IRIS 20-4-2011 by setmanaris revistes

Ciutadella de Menorca, 20 d’abril de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.471

SANTIAGO PONS QUINTANA, INDUSTRIAL FUNDADOR DE PQ Com fer formatjades pas per pas

Llibre d’exilis Un ambiciós projecte de treball històtic a càrrec de Josep Portella

El Valeriano Allès s’avança 2-0 a les semifinals de la Superlliga

“El futur? Menorca tancarà i s’anirà a viure a una altra banda”

•

• 20/4/2011

AG E N D A Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12 Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26 Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112 Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50 Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87 Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95 Bombers: Tel. 971 38 08 09 • Taxis: Tel. 971 48 22 22

RESERVES CIUTADELLA AL

971 484 216

FARMÀCIES DE TORN Dimecres dia 20 Dijous dia 21 Divendres dia 22 Dissabte dia 23 Diumenge dia 24 Dilluns dia 25 Dimarts dia 26 Dimecres dia 27 Dijous dia 28

MOLL MARTÍ-SUREDA CASTANY MARCH CAVALLER MARTÍ-SUREDA PLAÇA NOVA OLEO MOLL

Eivissa, 50 Plaça Colón Tres Alqueries, 3 Plaça Jaume II, 5 Plaça de la Catedral Plaça Colón Plaça Nova Federico Pareja, 54 Eivissa, 50

Horario NURA NOVA A PARTIR DE DIA 1 DE FEBRER

AUTOBUSOS CIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca) Dissabtes

De dilluns a dijous CIUTADELLA

6:40 7:40 8:40 9:40 10:40 11:40 12:40 13:40 14:40 15:15

6:45 8:15 9:15 10:15 11:15 12:15 13:15 14:15 15:15 * Només divendres

16:15 17:15 18:15 19:15 20:15 21:15 22:15 23:15* 00:15*

BUS EXPRESS Maó - Ciutadella (sense aturades)

17:10 18:40 20:10 21:40 23:10 00:30

8:10 9:40 11:10 12:40 14:10 15:40

17:15 18:45 20:15 21:45 23:15 00:15

Diumenges i Festius 15:40 17:10 18:40 20:10 21:40

MAÓ

8:15 9:45 11:15 12:45 14:15

16:15 20:15 21:15

15:45 17:15 18:45 20:15 21:45 MAÓ

CIUTADELLA

7:00 8:00 11:15 14:15

De dilluns a divendres

8:15 9:45 11:15 12:45 14:15 15:45

CIUTADELLA

8:10 9:40 11:10 12:40 14:10

7:00 8:00 9:45 12:45

14:15 15:15 16:45 22:15

PLATGES (Torres Allés Autocares) • Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins • HORARI A PARTIR DEL 10 DE FEBRER SORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A: 64- 65 61 CALETA CALA EN BLANES CALA BLANCA DELFINES CALA EN FORCAT CALA EN BOSCH

07:15 08:00 09:05 09:50 11:30 11:55 12:30 13:00

07:00 08:00 10:15 13:15

DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS 61 64- 65 CALAN BLANES CALETA DELFINES CALA BLANCA CALAN FORCAT CALA’N BOSCH

09:05 09:50 11:30

14:002

11:55

15:001

12:30

15:001 16:00 18:20

16:00

13:00

19:30

20:15

14:00

17:00

08:00

16:00

10:15 13:15 17:00

18:30 19:30

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA 1

DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES - 2 DIMARTS I DIJOUS * EXCEPTE DIUMENGES

PLAÇA PINS-CANAL SALAT POICI ESTACIÓ MARÍTIMA

07:00* 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00

14:00 15:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00

ESTACIÓ MARÍTIMA POICI CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:30* 08:30 09:30 10:30 11:30 12:30 13:30

14:30 15:30 17:30 18:30 19:30 20:30 21:30

* EXCEPTE DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS

S E T M A N A R I

Núm. 3.471. Any LXVIII. Dipòsit legal ME 54-1958. DIRECTOR: José Manuel Al·lès Salvà REDACTORS: Carlos Marqués. ADREÇA: C/ Pintor Torrent, 7 - 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20 A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.es PÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris EDITA:

ALCUD. - CIUT.

CIUT.- ALCUD.

Lunes

08'30-17’00

11’30-20’00

Martes

08'30-17’00

11’30-20’00

Miércoles

08'30-17’00

11’30-20’00

Jueves

08'30-17’00

11’30-20’00

Viernes

08'30-17’00

11’30-20’00

Sábado

08'30

20’00

Domingo

17'00

20’00

MAÓ

CIUTADELLA

MAÓ

15:40 16:40 17:40 18:40 19:40 20:40 21:40 22:40* 23:40*

DIAS

•

• 20/4/2011

EDITORIAL

Premis El Iris El regatista René Velázquez a la EURO Master Cup 2011

El 20 d’abril arranca la MECUP 2011

Victòria del Carussa Ciutadella a la darrera jornada

Divendres de la setmana que ve s’entregaran, els Premis Setmanari El Iris 2010, uns premis que enguany també agafen un caire insular, especialment pel que fa als premis Josep Al·lès Serra i Josep Al·lès Quintana, que es donaran a entitats i empresaes de fora de Ciutadella, perquè des de Setmanaris i Revistes s’ha apostat també cap a una obertura a la resta de l’illa amb la creació de nous productes editorials com són les revistes Mes Iris Menorca i Cap de Llevant, que serà presentada aquesta setmana i també noves publicacions que estan a punt de sortir al carrer. El Iris segueix fidel a la seva tradició de fer poble, de reonèixer la feina feta per particulars, empresaris, associacions, esportites, artistes, entitats a favor del porgrés i la millora del nostre poble, embaixadors de Ciutadella arreu del món. Lamentam que, una edició més, veim com des de l’Ajuntament de Ciutadella no tenim el suport que hem tingut al des de que es van crear els Premis El Iris i ens senti, dicriminats i decebuts amb certes actituds polítiques que fan “parts i quarts”, i que de res tenen a veure amb el tarannà democràtic, plural, de respecte a cap a unes idees o a la feina d’infomar i la feina social que desenvolpam es revistes d’informació, però per als que ara maiteix hi ha dalt La Sala, sembla que El Iris el hi fa nosa, i potser els hi sap greu que setmana a setmana som al carrer i que encara facem noves revistes i ens convetiguem en un petit grup editorial de premsa.

S E T M A N A R I

•

• 20/4/2011

LO C A L

Premis Setmanari El Iris 2010 Antoni Febrer, Rafel Cortès, Rotary Internacional, MiB Produccions, Cançonetes, Andreu Busutil, Club Ciclista Tot Velo Bep Al·lès Salvà

Ja es conèixen tots els guardonats dels PREMIS SETMANARI EL IRIS 2010, Aquesta setmana s’ha reunit el jurat qualificador per a elegir els guardonats dels premis Antoni Seguí Sintes als fets socials i solidaris; Josep Salord i Farnès a la cultura i difussió de la nostra llengua; Joan Salord Comella als esports, i reconpeixements a títol pòstum. Després d’estudiar les propostes presentade i les del jurat es va decidir atorgar el Premi Jeròni Cabrisas i Caymaris a la indústria i comerç als Germans Anglada, conegut popularment com Can Coca Rossa, amb motiu dels seus 90 anys com a fusters i fabricants de les reconegudes cadires menorquines, i també a Gelats Torres, conegut popularment com Cas Mèrvol, que va inicair la seva activitat a 1930, per tant va celebrar l’any passat els seus 80 anys com a comerç i indústria gelatera familiar. També s’ha decidit premia a l’Assessoria Laboral Astrea amb motius dels seus 50 anys. El premi Joan Victòri Manella al Turisme serà per l’anunci de l’Estrella Damm, i la seva gran repercussió mediàtica que ha portat mil·lenars de turistes nacionals a Menorca i de manera especial a Ciutadella. L’altra guardonat a criteri del jurat és l’empresari Joan Melis Nebot, propietari de diferents blocs d’apartaments, un aparthotel i gestinona també el Blanc Palace i per l’empresari turístic suïs Eric Wasserfallen pels seus primers 10 anys de gestió de l’Hotel Bahia de Santandria, del que n’és propietari. El premi Josep Torrent Prats a les arts

Imatge dels Premis El Iris

plàstiques, s’ha cregut oportú donar-lo a la Galeria Retxa amb motiu dels seus primers 30 anys, tot reconoguent també la seva trajectòria i com a galeria de referència a Ciutadella. Pel que fa al premi Josep Al·lès Serra, premi especial del jurat i que es fa a nivell de Menorca, el jurat va creure oportú atorgar-lo a la Fundació Hospital Illa del Rei, en reconeixement de la seva tasca de recuperació d’aquest emblemàtic i important indret al port de Maó, i també per la difussió turística, cultural i social que s’en fa des d’aquesta fundaació de l’illa de Menorca. El premi Josep Al·lès Quintana als

LA GUIA DEFINITIVA DE MENORCA RESERVA JA LA TEVA PUBLICITAT Per a més informació: Setmanaris i Revistes s.l. tel.: 971 38 55 58

empresaris de Menorca -abans aquest premi es feia a la votació popular- serà per l’empresari del calçat Santiago Pons Quintana, en reconeixement a la seva trajectòria dins el món de la sabata a la nostra illa, on és un dels principals empresaris del sector i amb més exeperiència i qualitat. El premi Antoni Seguí Sintes als fets socials i solidaris serpa en la present edició per Antoni Febrer, per a la seva dedicació a la Creu Rotja de Ciutadella i com a coordinador de la seguretat dels jocs des Pla de Sant Joan; Rafel Cortès per a la seva trajectòria dins l’Organització Nacional de Cegs (ONCE) a Ciutadella; i el Rotary Internacional a Menorca, per a les accions solidaries portades a terme pels tres clubs que hi ha al’illa. Rotary Club Menorca, Rotary Club Mahón-Mô i Rotary Club Ciutadella. El premi Joan Salord Comella als esports serà per Andreu Busutil Cànovas, campió d’Espanya de Doma Clàssica juvenil i el Club Ciclista Tot Velo. Els reconeixements a títol pòstum de la present edició seran per: Apol·lònia Hernàndez Sastre, bibliotecària. Josep Antoni Borràs Ricart, col·leccionista, empresari i col·leccionista. José Moreno Cabrera, cuiner Martí Coll Montaner, per la seva dedicació a s’Auba. L’acte d’entrega dels guardons es celebrarà el proper divendres dia 29 d’abril a les 21,30 h a l’hotel Princesa Playa de Son Xoriguer, i el prei del menú serà de 35 euros el cobert. La data màxima per a reserve serà el 27 d’abril.

•

• 20/4/2011

JA A LA VENDA

•

• 20/4/2011

•

•20/4/2011

TAU L A D E R E D A C C I Ó

Santiago Tadeo, calcula estalviar un milió d'euros reduint el nombre d'alts càrrecs polítics del Consell de Menorca El candidat del Partit Popular de Menorca al Consell i al Parlament per aquesta illa, Santiago Tadeo, calcula estalviar un milió d'euros reduint el nombre d'alts càrrecs polítics en l'organigrama de l'equip de govern insular. El líder popular planteja un "canvi de mentalitat" en l'administració i per això proposa aplicar un pla de simplificació administrativa, reduir la burocràcia i aconseguir la necessària seguretat jurídica, tot això emmarcat en un clima de transparència i austeritat. Per Tadeo totes aquestes mesures tenen per objectiu facilitar i reduir els tràmits als empresaris perquè siguin aquests els que generen ocupació i així contribueixin a pagar els seus impostos a l'administració, el que permetrà cobrir les necessitats assistencials. Es tracta doncs d'un cercle, en aquest cas, beneficiós. El 2007 l'ara consellera de Turisme i llavors encara presidenta del Consell de Menorca, Joana Barceló, va formar un govern insular amb 25 directors insulars i amb 11 consellers entre electes i no electes, amb l'excusa que era necessari comptar amb aquest personal per assumir les competències que preveia el nou Estatut aprovat al març d'aquest any. "No obstant, el temps ha demostrat la falsedat d'aquest argument, ja que no s'està complint el calendari de traspàs de competències", explica Tadeo.

