IRIS 7-9-2012

Ciutadella de Menorca, 7 de setembre de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.538

L’escola, de la il·lusió a la incer tesa La temporada turística no aconsegueix reduir l’atur

Ciutadella celebra aquest cap de setmana la seva Fira d’Estocks

Llorenç Coll: “les gallines i galls del Canal Salat s’han de llevar”

Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12 Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26 Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 · Urgències: Tel. 112 Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50 Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87 Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95 Bombers: Tel. 971 38 08 09 · Taxis: Tel. 971 48 22 22

FARMÀCIES DE TORN

Divendres dia 7 Dissabte dia 8 Diumenge dia 9 Dilluns dia 10 Dimarts dia 11 Dimecres dia 12 Dijous dia 13 Divendres dia 14

CASTANY MARCH CAVALLER MARTÍ-SUREDA PLAÇA NOVA OLEO MOLL LÓPEZ-FONT

Tres Alqueries, 3 Plaça Jaume II, 5 Plaça de la Catedral Plaça Colón Plaça Nova Federico Pareja, 54 Eivissa, 50 Jerònia Alzina, 5

CIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca) Dissabtes CIUTADELLA

6:40

13:15

7:15

14:15

7:45

15:15

8:15

16:30

8:45

17:00

9:30

18:15

10:45

19:30

11:30

21:00

12:30

22:15

MAÓ

CIUTADELLA

9:00

13:00

9:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:00

12:00

20:00

12:00

20:00

MAÓ

6:45 7:15 7:45 8:15 8:45 9:30 10:15 11:15 12:00

13:15 14:15 15:15 16:15 17:00 18:15 19:30 21:00 22:15

Diumenges i Festius MAÓ

CIUTADELLA

971 484 216

Horario NURA NOVA A PARTIR DE DIA 1 DE JULIO

AUTOBUSOS

De dilluns a divendres

RESERVES CIUTADELLA AL

8:00

13:00

8:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:30

12:00

20:00

12:00

20:00

DIAS

ALCUD. - CIUT.

CIUT.- ALCUD.

Lunes

08'00-16’00

11’30-19’30

Martes

08'00-16’00

11’30-19’30

Miércoles

08'00-16’00

11’30-19’30

Jueves

08'00-16’00

11’30-19’30

Viernes

08'00-17’00

11’30-20’00

Sábado

08'00

19’30

Domingo

16'00

19’30

PLATGES (Torres Allés Autocares) · Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins · HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNY SORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A: CALAN BLANES DELFINES CALAN FORCAT

07:15* 15:00 08:00* 15:30 08:40 16:00* 09:05 16:30 09:35* 17:00* 09:50 17:30 10:05* 18:00 10:30 18:30* 10:50 19:00 11:05 19:30 11:30* 20:00 12:00 20:30* 12:30* 21:00 13:00 21:30* 13:30* 22:00

14:00 14:30*

22:30* 23:30

CALETA CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001 08:001 08:50 09:35*

10:10 10:45* 11:40 12:30 13:15* 13:45 14:15* 14:45

15:15* 16:00 17:00* 18:00 19:00 20:00* 21:30 22:30 22:30 23:001 24:301*

CALETA CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:00 08:00 08:45* 09:00 09:30 09:45* 10:00* 10:15 10:30* 10:45 11:00* 11:30 12:00 12:30 12:45* 13:00 13:15* 13:30 13:45* 14:00 14:15* 14:30

15:00 15:30* 16:00 16:30 17:00 17:30 17:45* 18:00 18:15* 18:30 19:00 19:30* 20:00 20:30* 21:00 21:30* 22:00 22:30 23:00 23:30* 24:30*

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA *

EXCEPTE DIUMENGES 1

PER CALA’N BOSCH

PLAÇA PINS-CANAL SALAT POICI CAMÍ DE SA FAROLA

07:00* 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00

14:00 15:00* 17:00* 18:00* 19:00* 20:00*

CAMÍ DE SA FAROLA POICI CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:30* 08:30 09:30 10:30 11:30 12:30 13:30

14:30 15:30* 17:30* 18:30* 19:30* 20:30*

* EXCEPTE DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS

S E T M A N A R I

Núm. 3.538. Any LXX. Dipòsit legal ME 54-1958.

DIRECTOR: José Manuel Al·lès Salvà REDACTORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).

ADREÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.es PÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris EDITA:

2

Retallades també als polítics

Els serveis d’orientació laboral i autoocupació, l’alternativa a l’atur

Pablo Portilla: “El club vol Créixer”

editorial

Santiago Faner, nou Ecònom Diocesà

Se’ns fa difícil entendre els criteris que utilitzen els polítics per a decidir d’on retallar serveis i personal per a emmagrir l’Administració.

Serveis com la sanitat i l’educació, que fins no fa gaire semblaven “intocables”, estan patint unes retallades notables de personal i de recursos, provocant una baixada de la qualitat que afecta directament als ciutadans.

Aquesta setmana us oferim un extens reportatge sobre l’inici del nou curs escolar a Ciutadella. Tots els centres públics de la ciutat obriran les seves portes amb un 10% manco de mestres i professors i entre un 20% i un 30% manco de recursos econòmics. Manco diners, manco personal, per a educar el mateix número d’alumnes.

Els hospitals i centres de salut de les Illes estan patint també les tisorades del Govern. Desapareixen especialitats de les consultes i dels quiròfans, es redueixen recursos, els ciutadans han de pagar per a obtenir la tarja que dóna accés al servei, han de pagar més per a obtenir medicines, els “sense papers” es queden fora del servei gratuït de salut... La qualitat de la sanitat pública baixa també, malgrat l’esforç dels professionals que encara hi treballen.

Aquest país nostro pateix una greu situació laboral: hi ha cinc milions de persones en atur. No es creen llocs de feina i els desocupats no poden aprofitar el moment per a millorar la seva formació per què el Govern ha decidit retallar també la partida destinada a formació i estalviar-se així uns euros de la caixa pública. Ens deixen sense feina i ens retallen serveis bàsics. Conseqüències de la crisi, ens recorden.

Però als ciutadans no ens acaba de convèncer aquesta lacònica explicació.

Perquè la crisi no ha aconseguit encara reduir despeses perfectament prescindibles de les diferents administracions que ens administren, ni aquestes administracions han mogut un dit encara per a propiciar la creació de llocs de feina. Si exceptuam el lloable comportament de la corporació municipal de Ciutadella i dels ajuntaments de Menorca en general, no veiem tisorades destacables en l’administració insular, autonòmica i central. I això és el que, als ciutadans, ens fa pensar i arribar a conclusions no massa complaents amb els polítics en general.

Si els administrats, és a dir, els que pagam la nòmina de regidors, consellers, diputats, senadors, ministres, presidents, funcionaris, etc..., hem de renunciar als serveis que hem disfrutat fins ara, els nostres assalariats (llegiu la llista de nou) també s’han de sacrificar. I això, per ara, no ho veiem enlloc.

S E T M A N A R I

3

Llorenç Coll: “les gallines i galls del Canal Salat s’han de llevar” El passat dijous, una persona amb una escopeta va disparar als galls i gallines del Canal Salat. L’anècdota ha causat gran revolt entre la gent de Ciutadella que, perplexa, no es podia creure el que estava passant a les dotze del migdia davant del centre de salut. Però tot té un perquè. En aquest cas, molts perquès. El regidor de serveis socials, Llorenç Coll, explica aquesta peculiar creuada contra els animals que habiten el Canal Salat.

TEXT I FOTOS: P.B.

Informes favorables “Feia molts anys que el veïns de la zona demanaven que es llevessin els galls, especialment, del canal”, declara Coll, que per una banda entén el revolt, però diu que “les gallines i els galls del Canal Salat s’havien de llevar”. En dóna prou motius.

“Fa uns mesos vam demanar un informe a la Conselleria de Ramaderia i Pesca del Govern, sobre la tinença d’aquests animals a un espai públic. I el resultat és prou clar. És contraproduent i pot provocar problemes de tipus sanitari perquè al no ser animals controlats poden ser portadors de malalties.” Per altra banda, destaca l’informe fet per la policia local de Ciutadella, “que diu que és perillós tenir animals que poden accedir al bell mig de la calçada perquè poden provocar accidents.”

Per reforçar la necessitat de llevar als animals d’aquest indret, el regidor continua.

“També hi ha un informe tècnic fet pel cap de medi ambient de l’Ajuntament que diu que és desfavorable tenir allà als galls i gallines per les renous i molèsties que causen”. I per acabar, “vam xerrar amb el president de l’Associació de la Gallina de raça menorquina, en Joan Mercadal, i ens va assegurar que els animals del canal no tenen cap valor genètic, que son gallines i galls molt mesclats i que no serveixen per criar”. Diu Coll que “els únics, a banda del veïns, que es podien queixar son els usuaris del centre de salut, perquè alguns galls i gallines entren dins del centre per la porta d’urgències. Vam demanar al IBSalut si s’havien donat casos, però ens van dir que ningú s’havia queixat, tot i que alguns usuaris tenien fotos que no passaven de l’anècdota”. Però l’anècdota es va acabar la setmana passada. El veterinari de l’Oficina de Protecció d’Espècies Autòctones del Govern es va encarregar dels animals que va poder –en total 47- a base de perdigons i escopeta a la mà. “Vull deixar clar que la intenció de l’Ajuntament

no va ser mai matar a cap animal, però ells son els experts, estan acostumats a fer aquest tipus de feina. Ja han vingut altre vegades a matar gavines o coloms, quan hi ha una població que excedeix un número suportable per la zona i ningú diu res.” Preguntat sobre la manera en què es va dur a terme la batuda, assegura que “l’hora no va ser la millor, a les dotze del matí. No es va donar una bona imatge, per açò la següent batuda es va fer de vespre.

El veterinari tirador que va venir, no obstant, és un professional que es dedica a açò i va fer la seva feina de manera que els animals no sofrissin innecessàriament”.

Veïns descontents Més de cinquanta signatures de veïns de la zona demanant la retirada dels galls, gallines i pollets, que des de fa molts anys s’han fet seu l’espai del Canal Salat, han

sigut el darrer motiu perquè l’Ajuntament decidís actuar. “Jo visc davant l’escola de Monte Toro i a les tres de la matinada els sent cantar”, diu un veí. “No em sembla bé que els hagin matat d’aquesta manera, però s’havien de llevar. A l’estiu, amb les finestres obertes, no podem dormir”, assevera.

Un altre veí, propietari d’una armeria, diu que “jo no hi visc aquí, només tinc la botiga. Però fa uns dies va saltar l’alarma de la tenda a les cinc de la matinada i es sentien més els galls que l’alarma”.

Després de la batuda de la setmana passada, alguns galls i gallines amb els seus polls, encara passegen per la zona, essent una atracció per als turistes nacionals que han vist la noticia a la premsa local i s’atraquen curiosos a veure als animals. El regidor diu que se n’han llevat 4

“La intenció de l’Ajuntament no va ser mai matar a cap animal” actualitat

“47, segons ens va dir el veterinari de la Conselleria, però que n’hi havia devers 65. No els va poder llevar tots.” Diu que encara hi queda feina per fer, i que “llevarem els galls que queden amb unes tècniques que ens han mostrat de la Conselleria. Son una espècie de gàbies que pengen dels arbres i que cacen als galls mentre mengen”.

Pel que fa a la resta de galls i gallines

que poble Ciutadella, com les de Dalt Sa Quintana, Coll diu que “si els veïns no es queixen no els llevarem”. Però també demana consciència per part dels veïnats.

“El que no pot ser és que al Canal Salat hi hagués persones que els donessin menjar.

