Ciutadella de Menorca, 13 de juliol de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.531
Cas Esmeralda: el Suprem dirà si va haver-hi o no intromissió en l’honor de Miquel Sintes
Mèdit (4), una cita ineludible
Natàlia i Maria José Borràs, el llegat d’un home que estimava Menorca
Pau Faner, Medalla d’Or a la creativa fantàstica
Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12 Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26 Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 · Urgències: Tel. 112 Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50 Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87 Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95 Bombers: Tel. 971 38 08 09 · Taxis: Tel. 971 48 22 22
FARMÀCIES DE TORN
Divendres dia 13 Dissabte dia 14 Diumenge dia 15 Dilluns dia 16 Dimarts dia 17 Dimecres dia 18 Dijous dia 19 Divendres dia 20
CASTANY MARCH CAVALLER MARTÍ-SUREDA PLAÇA NOVA OLEO MOLL LÓPEZ-FONT
Tres Alqueries, 3 Plaça Jaume II, 5 Plaça de la Catedral Plaça Colón Plaça Nova Federico Pareja, 54 Eivissa, 50 Jerònia Alzina, 5
CIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca) Dissabtes CIUTADELLA
6:40
13:15
7:15
14:15
7:45
15:15
8:15
16:30
8:45
17:00
9:30
18:15
10:45
19:30
11:30
21:00
12:30
22:15
MAÓ
CIUTADELLA
9:00
13:00
9:00
13:00
10:30
17:30
10:30
17:00
12:00
20:00
12:00
20:00
MAÓ
6:45 7:15 7:45 8:15 8:45 9:30 10:15 11:15 12:00
13:15 14:15 15:15 16:15 17:00 18:15 19:30 21:00 22:15
Diumenges i Festius MAÓ
CIUTADELLA
971 484 216
Horario NURA NOVA A PARTIR DE DIA 1 DE JULIO
AUTOBUSOS
De dilluns a divendres
RESERVES CIUTADELLA AL
8:00
13:00
8:00
13:00
10:30
17:30
10:30
17:30
12:00
20:00
12:00
20:00
DIAS
ALCUD. - CIUT.
CIUT.- ALCUD.
Lunes
08'00-16’00
11’30-19’30
Martes
08'00-16’00
11’30-19’30
Miércoles
08'00-16’00
11’30-19’30
Jueves
08'00-16’00
11’30-19’30
Viernes
08'00-17’00
11’30-20’00
Sábado
08'00
19’30
Domingo
16'00
19’30
PLATGES (Torres Allés Autocares) · Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins · HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNY SORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A: CALAN BLANES DELFINES CALAN FORCAT
07:15* 15:00 08:00* 15:30 08:40 16:00* 09:05 16:30 09:35* 17:00* 09:50 17:30 10:05* 18:00 10:30 18:30* 10:50 19:00 11:05 19:30 11:30* 20:00 12:00 20:30* 12:30* 21:00 13:00 21:30* 13:30* 22:00
14:00 14:30*
22:30* 23:30
CALETA CALA BLANCA SANTANDRIA
07:001 08:001 08:50 09:35*
10:10 10:45* 11:40 12:30 13:15* 13:45 14:15* 14:45
15:15* 16:00 17:00* 18:00 19:00 20:00* 21:30 22:30 22:30 23:001 24:301*
CALETA CALAN BOSCH SON XORIGUER
07:00 08:00 08:45* 09:00 09:30 09:45* 10:00* 10:15 10:30* 10:45 11:00* 11:30 12:00 12:30 12:45* 13:00 13:15* 13:30 13:45* 14:00 14:15* 14:30
15:00 15:30* 16:00 16:30 17:00 17:30 17:45* 18:00 18:15* 18:30 19:00 19:30* 20:00 20:30* 21:00 21:30* 22:00 22:30 23:00 23:30* 24:30*
PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA *
EXCEPTE DIUMENGES 1
PER CALA’N BOSCH
PLAÇA PINS-CANAL SALAT POICI CAMÍ DE SA FAROLA
07:00* 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00
14:00 15:00* 17:00* 18:00* 19:00* 20:00*
CAMÍ DE SA FAROLA POICI CANAL SALAT-PLAÇA PINS
07:30* 08:30 09:30 10:30 11:30 12:30 13:30
14:30 15:30* 17:30* 18:30* 19:30* 20:30*
* EXCEPTE DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS
S E T M A N A R I
Núm. 3.531. Any LXX. Dipòsit legal ME 54-1958. DIRECTOR: José Manuel Al·lès Salvà REDACTORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports). ADREÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.es PÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris EDITA:
2
Apostem clarament pel turisme
Jornada d’homenatge a Antoni Moll Camps
Campus de karate a Binitalaiot
editorial
El Iris demana dedicar un carrer a mossèn Antoni Maria Alcover
A Menorca, el turisme no aconseguirà pal·liar els negatius efectes de la crisi econòmica que patim. La temporada és dolenta, de moment, i no hi ha cap indici de que hagi de millorar en els pròxims mesos. Els mercats internacionals, alemany i britànic, sobre tot, tenen un comportament irregular, però els hotelers han signat garanties enguany i, al manco per aquesta banda, tenen un mínim de seguretat. En canvi el nacional, el gran mercat per a l’oferta complementària, baixa un 30% segons les previsions i pot baixar encara més com a conseqüència de les mesures econòmiques anunciades per Mariano Rajoy aquesta setmana. A més, a Menorca patim una crisi particular, nostra, provocada per les polítiques de transport i d’ordenació territorial que s’han potenciat, i per una certa resistència al turisme d’alguns sectors de la població. Fruit d’aquesta penosa situació són els resultats econòmics de les empreses que, per exemple, es dediquen a la restauració: el passat mes de juny han facturat un 60% manco que el mateix mes de l’any passat. I la crisi continua. Què podem fer? Òbviament, no hi ha receptes miraculoses, però sí determinades actuacions i actituds que ens poden ajudar a sortir del forat. Pensam, i així ho deixam escrit, que ja és ben hora que els menorquins ens conscienciem de que el nostre futur econòmic és el turisme i de que hem d’actuar en conseqüència. Reivindicam, i així volem que consti, el sentit comú a l’hora de dissenyar i executar projectes i estratègies que ens permetin millorar els resultats socials i econòmics de l’activitat turística. Defensam qualsevol política que, sota la filosofia de sostenibilitat mediambiental, sigui capaç d’allargar la temporada, d’incrementar el negoci de les empreses i de crear els tan necessaris llocs de feina. Hem de ser capaços d’aprofitar els notables atractius que té la nostra illa per a atreure un turisme diferenciat, compatible amb el de sol i platja, que tengui interès en Menorca no només a l’estiu i que rebi l’atenció i el servei que es mereix. Venir a Menorca és molt car i els menorquins en pagam les conseqüències. És prioritari, per tant, resoldre el greu problema del transport aeri. Per això, a les justes i necessàries reivindicacions socials, hi hem d’afegir un augment de la demanda. Si les companyies no detecten demanda, no incrementaran places i no es produirà la imprescindible competència que abaratirà el preu. O ens posam les piles, o tornarem als moviments migratoris del segle XIX. És a dir, a haver de partir mar enllà a la cerca d’oportunitats. S E T M A N A R I
3
Cas Esmeralda: el Suprem dirà si va haver-hi o no intromissió en l'honor de l’exarquitecte municipal Miquel Sintes
L'Audiència accepta a tràmit el recurs de cassació interposat pels veïns del complex contra la sentència que els va condemnar a indemnitzar amb 3.000 euros al tècnic. Els residents insisteixen que un escrit dirigit al col·legi professional del tècnic “és una comunicació lícita de fets, per si fossin constitutius de sanció disciplinària”. El tribunal provincial va rebutjar el passat 21 de juny la petició dels residents perquè se suspengués el procediment mentre no es resolgui la denúncia presentada contra Sintes i altres davant la Fiscalia per presumptes irregularitats. El Ministeri Públic, de moment, no ha mogut fitxa.
L
TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès
'Audiència Provincial de Palma ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat pel representant legal dels veïns del complex Esmeralda Park, en el Passeig Marítim de Ciutadella, contra la sentència que els va condemnar al febrer passat a indemnitzar a l’exarquitecte municipal Miquel Sintes Coll per intromissió il·legítima en l'honor. Les actuacions originals i el rotllo d'apel·lació seran remesos ara per l'Audiència a la Sala Primera del Tribunal Suprem perquè decideixi de quin costat fa caure la balança en el conflicte que planteja el recurs entre el dret a l'honor i el dret a la llibertat d'expressió. El Jutjat nombre 1 de Maó va condemnar inicialment als veïns de l'Esmeralda a indemnitzar amb 6.000 euros al tècnic menorquí per danyar el seu honor i difondre expressions “difamatòries i atemptatòries” contra el seu crèdit “professional i personal”. Els veïns van recórrer aquesta decisió i l'Audiència va rebaixar la quantia a la meitat, en no trobar “el menor indici que s'ha produït una reducció d'ingressos en l'activitat professional” de l'arquitecte. En la mateixa línia de l'apuntat en el seu moment per la jutgessa de Maó, Clara Besa, l'Audiència va considerar que els veïns van realitzar “uns judicis de valor exageradament perjudicials per a l'honorabilitat professional del tècnic”, i que no havien aportat “cap prova” que acredités que l'arquitecte “infringeix continuadamente el Pla General” de Ciutadella i que, per tant, podria haver incorregut en un presumpte cas de corrupció. Segons la sentència emesa per aquest tribunal, mitjançant el lliura-
ment a la premsa de l'escrit de queixa que havien fet arribar al Col·legi Oficial d'Arquitectes –presidit, encara avui, pel propi Miquel Sintes-, els veïns haurien pretès difondre l'ocorregut, “augmentant així la repercussió de la vulneració del dret a l'honor”. El recurs de cassació interposat ara pels veïns –que ha estat admès a tràmit per la Secció Cinquena de l'Audiènciaqüestiona, precisament, que l'actuació dels residents, consistent a dirigir un escrit de denúncia a l'òrgan col·legial, tingués per objecte menyscabar l'honor o la imatge de l’exarquitecte municipal. En l'escrit, els veïns demanen que sigui, precisament, el Suprem el que “fixi el criteri a aplicar pel que fa a la fina línia entre el dret a l'honor i el dret a la lli-
bertat d'expressió”. Els apel·lants reforcen la seva posició aportant doctrina jurisprudencial contradictòria, “en el sentit que la llibertat d'expressió té una posició preeminent sobre els anomenats drets de la personalitat de l'article 18 de la Constitució Espanyola”. I insisteixen que “el reconeixement constitucional dels mateixos ha modificat profundament la problemàtica de les qüestions civils relatives a l'honor, i davant un conflicte entre tots dos drets, fa necessari un judici ponderatiu per l'òrgan judicial”. Per als veïns, “un escrit dirigit al col·legi professional del pressumpte agraviat és una comunicació lícita de 4
fets, per si fossin constitutius de sanció disciplinària”.
L'Audiència Provincial va rebutjar la suspensió del procediment per estar pendent la denúncia a Fiscalia L'Audiència Provincial va rebutjar el passat 21 de juny el recurs d'apel·lació interposat pels veïns de l'Esmeralda Park en el qual demanaven la suspensió del procediment per prejudicialitat penal; això és, per estar pendent de resolució la denúncia interposada pels mateixos davant la Fiscalia el 6 de maig de 2010 per presumptes irregularitats. La denúncia apuntava en una doble direcció, i es dirigia, d'una banda, contra l’exalcaldessa socialista Pilar Carbonero, a la qual demanaven que s'investigués per la presumpta comissió d'un delicte de
prevaricació; i, d’altra, contra els dos antics responsables de l'àrea d'Urbanisme, Avel·lí Casasnovas (PP) i Llorenç Casasnovas (PMQ), per suposats delictes en què haurien incorregut amb motiu dels seus anteriors càrrecs, així com contra l’exarquitecte municipal Miquel Sintes Coll, per la presumpta comissió d'un delicte de prevaricació, un altre de negociació il·lícita, i un altre de suborn. En el seu acte del passat 21 de juny, el president de l'Audiència, Mateo Ramón, confirma, no obstant això, la decisió recorreguda i recorda que, malgrat el temps transcorregut des que es va presentar la denúncia davant el Ministeri Públic, no s'ha procedit per part de la Fiscalia a presentar cap tipus de denúncia o querella. Així mateix, insisteix que la presentació de la denúncia és de maig
actualitat
de 2010, per la qual cosa “hagués pogut ser al·legada en fase de primera instància”. Finalment, recorda que, atès que s'ha interposat pels veïns recurs de cassació, “la competència funcional per conèixer d'aquesta incidència correspon al Tribunal Suprem”.