L’Obra Social “la Caixa” i la Capella Davídica aposten pel Rèquiem de Rutter pel concert de Pasqua d’enguany L’Obra Social “la Caixa” i la Capella Davídica presenten un dels moments musicals més importants de l’any. El Rèquiem del compositor contemporani John Rutter és la nova aposta per als concerts d’enguany. El concert de Pasqua tindrà lloc el proper dissabte 23 d’abril a les 19 hores a l’Església del Socors de Ciutadella i diumenge 24 d’abril a les 20.30 hores a l’Església de Santa Maria de Maó. El concert estarà protagonitzat per la Capella Davídica, dirigida per Biel Barceló, i actuarà com a solista la soprano Maria Camps, acompanyada pels múics Laura Barrera (flauta), Vicent Salvador (oboè), Pau Cardona (violoncel), Joan Campomar (percussió) i Suso Gonzàlez (piano).

H O R A R I H I VE R N DILLUNS A DIJOUS DE 9 A 13’30 H I DE 16 A 19’00 H DIVENDRES DE 9 A 13’30 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7 TEL: 971 38 55 58 CIUTADELLA

Demà comença XIIIè Festival Intenacional Menorca Jazz Demà dissabte 23 d’abril, a le 22.00 h es celebrarà al teatre del Casino Nou de Ciutadella el primer concert del XIIIè Festival Intenacional Menorca Jazz que comptarà amb l’actuació del conjunt “Five in orbit” que està format per Ramon Fossatti, trombó i caragols de mar; Olivier Brandily, saxo alt, flauta i clarinet baix; Laurent Bronner, piano; Nicolas Rageau, contrabaix i Luc Isenmann a la bateria. el preu per al públic en general serà de 20 euros i pels socis i escoles de música 15 euros.

Ciutadella es prepara per a la Setmana Santa Ciutadella comença a preparar els actes religiosos de la Setmana Santa, que es van inicair diumenge passat amb la celebració del Diumenge de Rams. Divendres capvespre es celebrarà la Processó del Sant Enterrament, que ha de recórrer els carrers del nucli antic. Ciutadella viurà també la tradició de “matar els bujots” del Diumenge de Pasqua a les 12 del migdia, quan les campanes toquin a Glòria. Els llocs on es solen penjar bujots són el Casino 17 de Gener, Cercle Artístic, Associació Democràtica de Jubilats, Unió d’Antics Alumnes Salesians, Bar s’Oficina, Bar Mayby, Club Nàutic de Ciutadella i Dalt sa Quintana entre altres.

C/ d'Alaior, 49 – 07760 Ciutadella de Menorca Teléfono: 971 38 24 46 · www.espoudetorn.com Ref. 2003C Casa Individual en el casco Antiguo de Ciutadella, 4 habitaciones (2 dobles y 2 sencillas), cocina, salón-comedor, baño completo y terraza. Precio 216.000€ Ref. 1987C Apartamento en Cala'n Blanes, 41m2 construidos más 28m2 de terraza, una habitación doble, cocina-comedor, baño completo, jardín y piscina comunitarios. Amueblado y equipado. Precio 120.000€. OPORTUNIDAD.

Tu tienda especializada en pesca de superficie y pesca submarina. Ven a disfrutar de las últimas novedades del mercado. Plaça Sa Font, 3 971 48 21 02

Ref. 1969C Chalet en Calas Picas, 88m2 construidos, 3 habitaciones dobles (una swit), cocina-comedor, aseo, terraza descubierta, lavadero, trastero, solarium, jardín y piscina comunitarios. Amueblado y equipado. Precio 252.425€ Ref. 1997C Chalet Individual en Cala'n Blanes, 100m2 construidos, 300m2 de solar, 2 habitaciones dobles, cocina, comedor con chimenea, sala de estar, baño completo, aseo, terraza cubierta, caseta de juegos de madera y 3 trasteros. Aire-acondicionado. Precio 262.500€ Ref. 1983 1º Piso en Ciutadella con ascensor, 49m2 construidos, una habitación de matrimonio muy amplia, cocina-comedor, baño completo, terraza cubierta y piscina comunitaria. Amueblado y equipado. Precio 132.523€ Ref.2002C 4º Piso en Ciutadella, 130m2 construidos, amplia cocina, comedor muy luminoso, 4 habitaciones dobles y lavadero. Precio 162.750€. OPORTUNIDAD DISPONEMOS DE FINCAS EN ALQUILER

•

• 20/4/2011

E N T R E V I S TA

SANTIAGO PONS QUINTANA. INDUSTRIAL I FUNDADOR DE PQ, PREMI JOSEP AL·LÈS QUINTANA Carlos Marquès

– Decidiu fundar la fàbrica actual al 1953 gràcies a una gran comanda de sabates infantils que vau rebre d’Islàndia. Aleshores, fabricaveu calçat en les hores lliures que us deixava la feina. Supòs que heu contat aquesta anècdota milers de vegades, però el cert és que va marcar la vostra vida… – Llavors, jo feia feina a la fàbrica de sabatilles del meu conco, José Quintana Vinent. Des dels vuit anys, ja tallava forros. Tenia molt d’interès en aprendre l’ofici. Estudiava a l’escola laica, i em quedava temps per fer feina. Treballar era aleshores una necessitat, perquè després de la Guerra Civil hi havia molta misèria. Fora hores, vaig aprendre patronatge. Anava a escola de patrons dos dies per setmana amb Pablo Gomila Melià, que era fabricant. A la seva manera, em va ensenyar l’ofici. Va ser el començament de les sabatetes petites de primera calçadura, que no duien sola. Ma mare, Magdalena Quintana Vinent, feia d’ajuntadora, i mon pare, Santiago Pons Victory, de sabater i barber. Mon pare muntava les sabatetes i jo l’ajudava. Els caps de setmana anava a la barberia i afaitava i tallava els cabells als pagesos. Un dia es van presentar uns senyors a la botiga de l’al·lota -jo aleshores festejava-. Havien vingut expressament per les sabatetes que hi havia exposades al mostrador. El cas és que n’Inés, l’al·lota, va tenir molta vivesa. Els va dir: “L’enamorat fa feina a una fàbrica, el cridaré i vindrà”. Me telefona i me diu: “Santiago, hi ha uns senyor que volen rallar amb tú”. M’hi acost i me trob tres persones, unes de les quals, l’agregat comercial

L’empresari Santiago Pons Quintana

d’Islàndia, parlava espanyol. Me diuen que estan interessats a fer una comanda. Em van donar 250.000 pessetes de l’època. – Una petita fortuna, aleshores… – I tant!. Vam anar al Banc Espanyol de Crèdit, van mostrar el xec, van treure els doblers i me’ls van donar. – I us trobeu, de cop i volta, amb un

“Des dels vuit anys, ja tallava forros. Tenia molt d’interès en aprendre l’ofici. Estudiava a l’escola laica, i em quedava temps per fer feina”

munt de diners sobre la taula, amb una comanda important i sense una estructura mínima per poder atendre-la… – Va ser seriós, allò! Vaig agafar el conco Quintana i li vaig dir: “Conco, nosaltres aquí sobrem”. Els al·lots seus ja eren grossos i ja comandaven dins la fàbrica. Li explic que han vingut uns senyors i que m’han fet una comanda. “I com és, que no els heu menat aquí?”, em pregunta. “No els podia menar, aquí, perquè aquests senyors han vingut per aquestes sabatetes. Volen 3.000 parells en capses en llenya i me donen tres mesos per fer-los. I hem de quedar bé”, contest. En aquell moment, tot i que no era gens fàcil atendre aquella comanda, ho veia tot color de rosa. Aquella comanda m’havia caigut del cel a mi, que

•

• 20/4/2011

E N T R E V I S TA

Els islandesos tenien un intercanvi comercial amb l’Estat espanyol, en virtut del qual se’n duien també vidre i vi d’alella cap al seu país tenia tantes ganes d’armar-me! Tenia bones armes, perquè mon pare feia de sabater i ma mare d’ajuntadora, així és que podíem començar. En aquella època, les fàbriques començaven per Ciutadella i per tot com podien. Si feies 50 parells per setmana, te salvaves, tant donava si eren sabatilles o sabates. Quan li explic el què m’havia succeït al conco, me diu: “Les farem aquí, les sabatetes”. Dic: “No. No hem de mesclar ous amb caragols. Aquestes sabates les feim fora hores, a partir dels trossos que llencem [féiem les sabatetes a partir dels retalls i de les molletes que es llençaven]. A més, ma mare, a ca nostra farà més hores de les que fa aquí”. El cas és que vaig tirar endavant, i que el conco Quintana no va quedar content amb la resposta. En tenir els diners segurs, ens plantejàrem que havíem de quedar bé tal com fos, i que si fabricàvem els 3.000 parells en tres setmanes, millor que en tres mesos. Jo sabia que si quedàvem bé amb aquests 3.000 parells, ens en demanarien més. Dic: “Per la forma com m’han parlat, aquestes sabates van en destinació a un altre país”. I ho vaig endevinar, perquè d’Islàndia se n’anaven a Rússia. Tots els magatzemistes que vaig anar a visitar em coneixien, perquè jo estava d’encarregat de compres a ca’l conco Quintana. Aquell va ser un començament triomfal. Un dia, em criden inesperadament del banc i em diuen: “Hi ha dos milions de pessetes posats sobre una carta de crèdit irrevocable”. Aleshores, pens: “Caram, aquests senyors van de debò!”. El xec era irrevocable; per tant, el mal de cap era meu. – Amb 2 milions de pessetes a la butxaca, tot devia ser més fàcil… – Vam començar en gran.

Malgrat estar jubilat, Pons Quintana cada dia va a la fàbrica

– Hi va haver més comandes dels islandesos, després d’aquesta? – No. Van ser només dues. Els islandesos tenien un intercanvi comercial amb l’Estat espanyol, en virtut del qual se’n duien també vidre i vi d’alella cap al seu país. Aquell intercanvi va donar molt de profit a Menorca i a Espanya. Quan vam haver lliurat la comanda, va venir el cònsol d’Islàndia a Barcelona a dir-nos que l’intercanvi comercial havia arribat a la seva fi i que no l’havien renovat. – Però no devíeu passar cap pena, amb tants doblers… – La gent te donava seixanta o noranta dies per a pagar i no passaves cap pena. A més, quan vam haver acabat ens vam trobar gairebé tots els doblers, perquè no havíem gastat res. Me n’havia anat a treballar al

Pati de sa Lluna. L’assumpte dels islandesos va durar set o vuit mesos. El problema va venir després, perquè ens quedem a zero de comandes. Què feim?, ens en tornem a ca’l conco Quintana? Això era el que ell s’esperava. M’he oblidat de contar que el conco també va fer dos enviaments de sabatilles de dona als islandesos. En lloc de comprar-me més parells a mi, n’hi van comprar alguns també a ell. Les relacions amb la família del meu conco van quedar perfectes i encara a dia d’avui ho segueixen sent. Heu de pensar que el conco, quan va veure que les coses ens anaven bé, tot d’una es va posar una mica gelós. Tornant al que us contava, un cop finalitzat l’intercanvi comercial ens quedem sense feina. Aleshores, nosaltres ja érem sis o set. Teníem dues ajuntadores, un sabater i dos

Bar Cafeteria Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos Comidas para llevar - Domingos cerrado C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

•

• 20/4/2011

E N T R E V I S TA

“El ministre ens va dir que si féiem una fàbrica nova, el Govern espanyol ens pagaria el 60% del seu cost” jovenets que venien a ajudar. De talladora, no en teníem cap, perquè ja ho tallava tot jo mateix. Aleshores, vaig decidir fer la sabatilla de fillet, que no era al mercat. Va ser un boom. Me’n vaig anar a Bilbao. Jo coneixia tots els clients del conco Quintana. Vaig a veure Calzados La Palma, de Sabino Menéndez, que aleshores era l’empresa més important de Bilbao, i li vaig contar la història que m’havia passat. Jo ho contava, perquè molta gent no es podia creure que allò fos ver. L’home se’n feia creus. Li ho vaig haver de prometre. Finalment, me diu: “Com que te veig amb tantes ganes de fer feina, posarem la sabatilleta de fillet. I després has d’anar a veure a fulano, que només ven coses de fillet”. Me va fer una comanda d’uns dos-cents parells. Me’n vaig a l’altra casa que m’havia dit i me fan una altra comanda de cent cinquanta. Me’n vaig a Madrid: De Pablos, Los Pequeños Suizos, Galerías Preciados… Allà on anava, tothom me’n comprava. – El 1956 sorgeixen les famoses sabates babutxes… – Un dia, en una festa a la Cova den Xoroi vaig veure una senyora que duia unes sabates amb una línia nova. Se’m va passar pel cap que jo podia fer aquesta mateixa línia en sabatilla. Ensoldemà ja la tenia feta. Les babutxes tenien una línia totalment diferent. – Quina acollida van tenir? – Hi havia cua. Tothom la comprava per tot arreu. A Itàlia vaig fer una comanda de 30 parells. Damunt aquest model, em van fer d’altres. Van tenir molt d’èxit. – El 1968, en plena fase industrial de l’empresa, es construeix l’actual fàbrica i s’incorpora maquinària…