Molt d’aquest menjar, que les gallines i els galls no podien assumir, provocava la vinguda de rates, i ja estaríem xerrant d’un problema molt major”

“

A l’estiu, amb les finestres obertes, no podem dormir

”

5

L’escola, de la il·lusió a la incertesa TEXT: Silve Pons FOTO: Silve Pons

A

menys d’una setmana de l’inici oficial del curs escolar 2012/13, des d’El Iris hem volgut saber quines són les perspectives, a nivell docent, que els educadors tenen d’aquest nou curs que es preveu complicat. Ens hem dirigit a una entitat emblemàtica de l’educació a Menorca, el Moviment de Renovació Pedagògica, que just acaba de tancar unes interessants jornades on, precisament, es parlà dels reptes en front d’una corrent neoliberal que amenaça la vessant més humanista de l’ensenyament. També hem reunit un grup de mestres i professors d’educació primària i secundària perquè ens comentin quines sensacions tenen davant les grans retallades en personal i en recursos, quines són les seves pors i quines són les seves esperances. I també hem volgut conèixer la opinió de l’administració que és qui propugna aquesta nova situació, el Delegat

territorial d’educació a Menorca ens ha atès molt amablement però les obligacions del seu càrrec precisament aquests dies d’inici de curs escolar, no li han deixat temps per a respondre les nostres preguntes. A la propera edició d’El Iris, però, tindrem les seves valoracions de l’inici del curs.

Entre tots ens han dibuixat un mapa, el de l’educació a Menorca, que ens hauria de preocupar a molts. Un dels professors em comentava: - “Voldria que quedés clar que el que demanam no són millores ni de sous ni d’horaris per als professors, són millores pel desenvolupament dels fillets i filletes. Aquí, l’important no són ni els mestres ni els diners, ni els polítics...l’important és l’educació dels menors, i per aquí no hi hauria d’haver retallades”. Aquesta declaració de principis hauria de ser assumida per tots els im-

plicats, i els primers, els pares, que tenim la obligació d’assegurar la millor educació pels nostres fills. Gestors públics, docents, alumnes i famílies, només amb un gran acord global per totes les parts podem aconseguir formar grans ciutadans, grans persones i grans professionals.

Aprofitam per convidar a tots els pares i mares a formar part de la vida educativa dels seus fills, i a refermar el compromís amb el seu futur. Així mateix, pensam que seria molt interessant que alguna de les conferències pronunciades en el marc de les passades Jornades organitzades pel MRPM, es repetissin obertes al públic perquè tots els pares i mares poguessin compartir els pensaments i les experiències dels nostres docents.

6

La opinió dels educadors

actualitat

Hem reunit un grup de mestres i professors de primària i secundària a pocs dies de l’inici del curs, els hi hem plantejat les principals amenaces (segons els propis docents i els sindicats d’ensenyament) i hem volgut saber de primera mà què suposen les retallades econòmiques i de personal en el cas d’una escola o un institut de Ciutadella. Ells han demanat que no els hi fes cap foto perquè no volen personalitzar els seus arguments ni volen comprometre els equips directius dels seus centres; però si venen d’acord en participar d’aquesta xerrada perquè creuen que és necessari que la gent conegui la realitat de l’educació dels seus fills. També volen agrair a El Iris que s’hagi interessat per un tema tan cabdal com és aquest.

TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

- Menys personal, menys sou, menys recursos, més alumnes per aula, més hores lectives...benvinguts al curs 2012/13.

- El que més ens preocupa de tot açò és l’augment de ràtio, és a dir més alumnes per aula. Amb aquest canvi passarem a tenir de 22 a 30 alumnes per aula, amb el què açò significa. D’entrada tenim un clar problema d’espai, per exemple al IES M Àngels Cardona les aules dels nous mòduls estan dissenyades per 25 alumnes no per 30, per tant, les classes ja no podran ser tan participatives com eren fins ara perquè l’espai físic es redueix. Ja no seran tan organitzades i la metodologia no podrà ser tan participativa, fet que ens

durà a les classes de 30 anys enrere en que el professor seia i explicava i els alumnes apuntaven i callaven. Un altre tema és el dels recursos informàtics, els alumnes de primer i segon d’ESO tenien un ordinador personal cada un, adquirits pensant en determinades ràtios i ara no n’hi haurà prou; i les aules d’informàtica també quedaran petites, no hi haurà prou ordinadors.

- I que es sol fer en aquests casos?

- Desdoblar les classes, però per açò has de tenir prou professors i la retallada en personal docent és d’un 10% aproximadament. També perillen les tutories perquè si tu eres tutora de 22 i ara ho seràs de 30, d’on trauràs les hores per de-

dicar als alumnes? Si ens augmenten les hores lectives, quina disponibilitat horària tindrem per atendre’ls?

- I en el cas de l’educació infantil deu ser més complicat.

- Tot el que siguin nadons i fillets de 3 a 6 anys és complicat. A l’EI Margarida Florit per exemple, les dues classes de P3, és a dir fillets de 3 anys, tenen 25 fillets per classe. Trobau què es pot fer una feina professional amb fillets petits que necessiten més cura que qualsevol altra edat amb una sola mestra i 25 infants? Per molt què hi posin un mestre de reforç, que no sabem si en posaran, és molt complicat.

7

- I els alumnes amb necessitats específiques?

- Pensau que a l’escola hi ha tot tipus d’alumnes, amb motivacions diferents, amb interessos diferents, amb situacions socials i culturals diferents i tots conviuen en una mateixa aula, si fins ara al mestre li venia just atendre la diversitat, imagineu-vos amb l’augment de ràtio, els perjudicats, com sempre, seran els alumnes amb més problemes.

- Podeu aprofundir una mica en aquesta “diversitat” perquè els lectors de El Iris puguin entendre aquesta part de la vostra feina?

- La diversitat com hem dit pot venir donada per motius de motivacions, culturals, però també socials, intel·lectuals, fa-

miliars, amb problemes d’exclusió, etc. i pot ser atesa de maneres diferents, per exemple desdoblant l’aula i fer grups flexibles amb classes més pràctiques per aquells que els costa més entendre les coses, intentar que els que duguin un ritme diferent avancin. Però clar, per açò necessites més professors. Hi ha alumnes amb necessitats especials molt concretes, que necessiten una atenció constant i aquests no podran ser atesos com toca per falta de recursos horaris i de personal.

Fins ara hi havia tutories especialitzades i l’escola tenia capacitat per atendre’ls, a partir d’ara no serà possible.

- En general com són els fillets i filletes d’avui en dia?

- Molt inquiets, tenen molt poca pa-

ciència, no tenen capacitat d’espera, ara tot ha de ser immediat. La societat actual els du a la immediates, amb un “click” pots tenir totes les respostes que vulguis i açò els du a tenir molta capacitat de comprensió però poca atenció temporal. Les coses que duren massa els avorreixen, són efervescents i impulsius. I clar, el que et comentàvem abans de la metodologia d’estar quiets i escoltar, amb la forma de ser dels al·lots d’avui en dia és molt complicat.

- Parleu-me de la retallada en recursos econòmics.

- La reducció en general és d’entre un 20 i un 30%, depèn de cada centre. Els que més han rebut han estat els cicles formatius que s’han vist reduïts a la mínima

8

actualitat

existència. També és preocupant pensar que alguns programes externs (per exemple de convenis amb entitats socials) d’integració social estan en l’aire i a pocs dies de l’inici de curs no en sabem res. Menys recursos econòmics i més hores lectives vol dir que les activitats extraescolars es veuran afectades. En el cas del IES J M Quadrado, per primera vegada en la història el centre deixa de subvencionar el transport de les activitats extraescolars.

- Voleu dir que ela alumnes que s’apuntin a una sortida o una excursió hauran de pagar la totalitat del bitllet d’autobús?

- Així és, el perjudici serà per l’economia domèstica, igual que amb la compra de llibres de text. El Quadrado i el Cardona són els dos únics instituts de Menorca adherits al programa de reutilització de llibres de text, idò a partir d’ara desapareix aquest programa i la conselleria donarà 17€ per alumne per adquisició de llibres de text, quan abans donava 100€.

- 17€! I què poden costar els llibres per un estudiant per exemple d’ESO (de 12 a 17 anys)?

- Uns 250€ aproximadament i açò si no tenen germans, què els hi costa el doble. Per açò pensam que les famílies haurien de conèixer tots aquests detalls.

Que els mestres i professors no ens queixam perquè sí, sinó perquè veim com es va minvant la qualitat de l’ensenyament i per tant la formació dels nostres joves.

- Per acabar, sobre la polèmica de

l’elecció de llengua què s’ha obert a infantil i primària, creieu què n’hi ha per tant?

- La majoria de famílies han elegit el català que és el que correspon en una societat catalanoparlant per tant no hi haurà problemes en aquest sentit, ara bé, el que més ens ha molestat ha estat la forma en què ho han fet. Des de la conselleria es van dedicar a enviar cartes el mes de juny a totes les famílies amb fills que havien de cursar infantil i primària per tal d’informar que podien triar el castellà com a llengua lectoescriptora. Com que quasi ningú va triar el català, a principi de juliol van tornar a enviar les cartes recordant que podien elegir, açò va suposar que durant una setmana de juliol la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats va estar paralitzada perquè tots els seus treballadors estaven enviant cartes a la correguda. Mentre les escoles i instituts no podíem contactar amb ningú de la conselleria per programar aquest curs que ara comença. Ens van tenir desatesos i desinformats. Quan vam aconseguir contactar les informacions eren tan contradictòries que no vam aclarir res del que necessitàvem saber. I ara encara esteim a l’espera de saber si alguns programes continuen o no.

En el decurs de la conversa, un dels presents rep una trucada de telèfon que l’informa de que el seu centre enguany no comptarà amb auxiliar de conversa, un professor becat estranger què assisteix a

les classes d’idiomes per afavorir la millora en la conversa en llengua estrangera.

Aquesta figura, ens informen al moment, s’ha eliminat en quasi tots els centres adscrits al programa corresponent. Acabam de viure una “retallada” més del sistema educatiu en directe. El que més m’ha sobtat de la conversa amb aquests mestres i professors és que jo esperava una actitud combatent i ofensiva i n’he trobat una de compromesa amb la feina i d’esperit de superació. “Nosaltres ens en sortiremdiuen- però els perjudicats seran els més dèbils, els alumnes amb necessitats especials i les famílies més febles”.

“

Menys recursos econòmics i més hores lectives vol dir que les activitats extraescolars es veuran afectades.

”

9

El Moviment de renovació pedagògica de Menorca TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

El Moviment de renovació pedagògica de Menorca MRPM neix com a tal el 1984, tot i que abans ja havia desenvolupat la seva tasca com a Sindicat de treballadors de l’ensenyament de Menorca STEM. El motiu de la transformació de sindicat en moviment de renovació és l’intent d’assolir una major operativitat en el camp de la formació integral del mestre menorquí i en la defensa de l’escola pública menorquina i de qualitat. Al seu ideari es parla concretament “d’una escola pública, explícitament gratuïta, democràtica, participativa, integradora, aconfessional, arrelada al medi, activa, educadora per la pau i, no cal dir-ho, menorquina.”

Primer com a STEM i després ja com a MRPM venen organitzant anualment l’Escola d’estiu per a Ensenyants, consistent en una setmana de formació plena de cursos, conferències, tertúlies i tallers dirigits a mestres i professors de tots els àmbits. L’assistència sol ser molt alta: entre

150 i 200 docents; l’any de més participació va ser el 1990 amb 281 participants, mentre que l’any passat van ser 163. Sempre s’hi ha apuntat mestres tant de l’escola pública com de la concertada i de pràcticament tots els pobles de l’illa.

El nivell de l’escola d’estiu és elevat i sol comptar amb ponents destacats d’aquesta i d’altres comunitats autònomes amb un grau de coneixements pedagògics alt i amb professionals de diferents àmbits relacionats amb la temàtica elegida anualment pels membres del MRPM.

