INF001201

D'flBBEUADOBfeKARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Començ3 la nova era de la construcció sostenible

El Col·legi ha enllestit el pla de futur anomenat Horitzó 2007 que li permetrà dissenyar el model d'institució professional que vol per al segle XXI.

La preparació del pla promogut per la Junta de Govern ha comptat amb la participació de col·legiats, representants del sector i experts en prospectiva.

Eugeni Forradellas: "Una nova estructura Quadern Centrat Oficines de control tècnic i direcció d'obra

www.apabcn.es/informatiu

social demana un nou habitatge"

L'objectiu és reforçar el Col·legi com a primer pas cap a la conversió en una entitat de professionals del procés constructiu d'afiliació voluntària.

LTTeC estudia l'impacte dels residus de la construcció

£1 tema

I PRIMERA QUINZENA OESEMBRE 2000

F U T U R

H O R I T Z Ó

2 0 0 7

'

El Col·legi del segle XXI Un nou Col·legi per a un nou entorn professional i social W

•

J f l I Col·legi ha enllestit el pla de futur

El qüestionari es va fer arribar a uns 300

anomenat Horitzó 2007 (H07) que li

col·legiats, com a mostra estadística, si bé

permetrà dissenyar el model d'institució que

tots els interessats la podien contestar ja fos

vol per al segle XXI. Aquest pla és força ambi-

a les oficines del Col·legi o bé a través de la

^ ^ 1

ciós i té com a objectiu reforçar el Col·legi

pàgina web. Es van escollir situacions per-

aprofitant el marc legal actual, com a primer

sonals (joves i grans, homes i dones), pro-

pas cap a la conversió en una entitat de pro-

fessionals (exercici liberal, assalariats en

fessionals del procés constructiu, acreditado-

empresa, Administració pública) i geogràfi-

ra i d'afiliació voluntària.

ques diferents.

La societat d'avui no és la d'ahir. El nos-

Al mes de febrer, va tenir lloc el Taller de

tre entorn d'avui anomenat del coneixement,

Futur, darrera de les tres parts de la fase de

obliga a repensar els perfils professionals i

diagnosi del Projecte Horitzó 2007. AI Taller,

també la funció dels col·legis que els repre-

hi van assistir professionals representants de

senten. Apareix un mercat amb nous actors,

tots els agents del sector: tècnics, construc-

empreses amb necessitats diferents que

tors, promotors i també d'altres institucions

demanen professionals amb habilitats i apti-

empresarials i docents com ara la universi-

tuds diferents. Els mercats, les lleis, les eines

tat, a més de professionals de la sociologia.

de treball es modifiquen. En aquest context,

Aquests experts van debatre temes

i amb les noves funcions tècniques i socials

emmarcats en dues qüestions. La primera,

Èl projecte Horitzó Objectius del p r o j e c t e :

Passos a s e g u i n

-

Contribuir a adaptar la professió als nous

- Analitzar els punts forts í els dèbils.

marcs socials, tecnològics i jurídics.

-

- Redefinir la noció de servei i d'entitat de

Dissenyar el model òptim de Col·legi.

Definir el procés de construcció d'aquest model.

serveis.

- Aconseguir un millor grau de satisfacció dels col·legiats.

-

-

- Dotar-nos de les eines metodològiques per poder ser proactius.

Garantir !a independència econòmica del Col·legi.

-

Dotar el Col·legi d'una presència pública tant en aspectes propis com socials.

El Col·legi que volem WMM

esprés d'un any de treball, podem

i representants del sector i de la societat,

de la professió, és necessari saber en quina

definir la missió del Col·legi per als propers

^ ^ H

donar a conèixer el resultat d'una

és anticipar-nos al canvi.

direcció s'ha de transformar el Col·legi per

vuit anys, pel que fa a la seva representativi-

reflexió col·lectiva sobre el paper del

Per això l'hem anomenat Pla de Futur.

poder continuar complint les seves funcions.

tat i els seus àmbits d'actuació, la defensa

Col·legi ara i en un futur proper. Des d'a-

Un pla que no està tancat, que no s'aca-

L'elaboració del Pla de futur va ser

dels interessos dels col·legiats, l'atenció a

quest moment, disposem d'una guia de la

ba amb unes solucions per al moment,

impulsada per la Junta de Govern del

les seves necessitats professionals, o la defi-

nostra actuació que, a la vegada, permetrà

sinó que té aquest sentit de perspectiva i

Col·legi, i es va iniciar a la tardor de 1999,

nició dels aspectes de suport no estricta-

avaluar-ne els resultats.

a la vegada de flexibilitat; que preveu,

amb la publicació d'un manifest i amb un

ment professionals que han d'entrar en l'àm-

En un procés de canvis institucionals,

qüestionari destinat a recollir el punt de vista

bit d'actuació del Col·legi. La segona qües-

tecnològics i professionals, vam conside-

dels col·legiats i un altre pels empleats.

tió demanava com ha de ser el model de

El nostre Col·legi té un reconegut esperit innovador i d'avançada, i aquest

vidor del col·lectiu professional dels apa-

esforç de planificació ha estat un exercici

relladors i arquitectes tècnics, en una

pioner i innovador. Estem convençuts que,

posició avançada.

si seguim el camí que ens hem marcat,

Col·legi pels propers anys. Cal aprofundir en

ció del projecte H07. En el qüestionari es

la millora de la gestió? Cal tenir en compte

demanava l'opinió sobre els aspectes posi-

noves formes de relació o associació amb

tius i també els negatius del Col·legi en l'ac-

els col·legiats, amb altres col·legis i amb

tualitat, el grau de satisfacció dels col·legiats

altres institucions? Les conclusions d'aquest

redreçar una institució amb problemes,

amb la institució i els diferents punts de vista

taller, juntament amb les respostes dels

sinó planificar el futur des de l'òptica de la

sobre el Col·legi que volem per demà. Al

col·legiats a l'enquesta i les entrevistes rea-

prospectiva. És a dir, desenvolupar des de

mateix temps, es van dur a terme una sèrie

litzades, van servir de punt de partida per a

la situació actual aquell conjunt de conjec-

d'entrevistes personals a col·legiats, a repre-

la redacció del Pla.

tures que permetessin elaborar hipòtesis

L'objectiu no era un pla estratègic per

d'evolució i dels canvis que s'esdevindran i de preparar-nos amb unes actuacions con-

empleats del Col·legi. La direcció tècnica del Projecte ha anat a càrrec de l'empresa Peris-

Cartes Cartanà

copi de Prospectiva & Estratègia.

A/e: informatiu@apabcn.es

l'entorn canvia.

situar el Col·legi, com a representant i ser-

Aquest va ser el primer pas per a la prepara-

sentants de diversos àmbits del sector i a

però que té elasticitat per canviar quan

rar que era responsabilitat de la Junta

gruents. En definitiva, el que hem buscat, amb la participació de col·legiats, empleats

farem passes de geganl.

-\ L A

D E

F U T U R

H O R I T Z Ó

El tema

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000 I

h

2 0 0 7

L'opinió del col·lectiu professional (resultat de les enquestes) cia a les noves tecnologies serà una apor-

ca crisi del sector en els propers anys són

avançar una mica més en l'agilitació de les

que van respondre el qüestionari en la fase

tació positiva per a la professió en els pro-

motiu de preocupació per al col·lectiu.

tramitacions administratives.

de diagnòstic creuen que, entre les millors

Bs aparelladors i arquitectes tècnics

pers anys. Però no l'única: la nova norma-

Quant a les tasques més prioritàries

iniciatives del Col·legi en el passat hi ha l'am-

tiva marc de! sector, la Uei d'ordenació de

que hauria de dur a terme el Col·legi, els

Col·legi? En general, els professionals

pliació de l'oferta de formació, la publicació

l'edificació, ha estat ben rebuda i hom creu

aparelladors i arquitectes tècnics creuen

creuen que ha de ser una institució ben

de L'INFORMATIU, ta simplificació de les trami-

que serà beneficiosa en el futur.

que la més important és la d'assessora-

posicionada dins el sector i dins la societat, ja que això els dóna més prestigi. Però no

Quina

seria

la imatge

ideal del

tacions i l'ampliació dels horaris d'atenció

És clar, no obstant, que no tot allò que

ment, seguida per la voluntat de tenir un

als col·legiats. La concepció dei Col·legi com

afecta el futur es veu de forma positiva.

Col·legi ben posicionat i una representació

han considerat només la qüestió de la imat-

a empresa prestadora de serveis també és

L'augment de la competència, ja sigui

forta a l'exterior. La necessitat de mantenir

ge. També creuen que el Col·legi ha de ser

molt ben valorada pels enquestats.

externa o interna, en part, es considera un

professionals ben preparats queda també

font de serveis i de suport als professio-

fet negatiu. També la manca de preparació

reflectida en la demanda de més formació.

nals, i adoptar una filosofia de modernitat,

tècnica i professional així com una hipotèti-

Finalment, consideren que és important

adaptabilitat i integració.

Pel que fa al futur del sector, els col·legiats pensen que tot el que fa referènf Quadre 1

Quadre 2

Millors accions empreses en el passat

Quadre 3

Tendències de futur

ÍB.BI

í

AmpUtr l'oferta de formatiu

r

iMS._

Un taller de futur obert i participatiu 1 . Reforçar e l Col·legi.

"El futur és massa important per

que no cal ser un expert en prospectiva per

Només sabem que el futur menys pro-

deixar-lo en mans dels experts"

saber quin són els principals problemes que

bable és aquell en què res no canvia. Els

té plantejats el barri/ciutat/pais on vius, el teu

tallers constitueixen una eina especialment

Col·legi. El seu objectiu busca consolidar les

treball/professió, la teva àrea d'interès/recer-

adient per als col·lectius que vulguin tenir un

seves potencialitats mitjançant determinades

ca, o el teu hobby o afició; i exactament per

paper més actiu en la construcció del seu

accions com ara:

el futur per comprendre'l i poder-lo influir. Per

la mateixa raó que ningú no necessita ser un

futur.

dur a terme aquest propòsit disposa d'un

prospectivista per tenir les seves idees, pro-

seguit de mètodes que permeten acarar l'es-

jectes, aspiracions, temors i preferències res-

Taller de futur amb l'objectiu de definir les

-

tudi de l'esdevenidor de formes diverses i

pecte al futur del seu barri, ciutat, país, tre-

línies a partir de les quals es poguessin defi-

-

complementaries. D'entre tots aquest mèto-

ball, hobby, tema d'interès, àrea de recerca,

nir els objectius del Pla. El grup de treball va

garantir la viabilitat econòmica,

des, els tallers de futur es caracteritzen per

etc. En potència, tothom és un expert en el

ser molt obert i participatiu. Hi van assistir

dur a terme una política de comunicació

ser la tècnica més participativa i oberta.

futur dels temes que l'afecten.

professionals que representaven tots els

eficaç.

3im Dator La prospectiva és la ciència que estudia

tenir la capacitat per generar productes i serveis,

El Col·legi va acollir al febrer el seu

realitzar una gestió per objectius, assegurar la qualitat dels seus serveis,

agents del sector, ja que hi havia tècnics,

Els tallers van ser dissenyats pel prospectivista austríac Robert Jungk que va ado-

El primer estadi és el reforçament del

Funcions d'un taller de futur

constructors, promotors, representants del

2 . Associació p r o f e s s i o n a l

Un taller de futur pot servir per algun d'a-

món universitari, etc. Cal dir que el grau de

El segon estadi o objectiu a més llarg

quests diversos propòsits, o fins i tot per més

concreció de les línies proposades va ser

termini és l'associació professional. Aquesta

ment implicats, sobretot si aquests no eren

d'un alhora, ja que no són excloents:

molt alt. Destaca el grau d'acord, de fet la

fase implica, segons el que es va concloure

qualificats d'experts. Els tallers de futur

•

nar-se que la majoria de mètodes de prospectiva marginaven els actors més directa-

doncs, estan pensats per permetre ia participació activa dels agents implicats en qualse-

•

vol recerca o projecte de futur. Els tallers s'aprofiten dels coneixements generats per la prospectiva i altres disciplines per crear un clima propici on els participants puguin ana-

•

Quan cal pensar solucions innovadores i

unanimitat, a l'hora de formular les conclu-

en el Taller, el pas del Col·legi cap a una enti-

creatives.

sions. Aquestes van superar les expectati-

tat acreditadora d'afiliació voluntària. Per

Quan un col·lectiu determinat (una asso-

ves inicials, ja que no solament van servir

assolir aquest objectiu caldrà:

ciació, una empresa, un barri, etc.)

per formular objectius per a l'HOJ sinó que

necessita replantejar la seva activitat en

van marcar un itinerari de futur molt clar per

funció d'un" desafiament de futur.

al Col·legi. Les seves conclusions van mar-

Quan un col·lectiu es troba en una situa-

litzar qualsevol tema, plantejar els seus rep-

ció d'estancament i necessita rellançar

tes, projectar objectius de futur i fins i tot

la seva activitat, o simplement reafirmar

construir escenaris de futur.

la seva identitat.

No cal ser un expert en prospectiva per estar en un taller de futur; per la mateixa raó

•

Quan cal generar un consens ampli a! voltant d'una proposta de futur.

car clarament les dues fases del procés que

descobrir els nous perfils professionals del sector, -

estructurar el capital de coneixement del Col·legi.

s'han proposat en el Pla de Futur definitiu.

Les conclusions d'aquest interessant treball, les dues fases de l'itinerari que el Col·legi hauria de seguir en el futur són les

Jordi Serra

següents:

Periscopi de Prospectiva & Estratègia

5

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

-\

El te P L A

D E

F U T U R

H O R I T Z Ó

2 0 0 7

Un pla de futur per a un nou horitzó professional (elPla de Futur) n cop feies les enquestes i entrevis-

fer que desenvolupi totes les seves poten-

^ ^ H tes als col·legiats, als treballadors

cialitats. En aquesta fase, no es qüestiona ni

del Col·legi i a d'altres professionals, empre-

pretén modificar el marc legal que determina

ses i organitzacions del sector, e! Taller de

la seva actuació. Malgrat tot, aquest marc

Futur va deixar definides les línies d'actuació

podria canviar si les circumstàncies així ho

mMM

determinen i la institució no renuncia a influir

per als propers anys. Posteriorment, es van fer cinc sessions d'anàlisi DAFO (anàlisi dels

en aquests hipotètics canvis. En tot cas,

punts forts i dèbils de l'organització) amb

aprofitaria totes les possibilitats i mecanis-

col·legiats, membres de la Junla de Govern i

mes perquè, com a organització, es desen-

empleats. Amb tot aquest treball fet, el Pla

volupi com a empresa prestadora de serveis,

de Futur va abordar la fase de definició dels

augmenti la seva influència en el sector de la

objectius tot establint una jerarquia d'ele-

construcció i el conjunt de la societat i enfor-

ments.

teixi la seva estructura. Així doncs, durant

En primer lloc, es defineix la missió del

aquesta fase el CAATB s'haurà de dotar dels

Col·legi, que es considera l'element més

mecanismes que li permetin detectar canvis

durador i permanent, i l'objectiu de l'H07,

i noves tendències i, encara més important,

que és el que emmarca la direcció general

poder-se avançar a aquests canvis.

d'aquest pla. Els objectius estratègics esta-

Reforçar el Col·legi vol dir, també, esde-

bleixen les grans línies d'actuació del CAATB

venir una institució capaç d'ajudar a superar

durant la vigència del Pla. D'aquests, se'n

els punts dèbils de l'arquitectura tècnica

deriven els objectius tàctics, els quals deter-

com a professió regulada legalment, de

minen les línies d'actuació per desenvolupar

manera que els seus exercitants esdevinguin

cada objectiu estratègic, i es concreten en

uns professionals competents i necessaris

accions a realitzar per tal de garantir l'asso-

en el sector i acabin tenint un paper prepon-

liment dels objectius i convertir el Pla en una

derant en el procés de l'edificació.

realitat.

El procés de reforçament de la figura de

I quina és la missió del nostre Col·legi?

l'arquitecte tècnic significa introduir-la en

És "representar i ordenar l'exercici de !a pro-

tots els àmbits i especialitats que tenen rela-

fessió per aconseguir la seva promoció tèc-

ció amb el procés constructiu en els quals

nica, sociai i econòmica, i per projectar la

s'ha arribat a un nou objectiu de futur, el que

propers anys. L'objectiu de l'H07 serà

l'arquitecte tècnic té competències, però on

seva funció social". D'aquesta missió, que

es formula per a l'Horitzó 2007 i que serà la

"reforçar el Col·legi aprofitant el marc legal

ha de competir amb altres professions, i

ha servit de guia en aquests darrers anys,

base de treball per a l'acció col·legial dels

actual, com a primer pas cap a la conversió

també introduir-la en les noves funcions que

en una entitat de professionals del procés

el sector necessita.

constructiu d'afiliació voluntària".

Tal com es planteja en aquest pla, el

L'estratègia que proposa aquest pla de

reforçament del Col·legi serà el mitjà per

futur és doble i es basa en la periodificació de

situar-lo en la millor disposició possible per

l'objectiu de futur en dues fases, la primera a

assolir el segon objectiu: esdevenir una asso-

curt termini i la segona a mig-llarg termini. La

ciació voluntària i oberta a tots els professio-

primera consisteix a potenciar el Col·legi per-

nals del procés constructiu. El camí que el

què sigui fort en el nou entom que vindrà en

CAATB es marca és el de preparar-se per

el futur. La segona preveu la seva transforma-

esdevenir una entitat acreditadora de profes-

ció en un altre tipus d'entitat professional,

sionals del procés constructiu. En un futur

d'afiliació voluntària, amb membres sense

sense competències legals, les diferents fun-

competències legals i oberta tant als aparella-

cions professionals de la construcció seran

dors i arquitectes tècnics com a d'altres pro-

ocupades per tots aquells que tinguin la

fessionals del procés constructiu.

capacitat més idònia i disposin d'entitats que

El CAATB és conscient que, tant el sec-

els agrupin i els recolzin. En definitiva, es pro-

tor de la construcció com l'exercici profes-

posa que, davant dels canvis i l'evolució pre-

sional, com el mateix entorn col·legial, plan-

visibles, tant la institució com els seus

tegen reptes i interrogants de futur. Conside-

col·legiats/associats estiguin preparats i amb

ra també que aquests reptes són indefugi-

el millor posicionament possible. •

bles i que, per tant, cal preparar-se per afrontar-los.

El primer objectiu, fixat a l'Horitzó 2007, és buscar aconseguir de reforçar el Col·legi i

rr:

A

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

El tema D E

F U T U R

H O R I T Z Ó

2 0 0 7

T

19

La planificació estratègica i les seves fases

MISSIÓ DEL COL·LEGI La missió del Col·legi és representar i ordenar l'exercici de la professió d'apa-

La planificació estratègica és la disciplina

A partir d'aquest punt, comença la fase

rellador i arquitecte tècnic per tal d'aconseguir la seva promoció tècnica, social

que descriu la utilització dels recursos dispo-

de formulació d'objectius. En aquesta fase

i econòmica, i per projectar la seva funció social.

nibles que té una organització al seu abast

s'intenta descobrir el cami que portarà cap a

per tal d'obtenir uns resultats determinats.

la visió, amb la formulació dels objectius

OBJECTIU DE L'H07

Com que els recursos són (habitualment) limi-

esiratègics, la formulació dels objectius tàc-

Reforçar el Col·legi aprofitant el marc legal actual, com a primer pas cap a la

tats i els resultats possibles diversos, sorgeix

tics, que són els mitjans per a arribar als

conversió en una entitat de professionals del procés constructiu d'afiliació

la necessitat de planificar.

estratègics, i, finalment, les accions.

voluntària.

La planificació estratègica és un procés

A continuació cal avaluar els recursos

de natura complexa, ja que comporta una

personals, materials i financers necessaris per

combinació de voluntat i d'acció, tot incorpo-

a assegurar l'èxit i, per últim, identificar indi-

OBJECTIU ESTRATÈGIC 1

rant elements exploratoris, elements norma-

cadors i mecanismes de seguiment dels

Orientar, potenciar i donar suport al procés d'adaptació dels professionals als nous marcs

tius i elements clarament operatius. En el pro-

objectius i de les accions. D'aquesta manera

socials, tecnològics, econòmics i jurídics.

cés de planificació estratègica, doncs, es

es deixa l'aparell metodològic a punt per

succeeixen tres fases: la fase exploratòria (o

entrar en la fase operativa.

Objectius tàctics

de reflexió), la fase normativa (o de formulació

1.1. Assegurar la lliure competència.

d'objectius) i la fase operativa (o de fixació

1.2. Promoure el treball associat i pluridisciplinari, la preparació tècnica i la millora de la

d'accions a realitzar}.

qualitat dels serveis dels professionals per augmentar la seva competitivitat.

Fase operativa La tasca més operativa de la planificació

Una altra característica de la planificació

estratègica es concreta en l'assignació dels

1.3. Promoure la creació i la consolidació de nous perfils professionals.

estratègica és el seu caràcter iteratiu. Efecti-

recursos, la seva programació en el temps i

1.4. Impulsar la incorporació de ies TIC en el treball professional així com la difusió de la

vament, planificar requereix avançar per una

en la posada en marxa dels mecanismes de

línia que incorpora iteracions, passes enda-

seguiment i control, que proveiran de meca-

vant i passes enrere, cruïlles, revolts i també

nismes de retroalimentació i de reformulació

dreceres. Ja des de la fase exploratòria, cal

dels objectius estratègics i tàctics correspo-

realimentar contínuament l'anàlisi per tal

nents i, per què no, de reformulació de la visió

d'enriquir el procés.

de futur.

seva incidència en la construcció i el seu procés.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 2 Consolidar-se com a entitat prestadora de serveis.

Objectius tàctics 2 . 1 . Aprofundir en la definició i reforçament de les funcions de direcció política de la Junta

Per últim, la planificació no acaba en si

Aquesta fase enllaça amb el procés

mateixa, ja que desemboca en el procés de

pressupostari i amb el de seguiment i con-

seguiment i control. No es concep una plani-

trol, assegurant la coherència i la continuïtat

ficació que no fixi mecanismes de control ni

entre el pla de l'estratègia i el pla de l'opera-

2.2. Potenciar i professionalitzar la gestió del Col·legi.

un control que no prengui com a referència la

tiva diària.

Z3. Promoure l'orientació al client com a cultura de tota l'organització.

planificació.

de Govern.

2.4. Desenvolupar el procés de descentralització del Col·legi.

15. Garantir la qualitat dels serveis.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 3 Assegurar la viabilitat i independència econòmica del Col·legi.

Objectius tàctics 3 . 1 . Obrir noves àrees de negoci rendibles.

3.2. Racionalitzar l'estructura econòmica del Col·legi.

3.3. Reconvertir el visat en un servei amb més valor afegit per al col·legiat i el client, vinculat a la garantia de la qualitat i responsabilitat dels seus serveis.

3.4. Impulsar projectes conjunts amb altres agents i empreses del sector.

Conclusió Fase exploratòria

nificació estratègica, amb clara vocació de futur i desprovista de les formalitats i rigideses

del seu negoci a llarg termini, la posició que

que en alguns moments l'han desprestigiat,

vol ocupar en el mercat, la relació que vol tenir

contribueix a mobilitzar les organitzacions

amb la seva competència o amb els seus

vers eí futur, a orientar els objectius estratè-

clients o proveïdors.

gics dotant-los de flexibilitat enfront de la

Aquesta visió guia la reflexió. El procés

Objectius tàctics 4.1. Desenvolupar i estructurar la gestió del coneixement del procés constructiu.

4.2. Impulsar àrees estratègiques d'activitat i de serveis en l'àmbit d'aquest procés.

de futur (les anomenades llavors de futur), a

diagnòstic tradicional de les amenaces i les

avançar-se als canvis de tendències i, per

oportunitats,

però també l'anàlisi de les

últim, a la presa de decisions, eliminant els

tendències i les possibles ruptures. A conti-

estereotips i una visió massa ancorada en el

nuació cal una anàlisi interna: quines són les

present.

potencialitats i les febleses de l'organització.

Tot això es pot aconseguir amb una visió

Fins aquí, fa reflexió permet desenvolu-

sistèmica i global, que comporta l'assumpció

par una capacitat d'anticipar el futur, de plan-

que el futur no és únic i inevitable, sinó que hi

tejar futurs alternatius, en definitiva, d'alimen-

ha diversos futurs alternatius als quals caldrà

tar la fase següent amb un material molt

estar atents.

valuós que li permetrà no caure en les trampes del present.

4.3. Potenciar les relacions amb els diferents agents del sector i millorar la posició en els

futur dels professionals de l'edificació, i establir ponts cap a la resta d'Europa.

4.5. Contribuir, des de la tècnica constructiva, a la promoció de la cultura, a la defensa del medi ambient i la qualitat de vida, i a les accions de cooperació.

4.6. Difondre socialment els coneixements de la professió com a element de cultura.

La planificació estratègica, doncs, ajuda a anticipar en tot moment el futur, afavorint una actitud proactiva, flexible i innovadora

mitjans de comunicació.

4.4. Participar en els fòrums acadèmics, professionals i econòmics que puguin influir en el

incertesa de! futur, a identificar fets portadors

comença per una anàlisi de l'entorn: el

OBJECTIU ESTRATÈGIC 4 Esdevenir un referent en e! sector de la construcció i projectar-se al conjunt de la societat.

En definitiva, el desplegament d'una pla-

Qualsevol organització ha de tenir una visió estratègica, que consisteix en la imatge

Fase normativa La visió, de component voluntarista i de

que serà clau a l'hora d'aconseguir l'èxit de les organitzacions.

clar contingut estratègic, porta necessàriament a la definició d'una missió. Aquesta missió ha de resumir la raó de ser de l'organització.

Antoni Ventura Periscopi de Prospectiva & Estratègia

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

EI tema

\P L A

D E

F U T U R

H O R I T Z Ó

2 0 0 7

Reforçar la professió, reforçar el Col·legi • j n

n ia història recent de les professions

d'honoraris. Cada vegada més el mercat de

cional, el transforma i acaba amb una entitat

Finalment, reforçar el Col·legi vol dir

^ ^ |

al nostre país, els col·legis han estat

treball es mou per les competències, però no

capaç de respondre als nous temps. Com

tenir capacitat econòmica pròpia. En primer

una forma d'organització lligada a les profes-

per les competències legals sinó per les com-

deia un guru de la planificació, un pla no es fa

lloc, no dependre del visat, sinó que els

petències reals.

per saber què farem demà, sinó per saber què

ingressos pel visat estiguin directament rela-

hem de fer avui per preparar ei demà.

cionats amb el cost del servei que es presta.

Sovínt, sobretot en professions com la

Es tractava, per tant, de ser proactius, és

d'aparellador i arquitecte tècnic, molt regula-

a dir, anticipar-nos als canvis a partir dels sig-

des, amb atribucions molt def nides i funcions

nes que estem rebent.

de responsabilitat social, els col·legis hi han jugat un paper estricte, gairebé d'administra-

El Pla de Futur

En segon lloc, que el finançament vingui de

Reforçar és transformar

la capacitat de generar serveis de l'organit-

La primera fase del Pla, doncs, consis-

zació i que aquests mai no hipotequin la línia

teix a reforçar el Col·legi. I reforçar el Col·legi

de servei i de representació que s'ha marcat el Col·legi. En tercer lloc, que el col·legiat

ció pública. Aquest paper es fonamentava en

La situació actual obligava de manera

vol dir reforçar el professional, superant el

el tema del visat, de les atribucions, de les

immediata a definir una guia, un pla. Aquest

concepte estret de professió. És el profes-

rebi el màxim de serveis amb la quota més

tarifes d'honoraris, etc. Això ajudava a mante-

pla parteix d'una missió: reforçar el Col·legi en

sional que parteix d'una titulació, en definiti-

ajustada possible.

nir una presència social de la professió i una

primera instància per esdevenir més endavant

va d'una capacitat i d'uns coneixements,

intervenció que de tan obligatòria no se sabia

una associació professional voluntària i acre-

però que ara ha de entrar en un món de lliu-

si era funcional.

ditadora, vinculada al procés constructiu.

re competència, amb uns canvis significatius

Tot aquest procés s'ha posat cada vega-

El Pla de Futur no és una línia recta, ni

en els processos, les tècniques i els mate-

da més en dubte, tan funcionalment com

tampoc una línia rígida o preestablerta. L'iti-

rials. D'altra banda, ai professional se li exi-

econòmicament, i ha anat perdent aquella

geix cada cop més que sigui un empresari,

consistència que semblava que tenia. Totes

és a dir, que apliqui totes les funcions que

les professions tradicionals, avui, es veuen

caracteritzen la gestió empresarial: planifica-

sotmeses a canvis; la preparació acadèmica inicial, base de !a titulació, ha deixat de ser permanent i immutable, i es fa necessari un manteniment continuat; les situacions professionals han deixat de ser d'un sol patró, ara

Un pla no es fa per saber què farem demà, sinó per saber què hem de fer avui per preparar el demà.

són diverses i complexes. En definitiva, es fa

Reforçar el Col·legi vol dir reforçar la identitat social de la professió i del seu paper en el coneixement

global del sector i,

ció, programació, pressupostos, màrqueting, publicitat, qualitat del producte o servei, orientació al client, etc.

A la vegada, reforçar el Col·legi vol dir

en especial, del procés constructiu.

reforçar la identitat social de la professió i del seu paper en el coneixement global del sec-

difícil mantenir vigent un sistema de funcions

tor i, en especial, del procés constructiu. El

i de professions tancat i rígid.

