Issuu on Google+


s ger t s n a e str s aju Els en del s l s abu socia

Que no t’enganxin els rumors


QUÈ HAURIES DE SABER PERQUÈ NO T’ENGANXIN AQUEST RUMOR… No hi ha ajuts específics per a persones estrangeres No hi ha cap prestació específica que s’assigni a una persona pel fet de ser estrangera. La llei de serveis socials catalana (Llei 12/2007, de l’11 d’octubre) garanteix que els ajuts siguin per a tothom qui en necessiti i estableix que “els poders públics han de garantir que tothom tingui el dret d’accés als serveis socials i el seu ús efectiu

en condicions d’igualtat, equitat i justícia redistributiva”. - Qualsevol persona pot accedir als ajuts socials, si bé cal que acompleixi una sèrie de requisits que tenen a veure amb la situació econòmica, l’edat, el nombre de persones a càrrec, el temps de residència al municipi o trobarse en condicions de vida greu. L’origen de la persona no és un criteri per obtenir cap prestació.

tenen la situació regularitzada (no disposen de papers) només poden accedir als ajuts en cas d’emergència. Els ajuts socials s’adrecen a totes les persones en situació de vulnerabilitat Confia en les persones professionals que gestionen els ajuts, que saben qui i quan els necessiten i que eviten els abusos.

- En el cas dels estrangers, l’accés dels ajuts està sotmès a més condicions, com per exemple, disposar de permís de residència; per això les persones que no

VIU LA DIVERSITAT. DAVANT ELS RUMORS, INFORMA’T, PENSA I ACTUA


Els e abu strang mal sen i fa ers Ăşs d n un e sani l sistem a tari

Que no t’enganxin els rumors


QUÈ HAURIES DE SABER PERQUÈ NO T’ENGANXIN AQUEST RUMOR… L’assistència sanitària es un dret bàsic per a tothom L’assistència sanitària és un dret bàsic reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans. La legislació vigent deixa clar que tots els ciutadans i ciutadanes, independentment de l’origen, tenen dret a l’assistència sanitària. Amb la legislació actual vigent a l’Estat Espanyol aquest dret es limita a les persones que cotitzen a la Seguretat Social i als seus beneficiaris. Amb aquest canvi normatiu en queden excloses les persones estrangeres

més grans de 18 anys sense permís de residència i nacionals de més de 26 anys sense discapacitat o amb un grau inferior al 65% que mai han estat donades d’alta a la Seguretat Social. A Catalunya es garanteix l’assistència sanitària d’urgència.

d’Atenció Primària (CAP) durant l’any 2012, el 8,54% corresponen a persones estrangeres. I segons dades de la Corporació Sanitària Parc Taulí, el percentatge d’usuaris estrangers el 2012 va ser de 5,40% i l’ús del servei d’urgències d’un 9% dels estrangers.

Els estrangers fan un menor ús del sistema sanitari A Sabadell, del total de població estrangera un 40% té entre 18 i 35 anys.

Visites als Centres d’Atenció Primària (CAP) de Sabadell, 2012

Segons l’estudi “Inmigración y Estado de Bienestar en España” (2011), els estrangers consulten, en comparació a la població autòctona, un 7% menys el metge de capçalera i un 16,5% menys els metges especialistes. Segons dades de l’Institut Català de la Salut, del total de les visites als Centres

Autòctons Estrangers

8,54%

91,46%

VIU LA DIVERSITAT. DAVANT ELS RUMORS, INFORMA’T, PENSA I ACTUA


s rs en o e g n n stra na i Els e en la fei a la treu otitzen ocial c tS reta u g Se

Que no t’enganxin els rumors


QUÈ HAURIES DE SABER PERQUÈ NO T’ENGANXIN AQUEST RUMOR… Els treballadors estrangers cotitzen a la Seguretat Social Les persones treballadores estrangeres, per tal de renovar el permís de residència han de demostrar que tenen feina i presentar els certificats de les cotitzacions a la Seguretat Social, com també fer els pagaments a Hisenda que corresponen. Segons l’estudi “Inmigración y Estado de Bienestar en España” (2011), durant l’etapa de creixement econòmic, l’arribada de persones immigrants va ser favorable al sistema de Seguretat Social i la seva contribució a la riquesa de l’estat va ser superior a la despesa en prestacions socials.

