Full de ruta

FULL DE

RUTA Avancem per la llengua, guanyem el futur

guanyem el futur

01 02 03 04

Com hem arribat fins aquí?

Què ens cal?

Com ho fem?

Independència dels Països Catalans

1. COM HEM ARRIBAT FINS AQUÍ?

La nostra llengua pateix una autèntica emergència lingüística. En són una prova les darreres lleis educatives aprovades caient en el parany del bilingüisme, les vulneracions de drets i el retrocés cada cop major, especialment a les àrees metropolitanes i entre les joves.

Però no hem acabat on som ara perquè el castellà s'estengui per sobre el català, com si fos un fenomen natural. Encara que a vegades ens ho vulguin vendre així, aquesta situació respon a una història, la nostra història. La d'uns Països Catalans que hem estat sistemàticament oprimits des de fa anys per part dels Estats espanyol i francès. La nostra llengua ha estat perseguida, prohibida i dividida. Ho ha estat a través de la força, de l'ocupació, de les lleis i de les institucions imposades.

Davant hi han trobat la flama del nostre poble: els agermanats, els maulets, les escriptores i els poetes, les mestres d'escola que van desafiar el franquisme. Una resistència de la qual en som hereus. Una llarga lluita gràcies a la qual la nostra llengua continua sent la nostra llengua.

Ens toca a nosaltres. A les joves, a les estudiants. Ara, en un context d'ofensiva espanyolista i afrancesada, és més important que mai que estiguem organitzades, que recobrem la nostra unitat com a poble i que aconseguim, no tan sols resistir, sinó contraatacar. Aquest Full de Ruta és una primera passa des de les aules per abandonar la trinxera i avançar per un futur per la nostra llengua!

2. QUÈ ENS CAL? I. Una educació plenament en català: l'educació ha de ser 100% en català a tots els nivells. No volem percentatges. El bilingüisme, en un context en el qual el castellà compta amb tota la força d'un Estat al darrere, és una sentència de mort per la nostra llengua. A més, és l'única forma de garantir que no hi ha segregació lingüística i convertir el català en una eina per la integració de les persones nouvingudes al nostre país.

Hem de blindar un augment de les hores en català i que tot el material que fem servir a classe sigui en la nostra llengua. Per tant, tot el professorat ha de poder fer classe en català, i les administracions han de donar les facilitats perquè això es compleixi. Alhora, hem d'exigir mecanismes efectius per garantir que els nostres drets lingüístics es respectin.

II. Llengua més enllà de les aules: el català no pot ser una llengua purament educativa. Hem de poder viure plenament en la nostra llengua, i que sigui una eina de cohesió social als Països Catalans.

Això implica promoure l'ús del català entre els joves, que sigui la llengua de comunicació als patis, al lleure i a les comunicacions del centre amb les famílies.

S'ha de generar contingut en català a les xarxes socials, interpretar obres de teatre, escriure llibres, compondre cançons i doblar pel•lícules. Ha d'arribar a tots els àmbits de la vida!

Acostem la cultura popular a les aules, participem dels castellers i les muixerangues, o de les colles de diables. Coneguem les nostres festes i els nostres mites.

Convertim la cultura popular catalana en una eina de lluita per la nostra llengua i contra les classes dominants!

III. Consciència lingüística de la Comunitat Educativa: estudiants, professores, monitores... Tota la comunitat educativa hem de treballar conjuntament si volem salvar la nostra llengua. Enfortim les relacions entre Catalunya (nord i sud), el País Valencià i les Illes Balears. Construïm consciència nacional de Països Catalans, perquè un atac en qualsevol racó de la nostra terra és un atac a tot el poble català.

Reivindiquem també la nostra història, la que han intentat esborrar.

Estudiem les nostres referents, des de la literatura fins a la ciència, passant per la música o la història. Aprenguem de les que van lluitar abans que nosaltres, de les vagues, de les organitzacions sindicals, de Joan Fuster o de Maria Mercè Marçal.

IV. Insubmissió i desobediència: quan l'ofensiva contra la llengua és la llei i sentència dels tribunals, la desobediència és l'única via per defensar-la. L'alternativa és claudicar. Per tant, cal que els centres es declarin públicament insubmisos contra les directrius que ataquin la llengua, creant així una xarxa de solidaritat arreu dels Països Catalans.

Hem de demostrar que la desobediència no és individual, sinó col•lectiva i que la força per combatre la repressió està en la unitat del poble treballador català.

3. COM HO FEM? Però tot això no ho podem fer sols i amb accions individuals. Ens cal l'organització col•lectiva. Si una persona desobeeix, l'Estat la castiga. Si tot un poble desobeeix, l'Estat tremola.

Les estudiants ens hem d'organitzar a cada centre, campus, poble o ciutat.

Fem-ho als sindicats laborals i estudiantils, a les assemblees de facultat, als col•lectius feministes, juvenils i ecologistes o als sindicats d'habitatge.

Les estudiants hem d'analitzar quines problemàtiques pateix la llengua al nostre context i veure per com podem contraatacar. Fem assemblees obertes, actes, adhesius i campanyes. Arrosseguem-hi tota la comunitat educativa, demostrant que davant de cada claustre insubmís ens hi trobaran a les estudiants de cara!

Arrosseguem-hi tota la societat demostrant que la lluita per la llengua és una reivindicació de tot el poble català!

Fem d'aquest Full de Ruta una eina per avançar, per articular un front de resistència amb cada acció quotidiana i amb cada demanda local. Tan sols organitzades podrem teixir una estratègia que converteixi la resistència en ofensiva. Tan sols organitzades podrem lluitar pel futur de la nostra llengua i la nostra classe.

4. INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS

La llengua és l'eix vertebrador dels Països Catalans. És amb la llengua que interpretem el món i escrivim la nostra història, una història d'opressió i de lluita. Allà on les classes dominants volien imposar l'Estat espanyol i francès, la llengua ha estat un símbol de resistència d'un poble que s'ha mantingut dempeus. Perquè som això, una pedra a la sabata del seu projecte centralista. Un obstacle pel seu domini sobre els recursos de la nostra terra i per seguir acumulant riquesa. Som l’única flama que encara és viva gràcies a la lluita incansable de les classes populars, de Salses a Guardamar i de la Fraga a Maó.

Aquesta història ens demostra que no tenim futur a l'Estat espanyol. Que mentre ells escriguin les lleis, exerceixin la força i controlin les institucions (estatals i autonòmiques), no tindrem la capacitat de decidir sobre el nostre futur. Un futur just, on puguem viure plenament en la nostra llengua, preservant el territori, sense masclisme, on tothom tingui llar, feina i accés a l'educació. Un futur que construirem nosaltres, joves i estudiants, organitzades i en lluita, com han estat tantes abans que nosaltres, per uns Països Catalans independents, socialistes i feministes.

guanyem el futur