates: 25 d'abril http: www.conslrumat.com lloc Barcelona A/e: ïnfo(j?salon-cove.com

ISO 17025

D'ARQUITECTURA INTERIOR Amb la coHaboradó de Cidemco, el Consell dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, el Consell Ceneral de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya i la revista Bpacios Interiores es celebrarà aquest congrés dedicat a l'arquitectura interior, organitza: Asemaste dates: 24-25 de maig de 2001 lloc Palau Miramar de San Sebastià

I CONGRÉS NACIONAL D'INFER-

SALÓ COVE ADAPTACIÓ DEL SISTEMA DE

II CONGRÉS NACIONAL

Aquest congrés comptarà amb quatre laules rodones en les que destacaran els següents temes: serveis de prevendó, plans d'educadó, protocols de vigilànda de salut i aspectes socio-laborals de la infermeria del Treball. organitza: Associació Espanyola d'infermeria del Treball i Salut Laboral Assodadó Catalana d'Infermeria del Treball i Prevendó de Riscos Laborals Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya dates: 4, 5 i 6 d'Octubre lloc Palau de Congressos de Tarragona informadó: Secretaria Tècnica: Reunions i Ciènda, S.L c/ Calàbria, 273-275, Entl. la Telèfon 934 10 86 46 A/e: reunionsdenria@reunionsrienda.es

S I M P O S I INTERNACIONAL VIRTUAL I PRESENCIAL DEDICAT A

CANALETTO:

JOAN BROSSA

UNA VENÈCIA IMAGINÀRIA

La mostra compta amb una seleedó d'obres oriAquest simposi té per objectiu aprofundir en el ginals d'aquest pintor, procedents de diversos coneixement de l'obra múltiple i extraordinària museus i coHecdons particulars de diferents païdel poeta (oan Brossa (1919-1998). Amb la sos del món (Espanya, França, Itàlia, Mònaco, voluntat d'abastar els diferents àmbits creatius Suïssa i el Regne Unit). del poeta, des d'una perspectiva oberta i multiorganitza: Centre de Cultura Contemporània de disdplinària, el simposi estarà conformat per tres Barcelona sessions complementàries: loan Brossa i la paraudates: del 21 de febrer al 13 de maig la poètica (25 d'abril), loan Brossa i les ans escèlloc sala 3 del CCCB niques (26 d'abril), i Joan Brossa i les ans visuals (27 d'abril). informadó: organitza: UB.UOC, UAB, KRTU i altres.

Mònica Munoz, Servei de Premsa CCCB dates: 25, 26 i 27 d'abril Tel. 933 06 41 00 • Fax 933 06 41 01 lloc a l'auditori de la Fundadó loan Miró de A/e: mmunoz@cccb.org • http: www.cccb.org Barcelona informadó: Universitat Oberta de Catalunya Palau de la Virreina, La Rambla, 99 de Barcelona Telèfon 933 01 43 79 http: www.uoc.es/brossa

MPR

Scgoiu quinzena març 2001

35

RIITI I FTA

INDEX

D'ANUNCIANTS

L'INFORMATIU

N°

PRESTATGERIA COMERCIAL:

IBI

SEGONA QUINZENA MARC 2 D D 1 Els lectors d e L'INFORMATIU poden d e m a n a r més informació sobre els productes anunciants mitjançant la butlleta-resposta q u e s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el n ú m e r o d e referència desitjat i fer-la arribar a

El col·legi posa a disposició d e les empreses un stand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa d e la seu col·legial. Aquestes són les empreses q u e hi seran presents durant el mes d e març:

L'INFORMATIU.

Empresa o p r o d u c t e

PREFABRICADOS ESCAYOLA VALLS, S.A CONSORCIO TERMOARC1LLA ASFALTEX CONSTRUCCIÓN, S.A FEPESA. S.A RF.PSOL BUTANO, S.A IBERMAPEI, S.A POLICLAS, S.A RADIODETECFION, S.L REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS WEBER BROUTIN CEMARSKA SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L ATP & I 1 LINES (TECHNAL) CRUPO MECANOTUBO, SA SUBEROLITA, S.A PENDOU S.L TALLERS TREPAT ACTILUZ DETECTA 2000.S.L TRAC VERTICAL, S.L WERMASI, S.L ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A VAIXIMPER, SA TEXSA MORTEROS, S.A FABRICA ELECTROTECNICA IOSA, S j \ BT1CINO QUINTELA, S.L

Ref.

CONECTA DOS PUBLIC1DAD, S.L. 0UNKERS IBÉRICA)

2

ASECURANCES LORENTE

7 9

HERMS, S.A

14

WERMASI, S.L TEAM'S MOTOR (TOYOTA)

22A

TEAM'S MOTOR (TOYOTA)

22B

LLANORD (HYUNDAI)

22C

TBWA (NISSAN)

23A

LLASAX MOTOR (CHRYSLER)

23B

SERVEI APACAR

23C

PAVIMENTS TURÓ PARK, S.L

40

BTCINO QUINTELA, S.A

4]

1BERMAPEI, S.A

44

ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A

46-47 48

ACERALIA

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP.

C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 9 3 2 4 0 2 0 5 7 .

ISIDRE RODRÍGUEZ

FAX: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 . E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES

B

Servei d'Informació Comercial

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents:

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça Població Telèfon:

Fax:..

