La població xinesa a Sabadell

Page 1

LA POBLACIĂ“ XINESA A SABADELL Observatori de Drets Civils i Ciutadania

Abril 2013


A Sabadell segons dades del Padró municipal 1 hi resideixen un total de 1.128 persones de nacionalitat xinesa, d’aquestes 571 són homes i 557 dones. Hi ha per tant un equilibri total pel que fa a la distribució de sexes, ja que els homes representen el 50.6% mentre que les dones són el 49.4% de la comunitat xinesa. El col·lectiu xinès és la cinquena nacionalitat estrangera amb més efectius a la ciutat, sent el 4.5% dels estrangers i el 0.5% del total de la població. La primera posició està ocupada pel Marroc, seguit de Bolívia, Equador i Romania en el segon, tercer i quart lloc respectivament. Si comparem aquestes dades amb les de l’any passat veiem que no hi hagut pràcticament diferència, ja que Xina ocupava també el cinquè lloc amb 1.122 membres i el 4.25% dels estrangers de la ciutat. Les xifres de la població xinesa de Sabadell entren en consonància amb les dades de Catalunya on representen el 4.2% de la població estrangera amb 50.588 persones de nacionalitat xinesa. 1.1 Distribució territorial població xinesa a Catalunya La comunitat xinesa de Sabadell representa el 2.2% de la població xinesa a Catalunya, aquesta xifra entra en consonància amb el pes demogràfic de Sabadell en el conjunt del país, ja que la ciutat representa el 2.7% de la població total de Catalunya. La següent taula ens mostra els municipis amb més concentració de població xinesa i el percentatge que representen cadascun d’ells.

1

Dades de juliol de 2012.


Font: Perfils sociodemogràfics dels col·lectius més nombrosos a Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. Juliol 2012

Segons dades de 2009 les persones de nacionalitat xinesa residents al Vallès Occidental eren 3.054, sent la segona comarca de Catalunya amb més població i Sabadell el vuitè municipi de Catalunya amb més persones xineses 941. El següent mapa mostra la distribució de la població xinesa al país, observem que la majoria es concentrava a la comarca del Barcelonès on residien el 55.4% del col·lectiu xinès del país, seguit del Vallès Occidental amb el 6.8% i el Baix Llobregat amb el 5.7%.

Font: Butlletí Secretaria per a la Immigració. La immigració en xifres. Generalitat de Catalunya. Octubre 2010

1.2 Estructura d’edats població xinesa a Sabadell Pel que fa a l’estructura d’edats podem observar a la següent taula que es tracta d’una població eminentment jove. Així dels 1.128 ciutadans xinesos més del 75% d’ells tenen menys de 40 de anys i prop d’un 50% són menors de 30 anys, per contra els majors de 50 anys representen menys del 7% de la població xinesa. Si ens fixem en les diferents franges d’edats, veiem que la majoria de membres es concentren en dues d’elles: per una banda els infants de 0 a 9 anys (20.47%) i per l’altra els adults entre 25 a 44 anys (47.52%).


Estructura per edats i sexe població xinesa Edat Homes Dones Total 0-4 12,78% 10,23% 11,52% 5-9 9,11% 8,80% 8,95% 10-14 5,60% 5,39% 5,50% 15-19 5,60% 5,75% 5,67% 20-24 6,48% 7,18% 6,83% 25-29 9,98% 11,13% 10,55% 30-34 12,43% 14,54% 13,48% 35-39 13,49% 12,39% 12,94% 40-44 10,16% 10,95% 10,55% 45-49 8,23% 6,82% 7,54% +50 6,14% 6,82% 6,47% TOTAL 100,00% 100,00% 100,00%

T.Acumulat 11,52% 20,47% 25,97% 31,64% 38,47% 49,02% 62,50% 75,44% 85,99% 93,53% 100,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

