INF001115

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Escultura éè llum

El Teatre Romà de Sagunt s'ha d'enderrocar

Informàtica i noves tecnologies de la comunicació Suplement especial

Granollers tindrà una escola d'arts i oficis de la construcció El reportatge

www.apabcn.es/informatiu

ARQUIMEDES nou mòdul de CONTROL D'OBRA

trieu l'equip informàtic líder per a l'arquitectura entença, 61

c a d

m u l t i m è d i a

d i s s e n y

08015 Barcelona

tel: 93 228 90 54 fax: 93 228 90 53 emaíl: info@cmd-net.com

software d'arquitectura ArchiCAD 6.5

I

serveis d'arquitectura:

i

disseny de pàgines web per arquitectes

i

presentacions multimèdia animacions i realitat virtual perspectives i renders biblioteques personalitzades

- Eines constructives específiques 2D-3D. Inclou StairMaker™ per fer escales.

- Generació automàtica d'alçats, seccions i perspectives.

- Biblioteca de més de 800 objectes 3D-2D totalment paramètrics.

- Medicions automàtiques, enllaç bidireccional amb PRESTO. - Rendering fotorealístic, textures, animació i realitat Virtual.

- Acotació automàtica associativa.

- Importació/exportació dels formats estàndars: AutoCAD DXF i DWG ri 2, r13,r14i 2000,Microstation DGN,JPG,TIFF,3DStudío i molts més.

- Maquetador de plànols (PlotMaker™) per composar làmines amb dibuixos vectorials, imatges de pixels,textes,etc...

- Drivers propis de tots els plotters del mercat - Suport tècnic, formació gratuïta, Garantia de qualitat de compra: plac de 90 dies per a la devolució, sense preguntes.

Art.lantis Rencler3.5 La Revolució en Imatge Renderitzada Obtingueu imatges,animacions iVRsamb qualitat RayTrace a temps real, a partir de qualsevol model 3D creat amb qualsevol programa de modelat 3D a un preu molt raonable:99.00 Ptes.+ iva

plotter HP DesignJet 1050 Màxima qualitat en línies i qualitat quasi fotogràfica per imatges.

Temps d'impressió en A l : -2mín.dibuixos lineals -4 min. imatges Kit rotllo estàndar Jetdirect EIO per fast Ethernet Cartutxos de 350ml.

PVP: 1.069.000 Pts. Renting 24 mesos: 49.150 Pts/mes IVA no inclòs

equip pe

equip mac

Pentium III a 773MHz 128Mb de SDRAM Vídeo:MatroxG40016Mb DiscDurde20Gb CD ROM 48x Windows 98 Teclat i mouse LogiTech Monitor ADIG700 de 17" PVP:229.000Pts. Renting 24 mesos: 10.529 Pts/mes IVA no inclòs

Power Mac G4 450 Mhz Processador Oual 128Mb de SDRAM Video;ATIRagel28 16Mb Disc Dur de 30 Gb DVD Módem 56k Monitor Apple Studio 17" PVP: 536.000 Pts. Renting 24 mesos: 24.644 Pts/mes IVA no inclòs

MaxPIII773

Power Mac G4

Pum de Venda Autoritzat Apple

El tema '

EL

NOU

CAR RER

BON

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000 I

PASTOR

I es va fer la llum L'alcalde Joan Clos inaugura l'escultura que culmina la remodelació del carrer Bon Pastor ^ ^ f l

obra Escultura de llum, ideada per

recorregut soterrat -l'interior del clavegueram-

^ ^ H

l'arquitecta tècnica Carmen de la

i, a partir del vespre, un d'eleval, que acolo-

Calzada i l'artista visual Jaume Barrera, va ser

reix i incrementa el nombre de focus de l'en-

inaugurada el 19 d'octubre passat per l'alcal-

llumenat públic. Les llums a la façana del

de de Barcelona, Joan Clos, al carrer Bon

Col·legi arrodoneixen l'efecte desitjat.

Pastor, en un acte festiu que va comptar amb

El fet que l'obra estigui ubicada al carrer,

l'assistència de prop de cinc-centes persones

que és escenari d'esdeveniments on es barre-

entre col·legiats, acompanyants i amics, auto-

ja el que és públic i el que és privat, recolza la

ritats municipals i professionals del disseny i

idea que la creació artística i la vida participen

l'art en general.

d'una mateixa essència. Així, la participació

El president del Col·legi, Xavier Bardají, va recordar la persona de Joan Brossa,

del vianant és la que culmina realment aquesta obra.

autèntic inspirador d'aquesta obra i autor del Poema visual de la façana del Col·legi. Entre les personalitats assistents a l'acte, hi havia Pepa Llopis, vídua de Joan Brossa.

Francesc Xavier ALberca Carles Cartanà A/e; irformatiu@apabcn.es

En aquest acte també va tenir una presència destacada el periodista i crític d'art Josep Maria Cadena, el qual va presentar el llibre La instal·lació en i'espai arquitectònic, un assaig que recull i documenta quinze anys d'exposicions d'art d'avantguarda, arquitectura, disseny, fotografia i multímèdia organitzades pel

Departament

de Cultura def

Col·legi, del 1985 fins enguany.

Focus d'última tecnologia instal·lats al

Pedra d'homenatge IN HONOREM JOANNIS BROSSA • POETAE ET FABRI • BARCINONE • AD

carrer, claveguerons de colors i caixes de llum

M M - COL·LEGI D'APARELLADORS

a la façana donen un caire alegre i colorista al

Aquesta és la inscripció en forma d'ar-

carrer Bon Pastor. L'obra de Carmen de la

bre de la saviesa que trobarà el via-

Calzada i Jaume Barrera consisteix en un

nant a terra quan passegi pel carrer

conjunt de llums de diferents colors que

Bon Pastor / cantonada amb l'avingu-

il·luminen de manera continuada el carrer en

da Diagonal. Un triangle de pedra amb

dos recorreguts: durant el dia funciona un

el nom del poeta el situa al centre del sistema solar. El triangle assenyala el nord. Al seu voltant giren els planetes

A la foto gran, la nova façana del Col·legi en un carrer Bon Pastor renovat. A baix a l'esquerra, el carrer ple de gom a gom la nit de la inauguració. A baix a La dreta, la vídua de Joan Brossa, Pepa Llopis, conversa amb L'alcalde Joan Clos i el president del Col·legi, Xavier Bardají.

Mercuri, Venus, la Terra (amb la Lluna), Mart (amb els seus dos satèl·lits). Tot plegat està reclòs dins d'una estrella fugaç que porta, a la cua, les signatures simbòliques dels vuit autors de l'obra. En honor de Joan Brossa • Poeta i constructor Col·legi

• Barcelona • Any 2000 •

d'Aparelladors.

s

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

H

El tema

h EL N O U C A R R E R

BON

PASTOR

Poesia Carmen de la Calzada i Jaume Barrera, * autors de l'Escultura de llum .

Jaume Barrera i Carmen de la Calzada

Un nou espai urbà H

a inauguració de l'Escultura de llum culmina les diferents etapes d'un procés que es va iniciar amb les obres de reforma a l'interior de l'edifici del Col·legi i !a intervenció artística de l'enyorat amic Joan Brossa, amb l'anomenat Poema visual per a una façana. El s e j poema Et llagost ens recordarà sempre la seva història: Enmig de l'expectació general, un gran llagost Ha aparegut al cim del Col·legi d'Aparelladors.

El carrer ha estat paralitzat unes hores.

El cònsol de Mèxic ha assegurat que al seu país Aquest insecte, que en diuen chapulin, és considerat Pels indis autòctons com a símbol de la saviesa.

Estudiat el fenomen, els entomólegs han deduït Que l'aparició de l'insecte significa un homenatge Als arquitectes i aparelladors de Barcelona Perla seva provada solvència.

I, d'aquest dia ençà, el llagost no se'n mou.

(15-VI-93)

Després, vam animar també els veïns del carrer Bon Pastor i la regidoria del districte de Sarrià-Sant Gervasi a fer els passos necessaris per convertir-to en zona per a vianants i crear un espai sense cotxes.

Tol i això, crèiem que hi faltava un element singular que pogués donar al carrer un caire imaginatiu i de color, i que destaqués la presència del poema visual de Joan Brossa.

Aleshores vam decidir convocar un concurs d'idees amb la intenció d'incitar la participació ciutadana a valorar les possibilitats de millorar la qualitat en l'ús que fem dels espais que ens envolten. El concurs va promoure el treball en equip; així, artistes, arquitectes, dissenyadors, enginyers... van presentar conjuntament propostes per a un projecte pluridisciplinari.

0 Jurat va premiar l'Escultura de llum perquè va considerar que era la intervenció menys agressiva en l'espai urbà i, a més, una bona i innovadora aportació dins de la varietat d'escultures i intervencions urbanes existents a la ciutat. Els autors del projecte, rarquitecla tècnica Carmen de ia Calzada i l'artista visual Jaume Barrera, han formulat com a objectius principals la participació a l'obra del mateix vianant, i que suavitzi l'entorn urbà, no sumant sinó restant complexitat vers un sol conjunt formal: la llum, el color i l'ombra.

(Extracte del parlament de Xavier Bardají, president del Col·legi, la nit de la inauguració)

Carmen de la Calzada i Jaume Barrera es van trobar per primer cop per participar en el concurs d'idees per a la zona de vianants de davant la seu del Col·legi a Barcelona. I el resultat no podia ser millor: van competir amb els projectes d'altres 67 equips, perquè calia treballar en grup, i van guanyar amb una obra d'investigació de la llum, en què l'espectador és alhora actor Escultura de llum. De la Calzada, arquitecta tècnica i artista, en la Primavera del Disseny del 93 ja havia mostrat al Col·legi que l'atrau treballar amb els efectes de la llum, en exhibir en 10 m- una quadrícula de plomes que, il·luminades amb llums de colors, mostraven l'ombra acolorida. Jaume Barrera és un artista per a qui és sempre la poètica la que determina el projecte, i no el material.

Ambdós es mostren agraïts amb el Col·legi í l'Ajuntament barceloní, perquè normalment no es troben iniciatives privades que permetin materialitzar projectes com e! que ara han inaugurat.

1 6 ] uina és la clau de l'obra? dinàmica de treball. El meu treball és molt ^ ^ H Barrera (B): "En principi no és un pro- senzill, simple, d'introspecció. En aquest cas, jecte de llum sinó que és un problema poètic. el formalitzar-ho t'obliga a un espai molt gran.

El que és més important és que l'objecte Però la intenció és la simplicitat, perquè em artístic no és la llum ni l'ombra sinó l'espectasembla que és la manera d'assolir les proposdor. I convertir el transeünt en obra d'art em tes en l'art." sembla que és un treball molt contemporani i C: "Una de les manifestacions de la interessant. Jo diria que hem pintat un qua- naturalesa ja és la poesia. La ciència descodre. I la pintura és sobre el camí." breix que la llum es descompon i la tecnologia facilita el que ens adonem d'aquests L'obra és un record a Joan Brossa. Però on efectes. També m'agrada que l'obra sigui es veu l'homenatge? etèria, vull dir que no s'imposi. I desprès De la Catzada (C): "Es veu en el color i també hi ha l'experimentació, com el vent, també en la pròpia instal·lació, que fa que la que no el veus mai però sí que n'observes les persona que camina pel carrer davant el conseqüències. Amb la llum és semblant: Col·legi vagi fent efectes de llum, tant si quan passa per allà és quan es descompon i la uns efectes." aquesta surt de les clavegueres com dels focus de dalt. El vianant crea un efecte i alhora pot contemplar la persona que se li acosta, L'obra d'art ha de ser independent de l'esque també fa efectes. Això vol dir que la per- pai arquitectònic on està instal·lada o s'hi sona fa d'actor i d'espectador alhora. També ha d'integrar? hi ha uns àmbits a la façana del Col·legi que B: "Em sembla que cap de les dues profan com de graons per arribar al llagost de postes és del tot correcte. Hi ha d'haver una Joan Brossa del capdamunt." equació entre el concepte poètic i l'espai on B: "Hem fugit de la literalitat de la referència. Sempre ha estat una referència moít indirecta, molt metafòrica, que es relaciona amb un component que ell [Brossa] havia treballat molt, que és la idea d'escenari i de teatre. Hi ha el seu interès fonamental pel tema de la ironia i pel fet que l'espectador torna a inventar o acaba l'obra d'art. En aquest cas, que l'espectador construeixi l'obra d'art és un dels temes fonamentals."

Escaparan de la paradoxa de l'obra d'art en l'espai públic: atraure l'atenció però no tant com per ser pressa d'atacs?

B: "No hem volgut cridar l'atenció.

Realment, la funció de l'artista no és cridar i'atenció, encara que pugui estar dins la seva

està. En cada cas dominarà un o l'altre. El que realment és important es la rigorositat del projecte poètic vers el lloc on ha d'anar."

C: "Per a mi, l'important és l'harmonia amb l'entorn i l'efecte sorpresa. Òbviament, si hi ha harmonia, sorprèn favorablement."

Però l'harmonia no fa que l'obra acabi per integrar-se massa en el lloc?

C: "No, aquesta harmonia es pot extrapolar."

Com es van plantejar el projecte?

B: "Hi havia una dificultat, que a més era molt bonica: no es podia participar individualment sinó que havia de ser en equip.

Això t'obligava a una cosa en la qual el món

El tema '

EL

NOU CARRER

BON

h

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000 1

PASTOR

amb la llum Imatges del carrer Bon Pastor la nit de La inauguració de l'Escultura de llum. En la foto superior dreta es veu L'efecte d'ombres de colors que generen els vianants. A l'esquerra hi ha la peça de paviment d'homenatge a Brossa.

artístic no està gaire acostumat, que era el

C: "Encara que la tecnologia, de vega-

treballar en equip. Normalment, hi ha una

des, no està tan avançada com les idees una

idea de l'artista que és força antiquada: la

bona direcció i comunicació fa que finalment

d'una persona que treballa sola al taller, lli-

tot arribi a ajustar-se."

gada al món de la bohèmia. Però avui en dia ja no és realment així. Va ser un repte molt interessant."

Com ha estat el treballar plegats?

B: "Jo volia presentar-me al concurs i la responsable del Departament de Cultura [del

t a l'hora de materialitzar l'obra?

Col·legi] em va posar en contacte amb ella

C: "El salt d'escala és un tema que plan-

[De la Catzada]. I ha anat molt bé. Més que

teja motts problemes, perquè cap experièn-

res, perquè hem intentat que les propostes

cia és igual en una mesura o una altra. És

de cadascun sumin en comptes de restar, i

moll diferent tenir la idea que realitzar-la. I

és que normalment aquestes relacions de

també, saps què passa? Que no hi ha cap

treball són; jo dic íal cosa i tu tal altra. No ha

punt de referència. Som capdavanters."

estat el cas."

B: "Si, hi ha hagut molta distància entre el projecte i l'obra, perquè és una experiència

C: "Hi havia algun objectiu coincident que ha facilitat la feina conjunta."

mai realitzada. A més. com que els proveïdors no entenen del món de l'art, ei nostre seguiment de l'execució ha esta! obligat. Tot

Faran altres projectes conjuntament?

B: "De momenl no. Aquest ja ens ha

i que nosaltres, encantats d'estar-hi a sobre."

portat prou problemes [riu]."

Els industrials, haurien acabat espatllant

en aquest, i n'estic contenta del resultat

l'obra?

obtingut en aquest escultura de llum."

C: "Vàrem decidir treballar puntualment

B: "Segur, perquè hi ha elements en l'obra que r>o pots interpretar. Hi ha un component emocional i de pensament que no podem mostrar ni en els plànols ni en els textos. Aquesta distància no la pol interpretar cap tècnic."

íontiKartet A/e: electri lc@ red estti.es

I SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

Punts de vista

Teatre Lliure • 4 1 1 Teatre Uiure li deuen estar passant ^ ^ 1

moltes coses. D'això es queixava

Joan de Segarra a El Pa/s, el dia 3 de setem-

L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC

bre. D'això i, sobretot, del fet que malgrat això ningú no en parlava, ni en els seus entorns propis, teatre i cultura, ni enlre els ciutadans rasos. Ignoro perquè ef món de la cultura no

El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi

en parla, però si que tinc la impressió de què és el que li passa al ciutadà ras. El ciutadà ras dubta. I, davant del dubte, calla.

Dubta perquè pensa que l'enorme prestigi í creativitat que durant tots aquests anys ha acumulat el Uíure bé es mereixen la recom-

Adreça:

pensa d'un nou edifici per albergar-lo, més

www.apabcn.es/ informatiu

gran, més ben equipat, amb més possibilitats de seguir innovant, de poder celebrar grans estrenes.

Però, per una altra banda, té por

que es perdi el Uiure, que no és només un bon teatre sinó un teatre molt especial. Un L'INFORMATIU.

teatre petit, però per això mateix proper, on després de la funció pots anar a prendre una copa al seu cafè i tenir, a la taula del costat, els actors que fa uns minuts veies a l'escenari -ben proper, per cert, també a l'espectador.

El mateix Favià Puigcerver deia que les reduïdes dimensions i els pocs mitjans havien obligat a un tipus d'estètica i de posada en escena austera, mínima í sense complexitats -molt característica del Uiure- però que quan traslladaven les funcions a d'altres teatres, més ben equipats, ja no sabia fer cap altre tipus de muntatge.

La gent no veu clar tampoc la nova ubicació, en uns paratges una mica desolats

cooperativa obrera de les que foren obligades

"El Lliure mereix la recompensa d'un nou edifici. El ciutadà ras, però, tem que alguna cosa es perdi pel camí amb les mudances".

bé que hi siguin, però que no són el mateix).

a desaparèixer després de la Guerra Civil pel

El pitjor de tot és que dir, i fins pensar,

règim de Franco. En canvi, la nova, per molt

això sembla que impliqui ser conservador,

que la rehabilitin, no deixa d'estar envoltada

quan -com deixa entendre Segarra- l'esperit i

dels edificis grandiloqüents i de cartró-pedra

el públic del Teatre Uiure sempre ha estat pro-

de l'Exposició de! 29, de quan manava Primo

gressista, d'esquerres. Per això aquest públic

de Ribera i quan l'arquitectura d'aquest país,

no diu res. Per això i perquè té l'esperança

tret de comptades excepcions, havia tornat a

que, malgrat que es converteixi en una gran

un classicisme molt conservador i retrògrad.

institució, no s'anquilosarà ni es burocratit-

Tot això és el que el ciutadà ras tem que

zarà ni es paralitzarà per ambicions de poder

es perdi pel camí amb les mudances, com si

oposades, que no l'aixafarà el seu propi pes.

en canviar la mida de l'espai també canvies-

Cosa que és possible; n'hi ha exemples.

sin, per força, les idees; com si en cada tipus

Encara que, tal com van les coses, es

de teatre li fos adient només una mida d'em-

comença a posar en dubte.

bolcall. Pensat així sembla absurd i, per això, la gent calla, però el cert és que efectivament una institució més gran, amb una seu més durant la major part de l'any, sobretot a les

gran necessita d'una gestió i d'un finança-

nits, mentre que l'encara actual Teatre es

ment també molt més grans i d'una progra-

troba sempre a prop -molts hi poden anar a

mació més àmplia que la rendibilítzi i, per tant,

peu-, situat en un barri, Gràcia, on no només

és cert que es perdrà davant dels ulls dels

el teixit urbà sinó sobretot el social s'identifica

espectadors el caràcter abastable, íntim, de la

enormement amb el Teatre i el seu caràcter.

manera de ser i de portar-lo, per convertir-se

I després hi ha el simbolisme dels edifi-

en un gran teatre. Un gran teatre, però, sem-

Josep Olivé

cis. L'actual seu està ubicada en una antiga

blant a tants altres grans teatres (que ja està

A/e: informatiu@apabcn.es

Telèlon directe 932 40 23 76 Fa*: 932 40 23 M Adreça electrònica: informaiiu@apabcn.es L'IiiFDflMATij electrònic: htlp:/rV*w.apabcn.es/inÍDrmaliu Consell ÚB redacció: Carles Cartarü. Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Albeica Direcció: Carles Caram Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabalé, Xavier Aumedes. Josep Olivé, Xavier Oliva, Gaboela Schòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fologralia: Javíer Garcia Oie. Chopo Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Folòllts: Imprès Autoedicíú S I .

Impressió: Viking Dipòsit legal: 8-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèlon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bor Pastor. 5 08021 Baicelona Telèlon- 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail. comefcial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bor Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de I Om, 6 0a240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic Tel 938 85 2611 Vallès Occidental: Sani Francesc. 13 08221 Terrassa Tel. 937 80 1110 Vallès Oriental: Josep Pinol. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají VicepresIdenL Joan Ardevol Secretària: Minerva Embuena Comptador Albert López Iborra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hi erm, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic deBuen Gerent: Joan Gay Els crileris exposats en els articles signals són tí'excluslva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinlú de L'INFORMATIU

El noticiari

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

s

Empresaris i tècnics del Vallès Oriental s'uneixen i creen una fundació La formació dels ofids del sector i la protecdó del medi ambient són els objectius prindpals

^ ^ 3

a recollida, valoració i reciclatge dels

promourà la formació de joves i el reciclatge

^ ^ H

residus de la construcció pot generar

de persones que ja havien treballat en e! sec-

llocs de treball directes i recursos econòmics

tor i que ara, per diverses causes, no ho

que reverteixin en una millor formació dels ofi-

podien continuar fent. "Un dels problemes

cis de la construcció, la recuperació del patri-

que tenim a la comarca és la manca de per-

moni arquitectònic i la restauració del paisat-

sonal prou qualificat per dur a terme els ofi-

ge natural. Aquesta complexa fórmula és la

cis de la construcció". El president del Gremi

que es proposa fer realitat la Fundació Priva-

de Constructors de la comarca i president de

da Arts i Oficis de la Construcció que s'ha

la Fundació, Emili Bosch, diu que "aquest

creat recentment a la comarca del Vallès

projecte vol ajudar a trobar sortides profes-

Oriental.

sionals als joves que avui es troben amb portes tancades". I és que cal tornar ai sector

Aquest organisme que ha estat creat per

de la construcció la dignitat que es mereix.

empresaris i tècnics vallesans i que espera

"Les persones formades donen més qualitat

rebre la col·laboració de les administracions públiques, va ser presentat a Granollers el passat 10 d'octubre. Els promotors d'aques-

al producte, fan més segures les obres i Et delegat del Vallès Orientat del Col·legi, Frederic de Buen, va expressar el suport dels aparelladors vallesans a aquest projecte de futur.

incrementen la rendibilitat de les empreses".