2

3

10 11

12

13

14

15

16

17

18

19

20 21 22A 22B 22C 23A 23B 23C 24

25

26

27

28

29

30

31

32

33 34 35

42

43

44

45

46

47

Portada

4

5

6

7

8

9

36 37 38 39 40 41

Contraportada

ID'EMPRESE

GUIA

PI IRI 1

•

Alsina

F" Torras y Bages. 106 E-08030 BARCELONA Telefono: 33 345 68 50

SOLUCIONS EN E H C O F f U T S ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pot h d . Pla d'en Col. Camí de Font Freda s/n 08110 Montcada y Retoc (Barcelona) Tel. (93) 5753000 Fax (93) 564 70 59

PAV1NDUS. SJk. Tànger, 26 - OBO10 Barcelona - T. 934864300 Bruc, 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166 SL Miquel, l a - 430CM Tar.agona - T. 977251860

I Peilaires, 28 I 08019 BARCELONA 5. 93 307 29 33 I Fax 93 307 26 92

E/TftUCTWfl/ COnDflL/A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

Cabarrò Germans Cira. Torre flomeu, s/n» 08202 Sabadell lel. 93 748 48 38 fa* 93 726 07 61

www.gabarro.com

ALUMINOSI

8ETEC S L M o r t e r s s e n s e retracció. mn' Rehabilitació ^ H O. Santander. 42-18 Nave. 39 P W Tel.: 93 278 26 86 • Fax. 93 278 27 11 E§jj3

08020 Barcelona

ILUMINACION

Diputació", 390-392 • Telefono 93 344 08 0 0 * Fax 93 344 08 0 7 • 08013 Barcelona

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

EXTENft^-^e EXTENSIBLE PER A REHABILITACIÓ

ysimon MATÈRIA! ELÉCTOCO

- ANDAMIOS DE FACHADA • APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

Via Augusta. 320-332, Baixos • 08017 Barcelona Tel.: 93 204 64 11 • Fax 93 280 03 06

»CATAUNA,S.A.

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS ALJTOAWVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTÍHUOS Pilça Telusn. 1 I ei. V 08010 Blrctloni Tel. 2G5 09 39 f i ï . 265 22 7è

CONSTRUCCIONE5 EN MA D ERA

f

\

CEINCO, S.L.U.

FUSTERIA D'OBRA. MOBILIARI I EQUIPAMENT

SENETON Muntaner. 472 08006 BARCELONA Tel. 4 H 00 16 Fax 202 31 12

*

l·aj$r&tXi8esCsC8) M:S3274$iS$- • - • far 93 3J6 7607

GUILLERMO

Rtp*rnií d* Pilolofi»

CamrtciB N-U Km. 600 Nau 8 08780 PALLEJÀ (Barcelona)

^ P ^

PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31

Laboratori d ' A m l j i I Control J i Qui 1 llit Assistència T è c n i c a

í C o n t r o l de Q u a l i t a t a tot t i p u s d'obres

MANUALES Y A U T O M A T I C A S

Tel.: 937 31 54 46

Apliuclt dt Martín i fUtlna

/. Arks, 57, Nu P' Pd. lid. Cu Puribdi - 0S2ZS Ttrnsn

^ ^ ^ IW'ERMEABILIZACIONES • - M ALUM1NOSIS • M RERJEBZOS ESTRUCTURALES

QERCASA. CONSTRUCCIONES MANSO. 11 5" A - T e l . 193)^26 98 98 Fax (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona

yiLKORPMN (D

IBÉRICA, SA

Tel.: 93 846 40 00 • http://www.alkor.BS

• UIUUZOS ESTRUCTURAUS

BeckSHeun •MW..OVOC0.

emaíl: conrwJi@orralds.es

|aStradur|

Patent alemanya

Fem al terra bo segons DIN ISO 9002

^ • I I I ^ H • raoncros

^ • l l l ^ H • PttMBOS V AYUDAS ^ • I I I ^ H • KSSONAL PROT1O DVrAIAD

^^^B^B^t^k^EaQB^I

RIVJIT1AI\

Míçtf*B.IS,bí • CGCOtBARCaONA

SPOB Buiwo, S L

Aplicació fàcil, ràpida i econòmica Màximaresistènciamecànica Iquimica Antipols Impermeabilitzar Higiènics Decoratius

F M 93 « i S3 20 - m w . lyoiuf.ciXTi

L-5

ESTUDIS GEOTÉCNICS

ASSAIG SONIC DE PILOTS

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA. MEDI AMBIEKT. Rjmon Berenguer IV. 9, bjixoi TeL I Fix (977) 79I7B3 • 4Ï850 CAMBRILS Mi(or de Sirril J . P Í 1 Teli Fi» (909) 1M 332 - 0S0I7 BARCaONA

I MADIi I Tecnologías

Raeobrbnents per » s ò l s I n d u s t r i a l s Reparació fàcil de loralsi esquerdes Av. Sant Julià, 206, nau 7. Pol. industrial Congost 08400 GrarwBere TeJ: 93 649 57 00 / 93 849 54 75