1.3 Estructura d’edats població estrangera i població xinesa a Sabadell Si fem una comparativa amb la resta de la població estrangera de la ciutat, veiem que existeixen certes diferències pel que fa a la distribució de la població. Així tal i com hem comentat anteriorment, la majoria de membres de la comunitat xinesa es concentren en dues franges concretes, els adults de 25 a 44 anys (47.52%), i els infants de 0 a 9 anys (20.47%). Per contra la resta de la població estrangera si ve comparteix certs elements amb la població xinesa (gran importància de les poblacions adultes en edat fèrtil (52.01%) i manca de persones majors de 50 anys 8.25%), allò que marca la diferència és el nombre de persones de 0 a 9 anys. Així pel conjunt de la població estrangera a Sabadell, aquesta franja representa el 13.02%, mentre que a la comunitat xinesa és el 20.47%. Per tant observem que els infants tenen un major pes a la piràmide demogràfica xinesa, que en el conjunt de la població estrangera de la ciutat. Les següents piràmides d’edats de la població estrangera i la població xinesa a Sabadell mostren més gràficament aquestes diferències entre les dues poblacions.


1.3.1 Piràmide d’edats població estrangera a Sabadell 100 i més 95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

500

H2009

1.000

1.500

2.000

2.500

80

10 0

D2009

Font: Dades Padró municipal de Sabadell gener 2012.

1.3.2 Piràmide d’edats població xinesa a Sabadell 10 0 imé s 9 5 -9 9 9 0 -9 4 8 5 -8 9 8 0 -8 4 7 5 -7 9 7 0 -7 4 6 5 -6 9 6 0 -6 4 5 5 -5 9 5 0 -5 4 4 5 -4 9 4 0 -4 4 3 5 -3 9 3 0 -3 4 2 5 -2 9 2 0 -2 4 15 - 19 10 - 14 5 -9 0 -4 10 0

80

60

40

20

0

20

H2009

40

60

D2009

Font: Dades Padró municipal de Sabadell gener 2012.

1.4 Estructura d’edats població xinesa a Catalunya Si extrapolem les dades de Sabadell amb les de Catalunya, veiem que no existeixen grans diferències amb les xifres de la ciutat. Així a partir de la següent taula, observem que les persones de nacionalitat xinesa de 30 a 44 anys representen el 35.2%, per el 39.3% del conjunt de població estrangera. Mentre que la franja de 0 a 14 els infants xinesos són el 22.4% del total per un 16.5% de la població estrangera.


1.4.1 Estructura d’edats població estrangera i població xinesa a Catalunya

Població estrangera

Població xinesa

2. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL A SABADELL 2.1 La població estrangera a Sabadell La població estrangera a Sabadell era de 24.9292. A partir de la observació de la següent taula veiem que la distribució no era uniforme a tots els districtes, sinó que hi havia una desigualtat territorial en la concentració d’immigrants. Els sector amb major nombre de població estrangera van ser la Creu de Barberà amb un 14.82% dels immigrants de la ciutat, el seguien Ca n’Oriac amb un 10.96% i Can Rull, Sant Oleguer i Can Puiggener amb un 8% aproximadament. A l’altra banda se situaven Gràcia i Berardo amb el 3,26% i l’1.19% respectivament. Al centre, el sector més poblat de Sabadell, la població immigrada representava el 7.9% del total dels estrangers de la ciutat.

2

Padró juliol 2012


POBLACIÓ TOTAL I POBLACIÓ ESTRANGERA A SABADELL. JULIOL 2012

SECTORS Centre Sant Oleguer Creu Alta Can Puiggener Ca n'Oriac Nord Concòrdia Can Rull Gràcia Can Feu Creu de Barberà Sud La Serra Togores Sant Julià Berardo Oest Sant Pau Est

TOTAL

Població Total 31.911 20.374 17.925 6.588 19.594 14.167 13.061 17.161 9.601 9.534 20.169 9.530 8.641 32 1.329 8.440 57 19 30