Enguany, però, després de 34 anys d’existència i per mor de la manca de suport econòmic -concretament la revocació de l’ordre d’ajuts per a activitats de formació a les entitats sense ànim de lucre- s’ha substituït l’Escola per unes jornades de debat que van tenir lloc el 27 i 28 d’agost a Ciutadella. El tema a debatre enguany ha estat el model d’escola ac-

tual condicionat per la visió economicista que impera actualment a la societat. Des del MRPM consideren que és un bon moment per fer una aturada i replantejar els fonaments que haurien de regir l’educació. L’objectiu de les jornades de l’agost era el de intentar redefinir el model d’escola que volen els docents en front del que s’està imposant.

Així es va convidar als ponents: la catedràtica ciutadellenca Pilar Benejam, el Doctor en Ciències de l’Educació Juli Palou i el reconegut pedagog alaiorenc Pere Alzina; ells van preparar els tres temes que des del MRPM es consideren bàsics per a fer front al moment actual en l’àmbit educatiu.

Sota el títol “Quin és el pensament que domina en el món actual i en l’educa10

actualitat

ció?”, Pilar Benejam planteja l’escola com a part de la societat, per tant els models socials i econòmics produeixen canvis en el model educatiu. A partir de l’explicació i les pautes de Benejam des del MRPM pensen que la progressiva necessitat d’obtenir cada cop més beneficis i d’ampliar els mercats ens condueix a un model capitalista on l’Estat perd la seva capacitat reguladora i el sistema democràtic queda debilitat; augmenten les desigualtats i una petita minoria molt qualificada gestiona l’economia de milions de persones. Açò ens du a un fracàs del sistema per aconseguir el benestar social. Ens estan abocant cap al neoliberalisme que considera el model d’educació humanista inoperant i car on la igualtat és impossible; en canvi fomenta la selecció, la competitivitat i l’excel·lència de l’alumnat. A més demana al professorat la màxima productivitat i potencia els centres privats en front dels públics. Des del MRPM tenen clar que aquest model no és el que cal defensar. Ells demanen mantenir una escola pública i de qualitat per a tothom que garanteixi el dret a l’educació sense exclusions. Creuen en una escola que prepari als fillets i filletes per a un futur incert fomentant les següents habilitats: de pensament, de relació i de participació. És a dir: pensar de manera raonada, ser flexibles amb els canvis, aprendre a dialogar i conviure, desenvolupar l’edu-

cació emocional, ser coherents entre el que es pensa i el que es fa...

Juli Palou parlà sobre “Educar per a l’excel·lència o l’excel·lència d’educar”, on es planteja una escola que demana els màxims mèrits en qualificacions, tenir els millors alumnes amb qualificacions extraordinàries, és a dir l’excel·lència entesa com a educació minoritària d’èlits o entesa com a realització personal què treu el millor de cada un. El pensament neoliberal vol fer creure que més enllà del seu model no hi ha alternativa i el MRPM creu que s’ha de repensar el model humanista repensant-lo en clau d’actualitat.

Pere Alzina coordinà el debat sobre “Què ha de quedar demà del que ensenyam avui?” El professor Alzina exposà la situació actual en que l’escola s’ha tancat en la uniformitat i en el saber per saber, consistent en una transmissió del saber per part dels docents i en l’estudi de l’alumnat moltes vegades basat en la memorització, per tal d’abocar-los més tard, d’una manera més o menys literal en controls i exàmens. Aquest sistema només és vàlid per als millors alumnes, els que tenen la capacitat de reconstruir els seus coneixements de forma autònoma i al ritme que marca el mestre. L’escola ha de millorar la seva tasca ja que existeix un desequilibri espectacular entre el que s’hi

ensenya i els coneixements requerits per entendre i intentar dominar el que ens passa, de manera individual o col·lectiva.

El MRPM considera que s’expliquen massa matèries, d’una manera molt fragmentada i repetitiva. Proposen un aprenentatge més disciplinar, reorganitzat en nuclis de continguts que donin eines per a la vida real. Hi ha d’haver continguts relacionats amb l’afectivitat, les emocions i els sentiments i s’han d’utilitzar diverses metodologies que contemplin un anàlisi exhaustiu de situacions i problemes reals que es pot trobar l’alumnat.

Aquests són els paràmetres i la reflexió que el MRPM ens fa a les portes d’un curs que es preveu complicat. Ells tenen clar que les retallades en matèria d’educació formen part d’aquest moviment social neoliberal que determina l’esdevenir econòmic, polític, social i, evidentment, educatiu. I defensen per damunt de tot una educació humanista basada en la dignitat de tota persona humana, amb els valors de la llibertat, la igualtat i la participació.

L’objectiu no és altra que ajudar als alumnes a ser ciutadans informats i responsables, amb bons sentiments, integrats socialment, amb capacitat de projecte, compromesos en el bé comú i, el més savis i capacitats possible.

11

Santiago Faner, nou Ecònom Diocesà

E

l passat dissabte, dia 1 de setembre, Santiago Faner Bagur, va prendre possessió del seu càrrec com a Ecònom Diocesà de la Diòcesi de Menorca, pels propers cinc anys, substituint Josep Moncada Torres, qui ho havia estat els anteriors cinc anys.

En un cerimònia íntima, amb l’assistència del Vicari General, el Canceller secretari, el jutja eclesiàstic, familiars i treballadors del bisbat. Davant del Bisbe Salvador Guiménez, Faner, va prometre el seu càrrec, després d’escoltar el nomenaments i les atribucions que pertoquen al nou Ecònom Diocesà.

L’Ecònom Diocesà és qui administra els bens de la diòcesi, baix l’autoritat del bisbe, segons la manera determinada del Consell d’Assumptes Econòmics. És per tant una funció netament executiva, que consisteix en dur a terme les decisions administratives del bisbe i fer les despeses que aquest, o els que hagin estat encarregats per ell, ordenin legítimament, amb els ingressos propis de la diòcesi i d’acord amb el pla determinat pel Consell d’Assumptes Econòmics, a qui està obligat a retre comptes anualment.

Durant la cerimònia, el Bisbe, va agraïr a Josep Moncada la bona tasca que ha dut a terme en el període de cinc anys pels que havia estat nomenat, i a Santiago Faner per acceptar el nou servei que l’Església de Menorca li confia.

Com a resposta a aquestes paraules, en Josep Moncada, agraí la confiança, dient “Només he fet el que tenia que fer”. En Santiago Faner ha manifestat la sorpresa davant la petició del Bisbe al qual no podia dir no, i que assumia el càrrec com un servei a l’església. Agraí a Moncada i a l’equip que l’ajuda la informació, l’assessorament i per a fer amb ell aquesta tasca que la diòcesi li confia.

Santiago Faner Bagur, va néixer a Ciutadella l’any 1944. Està casat amb na Magdalena Aguiló Taltavull i tenen un fill de nom Joan. Estudià als salesians i començà a treballar com a aprenent d’administrador el 1959 a l’empresa de calçat d’Antoni Juaneda Suarez. Aquesta empresa passa anys més tard a ser Novus, en la qual ell hi treballà fins el 1987, en que inicià l’empresa Balearica, on assessoraven financerament i portaven la comptabilitat d’algunes empreses, fins al moment

actualitat

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bisbat de Menorca

present en que s’ha jubilat. En l’àmbit eclesial ha estat vinculat a l’obra salesiana essent secretari dels Antics alumnes i tresorer de la Confraria de la Bona Mort.

Juntament amb la seva esposa han estat responsables de sector dels EMD i enllaç amb els regionals de Catalunya i Menorca. També participà activament a l’Assemblea Diocesana de Menorca, en representació dels salesians.

12

13

Ciutadella celebra aquest cap de setmana la seva Fira d'Estocs Avui matí s'obrirà al públic la "Fira d'Estocs" que organitza l'Àrea de Fires i Mercats de l'Ajuntament de Ciutadella al llarg de tot el cap de setmana a la Sala Polivalent del Canal Salat. La fira romandrà oberta avui i demà de 10 a 21 h i el diumenge de 10 a 19 h. Comptarà amb la participació de 15 empreses.

TEXT I FOTOS: Bep Al·lès

M

algrat les dificultats trobades per part de l'organisme de Fires i Congressos del Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Ciutadella celebrarà aquest cap de setmana la seva "Fira d'Estocs", que s'avança al mes de setembre pel fet que els estands que enguany lloga el Govern a l'Ajuntament de Ciutadella no estaven disponibles, segons li van confirmar a la regidora de Fires i Mercats de Ciutadella, Esperança Juaneda, "no estaven disponibles els mesos d'octubre i novembre", cosa que des de Ciutadella no entenen, ja que tampoc els han informat de quin ús tindrien.

Esperança Juaneda reconeix que enguany "hem passat un poc de pena per organitzar la fira i Ciutadella ha de tenir els mateixos drets que altres municipis a l'hora de comptar amb les infraestructures de Fires i Congressos. "No entenem que per dues fires es tenguis reservats els es-

tands al llarg de dos mesos, quan noltros en dos dies la muntam i en dos dies desmuntam". Esperança Juaneda lamenta la manca de col·laboració de Fires i Congressos, que ha pujat un 1.000% el cost del lloguer dels estands, i a més a més l'Ajuntament de Ciutadella ha d'anar fins a Maó a recollir-los de POIMA i cercar el personal que els munti al Canal Salat. La regidora de Fires explica que davant aquest fet, decidí consultar a les empreses interessades la seva participació i també les dades de celebració, elegint-se aquest cap de setmana, malgrat coincidir amb les festes de Maó, cosa que ha minvat la participació dels botiguers de Llevant. A més de botiguers de Ciutadella i participaran també comerços de Ferreries i Mercadal.

Juaneda també ha destacat que el fet de que hi hagi els Cinemes amb el seu bar i terrassa farà que la fira no quedi tan desatesa com l'any passat en aquesta matèria,

si bé va ser tot un èxit en matèria de vendes i resposta per part dels clients, cosa que ha fet la seva repetició.

El fet de que caigui al final de les rebaixes i de celebrar-se encara en temporada turística pot ser un atractiu, no sols pels residents, sinó també pel turisme. De fet des de l'Ajuntament de Ciutadella es posaran cartells de la fira als hotels i aparthotels, com també a les urbanitzacions, tot confiant que hi hagi una bona resposta per part d'aquest sector. Esperança Juaneda també informa que des de l'Ajuntament s'han posat en contacte amb els bars i restaurants de la zona per tal que oferèixin un menú de fira, per tal de dinamitzar la zona.

Juaneda anima a la gent a visitar la fira, que hi hagi una bona resposta de públic i de vendes, tot recordant que Ciutadella és una ciutat acollidora, que reb a la 14

local

Sports, Retrucs moda infantil i complements, Puerto Piel, Ecològica de Menorca, Can Magí, Dalt els Penyals calçat i esparteria, Wish moda, Bebelin roba infantil i calçat, Isabel Mercadal moda i complements i Calzados Ángela, a més de la Floristeria Marían que ha col·laborat amb la decoració de la Sala Polivalent.

gent amb els braços oberts. De cara a properes edicions, la regidora vol veure quina és la resposta de fer-la el setembre i sinó de cara a l'any que ve es faria l'octubre, tot confiant que Ciutadella tindrà els matei-

xos drets que Maó davant Fires i Congresos.

Els comerços participants són: Eixerida Moda, Maxibebé, Join Us moda infantil, Perfil, Magda Roba Interior, Top

Properes fires D'aquí a final d'any la Regidoria de Fires i Mercats està estudiant la possible celebració de la Fira de Cotxes de Segona Mà, en els propers mesos, i de cara al mes de desembre es celebrarien les fires i mercats nadalencs. Juaneda també ha començat a treballar en la Fira de Sant Antoni, la més important de l'illa per tal de dinamitzar-la amb més expositors i més presència d'expositors de fora de Menorca.

DEL 7 AL 13 DE SETEMBRE

SETEMBRE 2012

Divendres 7 de setembre 10.00 h: II Fira d'estocs, fins a les 21 h. Sala polivalent del Canal Salat 22.00 h: Concert de Tributo Trio, amb Marc Gornès, Pepe Ruete i Siscu Caballero. Plaça des Pins (davant bar Delaneys). Gratuït.