El sistema de renovació de sostres

S b U n i M d * Ratocç Actki. »JL

Tal.: 93 796 41 22

ACREDITAT E N

FORMIGÓ ARMAT, MATERIALS

ESTUDIS DE PATOLOGIA

La solució a l'aluminosis

NOUíBAU

LABORATORI DE CONTROL

CERÀMICS, SOLS I VIALS

CAonlínyo, 3S7 3"-3o 01025 Bomlorn Tel. 93 - 45B 23 70 h a 93-20713 47

ALKOR DRAKA

K E 5 B • FACHADAS ^ • • T T l l l H -UKABUIUaÓN ^ • M I ^ B • USTAUUOÒN

BERMAPE1.5A • C/lòrto»o, 169-20), N Í M 5 069) 6 6ADA1ONA IBrabnqí W.: 93 397 32 11 • Fax: 93 397 97 92 E·nuíibwTwpe.Oítv.B

ENROLIABIES

Laminas Flexibles de PVC-P paca la ímpeimeabílizaDÓn

^ H ^ H ^ H

ACHKNOS • SBIADORES • PRODUCTOS QUÍMKOS PARA LA CONSTÏUCaÓN

CAJAS PARA PERSIANAS

• Dpto. de enetgia sdar • Fabncaoón de coJectores solares lenràcos • Instataciones de energia solar tèrmica

Far 93 649 5416

DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio poHgono kxfcstrt·l tpU rtara d* can pantesa 24 a 08750 moUnt d*rei,aspana

SOLUOOKES HTE0RALE5 OE PAVUIEMTACIÓN

ESTRUaURES

•

PavWnsnto* InduiUiUM <M normgOn.

• Ounocufu OHCUL

•

P&vinwntca O t e o r u M a atumpactoi.

•Al·lCWDOtS ELICTR0MCS

t • 93 680 27 25 ( . 93 660 07 43 a(usuü«.a scfcs.es

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP.

C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 9 3 2 4 0 2 0 5 7 .

ISIDRE RODRÍGUEZ

FAX: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 . E-MAIL: COMERCLAL@APABCN.ES

I El reportatge I

Berlín i Londres són les dues grans ciutats europees que van iniciar, en la dècada passada, un dels processos més espectaculars de renovació urbana i arquitectònica.

La

primera,

motivada per la caiguda del mur, la unificació del país i la seva conversió en capital administrativa d'Alemanya; la segona, empesa per un afany de renovació i recuperació econòmica i una voluntat de deixar enrere una imatge de conservadorisme i tradició. El Col·legi va organitzar al setembre de l'any passat un viatge a Berlín.

Aquest any, al mes de juny, la visita es farà a Londres per conèixer

de

ben

aprop

les

transformacions que viu la ciut a t del Tàmesi.

VWtiK*

SEGONA QUINZENA MARC 2001 CIUTATS

DEL NOU MIL·LENI

Das neue

Berlín

Vull sortir de viatge i no sé on anar. No he viatjat molt, així que les possibilitats són infinites. Vull anar a un lloc que em sorprengui, que m'ofereixi alguna cosa que no estigui cansat de veure a les fotografies dels meus amics o als documentals de la 2. Tinc notícies de que a Berlín s'està construint molt i m'hi aboco sense gaire coneixement del que m'hi puc trobar, fet que m'atreu enormement.

Q

ebrer 2001: Passejant per Berlín observem com la ciutat ofereix tres tipologies d'arquitectura: l'anterior a la caiguda del mur, la combinació de nova arquitectura amb arquitectura d'èpoques anteriors (en posteriors reconstruccions) i la nova arquitectura. És una ciutat amb grans avingudes i molts espais que estan esperant ser edificats. S'hi està construint molt, de fet és difícil aixecar la vista i no veure alguna grua. Una ciutat on les guies semblen iogurts, perquè es pot dir que caduquen al cap de dues setmanes.

Postdamer Platz Pel que fa a la nova arquitectura de Berlín, la meva primera visita va ser a Postdamer Platz, barri que havia estat centre de reunió a Berlín des del segle XIX fins a la seva destrucció per les bombes de l'exèrcit aliat al final de la segona guerra mundial, l'any 1945.

Quan el 9 de novembre de 1989 cau el mur de Berlín, polítics i empresaris redescobreixen els terrenys buits

Dos edificis d'oficines i comerços de la Postdamer Platz. El de la dreta és de Renzo Piano.

Una perspectiva del Reichstag.

^ EI reportatge h C I U T A T S DEL N O U

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

MIL·LENI

39

S

Jordi Toyos de Postdamer Platz com un punt de vital importància pel nou Berlín que s'ha de crear a partir de la reunificació. Es volia recuperar la seva activitat i fer que tomés a ser el centre neuràlgic de la ciutat.

Els terrenys de Postdamer Platz es van dividir en quatre sectors independents i van ser venuts a les multinacionals Daimler-Benz, Sony, A & T i Herlie. Cada multinacional encarregaria el projecte dels seus terrenys de forma independent. Grans arquitectes han participat finalment en la planificació de la zona i en el disseny dels edificis que constitueixen la Plaça. Entre ells cal destacar Renzo Piano, Arata Isozaki, Rafael Moneo i Richard Rogers. Per cert, de Plaça ja en té poc.

Enmig de l'aparent desordre que representa la Potsdamer Platz, descobrim hotels, cinemes, botigues, restaurants, bars i fins i tot un gran teatre musical i un casino, sense oblidar les obligades oficines, tenint en compte qui n'és el promotor.