"Des d'aquest

ta iniciativa són el Gremi de Constructors d'O-

punt de vista

-continua

Bosch-, hem d'ensenyar els joves que

bres, l'empresa Gestió de Runes i la Delega-

aquest és un sector digne i ben remunerat".

ció del Vallés Oriental del Col·legi d'Aparelladors. A l'acte de presentació, hi van participar

El Col·legi aportarà a aquest projecte el

Josep Pujadas, alcalde de Granollers; Ramon

suport dels tècnics a peu d'obra i els profes-

Telia, president de la Junta de Residus de la

sors que impartiran classes en aquesta

Generalitat; Emili Bosch, president de la Fun-

escola "iniciant els joves en l'aprenentatge

dació; Frederic de Buen, delegat del Vallès

de les tècniques constructives i contnbuinl a

Oriental del Col·legi, i Eduard Sanz i Carles

la formació permanent i el reciclatge dels

Vilaseca, de l'empresa Gestió de Runes del

professionals en un sector que avui es troba

Vallès Orienta!.

en plena evolució", diu Frederic de Buen.

Promoure la recuperació i restauració del ric

La construcció és el sector industrial que genera un volum més important de residus.

La pancarta mostra el logotip de la Fundació i el nom de tes entitats que la promouen.

patrimoni arquitectònic de la comarca per al seu ús social és un altre dels objectius de la

Un volum que, a més, creix sense parar fins a

Fundació.

arribar ais sis milions de tones previstes per a l'any 2000. Gairebé la-totalitat d'aquests resi-

La Fundació s'ha constituït a parts

dus (només se'n reutilitzen prop d'un 5%) van

iguals entre els tres palrons cofundadors

a parar en algun dels 75 dipòsits o abocadors

amb una dotació patrimonial inicial de tres

d'enderrocs de la construcció que hi ha a

milions de pessetes. Els contactes i conve-

Catalunya.

nis de col·laboració entre aquestes tres entitats i la seva voluntat de treballar aprofitant

Per tal de pal·liar aquesta situació a la comarca del Vallès Oriental, i en la línia de

les sinergies han estat els motius de la cons-

millorar l'eficàcia en la gestió del residus, la

titució de la Fundació. Aquesta esdevindrà el

Fundació va presentar el projecte "Restau-

punt de trobada dels interessos i les inquie-

rem el paisatge" que, mitjançant un sistema

tuds de dues associacions i una empresa que, des de perspectives diferents, encara

de recollida de runes per al seu posterior tractament i vaioritzadó, el producte resultant es destina a la restauració del paisatge

que complementàries, treballen en l'àmbit L'alcalde de Granollers. Josep Pujades (tercer per L'esquerra), va presentar la taula formada per Emili Bosch, Ramon Telia. Frederic de Buen, Eduard Sanz i Cartes Vilaseca.

de matèries primeres. Aquest sistema va ser presentat per Eduard Sanz i Carles Vilaseca, des de la seva experiència al capdavant d'una empresa creada ara fa sis anys quan encara parlar del reciclatge era parlar de ciència ficció. "Catalunya va ser-ne pionera quan el Departament de Medi Ambient de la Generalitat va aprovar ei Decret de gestió de

de la construcció: el disseny, el projecte, l'execució de l'obra i la gestió i tractament dets

degradat de la comarca i a afavorir l'estalvi residus. L'any 1994, però, tot estava encara

Però no tan sols és el paisatge qui hi surt

pef fer", va dir Sanz. "Avui, més de la meitat

guanyant. Els guanys econòmics que genera

dels residus de la comarca s'estan reci-

aquesta recollida de residus de la construcció

residus que genera.

cíant". Caries Vilaseca també és optimista,

revertirà en el mateix sector. I és que la Fun-

però demana col·laboració, "nosaltres hi

dació té prevista la creació d'una Escola

hem posat molta il·lusió, en aquest projecte,

d'Arts i Oficis que formi professionals de la

però els ajuntaments i les empreses l'han de

construcció com ara paJetes, pintors, serra-

Caries CvUní

recolzar".

llers i lampistes. Des d'aquesta escola es

A/e: informatiu@acabcn.es

B

SEGONA OUMZBIA NOVEMBRE 2000

H El noticiari

h MEDI

AMBIENT

'

La Fundació Arts i Oficis de la W^M

a Fundació Privada Arts i Oficis de

H

la Construcció del Vallès Oriental té

H

A més dels objectius esmentats, hi ha un element remarcable que ha determinat !a cre-

com a primer objectiu promoure accions de

ació d'aquesta Fundació. Es tracta de pro-

formació de les arts i oficis del sector de la

moure les interaccions entre el medi urbà i el

construcció per tal de potenciar els profes-

medi natural, centrades en els aspectes

sionals d'aquest àmbit i afavorir la seva

socials i ambientals d'interès general, com

inserció laboral. Un segon objectiu de la són i'estalvi d'aigua, l'estalvi d'energia, la

ble entesa, sobretot, com el procediment

Aquest projecte es du a terme mitjançant

alternatiu al clàssic enderroc d'edificacions.

la saca ecoambiental. Aquesta saca facilita la

"Restaurem el paisatge", primer projecte

dus. La retirada de les runes generades en

detecció, la recollida i el tractament dels resi-

El pnmer projecte que es presenta sota

les petites obres de reforma o rehabilitació en els nuclis urbans representa sovint un proble-

l'empara de la Fundació Arts i Oficis de la

ma, ja que les saques on es diposita el mate-

Fundació és la promoció de la cultura de la

minimítzació dels residus, la selecció en ori-

Construcció del Vallès Oriental és "Restaurem

rial de rebuig queden molts dies a! carrer,

recuperació i restauració del patrimoni arqui-

gen i el reciclatge de materials. Molt relacio-

el paisatge", que té com a finalitat la gestió

sense un conlrol directe i, per tant, amb la

tectònic de la comarca per al seu ús sociaf.

nat amb aquest punt, hi trobem el fet de integral i sostenible dels residus generats per

possibilitat que s'hi barregin altres tipus de

En tercer Hoc, la Fundació vol impulsar l'es-

potenciar la sostenibilitat en els plantejaments

rebuig.

tudi i la recerca en la construcció i la decons-

urbanístic i constructiu. En aquest darrer cas,

trucció d'edificis, amb vista a millorar la

es pretén, a més, desenvolupar una activa

competitivitat, la seguretat, els materials i la

investigació i recerca en construcció sosteni-

la construcció a petita escala.

selecció en origen. Un quart objectiu, molt important, és millorar l'eficàcia en la gestió dels residus de la construcció. En aquest sentit, la Fundació impulsarà el reciclatge i la valorització dels residus i, quan això no sigui possible, l'aprofitament per recuperar espais naturals degradats.

Restaurem el paisatge Fusta Tractament: Trituració Destinació: Industrial Valoració: Producció d'aglomerat

Ferro, metall Tractament: Separació magnètica / Separació manual Destinació: Industrial Valoració: Indústria metal·lúrgica

Cartó, paper Tractament: Reparació manual Destinació: Industrial Valoració: Pasta de paper

itata KÍUCMNA

•

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000 I

El noticiari h MED

10

AMBIENT

Construcció del Vallès Oriental El procediment d'aquest projecte és

de Granollers. La rapidesa en la retirada eli-

saques que permetran gestionar 15.000

la facin col·lectius de la comarca amb difi-

molt senzill: l'usuari, constructor o particular,

minarà les incorporacions de deixalles no

tones de runa. Es calcula que el 98% de les

cultats d'inserció social.

que realitza una obra de reforma, rehabilita-

desitjades i també garanteix que aquella

runes dipositades a les saques són reutilitza-

ció o petita obra, sol·licita telefònicament

saca no resti dipositada a la via pública

bles. La resta de material no valoritzable es

una saca, que queda immediatament ubica-

durant més de quinze dies.

destinarà a la restauració del paisatge degradat de la comarca.

Una escola d'Arts i Oficis Un altre dels projectes que té previst

da en una adreça concreta. Així, la saca està

L'àmbit de cobertura del projecte "Res-

sempre localitzada i, per tant, controlada. El

taurem el paisatge" comprèn tota l'àrea

A més dels avantatges mediambientals,

d'una Escola d'Arts i Oficis de la Construcció,

posar en marxa la Fundació és la creació

metropolitana de Barcelona: Baix Llobregat.

el projecte "Restaurem el paisatge" propor-

amb l'objecte precisament de potenciar pro-

retirada de les saques en el temps pactat i el

Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Orien-

ciona avantatges econòmics per als cons-

fessions com són la de paleta, pintor, fuster,

posterior tractament dels materials recollits a

tal i Maresme. El desenvolupament del pro-

tructors de la comarca. Igualment, el projec-

serraller i lampista. Aquests són oficis cada

la planta de reciclatge i valorització de runes

jecte implica el desplegament de 15.000

te presenta un objectiu social, ja que s'ha

vegada més sol·licitats, i per als quals cal una

previst que la manipulació de les saques

formació adequada a les necessitats i exigèn-

(lliurament, recollida i selecció de les runes)

cies actuals del mercat de treball. A més de la

compromís de l'empresa distribuïdora és la

formació bàsica, l'Escola d'Arts i Oficis promourà el reciclatge en tots els sectors implicats com a eina indispensable per a la millora professional i la projecció personal.

Formigó, aglomerat Tractament: Trituració per impacte Destinació: Industrial Valoració: Bases, subbases

Materials ceràmics Tractament: Trituració per impacte Destinació: Construcció Valoració: Restauració paisatgística / Rebiiment / Subbase / Manteniment de camins

Rebuig Abocadors controlats

Recollim amb confiança, millorem plegats el medi urbà i restaurem el paisatge de la nostra comarca.

Recollida Telèfons 938 484 545 / 938 456 035

•

I SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

H El noticiari \PATRIMONI

10

El Teatre Romà de Sagunt s'ha d'enderrocar La reconstrucdó que s'hi ha dut a terme contradiu la Llei del patrimoni històric

U

es obres de restauració del Teatre

ració estava pràcticament acabada Aquesta

Romà de Sagunt han estat declara-

sentència va donar lloc a un manifest de

des il·legals pel Tribunal Suprem, desesti-

rebuig per part de 115 arquitectes de gran

mant el recurs presentat per l'Ajuntament

prestigi.

contra la sentència del Tribunal Superior de

Ara, després de set anys de funcionar el

València l'any 1993. S'ha fixat un termini de

Teatre, de canvis polítics, tant a l'Ajuntament

dos mesos per executar la sentència.

com a la Generalitat, i d'haver provoca!

Els arguments del Tribunal són que en

noves polèmiques. PP-PSOE, a causa de la

lloc d'una restauració es va fer una recons-

col·locació d'unes cadires de plàstic fixades

trucció, el que contradiu l'article 39.2 de la

a les grades e! mes de juliol d'enguany, arri-

Ley del Patrimonio Histórico. Es considera

ba la confirmació de la sentència del

lambé que s'arriba a "en algunos casos una

Suprem. Sentència que hauran d'executar

simple constrvcción de un teatro romano, al

els actuals governants del PP i que ja s'han

ignorarse la forma que tenian los elementos

avançat a dir que serà molt difícil la seva

reaies" que és "radical en la escena, sobre

aplicació.

cuyos restos actuales se levantaha nada menos que un completo y en parie nuevo

L'ampliació d e l Museo d e l Prado

ediíicio teatral! "sin el uso depiezas origina-

Sembla que el Suprem s'ha decidit a

les de probada autenticidad". Malgrat tot,

dictaminar en els temes que tenia pendents

s'accepta el mètode plantejat en el projecte

en aquest camp. La mateixa setmana, va

"plenamente defendible en el plano ariistico

emetre sentència en el també polèmic i poli-

y acadèmico però enfrentados a un criterio

titzat projecte d'ampliació del Museo del

normatívo".

Prado, de Rafael Moneo. En aquest cas con-

Cal dir que aquesta és una història que

sidera que el projecte no vulnera cap article

ve de lluny. Va començar l'any 1984 quan la

del la Ley de Patrimonio, malgrat que trans-

Generalitat Valenciana, socialista, va encarre-

formi substancialment el claustre de íos

gar e! projecte als arquitectes Giorgio Grassi i

Jerónimos, també declarat BIC.

Manuel Portaceli. L'any 1986 el Teatre va ser

Per si encara tot això fos poc, també va

declarat bé d'interès cultural (BIC) i l'any 1988

coincidir en la mateixa setmana la sentència

se'n va aprovar el projecte de restauració. El

del Suprem que ordena l'enderroc d'una part

projecte va suscitar una gran polèmica social

del xalet que Isabel Preysler y Miguel Boyer

i política que culminà l'any 1991 amb un con-

tenen a Madrid. Xalet, que malgrat que no

tenciós presentat per un diputat del PP. El Tri-

està declarat BIC. ben segur és el més cone-

bunal Superior de València va declarar

gut d'entre els tres edificis.

il·legals les obres, l'any 1993, quan la restau-

int La ciutat de Sagunt

ració del Teatre. A dalt, l'espai de l'escena.

-\ EI noticiari \-

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

DIVERSOS

Dues exposicions mostren el Coderch més íntim P

^

a sala d'exposicions del Col·legi

H

H

d'Arquitectes (Plaça Nova, 5) acull

fins al 3 de desembre fotografies, plànols i

s

Hotels sostenibles per a destins sostenibles L'Agenda de La Construcció Sostenible desperta l'interès dels hotelers

dibuixos originals que mostren la trajectòria

1964, any en què hi ha un punt d'inflexió en la

• ^ Is passats 26, 27 i 28 d'octubre, ^ H H es va celebrar a Maspalomas (Gran Canària) la Conferència internacio-

seva obra. Aquesta primera etapa és possi-

nal: Hoteles sostenibles para destinos sos-

blement la més interessant, i també descone-

tenibles. Aquesta conferència és un segui-

professional de José Antonio Coderch (Barcelona, 1913-1984) des dels seus inicis fins al

guda, de l'arquitecte autor de les emblemàti-

ment de la que l'any 1995 va declarar la

ques cases Ugalde, Catasús, Senillosa,

Carta del turisme sostenible i ha estat

Uriach, Tàpies, Rozes i dels edificis de l'ISM a

organitzada per l'Instituto de Turismo Res-

la Barceloneta, de les Torres Trade i de l'Insti-

ponsable, amb el patrocini de la UNESCO

tut Francès. Una exposició paral·lela mostra

i amb el suport de diferents institucions del

fotògrafes preses pel mateix Coderch que

país i internacionals com són la Divisió de

han estat extretes de l'àlbum familiar. Amb

Desenvolupament Sostenible de l'ONU,

motiu de les exposicions han estat editats els

de la Unió Europea o de l'Organització

catàlegs Coderch 1940-64. A la recerca de la

Mundial del Turisme.

llar i Coderch, fotògraf.

Els més de 500 participants de 25 països diferents van desbordar les previsions dels organitzadors i van fer palesa la

Convocats els premis Bonaplata

importància d'un sector com aquest que en l'àmbit econòmic és un dels més potents i dinàmics de l'Estat espanyol i que a escala mundial és el que presenta majors perspectives de creixement en els

| Associació del Museu de la Ciència

propers anys (es va comentar que en vint

i de la Tècnica i d'Arqueologia

anys es triplicaran els 600 milions de des-

Industrial de Catalunya ha convocat la desena edició dels premis Bonaplata, dedicats a

plaçaments actuals).

Aquestes mateixes previsions fan del

edificis i en la seva utilització, poden inci-

aquest camp, amb diferents eines i espe-

la promoció de l'estudi, la difusió i la preser-

sector una amenaça per a la sostenibilitat

dir sobre l'entorn local i global. La certifi-

vació del patrimoni industrial de Catalunya.

del planeta i exigeixen una reflexió profun-

cació ambiental dels edificis i els indica-

Sostenible oberta a tots els professionals

De les cinc categories de què consta, desta-

da sobre el seu desenvolupament futur.

dors d'avaluació i control van ser presen-

de l'arquitectura i la construcció per faci-

quen el premi Restauració i el de Nova realit-

Cal dir que la Conferència va mostrar la

tats amb experiències de diversos països,

litar la seva tasca de fer hotels més sos-

zació industrial. Els aspirants han de centrar-

sensibilitat que està arribant al sector i a

així com les Agendes 21 dels llocs de des-

tenibles (www.apabcn.es/sostenible).

se en actuacions fetes a Catalunya des de l'1

les administracions per aquest tema, atès

tinació. Cal destacar, en aquest apartat, la

També es va presentar el vessant mediam-

de gener.de 1998 fins al 30 de juny de 2000.

que ja es comença a acceptar que el crei-

ponència presentada per l'ICAEN sobre el

biental del Test Manteniment aplicat a la

El termini de presentació del material és el

xement sense límits matarà la gallina dels

distintiu de qualitat ambiental per a hotels,

inspecció d'edificis existents.

30 de novembre. Més informació al telèfon

ous d'or. Les mesures plantejades a

aprovat recentment per la Generalitat de

937 80 37 87. A/e: associaciomct@eic.ict-

Mallorca o la moratòria turística de Lanza-

Catalunya.

net.es.

rote han posat sobre la taula la capacitat

L'arquitectura va ser una altra taula en

tractament, els residus, els sistemes de

de càrrega dels destins més fràgils i limi-

què es van presentar projectes bioclimàtics

transport alternatiu i altres temes clau com

tats en espai i recursos com són les illes.

i tecnologies aplicables als edificis hote-

són la informació, l'educació o la formació

La millor manera d'afrontar-ho planteja

lers. Va ser en aquesta tauta, on el Servei

van completar les denses sessions en les

dubtes, la seva urgent necessitat no.

Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi va

quals es van poder veure força experièn-

La Conferència ha debatut tots els

ser convidat per presentar l'experiència

cies molt interessants i les possibilitats de

aspectes en els quals els hotels, com a

divulgativa que està duent a terme en

millora real i efectiva que avui ja tenim al

Premis de seguretat a les empreses

cialment amb l'Agenda de !a Construcció

Les energies renovables, l'eficiència energètica, la gestió de l'aigua i ei seu

E3:I

nostre abast.

d'octubre els seus premis anuals durant l'úl-

procés: promotors, constructors i usuaris,

tima jornada de la fira Preventia 2000. Cons-

per fer realitat el turisme sostenible, tant

truccions Rubau de Girona va guanyar la 31 a

pel que ía als edificis que l'allotgen, com

Associació per a la prevenció d'ac-

Les conclusions van destacar el

cidents (APA) va lliurar el passat 6

paper de tots els agents presents en el

edició del Trofeu Nacional de Seguretat en el

pels indrets on aquests s'ubiquen. El

Treball 1999. A més, es van concedir tres

director general de la UNESCO. Koichiro

mencions honorifiques: al Metro de Bilbao, a

Matsuura. va manifestar el seu recotea-

Prenatal de Barcelona i a Ciments Molins de

ment a la constitució d'un Fòrum d'Hotels

Sant Vicenç dels Horts. Aquest guardó vol

Sostenibles que doni cominurtat a fes tas-

reconèixef les accions preventives en segu-

ques iniciades en aquesta Conferència.

retat i salut que fan les empreses.

coNcert de NAdAL -e i ca d e S a n t a

d e 2 0 0 0 , M a r i a

8 . 3 0

d e lM a r

h

d e l

d e

B a i

At,CI*NPHO VEHDUnC

Sumari

u

A

.

L -

/ • . - ' : • • ' -

• • / : • . ' . '

" i.'-;íí .

VSÜHSB

u -1 •

Acord amb Caixa d'Enginyers per a l'aval provisional de CISA

....

.-. _ -

11»

j 1 III

16 Perícia judicial i forense

11 i

Es busquen perits judicials

11

i,;

I_HDRES_EXTRES'.. .1^1

18 L'intermedi@ri U torradora connectada a la dubta

19 Des de la finestra Arquitectura, ètica i estètica i LA GENX

20 Activitats socials

<O

"""

10 anys al Vallès Occidental LSERVJ 22

Fiscal Preparar la renda • DEMANDES

OCT aula rodona snhrp pi pappr de IPS nfirinps àp rnnfrnl DES

TRADA

DE

L'EN-

motor, la direcció de l'execució de d'introduir, en conseqüència, canvis en les previsions inicials.

Quin és el cost d'una OCT? Com funciona? Quina relació ha de tenir amb la direcció facultativa? El Col • legi ha organitzat una sessió sobre Les oficines de control tècnic i la direcció d'execució de l'obra (dimarts 12 de desembre a les 18 h.) en la qual exposaran cl seu punt de vista representants del món de l'assegurança, de la direcció de l'execució de l'obra i d'una oficina de control, ts tracta de conèixer me's bé la funció de cadascun d'aquests agents i on poden sorgir problemes.

i EMPRESES

35 Informació tècnica i comercial

en vigor deia LOE, l'obra i altres agents podrien haver

el promotor eslà obligat, en la construcció d'habitatges, a contractar l'assegurança decennal de danys amb una entitat asseguradora. Una de les condicions que posa aquesta entitat asseguradora és que el promotor contracti una oficina de control tècnic (OCT).

Aquesta oficina de control redacta els informes sobre uns controls determinats que fa sobre el projecte i en certes etapes de l'obra, informació que permet a l'asseguradora controlar el risc assumit. Aquesta informació pot tenir uns efectes sobre el decurs de l'obra, de manera que el pro-

/J\

25 Mercat de Treball

Les oficines de control tècnic (OCT) i la direcció d'execució de l'obra organitza: Assessories lurídica i Professional dia, hora i lloc dimarts, 12 de desembre ales 18 h Sala d'actes del Col·legi L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia al Servei d'Informació. Tel. 932 40 20 60

9

14 ©

ASSESSORIA.

La nova ISO 9000 del 2000 Col • lpgi impulsarà la implantació de sistemes de qualitat LA

IMPLANTA-

C I D d'un sistema de gestió de qualiial i lambé la seva ceriificació és força freqüent en la indústria amb una tendència clara cap a un ràpid creixement. Li difusió és, sorprenentment, molt alta considerant que no estem parlant de normes de compliment obligat sinó de normes que imposen les empreses als seus proveïdors i que, per tant, és el mercat el que les valora i n'estén l'ús.

Això s'ha vist afavorit per una adaptació successiva a partir de les revisions de la norma ISO. L'evolució de les normes ISO 9000 ha ajudat que es valorin en la mesura que assoleixen més capacitat d'adaptar-se a diferents models d'empresa. Es fan més aplicables a una empresa de serveis, i tenen un bon resultat en unitats molt

]

Si hi ha una explicació senzilla per a recomanar avui la ISO 9000 seria que amb la seva aplicació s'hi guanya.

petites. La norma s'acosta moll més a les empreses de serveis.