Santiago Pons Quintan al costat d’un cartell on es veu una sabata trenada

– Ho vam posar tot nou. La inversió va ser molt bona de fer. Vam tenir la gran sort que va venir el ministre d’Indústria, Gregorio López Bravo, a fer una visita. Quan López Bravo va veure la gran feina que feien els fabricants de Menorca i els cofurnes que hi havia per tot arreu, s’adonà que aquí feien falta fàbriques modernes. Tothom feia feina a cases velles. Llavors, hi havia molt pocs fabricants que tinguessin una fàbrica. El ministre ens va dir que si féiem una fàbrica nova, el Govern espanyol ens pagaria el 60% del seu cost. Jo ja havia fet un tracte amb el propietari del solar on s’aixeca avui la fàbrica. El solar va quedar complert. Després vam comprar la casa del costat i un hort que hi havia darrere. López Bravo es va comprometre a venir personal-

Busca personas arraigadas en la localidad. Con un claro perfil comercial y de servicio. Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros. Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial. OFRECEMOS: • SEGURIDAD ECONÓMICA. • PRESTIGIO PROFESIONAL. Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia. Interesados enviar C.V. a: jose.peon@catalanaoccidente.com Fax: 971719416. (J. Vicente Peón)

ment a Menorca a veure la fàbrica. Vaig haver de fer nombres, perquè llavors fer una nau de 1.200 metres quadrats també valia doblers. Tres o quatre mesos abans de la inauguració, López Bravo va venir amb un xec a la mà. – A principis dels anys vuitanta s’incorpora la següent generació de Pons Quintana i la fàbrica comença a esbossar una línia de producte internacional. Es podria dir que la marca PQ no es consolida del tot fins a la dècada dels noranta… – Sí, llavors va ser quan vam començar a gastar-nos diners en propaganda. Fins llavors, mai no ho havíem fet. El logo actual PQ va sorgir gràcies a una comanda que vaig servir a Tòquio. El client va voler que ajuntéssim la nostra marca amb la seva.

Se alquila habitación a mujer en chalet de Son Cabrisas. Vistas al campo, zona tranquila y piscina en verano. 350 euros al mes. Informes al 971 48 18 76

•

• 20/4/2011

E N T R E V I S TA

La gent s’ha criat en l’abundància, i els oficis han passat a un segon pla Quan vam tenir la comanda feta, me va comprar 8.000 parells de babutxes de 35’s 1.000 de cada color- i 3.000 parells de 41’s. Després, tothom ens va afusellar el model. Les havíem d’haver patentat. El cas és que aquell client va decidir que havíem de posar: “Charles PQ”. La idea va ser un èxit. – El 1987, PQ va assolir un gran èxit a la GDS de Düsseldorf en presentar la seva primera col·lecció de calçat trenat. – La sabatilla va decaure i mai no es va tornar a recuperar. A Ciutadella i per tot arreu, tothom s’armava a fer sabatilles. No se’n feien prou. Quan va arribar el boom dels pisos encerats, la gent no volia que entrés ningú a ca seva si abans no es calçava unes sabatilles perquè no els ratllés el parquet. Hi havia molta demanda. Però en els anys vuitanta va arribar el decaïment. Aleshores, se’m va ocòrrer fer el trenat. La sabata de trenat era antiguíssima. Abans, es feia amb planxa, però a nosaltres se’ns va ocòrrer fer els models muntats. El mes de setembre del 1987 vam anar a la GDS alemanya formant part dels fabricants de Selec Balear. A Düsseldorf, vam presentar la primera col·lecció de calçat trenat. Va ser una revolució, tothom feia cua. – En els anys noranta us jubileu, però encara, a dia d’avui, seguiu venint a la fàbrica… – Fa molts d’anys que vaig de ‘suplent’, perquè la cosa s’ha complicat. Llavors, qualsevol podia tenir una fàbrica, avui tot es complica, amb el començament i l’acabament de la sabata. Quan vaig complir els 65 anys, vaig lliurar la fàbrica als meus dos fills. – Heu resistit les diferents crisis econòmiques de 1973, 1980 i 1992. La crisi actual és la pitjor de totes? – Encara no ho podem dir. Nosaltres teníem com a referència no vendre menys de dotze parells de cada model. Ara, aquests dotze parells són vuit, o sis. No hem tingut altre remei que acceptar. Per sort, hem trobat clients a Amèrica, Xina i altres indrets, i això ens ha ajudat a omplir el paner. Però no sobra res, anem molt justos. Les vendes de la propera col·lecció d’hivern han estat flaques. El mateix client que te comprava dos-cents clients, ara te’n compra noranta. – A banda de la crisi conjuntural que pateix tot el planeta, Menorca té la seva pròpia crisi; és a dir, existeix el que

alguns han batiat com a crisi menorquina? – Sí. Us podeu creure que fa dos anys que no ha vingut una sola persona a demanar feina? I el que ha vingut, quan veu que ha d’aprendre a tallar i a ajuntar, que és la base de la sabata, diu: “Això és molt difícil!, i de debò poden aguantar això?”.

“El Règim Especial de Balears és una ajuda, però és insignificant. Sabeu què passarà? Menorca tancarà i s’anirà a viure a una altra banda” – De debò no ha vingut ni una sola persona? Costa de creure, amb les situacions tant dures que s’estan vivint arreu. En teniu, però, de feina? – Home, si la persona que ve està disposta a aprendre l’ofici de tallar i d’ajuntar, sí que n’hi ha. Per això hem marxat a la Xina i l’Índia per trobar gent que ens ajudi a tallar i a ajuntar. Per què hem anat fins aquests països? Mireu, a l’Índia el trenat és una assignatura de l’escola. No hem passat cap pena, perquè aquesta gent tot d’una n’ha après. Ara, hem obert també a la Xina una fàbrica de tallar i ajuntar. El meu fill, en

Santi, està atordit en veure l’interès que té la gent a aprendre. – Part d’aquest procés de tallar i ajuntar encara el feis a Menorca. – El farem fins que tinguem ajuntadores. Actualment tenim encara trenta o quaranta ajuntadores. – Per a les empreses de sabates que volen competir internacionalment, no hi ha cap més camí que la deslocalització? – No hi ha cap més remei. El que ens rebenta són els nòlits. Primer has d’enviar la pell, i després te l’han d’enviar. – Un dels grans fracassos dels polítics que ens han governat és no impulsar mesures de debò per compensar el cost de la insularitat? – El Règim Especial de Balears és una ajuda, però és insignificant. Sabeu què passarà? Menorca tancarà i s’anirà a viure a una altra banda. – Qui en té la culpa d’aquesta crisi menorquina? – No ho sé. La gent s’ha criat en l’abundància, i els oficis han passat a un segon pla. Ara ens trobem que no hi ha ningú que vulgui aprendre. – No ens quedarà altre remei que viure del turisme? – I si no en ve? – Quin futur veis a l’illa? – La bijuteria era un factor principal de l’economia de Menorca. Els bijuters ara

•

•20/4/2011

E N T R E V I S TA

“Abans hi havia més d’un centenar d’empreses bijuteres; ara només són sis o set” estan lluitant a Palma i intenten obrir botigues i show-rooms a altres països. Això és tot just el que nosaltres vam començar a fer fa cinc o sis anys. Ja fa anys que tenim gent fent feina per a nosaltres a la Xina i l’Índia i que venem les nostres sabates allà. Fixeuvos que abans hi havia més d’un centenar d’empreses bijuteres; ara només són sis o set. Això, sense parlar de la riquesa que donaven la bijuteria i el calçat. La gent que treballava tres o quatre hores cada dia, després d’acabar la seva jornada, va poder guanyar doblers. Aquestes hores que se feien fora de casa van representar molta riquesa per a Menorca. En aquell temps, les famílies guanyaven 100 pessetes fent sabates o bijuteria, però eren 100 pessetes que podien gastar en una altra cosa. Llavors, quan els joves se casaven, se n’anaven; avui, es casen i tornen. – Quina solució veieu a tot això, si es que en té cap? – Que la joventut tingui confiança en el calçat. Sempre m’agrada repetir una dita molt antiga: “Mentre els al·lots neixin amb peus, algú farà sabates”. – Però és ben cert que avui es molt complicat competir en un món global, amb tots els problemes d’insularitat que hi ha, des d’un tros de terra tan petit com és Menorca… – Sí, és dificilíssim. Crec que s’hauria de fer un homenatge a tots els fabricants per tots els anys de triomf que han duit a Menorca. Perquè amb la sabata s’ha guanyat molt de doblers, i hi ha hagut molts obrers que han guanyat molt. – L’època dels grans emprenedors com vós mateix s’ha acabat?, l’emprenedor és avui una espècie en extinció?

– A Menorca, sí. No veus ningú que vulgui obrir mercat. Avui, la mar de gent comença negocis, però són empreses creades per un mateix. – Els problemes estructurals de Menorca són irreversibles? – Menorca necessita una ajuda especial. – De qui? – No ho sé. A Menorca, també som espanyols. A Alacant, als fabricants transportar un parell de sabates els surt 100 pessetes més barat que aquí. Nosaltres hem de pagar el transport de la pell que arriba a l’illa i el transport de la manufacturació que surt d’aquí. Si no hi ha una ajuda seriosa, competir és molt complicat. – Hi ha hagut, històricament, des de Madrid una manca de sensibilitat envers Menorca?

GRUPO EDITORIAL BUSCA COMERCIALES PARA TODA LA ISLA. VEHÍCULO PROPIO. 25 % COMISIÓN. 971 38 59 62 - 655 17 37 49

– Si la gent que mana no sap explicar o no sap veure quins són els nostres problemes, no hi ha res a fer. La sabata, d’aquí a cinc anys, desapareixerà. Només hi quedarà en Jaume Mascaró. – I vosaltres? – Nosaltres som petits, al costat de Jaume Mascaró. En Jaume ha tingut una vista que no hem tingut nosaltres. Té moltíssimes botigues, i això li permet jugar com vol. Aquest és el futur. Nosaltres tenim cinc botigues. A Ciutadella, hi havia Looky, Patricia, Mayans…, una quantitat d’empreses que mereixien la pena. Què ha passat? Doncs que aquestes empreses han tancat, la gent se’ls ha anat del lloc i no volen saber res de les sabates. – Quines perspectives de futur té PQ? – Hem de lluitar per tenir prou moda i

•

•20/4/2011

E N T R E V I S TA

Els emprenedors han de ser valents, han d’estar molt al dia de tot i han de fer molta feina prou disseny per tirar endavant. Fins ara hem viscut amb uns preus molt més alts que Alacant i jo crec que seguirem visquent igual aquests anys. En cas contrari, no tindrem més remei que tancar i anar-nos a un altre costat. – Els menorquins ens hem de mentalitzar que l’única indústria que ens queda és el turisme i dedicar tots els esforços al sector dels serveis? – Crec que sí. No hi ha cap més remei que donar una empenta al turisme. Però això també té els seus inconvenients. Els hotels tornen vells i els hotelers no tenen altre remei que gastar cada anys una partida de doblers per tenir els hotels a punt. Ara mateix, hem vist com després de tot el que està passant a l’Àfrica, la gent s’ha decidit per les Canàries. – Quines qualitats ha de tenir un emprenedor? – La valentia. Els emprenedors han de ser valents, han d’estar molt al dia de tot i han de fer molta feina. Un no pot dir sóc empresari, visc del conte i em fumo el pur després de dinar. Després de dinar, el primer que ha de ser a la fàbrica és l’empresari. Això és tot just el que he ensenyat els al·lots: que ells són els responsables de tot plegat. – Fins quin punt la sort és important? – La sort, l’has de cercar. En el futbol, si no corres i fas el que toca, el contrari et passa per davant. L´única cosa a la vida que depèn completament de la sort és la loteria. Les coses han canviat molt des que la sabata va començar. A mi, m’agradaria saber per què la joventut no vol aprendre l’ofici. Què fa la joventut?, quins oficis hi ha a Menorca? Del camp, ni en rallem. El camp

està acabat. – El 1979 us vau presentar a les eleccions municipals a les files del Grup Independent d’Alaior. Vós vareu ser tinent de batle en el govern de la UCD que presidia Cristòfol Triay. Què en vau treure, d’aquella experiència?