Col·legi passa a ser un instrument de

L'assoliment d'aquestes diferents pers-

Els col·legis, i més concretament el nos-

nerari ve definit per dos moments de la plani-

referència del procés constructiu com a

pectives d'enfortiment de la institució, voldrà

tre, tenen una missió: reforçar la professió.

ficació estratègica, que poden semblar a pri-

representant dels professionals aparelladors

dir que hem aconseguit una transformació de!

Aquesta es concreta en uns objectius enca-

mera vista contradictoris: vn d'inici, reforçar el

i arquitectes tècnics.

paper i de la realitat del Col·legi actual, mal-

minats a donar suport al procés d'adaptació

Col·legi, i un de tendència: transformar-se en

Per arribar aquí cal: primer de tot,

grat que, segurament, una part dels factors

dels professionals als canvis de tot tipus i a

un altre tipus d'entitat professional, voluntària,

reforçar l'organització, és a dir, dotar al

generadors d'aquesta transformació estaven

proporcionar-los els instruments necessaris

i oberta al procés constructiu, definida més

Col·legi d'una organització que distingeix la

perquè siguin funcionalment útils i competrii-

per l'acredítació dels seus professionals que

part representativa i de direcció política i

que han definit el Col·legi d'aquests darrers

vament eficaços.

per la titulació universitària d'origen.

estratègica, de la part de gestió i de serveis.

anys. Per això m'agrada més dir que estem

En realitat es tracta d'arribar a una organitza-

davant d ' una transformació que d'un canvi,

Tots coneixem alguns punts dèbils de la

La primera fase pretén que siguem forts

implícits en moltes de les iniciatives i treballs

professió d'aparellador i arquitecte tècnic.

davant dels reptes i interrogants de futur que

ció que actua, pensa i treballa com a una

perquè no destruïm ni Itencem res, sinó que

També coneixem les dificultats de l'entorn, la

es plantegen i que són indefugibles. En

empresa de serveis i això vol dir

partim d'una matèria primera, a la qual hi afe-

competència d'altres professionals, les situa-

aquesta fase, el Col·legi no qüestiona el marc

- que s'orienta cap a les necessitats dels

gim nous components perquè en resulti una

cions i !es condicions de treball i de prestació

legal, malgrat que aquest sembla que es

seus clients, en aquest cas, fonamental-

de serveis, sempre ja en un marc de llibertat

veurà sotmès a profunds canvis en no gaire

ment els seus col·legiats, coneixent-los en

temps. Ara, mentrestant, es tracta de propi-

profunditat i tenint capacitat de resposta

ciar una transfonnació interna de manera que

Les situacions professionals han deixat de ser d'un sol patró, ara són diverses i complexes.

aprofiti totes les oportunitats per esdevenir

segons les necessitats de cadascun i no de manera genèrica,

una empresa de serveis, augmenti la seva

- que treballa amb qualitat, és a dir, que con-

influència en el sector de la construcció i en la

trola constantment allò que dóna, com ho

societat, i enforteixi la seva estructura. Assolir l'èxi! en aquesta primera fase voldrà dir que estem en la millor disposició per a assolir el segon objectiu.

L'estratègia té profunditat i és innovadora, perquè se situa més enllà del model tradi-

dóna i a quin cost, - que es prepara i es capacita de manera constant, - que innova permanentment, que està atenta al ritme del seu entorn i que es capaç d'anticipar-se als canvis.

nova solució. En definitiva, una entitat nova.

1 Joan Gay Advocat Gerent dei Col·legi

-\ P L A

D E

F U T U R

H O R I T Z Ó

El tema

f-

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000 |

2 0 0 7

Un horitzó de futur | Í j

es de l'any 40 fins avui el Col·legi ha

Quin model d'institució proposa el Pla en

H

evolucionat molt. Per dir-ho ras í curt,

l'horitzó de més enllà del 2007? Doncs, un

hem passat d'un model on el centre era la ins-

model que ha deixat de ser col·legi per con-

titució i la seva estructura amb uns col·legiats

vertir-se en associació. Que agrupa professio-

sotmesos i quasi indefensos -d'acord amb els

nals

temps que corrien- cap a un model, l'actual,

comuns situats en l'àmbit del procés cons-

on els col·legiats s'han anat situant al centre i

tructiu per comptes d'agrupar només profes-

on l'acció (defensa, representació i serveis)

sionals amb un diploma acadèmic i un títol

gira ai seu entorn en funció dels seus interes-

professional idèntic, el d'aparellador o arqui-

sos. És l'orientació al client -en sintonia amb

tecte tècnic, però que realitzem cada vegada

els temps d'avui. Però, i demà, com serà un

funcions més diverses.

I

col·legi professional? I més concretament el nostre, cap a quin model ha d'apuntar?

amb uns interessos

professionals

Un model basat en la votuntarietat d'afiliació. Amb unes norrries d'accés i permanèn-

Futur agruparà persones que tindran en comú

Veiem un model d'institució basat en la competitivitat dels professionals.

L'objectiu del Col·legi és esdevenir l'associació més reconeguda del sector.

interessos i necessitats derivades de les funcions que faran en el procés constnjctiu. Per tant, el que els cridarà a agrupar-se ja no serà la seva denominació o el seu títol professional sinó la funció que realitzaran i que probablement evolucionarà o canviarà diverses vegades durant la seva vida professional.

Aquest model estimula la pluridiscíplinarítat, ja que és un enfocament més obert i més horitzontal, si es v o l Dóna suport al treball professional. Se situa molt a prop de les empreses del sector. I tot això sense abandonar aquelles funcions que caracteritzen qual-

Si tenim un model a mig/llarg termini,

cia que prestigiïn els seus membres i siguin

podem dissenyar una transformació ordena-

un valor reconegut per als clients. Una asso-

da i planificada per arribar-hi en benefici dels

ciació viable econòmicament en funció d'u-

en prestigi, en retribució, en contractació, en

la representació dels seus membres i la

professionals del futur. Tal com ja deia Char-

nes aportacions directament proporcionals a

confiança.

defensa dels seus interessos en un marc de

les Handy l'any 94 en ei seu llibre The empty

les prestacions rebudes, ja siguin col·lectives

Veiem un model on el control de treballs

raincoat (L'impermeable buit) tant les perso-

0 individuals. Una entitat capaç d'acreditar la

0 el reconeixement de signatura (que és el

Aquesta cooperació requerirà trobar fór-

sevol associació professional o empresarial,

cooperació amb el conjunt del sector.

nes com les organitzacions durant la seva

capacitat, o més ben dit, les diverses capaci-

visat, sinó?) no existirà i, en canvi, sí que exis-

mules que permetin treballar amb actors del

vida segueixen "la Corba Sigmoide" que

tats i habilitats professionals que els seus

tiran sistemes voluntaris de certificació de la

procés constructiu amb els quals poden exis-

comença poc a poc, amb un lleuger descens

membres han d'adquirir durant la seva vida

qualitat de la prestació de serveis professio-

tir diferències i fins i tot interessos contrapo-

per agafar embranzida durant un període més

professional. I una acreditació reconeguda

nals. Aquests sistemes ajudaran als qui s'hi

sats. Fórmules que passen per crear àmbits

o menys dilatat i acabar perdent força, iniciant

per la indústria de la construcció tant del país

acullin a treballar millor i que el seu treball

de treball conjunt pels temes d'interès comú

una davallada. Si no s'hi fa res, el procés és

com internacionalment.

sigui valorat i reconegut pels seus clients. Tot

tot mantenint altres mecanismes on sigui

irreversible í l'organització esdevé inútil i obsoleta.

Es tracta, per tant, d'un model ben diferent del d'ara.

això en un context on coexisteixen professio-

possible ia confrontació combinada amb la

nals, clients i empreses amb diferents nivells

recerca de solucions a aquestes confronta-

de compromís i d'exigència.

cions.

Per evitar-ho cal, abans d'arribar al cap-

Un model en el qual les atribucions ator-

damunt de ia fase ascendent, ser capaç de

gades per llei a un determinat títol hauran dei-

En definitiva, aquesta associació hauria

Ara bé, aquest trànsit des del model

veure que una mica més endavant la corba es

xat pas a un sistema de reconeixement de

de facilitar al sector "els millors professionals

actual fins al model final explicat fins ara no

doblega cap avall. És en aquest moment que

competències per desenvolupar tan les fun-

del procés constructiu per als clients més exi-

seria possible sense el pas intermedi del Pla

s'ha de trobar un nou impuls que generi un

cions "clàssiques" (projectes, direcció facul-

gents".

nou tram ascendent.

tativa, coordinació de seguretat i salut,...}

Aquest model d'associació apunta a una

permetre conduir el canvi cap a l'objectiu final

El Pla de Futur no és res més que això. 0

com, i sobretot, les noves funcions fruit de les

obertura cap a tots els professionals relacio-

tot creant tantes corbes ascendents per evitar

millor, si ho voleu, és tant com tot això. De

necessitats emergents de les empreses o el

nats amb la tecnologia i ia gestió del procés

de caure en la zona de declivi de la Corba Sig-

l'encert del model final i l'estratègia proposa-

sector en general (gestió, qualitat, medi

constructiu dels edificis. És, doncs, un model

moide del Charles Handy i, així, créixer i

da en depèn el futur de la institució i la seva

ambient, manteniment,...). Aquest reconeixe-

amb més diversitat que l'actual i, per tant,

avançar fins al model proposat. •

incidència sobre els seus membres.

ment s'haurà de basar en un sistema d'acre-

més ric i amb més força. Ja no comptaria

Per això el Pla de Futur no és un pla tan-

ditació consensuat í acceptat pel sector.

només la formació inicial o de base, sinó íes competències i habilitat adquirides mitjançant

cat. És un pla que té els mecanismes de

Els sistemes d'acreditació no seran únics

seguiment i correcció per adaptar-lo quan

1 competiran entre si buscant la millor valora-

sigui necessari als canvis dels escenaris pre-

ció en el mercat. De la mateixa manera, per

vistos. I sobretot per allò que depèn d'esde-

les mateixes funcions professionals hi haurà

Aquí cal fer una reflexió sobre la forma-

veniments que ni individualment ni col·lectiva-

més d'una associació que competirà buscant

ció. Fins fa pocs anys, el procés de formació

ment no controlem.

la millor posició í el major reconeixement dels

de coneixement era prou lent com perquè el

seus membres.

coneixement adquirit en la formació inicial de

El Pla de Futur no és un pla tancat. És un pla que té els mecanismes de seguiment i correcció per adaptar-lo quan sigui necessari als canvis dels escenaris previstos.

l'experiència i la formació continuada al llarg de la vida professional.

basat en la

la vida fos suficient per a tota la vida profes-

competitivitat dels professionals i la com-

sional d'una persona. Avui dia, la renovació

petència entre les seves associacions. L'ob-

del coneixement es produeix en un període

jectiu del Col·legi actual és esdevenir l'asso-

de temps més curt que la vida laboral, amb la

ciació més reconeguda pel sector.

qua! cosa cal replantejar-se la formació inicial

Per tant, veiem un model

de Futur Horitzó 2007. Un pla que ens ha de

Parlem d'un model on l'afiliació serà

1 la continuada a partir d'aquesta constatació.

voluntària i la motivació per afiliar-s'hi sorgirà

Governs, institucions d'educació, professio-

de la capacitat de l'associació per oferir als

nals i empreses tenen molta feina per canviar

seus associats la pertinença a una "marca"

l'obsolescència del model educatiu actual.

que els diferenciï dels no associats i que

Aquesta associació que es veu al final del

aquesta diferenciació la reconegui el sector

procés de transformació proposat en el Pla de

Ramon Puig Arquitecte tècnic Director de Comunicació i Màrquetíng del Col·legi

El noticiari

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

Eugeni radellas: Pi nova estructura icial demana un nou habitatge" 1

Eugeni Forradellas és president del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona Entrevista El Patronat Municipal de L'Habitatge de Barcelona té com a finalitat la promoció d'habitatges de protecció oficial i de preu assequible, tant per atendre la demanda d'habitatges produïda per actuacions urbanístiques i remodelacions de barris, com pels sectors de població que, per raó del seu nivell d'ingressos, no poden accedir al mercat immobiliari general. L'any 1999 va obrir una etapa important per a la institució amb el lliurament dels primers 431 pisos de Lloguer per a joves menors de 31 anys i d'ingressos limitats, construïts a La ciutat i, a més, amb criteris bioclimàtics i mediambientals.

Es tracta d'un projecte innovador i així s'ha posat de manifest amb L'interès que han mostrat institucions Locals, tant d'àmbit nacional com europeu, per conèixer la manera de gestionar el voluminós parc d'habitatges del Patronat i quines han estat les repercussions de l'aplicació de l'arquitectura sostenible en un marc constructiu urbà mancat d'iniciatives d'aquest tipus. Per tal de conèixer una mica més a fons el moment que viu aquesta institudó municipal, L'INFORMATIU ha parlat amb el seu president.

I J J reu que Barcelona perd pes com a

lligat al de l'habitatge. I Barcelona té mancan-

xistència de col·lectius, com ara els joves i la

necessitats motivades per canvis en la situa-

^ ^ 1

ces quant al transport públic. La xarxa de

gent gran, que fins ara no havien estat objec-

ció professional i també a les noves situa-

metro segueix sent insuficient".

tiu de les polítiques socials d'habitatge. Els

cions familiars".

ciutat de residència respecte d'al-

tres ciutats de l'Àrea Metropolitana?

Totes les ciutats perden pes com a lloc

joves, les noves famílies monoparentals, els

de residència a favor del seu entorn i això ho

L'estructura de les famílies varia, aparei-

podem considerar com una cosa normal. El

xen noves necessitats i noves maneres de

grans.

"L'actualització de la LAU i l'allargament

que seria negatiu és que la gent hagués de

viure. De quina manera adapta el Patronat

de l'esperança de vida fan necessària una

marxar per motius econòmics i penso, per

els tipus d'habitatges que promou als nous

nova política adreçada específicament a les

les nostres actuacions són els grups de

exemple, en els joves. Qui marxa de Barcelo-

requeriments?

persones grans. Que puguin viure de lloguer,

població econòmicament menys afavorits i

A quins sectors van adreçades les noves promocions de lloguer del Patronat?

"Si bé el sector prioritari al qual adrecem

na? La gent que, pel mateix preu, troba a fóra

"És així. L'esperança de vida de les per-

en uns habitatges còmodes per a ells, a més

amb més dificultats per accedir a un habitat-

més qualitat. Penseu que l'alta densitat de

sones s'allarga i les unitats familiars canvien. I

de (er també necessària la construcció de

ge, una part important de les darreres promo-

població que tenia Barcelona ha estat negati-

aquests han estat factors que han estat abor-

residències i equipaments. Tots aquests fac-

va en molts aspectes i que hauriem de valorar

dats pel Patronat en la seva darrera etapa en

tors de canvi en la família, en el nombre de

30 anys), amb recursos limitats, que viuen o

de manera positiva l'assoliment d'un cert

la qual s'han seguit els consells que apuntava

persones que la integren, obliguen a fer pro-

treballen a Barcelona. Pensem que és un

equilibrí.

l'informe Dinàmiques residencials a la ciutat

mocions adreçades a aquests sectors.

cions han anat adreçades als joves (màxim de

públic que al cap de cinc anys potser haurà

"Que hi hagi menys producció d'habitat-

de Barcelona que el Patronat va encarregar a

"Som partidaris de fer més promocions

variat la seva situació en el sentit que haurà

ge protegit és un problema si aquest fet obli-

un equip d'economistes i sociòtegs encapça-

de lloguer, ja que l'existència d'un patrimoni

incrementat el nivell d'ingressos i ja podrà

ga a fer desplaçaments per motius econò-

lat per Joan Ràfols. Amb aquest estudi vàrem

públic d'habitatge amb una rotació suficient

accedir a un altre habitatge pels seus propis

mics. Crec que el tema del transport va mort

constatar en dades el que ja intuíem: l'e-

del seu ús, permet donar resposta a les

mitjans.

El noticiari L ' H A B I T A T G E

D E

P R O T E C C I Ó

O F I C I A L

"El concepte de rotació permet que la

Ara cal fer el seguiment i també amb l'empre-

persona beneficiada no es quedi l'habitatge

sa que fa el manteniment dels habitatges. Els

de forma indefinida i permet que d'aJtres

nostres usuaris disposen d'un llibret on se'ls

també puguin gaudir-ne successivament. En

informa sobre com és casa seva i amb les ins-

el futur ens agradaria fer més promocions de

truccions d'ús, també des del punt de vista de

lloguer, que puguin donar resposta a les

la protecció del medi ambient. Creiem que

noves demandes socials i que mantinguin la

aquesta experiència pot funcionar".

qualitat del que ja es (a a casa nostra".

Quines són les prioritats que s'ha marcat La campanya de les Vores de les Rondes, quina aportació fa a la construcció residencial del futur?

ara el Patronat?

"Ara hem de pensar en la gent gran. Ja hi ha un programa municipal de construcció

"Han estat cinc promocions d'habitatges

d'apartaments per a persones grans. El pro-

de lloguer per a joves que incorporen ele-

grama permetrà que aquestes persones can-

ments d'arquitectura bioclimàtica i que, cons-

viïn a un habitatge de més qualitat i adaptat a

tructivament, han volgut recuperar la tradició

les seves necessitats. També pot canviar el

de l'arquitectura mediterrània. El plec de con-

pis on viu per un apartament de lloguer per a

dicions del Patronat ha incorporat bona part

rendes baixes".

d'aquests requisits per a totes les seves promocions. Incorporen l'aprofitament de l'ener-

Finalment, c o m valora el fet que una de les

gia solar, ascensors de baix consum energè-

promocions de les Vores de les Rondes -

tic, sanitaris de baix consum d'aigua, pintures

Ronda de Dalt/Hospital Militar- hagi estat

ecològiques i maons de baixa conductivitat

qualificada enguany c o m a finalista dels

tèrmica, entre d'altres."

premis FAD?

Com s'ho han pres els equips de projectis-

de la tasca que (em, resulta que es valora la

tes d'aquestes promocions?

qualitat arquitectònica dels edificis del Patro-

"Per a nosaltres és important. Si a més

"Han hagut de fer una tasca suplementà-

nat, doncs està molt bé."

ria de recerca tenint en compte que hi havia uns elements prioritaris com ara aplicar criteris de sostenibilitat. Hi ha qui s'ho ha pres

Caries tartana

amb un cert escepticisme i qui hi ha posat

A/e; infbrmatiu@apabcn.es

força interès. S'ha de tenir en compte que aplicar aquests criteris no encareix la construcció significativament respecte de la construcció més tradicional.

"Un altre aspecte innovador ha estat l'aposta que s'ha fet quant a la distribució de les estances als habitatges i la seva tipologia. El client, en general, és conservador. Vo! armaris, balcó... Suposo que el més còmode és fer el que s'ha fet sempre, però penso que també és paper de l'Administració apostar per la innovació, i que es pugui dir que ho ha fet l'Ajuntament, l'Administració".

"Hi ha hagut també força interès entre promotors de l'Estat i també de fora. Més enllà de! que són les experiències pilot, crec que aquí s'ha (et una tasca interessant que cal difondre."

Les promocions de les Vores de les Rondes han tingut uns condícionants previs de difícil solució {ubicació, sorolls). No és arriscat presentar-los com a pioners d'una construcció més sostenible?

"Hem hagut de passar amb el que teníem. És cert que la ubicació dels solars, les seves característiques, ens ho han posat més difícil, però crec que, malgrat tot, s'ha resolt prou bé."

Quina ha estat la resposta de l'usuari?

"No hem tingut rebuig. Potser el fet d'anar adreçat a un públic jove ho ha fet més fàcil. La resposta dels llogaters ha estat bona.

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000 I

I PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

Punts de vista ECONOMIA

I 10

I

S E C TT O O R

'

La fugida estratègica del sector El camí cap a una millora competitiva de la indústria de la construcció encara no s'ha iniciat de debò unes setmanes que va sortir el

tor? Segons l'informe Egan o Rethinking

darrer informe de resultats de la

Construction, emès al Regne Unit l'any

P j f l a I^^H

segona de les cinc grans constructores

1998, se'n deriven una sèrie d'avantatges a

espanyoles: Dragados y Construcciones.

curt i mig termini, avantatges que algunes

Les xifres són impressionants: durant el pri-

empreses britàniques i nord-americanes

mer semestre d'enguany el Grup Dragados

que han experimentat aquests sistemes

va guanyar 18.000 milions de pessetes, amb

industrials ja han pogut veure. Aquests pas-

un creixement del 138%. Això, incloent-hi

sen per:

els beneficis extraordinaris resultants de la venda del 35% de Valora per 2.891 milions

- Reducció anual del cost de capital en un

que, si els restéssim, 'només' ens quedaria

10%

un creixement del 113'3%. La xifra de nego-

- Reducció anual del termini d'execució en

cis, que va superar durant el darrer semestre

un 10%

els 332.633 milions de pessetes, s'ha incre-

- Augment anual de la previsíbilítat (entesa

mentat un 15,3% respecte del primer

com el nombre de projectes completats

semestre de 1999. La cartera de comandes

dins un termini i pressupost) en un 20%

en obres i serveis ascendeix a 2,1 bilions.

- Reducció anual de defectes en un 20%

Xifres marejadores. Realment no podem

-

pas dir que, a aquesta constructora, l'afecti

Reducció anual dels accidents en un 20%

- Augment anual de la productivitat (valor

negativament l'actual moment de la cons-

afegit per càpita) en un 10%

trucció. Els seus ratios de creixement són

- Augment anual de facturació i rendibilitat

superiors als del sector, fa qual cosa ens pot donar una primera pista sobre la capacitat competitiva de Dragados. D'alguna manera,

Així, tenim a grosso modo avantatges molt notables en reducció de costos, millora de qualitat, reducció de sínistralitat i creixe-

Evidentment que Dragados, segons reflecteixen els números, és una empresa competitiva, però ho és quasi a pesar de la construcció.

ment de la previsibilitat. En definitiva, resultats que fan més competitives les empreses que segueixen aquest esquema, i permeten, entre altres coses, eliminar els elements d'incertesa en un sector amb una forta tendència a l'estacionalitat per cicles.

Sense que s'hagi d'interpretar com si es negués la pràctica d'aquestes estratègies competitives a les àrees de construcció del Grup Dragados, cal dir que tampoc no es poden considerar com les principals causes dels seus bons resultats. Aquests radiquen en

amb recomanacions d'experts o sense, una

vol indústria -i la construcció s'ha de consi-

Aquests fonaments, propis de qualsevol

la diversificació de les àrees de negoci, és a

gran empresa constructora espanyola esta-

derar com a tal-, pel seu pes en l'economia i

indústria moderna, són perfectament aplica-

dir, que segueixen una estratègia que fuig de

ria seguint unes premisses que negarien el

el tipus de producte que fa, requereix d'una

bles al camp de la construcció i, de fet, són

la volatilitat del sector de la construcció, no

viure al dia que el sector té en aquest país,

sèrie de paràmetres bàsics. Podríem resu-

necessaris si vol ser un sector competitiu i

minimitzant-la, sinó evadint-la a través d'al-

per mirar cap a un horitzó més llunyà.

mir-los en cinc, d'acord amb la tesi de l'en-

capaç

tres negocis més estables.

d'enfrontar-se

amb èxit

al

nou

Tanmateix, hem informar que això no és

ginyer civil anglès David T. Deas, president

mil·lenni. De fet, moltes promotores i cons-

Els resultats de la seva activitat construc-

ben bé cert. Evidentment que Dragados,

del Centre for Innovation in Construction: 1)

tructores britàniques ja els han començat a

tiva han estat, no obstant, molt positius, però

segons reflecteixen els números, és una

lideratge compromès; 2) Centrar-se en el

aplicar, amb bons resultats en matèria d'efi-

dins de l'actual normalitat del sector. De fet, el

empresa competitiva, però ho és quasi a

client; 3) integrar procés i equips al voltant

ciència i qualitat a la seva producció.

seu creixement d'activitat en construcció ha

pesar de la construcció.

del producte; 4) una agenda basada en la

Una estratègia competitiva, en qualse-

qualitat, i 5) el compromís amb les persones.

Quins beneficis comporta una concep-

estat d'un 10% si comparem els primers

ció 'industrial' o estratègica al nostre sec-

semestres de 1999 i de 2000, taxa similar a la

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

-\ Punts de vista fE C O N O M I A

I

S E C T O

R

de la resta del sector. El volum de negoci de

En el fons és un problema d'expectatives

l'àrea constructiva del Grup Oragados va ser

complertes: mentre no ens creiem que la cosa

de 203.779 milions (dades pròpies del grup),

pugui canviar, no ho farà. I serà una llàstima.

xifra que representa ja només el 6 1 , 1 % del

És l'obligació de tots els agents -i empreses

total, i la tendència és encara a reduir més el

dinàmiques com Oragados poden fer-hi una

pes d'aquesta activitat. De fet, un informe

gran contribució- canviar de mica en mica

recentment publicat de Benito i Monjardín va

aquesta situació. De ben segur que tots ens

destacar que la caiguda en el BAI (benefcis

en beneficiarem.

abans d'impostos)

de la construcció a

Oragados ha estat espectacular d'un 4 2 % de contribució el 1998, a un 2 5 % el 1999.

L'estratègia

del Grup Dragados cal

entendre-la com a molt encertada en els seus plantejaments en el sentit que prima l'estabilitat en el creixement dels seus resultats per

sicQ

sobre de la ciclicitat d'un sector com és de la construcció (el qual tampoc no els va malament). Però el seu comportament, semblant al

Francesc Xavier Alberta

del conjunt sectorial, ens fa reflexionar sobre

Periodista i economista

la necessitat d'una estratègia competitiva real

A/e; javier@apabcn.es

Servei M Integral a la Construcció

dins la construcció.

La concepció estratègica d'aquesta gran constructora és un bon exemple de com la pràctica totalitat d'agents del sector conceben l'activitat: una feina encara poc industrialitzada,

on es dóna

potser

L'INFORMATIU Telèlon directe: 932 40 23 76

excessiva

Fax: 932

40 23 64

importància a les peculiaritats de cada obra,

Adreça electrònica: inlormaiiu@apabcn.es

tot i que un projecte de recerca britànic va

L'INFORMATIU electrònic:

concloure que el 8 0 % de les tasques d'una

hllp^/www.a pabcn.es/inlormatiu Consell de redacció:

obra eren repetitives, contra un 2 0 % depe-

Carles CartafÜ. Joan Gay,

Ramon Puig i Xavier Alberca

nents de les característiques pròpies de cada

Direcció: Carles Cartaflà

cas. I aqui hi entraria l'esforç conjunt de tots,

Coordinació: Elisenda Pucurull

des de les constructores (interessades a mantenir beneficis estables i creixents), fins a les

Olga Caparrós

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier AumerJes, Josep Olivé, Xavier Oliva.

administracions públiques (interessades a mantenir fort un sector amb un pes al PIB

Gabriela Senan i Vicenç Font

Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die, Chopo

superior al 10%), passant pels tècnics (inte-

Albert Casanovas

ressats a guanyar en qualitat i disminució de la sinistralitat), i acabant pels usuaris (interes-

Disseny gràfic: g e u v e Fotòlils: Imprès Autoedició S L Impressió: Viking

sats en la millora de la relació qualitat/preu).

Dipòsit legal: ^ 2 3 8 9 - 1 9 9 1 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda PucuruH Telèlon: 932 40 23 76

Publicitat: BITWAP. Isidre Rodríguez

L'estratègia del Grupo Dragados és molt encertada en els seus plantejaments ja que prima un creixement estable dels seus resultats per sobre de la dcliritat del sector.

C/Bon Pastor, 5 03021 Barcelona Telèlon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64

E-maíl: comercial@apabcr.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors I

Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Paslor, 5,08021 Barcelona Tel. 932

40 20 60. Fax. 932 40 20 61

Bages-Berguedà: Plana de TOm. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99

Osona: PI Major, 6.08500 Vic Tel. 93B

85 2 6 1 1

Valies Occidental: Sani Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10

Vallès Orienlal: Josep PirSol. 8 OB400 Granollers. Tel-938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají

Val a dir que aquesta estratègia de fugida cap a la diversificació l'apliquen la majoria de grans constructores espanyoles i estrangeres.

Quina és la conseqüència? Que el mirall prin-

Vlcepresidenl: Joan Ardèvol

Secretària: Minerva Embuena Comptador: Albert López iborra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri

i Raimon Salvat

cipal on podrien reflectir-se d'altres construc-

Bages Berguedà: Jaume Juanola

tores de menor volum no passa per modificar

Osona: Bernal Noguera

les seves estructures productives i treure molt

Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Orienlal: Frederic de Suen

més profit a la indústria de la construcció. 1

Gerenl: Joan Gay

això pot acabar per condemnar aquest sector Els criteris exposats en els articles signats

a mantenir indefinidament aquests cicles que

son tfextíusiva responsabilitat dels autors i

tantes alegries ens donen cada set o vuit

no representen necessàriament

anys, però que tant ens molesten entremig.

l'opinió de L'INFORMATIU

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per_aL sector de La construcció, SICÓ posa aL vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en L'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i Lliurar-La amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

El noticiari

MEDI

12

AMBIENT

Gestió deresidus de la construcció L'ÏTeC ha fet un estudi sobre l'impacte mediambiental dels residus de la construcció, dintre del programa Life de la Unió Europea W^M

urant l'any 1998 el sector de la cons-

europeu LIFE, ha desenvolupat un seguit

^ H i

truccíó de Catalunya va produir més

d'estudis i d'eines d'aplicació pràctica que

de 3 milions de tones de materials sobrers.

poden ajudar molt a la minimització, valoritza-

Això suposa uns 500 kg per persona i any.

ció i selecció dels residus originats en les

Sona part d'aquests residus indiferenciats

obres de construcció i demolició.

van directament a l'abocador. Avui, per cir-

La sala d'actes del Col·legi va acollir el

cumstàncies d'inèrcia i de mercat, la quantitat

passat 9 de novembre una jornada tècnica

de residus que es recicla és mínima.

dedicada a la gestió de residus de la cons-

Catalunya ja s'ha dotat d'un marc legisla-

trucció amb l'objectiu de presentar la situació

tiu força correcte, però difícilment operatiu en

actual de la gestió de residus, donar a conèi-

les condicions actuals i, malgrat s'han fet uns

xer i facilitar aquestes eines elaborades i

grans esforços públics i privats, els resultats

avançar idees sobre el futur d'aquesta gestió.

són encara poc apreciables. Sensibilitzar i

La presentació de la jornada va anar a

facilitar la tasca de tots els agents en l'acom-

càrrec de Xavier Bardají, president

pliment de les seves obligacions, és una de

Col·legi, i d'Anton Checa, director de l'ITeC. Hi

les alternatives que sembla que pot produir

van participar Fructuós Manà, director de l'À-

uns efectes més pràctics i eficaços.

rea de Construcció i Noves Exigències de l'I-

del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del

conscient, criteris mediambíentals. Amb el

L'Institut de Tecnologia de la Construcció

TeC; Josep Maria Gonzàlez i Albert Sagrera,

Col·legi; Ernesto Antonini i Antonella Grossi,

pas del temps, però, els ha anat abandonant,

de Catalunya (ITeC), en el marc d'un projecte

investigadors de l'ITeC; Ramon Graus, tècnic

tècnics de Quasco i d'ICIE.

sobretot a partir de l'etapa de fort creixement

del

Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad

Jornada tècnica dedicada a la gestió de residus de la construcció al Col·legi.