Població estrangera 1.954 2.044 1.635 2.044 2.731 1.255 1.699 2.125 912 1.252 3.694 1.953 1.402 0 24 297 5 3 0

208.163

24.929

% Estrangers % estrangers sectors Sabadell 6,10% 7,81% 10,03% 8,17% 9,12% 6,53% 31,03% 8,17% 13,94% 10,91% 8,86% 5,01% 13,01% 6,79% 12,38% 8,49% 8,46% 3,64% 13,13% 5,00% 18,32% 14,76% 20,49% 7,80% 16,22% 5,60% 0,00% 0,00% 1,81% 0,10% 3,52% 1,19% 8,77% 0,02% 15,79% 0,01% 0,00% 0,00%

12,02%

100,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró municipal de Sabadell juliol 2012.

Al següent mapa de sectors de la ciutat, podem veure com la població immigrada es concentra majoritàriament als extrems de la ciutat, Nord i Sud. Per contra a la resta de sectors hi ha una concentració més homogènia dels estrangers. 2.1.1% Població estrangera sector del total d’estrangers de Sabadell. Juliol 2012

Font: Padró municipal de Sabadell juliol 2012.


2.2 La població xinesa a Sabadell Pel que fa a la distribució de la població xinesa a Sabadell per districtes, veiem que al Districte 6è (24.2%) és concentra la majoria de persones de nacionalitat xinesa a la ciutat. El segueix de molt a prop el Districte 1r (21.01%). A una certa distància es troba el Districte 2n amb (16.58%). En quart lloc se situen els Districtes 3r, 4t i 5è tots tres concentrant entre el 11% i 13% de la població xinesa de Sabadell. Finalment el Districte 7è (0.35%) és caracteritza per un poblament molt dèbil de ciutadans xinesos en aquest districte. Si fem un anàlisi més acurat de la distribució poblacional per sectors de la ciutat, veiem que pràcticament és reprodueixen les mateixes pautes que en l’anterior paràgraf. Així la següent taula mostra la població xinesa per sectors. Distribució població xinesa per sectors Creu de Barberà 199 17,66% Centre 137 12,16% Ca n'Oriac 132 11,71% Creu Alta 125 11,09% Sant Oleguer 100 8,87% Concòrdia 82 7,28% Sud 74 6,57% Gràcia 67 5,94% Can Rull 66 5,86% Can Puiggener 62 5,50% Can Feu 55 4,88% Nord 16 1,42% La Serra 4 0,35% Berardo 8 0,71% Sant Julià 0 0,00% Togores 0 0,00% Sant Pau 0 0,00% Oest 0 0,00% Est 0 0,00% Sabadell

1127

100,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

A partir de la lectura de les dades de la taula podem observar que la majoria de població xinesa a la ciutat, es concentra al sector de la Creu de Barberà (17.66%), seguit dels sectors Centre (12.16%), Ca n’Oriac (11.71%) i Creu Alta (11.09%). A certa distància es troben els sectors Sant Oleguer (8.87%), Concòrdia (7.28%) i Sud (6.57%). Els sectors de Gràcia, Can Rull, Can Puiggener i Can Feu se situen al voltant del 5% i finalment a la resta de sectors (Nord, La Serra, Berardo, Sant Julià, Togores, Sant Pau, Oest i Est) comunitat xinesa és pràcticament inexistent. Si comparem les dades de la comunitat xinesa amb les de la població estrangera, veiem que el sector de la Creu de Barberà és on es concentra la població estrangera a la ciutat, en segon lloc és Ca n’Oriac, posteriorment Can Rull, Sant Oleguer, Can Puiggener, Centre i Sud. Per contra els xinesos de la ciutat es concentren de major a


menor proporció: Creu de Barberà, Centre, Ca n’Oriac, Creu d’Alta, Sant Oleguer i Concòrdia fonamentalment. Per tant veiem que hi ha una distribució diferent entre la població xinesa i la resta de la població estrangera de la ciutat.

