INF001015

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Joan Ignasi Puigdollers: "La direcció d'execució és molt important per

Wm

aGisa" El Col·legi ha arribat a un acord amb Caixa

Cinc reflexions

sobre l'arquitectura g

'e>Pas*il«™ps

,,_

.

,

•

*

,

,

10

12

Una seducció per l'arquitectura Industrial

^ ^ H er ais aparelladors i arquiL^L^I tectes tècnics, Gisa representa un segment de mercat important de serveis professionals. Per poder accedir-hi, però, cal conèixer els requeriments d'aquesta societat i adaptar-se a uns sistemes de treball i de contractació de serveis que, per altra banda i a partir de la seva expe-

Especial La Gent Castell de Miravet: el guardià de l'Ebre

15

43

Quadern Central Coordinar la seguretat

Pagines espedab Construcció sostenible

.

provisional que demana Gisa per presentar-se als seus concursos

VIII Setmana d'Esludls Urbans a Lleida

,

d Enginyers que facilitarà I obtenció de I aval

riència, s'estan implantant en d'altres promocions públiques i privades. El Col·legi ha dedicat a Gisa el primer seminari sobre noves tendències de contractació de serveis professionals.

L'INFORMATIU, a més, ha entrevistat el seu nou president, l'exconseller de Medi Ambient Joan Ignasi Puigdollers.

i Sabé que tienen en común estàs fotos?

Si quiere saber mas sobre los contrachapados finlandeses Schauman Wisa, por favor, visite nuestras paginas web www.schaumanwood.com ó www.gabarro.com la mas amplia información sobre contrachapado en la lengua castellana.

Delcgación Schauman Ibérica S.A. Apdo.358 28230 Las Rozas (Madrid) Trno: 91 6377182 Fax:916372563 c-mail: schaunianiberica@upm-kymmenc.coni Distribuïdor Cabarró Hermanos S.A. Clra Torre Romeu, s/n 08202 Sabadell Tfno: 93 7484838

Fax: 93 7260761 c-maii: carlos@gabarro.com alasala@gabarro.com

UPM

El tema '

NOVES T E N D È N C I E S

DE

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

CONTRACTACIC

Treballar amb GISA Tan sols un 20% dels licitadors per a direccions d'obra són aparelladors 1 C J

estió d'Infraestructures. S.A (GISA)

^ ^ H

va licitar durant l'any 1999 divuit con-

cursos de direcció d'execució d'obres d'edificació per un pressuposi de sortida total de 541 milions de pessetes. Durant els primers sis mesos d'aquest any ja s'han convocat 10 concursos per valor de 372 milions. La proporció d'equips formats per aparelladors i arquitectes tècnics que han optat a aquests concursos representa tan sols un 20% del total, davant del 70% formats per enginyeries i el 10% restant, per altres tipus de consultories. Aquestes xifres són reveladores d'una situació de desinterès o bé de desconeixement, per banda dels arquitectes tècnics, d'un mercat de treball important i absolulament adequat al seu perfil professional.

El director general d'edificació de Gisa, Bernat Monclús, va exposar aquests punts de vista en el transcurs del Seminari sobre les noves tendències de contractació de serveis professionals. El cas de Gisa, que es va cele-

La sala d'actes del Col·legi va reunir una boi

itació de GISA i del col·lectiu d'arquitectes tècnics.

brar el passat 14 de setembre al Col·legi. Hi van participar Joan Ignasi Puigdollers, presi-

actual "no és la millor ni per a Gisa ni per al

tant en les fases de projecte com de direcció

l'arquitecte tècnic sovint es troba a cavall

dent de Gisa; Marc Arqué, Xavier Castel i

col·lectiu d'arquitectes tècnics". Un dels

d'execució de les obres. Per poder-ho fer, ha

entre intentar de fer el que diu el projecte i

Xavier Vall-llosera, gerents d'edificació i cap

objectius de la jornada va ser desmitificar

posat en marxa una xarxa de comunicacions

pactar. "En aquest cas, el fet de poder con-

de planificació, i Albert Gili, arquitecte de

certes característiques atribuïdes a GISA i

amb la qual els col·laboradors poden enviar i

trolar el tema econòmic ens permet poder ser

gerència de planificació; a més de Marisa

que farien poc atractius els seus concursos,

rebre missatges, documents i plànols i comu-

rigorosos, fer complir el projecte í intentar

Mas,

com ara "rigidesa", "paperassa innecessà-

nicar-se a través d'Internet. Per gestionar el

aconseguir uns nivells de qualitat accepta-

advocada del Col·legi; els arquitectes

tècnics Josep Terrones i Salvador Segura (J-

ria", o adjectius amb què a vegades se l'ob-

gran volum de contractació, ha implantat uns

bles". Aquests joves professionals creuen que

T Ardèvol & Associats), i Xavier Humet. La clo-

sequia com ara "prepotent" i "mercantilista".

sistemes informàtics que abasten totes les

el que cal és "muntar equips forts per poder

enda del Seminari va anar a càrrec del presi-

Aquest desinterès seria aprofitat per altres

fases de l'obra, des de la licitació fins a la

donar cobertura al que demana Gisa". També,

dent del Col·legi, Xavier Bardají. Conèixer de

col·lectius que s'emporten bona part dels

recepció. També ha adoptat un manual de

és clar, hi ha una part de critica. En aquest

ben a prop el sistema de contractació que uti-

contractes i que releguen la participació de

procediments que han de seguir escrupolosa-

cas, pels papers. "No tant pels papers que

litza Gisa, i de les condicions í relacions que

l'arquitecte tècnic al paper

ment els professionals i les empreses que

ens demanen per al seguiment i control de les

contracten amb la societat.

obres, sinó pels que ens demanen per pre-

d'assalariat,

comporta treballar amb aquesta empresa

paper molt digne, però que coarta el desen-

pública van ser els objectius de !a jornada.

volupament envers una prestació de serveis

"El perfil de l'aparellador i arquitecte tèc-

professionals més complet.

Pel seu director d'edificació, el tipus de

sentar-nos al concurs i, especialment, per la

contractes i la sistemàtica que fa servir Gisa

qüestió dels avals". Gisa ha anat simplificant

nic s'adequa perfectament a les tasques i

Ja fa tres anys que Gisa treballa en e!

no és privativa d'aquesta empresa i cada

la documentació que es necessita, "però,

necessitats de Gisa i creiem que aquest hau-

camp de l'edificació. Per tal de dur a terme la

vegada més s'anirà estenent a la major part

diuen, encara es pot

ria de tenir una presència més activa en la

seva tasca, Gisa disposa d'una organització

del sector. "Per aquest motiu, diu, seria bo

L'arquitecte tècnic Xavier Humet treballa amb

situació actual i futura dels nostres contrac-

que compta amb una mínima plantilla i exter-

que el col·lectiu es preparés i estigués present

Gisa i també està content. "Em trobo amb

tes".

nalitza tots els treballs possibles a tercers,

en aquest mercat". En aquest món globalitzat,

una propietat moft seria, amb criteri, amb una

l'estratègia que segueixen les empreses és

bona relació tècnica i humana que diposita

externalitzar en la seva major part els serveis

una confiança gran en mi com a tècnic, que

Bernat Monclús creu que la situació

que no formen part del nucli dur del seu nego-

simplificar

més".

hem recolza. Humet té muntat un despatx

ci. "En el cas de Gisa, diu Monclús, el nostre

senzill. Amb mitjans informàtics i coneixement

interès és disposar d'uns equips fidelrtzats

per a utilitzar-los, un arquitecte tècnic ajudant,

que són la prolongació natural de Gisa i for-

una secretària i col·laboradors externs com

men part del seu esquema organrtzatiu".

ara un topògraf, un enginyer d'instal·lacions i

Treballar amb Gisa obliga a seguir unes regles del joc molt estrictes. Això, però, no

un altre d'estructures. Treballar amb Gisa no és tan complicat", diu.

tothom ho entén com una cosa negativa. Bs arquitectes

tècnics

de

J-T

Ardèvol

&

Associats estan satisfets de treballar amb Gisa, "perquè hem aconseguit que la nostra feina es pugui fer amb un control rigorós sobre el que s'executa". I és que la feina de

Cartes Cutani A/e: informatiu@apabcn.es

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

H

El tema

h NOVES T E N D È N C I E S

DE C O N T R A C T A C I Ó

Joan Ignasi Puigdollers: "Volem els millors professionals de cada camp" MjM

er als aparelladors i arquitectes tèc-

enginyers de camins i els enginyers tècnics

H ^ H

nies, GISA representa un segment de

d'obres públiques, formen el nucli principal en

mercat importamíssim de serveis professio-

la concepció i direcció d'obres en l'àrea d'o-

nals. Per poder accedir a aquest mercat de

bra civil. I en el cas de l'àrea d'edificació els

treball, però, cal conèixer els requeriments

arquitectes i els arquitectes tècnics.

d'aquesta societat i adaptar-se a uns siste-

"Com és naturaí, i tenint en compte l'ob-

mes de treball i de contractació de serveis

jectiu de GISA de gestionar les seves actua-

que, per altra banda i a partir de la seva

cions amb un bon compliment de qualitat,

experiència, s'estan implantant en d'altres

cost i termini, el nostre interès és col·laborar

promocions públiques i privades. Per tal de

amb els millors professionals en cada camp.

donar a conèixer les oportunitats professio-

És per això que és normal la presència d'ar-

nals que ofereix aquesta societat i la seva

quitectes en l'àrea d'obra civil, per a cert

manera de treballar, el Col·legi ha dedicat a

tipus d'obres, com per exemple estacions de

GISA el primer seminari sobre noves tendèn-

metro i d'autobusos, i la col·laboració d'en-

cies de contractació de serveis professio-

ginyers de camins i industrials en els equips

nals. L'INFORMATIU, a més, ha parlat amb el seu

multidisciplinaris de redacció de projectes

president, Joan Ignasi Puigdollers.

d'edificació, en els capítols d'estructures i d'instal·lacions. Tenint en compte els lectors

Quina és la seva opinió sobre la qualitat de

als quals s'adreça L'Informatiu, i fent referèn-

l'obra pública que es fa actualment a

cia específica als contractes de direcció d'o-

Catalunya?

"Li puc parlar de la que fem nosaltres.

Som molt rigorosos en la redacció dels projectes. No ens íem trampa en els preus estàndards que utilitzem i som molt exigents en el seguiment de l'obra, donant molta importància a la direcció de l'execució.

D'aquesta

manera podem afirmar que treballem en obra civil des de 1990 i el nostre treball ha estat prou reconegut en general i premiat en diverses ocasions. En edificació fa (res anys que treballem t mantenim molt alts estàndards de

"GISA necessita equips de tècnics que facin una prestació professional completa".

qualitat."

Com a nou president de GISA, quines seran les seves prioritats de treball?

"Vull mantenir GISA com una empresa capdavantera en eficiència, per la bona apli-

bres, també vull dír-li que és del nostre interès

cació dels sistemes de gestió i control, per tal

la presència cada vegada més activa dels

d'obtenir una alta qualitat en l'obra pública en

arquitectes tècnics.

el termini fixat i a mínim cost i al mateix temps

"El contracte de serveis professionals

donar una prioritat especial a tot allò que fa

que necessita GISA per al desenvolupament

referència a la seguretat de les persones i al

de la direcció d'execució d'obres, i que pen-

respecte al medi ambient. En aquest sentit,

sem que cada vegada s'estendrà més en el

puc anunciar-li que estem implantant un sis-

sector, és el d'un equip de tècnics que pugui

tema de gestió d'acord amb la norma ISO

donar una prestació de servei complerta, amb

14001."

una mentalitat adreçada a l'edificació, cosa

En la contractació de tècnics per a la con-

dels arquitectes tècnics."

que entenem s'ajusta a la formació i el perfil

cepció i direcció d'obres, quin és el tipus de professional que respon a les expectatives de GISA? "La resposta, en primera instància, és obvia pel tipus d'obres que realitza GISA. Els

Quina ha estat la resposta dels professionals davant la implantació del Manual de procediments?

"GISA gestiona un volum d'obres i pro-

-\ NOVES

TENDÈNCIES

DE

El tema

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

h

C O N T R A C T A C I Ó

H

Gisa, 10 anys

Una de [es primeres tasques de GISA va ser Ea millora de la

licacions viàries de Catalunya com ara l'Eix Transversal

Gestió d'Infraestructures S.A (GISA)

ries de Catalunya amb obres com ara l'Ex

tres docents, comissaries, centres d'aten-

es va constituir l'any 1990. El seu objecte

Transversal, els túnels de Capsacosta,

ció primària o edificis judicials.

social és projectar, construir, conservar,

l'autopista del Baix Llobregat A16, l'auto-

GISA ha consolidat la seva Àrea

explotar i mantenir les obres públiques de

pista Mataró-Granollers, el Metro del Baix

d'Edificació i avui dóna servei als departa-

(ot tipus i els serveis que s'hi puguin ins-

Llobregat i el nou funicular de Vallvidrera

ments d'Ensenyament, Benestar Social,

tal·lar o desenvolupar en relació amb les

del Ferrocarrils de la Generalitat i les línies

Interior,

infraestaictures que promou la Generalitat

3 i 4 del Melro de Barcelona, entre d'al-

Presidència i Justícia. Durant 1999 GISA

Departament de Política Territorial i Obres

de Catalunya.

tres.

Sanitat

i

Seguretat

Social,

Comis:

Ï de Ueida. AJ llarg de l'any

d'obres per un import aproximat de 76.000 milions de pessetes.

Durant els darrers tres anys, aquesta empresa

pública

que

depèn

del

va posar en servei 444 obres, va iniciar l'e-

Públiques, va ser presidida per Francesc

Paral·lelament, es duen a terme altres

xecució de 560 més i va certificar un total

Boada. El passat juliol, el Govern de la

ser finalitzar les obres relacionades amb

actuacions tant a carreteres com d'infra-

de 59.212 milions de pessetes. Entre les

Generalitat va nomenar l'exconseller de

els Jocs

de 8arcelona-92.

estruclures ferroviàries i ports, així com en

obres d'edificació destaca la construcció

Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers

Després, la seva tasca s'ha centrat en la

el sector del manteniment de carreteres i

de í'tES Cirvianum de Torelló, TIES de

com a nou president, que va prendre el

Sant Feliu de Guíxols í la construcció de fa

càrrec l'1 d'agost

A l'inici, el seu objectiu principal va

Olímpics

millora de la xarxa de comunicacions vià-

en edificació, amb la construcció de cen-

jectes molt important. Així, l'any 1999 vam

pels diferents proveïdors. Seriem una gran

rebre de la Generalitat de Catalunya encà-

Torre de Babel, amb un resultat de fracàs

rrecs d'execució d'obres per un import de

segur. És per això que necessitem que els

78.034 milions de pessetes. Per poder efec-

nostres col·laboradors adoptin els procedi-

El nou president de GISA

tuar aquesta tasca necessitem la col·labora-

ments que ha creat GISA per a les diferents

Joan Ignasi Puigdollers va néixer a Barcelona, és casat i té tres fills. És economista

ció d'un gran nombre de professionals de

etapes.

per la Universitat de Barcelona i diplomat per IESE. Durant la seva vida professional

diferents sectors, que seleccionem a partir

"La resposta dels professionals davant

ha treballat a diferents empreses del sector metal·lúrgic en les àrees financera í de

de concursos, on s'assegura la publicitat i la

aquesta necessitat ha estat molt bona, enca-

gerència i ha exercit l'assessorament professional a empreses, especialment en les

concurrència pública.

ra que alguns d'ells disposaven d'altres pro-

àrees d'organització, financera i fiscal. Amb posterioritat, va ser secretari general dels

"Per poder controlar tot el procés que

grames. Fins i tot tenim informació que estan

departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Política Territorial i Obres

s'inicia amb l'encàrrec del Govern i que fina-

fent servir els nostres procediments per a

Públiques, secretari del Govern í de Relacions amb e! Parlament í conseller del

litza amb la recepció i liquidació de les obres,

d'altres clients."

d'agost d'enguany és president i conseller delegat de Gestió d'Infraestructures S A

ment de totes les dades i informacions que.

(GISA) i conseller delegat de Regs de Catalunya S A (REGSA). Ha estat, també, pre-

en nombre quasi incomptable, amben a GISA: seria immanejable i d'impossible gestió l'existència de diversos procediments

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Per últim, ha estat conseller delegat de TABASA i conseller delegat de Túnel del Cadí SAC. Des de l'u

s'ha creat un sistema únic per al processa-

Carles Cartana

sident del Consorci del Circuit de Catalunya, del Centre de Telecomunicacions i del

A/e: informatiu@apabcn.es

Centre Informàtic de la Generalitat de Catalunya així com de la Junta de Sanejament i de la Junta de Residus.

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

El tema

NOVES T E N D È N C I E S

DE C O N T R A C T A C I Ó

EU concursos / Acord per l'obtenció de l'aval Els concursos de direcció facultativa que convoca Gisa s'organifeen generalment de manera separada per al director d'obra í per al director de l'execució de les obres. El primer s'integra en el concurs de projecte i el segon mitjançant un concurs específic. Pel que fa a la direcció de l'execució, sempre es fa licitació mitjançant concurs per tal de respectar els principis de publicitat i pública concurrència. L'oferta econòmica en el concurs té un pes de 40 punts sobre 100 i l'oferta tècnica es valora fins a 60. Generalment i per motius econòmics, els concursos abasten diverses obres (de 2 a 5). Tenen un termini de 16 mesos i el pressupost de sortida oscil·la entre 30 í 40 milions de pessetes (IVA inclòs). En relació als avals, es comunica que el Col·legi ha arribat a un acord amb Caixa d'Enginyers que permetrà formalitzar un sistema col·lectiu per a l'obtenció de l'aval provisional que demana Gisa per presentarse als seus concursos. Els concursos surten publicats al DOGC i al BOE i es poden consultar a la pàgina web de Gisa (www.gisa.es),

Servei Integral a la Construcció Amb La f i n a l i t a t d oferir un assessorament integral en assegurances per a l sector de la construcció, SICÓ posa a l vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és e l nostre objectiu comú.

La formació d ' u n equip L'equip que es presenta a un concurs de Gisa ha d'estar format, en primer, lloc, pel director d'execució de les obres. Es demana una experiència superior a cinc anys en edificació i la dedicació necessària. Es paga per unitat. En segon lloc, es demana un altre arquitecte tècnic ajudant amb una experiència professional superior a tres anys amb dedicació de jornada completa. Aquest es paga per mes. Tercer, el tècnic responsable del seguiment de l'aplicació de la seguretat i salut i del control de qualitat. A més, un auxiliar administratiu per al seguiment del pressupost i allò que sigui necessari per fer una direcció d'obra correcta. Es demana equipament informàtic i vehicle. Finalment, caldrà preparar la documentació del projecte as build, de les obres incloses en el contracte.

El manual El contracte de les obres a signar amb l'empresa adjudicatària preveu que, per encàrrec de Gisa, i amb la seva participació, la direcció, seguiment, control i valoració de les obres contractades seran a càrrec de la direcció d'obra facultativa, que està constituïda pel director d'obra (arquitecte) i el director d'execució (arquitecte tècnic), i les persones que hi col·laboren amb funcions concretes, totes elles amb les titulacions adequades. Per tal d'orientar la tasca del director d'execució, Gisa ha preparat l'anomenat Manual de la direcció d'execució d'obra. El contingut d'aquest document haurà de ser conegut en profunditat i assumit pel tècnic contractat, el qual també haurà de guiar-se per altres documents com ara el Manual de procediment TCQ-2000 de control econòmic i temporal, Manual de procediment de control de qualitat d'aplicació a les obres de Gisa/Regsa en fase d'execució, Manual de direcció ambiental d'execució d'obres, i Plec de prescripcions per a l'elaboració de l'estat de dimensions i característiques de l'obra executada (EDC). El Manual de direcció de la direcció d'execució així com els altres requeriments es poden consultar a la pàgina web de Gisa.

Visar una obra de GISA Segons l'acord de col·laboració subscrit entre el Col·legi i Gisa per facilitar la contractació dels arquitectes tècnics, la nota d'encàrrec-pressupost que presenta l'arquitecte tècnic que assumeix la intervenció es fa en una sola nota per tot el lot adjudicat i no una per a cada obra. Es recomana que aparegui sempre Gisa com a client en la seva qualitat de promotor. El segon document que cal presentar és l'assumeix de la direcció d'execució de l'obra. Convé que estigui signat per Gisa, tot i que a vegades pugui ser difícil d'aconseguir. La designació de coordinador de seguretat ha d'estar també signada per Gisa. Es demana sempre la justificació del cost d'execució material del projecte o del contracte d'obra. I, finalment, cal el document en el qual consta la designació de l'arquitecte tècnic per a la intervenció concreta; n'hi ha prou amb una fotocòpia, encara que sigui parcial, del contracte d'adjudicació en el qual consti que el personal de direcció de l'execució de l'obra és l'arquitecte tècnic en concret. Pel que fa a les despeses de visat i et pagament de la cobertura de responsabilitat civil, les obres de Gisa tenen el tractament d'obra oficial, amb despeses de visat inferior a l'obra particular.

CURS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Nivell superior

ELS DIVENDRES I DISSABTES,

DEL 03/11/00 AL 06/07/01 \ Dates: Horari: Durada: Preu matrícula:

Del 3 de novembre del 2000 al 6 de juliol del 2001 Divendres de 9 a 14h i de 15.30 a 20.30h, i dissabtes de 9 a 14h 600 hores 625.000 PTA Consulteu facilitats de pagament

PRESENTACIÓ

El Col

Requisits d'accés: - « * Titulació universílària (diplomat o llicenciat) ' ,«UM» % Els alumnes que hagin realitzat el curs Coordinadors de seguretat i salut en la construcció. [ europeu del Col • legi o altres cursos de prevenció de riscos laborals poden sol • lidtar conva

•Mutual Cyclops

informació Tel. 932 40 23 73 h up://www.apabcn.

A/c: íormacioíS'apa

Punts de vista

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

"A la banda del camp quasi no hi ha cases, una gran finca amb un jardí i tres edificis ocupa gairabé tota U travessia" (foto superior).

"Vaig fins a la Casa de la Creu, popularment anomenada Torre dels Ous, un altre edifici . de Jujol, també molt conegut, a Sant Joan Despí" (fotos dreta).

D reflexions sobre

l'arquitectura i el pas del t e m p s I

Tarda d'un dissabte de maig. Una exposició sobre Le Corbusier: Viaje al mundo de un creador a través de 25 arquitecturas a Can Negre, una de les més conegudes obres que Josep Maria Jujol va realitzar a Sant Joan Despí. El material de l'exposició, fotografies en blanc i negre, maquetes i plànols estan presentats amb molta cura. Algunes de les obres més ben documentades, com són les cases a la Weissenhof de Stuttgart denoten una vigència, una frescor extraordinàries. La relació entre el continent -la casa- i el contingut l'exposició- també és interessant i curiosa.

Els colors, les formes sinuoses i estranyes, tes complicacions en els detalls i la càrrega

decorativa de la casa de Jujol contrasten amb les superfícies geomètriques, llises, blanques, netes i pures de les fotos de les primeres obres de Le Corbusier. I malgrat tot, Can Negre i el conegut projecte d'una vil·la per Paul Poiret només es porten un any de diferència, del 1915 al 1916 {').

a

Recordo que a mitjan dels anys 80, en una de les assignatures dels últims cursos de la carrera, es va organitzar una visita a Can Negre, que acabada de comprar l'Ajuntament el qual, amb un permis especial, permetia entrar a veure'l. Estava en un estat deplorable; la fràgil tribuna de la façana principal i molts altres elements

decoratius de l'interior es conservaven força bé, però de miracle. També recordo vagament que la casa estava situada mirant cap a un descampat polsós -era a final de curs i feia molta calor- i una mica desconnectat del poble. Encara permetia fer-se la idea que aquella casa tenia l'origen en una masia que dominava totes les terres del seu voltant.

Actualment, quinze anys després, la situació és l'oposada. Can Negre gaudeix de bona salut constructiva i d'ús després d'una restauració a fons i de ser destinada com a centre cultural i seu del COAC al Baix Llobregat.

En canvi, la transformació de l'entorn és dels que fan caure l'ànima als peus. En tenen la culpa la urbanització de la plaça i l'arquitectura que envolta -jo diria ofega- la casa, d'una qualitat molt baixa, des de quasi tots els punts de vista. I el pitjor és que és una arquitectura feta en aquests darrers temps, anys en què s'ha fet molt bona arquitectura urbana.

H

Per treure'm una mica de sobre la desagradable sensació que m'ha deixat la plaça, vaig fins a la Casa de la Creu, popularment anomenada Torre dels Ous, un altre edifici de Jujol, també moll conegut, a Sant Joan Despí. Hi arribo en el millor moment possible. La llum de la caiguda de fa tarda, ajaguda, lànguida, difuminada pels núvols que ocupen una part del cel i acaricien les formes suaus de les seves cúpules parabòliques cobertes de petites peces de ceràmica. Sembla que el sol, el cel i la casa s'hagin posat d'acord per anar de conjunt: amb els mateixos tons de colors, roses, carbasses, violetes, blaus i blancs, i les mateixes textures suaus i vibrants alhora, encara que les unes siguin etèries i les altres materials. Com que la casa es troba en un punt

una mica elevat del poble, res no destorba els raigs del sol i l'espectacle dura una bona estona. Penso que només un bon arquitecte com Jujol podia aconseguir una harmonia estètica tan elevada. Després he sabut que aquelles cúpules de colors no eren com les havia creat Jujol. Les originàries eren recobertes de trossos de vidre de rebuig d'una fàbrica d'ampolles propera a la casa, majoritàriament de tons verds i marrons, formant en alguns casos dibuixos i relleus, però molt diferent de les actuals, que daten dels anys seixanta, obra de la filla de Jujol, Tecla, i que es van fer a causa que les peces de vidre, en no tenir els aglomerants l'adherència necessària per fixar-!es, s'havien anat desprenent amb el pas del temps. Si hagués estat més observador, m'hauria adonat que el mosaic de les cúpules no és de ceràmica sinó de gresite vidrat de petit format, que tant es va aplicar als anys seixanta.