L’exarquitecte de Ciutadella va informar favorablement altres projectes que incomplien el PGOU, segons UPCM Miquel Sintes, l'arquitecte que va denunciar als veïns del complex Esmeralda Park per enviar un escrit de queixa al COAIB on es causava un dany al seu honor, va informar favorablement altres projectes que incomplien el Pla General de Ciutadella, per exemple el del bloc de pisos que es va projectar on estava pre-
“
Alguns dels pressumptes incompliments es van abordar en la comissió ‘cas del d'investigació Nerer’, encara que finalment es van deixar fora de les conclusions
”
5
vista l'obertura del vial de prolongació del carrer Bisbe Sever amb Degollador. Així ho ha indicat a EL IRIS el regidor d’Unió des Poble de Ciutadella, Joan Triay, qui, d'altra banda, considera una “bona notícia” que l'Audiència Provincial hagi admès a tràmit el recurs de cassació interposat pels residents contra la sentència que els va condemnar per abocar expressions “difamatòries i atemptatòries” contra el crèdit “professional i personal” de l’exarquitecte municipal. Triay qualifica de “molt correcta” la decisió del tribunal i insisteix que “sense entrar a jutjar intencionalitats i subjectivismes” els veïns del solar de l'antic Hotel Eleykon “van dir objectivament veritats” quan es van referir a les suposades infraccions del Pla General consumades per l'Ajuntament a partir dels informes del tècnic. I és que Miquel Sintes no només podria haver induït a error a la corporació en el cas de l'Esmeralda Park, sinó que, segons UPCM, els seus dictàmens haurien servit de base perquè el consistori autoritzés dos habitatges més dels permesos a l'edifici del carrer Degollador i toleràs amb una major superfície edificable en els altells i amb una profunditat edificable superior a la permesa pel planejament. Joan Triay recorda que “UPCM va donar suport des del primer moment les reivindicacions dels veïns” i va aclarir que “nosaltres no ens pronunciem sobre sentències, ens pronunciem sobre fets objectius, i en tot el que van manifestar els veïns hi ha un rerefons de veritat, independentment que els tribunals considerin més o menys afortunades les formes en què es van expressar”. Incompliments El regidor d’UPCM va indicar, a
més, que en el decurs de les sessions de la comissió Nerer va quedar constància d'altres incompliments del PGOU relacionats amb una llicència informada favorablement pel denunciant dels veïns de l'Esmeralda Park. De fet –recorda-, els residents de la zona “van exposar fets objectius” en referir-se a l'error d'interpretació realitzat pel tècnic que va avalar l'excés d'ocupació en la planta soterrani de l'edifici de Prisoles de 2.708,28 metres quadrats, un 56% més del que permet la normativa vigent. En concret, l'article 73.2 del PGOU, que regula l'ocupació de la parcel·la i que estableix que les plantes subterrànies no podran superar l'ocupació màxima del solar, que és de 0,50 metres quadrats per metre quadrat equivalents al 50% de la seva superfície.
Més habitatges dels permesos UPCM insisteix que en el cas de l'edifici del carrer Degollador –que va ser analitzat, de fet, per la comissió d'investigació del cas Nerer, encara que es va obviar finalment tota referència a ell en l'escrit de conclusions-, es van cometre diversos incompliments del Pla General emparats en l'informe de Miquel Sintes. Així, en la modificació del PGOU per permetre la construcció del bloc de pisos de Degollador, s'autoritzaven d'inici “25 habitatges” encara que, finalment, la llicència d'obres concedida sobre la base del dictamen del denunciant dels veïns de l'Esmeralda no es va ajustar a la modificació, en autoritzar la construcció de 27 habitatges; és a dir, dos més dels permesos. Segons el portaveu d’UPCM, Joan Triay, que va presidir la comissió Nerer, la llicència municipal atorgada amb informe tècnic favorable de Miquel Sintes
va permetre una superfície edificable dels altells “bastant superior a la contemplada en la normativa”.
Profunditat Un altre pressumpte incompliment es refereix a la profunditat edificable que, segons el PGOU, per a l'immoble número 23 del carrer Degollador, era de 16 metres comptats des de la Plaça de la Pau, i també 16 comptats des de Degollador. No obstant això, en la llicència informada favorablement per l’exarquitecte municipal es va permetre una profunditat edificable de 18 metres a partir d'ambdós carrers. Sobre això, UPCM explica que la profunditat que marca el Pla General per al número 25 del carrer Degollador és de 16 metres des de la Plaça de la Pau i de 19 metres des de la façana del carrer Degollador. No obstant, es van concedir 18 metres de profunditat edificable a partir de cada carrer. Al final, la llicència concedida va permetre, doncs, augmentar la profunditat edificable en tota la superfície equivalent a 5 metres més de l'establert en la normativa. Existeixen, a més, altres irregularitats, entre les quals UPCM cita que l'alineació que dóna a la Plaça de la Pau no s'adapta a la modificació aprovada, doncs no coincideix amb la dels edificis preexistents. Aquest periodista ha intentat en diverses ocasions parlar telefònicament amb Miquel Sintes per conèixer la seva opinió sobre les manifestacions d’UPCM.
6
El Iris demana dedicar un carrer a la figura de mossèn Antoni Maria Alcover ls editors del Setmanari El Iris, Bep Al·lès i Pere Bagur han sol·licitat a l'Ajuntament de Ciutadella que vengui bé a dedicar un carrer de la nostra ciutat a la figura de mossèn Antoni Maria Alcover (1862-1932) amb motiu del 150 aniversari del seu naixement i pel que va significar la seva figura, no sols en el món cultural de les Illes Balears i en el de la parla catalana, sinó també en la vida del fill il·lustre de Ciutadella, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, continuador de la seva feina, i en especial del "Diccionari Català-Valencià-Balear". El setmanari El Iris també ha sol·licitat a l'Ajuntament de Ciutadella que s'iniciin els contactes pertinents per a portar la figura de Mossèn Alcover a la nostra illa, mitjançant la Fundació Alcover de Manacor i estudiar la possibilitat d'un agermanament entre les dues ciutats que van ser cuna dels pares del Diccionari, tot commemorant també que el passat mes de febrer es van acomplir 50 anys de la finalització d'aquesta obra capdal en la nostra llengua, i també que dilluns passat, 9 de juliol, es van acomplir 50 anys de l'impossició de la Medalla d'Or de Ciutadella a Francesc de Borja Moll. El mateix Francesc de Borja Moll, en el seu llibre biogràfic "Els meus primers trenta anys" apunta: Aquell estiu de 1917 va ser assenyalat per un esdeveniment que podia semblar intrascendent, però que havia de capgirar la meva mentalitat i decidir el curs de tota la meva vida. Dia 18 d'agost vaig rebre un avís perquè em presentàs al Seminari (...) En entrar-hi vaig trobar sis o set seminaristes (entre ells el meu germà asseguts
al voltant d'una taula redona i presidits per un capellà desconegut, que em digueren que era "el senyor Alcover, de Mallorca. El vaig saludar i em va demanar que m'assegués també a la taula. Aleshores explicà qui era i perquè havia vingut a Ciutadella (..) i el seu viatge tenia per finalitat arreplegar paraules i frases que li servissin per a un gran diccionari que preparava des de feia molts d'anys. Aquelles paraules i frases les recollia de boca dels habitants de cada comarca i les apuntava en unes llibretes (...) Vaig comprendre tot seguit l'objectiu de l'enquesta i m'hi vaig abocar amb gust i entusiasme (...). Per primera vegada vaig sentir exposar idees clares i precises sobre els conceptes de llengua i dialecte, sobre la posició del me-
local
E
TEXT: Bep Al·lès FOTO: Setmanari El Iris
norquí respecte del català i del català envers del castellà (...). Les meves idees s'aclarien, el camp ideològic s'eixemplava, el mites prefabricats s'enderrocavn i jo em sentia renéixer a una vida mental nova, més íntima, més intensa i més veraç que aquella en què fins aleshores havia vegetat el meu cervellet de tretze anys". Moll Casasnovas va continuar els seus estudis al Seminari i a Cas Padres, i col·laborant també amb Mossèn Alcover amb qui mantèn una important correspondència, i inicia també les seves col·laboracions escrites a El Iris. Alcover l'hi envia un llibre dedicat: " A Francesc de B. Moll, futur filòleg". Al 1919 Alcover torna a Ciutadella "i va refermar les ensenyances i els estímuls per a la meva dedicació a la tasca preparatòria del Diccionari".
Partida a Palma a ca n'Alcover "Aquell dos de gener de 1921 és un dels dies més trascendentals de a meva vida (...) arribà el dia de la meva entrada en el "temple" del Diccionari: la casa del famós canonge manacorí. Eren les deu del matí quan, amb la meva modesta maleta, vaig pujar l'escala d'aquella casa canonical, i després de passar l'ampla naia del primer pis, vaig sonar la campaneta de la segona porta. Jo duia ben gravada en la memòria l'adreça de mossèn Alcover: Sant Bernat, 5, principal segona". A partir d'aquí el ciutadellenc Francesc de Borja Moll es converteix en la mà dreta d'Alcover, neix el binomi Alcover-Moll. Manacor i Ciutadella són els bressols dels pares del Diccionari. 7
Només arribar a Amèrica, l'any 1775, Jordi Ferragut va decidir ajudar “amb la meva vida i fortuna la lluita per la independència americana”
El 4 de juliol és una data clau per a la història dels Estats Units d'Amèrica. Però també per a la història d'En Jordi Ferragut (també conegut amb el nom de George Farragut), un menorquí que va emigrar a aquell país i en va esdevenir un militar i un home exemplar. L'Andreu Barnils ens ho recorda en aquest article, aparegut a Vilaweb.
D
TEXT: Andreu Barnils FOTOs: Museu Nacional d'Història Americana/Bep Al·lès
manera com el seu maijous passat, nuscrit, 'Memorial of Ciutadella va George Farragut', ha arcelebrar un ribat fins a les nostres any més el "Memorial mans. Ferragut es va Day", tot fent-lo coincicanviar el llinatge per dir amb la data del naixeFarragut, per tal de conment del Fill Il·lustre sevar la seva fonètica, ja Adoptiu de la ciutat, que sinó la seva pronunDavid Glasgow Farragut, ciació en anglès hagués fill del militar ciutadeestat la de "Firragut". llenc Jordi Ferragut Mesquida i l'escocesa El ciutadellenc que Elisabeth Shine. L'almiva salvar la vida a rall Farragut va néixer un George Washington 5 de juliol de 1801 i des En Ferragut va arride ben jove inicià la seva bar a Amèrica quan carrera militar, gràcies a tenia vint anys, ple de la figura del seu pare, un força, i el primer que va dels grans herois nordafer va ser contraban mericans i gran desconed'armes a favor dels regut en la història local de voltats. Després es va Ciutadella i de Menorca. allistar a l'exèrcit ameL'almirall Farragut és un ricà i la seva guerra dedels herois de la guerra mostra que la seva carn de seccessió americana, era carn de canó: ens el guanyant la batalla naval trobem a les pitjors bade Mobile Bay, on quedà talles i sempre a pripatent la seva frase mera línia. La batalla de "Dammed torpedoes, Savannah, per exemple, straight ahead" (malpaRetrat de Jordi Ferragut atribuït a William Swain. una de les més grans rits tordedos, anem tota Museu Nacional d'Història Americana. desfetes dels americans, màquina". Farragut va Jordi Ferragut Mesquida, mariner la va viure a bord d'un vaixell del qual visitar Ciutadella al 1885, en una gira europea. Es va ospedar a ca n'Squella. ciutadellenc que només arribar a Amè- 'no vaig abandonar-ne la coberta fins que L'any 1953 el batle Josep Al·lès Quin- rica l'any 1775 va decidir ajudar amb la estava a vessar de morts i moribunds'. tana va organitzar el primer homenatge a seva "vida i fortuna la lluita per la Inde- També lluita en el setge de Charleston, Farragut, que va suposar l'inici de les re- pendència americana". En Ferragut va desastrós també, on el caos va ser tal que lacions internacionals entre Espanya i ser un soldat de la causa americana, "a Farragut va haver de traslladar els caels Estats Units, trencades al 1898 per truly revolutionary warrior", i un cas cu- nons del seu vaixell a terra ferma, per riosíssim. Molt peculiar. En primer lloc, combatre des d'allà. No va servir de res mor de la Guerra de Cuba. per la seva brutal història militar. Des- i el van fer presoner. Un cop alliberat, La figura de Jordi Ferragut, un prés, per la seva increïble història fami8 liar. I en tercer lloc, per la rocambolesca heròi desconegut
report
una altra desgràcia el marcarà per a tota la vida: perdrà un braç. No li amputaran però li quedarà inútil per sempre més. Doncs és així, amb un sol braç útil, que En Ferragut degué salvar la vida del futur president George Washington a la batalla de Cowpens. Segons l'historiador Marshall Delancey, 'entre els descendents de George Washington sempre s'ha dit que En Farragut li va salvar la vida; i en part aquesta creença es confirma gràcies als relats publicats de la batalla, ja que afirmen que el Coronel Washington fou rescatat d'un encontre perillós per un sergent (del qual no se'n dóna el nom) i per un corneta anomenat Ball. Aquest sergent podria ser Farragut, ja que ell i Washington eren tots dos a la cavalleria'.