El Reíchstag La segona visita obligada va ser el Reichstag, un dels edificis amb més càrrega històrica de Berlín. El 1933 el senyor del bigoti va ordenar que hi calessin foc. El 1945 serien destruïdes les restes de la cúpula central. A! llarg de varies dècades, el Reichstag va romandre al costat de la Porta de Brandemburg com un símbol de les esperances de reunificació del país, i finalment, després de que aquesta es produís, el desembre de 1990 es constitueix per primera vegada el parlament de l'Alemanya reunificada al Reichstag.

Aquest fet donaria lloc a un gran interès per reformar-lo, que propicia que al 1993 es convoqui un concurs en el que participarien, entre d'altres, Norman Foster, Santiago Calatrava i Pi de Bruijn, i que guanyaria el primer.

L'edifici reformat presenta com a novetat més espectacular la reconstrucció de la cúpula, que es combina perfectament amb la resla sense destacar més del que és estrictament necessari. L'amic de la Ochoa va aconseguir amb aquest element donar un punt de contemporaneïtat a l'edifici que la història també demanava a crits. Es tracta d'una cúpula transparent de 40 metres de diàmetre i 23 metres d'alçària a la que hi poden accedir els visitants. Per dues rampes helicoídals, una de pujada i una altra de baixada, arribem a la plataforma superior. La plataforma és un mirador que es situa sobre la ciutat i sobre la cambra parlamentària i que col·loca simbòlicament als electors per sobre dels polítics electes.

Per altra banda, a l'igual que a la Potsdamer Platz, en la seva concepció s'ha tingut molt en compte l'aprofitament de les energies naturals. Especial menció a la il·luminació del parlament mitjançant la reflexió de la llum natural sobre els miralls situats a la torre central de la cúpula.

§1 0

Interior de la cúpula det Reichstag.

pi pïl

pf

I SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

H El reportatge h

I 40

La nova cancelleria • el museu jueu Des del mateix Reichstag podem observar la nova seu del govern federal, encara en construcció, de la que provablement l'únic interès sigui l'escultura que hi ha a l'entrada, del senyor Chillída. És un edifici que sembla inspirat en les fàbriques de les afores de la ciutat, amb la diferència de que aquest està net... per ara No cal apropar-s'hi, tot el que s'ha de veure (que és poc) es veu des del Reichstag. Adjunto fotografia per qui no el vulgui mirar ni des del Reichstag.

Un altre edifici que mereix especial menció és el museu jueu de Berlín, que està acabat però que no serà inaugurat fins aquest setembre. Només una de les seves sales és visitable actualment. La façana del museu presenta incisions lineals assimètriques que volen fer una lectura "entre línies" de la història d'aquest poble i al mateix temps proporcionen llum a l'interior de l'edifici fugint de la finestra tradicional.

I molts d'altres Bs edificis que he comentat anteriorment són, per mi, cita obligada per conèixer la nova arquitectura de Berlín, però tant sorprenents com tots ells, ho són els que estan dispersats per tota la ciutat i que, aparentment "no són res". Amb això vull dir que no són edificis emblemàtics com el Reichstag o els que podem trobar a l'illa dels museus, de fet molts d'ells no apareixen a les guies espanyoles; són simplement oficines d'empreses privades que han escollit Berlín per situar la seva seu central. És el cas del D. G. Bank, situat a la Pariser Plat, al costat de la Porta de Brandemburg.

Un edifici signat per Frank 0 . Ghery que manté la sobrietat que demana un banc a la façana, però que sorprèn amb un pati interior on s'ubicara la sala de conferències, que queda cobert amb una escultura/pavelló difícil de descriure. Un altre exemple és el complex de l'ambaixada dels Països nòrdics, situat a la Rauchstrasse.

Berlín ens mostra, mitjançant la seva arquitectura el que ha estat la seva història recent, com s'està adaptant als canvis en l'actualitat i com vol ser la referència de l'Europa del futur.

Una ciutat que reneix de les seves cendres.

SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS PAVIMENTOSINDUSTRIALES DE HORMIGÓN • Adaptables a cualquier Bpo de indústria.

•Cubren las caracterisücas mecanicas y físicas mas exigenles (Abfaàón, grandes cargas, impactos. rayos UV, choque térrróco, etc).

• EOminan elriesgode futuras desnivefaciones entre bsas.

• Garantizan, en cada caso, la pianimetría mas idónea.

PAVIMENTOS DECORATIVOS DE HORMIGÓN ESTAMPADO *Aconsejables en cualquier lugar donse se prevea el hormigón como elemento decorativo de pawnenlacm • Consiguen una imitadón perfecta a la piedra natural, adeqüin, baldosa, bseta, pizaira, ete.

•Garantizan la armonía del conjurtto por su variedad en diserïos y colores.

• PefTTVten adaptarse estebearnente a cuak^uísr entorno.

REVEST1MIENT0S Y MORTEROS DE RESINAS SINTÉTICAS • Apios para lodo tipo de actividad industrial, deportiva o privada.

•Variedad en espesores y modalidades (Revestimientos finos o reforcados, autoíúvelantes, sistemas mutticapa, moderes, etc.)

• Aseguran ta ímpermeabakfad o la eslanqueidad.

•Reststen a severas condicones mecanicas, físicas y quimicas.

• Confieren un afto grado de imagea • Cunplen con Eas nonres de segundad e higiene.

C a n M a s a c h s , 5 • T e l e f o n o y Fax: 9 3 5 8 0 0 0 7 8 • 0 8 2 9 1 R I P O L L E T

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

^ El reportatge h I

CIUTATS

DEL NOU

MIL·LENI

41

Jordi Toyos

Ambaixada dels Països nòrdics.