“Un no pot dir sóc empresari, visc del conte i em fumo el pur després de dinar. Després de dinar, el primer que ha de ser a la fàbrica és l’empresari”

– Només una cosa, i és que la política és un poc bruta. I nosaltres ens vam presentar per fer feina. Teníem tres o quatre coses entre mans: el polígon industrial, el Centre Cultural… L’esquerra s’hi va oposar. Tot allò ens va costar alguns disgustos. – A la vostra edat, encara veniu a la fàbrica i esteu a peu del canó. Com passeu el temps? – Venc a ajudar als al·lots. Des de la setmana passada en Santi [Santiago Pons Quintana Pallicer, el fill] és a la Xina per muntar una fàbrica de trenat. Ja tenim seixanta o setanta persones treballant. L’empresa és a 100 kilòmetres de HongKong. També m’entretenc una mica as Rafal Fort i a l’hort que tenim. Venc a llegir el diari a la fàbrica. Tenc cinc diaris. També ajut als fills en tot allò que puc.

•

•20/4/2011

R E P O RT

PER PASQUA FORMATJADES

FORMATJADES DE BROSSAT FORMATJADES DE BROSSAT 1/2 kg. de brossat 3 ous (muntarem a part les clares) 1/4 de quilo de sucre Sa pell d'una llimona 2 cullerades de farina de força Picarem sa pell de sa llimona amb un parell de cullerades de sucre i reservem. Dins un ribell mesclarem es brossat, es vermells de ou, es sucre i sa pell de llimona picada i ho ben remenarem. Hi afegim es blancs de ou a punt de neu i ses dues cullerades de farina de força. Ens ha de quedar una pasta esponjosa. Hi ha qui afegeix més farina de força. Per a fer ses formatjades aprimarem dues bolles sa mida d'un anou de sa pasta de seu que hem preparat. Una serà per a sa base on damunt i posarem un parell de cullerades de sa pasta de brossat i s'altre per a fer sa tapadora. Les retallarem amb el motllo de fer formatjades de brossat amb els talls perquè es farciment respir. Les enfornarem de 20 a 25 minuts a foc mig.

Amb una forquilla esmicolarem es brossat dins es ribell

Quan ho tinguem ben picat i afegim els vermells de ou i ho ben mesclam

És hora de posar-hi es sucre i també el ben lligam amb es brossat i ets ous

Hi afegim sa pell de llimona picada i seguïm mesclant amb sa forquilla

Després afegim a sa pasta de brossat una cullerada de farina de força

Hi afegim es blancs de ou a punt de neu hi ho mesclam anant alerta

Farem una base rodona damunt sa post

Farem ses tapadores amb ses marques

Posar una cullerada de brossat a la base

Tapam i ajustem bé amb es dits

Les retallam amb es motlo i s'aprimadora

Llestes per a enfornar

•

•20/4/2011

R E P O RT

PER PASQUA FORMATJADES

PASTA DE SÈU En motiu de sa Setmana Santa vos oferim aquest petit receptari de formatjades, començant per sa manera de fer el que aquí es diu "pasta de formatjades" o pasta de sèu. PASTA DE SÈU PER A FORMATJADES 1.200 gr. de farina 400 gr. de sèu de porc 1 bon tros de llevat de forn 1 got 'aigua calenta Dins un ribell posarem sa farina i dissoldrem es llevat dins es got d'aigua calenta que afegirem as ribell amb sa lliure de sèu. Ho ben pastarem fins aconseguir una pasta ben fina i forta. La deixarem tovar dins un ribell tapada amb un pany de cuina una mitja horeta.

Dins un ribell mesclam sa farina, es sèu, i es llevat dissolt en aigua calenta

Ho ben pastam fins aconseguir una pasta fina però forta

Traurem sa pasta des ribell i la pastarem damunt es màrmol de sa cuina

Comprovarem que sa pasta estigui a punt i la deixem reposar 20 minuts

ES CERCA CASA PER LLOGAR PER A LES FESTES DE SANT JOAN PER A 5-6 PERSONES. INTERESSATS TRUCAR AL 686 466 951

ES LLOGA PIS NOU DE 70 M2 A CIUTADELLA. DUES HABITACIONS I DOS BANYS. AMOBLAT AMB MOLT DE GUST. INCLOU PLAÇA D'APARCAMENT I TRASTER. PISCINA COMUNITARIA. 550 EUROS AL MES. INTERESSATS TRUCAR AL 686 466 951 (MARGA)

•

•20/4/2011

R E P O RT

PER PASQUA FORMATJADES

FORMATJADES DE FORMATGE FORMATJADES DE FORMATGE 1 lliura o 500 gr. de formatge tendre sense sal. 1 ou 1 cullerada d'oli d'oliva 1 cullerada de farina de força El primer de tot és tallar es formatge a daus i eixugar ben bé amb un pany de cuina de canyem abans de picarlo per tal de treure-li tota s'humitat. Quan el tinguem picat el mesclarem amb s'ou, sa cullerada d'oli d'oliva i sa cullerada de farina de força. Farem 8 bolles de sa mida d'un ou de gallina.

Tallarem a daus el formatge tendre sense sal i els posam damunt un pedaç de cuina

Eixugam bé pressionat dins es pany de cuina per a treure s'humitat des formatge

Picarem es formatge i el posam dins un ribell

Hi afegim s'ou i sa cullerada d'oli d'oliva i sa farina i ho mesclam ben bé

Hens ha de quedar una massa esponjosa i alhora compacte

Farem unes bolles d'aquesta pasta de formatge més grosses que un ou

Faren bases i cobertes sa pasta de seu

Posar la bolla de formatge al damunt

Farem les creus a les tapadores de pasta

Tapam i ajustem bé amb es dits

Les retallam amb es motlo

Llestes per a enfornar

Amb sa pasta de sèu farem una base rodona per a cada formatjada i ben enmig hi posarem sa bolla de formatge. Pressionarem ses bandes cap a sa bolla de formatge que ha de quedar rodejada de pasta i amb el motllo de formatjades de formatge o amb un rodet retallarem ses bandes per a donar sa forma típica. Abans d'enfornar-les les deixarem estovar 20 minuts. Enfornar uns 20 minuts aproximadament.

•

•20/4/2011

R E P O RT

PER PASQUA FORMATJADES

FORMATJADES DE CARN FORMATJADES DE CARN 500 gr. de carn de cuixa de be tallada a bocinets (ho solen tenir preparat a ses carnisseries. 12 trocets de xulla fresca 12 bocinets de sobrassada Sal i pebre Espícies de Ca na Vasques Es suc d'una llimona Sa nit o es matí abans de fer ses formatjades tremparem sa carn amb sal i pebre negre al gust, es suc de llimona i ses espícies de ca na Vasques i ho deixem tapat dins sa nevera. Farem sa pasta seguint ses indicacions de sa recepta de pasta de seu per a formatjades. Farem ses bases de ses formatjades, ben rodones i podem alçar ses parets amb s'ajuda d'un got. Hi posarem sa carn de be, ja trempada, un trocet de xulla i un de sobrassada. Tindrem ses tapadores, que haurem picat amb una forquilla per tal que respirin i amb es dits humits d'oli taparem ses formatjades i les enfornarem uns 2025 minuts.

Dins un ribell unes hores abans haurem deixat sa carn amb es tremp

Un cop feta sa pasta farem ses canastes am s'ajuda d'un got i les omplirem

Les tapam i amb els dits ben ajuntam sa pasta perquè no s'obrin

Les enfornam i al cap de 2o o 25 minuts estaran llestes per a menjar

S O PA R P R E M I S E L I R I S 2 0 1 0 29 D’ABRIL DE 2011, A LES 21’30 HORES. SORTEIG D’UN CAP DE SETMANA A L’HOTEL SAGITARIO ENTRE ELS ASSISTENTS

HOTEL PRINCESA PLAYA - SON XORIGUER

PREU DELS TICKETS: 35 €

•

•20/4/2011

E N T R E V I S TA

Llibre d’Exilis, un ambiciós projecte de treball històric de Josep Portella Fa dos anys que l’escriptor i historiador, Josep Portella (Ciutadella, 1955) ha iniciat una investigació de caràcter històric de gran amplitud: el recull de biografies dels exiliats menorquins de la guerra civil. L’any passat ja es va publicar una primera entrega d’aquesta feina amb les semblances de Liberto Callejas, Marçal Pascuchi i Estanislau Ruiz Ponsetí. El pròxim 9 d’abril es presentarà el segon volum de la sèrie, amb les biografies de Jordi Benejam Català (Ciutadella, 1913 - Mèxic DF, 1990), Joan Comas Camps (Alaior, 1900 - Mèxic DF, 1979) i Francesc Carreras Reura (Maó, 1896 - Madrid, 1951). Per a conèixer aquest projecte d’investigació parlam amb Josep Portella.

Bep Al·lès Salvà – Quin és l’objectiu del treball? – L’objectiu principal és el de recuperar, per a la memòria dels menorquins d’avui, les vides d’unes persones que es van veure empeses a fugir de l’illa i d’Espanya, per a salvar-se al final de la guerra. Pensem que estaríem parlant d’unes 500 persones, per tant, d’un fet històric de gran transcendència. Els anys que han passat des de llavors, el silenci que sobre aquests fets han estat present fins gairebé avui, van motivar aquest gran oblit que m’agradaria ajudar a superar. A més, les biografies ens haurien de permetre comprendre la importància de la nòmina de personatges dels que parlem i el pes específic dels menorquins en la política, la cultura, l’economia, la ciència en aquells anys. – Com preveus aquesta feina d’inves-

los.

Portada del llibre de Bep Portella

tigació? – La primera idea que tenia era fer la biografia de 10 personatges principals i tancar la feina en una sola edició. Però estava completament equivocat. Com ja sol passar quan comences una feina d’investigació històrica, a mesura que cerques trobes i és el volum d’allò que trobes i vols divulgar el que et marca la futura dimensió de l’estudi. Per exemple, aquells 10 personatges del principi són avui 40, aquelles biografies pensades de 10 fulls es converteixen en treballs de 30-40 fulls. Avui ja no puc preveure quants Llibres d’Exili sortiran. Això és mostra evident de la importància d’aquests personatges i de la necessitat de recuperar-

– Tants n’hi ha? – I tant! En el primer llibre presentàvem a Liberto Callejas, maonès que va ser director del principal periòdic anarquista a Espanya, Solidaridad Obrera, i que en l’exili mexicà va ser director de Tierra y Libertad; parlàvem de Ruiz Ponsetí, que va ser conseller comunista del Govern de la Generalitat durant la guerra i fundador de l’editorial Atlante a Mèxic; i parlàvem del sociòleg maonès Marçal Pascuchi, militant d’Acció Catalana, assessor de Josep Tarradellas, professor de l’Institut-Escola de Barcelona. En aquest que ara sortirà tindrem el ciutadellenc Jordi Benejam, fundador del PSUC i que arribà a regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1936-1938), l’alaiorenc Joan Comas, comunista i antropòleg de fama mundial, i el maonès Francesc Carreras, republicà, amic d’Azaña, que el juliol de 1936 es trobà amb la guerra en el seu lloc de Governador Civil de Madrid. Pel pròxim volum ja tenim en marxa les del metge ciutadellenc Ignasi Ponsetí, republicà i investigador de fama internacional, mort fa poc, la de l’anarquista alaiorenc que encara viu a Perpinyà, Octavi Alberola, i la del republicà maonès, Enric Limosner, que va ser agent de compres del govern espanyol a França durant la guerra, i posteriorment el representant de la República Espanyola a Costa Rica (19481976). Aquests noms ja donen idea del paper dels menorquins en aquell moment històric. En la relació tenim també els músics Deseado Mercadal o Domingo Taltavull, que va fer feina a l’Oficina per la