Lluità contra els Cheerokees La següent guerra en què En Farragut va participar va ser contra el indis al Far West americà. Aquí ho tenim, un menorquí pelant cherokees. Literal. En Farragut, al Memorial, només hi escriu que 'vaig servir en una expedició contra els cherokees el 1793 sota el general Sevier', però els historiadors ens informen dels detalls: Sevier era un home brutal i En Farragut va ser el cap de les milícies armades. Durant la guerra, En Farragut també va fer de correu personal del governador Blount. En una ocasió va haver de creuar 650 quilòmetres de territori Cherokee dalt del seu cavall. Me l'imagino arribant al destí i entregant el correu amb el seu únic braç útil. Segons el seu amic coronel McKee, el nostre home
'era un caçador d'indis gloriós', i un altre amic el descriu així: 'Era un home baix i fornit, molt valent i divertidíssim, que va decidir casar-se amb una criada vella i va anunciar l'esdeveniment amb una carta molt típica d'ell: Dear Willie: I'm married and my wife's name is Shine: and, by heavens, he shine wherever he go.' Tot i el bon humor inicial, la història familiar d'En Farragut és igual de bèstia que la seva història militar. En Farragut es va casar amb Elizabeth Shine quan tenia 40 anys i va tenir cinc fills: William, James, Nancy, George i Elisabeth. Tretze anys després de casats, Farragut, navegant per un llac, va veure un cos inert dalt d'una barca. Va portar el cos a casa i la seva dona va cuidar el moribund, l'oficial de l'exèrcit Porter. Lamentablement, l'oficial no només va acabar morint de febre groga, sinó que la va encomanar a la senyora Shine. Ella també va morir. Després de l'enterrament, doble, el fill de l'oficial mort es va presentar a casa de Farragut per agrair-li el tracte dispensat al seu pare. Com a mostra de gratitud, i veient que En Farragut era un pobre vidu amb cinc fills al seu càrrec, es va oferir a adoptar-ne un. El segon, James, es va presentar voluntari. Només tenia 8 anys i mai més no veuria el seu pare biològic. De fet, s'acabaria canviant el nom en honor al seu pare adoptiu. De James a David G. Farragut, l'almirall Farragut. El menorquí, doncs, va donar en adopció un dels grans herois de la història americana. Anys després, va anar altre cop al llac,
aquesta vegada amb el seu fill petit, George. En un mal pas el fill George va caure al llac i va morir ofegat. Són els moments més baixos de la vida d'En Farragut. És un vell de gairebé 60 anys de qui l'exèrcit, veient el seu precari estat de salut, decideix prescindir dels seus serveis i negar-li la paga. Indignat, En Farragut escriu aleshores una carta dirigida al secretari de marina William Jones, titulada 'Memorial of George Farragut' on reclama un retorn al servei i la paga. És una carta dolguda on fa un repàs extens a la seva vida, una vida al servei de l'exèrcit dels Estats Units. L'anglès d'En Farragut és ple de faltes, unes precioses faltes d'ortografia que sobretot es poden llegir en altres seves cartes que s'han trobat. Hi llegim 'owever', 'I let you no', 'smol childrens', 'den', 'becos' i el magnífic 'anderwent'. Sigui com sigui, el Memorial d'En Farragut és realment colpidor. De fet, algunes parts del text són il·legibles, segons l'historiador, 'perquè en el text original hi havien caigut llàgrimes'. La carta no va fer l'efecte necessari i En Farragut, pare de l'heroi militar, va morir abandonat per l'exèrcit. Escrita el 1814, la carta va quedar enterrada als arxius durant més d'un segle, fins que el 1929 l'historiador local Samuel C. Williams la va trobar i en va fer públics alguns extractes. Finalment, l'any 2007, Robert L. Caleo, la va fer publicar sencera del tot al número 79 de la revista The Journal of East Tennessee Story. 9
Jornada d'homenatge a Antoni Moll Camps
Demà dissabte l'Institut Menorquí d'Estudis, retrà homenatge a un dels patriarques de les lletres menorquines, Antoni Moll Camps (Ciutadella, 1926), tot realitzant al Cercle Artístic de Ciutadella unes jornades on s'aprofundirà en la figura de Moll des de la seva trajectòria intelectual i vital; un passeig literari per la seva obra; també com a poeta i traductor dels clàssics; com a narrador i memorialista. TEXT: Damià Coll FOTOS:
A
ntoni Moll Camps (Ciutadella 1926) és mereixedor d’un homenatge com a veritable patriarca de les lletres menorquines, reconeixement que la Secció de llengua i literatura de l’IME vol compartir amb el conjunt de la societat illenca manllevant els mateixos termes emprats el 1923 pels membres de l’Associació Menorquina de Nostra Parla per referirse al seu avi Francesc Camps i Mercadal o Francesc d’Albranca. Autor, en efecte, d’una dilatada obra, una bona part de la qual resta inèdita, va iniciar la seva trajectòria literària amb la publicació, el 1947, del volum de poesies Serenor a la impremta del seu pare. Als anys cinquanta, esdevé el referent menorquí de la poesia catalana a publicacions com Els poetes insu-
1986 que Antoni Moll Camps, amb Inventari de minyonia, premiat a la X Biennal literària de Sant Joan, recuperava la comunicació literària amb la seva illa gràcies a “aquestes petites meravelles menorquines”, d’acord amb el prestigiós crític Joan Triadú. L’hostal de la sirena (Menorca 1992), Lluna d’octubre (Barcelona 1996) i La noia que sortí del mirall (Menorca 2007), dins la narrativa de gènere policíac, confirmen l’embranzida narrativa del lector pertinaç que és Antoni Moll. Presència viva i activa de la continuïtat literària de la postguerra a l’actualitat, aquesta jornada d’homenatge vol posar les bases sòlides del coneixement de la trajectòria i de l’obra d’Antoni Moll Camps i ser, alhora, un convit a compartir amb ell i a agrairli el que més el defineix, l’amor a la paraula, “un amor que és, potser, la part millor de nosaltres mateixos”, com ell va escriure el 1970 arran de la mort del seu mestre i amic Josep Salord Farnés.
lars de postguerra (Palma 1951) a cura de Manuel Sanchis Guarner, La poesia catalana eucarística (Barcelona 1952) i Els autors de l’ocell de paper (Barcelona 1957). A més, es pot intuir l’abast de la producció poètica d’aquella època gràcies a Finestra dels dies, amb què guanyà el premi Frederic Erdozain 1989 del Consell Insular de Menorca i fou publicat als Quaderns Xibau, col·lecció en què aparegueren, el 2009, les seves versions del Llibre I de les Odes d’Horaci. De la seva estada a Xile als anys seixanta, en resten novel·les que, amb un rerefons més o menys autobiogràfic com L’endemà del silenci, esperen encara l’editor que les posi a mans del públic més exigent. No va ser, tanmateix, fins al
10
PROGRAMA D’ACTES DEL CERCLE ARTÍSTIC DE CIUTADELLA
II. Passeig literari de la mà de Miquel Àngel Limón [13 - 14 h.]
cultura
I. La trajectòria vital i intel·lectual [10.30 - 13 h., amb pausa de 11.45 - 12 h.] • Francesc Moll Camps: La família Moll Camps • Llorenç Olives: L’amistat amb Antoni Moll • Joan Pons Moll: Antoni Moll Camps i es Migjorn Gran • Gustau Juan Benejam: El professor del Seminari • Josefina Salord Ripoll: La projecció intel·lectual i literària als anys cinquanta • Sònia Moll Gamboa: Una vida, moltes vides. Antoni Moll Camps, de Xile a Barcelona (1963-2012) • Norbert Bilbeny: De l'amistat i la saviesa [DINAR]
III. El poeta i el traductor dels clàssics [17.30 - 18.30 h.] • Joan F. López Casasnovas: De Serenor a Finestra dels dies • Pere Gomila: La poesia inèdita • Tomeu Obrador: De quantitats i accents: la qüestió formal a les traduccions d’Antoni Moll
IV. El narrador i el memorialista [18.30 - 19.15 h.] • Maite Salord Ripoll: La narrativa d’Antoni Moll Camps • Ponç Pons: Introducció a un fecund Inventari de minyonia
V. Diàleg de Miquel PonsPortella amb Antoni Moll Camps [19.15 - 19.45 h.]
AJUNTAMENT DE CIUTADELLA: BASTIÓ DEL GOVERNADOR [20 - 21.30 h.]
VI. Recital poètic i projecció audiovisual: Margarita Ballester, Antoni Català, Damià Coll, Pere Gomila, Joan López, Gustau Juan, Sònia Moll, Bartomeu Obrador, Ismael Pelegrí i Ponç Pons.
L’Agrupació Musical de Ciutadella prepara pels dies 17 i 18 de juliol, el 2n Concert especial del 25è aniversari del naixement de l’entitat
E
l passat mes de maig l’Agrupació presentava en concert a les tres bandes: infantil, juvenil i Banda Municipal. Un concert ben especial, on es va fer palesa la importància de treballar amb els més petits i el difícil camí que suposa educar i fer créixer un músic, des del seu inici, fins que arriba, ja madur, a formar part d’una agrupació contrastada. Calia fer un esforç per creure en un repte que fa temps que es cou en el sí de l’Agrupació: És el torn de l’Orquestra! un altra repte per seguir impulsant la trajectòria musicals dels joves valors. I s’ha aconseguit. No es tracta d’un projecte a curt o mig termini, si no que, és un impuls a un col·lectiu molt necessari a la cultura musical ciutadellenca i menorquina. Des de l’Escola de Música i la Banda
de Ciutadella, s’ha treballat per reunir alumnes, ex-alumnes, professors i músics que, d’alguna manera, han col·laborat en l’entitat. D’aquesta manera s’ha creat una orquestra per a l’ocasió. Seguint amb la mateixa filosofia i amb l’afany de crear un món musical, ampli, divers, enfocat a l’educació musical com a part important de la formació personal, la fusió que provoca aquesta orquestra entre músics novells, alumnes i professors, és, per l’Agrupació, la major satisfacció i la demostració que la tasca principal s’està fent bé! Així, la primera part del concert anirà a càrrec de l’Orquestra de l’Agrupació Musical de Ciutadella i la segona, a càrrec de la Banda Municipal que oferirà un recull dels temes més rellevants durant les darreres temporades d’estiu. Ambdues formacions dirigides per Joan
Mesquida. Entre les peces destaca una selecció per orquestra de "West Side Story" de Berstein; "Send in the Clows" del musical "A little night music" de Sondheim i el "Danzón n. 2" d'Arturo Marquez a la primera part, mentres que a la part de la banda s'interpretarà el "Copacabana" de Nahohiro Iwai; la "Bohemian Rhapsody" dels Queen; una selecció de temes de Benny Goodman i una altra dels Deep Purple.
11
Mèdit [4], una cita ineludible Xerrar de cinema el mes de juliol a Menorca, és xerrar de Mèdit. El festival de cinema Mediterrani de Menorca passa de la consolidació que va assolir a la passada edició, a ampliar la seva oferta i la seva qualitat. Tres novetats marquen aquesta quarta edició, que ens descobreixen la directora, Bibiana Schönhöfer, i la productora Inés Garrell. Agafeu butaca que hi ha sessió doble.