Febrer 2001 (de tomada al Prat): Encara em surt alguna de les quatre paraules que he après a dir en alemany. M'ha agradat molt tot el que he vist de la ciutat. He decidit que tornaré d'aquí a uns anys a veure què se n'ha fet de la meva Berlín. Si vols més informació, la trobaràs a: - Berlín: open crty. The crty on exhibrtion. The Guide. Editorial Nicolai.

- www.ber1in.de - Centre de Documentació del Col·legi.

Jordi Toyos Arquitecte tècnic

Interior del DG Bank, de Frank 0. Ghery.

Visítanos en CONSTRUMAT en el Recinto Ferial Montjuic-2 Pal. 1 Niv. 0

Stand: C-230

B

1 ressorgir del Londres de fi de segle està associat a la remodelació de la vora sud del Tàmesi, una zona antany pobra i degradada, i ara rebatejada amb el sobrenom de Wíllenníum Milè. La frta del canvi de mil·lenni va ser l'excusa per desenvolupar en aquesta zona un important procés de regeneració social i econòmica a partir d'una política constructiva agressiva i absolutament avantguardista signada pels estudis d'arquitectes i dissenyadors més reconeguts del món, entre els quals destaca com a gran pope Norman Foster, autor de moltes de les obres més carismàtiques d'aquesta nova acròpolis de la modernitat i el futurisme.

0 resultat és un cúmul de formes radicals que creixen en un espai que sembla que deixa de banda l'arquitectura centenària i encarna la personalitat moderna i desimbolta d'un Londres ansiós de renovar-se amb el nou mil·lenni.

Els impactants tofc de color taronja del Bankside, els itineraris pedestres al llarg del riu marcats amb mobiliari urbà d'alumini, l'espectacular estació metal-litzada Southwark de la línia de metro Jubilee... van ser les primeres mostres que van començar una carrera sense límits que ha convertit aquesta zona en un dels enclavaments avui més actius arreu del món en invenció i intervenció arquitectònica, disseny agosarat i aplicació d'innovacions tecnològiques.

0 viatge que farem amb el Col·legi el proper juny té com a finalitat recórrer alguns dels més interessants projectes del Millennium Milè, motts dels quals són generadors de controvèrsia, comentant les implicacions polítiques i sockwconòmiques d'aquest boom constructiu, així com et seu disseny i construcció, i valorant les seves aportacions a la darrera arquitectura desenvolupada a Londres.

Patrocinadors privats i loteria nacional B finançament d'aquest desenvolupament constructiu no procedeix dels pressupostos governamentals, sinó dels fons aportats en patrocini per empreses com ara British Telecom, Tesco o British Airways, i, essencialment, pels beneficis estatals procedents de la loteria, fet que ha fet emmudir qualsevol critica dels sectors més conservadors respecte de l'espectacular cost d'aquests edificis, així com al seu impacte en la imatge del Londres més tradicional.

Enfront de l'Abadia de Westminster, a l'altra banda del Tàmesi,

H El reportatge h CIUTATS

DEL N O U

MIL·LENI

s'alça el British Airways London Eye, de Barfietd i Mark, la nòria d'observació més gran del món, de 135 metres d'alçada, amb un recorregut circular de 30 minuts, que ha despertat una expectació comparable a la que en el seu moment la Torre Bffel va despertar en l'Exposició Universal de Paris del 1889 com a símbol de la modernitat estètica i tecnològica.

Mentre la sínia puja, mirant cap a l'est, més enllà dels ponts de Waterioo i Blackfriars, es contempla un enorme edifici de maons de color mel enfront del Tàmesi, amb una impressionant xemeneia. És la Tate Modern Gallery, nova seu de la Tate Gallery, projecte realitzat pels arquitectes suïssos Herzog & De Meuron en transformar l'antiga central elèctrica del Bankside, original de George Gilbert Scott, en un espai expositiu i museístic que acull una de les mostres més extenses i importants d'art modern i contemporani del món. Amb un cost de 130 milions de lliures, ha estat una peça clau en la regeneració del barri de Southwark com a epicentre cultural de primera qualitat i d'atracció turística.

Si l'edifici sorprèn pel seu caire museístic atípic, amb les espectaculars mides dels seus espais i el seu sostre de vidre, els grans finestrals banyen les galeries de llum natural i mostren magnifiques vistes sobre Londres. La col·lecció també ha estat presentada de forma innovadora, substituint la tradicional ordenació cronològica de les peces per una organització temàtica.

Enfront de la Tate Modern trobem un altre dels símbols que Londres va mostrar arreu del món amb motiu del canvi de mil·lenni: el Millennium Bridge, pont de formes aerodinàmiques en acer i alumini dissenyat per Foster i l'escultor Anthony Caro.

Homenatge a Shakespeare i la carpa més gran del món Al costat, The Shakespeare's Globe, una estructura de fusta signada per Theo Crosby i inaugurada el 1997, rèplica del teatre original de Shakespeare, que encara que va néixer a Stratford-on-Avon va triomfar a Londres. Destacable pel seu festival d'estiu, també es dedica a la promoció de l'escriptor i presenta una mostra pennanent sobre els hàbits socials, culturals i teatrals del segle XVI. Des de la part alta de la sínia es pot veure l'escenari central obert, on els actors interpreten les obres de Shakespeare en el marc pel qual van ser escrites.