E3I

Sant Joan Despí s'estenia, abans que una teranyina de carrers l'unissin completament a les altres poblacions dels seus voltants, per un suau pendent, des d'aquest límit superior on jo em trobava, marcat físicament per la via del tren, fins al carrer Major, el punt més baix del poble, just on començava la terra plana i fèrtil del Delta del Llobregat. El carrer Major de Sant Joan Despí no sembla que mai hagi exercit de carrer Major. No és més que el tram de la carretera que s'endinsa al poble, que partint de la plaça d'Espanya de Barcelona -on encara es diu carretera de la Bordeta- vorejava els límits de la terra d'horta del delta i unta els pobles del marge esquerra del Llobregat fins a Sant Feliu: Hostafrancs, la Bordeta, l'Hospitalet, Cornellà i Sant Joan Despí. Al seu pas per aquest últim manté,

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000 I

-\ Punts de vista h '

CIUTAT

encara ara, el caràcter de carretera, de tra-

temps, de fet, el que ha envellit els estucats

Els edificis construïts ja envolten la gran

vessia. És un d'aquells llocs en què sembla

i ha fet créixer la vegetació, que ha trencat

finca per l'aitre costat de la carretera. Les

que el temps s'hagi aturat fa una pila

teules i finestres i ha enfosquit parets de

grans vistes, bastes fins a l'horitzó que es

d'anys. Com tots els espais d'aquestes

pedra i totxo. Si ens hi fixem bé veurem, a

devien albirar des de les finestres altes de la

característiques,

decadent,

més, que hi ha elements moderns pertot

casa principal han desaparegut per sempre.

nostàlgic. A la banda del poble, encara hi

arreu: l'asfalt, rètols, senyals de trànsit i

Tot el sentit de les construccions, la seva

resta un bon nombre de cases d'alts i bai-

semàfors, els cotxes i les implacables nor-

situació en el territori, l'orientació amb rela-

xos, tan típiques dels nostres pobles. El

mes urbanístiques que han fet recular un

ció al sol i als conreus, els usos per als que

conjunt forma un grup unitari gràcies a la

parell de metres les cases noves. En pers-

van ser creats els seus espais, les propor-

pàtina uniformitzadora que deixa el pas del

pectiva no es veuen perquè queden amaga-

cions volumètriques i espacials, la relació

temps. Només l'antic casino, reconvertit en

des darrere la filera de cases antigues, però

amb l'entorn, han desaparegut o desaparei-

bar, marca una petita diferència i recorda

ja et pots imaginar que en pocs anys la imat-

xeran aviat. Què hi ha previst de fer amb el

que aquest és el carrer Major. A la banda del

ge unitària d'aquest grup de cases també

jardí i les cases? Jo m'estimo més que el

camp quasi no hi ha cases, una gran finca

desapareixerà. És justificat per guanyar dos

amb un jardí i tres edificis ocupa gairebé

metres de carrer destruir tot el front de

bi fins al final, que les tirin a terra, que no les

tota la travessia. El jardi està protegit per

cases? No es podria preveure un pas alter-

obliguin

una tanca molt alta. Per sobre la tanca es

natiu al trànsit rodat? És en aquest moment,

decadència i mutilació. Més val que morin

poden veure els arbres i els grans casalots.

un cop t'has fet les preguntes, que t'adones

dignament que no pas que es converteixin

Una casa de parets de pedra devia ser

que el que el Pla General Metropolità preveu

en una caricatura del que foren. De passada,

masia i les altres dues estucades i decora-

és fer la resta de l'ampliació del carrer per

a les persones també ens serà més fàcil d'o-

des amb discrets esgrafiats noucentistes

l'altra banda: la bellïssima tanca, el jardí í la

blidar que allí van existir aquelles belles

devien ser les cases senyorials. Tant les

part de les mansions que són arran de la

construccions.

cases com el jardi es troben en un estat d'a-

carretera estan amenaçats per una amplia-

bandó considerable. Els arbres, majoritària-

ció

ment pins i xiprers, són altíssims i vells i les

moments. En tot cas, menys que la preser-

(') f s cert que Le Corbusíer. finsa 19Wva

seves branques, sense ningú que les hagi

vació de certes identitats o personalitats de

fer al seu poble, La Chaux-de-Fonds. cases

podat, han crescut erràticament en totes

les quals estan molt mancades les ciutats

d'estil tradicional suís, però el contrast entre

direccions. Heures i altres enredadores

perifèriques de Barcelona.

les seves noves propostes, contemporànies a

té

un

aire

cobreixen part de les cases i salten la tanca en diversos punts; les finestres i els porticons oberts, les fusteries i els vidres trencats, les teules caigudes, l'abandó de tot plegat ajuden a crear un ambient decadent,

viària

a

poc

justificable

en

procés de canvi -si és que ha de seguir- arri-

a

contemplar

la

seva

pròpia

aquests

les obres de Jujol, és immens.

Seguint la carretera fins que s'acaben els edificis, s'obre al vianant

l'espai ample i pla dels antics camps i horts.

romàntic i fins i tot una mica tètric del carrer.

Ara, però, s'hi veu una gran activitat cons-

Malgrat això, o precisament per això, és el

tructora, un nou teixit residencial, on s'hi fan

racó del poble amb més personalitat i deis

grans blocs d'habitatges d'uns sis pisos

més agradables.

d'alçada. Alguns s'estan acabant, d'altres estan en els fonaments; les grans lloses flo-

Sembla que el temps no hagi passat en

tants de fonamentació i els rètols anunciants

aquest espai però en realitat és molt diferent

d'empreses de pilonatges. penjats en tan-

de com devia ser en l'època en què ens

ques d'obra, ens indiquen que la ciutat ha fet

Josep Olivé

imaginem que s'ha quedat ancorat. Es el

ei salt definitiu i ha ocupat els llims del delta.

A/e: informatiu@apabcn.es

L'IlFOflM·TIU. Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: inloimaliu@apsbcn.es LIHFORMAIIU electrònic. hUp://wvw.apabcn.es/inlorrnatiu Consell de redacció: Carles Cariaria", Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alterca Direcció: Gaites Cariaria Coordinació: Elisenda PucumlJ Anàlisi d'obra: Jo3n Sabalé. Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva.

Gabriela Senan i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javíer García Die. Chopo Disseny gràfic: g e u v e Fotòlits: Imprès Autoedició S i .

Impressió: Viking Dlpòsil legal: 8-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda P o r u l l Telèfon: 932 4023 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-rnail. comerciat@ap3bCJi.es EDITA: Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6 08240 Mamesa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6 03500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sani Francesc, IS 08221 Terrassa. Tel. 937 60 11 10 Vallès Oriental: Josep PirW. 8 08400 Granollers. Tel 938 79 0176 JUHTADE GOVERN: President Xavier Bardají Vicepresfdenl: Joan Ardevol Secretaria: Minervs Embuena Comptador Albert tópez 'borra Tresorer Josep M. Uesiry Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernal Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Valies Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats son tfexdusiva responsabilitat dels autors i no represento necessàriament

El noticiari

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

m

10

JORNADES

URBANES

Ciutats universitàries i campus urbans Celebrada la VIII Setmana d'Estudis Urbans a Lleida • £ •

ntre el 10 i et 14 d'abril se celebrà a

B

Lleida la VIII Setmana d'Estudis

H

Urbans, amb la temàtica que encapçala aquest article i organitzada per l'Ajuntament, la Universitat, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Ueida i la Delegació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Entre els perfils dels assistents, van destacar els professionals o acadèmics lligats al món universitari i al municipal, preocupats pels problemes d'encaix funcional i fisic entre les universitats i la ciutat i el territori que les acull.

D'una banda, personal de les oficines tècniques, vicerectors o membres de consells

i

socials de diverses universitats espanyoles.

D'una altra, tècnics de l'àrea d'urbanisme o de l'àrea econòmica d'ajuntaments i càrrecs polítics de l'Administració (es va comptar amb la presència de diversos alcaldes i regidors}.

També hi van participar un reduïl nombre de

Les VIII Jornades van debatre les formes de vida dels universitaris i com aquests incideixen en les societats on es troben ubicades les universitats.

persones qualificades d'altres països.

La conferència inaugural va anar a càrrec

seguint el model nord-amerícà, entre e

tratègies locals d'arrelament dels universita-

econòmica, de tes universitats

de l'enginyer i geògraf Pierre Merlin, de la

seixanta i setanta. Avui, en canvi, moltes uni-

ris en la recerca í promoció del propi territori.

amb diferents campus (va posar l'exemple de

Universitat de la Sorbona i de l'Institut

versitats europees s'ubiquen o retornen, de

Larissa Adler (UNAM) apuntà el paper de for-

la Universitat de Califòrnia, que té centres

d'Urbanisme Francès, que va fer una intro-

forma creixent, al centre de la ciutat i la com-

mador de classes mitjanes de la universitat

repartits per tot l'Estat).

ducció dels temes bàsics que s'anirien trac-

plementen funcionalment i urbanística.

mexicana, els prototips d'estudiants i llicen-

Un tercer bioc, de vuit ponències, es va centrar en les propostes urbanístiques de

territorials

tant durant tota la setmana: en primer lloc, el

Un primer bloc d'intervencions giraren a

ciats que s'insereixen a la societat i els pro-

creixent impacte local que les universitats

l'entorn de les formes de vida dels universita-

blemes derivats de l'actual situació de libera-

campus.

tenen en els seus territoris immediats, tant

ris i en com aquestes incideixen en la societat

lització de l'economia i de reducció de l'apa-

Politècnica de València) presentà les dife-

i constatà l'allunyament

des del punt de vista econòmic com de dina-

Enrique

Giménez

(Universitat

entre la comunitat

rell de l'Estat, amb un gran impacte en els

rents tipologies de campus a la Comunitat

mitzadores socioculturals; en segon lloc, les

universitària cada cop més globalitzada, amb

nous titulats. François Dubet (Université de

Valenciana, contextualitzant-los històrica-

diverses formes d'implantació dels campus

interessos molt extralocais i les ciutats univer-

Bordeaux), al seu torn, aprofundí en els dife-

ment i estenent-se en el camps de la

universitaris que s'implantaren a Europa,

sitàries, tot remarcant la importància

rents tipus d'estudiants francesos (i per

Universitat d'Alacant, de la projecció del

extensió europeus), tot desmitificant l'existèn-

qual havia estat responsable. Carles Uop

d'es-

cia d'una comunitat estudiantil fortament

(Universitat

autoidentificada i subratllant la importància

explicà les propostes d'encaix entre ciutat i

dels estudiants en els canvis culturals de mol-

universitat en el cas de Vic i de Manresa,

tes ciutats mitjanes.

advocant per la integració de la universitat

El següent bloc es va dedicar a l'impacte econòmic de les universitats en les ciutats i en les regions. Raymond Florax (Free Universíty d'Amsterdam) apuntà les diverses metodologies per mesurar els esmentats impactes i Richard Hanis

(University of Portsmouth)

aportà un estudi empíric sobre l'impacte de la universitat a la ciutat de Portsmouth amb la realització d'una taula input-output. Per la seva banda, Esteve Oroval (Universitat de Barcelona} contrastà els models d'universitats "locals" (com és el cas català) amb l'organització, que ell considera més operativa i

Politècnica

de

Catalunya),

en el teixit urbà. Morino Folin (Istituto Universitario di Archittetura di Venezia) plantejà l'actuació de les institucions universitàries en una ciutat com Venècia, on actuen requalificant espais marginals, recuperantlos històricament i buscant arquitectures de qualitat. L'arquitecte Carles Teixidó va explicar el seu pla d'usos de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona i Josep Benedito va fer una presentació general de la construcció de les noves universitats públiques creades a Catalunya durant els noranta. Les altres tres ponències tractaren aspectes més genèrics.

H El noticiari h '

JORNADES

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000 I

URBANES

18 anys d'estudis urbans Les Setmanes d'Estudis Urbans constitueixen, des de fa anys, un fòrum periòdic de debat de problemes i propostes sobre la ciutat actual. La darrera edició ha estat dedicada al tema Ciutats Universitàries i Campus Urbans, amb una anàlisi del paper de les universitats com a elements de dinamítzació de les ciutats i com articuladores de projectes de ciutat En cadascuna de les Setmanes d'Estudis Urbans ha estat debatut un tema amb caràcter monogràfic. La relació dels temes tractats es mostra a continuació.

I Setmana d'Estudis Urbans, Ueida, del 2 2 al 26 de març de 1982.

Títol: Estudis Urbans a Ueida. Temàtica: Estudi de diversos aspectes urbans i històrics de la ciutat de Ueida. Anàlisi de l'obra d'en Josep Uadonosa, historiador de la ciutat.

Anàlisi de la premsa escrita entorn de la problemàtica urbanística. El model urbanístic de la ciutat. El centre històric i la imatge de la ciutat. Publicació: Estudis urbans a Ueida, Ueida, Estudi General de Ueida i Ajuntament de Ueida, 1982.

II Setmana d'Estudi Urbans, Lleida, del 2 al S de maig de 1984.

Títol: Ciutats petites i mitjanes a Catalunya. Temàtica: Evolució i problemàtica de les ciu-

Una de tes taules de debat de la VIII Setmana d'Estudis Urbans.

tats petites i mitjanes catalanes en les darreres dècades amb un tractament interdisciplinar. Les ponències es van agrupar en quatre temes: El creixement econòmic i el creixePablo Campos abordà una extensa tipologia

és bàsicament regional, té impactes extrare-

ment demogràfic com a factors estructuradors del creixement urbà; la planificació urbana

d'implantacions universitàries a Espanya i

gionals notables en les titulacions superiors

a les ciutats petites í mitjanes; la propietat del sòl i la promoció immobiliària; i els enfoca-

Madalena

(Universidad

d'agrónoms i forestals. En segon lloc, s'a-

ments i fonts d'estudi del creixement urbà. Publicació: Les ciutats petites i mitjanes a

Tècnica de Lisboa) explicà el procés de cre-

Cunha

Matos

bordà la vida estudiantil com un element de

Catalunya, evolució recent i problemàtica actual, Barcelona, Institut Cartogràfic de

ació de noves universitats a Portugal. La

cohesió entre el grup jove i com un impacte

Catalunya, 1987.

intervenció de Ricard P. Dober, molt centra-

notable en el conjunt de la ciutat. En tercer

da en la regió metropolitana de Boston

lloc, s'analitzà l'impacte econòmic de la

III Setmana d'Estudis Urbans, Lleida, del 6 al 10 d'octubre de 1986.

(incloent-hi Cambridge, on s'ubiquen el MIT

Universitat a la ciutat, i finalment s'analitzà

Títol: Història urbana i intervenció al centre històric. Temàtica: Anàlisi i debat sobre els

i Harvard) plantejà el concepte d'"eutòpol)s",

l'encaix urbanístic del campus dispers de la

centres històrics des d'una doble perspectiva: d'una banda, la reflexió sobre la gènesi de

entesa com una xarxa d'equipaments edu-

UdL, que es considera positiu quant al seu

la ciutat i la forma urbana i, de l'altra, l'anàlisi de casos concrets (anglesos, belgues i

catius i de recerca científica que qualifiquen

efecte dins de la ciutat. La conclusió general

espanyols), fent esment de les diferents problemàtiques, propostes i alternatives.

la ciutat i la regió metropolitana, alhora que

apuntava, com en d'altres ponències i inter-

Publicació: Història urbana i intervenció en el centre històric, Barcelona, Institut

serveixen a les necessitats de formació per-

vencions, cap a la necessitat de pacte i con-

Cartogràfic de Catalunya, 1989.

manent de la població.

sens entre institucions per planificar conjun-

La ponència de Dober va servir de pont

tament el futur.

IV Setmana d'Estudis Urbans, Ueida, Juny de 1989.

. , ,-

de

Títol: Ciutat i comerç. Temàtica: Estudi de les estructures comercials urbanes, urbanisme

ren el paper de ciutat. Carles Carreras

Francesco Indovina (Istituto Universitario de

comercial i anàlisi de diversos projectes, tant en centre urbans consolidats com en àrees

{Universitat de Barcelona) repassà les rela-

Venezia), apuntà la importància de la univer-

cions entre societat urbana i universitat a

sitat del segle XXI entesa com a servei

Barcelona al llarg de la història i va acabar

públic, ben connectada amb el món global i

V Setmana d'Estudi Urbans, Lleida, del 26 al 3 0 d'octubre de 1992.

advocant per un projecte de "ciutat de

fent-hi aportacions, i, alhora, entesa com

Títol: Ciutat i espais lliures. Temàtica: Aprofundir en l'anàlisi dels espais lliures d'ús públic

coneixement" (convergent amb

una eina de creació de ciutat i de promoció

des de diverses perspectives com ara el disseny o els usos, i aportant elements per a la

urbana.

valoració d'aquests espais dins la trama urbana Publicació: Ciutat i espais lliures, Ueida,

per al següent bloc de ponents, que aborda-

l'anterior

11

d'-euiòpolis . Valentín Cabero (Universidad

La

conferència

de

cloenda,

perifèriques noves.

de Salamanca) des d'una perspectiva més

Els actes van ser completats amb dues

urbanística, repassà les actuacions de les

taules rodones, una d'alcaldes de ciutats

universitats de Salamanca en la requalifica-

catalanes amb universitats o centres univer-

VI Setmana d'Estudis Urbans, Lleida, 16-20 d'octubre de 1995.

Edicions de la Universitat de Ueida, 1996.

ció de l'espai central i en la creació de noves

sitaris, i una altra de rectors de ciutats mitja-

Títol: La ciutat fragmentada: grups socials, qualitat de vida i participació. Temàtica: Anàlisi

trames urbanes. Finalment, Michelangelo

nes espanyoles. També durant la Setmana

de la ciutat com a realitat social complexa, polièdrica, integrada per grups socials amb

Savino (Istituto Uníversitario di Archittetura

es presentà la publicació de la VII Setmana

interessos diferents que tenen un accés desigual a les decisions i polítiques urbanes. La

di Venezia} va presentar les relacions entre

d'Estudis Urbans, Ciudades intermedias.

diversitat social creixent i la problemàtica que se'n deriva, la participació ciutadana en els

ciutat i universitat com un conjunt d'agents

Urbanizaciòn y sostenibilidad, editada per

processos de planejament i la qualitat de vida a les ciutats. Publicació: La ciutat frag-

socials i institucions, amb interessos no

Carme Sellet i Josep M. Uop.

mentada: grups socials, qualitat de vida i participació ciutadana, Ueida, Edicions de la

sempre recurrents i que prenen decisions

Universitat de Ueida, 1998.

segons les correlacions de forces. La idea de

VU Setmana d'Estudis Urbans, Ueida, del 30 de marc al 3 d'abril de 1998,

consens i pacte institucional entre agents, no sempre tàcil, era fonamental per fornir

Joan Vilagrasa Ibarz

Títol: Ciutats intermèdies i urbanització mundial. Temàtica: Les ciutats intermèdies davant

projectes de ciutat i projectes d'universitat

Director de [3 Setmana d'Estudis Urbans

l'accelerat procés d'urbanització en el món. Anàlisi comparativa del rol d'aquestes ciutats

profitosos per a tothom.

en diferents contexts, marcs socioeconómics i culturals. La seva capacitat per equilibrar

L'últim dia es dedicà a la presentació de

Aquesta crònica de la VIII Setmana d'Estudis

el territori, el seu pes en la xarxa urbana, etc. Polítiques urbanes de sostenibilitat en les

quatre estudis sobre l'impacte de la universi-

Urbans es publica amb la col·laboració de

ciutats mitjanes. Publicació: Ciudades intermedias, urbanización y sostenibiUdad, Ueida,

tat a la ciutat de Ueida, elaborats des dels

bic-Revista

Pagès Editors, 2000.

departaments de Geografia i Sociologia i el

Arquitectes Tècnics de Ueida.

del Col·leg d'Aparelladors

i

d'Economia Aplicada de la Universitat de

Més informació: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Ueida.

Lleida. Primer es presentà una anàlisi de l'à-

Telèfon 973 24 91 00. A/e: caatlleida@svtes.

rea d'influència de la universitat, que tot que

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

El noticiari h CULTURA

12

Paisatge construït Heus Fornells (Barcelona, 1948) és una aparelladora que treballa a la gestora de la cooperativa d'habitatges socials impulsada per Comissions Obreres.

També és una aquarel·lista autodidacta seduïda per l'obra de Marianne Mahoney, que dibuixava els plànols: feia les perspectives de Frank Lloyd Wríght, i alhora infUienriada pels difuminats, les aigües i el color dels dibuixants de la factoria Walt Disney, "Forma part de la meva cultura i no puc negar-ho". Marc Roig (Madrid, 1981) és un estudiant de fotografia que dispara amb una reflex fotografies frontals en blanc i negre, equilibrades en el to, que després exhibeix per parelles: Berlín juntament amb el Prat de Llobregat. A tot dos els agraden els paisatges protagonitzats per l'arquitectura industrial i plegats els han recorregut. Fins a l ' l i d'octubre han exposat la seva doble mirada al Col·legi.

Com van ser els inicis de la vostra col·labo-

tant, almenys no sempre, però formen part de

ració?

la nostra vida i ens fan servei".

Què fa néixer la vostra emoció?

N.F.: "Penso que en l'arquitectura indus-

sincera, vol apropar-te al teu paisatge, al lloc on vius. No li cal buscar enfocaments compli-

Neus Fornells; "Fa anys, vaig fer una

M.R.: "El que es pretén fer és ignorar-ho.

trial les coses neixen per necessitats pròpies.

exposició i un amic aparellador es va estran-

Veus fàbriques i, per arribar-hi, has de donar

Vull dir, que si hi ha un tub, una xemeneia, o

yar que fes aquest tipus d'aquarel·la figurati-

més tombs que jo què sé. Les voldrien con-

qualsevol altra cosa és perquè a dins n'hi ha

Us interessa la permanència de la vostra

va, perquè, segons ell, la fotografia li havia tret

vertir en coses invisibles, que no se'n veiessin

la necessitat. L'arquitectura residencial també

obra?

la raó de ser. Després, vaig tractar d'aquest

més que els productes, com si el nostre

respon a necessitats concretes, però de

N.F.: 'Treballar amb aquarel·la significa

tema amb en Marc, amic de feia temps, i ens

benestar sorgís del no-res".

vegades és treballa a l'inrevés, adaptant les

treballar amb un mitjà que no dura gaires

Pins on arriba el vostre interès?

vam reptar, fins a decidir-nos de fer un treball

cats. La pintura pot ser també objectiva".

necessitats a les formes. I els seus volums no

anys. L'oli perdura més, el paper es fa malbé

em produeixen cap mena d'emoció. Almenys,

molt més ràpidament. Durarà el que duri. No

Marc Roig: "Al principi de treballar ple-

N.F.: "Hem estat seduïls per aquesta

a mi. En l'arquitectura industrial, la funció és

penso més enllà de les necessitats vitals.

gats, vam pensar fer una fotografia i una

arquitectura que se sol esquivar, per aquesta

qui mana i l'equilibri de la forma resultant per

Penso que si en tinc ganes ja n'hi ha prou".

aquarel·la del mateix tema, per fer-nos la gue-

arquitectura que no s'ha de veure, segons

a mi és, potser, la d'un immens monument".

rra, però aviat cadascú va preferir lluitar con-

sembla. Tothom diu: volem cases de formigó,

conjunt sobre el mateix tema".

M.R.: "Tinc 19 anys, estic en plena formació i vaig adquirint experiència. La fotogra-

tra si mateix. Fa dos anys que plegats anem

però ningú no vol tenir les cimenteres a la

recorrent tot Catalunya".

vora, les volem arraconar i no veure-les.

M.R.: "El llenguatge de les formes, més

molt en l'enquadrament. Al llarg d'aquests

Nosaltres, en canvi, volem demostrar que cal

que res. Veure com els homes ens anem

dos anys de treballar en el tema de les fàbri-

Busqueu un llenguatge universal?

fia, al ser un mitjà ràpid d'execució, la treballo

Quin tipus d'arquitectura industrial heu

veure-les i que, a més, són més boniques que

repetint. Com tot està lligat i com el paisatge

ques, he anat depurant el meu estil, he anat

anat a buscar?

no pas lletges. L'única cosa que els demanem

no paria de res més que de nosaltres, de com

trobant referents".

N.F.: "No hem anat a buscar fàbriques antigues per poder parlar

d'arquitectura

industrial històrica per recuperar-la per a nous • usos. No, ens interessa l'arquitectura indus-

és que no embrutin i que sàpiguen conviure amb la ciutat."

hem hagut d V

3

que vivim, no crec que n'hàgim de fugir".

La vostra mirada pot considerar-se acusadora?

N.F.: "Jo fa sis o set anys que treballo

N.F.: "Hi ha un problema: només podem treballar els dissabtes i diumenges, perquè els

L'aquarel·lista ha d'utilitzar la fotografia?

Us interessa l'arquitectura residencial?

A les vostres obres mai no hi surt gent.

com vivim, quins sistemes apliquem",

^ ' la v'sta d'algunes coses."

trial actual, la que ara està funcionant, la que ens dóna riquesa, la que necessitem. D'allò

som. En esforçar-nos a mirar les coses, podem aprendre molt més sobre qui som,

M.R.: "Val a o'ír 'ue en certs moments

N.F.: "Sempre treballo del natural. No en sabria, de pintar a partir rj'una fotografia. Em

dies de cada dia jo treballo i ell estudia.

Tanmateix, gràcies a això, ens hem pogut colar en certs llocs on, en alguna ocasió, fins

amb les fàbriques. L'arquitectura residencial

diuen que avui tothom pinta a partir d'una

ens han pres la matricula del cotxe, perquè,

no m'aporta les mateixes emocions. Ben

fotografia, que ja no es pinta del natural, però

segons ens han dit. potser fèiem espionatge

poques arquitectures residencials de les d'ara

jo segueixo fent el "numerat". Treballo bàsica-

industrial. A la fàbrica de Molins, per exemple,

N.F.: "Una mica. Volem valorar les carac-

m' emocionen realment. En canvi, algunes

ment pel carrer, asseguda, amb la carpeta a la

va acabar per venir el guarda, perquè uns

terístiques de l'arquitectura industrial tal com

edificacions o detalls industrials com aquestes

falda, o dins del cotxe que m'he habilitat de!

veïns l'havien avisat que, des de feia uns dies,

la veiem. Demanem respecte pel que hi ha,

que he interpretat, sí que m'emocionen. Per a

tal manera que el volant em serveix de cava-

que es podria millorar, és clar, però no se

mi, l'antiga Asland a l'entrada de Barcelona

llet. Em cal ser al lloc, sentir els colors, obser-

n'hauria d'apartar de la vista. He llegit que

per Montcada és com una catedral, té una

var i fer meus els detalls que cap fotografia no

volen construir una paret davant de la incine-

presència imponent; m'impressiona."

em donaria".

radora de! Besòs, que vaig pintar fa temps,

M R : "L'interès per les fàbriques em va

per evitar-ne les vistes des de la ronda Litoral.

venir d'ella, en veure les seves aquarel·les.

U mirada de la fotografia és m é s objecti-

Em dol molt que hi hagi qui pensi que aques-

Més endavant potser ens posarem a treballar

va que la de la pintura?

tes edificacions s'han de tapar. Jo les trobo

amb espais interiors, de lleure, de concerts,

belles i harmonioses. Potser no hi hagi per

bars. Però ara ens cal un descans".

veien un cotxe parat al mateix lloc, davant de la fàbrica, amb una persona quieta a dins. Vés a saber què es pensaven que feia... alguna cosa

rara.

Potser

ho

era.

ben

mirat.