3.NIVELL D’ESTUDIS 3.1 Nivell d’estudis població xinesa a Sabadell Les dades del Padró municipal3 mostren que el nivell d’estudis de la població xinesa a la ciutat es caracteritza per un perfil baix en formació. Així el 71% tenen un nivell inferior als estudis primaris, un 20% la primària acabada i finalment un 8% tenen estudis secundaris o superiors. Població xinesa a Sabadell BUP, COU, Superior

1%

8% 23%

Graduat Escolar o equivalent Inferior a EGB Ni llegeix ni escriu

68%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

Si filtrem les dades a partir del sexe, trobem que no existeixen a penes diferències entre homes i dones, ja que a tots els nivells d’estudis el percentatge d’homes i de dones està equilibrat.. Nivell d'estudis BUP, COU, Superior Graduat Escolar o equivalent Inferior a EGB Ni llegeix ni escriu

Total

HOMES 48,42% 45,88% 52,46% 50,00% 50,62%

DONES 51,58% 54,12% 47,54% 50,00% 49,38%

TOTAL 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

Si ens fixem en les dades per distribució geogràfica a Sabadell, tampoc s’observa grans diferències entre la població xinesa a la ciutat, ja que cap districte destaca per tenir un major o menor nombre de persones amb alta o baixa formació. Així les persones sense estudis primaris acabats es mouen entre 61% del Districte 4t al 72% del Districte 5è. Les persones amb estudis primaris finalitzats entre la franja del 18% dels Districtes 2n i 5è al 32% del Districte 4t. Finalment les persones amb estudis secundaris i superiors del 6% del Districte 4t al 10% dels Districtes 1r i 5 è. 3

Dades juliol 2012.


3.2 Població xinesa escolaritzada a Sabadell Durant l’any 2012 hi havia un total de 133 persones de nacionalitat xinesa escolaritzades a les escoles primàries i a secundàries de la ciutat, dada que representava el 0.45% de la població matriculada a Sabadell i el 3.74% de l’alumnat estranger. Si ens fixem en la distribució d’aquests 133 alumnes veiem a la següent gràfica que la majoria d’ells (62%) es concentren en l’Educació Primària, un 29% en l’Educació Secundària Obligatòria i la resta (9%) entre Batxillerat i Cicles Formatius. POBLACIÓ TOTAL XINESA ESCOLARITZADA A SABADELL 2% 2%

Educació Primària

5%

ESO Batxillerat

29%

Formació Grau Mitjà

62%

Formació Grau Superior

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

La distribució dels escolars entre centres públics i centres privats, va ser clarament favorable a les escoles públiques, amb un percentatge del 77% d’alumnes matriculats en centres públics, per un 23% en centres privats. Malgrat aquestes dades, aquesta preponderància de les escoles públiques, disminueix tant en les primeres etapes de l’Educació Primària, com en els Cicles Formatius, on creix el nombre d’alumnes xinesos matriculats en centres privats. POBLACIÓ TOTAL XINESA ESCOLARITZADA A SABADELL