La crisi afecta més la població estrangera Els efectes de la crisi són pitjors en la població estrangera que en l’autòctona: Pel que fa a l’atur, la taxa d’atur dels autòctons al quart trimestre de 2013 era d’un 19,2%, mentre que la dels treballadors estrangers era d’un 36,1%. La taxa d’atur dels estrangers és el doble de la dels espanyols. Taxa d’atur d’autòctons i d’estrangers a Catalunya, 2013

Taxa atur autòctons Taxa atur estrangers

19,2%

36,1%

El treballadors estrangers fan els treballs més precaris La manca de reconeixement de la seva formació i experiència professional condiciona que hagin de treballar en ocupacions més bàsiques, sense qualificació. A més, moltes vegades, el fet de no tenir un contracte laboral fa que hagin de fer la feina dins l’economia submergida amb pitjors condicions: mal remunerats, amb poca seguretat i estabilitat... i acaben fent els treballs de les 3P: penosos, perillosos i precaris. L’afirmació “Els estrangers ens treuen la feina” avui a Alemanya i Anglaterra també la poden estar dient dels immigrants espanyols. VIU LA DIVERSITAT. DAVANT ELS RUMORS, INFORMA’T, PENSA I ACTUA


en rig el o ’ a td na r baixtiu m e a lu L’a trang educ es ivell n

Que no t’enganxin els rumors


QUÈ HAURIES DE SABER PERQUÈ NO T’ENGANXIN AQUEST RUMOR… L’èxit escolar no depèn de l’origen de l’alumnat Alguns estudis, com el de Serra i Palaudàries, del 2010, mostren que l’èxit escolar no està relacionat amb la nacionalitat de l’alumne. És la situació econòmica, social, educativa i familiar la que més influeix en el rendiment escolar. Les escoles i instituts adapten les metodologies i els recursos per aconseguir l’èxit escolar de tot l’alumnat, independentment de l’origen. Viure la diversitat és positiu El president emèrit William G. Bowen de la Universitat de Princenton dels Estats Units diu que a les aules on conviuen diferents ètnies, religions i orígens hi ha una gran varietat d’interessos, coneixements i

perspectives i, per tant, l’alumnat és capaç d’aprendre sobre les seves diferències i examinar les seves creences sobre ells mateixos i el món, afavorint un aprenentatge més significatiu. L’accés als recursos públics (places, beques...) és el mateix per a tothom El procés d’admissió d’un alumne a una escola és comú per a tothom. Si el nombre de sol·licituds excedeix el nombre de places disponibles, s’apliquen els següents criteris i barems que atorgaran més o menys puntuació a cada sol·licitud: - Germans matriculats al centre o familiars que hi treballin. - Proximitat del domicili o del lloc de treball. - Renda anual de la unitat familiar. - Discapacitat d’algun membre. - Altres criteris complementaris com la condició legal de família nombrosa o monoparental, si l’alumne o alumna que té una malaltia crònica, o si el que

hagi tingut algun familiar escolaritzat al mateix centre, etc. En cap cas l’origen de l’alumnat és un criteri puntuable Per a la baremació dels ajuts de menjador escolar es tenen en compte: els ingressos familiars (renda), les situacions específiques de la unitat familiar justificades documentalment (família nombrosa, monoparentalitat, infants en acolliment, discapacitats de l’alumne o els germans i la distància del domicili familiar al centre escolar). A més, hi ha una valoració dels Serveis Socials per necessitat social greu. Per a la baremació, no es té en compte l’origen de l’infant. VIU LA DIVERSITAT. DAVANT ELS RUMORS, INFORMA’T, PENSA I ACTUA