Dissabte 8 de setembre 10.00 h: II Fira d'estocs, fins a les 21 h. Sala polivalent del Canal Salat.

Diumenge 9 de setembre 10.00 h: II Fira d'estocs, fins a les 19 h. Sala polivalent del Canal Salat.

22.00 h: Festival Illa Sona: concert a càrrec de Delên (Menorca), a la plaça des Mercat (defora bar Ulisses). Gratuït.

Dilluns 10 de setembre 21.00 h: Concert de Joventuts Musicals-Ciutadella, a càrrec de Maricel Pons (piano). Sala de conferències del Seminari. Gratuït.

Dimecres 12 de setembre 20.00 h: Obertura d'una exposició amb obra dels alumnes del taller de fotografia digital del Centre Municipal d'Art. Espai d'Art Xec Coll. Fins al 29 de setembre. Gratuït.

21.00 h: Festival Illa Sona: concert amb músics per determinar, a la plaça d'Artrutx. Gratuït.

Dijous 13 de setembre 20.30 h: Festival Illa Sona: concert amb músics per determinar, al c/ de sa Carnisseria. Gratuït.

15

V

an arribant a la nostra redacció els primers candidats als Premis El Iris 2011-2012 en el diferents apartats del concurs.

- Músics promotors del concert homenatge a Pink Floyd - Lola Romeo, advocada (a títol pòstum) - Miquel Cardona, impressor ( a títol pòstum) - Josep Pons Florit ( a títol pòstum) - Joan Pons Alvarez - Josep Caules Coll - Albert Torres, ciclista - Andreu Torres i Jaume Mayans, cinemes canal salat.

- Clara Torres, bijutera - El Paladar

local

Candidats als Premis El Iris 2011-2012

- Sport Bike Centre - Societat Martí i Bella - L'amo en Rafel de Son Blanc - Iscomar - Balearia - Miquel Torres Allès, fundador Autocars Torres (a títol pòstum) - Cervesa Illa - Formatges Binigarba - Agrupació Musical Ciutadella, 25 anys - Institut Menorquí d'Estudis - Gabriel Julià Seguí.

- Penya Ciutadella

Imatge dels Premis El Iris

PREMIS SETMANARI EL IRIS 2011-12 Organitzats pel Setmanari EL IRIS amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ciutadella, Consell de Menorca, Govern de les Illes Balears, Caixa de Balears Sa Nostra

BASES PRIMERA El Setmanari EL IRIS convoca els seus premis anuals que aniran destinats a distingir a aquelles persones de Ciutadella o benefactores d'aquesta ciutat que, durant l'any o en el transcurs de la seva vida s'hagin fet creditores del respecte i l'admiració general per alguna acció significativa, o bé perquè han destacat en qualsevol activitat cultural, econòmica, social, turística, esportiva, així com la millor exposició d'arts plàstiques celebrada a Ciutadella.

Els premis tindran els següents noms i dedicacions: – Premi Josep Salord i Farnés a la cultura i difusió de la nostra llengua – Premi Jeròni Cabrisas i Caymaris a l'economia, industria i comerç – Premi Antoni Seguí Sintes als fets socials i beneficència – Premi Josep Torrent Prats a la millor exposició d'arts plàstiques celebrada a Ciutadella – Premi Joan Victòry Manella a l’hostaleria i turisme – Premi Joan Salord Comella "Sindelar" a l'esport en totes les seves especialitats – Premi Josep Al·lès Serra, premi especial del Jurat – Premi Josep Al·lès Quintana a la votació popular SEGONA Seran elegibles totes aquelles persones que hagin estat proposades a través de les paperetes publicades al Setmanari EL IRIS. El Premi Josep Al·lès Quintana serà entregat a la persona o entitat que més vots populars hagi obtingut a través de les paperetes de votació que seran remeses al nostre setmanari.

SETMANARI EL IRIS / PREMIS EL IRIS Carrer Cabrera, 3 - 07760 Ciutadella de Menorca TERCERA Les propostes per la presentació de candidatures al Premi Josep Al·lès Quintana hauran d'especificar clarament la persona o entitat presentada.

QUARTA El termini de presentació de candidatures i d'emissió de vots al Premi Josep Al·lès Quintana finalitzarà el 21 de setembre de 2012.

QUINTA El Jurat estarà composat pel cos de redacció del Setmanari i una sèrie de col·laboradors especials per l'assessorament a cada matèria premiada.

SEXTA Es podran atorgar reconeixements a títol pòstum a aquelles persones difuntes que dins l'any anterior o al llarg de la seva vida, hagin tingut una activitat destacada dins qualsevol apartat del concurs que hagi afavorit a Ciutadella.

SETENA Els guardons dels Premis Setmanari EL IRIS s'entregaran en el transcurs d'un sopar popular que es celebrarà el 5 d’octubre a les 21:30 h. a l’Asador Molí des Comte.

VUITENA Els guardons dels Premis Setmanari EL IRIS, consistiran en la reproducció d'una obra del pintor ciutadellenc Pau Faner creada especialment per a aquest concurs on hi figurarà el nom del premi i el nom del guanyador.

NOVENA Els membres del Jurat Qualificador dels Premis Setmanari EL IRIS no podran ser presentats com a candidats als premis.

DÈCIMA Els membres del Jurat podran resoldre qualsevol incidència no prevista en aquestes Bases i la seva decisió serà inapel·lable.

EL PRESIDENT DEL JURAT, José Manuel Al·lès Salvà

16

Bep a l’Iberostar Estadi Bep Marquès va actuar dissabte passat a l'Iberostar Estadi abans del partit Reial Mallorca-Reial Societat, l'actuació va resultar un èxit total, i el cantant de Ciutadella ha estat de nou convidat a cantar a l'estadi abans de final de temporada.

breus

PSM-Més per Menorca presenta una proposta per protegir les praderes de posidònia

PSM-Més per Menorca ha registrat una proposició no de llei que te per objectiu protegir les 67.000 hectàrees de posidònia que hi ha a les Illes Balears.

La iniciativa ve motivada pel fet que recentment la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) ha donat a conèixer els resulats d'un estudi segons el qual aquestes plantes marines subaqüàtiques tenen un important potencial com a captadores de CO2 atmosfèric.

El diputat Nel Martí explica que “aquesta constatació fa que la posidònia, a més del seu conegut valor biològic i la contribució a la diversitat marina, passi a tenir també un important valor econòmic en el mercat de carboni. En aquest sentit, s'ha estimat que el valor de les praderes de posidònia de les Illes Balears puja a 4.000 milions d'euros.”

Per tot això, el partit menorquinista defensa que la posidònia és una actiu que no podem malbartar, ja que ens permet, a mig i llarg termini, aconseguir recursos econòmics a partir de la conservació dels recursos naturals i, de retruc, lluitar contra el canvi climàtic.

Martí també afirma que “aquesta visió, però, és totalment oposada a les múltiples agressions que pateixen les praderes: la pesca d'arrossegament i els fondejos descontrolats estan arrassant el verd submarí produïnt el mateix efecte que el incendis forestals en els boscos terrestres. En aquest sentit, cal recordar que l'associaicó Oceana, només aquest any, ha fet múltiples denúncies per agressions a les praderes de Formentera.”

El diputat menorquinista entén que la Llei de pesca, que actualment està en procés de redacció, és una oportunitat per mitigar els efectes de l'arrossegament sobre la posidònia, però els esborranys que s'han donat a conèixer no contemplen aquest objectiu.

Per tot això, en la proposició no de llei que PSM-Més per Menorca defensarà al Parlament, en primer lloc, s'insta al Govern a establir les mesures oportunes per protegir al màxim les praderes de posidònia i a requerir el suport d'altres administracions.

També s'insta al ministeri d'Agricultura i Medi Ambient a què l'estratègia espanyola del canvi climàtic i energies netes fins a 2020 reconegui la posidònia balear com a embornal de CO2, al mateix nivell d'importància que les masses forestals terrestres.

Al mateix temps, es demana al Govern de l'Estat que defensi davant la UE i els organismes internacionals mecanismes de finançament per garantir la preservació de les praderes de posidònia com mecanismes de compensació de CO2. En aquesta línia, Martí demana al Conseller Company “que reivindiqui els recursos econòmics que s'estima que te la posidònia balear.”

En definitiva, els menorquinistes defensen l'aposta per un model de desenvolupament més sostenible i que generi riquesa a partir de la conservació del medi ambient i la biodiversitat, no de la seva destrucció, com preten defensar l'actual Govern

La setmana que ve no hi haurà edició de l'Iris La setmana que ve degut a les vacances del personal de Setmanaris i Revistes, no hi haurà edició del Setmanari El Iris. Aquesta setmana de vacances tradicionalment la solíem fer el mes de juny, per Sant Joan, o al juliol, però degut al volum de feina que genera la temporada turística, es va acordar celebrar aquesta setmana de vacances el mes de setembre, quan la feina afluixa un poc.

A partir del mes d'octubre, just després de la celebració dels Premis El Iris, es començaran a presentar les novetats de la revista i també els actes programats per a la celebració del centenari de la capçalera de l'Iris (1913-2013) i també dels 70 anys de publicació ininterrompuda com a setmanari (1943-2013).

En els darrers mesos hem anat incorporant nous col·laboradors que han donat un aire més proper i actual a setmanari, que s'ha vist reflexat amb una pujada de vendes a les llibreries i també amb nous subscriptors.

17

La temporada turística no aconsegueix reduir l’atur Menorca ha augmentat en 517 persones la llista d’aturats en el darrer any. Aquesta és la diferència existent entre el nombre d’aturats que hi havia a la nostra illa a finals del mes d’agost de l’any passat (4884) i el que hi ha ara (5401).

TEXT I FOTOS: P.B.

S

i hem de trobar algun aspecte positiu a les dades referides a Menorca que ens ofereix el Ministerio de Empleo y Seguridad Social després dels mesos forts de la temporada turística, ens hem de quedar en el lleuger increment d’empleats que s’ha registrat el mes d’agost en referència al juliol, un augment del 0,53%, és a dir, de 29 persones. La temporada no ha servit tampoc enguany per

a motivar les contractacions, ni tan sols les temporals. Això si, el Govern Balear destaca que, per primera vegada en els darrers 14 anys, l’atur a les Illes (en general) baixa l’agost respecte el mes de juliol. Clar que això ha estat gràcies al bon comportament de la contractació a Formentera i a Eivissa, illes on l’atur ha baixat un 4,4% i un 2,5% respectivament. A Mallorca baixa un 0’54% i un 0,53% a Menorca, com ja hem comentat.

L’afiliació mitjana a la Seguretat Social d’agost es va situar en 458.589 persones en el conjunt de les Illes Balears. Aquesta xifra suposa una davallada del -0,20% respecte el mes de juliol (inferior a la mitjana estatal, del -0,80%) i del -1,46% respecte del mateix mes de 2011. En aquest sentit, la baixada en l’afiliació a les Illes ha estat la més moderada de tot Espanya, on com a mitjana ha caigut un -3,45% a nivell interanual. A Balears, la contractació en el mes d’agost fou de 23.501 nous contractes, pràcticament el mateix nombre que el 2011. Respecte del mes de juliol, baixa un 34,3%, habitual en aquesta època de l’any, segons els responsables d’ocupació del Govern. En termes interanuals, la contractació es manté estable en el conjunt de Balears (2 contractes menys respecte de l’agost de 2011). La contractació és major a les Pitiüses: Eivissa (+19,6%) i Formentera (+1,3%), mentre que baixa a Menorca (-3,5%) i Mallorca (3,3%). Per col·lectius, es donen increments relatius entre els homes (+1,6%), els majors de 25 anys (+3,0%), els espanyols (+3,8%), els treballadors de l’hostaleria (+6,4%) i de l’agricultura (+14,5%). En canvi, la contractació és menor entre les dones (-1,8%), els menors de 25 anys (-8,3%), els estrangers comunitaris (-6,7%) i no comunitaris (10,4%), i entre els treballadors de la indús-

18

“

PSOE: Menorca és l’illa que presenta més problemes d’ocupació

”

“

Govern Balear: l’atur baixa respecte del juliol per primera vegada en 14 anys

”

A l’altra plat de la balança laboral hi trobam un total de 5.401 persones aturades, 2.484 dones i 2.917 homos. Per sectors econòmics, es distribueixen segons el gràfic .