Més a prop de la sínia, dues noves fites: el cinema BR London Imax i el Millennium Dome.

Limax, signat per Avery Associates, és un enorme tambor de vidre que cada nit canvia de color i projecta anuncis i imatges publicitàries en la seva superfície. Amb una capacitat de 500 persones, conté una monumental pantalla de cinema, de 10 pisos d'alçada, i mostra cada la setmana unes 50 pel·lícules tridimensionals de so i visió.

La carpa més gran del món, el Millennium Dome, caprici signat per Richard Rogers, amb un cost de 758 milions de lliures, és una monumental estructura d'acer i fibra de vidre coberta amb fefíon, que pot incloure còmodament dos estadis de futbol, i que es va trigar tres anys a aixecar-la. Oberta l'1 de gener del 2000 amb un espectacle de Peter Gabriel, va ser el símbol més important dels actes commemoratius del canvi de mil·lenni. Recentment tancada per problemes pressupostaris, plantejava en el seu interior un viatge a través de diverses àrees temàtiques: la història de l'univers des del Big Band, la creació i evolució de la vida i del gènere humà, un recorregut per l'interior del cos...

Una de les altres imatges carismàtiques de la zona és la Oxo Tower, de Lifschutz Davidson, una antiga fàbrica de caldo concentrat transformada en un espai de galeries i tallers d'artistes. El vuitè pis acull un restaurant de luxe que, enmig d'una estètica neoindustrial, permet tenir unes fantàstiques vistes panoràmiques.

Aquesta acumulació marejant de modernitat podria continuar amb el London Acuarium, 3.500 espècimens repartits en 45 tancs d'aigua de distintes mides; el Museum Of, innovador espai expositiu i interactiu que presenta propostes artístiques de caire experimental; el Design Museum..., a més del gran nombre d'iniciatives privades -hotels, tendes especialitzades, restaurants i locals d'oci- que s'han obert en aquesta zona i que constitueixen un mirall de les més innovadores tendències estètiques i tecnològiques.

Les noves tendències arquitectòniques al subsòl Tanmateix, la multitud de projectes en construcció constata que aquesta febre de modernitat resta lluny d'aturar-se i que aquesta zona s'està convertint en un sòlid epicentre de la ciutat, tal com ho demostra el Greater London Authority, futura seu de l'alcaldia de Londres. Edifici-far intel·ligent signat per Foster, serà una imponent massa de forma esfèrica totalment transparent projectada com a model d'edifici intel·ligent i estalvi d'energia Però les dosis de rabiant modernitat i imatge futurista també afecten el subsòl, les metalírtzades estacions de la Jubilee Üne, una nova línia de metro que condueix al sud i a l'est de Londres. En contrast amb moltes de les estacions originals del metro, els nous projectes de la revitalitzada Jubilee üne reflecteixen amb entusiasme les tendències arquitectòniques i de disseny més actuals, possiblement mott més que altres edificis públics contemporanis, i van ser concebudes com a autèntiques exaltacions de qualitat en la enginyeria i consideració de la llum natural: destaquen les estacions de Westminster, de Michael Hopkins and Partners; Southwark, de MacCormac, Jamieson and Prichard; Bermondsey, d'Ian Ritchie Architects; Canadà Wàter,

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

43

II

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

H El reportatge |CIUTATS

44

DEL

NOU

MIL·LENI

d'Eva Jiricna; i Canari Wharí, de Foster and Partners, que suporta un deis edificis més alts d'Europa, després del Deutsche Bank de Frankfurt Quan la sínia comença a descendir en la seva rotació, mirant cap a l'oest, més enllà de Westminster i el Parlament, Buckingham Palace i Kníghtsbridge, ubicats a South Kensington es troben alguns dels destacabfes museus de Londres, on també ha arribat la voluntat de modernització. I és que aquesta febre de rejoveniment i transformació també ha afectat i està afectant les velles institucions de la metròpoli.

El Museu de la Ciència, orgullosa mostra del paper que Anglaterra ha tingut en l'avenç científic al llarg de la història, acaba d'obrir una nova ala interactiva dedicada a explorar ete darrers avenços de la ciència moderna, com són la clonació animals, els viatges a l'espai o els nous tractaments de la salut. Al seu costat, el Victoria and Albert Museum, el museu d'arts decoratives més important del món, té previst un ambiciós projecte d'ampliació consistent en una gran estructura cristal·lina en forma d'espiral que permeti replantejar l'exhibició dels ingents fons que allotja el museu.

Mirant al nord, cap a Bloomsbury, la nostra vista localitzarà l'elegant columnata neoclàssica del Museu Britànic. Amb gairebé 250 anys d'història, el museu també ha portat a terme una renovació important dels seus espais que ha consistit essencialment en el cobriment del pati central, la Great Court, projecte signat de nou per Foster. La Great Court és un espai de quasi una hectàrea cobert amb un sostre de vidre i alumini que omple de llum una nova zona de serveis amb tendes, exposicions temporals, sales de lectura i de consulta interactiva.

També cap al nord, un altre edifici històric renovat ha estat la Royal Opera House, a Covent Garden. Edifici d'estil clàssic original de 1658, seu de la Royal Opera i del Royal Ballet, va ser tancat el 1997 i sotmès a una reforma integral que ha ampliat quatre vegades el seu espai original i ha multiplicat les seves prestacions: cinc escenaris mòbils, diverses sales d'assaigs, restaurant, cafeteria, tenda de música...