Antonini i Grossi van presentar l'esbós un

econòmic dels anys 70, quan s'imposen estils

projecte europeu per a la valorització i reutilit-

de vida consumistes a les societats avança-

zació dels residus de la construcció anomenat

des. Segons van indicar els tècnics de l'ITeC,

Vamp 2000. Es tracta d'una xarxa d'informa-

aquest projecte Life posa en evidència que el

ció per Internet que posa en contacte els pro-

sector de la construcció té a les seves mans

ductors dels residus amb els possibles inte-

la responsabilitat sobre els residus que gene-

ressats en la seva reutilització. És una propos-

ra i que hi ha moltes possibilitats per millorar-

ta força interessant i que ha estat molt ben

ne la gestió i control.

estudiada prenent com a base la regió italiana d'Emilia-Romagna (www.vamplife.org).

Fructuós Marià va indicar que el problema de no saber què n'hem de fer, d'aquests

Els tècnics de l'ITeC, per la seva banda,

residus, cada dia és més apressant. "No

van presentar en aquesta jornada tècnica els

podem despreocupar-nos-en, perquè sinó

resultats

l'impacte

són recollits i dipositats en un abocador

mediambiental dels residus de la construcció,

d'un

projecte

sobre

públic. Els abocadors són cars i tenen un

que han dut a terme dins del programa üfe de

impacte ambiental considerable. Hi ha, a

la Unió Europea.

més, una clara tendència a utilitzar-los com a mètode principal (per no dir únic) per desfer-

M i n i m i t z a r els residus

Persianas y puertas de gran seguridad 1 - F A * 93.7314166

se dels residus". En conseqüència, el primer

En èpoques passades, el sector de la

pas per millorar aquesta situació consisteix a

construcció ja aplicava, sense que en fos

reduir la producció de residus. Marià va expo-

MEDI

•

Re

!J4flsffijff|j^§fl%^| abocadors de construcció

Terres 22% Altres 2%

• — ^ ^ r 1

Tèxtil 1 %

^ ~ ~ ^ \

Fusta S% '

quips d'aire condicionat o les pintures, i va advertir dels riscos per a la salut dels treballa-

pectat pel sector de la construcció.

dors que representa, per exemple, la manipulació de l'amiant en treballs de demolició. En aquest sentit, l'annex 3 del manual conté un quadre amb un llistat d'aquests

<<^^^^^^^ta

proposta pràctica sobre quina és la millor

segons siguin produïts en fase d'obra nova o

^ ^ ^ ^ ^ ^ 5

forma de tractar els residus a les obres.

d'enderroc, i n'indica la procedència, el tipus

Aquest manual recull tots aquells aspectes

de perillositat, les mínimes mesures de pre-

que s'han de tenir en compte a l'hora de ges-

caució que s'han de prendre per gestionar-lo

tionar les restes de l'activitat constructiva,

correctament i la normativa aplicable.

^^^^^^f^à

Asfalt 7% —

marc legislatiu vigent a Catalunya i a l'Estat espanyol per avaluar de quina manera és res-

Manual de minimitzactó i gestió de residus

! ^•fc^^h

Plàstic 3%

Metalls 2% "

"

s

a les obres de construcció i demolició. Una

....'.'.'.•.'.'. >^^^

Cartró * paper 2%

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

El noticiari

AMBIENT

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

residus

Pedra 2%

Z---^È^^^È

amb recomanacions particulars per a totes

Gres 2% Guix 2%

l ^ ^ l ^ ^ k ....-•••"' ^ I ^ ^ H

En el seguiment de diferents casos d'o-

les persones que intervenen en el procés de

bres a Catalunya que ha realitzat l'iïeC, els

construcció i demolició.

autors del treball s'han sorprès de! desco-

Pla de gestió dels residus de la construc-

que generava i ha constatat que les pràcti-

ció. El llibre proposa una metodologia per

ques de les empreses i els treballadors no

redactar un pla de gestió dels residus que

han experimentat encara una incidència

Formigó 1 % • " "

...•-""

^ ^ ^ ^ ^ ^

^ ^ *

Obra fàbrica 4 9 % ••'""

sar una jerarquia de prioritats que ordena de manera decreixent l'interès de les accions:

neixement sobre la naturalesa dels residus

Eis resultats del projecte que va presen-

racionalitzi i optimitzi, amb criteris mediam-

directa de les polítiques de control i gestió

tar l'ITeC es recullen en tres publ cacions que

bientals, el tractament i valoritizació dels resi-

de residus.

es van lliurar als assistents a la ornada. Són

dus de la construcció a les obres.

1. Minimitzar tant com es pugui l'ús de les que s'exposen a continuació: materials.

Aquesta darrera publicació ha comptat

2. Reduir residus.

Situació actual i perspectives de futur dels

amb la col·laboració de Ramon Graus en el

3. Reutilitzar materials.

residus de la construcció. Una radiografia

capítol dedicat als materials de construcció

4. Reciclar residus.

sobre la manera en què són tractats avui en

potencialment tòxics i perillosos i el seu trac-

5. Recuperar energia dels residus.

dia els residus generats per l'activitat cons-

tament com a residus. Graus va parlar, en la

3. Enviar la quantitat mínima de residus a l'a-

tructiva a través de l'anàlisi de dades concre-

jornada tècnica, de materials com ara l'a-

tes, que es completa amb una observació de

miant, el PVC, els gasos CFC provinents d'e-

bocador.

Carles Cartanà A/e: i nformatiu@apabcn.es

REHABILITACIÓN FORJADOS

Sistema extensible, desmontable y económico ASESORÍA TÈCNICA EN REHABILITACIÓN Y REFUERZO DE FORJADOS Y ESTRUCTURAS

I lOIMOsa ARMADURAS PREFABRICADAS PARA LA CONSTRUCCION SISTEMAS DE REHABILITACIÓN DE EDIFICIOS Sanis, 307-309 • 08028 Barcelona - Tel. 431 35 00 - Fax 332 34 86

Unico sistema de refuerzo que aprovecha la resistència a comprensión de la vigueta de hormigón

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

-\

El noticiari AMBIENT

I

Comença la nova era de la construcció sostenible

Maastricht acull l'International Conference Sustainable Building-2000 l í j

el 22 al 25 d'octubre d'octubre va

H ^ l

celebrar-se a Maastricht (Holanda) la

International Conference Sustainable Building 2000. Durant tres dies, més de 800 assistents de 49 països van poder assistir a les gairebé 140 ponències que es van presentar a les diferents sessions paral·leles que es duien a terme, abastant temàtiques tan diverses com ara aspectes de sostenibilitat

urbana o

estratègies comercials per a la difusió de la construcció sostenible. També es van tractar qüestions més tècniques com són la presentació d'eines d'avaluació d'edificis, tractament de residus, reutilització i desconstrucció, eines de disseny bioclimàtic, aplicacions de les anàlisis de cicle de vida (ACV) a la construcció, rehabilitació urbana, desenvolu-

Paral·lelament a les sessions de la con-

sió de nous països al projecte, entre els quals

teris de sostenibilitat que havien estat ava-

pament de directives i legislació mediambien-

ferència, es van fer les presentacions dels

hi ha l'Estat espanyol, Això suposarà ia parti-

luats amb l'eina que s'està desenvolupant.

tal, ambient interior i edificis sans, materials

diferents equips nacionals de la Green Buil-

cipació d'un total de 24 països que continua-

de construcció etc. En definitiva, durant les

ding Challenge. Aquest projecte, va ser iniciat

ran desenvolupant aquesta eina fins a la Con-

aconseguit gràcies a la gran diversitat d'a-

diferents sessions, es van tractar tots els

al Canadà el 1996 pel Natural Resources

ferència del 2002 a Oslo.

gents individuals i organitzacions de diferents

temes i aspectes que són d'actualitat i que es

Canadà (NRCan), en cooperació amb equips

Alguns dels resultats d'aquesta iniciativa

tenen en compte a l'hora de pensar en edifi-

de 14 països, i està centrat en el desenvolu-

es van poder veure durant els tres dies que va

ment d'una iniciativa internacional per a un

cis i ciutats més sostenibles.

Un altre dels resultats de la conferència,

menes del sector presents, va ser l'establi-

pament i el provat d'un nou mètode d'avalua-

durar la conferència ais pavellons que cada

entorn

Entre les conclusions finals a què es va

ció mediambiental dels edificis, amb l'avan-

pais participant a les dues convocatòries

Aquesta plataforma ha de permetre el desen-

arribar, hi ha el fet que les empreses, així com

tatge que adapta a les diferents realitats

anteriors havien muntat a l'exposició, en el

volupament d'accions conjuntes i l'intercanvi

la indústria auxiliar de la construcció i el

nacionals les experiències desenvolupades a

mateix Palau de Congressos de Maastricht on

d'informació entre les organitzacions, països i

mateix sector constructor, ja han començat a

la resta de països. Actualment, els països par-

es van fer les sessions. Al diferents pavellons,

agents individuals, que treballen en el camp

caminar introduint polítiques més sostenibles • ticipants en aquesta iniciativa han decidit de

es podia consultar informació sobre els pro-

a la seva activitat. Cal, però, una aposta deci-

jectes de diferents edificis construïts amb cri-

continuar durant dos anys més amb la inclu-

dida dels governs en suport de la sostenibili-

construït

sosteniblement

(iiSBE).

de la construcció sostenible. També se centrarà en alguns projectes futurs com són la continuació periòdica d'aquesta conferència

tat per garantir que aquest procés es pugui

internacional (la següent serà a Oslo el 2002)

Una mica d'història

dur a bon terme. Sembla clar que actualment la tècnica disponible és l'adequada per asso-

i la gestió a llarg termini del procés de la Green Building Challenge.

lir aquest repte, però és necessària aquesta

La conferència SB 2000 celebrada a

decisió i suport de les institucions públiques.

Maastricht, és el resultat d'unir dues con-

hi van assistir sobre unes 600 persones, i va

constatar que malgrat tots els entrebancs, la

També es va concloure que fan falta iniciati-

ferències celebrades anteriorment a París el

ser la tercera conferència mundial que va

sostenibilitat del nostre sector, ja ha entrat

ves d'àmbit internacional dirigides a aconse-

1997 i a Vancouver (Canadà) el 1998.

tractar l'avaluació mediambiental del edifi-

arreu del món en una dinàmica que ens porta

guir processos constructius i, sobretot, materials més sostenibles.

'98) va celebrar-se a Vancouver, Canadà, i

En definitiva, la Conferència ha servit per

A París, va celebrar-se la segona con-

cis. Els fets previs portats a terme a París i

irremissiblement cap a canvis que modifica-

ferència internacional del CIB sobre edificis

a Anglaterra van ser patronitzats pel Task

ran la nostra

Un aspecte també importat és la consta-

i medi ambient organitzada pel CSTB, que

Group 8 del CIB (predecessor de l'actual

d'una reducció de lümpacte ambiental que

tació que actualment la sostenibilitat global

era Ja la segona edició d'una altra conferèn-

Comissió W-100 sobre edificis i mediam-

produïm i que les generacions futures segur que ens agrairan.

passa per aconseguir la sostenibilitat de les

cia organitzada pel BRE a Anglaterra el

bient) igual que ho va ser la conferència de

àrees i països més deprimits, on encara no

1994.

En aquella segona edició, es van pre-

Vancouver i que ho ha estat la de SB2000.

manera de treballar, en pro

estan cobertes les necessitats més elemen-

sentar més de 180 ponències i va reunir a la

Tots van ser molt profitosos quant a resultat

tals d'habitatge i salut. L'adaptació d'eines

vora de 300 participants de 34 països. Es

i assistència, i van demostrar l'interès tant

Toni Floriach

que funcionen als països desenvolupats a la

van tractar principalment temes relacionats

de dissenyadors, projectistes, propietaris,

Arquitecte tècnic

realitat del tercer món, com és ara l'Agenda

amb mètodes d'avaluació d'edificis, mate-

investigadors i, en general, del sector de

Servei Rehabilitació i Medi Ambient

21 per a una Construcció Sostenible elabora-

rials i sistemes constructius, recursos natu-

l'edificació en el desenvolupament d'a-

A/e: serma@apabcn.es

da pel Consell Internacional per a la Recerca i

rals, gestió del medi ambient i estratègies

quest tipus d'eines. Un dels elements més

la Innovació en l'Edificació (CIB) pot ser una

mediambientals. La presentació de dife-

via que tregui aquests països del seu enda-

rents projectes pilots va permetre veure cap

del 98' va ser l'exposició de diferents pro-

rreriment. També la celebració de conferèn-

a on anava el sector en aquests temes.

jectes d'edificis verds, experiència que s'ha

l'Agenda de la Construcció

repetit aquest any a Maastricht.

http://ww/w.apabcn.es/sostenib!e

cies regionals pot ser una via per situar-nos més a prop d'aquesta realitat.

La Green Building Challenge'98 (GBC

apreciats pels assistents a la conferència ' més informació properament a Sostenible

UADE PÀGINES D'ASSESSORIA, FORMACIÓ, ACTIVITATS I SERVEIS

Primera quinzena desembre 2000 J

ASSESSORIA

16 OCT i direcció d'execució d'obra 18 Coordinador de seguretat i serveis de prevenció

HDRES EXTRES 20

Lectures Buscant a Míes

21

Des de lafines ira Arquitectura i poder

LA GENT

22 Un artista anomenat Barro (Pedró de Leyva) SERVEIS

24 Llista de tècnics per fer diagnosis

DEMANDES

Oficines de control Sessió àe riphat sobre H paper de IPS OCT DES DE L'ENT R A D A en vigor de la Llei de l'edificació (LOfï), el promotor té l'obligació, en la construcció d'habilalges, de contractar una assegurança decennal de danys amb una entitat asseguradora. Una de les condicions que posa aquesta és que el promotor contracti una oficina de control tècnic (OCT).

la direcció de l'execució de l'obra i altres agents podrien haver d'iniroduir, en conseqüència, canvis en les previsions inicials.

Quin és el cost d'una OCT? Com funciona? Quina relació ha de tenir amb la direcció facultativa? El Col·legi ha organitzat una sessió

L'oficina de control redacta els informes sobre uns controls delcrminats que fa sobre el projecte i en certes etapes de l'obra, informació que permet a l'assegurador controlar el risc assumit. Aquesia informació pot tenir uns efectes sobre el decurs de l'obra, de manera que el promotor,

s'exposaran els punts de vista de les asseguradores, de la direcció d'execució de l'obra i de les oficines de control. Es tracta de conèixer més bé quina és la funció de cadascun dels agents, els punts on poden sorgir problemes i la seva solució.

sobre Les oficines de control lècnic i la direcció d'execució de l'obra, en la qual

Les oficines de control tècnic (OCT) i la direcció d'execució de l'obra Dimarts, 12 de desembre a les 6 de la tarda.

Sala d'actes del Col·legi Organitza: Assessoria Jurídica i Professional L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia al Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60

27 Mercat de treball

ACTIVITATS

28 Formació/Diversos

EMPRESES

36 Informació tècnica i comercial

I

A55E55DRIA

I v 7 t^nmcn QUifizf 13 d

OCT i direcció d'execució d'obra Taula rodona sobre el paper de les ofícinps de control

Fa més de mig any que va entrar en vigor la Llei d'ordenació de l'edificació (LOE), i des de llavors el Col·legi ha rebut moltes consultes en relació amb la seva aplicació: competències dels aparelladors, responsabilitats, assegurances, etc. Però durant aquestes últimes setmanes el nombre de consultes sobre la LOE s'ha disparat, i la majoria es centren en un mateix tema: l'actuació de les oficines de control tècnic (OCT). Aquestes consultes incorporen també una "queixa" referent a la capacitació tècnica d'aquestes oficines i a la seva actuació. El pro-

blema de fons és sempre ei mateix: fins on arriba l'actuació de I'OCT i en quin lloc queda la direcció facultativa?. Amb la intervenció de I'OCT, perd importància el paper de la direcció factdtativa? Les decisions de I'OCT estan per sobre de les opinions del tècnics de la direcció d'execució? Els tèatics ara ens hem de dedicar a defensar davant I'OCT unes solucions tècniques 0 uns materials que hem utilitzat tota la vida sense cap problema? Expressions d'aquest tipus s'han anat repetint com a comentari final de mollíssintes consultes.

P E R C\J LJ É prenen tanta importància les OCT? Amb l'aplicació de la LOE els promotors tenen l'obligació de contractar, en el cas d'edificis d'habitatges, una pòlissa d'assegurança de

entitats asseguradores exigeixen al promotor la contractació d'una oficina de control tècnic (OCT). L'objecte d'aquestes OCT és informar les entitats asseguradores sobre els riscos de la construcció que hauran de

danys per a cobrir durant deu anys els danys per vicis o defectes que tinguin el seu origen o afectin les estruçtures dels edificis i que comprometin la seva estabilitat i resistència. Pera la contractació d'aquesta pòlissa les

garantir mitjançant la corresponent pòlissa.

Així, tot i que no figuri com una obligació de la LOE, la intervenció d'una OCT es converteix en una exigència per a totes aquelles obres

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics

Taquimetre Electrònic Elta RSS Distanciï amb I prisma 1300 m Precisió angular 1.5 mgon Augmenti òptica 26x amb compensació automàtica Memòna interna Í900 puftts Trípode d'alumini o de fusta Plomada òptica Bateria de NIMH i carregador

•Augment d'òptia 20x • Precisió angular 10 mgon.

• Plomada d'òptica •Trípode d'alumini o de fuita • Mira topogràfica telescòpica • Brúixola orientadora (opdonaJ)

N° 10x26 • Augment d'òptica 26x • Precisió +1-2 m m i l Km. • Trípode d'alumini o de fus topogràfica telescóp úm. 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA

JEISSJILBIA.

,17 PE:

en que es contracti una assegurança decennal de danys.

COM VEUEN ELS TÈCNICS LA INTERVENCIÓ DE LES D C T ?

La majoria de les consuhes que hem rebut al Servei de Normaliva del Col·legi parteixen d'una diferència de criteri tècnic enirc la direcció d'execució d'obra i l'OCT. Així, per exemple, la utilització d'un material prou experimentat per la direcció facultativa i pel construcior, pol suposar un informe amb reserva tècnica per part de l'OCT, perquè consideri que el material utilitzat és "novedós". Fins on arriba llavors el "poder" del lècnic de l'OCT enfront del criteri de la direcció d'execució? El lècnic de l'OCT està més capadiat que el de la direcció facultativa? De fel, molts tècnics s'han queixat de la falta d'experiència i de'coneixement dels tècnics de l'OCT que fan les visites d'obra.

"Un noi que ha acabat la carrera fa dos mesos m'ha de venir a donar ordres a mi, que porto 25 anys vollant per les obres?", es pregunten.

A continuació facilitem alguns exemples reals que han arribat al Servei de Normativa, que poden servir per a il·lustrar una mica més aquesta tensió entre direccions d'execució i OCI":

venia també del tècnic de l'empresa fabricant del sistema de forjat: els negatius exigits no coincidien tampoc amb els previstos en els plànols de muntatge que facilita el fabricant. Per què serveix, doncs, l'autorització administrativa del sistema de forjat?

Altres temes de tipus no tècnic han estat també motiu de polèmica, com ara l'excessiu cost dels serveis que realitzen les OCT i les grans diferències de preu entre aquests.

Així, hem trobat casos en què per a un mateix habitatge una OCT ha pressupostat un preu de 400.000 pessetes i una altra oferia els mateixos serveis per 750.000.

UNA

TROBADA

APRDPAR

L'estalvi i el moment financer actual La perspectiva dels fons i plans de pensions

PER

CRITERIS

Podríem continuar fent-nos preguntes al voltant de les OCT: Quines són les tècniques considerades "no tradicionals" i els materials considerats com a "nous"? En el futur, la direcció d'execució d'obra l'acabaran realitzant les asseguradores a través de les OCT? Com hem de defensar el nostre criteri tècnic a davant d'un lècnic que considerem que no està prou capacitat? El fet que les asseguradores imposin unes determinades OCT, no atempta contra la lliure competència?

Per tal de conèixer quin és el • L'OCT exigeix la col·locació d'una paper d'una oficina de control, quin segona membrana impermeabilités el seu cost i quina relació ha de zant en una coberta plana, quan l'NBE permet solucionar-la amb tenir amb la direcció facultativa, l'Asuna sola membrana. En aquest cas sessoria (urídica i Professional del Col·legi ha organitzat una sessió la solució prevista ja s'havia utilitzat en altres edificis semblants i sobre Les oficines de control lècnic / la direcció d'execució de l'obra (dimarts, no havia donat problemes.

12 de desembre, a les 6 de la tarda) H En una obra en la qual els tanca- en la qual exposaran el seu punt de ments estan previstos amb termo- vista representants del món de l'asseargila, l'OCT emel una reserva tèc- gurança, de la direcció de l'execució nica perquè considera aquest de l'obra i de les oficines de control.

En definitiva, es tracta de conèixer material com a "no tradicional".

En aquest cas la termoargila no més bé la funció de cadascun d'aquests agents i buscar plegats les tenia funció resistent. solucions per a aquells aspectes on poden sorgir problemes. La sessió • L'OCT demana que en el programa de control de qualitat de l'o- espera compiar amb la màxima participació dels col·legiats. bra redactat pel director d'execució es faci la previsió d'una prova d'estanquitat de façana.

•

SESSIÓ INFORMATIVA I DE DEBAT

En el moment de col·locar-se els negatius d'un sostre unidireccional amb biguetcs pretesades, l'OCT estableix una disposició i J E S Ú S F E R N À N D E Z uns diàmetres de les armadures Arquitecte lècnic diferents dels que figuren al pro- Servei Normaliva jecte. En aquest cas la "queixa" A/e: sii@apabcn.es

A càrrec de Pere Perelló i Pons, economista i president de Gaesco Holding, S.A Durant l'acte es farà la presentació de l'oficina de Gaesco al Col·legi, amb la col·laboració del gabinet financer/fiscal Bernaldez/López Oliver, S.L Dia i hora Dijous, 14 de desembre A les 19.30 h.

Lloc

Sala d'actes del Col·legi c. Bon Pastor, 5 Barcelona L'entrada és lliure, però cal inscripció prèvia al Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60.

COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

1 O Primera

quinzena doembre 2000

-ELSS.ORJA. FI

RFNTF?F

Coordinador de seguretat i serveis de prevenció En una empresa constructora que ja redacta correctament un pla de seguretat per a cada obra, quina funció té el servei de prevenció contractat?

Alguns serveis de prevenció ofereixen un "paquet" conjunt que incorpora els serveis propis del servei de prevenció i, a més a més, la coordinació de seguretat, També ens arriben comentaris de coordinadors de seguretat que tenen la seusació que una altra persona a l'obra està fent la mateixa que ells. I al Servei de Normativa del Col·legi rebem moltes consultes que parteixen d'una confusió

UNA EMPRESA CONSTRUCTORA, atesa l'activitat que realitza, ha de complir els requeriments del Reial decret 1627/1997 i, per lant, haurà de redactar un pla de seguretat i salut per a cada obra. Però, independentment de l'activitat constructora que realitzen, les empreses constructores no deixen de ser empreses en general i, com a tals, hauran de complir les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals,fixadesper la Llei de prevenció de riscos laborals i pel Reglament de serveis de prevenció. En aquesi sentit, una de les obligacions de l'empresari és realitzar una avaluació inicial de riscos i una actualització periòdica d'aquesta avaluació per tal d'adaptar-la als nous llocs de treballs i a les variacions que es vagin produint en les llocs ja existents.

Així, per exemple, l'avaluació de riscos esmentada informa sobre els riscos específics del lloc de treball de la persona que atén les trucades de la centraleta situada a les oficines de l'empresa. Un altre exemple: una empresa constructora que tinguí en plantilla un equip de soldadors haurà d'avaluar els riscos permanents d'aquests treballadors, amb independència dels riscos específics de cada obra. En aquest últim cas el servei de prevenció hauria d'infor-

entre tècnic de prevenció i coordinador i entre la prevenció de riscos a l'empresa i el pia de seguretat d'una obra. A continuació intentarem donar una resposta conjunta a aquestes consultes. També facilitem, al final d'aquest escrit, les obíigacions que té l'empresa constructora en matèria de prevenció de riscos laborah, ja que encara és un lema poc conegut en el nostre sector.

mar l'empresari sobre la prevenció I Coordinador de seguretat: títol dels riscos generals inherents a l'actid'arquitecte, arquitecte tècnic, vitat de soldador. La prevenció dels enginyer o enginyer tècnic, segons riscos específics de cada obra (treball el tipus d'obra (vegeu la disposien alçada, perill de caiguda d'objecció addicional quarta de la LOE). tes, etc.) s'haurà de realitzar mitjançant les previsions del pla de seguI Tècnic superior de prevenció de retat específic de l'obra. riscos laborals: tècnic que ha curNo hem de confondre, doncs, les sat una formació mínima de 600 obligacions de l'empresa com a hores, segons l'annex 6 del Reglaempresa amb les obligacions especíment dels serveis de prevenció. fiques derivades de l'activitat que reaPer accedir a aquesta formació litza (en el nostre cas, la construcció). s'ha de comptar prèviament amb Per tant, als coordinadors de segureuna titulació universitària. tat no ens ha de sorprendre trobar a les obres tècnics de prevenció de ris- Els temes referents al pla de segucos inspeccionant determinades acti- retat i la coordinació de seguretat en vitats de l'obra. Aquests tècnics obra, regulats pel Reial decret poden pertànyer al servei de preven- 1627/1997, són aspectes ja prou ció contractat per l'empresa construc- coneguts pels tècnics. Però la normatora. Tampoc no haurem de confon- tiva general sobre prevenció de riscos dre, doncs, el tècnic de prevenció de laborals que han de complir les riscos laborals amb el coordinador empreses constructores (Llei de prede seguretat específic de l'obra. El venció de riscos laborals i Reglament primer s'ocupa de la prevenció dels dels serveis de prevenció) és un tema riscos en l'empresa; el coordinador més desconegut. A continuació facilis'encarrega de la seguretat de l'obra, tem un esquema de la infraestructufent complir els plans de seguretat ra que necessiten aquestes en matèdels diferents contractistes. Una altra ria d'activitat preventiva: diferència clara: el tècnic de prevenció és contractat per l'empresa o pel • Empreses de construcció de 250 servei de prevenció i el coordinador treballadors o més: han de constiés designat pel promotor. tuir obligatòriament un servei de prevenció propi.

La formació mínima requerida per a l'exercici de les dues funcions • Empreses de construcció de també és diferent:

menys de 250 treballadors: tenen' tres opcions: Designació d'un o més treballadors per a ocupar-se de l'activitat preventiva de l'empresa. Aquests treballadors hauran de tenir la titulació de tècnic superior en prevenció de riscos laborals, especialitat seguretat en el treball.

Constitució d'un servei de prevenció propi.

Contractació d'un servei de prevenció aliè.

En qualsevol cas, no s'ha d'oblidar que l'autoritat laboral pot exigir, previ informe de la Inspecció de Treball, la creació d'un servei de prevenció propi (vegeu els articles 14 i 15 del Reglament dels serveis de prevenció).

Servei Noi si'@apabcn.e.

A/e:

AccrccnpiA

Primera quinzena desembre 2000

19

_£?H3 ^3 C ^3CENTRE ^3 L_l I x I /-V DF nnCUMENTAHID

k a Dlanta p°l·l*gi d'Aparelladors f ~ i Arquitectes Tècnics de Barcelo

Cooperativa Jordi Capell

I Bon Pastor 5 - Tel./Fax 93 414 67 15 V http://www.arquired.es/eupalinos i l l i @ i d

la Cooperativa us desitja Bones festes!

Camera Sony DSC-P1

Disseny Anto nio M i Línia de producte s exclusi creats per Antonio Miró, utilitzant matèria Is de primera qualitat: pell amb tractament espec ïal de color marró ela marró fosc o negre ^ i fusta noble. M

OEYAN SUDJIC / 7ULGA BEYERLE. El corpus de l'obra està dividida en ducs parts: la primera analitza

i dels objectes domèstics. La segona mira cap el futur amb una selecció de c i n quanta cases contemporànies i projectes pel s. XXI d'arquitectes com Rogers, Miralles/Tagliabue, Tusquets Díaz Asociados o Arribas.