En el seu informe de conjuntura, el Govern Balear destaca, com deiem al principi, que l’atur baixa per primera vegada en 14

anys respecte del mes de juliol. El Govern destaca també que Balears acumula ja 7 meses consecutius de baixada de l’atur.

Per la seva banda, el PSIB-PSOE lamenta “que Les dades de l'atur del mes d'agost tornen a posar de manifest que Menorca és l'illa que més problemes presenta tant pel que fa a la contractació com a les xifres de persones sense feina. En aquest darrer aspecte cal lamentar el fet que l'atur respecte a l'agost de l'any passat s'incrementa el doble que la mitjana de la Comunitat”. En un comunicat de premsa, els socialistes recorden a més que “Les dades de contractació manifesten també que Menorca torna a patir la situació més complicada de Balears amb un descens de contractació respecte a l'agost de l'any passat del 3,5% i una caiguda del 40,3% en relació al juliol (6 punts més que la mitjana de Ses Illes)”. La portaveu socialista en temes de treball i formació, Joana Barceló, ha afegit que “cal tenir en compte que segueixen essent molts els treballadors inscrits al SOIB que no reben cap prestació. A nivell Balear al mes d'agost, mes de màxima activitat, en són 49.398”. Una realitat que, segons reitera Barceló, "la temporalitat de la contractació i l'escurçament de la temporada turística agreujarà".

report

tria (-7,0%), la construcció (-10,1%), el comerç (-4,7%) i la resta de serveis que no són hostaleria ni comerç (-2,3%).

A Menorca s’han signat el mes d’agost un total de 1797 nous contractes, 930 per dones i 867 per homos. La gran majoria son espanyols de més de 25 anys. Per sectors econòmics, els nous contractats es reparteixen segons el gràfic següent:

“

A Menorca hi ha actualment 5.401 aturats, 517 més que fa un any

”

19

Els serveis d’orientació laboral i autoocupació, alternativa a l’atur

Acaba l’agost i moltes son les persones que, després d’haver fet feina durant uns escassos dos mesos, tornen a l’atur. Els serveis d’orientació laboral i els programes d’ocupació del Govern, gestionats pel SOIB i executats pel Consell molts d’ells, son una bona alternativa per a aquelles persones amb més dificultats.

Tanmateix, les retallades autonòmiques també afecten a aquestes ajudes, que en el conjunt de les illes han baixat més d’un 50% en un any.

TEXT I FOTOS : P.B.

Formació El Consell de Menorca posa a disposició dels col·lectius amb dificultats especials per trobar llocs de feina, com ara persones amb discapacitats, un servei d’orientació laboral per ajudar-los a la reinserció en el mercat de treball. En aquest aspecte, la consellera de treball Pilar Pons, remarca que “en aquests moments de crisi és quan fan més falta aquest tipus d’ajudes, tot i no ser competència del Consell, sinó del Govern balear a través del SOIB”. I destaca que “fem tot el possible per ajudar a les persones amb més risc d’exclusió social i laboral, persones que fa temps que no fan feina, que venen de fora i no tenen recursos i persones amb certes discapacitats”. D’aquesta manera, el Consell ha posat en marxa dins aquest any, a banda del servei d’orientació laboral que es dóna principalment a Ciutadella, Maó i Alaior, diferents cursos. “La majoria ja els hem fet, perquè a l’estiu és quan la gent troba o té més possibilitats de trobar feina. Els primers, com el d’Operacions Bàsiques de Bars i restaurants o Camberar de pisos ja es van fer de febrer a maig, per facilitar aquesta entrada al mercat laboral en època estival”. En total, 35 persones ja s’han beneficiat d’aquests

20

cursos abans de temporada i 30 més esperen per començar els nous cursos a partir del setembre. La consellera remarca que “tots els cursos s’han omplert i fins i tot n’hi ha alguns que tenen llista d’espera per entrar”, el que segurament evidencia la necessitat de formació a certs col·lectius amb dificultats especials per trobar feina.

En aquest aspecte, l’anterior consellera de treball de Govern, Joana Barceló, assegura que “han desaparegut del tot els programes extraordinaris, que l’any passat si es van donar. Programes que ajudaven als Ajuntaments a contractar a persones que havien esgotat totes les prestacions i ajudes durant sis mesos per poder tornar a cobrar algun tipus de prestació.” El que per ella significa que “el Govern ha retallat moltíssim en les seves polítiques actives, i en temps de crisi com el que vivim, amb una taxa d’atur tan elevada, és intolerable”.

Orientació Laboral Pel que fa als serveis d’orientació i d’ocupació experimental, gestionats principalment mitjançant Càrites i la Fundació per a Persones amb Discapacitat, ja n’han estat usuàries més de 500 persones en el que duem d’any. “El servei d’orientació laboral el vam haver de reestructurar a finals de l’any passat, i ara es dóna cobertura a Alaior, Ciutadella i Maó, que

és on més es necessita”, diu Pilar Pons.

Per Joana Barceló això suposa tornar arrere. “Abans es donava cobertura a tots els pobles, i ara qui ho necessiti i no hi visqui (a les tres poblacions que si se’n dóna) s’ha de desplaçar.” Els servei d’orientació laboral proposa als usuaris un seguiment continu per part dels quatre orientadors, així com dotació d’eines per poder inserir-se de manera més efectiva al mercat de treball. A dia d’avui, ja han passat per aquests servei unes 280 persones, tot i que la previsió per a final d’any és que s’hagin atès a més de 370.

Pel que fa als programes d’ocupació experimental, dins els que s’inclouen el Programa Experimental d’Ocupació per a persones amb discapacitat i el de discapacitat per Malaltia Mental, es destinen a 160 usuaris que serien atesos per la Fundació de Persones amb Discapacitats Illa de Menorca, amb la que s’espera la propera firma d’un conveni per a l’execució.

En aquest aspecte, Joana Barceló destaca que “hi ha entrada d’una pregunta parlamentària sobre la signatura d’aquests convenis, que encara no s’han dut a terme dins d’aquest any”. Ambdós programes experimentals van destinats a persones amb especials necessitats a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral.

El darrer programa és el del Servei Orientat cap a processos d’acompanyament a l’ocupació per a persones benefi-

report

“Tots els cursos s’han omplert i fins i tot n’hi ha alguns que tenen llista d’espera per entrar”

ciàries de Renda Mínima d'Inserció (RMI) i que també està pendent de la signatura d’un conveni amb Càrites, que será qui gestioni les peticions d’aquest perfil d’usuaris.

Tanmateix, el nombre d’aturats segueix creixent, especialment després de la temporada, i cada vegada hi ha un major nombre de persones que esgoten les prestacions d’atur. En aquest sentit, Joana Barceló destaca que “les retallades en relació a les polítiques d’ajuda a la incorporació al mercat de treballa son maltes retallades. Hi ha col·lectius moltíssim vulnerables a les illes, com les persones de mitjana edat, o els joves que cerquen una primera feina. Retallar, per part del Govern, en ocupació i orientació laboral en moments de més dificultat, serà contraproduent per a l’economia de Menorca”.

“

Hi ha entrada d’una pregunta parlamentària sobre la signatura d’aquests convenis, que encara no s’han dut a terme dins d’aquest any

Subscriu-te a

”

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLA TEL: 971 38 29 20 eliris-digital@infotelecom.es 21

Pablo Portilla: “El club vol créixer”

El coordinador de Ciutadella Bàsquet explica l'evolució del club des de la seva arribada l'any passat i les iniciatives que s'han pres per captar nous jugadors.

E

TEXT I FOTOS: Maria Dabén Florit

l santanderí Pablo Portilla duu des de setembre del 2011 com entrenador i coordinador del Bàsquet Ciutadella, un club cada vegada més centrat en la formació dels més petits en aquest esport després de la desaparició del seu equip en categoria sénior.

- Com va trobar la situació del bàsquet a Menorca en comparació amb Santander o Galícia, on havia estat treballant abans?

- No és molt diferent realment. Aquí hi ha molta més tradició que a Santander.

Allà hi ha més tradició de futbol, amb això del Racing. A Cantàbria en general hi ha afició, però el número d'equips en proporció a la quantitat de població que hi ha a cada lloc, aquí és més elevat. I el nivell és més o menys igual, la qual cosa vol dir que aquí es treballa bastant millor.

- Creu que el club Bàsquet Ciutadella ha millorat des de la seva incorporació?

- Hem millorat en la dinàmica. Hi ha equips que han evolucionat més que d'altres. Per efectes econòmics hem hagut d'eliminar el de categoria sénior. Tenim cadets, infantils i minibàsquet. També tenim escola d'iniciació amb fillets i filletes d'entre 3, 6 i 10 anys, que estan mesclats.

Pel que fa a la millora crec honestament que hem millorat, però no només per la meva feina, sinó per la dels altres entrenadors. Hem millorat en organització. És una feina d'equip. Hem treballat molt més coordinats. No puc compararho amb abans, perquè no hi era, però ara podem dir que els jugadors podrien entrenar amb qualsevol equip, perquè fem reunions periòdiques, juguem tots el mateix estil de bàsquet. Intentam entrenar d'una manera el més parescuda possible.

Evidentment cada entrenador té el seu estil, però volem que s'entreni i que es treballi per igual.

- Així els deu ser més fàcil als jugadors passar d'un grup a un altre.

- Clar, aquí tenim alguns grups incomplets, i amb això facilitem el pas d'un grup a altre de jugadors. Si tu ets mini i has de jugar en infantil és molt més fàcil per tu com a jugador i no et fan tornar

boig. En això per exemple hem millorat, perquè sé que altres anys no es feia. Feim també reunions periòdiques de tècniques, per canviar el tipus de defensa, per exemple, i reunions de coordinació per passar jugadors d'un grup a un altre. Crec que esteim treballant molt en equip. Per això si hem millorat ha estat gràcies a tots. Allò bo és que si veus un dels nostres equips fora l'identifiques, saps que és del Ciutadella, perquè fa tres coses igual tant d'una categoria o altra. Que sempre hi ha coses que per edat no es poden fer, però diguem que l'essència del joc és la mateixa.

- Creu que la desaparació del Menorca Bàsquet pot afectar a la situació

“

Crec honestament que hem millorat, però no només per la meva feina, sinó per la dels altres entrenadors

”

22

entrevista

de l'esport a l'illa?

- A nosaltres probablement no, però sí que a la llarga ens pot arribar a afectar.

Que un esport surti a la premsa, a la televisió, sempre ajuda. Que en els Jocs Olímpics Espanya hagi aconseguit medalla de plata jugant bé contra els americans, sempre ajuda. Igual que ajuda que el futbol guanyi l'Eurocopa. Al final el que es veu a la tele és el que els fillets volen fer. La guerra del bàsquet amb el futbol és difícil, perquè el futbol està les 24 hores a la televisió. De fet hi ha dos canals que només es dediquen a aquest esport. Segurament ens afectarà la desaparició de l'equip d'ACB. A Cantàbria ens va passar amb la desfeta del Lobos, que era l'equip que nosaltres teníem en aquesta categoria. La gent ja no ho vivia de tan aprop.

- El pròxim 17 de setembre inicien amb el Ciutadella Bàsquet unes jornades gratuïtes de dues setmanes anomenades PromoBàsquet, perquè els fillets i filletes tastin el bàsquet i el seu equip. És perquè ha baixat el número de jugadors?