M'agradarà saber què en pensaran els que

M.R.: "Es objectiva perquè intenta mostrar les coses sense artificis, vol ser humana i

hagin vist aquesta exposició".

Jordi Martet A/e: electrik@redestb.es

El noticiari

DIVERSOS

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

13

Manual de minimitzarió i gestió de residus a la construcció

Lliurament de títols del màster en rehabilitació del patrimoni

H

urant la construcció o la demolició

S

Jornades sobre la construcció contemporània amb formigó prefabricat i l'aparició i difusió del formigó armat

d'obres es produeixen gran quanti-

iir una importància cabdal en

tat de residus indiferenciats que van direc-

l'evolució de l'arquitectura contemporània,

tament a l'abocador i, avui, per circumstàn-

amb l'aparició del formigó prefabricat s'obre

cies d'inèrcia i de mercat, la quantitat de

definitivament la porta a la industrialització de

residus que es recicla és mínima. L'Institut

la construcció. Per tal d'analitzar i de debatre

de Tecnologia de la Construcció (ITEC) ha

l'actualitat d'aquest material, el Col·legi li

desenvolupat un projecte Life amb l'objec-

dedica íntegrament les properes sessions

tiu d'aportar els mitjans necessaris i contri-

que s'organitzen dins del cicle sobre els

buir a la difusió dels conceptes que han

materials i les noves tecnologies de la cons-

d'ajudar

sensibilitat

trucció (inici 14 de novembre). Si al maig es

mediambienta! del sector i a fer més fàcil la

a

incrementar

la

van celebrar les jornades dedicades al formi-

seva implementació, especialment en l'àm-

gó in situ, ara li toca el torn al formigó prefa-

bit dels residus. Per tal de difondre els

bricat. Es faran unes sessions tècniques d'in-

resultats d'aquest projecte europeu que ha

formació i de debat amb presentació de

dut a terme l'ITEC, el Col·legi ha organitza! una jornada tècnica sobre residus en la construcció que se celebrarà el dijous 9 de novembre, en què es lliurarà a tots els assistents les publicacions resultat del projecte entre les quals hi ha el Manual de mínimització i gestió de residus a les obres de construcció i demolició, i un CD-Rom amb un programa docent per a la gestió eficient dels residus.

materials concrets i solucions d'aplicació. a sala d'actes del Col·legi va acollir el passat 3 de juliol l'acte acadèmic de I lliurament de titols a la sisena promoció 1997-1999 del Màster en patologia, tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic que imparteix la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi. L'acte va comptar amb la participació del periodista i escriptor Lluís Permanyer (en la foto, al centre), que va oferir una conferència magistral sobre rehabilitació urbana a Barcelona. La sessió va ser presidida pel catedràtic de la UPC, Francisco Javier Uovera; el president del Col·legi, Xavier Bardají; i el director de l'Escola Universitària Politècnica (EUPB), Francesc Jordana.

Paral·lelament s'impartirà un seminari on s'aprofundirà en les tècniques de disseny constructiu i posada en obra. Es presentaran obres c o m ara la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus, edificis d'habitatges

al

Paisatge construir, aquarel·les i mirades fotogràfiques de Neus Fornells i Marc Roig. Els dos artistes van deixar patent amb aquesta mostra l'admiració per l'estètica de l'arquitectura industrial i els seus valors dins del paisatge creat per l'home, cadascú amb el seu mitjà d'expressió. Durant dos anys, el fotògraf Marc Roig i la pintora i arquítecta tècnica Neus Fornells han visitat un bon nombre de fàbriques de construcció antiga i més recent, que configuren el paisatge de la producció industrial a les comarques de Barcelona. Els dos autors han expressat a través de la seva obra la seva particular fascinació per aquests testimonis tranquils i prosaics dels progressos industrials que han marcat la història de la humanitat durant els darrers cent anys.

Bac

de

Roda

oficines del Port de Barcelona o el Teatre Nacional de Catalunya.

Exposició de Neus Fornells i Marc Roig ^ ^ 3 a sala d'exposicions del Col·legi H ^ H va acollir fins a i'11 d'octubre

carrer

(Barcelona) i a Can Basiana (Sabadell), noves-

Subscripció a

voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiat, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 o per correu a: L'informatiu. Hisenda Pucumll I Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona IC. Son Pastor, 5, 08021 de Barcelona.

Si us estimeu més subscriure-us per telèfon al 932 402 376.

Quota normal d'l pagament de 3.000 pessetes l'any.

Quota estudiant sense Targeta Accés de 1.500 pessetes l'any.

Nom i cognoms

FORMA DE PAGAMENT

DNI/NIF Adreça

Domiciliació bancària

Codi postal

Nom i cognoms

Població

Banc/Caixa

Telèfon Entitat i empresa

Professió

D.C Adreço Població

N6m.de

Núm.entitat

Núm.agència Agència

Legislació i normativa Portes resistents al foc

Construir segur

25 Castell de Miravet Especial color

Cirlp (\e spssions snhrp spgnrpfaf i salut E LS CDDRDI" N A D D R S de seguretat i, en definitiva, tols els tècnics involucrats en el procés de construir han de saber com s'organitza una obra, quins mitjans auxiliars, proteccions i maquinària cal utilitzar i com han de ser i funcionar per garantir una obra segura. El Col·legi ha iniciat un cicle de sessions dedicades a la seguretat i salut a les obres que es duen a terme a Barcelona i també a Granollers, Manresa, Terrassa i Vic. Grues i aparells elevadors, xarxes i baranes de seguretat, o seguretat a les instal • lacions d'electricitat durant les obres són els primers títols d'un cicle dedicat als aspectes més impor-

tants de les instal·lacions provisionals per a la producció d'una obra, i de les proteccions personals i col • leclives que es faran servir de forma habitual, així com el paper que té el tècnic de les obres en la formació dels treballadors. També hi ha sessions dedicades a analitzar els riscos i a estudiar la prevenció en algunes de les unitats d'obra i dels sistemes constructius amb més risc. A cada sessió es donarà a conèixer quina normativa és d'aplicació en cada cas, les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, quins són els processos de muntaige í desmuniaige de cada element i com fer l'anàlisi i la prevenció dels riscos inherents a cada procés.

Informació tècnica i comercial Seguretat i salut a les obres De setembre de 2000 a juliol de 2001 De 5 a 9 h de la tarda (consulteu la programació) Preu col • legtat/da: 45.000 PTA (cicle)/5.000 (sessió) Preu no col • legiat/da: 54.000 PTA (cicle)/6.000 (sessió) INFORMACIÓ:

Telèfon 932 40 20 60 A/e: formacio@apabcn.es l·ltip://www.apabcn.es

A55

16

ORIA r.FNTBE

.JO5EP

RENAF

Portes resistents al foc rontra inrpndis er\ garatgps d'hahítatgps nnifamiliars EL SERVEI No tiva del Col·legi rebem habitualment consultes sobre la normativa de protecció contra incendis. En aquest sentit, hem deteclat últimament que s'ha disparat el nombre de consultes relacionades amb l'obligatorietat de col • lo.car vestíbuls previs i portes resistents al foc en habitatges unifamiliars. En concret, la consulta més repetida la podríem resumir així: S'ha de preveure un vestíbul previ entre un garatge per a menys de 5 vehicles i l'habitatge unifamiliar al qual pertany? Si no fos necessari aquest vestíbul, la porta de comunicació entre el garatge i l'habitatge hauria de complir algun requeriment de resistència al foc? Responem a aquestes qüestions, donant per suposat que la capacitat del garatge no superarà les 5 places.

Tal com s'indica en l'article

10.1.3 de la NBE CPI/96 i en l'apartal G.4.1 dels seus comentaris, els garatges amb una capacitat no superior a cinc vehicles no han de ser considerats com a "ús garatge" pròpiament dii, sinó com a locals de risc especial baix. Per tant, en apli-

CONTRA - OBRY - PROYEC S.L.

Constructora • Confienos la realización de sus obras • Albanilería en torres apareadas, bloques de viviendas, reformas de grandes locales • Llaves en mano incluso con industriales • Personal fijo de empresa • Dirección de obras por personal colegiado.

C/ Provenza 292, Àtico • 08008 Barcelona

Tel.: 93 487 49 57 • Fax.: 93 487 91 97 Móvil: 606 42 67 41 • e-mail: aura@tising.es

tant en els comentaris de l'esmentat article 13 com en la taula dels comentaris de l'article 15.5.4.

Podrem, per tant, acceptar portes RF-45. Però la realitat és que en el mercat no trobarem portes classificades com a RI:-45, atès que els laboratoris d'assaig a l'hora de classificar els elements constructius segueixen estriciament els valors de l'article 1 3 de la CPI/96. Què passaria si un element estes classificat com a RF-30 segons el certificat d'assaig, però els temps obtinguts haguessin permès una classificació RF45? Tenint en compte els criteris exposats i el criteri de la mateixa Dirección General de la Vivienda, la cació de l'article 19.2.2 de la CPI/ Arquitectura y el Urbanismo, po96, no cal vestíbul previ. Els eledrem considerar que una porta ments que separen el garatge d'alclassificada com a RF-30 és en reatres zones hauran de ser de RF-90 i litat de RF-45 sempre que els vala porta d'accés des de l'habitatge lors obtinguts a l'assaig correspoo des de qualsevol altra zona haunent estiguin per sobre dels 45 rà de tenir una resistència al foc de minuts. Un altre argument a favor RF-45 (resistència al foc de 45 mid'aquest criteri ei trobem a !a mateinuts). xa CPI/96, en el seu article 17.1.1, El valor RF-45 esmentat surt apartat A: "Para /.../ La justificación d'aplicar l'article 15.5.1 de la CPI/ deque[...junelemento[...lsatisface 96, en el qual s'estableix que les las condiciones de resistència al íuego portes de pas entre dos sectors d'in- establccidas /.../seadmitira'n los encendi han de tenir una resistència al sayos reaüzados según las normas UNE foc que sigui com a mínim la meitat indícadas en el Apéndice3 ". de l'exigida a l'element que separa.

Però aquest valor "RF-45" no figura en l'escala de temps de resistència al foc de l'article 13 de la mateixa CPI/ 96 (aquesta escala salta de RF-30 a RF-60). Se'ns planteja, doncs, la pregunta següent: és vàlid ei valor de 45 minuts o hem de passar a 60, com a valor immediat superior?.

Segons la Dirección General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo, l'absència del valor RF-45 a l'escala de l'article 13 de la NBE CP1/96 es pot considerar com a una errada de l'NBE. De fet, la mateixa norma té en compte aquest valor

T'ajudem a construir Centre de Documentació Josep Ren art

JEBÚB FERNÀNDEZ

Arquitecte tècnic Servei Normativa A/e: sit@apabcn.es

piecinstant En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet i adaptat al teu projecte.

Disponible a: www.apabcn.es/ renart/

Ass CENTRE

Preus (16% IVA inclòs)

Documents a l'abast

1.1 4.

8.2 9.

10.2 12.1 13.

14.

Codi d'accessibilitat <[JQ» 6grj PTA Norma sismoresisieni 1.160 PTA Control de qualitat de poliuretans 660 PTA El Llibre de l'edifici 230 PTA Bastides 905 PTA Control de qualitat «Tflfffc 1.160 PTA Enderrocs 1.100 PTA Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 140 PTA 17. Certificats d'habiiabiliiai 350 PTA 18.4 Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya 160 PTA 19. Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció.

Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA 20.1 Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA 21. Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut pera obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA

EMPRESA PROMOTORA-CONSTRUCTORA NECESSITA: CAP DE GRUP A M R EXPERIÈNCIA M Í N I M A D E 5 ANYS A pi;u D'ODRA. B U S Q U E M PROFESSIONAE.5 A M B

CAPACITAT DE PLANIFICACIÓ I DOTS DE COMANDAMENT, RESPONSAHLE I ORGANITZAT

JOSEP

JB

PFNABT

Documents a l'abast

Preus (16% IVA inclòs)

22.4 Llistat de normativa de compliment obligat per a Catalunya (novembre 1999} «Tflfth Paper Disquet Correu electrònic 23.1 Infraestructures comunes de telecomunicacions 24. Nova reglamentació d'activilals a Catalunya 25. Crues-torre 26. El projecte de bastida <SQ> Amb disquet 27. Les garanties a la LOE <W> Amb disquet

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 9 8 0 PTA 1.200 PTA 1.450 PTA 1.160 PTA 1.415 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART TEL. 932 40 23 61 A/E: renart@apabcn.es

NOVETAT COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST PER

INTERNET!

formació bàsica: Arquitectura Tècnica experiència mínima de 5 anys a peu d'obra edat entre 35 i 45 anys habituat a dirigir un equip de treball

contracte laboral indefinit sou aproximat 9.000.000,PTA bruts/any negociable en funció de la experiència apor tada pel candidat

INTERESSATS ENVIAR CAUTA DE PRESEN-

TACIÓ MANUSCRRA, ADIUNTANT CUJiltt-

seguiment directe com a cap d'obra de la promoció d'habitatges seguiment i control econòmic general de les obres de l'empresa. planificació i coordinació de l'equip decaps d'obra de l'empresa (format de 2/3 caps d'obra) reportarà setmanal ment amb el Project Manager

CULUM VITAL 1 l'OTOCRAl·lA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT | J \ KUM-IRÈNCIA 7104

AL: SERVEI DE PHOMOCIÓ I

MERCAT DI: TRLIIALL. B O N PASIOR, 5.

0 8 0 2 1 BARCELONA

treball@apabcn.es

El Centre de El Centre de Documentació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar els Documents a l'abast des de la seva web.

Ei sïstírEl sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda e l / s document/s que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

També disposeu També disposeu de resums dels continguts de cada document.

Podeu provar aquest nou servei a: Podeu provar aquest nou servei a:

http://www.apabcn.es/tecnica/renart/docuaba.htm

18

Segona quinzena octubre 2000 IMTFPMFT

L'lntermedi@ri L'internauta és un solitari?

EL MISSATGE anterior, que tractava sobre lligar a través dels xa ts, és adir, dominar l'art d'escriure converses seductores en temps real, parlava de loan Segons, un històric del lema que em comentava que "quan el xai és un fi i no un miljà, aleshores es que hi ha un problema". Ui seva reflexió pot ampliarse al conjunt d'Iniernet, que diuen que està ple de solitaris. Diuen.

Per què estic aquí? Com puc superaria soledat? Què fa la meva (d'ell) vida tan dura? A Internet hi ha solitaris crònics i desesperats, és clar, com també hi ha lloc a la xarxa per a geni amb mal caràcter i nous eremites que hi viuen com si habitessin un foral a la paret d'alguna muntanya de l'Himàlaia.

Alhora però, cal recordar que el correu electrònic, de manera semblant al telèfon, amb qui cada vegada es fon més, facilita i augmenta la vida en comú, no la desanima, Elsxats, els grups de notícies, les llistes de correu i similars incrementen aquest ús social de la xarxa, lli ha qui crea un símil entre les pàgines web i la televisió i diu que si la caixa "tonta" aïlla, les web encara més, perquè no poden ser tractades com a soroll de fons. Però com que de moment el correu electrònic és l'oferta d'Internet que té més èxit, ens quedem amb el caràcter social de la xarxa.

Els estudis com el de l'Stanford Institute for die Quantilalive Study of Society sobre la sociabilidad de l'intemauia que pot ser consultat a http://www.slanford.edu/group/siqss/Press_Release/iniernelStudy.himl indiquen que comprovar en excés si es té un nou e-mail augmenta de manera minsa però "estadísticament significativa" la soledat i, fins i tot, la depressió de l'internauta.

El problema no és que Internet ens faci més solitaris [...], sinó que el problema és que vivim en una societat (occidental) que propicia la soledat.

Hi ha qui creu que si la televisió aïlla, les webs encara més, perquè no poden tractar-se com a soroll de fons.

lia nuclear trencada. L'allre dia vaig entrar a alt.suppon.loneliness (un grup de notícies de recolzament a la soledat) i hi havia 467 missatges. Aquí hi ha la veritable soledat d'Iniernel.

Semblantment, amb les pàgines web.

Però en aquest i altres estudis es reconeix que Internet encara és massa nova perquè pugui ser explicada la seva influència en la vida social (el telèfon, que quan va ser inventat havia de facilitar a la gent escoltar òperes des de casa, va necessitar un centenar d'anys per aconseguir que se li reconegués les virtuts socials).

l'església, discuteixen menys de política amb els veïns i, en general, es reuneixen menys amb propòsits socials o comunitaris. F.s podria concloure el mateix d'aquí? I en general? lakob Nielsen, un columnisia especialitzat en les relacions socials a la web, que el febrer d'aquest any va publicar un article a zdnei (www.zdnet.com) titulat 'Loneliness and the Internet', recorda que la geni està sola i anònima a casa no pas SOCIETAT DE BOLITARIS El problema no és que Internet ens perquè Internet hagi estat inventat faci més solitaris —i la soledat no és sinó com a resultat de la vida que es dolenta persi mateixa, si es pot domi- porta en aquesta era postindustrial. nar per llegir, per fer íooting, o per Una tercera veu, la de Norman connectar-se a Internet— sinó que el Nie, que és el responsable màxim del problema és que vivim en una socie- citat estudi de la l'Stanford Institute tat (occidental) que propicia la sole- —presentat el febrer passat, a temps dat. En un influent article -'lïowling per propiciar l'article de Nielsen— alone: America's declining social ca- indica que Inicmct també pol ser vist pital' publicat a Journal ofDemocracy com l'últim esglaó en la llarga cadena (www.apa.org/journals/amp/ de crisis de la modernitat, la qual és amp5391017.html) Ií. Puinam el una sèrie de canvis tecnològics que 1995 va documentar una disminució allunyen la gent més i més de les del compromís cívic i la participació lligadures de suport de la ciutat prisocial als Estats Units, en els darrers mària i el veïnal, la família extensa, la 35 anys. Els americans van menys a família nuclear i, finalment, la famí-

Segona quinzena octubre 2000

19

DIVER5DS

Des de la finestra Típics tòpics DE

Reforma de la Llei de Col·legis

SEMPRE,enelnos-

trc món, hi ha hagut tòpics sobre el caràcter dels diferents agents que intervenen en una operació immobiliària: 1* El promotor professional: una persona sense escrúpols que l'únic que li importa és la "pela" i si, a més, se li pol penjaré! canell d'especulador, molt millor.

2- El promotor privat: el que es fa una caseta és un torracollons; la seva dona una punyetera que es presenta al despatx de l'arquitecte o a l'obra amb una revisia del coro de decoració perquè I i faci la casa com la d'algun famós de les revistes.

3- L'arquiteae: un sòmniairuites que vol encolomar al pobre client la seva darrera parida (còpia del projecte d'algun famós arquitecte que està de moda entre la gent de l'ofici) i amb pretensions de ser l'únic protagonista.

4 - L'aparellador: un que va per feina, mira que l'obra surti ben barata, vagi ràpida i que l'arquitecte no faci gaire la murga durant les obres, canviant el projecte.

5* El constructor: que li surtin els números, que la propietat no emprenyi gaire, que l'arquitecte no es passi de ratlla, que l'aparellador no miri gaire a fons les certificacions, la seguretat i la qualitat.

6 • L'enginyer de camins, canals i ports

i

i no sé quantes coses més: és d'una altra galàxia, aquests mengen a part. Que si són uns caps quadrats, que només van a la seva, que es miren els tècnics de la construcció per sobre de l'espatlla...

I podríem seguir potser amb el cap d'obra, l'encarregat, les colles de preufetaires, els industrials i els proveïdors.

El que passa amb aquestes visions tòpiques o judicis de valor és que sempre quees generalitza hi haun ampli marge d'error. Tots nosaltres, al llarg de la nostra trajectòria professional, hem topat amb diferents tipus de personatges, i hi ha de iot, a la vinya del Senyor!

Acudir al tòpic és un signe clar de ganduleria mental, no s'analitza persona a persona, s'adjudica el tòpical col - lectiu en general i un es queda tan tranquil sense anar més enllà. Val la pena pensar-hi i no caure en el tòpic.

Postdata: Recomano la lectura del llibre La casa a mida de Jan Baca.

Edicions La Campana. Premi Pere

EL

G D V E R N apro-

vava l'octubre de 1992, ja fa gairebé 10 anys, el projecte de modificació de la Llei de Col • legis Professionals.

La portada de L'iNronMATw destacava aspectes p o s i t i u s del n o u text c o m ara: la col • legiació única, la l l i bertat de publicitat o l a possibilitat de creació de societats professionals.

Però també, altres punts més conflictius: la supressió de les tarifes i els h o noraris m í n i m s o la supressió del v i sat de contractes professionals. En q u a l s e v o l cas s e m b l a v a , però, q u e calia fer u n replantejament de la p r o fessió i del C o l • legi, tot garantint que fos respectat el c o m p l i m e n t de les competències i atribucions professionals.

INFORMATIU i — reforma de la

Llei de Col·legis va a les Corts

~ ~ !=..Ir

L'INFORMATIU número 17 Seg a quinzena d'octubre de 1992

Digitografies Rere el paisatge iridiscent

Quart d'humor i sàtira, 1994.

L ' E S P A I delaprimeraplanta del Col • legi mostra una exposició dedigitografies de l'artista líarro (l'arquitecte tècnic, Pedró de Leyva), que restarà oberta fins al 20 de novembre.

JORDI LLEAL

La mostra, Rere el paisatge iridiscent, és

Arquitecte tècnic A/e: jjlleal@lising.es

una col·lecció de digitografies: pintura realitzada amb ordinador.

Trenca't la closca

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl-labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom i cognom de l'arquitecte que va reformar l'edifici de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom amb què és conegut aquest edifici.

Al

Tl

SAR

LA

AN

DA

SO

SAR

A

BAS

Rl

TO

TU

TES

A

NI

RA

LO

BRI

1 2 3 4

91

B

RA

5 6 7

I

CA

CIL GAU

CA

LLI

XE

LLI

NES

8

TIN

LA

AR

DA

LU

Dí

OS

10

GA

i

9

r-

—

DEFINICIONS: 1. Mesura d'energia que augmenta la temperatura d'un gram d'aigua destil·lada. 2. Se'n posen al bany i també a la cuina. 3. Galeries o porxos a la banda de solell de les cases. 4. Enderrocar per modernitzar l'edifici. 5. Suport que et deixa penjat a la part exterior dels edilicis. 6. Deixar sense aspreses alguna superfície. 7. Color per tenyir eis mobles més vells de la casa. 8. Disposició de les peces que permeten ampliar un element constructiu. 9. Fa molt més lliscadissa una superfície qualsevol. 10. Es mou entorn d'un eix en un sentit i tot seguit en ei sentit contrari.

SOLUCIONS:

V :ep9iinbjv

Què lé el davant de l'edifici?

5FBVEI5

20

Cancel·li la seva hipoteca al gener Mesures fiscals que previsiblement entraran pn vigor el 2001 AQUEST ANY

no

caldrà esperar a l'inici de l'exercici (2001) per tenir en compte les novetats fiscals que no hem de perdre de visia. Abans de l'esliu es van aprovar diverses mesures que tindran una gran importància, i de les quals avui en farem esmeni tot i que tractarem amb més deteniment en col·laboracions posteriors.

Una modificació important correspon a les aportacions a plans de pensions. Els límits d'aquestes aportacions s'han ampliat a 1.200.000 de PTA sempre que aquest import no superi el 25% de la suma dels rendiments nets del treball personal i activitats econòmiques. Cal recordar que els l í m i t s anteriors estaven en 1.100.000 de FTA i el 20%. D'alira banda, aquest límit de l'aportació s'elevarà en 100.000 PTA per cada any de més que tingui, fins a arribar

als 2.500.000 de PTA a l'any, per al partícip de 65 anys o més.

Una altra novetat que destaca, relacionada també amb les aportacions a plans de pensions, radica en la possibilitat que el contribuent, el cònjuge del qual obtingui rendiments nets del treball i d'activitats econòmiques inferiors a 1.200.000 PTA a l'any, podrà reduir en la base imposable les aportacions realitzades a un pla de pensions de les quals sigui partícip aquell cònjuge fins a un límit de 300.000 PTA. Aquesta situació és també aplicable a persones, el grau de minusvalidesa de les quals sigui igual o superior al 65%, encara que les aportacions anuals màximes realitzades perles persones minusvàlides partícips no podran superar la quantitat de 2.500.000 de PTA, i les aportacions anuals màximes fetes per cada cooperant a favor de persones amb

Nou servei Informació i assessorament en la compra de vehicles El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, rentlng, crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a la compra del vehicle.

Contractació de l'assegurança.

Prestació realitzada per SICÓ.

INFORMACIÓ

DE 8ARCELONA

Tercera planta del Col • legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: comercial@apabcn.es

minusvalidesa, lligades per parentiu, no podrà superar la quantitat de 1.200.000 de PTA; en iot cas, incloent les seves aportacions no podran superar la quantitat de 2.500.000 de FPA. La Llei també ha modificat el tractament fiscal del rescat de les assegurances de vida, sempre que aquest es faci en forma de capital. Si les primes tenen una antiguitat de cinc anys, tindran una reducció del 65% (abans era del 60%). Si l'antiguitat és de vuit anys o més, la reducció serà del 75% (abans era del 70%).

També s'ha produït una altra modificació d'important transcendència fiscal, en la regulació dels guanys o pèrdues patrimonials. S'ha reduït a un any i un dia el període de permanència per poder integrar en la part especial de la base imposable els guanys o pèrdues que es produeixin per la transmissió de béns del subjecle passiu. I, a més a més, el tipus imposiüu que s'aplicarà a aquesta base es redueix del 20 al 18%. Aquesta modificació s'aplicarà, fins i tot amb caràcter retroactiu, a totes les operacions que s'hagin produït durant l'exercici del 2000.

Per últim, i amb relació a modificacions estrictament personals, cal destacar l'exempció de t'habiiaige habitual del contribuent, en un import màxim de 25 milions de PTA, en l'Impost sobre el Patrimoni. Sí que haurà de declarar-se l'excés sobre aquesta xifra. En conseqüència, tampoc no serà deduïble, com a deute, el préstec que gravi aquesta propietat, en proporció a la quantitat exempta.

Els canvis tributaris també han afectat les Pimes. Les empreses petites o mitjanes, fins ara tributaven al 30%, per als primers 15 milions de benefici. Des del mes de juny passat, podran acollir-se a aquest règim empreses que facturin fins a 500 milions de PTA (fins ara el límit era de 250 milions). S'introdueix a més una deducció del 10% sobre inversions realitzades en innovació i formació tecnològica. Una altra modificació suposa l'increment del 2,5 al 3 del coeficient multiplicador sobre els coeficients ordinaris d'amortització, en els casos de reinversió de les plusvàlues

obtingudes per la venda d'actius empresarials.