Si hi ha una explicació senzilla per a recomanar avui la ISO 9000 seria, potser, aquesta: amb la seva aplicació s'hi guanya. De fet, podríem afirmar que la implantació d'un sistema de gestió de la qualitat equival a "posar ordre" en l'empresa. Per tant, hem de perdre-li la por. Darrere de la ISO hi ha la indústria i també, cada vegada més, els serveis. I una millora en l'organització, uns estalvis en el cost de la no-qualitat, un guany en l'atenció al client i un pas endavant en una direcció que r e v a l o r i n l'empresa.

Els arquitectes tècnics som subministradors d'uns serveis i, per lant, haurem de lenir present que en un futur molt proper els nostres contractants o clients ens demanaran quin és el nostre sistema de gestió de qualitat o directament ens exigiran, com a condició per a contractar, que la nostra empresa estigui certificada segons la ISO 9000. Però no és solament la qualitat allò que ens preocupa; estem valorant lambé la importància de les condicions mediambientals i de seguretat i salut. Ara, la connexió entre les normes de gestió de la qualitat i les normes de gestió ambienial que podem aplicar és més fàcil perquè responen a un esquema

que les fa molt més compatible entre si.

I tot això és possible fins i tol quan a l'empresa hi ha poc personal.

No cal, doncs, que estiguem parlant d'una gran empresa. En la sessió informativa sobre la ISO celebrada el passat 23 d'octubre al C o l · l e g i , JoaqutnOrdónez explicava que havien certificat empreses de només dues persones. Però no tots els conlractadors o clients són iguals, encara que és probable que molts apreciaran, sense saber-ho, les millores que suposa incorporar un sistema de gestió de qualitat.

Entra en vigor l'acord amb la Caixa d'Enginyers per obtenir l'aval provisional que demana GISA Joan Ignasi Puigdollers, president de Gisa; Hilari Lorente, director general de Caixa d'linginyers; i Xavier Bardají, president del C o l · l e g i d'Aparelladors (en la foto), van signar el passat 30 d'octubre, el conveni, mitjançant el qual, el Col·legi cobreix la garantia provisional per als col • legiats i societats que es presentin als concursos de Gisa. La garantia ques'exigeix en els plecs de condicions d'aquesta entitat es cobrirà amb un aval col·lectiu atorgat per Caixa d'Enginyers.

Per miijà d'un simple certificat emès pel Col • legi, Gisa donarà per acomplida la garantia provisional

exigida en el seu plec de condicions de contractació. D'aquesta manera, els col • legiats que vulguin participar en els concursos de Gisa s'estalvien uns tràmits a realitzar amb una entitat financera, uns costos i la disponibilitat d'un capital que l i restava ignorat o retingut.

Aquest conveni ha entrat en vigor per als concursos que convoqui Cisa, als quals puguin presentar-se aparelladors i arquitectes tècnics, a partir del 31 d'octubre.

preu del certificat: 2.000 PTA + IVA Les sol·licituds i lliurament dels certificats es faran a les oficines de Visat i a les delegacions.

Alguns dels nostres clients valoren les possibilitats que ofereix una empresa certificada. Probablement seran els clients que es mouen en un entorn industrial o també aquells que podríem definir com a grans contractadors els que fomentaran de debò que es produeixi aquest canvi.

Tanmateix, no li manquen opinions crítiques menys favorables. II i ha qui es queixa de la gran quantitat de papers que generen les instruccions en una certificació ISO 9000 i que un sistema de qualitat pot fer augmentar la burocràcia. Però, com a professionals, es iracta de veure venir allò que ens pol donar una posició bona en el mercat i no podem perdre de vista que la certificació ISO 9000 és un instrument que ens pol ajudar molt.

Per tol això, el Col·legi impulsarà la implantació de sistemes de gestió de la qualitat, especialment per a aquells col • legials que intervenen en societats de professionals.

Àrea d'Exercici Professional A/e: assessories@apabcn.es

Segona quinzena novembre 2000 JLJ CENTRE

Documents a l'abast

1.1 4.

8.2 9.

10.2 12.1 13.

14.

17.2 19.

20.1 21.

22.6

Preus (16% IVA inclòs)

Codi d'accessibilitat 680 PTA Norma sismoresistent 1.160 PTA Control de qualitat de poliurelans 660 PTA El Llibre de l'edifici 375 PTA Bastides 905 FfA Control de qualitat (Document adaptat a la Ill·lE) 1.160 PTA Enderrocs 1.100 PTA Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 325 PTA Certificats d'habitabiliuu 440 PTA Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció.

Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA Mode! d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA Llistat de normativa de compliment obligat per a

DE D • C U M FNJTAH I rí

Documents a l'abast

23.1 24.

25.

26.

27.

Preus (16% IVA inclòs)

Catalunya (novembre 1999) Paper Disquet Correu electrònic Infraestructures comunes de telecomunicacions Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Crues-iorre Amb disquet líI projecte de bastida <333> Amb disquet Les garanties a la LOIï OH> Amb disquet

1.160 PTA 930 PTA 700 ITA .650 PTA .100 ITA 980 ITA .230 PTA .199 PTA .450 PTA . 160 Pl'A .415 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS Centre de Documentació TEL. 932 40 23 61 A/r: renart@apabcn.es

MDNDGRAFIA PROBLEMES AMB ELS ESTUDIS APUNTES

DE SEGURIDAD.

SEGURIDAD.

ÀLVAREZ

ESTUDIÓS DE

FERNANDEZ,

JOSÉ.

COFJSEJO OE COLEGIOS DE APAREJADORES Y ARQUITECTOSTECNICOS DE CASTILLA Y L E Ó N .

Aquest llibre ens ofereix una sèrie de notes i orientacions sobre la coordinació i els estudis de segureI.H. Tot i que la seva condició d'apunts* fa que tingui una estiuriura una mica confusa, és interessant perquè dóna solució a aspectes que no quedaven coberts per la bibliografia existent. Respon dubtes habituals com ara quina és la documentació que hi ha d'haver a l'obra pel que fa a seguretat o quines són les obligacions de cadascun dels qui intervenen a l'obra segons l'RD 1627/ ] 997.

D'altra banda, com a aspectes de gran interès per a la redacció d'estudis de seguretat, cal destacar la incorporació d'un arbre de continguts obligatoris de l'estudi de seguretat. També inclou característiques, utilització, manienimem, riscos, proteccions i mesures preventives en elements auxiliars (bastides, escales de mà...) i màquines (retroexcavadora, dumper, motoanivelladora, serra de mà, màquines portàtils...). A més a més. seran de gran utilitat les dades de suport per a la confecció de l'estudi de seguretat. En definitiva, un llibre recomanable per la seva condició de diferent i innovador quant a alguns dels seus continguts.

Podeu consultar-lo ai Centre de Documentació. Tel. 932 40 23 61 JORDI TOYDB

Arquitecic tècnic

NOVETAT COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST PER

INTERNET!

E! Centre de

El Centre de Documentació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar els Documents a l'abast des de la seva web.

El sistema permet El sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar i conèixer e! cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

També disposeu de resums dels continguts de cada document.

Podeu provar aquest nou servei a: Podeu provar aquest nou servei a: http://www.apabcn.es/tecnlca/renart/docuaba.htm

Accrccnpi A _A™\ ^J *Z3 C_ ^3 ^3 l_l r cJ UID/-V PFPIRIA ICIAI

16

\s_

I

FORENSE

Nova Llei d'enjudiciament civil F,l Col • lpgi prppara una llista de perits forensp.s EL D I A S de gener del 2001 entrarà en vigor la reforma de la Llei d'enjudiciamient civil. Aquesta llei introdueix modificacions importants, entre d'altres, el nomenament i actuació dels perits judicials, que afectarà l'exercici professional dels aparelladors i arquitectes tècnics dedicats a la perícia.

Entre els canvis que més afectaran l'exercici professional de la perícia hem d'assenyalar que: • Es crea el judici monitori que permetrà tramitar tes reclamacions de forma senzilla i breu per reclamacions inferiors a 5 milions. Aquest procés monitori es podrà realitzar sense la utilització d'advocat o procurador.

• L'art. 336 diu que quan el demandant o demandat creguin oportú, en defensa dels seus drets, aportar dictàmens emesos per perits designats per

ells, els hauran de lliurar en el moment de la demanda o amb la resposta a la demanda • L'art. 337 assenyala que els demandants i demandats hauran de manifestar si desitgen que els perits autors dels dictàmens compareguin i expliquin o responguin a preguntes en la vista verbal, per un millor coneixement dels fets.

• L'art. 339 indica també que les parts podran sol • licilar la designació judicial d'un perit, si així ho creuen oportú, amb la conformitat del jutge.

Aquesta sol • licitud s'ha de fer en el moment de la demanda o contesta i no es pot fer posteriorment, sinó en casos moll concrets.

• Lina altra novetat consisteix en el fet que el perit nomenat judicialment podrà sol • licilar de les parts una provisió de fons per garantir el cobra-

Nou servei SIM Façanes El Servei d'Identificació de ció puntual que es desitgi. SÍM Materials de Façanes (SIM Façanes) Façanes s'ha desenvolupat és un nou servei del Col • legi que a partir d'un acord signat amb el té per objectiu actuar com a eina Laboratori de Materials de l'EUPB. per posar a l'abast dels professionals els coneixements derivats de TIPUS DE SERVEIS I PREUS les tècniques analítiques que poden ser necessàries per comple- - Mostra aportada: 8.500 PTA+IVA mentar la diagnosi d'una façana (o •Complet laboratori: 28.000 altres elements), en allò que fa re- PTA+IVA ferència als materials.

- Estudi d'una pedra no coneguAquest servei pol ser de tipus da: 100.000 PTA+rVA integral, i pot fer-se des d'un es- •Altres.tipus d'assaig. tudi de color de la façana -identificant-ne els colors originals-, o POSADA EN MARXA DEL SERVEI una determinació exhaustiva de tots els materials que hi ha a la El servei SIM Façanes es presta façana, fins a una recomanació des del passat 15 de maig. La del tipus de neteja, reposició de mostra ha de ser presentada al materials i del tractament conser- Servei d'Informació, a la planta vatiu més adequat en cada cas. baixa del Col • legi. Per a niés inTambé s'ha iniciat un servei formació podeu dirigir-vos al tipus "test aluminós", en el qual, Servei Habitatge. aportant una mostra ben referen- Telèfon 934 14 14 13 ciada, es pot obtenir la informa- {horari de 9 a 14 hores).

ment i que, un cop acceptada pel jutge, alliberarà al pèrilde la realització del dictamen, si aquesta provisió no es realitza.

VALDRACIÓ

DELS

CANVIS

defensar els drets de les parts. Si Ics parts demanen que ets perits compareguin en el procés verbal, aquests hauran de ratificar, explicar, aclarir, modificar o rectificar el seu dictamen, essent la vista una defensa dialèctica del dictamen davant la crítica del perit contrari. Això implica una nova faceta de! perit, que s'haurà de preparar per aquesta nova tasca de defensar oralment els coneixements plasmats en el dictamen en contraposició del de la part contrària. És a dir, que es produirà un debat verbal entre els perits en defensa de les seves posisicions.

De les modificacions exposades anteriorment, sembla despendre's que els judicis amb reclamacions inferiors a 5 milions podran interposar-se, sense advocat o procurador, i solament amb l'aportació d'un dictamen de part, si el demandant ho creu oportú. Que la resposta a la demanda podrà ser contestada pel demandat també amb un dictamen pericial. En aquesta fase de demanda i contesta és quan s'haurà de definir si es farà serLLISTES DE PERITS J U D I vir prova pericial i si se sol • licitarà la CIALS I DE PART defensa verbal del dictamen. Així, el La Llei també estableix en el seu dictamen pericial esdevé una eina im- art. 341 que, al gener de cada any, es portant i segurament moll usada per demanarà als diferents col • legis pro-

L'iNFORME TÈCNIC INICIACIÓ A LA PERÍCIA DEL 1 0 DE GENER AL 2 8 DE FEBRER Els professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un document anomenat informe tècnic. L'eficàcia de ['informe està en consonància amb !a qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. Saber expressar-se en el llenguatge adequat tenint en compte a qui va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una visió àmplia, afavorir una bona interpretació del que s'ha escrit, són factors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic.

Els objectius d'aquest curs són donar a conèixer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lingüística i Jen les tècniques de redacció en caialà.

Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen part del curs de posigrau en perícia forense i compta amb 3 crèdits per al màsier en valoració de béns i taxació de danys que organitza la n'C. responsable acadèmic Francisco Javicr Llovera. Catedràtic d'universitat. Director del Departament d'Organització d'ümpreses de la UPC. Organitzat conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. dates: del 10 de gener al 28 de febrer horari: dimecres, de 16.30 a 21 h durada: 32 hores preu matrícula: 6-1.000 PTA preu col·legiat: 56.000 PTA

ASSESSORIA PERÍCIA

fessionals —i aquests l'hauran de lliurar— una llisia de tècnics disposats a aciuar com a perits forenses.

La primera designació de cada llista es farà per sorteig i a partir d'aquesta es faran les següenis designacions de forma correlativa.

I

17

.JUDICIAL I FCIRENSE

F~ITXA D'INSCRIPCID

LLISTES DE PERITS JUDICIALS Aquestes dades seran facilitades als diferents jutjats Núm de col • legiat Cognom

CONDICIONS

MÍNIMES A

COMPLIR Es procedeix a fer una convocatòria per confeccionar dues llistes.

Una de pèriis forenses o judicials i una altra de perits de pari. La primera es facilitarà als jutjats i a les audiències i la segona serà difosa entre els col • lectius d'advocats, administradors de finques, eic També seran difoses entre els usuaris que ho sol • licitin al Col • legi. Elscol • legiats que formin part de les llistes han de ser professionals amb experiència en ei món de la perícia, per la qual cosa s'han definit uns requisits mínims que han decomplirelsques'hi vulguin inscriure: • Esiar col • legiat a Barcelona.

• Residència habitual en l'àmbil territorial del Col • legi de Barcelona.

• Un mínim dedos anys de col legiació.

• No tenir incompatibilitats legals.

• No haver estat sancionat per via penal o administrativa per fets relacionats amb la professió.

• Experiència demostrada en el món pericial.

L'experiència caldrà demostraria per mitjà de l'aponació d'un currículum específic en el camp de la perícia. Caldrà haver fet un mínim de tres treballs per al lutjat. La manca d'experiència podrà ser compensada per l'acreditació d'una formació específica en aquest tema.

Us podeu apuntar a la llista de perits forenses per mitjà de la pàgina web del Col • legi http://www. apabcn.es/ en l'apartat de Perícia judicial. Caldrà emplenar la fitxa amb les dades sol • licitades, especificant en quina de les ducs llistes voleu ser inscrits (perits forenses o perits de part) i en quines comarques voleu treballar, i enviar-la per correu electrònic, adjuntant-hi el vostre currículum específic de perícia. Periòdicament es farà una actualització per anar incorporant tots aquells que ho desitgin i reuneixin els requisits establerts.

També podeu recollir la butlleta d'inscripció (la data màxima d'ac; ceptació és el 10 de desembre) al (Servei Informació.

Nom

Adreça

Població

C. Postal

Telèfon

Fax

Adreça electrònica

Compleixo amb tots els requisits assenyalats: • No tenir incompatibilitats legals.

• No haver estat sancionat per via penal o administrativa per fels relacionats amb la professió.

sí •

no O

Vull ser inscrit a les llistes de perits forenses o judicials

sí Q

no D

M

Vull ser inscrit a les llistes de perits de part

sí Q

nod

^

•1

ei

c

:j|

Eslic interessat a ser nomenat perit en els jutjats de les comarques següents Anoia Alt Penedès Bages Baix Llobregat Barcelonès Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Oriental Vallès Occidental Adjunto currículum mm

sí • Signatura

La data Kmit d'inscripció és d 10 de desembre de 2000

Q •

•• •

Q

Vt 4^.

• < Si U Per a niés inforniadó adft ] ceu-vos al Servei Habitatge dei I Col·legi, Montserr.Tt R'^a. {

18

Segona quinzena novembre 2000

MJD R ES_E XT RES IMTFPMFX

L'lntermedi@iï r La torradora

connectada a la dutxa

A F I N A L D E setembre, en la quarta edició d'IixpoInternet (www.aui.es) organitzada al palau Sani (ordi de Barcelona les estrelles eren la lelevisió interactiva i els telèfons mòbils que permeten al seu propietari conneclar-se a Internet.

Una setmana després, la fira de Sonimag, que celebrava a la base de Montjuïc la seva 37a edició, deixava de centrar-se només en la imatge i el so per obrir-se a un nou escenari que posava en contacte Internet altre cop amb la telefonia WAP, però també amb la televisió, amb tot altre tipus d'oci domèstic i fins i tot amb els electrodomèstics. 1 és que el mercat cada vegada vol ser més interactiu, interconncctnt i superaciiu. I que el consumidor hi trobi la gràcia, que hi és.

INTERACTIU

Diuen que una de les fórmules de futur en què confia la publicitat

I és que el mercat cada vegada vol ser més interactiu, interconnectat i superactiu.

és que l'espectador que mira un de preocupar de pagar-ho. tclesèrie pugui demanar informació SUPERACTIU sobre algun producte del capítol.

Un pot decidirestalviardiners per Per exemple, on s'ha comprat en David la samarreta tan llampant de comprar la nevera del cas anterior i l'episodi d'avui de Plats Bruts? És fer vacil·lar els col·legues Bobos clar que la gràcia de lot plegat rau (nova etiqueta, feta de la combinació en el fet que l'espectador també de les paraules burgès i bohemi, per pugui donar consells: per a la nete- designar aquells 'merilòcraies' conja de cutis, en David pot provar l'oli temporanis a qui no fa angúnia comd'un arbust que reié la pols del de- binar la grana aromàtica que planta sert, la jojoba i que, a més, és una al seu balcó amb la vitroceràmíca de la cuina). No hi serà a temps: Bardoalternativa a l'oli de catxalot. let també recorda que s'ha presentat Però segurament que el teleopeun sistema que activa auiomàticamen i rador de torn es limitarà a replicar la torradora quan nota que baixa el que els consells s'han de fer arribar cabal d'aigua de la dutxa, de manera des de la web del programa i demaque l'estressat de lorn ja té l'esmorzar narà si es vol fer una nova comana punt quan s'ha acabat d'eixugar els da, o si es prefereix pagar per saber entredits dels peus. dades complementàries d'un personatge, d'una notícia o d'un vídeo a la carta.

1:1 mercat ofereix productes tecnològics nous i engrescadors tan de pressa que la il·lusió per la nova Que no vol dir només que a mig adquisició, que encara no s'ha començat a pagar i només se sap com termini desapareixeran els cables de mig-funciona, se'n va a fer punyetes darrere els ordinadors sinó també que al cap de cinc minuts. Però això tamcomencen a ser usuals productes com poc no ha de portar a opcions radicals el que comentava el periodista Xavier Bardolet, del bisetmanari El 9 Nou, sense futur. Els neoludites prenen com arran del citat saló Sonimag: una ne- a opció autoenganyar-se, no escoltar vera connectada al supermercat que els cants de sirena del DVD i recuperar els discos de vinil. Però fins i tot quan detecta que fa falta llet -o qualalguns membres d'aquest col·lectiu sevol altre cosa que tingui programano dubten de propagar les seves idees da- n'encarrega directament una nova a través d'una pàgina web. Segur que comanda. El supermercat ho porta a n'hi ha més d'un entre la xifra de casa i l'amo de la nevera només s'ha

S'estabilitzen les matrícules a l'EUPB LES D A D E S provisionals de matriculació d'estudiants d'Arquitectura Tècnica a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) del curs 19921993, ara fa gairebé deu anys, indicaven una certa estabilització del nombre d'alumnes del centre al vollant de 2.300, una xifra molt similar a la del curs passat. La quantitat total d'alumnes havia anal augmentant progressivament els darrers anys des dels 1.768 registrats el curs 1987-1988.

Roberto Guerra Fontana, sots director de l'EUPB, afirmava que un 70% dels alumnes treballava a més d'estudiar i que això "provoca un rendiment acadèmic menor, si bé

aquests alumnes guanyen en sentit de responsabilitat i c o m p r e n e n abans les matèries que cursen."

L'Ajuntament de Manresa aproEl nombre d'alumnes —— vava a l'octubre una nova Ordenana rEscoia s'estaMitza " . r ça municipal d'edificació que limitava de forma arbitrària l'exercici professional d'enginyers í arquitectes tècnics a l'hora de redactar projectes d'edificació. El C o l · l e g i va presentar una impugnació contra aquest acord del consistori.

Finalment, L'INFORMATIU destacava en portada la presència al Col • legi del professor de formigó armat, Florentino Regalado, per donar una conferència sobre Patologia esiruciural en edificis resolts amb sostres reüL'INFORMATIU número 19 Segona quinzena de novembre de 1992 culars.

IINFORMATIU

1.200.000 r.u.il.ins qui- L'st.in actualmeni enredats a Internet. És més seriós acceptar que la revolució digital provocarà un canvi d'hàbits a les llars, i saber gaudir-ne els productes que tinguin més gràcia.

JORDI MARLET

Periodista

A/e: electrik@redestb.es

L'INFORM@TIU on line El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça: www.apabcn.es/ informatiu

I H n RES^XISJ

a novembre 2000

19

Des de la finestra Arquitectura, ètica i estètica " N U L L A aesihetica sinede les paraules pronunciades per l'ar- pensar, quants n'hi ha d'aquests que eüiica". "Cap estètica sense ètica" Notícia dels diaris: "Bis organitzadors de la VII Biennal de Venècia han premiat l'arquitecte )ean Nouvel, perquè consideren que el creador interpreta a la perfecció el lema de l'exposició "Menys estètica i més ètica".

Ignoro les intencions íntimes i profundes dels organitzadors i del Jurat, pel lema hom podria pensar que es pretenen posar les coses {l'arquitectura) al seu lloc, però crec que l'enuncial del lema porta a l'equívoc. Ètica i estètica no són dos conceptes antagònics, són talment complementaris l'un de l'allre.

quitecte i escenògraf italià Andrea d'Odorico en un curs de l'Escorial en què es mostra crític amb el lema de la Biennal d'arquitectura de Venècia i digué: "L'ètica és un treball social de l'arquitecte i els polítics per configurar una ciutat on el ciutadà pugui viure millor i això no està renyit amb l'estètica". Al filòsof Unamuno se li atribueix la frase: "A los catalanes les pierde la estètica" (es podria dir també dels arquitectes?)