L'enumeració podria continuar amb multitud d'iniciatives públiques i privades caracteritzades per una rabiosa voluntat de modernitat i avantguardisme que han marcat l'entrada de Londres en el nou mil·lenni i l'han convertit en un punt de referència indispensable per a qui vulgui estar al dia de les darreres tendències estètiques i tecnològiques en el camp de l'arquitectura, la construcció i el disseny, així com pels amants de la innovació, la imaginació i l'enginy sense límits. •

LA TRADICIÓN RENOVADA

LA ULTIMA GENERACION Un MOR7EROS MONOCAPA u e ; » ! ) « «*. iigeroi, impermeable», transpirables y de gran adherència. Qírecen moyor rendimicnto y tnài F*a0actonet tècnicai. Contorneu con una amplia goma de colores. Y íiempre con lo garantia de'servícïo de MA PE I

IBHMAKt, SA • Pla» CatoUo, » - 5* planta • 08002 WRCHONÀ W-: 93 343S050 * Fea: 93 3024229 • tamil: Íbcn»OMieit»roMpeÍ.«i

-\ El reportatge h~ CIUTATS

DEL N O U

Londres del mil·lenni a Arquitectura Viva

D

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

MIL·LENI

a revista Arquitectura Viva (www.

ArqurtecturaViva.com) que dirigeix Luis Femàndez-Galiano va dedicar el número de març-abril de 2000 a les noves realitzacions arquitectòniques i d'infraestructura que s'hi han fet i es fan avui a la capital britànica com ara la línia Jubilee del metro, la Cúpula de Greenwich o la nova seu de [a Tate Galtery, entre moltes altres. Una magnífica monografia que qualsevol persona interessada en l'arquitectura i la construcció contemporània devorarà amb afany. I més encara si pensa desplaçar-se al juny a la ciutat del Tàmesi amb el viatge que ha organitzat el Col·legi. Molt recomanable. El preu és de 2.200 pessetes. Es pot adquirir a la Cooperativa Jordi Capell i es pot consultar al Centre de Documentació del Col·legí.

45

Viatge a Londres Visita a les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques que s'han dut a terme a la ciutat del Tàmesi.

De l'1 al 4 de juny • • • • • •

Millenium Projects Tate Modern Barri de Sothwark Jubilee Line Museu de la Ciència Projectes en construcció

Preu: 125.000 pessetes Inclou vols, trasllats, 3 nits en hotel de 4 estrelles amb esmorzar inclòs, visites guiades amb traductor, entrada a la Tate Modern, guia acompanyant des de Barcelona, assegurança i dossier informatiu.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60.

A/e: informació@apabcn.es

fi

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

-j

Empreses COBERTES

I 46

Cobertes No Transitables Sistema Peck

j

Cobertes amb membrana impermeable autoprotegida de làmines flexibles de PVC-P [ALKORPLAN] PES El (35276), col·locada amb fixacions mecàniques.

ELS ELEMENTS DE LA SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA AJllamenttèfmic • Materials: Poden utilitzar-se plaques de llana de roca, fibra de vidre, perita cel·lulosa, poliestjrè d'extrusió o poSuretà expandit.

• B gruix de la capa aïllant esdeterminarà en funció de les exigències mínimes d'ailament i comportament higrotèrmic fixades per la normativa de condicions tèrmiques per a cada zona climàtica.

protecció.

Gruix mínim segons UNE 104-416-92: 1,2 mm.

Les seves característiques mecanques són: • Resistència a la tracció > 1100N50 mm • Allargament al trencament > 15% • Resistència a l'esqueixament > 200N • Estabilitat dimensional s 0,5% • Doblegat a temperatures barxes a-20° no es trenca • Adherència entre capes > 100 N 50 mm

D'ALTRES ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE DURANT EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

• La membrana es fixa al suport resistent de planxes metàl·liques através de railtèment, mitjançant fixacions especials:

ELS PUNTS SINGULARS

Sistema semiindependent

Els punts singulars

en les vores de les làmines, per tal de facilitar-ne el posterior cavafcamerrt i

entre làmines: 5cm • Amplària mínima de la soldadura en el cavalcament :4cm Trobades amb paraments verticals

EXECUCIÓ DE LA IMPERMEABILITZACIÓ

• En construccions de tipus industrial amb paraments verticals acabats amb planxa metàl·lica, la membrana s'uneix al parament per darrere de l'acabat estanc.

Sistema de col·locació

TROBADA AMB PARAMENT VERTICAL

TRAMO CENTRAL

• En els punts d'untó de \a coberta amb paraments verticals i elements que travessin la membrana, aquesta ha de passar coma mínim 15cmper damunt de la superfície del paviment, o una alçària major, si cal, perquè la vora superior de la membrana quedi sempre per damunt del màxim nivell de l'aigua previsibte en la coberta.

• Bs desguassos puntuals i tubs de ventilació han de situar-se a 50cm, com a mínim, de qualsevol element que sobresurti de la coberta.

VORA

• La necessitat i característiques de la barrera de vapor Alkorplus 81011 (film de pdietilè per eliminar condensacions) han de determinar-se en funció de les condicions higrotèrmiques Ulteriors i exteriors.