240 p.: 380 i l - ; 29x25 c m ; tapa

Tots els avantatges en un mínim espai: la nova u I traço m pacta de Sony.

CCD de 3,3 Megapfxels.

Zoom òptic 3x i digital Pantalla LCD TFT d11,5".

MPEG d'alta qualitat.

Connexió directa USB.

A les nostres botigues hi podeu trobar molts productes, assessorament professional i un servei d'atenció personalitzat Feu les vostres compres de Nadal ala Cooperativa!

CDNVDCATDRIA ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS

Curso de Postqrado en

l-a Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legials segons estableixen els estatuts del Col·legi.

Àngel Carlos Aparicio Bengoechea Catedràtico del Departarnento de Ingeniería de la Construcción de la UPC

dia: dilluns 18 de desembre hora: a les 19 hores en primera convocatòria, a les 19.30 h en segona convocatòria lloc: sala d'actes

DIRECCIÓN DE PROYECTOS Y OBRAS DIrección

Duración: 8 0 horas Fechas de realización: Del 2 de febrero de 2001 al 7 de abril de 2001 Horario: Los viernes de 17 a 21h y los sàbados de 9 a 13h

Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, cl següent:

Fecha límite de fnscrlpclón 22 de diciembre

ordre del dia

Precio: 240.000 PTA (1.442,48)

1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Presentació dels resultats del Pla estratègic 4. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2001 5. Torn obert de paraules

Kl president

Becas: Los patrocinadores del curso ofrecen una serie de becas que cubren el 5 0 % de la matrícula.

Informació i Inscripcions Fundació Politècnica de Catalunya Edificio Vèrtex Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Tel. 93 401 18 52 Fax93 401 18 73 infoarq@fpc.upc.es www.Ipc.upc.es

20

ia desembre 2000

I Lectures 3

I V I Í G S DAZA, Ricardo. Buscando a Mies. Assaig. Actar Publishers. 188 pàgines. Barcelona. 2000.

MlES ND ES WALLY. El seu cigar no lé la funció del casquet de Wally. El responsable del suggeridor títol Buscando a Mies, Ricardo Daza, sap des del primer moment on és Ludvvig Mies van der Rohe en la fotografia presa per Bill Engdhal, que és la portada i excusa del llibre. És en un dels seus edificis nord-americans, fumant un dels seus

cigars davant d'una estudiada composició de vidre, evidentment, dividida per la fusteria metàl·lica, és clar.

Només que Daza té ganes de situar exactament el mur cortina contra el que destaca Mies i al qual la presència de l'arquitecte atorga interès. I comença el repàs investigador.

Ràpidament, Daza identifica com el Crown Hall l'edifici on Mies posa per a un dels fotògrafs de la firma Hedrich-Blessing de Chicago, especialitzada en fotografia d'arquitectura encara a l'actualitat. L'arquitecte alemany emigrat als Estats Units el 1937 va projectar i construir aquest edifici, entre els anys 1950 i 1956, com a seu a Chicago del Departament d'Arquitectura i Urbanisme de l'Institut Tecnològic d'Il·linoís. Acabat, Mies seria durant un parell de dècades no només professor sinó

director de l'Institut, en el qual encara avui en dia s'imparteixen classes d'arquiteciura. Però tornem a la foto: en quin lloc exacte del Crown Hall està Mies van der Rohe?

En precisar el lloc que ocupen els peus de Mies, Baza també s'aproxima a la persona, a partir de fotografies que en permeten una anàlisi de detall, i a l'obra. Però no ho fa d'una manera exhaustiva i acadèmica.

Tot el contrari: el llibre fa de la recerca del lloc concret que ocupa Mies un simple divertiment. Qui busqui en les seves pàgines res més, quedarà desil·lusionat. Només sabrà veure un excés de dibuixos de plantes, de punts de fuga, de comparacions i d'ampliacions fotogràfiques amb mala resolució. Tot plegat, només per acabar en el lloc exacte de l'edifici de Chicago en el qual va ser feta la foto-

grafia a Mies. I per aventurar cap a on apunta la seva mirada malalta, mentre xucla el cigar, després de negociar amb Engdhal el posat a adoptar.

Qui vulgui saber cl que les enciclopèdies i els estudis diuen de Mies, que no ho esperi trobar en aquesi llibre, amb unes mides i un disseny que funcionen com a esquer i que pot ser llegit de pressa, perquè hi ha poca lletra. Que tol plegat és no res?

L·ss is morè.

JORDI MARLET Periodista A/e: elecirik@redestb.es

| Gairebé 10 anys

| Art d'avantguarda

Un futur sense tarifes

Col·lectiva de gravat

EL

PRDJECTE

D E reforma de la Llei de col·legis professionals havia iniciat el compte enrere per a la seva aprovació. El lext definitiu del projecte entrava al Congrés dels Diputats al novembre de 1992, ara fa gairebé 10 anys. Un dels aspectes fonamentals que recollia el text era la liberalització dels preus dels serveis professionals i la supressió de les tarifes d'honoraris. En tot Cas, les darreres esmenes deien que el Consell de Ministres podria establir honoraris màxims. El projecte de reforma iniciava així la seva tramitació parlamentària, que encara havia de durar entre tres i quatre mesos.

L'INFORMATIU destacava en portada, a més, l'enquesta sobre el manteniment d'edificis que havia preparat el Servei Rehabilitació del Col·legi. Es volia conèixer la situació d'aquesia pràctica al nostre país i la manera de millorar-la. Amb aquest motiu, es va demanar la col·laboració dels responsables de parc immobiliari de les diferents administracions públiques i d'empreses privades, i de tots els tècnics que tenien cura de la gestió i manteniment d'edificis.

nova línia de productes informàticodocumentals que, amb el nom de Constnidoc, permetien disposar de la major informació possible, actualitzada, ordenada i fàcil d'utilitzar.

Construdoc era el resultat de l'explotació del fons documental del Centre de Documentació Josep Renan del Col·legi, inicialment de les bases de dades de legislació i normativa, i que aniria creixent en el futur.

1BNFORMATBU

VUIT AL BUIT ES una exposició col·lectiva de gravats que es pot veure a la sala d'exposicions del Col·legi fins al 5 de gener.

Vuit gravadors han cercat, per mitjà del buit, una manera d'expressar-se.

Són Alberto Arjona, Silvia Vera, Teresa Gómez Martorell, Pedró Gómez Sandoval, Alicia Gallego, Diana Kleiner, Diana Bianchi i Antoni Pérez Vidal. Organitza el Departament de Cultura del Col·legi conjuntament amb la Secretaria de Cultura de la Universidad Nacional de Rosario (Argentina). Podeu demanar més informació a cultura@apabcn.es.

El Govern establirà honoraris màxims

Finalment, els professionals de la L'Informatiu núm. 20. Primera quinzena construcció disposaven ja d'una de desembre IDD2

L'INFORM@TIU on line

Adreça: www.apabcn.es/informatiu

H JULRES EXTRES

ni]

I Des de la finestra Arquitectura i poder Com a continuació del meu ante-

estan i estaran íntimament lligats al poder econòmic, polític i social, i en el qual feia una referència a l'en- aquest lligam els porta a satisfer els fro nia me ni/relacions enlre l'arqui- desitjós i apetència del seu protector tectura-arquitectes, i poder-els qui o padrí, en una paraula, de qui fa fan l'encàrrec, vull fer unes conside- l'encàrrec. racions.

A. Sievenson, arquitecte, deia: A VAvui del 8 d'agost d'enguany, "Un arquitecte sense un encàrrec val Xavier Barral i Allet parla d'arquitec- menys que un burro mort". L'arquilura faraònica i arquitectura minima- tecte necessita de l'encàrrec per lista, en posa diferents exemples i al desenvolupar la seva imaginació, les final de l'article es pregunta si entre seves capacitats projectuals, però el Guggenheim, darrera mostra d'ar- juga amb unes cartes de la baralla quitectura ampul·losa, i la Tate que han estat marcades prèviament Modern, model de sobrietat, s'inicia pel poder. un nou cicle.

Sí, és cert que podrà posar unes Penso que s'equivoca de plante- finestres aquí i allà, fer unes reculajament perquè el fa com si l'arqui- des a les façanes, emprar algunes tectura actués de forma totalment noves tecnologies de construcció i independent del poder, i l'arquitectu- materials innovadors, dissenyar un ra està condicionada, si no totalment edifici més o menys dins de les sí en part, pel poder que fa l'encà- tendències actuals i a la moda, però, rrec. El museu Guggenheim, de pobre d'ell si es passa amb el cost de Frank O. Gerhy, i les obres faraòni- pessetes/metre quadrat, o si no ques del president Mitterrant, en són segueix les regles del joc marcades la prova. per endavant!

En alguns articles es parla dels Així i tol, de vegades el poder arquitectes com si fossin éssers eteris, adjudica a un arquitecte "vedelte", sense tenir en compte les virtuts i dels de primera fila, un edifici per mancances de la mateixa condició epater, per a una major hora i glòria humana. Els arquitectes han estat, del poder que ha fet l'encàrrec. Alesrior article Arquitectura, ètica i estètica,

hores sí que l'arquitecte podrà, dins d'uns límits molt més amplis, en especial de pressupost, deixar volar la imaginació.

De la relació amor-odi entre arquitectes i poder, en tenim mollíssims exemples ben presents, feu una repàs de les obres monumentals, dels seus arquitectes i de qui ha fet l'encàrrec. El poder és pervers i no fa els encàrrecs a canvi de res. Exigeix, això sí, molt subtilment, que l'arquitecte es posi a disposició del poder i segueixi les consignes donades, les regles del seu joc. Hi jugues? Sí, però amb les meves regles! D'aquí, tornem-hi, en surt una altra vegada el tema de l'ètica. Quina ètica? Quins són els seus límits?

Cadascú n'ha de tenir els referents en el seu quefer professional i segons els seus principis morals.

Vaja, ara surten la moral i els principis! I la troca s'embolica. Quina moral i quins principis?

Davant de qui i de què s'ha d'agenollar, l'arquitecte? Com ha de resoldre el dilema de ser un mateix, de tenir personalitat i fer el que creu que ha de fer o ha de doblegar-se davant de les exigències el mercat, de

les modes, dels capricis de la propietat, de les normatives, de l'economia... Són tants i tants els obstacles i condicionants que han de salvar, que un acaba entenent els seus problemes i fent-los costat.

JORDI LLEAL Arquitecte tècnic A/e: jjlleal@[ising.es

Els lectors interessats a opinar sobre els ternes tractats a L'INFORMATIU

podeu fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per correu (Bon Pastor, 5.

08021 Barcelona, per fax: 932 40 23 64 o bé per correu electrònic informatiu@apabcn.es

I Trenca't la closca HORITZONTALS: 1 . Disposat com els esglaons d'una escala.

2. Delimita la foto, però també la porta o la finestra. D'incendis o de reg. 3. Que no estan ocupats, aquests espais. No té mescla, ni que el miris al revés. 4. Pòlip amb vuit septes i vuit tentacles. 5. S'escolta al sud-oest. Unitat de cures molt intensives. Dues de la pilastra. 6. L'entrada a la sala. Incorpori, immaterial. 7. Invertit, de creuer o adovellat. Planta de flor única vermella. El primer curs d'aparelladors. 8. El millor mes de l'any per disputar un partit a la Gran Bretanya.

Moralment correcte. 9. Dissipat, esvait. No és bo sinó només mitja vora. 10. Sodi navarrès. Lloar els actes d'algú a l a ciutat de Vitòria. 11. És altament explosiva. Primera dilatació.

VERTICALS: 1. Dipòsit natural 0 artifical que guarda aigua corrent. 2. Una roca molt degradada. Passar a penes fregant.

3. Aparell mesquí per aixecar càrregues feixugues. Un sabor fonamental. Enmig de la nit. 4. No paren mai quiets ni un moment. Teatre barceloní davant el qual no és permès aparcar-hi. 5. Un angle molt recte. La sabata de la paret.

Obstrucció intestinal dolorosa. 6. Avantatjós, almenys de cap per avall. Un detall del tot insignificant. 7. La muller del meu estimat fill. Punxo que odien els pollastres. La punta de la barana. 8. Fet amb molt de compte. S'afegeix al pressupost final de l'obra. 9. La paret més sorda de tota la casa.

Un bon pacte entre aparellador i arquitecte.

_8

-r

' 2

1

3 4 5 — _

•

° 9 10 -j j

•F •

9_

Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hí estan en contacte (en vertical, horitzontal 0 diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.

1

=

1•

1

3 2

4 2 3

— 1

EXEMPLE

1

• 2 1

0

• • 3 •

3 4 4 4 •

• •

2 •

3 3

1 SOLUCIÓ

•

1

• E E • £S • t • L

[ •

•

22

Primera quinzí-na desembre 2000

m

ENTL ARTIVITATS

fedro de Leyva, l'artista anomenat Barro

"Les coses es comencen empre que hi ha ntusiasme" Al principi, Pedra de Leyva volia ser artista de cine. És així que va pren dre el nom de guerra Barro i una carta de recomanació per a un director de cinema. Però el director va resultar que era de viatge i eís diners també se'n van anar. Va acabar aquella aventura, però en van arriba, d'altres, perquè després de tres anys fent d'aparellador va decidir viure la vida d'artista, l'última etapa de la qual l'ha portat a treballar en el que ell anomena digitografies, unes formes preferentment abstractes que fa amb el Photoshop, una pantalla plana í una bona impressora. Al seu pis de la pari alta de Barcelona, parlem de la selecció d'obres que va exposar al novembre a la primera planta del Col·legi, sota el lema 'El paisaje iridiscente', i de la seva experiència vital, tan suggeridores l'una com l'altra.

AQUESTA EXPD*

Com es pol tenir la garantia que vostè no farà una altra còpia de l'obra que ven?

"Bé, això ha passat sempre, amb l'obra gràfica. És com els editors que, tol i que normalment és veritat que no ho fan, et diuen faré mil llibres, ei paguen efectivament mil llibres, però després n'edilen dos mil. El que passa és que les digitografies van numerades i, a més, en faré una edició Digitografia, què vol dir exacta- molt baixa, amb tiratges de vint ment? L'ha inventat vostè, e! ter- còpies," me? "És similar a la serigrafia. Durant Què vol dir el lema de l'exposició, una temporada vaig fer banografies, Tras el paisaje iridiscente'? amb un sistema que vaig inventar, i "Es refereix al fet de! perquè som les vaig anomenar així en combinar aquí, que és per créixer, per anar cap la paraula barro, que és el meu nom amunt, per acostar-nos cada vegada de guerra, i grafia. Ara, amb In digi- més a una veritat que volem descotografia ha passat semblantment. brir i rere la qual anem. El paisatge Només hi ha un petit inconvenient i iridiscent és aquesta veritat que busés que la llum es menja els colors. Els quem. |o em vaig posar en camí ordinadors són força problemàtics, amb una motxilla buida, perquè en aquest aspecte de la conservació, s'ha de viatjar amb una motxilla però ja ho indico a sota de cada molt buida." obra: no l'exposeu directament al sol. De tota manera, és una obra El seu vialge és solitari? barata, perquè la idea és obrir-me al "Sí, treballant dur. U vida m'ha públic." portat d'una banda a altra sense sicíó és un punt d'inflexió?

"Sí, és una exposició on per primera vegada presento obres digitals, digilografies. Fa temps que vaig pensant que seria molt bonic poder fluir de manera més espontània que a través d'elements com són el pinzell i la pintura. L'ordinador té unes possibilitats gairebé màgiques."

poder preguntar-me qui sóc i ara no vull pensar tant amb el cap com amb el cor. Cada vegada més, tracto de decidir les coses des del sentiment, cosa que vol dir que visc un moment de canvi: he abandonat la ruta que em menava per un paisatge exterior, que ja conec força, per la que em porta a iravés d'un paisatge interior que vull descobrir. Aquest darrer no el conec tant i, en principi, sembln que és molt més ampli del que es veu amb els ulls. Pel que fa a la meva obra, segueix el camí que faig com a persona. L'ordinador em canviarà molt. Amb la pintura, ara tampoc no em preocuparé tant de si vaig cap un costat o cap un altre."

decidir que faria l'hotel, on vaig crear obra molt variada, escultures, murals, i així va començar tot."

Va començar a aprendre a fer d'artista visual amb un encàrrec.

"Sí. Vaig començar una aventura, la de l'artista, en què quan acabes un treball el quedes a l'atur, però n'estic moll conient. Aleshores tenia vint-i-cinc anys, però també pots començar a vuitanta anys. Les coses es comencen sempre que hi ha entusiasme."

Quin tipus d'ismes artístics li interessa contemplar? L'in formalisme...

"No, més que res és el sentiment, el que mana. Una pintura t'aCom va començar el seu viatge trapa de la mateix manera que ho fa artísüc-vilal? qualsevol situació de la vida. 'Això, "Vaig començar de manera auto- per què no m'agrada tant?', et predidacta. Feia tres anys que treballava guntes i no en saps la resposta. Send'aparellador i em van oferir un lloc zillament, et quedes aturat davant de treball, amb molls diners, a l'au- d'una pintura i et costa anar-te'n. I topista. Però, el mateix dia, uns és que hi ha una compenetració: la amics em van oferir la possibilitat de pintura t'arriba, el paisatge t'arriba, crear unes obres per un hotel. Eren la persona t'arriba, però no saps les sís de la tarda, ho recordo prou perquè. En realitat, no ens coneibé, i no sabia què fer. Finalment, vaig xem. Potser per això té sentit tenir

IAJBENT

ia desembre 2000 2. J 4PTIVITATR

una estona cada dia per deixar la ment buida, ser un mateix i reconèixer-se en la recerca del paisatge interior."

Té un marxant que M mou l'obra?

"I ca! Sempre m'ha fel molla por, això dels marxants. Pols voler canviar l'estil i el marxant ei dirà que no ho facis, perquè tothom t'ideniifica amb el tipus d'obra que has fel fins aleshores. Penso que l'artista és una persona lliure i ha de mirar de seguir sent-ho; així que he procura! arribat al públic gràcies a la pròpia vida, que m'ho ha facilitat una mica, i al meu esforç. Per exemple, veus un espai que t'agrada i et poses en coniacie amb l'arquitecte del jardí, l'edifici o la urbanització, per oferir-li la possibilitat de fer-hi una escultura. Potser en el projecte han posat un marbre i vas i els demanes si volen fer un mural i et diuen que sí, perquè la teva obra els sembla més interessant que la paret de marbre."

Així que vostè col·loca directament la seva obra als llocs?

"Bé, ara en realitat ja no faig obra gran, ni murals ni escultures.

Ara seguiré amb les digitografies, per arribar a tothom, perquè una obra original té un preu prohibitiu.

Les vendré per unes quinze mil pessetes. Ara estic amb això í també amb quatre o cinc llibres que tinc començats: prevenció d'accidents als jardins, prevenció d'accidents en els habitatges, una novel·la de creixement interior i com mantenir-se més en forma i sobre vida sana -sóc higienista, crudivorista, vegetarià, tinc molta cura de la meva salui.

També faig alguna cosa de disseny gràfic i industrial. He fet un tòtem de plàstic per penjar indicacions en els jardins que acaba en forma de mitja pilota i així evita els accidents en els caigudes. Al final doncs, em quedo amb la pintura, el disseny i l'escriptura i ratllo de la meva llista d'activitats la resta, perquè, si vull conèixer una mica més qui sóc, és el que haig de fer."

JORDI

MARLET

A/t: dectrikíí'redeslb.es

Concert de Nadal La basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona acollirà, un any més, el tradicional Concert de Nadal. Aquesta edició, que se celebrarà el 21 de desembre a dos quarts de nou del vespre, comptarà amb la Polifònica de Puig-reig i l'Orquestra Simfònica Europea Mediterrània. El concert d'enguany s'ha titulat Nadal en el món i comptarà amb la direcció de Ramon Noguera. El repertori es compondrà d'obres de Hàndel, Medelsshon, Brahms i d'una selecció de cançons nadalenques d'arreu del món.

Les entrades al concert són gratuïtes per als aparelladors i arquitectes tècnics, els seus acompanyants i amics, i es poden reservar al Servei d'Informació del Col·legi (telèfon 932 40 20 60, fax: 932 40 20 61, a/e: informacio@apabcn.es.

L'Orquestra Simfònica Europea Mediterrània L'Orquestra Simfònica Europea Mediterrània va néixer com a iniciativa privada, per desenvolupar una programació musical pròpia i estable amb capacitat interpretativa d'alta qualitat. És successora de l'Orquestra Simfònica Europea i continua la tasca que aquesta va iniciar el 1992.

La secció de corda està formada en el seu nucli principal pel col·lectiu de l'Orquestra de Cambra Nacional de Moldàvia. Des del 1998 s'hi han anat incorporant mestres joves de Catalunya i el País Valencià. Ha col·laborat amb mestres concertinos de diversos països.

L'Orquestra ha actuat en prestigiosos teatres i auditoris de l'Estat espanyol i ha col·laborat amb solistes com ara Josep Carreras, Bernard Soustrou i Alexander Paley, entre d'altres.

El seu director, Cristian Florea, és d'origen romanès i està considerat com un músic de gran talent. Així en deixen constància els premis i distincions internacionals que ha obtingut. És violoncelista i compagina la seva activitat com a solista amb la de direcior, i col·labora amb les orquestres simfòniques més prestigioses d'Europa i Amèrica. Actualment és direcior titular de l'Orquestra Nacional de Moldàvia, i director i fundador de l'Orquestra Simfònica Europea Mediterrània.

La Polifònica de Puig-reig

Aquesta enütal va ser fundada l'any 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista, en el si de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom actual de Polifònica de Puig-reig. Actualment, desenvolupa una intensa activitat a Catalunya, i ha actuat també a diversos indrets de l'Estat espanyol, a ia majoria de països europeus i també a Israel, Mèxic, Filipines, Veneçuela, Estats Units, Canadà i Singapur, entre d'altres.

Des de 1969 n'és el director Ramon Noguera, que ha estudiat direcció coral amb Lluís Virgili, Manuel Cabero i Eric Ericson, i harmonia, formes musicals i contrapunt amb el catedràtic Manuel Oltra.

nolable realització discogràfica de la majoria dels seus repertoris. Ha col·laborat amb t'Orquestra Simfònica del Vallès, l'Orquestra SimfòHaydn; El Rèquiem i la Missa de la nica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l'Orquesira Simfònica Coronació, de Mozart; la Novena Simdel Gran Teatre del Liceu. En la fonia "Coral", de Beelhoven; El Pessebre, d e Pau Casals; la Cantata de la interpretació de grans obres ha terra, de ]. A. Amargós a m b text de ). estat dirigida, a part del seu titular, Puig, i les parts corals de les òperes pels mestres Manuel Cabero, Aida, de Verdi i Cristóbaí Colón d e Albert Argudo, lavier Pérez Batista, Josep Pons, Joan Lluís Moraleda, Leonard Balada.

Habitualment té en repertori un Uve Mund, Franz-Paul Decker, Alemusical d'actualitat. Ateses les seves xander Radbahari, )ean Bernard arrels, la Polifònica està reconeguda Pommíer, Edmon Colomer, Trevor com a excel·lent intèrpret de sardanes Pinnok, Lawrence Foster...

El seu repertori ampli i variat inclou totes les èpoques i estils. Cal destacar obres com són El Mesies, de Haendel; La Creació, de loseph

corals, i ha fel múlúples actuacions i diversos enregistraments juntament amb la prestigiosa cobla La Principal de la Bisbal. Cal esmentar també la

L'any 1993 li va ser atorgada la Creu de Sant lordi de la Generalitat de Catalunya, amb motiu del seu 25è aniversari.

24 P*.

•a quinzena desembre 2Ü0O

FINANRFC?

I

Opcions per a l'estalvi }a hem parlat en alguna ocasió de la conveniència, o fins i tot necessitat, de rem de manera resumida els diferents productes, ets quals tractan conèixer lafiscalital dels diferents productes que el mercat posa a la nostra dis- samenl més endavant, posició, per aconseguir-ne una major rendibilitat. En aquest article presenta-

A) DIPÒSITS

BANCARIS

L'interès torna als dipòsits bancaris, i mai més ben dit, ja que la rendibilitat que se'n pugui obtenir s'imputarà amb major rendiment del capital mobiliari. No obstant, s'ha de tenir en compte la possibilitat que estableix la Llei de l'IRPF de subscriure dipòsits els interessos dels quals tinguin un període de generació superior a dos anys. En aquest cas, el rendiment a imputar en la base imposable es reduirà un 30%. Val la pena, doncs, controlar els nostres dipòsits i veure si els és aplicable aquesta reducció. Per acabar, l'interès dels dipòsits també s'ha vist augmentat en tant que la retenció que se'ls aplica va baixar del 25% al 18%.

B) FDNS D'INVERSIÓ

Les modificacions aprovades en el mes de juny passat han tomat a reactivar els avantatges de la inversió en aquest tipus de producte. Els rendiments s'acumulen sense cap disminució, ja que no es tributenfinsque es produeix un reemborsameni de les participacions. En aquest punt és on s'ha produït l'última novetat que apuntàvem i és que serà suficient alienar aquella participació amb una antiguitat d'un any i un dia perquè el benefici tributi com a renda irregular, a un tipus fix del 18%. Si el benefici es produís com a conseqüència d'una venda en un temps inferior, sí que s'imputaria a la resta de la base imposable, al tipus general. Ara bé, els guanys generals en un termini

Assessorament financer/fiscal Decidir-se per un producte financer quafsevo! comporta una repercussió fiscal que cal conèixer per endavant.

A la tercera planta del Col·legi s'ha instal·lat una oficina GAESCO, juntament amb l'assessoria fiscal, atesa per professionals experts en fiscaíitat i estalvi, que atendran les vostres consultes i que poden cursar-vos les decisions.

L horari es 10 a 14 hores, de dilluns a divendres. També les tardes de dimarts i dijous, de 17 a 19.30 h.

TELÈFON

932

D'INFORMACIÓ

4O 2D SO • EXT. 3 1 5

GAESCO

inferior a un any poden compensar- gats a fons, són pòlisses de vida que se amb pèrdues generades en el col·loquen el seu patrimoni en fons mateix terminí de temps o bé reduir d'inversió o un altre upus d'actius. El la base imposable de l'impost fins a seu principal atractiu és que els asseun màxim del 10% de les rendes del gurats poden donar ordre a la seva companyia perquè aquesta traslladi treball. la seva inversió, realitzada en un priC) ASSEGURANCES DE mer moment, en una assegurança de VIDA ESTALVI vida d'un fons a un altre. El canvi el Les assegurances de vida estalvi realitza la mateixa companyia i no han adquirit des de l'entrada en l'assegurat Amb aquest mecanisme, vigor de la nova Llei de renda un els unit-link eviten l'obligació que major atractiu, sobretot per a mig i tenen els partícips dels fons d'inverllarg termini en què gaudeixen d'un sió de tributar com a increment de millor tractament fiscal. Aquest pro- patrimoni quan traslladen el seu ducte és una alternativa al pla de capital d'un fons a un altre. pensions interessant, atès que dóna L'estalviador o acceptant de l'asuna major flexibilitat a l'interès fis- segurança només podrà escollir entre cal. Els rendiments de les asseguran- un nombre limitat d'institucions ces de vida estalvi que es perceben en d'inversió col·lectiva o d'agrupacions forma de capital tributen com a ren- d'actius predeterminats en el condiment del capital mobiliari i, igual tracte, i en cap cas podrà decidir que els fons, el seu rendiment s'acu- sobre la composició dels actius en mula sense cap disminució ja que no què es materialitzarà la inversió. es tributa fins que no es produeix un Quan el beneficiari rebi la prestarescat. En funció de la antiguitat de ció de l'assegurança, s'aplicarà l'IS i les primes, la reducció que s'aplica donacions. Quan es produeixi el ressobre el rendiment va del 30 al 70%. cat i l'acceptant i el beneficiari siguin la mateixa persona, s'aplicarà l'IRPF, D) P L A N S D E P E N S I O N S que considera aquests productes com Aquest producte, que vam a rendiments del capital mobiliari. comentar en l'article anterior, es Cap recordar que el tractament òptim per a la preparació d'un com- de l'assegurança' de vida és el plement a la jubilació. En referència següent; si entre el moment de conal tractament de les aportacions i el tractació de la pòlissa i el rescat rescat ens remetem a aquella infor- transcorren més de dos anys, el 30% mació ja facilitada. dels guanys quedaran exempts de tributació. Aquesta exempcíó s'amplia E) ASSEGURANCES DE al 60% si el període supera els 5 anys RENDES i al 70% si l'antiguitat és de 8 anys.

Mitjançant aquest producte, Com veiem, les alternatives que podem garantir l'obtenció de rendes la Llei ofereix a l'estalvi són diverses periòdiques durant tota la vida de i distintes, amb avantatges fiscals l'assegurat a canvi del pagament d'u- diferents que units a d'altres cirna prima en el moment inicial. Els cumstàncies, fan necessari, com semrendiments d'aquest tipus de pro- pre, un estudi personal. Val la pena. ductes reben el tractament de rendiment del capital mobiliari, específic per a les rendes vitalícies. Aquest tractament estableix un percentatge de reducció sobre l'import percebut, que és en funció de l'edat que té l'assegurat quan contracta la pòlissa i es ZdRAYA TOURKI manté constant en el temps.