El tema d'ètica i estètica està de moda, se'n parla i escriu molt sovint.

Entenc que queda bé com a encapçalament d'un article i per obrir-ne una Al díssenyador gràfic Claret Serra- polèmica, però el plantejament em hima en una entrevista a l'Avui del sembla pervers. Quanta ètica? Quina 31/07/00 li pregunten; "Hi ha ètica estètica? I de la tècnica qui en parla? en el disseny?" I respon: "El disseny té Polemitzar entre només dos dels l'obligació de col • laboraramb el ben- molls pilars que suporten l'Arquitecestar visual, hauria de ser una part de tura, en majúscula, és no contemplarho en tota la seva real magnitud. Quila qualitat de vida".

En aquest sentit, l'ètica és molt na ètica? Quina estètica? Entenem important. A La Vanguardia del 20/ tots el mateix sobre aquests dos con07/00, en un article firmat per l'Oriol ceptes?

Bohigas dedicat al traspassat arquitecD'aquí i de tol això hom reflexiote Francisco JavierSàenz de Oiza s'afir- na i, a més de teoritzar sobre el lema, mava en un dels titulars: "Ha sido "baixa" a la realitat quotidiana del uno de los últimos pedestales de la treball, del dia a dia de molts, moltísètica professional en la arquitectura". sims arquitectes (a la demarcació de A l'Avui del 19/08/00 sortia la notícia Barcelona n'hi ha uns 6.100) i podem

puguin "triar" -insisteixo que el dilema no és aquest- entre ètica i estètica?

Potser 300? 1 als altres 5.800 arquitectes, en consciència, se'ls pot demanar que siguin "màrtirs"? Segons el diccionari, màrtir és una persona que pateix per restar fidel a una causa. La immensa majoria d'arquitectes, davant les exigències del promotor, afluixaran perquè, si no ho fan, ja n'hi haurà un altre que s'hi avindrà, deixant a banda l'ètica i adaptant-se a l'estètica imposada o "recomanada" pel promotor. Qui es veu en cor de marcar el llindar, els límits per aquesta majoria de professionals de l'arquitectura, entre l'ètica i estètica? N'estic segur que molts tindran terribles enfrontaments i un eslira i afluixa amb els promotors, per salvar el que es pugui de l'estètica amb ètica.

En una hipotètica enquesta que es fes enlre els arquitectes, quants respondrien que estan satisfets de la seva llibertat a l'hora de dissenyar el projecte? Potser un 5% com a molt?

El dilema íntim dels arquitectes està entre ser un mateix i fer el que creuen que s'ha de fer o doblegar-se i canviar el guió del projecte a requeriment de qui ha fet l'encàrrec. Molts, massa, s'acovardeixen i acaben clau-

dicant per assegurar-se l'encàrrec.

D'aquí que de l'enfrontament entre l'arquitectura i el poder per ara en sun com a clar perdedor l'arquitectura i aquest tema ja dóna per a un altre article...

Continuarà.

NOTA ÈTICA:

DISCIPLINA FILOSÒFICA QUE TRACTA DE

LA MORAL. ESTÈTICA: DISCIPLINA FILOSÒFICA QUE TRACTA DE LA BELLESA I DE L'ART.

JORDI

LLEAL

Arquitecte tècnic A/e: jjlleal@tising.es

Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'INFORMATIU podeu fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per fax: 932 40 23 64 o t é per correu electrònic: informatiu@apafacn.es

Trenca't la closca Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposla en la graella de l'esquena. Les síl·labes que queden sense raillar formen el nom de la comarca on es Iroba el monestir de la fotografia. A la columna de color dels mols-resposta hi trobareu en acrostic el nom amb què és conegut aquest monestir.

n

&5*

ÉS 8c

TA

TO

RA

CO

TA

MÀ

0

Ó

VI

FI

A

TIN

Dl

Rl

A

BAR

RA

Dl

TE

BRA

ME

JAR

E

NER

AU

SE

GES

Cl

MES

DOR

FOR

RO

Cl

NE

NA

TU

1 2 3 4 5 6 7 8 9 — 10

|

DEFINICIONS: 1 . La dada que sempre ens trobem en el centre d'una sèrie. 2. Un bon espai, a tocar de la cuina, amb un taulell per preparar el menjar. 3. Treure la brutícia amb raig d'aigua o de sorra o amb vapor d'aigua. 4. Plataformes que enlairen part del paviment duna sala. 5. Ordena el trànsit només amb tres colors. 6. Construcció vertical farcida d'habitatges. 7. Successió periòdica segons un ordre determinat. 8. Un moble molt especial per al racó del menjador. 9. Entre la carretera nacional i l'autopista. 10. Acció que canvia el color d'alguna cosa.

Com és la façana de l'edifici? i :SIA :(Ò|BJ8 :°0 : i '^d

SOLUCIONS <xxx>tí I V»3 9 " »(Bui9S S

eia* ejqo.p isjed

EEML

20

m

ACTIVITATS

snnti

10 anys al Vallès Occidental E L D I J O U S adc desembre de 1991, el Col legi inaugurava a Terrassa la seva quarta delegació a les comarques de Barcelona després de la d'Osona, la més antiga, i les del Bages-Berguedà, a Manresa i del Vallès Oriental, a Granollers. L'acle va ser presidit per Manuel Royes, alcalde de Terrassa, Carles Puiggròs, presideni del Col • legi i Salvador Navarro, delegat del Vallès Occidental.

A la inauguració de la Delegació, ubicada al carrer Sant Francesc 18, hi van assitir més de dos-cenis col·legials residents a la comarca.

L'elevada població d'aquesta i la seva gran importància econòmica, van col • locar la nova seu entre les deu més importants de tot l'Estat.

Per celebrar el desè aniversari, cl desembre del 2001, els aparellador;, i arquitectes tècnics vallesans han començat a preparar un seguit d'actes que se celebraran al llarg del 2001 (vegeu quadre).

CONVOCATÒRIA ACTES

CENTRALS

Inauguració de l'aniversari a la sala de plens de l'Ajuntament de Terrassa amb una conferència sobre La qualitat de vida.

Exposició sobre Comroi de qualitat.

Sopar dels 10 anys.

ACTES

CULTURALS

Exposició gràfica dels 10 anys, sobre els canvis que ha experimental la imatge gràfica de la de la delegació Exposició col·lectiva d'aparelladors i arquitectes tècnics sobre diferents disciplines artístiques Acte popular amb obsequi a la ciutat de Terrassa que es farà coincidir amb la Festa Major de la cíutal ACTES

LÚDICS

Vialge a Venècia.

Esponsorització d'una obra de teatre.

Esponsorització d'un concert a la Jazz Cava de Terrassa.

Sopar a "La Mola".

Concert a les esglésies de Sant Pere, i visita guiada.

ACTES

ESPORTIUS

Parlii de futbol al camp del Terrassa.

Sortida en 4x4.

Sortida en biciclela.

ALTRES

Conferència sobre la LOE. Cursos de qualitat docent relacionals amb una exposició. informació Delegació del Vallès Occidental.

Telèfon: 937 SO 11 10.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legials segons estableixen els estatuts del Col·legi. dia: dilluns 18 de desembre hora: a les 19 hores en primera convocatòria, a les 19.30 li en segona convocatòria lloc: sala d'actes Ha eslat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent: ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acia de l'Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Presentació dels resultats del Pla estratègic 4. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2001 5. Torn obert de paraules Els col • legials poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 4 de desembre. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col • legiats, com a m/nim. la Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades establint l'ordre del dia definituy de l'Assemblea.

EI president

,21 ACTIVITATS

5DCIAI

Els 25 anys de Vic es clouen amb un concert de música clàssica LA CDMMEMDR A C I Ó dels vint-i-cinc anys de la Delegació d'Osona va arribar a la seva fi amb un concert de música clàssica, que va tenir lloc el passal 29 de setembre a les 20.30 li, a l'església del monestir de Sanla Teresa de Vic. El concert va a anar a càrrec de l'Orquestra de Cambra de Vic, dirigida per Jordi Mora, i s'hi va poder escoltar el concerto grossso núm. 7 de Haendel, dues melodies elegfeques; Ferida al cor i Darrera primavera de Grieg, Llum de primavera de Jaume Baucells i Petita serenata noctura de Mozart. Una d'a-

questes obres va ser del compositor vigatà Josep Baucells, que actualment és el director de l'Escola de Música de Vic. L'obra es va estrenar fa un any i està dedicada precisament a l'Orquestra de Cambra de Vic. A l'acte, que va ser moll concorregut, hi van assistir, a més dels representants col·legials, el regidor de cultura de l'Ajuntament de Vic, lust Palma, el vicepresident del Consell Comarcal, Enric Castellnou; la secretària de la Universitat de Vic, Montserrat Vilalta, entre altres.

Tena Baixa al Nacional

Concert de Nadal

Col·lectiva de gravat

Les Propostes de Fornells-Pla

La Delegació del Bages-Berguedà organitza una visita al Teatre Nacional de Catalunya, per assistir a la representació de l'obra d'Àngel Guimerà, Terra Baixa.

La representació, que compta en aquesta ocasió amb la direcció de Ferran Madico i amb la presència d'actors com Carles Canut, Ramon Madaula, Anna Güell, Pere Eugeni Font entre d'altres, tindrà lloc el dissabte 2 de desembre a les 21 hores i es farà a In sala gran del teatre.

Més informació: Delegació del Bages-Berguedà. Tel: 938 72 97 99

Com ja és tradicional, el Col • legi organitza un any més el Concert de Nadal que es farà a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Aquesta edició, que se celebrarà el 21 de desembre a les 20.30 h, comptarà amb la Polifònica du Puig-reig i un conjunt de mestres solistes. l:,n l'edició d'enguany el Concert de Nadal s'ha titulat Nadal en el món, i compta amb la direcció de Ramon Noguera.

Les entrades són gratuïtes per a aparelladors i arquitectes tècnics, els seus acompanyants i amics, i es poden reservar al Servei d'Informació.

Telèfon: 932 40 20 60

Vuit al buit és la col • lectiva itinerant de gravat que es presenta ala sala d'exposicions del Col • legi a Barcelona, del 5 de desembre al 5 de gener.

Vuit gravadors han cercat, per mitjà del buit una manera d'expressar-se.

Són, Alberto Arjona, Sílvia Vera, Teresa Gómez Martorell, Pedró Gómez Sandoval, Alícia Gallego, Diana Kleiner, Diana Bianchi, i Antoni Pérez Vidal.

Organitza el departament de Cultura del Col·legi juntament amb la Secretaria de Cultura de la Universidad Nacional de Rosario (Argentina).

La Delegació del Vallès Oriental ha presentat l'obra Propostes de Francesc Fornells-Pla (mort el 1999); són treballs tridimensionals que contenen sempre elements de vitrall i parts mòbils.

Fornells-Pla era una artista molt tècnic i altament gelós dels seus procediments. La seva presència entre aparelladors i arquitectes tècnics ressalta encara més la correspondència d'una part important de la seva obra amb l'urbanisme i l'arquitectura del seu temps.

Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura ©apabcn.es

Delegació del Vallès Oriental.

Telèfon: 938 79 01 76.

22

Segona quinzena novembre

>£>

FINANCFS

I

Preparar la renda Ahans d'acabar l'any s'han d'aprofitar pis avantatges fiscals H o HEM REPETIT MOLTES VEGADES! LA RENDA s'l·lA DE PREPARAR ARA. ABANS QUE FINALITZI L'AN¥

COM SUCCEEIX EN OCASIONS, POT ACABAR-HO D'ESPATLLAR. VEGEM DONCS, ALGUNES DE LES

NATURAL JA QUE TOT EL QUE ES FACI DESPRÉS DEL 3 1 DE DESEMBRE POT NO SERVIR PER A RES O,

POSSIBILITATS QUE OFEREIX LA U S I PER AJUSTAR, A TEMPS, LA NOSTRA RELACIÓ DE RENDA.

ELS PLAN

L'exercici 2000 serà el segon en què està en vigor la nova normativa sobre la deducció per inversió en habitatge. El contribuent podrà aplicar les quantitats següents: a) El 15% de les quantitats satisfeies en cl període de! qual es tracti per l'adquisició o rehabilitació de l'habitatge habituat, amb el límiï de 1.500.000 PTA anuals. b) Quan l'adquisició o rehabilitació del l'habitatge habitual es financiï a través d'un préstec, els percentatges de deducció seran els següents: • Durant els dos anys següents a l'adquisició, el 25% sobre les primeres 750.000 PTA, i el 15% sobre l'excés fins a 1.500.000 PTA. • Posteriorment, els percentatges anteriors es redueixen al 20 i 15%. c) El 15% de les quantitats que es dipositin en entitats de crèdit, a comptes que compleixin els requisits que s'estableixin reglamentàriament i es destinin a la primera adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual, amb el límiï de 1.500.000 de PTA anuals (la Llei parla de primera adquisició, és a dir, s'ha acabat deduir per segons habitatges habituals.)

Aquest nou sistema, en principi, ha simplificat el càlcul de les quantitats que convé amortitzar, ja que c! límit màxim de la inversió és de 1.500.000 PTA, sense tenir en compte la basc liquidable. No obstant, tant en la renda de l'exercici passat com en aquesta, la Llei té en compte la possibilitat de calcular la deducció a què s'hagués tingut dret amb l'anlic sistema i poder sol • licilar la compensació del perjudici, si el nou sistema fos perjudicial respecte l'anterior.

Aquest sistema de previs reporta important: aportacions realitzades són re actibles en la base i límits següents: podem deduir e la base imposable següents:

Els diners aponais al pla, amb el límit màxim d'l.200.000 PTA anuals (o quantitat superior els majors de 52 anys).

El 25% de la suma dels rendiments nets del treball i de les activitats econòmiques obtingudes durant l'exercici (per als de majors de 52 anys el màxim s'eleva al 40%). marge de les aportacions, amb relació als plans de pensions hem de tenir en mpte el rescat que es podrà realitzar-se mitjançant: Prestacions en forma de renda, el seu import s'integrarà anualment, sense aplicar cap reducció, en la part general de la base imposable del beneficiari com a rendiment de treball depenent.

Prestacions en forma de capital, l'import rebut es redueix en un 40%, sempre que hagin transcorregut més de dos anys des de la primera aportació al pla.

Aquest termini de 2 anys no és exigible en cas que la prestació sigui per invalidesa.

INCREMENTS DEL PATRIMONI

Oficina Gaesco Assessorament financer/fiscal Decidir-se per un producte financer qualsevol comporta una repercussió fiscal que cal conèixer per endavant.

A la tercera planta del Col·legi s'ha instal·lat una oficina GAESCO, juntament amb l'assessoria fiscal, atesa per professionals experts en fiscalitat i estalvi, que atendran les vostres consultes i que poden cursarvos les decisions.

L'horari és 10 a 14 hores, de dilluns a divendres.

També les tardes de dimarts i dijous, de 17 a 19.30 h.

TELÈFON D'INFORMACIÓ

9 3 2 4D 2O 6D • EXT. 3 1 5

imatges fiscals ja sable del partícip mor de les dues qi

Durant iot l'any hem de tenir present l'avantatjosa fiscalitat que tenen els increments de patrimoni irregulars.

I aquí s'ha produït una important novetat, ja que els béns amb una antiguitat superior a l'any que es venguin amb plusvàlua tributaran al 18%.

Cal recordar que abans calien més de dos anys i el tipus era del 20%. Per tant, val la pena ni i rar et calendari abans de fer determinades operacions.

COMPENSACIÓ DE PLLJSVÀLLJES

Convé lenir present la possibilitat de compensar plusvàlues (guanys) generades per venda de valors amb pèrdues que s'haguessin pogut produir per aquesta circumstància.

Moltes vegades cal que siguem nosaltres mateixos els que provoquem aquesta pèrdua per ajustar la tributació, sense oblidar, que la Llei ha establert determinals límits en aquesta matèria.

AVANTATGES DE LA

PIME

Els avantatges que la Llei ofereix a les PIMES, per extensió, també són d'aplicació als professionals: I r LI ibenat d'amortització pera inversions en elements d'actiu material nous que generin creació de treball.

2n Acceleració de l'amortització per a inversions en elements d'escàs valor.

3r Acceleració de l'amortització, a efectes fiscals, de les inversions en elements d'actiu material nous no associats amb la creació de treball, així com per inversions en elements del immobilitzat material.

4t Dotació d'una provisió per possibles insolvències de deutors de forma global, sobre el saldo de deutors existents a la conclusió del pe5è Per als exercicis iniciats abans de ]' 1 degenerde 1999, et règimd'exempció ha estat substituït per un règim d'acceleració de les amortitzacions dels elements en què s'inverteixi L import obtingut en la transmissió.

Cè Deduibilitat de les quotes d'arrendament financer (leasïng) satisfetes que corresponguin a la recuperació del cost de l'element, fins a cert

PER ACABAR

GAESCO [ 2 :

• Pot caldre retardar la facturació.

• En cas de seguir el criteri de caixa no cal declarar el que no s'ha cobrat.

• Oblidis de solucions generals, ta Renda és personal, així que determini-la vostè.

Advocat i assessor fiscal A/e: bernaldez@retemail.es h u p / / : www. i nstitutqualitas.es

SEfiVEI TECNDLDGIES

,o23

Segona quinzena novembre 2001 DE

LA

R n M I I N I H A R I íí

Nous serveis telefònics Nou servei defaxa traves del servidor ri'Intpmpt JA

CDM

HEM

informat el Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb Telefònica per lal d'oferir als aparelladors i arquitectes tècnics un conjunt de serveis en matèria de telecomunicacions a bon preu i en condicions preferents.

Aquest acord conié una oferta moll interessant de productes i serveis de telefonia i mulümèdia.

NOV0F@X-N És un equip que, a més de lelèfon, fax i comestador, introdueix com a novetat la possibilital d'enviar i rebre correu electrònic, missatges de veu i fax via Internet sense disposar d'ordinador.

Preu oficial: 45.604 PTA preu promoció: 43.018 PTA

Més informació: COMPANYIA TELEFÒNICA

Telèfon: 900 441 004 SERVEI D'INFORMACIÓ DEL COL·LEGI

Telèfon: 932 40 20 60 A/e: informacio@apabcn.es

El cotxe sense dubtes Com a despesa de l'activitat, puc és així perquè s'apliquen les mateideduir-me les 24 pessetes per qui- xes regles quan es tracta de béns o lòmetre en concepte de dietes? serveis relacionats amb els béns d'inversió.

Si el cotxe està exclusivament afectat a l'activitat es podrà deduir la seva adquisició i també les despeHe adquirit un cotxe recentment, ses que aquest generi, però la Llei l'IVA que he pagat és íntegrament no té en compte la possibilitat que deduïble en la declaració trimestral? es puguin deduir quantitats en con- Segons l'article 95 3.2, quan es tractí cepte de dietes. d'automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motos, se suposaran afectes al desenvolupament L'assegurança del cotxe, és dedude l'activitat empresarial o professioïble com a despesa? nal en la proporció del 50%. Així que Sí, si el cotxe està exclusivament podrà deduir-se el 50% de la quota en destinat a l'activitat. la declaració trimestral.

Aquesta deducció haurà de reguL'import del cotxe, és deduïble com a despesa en la declaració trimeslaritzar-se quan s'acrediti que el grau tral corresponent? efectiu d'utilització dels béns en el desenvolupament de l'activitat empresarial o professional és diferent L'import del cotxe és amortitzable, (sempre que el cotxe estigui exclu- del que s'hagi aplicat inicialment. Això significa que si el professional pot sivament afecte a l'activitat); per acreditar, per qualsevol mitjà de protant. la quantia a deduir s'inclourà en l'última declaració trimestral, jun- va admès per les lleis, que la utilització efectiva del cotxe és superior al tament amb la resta de les amortit50%, s'aplicarà el percentatge dezacions. mostrat per aquest (si l'Administració pretengués aplicar un grau inferior a L'IVA de la gasolina és deduïble en l'indicat pel contribuent, hauria de la declaració trimestral? demostrar-lo).

Sí, sempre que el cotxe es destini exclusivament a l'activitat, segons Una manera de justificar i'afectal'estipulat en l'article 95 4.2 LIVA, ció ai 100% del vehicle és quan el podrà deduir-se el 50% de la quota contribuent té un altre utilitari que ja en la declaració trimestral. Això destina a l'ús privatiu.

Nou servei Informació i assessorament en la compra de vehicles , El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, rentlng, crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a la compra del vehicle.

Contractació de l'assegurança {prestació realitzada per SICÓ).

INFORMACIÓ

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64

A/e: comercial@apabcn.es

-— ^ ? V S £ i

*&?

COL·LEGI D'APARELLADORS ' AHOUITECTES TÈCNICS DE

BARCELONA

24

SERVEIS

a novembre 2000

DIVEPSDS

TELÈFONS

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA GENERAL DRDINÀRIA

DE CDL'LEGIATS

SERVEIS CENTRALS

TELÈFON

A/E

Informació general

932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 934 14 14 13

informacio@apabcn.es visats@npabcn.es secretaria@apabcn.es assessories@apabcn.es scrma@apabcn.es treball@apabcn.es formacio@apabcn.es rcnart@apabcn.es renart@apabcn.es sit@apabcn.es inrormaiiu@apabcn.es comunicacio@apabcn.es satu@apabcn.es

ALTRES SERVEIS

TELÈFON

A/E

Premaat Musaat Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa Jordi Capell Cafeteria Comercial

932 40 23 74 932 40 23 68 932 00 95 22 932 40 23 72 934 14 63 55 932 40 23 54

DELEGACIONS

TELÈFON

A/E

VISATS

DlRECTDRI

Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell deCol-leg

938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48

caaiosona@apabcn.es caatbages@apabcn.es caatvoc@apabcn.es caatvori@apabcn.es consell@apabcn.es

Coeficient d actualització d'honoraris a 16 d'ociubre: Ca = 1,097 Proper canvi: 15 de novembre Mòdul: 44.500 PTA.

El Direciori d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics 2000, és disponible al Servei d'Informació, gratuïta ment, per a col • legiats. Per a no col • legials té un preu de 2.700 PTA + IVA., a la Cooperativa Jordi Capell. Tel: 932 40 20 60.