- Més que per la baixada de jugadors és perquè el club vol créixer. Volem més fillets perquè, com més n'hi hagi més facilitat hi ha que en surti algun que sigui mitjanament bo. Pel que fa a la nostra situació econòmica, les subvencions han baixat, tenim unes despeses fixes com la federació, l'equipació, el material... Ens mantenim de les quotes, que són una ne-

cessitat recíproca. Com més fillets tinguem més èxit esportiu tindrem, però també més sanejament econòmic. No ho amagarem. Però sobretot ens interessa perquè el club cresqui. La directiva del club és amateur, el dirigeix perquè li agrada. I vol veure el club amb certa vida.

I si veus que no tens el número de fillets que esperes, que alguns equips estan incomplerts, t'interessa omplir aquests buits. D'aquí ha sortit com a necessitat imperiosa. El que intentem és tenir la major base possible perquè d'aquí uns anys poguem tenir els equips grans complerts. Ens interessen fillets de primària.

Som un club formador, la finalitat màxima no és guanyar competicions. Un dels premis que vam tenir l'any passat va ser el de subcampions en totes les categories, perquè l'Alcazar és un equip contra el que no podem competir, són el doble que nosaltres. Però tal vegada el major premi del que podem estar orgullosos és que ara de les que han acabat en categoria femenina, la que ha volgut seguir amb el bàsquet ho ha pogut fer a Barcelona, on li hem trobat un equip.

- És un mèrit pel propi entrenador.

- Sí, sobretot ara que no tenim equip sénior. És més donar l'oportunitat als que se'n van a estudiar a fora per poder seguir amb un altre equip de cert nivell. Si nosaltres aquí som capaços d'enviar gent fora a jugar, és un alicient.

- I els fillets i filletes que ara entrin en les dues setmanes de prova i no

hagin practicat mai aquest esport, es trobaran ja amb un equip de cert nivell?

- Entrenaran directament al grup que els correspondria, perquè tampoc no creim bo pintar-ho molt polit i que després es trobin amb el que no és. Aquí entrenen tres dies a la setmana, hora i mitja, amb un entrenador que exigeix fins a cert punt. Perquè no ens enganyem, és un esport de competició. Entraran directament a l'equip que els correspongui i entrenaran normal. Evidentment en aquestes dues setmanes de prova si veim que hi ha persones que no tenen el nivell esperat els entrenadors tenim el marge de maniobra per poder modificar la nostra sessió i que la persona es pugui integrar. Simplement es baixarà un poc el llistó perquè els jugadors nous no es frustrin i vegin que poden jugar. Realment si no saps res i menys dels que estem fent la captació, que són fillets d'iniciació i minibàsquet, si ets continu entrenant et poses més o menys al dia en un mes. Perquè excepte en contades ocasions els altres van molt avançats. És una edat en què els fillets són autèntiques esponges i que en un mes o un mes i mig poden jugar igual que els altres. No seran els millors jugadors al principi, però no es notarà que han començat aquell any.

23

Resultats de Tir Olímpic TEXT i FOTO: Setmanaris i Revistes S.L.

esports

Carabina lleugera 3x20 El passat diumenge 2 de setembre, a les instal·lacions esportives del Club Tir Olímpic Menorca, es va celebrar un campionat de tir en la modalitat de carrabina lleugera 3x20.

En aquesta modalitat s'utilitzen carrabines de petit calibre i es realitzen 60 trets a una petita diana situada a 50 metres, 20 en posició estesa, 20 de peu, i 20 genoll en terra.

Els tres primers classificats van ser els següents: 1 º Pedro Portella Salord 577/600 2 º Jaume Camps Torres 551/600 3 º Ignacio Viu Pons 536/600

Pistola foc central El passat diumenge 2 de setembre, a les instal · lacions esportives del Club Tir

Olímpic Menorca, es va realitzar el primer tiratge de lliga, després del descans estival, en la modalitat de pistola foc central que a més era una competició classificatòria IGA-Menorca.

En aquesta modalitat s'utilitzen pistoles o revòlvers de gran calibre i es dispara a una diana situada a 25 metres en dues fases, una de precisió i una altra de velo-

citat.

Els tres primers classificats van ser els següents: 1 º Lorenzo Marques Llorens 559/600 2 º Pere Portella Salord 532/600 3 º Francisco Pons Sintes 511/600

24

MOTOS I BICICLETES - Se vende Suzuki GSR 600, año 2009. Nacked. 9.000 Km. Precio a convenir. Tel.: 971 48 14 68 - 676 853 230 – Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.

350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.

– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio a convenir. Tel.: 971 38 58 12 – Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.

1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379 – Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100 euros negociables. Joan 971 38 85 67 NÀUTICA – Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin de semana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000 euros negociables. Tel.: 676 405 400.

– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.

Tel.: 669 455 757.

ALTRES - Per impediment de anar a caçar venc Pointer mascle de 3 anys, ensenyat per perdiu i cegues. 100 euros. 609 336 863 - Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000 254 - Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254 - Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel. 626 000 254 – Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km. ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.

– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita y en muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA - Mujer de 24 años se ofrece para trabajar de limpieza, ayudante de cocina o friegaplatos. Tel 639 88 10 24. Zona de Ciutadella.

- Hola, soy Carmen y busco trabajo de limpieza (apartamentos, chalets, oficinas, escaleras, locales). Tengo mucha experiencia en este sector y soy eficaz y muy trabajadora. Tel. 677 04 93

09.

- Cuido personas mayores en el domicilio. También hago tareas de limpieza. Seriedad y con experiencia. Tel: 632 43 60 60 - Marcela.- Busco trabajo como ayudante de cocina, pinche o friegaplatos en la zona de Ciutadella. Con mucha experiencia. También como mozo de almacén, reponedor, peón de limpieza o similar. Responsable y muy trabajador. Tel. 655 27 25 11. Lluís.

- Mujer brasileña, con mucha experiencia en la atención a personas mayores y cuidado del hogar, busca trabajo. Disponibilidad mañanas y tardes. Tel. 629 81 50 24 - Marcia.

- TRABAJADOR AGRÍCOLA , con muchos años de experiencia, busca trabajo en finca o predio. También de jardinero, peón de limpieza o mozo de almacén. Tel: 658 08 78 33 - José.

- AYUDANTE DE COCINA con mucha experiencia se ofrece para trabajar. Total disponibilidad. Tel. 696 59 33 52.

- AYUDANTE DE COCINA con experiencia se ofrece para trabajar. También para pinche o friegaplatos. Con vehículo propio.

Tel. 698 73 03 84.

- Joven de 28 años se ofrece para trabajar de ayudante o pinche de cocina, friegaplatos, reponedor de supermercado, ayudante de camarero o repartidor. Responsable y muy trabajador.

Con carnet de conducir. Tel. 654 06 67 88 - Miguel.

- Bosco Domingo Servera, Servei de Fisioteràpia a domicili, lesions treumàtique, esportives, patologies reumatològiques i de columna vertebral, Reabilitació, contractures musculars, massatge, tractament de dolors..etc Horaris a convenir. Telèfon 628452037, e-mail: boscodomingo@hotmail.com.

- Busco trabajo de mantenimiento: pintura, jardinería y pequeñas reformas. También como repartidor, friegaplatos, peón de limpieza u otro empleo similar. Tel. 663 72 58 12 - José Antonio.

- ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza.

También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén.

Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS - Venc segadora de gespa eléctrica amb recollida de cable automàtic. Preu a convenir. 609 336 863 - Vendo vitrocerámica compacta, con horno eléctrico, casi nueva. 300 euros. Antes del 7 de agosto. Tel. 667 663 604 – Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor y habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

25

Converses d’antany TEXT: TÒFOL CAPÓ

Aprofitar s’aigua (I) M’agradaria ser capaç de poder escriure un article sobre es curs de s’ aigua dels darrers anys a s’ illa de Menorca. Per fer-ho m’hauré de valer de coses contades pes nostres avis i d’algunes altres que he trobat escrites a llibres molt antics. Per exemple, el senyor Josep Riudavets Tudurí en es segle XVIII ja va escriure que ses persones grans de s’ època deien que quan ells eren al·lots plovia més. Ara, a principis del segle XXI també el vells deim, sense por d’ equivocar-nos, que plou menys que quan érem al·lots. Fa més de cinquanta anys que no hem vist cap diluvi ni una borrasca que duràs set o vuit dies sense aturar de ploure. Està ben comprovat que de cada vegada plou menys.

També he sentit contar que temps molt enrere, principalment pes termes de Ferreries i des Mercadal, només sembraven es costers, perquè ses terres planes quasi sempre estaven tapades d’ aigua.

Diuen que es pagesos sempre havien de dur polaines per transitar pel camp perquè hi havia moltes sangoneres i s’aferraven per ses cames.

Des de baix de sa Costa Vermella fins a sa Costa de sa Quadra (ço que ara en diuen es Pla Verd), abans li deien es Pla Erm, perquè sempre hi havia aigua i no el podien llaurar. Expliquen que els anglesos van manar fer-hi síquies, gràcies a ses quals van poder escórrer s’ aigua i el van poder cultivar.

Quan era al·lot, sentia contar a un home d’edat que recordava Alfurinet com un des llocs més flacs des terme. Tot i que tenia molt gran, tot era jonquet, i no s’hi podia cultivar per sa gran humitat que sempre hi havia. Es propietari va fer crear un torrent i diferents síquies per treure s’ aigua, i amb es pas des temps va arribar a ser un des llocs més bons des terme de Ciutadella; açò sí, molt terreny que ara pertany a sa Font Santa era seu. Molta gent hi anava a sembrar un hort de me-

lons i un altre de monyacos, amb sa condició de dur una carretada de fems per a s’ hort.

On ara hi ha “es llac” de Cala en Bosch, abans era una planada de terra on s’ acumulava molta aigua i no tenia sortida; hi naixien canyes, canyet, joncs i diferents plantes que cerquen sa humitat; li deien s’ estany de Son Xoriguer.

A Bellavista també hi havia un tros molt humit, a sa marina d’ Algaiarens hi ha sa Bassa Verda, que quasi sempre anava plena d’ aigua, i també hi havia sa Bassa de Sant Pere, en es terme d’Alaior, que deien que era molt gran.

A mon avi que era d’Alaior, a vegades li sentia contar que un dia uns quants bergants per fer una broma van dur una barca dins sa bassa i s’hi van posar dedins. Van fer unes quantes voltes i quan van estar cansats van cridar un parell d’homes que feien feina per allà i els van dir: “Anau a dir an es batle que ha arribat un barco, a veure si mos dóna permís per desembarcar”. Aquells homes van seguir sa broma i van anar a rallar amb es batle.

Era es temps d’epidèmies de pesta, i normalment quan arribava un barco de l’estranger no deixaven desembarcar ningú

fins passats quaranta dies; volien assegurar-se que no duguessin cap malaltia (açò era posar “en quarantena”). Es batle també va seguir-los sa broma i els va enviar sa Guàrdia Civil amb s’ ordre que fins passats quaranta dies no podrien desembarcar. Va dir que li sabia molt de greu, però que sa seva obligació era fer complir sa llei. Es familiars des joves cada dia els havien de dur menjar, si bé allò només va durar tres o quatre dies ja que es batle va tenir compassió. Sa broma els va sortit un poc cara.

Rallarem ara des xorriaments. Eren com a fontetes que donaven molt poca aigua, no es podien dir fonts. Aquestes petites quantitats d’ aigua brollaven de dins sa terra o per una encletxa de sa penya. On eren més abundosos era a sa part de La Vall i a sa zona de tramuntana de Ferreries i es Mercadal. A qualcun hi feien una abeurada, i donava prou perquè begués es bestiar de sa finca i moltes vegades encara en sobrava. Ara pràcticament tots aquests xorriaments s’han secat.