•

•20/4/2011

E N T R E V I S TA

“La veritat és que cadascuna de les biografies és com una novel.la d’acció” Infància Evacuada a Paris, els militars Fernando Redondo, o, sobretot el general Vicenç Guarner Vivancos, el futbolista Miquel Amantegui, que després fou un protagonista en la Revolució de 1959 a Cuba, a Josep Cardona, que arribà a alcalde al seu poble d’acollida a França, a Francesc Mercadal, que havia estat delegat del Govern, el pintor Josep Gomila, el científic Fr. Ferrer, el demògraf i estadista Jaume Alzina, el comerciant i escriptor Pere Taltavull Motta, a Miquel Mascaró, que fou representant del Govern de la Segona República a l’Equador, els enginyers Faustino Sintes i Santiago Rubió, exiliats a l’Argentina, la llista, ja ho dic, es fa més gran cada dia que passa. – Però, com pots accedir a la documentació per a poder fer aquests estudis? – A veure. Hi ha dos tipus d’exiliats: els personatges que van destacar en un o altre camp i les persones anònimes que van fugir de Menorca. També hi ha dos tipus d’exiliats segons el seu lloc de residència: els menorquins que van partir des de Menorca el febrer de 1939 i els menorquins que ja vivien i treballaven fora de l’illa abans de la guerra. Jo he començat a fer feina amb els menorquins destacats per dos motius: perquè és més fàcil accedir a documentació sobre la seva personalitat i perquè pot crear més interès en el lector. També he creat una diferenciació segons el lloc on van viure l’exili, l’exili exterior i l’exili interior. Quant les fonts, hi ah les de caire familiar, que encara es poden localitzar, i les de caire públic, que he hagut d’anar a cercar a arxius de Palma, de Barcelona, de Madrid,

L’escriptor i investigador Josep Portella

de Salamanca, i també a Menorca, arxius públics i arxius de partits polítics. És natural que els anys transcorreguts hagin impedit la principal font: els mateixos biografiats. En alguns casos, les seves famílies han quedat a viure als països d’acollida. Hem tingut sort de les noves tecnologies de la comunicació per a poder mantenir entrevistes i intercanviar material des de llarga distància, açò ha ajudat molt. – Què trobarem, en aquest segon volum? – Són tres, els personatges. Les biografies, sempre condicionades per les fonts que tenim, intenten abastar diferents aspectes: ascendència familiar, procés d’estudis i carrera professional, militància política i compromís amb la República, l’itinerari personal durant la guerra, el camí de l’exili, i la conquesta d’un nou lloc en el món. En

el cas del pròxim llibre hi ha un personatge prou conegut, a Menorca, Joan Comas i Camps, del que existeix abundosa documentació. En el meu estudi m’he centrat en la seva primera vida, des de que neix a Alaior fins que posa els peus a Mèxic i he destacat els aspectes més desconeguts: la cara política del personatge, des de la militància inicial en el PSOE fins la seva entrada al PCE; el seu itinerari durant la guerra i un personatge importantíssim que fins ara havia estat ignorat: la seva primera companya, Regina Lago. Un segon personatge és Francesc Carreras, que avui és incomprensiblement un gran desconegut de la historiografia. Republicà d’esquerres, azanyista, dirigent estatal d’Izquierda Republicana, científic, escriptor, Governador Civil de Balears el 1931, diputat a Corts el 1932, Governador Civil de Madrid el 1936, Director General de Farmàcia en el govern de la Segona República; ell s’exilià a Colòmbia, on fou principal coordinador dels primers estudis sobre els efectes socials de l’explotació de la coca, arribant a ser molts considerats els seus estudis i informes en la Societat de Nacions. Per últim, tindrem en Jordi Benejam Català, ciutadellenc nat l’any 1913, que arribà a ser proposat per Josep Tarradellas com a conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya en un govern que no va acabar de néixer. La veritat és que cadascuna de les biografies és com una novel·la d’acció.

•

•20/4/2011

OPINIÓ

ACLARACIONES SOBRE MI DECEPCION CON EL PP Quiero aclarar que lo que me haya pasado con dicho partido no tiene porque interferir con mis ideas políticas digo esto, porque mucha gente me esta preguntando si voy a cambiar de ideología, pues no, yo soy conservador y del PP, y que sepan que no me voy a cambiar de camisa, ya que me gusta la que llevo puesta, yo no soy como algunos que se la cambian según la sombra del árbol en que se cobijan. Yo voy a seguir fiel a mis convicciones, y no me voy a vender al mejor postor, esto que quede claro, y poniendo un ejemplo, si el cura de mi parroquia me ha hecho una trastada, no por eso, tengo que hacerme Budista o de cualquier otra religión, supongo que eso se entiende, y lo único que se puede hacer es llevar una protesta al obispado, y listo. A veces en la vida hacemos planes con ilusión, y se truncan por cualquier cosa inesperada y muchas veces sin saber porque, y claro, nos llevamos una decepción, pero hay que ser fuertes y hay que seguir luchando por lo que creemos. Y pasando página todos sabemos que estamos en tiempo de elecciones, y me parece que deberíamos tener la cabeza bien clara para tomar una decisión, y saber a quien vamos a votar, yo aconsejaría a los electores que no se dejen engañar por el sonido de las trompetas y los cánticos de sirenas, ahora todos prometen, pero ¡cuidado! necesitamos gente emprendedora que impulse nuestra economía, y que se preocupe de los ciudadanos a mi me parece que con esto es suficiente, lo que no puede ser es que haya partidos que empleen aquello de aquí mando yo, y hago lo que me da la gana, yo sinceramente no comulgo con ese tipo de gente, yo creo que las cosas se tienen que hacer según las necesidades de la población y sin imposiciones impopulares, ya que esto es lo que conlleva al descontento de la población. Y sobre todo no se dejen engatusar por el oportunismo de algunos Yo voy a ser muy claro y mi voto va ha ser para mi partido, porque creo que es el único que puede impulsar la economía de Ciutadella y de Menorca. La isla necesita un cambio ya que de lo contrario el hundimiento es inevitable, todos lo hemos visto en estos años que Menorca de ser una isla prospera, a ser la isla mas pobre de las Baleares, y esto es lo que hay que evitar. Y en cuanto a la corrupción piensen que no son los partidos que se corrompen, si no las personas que se aprovechan de las siglas de los partidos. José Mª Cleofe

La força de l’esperit Aquesta és una carta que acaba de rebre un amic meu, d’un amic seu que està vivint a Japó. Per favor prenguin-se un temps per llegir aquesta d'un sacerdot Zen que viu en Sendai . Aquí les coses en Sendai han estat bastant surrealistes. No obstant això sóc molt beneït en tenir meravellosos amics que m'estan ajudant molt. Com la meva barraca és ara àdhuc més digna d'aquest nom, m'estic quedant a la casa d'un amic. Compartim provisions com a aigua, menjar i un escalfador . Dormim alineats en una habitació, mengem a la llum de les veles, compartim històries. És càlid, cordial i bell. Durant el dia ens ajudem mútuament a netejar l'embolic en les nostres llars. La gent s’asseu, mirant les notícies en les pantalles de navegació, o fa cues per obtenir aigua potable quan està oberta una font. Si algú té aigua corrent en la seva llar, col·loca un cartell perquè la gent pugui anar a omplir les seves gerres i baldis. És absolutament sorprenent veure que on jo em trobo no hi ha hagut saquejos, ningú s'empeny en les cues. La gent deixa la porta de la seva casa oberta, ja que és més segur si hi ha un altre terratrèmol. La gent viu cada estona: Ah, així és com solia ser en els vells temps quan tots s'ajudaven mútuament. Segueixen havent-hi rèpliques. Moltes nits n’ha un casa 15 minuts. Les sirenes són constants i els helicòpters passen sovint sobre els nostres caps. Vam tenir aigua per algunes hores anit en les nostres llars, i ara és per mig dia. L'electricitat va venir aquesta tarda. El gas encara no ha vingut. Però tot això és per àrees. Algunes persones tenen aquestes coses, unes altres no. Ningú s'ha rentat ja diversos dies. Ens sentim bruts, però hi ha preocupacions tant més importants que aquesta per a nosaltres ara. M'encanta aquest desprendre's de coses no essencials. Viure plenament en el nivell del instint, la intuïció, de la cura,del que es necessita per sobreviure, no solament per a mi, sinó per el grup sencer. Hi ha estranys universos paral·lels tenint lloc. Les cases, un revolti jo en alguns llocs, així i tot, una casa amb la roba assecant-se al sol. La gent fent cua per a l'aigua i el menjar, i no obstant això algunes persones traient als seus gossos a caminar. Tot ocorrent al mateix temps. Altres tocs de bellesa inesperats són, en primer lloc, el silenci a la nit. No hi ha actuacions. Ningú als carrers. I els cels de nit estan plegats d'estels. Les muntanyes en Sendai són sòlides i amb l'aire net podem veure les seves siluetes contra el cel en forma magnifica. I els japonesos mateixos són tan meravellosos. Jo retorn a la meva barraca per fer-la neta cada dia, ara per enviar aquest email ja que la electricitat ha tornat i trobo menjar i aigua per a mi en l'entrada. No tinc idea de qui ve, però està allí. Ancians amb gorres verdes van de porta en porta assegurantse que tots estiguin bé. La gent parla amb els estranys, preguntant-los si necessiten ajuda. No veig signes de temor. Resignació, sí, però temor o pànic, no. Ens diuen que podem esperar més rèpliques i fins i tot, terratrèmols importants, durant un o més mesos. Tinc la benedicció de viure en una part de Sendai que està alguna cosa elevada, una mica més sòlida que altres parts. Per això, fins al moment aquesta zona està en millors condicions que unes altres. Anit l'espòs de la meva amiga va arribar des de el camp, portant menjar i aigua. Una altra vegada beneït. D'alguna manera, en aquest moment, prenc consciencia que a partir de la experiència directa, hi ha en veritat un enorme pas còsmic evolutiu tenint lloc a tot el món en aquest precís moment. I d'alguna manera, mentre experimento els esdeveniments que tenen lloc ara a Japó, puc sentir el meu cor expandint-se molt. El meu germà em va preguntar si em sento tan petit per tot el que està passant. No és això. Més bé, em sento part d'alguna cosa que està ocorrent que és molt més gran que jo. Aquesta ona de naixement (mundial) és dura, i així i tot magnífica. Gràcies novament per la cura i amor per mi, Rainbow Blessings, AliAma. Ha valgut la pena veritat , és ben cert que la vida no és sinó una continua successió d'oportunitats per sobreviure. Tots Noltros tenim que esperar el dia de demà amb esperança i viure el dia d’avui amb plenitud. Andreu Genestar Sabater

•

•20/4/2011

MOTOS I BICICLETES – Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada y documentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

– Vendo reloj antiguo de bolsillo Roskopt, cuervos y sobrinos, Habana. Su estado de conservación es bueno y funciona correctamente. 100 euros. Tel.: 971 38 41 18 - 645 17 32 29.

NÀUTICA – Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin de semana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.0000 euros negociables. Tel.: 676 405 400. – Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros. Tel.: 639 20 47 70. – Vendo Llaüt con cabina, 28 palmos, motor Perkins. Papeles en regla. Tel.: 648 60 89 79. – Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669 455 757.