A
TEXT: P.B. FOTOS: Mèdit
Nous reptes per un nou Mèdit. sseguts a una terrassa cèntrica de Ciutadella, sembla que les dues mares de Mèdit, na Bibiana i na Inés, no tenen al darrera els centenars de preocupacions que suposa organitzar un festival a Menorca. Comencen animades, explicant les novetats, que enguany son sucoses. “La primera és Mèdit-Baleària, un cicle de projeccions de cine català i balear (entre els que podem trobar títols com Chico y Rita o Bruc) que te la peculiaritat de ferse a bord del vaixell Martí i Soler, de la dita naviliera. Es podran veure fins al dia 16, quan s’inauguri oficialment el festival a Ciutadella”, comenta na Bibiana, que afegeix l’agraïment pel recolzament ofert per l’empresa i també per Catalan Films i ACIB. “Una segona novetat enguany és la de Mèdit Fillets, que seran pel·lícules pels més petits i es projectaran en un espai tan genial com el d’aquí davant! (senyala l’església dels Socors)”. Na Inés afegeix, “son projeccions per fillets fins a 11 anys, tot i que hi podrà entrar tothom que vulgui, a veure aquests curtmetratges d’animació que ens ha cedit el Filmset Film Festival de Badalona”. Serà de les poques projeccions que s’hagin de pagar per veure (3 euros) i es farà
Restauración, pintura, decoración, impermeabilización Para comunidades de vecinos, apartamentos, hoteles, aparthoteles, casas y chalets. Pídanos presupuesto y le atenderemos los más ecuánime posible. c/ Alfonso V, 55 - Ciutadella de Menorca Tel. / Fax: 971 48 22 66
12
“
cultura
Amb l’ajuda de la Casa Àrab de Madrid, amb la que hem pres contacte, projectarem films que només s’han vist a festivals
”
el dijous 19. Però la novetat que, sembla, els fa més ganes i en la que més esforç han dedicat és la secció dedicada a la Primavera Àrab. “Vaig tenir l’oportunitat fa uns mesos de ser a Tunísia i veure com es fa molt material allà que després no veu la llum. Gràcies a aquesta secció (que projectarà pel·lícules al parc des Freginal de Maó) i a l’ajuda de la Casa Àrab de Madrid, amb la que hem pres contacte, projectarem films que només s’han vist a festivals”, diu na Bibiana, que ha tingut l’oportunitat també de convidar a Moez Sinaoui, un diplomàtic representant de l’organisme internacional Union for the Mediterranean. Sinaoui donarà una conferència titulada Una mirada a la primavera àrab, un any després, a la sala de plens del Consell de Maó el dimecres 18 a les 19 hores. “Creiem que la revolució política que s’ha dut a terme els darrers mesos als països àrabs tocant al Mediterrani seran molt beneficiosos per la cultura”, comenta na Bibiana. “Sempre ens és difícil accedir al material que es fa allà, material que molts cops no veu mai la llum. Ara tindrem més oportunitats de veure què es fa a aquests països”.
Workshop, Cinema a la fresca i Curt-Mèdit, els clàssics. Fa ja quatre anys que aquestes seccions acompanyen l’esperit de Mèdit. La secció Curt-Mèdit desvetllarà cada nit del festival un nova història a la terrassa de Jazzbah, al port de Ciutadella. El Workshop, patrocinat per l’Injove, ofereix els tallers de direcció, interpretació, càmera i so, i muntatge, d’una història que enguany promet ser de por i que es rodarà a Líthica i a la casa de Sa Vinyeta. “A més, els oferim
la possibilitat, a tots els participants, d’assistir a la master class de producció, que donarà Oriol Sala-Patau. Ell treballa a TV3 i a més presentarà el seu curt Ahora no puedo, al Jazzbah”, apunta na Bibiana. L’estrella del festival, per la seva afluència de públic, és el Cinema a la fresca, que s’iniciarà amb la inauguració del festival. Enceten les projeccions el migmetratge Mediterrania i la pel·lícula Els nens salvatges. El convidat estrella serà l’actor Daniel Brühl, que el
13
cultura
festival, també destaquen la part de voluntariat. “Sense voluntaris, logísticament Mèdit és impossible, i és el primer any que rebem emails de gent interessada en ajudar, en lloc d’anar-los a buscar nosaltres”, diu na Inés, amb un to de satisfacció. També tenen paraules d’agraïment per tots els que van col·laborar a la campanya de Verkami, un procés de micromecenatge. “No tant sols pels que van aportar” diu na Inés, “sinó per tots aquells que van compartir el projecte a les xarxes socials. Donar-nos a conèixer també es una part molt important”. Mèdit amaga moltes altres sorpreses, que podreu trobar a la seva web www.medit.es i durant els dies del certamen, del 16 al 22 d’aquest mes.
divendres 20 presentarà Eva, de Kike Maíllo, a la plaça de la Catedral.
Un festival a prova de retallades. La crisi econòmica de moltes entitats públiques ha fet que enguany l’organització de Mèdit busqués més col·laboradors. “Mèdit 4 és un miracle!”, diu na
Bibiana, però na Inés troba que no és tant “Tot és al final un cúmul de feina que s’ha fet durant tot l’any, i que ens ha dut a organitzar un festival com aquest. Rés és fruit de la casualitat”, assegura. A banda de tots els col·laboradors i patrocinadors, als que agraeixen enormement l’ajuda per dur a terme aquest
DEL 13 AL 19 DE JULIOL DE 2012
JULIOL 2012
Divendres 13 de juliol 20.00 h: Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat a l'escriptor Pau Faner Coll, amb la intervenció acadèmica de Joan F. López Casasnovas per fer públics els mèrits del guardonat. Saló Gòtic de l'Ajuntament. Gratuït. Dissabte 14 de juliol 10.00 h: 9 de Juliol Esportiu: torneig de natació, a la piscina municipal. Inscripció una hora abans. Gratuït. 22.00 h: Concert d'havaneres i música tradicional a càrrec de Xalandrí, dirigit per Luci Gregori. Pla de Sant Joan. Gratuït. Diumenge 15 de juliol 20.15 h: Sortida, a peu, de la processó del Carme, des de l'església de Sant Miquel i fins al port. La processó marinera s'embarcarà amb la Valldemossa I fins a la bocana del port. Gratuït. Dilluns 16 de juliol 22.00 h: Inauguració del Festival de Cinema Mediterrani de Menorca Mèdit 4: presentació de la programació, projecció del migmetratge Méditerranées d'Olivier Py (22.15 h) i projecció de la pel·lícula Els nens salvatges de Patrícia Ferreira (22.45 h). Plaça de la Catedral. Gratuït. Dimarts 17 de juliol 21.00 h: Concert d'estiu de celebració del 25è aniversari de l'Agrupació Musical de Ciutadella, amb l'orquestra simfònica de l'Agrupació Musical i la Banda Municipal de Música, dirigits per Joan Mesquida. Sala polivalent del Canal Salat. Entrades anticipades per al públic en general, a l'Escola Municipal de Música i Dansa els dies 11 i 12 de juliol de 17 a 21 h, i el dia 16 de 9 a 14 h. 21.00 h: Òpera i ballet al cinema: retransmissió en diferit de La Bayadère de Marius Petipa, des de l'Opera Bastille de París. Cinemes Canal Salat. Dimecres 18 de juliol 21.00 h: Concert d'estiu de celebració del 25è aniversari de l'Agrupació Musical de Ciutadella, amb l'orquestra simfònica de l'Agrupació Musical i la Banda Municipal de Música, dirigits per Joan Mesquida. Sala polivalent del Canal Salat. Entrades anticipades per al públic en general, a l'Escola Municipal de Música i Dansa els dies 11 i 12 de juliol de 17 a 21 h, i el dia 16 de 9 a 14 h. 23.00 h: Mèdit 4: sessió de curtmetratges a la terrassa del Jazzbah, amb la projecció de Cuando corres d'Àlvaro Gutiérrez, El barco pirata de Fernando Trullols i Pepe Combalía, Life in a minute de Pedro Collantes, Kosher d'Isabelle Stead, Al servizio del cliente de Beppe Tufarulo, Grenouille d'hiver de Slony Sow, Pixels de Patrick Jean, Il tempo non dovrebbe presentare sorprese d'Annamaria Di Giacomo, Los 4 Mc Nificos de Tucker Dávila, i Lose this child de Yuval i Marev Nathan. Gratuït. Dijous 19 de juliol 19.00 h: L'hora del conte, a càrrec de Pascual Rodrigo. Sala d'actes de la Casa de Cultura. Gratuït. 20.00 h: Mèdit 4: Mèdit Fillets, curtmetratges d'animació per als més petits, amb la projecció de Murphy's short's de Todd Hemker, Barko d'Allison Craig, Pecker d'Erik van Schaaik, Precise Peter de Martin Schmidt, Introducing Bookie de Brent Dawes, Mobile de Verena Fels, Alex et le Fantômes d'Eric Warin, Koyaa the extraordinary de Kolja Saksida, Apollo de Felix Fönnert, Brooklyn zoo de Guilleume Bricout i Mathieu Colard, Knollberg de Fabian Kaiser, i Thomas de Simon Garant. Auditori del Socors. 22.00 h: Mèdit 4: Cinema a la fresca: projecció de Tomboy de Celine Sciamma, a la plaça de la Catedral. Gratuït. 23.00 h: Mèdit 4: sessió de curtmetratges a la terrassa del Jazzbah, amb la projecció de Red Baloon de Damien Mace i Alexis Wajsbrot, L'inventeur de Jeremy Guerrieri, Le silence sous l'écorce de Joanne Lurie, 036 de Juanfer Andrés i Esteban Roel, Nuisible(s) de Hans Baldzuhn, Psicópolis de Miguel Mérida, i Mush Push de Mar Moreno. Gratuït.
14
El manifest més caminat
breus
Garanties de transparència, possibilitats de participació i que no es desprotegeixin els espais naturals, són les peticions que es van fer al president del Consell Insular, en el punt final de la Volta per la Menorca que estimam. Després d'una molt participada Abraçada a la platja de Macarella el dissabte, on també hi va haver cavalls, un nombrós grup de caminants van tornar a emprendre la volta cap a llevant. En aquest tram també s'hi va sumar des del mar un grup de caiacs. I de Cala Galdana a Cala Mitjana, n'hi va haver que ho van fer nedant, per sumar el seu esforç en aquesta gira per la costa menorquina. Tots els grups de relleus van funcionar perfectament i, durant tot el vespre del dissabte al diumenge hi ha haver gent caminant. Clarejava quan s'arribava al terme de Sant Lluís i feia un bon sol quan es va arreplegar el darrer grup a l'entrada del poble des Castell. D'allà van partir unes 200 persones per fer el darrer tram, per la carretera en direcció a Maó, que també és Camí de Cavalls. Es va agafar la desviació de les rondes. La forta calor que ja feia es va alleugerir quan es van sumar al grup els ritmes alegres dels tambors de Ferreries. L'entrada a la plaça Biosfera va ser ben emocionant, perquè un altre grup de gent s'havia congregat per rebre els caminants. Una sentida lectura del manifest va precedir l'entrada de varis representants al Consell Insular, on el president Santiago Tadeo va poder sentir en directe les reivindicacions que demanen que no s'empri l'excusa de la crisi econòmica per ampliar els terrenys urbanitzables de Menorca. Al final, alegria entre la gent per haver aconseguit la fita de fer una volta reivindicativa i molt participada. Satisfacció d'haver pres part en una demostració d'estima al territori a partir de la col·laboració personal de cadascú, que s'ha sumat a la de molts altres. Goig per haver aconseguit uns actes molt respectuosos, que demanen així mateix respecte mutu. I optimisme davant una nova escenificació pública de la ciutadania responsable, que reclama el seu dret a conèixer i opinar sobre les qüestions d'interès per a la societat. Moltes gràcies a tots i totes.