Secretaria Assessories Professional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Tormació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueting Servei Habitatge

La Junta de Govern va pren- 2. Informe del president dre l'acord de convocar Assem- 3. Presentació dels resultats del l'la estratègic blea General ordinària de col·legiats segons estableixen 4. Proposta d'aprovació d e l pressupost per a l'any 2001 els estatuts del Col • legi. dia: dilluns 18 de desembre 5. Torn obert de paraules hora: a les 19 hores en priEls col·legiats poden premera convocatòria, a les sentar propostes perquè siguin 19.30 h en segona convoca- sotmeses a l'Assemblea General, tòria fins al 4 de desembre. Aquestes lloc: sala d'actes Ha eslal aprovat per la lunia de Govern, amb caràcter provisional, el següent:

propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a m í n i m , la (unta de Govern i n -

premaat@apabcn.es musaat@apabcn.es

ordre del dia

tes presentades establint l'ordre del dia definituy de l'Assemblea.

lorente@cccorredors.com eupalinos@arquired.es

1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior

El president

2GGD

PETITS A N U N C I S • Serveis per al professional

Despatx d'arquitectes a compartir

Perspectives I fotomuntatges

Delineació de projectes

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura 1 d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

Es comparteix despatxd'arquitectes situat a Pau Claris/Consell de Cent. Ben comunicat, amb il·luminació exterior. 20 m2 de despatx independent i sala de reunions comuna.

Preu: 35.000 PTA/mes Telèfons: 659 297 356 934 88 05 02

Fem perspectives en 3D amb el seu emptaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CO's. Ens desplacem a tot Catalunya, Telèfon: 934 59 46 17

S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Fotografia i g tractament d'imatge. Aporta experiència enempresesd'enginyeríaid'arquitectura.

Telèfon: 686 261 930

Serveis per al projecte

Particular ven pis

S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació). Telèfon: 934 87 00 54

Es ven pis situat a Esplugues de Llobregat, al barrí de La Plana, a prop de la plaça de la Sardana. Pis ample, amb tres habitacions, cuina i bany reformats i ascensor.

Finca recentment actualitzada en zona tranquil·la. Ideal habitatge o despatx.

Preu: 22.000.000 de PTA Alfredo Santin- Telèfon: 934 73 87 07 A/e: santinpa@diba.es

Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render. fotomuntatges, animació 3D, vídeo, interactius, etc.

Telèfon: 934 87 00 54 Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax I nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 - Fax: 932 37 49 01

Serveis de topografia S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel·laclons, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 • Fax: 933 17 06 84

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAO, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octaw • Telèfon: 932 13 92 36 Empresa per compartir Instal·lacions Empresa amb domicili en zona immillorable de 8arcelona, amb seu totalment equipada i representativa busca empresa per compartir instal·lacions.

Telèfon: 696 960 738

Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel. I fax: 972 32 32 82. A/e: oficinajmgomez@ctv.es

loverobre 2000 2.D

1

f

recent titulat/ada

arquitecte/a tècnic/a

Empresa de formigons del Penedès

GCO - Gestió 1 Coordinació d'Obres, S L C onsultorla d'edificació por a gestió 1 coordinació en fase d'execució d'obres d' edificació a la província de Barcelona

HORPEN-GRUP UNILAND oer a cap d'una planta de formigó, comercial i per a la direcció d'un equip de treball.

perfil

perfil

Experiència mínima, de 3-5 anys preferentment en empreses de construcció.

Coneixements bàsics d'informàtica (no impresc ndlble CAO). Imprescindible vehicle propi.

Es valorarà experiència. Edat màxima 25 anys. Coneixemens bàsics d'informàtica. Imprescindible carnet de conduir (l'empresa facilitarà el vehicle). Àrees de treball Barcelona. Garraf i comarca del Vallès.

s'ofereix Contracte laboral o mercantil (a convenir), des leses a càrrec de l'empresa. Incorporació immediata.

s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any. Període de prova de 3 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.

Les persones Interessades poden posar-se en contacte amb: Marina Cervera, telèfon: 934 76 69 90

Les persones interessades poden enviar e currfculum per fax 938 17 l i 03, o bé posar-se en contacte amb l'oficina central de Horpen, telèfon 938 89 33 0 0 .

Ref. 7.129

Ref. 7 . U 7

i>,

cap d'obra

arquitecte/a tècnic/a

S arquitectes tècnícs/ques

cap d'obra

Enginyeria de Barcelona

Consultorla d'edlflcacló

Serveis d'enginyeria

Constructora d'obra pública 1 civil

per a l'execució d'obres, preparació de

per al control i seguiment de la qualitat dels materials i l'execució d'obra.

documentació tècnica, comparatius, pressupostos, organització, coordinació d'industrials, control de costos i certificacions, control de Qualitat i de seguretat, etc. perfil

perfil Experiència d ' l a 3 anys en obra i qualitat. s'ofereix

Exp: 1 any. Edat: 25-35. Coneixements informàtics. Camet de conduir 1 vehicle

Les persones Interessades poden enviar currfculum a l'apartat de correus 9236.

08080 Barcelona

Mitja jornada de matins, dedicació flexible. Relació llb. Sou aprox: 4-4.500.000.-

14 00 25 o a / e : nepcnet@telellne.es

Ref. 7.134

cap d'obres

|

Ref. 7.140 T - ^ X

:..

Es valorarà experiència en coneixements

Valorabte experiència en control i seguiment d'obra. Edat, 23-35 anys. Català.

Jornada ofi. Relació lib. per obra. Sou aprox. 2,7-3.000.000,- PTA brut/anual neg. Contacteu amb Patrícia Sotomayor, tel. 917 40 00 9 1 , fax: 913 07 8 2 16

PTA brut/anual neg. Incorporació immediata. Adreceu el currfculum per fax: 934

|

per at control 1 seguiment d'obra, contractació i coordinació d'Industrials, certificacions, amida ments. etc. perfil

d'estructures metàl·liques i coneixements geotècnics. Edat màx. 35 anys. Imprescindible Autocad v. 14. Català. Carnet de conduir i vehicle propi. Disponibilitat de desplaçament per Catalunya i Espanya. s'ofereix

Jornada completa. Contracte laboral. Sou a convenir.

propi. Uoc de treball, Barcelona i Sitges. s'ofereix

per a col·laboracions en la realització de projectes d'enginyeria per a telefonia mòbil. perfil

|

Camet de conduir 1 vehicle propi. Desplaçaments per Barcelona i Catalunya. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral de 3 anys amb possibilitat de ser indefinit.

Sou aprox. 4.000.000,- PTA brut/anual neg. més dietes i despeses de desplaçaments. Incorporació immediata. Contacteu amb Carme Puyo, tel.932 4 1 94 20.

Ref. 7.147

Ref. 7.068

arquitecte/a tècnic/a

VIAJESTHBERIA

Companyia d'àmbit Internacional, recolzat per un grup Inversor europeu amb negoci orientat al desenvolupament d'un mercat obert als materulats de construcció

Empresa de venda de viatges per encarregar-se de les obres de reforma i manteniment d'oficines de venda de viatges i apertura de nous locals.

amb dependència del director d'operacions de tot l'Estat espanyol, es responsabilitzarà de promoure el serveis B2B a obres, fabricants, magatzemistes i prcscriptos de materials.

Crearà i mantindrà una cartera de clients d'acord ais objectius marcats per l'empresa. perfil Necessària experiència mínima entre 4 / 5 anys com a tècnic comercial, delegat comercial o

perfil Es valorarà experiència amb el tracte amb Industrials i proveïdors i planificació d'obres. Edat entre 23 i 35 anys. Coneixements informàtics d'Autocad. Excel i Word. Imprescindible camet de conduir. Disponibilitat per fer desplaçamentsd'àmbit nacional i Mallorca.

d'Informàtica í disponibilitat per viatjar. Àrea de treball a Barcelona, amb desplaçaments s'ofereix Jornada oficiat. Contracte laboral de 6 mesos amb possibilitat de ser indefinit. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació entre els mesos de novembre i desembre.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Montse Moreno, telèfon 932 95 6 0 20.

|

Rel. 7.152

esporàdics per Catalunya. Es valoraran coneixements d'anglès.

Contracte laboral indefinit amb període de proves de 6 mesos. Sou aproximat 7.000.000.PTA brut/any. Excel·lents oportunitats de desenvolupament dins de l'empresa.

Envieu currfculum a: Mercuri Urval, SA, Columela, 5, 3r, 2 8 0 0 1 Madrid, Indicant la referència 16.034C, A / e : madrlddmercuri-urval.es

|

SERVEI DE PROMOCIÓ 1 MERCAT DE TREBALL Tel: 932 40 23 58 • fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apabcn.es

flef.

7.155

ACTIVITATS

26

FnBMACID

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES CONSTRUIR AMB FORMIGÓ, FORMIGÓ IN SITU

CÀLCUL PRÀCTIC DE MURS DE CONTENCIÓ

Seminari, del 5 al 19 de desembre, a Terrassa

Curs, dimarts i dijous, de l ' l i al 23 de gener

Dus du la seva invenció, el formigó va estendre ràpidament la seva influència; primer, en el camp de les obres civils i dels edificis industrials i, mes tard, en tota l'edificació. La seva versatilitat i la suposada durabilitat que provenia de la imatge quasi pètria de la seva estructura, es va veure enterbolida per dos problemes consubstancials a la seva natura: la dificultat de controlar les característiques del formigó elaborat en obra i la presència de l'armai, que representa un perill constant d'oxidació. Aquests dos factors van tenir una

importància cabdal en l'inici del control eieniífic de la construcció.

En el curs es parlarà sobre la construcció en formigó i en especial sobre la utilització del formigó vist. En aquesta utilització, les condicions de l'encofrat, l'adequada dosificació i la correcta execució esdevenen fonamentals.

Li dificultat d'aconseguir un bon resultat i el risc que comporta (ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar) fan d'aquesta operació una de les més complexes i incertes de la construcció actual.

responsable acadèmic loan Sabaté dates: dimarts, 5, 12i 19 de desembre, de 17 n 21 h. lloc Delegació del Valies Occidental

El curs té com a objectiu donar als assistents els coneixements pràctics necessaris, relativament senzills, per calcular, predimensionai, dissenyar i construir murs de contenció de terres. S'exposarà la teoria de l'empenta, es mostraran els diversos tipus de murs de contenció, í el procés del seu disseny i construcció. Es desenvoluparan casos pràctics i, a l'hora d'aplicar-hi el càlcul, es farà una sessió de demostració d'alguns dels programes informàtics que hi ha a l'abast, per fer-ne els càlculs.

responsable acadèmic fosep Ignasi de Llorens, doctor arquitecte, professor de construcció de la UPC dates: Dimarts i dijous, de l'li al 23 de gener horari: de 19 a 21 hores. durada: 8 hores preu matrícula: 24.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA

durada: 12 hores preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA

teman • Teoria de l'empenta t Tipologia de murs de contenció • El procés de disseny i construcció dels murs t Demostració de programes informàtics • Casos pràctics

| GESTIÓ ECONÒMICA DE LES INSTAL·LACIONS:

COORDINACIÓ D'INSTAL·LACIONS:

I AMIDAMENT5, VALORACIÓ D'OFERTES I CERTIFICACIONS

DE LA POSADA EN OBRA I DELS INDUSTRIALS

| Sessions tècniques, dies 24 i 3 1 de gener a Barcelona, i els dies 20 i 27 de febrer a Manresa

Sessions tècniques, dimarts 16 de gener a Manresa, i dijous, 15 de febrer a Barcelona

En els darrers anys, els sistemes de condicionaments i serveis presents als edificis guanyen pes qualitatiu i quantitatiu en el projecte i en l'execució de les obres. Sí fa uns anys la seva importància, tant en termes econòmics com de complexitat, era relativa, avui dia la partida econòmica global de les insta] - lacions d'un edifici arriba a ser del mateix ordre de magnitud o superior que, per exemple, l'estructura.

El tècnic responsable de l'execució i/o gestió de les obres ha de saber amidar les partides d'instal·lacions sobre plànols de piojecte in situ, demanar ofertes als industrials, i les ha

responsable acadèmic Arcadi de Hobes, professor titular de la UPC horari de 17 a 21 hores.

durada 8 hores preu matrícula 17.000 PTA preu col·legiat 14.000 PTA dates • dimecres, 24 i 31 de gener, a Barcelona Codi: E3062 • dimarts, 20 i 27 de febrer a Manresa Codi: E 3061

de saber valorar per poder fer-ne comparacions. Durant l'execució de les obres cal fer les comprovacions per controlar tes certificacions, i també, ha de negociar i prendre decisions amb els industrials. Aquestes són tasques que el tècni, sovint, no domina amb la mateixa perícia que en d'altres parts de les execucions de l'obra.

En aquestes sessions tècniques els assistents podran, sense necessitat d'arribar a ser un especialista en la matèria, obtenir uns coneixements bàsics sobre el control econòmic de cadascuna de les instal • lacions.

L'impacte de les tecnologies de la informació, la consciència per la defensa del medi ambient i l'evolució de la tecnologia estan influint en la configuració i la complexitat de les instal·lacions en els edificis. A les instal·lacions convencionals (aigua, gas, electricitat, sanejament, calefacció...) se n'hi han estat afegint d'altres tipus per diversos motius. Per exemple, per l'aparició de noves normatives, les xarxes de comunicació; per motius de confort, cada cop més l'aire condicionat; per l'estalvi energètic, els pannells solars. És evi-

responsable acadèmic Arcadi de Bobes, professor titular de la UPC horari de 17 a 21 hores. durada 4 hores preu matrícula S.500 PTA preu col·legiat 7.000 PTA dates • dimarts, 16 de gener, a Manresa Codi: E3071 • dijous, 15 de febrer a Barcelona

dent, doncs, que la complexitat és creixent en el camp de les instal·lacions i que, per tant, també hi hagi una major complexitat pel que fa a la relació amb els altres subsistemes constructius, fins a arribar-los a condicionar de manera important.

Aquest sessió tècnica pretén, doncs, donar a conèixer els aspectes més importants a tenir en compte en la coordinació de les instal • lacions i les seves repercussions en el procés constructiu, en la gestió i en la planificació del projecte i de les obres.

ACTIVITATS

Segona quinzena novembre 2000

27

FORMACm

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ Ú S DEL FULL DE CÀLCUL PER A L'ESTUDI DE VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES

Del 15 al 29 de gener La informàtica ens permel realitzar amb molta rapidesa operacions que fa poc temps requerien de coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presenlarem una forma fàcil i úlil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politèc-

nica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit per al màster en projeci manager.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.

En el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen en el Col • legi, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.

programa • L'eina informàtica Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i de referència • L'aplicació per a l'estudi de viabilitat L'estudi de viabilitat: procés i indicadors Dades Càlculs Resultats Aplicació concreta. Manual d'ús Adaplació a les necessitats particulars.

responsable acadèmic Carles Puiggròs dates: del 15 al 29 de gener horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h durada: 10 hores preu matrícula; 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA S'entregarà a tots els alumnes disquet de l'arxiu del full de càlcul utilitzat durant les sessions del curs.

GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI

Cicle de sessions En aquest cicle es mostrarà, a través d'unes xerrades i taules de debat, com el project managemenl i la gestió en construcció es planteja, cada cop més, com una sortida pro-

fessional amb perspectives de futur. Professionals d'aquest àmbit donaran a conèixer les fundons de gestió, diversos models d'organització de la gestió i la situació del mercat.

GESTIÓ DE LUCÈNCIES PER A LA PROMOCIÓ RESIDENCIAL

Del 8 al 27 de febrer Abans d'iniciar-se en el procés d'una promoció d'habitatges cal saber quins permisos i quines llicències són imprescindibles.

El principal objectiu d'aquest curs és donar a conèixer tots els tràmits i la documentació que es requereix. Així doncs, aquest curs pot ser bàsic tant per a professionals tècnics del

sector de la construcció com per a empreses promotores i constructores.

Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya {FPC} i pot comptar amb dos crèdits i mig per al màster en project manager.

dates del 8 al 27 de febrer del 2001 horari dimarts i dijous, de 17 a 21 h durada 24 hores preu matrícula 57.500 PTA preu col·legiat 48.000 PTA responsable acadèmic Carles Puiggròs.

responsable acadèmic Carles Puiggròs horari: de 19 a 21 hores.

I/enirada és lliure però cal reservar plaça. properes sessions • 30 de novembre de 2000: La figura del project manager. Funcions i perfil professional.

•

IN

INSCRIPCIONS

12 de gener de 2001;

U situació del mercat d'habitatges, locals i oficines.

• 2 de febrer de 2001: Elpaperdel Project Manageren la pmmodóde lainnomcióenelprocésdeconsuvcàó.

• 23 de febrer de 2001: Milloraria compcütMiatdelseciordela consuucàó.

• 30 de març de 2001: Elmercaümmobiliiríi una nom llei del sòl per a Catalunya.

• 27 d'abril de 2001:

Eí mercat immobiliari: la transformació del PobleNou.Lazona22@.

Codi: G7001

telèfon d'inscripcions

932 40 20 60 telèfon d'informació

932 40 23 73 fax

932 40 20 61 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

28 Scpma quinzena novembre 2000

ACTIVITAT SL FORMACIÓ

SEGURETAT L A SEGURETAT r SALUT A LES OBRES

Cicle de sessions, fins a juliol de 2001 Els coordinadors de seguretat i. en definitiva, tols els tècnics involucrats en el procés de construir han de saber com s'organitza una obra, quins mitjans auxiliars, proteccions í maquinària cal utilitzar i, com han de ser i funcionar per garantir una obra segura.

El cicle inclou d'una banda, una sèrie de sessions, de lipus tècnic, dedicades a alguns dels aspectes més importanls de les inslal • lactons provisionals per a la producció d'una obra i, de les proteccions personals i col • lectives que es faran servir de forma habitual en

les obres d'edificació, i també, quin paper lé el tècnic de les obres en la formació dels treballadors. I d'altra banda, unes dedicades a analitzar els riscos i estudiar la prevenció en algunes de les unitats d'obra i dels sistemes constructius amb més risc. A cada sessió es donarà a conèixer quina normativa és d'aplicació en cada cas, les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, quins son els processos de muntatge i desmuntatge de cada element. 1 com fer l'anàlisi i prevenció dels els riscos inherents a cada procés.

responsable acadèmic Ezequiel Bellei dates: fins a juliol de 2001 horari: un dilluns al mes, de 17 a 21 h durada: cide d'l 1 sessions i de 4 h. la sessió.

preu matrícula: 54.000 PTA cicle o 6.000 PTA sessió preu col·legiat 45.000 PTA cicle o 5.000 PTA sessió

SESSIONS DEL PRIMER TRIMESTRE • Seguretat a les instal·lacions d'electricitat d'urani les obres. A càrrec de Xavier Cardús, enginyer tècnic elèctric, tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Veurem com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra. També els elements dels quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions per al seu ús.

• Dijous, 11 de genera la Delegació del Vallès Occidental Codi: SI 13

G U I A PRÀCTICA D a

• Elementsdeprotecdó individual: EPI's A càrrec de laume Montanera, enginyer lècnic, cap del servei de prevenció de l'Agrupació Cuinovart/OSHSA Aquesta sessió es divideix en dues parts.a la primera un ponent parlarà de la normativa, característiques dels EPI i la seva forma d'utilització, així com de les problemàtiques que el seu ús planteja als treballadors a l'obra. En la segona part una empresa especialitzada en el proveïment d'EPl'S farà una demostració pràctica d'elemenls i sistemes.

• Dilluns, 18 de desembre a Barcelona Codi: SI 141

• Seguretat en les màquines. A càrrec d'Emili Domènech, enginyer tècnic mecànic, cap de maquinària d'ACS a Catalunya.

Es tracta de donar una visió bàsica sobre la segureiat de les màquines que s'utilitzen a les obres. Resguards, enclavaments, mecanismes d'aturada, aïllaments, senyalització, ús i manteniment.

• Dilluns, 15 de gener a Barcelona

SESSIONS PREVISTES • Dilluns, 5 de febrer; Seguretatenel muntatge de cobertes i tancamentsdexapa • Dilluns, 5 de març: Seguretat en el muntatge d'estnicturesielements prefabrícatsde formigó • Dilluns, 2 d'abril: Seguretat en treballs de desconstruccióen presencia d'amiant iplom • Dilluns, 7 de maig: La seguretat en treballs especials en alçada • Dimarts, 6 de febrer, a Terrassa, i dilluns, 11 de juny a Barcelona: Seguretat en els

enderrocs • Dilluns, 2 de juliol: Li formació i la informació en seguretat dels treballadors a les obrvs.

COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE

D'EXECUCIÓ D'OBRES. CASOS PRÀCTICS

De l ' l i de gener al 8 de febrer Aquest curs es basa en quatre casos pràctics de projectes reals que es revisen de forma exhaustiva durant el curs. Li simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a diferents models d'organització que trobem a les obres: contractista únic amb subcontractes, diversos contractistes, subconIractistes i autònoms, etc. Pet així, veure les diferències que es poden produir en funció del cas.

El contingut del curs es distribueix en tres

parts que s'apliquen en cada un dels casos pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer el coordinador. En cadascun dels casos pràctics a desenvolupar s'aplicaran els mètodes a seguir durant tot el procés. És recomanable haver assistit al curs bàsic de seguretat i salut a la construcció del Col • legi (45 hores), o bé tenir coneixements i/o experiència equivalents.

responsable acadèmic Ezequiel Bellei. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Segutelat del Col • legi. dates: de I'l 1 de gener al 8 de febrer, de 17 a

durada; 20 hores preu matrícula: 42.000 PTA preu col·legiat 35.000 PTA

21 h.

INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 telèfon d'informació 932 40 23 73 . fax 932 40 20 61 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

AHTIVITAT.q

Segona quinzena novembre 2000 Z J

rnRMArirí

SEGURETAT

ACTIVITATS PERICIALS

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ

CURS BÀSIC DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES

PEROL TÈCNIC EUROPEU.

Del 9 de gener a I ' l de febrer, a Vic

Programa de postgrau a Terrassa, del 19 de gener al 15 de juny Des tic l'aparició del RD 1627/97 es va implantar una figura professional específica: el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals competents encarregats de tenir cura del compliment de les normes de seguretat a les obres, d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fet constructiu per integrat la seguretat en el procés de disseny i execució, i fer accions de sensibilització i fins i tot, informació dels riscos als treballadors"a l'obra. Aquest programa de postgrau forma part del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col - legi porta a terme des de fa uns anys

conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, amb l'objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta funció professional adquireixin uns coneixements adequats i habilitats per exercir-la.

El contingui del curs respon al model de formació desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i entitats de varis països europeus. El curs està adreçat als tècnics que d'acord amb la LOE puguin fer de coordinador de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres. Per a l'obtenció del títol cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el trebal! final.

programa MÒDUL I: Seguretat i salut a la construcció.