FEINA – Profesor de formación vial, director de auto-escuela, formador de cursos de sensibilización y reeducación vial. Diplomado en magisterio. Me ofrezco para toda España. Experiencia. José Manuel. tel.: 610 54 19 21 – COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar, jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74 Miguel. – Se ofrece profesional para trabajos de construción o pintura, mantenimiento etc. Interesados llamar al telefono 671 319 551. – Menorquina seria y responsable con nociones de idiomas, y experiencia se ofrece para trabajar: auxiliar administrativo, ayudante recepcion, reposicion supermercados, dependientas, fregaplatos, cuidados de personas mayores x horas, lmpieza o para cualquier otro tipo de trabajo. Disponibilidad y capacidad de aprendizaje. Ana Telf: 606751305 – Chica menorquina responsable, se ofrece para cuidar personas mayores o/y con discapacidad, limpieza.... Con Experiencia. Actualmente estudio ATENCION SOCIOSANITARIO.Disponbilidad e incorporacion inmediata.Ana Telf:606751305 – Me ofrezco para cuidar enfermos en el hospital por las noches. Persona seria y responsable. Tel.: 658 27 91 34 – COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar, jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74 Miguel. – Me ofrezco para trabajar como ayudante de jardinero, pintor, pared seca o construcción. También como peón de limpieza o similar. Persona seria y muy trabajadora. Tel. 626 22 75 69. – Busco trabajo como ayudante de carpintería o de jardinería. También como peón de limpieza o en la construcción. Persona seria y trabajadora. Tel 652 37 07 57. – Me ofrezco para cuidado y atención de personas mayores. Seriedad y responsabilidad. Referencias. Tel.: 679 287 699. Elena

ALTRES – Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas y años a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Manuel. Tel.: 610 54 19 21 – Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 610 54 19 21 – Busco habitación para alquilar todo el año. 240 euros gastos incluidos. 971 48 27 71 - 657 41 50 39 – Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros. tel.: 971 38 29 48 – Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros. Tel.: 971 38 23 71 – Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.: 661 428 548 ó 971 38 11 04 – Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Completament nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126. – 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocina y amplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotrados grandes, habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón descubierto. parking doble y trastero. Telf. 971385921. – Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, paragolpes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis. – Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000). Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65 – Compraria guitarra espanyola per principiant. Tel.: 669 26 53 60

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS – Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor y habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311 – Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange. 60 euros. Tel.: 615 34 53 07 – Es venen 10 portes de pi, amb els vastiments, sense emprar, noves. Juntes o separades. Tel.: 606 84 35 68 – Vendo estufa esmaltada negra, marca Ergon, modelo Franklin. Puertas de cristal. Precio: 150 euros Cambio sobrasadas, etc. T.: 609 591 010

•

•20/4/2011

•

•20/4/2011

OPINIÓ

• • • • •

Radio Balear Menorca emite desde Alaior para toda la isla a través del 102.7 de la FM ofreciendo una

• • • • •

☛ TOM BAGUR LLUFRIU, exregidor de l’Ajuntament de Ciutadella i conegut empresari, que va morir el passat dia 4 d’abril als 55 anys després de patir una llarga malaltia. Rebin el nostre més sincer condol la seva esposa, germà, pare polítics, concos, cosins i demés familiars.

*****

amplia variedad de programas, tanto a nivel regional como local. Información, música, entretenimiento, participación directa de los oyentes,las retransmisiones en directo del ViveMenorca y eventos especiales con programas desde el exterior. Además se dispone de un número de teléfono para ponerse en contacto con la emisora. El 971 37 81 11 es la vía directa de los oyentes para que sean escuchados. Así mismo pueden hacer llegar sus comentarios, opiniones, temas que se traten a través del correo electrónico menorca@radiobalear.com. También ofrece sus emisiones en directo a través de las páginas web

☛ MARIA VILA PRIM, jove empresaria, fotògrfa i moddel ciutadellenca, és la protagonista de l’anunci de la cervessa Illa, que s’està rodant aquests dies a paratges com el de ses alzines tortes de La Vall.

***** ☛ JANDRO VINENT, un dels propietaris de l’Asador Molí des Comte que ha tingut la brillant iniciativa d’organitzar cates de productes gourmet i de vins i caves cada dijous a les 20 h al seu establiment, on s’han fet degustacions de pernils, vins, caves i cervesses, entre altres productes.

*****

www.radiobalearmenorca.com y www.radiobalear.net.

☛ PEDRO SUÁREZ CALAFELL, que cada dimécres amenitza amb la seva guitarra i la seva veu el bar de l’Asador Molí des Comte.

***** ☛ XAVIER LARSON, al que vam poder veure diumenge a les 8 del matí al programa de TVE, Los conciertos de La 2, que va oferir el concert dels guardonats de Joventuts Musicals d’Espanya, on Larsson va interpretar com a solista el concert per a saxofó contra alt de Carlos Cruz de Castro.

***** ☛ SOLE SÁNCHEZ MOHAMED, que ha obtingut una gran repercussió mediàtica, tant a nivell nacional com internacional amb el cartell electoral on mostrava els seus pits i també per aparèixer amb poca roba a la revista Mes Iris Menorca. ***** ☛ VALERIANO ALLÉS CANET, empresari ciutadellenc que ha deixat de donar suport econòmic al PDC de Sole Sánchez, segons ha publicat UH.

*****

EL PODRÀS TROBAR A LES LLIBRERIES I A SETMANARIS I REVISTES S.L. TEL.: 971 38 55 58

☛ BEP AL·LÈS SALVÀ, director d’aquest setmanari i també de la revista Mes Iris Menorca, és l’autor del Petit receptari de cuina de Setmana Santa i de Pasqua, que s’ha posat a la venda aquests dies a les principals llibreries de l’illa i que ha tingut una bona acollida. Al·lès està preparant un llibre d’unes 400 pàgines de cuina autòctona menorquina

•

•20/4/2011

Racó de Salut

Les Flors de Bach

Sion Torres Naturòpata i professora de ioga

Els remeis florals del Dr. Bach són un excel.lent mètode d’autocuració sense cap risc, sempre i quan la persona estigui disposta a explorar-se a sí mateixa amb honestedat i a reconèixer que la causa del seu malestar està en el seu interior. De cada vegada són més les persones que les utilitzen per als seus fills, per a sí mateixa i per ajudar a les persones que es van trobant en el camí. El professional en Flors de Bach, el que fa es guiar, conduir, educar a la persona, que ho necessita, a descobrir els estats emocionals negatius que li distorsionen la vida per arribar a un estat més harmoniós i equilibrat. Comentaré, de manera molt concreta, els estats negatius que alguna d’aquestes flors transforma en un estat positiu:

Flor de Bach

Estat negatiu

Estat positiu

MIMULUS IMPATIENS CLEMATIS AGRIMONY CHICORY VERVAIN CENTAURY CERATO SCLERANTHUS WATER VIOLET GENTIAN ROCK ROSE GORSE OAK HEATHER ROCK WATER OLIVE VINE WILD OAT CHERRY PLUM ELM PINE LARCH WILLOW ASPEN HORNBEAM SWEET CHESNUT BEECH

Por Impaciència Inconsciència Fer veure que tot va bé/ Amor condicionat Fanatisme Incapacitat de dir No Ignorància Desequilibri/Indecisió Soledat/Aïllament Desànim Pànic Desesperació Excés de feina Egocentrisme Rigidesa Cansament Despotisme Indefinició Descontrol Desbordament Culpable Inferioritat/incapacitat Resentiment Pors indefinides Vessa Desesparació/angoixa Intolerància

Valentia Paciència Conciència del present Pendre conciència dels conflictes Amor incondicional/Generositat Entusiasme Força de voluntat Sabiduria/Intuïció Determinació/decisió Atracament als demés Ànim per seguir endavant Heroïsme Esperança Resistència Obrir-se als demés Ductilitat/flexibilitat Vitalitat Autoritat Idees definides Serenitat Responsabilitat Perdó de sí mateix Confiança en sí mateix Acceptació del destí Sensibilitat conscient Energia Salvació Tolerància

Plaça Menorca, 16. · 07760 · Ciutadella de Menorca T. 971 385 291 · info@fangiaram.com · www.fangiaram.com

per Joan Canals Soldado

EL VALERIANO ALLÈS S’AVANÇA 2-0 A LES SEMIFINALS DE LA SUPERLLIGA va gris en atac i les visitants ho aprofitaren per anar-se’n al marcador amb cinc punts de diferència. Temps mort de Chema i un parcial de 6-0 a favor de les locals, que es posaven per davant. Però el Burgos no venia de vacances i feia que el partit fos molt complicat, un autèntic patiment per als aficionats, que veien un autèntic duel de voleibol. El set arribava amb empat a 22, després d’ un error de Diana donava un punt de set per al Burgos, però una gran Prychepa s’ encarregava d’ acabar amb les il·lusions burgaleses i tancava el set amb un altre 26- 24. Primer partit de l’ eliminatòria que queia de part del Valeriano Allès.

Primer partit de l’ eliminatòria, Valeriano Allès 3 - Uni. de Burgos 1. El partit començà amb molta igualtat, però amb un Burgos agafant el timó, amb petites avantatges però sempre sent ell el que anés per davant. Després del primer temps tècnic, el Valeriano es posava per davant al marcador 10-8, però les visitants plantaven cara i amb un parcial al seu favor es tornaven a ficar per davant. Al set, pareixia un partit de dobles entre Sandell/Prychepa i Santos/Miloserdova. El Burgos es mostrà erràtic a aquest punt de set i ho aprofitaren les vermellenques per posar-se per davant, però un nou parcial burgalès les tornava a ficar davant. Per finalitzar el set, una gran tasca defensiva de les visitants i un servei directe de Santos per emportar-se el primer set (21-25). Al segon set es tornava a posar de manifest la igualtat entre els dos equips, començant de manera semblant al primer set. Però de la mateixa manera que al primer, el Valeriano agafà avantatge després del primer temps tècnic, però aquesta vegada si que agafava una diferència considerable amb Atherstone, Prychepa i Sandell al capdavant. I quan pareixia que el set estava de part local,

una nova reacció del Burgos posava el set amb empat a 19. D’ aquí al final del set, una intensitat espectacular i un final de bojos per als seguidors locals, que veien com Duarte amb un espectacular bloqueig donava el punt definitiu a les locals (26-24) Amb empat a un al marcador s’ arribava al tercer parcial, on el Valeriano començava molt fort i posant un 6- 2 al marcador amb una Prychepa brillant. Però la mala gestió del Valeriano juntament amb la dupla Moriarty – Miloserdova posaven l’ empat al marcador novament, aquesta vegada a 10. A partir d’ aquest moment el Burgos es cresqué i tan sols Vita aguantava l’ equip, i una vegada més, un final de set d’ autèntic infart. Primer Sandell, després Ptychepa, Moriarty, Sandell de nou, i un tercer de Sandell, posaven la primera pilota de set a favor de les locals, però la quarta no va ser bona de Sandell, que fallà la rematada i posava en empat a 24 el set. La mateixa Janine es va encarregà de fer els dos punts següents i ficar el definitiu 2624. El partit no era apte per cardíacs i el quart set començava amb una primera avantatge del Burgos. El Valeriano esta-

Segon partit de l’ eliminatòria Valeriano Allès 3 - Un. de Burgos 2. Després de la derrota del primer partit, l’ Universitat de Burgos volia demostrar el perquè de la seva bona feina feta durant el dissabte. Començava ficant-se per davant al marcador el conjunt burgalès i el Valeriano no trobava el seu lloc a la pista, fent que el primer parcial s’ encaminés cap a la victòria visitant. Vita Prychepa era l’ única que aguantava a les vermelles i retallava diferències al marcador, però una gran Sara González feia que la renda no decaigués, finalitzant aquest primer parcial amb un 20-25 a favor del Burgos. Al segon set molt havien de canviar les coses si les locals volien emportar-se el partit, començava bé el Burgos, però les ciutadellenques poc a poc van anar millorant i Prychepa i Sandell feien que, juntament amb la bona defensa local, el parcial es decantés cap a les de Chema Rodríguez amb un clar 25-17. Després de l’ empat al marcador s’ havia de veure com reaccionava el quadre visitant, i ho va fer de la mateixa manera que havia demostrat durant el principi d’ eliminatòria, colpejant dur als principis de set. Però Sandell, Atherstone, Correa i Prychepa no volien que el partit agafés color burgalès i es posaren a treballar de valent, donant la volta al llu-

•

•20/4/2011

minós. Les locals agafaven avantatge i el Burgos no podia ficar-se al set, qui es decantava un altre cop per a les locals amb un altre 25-17. Pareixia que el Valeriano demostrava la seva superioritat, però un Burgos brillant amb intensitat i coratge va avançarse al començament del set. Les locals intentaren reaccionar però no podien arribar al marcador als mateixos punts que les visitants, fins que amb un parcial de 6-0 amb una gran Sandell, les de Chema aconseguiren ficar-se per davant al marcador. Un brillant espectacle el que varen oferir les jugadores d’ un i altre equip per concloure aquest quart set. Atherstone ficava les vermelles per davant i Santos fallava un important punt per a les de Josemi Pérez. Amb el marcador favorable a les locals per 2422 semblava que el segon punt de l’ eliminatòria no tardaria en arribar, però un increïble Burgos, va tornar a treure de dins tot el que tenia i amb dos bloquejos a Atherstone i Vita s’ emportaven finalment el set per 24- 26. així que tornava a haver partit i una tie-break que es preveia intens seria el que decidiria el punt. Al quint i definitiu set, el Burgos va començar per davant, com pràcticament sempre a aquesta eliminatòria. Chema

aturava el partit i les locals empataven a quatre. Els 1.200 aficionats de les grades empenyien a l’ equip a la primera diferència al marcador (7-4), però al davant hi havia el Burgos, un duel brillant entre Correa i Miloserdova posava el 9-7 al lluminós, Atherstone ficava el punt deu per a les locals i Vita el 11-8. Però una gran Moriarty dirigia al Burgos a l’ empat a 11, un nou temps mort de Chema a la pista i una nerviada per part de tots els assistents. Miloserdova ficava per davant al

Burgos 12- 13, però Sandell empatava. De nou Sandell ficava el 14-13 amb una magnifica rematada, posant un nou punt de partit a favor del Valeriano Allès. Ana Correa va ser la que amb una pilota dividida a la xarxa, feia caure el punt de banda local. El públic embogia i el segon punt de l’ eliminatòria anava al casiller del Valeriano Allès Menorca. Un partit brillant novament que fa l’ equip vagi ara a El Pantío a intentar tancar l’ eliminatòria. .