26

Inmobiliaria

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2 CIUTADELLA DE MENORCA Tel. 971 38 34 76 Móvil 610937827 E-mail: inmob.anglada@terra.es www.inmobiliariaanglada.com

ESPECIAL GRANDES OFERTAS

CHALET INDIVICUAL EN CALA BLANCA RECIÉN REFORMADO. Parcela de 322 m2. Edificados: 86 m2. Compuesto de 2 dormitorios con armarios empotrados, comedor-estar, cocina, baño, calefacción, garaje, terraza cubierta cerrada, jardín, barbacoa y derecho a vuelo. Semiamueblado.

Precio Ocasión: 159.000 €.

CHALET INDIVIDUAL EN CALA’N BOSCH. Parcela de 400 m2 y vivienda de 96 m2 más piscina.

Consta de 3 dormitorios dobles, 2 baños, comedor-estar, cocina, terraza cubierta, aire acondicionado, piscina y jardín. Amueblado y equipado. Precio gran oferta: 218.000 €.

CHALET INDIVIDUAL A ESTRENAR EN C. MORELL. Con vistas al mar. Tiene una parcela de 1.240 m2 y una edificación de 340 m2. Dispone de piscina de 70 m2, 4 dormitorios dobles, vestidor, comedorestar de 50 m2 con chimenea, cocina de 40 m2, , 2 baños, aseo e hidromasaje. Excelentes acabados (entre otros: Carpintería interior de teca y calefacción en el suelo).

Antes: 1.200.000 €. Precio Gran oferta: 650.000 €.

HORTAL EN SANT AGUSTÍ (EN CIUTADELLA) con un terreno de 464 m2 y una caseta de 39 m2 edificados (3 departamentos juntos). Dispone de aljibe, barbacoa, árboles frutales y paredes bien valladas.

Dispone de agua con contador. Dispone de Ibi urbana.

Antes: 145.000 €. Precio gran ocasión: 93.000 €.

HORTAL CON EDIFICACIÓN EN SON AIET. 1.500 m2 aprox. de terreno y edificación de 90 m2 aprox.

Dispone de 2 dormitorios dobles (posibilidad de un 3º), lujoso comedor-estar, amplia y reformada cocina independiente, cuarto de baño, barbacoa, 2 trasteros, cobertizo, gallinero, establo y paredes bien valladas. Precio Oferta: 211.150 €.

GARAJE-LOCAL CON DERECHO A VUELO. 70 m2 edificados. 4’10 m. x 14’40 m. + patio y aseo. Todo edificable. Dispone de luz eléctrica, agua y clavagueram. Se pueden edificar 2 plantas y altillo.

Antes: 130.000 €.

Precio Ofeta: 100.000 €. Negociables.

LOCAL COMERCIAL MUY CÉNTRICO de 120 m2 aprox. Todo planta baja. Recién estrenado: 3 años.

Dispone de tienda, trastero, almacén, despacho, taller y cuarto de baño. Preinstalación de aire acondicionado. Precio Oferta: 214.000 €.

PLANTA BAJA CON ENTRADA INDEPENDIENTE. Consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y pequeña terrazita. Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da a plaza peatonal.

Antes: 157.500 €. Precio Gran Ocasión: 132.000 €.

PISO INDIVIDUAL CON GARAJE. La vivienda consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina independiente, baño, terraza y vuelo edificable. Total construido en 1ª planta: 90 m2 aprox. Garaje de 90 m2 aprox. más. Antes: 186.000 €. Precio Ocasión: 154.500 €.

PISO A ESTRENAR EN 1ª PLANTA A ESTRENAR. Con ascensor. Consta de 2 dormitorios, comedorestar con boinder, cocina, cuarto de baño y terraza lavadero. Antes: 155.000 €. Gran Oferta: 99.800 €.

27

• • • • •

• • • • •

Noces d’or

☛ BERTO VAQUERO, davanter del Penya Ciutadella que

opinió

va marcar el primer gol del seu equip a Son Marçal a la Tercera Divisió. ***** ☛ FEDERICO BOSCH, primer president del Penya Orient,

ara Penya Esportiva, que va fer el toc d'honor en el primer partit dels de Son Marçal a Ciutadella. ***** ☛ JOAN PONS ÁLVAREZ, Fill Il·lustre de la ciutat és una

de les personalitats que juntament amb l'olímpic Albert Torres i el cantant Cris Juanico forma part de la campanya "Vull que torni s'Atlètic". ***** ☛ SÍLVIA VILLALONGA GARCÍA,

arqueòloga i

codirectora de l'excavació de la naveta de So n'Olivaret, feina que està ara exposada a la Sala Municipal d'Exposicions El Roser. ***** ☛ RAMON JESÚS, pintor català resident a Ciutadella que

ha obtingut un gran èxit a la seva exposició del Roser amb més de 7.000 visites. ***** ☛ GABRIEL JULIÀ SEGUÍ, és l'autor del tom de

l'Enciclopèdia de Menorca: "Història de la Música" que va ser presentat la setmana passada a Ciutadella. ***** ☛ JOSEP MONCADA, que en els darrers cinc anys ha

ocupat el càrrec de ecònom diocesà, ha donat el relleu a Santiago Faner pel proper quinquenni.

Dia 6 de setembre farà 50 anys que na Lluïsa i en Luciano es van casar i tota la família els volem felicitar.

Per molts anys.

Nuestro más sentido pésame

Desde la Junta Local en Ciutadella de la Asociación Española contra el Cáncer queremos expresar nuestro más sentido pésame a la familia y amistades de la Doctora, Oncóloga del “Hospital Mateu Orfila”, Catalina Abal Curras, igualmente hacerlo extensivo a las persones allegadas a su enorme humanidad.

Numerosos pacientes, usuarios de esta Junta Local, quieren hacer constar también su dolor por esta perdida tan repentina y dolorosa y darle las gracias por sus atenciones y cuidados, siempre más allá de lo estrictamente médico, que hicieron más llevadero el periodo de diagnostico y tratamiento de la enfermedad.

Junta local de AECC Ciutadella.

28

Crónicas fantásticas y alucinantes

Les coses de cada dia

José Cleofé Estévez

opinió

Atentos a la jugada: según el coordinador de la política del GOB Miguel Camps arremete y vuelve a remeter sobre el tema de las playas vírgenes masificadas, y en realidad tiene toda la razón, y es que en verano se tendría que prohibir que los turistas o la gran masa humana como dice el coordinador vayan a la playa, además los turistas en los hoteles tienen piscina, ¡pues que la usen! Y nada de playa, de todos modos yo propondría al Consell dar pases a los turistas pagando, ¡claro esta! Una cantidad razonable con bonos especiales más económicos, en caso de querer ir a mas de una playa virgen, esto seria como una cartilla de racionamiento y así se habrían acabado las aglomeraciones, y de esta manera el GOB podría celebrarlo con champán y ser mas feliz ya que abría recuperado unos cuantos metros de arena; y en un par de años habríamos regresado a los años 50 donde todo era verde, no había casi coches, y si íbamos a las playas íbamos a pie y el mas privilegiado iba en bicicleta, una BH de aquellos tiempos, aquello si que era felicidad llegabas a Macarrella y ¡¡ala!! Toda la playa para ti, y ahora ya ven, según ese gran coordinador del GOB cuenta que el año pasado tanto Macarelleta como Cala Mitjana solo habia 4 metros cuadrados de arena por persona, ¡terrible verdad! hay que poner coto sea como sea, de momento ya se ha trasladado el aparcamiento de Cala Mitjana a mas de un kilómetro y así a lo mejor se consiguen 6 metros cuadrados en vez de cuatro, aunque yo creo que a este paso lo que se va ha conseguir es una hectárea por persona, ¡ah! Eso si, ¡que venga mucho turismo! Y sobre todo de calidad, y los que tienen mas de sesenta años que se queden en la península o en su país de origen ya que no les conviene coger un sofocón si se deciden ir a una playa virgen, y es que los safaris aquí se hacen a patita y nada de coches todo terreno.

Una pregunta ¿se han fijado ustedes que todas esas payasadas solo ocurren en Menorca? No hay ningún lugar de España que pasen estas aberraciones anti turísticas, y luego vemos estadísticamente que vamos perdiendo turismo cada año, ¡Muy buena política! ¿A que si?

Seguimos: según ese coordinador hace muy buenas comparaciones; dice así en uno de sus titulares “EL TEATRO DE LA PLAYA” y dice: que si vamos al teatro y no hay entradas nos aguantamos y no se nos ocurre querer entrar a la fuerza, si no que optamos ir el día siguiente, así que a partir de ahora ya no vamos a la playa, ¡vamos al teatro! ¡Que clase verdad! ¡Ah! No olviden que hay que ir pronto antes de que suban el telón, si no, tienes que volver al día siguiente. Una de las ventajas de ir al teatro de algunas playas es que te avisan por el camino con carteles digitales anunciándote si hay localidades o están agotadas, en caso de no haber localidades no queda mas remedio que dar un golpe de volante y a casa, otra de las ventajas es que al terminar la función no se aplaude, y la desventaja es que por muy buena que sea la obra con los dos kilómetros de caminar, uno de ida y el otro de vuelta te vas cabreado y echando chispas, y no recomiendas a nadie el bodrio de la obra, así que ya lo saben si quieres sufrir al teatro, y no se olviden de llevarse un Water portátil ecológico, agua, tiritas para los pies y algo de comer, y si con todo eso ha sobrevivido, rece a San Martín de Porres, eso le aliviara.

Una de las noticias que nos ha sobrecogido esta semana pasada ha sido la masacre de gallinas en el Canal Salad, según la prensa dicen que se cargaron a unas 45 gallinas inocentes a perdigonzazo limpio. Yo me pregunto ¿Qué habían hecho estas pobres gallinas para ser asesinadas vilmente? Sea lo que fuere esto no se hace así, las gallinas se cazan en red o montando un gran gallinero, lo que no puede ser es que se irrumpa en dicho canal con rifles de aire comprimido y con mira telescópica y cargarse a medio centenar de pobres animalitos, ¡vamos hombre! ¿Quién seria el iluminado que dio la orden? ¡Desde luego se las trae! Vaya espectáculo que hemos dado, no es raro que La Protectora de Animales hayan puesto el grito en el cielo y con toda la razón del mundo; esto parecía una de esas películas americanas, lastima que faltara un helicóptero para terminar el cuadro.

En fin, ha sido vergonzoso, y menos mal que no se les ocurrió usar un lanzallamas ya que solo hubiera quedado un solar, y es que en Ciutadella somos así de chulos.

El primer dia de feina tothom parlava de les excel·lents vacances que havia passat enguany, malgrat la crisi. Potser sí que el somni d’anar a Menorca s’havia encongit des de Maó passant per tots els altres pobles i arribar a Ciutadella.

Vivim un temps dur, deien, i ja veuràs el què ens espera. És clar, ni un mot sobre els que no havien passat de Ciutadella, o sobre els que no havien sortit del hotel de tot inclòs o d’aquells que varen tenir la sort de poder visitar algunes platges verges com, Macarella, Cala Turqueta, Son Saura, Cala Morell La Vall, i algunes altres platges de Menorca amb el record de que anessis on anessis, sempre estava ple de gent.

Així va ser el primer dia, a l’hora del cafè, repesant les vacances passades.. Però va venir el segon, i el tercer... i la primera setmana... i “les coses de cada dia”, les normals, les ben conegudes amb els seus ritmes i exigències han anat agafant protagonisme. En molt poc temps s’ha difuminat aquell Agost de la moguda i tot torna com abans, conegut i quotidià.

“Les coses de cada dia” cadascú se les sap. No són les mateixes als 20 anys que als 40, si hom viu amb parella, en solitari o en comunitat, si és home o dona, si treballa per a ell o ha de fitxar per altri, si hi ha fills o nets, si......

Però tenen molta importància aquestes coses perquè són de “cada dia”.