Advocada F) LJNIT-LINKED

Els unit-linked o assegurances lli-

Bemàïdez-López Masoliver A/e: 15emaldez@retemail.es hu.p-.ffvn vw.institutqualitas.es

5EF?VEI5 I PFHARII ITARin

Tècnics per a la realització de diagnosi A PRINCIPIS DE la dècada dels 90 hi va haver una conscienciació ciutadana sobre els problemes estructurals provocats bàsicament per l'ús del ciment aluminós. El Centre Tècnic de Rehabilitació d'Habilatges de la Generalitat (CTR) va establir revisions gratuïtes consistents en un informe estructural com a prediagnosi, que tenien per objecte comprovar l'existència de ciment aluminós i també si hi havia elements deteriorats en l'estructura horitzontal.

Davant la demanda de tècnics especialistes per dur terme aquestes tasques, es va confeccionar una llista d'experts en rehabilitació, la qual va ser difosa pel CTR i pel Col·legi entre els ciutadans que necessitaven un tècnic especialista. Les condicions d'expertesa exigides per ésser inclòs en la llista, les va avaluar una comissió col·legial.

Passat aquest temps, i atès que el CTR continua utilitzant la llista esmentada de manera assídua, i que la revisió que es fa actualment no és solament estructural sinó de les parts comunes de l'edifici en general, s'ha cregut convenient fer-ne una actualització. Així doncs, tots aquells col·legiats que hi estiguin interessats i tinguin experiència en treballs de diagnosi i rehabilitació podran sol·licitar la incorporació en aquesta llista. Les condicions que s'han de complir són les següents: - han de tenir un mínim de dos anys de col·legiació, - han de demostrar una experiència en el camp de la diagnosi i la rehabilitació.

Per sol·licitar-ho, cal emplenar la butlleta adjunta (Butlleta 1), i adjuntar-hi un currículum especificant l'experiència en el camp de la rehabilitació, i enviar-ho al Servei Habitaige del Col·legi, per correu (Bon Pastor, 5) o bé per fax: 932 40 23 81. El compliment de les condicions assenyalades seran valorades per una comissió col·legial abans de la inscripció definitiva a la llista. Bis col·legiats que actualment estan inscrits en la llista, hauran de manifestar que volen continuar sent-hi. •

Conveni amb rAjuntament de Gràcia EL COL·LEGI ha establert convenis amb diversos ajuntaments dins el marc de la campanya La Casa en Forma. El passat 5 d'octubre es va signar un acord amb el districte de Gràcia (Ajuntament de Barcelona) per incentivar la rehabilitació d'habitatges del nucli antic. L'acord es va signar conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes (COAC).

El conveni estableix que el Col·legi d'Aparelladors facilitarà tècnics experts per a la redacció de projectes i direcció d'obres de rehabilitació. A aquest efecte, crearà i mantindrà un registre de tècnics

per a la utilització de forma voluntària pels propietaris que s'acullin al conveni. Els encàrrecs que es formalitzin dins el marc del conveni tindran unes condicions econòmiques avantatjoses per als usuaris. Per tant, els col·legiats que hi estiguin interessats i disposin de la formació o l'experiència adient en la redacció de projectes i direcció d'obres de rehabilitació podran sol·licitar la seva incorporació en aquest registre. Les condicions que hauran de complir els tècnics interessats són: - han de tenir un mínim de dos anys de col·legiació, - hauran de demostrar una formació

o experiència en el camp de la rehabilitació.

Els col·legiats interessats hauran d'emplenar la butlleta adjunta (Butlleta 2) i adjuntar-hi un currículum que especifiqui la seva experiència en ei camp de la rehabilitació, i enviar-ho al Servei Habitatge del Col·legi per correu o per fax. El compliment de les condicions assenyalades seran valorades per una comissió col·legial, a l'efecte de la inscripció en el registre. La data límit d'inscripció serà el 30 de desembre de 2000.

(Aquestes dades seran facilitades als usuaris)

"Júm. de col·legiat Cognom Adreça

Nom

Població Telèfon

C. Postal Fax

Adreça electrònica Compleixo amb els requisits assenyalats He estat inscrit en el llistat anterior del CTR Adjunto currículum

si QJ

si D no D si Q no • no G

Signatura

La data límit d'inscripció és el 30 de desembre del 2000

(Aquestes dades seran facilitades ais usuaris)

Núm. de col·legiat |

Cognom Adreça ?oblació Telèfon Adreça electrònica

C. Postal Fax j

Compleixo amb e s requisits assenyalats Adjunto currículum

Nom |

* D

si D no D "0 D

Signatura

La data limil d'inscripció és el 30 de desembre del 2000

Més informació: Servei Habitatge. Montserrat Roger. Telèfon 934 14 14 13. Fax 932 40 23 81. A/e: satu@apabcn.es. -j

DEMANDES

2 6 r™

MFRCAT

TPFRAI I

A J U D A N T / A D E CAP D ' O B R A

ARQUITECTE/A TÈCNIC/A

DANT/A DE CAP D'OBRA

CONSTRUCTORA DE VIC

GCO

CONSTRUCTORA DE PUIGCERDÀ per a treball a materials, coo comandes, etc.

nF

GESTIÓ I COORDINACIÓ D'OBRES, SL Consultorla d'Edlflcacló

u d'obra, recepció de nació d'Industrials,

pre per gestió i coordinació en fase d'execució d'obres d'edificació a la província de Barcelona.

Perfil Experiència mínima d ' l any. Coneixements Informàtics de Word. Excel, Presto I Autocad. Edat entre 25 I 35 anys. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir I vehicle propi. Uoc de treball Puigcerdà.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral o relació liberal (a convenir) de 2 anys. Sou aproximat 3.000.000'- PTA brut/anual més dietes i desplaçaments a càrrec de l'empresa.

Incorporació immediata.

Perfil Experiència mínima 3-5 anys preferentment en empreses de construcció Coneixements bàsics d'fnformàt/ca (no imprescindible CAD). imprescindible vehicle propi.

S'ofereix Contracte laboral o mercantil (a convenir), despeses a càrrec de l'empresa. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb la Srta. Marina Cervera, telèfon 93-476.69.90

a realització d'amidaments. c supostari i plànols amb CAD.

Perfil Es valorarà experiència. Coneixement informàtics de Word, Excel. Presto I Auto cad. Idioma català. Edal entre 25 i 35 anys. imprescindible carnet de cond vehicle propi. Lloc de treball Vic. S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral o relació liberal (a convenir) de 2 anys. Sou aproxh mal 3.000.000'- PTA brut/anual negociable més dietes I desplaçaments a càrrec de l'empresa. Incorporació Immediata.

Els Interessats poseu-vos en contacte amb el Sr. Miquel Àngel, telèfon 938 85 3 1 57

ZARqÜTfïCTESTECNIC S/(J U ES HORPEN GRUP UNILAND

IMPORTANT ESTUDI D'ARQUITECTURA

Empresa de Formigons del Penedès amb seu a Barcelona, necessita Incorporar en el seu equip, en l'àrea de projectes executius, direccions d'obra i control d'execucio per a Cap d'una planta de formigó, comercia! i portar la direcció d'un equip de treball.

Perfil £s valorarà experiència. Edat màxima 25 anys. Conelxemens bàsics d'informàtica. Imprescindible carnet de conduir (l'empresa facilitarà el vehicle). Àrees de treball Barcelona. Garraf I comarca de! Vallès.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any. Període de prova de 3 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a, Incorporació immediata.

Perfil Imprescindible experiència provada en lloc de similars característiques I en la coordinació d'Importants equips de treball, en la fase de projectes executius I direccions de les obres.

Es valoraran coneixements d'Informàtica (amidaments, pressupostos, dibuix) I d'anglès.

S'ofereix Sou negociable en funció de la capacitat de gestió dels candidats.

Interessats/des poseu-vos en contacte amb Srta. Cristina, telèfon 934761300

Enviar currículum al fa* 938 17 1 1 03 Els Interessats poseu-vos en contacte amb la oficina central de Horpen, telèfon 938 90 33 00

RECENT TITULAT/DA

TÈCNIC/A

SOCIETAT DE TAXACIÓ AMB IMPLANTACIÓ NACIONAL SELECCIONA PER A BARCELONA

D'ESTUDIS

CONSTRUCTORA D'EDlFlCACIO

per anàlisi de projectes, amidaments, planificació I formalització d'ofertes.

Taxadors recents titulats en arquitectura tècnica.

S'ofereix Incorporació immediata I cont/acte laboral.

Interesats envieu el vostre c.v. al numero de fax: 902103516, o al e-mall: selecció© apdo.com. indicant la referència TCB.

Perfil Convenient 2 anys d'experiència en amidaments i pressupostos. Edat entre 25 i 30 anys. Coneixements Informàtics d'Office; TCQ 2000. Aulocad. etc. Idioma català. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral Indefinit.

Sou aproximat 3-4.000.000'- PTA brut / anual negociable. Incorporació immediata.

TÈCNIC/A D E PROJECTES I OBRES PROMOTORA IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA

per a càlcul d'estructures, assessoram

t dels projectes I seguiment de les obre

Perfil Es valorarà experiència en estructures d'edificaclo, projectes i obres. Formació a càrrec de l'empresa. Edat entre 25 i 30 anys. Coneixements informàtics de Word. Excel. Miscrostation y Cype. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir I vehicle propi.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 3 mesos. Sou aproximat 3.500.000'- PTA brut/anual negociable. Incorporació el mes de gener o febrer del 2001.

Interessats/des envieu el vostre currículum al Ssrvel de Promoció I Mercat de Treball.

C/ Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax 932402359, e-mail: trebalieapabcn.es

Interessats/des envieu el vostre currículum al fax: 934871110.

ERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL il.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apab

Primera quinzena desembre 2000 •£.

MFRHAT

I COMPANYIA D'ÀMBIT INTERNACIONAL, RECOLZAT PER UN GRUP INVERSOR EUROPEU, AMB NEGOCI ORIENTAT AL DESENVOLUPAMENT D'UN MERCAT OBERT ALS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ, precisa per Barcelona amb dependència del Director d'operacions de la companyia, es responsabilitzarà de promoure el serveis B28 a obres, fabricants, magatzemistes i prescrtptos de materials. Crearà i mantindrà una cartera de clients rj'acord als objectius marcats per l'empresa.

Perfil Necessària experiència mínima entre 4/5 anys com a tècnic comercial, delegat comercial o similars en el sector vendes de serveis o materials. Convenient coneixements avançats d'Informàtica I disponibilitat per viatjar. Àrea de treball a Barcelona, amb desplaçaments esporàdics per Catalunya. Es valoraran coneixements d'anglès.

S'ofereix Contracte laboral índetlnlt amb període de proves de 6 n )s. Sou aproximat 7000O0O,PTA brut/any. Excel·lents oportunitats de tíesenvolupamer ir c.v. a: Mercuri Urval, SA, Columela, 5, 3r, 28001 Madrid. Indicant la ref. 16.034C, II: madrid@mercurl-urv3l.e5. El lloc de treball i el procés de selecció és a la delegació

®

TDFBtl I

RECENT TITULAT/DA

ARQUITECTE/A

TÈCNIC/A

DESPATX D'ARQUITECTURA

AJUNTAMENT DE CALAF

per a tasques de despatx I seguiment d'o-

per a consuttoria 1 assistènlca tècnica I assessorament a la corporació en les dependències de l'Ajuntament.

Perfll No al xperiè eixe informàtics de tractament de textos i fulls de càlcul. Edat entre 23 1 30 anys. Convenient carnet de conduir I vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província:

Jornada oficial. Contracte laboral en i Uques. Sou negociable en funció C vàlua del candidat/a. Incorporació in diata.

Perfil No cal experiència. Coneixements de temes de dret urbanístic I control de brigada d'obres, idioma català. Programes informàtics rJe Word, Excel I específics d'arquitectura. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

S'ofereix Jornada a convenir (25 hores setmanals).

Relació liberal de 3 mesos. Sou 254.721'PTA brut/mensual. Signatura d'obres.

Incorporació el mes de gener del 2001.

Els Interessats envieu el vositre c lum per tax al 934 90 72 74

Interessats/des poseu-vos en contacte amb l'Ajuntament do Calaf, telèfon 938698512 Ref: 7172

B

3 CAPS D'DBRA

|

CONSTRUCTORA DE BARCELONA

DIRECTOR/A TÈCNIC/A

CAP D'DBRA CONSTRUCTORA D'OBRA NOVA 1 REHABILITACIÓ

per a realitzar amldaments, aixecaments de plànols, col·laboració en el seguiment d'obres, etc.

Perfil Experiència mínima de 2 anys. Edat entre 25 I 35 anys. Coneixements informàtics d'Autocad v. 13-14. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Desplaçaments per Catalunya.

per a seguiment i control de les obres.

per coordin

Perfil Experiència mínima d ' l any. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Perfil Experiència mínima de 3 anys en ia coordinació de responsables d'obra i coneixement d'Industrials del sector. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província.

S'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova de 3 mesos. Sou aproximat 6.000.000'- PTA brut/anual negociable.

Incorporació immediata.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laborai indefinit després d'un període de prova de 3 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua del candldat/a. Incorporació immediata.

CONSTRUCTORA D'OBRA NOVA I REHABILITACIÓ

Els interessats/des envieu el vostre currículum al número de fax: 932 069 961

is d'Obra.

S'ofereix Relació liberal. Període de prova de 3 mesos. Sou aproximat 8.500.000'- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Els interessats/des envieu el vostre currículum al núm. de fax: 932 069 9 6 1

SERVEI DE PROMOCIÓ I TREBALL Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http://www.apabcn.es

Interessats/des envieu lum al fax: 934319701

ARQUITECTE

TÈCNIC/A

TÈCNIC

Perfil entre 23 i 28 anys. Busquem un professional que comenci realitzant les feines de suport a la gestió comercial, com la realització de pressupostos, el contacte amb proveïdors i les visites a finques per l'estudi de problemàtiques d'edificació. També es responsabilitzarà del seguiment puntual d'obres. El perfil correspon a una persona amb empenta i habilitat de relació Que sigui capaç d'assumir responsabilitats de forma gradual i amb desig de progressar en una empresa jove i en constant expansió. Es valorarà l'experiència en funcions similars o de rehabilitació d'edificis.

S'ofereix Sou competitiu e

D E REHABILITACIÓ

OFICINA MUNICIPAL DE REHABILITACIÓ D'HABITATGES

COMPANYIA JOVE I DINÀMICA DEDICADA A LA REHABILITACIÓ DE FAÇANES BUSCA PER LA DELEGACIÓ DE BARCELONA ASSISTENT TÈCNIC

Perfil Foment de la rehabilitació: assessorament d'actuacions de rehabilitació d'habitatges. Inspeccions d'edificis, seguiment d'obres i elaboració d'Informes. Actuacions directes de rehabilitació: redacció de projectes, estudis de pressupostos í direcció d'obres.

Domini d'Autocaü. v.14 i d'ofimàtica. Imprescindible carnettíeconduir i vehicle propi. A/ea de treball: Sabadell.

S'ofereix Jornada oficial. Contra

;orporació immediata.

Les persones interessades poden enviar currículum a: snuscrita. adjuntant c

VIMUSA/0F1CINA DE REHABILITACIÓ.

Talla Sabates.

Tel-: 937457929, fax: 937258822. rehabilltaclo.ievlmusa.ee

TRAC REHABILITACIÓ. C/ Tanger, 26. 08018 Barcelona.

A/A Sta. Isabel Jorquera

Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 '

: treball@apabcn.es • http//: www.apabcr

i

28

CONVOCATÒRIA

TELÈFONS ALTRES SERVEIS

TELÈFON

A/E

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS

Informació general

932 40 20 60

informacio@apabcn.es

Visats

932 40 23 70

visat5@apabcn,es

Secretaria

932 40 20 55

secrelaria@apabcn.es

Assessories Professional í Jurídica

932 40 20 56

assessorics@apabcn.es

Rehabilitació i Medi Ambient

932 40 23 66

serma@apabcn.es

Borsa de Treball

932 40 23 58

treball@apabcn.es

formació

932 40 23 73

formacio@apabcn.es

Centre de Documentació

932 40 23 61

renan@apabcn.es

Biblioieca

932 40 23 80

renan@apabcn.es

Servei de Normaiiva

932 40 23 65

sit@apabcn.es

La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi. dia: dilluns 18 de desembre hora: a les 19 hores en primera convocatòria, a les 19.30 h en segona convocatòria lloc: sala d'actes Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el

L'Informatiu

932 40 23 76

informaüu@apabcn.es

següent:

Comunicació, imatge í màrqueting

932 40 23 83

comú n icacio@apabcn.es

Servei Habitatge

934 14 14 13

satu@apabcn.es

ALTRES SERVEIS

TELÈFON

A/E

Premaat

932 40 23 74

premaat@apabcn.es

Musaat

932 40 23 68

musaat@apabcn.es

Caixa d'linginyers

932 00 95 22

ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Presentació dels resultats del Pla estratègic 4. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2001 5. Torn obert de paraules

_,Assegurances Lorente

932 40 23 72

lorente@ccconedors.com

fcooperativa

934 14 63 55

eupalinos@arquired.es

Comercial

932 40 20 57

comeraal@apabcn.es

VISATS

OELEGACIONS

TELÈFON

A/E

Coeficient d'actualització

Osona

938 85 26 11

caatosona@apabcn.es

a 15 de novembre:

Jordi Capell

El president

Bages-Berguedà

938 72 97 99

caatbages@apabcn.es

Vallès Occidental

937 80 11 10

caatvoc@apabcn.es

Ca = 1,1

Vallès Oriental

938 79 01 76

caalvori@apabcn.es

Consell de Col·legis

934 14 38 48

consell@apabcn.es

Proper canvi: 15 de desembre Mòdul: 44.500 PTA.

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legials la defunció del nostre companys: Sanromà i Fornt, Joan esdevinguda el 13 de novembre, a 59 anys

PETITS ANUNCIS .

Serveis per al professional

Visualització de projectes

Perspectives I fotomuntatges

Serveis tècnics arquitectura i topografia

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 30, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARÍNSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges, animació 3D, vídeo, interactius, etc.

Telèfon: 934 87 00 54

Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya.

Telèfon: 934 59 46 17

Plànols topogràfics, terrenys i solars.

Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel. i fax: 972 32 32 82. A/e: of'tcinajmgomez@clv. es

Serveis per a taxadors

Arquitecta Serv s per al projecte Arquitecta jove. estudiant de doctorat de la .UPC, s'ofereix per col·laborar en empresa o despatx. Experiència anterior i utilització d'Autocad, Photoshop. 3D Max. Excel.

Telèfon: 649 101 629

Envií'ns un fax i nosaltres II lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Serveis tècnics d'arquitectura Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'esEs fan perspectives manuals i per ordi- tat actual d'edificis, i presentacions. nador, en blanc/negre o color, i Render.

TRESDCAD Octavi • Telèfon: 932 13 92 36 Telèfon: 938 79 65 61

S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació).

Telèfon: 934 87 00 54

Delineació de projectes S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 30. Fotografia I tractament d'imatge. Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura.

Telèfon: 933 095 965

Serveis de topografia S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 30, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 * Fax: 933 17 06 84

AnTiviTAT.q

CGNSTRUCCIG

I NOVES TECNOLOGIES

CÀLCUL PRÀCTIC DE MURS DE CONTENCIÓ Curs, d i m a r t s i dijous, de l ' U a l 2 3 d e gener El curs té com a objectiu donar als assisicnis els coneixements pràctics necessaris, relativament senzills, per calcular, predtmensionar, dissenyar i construir murs de contenció de [erres. S'exposarà la leoria de l'empenta, es mostraran els diversos tipus de murs de contenció, i el procés del seu disseny i consirucció. Es desenvoluparan casos pràctics i, a l'hora d'aplicar-hi el càlcul, es farà una sessió de demostració d'alguns dels programes informàtics que lli ha a l'abast, per fer-ne els càlculs. temarí • Teoria de l'empenta • Tipologia de murs de contenció

• • •

HI procés de disseny i construcció dels murs Demostració de programes informàtics Casos pràctics

responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llorens, doctor arquitecte, professor de construcció de la UPC dates: Dimarts i dijous, de I' 11 al 23 de gener horari: de 19 a 21 hores. durada: 8 hores preu matricula: 24.000 PIA preu col·legiat: 20.000 PTA CODI: E 3 0 8 1

COORDINACIÓ D'INSTAL·LACIONS: DE LA POSADA EN OBRA I DELS INDUSTRIALS 16 de gener del 2001 a Manresa • 15 de febrer del 2001 a Barcelona L'impacte de les tecnologies de la informació, Programa la consciència per la defensa del medi ambient • Estudi i reconeixement del projecte. i l'evolució de la tecnologia estan influint en la • Planificació global i particular. configuració i la complexitat de les• Localització de interferències, punts instal·lacions en els edificis. A les instal·lacions comuns i ajudes. convencionals (aigua, gas, electricitat, saneja• Informe periòdic al coordinador i reviment, calefacció...) se n'hi han estat afegint sió del pla de treball. d'altres tipus per diversos motius. Per exemple, • Criteris de registrabilitat. per l'aparició de noves normatives, les xarxes • Accessibilitat de les instal·lacions. de comunicació; per motius de confort, cada • Accessoris i dements de fixació per inscop més l'aire condicionat; per l'estalvi energètal·lacions. tic, els pannells solars. És evident, doncs, que • Exemple pràctic la complexitat és creixent en el camp de les instal·lacions i que, per tant, també hi hagi una responsable acadèmic Arcadi de Bobes major complexitat pel que fa a la relació amb Professor |uan Carlos Villagrasa els altres subsistemes constructius, fins a arrihorari: de 17 a 21 hotes. bar-los a condicionar de manera important. durada: 4 hores Aquest sessió tècnica pretén, dona, donar a preu matrícula: 8.500 PTA conèixer els aspectes més importants a tenir en preu col·legiat: 7.000 PTA compte en la coordinació de les instal·lacions i dates a Manresa: I dimarts, 16 de gener les seves repercussions en el procés construcCODI: E3071 tiu, en la gestió i en la planificació del projecdates a Barcelona: I dijous, 15 de febrer te i de les obres.

CODI: E 3072

LA IDENTIFICACIÓ DELS SÒLS I L'ESTUDI GEOTÈCNIC Del 12 al 2 1 de febrer a Terrassa El reconeixement dels terreny, on ubicar una obra, és un dels moments considerats, cada cop més, importants abans de l'inici d'un projecte i de l'execució d'una obra.

Saber identificar els sòls in situ i obtenir valors a l'obra mitjançant comprovacions senzilles, encarregar un estudi geotècnic i saber inierprelar-b, són tasques que els professionals que projecten i dirigeixen obres han de fer.

• •

Les sessions es completaran amb: Itinerari geolècnic per les rodalies de Barcelona Visita a un laboratori

dates: del 12 al 21 de febrer més una visita al laboratori i un itinerari geolècnic a concretar (Terrassa) horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores Durada: 12 hores Preu matrícula: 36.000 PTA Programa • Coneixements mínims per poder identi- Preu col·legial; 30.000 PTA ficar un terreny Responsable acadèmic i professor losep • Com encarregar i donar dades a l'em- Ignasi de Llorens. Doctor Arquitecte. Profespresa que fa l'estudi geolècnic sor de consirucció de la UPC • Saber interpretar resultats.

CODI: E3041

GESTIÓ ECONÒMICA DE LES INSTAL·LACIONS: AMIDAMENTS, VALORACIÓ D'OFERTES I CERTIFICACIONS Sessions tècniques, dies 24 i 3 1 de gener del 2 0 0 1 a Barcelona, i i els dies 20 i 27 de febrer del 2 0 0 1 a Manresa En els darrers anys, els sistemes de condicionaments i serveis presents als edificis guanyen pes qualitatiu i quantitatiu en el projecte i en l'execució de les obres. Si fa uns anys la seva importància, tant en termes econòmics com de complexitat, era relativa, avui dia la partida econòmica global de les instal·lacions d'un edifici arriba a ser del mateix ordre de magnitud o superior que, per exemple, l'estructura.

El tècnic responsable de l'execució i/o gestió de les obres ba de saber amidar les partides d'instal·lacions sobre plànols de projecte in situ, demanar ofertes als industrials, i les ha de saber valorar per poder fer-ne comparacions. Durant l'execució de les obres cal fer les comprovacions per controlar les certificacions, i també, ha de negociar i prendre decisions amb els industrials. Aquestes són tasques que el tècni, sovint, no domina amb la mateixa perícia que en d'altres parts de les execucions de l'obra.

En aquestes sessions tècniques els assistents podran, sense necessitat d'arribar a ser un especialista en la matèria, obtenir uns coneixements bàsics sobre el control econòmic de cadascuna de les instal·lacions.

Programa • Estructura del pressupost.

• La orientació econòmica.

• El pressupost per les administracions públiques.

• • • • •

• • •

Us partides de l'obra, preus unitaris, base de dades, ajudes de paleta.

L'amidamenl, criteris.

El resultat del pressupost, l'anàlisis i els indicadors.

Comparació de les oferies, indicadors de qualitat-preu.

Plecs de condicions tècnics, generals i particulars, vinculacions al pressupost i l'oferta.

Certificacions, abassegaments.

Anàlisis de la desviació del pressupost.

Exemples pràctics.

responsable acadèmic Arcadi de Bobes, professor titular de la UPC Professor Juan Carlos Villagrasa horari: de 17 a 21 hores. durada: 8 hores

preu matrícula: 17.000 PTA preu col·legiat: 14.000 PTA

dates a Barcelona:

Dimecres, 24 i 31 de gener del 2001 CODI: E3062 dates a Manresa: Dimarts, 20 i 27 de febrer del 2001 CODI: E 3 0 6 1

LA POSADA EN OBRA DE LES INSTAL·LACIONS. I E R CICLE Curs del 5 al 26 de febrer Les instal·lacions fornien pan consubstancial Programa del producte 'edifici', tant com el ram de pale- • La instal·lació i les seves associades ta, l'estructura o les fusteries i, massa sovint, • Vocabulari comú dels trets bàsia de els directors d'execució d'obres deixen en cada instal·lació mans dels industrials instal·ladors el pes de les • La normativa d'aplicació decisions d'obra. Sense necessitat d'arribar a • Criteris sobre la tria i acceptació de ser un especialista en la matèria, cal que els materials (tradicionals i nous) professionals tinguin coneixements bàsics • Revisar un projecte: criteris de modifisobre instal·lacions, des delreconeixementdel cació o canvis de qualitat, criteris de projecte fins a la recepció final o legalització, traçat de la Instal·lació, control de la que els permeti realitzar la tasca de control i posada en obra. posada en obra de les instal·lacions.

• Patologies i problemes comuns durant Amb aquest cicle es proposen unes sessions l'execució que generen defectes. monogràfiques que se centren en els aspectes importants a considerar en la posada en obra 5 de febrer Kvacuació i fums. losep Anton Tribó de cadascuna de les instal·lacions per posar al dia i aclarir temes, o debatre'ls.

12 de febrer

Responsable acadèmic: Arcadi de Bobes dates: del 5 al 26 de febrer del 2000 horari: Dilluns de 17 a 21h durada: 16 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu coHegiat/da: 25.000 PTA

fontaneria i aigua calenta sanitària. Enric Corbat 19 tic febrer Electricitat i il·luminació. Arcadi de Bobes 26 de febrer La posada a terra. Rogelí Carcú

CODI: E7001

30

ORGANITZACIÓ

I GESTIÓ

ÚS DEL FULL DE CÀLCUL PER A L'ESTUDJ DE VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES Del 15 al 29 de gener

La informàtica ens permet realitzar amb molia rapidesa operacions que fa poc lemps requerien de coneixements profunds en coniplabütlat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva.

En aquest curs presentarem una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de Ics operacions immobiliàries.

Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit per al màsteren projecl manager. üilen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.

En el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen en el Col·legí, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul. programa • •

• • • • •

L'eina informàtica Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i de referència L'aplicació per a l'estudi de viabilitat L'estudi de viabilitat: procés i indicadors Dades Càlculs Resultats

•

Aplicació concreta. Manual d'ús Adaptació a les necessitats particulars.

responsable acadèmic Carles Puiggròs dates: del 15 al 29 de gener horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h durada: 10 hores preu matricula: 30.000 PTA preu col·legial: 25.000 PTA S'enlregarà a tots els alumnes disquet de l'arxiu del full de càlcul utilitzat durant les sessions del

CODI: G4O17

GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI

GESTIÓ DE LLICÈNCIES PER A LA PROMOCIÓ RESIDENCIAL

Cicle de sessions

Del 8 al 27 de febrer

En aquest cicle es mostrarà, a Iravés d'unes xerrades i taules de debat, com el projecl management i la gestió en construcció es planteja, cada cop més, com una sortida professional amb perspectives de futur. Professiónals d'aquest àmbit donaran a conèixer les funcions de gestió, diversos models d'organització de la gestió i la situació del mercat.

vació en el procés de construcció, • 23 de febrer de 2001: Millorar la competitivitat del sector de la construcció, • 30 de març de 2001: El mercat immobiliari i una nova llei del sòl per a Catalunya.

• 27 d'abril de 2001: El mercat immobiliari: la transformació del Poble Nou. La zona 22@.

properes sessions • 12 de gener de 2001: La- situació del responsable acadèmic: Carles Puiggròs mercat d'habitatges, locals i oficines. horari: de 19 a 21 hores.

• 2 de febrer de 2001: El paper del ProL'entrada és lliure però cal reservar plaça, ject Manager en la promoció de la inno-

Abans d'iniciar-se en el procés d'una promotió d'habitatges cal saber quins permisos i quines llicències són imprescindibles.

El principal objectiu d'aquest curs és donar a conèixer tots els tràmits i la documentació que es requereix. Així doncs, aquest curs pot ser bàsic tant per a professionals tècnics del sector de la construcció com per a empreses promotores i constructores.

Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i pot comptar amb dos crèdits i mig per al màster en project manager, dates: del 8 al 27 de febrer del 2001

horari: dimarts í dijous, de 17 a 21 h durada: 24 hores preu matrícula: 57.500 PTA preu col-legial4 8.000 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs,

CODI!

G1052

CODI: G7001

REHABILITACIÓ

I

MANTENIMENT

INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS Curs a Terrassa, de 16 de gener al 8 de febrer La multiplicitat d'inspeccions d'edificis existents, bé per un problema de despreniments en façanes, bé per l'aparició de ciment aluminós o per un requeriment de l'ajuntament, ha augmentat el nombre de les nostres intervencions professionals en aquests edificis. La regulació de les inspeccions fa necessària una reflexió sobre el treball que realitzem i l'establiment d'unes pautes concretes. D'altra banda, cal aprofitar aquestes inspeccions per invertir la dinàmica de deixadesa del parc edificat. El Llibre de l'edifici i la figura del tècnic de capçalera hí han de jugar un paper moll destacat. dates: 16 i 18 de gener i 8 de febrer del 2001 horari: de 16 a 20 h lloc: Delegació del Vallès Occidental Preu matrícula: 50.000 [TA Preu col·legiat: 40.000 PTA Responsable acadèmic Xavier Casanovas

Els alumnes del curs rebran els programes informàtic Diciec i Clau 2000 (que té un PV.P. de 25.000 PTA).

18:30

19:00 S'ha previst la concessió de beques per aquells estudiants que ho sol·licitin, per un impon de 30.000 PTA. DIMARTS 16 DE GENER 16:00 Estratègies per mantenir els edificis.

Xavier Casanovas, Servei Rehabilitació i Medi Ambient del G\ATB. 17:00 Com organitzar una visita d'inspecció!

Xavier Casanovas.

18:00 El programa de revisió d'habitatges i el dictamen tècnic.

Maria Espinosa, Directora Oficina de Rehabilitació del Centre de Terrassa, i Coordinadora de l'Oficina Mixta Generalitat-Ajuntament de Terrassa.

L'estat dels edificis segons els dictàmens i certificats.

Xavier Casanovas.

La normativa de les inspeccions tècniques.

Jesús Femandez, Servei Normativa

DI|OUS 18 DE GENER 16:00 La realització dels dictàmens i els certificats de seguretat de façanes.

Pere Casademont, Servei Habitatge 17:00 Cas pràctic de visita d'inspecció per la realització de dictàmens i certificats de seguretat de façanes.

Ana Chust, Servei Rehabilitació i Medi Ambient 18:00 Pràctica amb aplicacions informàtiques.HI Diciec, Clau 2000.

Ana Cliusi. dia i hora a convenir entre els alumnes i els tutors: Visita

DIJOUS 8 DE FEBRER 16:00 Presentació de documents i debat sobre les inspeccions realitzades.

Pere Casademont.

19:00 Responsabilitats, requeriments i obres a fer derivades de la inspecció.

Pere Casademont

CODI: RU22

ACTIVITATS

REHABILITACIÓ

00 3 1

Primera quinzena desembre 20

I MANTENIMENT

INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS j g

2 5 gener 1 1 4 de febrer del

2001

La mulliplkilal d'inspeccions d'edificis exis-

10:00

Com organitzar una visita d'ïnspec-

18:00

Pràctica amb aplicacions informàti-

tents, bé per un problema de despreniments

dóï

ques.El Diclec, Clau 2000.

Informació:

en façanes, bé per l'aparició de cimeni alumi-

Xavier Casanovas.

Ana Chust, Jordi Cerrada.

Servei de Formadó, 3a planta. 932.402.373.

nós o per un requeriment de l'ajuntament, ha

11:00

augmentat el nombre de les nostres interven-

11:30

Pausa

dia i hora a convenir entre els alumnes i els

a/e fomiacio@apabcn.es. WEB htrp:/wwapabcn.es

El programa de revisió d'habitatges i

tutors

Inscripcions:

cions professionals en aquesls edificis. La regu-

cl dictamen tècnic.

Visita d'inspecció en equips de dos,

Servei Informadó. 932.402.060

lació de les inspeccions fa necessària una refle-

Nydia Tremoleda, Centre Tècnic de

amb el tutor, per realitzar un dictamen

xió sobre el treball que realitzem i l'establi-

Cooperació per a la Rehabilitació d'ha-

ment d'unes paules concretes. D'altra banda, cal aprofitat aquestes inspeccions per invertir

o un certificat de seguretat de façanes.

estudiants que ho sol·licitin, per un import de

L'eslal dels edificis segons els dictà-

DIMECRES 14 DE FEBRER

la dinàmica de deixadesa del parc edificat. El

mens i certificats.

16:00

Llibre de l'edifici i la figura del tècnic de capça-

Xavier Casanovas.

lera hi han de jugar un paper molt destacat.

12:30

Horari : 25 de gener, de 9 a 14 li. i de 16 a 20 h.

14 de febrer, de 16 a 21 h.

16:00

sobre les inspeccions realitzades.

La normativa de les inspeccions tècni-

Pere Casademont, Xavier Casanovas.

ques.

18:45

lesús ftrnandez, Servei Normativa del

19:00

Pausa Responsabilitats, requeriments i obres

CAATB.

a fer derivades de la inspecció.

La realització dels dictàmens i els cer-

Pere Casademont

tificats de seguretat de façanes.

Preu col·legiai/da: 40.000 PTA (240,4 E)

Pere Casademont, Servei Habitatge del

ficis existents.

Responsable acadèmic Xavier Casanovas

CAATB.

Ramon Graus.

17:00

DIJOUS 25 DE GENER

30.000 ITA.

Presentació de documents i debat

Preu matricula: 50.000 PTA (300,5 E)

9:00

S'ha previst la concessió de beques per aquells

bitalges.

12:00

19:10

El Manual d'ús i manteniment en edi-

Cas pràctic de visita d'inspecció per la realització de dictàmens i certificats

Estratègies per mantenir els edificis.

de segurelatdc façanes.

Xavier Casanovas, Servei Rehabilita-

Ana Chust, Servei Rehabilitació i Medi

Els alumnes del curs rebran els programes informàtics Dictec i Clau 2000 (que té un P.V.P.

ció i Medi Ambient del CAATB

Ambient del CAATB.

de 25.000 PTA).

CODI: R1123

SEGURETAT LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES Cicle de sessions

Els coordinadors de seguretat i, en definitiva,

Volem veure com han de ser les escomeses provi-

lots els tècnics involucrats en el procés de

sionals, els quadres generals i els quadres de

construir han de saber com s'organitza una

plantes, les esteses de cables, les connexions i les

obra, quins mitjans auxiliars, proteccions i

preses de terra. Analitzarem els elements que

maquinària cal utilitzar i, com han de ser i

componen els quadres, la seva sensibilitat, el

fundonar per garantir una obra segura.

manteniment i les instruccions de seguretat per al

El dcle indou d'una banda, una sèrie de ses-

seu ús.

sions, de tipus tècnic, dedicades a alguns dels

Professor Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèc-

aspectes més importants de les ínsial·la-cions

tric. Tècnic superior en prevenció de riscos

provisionals per a la produedó d'una obra i, de

laborals

les protecdons personals i coHec-üves que es

LA SEGURETAT EN TREBALLS ESPECIALS

SEGURETAT EN ELS ENIIEUHHCS

faran servir de forma habitual en les obres d'e-

SECUREKT EN LES MÀQUINES

Dates: Dimarts, 6 de febrer del 2001 a Terrassa

EN ALÇADA

dificadó, i també, quin paper té el tècnic de les

Dates: Dilluns, 15 de gener del 2001 a Barce-

Es parlarà de la seguretat bàsica que cal aplicar en

Dates: Dilluns, 7 de maig del 2001 a Bar-

obres en la formació dels treballadors. I d'altra

lona

els treballs habituals d'enderroc, de tota la seva

celona

banda, unes dedicades a analitzar els riscos i

Es tracta de donar una visió bàsica sobre la segu-

problemàtica í de les mesures de prevenrió que

estudiar la prevendó en algunes de les unitats

retat de les màquines que s'utilitzen a les obres.

l'experiènda ha demostrat que són efectives i d'a-

LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EN SEGURETAT DELS TREBALLADORS A LES

d'obra i dels sisiemes constructius amb més risc.

Resguards, endavaments, mecanismes d'aturada,

plicadó real.

A cada sessió es donarà a conèixer quina nor-

aïllaments, senyalització, ús i manteniment.

Professor Joaquim Sàndiez. Arquitecte tècnic

OBRES

matrva és d'aplicadó en cada cas, les comprova-

Professor Emili Domènech. Enginyer Tècnic

Tècnic en prevendó de riscos. Endèmics Ben-

Dates: Dilluns, 2 de juliol del 2001 a Bar-

cions que cal fer per garantir-ne el compliment,

Mecànic Cap de maquinària d'ACS a Cata-

jumea

celona

quins son els processos de muntatge i desmun-

lunya Altres sessions programades:

Dates: fins el juliol

tatge de cada element. I com fer l'anàlisi i prevendó dels els riscos inherents a cada procés.

Horari: un dilluns al mes de 17 a 21 hores

SEGURETAT EN E I MUNTATGE DE COBERTES I TANCAMENTS DE XAPA

SEGURETAT EN EL MUNTATGE D'ESTRUC-

Durada: 4 hores cada sessió l'reu matrícula: 6.000 ITA per sessió

Dates: Dilluns, 5 de febrer a Barcelona

TURES

A partir de l'experiència d'una empresa que fa el

FORMIGÓ

Preu col·legial: 5.000 PTA per sessió

Dates: Dijous, I I de gener del 2001 a Terras-

muntatge de cobertes i tancaments de xapa, expo-

Dates: Dilluns, 5 de març del 2001 a Barcelona

Responsable acadèmic Ezequiel Bellei

sa - Dimarts, 20 de febrer del 2001 a Vic

sarem totes les mesures preventives i de seguretat

Les instaHadons elèctriques provisionals de les

que cal seguir, des del moment de la descàrrega i

SEGURETAT EN TREBAU5 DEJDESÇONS-

obres constitueixen un element fonamental a

aplegament del material fins a l'acabat final. Tot

TRUCCIÓ

l'hora de realitzar-les. La seguretat d'aquestes

adaptat a les tipologies constructives més varia-

PLOM

instaHadons consumeix un dels punts sovint

des. Professor a confirmar

Dates: Dilluns, 2 d'abril del 2001 a Barcelona

SEGURETAT A U S ISSTALI.ACIOKS

més oblidats.

n'asenaam

I ELEMENTS

PREFABRICATS DE

EN PRESÈNCIA

D'AMIANT

I

CODI: S7001

ACTIVITATS

SEGURETAT GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECUCIÓ D'OBRES. CASOS PRÀCTICS De l ' H d e g e n e r a l 8 de febrer

Aquest curc es basa en qualre casos pràctics de

desenvolupar s'aplicaran els mètodes a seguir

projectes reals que es revisen de forma exhaus-

durant tol cl procés. És recomanable haver assistit

tiva durant el curs. La simulació dels casos ens

al curs bàsic de seguretat i salut a la construcció dd

determinarà diversos escenaris corresponents a

Col·legi (45 hores), o bé tenir coneixements i/o

diferents models d'organiizació que trobem a

experiència equivalents.

les obres; contractista únic amb subconiractes, diversos contractistes, subcontiaciistes i autò-

responsable acadèmic Ezequiel lïellet. Arqui-

noms, etc Per així, veure les diferencies que es

tecte tècnic Responsable acadèmic de l'Àrea de

poden produir en funció del cas.

formació en Seguretat del Col·legi.

lil contingut del curs es distribueix en tres pans

dates : de 1*11 de gener al 8 de febrer, de 17 a

que s'apliquen en cada un dels casos pràctics:

21 h.

anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels

d u r a d a : 20 hores

plans per a la seva aprovació í proposta de

preu matrícula : 42.000 PTA

mètodes p a als treballs que ha de fer el coor-

preu col·legial; 35.000 PTA

dinador. En cadascun dels casos pràctics a

CODI: S 1 0 9 2

• COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ. PERFIL TÈCNIC EUROPEU. •• Programa de postgrau a Terrassa, del 19 de gener al 1 5 de juny

Des de l'aparició del RD 1627/97 es va implantar una figura professional específica: el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals competents encarregats de tenir cura del compliment de les normes de seguretat 3 les obres, d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fet constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i cu1 cució, i fer accions de sensibilització i fins i loi, informació dels riscos als treballadors a l'obra.

Aquest programa de postgrau forma part ilcl programa de formació de seguretat i saiu laboral que el Col·legi porta a terme des di-1';. uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, amb l'objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta funció professional adquireixin uns coneixe-

•

El perfil professional del coordinador.

ments adequats i habilitats per exercir-la.

•

Experiències de coordinació en obres

El contingut del curs respon al model de for-

•

Resolució cas pràctic

•

Metodologia per a la coordinació de segu-

•

Resolució cas pràctic

re-tal.

•

Resolució cas pràctic

mació desenvolupat conjuntament amb

M Ò D U L VI: TREBALL FINAL dates: del 19 de gener al 15 de juny

diverses universitats i enlilats de varis països

MÒDUL I I : ELEMENTS AUXILIARS PER A LA

MÒDUL IV: FORMACIÓ EN TÈCNIQUES DE

europeus. El curs està adreça! als tècnics que

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

SEGURETAT

treball

d'acord amb la LOE puguin fer de coordina-

•

Introducció a la prevenció dels riscos i la

•

Senyalització de les situacions de risc

horari: divendres, de 9.30 a 14 í de 16.30 a

seva relació amb la qualitat i el medi

•

dor de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres. Per a l'obtenció del títol cal haver assislil al 80% de les classes,

ambient. Millora dels resultats econòmics.

•

superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final,

Malalties professionals en el sector de la

•

construcció.

• •

programa •

Ccstió de la qualitat: seguretat i qualitat.

•

durada: 150 hores leoives + 50 hores de

Equips de proteccions col·lectives i indivi-

21 hores.

duals

l l o c Delegació del Vallés Occidental

Mesures de seguretat en la reparació i

preu matrícula: 337.500 ITA

manteniment de les construccions.

preu col·legiat: 225.00 PTA

La prevenció del risc a les obres d'enderroc.

Les empreses poden sol·licitar una beca de la

ció

•

Gestió dels residus en la construcció.

Cambra de Comerç de Sabadell.

Introducció a l'ergonomia.

•

Riscos en obra civil i obres d'edificació

Higiene industrial aplicada a la construc-

MÒDUL I: SEGURETAT I SALUT A LA

•

El factor humà: psicologia i formació.

•

Seguretat a les instal·lacions elèctriques

CONSTRUCCIÓ.

•

Tècniques de negociació.

•

Seguretat a la màquines i el seu ús

Delegació del Vallès Occidental.

•

Resolució cas pràctic

•

Sessions pràctiques, visites d'obra: audito-

Tel 937 80 11 10.

LEGISLACIÓ

FUN-

ÇJONS I.RES_PON_SABILI_TATS •

La Directiva europea sobre seguretat en

ria, proteccions col·lectives, manteniment

Departament de Formació.

Resolució cas pràctic

Tel 932 40 23 73

obres temporals o mòbils i la seva trans-

MÒDUL I I I : L'ACTUACIÓ PROFESSIONAL

posició a Espanya RD 1627/97

DEL COORDINADOR

•

La Llei de prevenció de riscos laborals.

•

Actuació professional del coordinador.

•

Responsabilitat civil i penal dels promo-

•

l'resa de decisions.

PLICACIÓ DEL RD 1627/97

tors, d d contractista, de l'autor del pro-

•

Eines per a la informació i la formació.

•

jecte, dels subcontraaisles i dels coordi-

•

La coordinació en fase de projecte i d'exe-

nadors de seguretat.

•

L i Inspecció de Treball i la seguretat en el sector de la construcció.

•

•

MÒDUL V: LA DOCUMEI L'Estudi Bàsic de seguretat i l'Estudi de seguretat

cució

•

Pla de seguretat i la seva implantació.

Control documental de la coordinació i

•

Sessions pràctiques i visita d'obra inspec-

auditories de seguretat

informació

CODI: S2018

.33

SEGURETAT CURS BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT LABORAL EN LA CONSTRUCCIÓ

Aquest curs té com a objectius donar a conèixer el marc legal de la seguretat a Ics obres i com afecta els agenis que intervenen, i en especial pel que fa el coordinador de seguretat.

S'explica què és el que fa el coordinador i es presenia una proposta metodològica de treball. Es donen, també, uns coneixements bàsics sobre els aspectes claus per exercir la funció: l'organització de !a seguretat i solucions per als riscos a l'obra; el factor humà i la negociació; els estudis de seguretat, cl pla i la seva implantació en l'obra.

El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució

d'obres. Per a l'obtenció del certificat, cal haver assistit al 80% de les classes, superar l'avaluació final i haver aprovat el treball de curs.

Dates: del 6 de febrer al 27 de març del 2001 Horari: Dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 50 hores Preu matricula: 90.000 PTA Preu col·legiat: 50.000 PTA Responsable acadèmic: Ezequiel Bellel.

CODI: S 1 0 1 1 2

ACTIVITATS PERICIALS CURS BÀSIC DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES Del 9 de gener a I ' l de febrer, a Vic Hi ha força ocasions en que un arquitecte tèc-

fessionals que vulguin dedicar-se a fer valoracions

nic i altres professionals de formació tècnica,

tinguin, a més a més d'uns coneixements per a •

Introducció

són requerits per fer una valoració de béns

l'anàlisi tècnica de l'immoble i del seu estat de con-

•

Concepte, finalitat, procés valorador

immobles. Per exemple, en les transmissions

programa

•

La valoració hipotecària

•

La valoració de promocions immobiliàries

servació, uns coneixements específics de l'àmbit

•

El mètode de comparació segons el mercat

responsable acadèmic Frandsco lavier Llo-

d'inversions

jurídic i dels criteris de valoració. L'objectiu d'a-

•

Valoracions del sòl

vera

immobiliàries, per a l'emissió d'un crèdit hipo-

quest curs és donar aquests coneixements bàsics

•

Repercussions

dates: del 9 de gener a 1' 1 de febrer a Vic

tecari, en un procediment judicial, en els casos

específics per comprendre els mecanismes de la •

Valor residual

horari: dimarts i dijous, de 18.30 a 2] hores

d'aportacions no dineràries en una societat

valoració en funció del seu àmbit d'actuació, els

El mètode de reposició

durada: 20 hores

mercantil, entre d'altres. La complexitat de les criteris de depreciació del valor i conservació i els •

Capitalització de rendiments

preu matrícula: 42.000 FFA

relacions econòmiques, jurídiques i socials han

•

Valoració del drets reals

Preu col·legiat: 35.000 PTA

•

Casos pràctics

patrimonials, en fer l'anàlisi

mètodes pràctics de valoració.

anat configurant la necessitat de què els pro-

•

CODI: P10612 CURS BÀSIC D'URBANISME

L'INFORME TÈCNIC. INICIACIÓ A LA PERÍCIA • Del 1 0 de gener al 2 8 de febrer

Del 8 al 3 1 de gener, a Granollers

L'aparellador o arquitecte tècnic que exerceix com a professional liberal, o de tècnic municipal, es troba sovint amb el requeriment de realitzar l'estudi de l'edíficabílital que té un terreny, per a això necessita disposar dels suficients coneixement d'urbanisme que li permetin analitzar la capacitat edificadora de l'àrea d'estudi. [.'objectiu d'aquest curs és donar una visió pràctica mitjançant l'exposició de casos sobre lemes de planejament, gestió urbanística i

llicències d'obres. responsable acadèmic Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. dates: dilluns i dimecres, del 8 al 31 de gener lloc. Delegació del Vallès Oriental horari: de 19 a 21 h durada: 20 hores preu matrícula: 33.600 PTA preu col·legiat: 2S.800 PTA CODI: P 1 1 4 2

INFDRMACID

INSCRIPCIONS Telèfon d'Inscripcions 932 40 20 60 Telèfon d'Informació 932 40 23 73 Fax 932 40 20 61 a/e: forjcnacio@apabcn.es

Els professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un document anomenat informe tècnic. L'eficàcia de l'informe està en consonància amb la qualitat tècnica í lingüística del document i la seva objectivitat. Saber expressar-se en el llenguatge adequat tenint en compte a qui va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una visió àmplia, afavorir una bona interpretació del que s'ha escrit, són factors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic Els objectius d'aquest curs són donar a conèixer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lingüístia i en les tècniques de redacció en català.

Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen part del curs de postgrau en perícia forense i compta amb 3 crèdits per al màs-

ter en valoració de béns i taxació de danys que organitza la Fl'C temari • Una anàlisi actual dels informes pericials • L'element clau de l'acció pericial: la diagnosi • Estructura i contingut de l'informe • Patologia i llenguatge.

• Informes de patologia • Tècniques de redacció • L'activitat pericial "de part" • La bona praxis del perit responsable acadèmic l-'ranàsco lavier Llovera. Catedràtic d'universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Organitzat conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. dates: del 10 de gener al 28 de febrer horari: dimecres, de 16.30 a 21 h durada: 32 hores preu matricula: 64.000 PTA preu col·legiat 56.000 FFA CODI: P 1 0 7 2

34

a çulrvcetu doembie 2000

INTERIORISME INTRODUCCIÓ A LA INTERVENCIÓ SOBRE L'ESPAI INTERIOR Del 7 de febrer al 7 de març

L'arquitecte tècnic és un professional que s'orienta al procés de construir obres i com a expert on malcriats i en sistemes constructius ha de saber interpretar i comprendre el disseny del projecte per construir-lo. Pei tant, cal que tingui actituds obertes i un grau d'inquietud suficient que li permeti avançar en l'estudi i la comprensió de ia intervenció sobre l'espai des de la perspectiva de la idoneïtat constructiva i del compromís amb el procés creatiu. Aquest curs pretén ajudar l'alumne a adquirir actituds que permetin: entendre l'interiorisme, aprendre a mirar els espais interiors des de l'òptica del compromís amb !a creativitat, fomentar l'interès per les possibilitats expressives dels nous materials, desenvolupar els conceptes abans que les formes, defugim d'actuacions banals, i buscar la consistència de les decisions.

a raonar l'elecció de materials atenent a criteris estètics, funcionals i de manteniment, i a treballar els detalls del procés constructiu amb plànols a escala gran.

Icmarí • Introducció -El projecte de disseny d'interiors: una intervenció sobre l'espai construït •

Primers passos

-Percepcions i aspiracions del dient. Programa de necessitats -Primeres propostes • Exploracions inicials -Comprovació de la idoneïtat de la idea, des

del punt de vista tècnic constructiu, econòmic, d'ús i manteniment I Desenvolupament del projecte -Resolució gràfica de plantes, alçats, perspectives, maquetes - Especial atenció al detall constructiu I Pressupostos -Tom de propostes econòmiques -Anàlisi d'oferets -Possibles ajustaments de l'oferta -Acceptació definitiva I Execució d'obra -Direcció d'obra -Replanteigs generals i parcials •Coordinació

-Seguiment de tallers -Repasses •Instruccions finals al client llistat de recanvis, recomanacions d'ús Organitzat conjuntament amb Elisava dates: del 7 de febrer al 7 de març del 2001 horari: dimecres, de 16.30 a 21 hores, durada: 20 hores preu matrícula: 48.000 PTA preu col·legiat: 40.000 PTA responsable acadèmic Agustí Costa. Arquitecte tècnic Professor de l'Escola Elisava

Atesa la curta durada del curs no es pretén ensenyar a fer disseny sinó a començar a entendre el llenguatge del disseny i la relació que ié amb el fet constructiu. Per això, després de desenvolupar una petita base teòrica es passarà a una visió pràctica a través d'intervencions en espais interiors i així aprendre a avançar en el procés de formalització de la idea, l'adequació d'aquesta al programa de necessitats, l'esperit del lloc i les característiques constructives de l'edifici. 1 després, passar CODI: 11021

HABILITATS DIRECTIVES

QUALITAT

LA REUNIÓ COM A EINA DE TREBALL Del 15 al 24 de gener

CONTROL QUE QUALITAT. CAS PRÀCTIC Del 17 al 3 1 de gener, a Barcelona

Les reunions de treball són una eina important en el treball en equip. Sovint, però, ocupen força hores de treball dels qui hi panicipen i no sempre s'aprofiten prou. En aquest curs s'ensenyaran mètodes i tècniques per a la millora de ia comunicació, estratègies d'organització i control de la reunió i estratègies de relació amb els participants i així desenvolupar habilitats per dirigir reunions efectives.

preu col·legiat: 21.000 PTA responsable acadèmic: Ascensión Gàlvez.

Arquitecta tècnica. Cap del Servei de Promodó, Mercat de Treball i Formació

Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resultats í especificacions dels documents que garanteixin la qualitat i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tot a través d'un exemple pràctic, aplicat a un edifici de volum mitjà/petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del

dales: del 15 al 24 de gener del 2001 horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 12 hores preu matrícula: 25.200 PTA

CODI: Q10214

CODI: C 1 0 5 1

Telèfon d'Inscripcions 932 40 20 60 Telèfon d'Informació 932 40 23 73 Fax 932 40 20 61

INFDRMACID

INSCRIPCIONS h t t p : / / w w w . a p a b c n . e s

•a

formigó d'acord amb la nova instrucció EHE. Responsable acadèmic: Pere Casademont dates: del 17 al 31 de gener a Barcelona horari: de 18 a 21 h Preu matrícula: 18.000 PTA Preu col·legiat: 12.000 PTA

/

e

fo r m a c i o

a p a b cn

ASSEMBLEA GENERAL

CONCERT DE NADAL

ORDINÀRIA DE

Basílica de Santa Maria del Mar,

COL·LEGIATS

dijous, 2 1 de desembre

ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA •

La Junta de Covem va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts, dia: dilluns 18 de desembre hora: a les 19 hores en primera convocatòria, a les 19.30 h en segona convocatòria lloc sala d'actes del Col·legi Els col·legials poden presentar propostes per a ser sotmeses a l'Assemblea General, abans del 4 de desembre. Tel: 932 40 20 55.

ASSESSORIA

El Col·legi organitza, com ja és tradicional, el Concert de Nadal a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, que aquest any comptarà amb la Polifònica de Puig-reig i un conjunt de mestres solistes.

Les entrades, gratuïtes, es podran reservar al SerLES

OFICINES DE CONTROL

TÈCNIC, O C T I LA DIRECCIÓ D'EXECUCIÓ DE L'OBRA

i'oü de l'artista Eduard ferrer.

•

Dies 28 i 30 de novembre; curs Cuia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres. Cas pràctic a càrrec d'E. Bellet, (vegeu el programa a la pàgina 37).

•

Del 22 de desembre al 28 de gener exposició de la 2a Biennal de Vic, conjuntament amb la sala H, el Casino de Vic, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i l'Escola d'Art Junyent i Subirà.

Ei repertori comptarà amb obres de Handel, Mendelsshon, Brahms i cançons nadalenques de tot el món. dia: dijous, 21 de desembre hora: a les 20.30 hores lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.

vei d'Informació a partir del 15 de novembre, informació:

Fins al 17 de desembre: exposició de pintures sobre arquitectura a

Tel: 932 402 060 Fax: 932 402 061 A/e: informacio@apabcn.es

Ü Col·legi organitza una laula rodona sobre les Oficines de control tècnic, (OCT) i la direcció d'execució de l'obra. dia i hora: dimarts, 12 de desembre a les !8 h. lloc sala d'ades del Col·legi. Primera planta.-

Delegació d'Osona

L'entrada és lliure però, cal confirmar assistèn-

PI, Major, 6. Vic

cia, al Servei d'Informació.

Telèfon: 932 40 20 60.

Tel: 938 85 26 I I

EXPOSICIONS

COL·LECTIVA DE GRAVAT

OLIS D'EDUARD FERRER I

VUIT AL BUIT

SERRA

Del 5 de desembre al 5 de gener

Fins el 1 8 de Desembre.

dibuix lineal a l'escola industrial de Vic i dibuix a l'escola Massana de Barcelona. Ha viatjat per totes les capitals europees per estudiar els processos tècnics dels pintors més famosos. És pintor a l'oli i utilitza les tècniques dels mestres clàssics.

La sala d'exposicions de mostra olis de l'artista Eduard Ferrer. Es tracta de diverses imatges de la ciutat antiga de Vic d'alguns pobles de la comarca i de les muntanyes que envolten la Plana. Ferrer va néixer a Borgonyà (Osona), és interiorista i va estudiar

Vuit ui buit és la col·lectiva itinerant de gravat que es presenta a la sala d'exposicions del Col·legi a Barcelona, del 5 de desembre al 5 de gener.

Vuit gravadors han cercat, per mitjà del buit una manera d'expressar-se.

Són, Alberto Arjona, Sílvia Vera, Teresa Gómez Martorell, Pedró Cómez Sandoval, Alicia Gallego, Diana Kleíner, Diana Bianchi, i Antoni Pérez Vidal.

MOSTRA DE PINTURA DE

Organitza el departament de Cultura del Col·legi

MONTSERRAT PEDEMONTE

juntament amb la Secretaria de Cultura de 1 Del 5 de desembre al 5 de

Universidad Nacional de Rosario (Argenüna).

gener

Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura @apabcn.es BIENNAL D'ART A V I C Del 22 de desembre al 28 de gener La delegació d'Osona col·labora en l'organització de la 2a biennal d'art contemporani de Vic, una de les més importants de Catalunya i que abraça totes les arts plàstiques. La biennal té com a objectiu la promoció de l'an i la creativitat artística i, sobretot, facilitar l'accés als duta-

dins a l'art contemporani.

Organitza conjuntament amb la sala H, el Casino de Vic el Col·legí d'Arquitectes de Catalunya t l'Escola d'Art lunyenl i Subirà.