A banda d'això, el passat 11 de juny, va entrar en vigor el Reial decret 1088/2000 de 9 de juny, que situa en el 15% de retenció aplicable a les rendes derivades de l'arrendament o subarrendament d'immobles urbans.

D'aquesta manera, el Govern adapta la Llei segons els retrets rebuts pel Tribunal Suprem. luntament amb les novetats aprovades el juny i les modificacions que han imposat els tribunals, ja tenim les mesures fiscals que previsiblement entraran en vigor el 2001: • Es congelen tots els impostos especials.

• S'estableix l'exempció de l'Impost sobre transmissions patrimonials i de l'Impost sobre actes jurídics documentals de les primeres còpies d'escriptures de cancel • lació d'hipoteques. També es consideraran exemptes les modificacions que es facin en els préstecs hipotecaris, sempre que aquests es refereixin a les condicions dels tipus d'interès.

• Es manté el límit de 3,5 milions de PTA per als contribuents que percebin rendes de treball d'un sol pagador, i s'equipararà a aquest mateix límit a tots els que percebin ingressos de més d'un pagador, sempre que els restants no superin en el seu conjunt les 100.000 PTA. •

S'estén la deducció per inversió en tecnologies de la informació a aquells que tributin pel sistema de mòduls.

Així que ja tenim material per entretenir-nos i, això sí, no ho oblidi; la cancel • lació de la hipoteca, el gener, que serà més barata.

JDBÉ ANTDNIO

BERNÀLDEZ

Advocat i assessor fiscal A/e: bernaldez@relemail.es http//:www. i nstitutqualitas.es

i SERVEI

Segona quinzena

,21

PIVFPSDS

Col·laboració amb Telefònica EL CDL·LEGI ha signat un conveni de col • laboració amb Telefònica per tal d'oferir als aparelladors i arquitectes tècnics un conjunt de serveis en matèria de telecomunicacions a bon preu i en condicions preferents.

Aquest acord ens permetrà millorar les comunicacions a l'àmbit professional i personal i beneficiar-se d'importants estalvis en la facturació. En la taula podem veure els estalvis que es poden obtenir en telefonia fixa, segons els tipus de tfànsit.

Per adhersir-se a l'acord, cal tornar emplenat i signat el conveni d'adhesió que ha estat enviat a tots els col·legiats.

Més informació: COMPANYIA TELEFÒNICA

Tipus de trànsit

Estalvi

PROVINCIAL

38% 40%

INTERPKOVINCIAL

TELÈFDNS SERVEIS CENTRALS

TELÈFON

A/E

Informació general Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca

932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 934 14 14 13

Lnf0nniici0@ap3bcn.es visats@apabcn.es secretaria@apabcn.es assessories@apabcn.es serma@apabcn.es treball@apabcn.es formacio@apabcn.es

ALTRES SERVEIS

TELÈFON

A/E

Premaai Musaat Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa Jordi Capell Cafeteria Comercial

932 40 23 74 932 40 23 68 932 00 95 22 932 40 23 72 934 14 63 55 932 40 23 54

premaat@apabcn.es musaal@apabcn.es

DELEGACIONS

TELÈFON

A/E

Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell deCol-leg

938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48

caatosona@apabcn.es caatbages@apabcn.es caatvoc@apabcn.es caatvori@apabcn.es consell@apabcn.es

rqueting

INTERPROVINVIALCATALUNYA INTERNACIONAL UE FIX A MÒBIL

44% 32% 2%

Telèfon: 900 441 004 línia d'atenció gratuïta SERVEI D'INFORMACIÓ DEL COL • LECl

C. Bon Paslor, 5 Telèfon: 932 40 20 60 Fax: 932 402 061 A/e: informacio@apabcn.es

El Directori de col·legiats a Internet

renart@apabcn.es sit@apabcn.es informatiu@apabcn.es comunicacio@apabcn.es saiu@apabcn.es

lorente@cccorredors.com eupiilinos@arquired.es

EMPRESA PROMOTORA-CONSTRUCTORA

NECESSITA: ARQUITECTE/A TÈCNIC/A-APARELLADOR/A PER DESENVOLUPAR LES FUNCIONS DE RÜSPONSABU; TÈCNIC, PRINCIPALMENT, EN REI-lABlLrrACIÓ I OBRA NOVA A LA ZONA DE BARCELONA. D E P E N D K À DIRECTAMENT DE GERÈNCIA ! AMB SUPORT D'UN EQUIP TÈCNIC.

El Col • legi prepara la versió electrònica del Directori de col • legiats editat pel Consell de Col • legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya per publicar-la a la nostra pàgina vveb. Aquest directori a Internet té molts avantatges com són la facilitat de comunicació entre col • legiats i també la recerca fàcil de professionals per part de persones o empreses que tinguin necessitat dels seus serveis. Igualment facilita l'actualització permanent de les dades, que a Internet és immediata. En aquesta versió, sols hi constaran els col • legiats que pertanyen al Col • legi de Barcelona.

Les dades que s'hi faran constar seran les mateixes que les que conté la versió editada, per a les quals es va demanar la conformitat a tots els nostres col • legiats. Tanmateix, i en compliment del que disposa la Llei orgànica de protecció de dades de caràcier personal {Llei orgànica 15/1999. de 13 de desembre), volem demanarvos el vostre consentiment per a irac-

tar-les informàticament.

Com sempre, us reiterem el compromís d'ús responsable de les vostres dades personals. Tot i això, sí no voleu figuraren aquest Directori digital, us agrairem que ens ho manifesteu de seguida. Si en un terminí de quinze dies des la tramesa de L'informatiu en què es publica aquest comunicat, no em rebut cap resposta en contra, considerarem que ens atorgueu la voslra confiança i que voleu figurar en el Directori electrònic esmentat.

Si la vostra resposta és negativa, podeu enviar-nos-la per fax o per correu electrònic

experiència mínima de 3/5 anys en la gestió d'obres, control d'execució, contractació dels industrials, gestió econòmica, tramitació de llicències i contactes a m b companyies de subministrament imprescindible aportar habilitats per a la negociació, la coordinació d'equips i dots comercials persona amb iniciativa, dinàmica i resolutiva. Motivat per formar part d'una empresa familiar en plena expansió es valoraran coneixements informàtics (Word, Excel, Cad, etc.) i disponibilitat de vehicle propi, preferenl-

contracte laboral indefinit, sou en funció de la vàlua del candidat, més incentius possibilitats de promoció professional dins de l'empresa

INTERESSATS ENVIAR CARTA DE PRESENTA-

CIÓ MANUSCRrrA, ADJUNTANT CURKlCU1.UM VRTAE I FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA REFERÈNCIA 7 0 4 3 AI.: SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL. BON PASTOR, 5 . 0 8 0 2 1 BARCELONA ADREÇA ELECTRÒNICA:

treball@apabcn.es

22

Segona quinzena octubre 2000 DIVERSOS

NOU CARNET CDL·LEGIAL

NECROLDGIQUES

DIRECTORI 2DDD

Ens dol comunicar a tots els col·legials la defunció dels nostres companys:

Ja és a pum el nou Directori d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics del 2000. És disponible al Servei d'Informació per a als col·legials interessats. Les persones no col·legiades que hi estiguin interessades el podran adquirir a la Cooperativa Jordi Capell a un preu de 2.700 PTA + [VA. Informadó: Tel: 932 40 20 60.

arribar a tots els col • legiats una butEl Consell de Col • legís de Catalunya lleta amb les dades que figuren en els ha aprovat un nou carnet col - legial, nostres arxius, perquè siguin comamb la finalitat que pugui ser utilitzat provades per evitar errors. Aquestes com a identificació professional dadades ens han de servir per confecciovant de tercers i que, al mateix temps, permeti agilitar la tramitació col • le- nar el carnet, el qual es farà arribar en el termini aproximat d'un mes des gial, mitjançant la banda magnètica que es rebín les butlletes emplenaque incorpora.

Aquest canvi, s'emmarca en la vo- des. El Col·legi agraeix la col·laluntat de millora i de modernització boració de tots els col • legiats.

Lluís Bosch Reitg col·legiat 788, esdevinguda el 5 de setembre, a 77 anys

permanent del Col • legi, í de facilitar la relació amb els col • legiats. El nou carnet millora força la imaige del que s'ha utilitzat fins ara: tindrà el format informació d'una targeta de crèdit i incorpora Servei d'Informació. fotografia i signatura personal digita- Tel: 932 40 20 60 litzades.

Fax: 932 40 20 61 Durant el mes de juliol es va fer A/e: informacio@apabcn.es

Antonio Eguilar Anor col·legial 17, esdevinguda el 25 d'agost a 92 anys.

PETITS

ANUNCIS

Salvador Bohera Oliver col • legial 389, esdevinguda el 14 de setembre a 77 anys

Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 de setembre: Ca = 1,095 Proper canvi: ]5 d'oclubre Mòdul: 44.500 PTA.

TEL. 932 4D 23 76 • FAX: 932 4D 23 64 • A/E: INFORMAT

JUAPABCN.ES

Serveis per al professional

Serveis tècnics d'arquitectura

Llicenciada en ciències ambientals

Es ven casa adosada

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions.

Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arJnsa@coac.net

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita I gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Llicenciada en ciències ambientals, s'ofereix per desenvolupar tasques de gestió i auditoria ambiental en empreses que necessitin aquests serveis.

Aporta coneixements d'informàtica a nivell d'usuari i coneixements d'anglès.

Disposa de carnet de conduir B l , edat 24 anys, soltera i amb disponibiltat de viatjar. informació Telèfons: 934 36 27 54 649 123 774 A/e: reginsrispa@hotmail.com

Particularven casa adosada a Sant Cugat del Vallès: El Colomer. Està situada a prop de l'estació, amb 314 m3 construïts.

Disposa de 4 dormitoris, 3 banys. 2 aseos, menjador i sala d'estar amb llar de foc.

També té golfes, solàrium, sala de jocs, cambra de planxar, galeria, terrassa, jardí, garatge per a 2 cotxes, traster, armaris encastats, etc. informació Telèfon: 607 303 550

Perspectives i fotomuntatges

Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i Serveis exteriors), plànols de venda, pàgines web per a taxadors i CD's.

Ens desplacem a tot Catalunya, Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la i'n forma c/ó delineació dels seus croquis en menys de Telèfon: 934 59 46 1?

24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Serveis Informació per al projecte Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 S'ofereix tot tipus de servei pera l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols.

Serveis També topografia, aixecaments d'estat de topografia actual i presentació de projectes (render i animació). • S'ofereix, realització d'aixecaments topo- informació gràfics informatitzats en 3D, replanteja- Telèfon: 934 87 00 54 ments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacbns. informes, i assessoraments.

Advocada Costa Gabinet Topogràfic I administrativa Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Advocada, amb 4 anys d'experiència i 6 Fax: 933 17 06 84 anys com a administrativa, ofereix els seus serveis professionals. Acostumada a treballar amb suport informàtic i InterPerspectives net. Edat, 32 anys, soltera, disposa de carnet de conduir B l i disponibilitat per Es fan perspectives manuals i per ordina- viatjar. dor, en blanc/negre o color, i Render.

Telèfons: 934 58 17 22 Octavi 610 458 746 Telèfon: 932 13 92 36 A/e: mqueralt@acontine.es

Visualització de projectes

en disseny assistit

Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, rentíer, fotomuntatges, animació 3D, vfdeo, interactius, etc. informació Telèfon: 934 87 00 54

Tècnic superior en desenvolupament i aplicació de projectes de construcció, amb possessió del títol de tècnic en disseny assistit per ordinador (Autocad), s'ofereix per treballar en despatx d'arquitectura o enginyeria.

Josep Oriol Telèfon: 666 872 370

Col·laboració professional

Delineació de plànols

S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc.

Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres.

Informació Telèfons: 934 06 96 95 630 261 973

S'ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. S'ofereix experiència.

Informació Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Delineació de projectes

S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Particularven solar de 70m a Barcelona. Fotografia i tractament d'imatge.

S'hi pot construir planta baixa, altell i 3 Aporta experiència en empreses d'engiplantes. nyeria i d'arquitectura. informació informació Teièfon: 607 303 550 Telèfon: 686 261 930 2

DEMANDFS DE

1

2 caps d'obra

1 5 arquitectes/es tècnic/ques | júniors Grup Serim: enginyeria de Barcelona de projectes de construcció

per al control d'amidaments, controls de qualitat, de la seguretat i de les certificacions, control dels terminis, coordinació d'industrials i de projectistes. perfil Experiència mínima d ' l any. Possibilitats de promoció i formació a càrrec de l'empresa. Idioma català. Coneixements de Cad, Office. Word, Excel, etc. Carnet de conduir i venicle propi. Desplaçaments a l'àrea metropolitana de Barcelona. s'ofereix Jornada oficial. Contracte lab. indefinit.

Sou neg. Adreceu currículum a: Xavier de Rocaflguera, A/e: rocafiguera@eic.ictnet.es

perfil Experiència mínima d ' l any com a tècnic/a d'obra. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi, s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral perobra.

Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació Immediata.

Les persones interessades poden posarse en contacte amb Montse Rodríguez, telèfon: 935 64 5 1 05.

1 1

Ref. 7.072

|

Ref. 7.080

5 coordinadors/es d'obra

1

arquitecte tècnic/à

Grup Serlm: Enginyeria de Barcelona de projectes de construcció

Constructora de Barcelona

per al control d'amidaments, cont/ols de qualitat, de la seguretat i de les certifica-

per aconseguir obres per valorar, ofertar i optar a la seva execució. Haurà de

cions, control dels terminis, coordinació d'industrials i de projectistes. perfil

negociar amb els autors dels projectes i les propietats privades i públiques. perfil

Experiència mínima de 5 anys. Possibilitats de promoció i formació a càrrec de l'empresa. Idioma català. Coneixements de Cad, Office, Word. Excel. etc. Carnet de conduir i venicle propi. Desplaçaments a l'àrea metropolitana de Barcelona. s'ofereix Jornada oficial. Contracte lab. indefinit.

Sou neg. Adreceu currículum a: Xavier de Rocafiguera, A/e: rccafiguera(®elc.Ictnet.e5

Imprescindible experiència mínima de 3 anys en coneixements d'edificació, projectes i pressupostos. Amb grans aptituds comercials. Edat entre 30 i 45 anys.

Carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Sou a convenir. Incorporació Immediata.

Interessats/des envieu el vostre currículum a l'apartat de Correus núm. 5240.

08080 Barcelona.

Ref. 7.081

Ref. 7.086

cap d'obra Constructora industrial de Montcada I Reixach

perfil Experiència mínima de 2 anys. Imprescinmetal-lica. Edat entre 30 i 45 anys. Coneixements informàtics d'Autocsd, Excel. Word. Mentis i Microsoft Project.

Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi {possibilitat que el faciliti l'empresa). Lloc de treball Montcada i Reixac. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any.

Sou negociable segons vàlua. Incorporació immediata. Contacteu amb Joan Oelriu, telèfon 335 64 54 12 Ref. 7.069

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL

,23 TPFHtl I

D O 9)

Sessió informativa La nova ISO 9000 del 2000 LJ

a càrrec de Joaquín Ordónez

m

3 h U D

dia i hora dilluns, 23 d'octubre, ales 19 h.

Q

lloc sala d'actes del Col·legi C.Bon Pastor, 5 Barcelona L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia al Servei d'Informació.

Tel: 932 40 20 60

tel: 932 40 23 58 fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

24

Primera quinzena octubre 2000

.AJCIIVITAXS,

\ML CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES I CONSTRUIR AMB FORMIGÓ, FORMIGÓ PREFABRICAT

Sessions tècniques i seminari, del 1 4 al 3 0 de novembre Tradicionalment, els elements més fàcils de transportar, amb major ireball afegit o que exigien eines més complexes, es fabricaven ,i taller; aquest és el cas de les fusteries, baranes o altres acabats. Però el gros d'obra, era necessàriament produït en el maieix lloc de treball, ja que l'elevai pes dels elements i, sobretot, la baixa resistència a tracció dels elements constructius tradicionals, feia molt complex pensar en el seu transport. L'evolució del transport i l'aparició del formigó armat va permetre superar aquesia limitació. El formigó armat era capaç de suportar els esforços de la manipulació, sovint no coincidents amb els de servei, un cop col • locat a obra, i la confecció a taller permetia utilitzar moilles complexos i amortitzar-ne el cost amb una utilització massiva. Li difusió de tècniques inicialment pensades per a obres públiques —pretesat i postesat— al camp de l'edificació no va fer sinó incrementar les possibilitats dels nous productes. A partir de la Segona Guerra Mun-

dial, la reconstrucció d'Europa i especialment de l'Europa de l'Est es realitza, bàsicament, amb sistemes de prefabricació. La manca de qualitat d'aquelles primeres patents i la necessitat de produccions molí seriades van representar, durant molt de temps, un important fre al seu desenvolupament. L'evolució dels elements de fixació, la major flexibilitat en els sistemes d'emmotllat i la millora de les característiques dels componenis han representat, en aquests darrers anys, un nou impuls i una major popularització.

Les jornades que presentem tenen com a objectius fonamentals reflexionar sobre aquesta nova construcció, sobre els avantatges de treballar amb prefabricats pesants i, també, sobre com controlar-ne les limitacions. En aquest sentit, el desenvolupament empresarial en la millora de qualitat i de cost dels productes i el treball conjunt entre fabricants i prescriptors és més indispensable que mai.

Programa Sessions tècniques

Programa Seminari

Dimans, !4novanbre 16.30 h El formigó prefabricat en la construcció arquitectònica 17.45 h Presentació de productes: Pacadar/ Prainsa/Prefabricats Pujol/Trumes SLA 20.00 h Presentació d'obres i debat: Conjunt residencial per a les Germanes Mercedàries i edifici d'oficines a la ZAL del Pon de Barcelona. A càrrec de Joan Nogué, Txema Onzain i Jordi Roig.

Exposició dates Del 14 de novembre a! 30 de novembre del Dijous, lúdenovembre 2000 16.30 Característiques tècniques. El dis- horari seny constructiu. A càrrec de David De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 Garcia hores 18.45 Tipologies. Sistemes d'unions. A Enuada lliure càrrec de Lluís Moià Dijous, 23 de novembre 16.30 Aïllament tèrmic i acústic. Estanquitat, juntes i connexions Jaume Avellaneda Discontinuïtats - Modulació -Toleràncies - Durabilitat. A càrrec de Fructuós Ponabella Padró

Dimans, 21 denovembre 16.30 h El projecte en formigó prefabricat.

A càrrec de Manel Femàndez.

Dijous, 30de novembre 17.45 h Presentació de productes: ACO Pro16.30 El formigó arquitectònic al Teatre ductos Polímeros SA/Eurocont/ Nacional de Catalunya. A càrrec de HomipresaSuberolita SA Eusebi Solà 20.00 h Presentació d'obres i debat: Facul18.45 Posada en obra. Com condiciona el tat de Ciències Econòmiques i Emdisseny. Control de qualitat. Amipresarials de Reus, a càrrec de Pau daments i pressupostos. A càrrec de Pérez, Anton M. Pàmies i Anton Carles Oliver Comet Banús.

Empreses participants Ditnnns28, de novembre 16.30 h El formigó prefabricat com a tancaACO Productos Polímeros SA ment.

Escó fet Habitatges al carrer Bac de Roda, a Eurocont càrrec de Lluís Alonso i Sergi Guijarro hermanos, S.L Balaguer.

Hormipresa 17.45 h Presentació de productes: Escofet/ Jultàn Animí, S.L Guijarro Hermanos SL/ fuliàn AruPacadar mí, SL Prainsa 20.00 h Presentació d'obres i debat: HabiPrefabricat Pujol tatges a Can Basiana. Sabadell, a Suberolita S.A. càrrec de Felipe Pich - Aguilera Trumes S.L

Sessions tècniques dates Els dimans, 14, 21 i 28 de novembre horari: De 16 a 20 hores.

preu matrícula i preu col·legiat: 5.000 PTA

E1071

Seminari dates: dijous, 16, 23 i 30 de novembre horari: de 16 a 20 h preu matrícula i preu col·legiat

25.000 i 20.000 PTA E1081 durada: 12 hores les sessions i 12 hores el seminari direedó i coordinació del dde Joan Sabaté i Horacio Espeche

CONSTRUIR AMB FORMIGÓ, FORMIGÓ IN SITU

Seminari, del 5 al 19 de desembre, a Terrassa El formigó va estendre ràpidament la seva influència; primer, en el camp de tes obres civils i dels edificis industrials i, més tard, en tota l'edificació. La seva versatilitat i la suposada durabilitat que provenia de la imatge quasi pètria de la seva estructura, es va veure enterbolida per dos problemes consubstancials a la seva natura: la dificultat de controlar les característiques del formigó elaborat en obra i la presència de l'armai, que representa un perill constant d'oxidació. Aquests dos factors van tenir una importància cabdal en

l'inici del conirol científic de la construcció.

En el curs es parlarà sobre la construcció en formigó i en especial sobre la utilització del formigó vist. En aquesta utilització, les condicions de l'encofrat, l'adequada dosificació i la correcta execució esdevenen fonamentals.

La dificultat d'aconseguir un bon resultat i el risc que comporta (ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar) fan d'aquesta operació una de les més complexes i incertes de la construcció actual.

responsable acadèmic Joan Sabaté preu matrícula: 25.000 PTA dates: dimans, 5, 12 i 13 de desembre, de 17 preu col·legiat 20.000 PTA a 21 h. lloc Delegació del Vallès Occidental durada: 12 hores

ARQUITECTÒNIC

~ Castell de Miravet ~

El guardià de l'Ebre Albert Sastre és un aparelladora g r i c i i l t o r que viu a Miravet. Té seixanta-sis anys i ja fa una pila d'anys que va abandonar la ciutat per anar-se'n a viure al camp. És aparellador per gust, però també per tradició familiar, ja que el seu avi era mestre d'obres i el seu pare, constructor. Va créixer a Barcelona, en un barri obrer com és el Poble Nou. S'inicià com a aparellador a Barcelona, on va viure i treballar fins que la crisi dels anys 80 el va fer decidir a traslladar-se a Miravet (Ribera d'Ebre) amb la seva família. En

marxar de Barcelona va endegar nous projectes, però també va abandonar una de les seves il·lusions com és acabar el llibre sobre energies alternatives que havia començat .Jd^£ "~°-??

Defensor de la nostra cultura, vol que ningú no s'oblidi que tenim una llengua, una idiosincràsia i una història pròpia. Sastre ha fet de la recuperació del patrimoni la vocació, dedicació i esforç de la seva vida, que ell ha centrat en la recuperació del castell de Miravet. Coneix cada racó, i també les teories que han aportat els investigadors que s'hi ha interessat. Sap els indrets on la desmesurada ambició dels buscadors de tresors han fet desaparèixer una part de la història. I no solament coneix com era construït el castell sinó que també la història, les anècdotes, les descobertes, les hipòtesis i tots els fets, bons i dolents que s'han produït al llarg de la seva existència.

iENT PATRIMDNI ARQUITECTÒNIC

''Miravet guarda una part important de la nostra història" Quan vau iniciar aquesta relació amb el castell de Miravet?

"Va començar cap allà als anys 50. Veníem a estiuejar amb la família i vaig descobrir que en aquest poble hi havia una part molt important de la nostra història. Vaig veure que era un castell únic i vaig començar a encuriosir-me. En aquell temps estava abandonat, no era ni visitat ni conegut i de ben segur que hauria acabat oblidat i desaparegut, com tantes d'altres coses de la nostra cultura. Aleshores jo era jove i tenia ganes de fer coses, creia que calia lluitar per recuperar el patrimoni, per això vaig començar la meva pròpia croada".

Per on vau començar?

"Vaig començar fent coses que podien ser útils, que estiguessin al

meu abast per poder anar a demanar ajut a les institucions. Havia de demostrar-los que si es continuava així el castell desapareixeria; el castell era viu, però s'anava morint. Em vaig dedicar a fer-ne la planimctria completa. Quan vaig tenir xicota, ella també em va ajudar, agafàvem la cinta mètrica i cap el castell... Em sento orgullós de la feina que vam fer. Amb els anys he vist que, tot i que ara hi ha aparells i ordinadors que fan "coses extraordinàries", els angles estaven perfectament fets, les mides estaven correctament preses, va ser una feina feta a consciència.

Dedicàrem els caps de setmana a prendre mides, cotes i a fer fotografies. Va valer l'esforç [Mirem algunes fotografies i m'explica algunes anècdotes personals de quan les feia, del temps dedicat dels enquadraments, fins i tot en guarda de fetes pel seu pare! ] Totes són en blanc i negre -conlinuano perquè

El castell de Miravet fotografiat als anys cinquanta per la família Sasin només era habitual en els anys 5060, sinó perquè així és com jo, realment, crec que es copsa tota la bellesa del monument, per a mi són una joia. Et fan sentir la història, la immensitat, els volums, les formes".

Quins havien de ser els passos següents?

"En aquesta temps el castell no era apreciat, ningú no s'hi dedicava, ni tan sols la gent de la zona, estava abandonat. El que calia era donar-lo a conèixer, tol i que el castell encara fos propietat particular, i em vaig dedicar a visitar, amb les meves fotografies i els plànols, a tols els que poguessin fer-hi alguna cosa.

Vaig visitar durant anys a qui calgués de la Diputació i, més endavant, de la Generalitat. També vaig fer venir personatges de reconegut prestigi perquè se'n fes ressò a la societat, de l'estat del castell. Personatges com ara Català Roca, que va fer unes fotografies magnífiques; Duran i Sampere, que va revisar històricament els fets succeïts a Miravet i van demostrar-ne la importància en la història del nostre país.

"Les institucions d'aquells moments estaven poc interessades en conservar la nostra cultura, no els preocupava gens, ben al contrari, el que volten era fer-la desaparèixer. )o vaig conti-

nuar "donant la labarra" fins que vaig aconseguir que algú m'escoltés.

Un any vaig anar a visitar al cap d'un organisme; li vaig ensenyar les fotografies i em vaig començar a explicar. Al cap de tres minuts i mig, em va despatxar. L'any següent, h i vaig tornar, però vaig entrar sense contemplacions al seu despatx, sense haver demanat hora, va haver d'escoltar-me una mica més. L'altre any, vaig tornar-hi i,finalment,se'm va prendre en consideració. Ara som amics i em coneix com el corcó".

Qui té la propietat del castell?

"El castell era propietat de la família Aliè, que pels anys 90 el va cedir a la Generalitat. Jo, en fer-se'n càrrec la Generalitat, també els vaig cedir gratuïtament els plànols de l'aixecament de les plantes que havia fet anys endarrera".

PATRIMI-IMI

ARQUITECTÒNIC

Ara que ja sabem què heu fet aquests anys per reivindicar la importància del castell de Miravet, expliqueu-nos què s'hi ha fet en els darrers anys.