Potser val la pena de pensar-hi en les teves “coses de cada dia”. Menudes, necessàries, repetitives, cansades, conegudes, no gaire sorprenents,... sempre poden esdevenir motiu de malestar, avorriment, buidor... o relació, felicitat, servei, densitat i fe.

Quines són les “coses de cada dia” que més et costen ?

Quines aquelles que tenen una llavor de goig ?

Quines les que realment fan servei ?

Segurament un dels secrets del possible goig de viure sigui que “les coses de cada dia” vagin esdevenint una possibilitat de bona relació.

Poden “les coses de cada dia” augmentar la qualitat de relació amb les altres persones?. I no podríem mirar de que esdevinguin motiu de millorar la relació amb nosaltres mateixos?

Podria també passar que una persona més important, sobre tot si ets creient hi sigui present en “les coses de cada dia”.

T’imagines, aleshores, la densitat que poden tenir ?.

Què en penses de tot plegat?...................De segur que tot forma part de la vida , però hi ha coses que mai més seran esborrades del nostre record i aquestes ens ajudaran a viure en més plenitud, i més si són coses de cada dia.........

Andreu Genestar Sabater

29

Ses pàgines d'en Bep d'

Cuina nostra

Macarronada amb sobrassada Ingredients: 1/2 kg de pasta de macarrons, 250 g de carn capolada meitat vedella i meitat porc, 100 g de sobrassada tendra o pasta de sobrassada, formatge vell de Menorca ratllat, mantega de Menorca, 1 pot de conserva de tomatigat, 1 cabeça d’alls, 1 fulla de llor, aigua, oli d’oliva, moraduix i sal.

Elaboració: Bullim els macarrons amb aigua, un pessic de sal, un raig d’oli i la cabeça d’alls sencera el temps que indiqui el sobre de la pasta. Quan siguin cuits els posam dins un escorredor, els passam per aigua freda i els deixem degotar.

Dins un tià de terra amb oli d’oliva sofregim la carn capolada amb un parell de grans d’all picats i la fulla de llor. Quan la carn comenci a daurar-se hi afegim la pasta de sobrassada, deixam que es cogui a foc ben dolç devers cinc minuts i tot seguit hi incorporam el pot de tomatigat i un pessic de moraduix. Deixam que tot es ben confiti uns cinc minuts més i remenam de tant en tant. Finalment hi afegim els macarrons, ho ben remenam i quan estiguin ben impregnats del sofregit, hi espolsam per damunt el formatge ratllat al gust, hi repartim tres o quatre nous de mantega i ho enfornam uns 10 minutets a 1800, fins que el formatge quedi ben gratinat.

El Iris 7 de setembre de 1962 Roberto Coll Vinent publicava a la portada de l'Iris un article que sota el títol de "Turismo masivo" analitzava els pros i els contres de la nova indústria, el turisme, a la nostra illa. Fa 50 anys Coll Vinent ja xerrava de la perillositat de la carretera general i de la seva incapacitat d'acollir tràfic de manera fluïda a l llarg de la temporada d'estiu, cosa que encara és un problema endèmic.

A la seva "Instantánea" l'apotecari Martí Bella ens parlava de l'ona de calor patida al llarg del mes d'agost i que els estiuejants encara no davallaven a poble.

Joan Timoner Petrus, poeta alaiorenc, publicava en català i també a la portada el sonet "Pregaria íntima".

Es publicava part d'un article del recordat reverend Fernando Martí Camps sobre el descobriment i l'excavació de la Basílica Paleocristiana de Son Bou al 1952, amb motiu dels primers 10 anys del seu descobriment.

El Club Nàutic de Ciutadella convocava la seva Junta Extraordinària per a renovar els càrrecs de: secretari, comodoro i cinc vocals. També s'explicarien les gestions fetes pel nou local.

L'Atlètic de Ciutadella perdia per 2-3 davant el Menorca al camp de Sant Nicolau. L'actual camp de Sant Antoni estava en construcció.

30

QUE LLEIG! · El sobrecost que pateix Menorca per la seva doble insularitat, ja que tot primer sol passar per Mallorca abans d'arribar aquí. · La matança de galls i gallines al Canal Salat a tir de carabina amb mira telescòpica i la prohibició de la policia de fer fotos i fer esborrar-les als que les van fer. · Que mentres a altres indrets es fomentin la vida al carrer amb terraces i concerts, a Ciutadella fem tot el contrari. · Que el Consell i l'Ajuntament de Maó aprofitin les festers de Gràcia per a fer propaganda als mercats polonès i nipó. · Que paraules com: ensaïmada, dolça, gualdrapa... Ara resulta que són paraules pròpies de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó. · Les poques ajudes i facilitats que donen els bancs als petits empresaris, i mentres tant els governs els engreixen. · Que malgrat el gran risc d'incendis encara hi ha qui llença llosques de cigarretes per la finestra del cotxe.

QUE POLIT! · El nou tom de l'Enciclopèdia de Menorca del que és autor Gabriel Julià Seguí. · La primera victòria del Penya Ciutadella a la Tercera Divisió en el seu primer partit a casa. · El resorgir de l'Atlètic de Ciutadella. · Que els metges assegurin que atendran als immigrants sense papers. · Les pluges que han caigut a principis de setmana que seran bones pel camp, després de gairebé quatre mesos de sequera. · Que les obres del Teatre des Born avancen a bon ritme. · Que el Consell netejarà els boscos i marines de l'illa per a minimitzar el risc d'incendis. · Els balls de saló que van animar la plaça des Pins de Ciutadella.

Dites i refranys...

- Arc de Sant Martí es capvespre, demà farem sa festa.

PARENÒSTIC DEL MES DE SETEMBRE DE 2012 SOL Dia 1 el sol va sortir a les 07,12 i es va pondre a les 20,15 h.

Dia 30 el sol sortirà a les 07,40 i es pondrà a les 19,28 h.

LES LLUNES DE SETEMBRE Dia 8 lluna minvant en Bessons.

Dia 16 lluna nova en Verge.

Dia 22 lluna creixent en Capricorn.

Dia 30 lluna plena en Àries.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

És el mes per sembrar cols tardanes, lletugues, pastanagues, espinacs, raveguins i bledes. Si plou al setembre es poden aprofitar les primeres saons per sembrar fesols i civada. Se sembren les llavors de ceba i s’han de podar els ametllers. És bona època per llaurar i posar fems a les terres d’hortalisses.

Els sants de cada dia Divendres dia 7, Regina, Melcior.

Dissabte dia 8, Gràcia, Adela.

Diumenge dia 9, Pere Claver.

Dilluns dia 10, Nicolau, Climent.

Dimarts dia 11, Jacint.

Dimecres dia 12, Nom de María.

Dijous dia 13, Joan Crisòstom.

Ens han dit...

• Que el servei d’atenció als clients de l’IB Salut que s’han de renovar la tarja sanitària no ha estat operatiu a principis d’aquesta setmana per mor d’una avaria en el sistema informàtic.

• Que dimarts era la festivitat de Santa Rosalia, i avui divendres ho celebraran amb festa els veïns d'aquest carrer tan santjoaner.

• Que aquest cap de setmana comencen a partir els joves universitaris menorquins cap el seus respectius centres, la majoria ubicats a Barcelona.

• Que els regidors de l’Ajuntament de Ciutadella tampoc cobraran la paga extra de Nadal. Així ho han decidit aquesta setmana.

• Que Fires i Congressos de les Illes Balears no posa les coses fàcils a l’Ajuntament de Ciutadella per a que organitzi fires. Si és més un engrony que una ajuda, a lo millor convindria fer-lo desaparèixer i els ciutadans ens estalviaríem uns quants euros.

• Que la doctora Catalina Abal descansa en pau, acompanyada de tants i tants pacients seus a qui va ajudar a traspassar amb la seva humanitat i delicadesa.

Ens demanam...

• Tindrà èxit la iniciativa del Consell Insular i l’Ajuntament de Maó de convidar turoperadors japonesos i periodistes polonesos a les festes de la Mare de Déu de Gràcia?

• Atorgaran les institucions l’interès social al projecte de camping a So Na Parets Vives després de comprovar que el promotor ha fet desaparèixer diversos elements d’un assentament talaiòtic protegit?

• Seguiran l’exemple dels regidors de Ciutadella els membres de les altres institucions polítiques de Menorca, de Balears i de l’Estat, i renunciaran a la paga extra de Nadal?

• Trobarà l’Ajuntament de Ciutadella el doblers necessari per a poder equipar com toca el Teatre Municipal des Born?

• Viurem un inici de curs tranquil als centres docents de Menorca, malgrat les retallades de personal anunciades des de la conselleria d’Educació?

31

SALA 1

LAS AVENTURAS DE TADEO JONES 3D

DURADA: 85 min DIRECTOR: ENRIQUE GATO

A causa d'una confusió, Tadeo, un paleta somiador, serà pres per un famós arqueòleg i enviat a una expedició a Perú. Amb l'ajuda del seu fidel gos Jeff, una intrèpida professora, un lloro i un buscavides, intentaran salvar la mítica ciutat perduda dels inques d'una malvada corporació de caçatresors.

APTA

DEL DIVENDRES 7 AL DIJOUS 13 CADA DIA A LES 18’00 H I A LES 19’00 H

SALA 2

LOS MERCENARIOS 2

DURADA: 102 min DIRECTOR: SIMON WEST A "Els mercenaris 2", Barney Ross (Sylvester Stallone) i el seu equip es tornen a unir quan el senyor Church (Bruce Willis) els recluta per encarregar-se de un treball aparentment senzill. No obstant això, tot i semblar diners fàcil, les coses es torcen i un dels seus membres és brutalment assassinat, el que impulsa a la resta dels seus companys a buscar venjança. L'equip, entestat a rescabalar, va deixant un rastre de destrucció al seu pas entre les forces enemigues, sembrant el caos, per acabar trobant una amenaça inesperada: cinc tones de plutoni apte per a ús militar, una quantitat més que suficient per canviar l'equilibri de poder al món.

SALA 2

16 ANYS DEL DIVENDRES 31 AL DIJOUS 6 CADA DIA A LES 20’15 H

EL IRLANDÉS

DURADA: 96 m. DIRECTOR: JOHN MICHAEL MCDONAGH Gerry Boyle és un excèntric, groller i subversiu policia irlandès que ha col · laborar amb un més que avorrit agent de l'FBI per detenir un grup de traficants de drogues que estan amenaçant la tranquil · litat del comtat de Galway. "El Irlandès" és la pel · lícula més taquillera de la història a Irlanda i la gran guanyadora dels Premis IFTA de l'Acadèmia Irlandesa: Millor Pel · lícula, Millor Director, Millor guió, Millor Actor de Repartiment.

12 ANYS

DEL DIVENDRES 31 AL DIJOUS 6 CADA DIA A LES 21’15 H

APLICACIÓ NOVA NORMATIVA IVA A PARTIR DEL DIA 1 DE SETEMBRE DEGUT A L’INCREMENT DE L’IVA EN EL PREU DE LES ENTRADES, QUE PASSA DEL 8% AL 21%, L’EMPRESA CINEMES CANAL SALAT, S.L. ES VEU OBLIGADA A INCREMENTAR LES TARIFES DE LA FORMA SEGÜENT: ENTRADES CINEMA DIGITAL: INCREMENT DE 50 CTS. ENTRADES CINEMA 3D: ES MANTENEN ELS PREUS ENTRADES ÒPERES : ES MANTENEN ELS PREUS D’AQUESTA MANERA, L’EMPRESA ASSUMEIX PART DE L’INCREMENT DE L’IVA EN LES ENTRADES DE CINEMA DIGITAL I LA TOTALITAT EN LES DE 3D I ÒPERES, PER TAL DE FACILITAR L’ASSISTÈNCIA DEL PÚBLIC A LES DIFERENTS SESSIONS I ESPECTACLES.