El PSM-Més per Menorca demana al Govern de les Illes més suport per a la FP de Menorca El PSM-Més per Menorca ha obtingut aquesta resposta parlamentària: "El Govern té en estudi la creació d'un Centre Integrat de Formació Professional as Mercadal" (Doc. adjunt). La proposta de crear aquest centre integrat va ser reclamada durant les dues passades legislatures per la majoria de centres escolars de secundària de Menorca com una forma d'enfortir i promoure l'accés a la formació professional. Nel Martí fa aquesta pregunta al Govern davant la constant retallada de l'oferta i de la possibilitat d'accés a la FP des de Menorca. "És una proposta sorprenent, en les actuals circumstàncies", diu Martí. "Però és una proposta que ha de ser analitzada des de Menorca, com a garantia d'una major oferta i major qualitat formativa". És sorprenent quan s'eliminen ofertes formatives vinculades al sector turisme, a l'agricultura, o a la Reserva de Biosfera. O quan es deixen de convocar les proves a distància, o les proves extraordinàries d'accés a grau superior. En qualsevol cas, el diputat menorquinista interpel·larà al conseller Bosch per conèixer quina és la proposta de formació professional per a Menorca.
Sorpresa-Sorpresa
Sorpresa Sorpresa a Es Migjorn Gran, les amigues de na Marga Camps ( gran seguidora migjornera del cantant ciutadellenc ), van sorprende a na Marga amb la presència del cantant a la seva festa d'aniversari, acompanyat per dos dels seus músics el cantant va oferir un petit concert acústic on va repassar tots els èxits del seu darrer disc, Sal. Més de seixanta persones omplien el Restaurant S'engolidor, un lloc més que recomenable! 15
Pau Faner, Medalla d’Or a la creativa fantàstica
Fa quaranta anys que Pau Faner va veure publicat el seu primer llibre, “Contes Menorquins”. El 1972 començava així una llarga i prolífica carrera literària que l’escriptor ciutadellenc ha volgut combinar amb la pintura, on ha assolit també una ben merescuda rellevància. Aquest divendres, el seu poble, Ciutadella, li lliura la Medalla d’Or de la ciutat en reconeixement a la seva trajectòria professional i artística. TEXT: Pere Bagur FOTOS:
P
au Faner i Coll va néixer a Ciutadella, a l’illa de Menorca, un 4 d’abril del 1949. És novel·lista, pintor i professor de secundària. Va fer els primers estudis a Ciutadella i es traslladà més tard a Mataró i a Barcelona. En aquesta ciutat estudià Filosofia i Lletres, seguint les especialitats de filologia hispànica, catalana i anglesa. Finalment es doctorà en Filologia Romànica. Com a catedràtic d’anglès ha donat classes a l’Institut J. M. Quadrado, de Ciutadella de Menorca i a l’institut Pau Casal de Badalona. Com deiem, la pintura és la seva altra passió i ha dut a terme diverses exposicions a Europa i Amèrica: Barcelona, Madrid, París i Nova York, entre altres ciutats. També li agrada composar cançons i fins i tot cantar-les acompanyant-se a la guitarra. Novel·lista La seva obra narrativa comença a veure la llum el 1972 amb la publicació del llibre “Contes menorquins”. Els crítics van considerar des d’un primer instant que l’obra d’en Faner beu de les
fonts de la narrativa sud-americana i del surrealisme. El rerafons mític i el gust per la fantasia són algunes de les característiques que abonen aquesta tesi, si bé també és cert que vegades tendeix a la fantasia pura i a la novel·la d’aventures. El 1974 publica “L’arcàngel”, que va merèixer el premi Ciutat de Mallorca. Són anys d’intensa activitat que el porten a guanyar el premi Sant Jordi el 1976, amb “Un regne per a mi”, que després va guanyar el premi de la Crítica. Després de diversos llibres narratius, el 1984 se’n du el premi Víctor Català de contes amb “Lady Valentine” i, el mateix any rep el premi Josep Pla per la novel·la “Fins al cel”, que l’any vinent li proporciona el Joan Crexells. El 1985 guanya el premi Nadal de novel·la castellana amb “Flor de sal”, novel·la d’aventures situada a la Menorca del segle XVIII. “Flor de sal” va rebre també un reconeixement a Florència, al premi de premis Chianti Ruffino Antico Fattore Més tard, amb una novel·la purament d’aventures, “Moro de rei”, on narra la crisi vital d’un jove, escindit entre dues
cultures, la cristiana i la musulmana, guanya el premi Ramon Llull del 1988. A partir de “Mal camí i bon senyor”, premi Sant Joan del 1992, Faner continua publicant narracions com “La núvia del vent” (1995) i llibres infantils, com ara el cicle de tres novel·les titulat “La dama de la mitja ametlla”, que consta de L’illa dels homes (1993), El camí de Roques negres (1994) i Les noces del cel i de la terra (1997), entre altres. Guanya premis de teatre, com el premi Diputació de València de teatre infantil i juvenil, per “El gorg Blau”, o el premi Micalet, per “Mon senyor”. El 1999, Edicions de la Magrana publica “Per una mica d’amor”, una altra novel·la d’aventures, i reedita les seves principals novel·les en una col·lecció d’autor. Després ha publicat més novel·les d’aventures, com “Aetara”, 2004, i llibres de narracions com “Roses de paper” (1997), “Caps de rata” (2003) “Per no oblidar-te” (2005) o “La solitud d’Africa” (2008), “El cant de l’alosa” (2010), premi de la Crítica Serra d’Or de 2010, i “Les bodes del diable” (2011). Pintor L’escriptor i crític d’art, Joan Perucho (1920-2003) va deixar escrit sobre Pau Faner que, per a ell, “la literatura i la pintura són, en el fons, una mateixa cosa. El món plàstic d’aquesta gran personalitat menorquina és una perllongació (o un
“
La seva obra narrativa es comença a publicar el 1972, amb l’edició dels “contes menorquins” 16
report
una exposició en solitari, concretament a les sales d’exposicions de Sa Nostra a Es Castell i a Ciutadella. El 1984, les pintures de Faner viatgen a Madrid, a la galeria Novart. El 1993 torna a exposar a Menorca, concretament en el Claustre del Carme de Maó i a la Sala Sa Nostra de Ciutadella. Aquell mateix any, els quadres de Pau Faner viatgen a Barcelona i a París. El 1994, exposa a la Montserrat Gallery de Nova York, on repetirà experiència dos anys més tard. El 2004 exposa en solitari a tres galeries diferents de Barcelona: a la Galeria Esart, a la Sala Barna (Batik Art) i a la Crisolart Gallery. Amb altres artistes, al llarg de la seva carrera pictòrica, ha exposat a Ciutadella, Maó, Huelva, Palencia, Barcelona, París i Miami, entre d’altres ciutats d’arreu del món.
equivalent) de la seva obra literària. Aquest és el món que la imaginació deformada de Pau Faner recrea en els seus quadres. Hi ha, naturalment, l’insòlit, perquè en l’insòlit ha trobat, com herència del surrealisme (que fou en el seu moment una forma d’investigació lúcida), la conexió amagada de les coses, les relacions secretes i invisibles de l’univers, el fil amagat de la intel·ligència còsmica”. L’any 1970, Faner exposa individualment, per primera vegada. Ho fa a l’Ate-
“
Pau Faner exposa en solitari, per primera vegada, a l’Ateneu de Barcelona l’any 1970
”
neu de Barcelona. Hauran de passar quasi tretze anys per a tornar a veure penjada l’obra pictòrica de Pau Faner en
Per a escriure aquest article ens hem basat en els continguts de la web oficial de l’escriptor www.paufaner.com
Els guardons den Pau Faner:
· 1972 · 1976 · 1977 · 1983 · 1983 · 1984 · 1985 · 1987 · 1988 · 1992 · 1994 · 1994 · 2010 · 1992
Premi Ciutat de Palma. L’arcàngel, Barcelona, 1974. Premi Sant Jordi. Un regne per a mi, Barcelona, 1975 Premi de la Crítica Literària. Un regne per a mi. Premi Víctor Català. Lady Valentine, Barcelona, 1984 Premi Josep Pla. Fins al cel, Barcelona, 1984 Premi Joan Crexells. Fins al cel. Premi Eugenio Nadal. Flor de sal, Barcelona, 1986 Premi Antico Fattore. Flor de sal Premi Ramón Llull. Moro de rei, Barcelona, 1988 Premi Sant Joan. Mal camí i bon senyor. Barcelona, 1993 Premi Teatre infantil Diputació València. El gorg blau. València 1995 Premi Teatre el Micalet. Mon senyor. València, 1995 Premi de la crítica Serra d’Or. El Cant de l’alosa, 2010 Segon premi de pintura de la Fundació Barceló de Palma de Mallorca. 17
Natàlia i Maria José Borràs El llegat d’un home que estimava Menorca TEXT I FOTOS: Silve Pons
A
questa setmana es compleixen dos anys de la mort de José Antonio Borràs Ricart, un home que, tot i haver nascut a Barcelona, dedicà moltes hores de la seva vida a recopilar tot allò que fes referència a la seva estimada Menorca on va arribar amb just un any de vida. Fill de sastre, regentà una tintoreria
durant gairebé dues dècades però la seva vertadera passió va ser tot allò relacionat amb la imatge, d’aquí que tingués la gran visió empresarial de posar el primer videoclub de Menorca, Videocine Borràs. Avui, passats ja 31 anys encara hi acudeixen clients que hi arribaren els primers dies. Un home que col·leccionava programes de ci-
nema i es convertí en cinèfil. Avui coneixerem a fons el perfil d’en José Antonio Borràs de mans de les seves filles Maria José i Natàlia Borràs Mascaró. Ens trobam en un entorn rodejat de l’esperit de son pare, on hi puc veure totes les edicions de El Iris perfectament enquadernades i una de les antigues càmeres de video de les que es duen a
18
gent nostra
cadència del negoci? - Pensa que tenia tres filles a mantenir i na Ruth - la menor de les germanes i que ara viu a Barcelona- encara era petita i nosaltres anàvem a escola, així que ell es va preparar per fer oposicions a banca i després de molts intents va entrar a un nou banc que es va obrir a Ciutadella: Bankunion, que més tard seria Banco Urquijo Unión. La primera oficina va ser al carrer Carnisseria i més tard a la plaça de ses Palmeres. El director era Joan Pons Anglada. Però aquesta etapa va durar pocs anys perquè amb el tema de les fusions bancàries el van fer fora de manera inapropiada. Finalment, però, ell va guanyar el judici i el van haver d’indemnitzar. - I és quan posa el videoclub? - No, el videoclub el posa un parell d’anys abans pensant amb na Natàlia que acabava l’escola i no tenia feina. Era l’any 1981 i en aquell moment a Menorca hi havia un parell de botigues de fotografia o d’electrodomèstics que venien vídeos i com a reclam llogaven algunes pel·lícules. Quan nosaltres posem el videoclub, el lloguer es dispara i ma mare ha d’entrar a fer feina també perquè una persona tota sola no donava a bastament. Va ser un boom! La televisió només tenia 2 canals i a Ciutadella hi havia 4 cines
les espatlles. - Quin són els inicis del vostre pare a Menorca? - Mon pare era el major de 7 germans (entre ells la coneguda maniquí i miss Alicia Borràs) però quan va arribar aquí amb els nostres avis tenia just un any de vida. El nostre avi era un sastre de reconegut prestigi i no li va faltar la feina. Eren finals dels anys 30 i principis dels 40 quan la gent benestant “els que podien” duen vestit (traje). Mon pare va anar a classe a Calós però de ben jovenet ja ajudava a l’avi en la feina. Després es va encarregar de la sastreria que van obrir a Maó. - I ell també va fer de sastre?