Es podrà visitar del 22 de desembre al 28 de gener

Telèfon: 938 89 10 56 A/e: haac@reteraail.es

L'espai d'exposicions de la primera planta presenta una mostra de pintures de Montserrat Pedemonte, que pinta temes bàsicamenl urbans, entre els quals destaquen, principalment les seves obres sobre el liceu barceloní.

Es podrà veure del 5 de desembre al 5 de gener, a l'espai de la primera planta.

Telèfon: 932 40 20 60 A/e; cultura @apabcn.es

Es podrà visitar fins el 18 de desembre.

Horari: de dimarts a dissabte d ' l i a 1 i de 6 a 8.

Diumenges i festius de 6 a 8.

Telèfon: 938 85 26 11 A/e: caatosona@apabcn.es

_"> Cl Prim«a quinzena dqembrt 2000

ARQUITECTURES GENÈTIQUES: EL NOU PROJECTAR CIBERNÈTIC I EL NOU PROJECTAR ECOLÒGIC organitza: Universitat Internacional de Catalunya objectius: Aplicació a l'arquitectura d'elements com ara el disseny genètic, les cadenes de programació i elements vius naturals, elements que poden ser part integrant del fet arquitectònic des d'una arquitectura avançada contemporània. dates: del 8 de gener al 15 de juny preu: 380.000 PTA informació: Escola Superior d'Arquitectura. Universitat Internacional de Catalunya C.ímmaculada, 22.

ACTIVITATS

Coordinat amb l'actual programa de màster d'Arquitectura del Paisatge, que proporciona instruments de projecte í d'intervenció basats en el coneixement del disseny i la planificació de l'espai obert. El paisatgista es un professional que dissenya l'entorn i el paisatge. organitza: L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona informació: ETSAB. CDiagonal, 649.

Te!.: 034 01 58 70.

A/e: paisatgisme@etsab.upc.es

Consirumat Barcelona és la gran fira internacional que cada dos anys aplega a Barcelona els professionals del món de la construcció. organitza: Fira de Barcelona dates: del 23 al 28 d'abril lloc recintes firals Montjuïc- i i Montjuïc- 2 Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona informació: Fira de Barcelona Telèfon: 932 33 20 00 Fax: 932 33 22 87 A/e: construmat@firabcn.es hllp: mvw.conslrumat.com

FRANK LLOYD WRIGHT LA CIUTAT VIVENT Més de 200 obres: objectes, dibuixos i plànols originals, llibres dissenyats per U'righl, maquetes, reproduccions de dibuixos i plànols i fotografies. organitza: Vitra Design Museum. Weil am Rhein, Alemanya dales: fins al 7 de gener del 2001 lloc Fundació Pedra Barrié de la Maza c/Canton Grande, 9 15003 A Coruna horari: de dimarts a diumenge d'11 a 14.30 i de 17.30 a 21.30 h.

informació: Fundació Pedró de la Barrié Tel.: 981 22 15 25 A/e: info@fbarrie.org hllp: mvw.fbarrie.org

Tel: 932 54 18 27 A/e:Ínfoesarq@unica.edu/ www.un ica.edu/esarq

ELS ANYS FAUVES

(1904-1908)

HISTÒRIA, ARQUITECTURA I DISSENY

MÀSTER EN ARQUITECTURA

BAUMA

EXPERIMENTAL I CONSTRUCCIÓ

FIRA INTERNACIONAL

SOSTENIBLE

DE LA MAQUINARIA

Organitza: Meics (associació nacional per a l'habitatge del futur).

El màster té un caràcter pràctic i té com a segon objectiu posar en contacte directe a l'alumne amb les empreses i professionals líders en el sector.

Inici del mòdul: 28 de Maig de 2001 Lloc Aules d'OSRAM c/Joan Güell, 149-153 Barcelona • Aules d'OMRON c/Guillem de Castro, 8baixos València

organitza: Universitat Internacional de Catalun-

ya

objectius i característiques generals: s'ofereixen els coneixements i instruments crítics i d'invesiigació per poder enfrontar-se a la història de l'arquitectura i el disseny, en tota la seva amplitud geogràfica, cultural i tècnica.

S'ofereix un ampli ventall de temes d'invest ció i de professors. dales: De gener a juny del 2001 preu: primer any: 250.000 PTA informació: Escola Superior d'Arquitectura Glmmaculada, 22.

Tel: 932 54 18 27 A/e: infoesarq@uniu.edu http: mvw.unica.edu/esarq

SALÓ DE L ENERGIA I EL MEDI AMBIENT. ECOMED/POLUTEC organitza: Ecomed/Polutec dates: Del 7 al 10 de febrer lloc Recinte firal Montjuïc-2 informació: Fira de Barcelona

2001

PER LA CONSTRUCCIÓ organitza: Viatges vinper tour, s.l lloc recinte firal de Münich dates: del 2 al 8 d'abril informació: Vinper c/Castillejos, 250 Tel: 932 650 656 Fax: 932 650 744 A/e: vinper@juniper. es hllp: lavw.vl·ijt'sk'rins.com

L'exposició 'Els anys Fauves* presenta una selecció de 65 olis i 25 gravats realitzats pels artistes més representatius del corrent. organitza: centre cultural Caixa Gualunya dates: fins el 7 de gener de 2001 horari: de dilluns a diumenge de 10 a 20 ( 19,50 última hora d'entrada) lloc La Pedrera c/ Passeig de Gràcia, 92 informació: Tel: 934 845 979 A/e: premsa@fijncaixacat.com hllp: www.caixacat.es/FAUVES

RESIDUS EN LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ.UN RECURS AMBIENTALMENT SOSTENIBLE V A M P 2 0 0 0 . RESIDUI DA CONSTRUZIONE & DEMOLIZIONE. U N A RISORSA AMBIENTALMENTE SOSTENIBILE Experiències tècniques internacionals i políüques de valorització dels residus de la construcció. organitza: Rçgione Emilia-Romagna, Quasco, Cicie i altres dates: 14 de desembre lloc: Centre de congressos Cavour Via Cavour, 50/A Roma informació: Tel: 39 051 6396007 Fax: 39 051 6396991 A/e: grinaldi@regione.emilia-romagna.it

i" 1 E M F 'RESEEi HI IXI 1 F T 4B F S P n

INDEX

D'ANUNCIANTS

L'INFDRMATIU N D 1 7 5 PRIMERA QUINZENA D E S E M B R E

PRESTATGERIA COMERCIAL: DESEMBRE ZOOO

2DDD

Els lectors de l'Informatiu poden demanar més informació sobre els productes anunciants mitjançant la bullleta-resposla que s'adjunta.

Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a l'Informatiu.

Empresa o producte

Ref.

SISTEMES DE REFORÇ ACTIU WERMASI, SX ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A

49

El col·legi posa a disposició de les empreses un sland per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de desembre:

COMPOSAN CONSTRUCCIÓN CONSORCIO TERMOARCILLA ASFALTEX CONSTRUCCIÓN, S.A

16 contraportada 14 12 43

HERMS, S.A CUILLERMO TORRES, S.A TERRAZOS BELLMUNT

FEPESA, S.A INDUSTRIAS QUIMICAS LOWENISERC, S L INTEMPER ESPANOLA, S.A PÈNDOL, S L SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L WEBER BROUTIN CEMARKSA ECO ESTEBA, S.A CONST. DESMUNTABLES TUISULARES, S.A WERMASI, S.L TRAC VERTICAL S.L TEXSA MOIÍTEROS, S.A ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA CALVAÇHE Y CASUT, S.L (CALICA) F IBERMAPEI, S.A POI.ICLAS, S.A

PRESENTACIÓ DE PROGRAMES DE C Y P E CYPE Ingenieros presenta el programa ARQUÍMEDtS d'amida menis i pressupostos amb el nou mòdul Control d'Obra.

•

dies: 12 i 13 de desembre de 9 a 20 hores, al vestíbul del Col·le-gi. C/Bon Pastor, 5. Barcelona.

Informació: Tel: 934 85 11 02

C/BON PASTOR, 5 08021 BARCELONA. TELÈFON: 932 40 20 57.

FAX: 932 40 23 64. E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

Servei d'Informació Comercial

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els producies que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades irebreudirectament d'aquestes la informació sol·licitada.

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents: Nom i cognoms Empresa Adreça Població

GP.:.

Telèfon:

Fax:

E-mail:

PUBLICITAT

L'INFORMATI

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

2C

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

Portada

Contraportada -

MURRI aliu • Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Fax: 93 240 23 64

38

a desembre 2000

JB-UIA P'EMPRESES PLIRl ICITAT

ESTRUCTURES

Alsina

L·lIVW·P^I Pellaires. 28 I I I K 9 £ f i ^ H Tels 0801993 3B0A7R29 CELONA Eai^5E^^^59 33 • l i ^ B ^ ^ ^ ^ É I Fax 93 307 26 92

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFHADOS J ALSINA. SA Pol.Ind-PlaOenCafl Camí do Forn Freda s/n 06110 Montcada y Reixac (Barcctona) TcL (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

PAVINDUS, S.A.

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ALUMINOSI

Tànger, 26 - 08018 Barcelona - T. 9MB64300 8ruc. 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166 Si. Miquel. 14 - 430OJ Tarragona - T. 977251880

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOAMVEILADORS I MOHTEBS DE RESINES TERnATZOS COHTlHUOS Plata Tetusn, 1 ler. 1' OBOtO Barcelona Ttl. ;05 09 39 f a i . 265 2j 76

ELECTRICITAT

FUSTERIA Q

I CATALANA,S.A. BEIEC,S.L n ^

Morters sense retracció.

Rehabilitació

E » O. Santander. 42-18 Navc. 39 KSflg Tel.: 93 278 26 86 • Fax. 93 27S 27 11 •£=3 08020 Barcelona

Germans BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

isimon

SÉNETON Diputoción, 390-392 • Telefono 93 34d 08 0 0 ' Fax 93 344 OB 07 • 08013 Borcolona

REHABILITACIÓ t

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA CONSTRUCCIONES EN MADERA

300.000 m' d . molta. | -

FUSTERIA

CONSTRUCaÓ - REHABILITACIÓ

OBRAS REFORMAS IMPERMEABILIZACIONES ALUMINOSIS RERJERZOS ESTRUCTURALES

% Tel.: 93 663 02 11 \ Fax: 93 663 01 31 \

/4LKORPMN

SUMIN1STROS E INSTALACIONES

Làminas Flexibles de PVC-P para la impermeabihiaaón

Acúsncos

CONSTRUCCIONES MAN5O, 11 5» A • Tel. [93] AU 98 98 (3 lineal} Fat (93} 423 94 13 • 08015 Barcelona

\ CEINCO, S.L.U.

Avgda.de la Granvia. 179 Tel.(93) 261 63 00/Fax:(93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

AÏLLANTS • I _ I I

í

D'OBRA.

. MOBIUARIIEQUIPAMENT

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Tel.: 93 848 40 00 - http://www.alkor.es

J CAJJCA^

PKOKCCIÓN CONTRA INCENOIOS

Y RF

Carretera N-tl Km. 500 Nou 6 OB7B0 PALLEJÀ (Barcelona}

Tel. 9 3 4 9 0 SO 6 6 / 7 8 Fax: 9 3 491 0 8 I S C/.Aleolw, 88 (08014 Barcelona)

I d'Assaigs I <

Assislència Tècnic» i Control de Qualitat a tot tipus d'obre Tel.: 937 31 54 46 :/. A r i » , 57, Nau P • Tol. Ind. Can Parellada • OS22S Terra)

PAVIMENTS PAVIMENTS I M I L S T I t l A I . S 1)K F O R M I G Ó I ASFALT. TKKIUIS ÜK UKSINES I PINTL'KKS E S P E C I A I ^

MAPEI AOHISrVOS • SEUADORES • PRODUCTOS QUÍMICOS

L'5 TECINCO

PARAIACONSTRUCCIÓN

_ EXTRAFORT-.

SPEED BUILDING, S.L

TOL IM). FONT DKL KAÜIUM, DURAN 1 REINA LÜ. Ï8 mW C tL\NOLl.Er!S TEL 1931861 67 30 FAX. S49 26 9K

93.58B.78.76

LABOHATORI DE CONTROL

FORMIGÓ ARMAT, MATERIALS CERAMICS. SOLS I VIALS

ESTUDIS GEOTÈCN1CS ESTUDIS DE PATOLOGIA

08101 -RUBl ASSAIG SONIC DE PILOTS

FACHADAS - REHABILITACION

La solució a l'aluminosis

RESTAURACIÓN - REFORMAS

NOUíBAU

REFUERZOS ESTHUCTURALES

c renovació de sostres

Magalhàes, 15, bajos • 08004 BARCELONA

Fem el terra bo s e g o n s DIN ISO 9 0 0 2

Slilomes do flotorç Adiu. sJ.

Tel. 93 441 10 4 4 - Fax 93 441 53 20

Tel.: 93 796 41 22

E-mail: RYCMAR@lelellne.es

ALUCOBOND

DIBOND ALUCORJ fachadas Ügeras de aluminio olusulsse esparia, S.D. pollgono Industrial si pla riem do con pAhissa 24 a 08750 molins dorei,esparta

| a S t r a d u T ] Patamalemanya

1 1 93 660 21 25 f + 03 6BD D7 43 nlusuKspQsctcs.es

P= Torras y Bages, 106 E-08030 BARCELONA Telefono: 93 345 8B 50 Fax: 93 346 17 13 L· Mail: sasesas-sa.con-

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

• • •

Aplicaaóiàal.ràpidaleconúmlca Màxima resistència mecànica i química Antpols

• •

Higiènics Decoralius

astt^Qunmíca, si.

^>itra\

Recobriments ^ 1 pera sòls industrials

GEOTÉCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV. 9. baixos Tel. 1 Fix (977) 7927B3 • •13850 CAMBRILS Major de Sjrrii. ï. E° 31 TeL i Fa. (909) 334 332 - 08017 BARCELONA

ESTUDI ^

Repanadó fàcil de loralsi esquerdes Av.SanlJu[ià.206.naj7.Pol.induslrialCongosl 08^00 Grandlers Tel:93 649 5700/93 84954 Ï 5 Fax: 93 849 5416

1

Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control 1 seguiment d'obra, replantejaments, parcel·lacions i As-BuilL Tel.: « 211 30 46 • Feu: Ï 3 418 57 74 e-moll: estudi ,or_1iS>coac-nel

rS u •

\

^

:

• flPAKUJ TOPOORifieS

Rovwiiimlonlüa v monoros dt

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

El reportatge L E S

V O R E S

D E L

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000 I

H

C I N T U R Ó

39 I

24 habitatges bioclimàtics a Barcelona LES VORES DEL CINTURÓ FITXA TÈCNICA/DADES DE L'OBRA

r

J

CJJ c

J-U ÜB

• Nom de l'obra: 24 habitatges a la Unitat 14 del Pla de les Vores • Emplaçament: Avinguda Hospital Militar/Passeig de la Vall d'Hebron.

Barcelona • Propietari/Promotor: Patronat Munícilel' • Arquitectes: Manuel Brullet i Conxita Balcells • Estructures: Manuel Arguijo • Instal·lacions: Briz i Fumadó • Arquitectes tècnics: Juan Rivas i Josep Maria Forteza(G3) • Col·laboradors en projecte (concurs): Alfons de Luna i Daní Moya • Col·laboradors en projecte (execució): Mariona Genis i Josep Munt • Col·laboradors a l'obra: Fernando Aranda (arquitecte tècnic PMH) i SECOTEC • Empresa constructora: ObrasconHuarte • Cap d'obra: Eduardo Barchino • Superfície construïda: 2.508 mJ • Inici d'obra: Març 1998 • Acabament d'obra: Octubre 1999 • Industrials que hi han intervingut - M. P. e Hijos (fusteria d'alumini).

Tel. 935 721 4 68 - Fusteria i ebenisteria EMA Tel 937 131 287 - Uambi-Silverlex (venecianes exteriors).

Tel. 933 876 004 - Vemisa (instal·lacions). Tel. 933 036 330 - Kone (ascensors). Tel. 933 295 058 - Terrazos Bellmunt. Tel. 964 470 771 • Mosaicos Ubasart. Tel. 933 800 271 - Manyà. Tel. 938 409 145 - Pavisa (paviments pàrquing).

Tel. 937 859 816 - Trusplàs (sòcols). Tel. 670 888 800 - Pass portes (tallafocs). Tel. 936 377 384 - Construcciones F. 3 (ram de paleta).

Tel. 639 768 226 -Serpint Pintors. Tel. 932 742 551 - Robert Mercader (subministrador maons cara vista). Tel. 937 906 836 - Palau Alpicat (maons tipus rosa suro).

Tel. 973 736 000

Aquesta promooo del Patronat Muniapal de I Habitatge de Bar-> celona (PMH) de 24 unitats de lloguer per a joves incorpor^ (necessàriament ja) entens de construcció sostenible i no tani sots aconsegueix conjuntar I oferta d habitatge social amb I IIJ-

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

-\ El reportatge h

I 40

Pla de les Vores Unitat 14

B

s evident que bona part de l'èxit d'aquesta promoció de! Patronat Municipal de l'Habitatge radica en l'esforç realitzat en la fase de projecte, en què es van plantejar els criteris a seguir per obtenir els resultats desitjats d'aprofitament energètic, en el

desenvolupament dels components del sistema passiu de control ambiental i en la integració de l'edifici en el seu entorn. Però tot això no menysprea gens l'esforç dedicat en la fase d'obra, sobretot en allò que fa referència als tancaments i instal·lacions, sense el qual, per suposat que no s'hauria arribat amb èxit a la meta perseguida.

L'edifici està ubicat en la convergència de l'avinguda de l'Hospital Militar i la Ronda de Dalt,

en un solar triangular amb un pendent molt fort. L'edificació es configura en general com un bloc que es col·loca perpendicularment a la Ronda. Resulta molt encertat el tractament de desmembrament del bloc, que es divideix en dos cossos principals, el més gran dels quals és el volum dels habitatges que, a més, es remata a diferents altures d'acord amb les cotes de les vies; l'altre és el nucli de comunicació vertical, distingit formalment per un gir i pe! material d'acabat. Així mateix, la situació del garatge en la rasant de l'avinguda Hospital Militar, la ubicació d'un local comercial a la dreta de l'entrada a l'edifici i un segon local comercial de dues alçades sobre part de ta coberta del garatge (com un cos independent), resolen la entrega al terreny de forma favorable. De tot això, se'n desprèn una volumetria agradable, adaptada a l'entorn i a la topografia.

Quant als criteris de disseny arquitectònics emprats dins del sistema passiu de control ambiental, aquests fonamentalment se centren en la posició i orientació de l'edifici que ofereix el seu cantó més curt a la Ronda i es configura com un cos massís i tancat a les bandes nord, est i oest, obrint-se en la façana sud, en la posició i gir del cos de comunicació vertical que permet major obertura a l'exterior de la zona d'accés als habitatges (aconseguint així una bona ventilació transversal natural en totes les unitats), i en el tractament de les diferents pells i obertures. Les façanes a nord, est i oest s'han projectat amb tancaments d'alta inèrcia tèrmica, amb obertures petites {que formalment s' "estiren" per agafar major dimensió), però proporcionades

L E S

V O R E S

D E L

C I N T U R Ó

'

-\ El reportatge L E S

V O R E S

D E L

PR1MERA QUINZENA DESEMBRE 2000

C I N T U R Ó

E

per dotar de la màxima entrada de llum natural i radiació als espais a què corresponen, en funció de les orientacions mencionades, mentre que la façana sud s'ha tractat com una galeria amb obertures majors per una màxima captació solar, protegides pels sostres i mampares mòbils de làmines de fusta.

Els habitatges de dos dormitoris, ubicats al centre de l'edifici, han orientat a sud tots els dormitoris i la sala d'estar, mentre que els de tres dormitoris (situats als extrems) tenen dos dormitoris orientats a nord i el principal a l'est o a l'oest. Això possiblement s'hauria pogut solucionar, però en detriment de la neteja dels volums. El que lamentablement no té tanta solució és la contaminació acústica de la Ronda que en les cares nord i oest es controla amb el tractament més massís de les façanes, mentre que la cara sud queda més desprotegida.

Chopo

B

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

i El reportatge h

42

B sistema constructiu i els materials emprats estan al servei dels criteris de projecte. L'estnjctura és de pilars de formigó armat i sostres reticulars, amb fonaments de pilons i murs pantalla. Les cobertes són planes invertides acabades amb grava, amb aïllament tèrmic de 6 cm de poliestirè extrudit d'alta densitat, els tancaments estan formats per murs de 29 cm de termoarcilla, excepte la façana nord que es compon de 2 fulles de 29 cm i 14 cm de termoarcílla formant cambra. Les obertures s'han disposat oscil·lobatents en totes les peces, excepte a les sales on són corredisses, amb fusteria d'alumini, vidres amb cambra aïllant, i proteccions de persianes enrollables de làmines d'alumini i mampares mòbils de làmines de fusta a la façana sud.

Les façanes s'han arrebossat i pintat amb pintures naturals, excepte ei cos del local comercial i el nucli d'escales i ascensors, que s'han fet d'obra vista, amb els tancaments paret de 14 cm de maó calat, cambra i envà de 7 cm.

Em pregunto perquè, tot i que les necessitats de condicionament estan cobertes per als mesos freds i calorosos, no s'han implementat sistemes de cobertes ventilades i façana ventilada, a !a cara oest, que soiventarien més radicalment els inconvenients de guanys excessius a l'estiu.

Pel que fa al sistema energètic actiu de control ambiental emprat, s'han instal·lat panells solars a la coberta, uns dos m? per habitatge, pel preescalfament de l'aigua calenta sanitària i com a petit ajut per a la calefacció. S'ha implementat un sistema centralitzat d'ACS i calefacció d'alt rendiment, amb caldera de gas i radiadors. La sala de màquines s'ha situat a la coberta, on s'han instal·lat dos dipòsits; l'un per a l'aigua directa dels panells, i l'altre, per a l'aigua de mescla.

La instal·lació, gestió i manteniment d'ACS i calefacció s'ha adjudicat per concurs, per la totalitat dels 431 habitatges del Pla de les Vores i per a 10 anys. En aquest cas, inclou el control computeritzat amb terminal a cada habitatge i una central situada al costat de la cambra de màquines, amb registre i control d'avaries. Aixi mateix, s'han instal·lat uns comptadors individuals per a cada habitatge, que mesuren el consum global d'energia per escalfar ACS i calefacció, i que donen pas al concepte de "mòduls fluidics". Els usuaris abonen separadament, a més dels conceptes d'aigua freda, electricitat i gas per cuinar, el consum d'ACS i l'energia per a escaifar-la.

Unes altres mesures de protecció ambiental s'han incorporat a les instal·lacions i acabats.

Aixi, s'han instal·lat dos ascensors elèctrics d'última generació, amb la maquinària inclosa en el recinte, de baix consum, detectors de presència per a l'enllumenat de les zones comunes,

UNfTAT14

HOSPFTAL MILITAR

"PLA DE VORES*

24 HABITATGES^

L E S

V O R E S

D E L

C I N T U R Ó

PHiMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

H El reportatge |-

3

sanitaris de baix consum d'aigua (inodors), airejadors en aixetes, sanejament amb canonada de polipropilè i instal·lació d'aigua calenta per a electrodomèstics bitèrmics. Els fals sostres i part dels revestiments en els espais comuns, s'han realitzat amb taulers d'aglomerat sense formaldehid, hidròfugs i envernissaís. Les làmines de fusta de pi de les mampares de la façana sud han rebut un tractament backpack, consislent en un bany de vernís natural prèvia deshidratació.

La resta de materials emprats en acabats s'atén també a criteris de manteniment relativament baix: paviments de terratzo, sòcols, muntants i escopidors en polímer de formigó, baranes i proteccions d'elements metàl·lics esmaltats.

Evidentment que amb l'aplicació d'elements de disseny (alguns antiquíssims i existents en la cultura arquitectònica mediterrània), el tan anomenat sentit comú i alguns elements afegits com ara les plaques tèrmiques o els avenços tecnològics per al control i reducció de consums, s'aconsegueix un bon exemple de construcció sostenible sense un increment econòmic desmesurat.

Crec, però, que no s'ha de caure en ia complaença. Perquè queda molt camí per fer. Per exemple, per què cal una recollida separativa si no es pot implementar?, per què no s'augmenta !a instal·lació de panells per a calefacció?, per a quan l'energia fotovoltaica?, per què no aplicar l'aprofitament de les aigües grises? i les finestres SAV? Això és una tasca de tots, però ha de correspondre a l'Administració ser capdavantera en la impulsió de més mesures per una edificació sostenible. •

/

'IV

Gabriela Schòn A/e: informatiu@apabcn.es

T e r r a z o s

IB);^Bellmunt

Carretera Nacional 340 - Km. 1042,1 Telf. 964 470 771 - Fax 964 460 075 125S0 BENICARLÓ (Castellón)

• FORMATOS DE FABRICACION: 33 x 33, 40 x 40, 50 x 50, 60 x 40, 60 x 60 • Gruesos especiales hasta 70 ml.

• Terrazo de interior y exterior.

• Granallados y bicolores.

• Zócalos.

• Materiales ensayados por laboratorïos acreditados.

• Cumplimiento de la norma U.N.E. 127020 - 1999 EX • Calidad y durabilidad en el acabado.

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

H El reportatge \

44

B

n el primer quadre resum de costos d'aquest edifici ens hem referit exclusivament

un termini de dos o tres anys, poder tenir accés als resultats reals dels costos energètics d'a-

a dades que corresponen al projecte i a la contractació. El resultat econòmic dife-

quest edifici. El cost d'execució material final es resumeix en el quadre d'estudi econòmic. La

reix d'aquest inicial bàsicament en tres aspectes.

repercussió del cost per m : de cada concepte està feta per a la totalitat de la superfície cons-

En primer lloc, el de les pròpies incidències del procés constructiu; sembla que el mur de

contenció projectat inicialment no era del tot viable i es va decidir executar murs pantalla i

truïda, que en aquest cas és de 2.508 m ! .

Hi ha un aspecte que no voldríem deixar de comentar perquè ens sembla prou important.

fonamentació per bafac/ies enlloc dels pilons, (et que representa un increment de 9,24 milions

És difícil extreure de tots aquests nombres la repercussió que pot tenir l'increment de cost

(aproximadament un 6,11% sobre el PEM inicial). El segon aspecte fa referència a una sèrie

que representa e! fet de dotar l'edifici, a causa de la seva ubicació, del correcte aïllament

de canvis en l'apartat dels acabats que fan referència al color de la pintura exterior, de color

acústic per garantir un ús sostenible des de la perspectiva del benestar dels seus usuaris. En

clar a color fosc, substitució dels baixants originals de projecte de PVC per uns de polipro-

qualsevol cas, sí que no queda gens clar que, tot i la lateralització de la façana amb obertu-

pilè -fet que ens sorprèn-, col·locació de cels rasos en les zones d'ús comú amb la finalitat

res importants respecte a la Ronda de Dalt, quan els usuaris vulguin practicar la ventilació

d'ocultar certes instal·lacions i, finalment, la instal·lació de detectors de presència per a un

creuada, tan recomanable a l'estiu en contraposició als sistemes de producció de fred, no

millor funcionalment de l'enllumenat en els espais comuns. Aquests canvis i millores repre-

se'ls omplin els habitatges dels sons característics que genera una via com és la Ronda de

senten un increment de 7,57 milions (aproximadament un 5,01 % sobre el PEM inicial).

El tercer grup correspon a la instal·lació de calefacció i producció d'ACS, que ja des d'un inici estava fora de la contractació pel fet que formava part d'un paquet conjunt de tot el Pla

Dalt. Possiblement que és l'emplaçament, igual que en d'altres edificis de recent construc-_ ció, l'aspecte que no està gens resolt. Creiem que la sostenibilitat, per a les persones, no e s ~ pot comptabilitzar exclusivament des de l'estalvi energètic ni els costos.

de les Vores, que fou adjudicat en un concurs específic, per un import de 300 milions per a 10 anys [leasing d'instal·lació + gestió + manteniment}. En l'edifici que ens ocupa, representa aproximadament un cost de 700.000 PTA/habitatge/10 anys. Aquesta instal·lació comprèn l'energia solar, la presa de gas, la sala central de calderes amb comandament i control, i la xarxa de calefacció dins dels habitatges.