23% Població xinesa Escola Pública Població xinesa Escola Privada

77%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell


3.2.1 Educació primària Així pel que fa a l’educació primària durant l’any passat van haver-hi un total de 82 matriculacions d’alumnes de nacionalitat xinesa, els quals van representar un 0.60% de la població total escolaritzada a Sabadell i el 6% de l’alumnat estranger a Primària. Si ens fixem en la distribució dels alumnes de nacionalitat xinesa entre escola pública i escola privada o concertada, observem que la majoria d’ells es van decantar per escoles públiques, mentre que van ser minoria els alumnes en centres privats. Així dels 82 alumnes, 66 van anar a escoles públiques, per contra només 16 nens a l’escola privada. És a dir més del 80% de l’alumnat xinès van matricular-se en centres públics per poc més del 20% en escoles concertades o privades. Malgrat aquestes dades, els membres de la comunitat xinesa són la segona nacionalitat estrangera pel que fa al nombre de matrícules en centres privats. 2.2.2 Educació secundària obligatòria Pel que fa a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), durant el 2012 hi havia 39 alumnes xinesos matriculats. Aquests van representar el 0.44% del alumnes totals de Sabadell i el 3% dels alumnes estrangers a l’ESO. D’aquests 39, 28 alumnes van cursar estudis a centres públics (73%) i 11 en centres privats (27%). Per tant es torna a reproduir la tendència general de concentració d’alumnes estrangers en centres públics. En tot cas, cal destacar un increment en el nombre d’alumnes xinesos matriculats en centres privats en comparació a la Primària, 27% a la secundària per 20% al primer cicle. Cal remarcar la concentració dels alumnes xinesos en les primeres etapes de l’educació obligatòria, passant de ser la 7a nacionalitat amb més alumnes a Primària, a ser la 12a a la Secundària. 2.2.3 Educació Postobligratòria Si ens fixem en les dades de l’educació postobligatòria trobem un total de 12 alumnes de nacionalitat xinesa, fet que representa un 0.2 % de les matrícules totals i l’1.6% de l’alumnat estranger de la ciutat. Desglossant les dades per Batxillerat trobem que durant l’any 2012 es van matricular un total de 7 alumnes de nacionalitat xinesa, sent el 0.25% de les matriculacions totals de la ciutat i el 2.60% dels alumnes estrangers a Batxillerat. Del 7 alumnes xinesos, 6 van escollir centres públics i només 1 va cursar estudis en centres privats.


Per Cicles Formatius, 3 alumnes van cursar el Cicle Formatiu de Grau Mitjà i 2 el Grau Superior. És a dir dels 2.205 alumnes que van cursar un Grau Mitjà, poc més del 0.14% eren de nacionalitat xinesa, i una mica més del 0.8% si ens fixem en l’alumnat estranger. Si ens fixem en els Graus Superiors, els alumnes xinesos van representar el 0.12% dels alumnes totals i l’1.77% dels alumnes estrangers. Pel que fa a la distribució de l’alumnat per centres, observem que hi ha un major equilibri que en etapes anteriors, 2 alumnes en centres públics i 2 en centres privats en Grau Mitjà i 1 i 1 pel que fa al Cicle Formatiu de Grau Superior. Igualment indicar el poc atractiu dels Cicles Formatius per l’alumnat xinès, ja que els alumnes matriculats durant el 2012 estaven en la posició 19a i 16a del total de nacionalitats, malgrat ser el 7è país en nombre de persones a la ciutat. Finalment cal indicar que entre els alumnes xinesos de la ciutat hi ha un major grau d’abandonament dels estudis un cop han fet els 16 anys, que en la resta d’alumnes de Sabadell, ja siguin autòctons o estrangers. Així si mentre en les etapes d’escolarització obligatòria, el percentatge de matriculats està en consonància amb el nombre de població empadronada, un cop compleixen els 16 anys, el nombre de matriculats baixa de manera molt important, sent de poc més del 22,2% (entre els 16 a 19 anys) durant el darrer any. Els motius d’aquest abandonament poden ser diversos i segurament de vegades complementaris, entre els quals una arribada tardana al país i per tant una escolarització precària i una dificultat en l’aprenentatge de l’idioma o la necessitat de posar-se a treballar en el negoci familiar entre d’altres.