"S'han anal fent coses. S'ha creat un patronat que gestiona i controla les actuacions que s'hi fan, s'ha treballat per ampliar i actualitzar els plànols, s'hi han fet excavacions arqueològiques, s'ha restaurat una part petiia però important del castell. També l'Ajuntament va posar uns llums provisionals per a enllumenat de nit. Ara comença a ser un monument moll visitat. No obstant això, encara queden anys per tenir un castell en condicions òptimes".

Quin ha estat el vostre paper en

tot i que, com sempre, lambé ha rebut alguna crítica. Cal destacar que les persones que hi ha participat també han anat una mica més enllà de seu encàrrec. El contractista va aportar el seu gra de sorra pagant, de la seva butxaca, un aplaca! de pedra a la torreta que culmina l'escala. Els picapedrers, per altra banda, van fer una feina moll ben feia, era molt bonic veure'ls treballar".

Per acabar, què podem demanar per al castell de Miravet?

"Que continuïn restaurant i, encara que anem poc a poc, que no es deixi de fer. Encara que anem a 60 km/h, continuem."

Acabem l'entrevista i ens acomia-

aquestes intervencions?

"La Generalitat de Catalunya va treure a concurs el projecte de restauració. El va guanyar un arquitecte tortosí, i a mi em van donar, en agraïment a la meva dedicació, l'encàrrec

dem. L'Albert marxa amb la seva moto, continua senl un enamorat de les motos i u n jove aparellador il·lusionat de 66 anys.

de ser l'aparellador de les obres. La restauració es va fer amb molta cura,

Montserrat Casado Historiadora

2- O

a quln«na oaubfe 2000

LA GENT: PATPIMl·lNI ARQUITECTÒNIC

Segona quinzena octubn: 2000 PA-rms/inNi ARQUITECTÒNIC

Fotos: Albert Sastre

29

30

Segona quinzena octubre 2000

J_LAJ3ENX. PATRIMnNI ARQUITECTÒNIC

Una mica d'història El castell de Miravet és una de les més importants fortaleses erigides pels musulmans en el nostre territori. El castell s'alça pel damunt de la petita població del mateix nom, en un luró a uns 115 metres per sobre l'F.brc, comptats des del nivell del pati d'armes. Podem arribar-hi per Móra d'Ebre, passant per Benissanet, i també hi ha un altre accés a través del pas de barca entre Ginestar i Rasquera. La seva estratègica situació ha fet que hagi estat reformat i reutilitzat al llarg dels segles.

Els sarraïns bastiren aquesta fortificació per mantenir les forces cristianes al nord dels seus territoris.

Documents escrits ens confirmen la forta implantació de grups d'àrabs

als territoris de les terres de l'Ebre. l.a comunitat musulmana al voltant de Tortosa, es distingí pels molts savis que hi visqueren i que destacaren en medicina, matemàtiques, literatura, poesia, astronomia i botànica. La pagesia era també musulmana, però molt arrelada a la terra pel gran nombre de mairimonis que en els darrers segles es produïren.

Era una mà d'obra eficaç, treballadora i perseverant. Molts van convertir-se al cristianisme, però d'altres van voler conservar els seus costums i la seva religió.

La conquesta dels territoris de l'Ebre fou planificada per Ramon Berenguer IV, que amb l'ajut d'importants aliats, i aprofitant la inestabilitat política de les taifes musulmanes, la inicià a mitjan segle XII. L'exèrcit del comte Berenguer tenia al seu costat cavallers d'Occilània, Provença, i de la resta dels territoris catalans, croats anglesos i flamencs, així com la flota de Gènova. A més, forts destacaments de les ordres del Temple i de l'Hospital estaven també enquadrades dins d'aquest exèrcit multinacional, sota la bandera de Catalunya.

Conquerides Tortosa i Lleida, les

tot el patrimoni que anaven rebent.

El comte Ramon Berenguer !V tractà de retenir els pagesos andalusins per tal que el rendiment de les terres no es perdés ja que, gràcies a ells, als horts i camps hi abundaven fruiters de tota mena, hortalisses, flors i moreres de les quals utilitzaven les fulles per alimentar els cucs de seda. Varen optimitzar les terres de secà plantant-hi garrofers, vinya, oliveres i ametllers, i plantes tèxtils com eren el cànem i l'espart per fabricar sàrries, sarrions, i espardenyes. El comte també els va garantir la llibertat de culte, de circulació de persones i dels seus béns. Malgrat lot, molts musulmans fugiren cap a la veïna València i molts dels que decidiren quedar-se es convertiren en xarics, és a dir, com a

forces del comte Ramon Berenguer, apuntaren c a p als darrers esculls dins el territori català ja pràcticament conquerit: Miravet i Siurana. A l'agost d e 1153, Miravet fou conquerit i cedit en donació, immediatament, per Ramon Berenguer IV, a Pere de la Rovera mestre del Temple a la Provença i la Hispània, ja que el comte s'havia compromès a lliurar una cinquena part de les conquestes obtingudes a aquest ordre.

pagesos adscrits a la terra, formant amb ella un sol lot, que el senyor feudal podia vendre o canviar si ho considerava adient, de tal manera que els més humils podien arribar a ser esclaus.

En el districte de Miravet, l'orde dels templers exigia delmes sobre els cereals, l'oli, les hortalisses, els fruits, el farratge, vedells, ovelles, anyells, cabres, porcs, llana, lli, cànem i espart. Es reservaven el monopoli dels forns, dels molins i ferreries. Gravaven mercats i pastures, caceres i tales d'arbres, el pas d'embarcacions i també el pas de la barca entre Rasquera i Miravet. El "Peatge fluvial de l'Ebre" del segle XII, comprenia el peatge que segons la càrrega transportada havien de pagar els vaixells. Els més cars gravaven el safrà, el pebre i les espècies.

Després, les pells, cotó, seda, paper, metalls, fusta de boix i d'altres. El tràfic entre Saragossa i Tortosa era molt important i Miravet era un alt testimoni d'aquest comerç, i en recollia bons beneficis.

La silueta del castell evoca temps de lluites i forma pan d'un paisatge de gran significaciï David Rodríguez

A partir d'aquí, calia assegurar la fortalesa de Miravet i el seu terme, i foren els templers els q u e s'encarregaren de la seva defensa com també de l'ordenació i gestió dels nous territoris q u e junt a m b el castell els havien estat d o n a t s : Gandesa, Corbera, Batea, Algars, el Pinell i Rasquera. En aquesta administració de territoris, els frares Templers d e Tortosa hi ajudaren eficaçment i, a m b el temps, aquesta estreta col·laboració d o n à lloc a la unitat del futur districte. Els templers n o

solament havien de mantenir i millorar les defenses dels seus territoris, sinó que havien d'administrar

Els templers tenien, abans de la

:rta ociubrc 2000 S) 1

PATRI M D M I

ARQUITECTÒNIC

en la conquesta de Mallorca (1230) i continuaren incrementant les seves possessions i riqueses fins que caigueren en desgràcia.

L'Orde del Temple fou fundada per Hugues de Payns (que alguns hisAl nostre país, els ordes religiotoriadors creuen que es tracta del català Hug de Pinós) i vuit companys sos-militars sempre es posaren a les més l'any 1118 a Jerusalem, en ser conquerida aquesta ciutat per la croaordres dels reis. No així, a França, da que va dirigir Godfred de Bouillon. El nom de templer deriva del fel Anglaterra o Flandes o n les seves que l'orde va constituir-se en un edifici situat a l'interior del Temple de riqueses i possessions, rivalitzaven Jerusalem. La finalitat de la creació d'aquest religiós-militar, fou la de amb el poder reial, fets que en el protegir els Sants Llocs i els béns i vides dels pelegrins que visitaven la país veí van provocar la seva perseTerra Santa. A l'inici, els seus vots eren de pobresa, obediència i castedat, cució de mans del rei Felip IV als quals afegiren el vot de defensa de la crisüandat contra els seus ene(1307). A casa nostra, foren ben mics. El Papa Eugeni III, aprovà el 1146 els hàbits i distintius de l'Orde: considerats i apreciats. Quan el túnica de llana blanca. Capa, també blanca, amb una creu roja sobre l'esPapa Climent V va exhortar el rei patlla esquerra, camisa i calçons. Portaven els cabells curts i es deixaven laume II a perseguir-los (22-12barba. En campanya, vestien cota de malla i portaven la bandera de dos 1307), el rei ja havia rebut la visita quarters, un de blanc i l'altre negre, símbols de l'Orde. del Mestre Provincial per renovar-li la fidelitat i no va voler anar contra ells. El Papa va insistir i al 1308, amb la presa de Miravet, la de llocs. Els seus immensos béns, perMallorca i Rosselló passaren Montsó i Xalamera, els templers meteren fundar l'Orde de Montesa l'Orde de l'Hospital. deposaren la seva resistència, i van (1317), que rebé moltes de les posdonar els inventaris dels tresors tro- sessions dels templers, i la resta dels Joan Carítg Poclello bats a Miravet, a Peníscola i en altres seus béns a Catalunya, Aragó, Llicenciat en Història de l'Art

L'ordre del Temple

conquesta de Miravet, altres possessions com eren Montsó i altres CÍ telis. A finals del segle XIII, tenien cases i terres a més d'un centenar de termes. Més endavant, participaren

'La meva màxima il·lusió és poder veure el castell conservat i recuperat" "La primera intervenció que s'ha fet s'ha centrat en el cos

vist perquè no existia cap perill, hem col·locat un encast entre aquest

principal del castell i en el pati d'armes i sempre tenint en compte que

cos i la torre mestra, dues construccions fetes separadament, però que

l'exterior, la part visible pels visitants, segueixi els criteris originals i es

hem considerat que així es reforça més la construcció.

respecti al màxim la forma original. Hem rebut algunes crítiques perquè hi ha qui creu que la restauració que s'ha fet ja està totalment acaba- . da. No és així, hem intervingut en les parts més crítiques i

"Exteriorment, es pot apreciar la reconstrucció dels arcs i de les finestres de la façana. La resta de la paret s'ha hagut de arrebossar

;

perquè no era de bona qualitat. Una altra part de la intervenció s'ha fet a l'església. Hi ha una finestra tapiada

encara manca una segona part d'aquesta primera

esperant que se'n faci una restauració completa;

intervenció per col·locar alguns aplaçats de

s'ha fet per evitar que l'aigua que baixi per la

pedra que no s'ha fet per manca de pressu

paret contigua es filtri i produeixi més danys.

post. Al pati, que en l'època templària era

També és apreciable la restauració a la vol-

més estret i dividit en dues parts, el que

ta de l'església, que se n'ha hagut de

s'hi ha fet ha estat rejuntar el carreus

tapar l'interior amb ciment ràpid per

que formen la paret lateral perquè

cobrir les escletxes i després poder

amenaçaven ruïna. Hem construït una escala que dóna accés des del pati al

£

cos principal. Aquesta escala original-

í*

per la part

superior.

Finalment, cal destacar que ha estat la v

reparació de la terrassa del cos princi-

:.~^'

pal que ha quedat enllestida fins la pro-

ment era de fusta, per poder-la mou- - - „ re o cremar en cas d'assetjament.

recobrir-la

pera intervenció per fer-hi l'aplacat de

"Al cos principal de la construcció, ——

s'hi han posat 300 tirants d'acer inoxi-

—

dable de 25 mm de secció que tiben la -

paret cap endins del cos de l'edifici. La

com ara el refectori. En aquests moments hi ha

llar l'edifici. Les parets externes tenen dos dels operaris. Es va haver de treballar amb molta cura en fer els forats amb les barrines per col·locar els tirants.

"És previst que hi hagi un propera restauraciò de l'església i també que algunes zones actualment no visitables es restaurin,

paret estava desplomada 33 cm i feia perimetres de gruix cosa que dificultava el treball

pedra.'

^

zones de gran interès que no es poden visitar i que requereixen una forta intervenció. Espero que arribarà

el dia en què pugui participar en la restauració completa del

Aquests tensors, amb rosca i contrarosca a cada extrem, estan situats

castell; per això, encara que ja tinc 66 anys continuo en actiu. La màxi-

entre els sostres dels tres pisos que constitueixen aquest cos de l'e-

ma il·lusió que tinc és poder veure el castell ben conservat i recuperat.

difici, només són apreciables si ens fixem en els punts rodons que hi

Que tothom prengui consciència que el nostre patrimoni no ha de desa-

ha al mig d'alguns carreus de la façana que dóna al pati, on es situen

parèixer i que per sobreviure en els nostres costums hem de lluitar per

els forats fets per col·locar els tirants. També, tot i que no estava pre-

la conservació de tot el que és la nostra cultura.' Albert Sastre

PATRIMnNl ARqUITECTDNIC

Miravet: entre guerres i templaris

Posteriorment, Miravet, per la seva localització, va ser escenari de molts conflictes. El castell va ser diverses vegades conquerit i perdut per les tropes catalanes durant la Guerra dels Segadors fins 1650.

També va ser escenari de les guerres carlines, fins que l'any 1875, el propi general Martínez Campos, el mateix que es va pronunciar un any abans per la tornada d'Alfons XII i home fort del país llavors, va conquerir-lo finalment durani la lercera carünada.

Els templaris Els templaris o membres de l'Ordre del Temple (Ordo Supremus Militaris Templi Hierosolymuanus) són un dels grans enigmes de l'Edai Mitjana. Creada l'any 1118 pel noble francès Hugo de Payns, degut al seu paper a la primera croada (la que va donar amb els exèrcits cristians a ierusalem el 1099) aquesta ordre va ser dissolta, com hem vist, a l'any 1307 pel rei de França Felip IV i el Papa Climent V acusada d'heretgia, i fins i tot de practicar màgia negra. Aquesla fama d'esoterisme ha acompanyat fins avui a uns cavallers que tenien com a principi el seguir una disciplina monàstica combinada amb l'art de la guerra, del que eren autèntics professionals.

Tot i així, el final de les croades, a finals del s.XIIl, en un moment en que les ciutats renaixien i el comerç plaris, que només obeïen per principrosperava, va suposar l'abandonaLes tropes republicanes travessen el pis les ordres papals? El comle els va ment dels vols de pobresa d'aquesriu Ebre per donar començament a concedir la custòdia del castell que ta ordre, que es va enriquir gràcies a la major de les batalles de la Guerra domina Miravet, així com les terres negocis i quantioses donacions Civil espanyola. Aquest va ser el conquerides, que abastaven des de rebudes. El gran poder que van darrer Gran Mestre dels Templaris, darrer enfrontament, potser el més les serres de Tivissa fins al terme de assolir llavors, combinat amb la Jacob de Molay, al 1307, va maleir cruel de tots, dels que va ser escena- Tortosa i des de íes muntanyes de seva força moral com a monjos i al rei Felip IV, al seu canceller Cardo fins alriuAlgars, donant lloc soldals va ser un dels detonants perri directe Miravet. Però el tema Guillem de Nogarel i al Papa a la Comanda de Miravet. No van què fossin perseguits, torturats i elibèl·lic li ve d'antic a aquesta localiCliment V Tols tres moririen dins el tat de ia comarca de Ribera d'Ebre. perdre el temps: van construir l'esminats, amb el pretexl de estar cada termini d'un any, com va predir Precisament d'un d'ells, durant la glésia romànica del seu interior, així cop més apartats de l'ortodòxia lacob. Una casualitat? mal anomenada Reconquesta, va com les muralles i les torres. De fel, catòlica. Tot i que potser si que hi arribar la presencia dels templaris a durant el regnat de Jaume I el castell havia algun fonament en aquesta aquesta part de Catalunya. El comle va servir de base militar per les conacusació: mentre es cremava el Francesc Xavier Alberca questes de València i Mallorca.

Ramon Berenguer IV va començar Periodista i economista l'any 1148 l'ofensiva que expulsaria Toia aquesta història es va trenals musulmans de la vall de l'Ebre, i car I'l de desembre de 1307. El rei ho va fer amb l'ajut de mariners Jaume II, seguint l'exemple del rei genovesos i soldats templaris de França Felip IV, que ho havia fet Bladé Desumvila, A. El Castell de Miravet. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1966 remuntant el riu batejat pels romans mes i mig abans, va ordenar la Foguet Sans. J. Templers í Hospitalers II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. 1988 en honor als pobladors inicials d'asupressió de l'ordre acusant-los de quelles terres, els ibers. Com fos, Mendo A. De las Ordenes Militares. Madrid: Ed. Juan Garcia, 1681 cometre actes de bruixeria i sodoaquesla ofensiva de Ramon Valls TaOerner, F. Les costums de Miravet. Barcelona; F. Casanovas Editors. 1926 mia. Els templaris es van fer fons al Berenguer IV culminà el 24 d'agost castell, on van resistir el setge fins Carreras Candi. F. "Entences i lemplers a les muntanyes de Catalunya". Miscel·lània Històrica Catalana de 1153 amb la toma de Miravet: en 1308: va ser l'últim reducte del Català Roca. P. Castells i Torres de Catalunya. Barcelona: La Caixa. 1981 pocs mesos iota Catalunya restaria Temple a Catalunya. Les seves posBastús Joaquin. V. Historia de los Templarios. Barcelona. 1834 sola el poder de la Casa de sessions van passar a poder d'una Catalunya Romànica. Vol. XXVI "Tortosa i les terres de l'Ebre'. Barcelona: E. Catalana. 1977 Barcelona. al Ira ordre militar, la dels Els Castells Catalans. Barcelona: Ralael Dalmau Editor. 1973 Hospitalaris, a partir de 1317.

Que en van treure d'això els tem-

25 de juliol de 1938.

ACTIVITAT-CÏ

.33 _©_

REHABILITACIÓ 1 MANTENIMENT DIAGNOSI I TRACTAMENT D'HUMITATS

Curs, els dies 14 i 15 de novembre Les humitats als edificis són un problema moll freqüent en els nostres treballs de rehabilitació. Donar-hi resposta i solució és tècnicament senzill si coneixem amb precisió les causes que el produeixen i, contràriament, resulta absolutament irresoluble si apliquem solucions sense una referència precisa del seu origen.

L'objectiu d'aquest curs és proporcionar una metodologia de treball rigorosa que per-

meti al tècnic el reconeixement i la diagnosi de les humitats en tou la seva complexitat, i poder dictaminar amb seguretat el seu tractaDurant el curs, es donaran uns coneixements bàsics del comportament físic de l'aigua, s'estudiarà la simptomatología, es descriuran els aparells de suport a la diagnosi i, finalment, es presentaran les possibilitats més habituals de solució.

programa dimarts, 14 de novembre 16.00 h L'aigua líquida i l'aigua vapor. Tipus d'humitats. L'aigua com agent agressiu. A càrrec de Soledat! Carcía Morales, dra. arquitecta.

18.30 h Metodologia tie diagnosi. Mesurar la humitat. A cànec de Minerva Embuena, arquitecta tècnica. Laboratori de Materials de l'EUPB. dimecres, 15denovembre 9.00 h Condensacions. Diagnòstic i tractament. A càrrec de Soledat! Carcía Morales, dra. arquiteaa.

11.30 h Condensacions. Cas 1. A càrrec d'Anna Mestre i Núria Pumarola, arquitectes tècniques.

12.00 h Condensacions. Cas 2. A càrrec de Soledad Carcía Morales, dra. arquilecia.

responsable acadèmic Xavier Casanovas dates: 14 i 15 de novembre horari: cl dia 14,'del6a2] h i el dia 15 de 9 a 14 i de 16 a 21 hores. durada: 14 hores l l o c Barcelona

preu matrícula: 33.000 PTA preu col·legiats: 27.000 PTA Codi: R1191

12.30 h Condensacions. Cas 3. A càrrec de Minerva Embuena, arquitecta tècnica. Laboratori de Materials de l'EUPB. 13.00 li Filtracions. Concepte i problemàtica. A càrrec de Soledad Carcía Morales, dra. arquitecta.

16.00 h Capil·laríiat. Diagnòstic i tractament A càrrec de Soledad Carcía Morales, dra. arquiteaa.

18.30 h Capil·larilat.Cas4.AcàrrecdeTonÍ Floriach, arquitecte tècnic. Servei Rehabilitació í Medi Ambient.

19.00 h Capi! • laritat. Cas 5. A càrrec de Soledad Carcía Morales, dra. arquitecta.

19.30 h Capil-larital. Cas 6. A càrrec de Minerva Embuena, arquiteda tècnica.

Laboratori de Materials de l'EUPB.

MEDI AMBIENT i CONSTRUCCIÓ, ARQUITECTURA I URBANISME SOSTENIBLES, EXEMPLES

Curs, del 22 al 25 de novembre La capacitat limitada del nostre planeta i la forta incidència que en aquest àmbit té el sector de la construcció, estan comportant canvis que modifiquen substancialment els sistemes actuals de treball en la construcció.

Per donar a conèixer algunes experiències interessants en aquesta línia, el Servei Rehabilitació i Medi Ambient ha organitzat el curs "Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles. Exemples'. L'objectiu és presentar exemples d'urbanitzacions i edificis en què s'hagi tingut en compte aspectes mediambicntals. Es presentaran, per part dels seus

autors, actuacions i projectes emblemàtics com la del poble de Zolina a Navarra, el Pla ambiental tiel Campus de Castelldefels de la UPC. També s'analitzaran diverses promocions d'habitatges. Ei curs s'estructura en tres blocs, en que s'analitzen des dels punts de vista econòmic, constructiu, funcional i de disseny edificis públics, edificis d'habilatges, tant plurifamiliars com unifamilíars, i urbanitzacions. L'objectiu final és que els assistents puguin extreure'n conclusions per aplicar a obres pròpies tant pel que fa als seus sistemes tipològics com constructius.

Programa 22 de novembre, de 16 a 20 h.

• Habitatge uní familiar aïllat a Sabadell, a càrrec de Fidela Frutos, arquitecta • Habitatge unifamílíar aïllat a Girona. A càrrec de [ordi Badia, arquitecte • Habitatge biodimàlic a Seva, a càrrec de Rafael Balanzo, arquitecte • Habitatge unifamiliar construït amb tècniques tradicionals a Navarra. A càrrec d'Ismael Caballero de GEA (Asociación de Estudiós Geobiológicos} • Habitatge unifamiliar aïllat a Vidreres. A càrrec de Josep Bonfill, arquitecte 23 de novembre, de 16 a 20 k • Promoció de 60 habitatges de Vimusa a Sabadell, a cànec de Ricard Perích, arquitecte • Promoció d'habitatges El Llimonet.

Vilanova i la Geltrú • Xavier Millet, arquitecte de BCN Cambra Lògica de Projectes • Promoció de 30 habitatges a la zona de Torrefona-Riu Tordera. Tarragona. A càrrec de Miquel Balcells, arquitecte • 24 habitatges biodimatics 3 Ronda de Dalt

responsable acadèmic Toni Floriach dates: del 22 al 25 de novembre, ambdós inclosos

horari: <ie 16 a 20 h (el dia 25 de 10 a 14 h.)

• Hospital Militar; Pla de les Vores de les Rondes. A càrrec de Conxita Balcells, arquitecta i (osep MJ Foneza, arquitecte tèc-

24 de novembre, de I6a20h.

• Laboratoris de la UPC a Manresa, A càrrec de loan Sabaté i Moracio Espeche, arquitectes • L'ínforme MIES. A cànec d'Albert Cuchí, Arquitecte. Professorde construcció de l'ETSAV • Pla Ambiental del Campus de Castelldefels.

Parc tecnològic de la Mediterrània • Poble Biodimàlic de Zolina. Navarra • Nau industrial de Valeo a Sta Perpetua de Mogoda. A càrrec de Josep Soterres, arquitecte tècnic • El medi ambient en el mobiliari urbà. A càrrec de loan Rieradevall. Professor de Elisava - UPF - UAB 25 de novembre, de 10314 h. Visites guiades a; • Nau Valeo. Sia. Perpetua • Camp fotovoltaíc del Museu de la Ciència de Terrassa

• Promodó de Vimusa

durada: 16 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat 24.000 PTA

34

Segona quinzena octubre 2000

ACTIVITATS ORGANITZACIÓ 1 GESTIÓ

MEDI AMBIENT

ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES DE

INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES MEDI AMBIENTALS A L'EDIFICACIÓ

, Curs, del 7 al 2 8 de novembre a Terrassa La consmicdó, l'ús i l'enderroc dels edificis es fa a cosia d'un impacie molt significatiu sobre l'cntom. U sensibilitat social, la capacitat limitada del nostre planeta i la forta incidència que en aquet àmbit (é el seaor de la construcció, exigeix un canvi substancial en la manera de pensar, cosniruir i utilitzar els edificis. Integrar paràmetres de sostenibílital als edificis, espais urbans í infraestmctures és una necessitat si volem reduir la incidència negativa que l'aciivitat constructiva lé en el

medi ambient. Introduir els professionals de la construcció en aquests nous conceptes és l'objectiu primordial d'aquest curs.

responsable acadèmic Toni floriach dates: els dies 7, 14, 21 i 28 de novembre horari: de 16 a 20 h. durada: 16 hores preu matrícula: 20.000 PTA preu col·legiat 15.000 PTA Codi: M1073

PROMOCIÓ PRIVADA. Del 6 al 27 de novembre a Granollers

La generalització de! sistema de subcontractació, l'especialització de les empreses i la creixent complexitat de les obres ha anat diversificant els models de contractació de l'execució. El curs analitza els criteris d'elecció del sistema de contractació, la definició del pla de contractació, els tipus de contractes, la selecció de contractistes, les relacions client-conlractista, la resolució dels proble-

mes durant l'obra, els acabats i la liquidació del contracte. Estudia, també, les modalitats bàsiques d'actuació dels professionals encarregats de gestionar l'execució de les obres (consuhor/contractista).

Aquest és un dels cursos d'especialització que es fan conjuntament amb la fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb dos crèdits per al màster en project manager.

programa • Estratègies de contractació. Pràctica de redacció de contractes d'obra.

• Selecció de contractistes o industrials • Relació clienl-contradista. Actes, model i informes d'obra.

professors

• Variacions durant l'obra. Valoració i pagaments a compte. Resolució de contractes.

lloc Delegació del Vallès Oriental

• Defectes i acabats. Finalització i liquidació. Modalitats d'actuació professional.

Pràctica de contractació.

preu matrícula: 44.000 PTA

Jesús Rodríguez i Albert Ribera, arquitectes tècnics, professors de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona dates: del 6 al 27 de novembre horari: els dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. durada: 21 hores preu col·legiat- 37.000 PTA

• Debnt i pràctica sobre incidències en obra.

Codi:G2014

GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI

Cicle de sessions fins a l'abril de 2 0 0 1

INFORMACIÓ

INSCRIPCIONS

En aquest cicle es mostrarà, a través d'unes

fessional amb perspectives de futur. Professi-

xerrades i taules de debat, com el project management i la gestió en construcció es

onals d'aquest àmbit donaran a conèixer les funcions de gestió, diversos models d'orga-

planteja, cada cop més, com una sortida pro-

nització de la gestió i la situació del mercat.

responsable acadèmic Carles Puiggròs dates: fins a l'abril de 2001 horari: de !9 a 21 h. 8 sessions de 2 h.