ts ian c r e o com ger s n tos s l E tran pos e s en im u pag

Que no t’enganxin els rumors


QUÈ HAURIES DE SABER PERQUÈ NO T’ENGANXIN AQUEST RUMOR… No hi ha ajuts específics per a comerciants estrangers, Ni tampoc bonificació fiscal per a comerciants de nacionalitat estrangera. El comerç estranger té les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comerç autòcton i se’ls sanciona d’igual manera si incompleixen les normes preestablertes. Les normatives sanitàries són comunes per a tots els establiments. No disposen de llibertat horària A Catalunya, les botigues de compra quotidiana d’alimentació que tinguin una superfície de venda inferior als 150 m2, el titular de les quals sigui una petita o mitjana empresa, poden obrir, sense limitació d’horari, tots els dies

de l’any, excepte dos dies festius de tancament obligatori: l’1 de gener i el 25 de desembre. No són la causa la desaparició del comerç autòcton El comerç autòcton no està desapareixent per culpa dels comerços dels estrangers. L’obertura de molts negocis d’estrangers ha revitalitzat zones de la ciutat que estaven quedant més deprimides comercialment. En alguns casos, els comerciants estrangers han garantit un relleu generacional d’establiments que tancaven per jubilació de propietaris. També han contribuït a recuperar tipologies de comerços que estaven desapareixent, com per exemple les petites botigues d’alimentació. No són finançats per màfies El petit comerç estranger té una dimensió

familiar; moltes vegades és fruit de l’estalvi i dels “préstecs solidaris” de la mateixa xarxa familiar. Poden aconseguir preus baixos perquè s’ajunten molts per fer grans comandes i també perquè accepten un baix marge de benefici. A poc a poc es van associant Hi ha iniciatives de PIMEC-Comerç, la Confederació de Comerç de Catalunya i el Gremi d’Hostaleria de Sabadell que han aconseguit incorporar botiguers immigrats a les seves associacions. El 65% dels comerciants estrangers desconeixen la existència d’aquestes entitats. Hem de saber que menys de la meitat, el 47% dels comerciants de nacionalitat espanyola, estan adherits a aquestes entitats. VIU LA DIVERSITAT. DAVANT ELS RUMORS, INFORMA’T, PENSA I ACTUA


o sn r e ng ar - se a r r e st nteg s l E en i vol

Que no t’enganxin els rumors


QUÈ HAURIES DE SABER PERQUÈ NO T’ENGANXIN AQUEST RUMOR… La integració es defineix com “un procés bidireccional” i dinàmic on tothom és agent actiu per tal de construir una ciutat amb una cultura pública comuna. A Sabadell, les persones estrangeres, a fi d’integrar-se a la societat amb la qual vénen a viure i a formar part de la ciutadania, aboquen importants esforços. Sessions d’acollida Les persones que acaben d’arribar a la ciutat participen en unes sessions d’acollida per conèixer els recursos i serveis que hi ha a la ciutat. L’any 2013

es van fer 9 sessions a les quals van assistir un total de 159 persones. Tallers de coneixement d’entorn i tallers d’apropament al món laboral Les persones que acaben d’arribar també participen en tallers per conèixer la societat catalana i el seu marc jurídic. L’any 2013 se’n van fer 19 sessions amb quasi 300 participants. Llengua L’alumnat estranger extracomunitari que va assistir als cursos bàsics de català oferts pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) l’any 2013 va ser d’un 87%. Alumnes dels cursos bàsics de català del CNL a Sabadell, 2013

Estrangers 87%

Espanyols 13%

Participació social Les entitats constituïdes per persones estrangeres participen en xarxa juntament amb altres entitats de la ciutat en diversos òrgans de participació, així com en la celebració de la Diada nacional de Catalunya, dies internacionals a favors dels drets humans, festes, jornades... Biblioteques Segons dades del Servei Municipal de Biblioteques, 927 persones estrangeres d’un total de 5.266 (el 17,6%) es van donar d’alta del carnet de biblioteca durant l’any 2013. VIU LA DIVERSITAT. DAVANT ELS RUMORS, INFORMA’T, PENSA I ACTUA


Postals amb contraargumentari