3.3 Població xinesa escolaritzada a Catalunya Pel que fa a l’alumnat xinès a Catalunya, segons dades de 20104 en el curs 2009-2010 hi havia matriculats 6.205 alumnes de nacionalitat xinesa, que suposaven un 0.6% del total d’alumnes i un 4.1% dels alumnes estrangers. El volum més gran es trobava en l’etapa de Secundària Obligatòria, amb 2.690 alumnes matriculats seguida de Primària, amb més de 2.000 alumnes xinesos matriculats. Un 22.3% de l’alumnat xinès estudiava en centres de titularitat privada, proporció que pujava fins al 39% entre els estudiants de Cicles Formatius. Les dades del curs 2011-2012 mostren un canvi pel que fa a l’etapa amb més alumnes matriculats, així durant el curs anterior Educació Primària amb 2.940 va ser on es va concentrar el gruix més important d’alumnes, deixant en segon lloc l’ESO amb 2.499 i finalment el Batxillerat i els Cicles Formatius en darrer lloc.

4

Butlletí Secretaria per a la Immigració. La immigració en xifres. Generalitat de Catalunya. Octubre 2010


Font: Perfils sociodemogràfics dels col·lectius més nombrosos a Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. Juliol 2012

Tal i com hem exposat anteriorment si es compara el nombre d’alumnes xinesos amb la població xinesa empadronada en edat escolar es fa evident el desajust que hi ha entre els matriculats i els empadronats a partir dels 16 anys, edat en què l’escolarització ja no és obligatòria. A partir d’aquesta edat, només el 20.2% dels xinesos estudien, mentre que per al conjunt de la població aquesta proporció arriba al 40,6% i per al col·lectiu d’estrangers assoleix el 27.8%. Les dades de Sabadell (22,2%) estan doncs en consonància amb les de Catalunya.

Font: Perfils sociodemogràfics dels col·lectius més nombrosos a Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. Juliol 2012

Per tant si comparem les xifres de Catalunya amb les de Sabadell, veiem que no hi han pràcticament diferències en el comportament i en la distribució dels alumnes xinesos. En tots dos casos hi hagut un desplaçament cap franges d’edats més primerenques on es concentra el gruix d’alumnes, per altra banda observem una clara preponderància de l’escola pública en totes les etapes. Finalment l’efecte de l’abandonament dels estudis un cop compleixen els 16 anys veiem que es compleix en tots dos casos. 4. COMERÇ XINÈS A SABADELL 4.1.El comerç xinès a Sabadell i Catalunya A la ciutat de Sabadell l’any 2012 hi havia un total de 4.700 establiments, d’aquests, 300 estaven regentats per ciutadans estrangers, és a dir un 6.38% del total del comerç sabadellenc era propietat de nouvinguts. Segons dades del 2011 existien 147


comerços en mans de persones d’origen xinès, fet que representa el 3.1% dels establiments totals de la ciutat . Les dades posen de rellevància diversos aspectes: per una banda la disparitat entre el percentatge d’establiments regentats per persones estrangeres 6,38% i el percentatge de persones nouvingudes residents a Sabadell 12.19%, per altra el gran pes de la comunitat xinesa en el comerç regentat per immigrants representant la meitat dels establiments, malgrat ser el 4.32% de la població immigrada, finalment la sobrerepresentació del col·lectiu xinès en el sector del comerç de la ciutat (4%) pel seu pes demogràfic (0.5%) a Sabadell. Així a partir de les xifres observem una escassa presència de la immigració en el món del comerç, ja sigui per dificultats econòmiques o burocràtiques que pot representar l’obertura d’un comerç o per manca de tradició comercial. Per altra banda l’especialització de determinades nacionalitats en el comerç al detall com a forma tradicional d’ocupació. Segons dades de 2011, xinesos i pakistanesos eren les dues nacionalitats, les quals representaven la immensa majoria de comerços regentats per immigrants a Sabadell. En el cas dels pakistanesos enquadrats en establiments de venda d’aliments i locutoris, per contra els xinesos tenien una variabilitat més àmplia pel que fa al tipus de comerç que regentaven. Aquestes dades entren en consonància amb les de Catalunya, així la població xinesa al país es caracteritza per tenir un percentatge molt elevat d’autocupació en comparació amb la resta de la població estrangera i població autòctona. Segons dades de 2010 un de cada tres xinesos era treballador autònom, és a dir més del 30.6% d’afiliats ho eren, mentre que per al conjunt de la població el volum d’autònoms era del 17.2% i entre la població estrangera no arribava ni al 10%. La següent taula mostra les dades d’afiliació durant el mes de juliol de 2012 de la població xinesa a Catalunya.