Cal reservar plaça. sessions

telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 telèfon d'informació , 932 40 23 73 fax

932 40 20 61

• Models de gestió de projea management.

Taula de debat: 27 d'octubre • El project management i els agents del sector de la construcció.

Taula de debat: 3 de novembre • La figura del project manager. Funcions i perfil professional: 30 de novembre.

• La situació del mercat d'habitatge, locals i oficines: 12 de gener de 2001 • El paper del Projea Manager en la promoció de la innovació en el procés de construcció: 2 de febrer de 2001 • Millorar la competitivitat del sector de la construcció: 23 de febrer de 2001

http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

• El mercat immobiliari i una nova llei del sol per Catalunya: 30 de març de 2001 • EI mercat immobiliari: la transformació del Poble Nou. La zona 22@: 27 d'abril Codi: G7001

ACTIVITATS

Segona quinzena octubre 2000

35

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ÚS

DEL FULL DE CÀLCUL PER A L'ESTUDI DE VIABILITAT

D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES. Del 15 al 29 de gener La informàtica ens permet realitzar amb molla rapidesa operacions que fa poc temps requerien de coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presentarem una forma fàcil i útii de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comp-

tarà amb un crèdit per al màsler en projecl manager.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar nivell d'usuari, el programa Excel.

En el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen en el Col·legi, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.

dates: del 15 al 29 de gener horari: dilluns i dimecres, de 19 a durada: 10 hores preu matrícula: 30.000 PTA

preu col·legiat: 25.000 PI \ responsable acadèmic Carles Puiggròs

SEGURETAT LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES

Cicle de sessions, fins a juliol de 2 0 0 1 Els coordinadors de seguretat i, en definitiva, tots els lècnics involucrats en el procés de construir han de saber com s'organitza una obra, quins mitjans auxiliars, proteccions i maquinària cal utilitzar i, com han de ser i funcionar per garantir una obra segura.

El cicle inclou d'una banda, una sèrie de sessions, de tipus tècnic, dedicades a alguns dels aspectes més importants de les ínslal • lacions provisionals per a la producció d'una obra í, de les proteccions personals i col·lectives que es faran servir de forma habitual en

les obres d'edificació, i també, quin paper té el tècnic de les obres en la formació dels treballadors. I d'altra banda, unes dedicades a analitzar els riscos i estudiar la prevenció en algunes de les unitats d'obra i dels sistemes constructius amb més risc. A cada sessió es donarà a conèixer quina normativa és d'aplicació en cada cas, les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, quins son els processos de muntatge i desmuntatge de cada element. 1 com fer l'anàlisi i prevenció dels els riscos inherents a cada procés.

SESSIONS DEL PRIMER TRIMESTRE

responsable acadèmic Ezequiel Bellet dates: fins a juliol de 2001 horari: un dilluns al mes, de 17 a 21 h durada: cicle d'l 1 sessions i de 4 h. la sessió.

preu matrícula: 54.000 PTA cicle o 6.000 PTA sessió preu col·legiat

• Dimarts, 16 de novembre, a la Delegació del Vallès Occidental.

45.000 PTA cicle o 5.000 PTA sessió

Codi: SI 11

• Grues i aparells elevadors. A càrrec d'Emili Domènech, enginyer tècnic mecànic, cap de maquinària d'ACS a Catalunya.

Sempre des del punt de vista de la seguretat, se seguirà ei procés de muntatge i desmuntatge d'una grua. S'analitzarà el seu posicionament idoni per qüestions de servei i de seguretat. Es mostraran les mesures de prevenció que cal seguir en el funcionament de la grua i el moviment de càrregues.

Tanmateix es parlarà d'altres aparells elevadors.

• Seguretat a les instal·lacions d'éeoriàtal durant les obres. A càrrec de Xavier Cardús, enginyer tècnic elèctric, tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Us instal·lacions elèctriques provisionals de les obres constitueixen un element fonamental alhora de realitzar-les. Veurem com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra. Analitzarem els elements que componen els quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions per al seu ús.

• Dilluns, Q de novembre a Barcelona • Dimarts, 12 de desembre a la Delegació del Vallès Occidental Codi: SI 13

• Elementsdeprotecdó individual: EPI's A càrrec de Jaume Montanera, enginyer tècnic, cap del servei de prevenció de l'Agrupació Guinovan/OSHSA Aquesta sessió es divideix en dues parts,a !a primera un ponent parlarà de la normativa, característiques dels EP1 i la seva forma d'utilització, així com de les problemàtiques que el seu ús planteja als treballadors a l'obra. En la segona part una empresa especialitzada en el proveïment d'EPl'S farà una demostració practica de tota mena d'elements i sistemes.

• Dilluns, 18 de desembre a Barcelona Codi: Si 141

SESSIONS PREVISTES PER AL 2001 • Seguretat en les màquines • Seguretai en el muntatge de cobertes i tancaments de xapa • Seguretai en el muntaige d'estructures i elements prefabricats de formigó • Seguretat en treballs de desconstrucció en presencia d'amiant i plom • La seguretat en treballs especials en alçada • Segureiat als enderroG • La formació i la informació en seguretai dels treballadors a les obres.

36

Segona quinzena octubre 2000

ARTIVITAT5 FORMACIÓ

QUALITAT

SEGURETAT CURS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. NIVELL SUPERIOR

CONTROL QUE QUALITAT. CAS PRÀCTIC

Del 3 de novembre de 2000 al 6 de juliol de 2 0 0 1

Del 17 al 3 1 de gener, a Barcelona Del 13 al 27 de gener, a Granollers

El Col • legi juntament amb Mutual Cyclops, ha organitzat un curs de nivell superior en prevenció de riscos d'acord amb la Llei 31/ 95, de prevenció de riscos laborals i l'RD 39/ 97, reglament dels serveis de prevenció que regula la formació necessària dels lècnics que han de desenvolupar activitats preventives a les empreses.

Amb aquest curs el Col·legi i Cyclops uneixen els seus esforços per oferir a les empreses i als professionals í, en especial, a les empreses mutualistes i als col • legiats un curs que és el resultat de l'experiència d'ambdues

programa • Àrea comuna (350 hores) • Àrea d'especialitat (100 hores) • Treball lutoritzal o pràctiques (150 hores)

entitats en l'àmbit de la prevenció de riscos laboral i de la seguretat i salut laboral en la construcció, respectivament.

El programa de formació està configurat per 350 hores de matèries comunes, 100 hores d'especialitat i un treball de curs equivalent a les 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol de tècnic de prevenció de riscos laborals de nivell superior.

L'objectiu del curs és formar autèntics tècnis especialistes en la prevenció de riscos laborals, d'acord amb la normativa vigent.

Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten <i terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resultats i

especificacions dels documents que garanteixin la qualitat i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tot a través d'un exemple pràctic, aplicat a un edifici de volum mitjà/ petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció EHE.

dates del 17 a! 31 de gener a Barcelona Codi: Q10214 del 13 al 17 de gener, al Vallès Oriental Codi: Q10215

horari: de 18 a 21 h Preu matrícula: 18.000 PTA Preu col •legiat: 12.000 PTA Responsable acadèmic Pere Casademont

dates: del 3 de novembre de 2000 al 6 de juliol de 2001. horari: divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 20.30h, i dissabtes de 9 a 14 hores. hores lectives: 600 hores preu: 625.000 PTA Codi: S2022

IN-

VRMACID

INSCRIPCIONS G U I A PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECUCIÓ D ' O B R E S . C A S O S PRÀCTICS

De l ' l i de gener al 8 de febrer Aquest curs es basa en quatre asos pràctics de projectes reals que es revisen de forma exhaustiva durant el curs. La simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a diferents models d'organització que trobem a les obres: contractista únic amb subcontractes, diversos contractistes, subcontractisles i autònoms, etc. Per així, veure les diferències que es poden produir en funció del cas.

El contingut del curs es distribueix en tres

pans que s'apliquen en cada un dels casos pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer el coordinador. En cadascun dels casos pràctics a desenvolupar s'aplicaran els mètodes a seguir durant tol el procés. Ús recomanable haver assistit al curs bàsic de seguretat i salut ala construcció del Col'legi (45 hores), o bé tenir coneixements i/o experiència equiva-

dates: de I'l 1 de gener al 8 de febrer, de 17 a 21 h. Durada: 20 hores preu matrícula: 42.000 PTA preu col·legiat; 35.000 PTA

responsable acadèmic Ezequiel Bellet.

Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat del CAATB Codi: S1092

telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 .telèfon d'inforrtiació '932 40 23 73 fax

, ?, ,932

4 0

2 0

6 1

http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

ACTIVITAT.c=i

,37

ACTIVITATS PERICIALS CURS BÀSIC DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES

L'iNFORME TÈCNIC. INICIACIÓ A LA PERÍCIA

Del 7 al 3 0 de novembre, a Barcelona Del 9 de gener a I ' l de febrer, a Vic

Del 10 de gener al 28 de febrer

Hi ha força ocasions en què un arquitecte tècnic, i altres professionals de formació tècnica, són requerits per fer una valoració de béns immobles. Per exemple, en les transmissions patrimonials, en fer l'anàlisi d'inversions immobiliàries, per a l'emissió d'un crèdit hipotecari, en un procediment judicial, en els casos d'aponacíons no dineràries en una societat mercantil, entre d'altres. La complexitat de les relacions econòmiques, jurídiques i socials han anat configurant la necessitat de

què els professionals que vulguin dedicar-se a fer valoracions tinguin, a més a més d'uns coneixements per a l'anàlisi tècnica de l'immoble i del seu estat de conservació, uns coneixements específics de l'àmbit jurídic i dels criteris de valoració. L'objectiu d'aquest curs és donar aquests coneixements bàsics específics per comprendre els mecanismes de la valoració en funció del seu àmbit d'actuació, els criteris de depreciació del valor i conservació i els mètodes pràctics de valoració.

responsable acadèmic Francisco lavier Uovera dates: del 7 al 30 de novembre a Barcelona

horari: dimarts i dijous, de 18.30 a 21 hores durada: 20 hores

Codi:P10611 del 9 de gener a lrl de febrer a Vic Codi: PI 0612

preu matrícula: -12.000 PTA Preu col·legiat: 35.000 PTA

Els professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un document anomenat informe tècnic. L'eficàcia de l'informe està en consonància amb la qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. Saber expressar-se en el llenguatge adequat tenint en compte a qui va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una visió àmplia, afavorir una bona interpretació del que s'ha escrit, són factors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic.

Els objectius d'aquest curs són donar a conèi-

xer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lingüística i en les tècniques de redacció en català.

Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen part del curs de postgrau en perícia forense i compta amb 3 crèdiïs per al màster en valoració de béns i taxació de danys que organitza la FPC.

Responsable acadèmic Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC Organitzat conjuntament amb

dates: del 10 de gener al 28 de febrer horari: dimecres, de 16.30 a 21 h durada: 32 hores preu matrícula: 64.000 PTA preu col·legiat: 56.000 PTA Codi: P1072

CURS BÀSIC D'URBANISME

Del 8 de novembre al 20 de desembre, a Manresa Del 8 al 3 1 de gener, a Granollers l'àrea d'estudi.

L'objectiu d'aquest curs és donar una visió pràctica mitjançant l'exposició de casos sobre

L'aparellador o arquitecte tècnic que exerceix com a professional liberal, o de tècnic municipal, es troba sovint amb el requeriment de realitzar í'estudí de l'edificabílitat que té un terreny, per a això necessita disposar dels suficients coneixement d'urbanisme que li permettn analitzar la capacitat edifícadora de

temes de planejament, gestió urbanística i llicències d'obres. responsable acadèmic Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat

dates: del 8 de novembre al 20 de desembre lloc Delegació del Bages-Berguedà Codi: P1141

dates: dilluns i dimecres, del 8 al 31 de gener lloc Delegació del Vallès Oriental Codi: PI 142

horari: de 19 a 21 h

preu matrícula: 33.600 PTA preu col·legiat 28.800 PTA

durada: 20 hores

CERTIFICATS D HABITABILITAT

Curs, dijous 9 de novembre Una de les tasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar l'habitabilitat d'un habilatge usat. Amb aquest documeni, els arquitecles tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat,

professor Pere Casademont, cap del Servei Habitatge

dia: dijous, 9 de novembre horari: de 18 a 21 h durada: 3 hores preu matrícula: 6.000 PTA preu col·legiat: 4.000 PTA

Codi: P1018

per això s'ha pensat en una sessió d'iniciació en aquesta pràctica professional. L'objectiu és aprofundir el coneixement de la legislació sobre l'habilabilitat, i facilitar eines i pautes per a la redacció de la certificació.

J

O

Segona quinzena octubre 2000

ACTIVITATS FDRMACID

NOVES NORMATIVES

HABILITATS DIRECTIVES

'

COM PREPARAR EXPEDIENTS DE LLICÈNCIES D'ACTIVITATS

LA

-.

Curs, del 6 al 27 de novembre

Del 21 al 30 de novembre

En aquesies sessions s'ofereix a l'assistent una panoràmica general dels aspectes més bàsics, de la tramitació, dels documents i impresos, de la documeniació tècnica, i de les ordenances i normatives d'aplicació.

S'exposaran casos pràctics d'activitats senzilles que, sovint, arquitectes tècnics i altres professionals presenten a tramitació i, a través d'una anàlisi crítica d'aquests, feta per professionals que exerceixen a l'Administració pública la funció de revisió tècnica de la documentació, faran menció dels aspectes me's importants del seu contingut.

responsable acadèmic Salvador Pérez, dates: del 6 al 11 de novembre del 2000 horari: dilluns, de lG.30a 21 h. Durada: 16 h. preu matrícula: 33.600 PTA preucol·legiaü28.000PTA Codi:N1031

ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DE LA CIUTAT DE

telèfon d'informació I 932 40 23 73 fax

932 40 20 61 . http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

i saber escollir ['alternativa de solució, conjugant l'eficàcia i l'eficiència. Els objectius d'aquest curs són: adquirir el costum de pen-

prendre decisions adequades i de manera ràpida. Cal desenvolupar habilitats per ana-

sar millor, desenvolupar e! pensament creatiu i aprendre a prendre decisions.

responsable acadèmica: Ascensión Càlvez dates: del 21 al 30 de novembre horari: dimarts i dijous, de i8 a 21 h durada: 12 hores

preu matrícula: 25.200 PTA preu col·legiat: 21.000 PTA

LA REUNIÓ COM A EINA DE TREBALL

daus: del 15 al 24 de gener de! 2001 horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 12 hores preu matricula: 25.200 PTA preu col·legiat: 21.000 PTA responsable acadèmic Ascensión Gàlvez. Arquitecta tècnica. Cap del Servei de Promoció, Mercal de Treball i Formació Codi:C1051

responsable acadèmic lesús Fernàndez dates: dimecres, 13 de desembre del 2000 horari: de 17 a 21 h. Durada: 4 hores

INFORMÀTICA APLICADA

preu matrícula: 8.400 PTA preu col·legiat: 7.000 PTA

INSCRIPCIONS

:

litzar lots els factors implicats en el problema

en què s'han de prendre decisions que afecten l.i gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes i

Les reunions de treball són una eina important en el treball en equip. Sovint, però, ocupen força hores de treball dels qui hi participen i no sempre s'aprofiten prou. En aquest curs s'ensenyaran mètodes i tècniques per a la millora de la comunicació, estratègies d'organització i control de la reunió i estratègies de relació amb els participants i així desenvolupar habilitats per dirigir reunions efectives.

-.INFORMACIÓ

telèfon d'inscripcions 932 40 20 60

lli ha sovint, una gran diversitat de situacions

Del 1 5 al 2 4 de gener

BARCELONA. Dimecres, 13 de desembre La nova ordenança de l'Ajuntament de Barcelona refon i actualitza el contingut de set ordenances anteriors i incorpora la regulació de les llicències d'activitats. Atès l'abast del text legal i tenint en compte la gran quantitat de temes diversos que s'hi tracten es planteja aquesta sessió amb l'objectiu de facilitar als tècnics el coneixement dels aspectes de l'ordenança que poden afectar el seu exercici professional. Així, es tractaran punts com ara: conductes d'evacuació de fums, sorolls i vibracions, evacuació de runes, connexió dels edificis a la xarxa de clavegueram, protecció de l'arbrat, etc. La sessió es completarà amb un capítol al punt més novedós de l'ordenança: l'Annex sobre captació solar tèrmica.

PRESA DE DECISIONS DAVANT ELS PROBLEMES

Codi: N1051

PRESSUPOSTOS I CONTROL ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ 2 0 0 0

Amídaments, pressupostos i certificacions En el contingui del curs es presenta el mòdul específic del programa sobre seguiment d'obra i planificació. Aquest curs està dirigit als professionals que en la seva feina necessiten elaborar amidaments, pressupostos, certificacions i control econòmic de l'obra, i que vulguin adquirir uns coneixements més complets utilitzant aquesta eina informàtica. temarí • El pressupost, document d'un projecte.

Planificació del projecte.

• El pressuposi. Elaboració del pressupost.

• Pla de treball i seguiment econòmic. t Utilitats del Pla de Treballs en Progrés. dates: del 15 al 29 de novembre, dilluns i dimecres de 17 a 21 h. preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: C1302

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES MICROSOFOT PROJECT

Dei 1 0 al 3 1 d'octubre, dimarts i dijous de 17 a 19 h Aquest curs té com a objectiu aprendre a utilitzar el programa i a rendibilitzar les aplicacions que ofereix per a la programació,

programació amb recursos, ús del camí crític, seguimenl de projecte i ajustaments de temps i costos, entre d'altres,

seguiment i control de projectes de construcció, i en la gestió del temps i dels recursos. El programa inclou uns coneixement bàsics de recordatori de conceptes de planificació i l'aplicació d'aquests amb l'eina informàtica: gestió de recursos, treball amb calendaris,

dates: del 19 al 21 de desembre, de dilluns a divendres, de 17 a 19 h. preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legial: 20.000 PTA

ACTIVITATS

Segona quinzena octubre 2000

39

DIVERSD5

INFORMÀTICA BÀSICA 1 GRÀFICA

JORNADA TÈCNICA GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ. PROJECTE LIFE

• INTERNEM Dimans, 7 de novembre, de 17 a 21 h.

Durada: 4 hores. Preu matrícula: 11.000 PTA Preu col·legiat 8.000 PTA Durada: 10 hores. Preu matrícula: 17.500 PTA Preu col·legiat: 12.500 PTA • WORD II NIVELL: Dimans i dijous, de 19 a 21 h, de! 9 al 21 de novembre.

Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA Preu col·legiat 10.000 PTA • ACCESS I NIVELL: Dimarts i dijous, de 17 a !9 h, del 21 al 30 de novembre.

Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA Preu col·legiat 10.000 PTA • AUTOCAD: Divendres, de 17 a 21 i dissabtes, de 9 a 13 h del 27 d'ociubre al 25 de ff- novembre.

Jornada tècnica, dijous, 9 de novembre La jornada pretén presentar la situació aciual de la gestió de residus i donar eines per predimensionar els residus que generarà una obra i les despeses derivades de la seva gestió. També, es proposaran pràctiques de minimització i gestió dels residus generats durant el procés de construcció i es facilitaran eines de difusió per a aquells professionals que es dediquin a la docència de la

construcció. S'avançaran idees sobre el futur de la gestió de residus. Es lliurarà a tots els assistents la publicació resultat del projecte LIFE, que ha dut a terme l'ITEC. organitza: ITEC i Col • legi d'Aparelladors dia i hora: Dijous, 9 de novembre a les 19 h. lloc sala d'actes del Col-legi L'entrada és lliure però cal confirmar assistència, telèfon: 932 40 20 60

Durada: 40 hores. Preu matrícula: 78.000 PTA Preu col·legiat: 60.000 PTA • AUTOCAD I NIVELL: Dimans i dijous, de 17 a 19 h, del 5 al 16 de novembre Durada: 24 hores. Preu matrícula: 47.000 PTA Preu col·legiat 36.000 PTA • CADD NIVELL De dilluns a divendres, de l'!l al 16 de desembre Durada: 40 hores. Preu matrícula: 78.000 PTA Preu col·legiat 60.000 PTA

EXPOSICIONS EXPOSICIÓ FUTUR I FUNCIÓ DE

L'ART

CONTEMPORANI A

L'ESPAI URBÀ. Fins al 1 0

de novembre

DELEGACIÓ D'OSONA ACTIVITATS PROGRAMADES FINS A FINAL A LA DELEGACIÓ D'OSONA

• 28 i 29 d'octubre: excursió de 2 dies en kaiak al Cap de Creus. El reconegut serà: El Pon de la Selva-Ponlligat.

Preu de l'activitat: 18.000 PTA. • Del 24 de novembre al 17 de desembre: exposició de pintures sobre arquitectura a l'oli de l'artista Eduard Fener.

• Dies 28 i 30 de novembre: curs Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres. Cas pràctic, a càrrec d'E. Bellet, (vegeu el programa a la pàgina 37).

• Del 22 de desembre al 28 de gener: exposició de la 2a Biennal de Vic, conjuntament amb la sala H, el Casino de Vic, el Col • legi d'Arquitectes de Catalunya, i l'Escola d'An lunyent i Subirà.

Delegació d'Osona PI, Major, 6. Vic Tel: 938 85 20 11

coordina: Departament de Cultura, amb motiu del Simposi Futuri íundódel'nrtcontemporani a l'espai urbà.

Serà una exposició audiovísual i d'intercanvi de projectes, i estarà oberta a la sala d'exposicions del Col·legi, fins al 10 de novembre.

Departament de Cultura: 932 40 20 60

Digitografies de Barro, ' fins al 20 de novembre L'espai de la primera planta del Col·legi mostra una exposició de digitografies de l'artista Barro (l'arquitecte tècnic, Pedró de Leyva), que restarà oberta fins al 20 de novembre. La mostra és una col • leccíó de pintures fetes amb ordinador.

Departament de Cultura: 932 40 20 60

CONCERT DE NADAL

Basílica de Santa Maria del Mar, dijous, 2 1 de desembre

El Col·legi organitza, com ja és tradicional, el Concert de Nada! a la Basílica de Sta. Maria del Mar de Barcelona, que aquest any comptarà amb l'orquestra Polifònica de Puigreig i un conjunt de mestres solistes. ™ " PASSEJADA EN BICILETA. Diumenge, 29 d'octubre dia, hora i lloc dijous, 21 de desembre a les 20.30 hores, a la Basílica de Santa Maria del La Delegació del Vallès Oriental ha organitzat a participants i acompanyants) que es farà a Mar de Barcelona. una Passejada en bicicleta per al diumenge, 19 les II hores.

Les entrades, gratuïtes, es podran reservar al d'octubre a les 9 hores. El punt de sortida serà Per als acompanyants que no vulguin fer el Servei d'Informació a partir del 15 de la Delegació del Vallès Oriental, i la ruta a camí en bicicleta es preveu fer una ruta a peu novembre seguir es donarà a conèixer e! mateix dia de amb un itinerari a seguir. informació: la sortida. Un cop finalitzada els participants Cal confirmar l'assistència abans del 21 Tel: 932 402 060 i acompanyants que ho desitgin podran par- d'octubre a la Delegació: Telèfon: 938 79 01 hm 932 402 061 liciparen un esmorzar col·lectiu i gratuït (per 76 i fax: 938 79 01 11.

A/e: informacio@apabcn.es

DELEGACIÓ VALLÈS ORIENTAL

RERE EL PAISATGE ! IRIDISCENT

40

Segona quinzena oaubrc 2000

ACTIVITATS

ACTIVITATS DE FORA MÀSTERS LA SALLE

POSTGRAUS DE LA FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Màster en control d'edlflcis I arquitectura sostenible direcció: Roben Terrades, arquitecte, director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura La Salle hores lectives: 400 hores dates: octubre 2000-octubrc 2001 horari: dijous i divendres de 17 a 22 hores. preu preinscripdó: 150.000 PTA informació: Extensió universitària La Sallc.

Tel: 932 90 24 04. Fax: 932 90 24 43 A/e: info@salleURLedu http://www/sal leURL.edu/masters

Curs de Postgrau en Instal·lacions en edificis 9a edició direcció: Benet Meca. Professor titular Depl.

Expressió Gràfica Arquitectònica !l i Enric Capdevila. Professor titular Depl. Construccions Arquitectòniques 11 hores lectives: 126 hores + Jornades tècniques sobre instal·lacions dates: del 6 de novembre al 2 de març horari: dilluns, dimecres i divendres, de 19 hores a 22 hores. preu: 170.000 PTA informació Fundació Politècnica de Catalunya.

Tel: 934 01 77 51. Fax: 934 01 77 74.

A/e: mana@fpc.upc.es

Càlcul i execució d'estructures amb l'EHE

Congrés internacional L'habitatge del futur

organitza: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida El curs introdueix en les principals novetats que incorpora la instrucció EHE en el càlcul i l'execució d'estructures, incidint en els criteris de càlcul i execució que han sofert modificacions. dates i lloc dimarts i dijous de 14 al 30 de novembre al Col·legi de Lleida inscripcions: Gabinet Tècnic del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida.

Tel: 973 24 91 00 Fax: 973 23 06 58 A/e: caat!leida@caaiHeida.com

organitza: Asociación Nacional para la Vivíenda del Futuro.

El congrés serà un fòrum de reflexió perquè diversos professionals facin les seves propostes per al futur. dies i lloc: València, del I'l al 3 de desembre preu: 30.000 PTA estudiants: 15.000 PTA informadó: ANAVIF Tel: 963 22 33 33

XXIII Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

JORNADES I SIMPOSIS

IV Fòrum de restauració monumental organitza: Diputació de Valladolid. dies: del 9 al 12 de novembre. lloc Institució Firal de Castella i Lleó a Valladolid. informadó: Tel: 983 42 71 00. Fax: 983 42 72 38. A/e: educacion.cultura@dipvalladolid.es.

C o n t a r t 2 0 0 0 : La mirada II Convenció t è c n i c a i tecnològica

Màster en acústica arquitectònica i medlambiental direedó: Roben Barti, enginyer electrònic, director del Dept. d'Acústica i cap del CedA d'Enginyeria i Arquitectura La Salle hores lectives: 450 hores dates: novembre 2000-juliol 2001 horari; dimarts i dijous, de 19 a 22 hores. preu preinscripció: 150.000 PTA informació: Extensió universitària La Salie.

Tel: 932 90 24 04. Fax: 932 90 24 43 A/e: inío@salleURLedu http://www/sa!leU RL.edu/masters Màster en noves tecnologies CAD aplicades a l'arquitectura [ la construcció direcció: David Fonseca, enginyer tècnic en Telecomunicacions hores lectives: 400 hores dates: octubre-juliol horari: dijous i divendres de 17 a 22 hores. preu preinscripció: 150.000 PTA informadó; Extensió universitària La Salle.