Legislació funcions i responsabilitats t La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Espanya RD 1627/97 • La Llei de prevenció de riscos laborals.

• Responsabilitat civil i penal dels promotors, del contractista, de l'autor del projecte, dels subcontractistes i dels coordinadors de seguretat.

• La Inspecció de Treball i la seguretat en el sector de la construcció.

• El perfil professional del coordinador.

• Experiències de coordinació en obres • Resolució cas pràctic

• Presa de decisions.

• Eines per a la informació i la formació.

• La coordinació en fase de projecte i d'execució • Control documental de la coordinació i auditories de seguretat • Metodologia pera la coordinació de seguretat.

• Resolució cas pràctic

MÒDUL II: Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals • Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics.

• Malalties professionals en el sector de la construcció.

• Cestió de la qualitat: seguretat i qualitat.

• Higiene industrial aplicada a la construcció t Introducció a l'ergonomia.

• El factor humà: psicologia i formació, • Tècniques de negociació.

• Resolució cas pràctic.

MÒDUL III: L'actuació professional del coordinador • Actuació professional del coordinador.

dates: del 19 de gener al 15 de juny durada: 150 hores lectives + 50 hores de treball horari: divendres, de 9.30 a 14 i de 16.30 a 21 hores. lloc Delegació del Vallés Occidental preu matrícula: 337.500 PTA

MÒDUL IV: Formació en tècniques de seguretat • Senyalització de les situacions de risc • Equips de proteccions col • lectives i individuals • Mesures de seguretat en la reparació i manteniment de les construccions.

• La prevenció del risc ales obres d'enderroc.

• Gestió dels residus en ia construcció.

• Riscos en obra civil i obres d'edificació • Seguretat a les instal • lacions elèctriques t Seguretat a la màquines i el seu ús • Sessions pràctiques, visites d'obra: auditoria, proteccions col-lectives, manteniment • Resolució cas pràctic MÒDUL V: La documentació per l'aplicació del RD 1627/97 • L'Estudi Bàsic de seguretat i l'Estudi de seguretat • Pla de seguretat i la seva implantació.

• Sessions pràctiques i visita d'obra inspecció • Resolució cas pràctic MÒDUL VI: Treball final

Les empreses poden sol·licitar una beca de la Cambra de Comerç de Sabadell. informació Delegació del Vallès Occidental.

Tel 937 80 11 10.

Departament de Formació.

Tel 932 40 23 73 Codi: S2018

Hi ha forca ocasions en què un arquitecte tècnic, i altres professionals de formació tècnica, són requerits per fer una valoració de béns immobles. Per exemple, en les transmissions patrimonials, en fer l'anàlisi d'inversions immobiliàries, per a l'emissió d'un crèdit hipotecari, en un procediment judicial, en els casos d'aportacions no dineràries en una societat mercantil, entre d'altres. La complexitat de les relacions econòmiques, jurídiques i socials han anat configurant la necessitat de

què els professionals que vulguin dedicar-se a fer valoracions tinguin, a més a més d'uns coneixements per a l'anàlisi tècnica de l'immoble i del seu estat de conservació, uns coneixements específics de l'àmbit jurídic i dels criteris de valoració. L'objectiu d'aquest curs és donar aquests coneixements bàsics específics per comprendre els mecanismes de la valoració en funció del seu àmbit d'actuació, els criteris de depreciació del valor i conservació i els mètodes pràctics de valoració.

programa t Introducció • Concepte, finalitat, procés valorador • El mètode de comparació segons el mercat • Valoracions del sòl t Repercussions • Valor residual

• • • • • t

El mètode de reposició Capitalització de rendiments Valoració del drets reals Casos pràctics La valoració hipotecària La valoració de promocions immobiliàries

responsable acadèmic Francisco lavier Llovera dates: del 9 de gener a I'l de febrer a Vic horari: dimarts i dijous, de 18.30 a 21 hores durada: 20 hores preu matrícula: 42.000 PTA Preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: P10612

CURS BÀSIC D'URBANISME

Del 8 al 3 1 de gener, a Granollers L'aparellador o arquitecte tècnic que exerceix com a professional liberal, o de tècnic municipal, es troba sovint amb el requeriment de realitzar l'estudi de l'edificabilitat que té un terreny, per a això necessita disposar dels suficients coneixement d'urbanisme que li permetin analitzar la capacitat edificadora de

dates dilluns i dimecres, del 8 al 31 de gener lloc Delegació del Vallès Oriental horari de 19 a 21 h durada 20 hores preu matrícula 33.600 PTA

preu col·legiat 28.800 PTA

l'àrea d'estudi.

L'objectiu d'aquest curs és donar una visió pràctica mitjançant l'exposició de asos sobre temes de planejament, gestió urbanística i llicències d'obres. responsable acadèmic Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat.

30

Segona quinzena novembre 2000

ACTIVITAT!

\S1 INTERIORISME

ACTIVITATS PERICIALS L'INFORME TÈCNIC. INICIACIÓ A LA PERÍCIA

INTRODUCCIÓ A LA INTERVENCIÓ SOBRE L'ESPAI INTERIOR

Del 10 de gener al 28 de febrer

Del 7 d e febrer al 7 d e març

Els professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un document anomenat informe tècnic. L'eficàcia de l'informe està en consonància amb la qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. Saber expressar-se en e! llenguatge adequai tenint en compte a qui va dirigit el document, conèixer el coniext i els procediments per tenir una visió àmplia, afavorir una bona interpretació de] que s'ha escrit, són faciors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic.

Els objectius d'aquest curs són donar a

conèixer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lingüística i en les tècniques de redacció en català.

Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen part del curs de postgrau en perícia forense i compta amb 3 crèdits per al màsler en valoració de béns í taxació de danys que organitza la FPC.

temari • Una anàlisi actual dels informes pericials • L'clement clau de l'acció pericínl: la diagnosi • Estructura i contingut de l'informe

• Patologia i llenguatge.

Informes de patologia • Tècniques de redacció • L'activitat pericial 'de part" k La bona praxis del perit

responsable acadèmic Prancisco Javíer Llovera. Catedràtic d'universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Organitzat conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. dates del 10 de gener al 28 de febrer horari dimecres, de 16.30 a 21 h durada 32 hores preu matrícula 64.000 PTA preu col·legiat 56.000 PTA Codi: P1072

L'arquitecte tècnic és un professional que s'orienta al procés de construir obres i com a expert en materials i en sistemes constructius ha de saber interpretar i comprendre el disseny del projecte per consiruir-lo. Per tant, cal que tingui actituds obertes i un grau d'inquietud suficient que li permeti avançar en l'estudi i la comprensió de la intervenció sobre l'espai des de la perspectiva de la idoneïtat constructiva i del compromís amb el procés creatiu. Aquest curs pretén ajudar l'alumne a adquirir actituds que permetin: entendre l'interiorisme, aprendre a mirar els espais interiors des de l'òptica del compromís amb la creativitat, fomentar l'interès per les possibilitats expressives dels nous materials, desenvolupar els conceptes abans que les formes,

defugint d'actuacions banals, i buscar la consistència de les decisions.

Atesa la curta durada del curs no es pretén ensenyar a fer disseny sinó a començar a entendre el llenguatge del disseny i la relació que té amb el fet constructiu. Per això, després de desenvolupar una petita base teòrica es passarà a una visió pràctica a través d'intervencions en espais interiors i així aprendre a avançar en el procés de formalització de la idea, l'adequació d'aquesta al programa de necessitats, l'esperit del lloc i les característiques constructives de l'edifici. I després, passar a raonar l'elecció de materials atenent a criteris estètics, funcionals i de manteniment, i a treballar els detalls del procés constructiu amb plànols a escala gran.

Organitzat conjuntament amb Elisava

preu col·legial: 40.000 PTA responsable acadèmic Agustí Costa. Arquitecte tècnic. Professor de l'Escola Elisava

dates: del 7 de febrer al 7 de març del 200!

EL PROJECTE D'URBANITZACIÓ

horari: dimecres, de 16.30 a 21 hores.

Del 5 al 26 de febrer, a Granollers

durada: 20 hores preu matrícula: 48.000 PTA

L'objectiu d'aquest curs és donar una visió molt pràctica de l'elaboració del projecte d'urbanització, de les normatives d'aplicació i de la seva tramitació, tot relacionant-lo amb els expedients de contribucions especials i de les quotes urbanístiques.

dates: del 5 al 26 de febrer del 2001 lloc Delegació del Vallès Oriental horari: dilluns, de 19 a 21 h durada: 6 hores preu matrícula: 12.600 PTA preu col·legial 10.500 PTA responsable acadèmic Esteve Aymà, Arquitecte tècnic i advocat

Codi: PI 151

El curs va dirigit, fonamentalment, als aparelladors i arquitectes tècnics amb funcions de tècnics municipals, com també a tots els que vulguin tenir o ampliar coneixements sobre aquesta matèria.

^m

temari • Introducció -El projecte de disseny d'interiors: una intervenció sobre l'espai construït • Primers passos -Percepcions i aspiracions del client. Programa de necessitats -Primeres propostes • Exploracions inicials -Comprovació de la idoneïtat de la idea, des del punt de vista tècnic constructiu, econòmic, d'ús i manteniment t Desenvolupament del projecte -Resolució gràfica de plantes, alçats, perspectives, maquetes - Especial atenció al detall constructiu • Pressupostos

•Torn de propostes econòmiques -Anàlisi d'oferets -Possibles ajustaments de l'oferta -Acceptació definitiva • Execució d'obra -Direcció d'obra -Replanteigs generats i parcials •Coordinació -Seguiment de tallers -Repassos -Instruccions finals al client: llistat de recanvis, recomanacions d'ús

ACTIVITATS

31 kLLLÓ.

NOVES NORMATIVES

HABILITATS DIRECTIVES

ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DE LA CIUTAT DE

LA REUNIÓ COM A EINA DE TREBALL

BARCELONA. Dimecres, 13 de desembre

Del 15 al 2 4 de gener

La nova ordenança de l'Ajuntament de Barcelona reíon i actualitza el contingut de set ordenances anieriors i incorpora la regulació de les llicències d'activitats. Atès l'abast del text lega! i lenint en compte la gran quantitat de temes diversos que s'hi tracten es planieja aquesta sessió amb l'objeaiu de facilitar als tècnics el coneixement dels aspectes

de l'ordenança que poden afectar el seu exercici professional. Així, es tractaran punts com ara: conductes d'evacuació de fums, sorolls i vibracions, evacuació de runes, connexió dels edificis a la xarxa de clavegueram, protecció de l'arbrat, etc. La sessió es completarà amb un capítol al punt més novedós de l'ordenança; l'Annex sobre captació solar tèrmica.

responsable acadèmic Jesús Fernandez dates: dimecres, 13 de desembre del 2000 horari: de 17 a 21 h. Durada: 4 hores

preu matrícula: 8.400 PTA preu col·legiat 7.000 PTA

Les reunions de treball són una eina important en el treball en equip. Sovint, però, ocupen força hores de treball dels qui hi participen i no sempre s'aprofiten prou. En aquest curs s'ensenyaran mètodes i tècniques per a la millora de la comunicació, estratègies d'organització i control de la reunió i estratègies de relació amb els participants i així desenvolupar habilitats per dirigir reunions efectives.

dates: del 15 al 24 de gener del 2001 horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 12 hores preu matrícula: 25.200 PTA preu col·legiat: 21.000 PTA responsable acadèmic Ascensión Gàlvez.

Arquitecta tècnica. Cap del Servei de Promoció, Mercat de Treball i Formació Codi:CI051

INFORMÀTICA APLICADA PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES MICROSOFOT PROJECT

Del 19 al 2 1 de desembre, de dilluns a divendres, de 17 a 19 h Aquest curs té com a objectiu aprendre a utilitzar el programa i a rendibililzar les aplicacions que ofereix per a la programació, seguiment i control de projectes de construcció, i en la gestió del temps i dels recursos. El programa inclou uns coneixement bàsics de recordatori de conceptes de planificació í l'aplicació d'aquests amb l'eina informàtica: gestió de recursos, treball amb calendaris,

programació amb recursos, ús del camí crític, seguiment de projecte i ajustaments de temps i costos, entre d'altres.

dates: del 19 al 2) de desembre, de dilluns a divendres, de 17 a 19 h.

preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA Codi: C1401

INFORMÀTICA BÀSICA I GRÀFICA

QUALITAT

• CAD II NIVELL Dates: de dilluns a divendres, de l'li al 18 de desembre Durada: 40 hores.

CONTROL QUE QUAUTAT. CAS PRÀCTIC

Del 17 al 3 1 de gener, a Barcelona Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resultats i

especificacions dels documents que garanteixin la qualitat i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tot a través d'un exemple pràctic, aplicat a un edifici de volum mitjà/ petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció ENE.

Preu matrícula: 78.000 PTA Preu col·legiat 60.000 PTA Inscripcions al Servei d'Informació: Tel:

932 40 20

(.Cl

IN Responsable acadèmic Pere Casademont dates del 17 al 31 de gener a Barcelona horari: de 18 a 21 h Preu matrícula: 18.000 PTA Preu col·legiat: 12.000 PTA

Codi:Q10214

INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 telèfon d'informació 932 40 23 73

fax: 932 40 20 6 1 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

32 Segona quinzena novembre 2000 (i,

.ACTIVITATS. DIVERSOS

ASSEMBLEA

ASSESSORIA

| ASSEMBLEA GENERAL | ORDINÀRIA DE I COL·LEGIATS La Junla de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col - legiats segons estableixen els Estatuts. dia: dilluns 18 de desembre hora; a les 19 hores en primera convocatòria, a les 19.30 h en segona convocatòria lloc sala d'actes del Col·legi Els col·legiats poden presentar propostes per a ser sotmeses a l'Assemblea General, abans del 4 de desembre. Tel: 932 40 20 55.

EXPOSICIONS

LES OFICINES DE CONTROL

COL·LECTIVA DE GRAVAT VUIT AL BUIT

TÈCNIC, O C T I LA DIRECCIÓ

Del 5 de desembre al 5 de gener

D'EXECUCIÓ DE L'OBRA

El Col·legi organitza una taula rodona sobre les Oficines de control lécnic, (OCT) i la direcció d'execució de l'obra. dia i hora: dimarts, 12 de desembre a les 18 hores. lloc: sala d'actes del Col • legi. Primera planta.

L'entrada és lliure però, cal confirmar assistència, al Servei d'Informació.

Telèfon: 932 40 20 60.

DELEGACIÓ D'OSONA

Vuii al buit és la col·lectiva itinerant de gravat que es presenta a la sala d'exposicions del Col·legi a Barcelona, del 5 de desembre al 5 de gener.

Vuit gravadors han cercat, per mitjà del buit una manera d'expressa r-se.

Són, Alberto Arjona, Silvia Vera, Teresa Gómez Martorell, Pedró Cómez Sandoval, Alicia Gallego, Diana Kleiner, Diana Bianchi, i Antoni Pérez Vidal.

Organitza el departament de Cultura del Col • legi juntament amb la Secretaria de Cultura de la Universidad Nacional de Rosarin (Argentina).

Telèfon: 933 40 20 60 A/e: cultura @apabcn.es

j * j ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA

MOSTRA DE PINTURA • Fins al 17 de desembre: exposició de pintures sobre arquitectura a l'oli de l'anista Eduard Ferrer. t Dies 28 i 30 de novembre: curs CIÍ/.Í pràctica del coordinador de seguretat en üsc d'execució d'obres. Cas pràctic, a càrrec d'í.

Betlel, (vegeu el programa a la pàgina .37].

• Del 22 de desembre al 28 de gener: exposició de la 2a Biennal de Vic, conjuntament amb la sala H, el Casino de Vic, el Col • legi d'Arquitectes de Catalunya, i l'Escola d'Art lunyent i Subirà.

Delegació d'Osona PI, Major, 6. Vic Tel: 938 85 26 11

DELEGACIÓ BAGES-BERGUEDA

DE MONTSERRAT PEDEMONTE

Del 5 de desembre al 5 de gener L'espai d'exposicions de la primera planti presenta una mostra de pintures de Montserrat Pedemonte, que pinta temis bàsicament urbans, enlre els quals destaquen, principalment les seves obres sobre el Liceu barceloní.

Es podrà veure del 5 de desembre al 5 de gener, a l'espai de la primera planta.

Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura ©apabcn.es

MÚSICA

TERRA BAIXA AL TEATRE NACIONAL

CONCERT DE NADAL

Dissabte, 2 de desembre a les 2 1 hores

Basílica de Santa Maria del Mar, dijous, 2 1 de desembre

La Delegació del Bages-Berguedà organitza una visita ni Teatre Nacional a Barcelona, per assistir a la representació de l'obra d'Àngel Guimerà, Tena Baixa.

La representació compta en aquesta ocasió amb la direcció de Ferran Madico í amb la presència d'actors com Carles Canut, Ramon Madaula, Anna Güell, Pere Eugeni Tom entre d'altres. dia: dissabte 2 de desembre hora: a les 21 hores lloc sala gran del Teatre Nacional a Barcelona més informadó: Està previst organii2ar un autocar que sortirà de Manresa per assistir a aquesta representació.

Delegació del Bages-Berguedà Tel: 938 72 97 99 Pax: 938 72 97 99

El Col·legi organitza, com ja és tradicional, el Concert de Nadal a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, que aquest any comptarà amb la Polifònica de Puig-reig i un conjunt de mestres solistes.

El repertori comptarà amb obres de Handd Mendelsslion, Brahms i cançons nadalenques

de tot el món. dia: dijous, 21 de desembre hora: a les 20.30 hores, lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Les entrades, gratuïtes, es podran reservar al Servei d'Informació a paitir del 15 de novembre. informació: Tel: 932 402 060 Fax: 932 402 061 A/e: informacio@apabcn.es

AmiLVJTATS-

Segona quinzena novembre 2000

33

ACTIVITATS DE FORA MÀSTERS I CURSOS DE POSTGRAU

Arquitectures genètiques: el nou projectar cibernètic I el nou projectar ecològic

organitza: Universitat Internacional de Catalunya objectius: Aplicació a l'arquhecuira d'elements com ara el disseny genètic, Ics cadenes de programació i elements vius naturals, elements quç poden ser part integrant del fel arquitectònic, des d'una arquiteciura avançada contemporània, dates: del 8 de gener al 15 de juny preu: 380.000 PTA informació: Escola Superior d'Arquitectura. Universitat Internacional de Catalunya Clmmaotlada, 22.

Tel: 932 54 18 27

Màster d'estudis superiors en ciències i enginyeria d'edificació organitza: Fundació Escola de l'Edificació de Madrid La caraaerislica diferenciadora del Programa de màster en ciències i enginyeria de l'edificació és la formació d'un professional generalista capacitat al màxim en toies les tècniques del procés edificatiu. dates: curs 2000-2001 informació Fundació Escola de l'Edificació C.Maestro Victoria, 3. Madrid Tel.: 915 31 87 00

Saló de l'energia i el medi ambient. Ecomed/Polutec organitza: Ecomed/Polutec dates: Del 7 al 10 de febrer lloc Recinte firal Montjuïc-2 informació: Fira de Barcelona Telèfon: 932 33 20 00

trajectòria professional de ]osé A. Codercli. organitza; Vocalia de Cultura de! Colkgi d'Arquitectes i Ministeri de Foment. dates: fins al 3 de desembre horari: de dilluns a divendres, de 10 a 21 lloc Col - legi d'Arquitectes de Catalunya informació: COAC. PI. Nova, 5 de Barcelona. Telèfon: 93 301 50 00

Frank Uoid Wright La ciutat vivent Més de 200 obres: objectes, dibuixos i plànols originals, llibres dissenyats per Wright, maquetes, reproduccions de dibuixos i plànols i fotografies. organitza: Vitra Design Museum. Weil am Rhein, Alemanya dates: fins al 7 de gener del 2001 lloc Fundació Pedró Barrié de la Maza c/ Canton Crande, 9 15003 A Coruna horari: de dimarts a diumenge d' 11 a 14.30 i de 17.30 a 21.30 li. informació: Fundació Pedró de la Barrié Tel.: 981 22 15 25

PREMIS

Premis Bonaplata 10a edició Construmat'2001

Història, arquitectura i disseny

Titulat en paisatgista

organitza: Universitat Internacional de Catalunya objectius i característiques generals: s'ofereixen els coneixements i instruments crítics i d'investigació per poder enfrontarse a la història de l'arquitectura i el disseny, en tota la seva amplitud geogràfica, cultural i tècnica.

S'ofereix un ampli ventall de temes d'investigació i de professors. dates: De gener a juny del 200! preu: primer any: 250.000 PTA informació: Escola Superior d'Arquitectura C .Immaculada, 22. Tel: 532 54 18 27 A/e: infoesarq@unica.edu http: www.unica.edu/esarq

Coordinat amb l'actual programa de màsier d'Arquitectura del Paisatge, que proporciona instruments de projecte i d'intervenció basats en el coneixement del disseny i la planificació de l'espai obert. El paisatgista és un professional que dissenya l'entorn i el paisatge, organitza; L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona informació: ETSAB. CDiagonal, 649. Tel.: 93<1 01 58 70. A/e: paisatgisme@etsab.upc.es

Construmat Barcelona és la gran fira internacional que cada dos anys aplega a Barcelona -els professionals del món de la construcció, organitza: Fira de Barcelona dates; del 23 al 28 d'abril lloc recintes firals Montjuïc- 1 i Montjuïc- 2 Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona informació: Fira de Barcelona Telèfon: 932 33 20 00 Fax: 932 33 22 87 A/e: construmat@firabcn.es htlp: www.construmat.com l r Congrés d'Enginyeria Industrial amb llengua catalana organitza: Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya dates: del 6 al 9 de desembre lloc Museu de la Tècnica de Manresa Ctra. de Sant Pedor, 55. Tel: 938 77 22 31 informació Museu de la Ciència t la Tècnica de Catalunya

Tel: 93 736 89 66. Fax: 93 736 89 60 A/e: museu.mNACTEC.com EXPOSICIONS

Coderch 1940-1964 Li mostra presenta a través de més de 300 fotografies, plànols i dibuixos originals, la

Els Premis Bonaplata tenen lafinalitatde reconèixer els esforços realitzats en l'estudi i la difusió del patrimoni industrial i la seva recuperació.

Els premis estan agrupats en cinc blocs: col·laboració, restauració, difusió, estudis i nova realització industrial.