Font: Perfils sociodemogràfics dels col·lectius més nombrosos a Catalunya. Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya. Juliol 2012

De la lectura de les dades observem que hi hagut una baixada de treballadors autònoms en relació al 2010, del 30% al 25%, malgrat tot els autònoms xinesos continuen tenint un pes molt important en el conjunt dels treballadors d’origen xinès a Catalunya.


4.2 Distribució Territorial En quant a la distribució del comerç de la comunitat xinesa a Sabadell, observem que la majoria d’ells estan situats al llarg dels principals eixos comercials de la ciutat: Centre, av. de Barberà, av. de Matadepera, av. Concòrdia, ctra. de Barcelona i Creu Alta. Aquesta localització ve determinada per la tipologia d’establiment comercial predominant entre els xinesos: establiments de begudes i menjars per una banda i botigues de venda al detall per l’altra. Si ens fixem per districtes veiem que el Districte 1r (Centre i Sant Oleguer) concentra la majoria de comerços d’origen xinès amb 49 establiments i el 33% del total. En segon lloc i a certa distància se situa el Districte 3r (Ca N’Oriac, Nord i Sant Julià) amb 27 comerços i el 18%. El tercer lloc està compartit pels Districtes 4t (Concòrdia, Can Rull i Berardo) i 6è (Creu de Barberà i Sud) amb 23 i 16% tots dos. El Districte 2n (Creu Alta, Can Puiggener i Togores) ocupa el quart lloc amb 19 establiments i un 13%. Finalment els Districtes 5è (Can Feu, Gràcia, Oest i Sant Pau) i 7è (La Serra i Est) ocupen els darrers llocs amb una presència marginal de comerços regentats per la comunitat xinesa amb un 3% i 0,7% respectivament.

Districtes Comerços 1r 49 2n 19 3r 27 4t 23 5e 5 6e 23 7e 1 Sabadell 147

% 33,33% 12,93% 18,37% 15,65% 3,40% 15,65% 0,68% 100,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

D’aquesta distribució se’n pot extreure la conclusió que el comerç xinès no crea noves àrees comercials que estiguin allunyades dels tradicionals eixos comercials de la ciutat, sinó que aprofita les dinàmiques ja generades per aquests i s’hi estableix. Així als districtes on el teixit comercial té un fort pes, la concentració de comerços xinesos és elevada (Districte 1r o 3r), per contra on el teixit comercial és molt feble, la seva presència és pràcticament inexistent com per exemple el Districte 7è. En relació a la tipologia d’aquest comerç, la següent gràfica mostra les dades de la ciutat de Sabadell.


1%

SABADELL

1%

Perruqueria i altres tractaments de bellesa

2% 4%

Estudis fotogràfics

Comerç al detall de pa

5%

Comerç al detall de fruites i verdures Establiment de begudes (Bar)

33% 28%

Restaurants Comerç al detall de roba Comerç al detall de calçat

2% 10%

Comerç detall/Altres establiments(Basar)

14%

Sense detallar Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

A partir de la lectura de la gràfica podem extreure que més de la meitat dels comerços xinesos corresponen només a dues tipologies d’establiment comercial: establiments de begudes (bar) 28% i comerç al detall (basar) 33%. Si ens fixem en la distribució d’aquests comerços per districtes, veiem que al Districte 1r la majoria de comerços xinesos estan especialitzats en la venda al detall (basar) sent el 32%, en segon lloc trobem els bars amb un 22%, en tercer lloc amb un 18% els restaurants xinesos, en quart lloc els comerços de venda de roba amb el 12% i amb el 10% les botigues de venda de fruites i verdures. Comerç al detall de fruites i verdures

Districte 1r

Establiment de begudes (Bar)

4% 32%

10%

Restaurants Comerç al detall de roba

22% Comerç al detall de calçat Comerç detall/Altres establiments(Basar)

2% 12%

18%

Sense detallar

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

Pel que fa al Districte 2n observem la distribució següent: un 33% de bars, un 26% de basars, un 26% de restaurants i un 5% tant de botigues de venda de roba com de fruites i verdures.