Tel; 932 90 24 04. Fax: 932 90 24 43 A/e: info@salleURL.edu http://www/salleU RL.edu/masters

Curs de Postgrau en Instal·lacions de comunicacions a l'edificació. 3a edició direedó: Benet Meca. Professor titular Dept.

Expressió Gràfica Arquitectònica II, Enric Capdevila. Professor titular Dept. Construccions Arquitectòniques II i Luis Matías. Arquitecte tècnic hores lectives: 81 hores dates: del 7 de novembre al 26 de gener horari: dimarts, dijous i divendres, de 19 a 22 hores. preu: 110.000 PTA informació Fundació Politècnica de Catalunya.

Tel: 934 01 77 51. Fax: 934 01 77 74.

A/e: marla@fpc.upc.es

organitza: Agrupació d'Arquitectes per a la pefensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) El curs valorarà els monestirs en el nou mil·lenni com a patrimoni arquitectònic i motor cultural. dates: del 14 al 17 de desembre informació AADIPA Neus Vi me PI. Nova, 5 de Barcelona.

Tel: 933 06 78 28 FIRES I CONGRESSOS

Fira nacional de restauració de patrimoni Congrés: Restaurar la memòria

IV Premi Sedigàs d'Arquitectura 11 Premi distingeix les millors obres del període 1999-2000 que apliquin el gas com ,i font energètica més innovadora.

I import del premi serà d'l.000.000 de pigues i no es podran declarar deserts, la documentació s'haurà d'enviar abans del 31 de desembre al carrer Balmes, 357, 6a planta , 08006 de Bnrcelona. informadó: SEDICAS. Tel: 934 17 28 04 A/e: cvillalonga@sedigas.es

CURSOS

Auditors en prevenció de riscos en el sector de la construcció dates: de novembre a gener horari: divendres, de 17 a 21 hores i dissabtes, de 9 a 13 hores. lloc Institut Gaudí de la Construcció preu: 94.000 PTA informadó i insaipdons Institut Gaudí de la Construcció Marta Soler Tel: 934 74 03 73 Fax: 934 74 01 48 A/e: igcorn@igaudi.com

organitza: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana. dies i lloc: del 16 al 18 de novembre, al Palau Municipal de Congressos de Madrid. informadó: SHE Iberian Tours. División de Congresos. Tel: 914 36 00 34. Fax: 915 75 99 93. A/e: congress@she.es http:// wvw.contart2000.com PREMIS I BEQUES

Màster In Facilities Management direcció: Sebastià Roger, enginyer industrial hores lectives: 400 hores dates: octubre 2000-oclubre 2001 horari: dilluns, dimecres i dijous, de 19 a 22 hores. preu preinscripdó: 150.000 PTA informadó: Extensió universitària La Salle.

Tel: 932 90 24 04. Fax: 932 90 24 43 A/e: info@salleURLedu http://www/salleURL.edu/masters

atenta

Beca internacional de recerca en disseny Enric Brlcall organitza: Diputació de Valladolid. dies: del 9 al 12 de novembre. lloc: Institució Firal de Castella i Lleó a Valladolid. informadó: Tel: 983 42 71 00. Fax: 983 42 72 3. A/e; educacion.cultura@dip-valladolid.es.

L'objectiu és propomure la recerca en el camp del disseny. organitza: [Escola Elisava dotació: 9.0)6 Euros (1.500.000 PTA) informadó: Elisava. Tel: 933 17 47 15

Segona quinzena octubre 2000 BUTLLETA

Index d'anunciants de L'INFORMATIU número 172 SEGONA quinzena OCTUBRE 2 0 0 0

41

RE5PD5TA

Prestatgeria COMERCIAL: OCTUBRE 2000

Uls leaors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la budleta-resposla que s'adjur ta. Només cal marcar en la bulllela el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

El Col • iegi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes d'octubre:

Empresa o p r o d u c t e

Ref.

COMPOSAN CONSTRUCCIÓN

ECO ESTEBAN

CABARRÓ HERMANOS

2

CAMESYSTEM ESPANA

CONSTRUCC1ONES

SICÓ

6

CONTRA OBRY PROJEC

16

GRAUS TERRATZOS 1 PAVIMENTS

46

INTEGRAL DE INSTALAC1ONES

47

RASED

51

LKN

53

IKABSA

54

AMP1

55

feGAS NATURAL

contraportada

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

ASFALTEX CONSTRUCCIÓN

DESMUNTABLES TUBULARES

CONSORCIO TERMOARCILLA

WERMASI

KAIZEN CONSULTORES

TRAC VERTICAL

REPSOL BUTANO

TEXSA MORTEROS

FEPESA

ALKORDRAKA IBÉRICA

INDUSTRIAS QUÍMICAS

CALICA

LOWENBERC

IBERMAPEI

INTEMPER ESPANOLA

POLIGLAS

PÈNDOL

MECAN1SM0S Y ANCLAIES (MASA)

SISTEMES DE REFORÇ ACTIU

TERMIGO

WEBER BROUTIN CEMARKSA

VERNAL1TE

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre eis productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses selecciona-

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

des i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

N o m i cognoms Empresa Adreça CP:

Població Fax:

Telèfon

E-mail

PUBLICITAT L'INH RMAiUl N JM. 172 2 19 36 53

3 20 37 54

4 21 38 55

5 22 39

6 23 40 porlad a

7 24 41

8 25 42

9 26 43

10 27 44

11 28 45

12 29 46

13 30 47

14 31 48

15 32 49

16 33 50

17 34 51

18 35 52

contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per corceu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

J3JJJ

42

E M PRESES. PlIRLiniTAT

ESTRUCTURES

Alsina

I I I I

Peilaires, 2B 0B019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pol. Ind. Pla d'en Cod. Camí do Forn Freda sín 06110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

PAVIHOUS.S.A.

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

PAVIMEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS

Tànger. 26 - 08018 Barcelona - T. 934864300 Bruc. 126 - OBQ37 Barcelona • T. 932080166 Si. Miquol, 14 - 43004 Tarragona • T. 977251880

CATALANA.S.A. Morters sense rclracció.

Rehabilitació O. Sanlandcr, 42-18 Na ve, 39 Tel.; 93 278 26 86 • Fax. 93 27K 27 11 O8O2Ü Barcelona

Gabarrd Germans

SENETON

TERIUTZOSCOIITÍIIUOS Plaça teluan, 1 ler. 1' 08010 Barcelona Tel. ?G5 09 39 rat.;65??T6

ELECTRICITAT

FUSTERIA Q

ALUMINOSI

AUTDANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES

simon | E P ILUMINAC1ON

BIGA EXTENSIBLE Muntaner, 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel.414 00 16 Fax20231 1

REHABILITACIÓ ÉÉ

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA CONSTRUCCIONES EN MADERA

Í

\ CEINCO, S.L.U.

FUSTERIA D'OBRA. CONSTRUCOÓ - REHABILITACIÓ

5O0.0O0 m' de malles l-=£KrfcS l

,'K# E£:í5ïïïí 733

OS 2 1

\

MOBILIARI I EQUIPAMENT

Avgdi.dc laGranvii. 179 Tel. (93) 261 63 00 /Fiu: (93) 261 63 20 08908 L'Hoipiulcc de Uobregat (Barcelona)

\ \ ^_

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 O1 31 Ca/rotcra N-ll Km. 600 Nau 6 08780 PALLEJÀ (Barcolono)

AÏLLANTS I REFÒRMAS _ IMPERMEAB1LIZACIONES I ALUMINOSIS I REFUERZOS ESTRUCTURALES

/1LKORPMN Làminas f lexibles de PVC-P para la impermeabilización

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5' A • Tel. (93) .126 9B 98 [3 lineal) Fax (93) 423 94 13 • 08015 Bor colo na

SUMINISTROS E 1NSTALACIONE5 AlSLAWltNTOS

Acúsncos

,

Tel.: 93 848 40 00 - hltp://www.alkor.es

PnonccióN COIVTBA INCENDIOS PUERTAS ACÚSDCAS

v RF

li.

CAUCA [*U·M«:I*W»HII«.·W«

Assistència Tècnica

Tel. 93 490 50 66/78

i Control de Qualitat a tot tipus d'obres

Fax: 93 491 08 15 CMkolea, 88 (08014 Barcelona)

Tel.: 937 31 54 46 d. A r i e , 5 7 , Nau P- Pol.Ind. Con Parcllsda • 08>UTerrassa

PAVIMENTS : l'AVIMKNÏS INDUSTRIALS DE FORMICO I ASFALT, TKRRES DE RKSINES 1 1'INTURFJÍKSfEClAI.S

&MAPEI

Is

LABORATORI DE CONTROL

FORMIGÓ ARMAT. MATERIALS

TECINCO

_EXTRAFORT_

IBERMAPEI, S A • C / Tort™, 189-201, No-» 0B918 BADALONA (Barcelonal W.:

93 377 32 11 •

Fax: 93 397 97

92

SPEED BUILDING, S i .

['01.. INI). FONTDF.L k,U)IUM. DL'^N I KEINALS, Hi mm dtVNOLLKKS TEL 1*3) Sòl (.7 30 FAX. ÍHIÍ 26 %

CERÀMICS, SOLS I VUL5

ESTUDIS GEOTECNICS

93.588.78.76

ESTUDIS DE PATOLOGIA DS191 - HUBl

ASSAIG SONIC DE PILOTS

BARCELONA

FACHADAS - REHAB1LITACI0N

La solució a l'aluminosis

NOUíBAU El sistema de renovació de sostres ~ Slstomes do Rotorç Actiu, i l .

Tel.: 9 3 7 9 6 4 1 2 2

RESTAURACIÓN REFUERZOS

- REFORMAS

ESTRUCTURALES Fem el t e r r a bo s e g o n s D I N ISO 9 0 0 2

Magalhàes. 15. bajos • 08004 BARCELONA Tel. 93 441 10 4 4 - Fax 93 441 53 20 E-maü: RYCMAR@teleline.es

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio

Aplicació fàcil, ràpida I econòmica Màxima resistència mecànica i química Anbpols Impermeabiliteats Higiènics Decoratius

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBÍENT. Ramon Berenguer IV. 9. baivos Tel. i Fax (977) 792783 - 43850 CAMBRILS I-1ajordeSirria.2.E°3' TcLi Fix (909) 334 332 • 0BO17 BARCELONA

astra-OuJmica, sL Rec o b r i m e n t s per a sòls industrials

polígono Induitrisl'el pla

) . 03 600 27 25

REHABILIIS.L.

08750 molln» d»rel.Wpafla

n1usulsseiTsoloa.es

HUMITATS

a Capil·ianiüi • Fi lira tió

FAÇANES

oi™»»»,**,

P° Torras y Bages, 106 E-08030 BARCELONA Telefono; 93 345 88 50 Fan: 93346 17 13 £. Mai I: sas@sas-sa.con

• • • • • •

Reparació facit (Je forats i esquerdes

Av.Sant Julià, 206, nau 7, Pol. industrial CongosI 06400 Granollers Tel:93849 5 7 0 0 / 9 3 0 4 9 5 4 75 Fox:S3B495416

í^

G Evitar coloms Q Protefco Antigiaffui

p

• • Q Paditli, 2iO' Tel. 93 456 H 53 • Fax: 93 436 72 85

e-mail: lehabilitGrehíbiíiles

• 08013 Barceloní

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

Oficina tècnica amb experiència en a/xecame/iís, control i seguimení d'obra, rep/aníe/amenís, parcellacions i As-Builí

• AMMLLS TOPOCRAfICS • ACCESSORIS

C

°D

, , " l t {

• NrVELL-UtíH -MAPÍSTOPOGUAUCS • CAUTOCRWI» OFICIAL

Pavimonïos incJualrtaics do hcrrmgún.

Pavünonloa decoratives estamparJos

• AHIOADOSS Eucruòmc!

RavosUmienioj y moneros d o roolnas.

B3lmes.«-I Tel.: 93303 20

3007 BARCELONA 45 - Fax:933O2S7B9

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

Él reportatge '

Manuel

de

Falta

1

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

H

43

s

MANUEL DE FALLA 1

Habitatges de protecció oficial a Sabadell

FITXA TÈCNICA/DADES DE L'OBRA

Composició sostenible

^ N o m de l'obra: Manuel de Falla 1.

60 Habitatges de protecció oficial.

• Ubicació: c/Manuel de Falla 10-16.

Sabadell (Vallès Occidental).

• Propietari/Promotor Habitatges Municipals de Sabadell, S A (VIMUSA).

• Arquitectes: Ricard Perich i Rafael Gàlvez.

Joaquim Comet'—'' :

'l—

--'VvL

• Estructures: PBX, SA • Instal·lacions garatge: Constancio Hemàndez • Constructor ACS Proyector, Obras y Construcciones.

• Caps d'obra: Agustin Fernàndez i Rica/d Dencàs

[

j

• Superfície construïda: 9.476,90 n f

i

!

• Superfície mitjana útil: 85 n ï

*;

j

«Iniciobra:21 juliol 1997

%

~

«Acabamentobra:21 octubre 1999

J j í l n d u s t r i a l s que hi han intervingut i

- Aislamientos Arconsa

:

- Cubiertas Barcelona - Elevadores Europeos

- Colúmbia Estate (bústies) - Excayser (demolició i moviment terres) - Fagor electrodomésticos - LKN Sistemas (energia solar) , ^

A

K>

-Ga!goConstrucciones(estnjHjça/>'N/ de formigó) • Cobarolmo (execució- Jordà Torrents (fi - Reynalco (fusteria alumini) - MB Fusteria (fusteria fusta) - Taymco (guixeria) - Integral de Instalaciones (electricitat i

L'empresa municipal de promoció d'habitatges

fontaneria) • Metconpat (manyeria)

de Sabadell, VIMUSA, ha construït un edifici de

- Fan-é Corbera (martres) - Veryal (material divers)

60 habitatges de protecrió oficial al carrer

- Masia (material sanitari) - Solucions en fusta 2001 (mobles cuina)

Manuel de Falla. El mèrit de L'edifici rau en la concepció global de la construcció per millorarne el nivell de sostenibilitat sense renunciar a

- Grupo Burena (morters monocapa) - Gesond (pantalles i pilots) - Pavimentos Egarenses (paviment de formigó) - Escofet 1886 (pedra façana)

fer una arquitectura assimilable per a la majo-

• Gradhermetic (persianes) - Marpat (pintura)

ria de la població i sense incrementar els cos-

- Pass puertas (garatge) -Tnjsplàs(sòcols)

tos de la construcció d'una manera preocupant.

• Rased (suports coberta] - Baborados Fémcos (ferralla) • Graus Terratzo - La Veneciana Catalana (persianes) REPORTATGE FOTOGRÀFIC: JAVIER GARCÍA-DIE " C H O P O "

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

-\ El reportatge \Falla

1

<

H

na aplicació pragmàtica -i possibilista respecte a un pressupost- de tècniques actives i passives en el disseny i execució de l'obra per tendir a la sostenibilitat de la construcció i de l'energia, és la característica més important que diferencia aquesta promoció de la resta de promocions públiques o privades, de qualsevol edifici de l'entorn.

Amb aquesta idea com a fil conductor del projecte, s'han anat prenent decisions per dur-lo a terme de lorma coherent. Per aquest motiu, totes les solucions tècniques aplicades ai projecte eren ja experimentades i conegudes, sense necessitar de fer proves d'idoneïtat, que el pressupost disponible no permetia. És evident que el pressupost sí que té en compte unes partides a banda dels mòduls de protecció oficial; i si ja és prou difícil assolir els preus que determina la llei quan es construeixen habitatges de forma, diguem-ne, tradicional, aquí hauria estat absolutament impossible d'aconseguir els mòduls tal com s'ha fet: amb una construcció de qualitat i amb unes instal·lacions suplementàries que posteriorment estalviaran molts diners en consum energètic, però que encareixen la inversió inicial. El pressupost només augmenta en allò que s'hi posa de més i que és finançat a part pel programa REMMA de la UE, de manera que es pot acollir a !a protecció oficial, cosa que ha requerit un gran esforç dels projectistes i els directors de l'obra per controlar la despesa econòmica.

Els elements de millora els podriem classificar en dos tipus: passius i actius. Els passius no són més que l'aplicació de bons conceptes en l'arquitectura, en molts casos coneguts des de fa segles. Bàsicament són: ventilació transversal en tots els habitatges, i coberta i façanes ventilades.

Per aconseguir la ventilació transversal en tots els habitatges, s'ha estudiat la distribució d'aquests de manera que tots tenen, com a mínim, obertures en dues façanes oposades. El lloc més complicat per a aconseguir-ho ha estat en els dúplex de les últimes plantes. Per aquest motiu tenen una disposició que cavalca un habitatge sobre l'altre en forma de X, perquè tots tinguin obertures en tes dues orientacions. Aquesta distribució, malgrat que sigui més difícil de resoldre, té un altre avantatge, a més de la ventilació transversal, que és que les zones de dia i de nit es superposen, és a dir, que sobre una zona de nit sempre hi ha una altra zona de nit i el mateix passa amb la zona de dia, de manera que les possibles molèsties

'

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000 I

H El reportatge |-

M a n u e l de F a l l a 1

45

de sorolls que poden causar els habitants de les piantes superiors sobre els de les plantes inferiors es minimitzen -en principi- a causa de la coincidència d'ús.

Per la formació de coberta i façanes ventilades s'ha acudit a les solucions constructives següents: la coberta és del tipus invertit amb terra pla flotant que és el que crea la cambra de ventilació. Les façanes consten d'una fulla interior de 14 cm de ceràmica termoarcilla, projecció de poiiruetà, cambra d'aire ventilada per a totes les juntes i acabat exterior de peces ceràmiques sobre estructura d'alumini, de la marca Guiraud Frères. A més, a la façana oest, que dóna sobre el carrer Manuel de Falla, per contrarestar !a forta insolació de l'estiu es crea un espai obert de transició, una galeria, que es protegeix amb persianes de lamel·les horitzontals orientables. Aquesta galeria està construïda en voladís, donant la forma a la façana principal de l'edifici i està tancada, en les seves parts opaques, per panells prefabricats de formigó de la casa Escofet. Tot i l'acurat disseny i exe-

CEÜAMltA

PENJADA

J

A C C R 0 D A L " 30x30-

RAST3EU UTOTèONTAL ALUMINI FIXAT AMB CiB60L^ 6 X 6 0 m m . Q'ALÜMlWl 0 IW0X. C.ÏMBSA D'AIRE

2cm-

R&STREIA. VERTICAL FUSTA TRACTADA 6 0 CADA *V 50 Cm. FIXAT àL MUR AM& AH&ULARS I AMB TACS iDGQUSTS

PER A TERMQARCIUÜ.

PEÇA ACCR0DÚL TALLADA

A0APT4C1Ó M0DUL

O'iCER £ilLVilNn£ilT

TANCANT

VCRE CCELE AK£ CA\£RA

FUSTERIA

ALUMINI

GRIS [Wl)

i

C'AR£

____

AÏLLAMENT POUURETA PROiECTAT >, 4 cm.

TANCAMENT MOR TERMOARCILLA

14cm.

ACABAT INTERIOR

i

ENQUIXAT

CAIXA EtjTRE SUPORTS

CAIXA PERSIANA DM USCAT BLAMC AHB ÜILLAMENT, RESI&TRG.SLE . LATtíòLMENT FORAT . TOTA UAMPLADA

2-FAÇANA

VEN~1_AL>

"ANCAMEMT CIRA^C "FUS TER

PINTAT

m

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

H El reportatge \-

cució de la galeria, potser seria més adequat que fos una mica més oberta perquè facilités més l'evacuació cap a l'exterior de l'aire calent que s'hi pugui acumular. Totes les finestres dels habitatges tenen el mateix tipus de persianes que a la galeria, amb lamel·les orientables Gradermètic que permeten ventilar sense perdre il·luminació i que, un cop tancades completament, no deixen passar gens de llum, cosa que la gent del nostre país demana quasi sempre.

També, s'ha tingut cura en l'elecció dels materials com, per exemple, que el poliuretà de façana tingués DIT i no contingués cap tipus de CFC, o en detalls que poden semblar sense importància però que si que la tenen perquè poden ajudar molt a modificar els hàbits dels usuaris, com ara els contenidors selectius, amb quatre departaments, dels cubells d'escombraries de cada casa -encara que l'ajuntament no faci de moment una selecció tan desglossada en la recollida d'escombraries- o la col·locació de suports amb cadenat per a bicicletes en totes les places d'aparcament. També s'han instal·lat airejadors en totes les aixetes i doble descàrrega en els vàters, coses que ajuden a reduir el consum d'aigua.

Quant als mitjans actius, el més important és la instal·lació d'aigua calenta sanitària per plaques solars (96 plaques de

"S'hauria de fer una reflexió sobre

1,70 m', és a dir, 2,72 m : de placa per habitatge) col·loca-

la correcció dels mòduls de protecció ofi-

des al terrat que, mitjançant uns intercanviadors, escalfen

cial vigents i de si aquests no haurien ja d'incor-

l'aigua d'uns acumuladors centralitzats en planta baixa,

porar un apartat específic per a l'aplicació de mesures

d'on surten les canonades que transporten i'aigua cap a

d'estalvi energètic i d'ús de materials respectuosos amb el

als habitatges, amb un comptador individual en cadas-

medi ambient".

cun. Aquest sistema obté un alt rendiment i avantatges de

dimensionat gràcies als càlculs de simultaneïtat d'ús i l'anul·lació dels problemes de decalatge dels períodes de màxim rendiment i màxima utilització, però s'ha de tenir en compte també que implica canvis en la gestió d'alguns paràmetres que aqui només enumero i que els autors expliquen més detalladament en els seus escrits: el cobrament per part de la comunitat de costos d'aigua calenta als veïns, la contractació especial dels serveis d'aigua i també, d'electricitat per no perjudicar injustament els usuaris i la regulació dels escalfadors de recolzament perquè funcionin correctament amb aigua preescalfada i perquè no funcionin quan l'aigua ja arriba prou calenta. Tot plegat, però, requereix una "educació" dels usuaris perquè facin servir correctament les instal·lacions.

També es pot incloure dins l'apartat de mitjans actius la preinstal-lació del cablejat d'un "bus domòtic" que pot suportar una gran gamma d'accessoris, sensors i instal·lacions.

D'origen, s'ha cregut necessari només instal·lar un detector de gas per als escalfadors i cuina i 'penjar' d'aquesta instal·lació e! termostat dels escalfadors i un termòmetre que indica la temperatura d'entrada de l'aigua calenta (el dia que vam visitar l'immoble, un matí assolellat de finals de maig, els termòmetres marcaven 38 graus, suficients per no haver d'escalfar l'aigua per a la dutxa).

El valor més important d'aquest edifici és que demostra que és possible i viable construir de forma sostenible sense incrementar molt els costos, i més en aquest cas que, en ser de protecció oficial, eren molt ajustats. Si, com ja he dit, aquesta seria l'única manera correcta

el

de

Falla

1

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

H El reportatge h

47

s

legals, burocràtiques i administratives. Per tot això, s'ha de reconèixer el mèrit dels promotors i tècnics d'aquesta obra en enfrontar-se a aquests problemes i en haver-los resolt de manera satisfactòria en les seves vessants econòmica, tècnica i estètica. Només caldrà veure si el funcionament de l'edifici és prou correcte, al llarg del temps d'ús, i aprendre dels encerts i dels possibles errors que aquest funcionament ens mostri.

Josep Olivé A/e: tnformatiu@apabcn.es

Integral de Instalaciones, s.a. li r inTtgilQiDalDium •

d'actuar des del punt de vista mediambiental, s'hauria de fer una reflexió sobre la correcció dels mòduls de protecció oficial vigents i de si aquests no haurien ja d'incorporar, de forma obligatòria, un apartat específic per a l'aplicació de mesures d'estalvi energètic i d'ús de materials respectuosos amb el medi ambient.

Ara bé, que s'hagí demostrat que és possible dur a terme una obra d'aquestes caracte-

Instaladores autorizados de:

rístiques no vol dir pas que sigui fàcil. Especialment per als tècnics que projectin i dirigeixin obres d'aquest tipus, ja que la feina se'ls veurà incrementada considerablement, molt probablement en més del 10% que el cost d'execució podia justificar d'incremení d'honoraris (abans que aquests se n'independitzessin, però que encara ara segueix sent una referència per fixar honoraris). En la fase de projecte s'ha de treballar més per aconseguir ventilació transversal, cosa que amb alguns paràmetres urbanístics de profunditat edificable és quasi impossible, per ajustar al màxim els costos de construcció o per preparar expedients per

- Agua - Gas - Eleotrioidad - Calefaoción

sol·licitar subvencions, per exemple. En fase d'obra, a banda de la inèrcia de costums del personal, que sempre fa molt difícil introduir canvis en les tècniques de construcció, cal una

- Climatización

vigilància exhaustiva en l'execució de certes partides innovadores i un major control en el subministrament dels materials i en les negociacions dels contractes de subministres de serveis, en e! control dels costos i en la resolució dels problemes imprevistos que sempre poden aparèixer en una obra.

Amb el que he escrit no voldria desmoralitzar els tècnics que tenen intenció d'aplicar

35 anos de experiència y servicio a nuestros clientes

conceptes o paràmetres de sostenibilitat en les seves noves obres. Al contrari, em sembla que és l'únic camí èticament correcte a seguir i que som e!s tècnics qui precisament hem de liderar aquests tipus d'iniciatives. Però compte, perquè si no es vol fer de forma altruista, cal estar preparats en coneixements, mitjans econòmics (és a dir, honoraris) i paciència, ja que les dificultats d'aplicació en molts casos no són només tècniques sinó també, culturals,

Empresa certificada por ECA con la normativa de aseguramiento de calidad UNE-EN-ISO 9002-94

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

H El reportatge |-

48

uel

de

Falla

1

Contribuir a la sostenibilitat és possible La promoció que l'empresa municipal VIMUSA ha fet, al carrer Manue! de Falla de Sabadell, és un edifici d'habitatges de protecció oficial que intenta incorporar tot un conjunt d'elements

PRESSUPOST HABITATGES DE VIMUSA (SABADELL)

que convergeixin cap a un concepte de sostenibilitat. Aquest fet s'ha pogut dur a terme gràcies SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA

a la voluntat política de l'Ajuntament i a l'ajuda econòmica del programa REMMA de la Unió

9.476 m"

Europea.

CAPÍTOL

PRESSUPOST (PTA)

%

ESJROS

Dels elements d'estalvi d'energia que s'hi han incorporat, n'hi ha uns que estan estretament lligats al disseny o a l'orientació i, per tant, encara que són molt importants, no és fàcil avaluarlos. En canvi, n'hi ha uns altres que corresponen a mesures, amb un cost econòmic directe, de

828

49.56i.014

8,07%

297.686

.230

ESTRUCTURA FORJATS'

75.7S3.822

12.33%

455.290

.994

s'ha resolt a base de peces ceràmiques col·locades sobre guies d'alumini, i té un cost

SANEJAMENT

12.707.026

RAM D€ PALETA

ÏSDEBRCCS 1 MOVIMENTS DE TERRES

7.842.005

les quals destaquem les següents:

47.131

FONAMENTACtólMURS

1.