- Si, a nosaltres ens cosia roba de petites (el record les fa esclatar en una rialla). Però va ser després de la mili quan va posar la tintoreria al carrer Eivissa. Van ser una anys molt bons perquè fou quan es casà amb ma mare (1963) na Maria Mascaró i el negoci era pròsper; pensa que els anys 60 la gent anava amb vestits, hi havia balls, les peces de vestir eren més delicades i encara no hi havia rentadores a totes les cases. Després als anys 70 la cosa va canviar, apareixen les rentadores automàtiques, la roba de confecció, etc. mon pare sempre deia que el pitjor que li va passar a la tintoreria va ser l’aparició dels texans! - I què va fer quan va començar la de-
19
(ES Born, Sant Miquel, l’OAR i Es Casino Nou) i com més es parlava de cine, més clients teníem nosaltres. A n’aquest tipus de negocis els cines no els hi fan cap mal. La cosa anava bé i durant uns 5 o 6 anys vam obrir un videoclub a Ferreries. En 2 anys vam ser 15 negocis de lloguer de pel·lícules a Ciutadella. I les dècades dels 80 i 90 van ser les millors. Amb l’arribada de les cadenes de televisió privades va començar a baixar la cosa i les descàrregues il·legals d’Internet han acabat amb la majoria de videoclubs. - I ara què hi queda? - A Ciutadella n’hi ha un una mica més petit, un que només té caixers automàtics i nosaltres que tenim caixers i atenció personalitzada. Nosaltres devem tenir uns 10.000 títols i ja ens consideram més una videoteca que un videoclub. Si tu estàs interessat en un títol concret sigui de l’any que sigui i no està descatalogat, nosaltres te l’aconseguim. Tenim les darreres novetats però també els clàssics de sempre. - Una curiositat què sempre he tingut, què punyetes va passar amb els vídeos Beta? - Els vídeos Beta eren de molt més alta qualitat que els VHS, les pel·lícules no es solien ratxar i la imatge era molt més clara. El problema és que SONY era la única marca que fabricava Beta i clar entre totes les altres marques que fabricaven VHS van copsar el mercat i a preus molt més barats i el Beta va acabar per desaparèixer.
- Quan érem petits amb els amics entravem als videoclubs a llogar “Cazafantasmas” però realment anàvem a mirar les caràtules de les pelis porno, açò encara passa? - Uii! Amb el porno si que ens han passat anècdotes, com la d’aquell client que et demana consell sobre si una és més bona que l’altra o aquell senyor major que et diu que ve a cercar “pel·lícules d’aquelles” perquè pren un medicament que el deixa “sense forces” i vol veure si encara es pot “animar” una mica. Nosaltres atenem amb la mateixa naturalitat a un client que s’endu Disney que un que s’endu porno, generalment és el propi client el que s’avergonyeix si no hi està acostumat. Tenim clients que venen exclusivament per aquest gènere de cine i ens solen demanar pel·lícules d’actors concrets (Nacho Vidal, Lucía Lapiedra, etc.). Et podem contar que al principi mon pare havia de tenir un soci al videoclub però quan la seva dona va saber que es llogaria porno li va prohibir invertir-hi. - Després de l’aventura empresarial anem amb la faceta de col·leccionista del vostre pare; quin és exactament el material que ell col·leccionava? - En principi i com a element genèric programes de cine, però concretament tot allò documental que fes referència principalment a Ciutadella i després a Menorca. Hi ha moltes postals, monedes, fotografies, llibres, segells, estampes, documents, pel·lí-
cules...tot en petit format. Però també va tenir molta estima per l’art i quan el moment econòmic li permetia es solia regalar un quadre, sempre d’autors menorquins. L’altre passió seva era en Joan Pons Álvarez, de qui guarda tot el que es publicava, tot el que té editat evidentment, els llibrets de les òperes que cantava i, sempre que podia, l’anava a escoltar cantar. - I amb quina finalitat col·leccionava el vostre pare? Lucrativa? Va arribar a vendre res de la seva col·lecció? - Caaa! Ell ho feia per gust, donant valor sentimental a cada peça que aconseguia i pensant en el valor documental que tindria en el futur. Ell era un curiós, un “xafarder” de la història i la imatge. Mai es va obsessionar per una peça. Li agradava anar a visitar els antiquaris a Barcelona, on ja el coneixien i li guardaven tot el material que feia referència a Menorca. – En aquest moment les germanes Borràs em mostren la maleta vermella que utilitzava son pare per anar a Barcelona i, carregades d’emoció, rememoren els moments en que arribava i l’obria mostrant a tota la família aquell llibret d’òpera o aquell programa de cine que havia aconseguit-. - Però els darrers mesos abans de morir – ho feu sobtadament el 8 de juliol de 2010 als 72 anys– el vostre pare volia vendre la seva col·lecció... - Efectivament, el fet que cap de les tres 20
gent nostra
filles, ni gendres, ni nets estiguéssim interessats en seguir la seva afició ni gestionar el seu fons documental el va fer prendre aquesta decisió. Com que ell valorava molt el que tenia, no volia que es deixés perdre, que es malvengués o que es disgregués. Li hagués agradat que la col·lecció es mantingués compacta i en mans de qui realment reconegués el valor històric de les imatges. Esteim parlant de 9.247 peces perfectament catalogades i en perfecte estat de conservació i que fan referència exclusivament a Menorca; la valoració econòmica del total de la col·lecció el 2010 era de 100.000€ i hem de tenir en compte que els Toms Menorquins del Die Balearen per si sols ja superen els 6.000€. El seu desig era el de no fragmentar la col·lecció. - I ha tinguts festetjants el llegat del vostre pare? - Molta gent s’ha interessat per peces individuals o per una part de la col·lecció, antiquaris, compradors privats, etc. Mon pare als primers que ho va oferir, quan va decidir posar-la a la venda fou al Consell de Menorca, que, tot i estar-ne interessat no dispo-
sava de doblers per comprar-la. Tot i així, el Consell es va oferir per ser-ne dipositari i guardar-lo a l’Arxiu d’Imatge i So; també li va demanar que quan tingués un comprador interessat els ho fes saber a ells. Els tècnics del Consell també ens van alertar dels possibles estafadors i compradors privats que fan valoracions molt a la baixa de les peces que els interessen, i nosaltres ja hem tingut alguna experiència amb gent de Menorca que ens fa desconfiar molt. Ell era un home molt ordenat i molt meticulós, ho té tot perfectament catalogat, i deim ho té perquè tot està així com ell ho va deixar. La prioritat de la nostra família no és, ara mateix, vendre ni malvendre el llegat de mon pare, no hi dedicam temps ni esforços – de fet hem anulat el web on hi havia les característiques de la venda- però ens agradaria complir la seva voluntat: que quan es vengui es vengui junt.
Qui coneixia a Josep Borràs sap que parlam d’una persona apassionada pel que feia, que gaudia com un infant dels petits moments de la vida i que era molt amic dels
seus amics. Fou regidor de l’Ajuntament de Ciutadella on encara el recorden amb estima, els seus anys a la tintoreria o al videoclub el van fer una persona carismàtica i generosa. S’oferia a fer un favor a qui fos, pensava en el futur dels seus i tenia un fort sentiment de família que el feien un gran patriarca. Amb les seves càmeres de foto i vídeo va immortalitzar molts anys de les vides d’amics i coneguts. Era altruista i gens pretensiós, d’ençà de la seva jubilació passava hores fent companyia i donant conversa a moltes persones malaltes. Una altra mostra del seu tarannà és el compte de videoclub que va obrir al Geriàtric Municipal, on cada setmana els residents veuen cinema gratuïtament gràcies a la generositat d’en Josep. Em vull despedir de na Natàlia i na Maria José recordant a les germanes que la primera gravació de video que tenc quan jo tenia mesos de vida me la va fer son pare igual que la primera que tenc dels meus fills. I elles em revelen que les darreres fotos que ell va fer just dos dies abans de morir, i que encara són dins la càmera, també són dels meus fills.
21
TEXT I FOTOS: Setmanari El Iris
L
A BAYADÉRE conta la història de la bayadére (ballarina sagrada del temple) NIKIYA i el noble guerrer SOLOR, que s’han jurat fidelitat el un a l’altre. Però SOLOR s’ha de casar amb GAMZATTI la filla del Rajhà governant. El gran sacerdot de la religió brahmànica també desitja a NIKIYA i revela al Rajhà la relació entre NIKIYA i SOLOR.
La malvada GAMZATTI no dubta en fer morir a NIKIYA. Això passa en el món real. Després ve l’altre element romàntic, quan NIKIYA, ja morta, apareix quan SOLOR, desesperat per la seva mort, somia amb la seva estimada en el país de les ombres i balla amb ell per darrera vegada. Aquesta és una breu sinopsi del llibret signat per Marius Petipa, inspirat en dos poemes en sànscrit de Kalidasa ( Sakuntala i La Carrera de fang). La música fou composada per l’austríac, afincat molts anys a Russia , ALOISIUS LUDWIG MINKUS (Viena 1826-Viena 1917). Minkus ens fa arribar a una de les seves composicions més logrades per l’art ballat. Musicalment LA BAYADÉRE és d’una gran bellesa i la seva melodia respalda la narrativa dansada . Fou estrenada al Teatre Marinski de St. Petersbug el 23 de gener de 1877 amb l’actuació de Lev Ivanov, que després es convertiria en una gran figura del ballet clàssic. Varies estrelles han obtingut grans èxits amb aquesta obra, Rudolf Nuréyev l’any 1958 va causar fascinació a St. Petersburg a l’afegir a
report
La Bayadére, un gran ballet als Cinemes Canal Salat
la variació de Solor certs tocs. La representació que podem veure el proper dimarts dia 17 a partir de les 9 de la nit als Cinemes Canal Salat és una producció de l’Òpera de la Bastille de Paris sobre la coreografia de Nuréyev i la direcció musical de Fayçal Karoui. Els primers ballarins i el cos de Ballet de l’Òpera Nacional de París intervenen en el repartiment . Les “estrelles” AURÉLIE DUPONT en el paper de Nikiya, JOSUA HOFFALT en el de Solor i DOROTHÉE GILBERT en el de Gamzatti interpreten la part principal del ballet. El ballet clàssic no és una disciplina de la que tinguem gaires oportunitats de veure a Menorca; les grans companyies no ens tenen en la seva programació. En oferir aquests magnífics espectacles, des de Cinemes Canal Salat volem oferir a tothom i en especial als amants del ballet la possibilitat de gaudir de grans produccions i donar a conèixer una varietat més de l’art musical.