El preu d'adjudicació és exactament el mateix que el preu de licitació; així doncs, l'adjudicació està feta amb baixa zero. La desviació final de l'obra és de l'11,12% i, per tant, encara seguim construint obra pública amb liquidacions superiors al 10% (segurament molt justificada en aquest cas), La instal·lació de calefacció amb calderes centralitzades i producció d'ACS amb panells solars segurament no representa ni un 5% d'increment en la construcció el qual, sempre que el consum realment sigui més baix que amb un sistema tradicional i aquest fet no repercuteixi en les normals relacions entre els usuaris, sembla molt avantatjós. Serà interessant, en

H

Xavier Aumedes A/e: aumedex@apabcn.ictnet.es

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2DO0 I

H El reportatge h

24 HABITATGES BIOCLIMÀTICS A RONDA DE DALT/HOSPITAL MILITAR. Resum econòmic (1)

24 HABITATGES BIOCUMÀTICS A RONDA DE DALT/HOSPITAL MILITAR. Resum econòmic (2)

COST FINAL PESSETES Costm"

Total

Pies

Milions

%

COST FINAL EUROS

COST FINAL PESSETES

Cost m'

Total

Costm'

Total

Euros

Euros

Ptes

Milions

5.857

14,69

9,72

0,00

0,00

60.272

151,16

100,00

356,91

895.130

MODIFICAT FONAMEOTACIÓ

3.683

9,24

6,11

22,14

55.520

MODIFICAT ACABATS

3.018

7,57

5,01

18,14

45.487

NSTAL·LACIONS CONFORT

5.629

14,12

9,34

33,83

84.849

PEMINICKL EDIFICACIÓ

Moviment de terres i fonaments :

TOTAL PEM PEM SEGURETAT

TOTALPEM DG (13%)

72.602

182,09

120,46

431,02

1.080.986

1.205

3,02

1,96

7,24

18.170

73.807 9.595

186,11 24,06

122,42

438,26 57,67

1.099.156 144.628

Bl (6%)

4.428

11,11

26,62

66.752

TOTAL

87,831

220,28

527,87

1.323.805

.VA 16%

14.053

35,24

84,46

211.825

TOTAL PEC

101.884

255,62

612,33

1.535.730

onaments

COST FINAL EUROS %

Cost n i

Total

Euros

Euros

35.20

88.282

Estructura

13.027

32,67

21,61

78,30

196.368

TOTAL

18.684

47,36

31,33

113,50

234.650

Exteriors

13.266

33,27

22,01

79,73

199.961

nteriors

3.124

7,84

5,18

18,78

47.093

Cobertes

1.015

2,55

1,68

6,10

15.305

17.406

43,65

28,88

104,61

262.360

^ ^ ^ ^ ^

TOTAL

Exteriors

2.950

7,40

4,89

17,73

44.470

nteriors

6.884

17,26

11,42

41,37

103.762

Paviments

3.798

9,52

6,30

22,83

57.246

13.632

34,19

22,62

81,93

205.477

Convencionals

9.463

23,73

15,70

56,67

142.642

TOTAL

9.463

23,73

15,70

56,87

142.642

Jardineria

887

2,22

1,47

5,33

13.370

TOTAL

887

2,22

1,47

5,33

13.370

PEM EDIFICACIÓ

60.272

151,16

98,04

356,91

895.130

PEM SEGURETAT

1.205

3,02

1,96

7,24

18.170

61.477

154,18

100,00

364,16

913.300

DG (13%)

7.992

20,04

48,03

120.467

6116%)

3.689

9,25

22,17

55.600

TOTAL

73.158

183,48

439,69

1.102.737

IVA 16%

11.705

29,36

70,35

176.438

TOTAL PEC

84.863

212*4

610,04

1.279.175

TOTAL

TOTAL DE 24 HABITATGES REPERCUSSIÓ PEM/HABiïATGE

3.075

7,71

18,26

45.798

REPERCUSSIÓ PEOHABITATGE

4.246

10,65

25,51

63.989

TOTALPEM

TOTAL DE 24 HABITATGES REPERCUSSIÓ PEM/HABITATGE

2J62

6,42

t6.1T

38.054

REPERCUSSIÓ PEC /HABITATGE

3.536

8,87

21,26

53Í99

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

H El reportatge \L E S

46

V O R E S

D E L

C I N T U R Ó

Un nou concepte d'habitatges Q

mb les Vores del Cinturó, el Patronat Municipal de l'Habitatge ha fet una aposta política pensant en les necessitats d'habitatge social per a joves en el present, en règim de lloguer, aplicant l'arquitectura bioclimàtica als nous edificis i, pensant en el futur, utilitzant criteris de construcció sostenible. A més a més, aquesta aposta assumeix el risc de demostrar que és possible oferir habitatge social de qualitat, energèticament eficient i ecològic, amb un cost competitiu. És per això que amb aquest precedent, des de les administracions públiques, s'ha marcat una fita que hauria d'engrescar el sector privat a incloure criteris bioclimàtics en el món de l'edificació.

Segons càlculs del Departament Tècnic del Patronat, fer habitatges sostenibles tan sols suposa un increment del 5% sobre el pressupost d'un edifici de construcció tradicional, amb aspectes ambientals tan destacats com el fet que l'estalvi energètic que s'assoleix en el conjunt de la construcció, i que es veu reflectit en la factura dels subministraments, se situa al voltant del 50% gràcies sobretot a la utilització de plaques solars tèrmiques i al control de la despesa de l'aigua. A les Vores es van instal·lar totes les aixetes amb un regulador del consum, així com els sanitaris, els d'interrupció voluntària de descàrrega de cisternes i de baixa capacitat, juntament amb el sistema de recaptació de les aigües pluvials per al rec, cosa que garanteix un estalvi del 60%. Segons càlculs estimats, es pot arribar a economitzar fins a 20.Q00 litres d'aigua per persona i any, i 19.000 pessetes a l'any per individu en consum de gas.

També es va incorporar el sistema de Gestió Tècnica Individualitzada d'Edificis (GENIE), que consisteix en la integració d'elements de control i comptatge, connectats a la xarxa de comunicacions de cada edifici, que s'integra a un paquet de telegestió per tal d'assegurar la disponibilitat de servei, producció, rendiments adequats i teleassistència. Aquest dispositiu ha estat desenvolupat per Gas Natural i Gaz de France dins el programa europeu Thermie.

A més a més, aquests edificis disposen d'un programa regulador de confort, per mitjà d'un terminal interactiu domòtic (TID) ubicat en cada pis, que permet a l'usuari atendre les necessitats d'informació, regulació, programació i estalvi energètic.

Finalment, totes aquestes instal·lacions incrementen la seguretat i disposen permanentment del servei a una temperatura estabilitzada, superior a un altre model, en permetre la utilització d'electrodomèstics bitèrmics que minoren les operacions domèstiques de rentadores i rentaplats.

Disseny de les Vores Pel que fa a les característiques constructives, els habitatges de les Vores van partir d'un projecte inicial on es prioritzava la construcció pesant tradicional basada en el formigó i la ceràmica, en comptes de l'edificació lleugera, quatre vegades més contaminant en el procés de fabricació dels seus components. Quant al seu disseny, es van potenciar les orientacions i ventilacions recuperant l'arquitectura mediterrània tradicional, amb la corresponent millora de la captació solar a l'hivern i proteccions a l'estiu, intentant assolir el màxim d'il·luminació natural.

Així mateix, els tancaments que es van emprar són de baixa conductibilitat, i amb una captació solar passiva mitjançant els colors i les obertures controlades. I, a més, es va tenir en compte que les fusteries asseguressin un aïllament correcte que millora l'acústica i el confort interior, i que els ascensors instal·lats -de tecnologia avançada- no continguessin oli, característica que permet un estalvi del 35% de consum energètic i un 60% del cost anual de manteniment. A banda de la utilització, en general, de revestiments naturals, pintures sense dissolvents, baixants de polipropil·lè en comptes de PVC, entre altres materials.

Tots aquests aspectes en conjunt han estat reconeguts per l'ONG Greenpeace que va recolzar l'operació de les Vores i que va voler participar-hi, simbòlicament, amb el llibre d'ús dels edificis que ajuden els llogaters a treure el màxim rendiment energètic als pisos i els orienta en el seu manteniment.

Patronat Municipal de l'Habitatge Ajuntament de Barcelona

Breu història del procés d'elaboració del projecte de les Vores L'habitatge social ha de tenir el deure d'adaptar-se a la realitat que reclama nous models d'oferta immobiliària que s'acomodin millor a les necessitats actuals dels diferents col·lectius socials, així com de les tendències urbanes que apunten cap a una construcció curosa amb el medi ambient.

La precària situació laboral que afecta els joves, juntament amb l'alça dels preus dels pisos a Barcelona, va impulsar el Patronat a dur a terme l'any 98 una campanya que els ajudés a independitzar-se, amb un cost assequible, i sense la necessitat de cercar altres municipis amb una oferta de lloguer molt més adequada als seus ingressos.

Aquest projecte, finalment, es va materialitzar l'any passat en sis edificis projectats en sòl sobrant de la consecució de les Rondes i amb un criteri de construcció bioclimàtica i mediambiental. En total, 431 pisos de lloguer amb plaça d'aparcament inclosa, de dos i tres dormitoris, entre 24.000 i 41.000 pessetes, pera joves entre 18 i 31 anys, Els requisits que havien de complir, a banda de l'edat, per poder formar part del sorteig per optar a un habitatge van ser els següents: viure o treballar a Barcelona, guanyar menys que 2,5 vegades el salari mínim interprofessional i que aquests ingressos provinguessin fonamentalment del seu treball. I, per últim, no tenir cap altre habitatge en propietat o segona residència.

Un cop es va tancar el termini de presentació de sol·licituds, el Patronat havia atès 19.495 trucades i 6.578 visites. Al final, 2.631 joves van ser seleccionats per participar en el sorteig en presentar tota la documentació establerta.

Defensar el medi ambient des de casa nostra* Protegir el medi ambient és tasca de tots. Fa molt temps que les organitzacions ecologistes anem insistint en això. I el primer lloc en el qual tots podem començar a actuar en defensa del medi ambient és l'habitatge.

Des de casa nostra, les maneres d'utilitzar l'energia, l'aigua, els materials... tenen una incidència directa en la salut del nostre medi ambient. Importen les quantitats que fem servir, el seu origen i els residus que generem. Una actitud conscient pot reduir significativament l'impacte de la nostra manera de viure en el canvi climàtic, la capa d'ozó, la contaminació tòxica, la biodiversitat... Per això voldriem que els habitants d'aquests habitatges seguissin els consells d'aquesta publicació.

Però la responsabilitat és també dels que promouen i construeixen els habitatges. Es fonamental que els edificis es construeixin seguint criteris d'arquitectura bioclimàtica, ús d'energies renovables, instal·lacions de baix consum d'aigua i energia, utilització de materials sostenibles... Per això considerem que aquesta iniciativa del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona és un pas molt important en la bona direcció, i animem els responsables de l'Ajuntament a arribar més lluny i, sobretot, a incorporar aquests criteris en totes les seves actuacions.

Esperem que cada cop més promocions, públiques i privades, segueixin aquest camí.

José Luis García Ortega Responsable de les Campanyes d'Energia i Atmosfera Greenpeace Espanya 'Pròleg de La clau de les Vores. Publicació del Patronat Municipal de l'Habitatge de destinada als usuaris dels pisos de les Vores del Cinturó.

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000 I

-\ El reportatge j ES

VORES

DEL

CINTURÓ

Les sis promocions de les Vores del Cinturó Aspectes tècnics més significatius:

Fotos: Albert Casanovas

• Recollida selectiva d'escombreries.

• Captadors solars per al preescalfament de calefacció í d'aigua calenta i sanitària (ACS).

• Contenidors integrats en l'edifici.

• Instal·lació d'aigua calenta per utilitzar electrodomèstics bítèrmics.

• Utilització de materials reciclables.

• Tractament de cabdal en tots els punts de consum d'aigua.

• Utilització de maons de baixa conductivitat tèrmica per a tancaments exteriors.

• Sanitaris de baix consum d'aigua.

• Ventilació creuada.

• Ascensors de baix consum energètic.

• Fusteries amb doble vidre.

• Detectors de presència per controlar les obertures de llums.

• Pintures interiors i exteriors ecològiques.

• Preinstal-lació elèctrica per al control domotic de l'habitatge.

1. Sant Andreu

2. Sant Andreu

3. Horta-Guinardó

C/Tiana, 12-22. C/ Campins, 49-59.49 habitatges,

Passeig de Santa Coloma, 57-71.207 habitatges.

C/ Trueba, 27-29 / Coll i Alentom. 40 habitatges.

5. Gràcia

6. Gràcia

Passeig Vall d'Hebron, 76-78 / Hospital Militar. 24 habitatges.

C/ Gomis, 108-112/E. Terrades / A. Comin. 76 habitatges^

4. Gràcia

WBwEm

C/ Veciana, 12-22 / Hospital Militar, 262-266.35 habitatges.

B

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 20O0

H El reportatge h

48

Iniciar el camí de la sostenibilitat* Q

om a aparelladors de l'obra ens centrarem a explicar uns aspectes d'aquest edifici que crec que són importants pel que representen d'aplicació d'uns criteris que unes vegades per comoditat, o per falta de compromís, d'altres per una qüestió ideològica, sembla que costen de dur a la pràctica.

Crec que els criteris de sostenibilitat, d'estalvi energètic, des quals avui es parla molt, a vegades massa, els haurem de tenir en compte en el present i els haurem de tenir en compte en un futur molt immediat, en un futur que ja estem trepitjant. I si bé en aquesta obra en concret potser no s'han aconseguit les fites o els objectius últims de l'anomenada arquitectura biodimàtica, del baix impacte ambiental, sí que s'ha iniciat un cami, una tendència, una manera de fer que haurem de tenir molt en compte d'ara en endavant a l'hora de plantejar els projectes.

Crec que va ser un encert, per part del Patronat, el fet de plantejar un plec de condicions, un plec de bases d'aquests projectes, que incidien en tres aspectes fonamentals: els criteris de disseny, els materials a utilitzar í el disseny de les instal·lacions com a elements que generen un estalvi d'energia.

Es tractava d'unes bases bastant obertes, que van articular -a banda dels aspectes formals de l'edifici, la composició, la distribució o el funcionament- el resultat final i que van condicionar d'una manera molt important tant el projecte com la mateixa obra amb condicionants sobre els materials i amb solucions que la gent no està gaire acostumada a utilitzar i els constructors

en ocasions qüestionaven. Tot plegat van ser circumstàncies que van marcar el transcurs de l'obra i que val la pena explicar.

Quant els criteris de disseny, calia vetllar molt especialment per mantenir l'orientació de l'edifici, tenir en compte les zones d'assolellat, i aconseguir una ventilació creuada, dotant els habitatges d'un escalfament i refrigeració passius, a base de corrents d'aire que es creen entre la façana calenta i la façana freda. S'havia d'intentar crear uns canals de ventilació d'hivern i d'estiu a base d'espais oberts pels quals circulés l'aire de manera adequada en cada estació, s'havia de vetllar per la il·luminació natural, s'havien d'evitar els ponts tèrmics amb un aïllament correcte.

A continuació es parlava dels materials. En aquest país, per desgràcia, no tenim encara tradició d'utilitzar materials reciclats com la tenen en altres països europeus, més conscienciats per aquests temes. Però calia utilitzar materials reciclats o bé reciclables, s'havia de fer servir maons de baixa conductivitat, amb els problemes que comporta utilitzar un material que disposa avui d'un bon catàleg de peces especials, però que quan els demanes no n'hi ha cap, i que, a més, no pots tallar. En fi, són problemes d'obra dels quals en podriem parlar una bona estona. Es requeria igualment que les fusteries portessin doble vidre, amb ruptura de pont tèrmic. Quant a les pintures, tant les exteriors com les interiors, havien de ser de les anomenades ecològiques, això és, pintures a base de silicats i colorants, unes pintures avui cares, d'importació, però que són realment fantàstiques.

Potser el tema més espectacular i més innovador és el de les instal·lacions, perquè és segurament l'apartat que ha avançat més quant a l'estalvi d'energia. Es sol·licitava que es fes servir una energia poc contaminant, que hi haguessin captadors solars per al preescalfament d'aigua calenta sanitària, que la calefacció i producció de l'aigua calenta sanitària fos centralitzada, d'alt rendiment i amb gestió integrada.

Aquest darrer ha estat potser en el nostre cas el tema més innovador. Vol dir que tot el sistema d'aigua calenta sanitària i de calefacció es produeixi d'una manera centralitzada, per a tot l'edifici. A través d'una xarxa i amb centraletes de regulació, es munten dos circuits, l'un obert i l'altre tancat. El primer abasta d'aigua calenta els sanitaris, mentre que el circuit tancat és el que proporciona l'aigua calenta al sistema de radiadors. Mitjançant uns sistemes de comptador, se saben les calories que gasta cadascú i, així, es cobren els consums a cada usuari. El sistema, de moment, funciona prou bé.

També es deia que la instal·lació d'aigua calenta havia de tenir en compte la utilització d'electrodomèstics bitèrmics. Tots els punts de consum duen aixetes amb airejadors per disminuirne el consum, sanitaris de baix consum, recollida d'aigües pluvials per al sistema de rec de la zona enjardinada, enllumenats comunitaris dels aparcaments i dels passadissos dels replans, que funcionen amb enceses esgraonades i accionades, a més, amb detectors de presència Els ascensors són també de baix consum, hi ha control domótic ampliable a cadascun dels apartaments, les canonades són de polipropil·lè.

Tot aquest conjunt de sistemes comporten una certa dinàmica de mentalització sobretot pel que fa al consum, i per intentar minimitzar l'impacte de les obres sobre el medi ambient.

Aquesta obra, creiem, que no aconsegueix uns resultats espectaculars, però sí que marca un camí que és per on s'ha d'anar. I cada cop més.

També volem comentar que la repercussió econòmica de tots aquests paràmetres representa tan sols un increment d'un 5%, mentre que el guany que significa per al nostre entorn és notòria.

Josep Maria Forteza Arquitecte tècnic * Resum de la conferència de Josep Maria Forteza pronunciada a la sessió dedicada a les obres finalistes dels Premis FAD 2000 que es va fer el 20 de setembre al Col·legi.

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

\ El reportatge h L E S

V O R E S

D E L

C I N T U R Ó

S

24 Habitatges bioclimàtics ^ W l I

Bfl

M M

edifici, que forma part del Pla de Vores de les Rondes, es situa en un solar triangular

La trobada amb el terreny es reso! situant l'aparcament a la cota més baixa, amb accés a

i de fort pendent en la trobada del passeig de la Vali d'Hebron amb l'avinguda de

peu pla per l'avinguda de l'Hospital Militar, í dos locals comercials amb façana en planta baixa

l'Hospital Mitítar.

al passeig de la Vall d'Hebron. Un dels locals es troba sota els habitatges i, l'allre, sobre la

Els principals condicíonants considerats en el projecte són i'orientació dels habitatges, la topografia natural del solar í el model d'implantació present en aquest tram de la Ronda de Dalt, així com l'optimització de l'aprofitament dels recursos energètics naturals, tant lumínics com climàtics.

coberta de l'aparcament. Aquesta decisió permet anar esgraonant l'edifici en la zona de contacte amb el terreny en pendent.

En conjunt, l'edifici no se'ns mostra com un bloc monolític, sinó com una sèrie de volums prismàtics verticals molt massius, amb obertures puntuals relativament petites i que reforcen la

Aquests arguments determinen la posició de l'edifici en el solar, que es col·loca perpendicular a la Ronda ocupant tot el front de la parcel·la, obtenint així una gran superfície de façana orientada estrictament a sud i alliberant el màxim d'espai en planta en el costat nord per separar-se de la propera benzinera.

imatge contundent dels edificis de la zona, units en la cara sud per una façana lineal més oberta i dotada del moviment que li atorguen els panells corredors de fusta.

Al marge de l'optimització dels recursos energètics naturals aconseguida mitjançant l'orientació, la volumetria i el tractament de l'envolvent, es millora la gestió de l'energia amb siste-

Els habitatges, de dues i tres habitacions, s'estructuren diferenciant molt clarament la zona

mes domòtics en cada habitage i s'incorporen col·lectors solars a raó de 2 n f per pis per al

de nit i la zona de dia. Les de tres habitacions, es col·loquen en els extrems del bloc, amb la

pre-escalfament de l'aigua calenta sanitària, reduint així el salt tèrmic que es cobreix amb ener-

zona de dia formada pel menjador-sala d'estar i la galeria sobre la façana sud i els dormitoris

gia convencional mitjançant els escalfadors de gas.

situats en la façana nord. Les de dues habitacions, es troben en la part central del bloc i tenen lant la zona de dia com la de nit ubicades sobre la façana sud.

El resultat final és un edifici de presència reposada, que cerca integrar-se en ta morfologia del seu entorn i que mira d'aprofitar els recursos energètics naturals mitjançant decisions essen-

Les façanes nord, est, i oest són molt massisses, per tal d'aïllar acústicament els habitatges del soroll dels carrers i dotar-los de molta inèrcia tèrmica, mentre que la façana sud es cons-

cials en el plantejament del projecte i que, per tant, no suposen la incorporació d'elements afegits ni un increment del cost econòmic. •

titueix com una galeria que actua de captador solar selectiu, formada per una pell exterior de lames de fusta i una pell interior tractada amb obertures puntuals. El nucli de comunicacions verticals es construeix amb obra vista i es desplaça en planta lleugerament, fragmentant el bloc, per tal d'eixamplar els replans i també per abastir-los de major il·luminació natural.

Manel Brullet i Conxita Balcells Arquitectes

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic {càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) i a més a més no resulta cara.

Sistemes de Reforç Actiu, S.L Carrer Sant Agustí 66 F.

Mataró Telèfons 796 HI 22 i 907 22 80 03

5

PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2000

Empreses DIVERSOS

50

Tixopierre, un morter per a la naturalesa

Noves Lloses Centenari de SAS empresa SAS Prefabricados de Hormigón ha llençat al mercat un nou producte coincidint amb la celebració del seu centenari. Es tracta de les Uoses Centenari, un paviment ornamental de gran qualitat que reprodueix de forma fidel els matisos, la textura i l'acabat de la pedra natural. Es poden fer servir per a pavimentar jardins, terrasses i porxos en ambients rústics i moderns. Es presenten en tres formats diferents: 25 x 25,25 x 50 i 50 x 50, i es poden utilitzar individualment o combinarlos. Disposen també de la peça d'acabament en graó, que permet fer escales i voreres de porxo. Les Uoses Centenari estan perfectament calibrades per tal de facilitar una ràpida i còmoda col·locació, la qual cosa constitueix un gran avantatge vers la pedra natural. Per a més informació marqueu en la butlleta resposta: 50/2.

SAS Prefabricados de Hormigón R Torras i Bages, 106.08030 Barcelona. Telèfon 933 45 88 50 Http://www.sas-sa.es

empresa Texsa Morteros ha començat a fabricar i desenvolupar amb la tecnologia del grup al que pertany Lafarge, el morter Tixopierre, un producte que, per les seves qualitats tixotròpiques i les seves característiques mecàniques, és ideal per a la reconstrucció de relleus, aplanats de superfícies i modelats.

Amb Tixopierre és possible imitar múltiplesaspectes d'ambients naturals (roques artificials, troncs d'arbres}, personatges, animals, permetent la construcció de paisatges per a tota mena de parcs. Tixopierre, experimentat des de fa anys a d'altres països d'Europa, permet, a més, realitzar treballs d'imitació de pedra natural vista en edificis, enquadraments de vanos i cornises.

A la seva qualitat tixotròpica (que permet elevats gruixos sense perill d'esfondrament) cal alegir la sexa excel·lent trebaHabilitat. És un morter amb una adherència perfecta i continua sobre el suport, essent impermeable a l'aigua de pluja i permeable al vapor d'aigua la qual cosa permet respirar al suport.

Ha estat aplicat en obres tan significatives com la construcció del parc d'Eurodisney, a Paris. A l'Estat espanyol ja ha estat utilitzat en un parc aquàtic de A Corunya i a l'Isla Màgica de Sevilla (foto). Per a més informació marqueu en la butlleta resposta: 5 0 / 1 .

Texsa Morteros, S.A C/Ferro, 7. Polígon Can Pelegrí. 08755 Castellbisbal.

Telèfon 936 35 12 70. Fax. 936 35 12 94 Http://www.texsa.es

Alucobond obté el Document de Idoneïtat Tècnica

Q

lucobond, d'Alusuisse Espafia, ha obtingut els Documents d'Idoneïtat Tècnica

Aquest document genèric vincula a Alusuisse en el sentit de respectar i mantenir les

(DIT) números 345 i 346, que li han sigut atorgats per l'Institut de Ciències d e la

caractenstiques dels seus productes i de realitzar un autocontrol sistemàtic d e la producció.

Construcció Eduardo Torroja, en reconeixement a !a qualitat i a les prestacions

Per la seva part , l'Institut de Ciències de la Construcció Eduard Torroja estableix un segui-

dels sistemes de tancament de façanes amb pannells Alucobond. Aquest document genèric

ment periòdic de les obres que es venen realitzant en el nostre país.

respon als diferents requeriments tècnics dels dissenys arquitectònics basats en Alucobond.

El composite Alucobond destaca per la seva planértat, fins i tot en grans formats, la seva

Tanmateix, i d'acord amb les exigències de la nova Uei d'ordenació de l'edificació, el DIT

resistència i durabilitat, l'estabilitat del color, la brillantor, la facilitat del plegat i la seva meca-

representa un ajut fonamental a l'hora d'establir el programa de control amb vistes a la contractació d'una eventual pòlissa d'assegurança de l'obra.

nització. Aquestes característiques li permeten adaptar-se en tot moment a la creativitat del projectista en cada cas concret. A més, Alusuisse ofereix un Servei Tècnic Integral adaptant el producte i els sistemes de muntatge als diferents projectes arquitectònics.

La seu central d'Alusuisse Esparïa, S A està ubicada en Molins de Rei (Barcelona), on compta amb un modern centre de distribució i assessorament tècnic. Tanmateix, la delegació d'Alusuisse a Madrid disposa d'una nau de distribució i servei en les seves instal·lacions de Móstoles (Madrid). Per a més informació marqueu en la butlleta resposta: 50/3

Alusuisse Espana, S. A Polígon industrial El Pla-Riera Can Pahissa, 24 a. 08750 Molins de Rei Telèfon 936 80 27 25 A/e: composite@alusuisse. es

Programa POLIFÒNICA DE PUIG-REIG i

ORQUESTA SIMFÒNICA EUROPEA MEDITERRÀNIA CONCERT DE NADAL (Nadal en el món)

NADAL EN EL MÓN (Medley) Arr.: Manuel Camp Joy to the World Hark the Herald Àngels Sing Jingle Bells Ring, Ring...

Però mira como beben Campanas sobre campanas Deck the Hall Wiih Bonghs CHANTDENOÉL (França) Arr.: Joan Albert Amargós Veus:J. M. Conangla

G. F.Hàndel Fèlix Mendelsshon EUA Espanya Espanya Espanya País de Gal·les Adolphe Adam

OTANNENBAUM (Alemanya) Arr.: Sergi Cuenca WHITE CHRISTMAS (EUA) Arr.: Peter Hope - Veus: J.M.Conangla

Irving Berlin

ATOR, ATOR

Jesús Guridi

(Euskadi)

EL CANT DELS OCELLS (Catalunya) Arr.: Joan Casas ADESTE FIDELES (Tradicional) Arr; Joan Lluís Moraleda

2a part NADALES ÍNTIMES (Medley) Arr.: Joan Casas El dimoni escuat El Rabadà Les dotze van tocant El desembre congelat Tunc que tan tunc Cançó del Rossinyol Fum, fum, fum.

(Catalunya)

AWAY IN A MANGER (EUA) Arr.: Josep M.Conangla

James E. Spilman

WIEGENL1ED

Johannes Brahms

(Alemanya)

Arr.: Ramon Noguera LES DOLCES FESTES (Catalunya) Arr.: Ramon Noguera EL NOI DE LA MARE (Catalunya) Arr.: Agustí Cohí Grau

coNcett de NAdAL 21 de d e s e m b r e de 2 0 0 0 . 2/ 4 de n o u del vespre B a s í l i c a de Sanen M a r i a d e l M a r de

Barcelona

SANTA NIT (Alemanya) Arr.: Joan Albert Amargós

Franz Grüber

AL·LELUIA (Del Messies)

G. F. Hàndel

M. Carme Oliveras (soprano)

Maria Genis (soprano) Ricard Sabata (tenor) Montserrat Garcia (contralt)

Chant du Noèl Ator, Ator Cançó del Rossinyol El Noi de la Mare.

Santa Nit Santa Nit Santa Nit

Ramon Noguera

Entrades gratuïtes.

Es podran reservar al Servei d'Informació a partir del 15 de novembre Tel.: 932 40 20 60 • Fax: 932 40 20 61 a/e informacio@apabcn.es AmD la co! laboració de

\

\

\

=

AlKORPU\l·\\\\)/

La làmina ALKORPLAN® (PVC-P) da respuesta a cualquier problema para la impermeabilización de todo tipo de cubiertas: CUBIERTA TRANSITABLE INVERTIDA

CUBIERTA TRANSITABLE

•

'/AV////////

Y///////AV//////////

• rí

mà

S

Sffiffl

IH

• II«JIIB Ull

•i

A1_

V/////W////////////////////,

E3_ UI-

t colas en cm.

forjado

^ D t T A NO TRANSITABLE CON GRAVA

-è cotas en cm.

?•

-è

o. (o rjado

CUBIERTA NO TRANSITABLE FIJADA MECÀNICAMENTE

•v-g}.-

É

1 _

•• •

assa •sa *o

•

'o

cotasencm.

forjado

^ H T A AJARDINADA

iliuJl M

L Jl «li. J, [i Ji J li

. . . . . .

11 1 \ \ \ A ^ V ^

\--

-- V

,-X ^

>

SBHS - -5

..B

cotas en cm.

• forjado

A1 Pavimento - A2 Pavimento y capa de nivelación • A4 Acabado superficial - B1 Membrana de PVC (Alkorplan) - B2 Membrana de PVC resistente a la intempèrie (Alkorplan) - Cl Formación de pendientes C2 Aislamiento en formación de pendientes - C3 Capa de regularización - D1 Aislamiento térmico E1 Capa separadora - E2 Capa separadora de protección de membrana - E3 Capa separadora de protección de aislamiento - E4 Capa fütrante - E5 Capa separadora impermeable - FI Barrera de vapor - G1 Capa de protección y lastrado - G2 Capa de protección de membrana - HI Soporte resistente J1 Sustrato - L1 Capa drenante

Ejemplos de impermeabilización de cubiertas extraidos del catalogo informàtico de Calculo, Diserïo y Puesta en Obra de Alkorplan 0

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Carretera del Montnegre, s/n.

Tel.: 34 938 484 000 / Fax: 34 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana htlp://www. al kor.es