Millora en i'aillament global, amb la incorporació d'una solució de façana ventilada que

2,07%

76.371

.341

de 12.000 ptes/m2 de façana. Aquesta pell s'ha fixat sobre d'una paret de termoarcí-

18.787.766

3.06%

112.917

.983

lla que, a més, té un projectat d'escuma de poliuretà, i que en principi no suposen

TERRATS 1 COBERTA

7.477.832

1,22%

44.943

769

ACABATS DE FAÇANA

17.911.837

2,92%

107.652

.890

PAVIMENTS

38.637.802

6,29%

232.218

.on

9.954.528

1.62%

59.828

.050

ENRAJOLATS

4.399.920

0,72*

26.444

464

ENGUKATSICELRAS

23.855.136

3,88%

143.372

.517

FUSTERIA EXTERIOR

25.854.191

4,21%

155,387

.728

FUSTERIA INTERK3R

32.635.076

5,31%

AJUDES

VIDRES

196.141

.444

1.546.543

0,25%

9.295

163

sobrecost respecte a una façana convencional de gero amb cambra.

2.

Seguint amb la millora de I'aillament, s'ha optat per una coberta invertida acabada amb un paviment de lloses de formigó sobre peus telescòpics, és a dir, ventilada que, respecte d'una altra acabada amb panot sense peus, té un sobrecost de 1.500 PTA/ m'.

3.

Per instal·lar vidres dobles, en llocs de senzills, l'increment ha estat del 45%; passant de 2,97 MPTA a 5,59 MPTA. per tot l'edifici.

4.

Pel que fa a persianes, s'hi ha col·locat un model enrrollable i que pot orientar les lames; de forma que permet l'entrada de llum, però no del sol i que, a més, també ajuda a la regulació de la ventilació transversal, la qual cosa millora el confort en les

9.472.239

1,54%

56.929

.000

PINTURA ESTUCS

10.718.937

1,75%

64.422

.131

MATERKL SANITARI

10.380.467

1.69%

62.388

.095

FONTANERIA

11.230.596

1,83%

67.497

.185

ELECTRICITAT

19.412.500

3.16co

116.671

.049

GAS CALEFACCIÓ

23.205.300

3,78%

139.467

.449

AUBOVISUALS1 COMUNICACIÓ

3.107.736

0.51%

18.678

NSTAL·lACtONS DEL GARATGE

8.409.817

1,37%

50.544

328 887

15.824.340

2.58%

95.106

.670

escalfen l'aigua freda de la xarxa mitjançant uns intercanviadors de plaques. L'aigua

MANYERW

NSTAL·IAOONS DE TRANSPORT DIVERSOS TOTAL ESTÀNDARD

amb relació a les persianes convencionals.

5.

Quant a l'estalvi d'aigua, els airejadors permeten una reducció d'un 25% del cabal i tenen un cost d'unes 1.000 PTA/aixeta. D'altra banda, cada armari per a la recollida selectiva, amb quatre contenidors, té un cost de 50.000 PTA/u.

6.

En darrer lloc, parlarem de la instal·lació d'escalfament d'ACS. S'ha fet una instal·lació a la coberta, de col·lectors solars units amb un circuit primari de fluid refrigerant; que

21.972

386

freda, un cop escalfada, s'acumula en un dipòsit aïllat de 2.000 litres situat en cada

56.446.147

9.19%

339.248

.957

escala, des d'on es distribueix als veïns a través d'uns muntants d'ACS controlats per

498.791.391

81,21%

2.997.797

3.655.814

ADDtCiONALS

èpoques de calor. Aquesta solució suposa un increment al voltant de 13.500 PTA/ m?

0,60%

comptadors individuals. Tota aquesta instal·lació ha suposat un total de 18,5 MPTA, la qual cosa incrementa el cost d'una mitjana de 310.000 PTA/habitatge.

PRESSUPOST ELEGIBLE REMMA

TANCAMENTS I FAÇANA

Com que el projecte va ser seleccionat per rebre una subvenció de la UE a través del pro7.53%

277.921

4.860

TERRATS I COBERTA

8.092.855

1.32%

48.639

AJUDES

1.077.300

0,18%

6.475

VORES AÏLLANTS

5.590.280

0,91%

33.598

854 114 590 30 317 644

AKETES

46.242.106

280.OÜO

0,05%

1.683

ARMARÉ SELECTIUS

3.004.500

0.49%

18.057

ALUMINI

6.107.241

0,99%

36.705

INSTAL·LAClS PLAQUES

18.519.703

3,02%

111.306

1.954

PERSIANES

26.112.151

455%

156.937

2.756

ADDICIONALS TOTAL REMMA

400.000

0.07%

2.404

42

115.428.136

18,79%

693.725

12.181

IOMOX ' 3.691.522

64.818

PRESSUPOST TOTAL ESTANDAR<REMMA

614.217.527

PRESSUPOST CONVENCIONAL TEÒRIC SENSE MILLORES PART REMMA

50.719.407

5.352

SOBRECOSTBIOCUMATIC TEÒRIC PART BEMMA

iiM2e.tte-a.7i9.u7:

64.706.729

6.828 ] 1 EJPO = 166,386 PTA

grama REMMA, va haver de superar una auditoria d'eficiència energètica, que en aquest cas va donar els resultats següents: -

Per calefacció: 25% d'estaivi necessitats energètiques en façana.

Calderes d'alta eficiència reducció del consum en un 7%.

'

Manuel

de

Falla

1

-\ El reportatge h

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

-

Per ACS: 60% de reducció en consum d'energia

aquestes solucions d'estalvi d'energia respecte al que hauria costat un edifici amb solucions

-

Per necessitats frigorífiques: 40% de reducció en consum d'energia.

convencionals. Per això, els tècnics de la direcció van fer l'exercici teòric de restar del pressupost Elegible, l'import de les partides de tipus convencional. El resultat va ser que en un edifici

Un cop seleccionat per rebre una subvenció, el pressupost es va haver de dividir de la

convencional, aquestes partides valdrien 50,7 MPTA i que restant-les dels 115,4 MPTA del

forma que expliquem. Per un costat es va valorar el que s'anomena pressupost estàndard,

REMMA dóna un balanç de sobrecost bioclimàtic real de 64,7 MPTA, és a dir 6.828 PTA/ m2.

que incorpora les partides no relacionades amb l'estalvi d'energia i que ha pujat 498,8 MPTA,

Aquest cost, respecte al total de l'edifici, és tan sols d'un 11,78% d'increment.

la qual cosa suposa una repercussió de 52.637 PTA/m2. D'altra banda, es va elaborar un

Això vol dir que per un cost raonable d'entre un 10-12% podem construir edificis que estal-

pressupost, que s'anomena Elegible REMMA, on es van valorar les solucions que incorpora-

vien molta energia i ajudin decisivament a convèncer la gent que és possible i surt barat tenir

ven criteris de sostenibilitat i que va ser de 115,4 MPTA; es a dir, 12.181 PTA/ m2. D'aquest

confort i contribuir a la sostenibilitat del planeta

pressupost Elegible REMMA, la UE en va subvencionar aproximadament el 40%, només dels aspectes energètics i descomptant els costos de gestió administrativa, per tant, aproximadament 32,3 MPTA. Fins aquí, la part oficial, però el que més interessa és saber quin increment suposa aplicar

Xavier Oliva A/e: iafotm3tiu@apabcn.es

I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

H El reportatge h

Manuel

de

Falla

1

'

I 50

Cal prendre consciència de la importància que té l'edificació en termes de sostenibilitat.

Aquest és un dels sectors amb gran impacte sobre el medi ambient en què cal incidir, tenint

la Comunitai Europea que va finançar el 40% del sobrecost elegible (només en aspectes energètics).

en compte totes les activitats vinculades amb aquest, des del sòl, fes matèries primeres, les

Creiem que han estat enriquidores l'anàlisi i la reflexió sobre !es diferents opcions de

seves transformacions, el transport, els processos i les tècniques constructives, així com la

millora energètica i medíambienta!, i com incorporar-les coherentment en un projecte capaç

vida i l'ús dels edificis i, a la fi, els seus enderrocs.

d'integrar-les en termes econòmics i arquitectònics. En aquest sentit, n'hem fet un resum:

Es tracta que tots els agents que hi intervenen adeqüin la seva activitat progressivament cap a la minoracló d'aquest impacte. El projecte arquitectònic ha de ser sensible a les necessàries transformacions, ja que és l'element definidor i coordinador d'aquestes activitats.

ASPECTES ENERGÈTICS

Cal demostrar que es poden modificar molts mecanismes del procés constructiu, apropant-los a solucions globalment més sostenibles. Aquests canvis han d'incorporar-se pro-

c en els sistemes constructius

gressivament al sector de la construcció fins que siguin habituals i normalitzats (en termes

- Proximitat proveïdors

tècnics, econòmics i de mercat).

- Sistemes constructius optimitzats

El projecte de l'edifici de 60 habitatges, a Manuel de Falla, de Vimusa pretén ser un exer-

- Elecció de materials amb baix impacte energètic

cici en aquest sentit. Hem Incorporat sistemes energèticament i mediambientalment eficaços, sense Inventar res, simplement reflexionant sobre els diferents temes i procurant d'incorporar un sumatori de solucions o possibilitats existents.

El projecte va partir dels seus condicionants propis: programa, solar, orientació, plane-

1

Estalvi energètic en el funcionament i vida de l'edifici - Sistemes passius de disseny arquitectònic - Sistemes actius energètics

jament, ordenances, topografia, etc. D'altra banda, el pressupost vinculat als mòduls d'HPO,

- El manteniment (simplicitat i optimització)

molt limitat inicialment, va ser complementat per les subvencions del programa REMMA de

- L'usuari, sensibilització i informació

'

M a n u e l de F a l l a 1

-\ El reportatge h

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

51

ASPECTES MEDIAMBIENTALS

• Utilització de materials "ecològics" - Reciclats, recuperats, reutilitzats, no contaminants i innocus per a la salut

• La recollida d'escombraries • Facilitar la recollida selectiva habitatge / replà / edifici / carrer

• L'estalvi d'aigua - Utilització d'equipaments sanitaris de baix consum - Aixetes amb airejadors i limitador de cabal - Inodors amb sistema d'interrupció de descàrrega - Recirculació i aprofitament d'aigües grises / aigües pluvials

• Impacte urbà • Ubicació, orientació, vegetació - Facilitar aparcament bicicletes

Sistemes passius de disseny arquitectònic Són els elements propis del disseny arquitectònic, els del procés lògic de projectar, els del sentit comú, però cal pensar-hi, reflexionar sobre el comportament dels nostres edificis i del mètodes de projectar-los. L'edifici no ha de ser com un objecte preexistent que es col·loca sobre el terreny, descontextualitzat, devorador d'energia i indiferent a les seves relacions amb l'exterior. L'edifici ha de ser aquell contenidor d'activitat humana que estableixi, amb racionalitat i control de recursos, les relacions pròpies i amb l'exterior, que definiran els nivells d'utilització i confort que li requerim.

SOPORTES PARA PAVIMENTOS FLOTANTES DE TERRAZAS TRANSITABLES

Juan Batllori, 2-4,4°-2 a 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT Barcelona Tel. 93 685 34 45 - Fax 93 685 34 66 E-mail: caviti@grupobbv.net http://www.infonegocio.com/caviti

IS

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2000

-\ El reportatge h Manuel

52

La pell de l'edifici esdevé un factor clau per establir aquestes relacions, haurà de respon-

de

Falla

1

'

d'equips, seguretat, alarma mèdica, etc.)

dre a totes les necessitats d'intercanvi energètic, lluminositat, protecció, ventilació, e t c , i en els diferents cicles de temps tant diaris com anuals. Aquests diferents cicles de temps, així com les

Incorporació de criteris mediambientals

diferents orientacions, demanen comportaments diferenciats i fins i tot antagònics.

La resposta projectual a la solució de !es diferents pells (façanes i coberta) de l'edifici serà

•

en funció de l'orientació i de les seves funcions. L'aïllament, la massa, i les obertures se situa-

•

l'hivern, i emmagatzemar-los mitjançant la inèrcia dels materials, aconseguint a la vegada un

•

bon aïllament global.

•

A l'estiu caldrà protegir-nos de tota la radiació directa i, a més, establir sistemes de venti-

faran adaptar a cada comportament diferenciat dels cicles temporals, esdevé un factor primor-

Inodors amb mecanisme d'interrupció de descàrrega. Aixetes amb airejadors.

Per culpa de sobrecostos i dificultats de depuració, es va desestimar la recuperació d'aigües grises, així com una doble xarxa per a aigües de pluja, en no poder establir una des-

lació natural que millorin !a calor sensible, mantenint totes les masses amb inèrcia protegides i

La simplicitat en el disseny de cada una d'aquestes pells i dels recursos "actius" que les

Previsió de boques, situades a planta baixa, per a una futura connexió a la xarxa pneumàtica de recollida d'escombraries.

ran d'acord amb aquelles. Es tracta, doncs, d'aprofitar a! màxim els guanys solars directes a

facilitant a l'usuari la ventilació i refredament nocturns.

Instal·lació, a les cuines, de departaments per a la recollida selectiva d'escombraries.

tinació d'aquestes per al seu aprofitament.

•

Instal·lació de sanejament de l'edifici realitzada amb tubs de polietilè o de polipropilè en substitució del PVC.

• S'ha previst un aparcament per a bicicletes per a cada propietari dels habitatges.

dial del projecte pels seus efectes econòmics i de facilitat per a l'usuari.

Amb aquests plantejaments, el nostre edifici s'ha projectat utilitzant els recursos següents:

•

Tipologia d'edifici en bloc, amb bon comportament tèrmic global pel seu factor d e forma.

•

Tots els habitatges s'obren a les dues façanes; això permet més hores de sol a cada habi-

Rafel Gàlvez i Ricard Perich Arquitectes

tatge i la ventilació natural transversal.

•

Dimensionat d'obertures per a la màxima captació solar directe en Iotes les peces de cada habitatge (sol tot el dia). Il·luminació natural màxima. Els forjats i els paviments de terratzo presenten la massa inèrcia! captant.

•

Superfícies vidriades amb vidre de cambra aïllant.

•

A la façana sud les balconeres queden protegides per les terrasses en voladís dimensiona-

•

A la resta d'obertures, persianes de protecció enrotllables de lamel·les orientables, que per-

•

A la façana oest, aquestes persianes es disposen al pla exterior de les terrasses, creant

des per a projectar ombra a i'estiu.

meten la gestió de l'assolellament obrint-se o tancant-se totalment, o regulant-se segons necessitats de protecció solar i d'il·luminació.

entre elles i les vidrieres, un espai intermedi que funciona com a filtre tèrmic utilitzable.

•

Les pells opaques de l'edifici s'han projectat assumint el concepte de doble pell ventilada, amb el que evitarem sempre la radiació solar directe amb sobreescalfaments a l'estiu.

Aquestes dobles pells tenen la massa a la cara interior, protegida per l'aïllament extern i una capa penjada o flotant de protecció. Això permet disposar de les inèrcies a l'interior, atenuant tot l'any les oscil·lacions externes de temperatura.

Façanes. Es resolen amb recobriment continu a junta oberta, format per peces ceràmiques de 30x30 cm penjades sobre llistons d'alumini amb cambra d'aire (Accrodal).

-

Coberta. Coberta plana ventilada amb paviment flotant a junta oberta, format per peces de formigó sobre suports d'alçada regulable.

Sistemes energètics actius

• Energia fotovoltaica En el projecte es va proposar i estudiar la integració d'una coberta fotovoltaica, disposada com a gran umbracle utilitzable sobre la coberta plana. Aquesta instal·lació fotovoHaica connectada a la xarxa, havia de cobrir de l'ordre del 50% de l'energia elèctrica anual requerida per tots els habitatges. Es va desestimar pel seu excessiu cost per a la nostra promoció.

• Energia fototèrmica S'ha incorporat un sistema d'aprofitament fototèrmic per a la producció d'ACS format per panells solars situats a la coberta i orientats a sud.

-

Aquests panells preescalfen í'aigua que s'emmagatzema en dipòsits comunitaris situats en planta baixa per a cada escala.

-

Des dels dipòsits es bombeja als habitatges, on l'usuari, mitjançant calderes de gas modulars d'alt rendiment com a energia de suport, podrà acabar d'escalfar l'aigua fins a la temperatura desitjada.

Cada usuari pot conèixer la temperatura de circulació d'ACS solar per a optímitzar el rendiment del sistema, adaptant el consum a la producció.

-

Els sistemes comunitaris tenen millor rendiment per simultaneïtat.

Sistema de gestió. Domòtica El projecte incorpora un bus domótic instal·lat en tots els habitatges i alimentat des del quadre elèctric, amb programador per a la calefacció i un detector de fuites de gas. Aquest bus permetrà a l'usuari ampliar posteriorment les aplicacions domòtiques del seu habitatge (control

Jesús Beiloso i Joaquim Comet

TECNOLOGIAS AVANZADAS EN SISTEMAS DE ENERGIA SOLAR UN PASO NECESARIO HACIA LA SOSTENIBILIDAD De todos es conocido que el confort en socíedades como la nuestra, requiere de grandes cantidades de energia tèrmica, normalmente de combustibles fósiles como el petróleo o gas natural, con un fuerte impacto medio ambiental, y contrario a los principios de sostenibilidad.

La energia solar tèrmica constituye el único y màs efícaz procedimiento para reducir el impacto medio ambiental derivado del uso de combustibles. Se incorpora fàcilmente, reduciendo el consumo de combustibles hasta el 80% en agua caliente y el 50% en calefacción.

El sistema de energia solar tèrmica es fàcilmente incorporado a las instalaciones y edificación, està constituido porcolectores solares, tuberías aisladas hasta el acumulador de agua caliente y el circuito de calefacción, bombas de circulación y la regulación del sistema. El coste de la instalación completa equivale al 1 o 2% del valor de la vivienda, o a partir de 70.000 ptas. por m' de colector, aproximadamente se requieren, para agua caliente 0,5 mJ de colector por persona, o 1 mJ de colector por 10 m2 de local para calefacción.

La energia solar tèrmica ha experimentado en los últimos veinte arïos un cambio muy importante en calidad, funcionalidad y eficiència, especialmente en la produccion de agua caliente y calefacción.

LKN Sistemes, desde su fundación en 1977, ha realizado y dirigido màs de 2000 instalaciones de energia solar tèrmica para produccion de agua caliente y calefacción, fabrícado màs de 20.000 m'de coíectores solares LKN-90 y ha desarrollado tecnologia de sistemas para instalación, gestión y distribución, altamente eficaces.

Los sistemas de energia solar disenados y fabricados por LKN Sistemes, entre los cuales se hallan viviendas unifamiliares, màs de 1000 viviendas en bloque o colectivos, pabellos deportivos, piscinas, càmpings, hoteles, hospitales y residencias, campos de deportes, etc, estan produciendo actualmente 10.000.000 Kwh anuales y han ahorrado hasta el momento 10.000 Toneladas de emisíones de CO2 a la atmosfera.

Desde ei inicio, LKN Sistemes, ha seguido de cerca las instalaciones, desde su concepción, fabricación y suministro de componentes, puesta en marcha y funcionamiento posterior, con el fin de garantizar los resultados y conocer con todo detalle su aplicación y uso posterior, ello le ha permitido compartir con los profesionales, instaladores, técnicos facultativos y usuarios, consiguiendo en cada instalación mejorar el procedimiento y las tecnologias aplicadas.

LA INTEGRACION ARQUITECTÒNICA DE LA ENERGIA SOLAR La repetición de los ciclos del producto que comprenden la concepción, fabricación, selección de materiales y tecnologias de instalación, ha permitido mejorar la concepción global de las instalaciones de energia solar, dando como resultado instalaciones con un alto grado de fiabilidad y eficiència, prolongando la vida de las mismas con constantes mejoras.

El dialogo permanente con los actores que intervienen en el cicló, a los cuales agradecemos su colaboración, ha sido y seguirà siendo nuestro principal objetivo para continuar en la vanguardia del mercado y tecnològica, ofreciendo productos y sistemas, con màs calidad y mayor eficiència.

La reciente incorporación de los sistemas de energia solar en las disposiciones oficiales, ordenanzas, requisitos de las edificaciones, etc, (como la Ordenanza Solar de Barcelona), requiere que los colectivos de facultativos y técnicos vinculados al sector de la construcción e instalaciones en general, estén preparados e informados de las tecnologias disponibles, LKN Sistemes ofrece, ademàs de productos y sistemas, información y asesoramiento gratuito a técnicos e interesados, proporcionando estudiós de viabilidad y ejecutivos, con balances energéticos y presupuestos, a fin de introducir y facilitar la aplicación de sistemas de energia solar tèrmica.

LKN Sistemes •

•

• •

•

• •

ofrece entre sus productos: Coíectores solares convencionales, de cubierta, para muro cortina y estructurales.

Sistemas de acumulación y produccion de agua caliente en acero inoxidable.

Sistemas de calefacción por suelo radiante Sistema de tuberías en polipropileno para calefacción y agua sanitària caliente y fría.

Sistemas de control, gestión, domótica, monitorización y telegestión.

Instalaciones "Llave en mano".

Capacidad de produccion de 20.000 m J anuales de coíectores solares LKN-90.

Solictte màs información remítiendo por fax el cuestionario adjunto al ne 938 402 942, o por e-mail a: lknsoiar@celib.ictnet.es [ Senores LKN Síslemes, agradeceria recibir información acerca de:

Q Energia solar para ACS y caielacción

; QJ Coleclores solares tórmicos

QJTuberlas dB Polipropileno

Q Calefacción por suelo radiante

j Q Acumuladores y productores ACS

\Z\ Estudio, presupuesto

EU Visita técnico-comerdal

! D.

Empresa:

I Aclividad:

Domicilio:,.,

I C.R

Província:

jLKN • sistemes

Poligono Industrial Congost Mas Pujol, G. • Apdo. 12 08520 LES FRANQUESES DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 93 840 29 33 • Fax 93 840 29 42

AHORRE AGUA Y ENERGIA ^~^ ayude a la conservación del medio ambiente ^-> ;POR QUE NECES1TA LOS /Nuestras Vàlvulas y Sistemas de ahono son comparables al principio físico Venturi y se fabrican bajo las mas estriclas normas de calidad, todos los componentes son de latón con exterior niquelado y cromado. / Modelos y Sistemas versàtiles adaptados a las necesidades de cada cliente. /Sistemas dotados con antirrobos. / Ahorre dinero en sus facturas de agua y energia. / M à s de diez aflos de experiència y un amplio fíchero de clientes nos avalan.

COMO FUNCIONAN LAS Mezclan el agua con el aire reduciendo su flujo y produciendo un agradable bienestar, evitando cualquier sensación de pérdida de caudal. La boquilla y el difusor, piezas interiores de la vàlvula, consiguen un aumento de la veloridad de circulación del agua y una depresión que facilita la entrada de aire por aspiración. la mezda del agua con el aire produce un efecto nuevo mejorado, particularmente notable en la ducha donde se consigue una sensación de agua espumosa debido a las burbujas de aire en suspensión.

ESTUDIO AHORRO DE

Adaptador cisterna 50911 de agua.

Cód. 65010 Tubos CR. + l'-65/2T

PROPORCIONAN

Paràmetros de evaluadón Demostración. Ejemplo:

UNA SENSACIÓN

• Presión 2'65 Kg/cm! • Tíempo 60" -Ducha o grifería: 241.

-Vàlvula o Sistema 1KABSA: 7'911.

DE HIDROMASAJE

Ahono: 16'091. Que representa el 67% s/241.

REANIMADOR.

• m 1 de agua = 1.000 litros. = 150 ptas. (impuestos incluidos) • 1 kWh = 16 ptas.

• Para calentar lm 1 de agua a 38°C necesltamos 30 kWh.

Ahorro estimado por dacha 16'09 l./min. x 60 min./día x 20 días/mes = 19.3081. m3 agua a 38°C = 630 ptas. X 19m3 = 11.970 ptas. de ahorro mensual por punto instalado, durante 1 hora al dia.

Los sistemas Ikabsa se colocan en: HOTELES·HOSPITALES·GIMNASIOS·CENTROS DEPORTIVOS·PELUQUERIAS·DOMICILIOS PARTICULARES·RESIDENCIAS GERIATRICAS»CLUBES PRIVADOS·RESTAURANTES...

Q IKABSA

Recursos Naturales, S.L.

Grupo . AHRENA

Garcia Humet, 90 - 0822) TERRASSA (Barcelona) • Ap, Coraos 5247 - 08080 BARCELONA httpill www.ikabsa.com * E-mail: info@ikabsa.com Tel.: 93 784 44 01 - Fax: 93 783 21 17

Edificio de Viviendas de Proteccion Olicial Vimusa (Sabadell) Con disefio, tecnologia y patentes propias, INDUSTRIAL GRADHERMETIC se dedica a la fabricación y comercialización de productos de aluminio para los sectores de construcción, industrial y decoración.

Nuestros productos y sistemas estan presentes en innumerables obras, como el Edificio de Viviendas de Proteccion Oficial VIMUSA, en Sabadell (Barcelona).

Los productos GRADHERMETIC instalados en esta obra son : • Persianas SUPERGRADHERMETIC, que con sus lamas graduables regulan la entrada de luz y de aire, facilitando el aislamiento térmico-acústico de ia vivienda, con el consiguiente ahorro energético.

• Celosías graduables GRADPANEL-80, fabricadas con perfiles tubulares de aluminio de aleación especial, cuya instalacíón no requiere ningún tipo de ayuda de afbanilería.

• Techos de aluminio PHALCEL-100, cerrados, limpios e higiénicos, ligeros de peso, muy decorativos y fàcilmente desmonlables.

GRADHERMETIC INDUSTRIAL GRADHERMETIC, S.A.E. INDUSTRIAL GRADHERMETIC, S.A.E. Fàbrica y oficinas: Avda. Béjar. 345 - Tel. 93 735 44 08 - Fax 93 735 65 43 E-mail: info@gradhermetic.com - 08226 TERRASSA (Esparïa).

Climatització! amb gas natu Cada vegada més experts com vostè consideren en els seus projectes els avantatges de la climatització amb gas natural.

Ja hi ha centenars d'instal·lacions funcionant satisfactòriament i amb fiabílitat, amb una gamma de productes que s'amplia dia a dia i, és clar, amb tot el suport i assessorament que només íi pot oferir una empresa líder com Gas Natural.

I vostè, què espera per a beneficiar-se de la millor climatització de la Terra?

900 760

760

gasNatural La millor climatització de la Ten