22
Agraïment a la Penya Barcelonista Ciutadella
Gràcies Senyor Batle
cartes al director
L’Associació Espanyola contra el Càncer vol felicitar públicament a la Penya Barcelonista Ciutadella per l’excel·lent preparació del 1er Torneig de St. Joan veterans futbol 7 celebrat el passat 2 de juny a l’estadi municipal de Son Marçal i que va acabar amb més de 150 persones de tots el indrets de l’illa més 4 equips de Mallorca, asseguts a taula i menjant 3 bones paelles que si una era bona, l’altre ho era més. Però el gol més polit del torneig, i van ser bastants, va ser el gol marcat a favor de la solidaritat cap a les persones que pateixen càncer, fet que des de la Junta Local de l’AECC Ciutadella agraïm profundament. Entre tots vam ser capaços d’organitzar una rifa amb molt poc temps i es van acabar totes les paperetes gràcies a la col·laboració de tantes i tantes persones que van comprar nombres de la rifa en nom de la solidaritat. Gràcies a tothom. Gràcies també a Marc Jesús, fusteria Es Tric, Prisma, avarques Castell i sabates Homers per les seves aportacions per a la rifa. Tenguin per ben segur que els 1.650 € que la Penya Barcelonista Ciutadella ens ha entregat, seran exprimits al màxim i ens ajudaran a fer una nova passa per a travessar aquesta crisis i la falta d’ajudes públiques que patim. No voldríem acabar sense donar les gràcies a la Junta Directiva de l’estadi municipal de Son Marçal i als responsables del bar per les facilitats que ens varen donar i lo bé que ens van fer sentir. Enhorabona per la tasca que realitzeu amb els més joves i pels valors que els hi transmeteu. Salut per a tothom i moltes gràcies. Junta Local de l’AECC Ciutadella
Il·lustríssim Sr. Batle de Ciutadella D. José Mª de Sintas Zaforteza, gràcies per contribuir a que aquest Sant Joan hagi estat un “Sant Joan de dalt de tot”. Volem felicitar-lo per haver impulsat i recolzat el voluntariat de Sant Joan, que juntament i dirigits per Protecció Civil i Policia Local han aconseguit que els jocs des Pla hagin estat un èxit, tant per a nosaltres dalt el cavall, quan feia anys que no corríem tant bé i tan segurs, com per a la gent de a peu, que no ha patit cap accident i ha pogut gaudir d’unes carreres espectaculars. Felicitar-lo per una gran convidada i dir-li que a les seues paraules de “quin Sant Joan estimem i quin Sant Joan volem”, li responem que és aquest! Un Sant Joan que des de Caixers i cavallers, Ajuntament i fins al darrer ciutadellenc han contribuït a que fos un Sant Joan de dalt de tot. Gràcies a l’Ajuntament, als voluntaris, Creu Roja, Policia, Protecció Civil i ciutadans en general. Desitgem que els pròxims anys tornin a ser “Sant Joans de dalt de tot”, on tots ens unim per aconseguir-ho. José Fedelich Moll, Joan Bosch Taltavull, Onofre Bonet Bosch, Toni Ramon Bosch, Pedro Marqués Benejam, Damià Bosch Bosch
Gràcies Lluís de Olivar O'Neill
Acabades aquestes festes de Sant Joan volem, en nom nostre i en el de la majoria de cavallers, agrair-li a vostè, a Don Simón de Olivar i Vivó i als seus dos Caixers Pagesos, Pau de Lloc Nou i Pau de Son Planas, el bon desenvolupament de la qualcada, havent fet seves les nostres reivindicacions i portantles a bon terme. Finalitzades les passades festes del 2011 un grup de cavallers amb molts anys d'experiència a la qualcada, ens vam reunir diverses vegades per analitzar i intentar posar remei a situacions que, al nostre judici, anaven desviant-se del bon transcórrer de la qualcada. Temes com l'horari, el desviament de la qualcada a carrers on es perdia molt de temps endarrerint el transcurs dels actes fins hores intolerables, el desconeixement per part de molts membres de la qualcada de les normes pel que fa a com, quan i on saludar, el control dels que tenen dret a ser cavallers, el repartiment dels torns de carreres als Jocs des Pla i un llarg etcètera que vam plasmar en un document i vam presentar a la pràctica totalitat dels nostres companys de qualcada, aconseguint un suport aclaparador de 140 signants dels 160 possibles. Aquest document va ser lliurat a la junta de Caixers Senyor a través de l'Excel·lentíssim Senyor alcalde de Ciutadella D. José M ª de Sintas Zaforteza. Vostè D. Luis, va fer seves aquestes propostes donant-los forma en un llibret lliurat als participants com a cavallers, a l'hora de la inscripció a la qualcada. Aquestes normes s'han complert amb el bon fer dels Caixers Pagesos, seguint les seves indicacions, i de tots els membres de la qualcada, aconseguint unes festes en les que tots hem gaudit, tant muntats a cavall com a peu de carrer. Aquestes normes segur que poden ser millorades i actualitzades segons les exigències de les circumstàncies. També expressar la nostra solidaritat per suportar les crítiques d'un reduït nombre de persones pel compliment d'aquestes normes, assumint que aquests canvis han millorat notablement, segons el nostre parer, el desenvolupament d'aquestes festes. El nostre desig és que el que s'ha aconseguit aquest any no caigui en va, sinó que es perpetuï en el temps i sigui recolzat pels seus companys de junta de Caixers Senyors, cavallers i ciutadania en general. Sense més, rebeu una salutació i reiterem el nostre agraïment. José Fedelich Moll, Joan Bosch Taltavull, Onofre Bonet Bosch, Toni Ramon Bosch, Pedro Marqués Benejam, Damià Bosch Bosch
23
Son Saura, paraiso perdido
opinió
La otra tarde me llamaron por teléfono unos amigos que estaban pescando en dicha playa, querían que fuera a tomar unas cervezas con ellos, me lo pensé un poco, ya que eran las siete y media de la tarde, pero decidí coger el coche, y encaminarme hacia Son Saura. Caía la tarde, y conducía mi coche hacia una de las playas mas bellas del sur , llevaba las ventanillas abiertas y entraba por ellas el aroma del campo, daba gusto respirar el olor a la paja y el verde de los pinos y las matas, tenia el casette puesto e iba escuchando una canción de Grace Jones La Vida en Rosa, una versión semi discotequera pero sin faltar los violines y el típico acordeón, aquello era todo una pasada, aunque no todo eran rosas, ya que tenia que pararme o aminorar la marcha cada vez que venia un coche de frente, y es que el camino se estrecha en según que tramos, y además en las paredes secas hay matorrales que sobre salen y hay que ir con mucho cuidado, ya que puedes darte con el retrovisor del coche que viene de frente; peripecia tras peripecia conseguí llegar hasta el aparcamiento, me apee de coche y empecé la marcha hacia la playa un camino irregular lleno de polvo que como te descuides te das un trompazo, y además puedes perderte, ya que cada instante te encuentras con algunas veredas y hay que estar al loro para no confundirse, y camina que caminaras, y al fin, al cabo de un kilómetro mas o menos ya casi extenuado, conseguí llegar hasta la playa. Cual seria mi sorpresa al ver la playa llena de alga putrefacta, con un hedor insoportable, se me revolvieron las tripas al instante, no podía dar crédito a lo que mis ojos estaban viendo, en fin decepcionante. Tome unas cuantas fotos para publicarlas en Facebook para que mis amigos las vieran, y se den cuenta de cómo tenemos algunas playas de Menorca, francamente, ¡deplorables! Llegue hasta mis amigos, bebí una cerveza, charle con ellos, y tome el camino de regreso. Ahora bien, ¿como queremos que vengan turistas? así no se puede ir por la vida, las playas tienen que estar limpias y perfectas en el momento que empieza la temporada, además los aparcamientos no pueden estar tan lejos de la playa, hay que pensar en las personas mayores, niños y mujeres embarazadas que aunque para ellas es bueno caminar, pero al ser el camino accidental pueden caerse y provocar males mayores. Me parece que no vamos bien señores políticos, menos lavarse las manos y mas pringarse, lo que no se puede hacer es enseñar revistas de Menorca a los visitantes con playas paradisíacas y luego se lleven una decepción, a mi me parece que no esta bien vender con engaños, porque nos ponemos a la altura de los barataderos; y por lo que veo no vamos a cambiar, seguimos desde el 2001 con la misma tónica que impuso PSM y sus colaboradores, lo que a conllevado a un retroceso del turismo que difícilmente podremos recuperar, y mas si nuestros políticos actuales vayan siguiendo el juego a los anteriores mandatarios. Y volviendo a la playa, una de las cosas mas curiosas es que hay lavabos cerca del aparcamiento, o sea esto nos da a entender que hay que usarlos al llegar y al regresar de la playa, ahora bien que como te pille en la playa, supongo que no vas a ponerte andar para ir al lavabo ¡señores esta a un kilómetro! ¿Entonces que hacemos?, supongo que a las matas, de lo contrario no llegas, pero también hay un problema, que el pinar esta vallado con cuerdas, supongo que esto significa que esta prohibido traspasar, claro que llegado el caso uno traspasa lo que sea, ¡no faltaría mas! José Mª Cleofe Estévez
TEXT I FOTO : Escola de Ciclisme del Grup Esportiu Es Port
D
es de el 13 al 15 de juliol, a Asturia, concretament a La Morgal-Llanera, tindrà lloc els campionats d’Espanya per seleccions autonómiques en edat escolar 2012. La ciutadellenca e integrante de l’escola de ciclisme del Grup Esportiu Es Port, ha estat seleccionada, juntament en tres malloquines més, per participar a n’aquest event esportiu, organitzat per el consell superior d’esports de l’estat espanyol.
Les proves a les que tindrà que participar les integrantes de la selecció balear i tots/tes els demés de les altres seleccions autonòmiques serán les següents: El diumenge matí tindràn que disputar una ginkana, amb uns dotze obstacles, com són, un zig-zag de cons, pas d’altura, surplace, volta a una circunferència, balancí, curves, etc.. Aquesta prova es fa una classificació a nivell individual i també per a seleccions. Després, el dis-
esports
Julia Bosch participarà amb la selecció balearal campionat d’Espanya de ciclisme infantil
sabte, s’haurà disputat una prova en línea amb una distancia aproximada d’uns 10 km. A dita prova també es fa una classificació a nivel individual i un altra a nivel de seleccions, com amb la ginkana, puntuant les tres millores classificades, segons els llocs obtenguts. Dir que Julia Bosch, es infantil fémina de primer any, i que als passats campionats escolars de balears va quedar en segona posició. Però el millor de tot d’anar a aquest campionats escolars a nivell de l’estat espanyol és el poder trovarte amb una competició de ciclisme on hi hà més de 40 participantes fèmines infantils, que están en tú competint i a la vegada aprenen, on tot són al.lotes infantils. Des de aquí desitjam que aprengui molt, xali molt i que no sigui la seva darrera experiencia. 24
MOTOS I BICICLETES - Se vende Suzuki GSR 600, año 2009. Nacked. 3.000 euros. Tel.: 669 208 714 - 971 48 14 68 – Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado. 350 euros negociables. Tel.: 606 862 112. – Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio a convenir. Tel.: 971 38 58 12 – Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada. 1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379 – Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100 euros negociables. Joan 971 38 85 67 NÀUTICA – Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin de semana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000 euros negociables. Tel.: 676 405 400. – Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros. Tel.: 669 455 757. ALTRES - Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000 254 - Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254 - Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel. 626 000 254 – Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km. ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970. – Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita y en muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150. FEINA - Busco trabajo de limpieza o camarera de pisos. También de ayudante de cocina. Tengo experiencia y soy una persona cumplidora y trabajadora. Total disponibilidad. Tel. 632 43 60 60 Marcela. - Mujer joven residente en Ciutadella se ofrece para trabajar de camarera, empleada de lavandería o en limpieza. Tengo experiencia en estos empleos. Muy responsable. Tel. 628 72 37 33.
- Me ofrezco para cuidar personas mayores, limpieza por horas. Buenas referencias y coche propio. Elena. 679 287 699 - Chica joven se ofrece para trabajos de limpieza, camarera de piso y camarera de bar. 663 410 437 - AYUDANTE DE COCINA con mucha experiencia se ofrece para trabajar en la zona de Ciutadella. Muy trabajador. Tel. 655 27 25 11. Lluís. - Joven trabajadora y responsable se ofrece para trabajar como camarera de pisos, limpiadora, pinche de cocina o friegaplatos. Jornanda completa o por horas. Tel: 673 69 49 49. - Persona con amplia experiencia en trabajos de mantenimientos de fincas y edificios se ofrece para trabajar. También en limpieza, pinche de cocina o friegaplatos. Muy honesto y trabajador. Tel. 608 86 18 47 - Félix. - Joven residente en Ciutadella se ofrece para trabajar de ayudante de cocina, ayudante de camarero o friegaplatos. También para limpieza, reponedor o mozo de almacén. Tel. 681 23 37 27 - Iván. - Cocinero con amplia experiencia se ofrece para trabajar. También como ayudante de cocina. Tel. 650 09 47 05 - Ángel. - Chico serio, responsable, trabajador, limpio y ordenado se ofrece para trabajos de jardineria y mantenimiento en general. Mucha experiencia en manejo de monocultor, cortacesped, motosierra, cortasetos desbrozadora, dumper, tijeras podadoras, etc. Carnet de conducir y coche propio, inglés básico. 676 66 95 97 - Ciutadella - Chica, trabajadora y responsable, se ofrece para trabajar de limpieza, camarera de pisos o ayudante de dependienta. Tel. 616 919 213. - Chica joven y con experiencia se ofrece para cuidado de niños, limpieza y tareas domésticas en general. Disponibilidad inmediata. Zona Ciutadella y alrededores. Tel.: 616919213. - AYUDANTE DE COCINA con amplia experiencia se ofrece para trabajar. También como ayudante de camarero, pinche, limpieza o friegaplatos. Gracias por su atención. Tel: 627 63 52 45. - Busco trabajo de LIMPIEZA, CAMARERA DE PISOS, FRIEGAPLATOS o PINCHE DE COCINA. Muy responsable y cumplidora en el trabajo. Tel 639 88 10 24. – EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43. MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS – Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor y habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311
25
L
Campus de karate a Binitalaiot TEXT I FOTOS : Artgim
acrobàcies,fabricació del típic fabiol ciutadellenc, jocs daigua, customitzar camisetas amb símbols japonesos etc que aconseguiern el continu entreteniment dels participants. El darrer dia es va fer una demostració d’una tècnica de karate als pares i familiars que vam despedir amb un bon dinar i gran diversió
Una setmana inolvidable per tots, fillets, filletes i monitors,que ens ho vam passar genial i varem apendre moltes coses….. Binitalaiot és,a més,un lloc idòni per fomentar la convivència i el respecte a la natura.