B2 MB*WW CE PVC-P RESSTÏNT A LA KTLWSï PO PLA»» CCUWIW*. (AixOflPLw)

Alçària de l'edifici

Zones de la coberta Centre

Vora

Angle 6

Fins a 8 m

3

4

De 8 a 20 m

4

6

6

Mted«20m

(2)

(2)

(2)

(2) Aquest càlcul ha de fer-se d'acotí amb la Normativa vigent relativa a càrregues de vent.

• Es comprovarà la resistència a la tracció de l'element de fixació.

Càrrega mínima de tracció admissible per fixació: 400N

Membrana impermeable • Material: Membrana formada amb làmines ftexMes de PVC-P resistents a la mtempèrie amb armadura de maia de S de poliester: ALKORPLAN PES B (35276).

La seva excel.lent estabilitat davant els raigs UV permet oferir una garantia de 10 anys per a coUocacions sense

És recomanable que la separació entre línies de fixació skjui, com a màxim, d' 1,5 cm.

• B nombre de punts de fixació per m2 es determinarà, en funció de l'alçària de l'edifici, segons la Taula de la norma UNE104-416-92

Unions B2 MoewuCEPVC-PflESETBflA

• En obra, les unions entre làmines poden realitzar-se amb soldadors de falca o d'aire calent • Amplària mWma dels cavateaments

Abans d'estendre ta membrana, es fixen mecànicament perfils conformats de planxa d'acer laminada amb PVC-P, tant en el pla horitzontal com en el parament vertical. /i B perfil del pla horitzontal es fixa al 'jj més a prop possible del parament.

En el pla vertical el perfil es fixa de manera que la membrana passi un mínim de 15 cm sobre la superfícies del paviment.

La membrana se solda al perfil del pla horitzontal. Més tard se solda una banda de làmina al perfil del parament vertical i, es cavalca i solda sobre la membrana del pla horitzontal. {Veieu detall Trobada amb c vertical) • U làmina que puja sobre el Fj vertical ha de ser, en aquesta solució, les del tram central.

-\ Empreses

SEGONA QUINZENA MARÇ 2001

COBERTES

47

Accessoris • Perfils conformats colaminats AJkorplan81170.

Amplàría mínima: 40mm Longitud màxima: 3m Separació mínima entre perfils en el punts d'unió: 5mm • Fixacions Per a ta fixació de les làmines han d'utilitzar-se rosques de xapa TROBADA A M B LLUERNA

proveïdes de discs, plaquetes o ptatabandes per repartir esforços.amb una superfícies de 2500 mm com a mínim.Tots els elements de la fixació han de ser resistents a la corrosió. Les fixacions de perfils colaminats han de ser adequades al suport (formigó, acer, ceràmica, morter, etc.) i resistents a la corrosió.

• Peces prefabricades En les boques de desguàs és aconsellable fixar mecànicament el brocal prefabricat (Arkorplan 8 GAYB no armada, en 80,100y 115 mm de diàmetre) per evitar desplaçaments deguts a moviments en la membrana i capes d'acabat. Abans de soldar la peca a la membrana, es disposen quatre fixacions amb plaqueta en l'ala del brocal al voltant del broc del baixant.

Actuacions de conservació periòdiques Anualment s'ha de procedir a realitzar, sota la supervisió d'un expertjes comprovacions següents, i reparar els defectes localitzats: • Estat de neteja en genera) • Comprovació de la fermesa dels elements de fixació al suport.

• Revisió dels perfils perímetrals de la

membrana i dels segellaments, si n'hi h a Bs treballs de manteniment restauració han de fer-se per personal qualificat.

cotes en cm

0

SORTIDA DE FUMS

0

ft

—

i

ÏÏ

i)

-- L

B2 MBtófWíAOÉ PVC-P RE3STENTA LA K (ALKOPPLAW) PES B

QA BfiCCAL DE DESGUiS 06 PVC-P (ALKORftAN) OC Moaaó

MANTENIMENT

B2 MaBfWW OE PVG-P RESSTENT A [AlKORPLAN) PES 8 NA SEGELLMÍNT

PA PlANKA COLAMfMÜ* (A

Les cobertes han de mantenir-se netes i sense vegetació, cal evitar especialment l'acumulació de materials arrossegats pel vent al voltant dels desguassos.

Juan Cartos Giralt Palacín 62 MEMBRANA DE PVC-P RESSTENT A (AlKCTFl^N) PES B SA PÉÇAPEHALRaSDECWCUCTES

Director Técm'co del Departaments de Estanqueidad de ALKOR ORAKA IBÉRICA, S.A.

LÀMINAS FLEXIBLES DE PVC-P

CONSTRUMAT

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Carretera del Montnegre. s/n.

Tel.:938 484 000 / Pax 938 675 517 08470 Sani Celoni (Barcelona) Espafla http://www.a1kor.es

B2

AC€RAUA Unidad de Construccion

H

5 ~

Desitjo rebre gratuïtament I sense compromís, el Dossier General Informatiu Tècnic ACERAUA TRANSf ORUADOS

SrSra.

..

Empresa _ -.„„ umer - PoUatío

- C.P. Tfn

Delegació de Barcelona. Avda. Meridiana, 3 5 0 - 1 2 ° C-D • Tfn. 93 274 21 63 - Fax. 93 346 65 57 • 08027 BARCELONA • http://Www.acefalia-tr.com