Termini de presentació de candidatures, 30 de novembre. lloc: Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya informadó: Telèfon: 93 780 37 87 A/e: associaciomctc@eic.ianet.es

EMPRESES

34s

RIITL·LFTA

Index d'anunciants de L'INFORMATIU número 1 7 4

SEGONA quinzena NOVEMBRE 2000

•

1

Ref.

CYPE ARCHICAD CABARRO HERMANOS S1CÓ IIISPAVIC INDUSTRIAL

portada 2 43 45 46 47 contraportada

VALLIMPER NEMETSCHEK ESPANA

Prestatgeria COMERCIAL: DESEMBRE 2000 El Col • legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus

llis lectors de LÏNIOKMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butllela-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'iNioitMAmi. Empresa o producte

BE5PD5Tt

productes i serveis, a la planta baixa de la seu col legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de desembre: COMPOSAN CONSTRUCCIÓN ASPALTEX CONSTRUCCIÓN CONSORCIO TERMOARCILLA FEPESA

ECO ESTEBAN CONSTRUCCIONES DESMUNTABLES TUBULARES WERMASI

INDUSTRIAS QUÍMICAS I.OWENBERC INTEMPER ESPANOLA PÈNDOL SISTEMES DE REFORÇ ACTIU WEBER BROUTIN CEMARKSA

TRAC VERTICAL TEXSA MORTEROS AI.KOR DRAKA IBÉRICA CALICA IBERMAPEI POLICLAS

Suplement Informàtica

son COPERATIVA IORDI CAPELL CYPE ITEC INGRAM MICRO AM2

S2 Sil SI 6-1 7 S25 S27 S30

TOOL SOFTWARE ARKTEC

S31 Sconlraportada

Presentació de programes de CYPE CYPE Ingenieros presenta el programa ARQUÍMEDES d'amidamenis i pressupostos amb el nou mòdul Control d'Obra.

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

INFORMATIU

dies: 12 i 13 de desembre de 9 a 20 hores, al vestíbul del Col·legi. C/Bon Pastor, 5. Barcelona.

C/Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I

Utilitzeu aqueslii bullícia per demanar més informació sobre els productes

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

que apareixen anuncials. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit Encercleu els números que us inieressin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquesies la informació sol·licitada.

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents: N o m i cognoms lïrn presa Adreça Població

CP:

Telèfon

Fax:

E-mail

PUBLICITAT L'INIC HM ATI U NÚM. 174/SUP LEMIÍNT iNronfc ATICA r> ÚM. 1 7 4 2 19 36

3 20 37

4 21 38

5 22 39

6 23 40

7 24 41

8 25 42

9 26 43

10 27 44

II 28 45

12 29 46

13 30 47

14 15 31 32 por ada

2 19

3 20

4 21

5 22

6 23

7 24

8 25

9 26

10 27

11 28

12 29

13 30

14 31

16 17 18 33 34 35 contraportada

16 17 15 contraportada

18

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

Subscripció a

L'INFORMATIU per a no col·legiats es que se

subscriguin a L'Informatiu rebran la carpeta de dibuixos

E d i f i c i s

S i n g u l

EDIFICIS SINGULARS de Jorn" "

el

tljvoleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiat, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 o per correu a: L'Informatiu. Hisenda Pucuwll I Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona / C. Bon Pastor, S, 08021 de Barcelona.

Si us estimeu més us podeu subscriure per telèfon al 932 402 376.

DADES PERSONALS

Quota normal d11 pagament de 3.000 pessetes l'any.

Quota estudiant sense Targeta Accés de 1.500 pessetes l'any.

Nom i cognoms

FORMA DE PAGAMENT

DNI/NIF Adreça

Domiciliació bancària

Codi postal

Nom i cognoms Banc/Caixo

Població Telèfon Enfilat i empresa

Professió

Núm.entílat

Núm.agència

D.C

Agència

Adreça Població

Núm.cte

36

Segona quinzena novembre 2000

UIA

D'EMPRESE! PUBLICITAT

ESTRUCTURES

Alsina

UnmmmJS^^È • ||EH^u£^^l E i ' 5 2 5 £ ^ ^ 9 I U ^ ^ H I

Pellaires. 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92

l·L, 1,1111

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pol. Ind. Pla d'en Col. Camí cte Font Freda s/n 08110 Monlcada y Reixac (Barcelona) Ta. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ALUMINOSI

Tànger, 26 • 0801B Barcelona - T. 934B64300 Bruc, 126-08037 Barcelona - T. 932080166 Si. Miquel. 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880

PAVIHOUS.S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTQANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTÍIIUOS Plaça Tetjan. 1 ler. V 0B010 Barcelona Tel. ÏG5Q0 39 Fax. Z6S 22 76

ELECTRICITAT

FUSTERIA Q

I CATALANA,S.A. BEÍEC S L r—~'

Morters sense retracció.

Rehabilitació

É?l Cl. Snnlsndcr. 42-18 No ve. 39 *íx Tel.: 93 27S 26 86 • Fav 93 27K 27 11 U^J 0S02O Barcelona

isimon MATERIAl EIÉCTRICO

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Dïpuiociòn, 390-392 • Telefono 93 344 06 00* Fox 93 3&à 08 07 • 08013 Barcelona

REHABILITACIÓ fejft

Daroca

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA

CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ 5Q0.000 m-de mallos ! - = * * & * ! _

/

\

CEINCO. S.L.U.

D'OBRA.

i MOBILIARI I EQUIPAMENT

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31

Avgdide la Gnnvia, 179 Tel. (93) 241 63 00/Fax;(93) 261 63 20 0890B L'Hoipitatcc de Llobregar, (Barcelona)

. ' 0B7B0 PALLEJÀ (Barcelona)

AÏLLANTS | | • • _ I I

OBRAS REFORMAS IMPERMEABILIZACIONES ALUMINOSIS BEFUERZOSESTRUCTURALES

/4LKORPWN Liminas Flexibles de PVC-P para la impermeabiliiación •

qERCflSfl CONSTRUCCIONES fAANSO, 11 5° A • Tel. (93) 426 98 98 [3 lincat) Fa* |?3] 433 9A 13 • 08015 Barcelona

DRAKA © ALKOR IBÉRICA, s

AlSLAMIENTOS AeúsTieos

d'l,

CALICA

! ~

• Laboralori ú'AiSiiçt I Conltol rJe Qualitat

w1u·/iMii««..wiM«

Assistència Tècnica

Tel. 93 490 50 66/78

i Control de Q u u l i t u l a lot tipus d'obres

Fax: 93 491 08 15 C/.AIcoleo, 88 (08014 Bartelona)

d. Àries,57.Nau P- Pol. Ind. Can Partllida • 0S22STtmssa

PROTECCIÒN

Tel.: 93 848 40 00 - h!tp://www.aikor.es

Tel.: 937 31 54 46

PAVIMENTS PAVIMENTS INDliSTItlAI.S DE FORMIGÓ I ASFALT. T K H R I S DE KCS1NI-.S I l'INTL'RKS KSPEClALS

&MAPEI IBERMAPEI, S A • C/TWIOK;. 189-201, Novo5 0891B BADALONA (Barcelona) Tel.: 93 397 32 11 • FOK 93 397 97 92 E-roail: ibcrrnape(@tf*.«

_EXTRÀFORT_ SPEED BUILOING, S.L

L-5 93.588.78.76

LABORATORI DÈ CONTROL

ESTUDIS GEOTÈCNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA

DS191 - RUBl ASSAIG SONIC DE PILOTS

FACHADAS - REHABIL1TACI0N

La solució a l'aluminosis

RESTAURACIÓN - REFORMAS

NOUíBAU

REFUERZOS ESTRUCTURALES Fem el terra bo segons DIN ISO 9002 Magalhles, 15. ba|os - 08004 BARCELONA Tet. 93 441 1044-Fax 93 441 53 20 E-mail: RYCMAR@telellne.es

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio pollgono Industrial al pla riera do can pahisao 24 a

t , 33 660 27 25 I + Q3 680 07 43

Aplicació fàcil, ràpida i econòmica Màxima resislènda mecànica i química Anlipols Impermeabilitats Higiènics Decoralijs

GEOTÉCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV. 9. biluos Tol. i Fix (977) 792783 - -43850 CAMBRILS Ma|or de Sarrii. 2. E° í ' Tel. I F M (909) 334 117 - 08017 BARCELONA

astraXtuímica, sL Reco bri ments per a sòls Industrials Re para oó tàoi do (orats i osquerdes Av. Sani Julià. 206. nau 7. Pol. Industnal Congosl 08400 Granollers

Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, contra/ / seguiment d'ofcra

Fíuc:93849M16

•ACCBiOWS P3 Toràs y Bages. 106 E-08030 BARCELONA Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 3461713 E. Mail: sasQsas-sa.con

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

•MAPESTOPOCUÍFICS

' CABTMBAf IA Ol·lCIAL •AMIM

THÚHIC:

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

El reportatge '

SI MP O S I

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

INTERNACIONAL

37

S

Ciutat d'qrt

La reordenació dels antics centres de les ciutats i la planificació són prioritàries en la política urbanística de les ciutats actuals, grans i mitjanes. L'urbanisme sol absorbir totes les altres disciplines, sovint en detriment de les qualitats arquitectòniques i de les tradicions artístiques. La ciutat de Barcelona s'ha convertit durant els darrers anys en un nou model urbanístic pel fet d'haver aconseguit la inte-

gració dels diferents teixits urbans de manera models urbanístics vigents, sinó també com a exemplar. En aquest marc es va celebrar, a estímul a la tasca dels creadors d'avui i de l'octubre, el primer Simposi internacional sobre demà, que hauran de preparar-se per afrontar l'art contemporani a l'espai urbà, que va reunir el repte de contribuir amb una aportació critia Barcelona artistes, especialistes i crítics ca i imaginativa a la concepció i realització d'art de set països europeus per debatre idees dels futurs espais en què ens mourem i viurem, sobre el futur i la funció de l'art a les ciutats. una aportació creativa que inspira i incita a El simposi no es va plantejar tan sols com a millorar i enriquir les possibilitats de conanàlisi dels aspectes positius i negatius dels vivència humana a les ciutats del segle XXI.

\ El reportatge h SIMPOSI

INTERNACIONAL

'

art contemporani

a l'espai urbà El simposi Futur i funció de l'art contemporani a l'espai urbà organitzat pel Col·legi a mitjan octubre va reunir artisv; tes i experts per parlar de la confrontadó entre art, arquitectura i urbanisme. Una confrontadó sovint conflictiva, que À també porta a desenllaços positius.

Is dies 19, 20 i 21 d'octubre va tenir lloc al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona el simposi internacional Futur i funció de l'art contemporani a l'espai urbà, en el qual van participar artistes, crítics d'art i arquitectes de sis països europeus,

rador, "El paper de l'artista és desintegrar l'arquitectura i no pas integrar-la", va indicar, per afegir que ta relació entre l'artista i l'urbanista només pot ser conflictiva. "L'un i l'aitre volen estendre el seu territori, estendre les seves competències".

i que va comptar amb la participació d'entitats culturals com ara l'Institut Francès, el British

La critica francesa també va llençar a l'aire la qüestió de si cal concebre parcs on posar les

Council, l'Istituto Italiano di Cultura, la Universitat de Barcelona i els consolats dels Països

obres, per recrear-ne les condicions ideals. Ella creu que els artistes s'han de barrejar amb la

Baixos i Suïssa a Barcelona,

vida quotidiana de la ciutat i aixecar el debat. I no ho tenen senzill. Toí sovint se'ls atorga un no-

La primera conferència de la cita va anar a càrrec de Catherine Millet, crítica d'art i direc-

lieu, és a dir, aquells espais com els aeroports, les superlicies comercials o les portes d'entra-

tora de la revista d'art contemporani Art Press. Millet va amenitzar el seu discurs amb força

da a una ciutat, que són llocs de pas sense unitat urbanística, fins i tot caòtics. I se'ls demana

exemples, que li van servir per il·lustrar les dues cares de la paradoxa amb què va començar

que el dignifiquin. En altres casos, se'ls crida quan ja és massa tard, quan el barri està massa

l'exposició: l'artista que col·loca una obra en un espai públic ha de captar l'atenció del públic,

degradat.

però al mateix temps no gaire, perquè no li omplin l'obra de tags o fins i tot generi prou polèmica com per arribar a ser retirada.

Jean Pierre Raynaud, un artista francès convidat a les jornades que va substituir davant el micròfon Millet, ha viscut, bé o malament, les darreres afirmacions de la directora d'Art press.

Les columnes de l'obra i.es deux plateaux de l'artista Daniel Buren, instal·lades el 1986 en

L'artista francès, que ha construí la seva carrera internacional sobretot a la banda de Japó,

un dels patis del Palais Royal parisenc, que ha estat així recuperat per al públic, van servir a

Austràlia i Estats Units, va parlar bàsicament de dos projectes propis mai realitzats, el primer

Millet per indicar la bona acceptació de l'escultura en l'espai públic. Un exemple del contrari és

dels quals neix en una situació última com la denunciada per Millet.

Tslted Arc de Richard Serra, una obra horitzontal i de línia corba que juga amb la idea d'embol-

El 1984, un barri conflictiu de la ciutat francesa de Lió va considerar que calia humanitzar

callar i ser embolcallat. L'obra va ser aixecada a la plaça Federal de Nova York el 1981 i des-

el seu entorn amb una obra d'art i va convocar un concurs internacional, que Raynaud va guan-

truïda el 1989 per decisió governamental, després d'haver estat declarada 'no-cívica'. Millet va

yar, amb l'entusiasme de tothom. El seu projecte s'anomenava La Tour Blanche i consistia en

recordar que Serà ha indicat que no té perquè ocupar-se de les necessitats de la gent i ha

enrajolar una de les enormes torres de pisos del barri de dalt a baix, portes i finestres incloses,

rebutjat tota subordinació de la seva obra en un lloc o una idea. De fet, quan van voler retirar

amb ceràmica blanca. Però aviat va començar l'odissea de l'artista, perquè la municipalitat va

l'esmentada obra, l'artista nord-americà -de qui a la plaça de la Palmera de Barcelona hi ha un

canviar de parer, per por de comprometre's. Quan ja no es va saber com dír-li que no, va que-

mur concèntric trencat en dues visuals- va iniciar un procés.

dar l'excusa del pressupost: era massa car. Raynaud va trobar el finançament, però l'obra encara no s'ha fet. L'altre projecte recordat per l'artista al simposi, Jardin mecànique, de 1991, con-

Aixecar el debat Millet va recordar que hi ha el perill que el treball estigui tan ben integrat en l'urbanisme que no se sàpiga ben bé com i on ha intervingui l'artista. La seva obra la podria haver fet un deco-

sistia a crear una avinguda elevada i verdosa que començava al peu del gran arc de La Dèfense de Paris i s'allunyava diversos quilòmetres, en direcció ais afores de la ciutat.

Raynaud, que lambé es veu capaç de fer projectes fonamentals amb una botella d'aigua,

L'arte de presentació del simposi va comptar amb la presentació de David de Waal, cònsol general dels Països Baixos; Jean-Jacques Mayor, cònsol de Suïssa; Americo Marazza, director en f u n cions de l'Instituto Italiano di Cultura; Ferran Hascarell, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona; Xavier Bardají, president del Col·legi d'Apa re tia do re; Andy Mackay, director del British Council; Phitippe Reliquet, director de l'Institu Francès; i Salvador Claramunt, vice-rector d'activitats culturals de la Universitat de Barcelona.

-\ El reportatge | SIMPOSI

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000 I

INTERNACIONAL

va indicar que el rol de l'artista no és pas aportar respostes. I que hi ha obres força controver-

El responsable municipal va acabar per recordar dos perills bàsics i de difícil solució per

tides en el seu moment, amb les quals més endavant els ciutadans s'identifiquen plenament.

l'obra a l'espai urbà. Per una banda, va anotar "la transformació cada vegada més freqüent d'e-

Quin parisenc voldria ara tirar a terra la torre d'Bffel? A propòsit de la gairebé sempre conflicti-

lements de mobiliari urbà en presumptes escultures", malgrat que li sembla difícil però no

va relació amb l'arquitecte, va indicar que a l'artista no se li pot demanar que resolgui proble-

impossible la col·laboració entre l'urbanista i l'artista. El segon rival natural de l'escultura ert

mes que l'urbanista o l'arquitecte no poden resoldre. Sí que es pot fer un projecte conjunt, (a

l'espai comú de la ciutat és la publicitat. "Projectar avui escultures en l'espai públic de la ciu-

Jardin mecànique, per exemple, va comptar amb el consell de l'arquitecte François Tamisier).

tat vol dir ser absolutament conscient de la presència no sempre amiga de la publicitat, com a característica essencial i intrínseca de la ciutat contemporània", va concloure De Lecea.

Terratrèmol Les jornades lambé van comptar amb la participació de representants de Suïssa, que es van repartir la tarda del primer dia. Aleshores va ser el moment de Gianni Motti, un artista que

Jordi Marlet

és capaç d"apropiar-se' d'un terratrèmol, en enviar notes de premsa on en reivindica l'autoria.

A/e: Glectrik@redestb.es

0 d'entrar a les Nacions Unides i seure a la primera cadira buida que troba, la d'Indonèsia, i fer el seu discurs. Amant de la improvisació i la provocació, Motti va aprofitar el partit Real MadridBarça que es celebrava en un dels dies de les jornades, per sortir al carrer amb una pancarta

Chopo

on reivindicava l'exjugador blaugrana Figo. (Seria digne d'ell la reutilització d'un cartell de gelats que ha coincidit en diversos bars on se 'celebrava' el partit. L'anunci deia 'Es el momento de Frigo'. Sempre li van treure la R).

També holandesos, italians i anglesos van parlar d'experiències pròpies i van deixar clar que porten avantatge en la intervenció en l'espai urbà. Però això no treu que estiguessin encantats amb la iniciativa del Col·legi, de la qual Annemieke van de Pas, comissaria del simposi conjuntament amb Josep Roy Dolcet, va indicar que vol que tingui continuïtat.

El tercer i darrer dia de les jornades, Ignaci de Lecea, director de Serveis d'Arquitectura i Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, va guiar amb decisió i ironia el públic en un recorregut teòric per les escultures i els nous espais urbans de la ciutat de Barcelona. Una mica més endavant es parlarà d'algunes obres consolidades a l'espai públic de la ciutat, per al qual es reserven algunes de les aportacions de Oe Lecea al simposi. Ara s'apunta que el responsable de l'Ajuntament de Barcelona va fer èmfasi en la conservació de les obres d'art, que ja és de per si difícil i, quan s'ha de tenir en compte la innovació tecnològica, acaba essent gairebé impossible.

De Lecea va recordar els problemes de manteniment de diverses obres exhibides en espais públics de Barcelona, com l'Homenafge a Picasso d'Antoni Tàpies, a prop del Parc de la Ciutadella, on l'aigua és un element important en l'obra, i en la seva destrucció. De la complexa Elogi de l'aigua d'Eduardo Chillida, instal·lada a la pedrera del Parc de la Creueta del Coll, va ensenyar-ne el moment de la construcció i el moment en què va caure, en trencar-se una de les barres que la mantenien suspesa damunt un mirall d'aigua. Els monuments són l'única cosa que es fa perquè duri sempre? En qualsevol cas, en el monument a Colom no sabien que posar bronze al costat del ferro provoca problemes gravíssims de conservació.

Rivals naturals Amb De Lecea, a qui agraden aquelles escultures que no es poden presentar en maqueta sinó que s'han d'anar a veure personalment, va quedar clar que la ciutat comtal és plena d'obres d'art encertades i desencertades, que duren per sempre però no sempre, que han patit trasllats i disfuncions al llarg de la història. I que no ho tenen fàcil, per captar l'atenció del públic.

El simposi va acollir les opinions i conferències d'artistes, dissenyadors i crítics d'art i inguts de t a t Europa, com ara Jean Pierre Raynaud, Marc Otivier Wahler, Catherine Millet, Gianni M o t t i .

A l'esquerra, la mostra d'obres i projectes dels artistes convidats, Jean Pierre Raynaut i Geanni M o t t i , Peter Stmycken, Lilianna Moro i Antony Gormley.

-\ El reportatge \S1MPOSI

• I

3

I conjunt d'escultures de Barcelona no obeeix a un pla estructurat i prefixat sinó que

^ • H

més aviat és una col·lecció que es va construint fruit de l'atzar i que admet moltes

INTERNACIONAL

maneres d'anar sent completada". Així ho va dir Ignaci de Lecea, director, de Serveis d'Arquitectura i Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, en el simposi internacional sobre el futur i funció de l'art contemporani a l'espai urbà celebrat a Barcelona.

De Lecea va recordar que a partir dels primers anys de la dècada dels 80 el nou govern democràtic de la ciutat de Barcelona es va plantejar una aposta decidida per la construcció de l'espai públic. Una de les premisses d'aquesta postura va ser la de monumentalítzar la perifèria. Oriol Bohigas, pràcticament el creador de tot plegat, va fer aleshores menció expressa de recordar el passat a través d'un monument. Però l'àmbit de l'art estava ja prou madur com per mantenir la memòria d'aquesta manera tan tradicional i es va acabar per plantejar de recuperar l'estructura tradicional amb un llenguatge contemporani.

Una mica de tot L'atzar de què parla De Lecea es pot veure en una passejada que va de la Rambla fins a la Barceloneta, que és on es concentren més escultures de Barcelona. Aquí destaca Barcelona Head, de Roy Lichenstein, que inicialment havia d'anar dalt d'un pujol i avui estàs instal·lada pròxima al port de Barcelona. L'escultura també és exemple de la substitució del monument tradicional a Barcelona per una escultura sense dedicació. Però si no es tenen gaires ganes de passejar, aleshores és millor anar directament al parc de l'Espanya Industrial, on hi ha una mica de tot.

El parc és un dels primers treballs urbanístics del primer Ajuntament democràtic a Barcelona, projectat per Luis Pena Ganchegui i Francesc Rius. Aquí es pot contemplar obres com Landa V, del pintor abstracte espanyol Pablo Palazuelo i Alto Phapsody, del britànic Antoni Caro, que es dedica a soldar fragments que troba en voltar per magatzems de desballestament.

Ambdues comparteixen els 50.000 metres quadrats d'aquest espai vital del barri de Sants amb Braus de l'abundància, una obra d'Antoni Alsina, i Neptú, de Manel Fuxà, recuperades d'un magatzem municipal.

En aquest parc també hi ha el Drac de Sant Jordi, de l'escultor basc Andrés Nagel, de 32 metres de llargada per 12 d'alçada, ara en procés de reconstrucció, la cua del qual és un tobogan. És una altra manera de entendre l'escultura com una superació de l'element commemoratiu.