esports
a setmana del 25 al 30 de juny el gimnàs Artgim va organitzar un campus de karate a la casa de colònies de Binitalaiot per fillets i filletes de 7 a 12 anys. Per fomentar la disciplina,ordre i respecte, valors importants dins el món de l’esport, es van organitzar diferents tallers i activitats com el tir amb fona, jocs malabars i
26
27
28
Escrits llebetjats
“L’heura de les hores”
Pobre política
opinió
Pobre política de toquets a I'esquena pero mans ansioses amb punyals dibuixats als pots de rancors vessats al cor. Pobre política del "vaig sentir dir", de les xafarderies IIiscant per les oficines, per corroir dignitats, esbocinar patrimonis morals i sembrar zitzania en els camps de la decencia. Pobre política de la posa maquillada per a la foto, I'abrac;ada desprove"it d'afecte, la mirada altiva, el papagai del pirata aixecat sobre I'escaiola del recompte de vots. Pobre poi ítica de les entrevistes plenes de paraules i buides de sentit, deis discursos intercalats de promeses vanes, de les recepcions plenes de verins retorics, de les audiencies penoses, deis homenatges tramats sota ma pel mateix homenatjat. Pobre política que suma vots rebaixant els principis, fa amarratges inconfessables i promou pactes guardats al cofre de sigil·lós innombrables, i de les aliances orfenes de projectes, de I'oficina d'ocupacions, deis regals perfumats de seducció. Pobre política del clonatge de salaris i remuneracions, avantatges i ambicions, buscadora d'influencies i escaladora orgullosa de qui abomina del seu propi origen. Pobre política de la veu elevada rebaixant a secretaries i porters, de la mascara d'autoritat escopint fel, de la persona ostatge de la funció, I'afecció desmesurat al poder, de la mendica'ns-hi quotidiana d'atencions i compliments. Pobre política de les portes tancades a la torba que pertorba, a les catifes a la pols de les sandalies i les botes, de les cerimonies que inflen I'ego i ofeguen el deure de governar bé. Pobre política de sacrificar, en I'altar de la patria, la vida en familia, I'oci, les amistats. I que impedeix el plaer de no fer res, sinó només ser. Pobre política del corporativisme electorera, del desviament indigne de recursos, del partit de 1I0guer, de la caixa doble i del silenci deis innocents. Pobre política de la conquesta iniqua de béns escamotejats als pobres, de les reverencies cíniques, de les dones convidades a ser gerros de la sala, de I'actitud despota de qui no es digna saludar els Ascensoristes, conductors i cambrers. Pobre política desprove·(da de continguts historics, encallada a la traveta perillosa d'acords falsos, indiferent al sacrifici i a la lIuita de tants que van patir per imprimir a la convivencia entre humans la marca bessona de la lIibertat i la justícia. Pobre política de la competencia mesquina, cega als horitzons utopics, enredada en la burocracia farisaica que cola mosquits i s'empassa camells, farsa pusil·lanime que, entre bastidors, amaga la tragedia de tantes esperances defraudades. Pobre política deis discursos sense sentit, proferits amb una vehemencia desprove·(da d'etica, fent ressonar rancors. I de les tra·(cions modelades per la conveniencia, disfressades de fermesa mentre que els peus s'enfonsaven al fang deis negocis terbols. Pobre política de la veneració desmesurada al poder, I'esfilagarsa ment ideologic, de la despolitització deis electors, de la indigencia d'estrategies immunes al calendari de la propera contesa. Pobre política de la prepotencia de qui ignora que els carrecs no allarguen estatures ni la moral, i omple el pit de medalles virtuals concedides per la propia vanitat de qui es creu superior als altres. Pobre política insensible al dolor inaudible, a qui, embogit, esta en el trampolí de la desesperació, I'endeutat, al dement i al qual, sota el pont, espera la intervebció divina.........Pobre política? ..........Podrida política.
Tremolor d'albes, puiladissa d'ocells, calfred de colors, quan tot és possible si la mobylette s'engega. &&&&&&&&&&&& Camina descalç damunt pètals de calius, dorm despert enmig de llençols de gel que els somnis no han fos. &&&&&&&&&&&& Escolta en el silenci el batec de l'herba com creix, enyora el cos de quan era captiu... Fuig, fuig de l'ombra! &&&&&&&&&&&& Espera aquell trole groc que no s'aturarà, tanmateix, no tens efectiu per comprar el bitllet de tornada cap al vici. &&&&&&&&&&&& Ara és ahir com avui. Ara és ahir. Ara és ahir... Cal vigilar més que mai, perquè no et notifiquin l'embargament preventiu d'un compte al descobert que no és teu. Que no és teu! Damià Coll
Andreu Genestar Sabater 29
Ses pàgines d'en Bep d'
Cuina nostra
Ensalada d’en Bep d’El Iris Ingredients: 4 endívies belgues, 2 taronges de Mallorca, 2 pomes verdes, 1 llimona, 1 pit de pollastre al forn, un punyat de panses, un punyat de nous, 150 g de formatge de Menorca tallat a daus, oli d’oliva, mel de Menorca, vinagre i sal. Elaboració: Netejam les endívies, n’eliminam les primeres fulles i les tallam a rodelles que reservaren dins un bol o una safata. Pelarem les taronges, les tallam a trossos damunt una post de llenya i les posam al bol juntament amb el suc que hagin amollat. Pelam les pomes i les tallam a daus, i abans de posar-les al recipient les ben amanim de suc de llimona natural pel tal que no tornin negres. Remenam els ingredients dins el bol i seguidament hi posam el pit de pollastre que ja tenim cuit i fred- tallat a rodelles, les nous i les panses i els daus de formatge de Menorca. A part, dins un recipient, farem una vinagreta amb l’oli d’oliva, el vinagre, la mel i la sal. Ho deixem emulsionar un poc, amanim l’ensalada i servim al moment.
El Iris 13 de juliol de 1962 "Menorca i el turisme" era el títol d'un extens article de portada de Francesc Caules on s'apostava per la nova indústria per a rompre l'insularitat i crear una nova entrada econòmica a l'illa. Segons les previsions de Caules, si Menorca era capaç d'aconseguir 20.000 turistes generaria 100 milions de pessetes, una gran fortuna llavonces. Al seu article deixava patent que Menorca necessitava publicitar-se en solitari, crear una marca pròpia i anunciar-se als principals diaris d'Anglaterra i Alemanya com en "Sunday Times" i el "Frankfurter Allgemeine" durant l'hivern, que és quan s'orientaven les campanyees de vacances d'estiu. Es casaven a Maria Auxiliadora Juan Vázquez Capó i Carmen Mora García.
30
QUE LLEIG! · La velocitat d'alguns taxis a carreteres com la de Cala en Bosch o a la mateixa carretera general. · El car que costa anar de tapes per Ciutadella. · Que la temporada turística no arranca i que de cada vegada el turisme estigui més esquilmat. · Que som una illa massa cara. · Que Educació deixa Menorca sense els cicles formtius de guia turístic i conserge. · Que l'ocupació hotelera al mes de juny hagi davallat un 2%. · Que el jutge no accepti les 300 signatures contra els robatoris a Ciutadella.
Dites i refranys... - Juliol, egües a s’era i bous en es sol.
PARENÒSTIC DEL MES DE JULIOL DE 2012 SOL Dia 1 el sol va sortir a les 06,19 i es va pondre a les 21,17 h. Dia 31 el sol sortirà a les 06,42 i es pondrà a les 20,50 h. LES LLUNES DE MAIG Dia 3 lluna plena en Capricorn. Dia 11 lluna minvant en Àries. Dia 19 lluna nova en Cranc. Dia 26 lluna creixent en Escorpí. FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS
Si teniu ceps, heu de tapar-los perquè el sol no els cremi, i els heu de ben ensofrar i sulfatar. A causa de la calor, les hortalisses i els fruiters necessiten molta aigua, però heu de tenir la precaució de regar a sol post, mai al migdia o a les hores de calor. No heu de malmetre l’aigua, que és un bé escàs.
Els sants de cada dia Divendres dia 13, Enric, Sara. Dissabte dia 14, Adela, Camil. Diumenge dia 15, Bonaventura, Rosalia. Dilluns dia 16, Mare de Déu del Carme. Dimarts dia 17, Aleix, Humiltat. Dimecres dia 18, Frederic, Marina. Dijous dia 19, Justa, Martí.
QUE POLIT! · Que s'hagin desconvocat les vagues de metges i la d'hoteleria. · La celebració del Memorial Day. · La Medalla d'Or de Ciutadella a Pau Faner. · Que l'illa de Menorca sigui on pares ho tenen millor per a elegir el centre escolar dels seus fills. · L'imminent exposició de Ramon Jesús al Roser. · Els grans concerts de l'Agrupació Musical Ciutadella.
Ens han dit... · Que hi ha 8 escales de creuers a Ciutadella compromeses per a l’any que ve. La primera serà el mes d’abril i la darrera, a finals de novembre. · Que els creuers fondejaran a la badia de Ciutadella, a la bocana del port, com feien quan venien abans que hi hagués el dic. · Que una reunió de més de 7 hores entre patronal i sindicats ha aconseguit desconvocar la vaga d’hoteleria prevista pel 22 de juliol. · Que la Conselleria balear d’Educació ha decidit eliminar l’habitual convocatòria de setembre de les proves d’accés a graus superiors de formació professional. A Menorca, uns 20 alumnes s’han quedat sense poder-se examinar. · Que l’IVA general pujarà 3 punts, quedant-se en un 21%, que el reduït pujarà 2 punts, fins al 10%, i que no es tocarà el súper reduït, que es mantindrà en el 4%. · Que els consistoris municipals hauran de reduir el seu nombre de regidors un 30%. · Que el PP balear presentarà una proposta al Parlament on demanarà la reducció del número de diputats de la cambra autonòmica balear.
Ens demanam... · Si per això ens hem gastat no sé quants milions d’euros en la construcció d’un nou port a Ciutadella. Serà possible que, davant la demanda existent, Ports de les Illes Balears sigui incapaç d’habilitar els molls per que puguin amarrar aquests vaixells? · Quants d’anys hauran de passar per a poder fer rendibles les obres de construcció de la variant de Ferreries? · Quants menorquins i menorquines es quedaran enguany sense paga extra de Nadal, després que Madrid hagi decidit llevar-se-la a funcionaris, diputats, senadors i alliberats sindicals? · Quina repercussió tindran aquestes mesures en el consum? · Resistirem els menorquins un hivern més els embats de la fotuda crisi?
31
SALA 1 DURADA 110 m. DIRECTOR MARC WEBB 7 ANYS
THE AMAZING SPIDERMAN 4 3D
“The amazing Spider-Man” és la història de Peter Parker (Andrew Garfield), un estudiant de secundària que va ser abandonat pels seus pares quan era nen, deixant-lo a càrrec del seu oncle Ben (Martin Sheen) i la seva tia May (Sally Field) . Com la majoria dels adolescents de la seva edat, Peter tracta d'esbrinar qui és i què vol arribar a ser. Peter també està trobant el seu camí amb el seu primer amor de secundària, Gwen Stacy (Emma Stone), i junts lluiten pel seu amor amb compromís. Quan Peter descobreix un misteriós maletí que va pertànyer al seu pare, comença la recerca per entendre la desaparició dels seus pares, una recerca que el porta directament a Oscorp, el laboratori del Dr Curt Connors
SALA 2 DURADA 94 m. DIRECTOR STEVE MARTINO Y MIKE THURMEIER
DEL DIVENDRES 13 AL DIJOUS 19 DE JULIOL CADA DIA A LES 19’20 H I A LES 22’00 H (Rhys Ifans), ex-company de treball de seu pare. Mentre Spiderman es troba en plena col·lisió amb l'alter-ego de Connors, el Llangardaix.
ICE AGE 4 2D
20th Century Fox i Blue Sky Studios presenten "Ice Age: La formació dels continents", el quart lliurament d'una de les franquícies de dibuixos animats més reeixides dels últims anys. La pel · lícula estarà disponible a Digital 3D i també en 2D.
DEL DIVENDRES 13 AL DIJOUS 19 DE JULIOL CADA DIA (EXCEPTE DIMARTS) A LES 19’30 H
APTE
SALA 2 DURADA 111 m. DIRECTOR JAMES MCTEIGUE 16 ANYS
EL ENIGMA DEL CUERVO
En aquest descarnat thriller, Edgar Allan Poe (John Cusack) s'uneix a un jove detectiu de Baltimore (Luke Evans) per trobar un assassí en sèrie que utilitza l'obra d'Edgar Allan Poe com a base per realitzar una cadena de brutals assassinats.
DEL DIVENDRES 13 AL DIJOUS 19 DE JULIOL CADA DIA (EXCEPTE DIMARTS) A LES 21’30 H