Comerç al detall de fruites i verdures

Districte 2n

Sense detallar

5% 5%

26%

Establiment de begudes (Bar)

Restaurants

33%

5%

Comerç al detall de roba

26%

Altres tipus de comerç al detall (Basar)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

El Districte 3r presenta una distribució diferent al Districte 1r i 2n. Així més del 36% dels establiments corresponen a la venda al detall (basar), un 19% corresponen a bars i botigues de venda de roba, un 7% a forns de pa i finalment un 4% a restaurants, sabateries i perruqueries. Comerç al detall de pa

Districte 3r

Establiment de begudes (Bar)

7%

7%

Restaurants

4% 19%

Comerç al detall de roba Comerç al detall de calçat

4%

36%

Comerç detall/Altres establiments(Basar)

19% 4%

Perruqueria i altres tractaments de bellesa Sense detallar

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

El Districte 4t un 36% dels comerços són bars, un 30% corresponen a la venda al detall (basars), un 13% a restaurants, un 9% a estudis fotogràfics i finalment un 4% a botigues de venda de roba i a sabateries.


Districte 4t Establiment de begudes (Bar)

4% Restaurants

4% 36%

Comerç al detall de roba Estudis fotogràfics

30%

Altres tipus de comerç al detall (Basar) Comerç al detall de calçat

9%

4%

13% Sense detallar

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

Pel que fa al Districte 5è només trobem dos tipus d’establiments comercials, els bar que representen el 60% del total i el basar amb un 40%.

Districte 5è

Establiment de begudes (Bar)

40%

Altres tipus de comerç al detall (Basar)

60%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

En el Districte 6è (Creu de Barberà i Sud) el 35% dels comerços corresponen a bars, el 30% a la venda al detall (basars), el 13% a restaurants xinesos, un 9% a botigues de venda de roba i a fruiteries.


Comerç al detall de fruites i verdures

Districte 6è

Comerç al detall de pa

9% 4%

30%

Establiment de begudes (Bar) Restaurants

35%

Comerç al detall de roba

9% Altres tipus de comerç al detall (Basar)

13%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

Finalment pel que fa al Districte 7è, veiem que l’únic comerç que hi ha al districte correspon a un basar.

Districte 7è

Altres tipus de comerç al detall (Basar)

100%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Ajuntament de Sabadell

Si fem una comparativa entre els diferents districtes i la tipologia de comerços que s’hi troben, podem observar diversos aspectes: per una banda la importància del basar i el bar com a tipologies d’establiments xinesos més estesos. Així la suma de tots dos representen entre el 55% de comerços al Districte 3r fins al 100% als Districtes 5è i 7è. Per tant podem determinar que existeix una especialització entre la comunitat xinesa pel que fa al tipus de comerç que regenta. Aquestes dades ens porten a una altra conclusió, on hi ha un teixit comercial potent, els comerços xinesos es diversifiquen i surten dels nínxols clàssics. Allà on hi ha un teixit comercial feble, no es produeix aquesta diversificació comercial i els comerços que s’instal·len responen als establiments tipus abans esmentats.


Així la tipologia comercial dels Districtes 1r, 2n, 3r, 4t i 6è, corresponents als eixos comercials Centre, av. de Barberà, av. de Matadepera, av. Concòrdia, ctra. de Barcelona i Creu Alta és molt semblant. Per contra la feblesa comercial dels Districtes 5è i 7è s’evidencia amb la manca de diversitat comercial.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.