EL REGATISTA RENÉ VELÁZQUEZ DEL C.N. CIUTADELLA A LA EURO LASER MASTER CUP 2011 A El Club Vela Calella, del 7 al 10 d’abril, s’ ha celebrat la regata Internacional de Làser Radial i Estàndard en les diferents categories Masters, en què han participat regatistes reconeguts com ex olímpics tant espanyols de com d’ altres països, la participació ha molt important, superant el centenar de regatistes, entre els quals ha participat l’ esportista del Club Nàutic Ciutadella René Velázquez a la Categoria Masters. El regatista del Club Nàutic Ciutadella ha quedat subcampió de la categoria, a

Laser Radial i vuitè de la general. Reproduïm la crònica del club organitzador que el destaca com un dels millors espanyols, “Entre els espanyols que han destacat a aquesta categoria,

informar de l’excel·lent posició del Màster Menorquí René Velázquez, que ha quedat vuitè a la general radial i ha estat el subcampió de la categoria Màster, “

•

Natació. L’equip de natació per als Jocs de Wight La natació menorquina ja ha definit la seva selecció per representar l’illa als Jocs de Wight aquest estiu, del 24 de juny al 2 de juliol. El cap de setmana passat es va celebrar el darrer control puntuable i els registres que s’hi van aconseguir s’han afegit als dels controls anteriors així com als dels campionats fora de l’illa (de Balears i d’Espanya) per determinar la classificació general acumulada, que compta els cinc millors resultats de cada nedador o nedadora al llarg de l’any de competicions. La sentida renúncia a participar als Jocs, per motius esportius, per part del nedador maonès Juan José García (CN Maó), que ocupava la primera posició de la classificació masculina, ha condicionat a darrera hora la composició de l’equip masculí. Ricardo Garcia, del CN Jamma, ocuparà per tant la quarta plaça. Els equips femení i masculí queden conformats així pels esportistes següents: Equip femení: 1. Naomi Toomey (CN Maó), 2.898 punts; 2. Mónica de Pablo (CN Maó), 2.773 punts; 3. Maria Mascaró (CN Jamma), 2.682 punts, i 4. Vanessa Houghton (CN Maó), 2.652 punts. Equip masculí: 1. Frank Estrada (CN Maó), 3.258 punts; 2. Pepe Mercadal (CN Jamma), 3.234 punts; 3. Llorenç Torres (CN Jamma), 3.038 punts, i 4. Ricardo García (CN Jamma), 2.725 punts. Els tècnics són Toni Vidal i Toni Huguet i la delegada IGA és la també delegada federativa a Menorca Carole Toomey. Bàdminton. Cinc homes i tres dones ens representaran a Wight IGA va celebrar el torneig final de bàdminton dissabte passat a Maó. Vuit homes i set dones estaven convocats per participar-hi. En la competició masculina es va imposar Pedro Ameller, que ha estat el més regular al llarg de tot el campionat i en guanyar aquest darrer torneig va guanyar també el dret a anar als Jocs per segona vegada, ja que també va ser a Åland. La segona posició va ser per al jugador maonès Joan Montoya, que tot i viure fora de l’illa per motius d’estudis ha participat regularment durant aquest any en la competició i aquest subcampionat li permetrà representar Menorca a Wight. La tercera posició del tor-

neig final i per tant la tercera plaça dins l’equip de Menorca l’assolí Carlos Riudavets. Les altres dues places masculines han estat determinades per la Comissió Tècnica i els jugadors nomenats són Miquel Montoya i Albert Navarro, que completen l’equip masculí. Competició femenina En dones, les tres jugadores que van quedar en les tres primeres posicions del torneig final són les tres que guanyen el dret a anar als Jocs. Aquestes jugadores són Ana Mamajón, que ja va ser als Jocs d’Åland, Lidia March i Elena March. Les suplents seran Aura Foguet i Júlia Pons. Cal destacar que aquest equip de bàdminton per als Jocs de Wight, que estarà dirigit per Pep Costa (entrenador) i Frans de Haro (delegat IGA), encara pot experimentar canvis, ja que alguns dels seus jugadors i jugadores poden classificar-se aquest cap de setmana per al Campionat d’Espanya sub 17, com són els casos de Carlos Riudavets, Oskar Martínez, Aura Foguet i Lidia March. Làser. Rubén Coll, Lluís Aracil, José L. Sastre i Rubén García, classificats Dissabte i diumenge passat es va celebrar la final Gold del campionat IGA Menorca de làser. Es tractava d’una regata important i definitiva, ja que les segones places de l’equip menorquí, tant de làser estàndard com de radial, es definirien pels resultats que els regatistes obtinguessin en finalitzar-la. A la primera prova de classe làser estàndard, de dissabte, Rubén García aconseguí la primera posició, seguit de José Luis Sastre. En la segona prova aquests dos regatistes s’intercanviaren les posicions. A la tercera sortida Rubén García va rompre la botavara i J. L. Sastre va haver de tornar també a terra perquè restava tot sol a la prova. En làser radial sortiren nou regatistes. Rubén Coll va aconseguir un quart, un primer i un segon lloc en les tres regates celebrades. Lluís Aracil obtingué una tercera, una segona i una vuitena posicions, mentre que el seu major rival per endur-se la segona plaça, Maties Pons, quedava setè, quart i setè en les tres proves, respectivament. Durant la jornada de diumenge va bufar vent del nord de 16 nusos i es van poder celebrar tres proves. En làser estàndard, Rubén García (CMM) no va poder sortir, ja que no va poder arranjar el seu problema

•20/4/2011

amb la botavara. Tot i aquesta situació, va poder consolidar-se a la segona posició de la classificació general final, després de José L. Sastre (CMM), que finalitzà primer. El regatista reserva és René Velázquez (CN Ciutadella). En làser radial Rubén Coll va acabar les tres regates en primera posició, resultats que el consolidaven també en el primer lloc de la classificació general acumulada i per tant li asseguraven un lloc als Jocs de Wight. La segona plaça de radial per als Jocs va ser, en canvi, molt disputada fins al final pels dos regatistes del CN Villacarlos, Lluís Aracil i Maties Pons. Els millors resultats de la jornada aconseguits per Lluís Aracil li van permetre classificar-se finalment per a Wight, i Maties Pons queda per tant com a reserva de l’equip. Surf de vela Dissabte per manca de vent no es va poder celebrar la regata i es va decidir ajornar-la fins diumenge. Diumenge el comitè de regates va decidir que la meteorologia no era la idònia i no es podria navegar en bones condicions, ja que el vent era molt inestable i no tenia la intensitat necessària per fer les proves. Per tant, la Comissió Tècnica d’IGA ha decidit que la classificació final resta com havia quedat en finalitzar la sisena prova. Els quatre classificats per als Jocs de Wight són 1. Jonathan Dunnett; 2. Sebastià Mercadal; 3. Bernat Pons, i 4. Marc Riera. José Luis Portella, que ocupava la cinquena posició, queda com a reserva. Esquaix. Alfredo Mallo i Eduardo López es classifiquen per a Wight El cap de setmana passat es va celebrar el torneig final de esquaix que determinava els dos jugadors que aniran a Wight per representar Menorca aquest estiu. Després d’una intensa competició i resultats molt ajustats, han estat finalment Alfredo Mallo i Eduardo López els dos jugadors classificats com a primer i segon, en aquest ordre, i per tant els dos que integraran l’equip menorquí als Jocs. La tercera plaça va ser per a Alfredo Aguiló, que resta com a reserva. Aquesta serà la primera vegada que Menorca participa en aquest esport als Jocs, ja que tant als de Rodes com als d’Åland l’esquaix no entrava dins el programa esportiu de les illes organitzadores

•

•20/4/2011

Futbol. CF Norteño 2 - 2 Equip IGA La passada setmana es va celebrar el darrer partit de les fases de selecció d’IGA Menorca amb vista als propers Jocs de Wight. L’encontre es va disputar davant l’equip de Tercera Divisió CF Norteño, al camp Las Arenas. El resultat va ser un empat a dos entre els dos equips. Marcaren per al Norteño Adri en dues ocasions, en els minuts 9 i 24, i per a la selecció IGA va marcar Mario Mora en les minuts 48 i 85. Tal con ho reflecteix el resultat va haver una primera part de domini local i una segona en la qual la selecció d’IGA va passar a dominar l’encontre. Aquesta va ser la darrera convocatòria perquè el cos tècnic pugui observar jugadors abans de donar la preselecció definitiva per als Jocs. També s’ha confirmat la composició del cos

tècnic que finalment anirà a Wight. Gabriel Llabrés qui torna per tercera vegada als Jocs, serà el primer entrenador i Juan Millán, en la seva segona participació als

Jocs, anirà com a segon entrenador. Resta com a suplent Paco Serrano.

EL 20 D’ABRIL ARRANCA LA MECUP 2011 La segona edició de la MeCup està apunt de començar a rodar. La propera setmana el futbol base està d’ enhorabona a l’ illa amb la celebració d’ un dels tornejos més importants del futbol balear. Enguany, l’ organització del torneig ha fet una passa més enllà hi ha ficat dues categories en lloc d’ una com l’ any passat, així que els jugadors de categoria infantil es sumen als cadets formant un torneig d’ autèntic luxe amb ni més ni menys que 32 equips, dels quals deu seran de l’ illa ( At. Villacarlos, CE Ferreries, Sporting Mahonés, Penya Ciutadella i Dosa CF a infantils i Penya Ciutadella, Dosa CF, UD Mahón, Sporting Mahonés i CE Mercadal en cadet ). El torneig, que es jugarà en format de lligueta més eliminatòries conta amb equip de gran nom internacional, a la categoria infantil clubs com el Liverpool, FC Barcelona, Fundació Samuel Eto’o de Camerun i el San José de Brasil. A la categoria cadet, Liverpool, Espanyol, RCD Mallorca o Ac. Emeritense de Venezuela en són els més destacats. La MeCup es disputarà als camps de pràcticament tota l’ illa; Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal, Fornells, Maó i Es Castell podran gaudir del immens talent d’ aquests jugadors que podrien arribar a ser estrelles mundials, clubs de nom i sobretot poder veure als nostres, als menorquins

competint amb aquestes promeses de la aquesta MeCup 2011? pedrera internacional. - La veritat es que al resposta ha estat molt positiva, l’ any passat hi va haver quatre En Tóbal Tudurí, actual entrenador del equips de l’ illa i vuit de fora, enguany Penya Ciutadella de la categoria juvenil és seran deu de l’ illa i vint-i-dos de fora. El un dels organitzadors d’ aquests important canvi es realment important. esdeveniment i ha parlat amb nosaltres per - Quines són les sensacions que tens a transmetre totes les seves sensacions abans només una setmana de que es celebri el d’ aquesta MeCup 2011. torneig? - Tóbal, quina és la finalitat d’ aquest - La veritat es que ara mateix sento alegria, torneig? molta alegria de tenir gent de tres conti- Doncs la finalitat d’ aquest torneig es nents a Menorca, que el torneig es conegui donar a conèixer Menorca arreu del món i a tot el món, s’ han rebut moltes sol·licituds donar als menorquins l’ oportunitat de d’ informació, que per culpa del transport competir amb els millors de la seva catego- aeri no s’ han concretat, és una llàstima. ria, amb gent que mai havien competit i Tot i així estic realment satisfet. que molts d’ ells mai podran tornar a com- - Contes amb el recolzament de molta petir. gent per ajudar-te durant l’ esdeveni- Has trobat molts impediments a l’ hora ment? de trobar recolzament per poder fer el - Sincerament si, enguany tindrem un grup torneig? de trenta-cinc voluntaris per fer que la - La veritat es que enguany ha costat molt MeCup sigui el més proper a la perfecció poder aconseguir el recolzament necessari possible. per poder organitzar un esdeveniment d’ - Els equips jugaran diversos partits, aquestes magnituds, las entitats públiques però teniu res més preparats perquè ens han rebaixat de forma considerada l’ puguin fer coses alternatives? ajuda econòmica, cosa que ens fa plantejar - Si, la veritat es que si. Hem posat a la si és realment important per ells que es seva disponibilitat diferents activitats com celebri aquest torneig, pensant inclús en puguin ser una volta en barca, rutes en fer-lo directament a Mallorca l’ any que ve. kayac, senderisme, paintball,.... crec que Les empreses privades han aportat el seu per Menorca en general aquest torneig es grà d’ arena a l’ hora de fer la revista del molt important ja que mourà a l’ illa entre torneig. 1.500 i 2.000 persones. - Quina ha estat la resposta dels clubs a

•

•20/4/2011

VICTÒRIA DEL CARUSSA CIUTADELLA A LA DARRERA JORNADA

El conjunt d’ Oriol Pagés guanya al seu darrer partit de la 1ª Balear però l’ equip es queda amb la mel als llavis al haver de renunciar a jugar les eliminatòries posteriors per intentar aconseguir l’ ascens.

