la TO R R E revista
del
jovent
socialista
de
Sarria
Sant
ABRIL 2014 NĂšM. 26
w w w. j e r c . c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
Gervasi
laTORRE
Editorial
És una publicació editada per la secretaria de comunicació de les JERC Sarrià Sant Gervasi Coordinació Bernat Oró i Nolla Equip de Redacció Guillem Casals, Bernat Oró, Sílvia Caufapé, Marc Laporte, Núria Armengol i Gerard Gómez del Moral Agraïments Joan Vila, Àlex Daudén, Àlex de la Guia, Andreu Criquet, Jordi Caixàs, Anna Peña, Eli Nebreda, Rubo i Nerea
Els catalans som Sant Jordi Narra la llegenda que fa molts anys hi havia un drac que assetjava un regne. El poble, per poder sobreviure, entregava al monstre dos xais cada dia; però quan els animals començaven a escassejar, es va decidir entregar un xai i una persona. Per sorteig, es van anar entregant al drac els habitants del poble. Fins que un dia, va tocar el torn de la princesa. Aquesta de camí a la seva mort, es trobà amb el noble cavaller Jordi. Aquest s’oferí a acabar amb el drac, i quan l’assassinà amb la seva espassa de la seva sang van brotar roses ben vermelles. Aquesta és, a grans trets la llegenda de Sant Jordi. El 23 d’abril, a part, és considerat, erròniament, el dia que van morir Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El primer, tot i morir el dia 22, va ser enterrat el 23; i el segon, tot i morir el 3 de maig del calendari julià, va ser trobat mort el 23 d’abril. Però tot i així, pels catalans, més enllà de la història i la llegenda, és molt més. Pels catalans, Sant Jordi és un dia especial per moltes raons. Perquè, els catalans, som Sant Jordi. Sant Jordi és cultura. La nostra cultura que ens fa ser únics i enveja del món. Que fa que siguem observats i admirats des d’altres terres, des d’altres païssos. Aquella cultura que, en paraules d’Isona Passola, “forma part del nostre estat de benestar. Si no la cuidem, som una societat pitjor”. Catalunya és país cultural, i Sant Jordi és la millor prova possible que els catalans estimem i volem cuidar la nostra cultura.
Sumari Editorial Els catalans som Sant Jordi, pàg 2 Vist al Twitter pàg 3 Actualitat local Congrés local, pàg 4 Botifarrada 29 de març, pàg 4 Jove, enfronta’t al present, pàg 5 Opinió La factura de la crisi financera, pàg 6 L’Ebre: la lluita continua, pàg7 L’entrevista Andreu Criquet, pàg 8 i pàg 9 Actualitat Junts per un futur millor, pàg 10 Poetesses catalanes, pàg 10 Llegir per ser autocrítics, pàg 11 RTVV: punt i seguit, pàg 12 La força del jovent, pàg 13 La novaEuropa, pàg 14 L’autodeterminació al segle XXI, pàg 15
Sant Jordi és estima. Estima cap a les persones properes. Aquelles que sabem que no passen pel seu millor moment, que se’ls hi ha abaixat el sou o no troben la feina desitjada. Se’ls està fent fora de casa o no poden accedir al nivell de vida que tenien fa uns anys. Sant Jordi és el dia que amb una rosa o un llibre demostrem a aquells propers que som allà. “Un detall; una rosa perquè sàpigues que jo segueixo aquí”. “Un llibre, perquè aquest em va agradar i vaig pensar en tu quan el vaig llegir”. Sant Jordi és proximitat. És l’oportunitat perfecte que tenim per visitar aquella llibreria del barri que fa mesos que no passa el seu millor moment. Veiem com dia rere dia intenta buscar noves maneres per reinventar el negoci, però nosaltres, per Sant Jordi, els visitarem. Sabem que ho hem de fer més sovint, però ho anem deixant i deixant. Però, arriba el 23 d’abril i no dubtem. Abans d’anar al desconegut, anem a la proximitat. Al lloc “de tota la vida”. Sant Jordi és carrer. És un dels dies, amb permís de les diades, que els carrers són més plens. Tots els barris, tots els districtes, s’omplen de gent amb un somriure a la cara que camina amunt i avall amb algú que estimen al costat. Algú que senten pròxim, que els acompanyarà en busca d’un llibre o d’una rosa. Un dia per ser al carrer i veure les cares de la gent. Per trobar-nos amb la gent que estimem i somriure. Veure a la gent feliç és un factor comú de tots els Sant Jordi. Perquè Sant Jordi, sobretot, és felicitat. I ser feliç, és bàsic. Sant Jordi, és bàsic. Els catalans som Sant Jordi. ELS CATALANS SOM SANT JORDI!
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
3
Vist al Twitter
Gerard Gómez del Moral (@gerardgomezf) Portaveu de les JERC i director de l’Acampada Jove “Amb el debat d’avui hem arribat al 9 d’abril, i amb això queden 7 mesos exactes per votar. El 9 de novembre votarem! #QueremosVotar”
Marta Vilalta (@martavilaltat) Diputada al Parlament per les JERC “Al #Sàhara hem vist sofriment d’un poble, repressió, atacs sistemàtics contra drets humans, víctimes i dolor. El silenci és còmplice.”