Treballar en equip Els exemples anteriors serveixen per indicar la relació independent del treball entre l'artista i l'arquitecte en l'espai urbà. Si mes no, a l'hora de treballar, perquè sempre s'espera de l'ar-

Joan Brossa. Detall i vista general-

'

SIMPOSI

INTERNACIONAL

-\ El reportatge h

•

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000 j

tista que ajudi a dignificar l'espai. 0 que el dignifiqui del tot, com en el cas de l'elegant escultura de Sergi Aguilar Júlia, aixecada en honor als immigrants a la via del mateix nom, en un espai del qual es diu que Bohigas va indicar indignat que no creia que l'arreglés ni Le Corbusier.

La ciutat comtal també té exemples de col·laboració intencionada i fona mental entre l'artista i l'arquitecte. L'exemple més evident és l'escultura de 306 metres de llarg de Roque, a l'avinguda Río de Janeiro, dels arquitectes Paloma Bardají i Caries Teixidó. L'avinguda era una terraplè desnivellat Al llarg de qua tre anys, com recorda Uuís Permanyer a Barcelona, un museo de esculturas al aire libre, la parella d'arquitectes va mantenir una relació de treball constan* amb l'artista. I Permanyer observa una voluntat notòria d'en Roque de supeditar les formes, la matèria i fins í tot el color a un resultat integrador. "Bona prova d'això és que no té res a veure amb la seva obra anterior. Roque ha partit honradament de zero", escriu el cronista barceloní.

La triada esmentada va guanyar el FAD d'Urbanisme. El seu cas és especial. Però a Barcelona hi ha d'altres aproximacions interessants entre l'artista i l'arquitecte. Així, Enric Pladevall completa amb una font volcànica la plaça d'Àngel Pesíana, de l'arquitecte Enric Pericas. Aquest darrer va formar part de l'equip que va dissenyar el parc de l'Estació del Nord, on es va comptar amb la col·laboració de l'artista nord-americana Beveriy Pepper, que acostuma a treballar de manera efímera, en el que s'anomena Land Art. Per al parc de l'Estació del Nord, dividit en una zona d'ombra i una de sol, Pepper va crear dues obres. Al sol hi ha Fallen sky (Cel caigut) i a l'ombra Spiraí of (rees (Espiral arborada), totes dues en trencadís de ceràmica.

Arquitectes artistes També hi ha a Barcelona obra d'arquitectes que es considera sota la categoria d'art. És el cas de la intervenció d'Albert Vlaplana i Helio Pinón en la plaça dels Països Catalans, amb un gran pal·li que domina el conjunt, que Permanyer ha qualificat com tTurbanisme escultòric". La parella també té una escultura avantguardista a la plaça de Llucmajor, que serveix de base a U República de Josep Vlladomat. I cal aturar-se un moment en la història atzarosa d'aquesla obra de Vlladomat.

Monument a Francesc Pi i Margall encarregat quan regnava Alfons XIII, La República va ser instal·lada el 1935 dalt de l'obelisc de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia. Només que, a causa de la situació política, de manera efímera. Així que va ser guardada en un magatzem municipal, fins que Narcís Serra la va recuperar. Però aleshores no li trobaven un lloc: ^La República tomada a

Foto gran: Aurigues, escultur de Pau Gargallo restaurada per Marta Polo. A més. Marc, de Robert Líimós i Cel caigut, de Beverty Pepper.

3

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

-\ El reportatge h SIMPOSI

INTERNACIONAL

'

Dime Dime Querido, de Susana So la ni Mistos, de Claes Oldenburg-Coosje van Brugger instal·lar a la cruïlla de Diagonal, en la plaça ara batejada de Joan Carles 1? Al capdamunt de Balmes, on es pretenia col·locar-la, tampoc la volien. Finalment, és a Nou Barris. És aixi que també s'ha anat conformant el conjunt actual d'escultures a la ciutat comtal.

També hi ha qui interpreta com escultures els ponts que l'arquitecte Manuel de SolàMorales va dissenyar per al Moll de la Fusta, i no presta tanta atenció al traç de colors que el pintor Robert LJimós ha dibuixat en ferro en un costat de la plaça. 0 considera obres d'art els fars de la citada Espanya Industrial, de Luís Pena Ganchegui. I no cal recordar el pont de l'enginyer, arquitecte, dissenyador i escultor Santiago Calatrava, que enllaça els carrers de Felip II i Bac de Roda, així com la seva polèmica torre de Telefònica, a Montjuïc.

'£.

Cap de grup amb experiència mínima de 5 anys a peu d'obra Es requereix - experiència mínima de S anys a peu d'obra - edal entre 35 i 45 anys - habituat a dirigir un equip de treball

Funcions - seguiment directe com a cap d'obra de la promoció d'habilatges - seguiment i control econòmic general de les obres de l'empresa • planificació i coordinació de l'equip de caps d'obra de l'empresa (format de 2/3 caps d'obra) - reportarà setmanalment amb el Projed Manager

S'ofereix • contracte laboral indefinit • sou aproximadament 9.000.000 pta bruls/any negociable en funoò de la experiència aportada pel candidat Busquem professionals amb capacitat de planificació i dots de comandament.

-, i organitzats

Escultura de Llum, de Carmen de La Calzada i Jaume Bai

L'última aportació a aquest recorregut eclèctic -que ara només pot ser molt resumit- és Selecció de personal. Referència: 7104 Interessats enviar carta de presentació manuscrita, ajuntant currículum viiae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7104 a: Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor. 5 - 0B021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 Fax. 932 40 23 59 adreça electrònica: treball@apabcn es

Y Escultura de Uum de l'arquitecta tècnica Carmen de la Calzada i l'artista visual Jaume Barrera, inaugurada el proppassat octubre al carrer Bon Pastor, on s'ubica la seu del Col·legi, i que és en bona part un homenatge al poeta Joan Brossa. L'obra inicia un altre tipus de col·laboració a Barcelona: la de l'artista amb el mateix espectador de la seva obra que, en passejar per aquest carrer, recull la llum amb què és feta l'escultura i, per tant, construeix l'obra amb el joc de reflexos i ombres que crea. El que s'ha dit sempre, al final tothom és artista.

Jordi Martet A/e: eLectrik@redestb.es

i Sabé que tienen en común estàs fotos?

Si quiere saber mas sobre los contrachapados finlandeses Schauman Wisa, por favor, visite nuestras paginas web www.schaumanwood.com ó www.gabarro.com la mas amplia información sobre contrachapado en la lengua castellana.

Dclcgación Schauman Ibèric» S.A. A p d c 358 28230 Las Rozas (Madrid)

Tfno:9l 6377182 Fax: 91 6372563 L -maí[:5chaumanibcrici)@upm-k)Imnicnc.coin >

Distribuidor Gabarrú Hermanos S.A. Clra Torre Romeu, s/n 08202 Sabadell Tfno: 93 7484838 Fax: 93 7260761 c-mail: carlus@gabarro.com alasala@gabarro.com

UPM

s

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

Empreses h C E N T E N A R I

44

S A S

Joaquim Sas Sanahuja, gerent de SAS Prefabricados de Hormigón

"Si en guanyes deu, es tracta de repartir-ne tres; si en guanyes cinc, repartir-ne un i mig"

D

oaquim Sas Sanahuja és al capda-

on té una altra fàbrica. I és que una de les

repartir-ne un i mig. Sempre hem estat molt

cionar. De fet, hi ha grans productes que ara

vant de l'empresa familiar SAS

claus deí seu èxit és la reinversió continua.

prudents en el repartiment de beneficis,

seria impensable no utilitzar en la construcció,

quan n'hi ha hagut. L'altre fet important és

que va costar molt d'introduir. Per exemple, el

que, de les quatre generacions que han pas-

ciment cola. I a Catalunya és una de les zones

sat per l'empresa, mai no hem treballat en el

on costa més acceptar les novetats.

Prefabricados de Hormigón, especialitzada en la pedra artificial, que a començament d'aquest estiu celebrava el seu centenari. Sas,

de 45 anys, gesíiona una empresa que té el 97%

Com veu el moment actual que viu la construcció al pafs?

negoci més d'una persona de la família, amb

Bo, molt bo.

de la seva xifra de negocis amb produc-

tes sota marca seva i dóna feina a més d'un centenar de treballadors. L'empresa, que té

la qual cosa tampoc mai no hi ha hagut

Excepcional?

Catalunya? A què ho atribueix?

raons. Jo he treballat sol, el meu pare va

Catalunya és un dels punts de l'Estat

No, excepcional tampoc. Ja va passar a

estar-hi sol al seu dia, el meu avi també i el

espanyol on costa més acceptar les novetats.

l'oficina central al barri de Sant Andreu de

finals dels vuitanta principis dels noranta, pot-

fundador, el meu rebesavi, evidentment.

És una opinió bastant compartida amb altres

Barcelona, està a punt de començar una nova

ser pel boom de les Olimpíades i de l'exposi-

Actualment, sóc l'únic dels germans que tre-

industrials fins i tot de productes que no són

nau en un solar de 200.000 metres quadrats a

ció de Sevilla. Probablement, allò va ser més

balla aquí.

Pira (Conca de Barberà}, prop de Montblanc,

excepcional que ara.

En els cent anys de la història de l'empresa, hi ha hagut un moment clau?

què el món de la construcció va molt ajustat

tipus d'interès, al creixement econòmic i pot-

Hi ha hagut tres moments. Originària-

quen un risc. Si és una cosa nova potser sí

ser també al fet que hi havia una contenció de

ment, l'empresa es va muntar com un taller

que entranya un estalvi, però, com que no ho

compra de pisos que de cop s'ha expandit, a

de pedra artificial que feia balustres, safa-

has fet mai, hi ha aquest factor risc. 'No fotem

més a més de la reducció de l'atur. A un seguit

reigs, ampits de finestra, dipòsits. Es va

invents, perquè sabem que d'aquella manera

de coses. Totes però, sense cap influència

començar amb aquests productes, fins que

anem bé'. I has de demostrar que allò que et

governamental. No ens equivoquem. El

el meu avi va decidir fabricar mosaic hidràu-

val mil, te'n pot costar 700.

Govern no ha fet res. Per això va bé la cosa.

lic, que és l'antecedent del terratzo. Aquest

I a què ho atribueix?

A un seguit de coses. A la baixada dels

va ser el primer dels canvis, però el més

Seguirà anant bé?

important va arribar a la postguerra, en els

No. Crec que ja hem arribat al cim. Ara

fusta i no hi havia ferro, i els marquets els

En el nostre cas, hi ha

un tercer moment d'inflexió, en què vaig tenir

què,

molta part: l'any 85 vam començar l'exporta-

les novetats. Però pensem que hi ha una sèrie

ció. En aquests moments, el 40 % de la xifra

de construccions com les naus industrials i

una

reinversió

contínua. No espoliar ,

V

«'

í>

6

llançant al mercat una sèrie de productes dirigits a la construcció. Després també hi ha

Crec que sí, però d e mica en mica pertornant al punt d'abans, costa introduir

de negocis de l'empresa és exportació.

les granges que avui en dia es fan gairebé

sí en guanyes

exclusivament prefabricades, quan abans es

deu, es tracta de

Alemanya, amb una xarxa comercial que ens

feien de forma tradicional. Crec que poc a

repartir-ne tres; si

permet col·locar els nostres productes en

poc també l'habitatge anirà tendint cap a la

en guanyes cinc,

aquests països.

construcció prefabricada. I això no vol dir que

Diuen que la construcció és conservadora...

mateix. Farem una gran part de la construcció

es vagi cap a una construcció seriada; comp-

(•*

. 0 < 0 0 > 0 0 0 0 > 0 o

substituïen. Des d'aleshores, hem anat

Tenim dues filials, una a França i una altra a

l'empresa, al contrari:

X/

I la ceràmica també,

Creu que els materials prefabricats substituiran tard o d'hora la construcció en formigó a l'obra?

Quin és el secret per mantenir una empresa familiar en aquesta economia cada cop més global? hagut

/•>

El formigó és el material de construcció per excel·lència?

cinquanta, quan el meu pare va treure les

que hi havia en aquell moment. No hi havia

0 0 0 «

mateixa, no vol experimentar. Després, per-

de pressupost i les coses noves sempre impli-

finestres de formigó, a causa de la penúria

estem en horitzontal.

0 <t

ni de prefabricat. Potser perquè la societat catalana és una mica conservadora en si

Molt, molt conservadora.

te!, no vol dir pas que acabem per fer tots el

prefabricada, adaptant-nos al projecte de l'arquitecte, evidentment.

•

Però en el sector de la fabricació de materials potser no tant.

O creu que se segueix la tònica general?

Crec que una mica conservadors si que ho som, motivats pel mercat de la construcció, que és conservador i li costa molt evolu-

Jordi Martet A/e: electrik@redestb.es

CENTENARI

SAS

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

-\ Empreses \~

45

Una empresa catalana centenària SAS Prefabricados de Hormigón és una empresa familiar dedicada des de 1900 a l'elaboració de productes prefabricats de formigó per a construcció i jardineria que s'ha convertit en referència per a tot el sector. Des de l'inici de les seves exportacions l'any 1985, SAS s'ha consolidat com la primera empresa exportadora del sector dels prefabricats de formigó amb gairebé un 4 0 % sobre el total de la producció. Els seus mercats actuals són França, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Luxemburg, Portugal, Holanda, Itàlia, Taiwan, Rússia, Noruega i Polònia.

L'empresa va ser fundada ara fa cent anys a Vilanova i la Geltrú (Garraf) per Joan Sas i Gregori, besavi de l'actual gerent. Nascut a la Bisba! de Falset (Priorat), Sas va muntar un taller de pedra artificial, que l'any 1920 es va transformar en una fàbrica de

Servei Integral a la Construcció

mosaic hidràulic. L'any 1945, en plena postguerra, es va traslladar a l'Hospitalet de Llobregat, la qual cosa li permetria atendre millor el principal mercat de l'empresa.

Encara avui, la vella fàbrica s'usa com a magatzem regulador per al Barcelonès Sud i el Baix Llobregat. Des de 1985 disposa d'una fàbrica a Montblanc (Conca de Barberà).

A mitjan dècada dels 50 van abandonar la fabricació del mosaic hidràulic per especialitzar-se en els productes de formigó ornamentals í decoratius.

La seva voluntat d'exportar ve de lluny. Cap a la meitat dels anys 60, es va constituir una filial (SAS France) amb seu a Igny, població pròxima a París, que el 1970 es va vendre a un important grup francès. Des de 1985 i sota de direcció de l'actual gerent Joaquim Sas i Sanahuja, Sas torna a exportar, í aconsegueix una ampliació dels mercats de l'empresa que genera una millora en els resultats. Durant 1998, la xifra d'exportació ha representat el 37,6% de la facturació.

La facturació durant 1999 va ser de 1.780 milions de pessetes.

La xifra de negocis segons el tipus de clients: 70% Magatzems de materials de construcció 18% Grans superfícies 7% Constructores i contractistes d'obres 3% Garden centers 2% Diversos El personal en nòmina és de 105 persones.

Disposa de magatzems reguladors a l'Hospitalet de Llobregat, Parets del Vallès, el Pla del Penedès, Tortosa, Crevillent (País Valencià), Palma de Mallorca (Illes Balears) i Arganda del Rey (Madrid). A França trobem els de Paris, Tolosa de Llenguadoc, la Pontet (Avinyó) i Caen.

Les accions de l'empresa són en un 98% de la família Sas. L'actual gerent de l'empresa, Joaquim Sas, és el vicepresident executiu del Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment de Catalunya, Vocal de l'Associación Nacional de Prefabricados y Derivados del Cemento (Andece) i vocal de la Federación Nacional de Entidades Empresariales de Prefabricados y Derivados del Cemento (Fedece).

Sas ha estat guardonada amb el premi a les m í o f s iníriatrves empresarials de 1998 atorgat per B Periódico de Catalunya.

Més informació i www.sas-sa.es.

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per. al sector de La construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

s

3

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

-\ Publireportatge |

46

El PVC en l'edificació i la construcció El policlorur de vintl (PVC) és un dels materials plàstics més utilitzats en l'edificació i la construcció en general, per la seva gran varietat d'aplicacions en aquest camp. Més de la meitat dels 6 milions de tones anuals consumides de PVC a Europa Occidental

es destina a elements constructius; bàsicament, perfils per a finestres, canonades d'aigua potable i residuals, làmines i recobri ments impermeabilitzants per a terres, fundes de cables, escumes, tancaments i cobertes.

Les característiques clau del PVC, que el

Quant al reciclatge químic (freedsíocít

fan un material idoni en aquest camp, són les

recyciing), aquest consisteix en la regenera-

següents:

ció per ruptura de la molècula de polímer del monòmer original o obtenció d'una mescla d'hidrocarburs utilitzable en altres aplicacions. És una tècnica molt recent i de la qual

La resistència mecànica juntament amb

hi ha algunes plantes a Europa.

el seu poc pes permeten que el PVC pugui ser utilitzat en aplicacions amb clar avantatge

El PVC reciclat està normalitzat en base

respecte d'altres materials. En reduir sensi-

a la norma UNS 53979 EX de juliol de 1996,

blement el pes d'alguns elements, el conjunt

titulada: Plàstics. Policlorur de vinil reciclat.

de l'esíructura també s'alleugera. D'altra

Característiques i mètodes d'assaig. L'objec-

banda, la resistència mecànica i la seva fàcil

te d'aquesta norma és definir les característi-

manipulació en obra faciliten notablement el

ques mínimes que han de complir els materials de policlorur de vinil (PVC) reciclat, pro-

muntatge.

vinent de residus plàstics de postconsum i/o industrials així com els mètodes d'assaig per determinar aquestes característiques.

El PVC presenta una elevada resistència

Finalment, cal assenyalar que avui dia

ai foc (està classificat com a M l } i no manté la flama. Deixa de cremar un cop la font de

d'un recurs pràcticament inesgotable, com

que el PVC s'utilitza principalment en aplica-

s'obren noves perspectives per al mercat del

calor s'ha enretirat. Això el fa particularment

és la sal comuna, sinó que al final del seu

cions de llarga vida, no existeix un problema

PVC en el camp dels elements ocults de l'e-

adequat per a aplicacions rígides: finestres,

cicle de vida es recicla i es valora.

portes i revestiments.

d'immediatesa en la producció del residu

dificació. Aquest és el cas dels revoltons,

En efecte, el PVC es recicla gràcies a la

com pot passar amb altres tipus de materials.

cassetons i encofrats. Actualment, s'estan

seva facilitat de transformació í a la seva ter-

Això facilita sensiblement la Implantació de

desenvolupant estudis per assegurar la viabi-

moplastícitat. El seu reciclat és tan antic com

plans a llarg termini de gestió dels residus i

litat tècnico-econòmica d'aquest producte com a alternativa econòmica a materials

La resistència a la corrosió, a les

la seva pròpia fabricació, que data de 1931.

permet aprofundir en l'estudi de sistemes

inclemències climatològiques i a les agres-

Hi ha dos mètodes de reciclatge: el mecànic

òptims de reciclatge i valoració.

sions d'agents químics, constitueixen una de

i el químic. El primer, el reciclatge mecànic,

El PVC reciclat té un mercat important i

o menys resistents al foc. Els primers resul-

les característiques més rellevants d'aquest

consisteix a recuperar el PVC del flux de resi-

el alça, ja que s'usa en la construcció princi-

tats demostren que el PVC se situa com a

material. És un producte preferent per a apli-

dus i mitjançant processos de selecció, tritu-

palment per a la fabricació de canonades i

solució molt atractiva. Probablement, en els

cacions de llarga vida i, per tant, molt ade-

ració i rentat, amb un fínishing en forma d'es-

accessoris de fontaneria, tubs de conducció

pròxims anys, el percentatge de consum de

quat en el camp de l'edificació.

cames, escòries o micronitzats, s'obté de

elèctrica, cobrecables, llosetes per a recobri-

PVC a la construcció i l'edificació augmen-

nou el material disposat per a la seva ulterior

ments de terres, etc. Els tubs, amb un 33%, i

tarà encara més gràcies a una major utilització d'aquest material en aquests usos.

transformació en una segona vida útil. EI reci-

les peces industrials, amb el 26%, són els

El PVC no és conductor de l'electricitat i,

clatge mecànic és el més comunament utilit-

nínxols de mercat prioritaris per al PVC reciclat en la construcció, seguits de les llosetes.

per tant, és un material molt adequat per a

zat i constitueix un sector el auge. L'Estat

aplicacions elèctriques com són revestiments

espanyol agrupa una trentena d'empreses

de cables, safates, caixes, tubs, etc. D'altra

distribuïdes per tot el territori, però amb una

banda, la utilització de PVC en revestiments i

major concentració a Catalunya, Madrid, el

marcs de finestres i portes afavoreix notable-

País Basc i el País Valencià. Actualment el

ment l'aïllament tèrmic i acústic.

sector recicla unes 45.000 tones anuals, provinents fonamentalment dels residus indus-

lMíBBB!i.ii l .M.i»=iHi.iM.iiiaiiniEiw

trials produïls durant el procés de transfor-

El cicle de vida d'aquest matèria! i els

mació (posada en règim de les màquines,

aspectes i impactes medïambientals que hi

peces defectuoses, etc), dels residus obtin-

estan relacionats han estat molt estudiats.

guts en la utilització del material (retalls pro-

Això ha permès descobrir que és un dels

duïts en la col·locació de canonades, perfils

materials que contribueix de manera determi-

de finestres, cables...), de residus de làmines

nant al desenvolupament sostenible de la

d'impermeabilització i de residus d'objectes

societat moderna. No solament perquè la

de PVC al final de la seva vida. Pel que fa a

seva composició procedeix en bona part

aquest darrer punt. cal assenyalar que, atès

pesants, fràgils, de difícil manipulació en obra

HiSPAViC Hispavic Ibérica, SL Mallorca, 269

08008 Barcelona Telèfon: 934 84 74 00 Fax: 934 84 74 95

IMPERMEABILITZACIONS

SA

10 anys al seu servei Distribuïdor - Instal·lador oficial a Catalunya

Piscines: rehabilitació i construcció Dipòsits El

La

revestí m e n t definitiu pera piscines

protecció sota

totes les f o r m e s

AKORPMN ,\\ Distribuïdor • Instal·lador ollclal a Catalunya

Làmines flexibles i impermeables dePVC

Impermeabilitzacions Terrasses Cobertes Soterranis Cobertes ecològiques

Ctra. Castellar, 385 - 08226 TERRASSA Tel. 93 731 75 80 - Fax 93 731 46 00 vallimper@cecot.es