La plantilla i cos tècnic ciutadellenc han rebut aquesta notícia com un gerro d’ aigua freda per part del club, que ha esperat a la darrera setmana de competició per comunicar que finalment per motius extra-deportius no disputarien

les fases. La plantilla demostrà novament la seva professionalitat i tot i no brillar en el darrer partit, la victòria caigué finalment de la seva part. L’ equip visitant es jugava la permanència a la categoria i la intensitat d’ un i altre equip no va ser la mateixa, el Carussa no entrava totalment al partit i el CETIB es col·locava amb una diferència al seu favor de 9 punts com a màxima avantatge. Al darrer quart, l’ equip vermell va decidir endur-se’n el partit i va pitjar en defensa , posant-se per davant al marcador i emportant-se finalment la victòria. Victòria del Carussa doncs, que els serveix per acabar la temporada regular entre els millors de la categoria però que però, com hem comentat abans, es queda sense el premi de les fases per motius econòmics.

Playa de Santandria - Ciutadella de Menorca - Tel.: 971 38 26 44

•

•20/4/2011

Ses pàgines d'en Bep d' Cuina nostra Formatjades de sípia Per a fer la pasta: 1.200 g de farina, 400 g de seu de porc, 1 bon tros de llevat de forn, 1 got d'aigua calenta. Ho pastarem ben bé fins aconseguir una pasta ben fina i forta. La posarem dins un ribell i la taparem amb un cànyem de cuina i la deixarem tovar de mitja hora a tres quarts. Farciment: 500 g de sípia neta, 2 grans d’all, 300 g de fesolets, 1 ceba ben grossa, pebrebord, oli d’oliva i sal. Elaboració: Netejam la sípia, la tallam a bocins i la sofregim dins un tià de terra amb oli d’oliva, quan comenci a agafar color la treim i la reservan a part.Tallarem la ceba el més petit que poguem i la sofregirem amb oli que hem emprat per a sofregir la sípia. Quan comencia a agafar color hi afegim els alls ben picadets, els fesolets i un raig de vi blanc, deixem sofregir un parell de minuts per afegir-hi la sípia i deixar que es confiti uns deu minuts a foc ben dolç. Si queda molt sec hi posam un poquet més de vi. Quan la sípia sigui ben tendra ho treim del foc i omplim les formatjades que ja tindrem preparades, les tapam i les enfornam uns 10-15 minuts al forn a 180 graus.

El Iris 22 d’abril de 1961 El director general de Navegació, Leopoldo Boado, va visitar Ciutadella de cara als enllaços marítims des de la nostra ciutat amb Barcelona, Palma i Alcúdia de cara a la temporada turística. El periodista català Del Arco, del diari La Vanguardia de Barcelona, en la seva secció “Mano a mano” entrevistava a José Delfín Serra, amb motiu de la representació de L’amo en Xec de s’Ullestrar a Barcelona. Delfín Serra contestava eficientment les àcides preguntes de Del Arco, que era llavonces tot un referent en el món de l’entrevista als mitjans de comunicació escrits. Francesc de Borja Moll publicava un article en castellà sobre la representació de l’obra d’Endorzaín a Barcelona. Ciutadella celebrava la Festa del Llibre organitzada per l’Institut Josep Maria Quadrado. S’arranajava el ferm del pont del Canal Salat amb la carretera de Santandria de cara a la temporada turística.

Coses de ca nostra Sabem que... ? (129) per Antoni Picó Vivó. · 5 març 1775 – El Jurat Militar va rebre un missatge de part de l’obrer Cavaller de l’obraria de la Sang de Jesucrist, en que el Sr. Pavorde l’havia donat avís que tenia ordre de Su Ilma. el Sr. Bisbe de Mallorca de no permetre processó alguna després del toc d’Ave María, respecte d’evitar alguns escàndols que s’experimenten en la mateixa. I pensà amb els demés obrers si o no haurien d’assistir a la processó del Dijous Sant a la nit. Resolgueren que no es fes dita processó, perquè fent-la de dia no evitarirn escàndols, ans bé augmentarien, respecte que la tropa en aquesta hora seria fora dels quarters. · 12 març 1775 –Els comerciants de Ciutadella exposen als Jurats que per un edicte de su Exa. que es publicà queden prohibits de poder embarcar per fora l’illa les llanes i formatges que tenen comprats als pagesos i consideren que l’orde és donada pel bon zel de tenir els habitants abastats dels queviures necessaris, el que reporta un gran dany als exponents perquè dits formatges perden pès a mesura que van assecant, i que també hi ha l’ocasió d’embarcar-lo per Génova i que si no s’aprofita dit vaixell passaran alguns mesos sens altra. I que el formatge de la pròxima temporada és bastant per 4 anys de provissió. · 13 abril 1775 –Comparegué en l’Universitat de Ciutadella el Rvt. Joan Ventayol, mestre de música, el qual digué que de costum immemorial sempre s’ha cantat el Misere en la processó del Dijous Sant amb música, i pensa que hi ha algú que és obligat en pagar dita música, i que com els Jurats assisteixen a la mateixa, fer-la cantant el Miserere, el present any gratis. Van resoldrer aceptar la proposició i que s’avisi al Vicari General.

•

QUE POLIT! Que el PSOE aposti, a la fi, per obrir albergs propers als Camí de Cavalls,i que farà els canvis necessaris per tal que el PTI sigui més flexible a l’hora d’obrir nous agroturismes. L’iniciativa del PP de fer net la platja de Binimel·la a les portes de la Setmana Santa. Que hagi arrancat una nova edició del Premi Born de Teatre. Les nombroses activitats i propostes que s’hi fan al Bar del Casino Nou des de que és regentat per la directiva del Casino 17 de Gener. “Montaditos”, benerenars a bon preu, nit de jazz, més ambient als partits de fútbol, etc. Que l’open d’Espanya de BTT s’estigui celebrant a Ciutadella. Que el Consell hagi retirat 12.000 quilos de fems de les platges per tal que estiguin gairebé a punt per a la Setmana Santa.

Dites i refranys... - Aigua de burcany, dura tot s’any.

PARENÒSTIC DEL MES D’ABRIL DE 2011 SOL Dia 1 el sol va sortir a les 07,29 i es va pondre a les 20,08 h. Dia 30 el sol sortirà a les 06,46 i es pondrà a les 20,37 h. LES LLUNES D’ABRIL Dia 3 lluna nova en Àries. Dia 11 lluna creixent en Cranc. Dia 18 lluna plena en Balances. Dia 25 lluna minvant en Aquari. FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS A la darrera quinzena de mes i fins a principis de maig, ja és bon temps per sembrar les tomatigueres. També és un mes propici per sembrar fesols, mongetes tendres, espinacs, ciurons i remolatxes. Es pot començar el segon conreu al sementer, això s’anomena binar.

•20/4/2011

QUE LLEIG! El nou tall de subministrament elèctric que va patir diumenge matí el nucli antic de Ciutadlla des de les 9,30 del matí fins a les 11 del migdia. La poca promoció que s’ha fet ds de l’Ajuntament per a promoure la Diada del Llibre. Els retards de la trecera fase del Canal Salat. Que un avió d’Air Nostru, va aterrar a la pista en obres de l’Aeropport per una errada, tot apunt, del pilot. Que Ibéria ha deixat d’operar a Balears després de 76 anys. Ara ho farà la seva filial Vueling. Que el vicepresident del Ports acusi als propietaris dels terrenys del B5 de voler enriquir-se a costa del dic, quan els terrenys de Son Blanc, eren dels més cars i de més prestigi de Ciutadella. Que la font de la plaça des Pins no funcioni, com tampoc es sap quan funcionarà la dessaladora.

Els sants de cada dia Dimecres dia 20, Sulpici, Severià. Dijous dia 21, Dijous Sant, Anselm. Divendres dia 22, Divendres Sant, Lluci. Dissabte dia 23, Jordi, Fèlix. Diumenge dia 24, Pasqua de Resurrecció. Dilluns dia 25, Marc, Hermini. Dimarts dia 26, Isidor, Bon Consell.

Discriminats Una vegada més Setmanaris i Revistes SL s’ha vist discriminat per part de l’Ajuntament de Ciutadella, que segueix sense donar d’alta les subscripcions que s’hi mantenien fins l’entrada de l’actual equip de govern, i que també ens ha retirat tota la seva publicitat, cosa que no ha fet amb altres mitjans de comunicació o amb la revista comercial “Ciutadella de Franc” on maté el seu espai publicitari. Ara tampoc ens demanen pressuposts per a poder fer feines i tampoc es tenen en compte els llibres de cuina que editem, com a novetats a la festa del llibre, on tampoc s’ens té en compta com editors que som. Que bufin aires de canvi i ben fort.

SES VOLTES, 21 TEL. 971 38 05 39 MURALLA D’ARTRUIX TEL. 971 38 54 79 fotohernando@terra.es Ciutadella de Menorca

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396 Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES - GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS Piso en zona de Santa Rita Con 2 dormitorios, baño completo, cocina, salón-comedor y lavadero con terraza. Vistas despejadas. Precio: 115.000 €

Solar con vistas al mar en Cala Morell Solar de 972 m2. Aproximadamente. Precio: 192.000 €

Piso en zona Paseo Marítimo Con 2 dormitorios, baño completo, cocina, salón-comedor, lavadero y terraza cubierta. Precio: 142.000 €

Apartamento en Los Delfines Con 2 dormitorios dobles, 2 baños, cocina, salón-comedor, una magnifica terraza cubierta y amplio jardín propio. Precio: 195.000 €

Piso en zona Plaza Princesa Juana Con 3 dormitorios con armarios empotrados, baño completo, aseo, amplia cocina y salón-comedor. Precio: 160.000 €

2 Plazas de parking en Cami Sant Micolau, 129 bis. Precio: 7.500 €/una Precio: 14.000 €/dos

Piso en la Cuantramurada Piso en planta primera de unos 140 m2, con 4 dormitorios, gran baño, cocina, amplio salón-comedor con vistas a la cuantramurada, patio interior y lavadero. Precio: 165.000 €

Apartamento en Los Delfines Con 1 dormitorio doble, baño y salón-comedor con cocina. Dispone de jardín y piscina comunitarios. Precio: 93.000 €

Piso en planta baja próxima a Calos Con 2 dormitorios, baño, cocina americana, salón-comedor y patio. Precio: 215.000 €

Apartamento en Los Delfines. Con 2 dormitorios dobles, Baño, cocina reformada y salón-comedor con chimenea. Amueblado y equipado Precio: 93.000 €