Joan Manuel Tresserras (@jmtresserras) Comunicòleg a l’UAB i ex-conseller de Cultura “He dit que no marxem enlloc. Que ens quedem aquí, però amb una altra cobertura política. La independència es construeix aquí!”
Andreu Criquet (@AndreuCriquet) Politòleg, associat compulsiu, secretari nacional de moviments socials de JERC i portant la revolta a Europa! “Embarquem cap a Brussel•les per dos dies intensos de debat amb @HoritzoEuropa i encontres per la capital. @lesJERC #eurotrip”
Elisabet Nebreda (@elinebreda) Barcelonina. Advocada, Màster Relacions Internacionals. Secretària Nacional de Política Internacional d’Esquerra.Culer. Curiosa, inquieta, optimista i cinèfila. Si ens quedem a la UE o en sortim ho decidirem en primera instància els catalans i catalanes, no pas la Comissió Europea.
Joan Tardà (@joantarda) Nascut a Cornellà de L., professor de Llengua i Literatura Catalanes. Membre d’ERC i diputat al Congrés elegit per la coalició d’ERC-RCat-Catalunya Sí. “Si cada una d les persones q vam ser a la Via Catalana convenç un català indecís, la democràcia guanyarà folgadament. Depèn no+ d nosaltres!” JERC (@lesjerc) Twitter oficial de les JERC, el jovent independentista dels Països Catalans “Avui fem el nostre #CNJERC a Tortosa centrat en les eleccions europees i en la defensa de l’Ebre.”
JERC Barcelona (@jercbcn) Regional de Barcelona de les JERC “Presentem una resolució al #CnJERC contra la pujada de preus de #TMB, la implantacio de la T-Mobilitat i l’adhesió a @stoppujades #TMB”
Eduard Voltas (@eduardvoltas) Editor de ‘Time Out‘ “T’agradarà més o menys aquest Govern, però a aquestes alçades posar en dubte el seu compromís amb el procés frega el ridícul.”
Pilar Rahola (@RaholaOficial) “Si Catalunya queda fora de la UE, no cau Catalunya, cau Espanya i amb ella la UE. Ho sabem, ho saben i per això menteixen.”
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
4
Actualitat local Editorial
Congrés local de Sarrià-Sant Gervasi Sívlia Caufapé, @silviacaufapeh El divendres dia 7 de març, la secció local del districte de Sarrià - Sant Gervasi de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) va celebrar el Congrés per escollir la nova permanent. Hi van assistir una trentena de militants. El vespre va començar amb l’elecció de la mesa del congrés. Després dels informes polític i econòmic es va passar a la presentació de les candidatures a les diferents secretaries. Tot seguit es va procedir a votar
aquestes candidatures. També es van presentar els candidats a consellers nacionals, i es van votar a continuació. Finalment, vam comptar amb uns breus discursos per part de la presidenta d’Esquerra del districte i del portaveu regional. Seguidament, el reelegit portaveu va fer la cloenda del congrés, deixant clar que tenia moltes ganes d’encarar aquest any tant important per tots nosaltres juntament amb la nova permanent. Formada per quatre nois i tres noies, compta amb les següents secretaries: Portaveu: Guillem Casals
Organització: Bernat Oró Finances: Xavier Caballero Comunicació: Sílvia Caufapé Imatge: Laura Elias Activisme: Pau Cruz Dona: Núria Armengol Per altra banda, els consellers nacionals són Bernat Oró i Pau Laporte. Aquesta nova permanent encara un any ple de reptes i dificultats, però alhora té moltes ganes de començar a treballar per tal de fer possible tot allò que es proposi. Perquè sabem que si treballem, guanyarem!
Botifarrada popular per una educació en català Sílvia Caufapé, @silviacaufapeh El dissabte dia 29 de març, les JERC Sarrià - Sant Gervasi vam organitzar una botifarrada per debatre la situació de l’educació al nostre país. Aquest acte, que va comptar amb posteriors ponències i parlaments, es va celebrar a la Plaça Sant Vicenç de Sarrià i es van comptabilitzar amb una quarantena d’assistents. L’acte va començar amb una botifarrada popular a la plaça on s’havien penjat pancartes defensant l’educació en català. Acabat el dinar va parlar Oriol Ibàñez (secretari d’Educació de les JERC), presentant la situació
de l’educació al nostre país. A continuació, Jordi Castellana (exalumne de l’Escola Pia de Sarrià) va explicar com aquesta situació es tradueix a les cinc escoles que han de fer un 25% de classes en castellà per petició d’una única família (llei aprovada per la LOMCE), entre elles l’Escola Pia de Sarrià.
Seguidament, el torn de paraula va ser per a Imma Fuyà (expresidenta de la FAPAC), que ens va explicar com veia el tema de l’educació en l’actualitat. Per acabar, Anna Simó (filòloga, exconsellera de Benestar i Família, i actualment vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya) ens va donar també la seva opinió. Els oients vam poder participar activament del debat en tot moment.
Amb aquest acte, les JERC reafirmem que per millorar el sistema educatiu cal que lluitem, doncs som el jovent qui hem de poder decidir el model d’ensenyament que volem: l’escola
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
5 Jove, enfronta’t al present! Marc Laporte, @laportemarc Dia rere dia, la majoria de joves de la ciutat de Barcelona ens trobem amb els mateixos problemes: cada cop és més car estudiar, trobar feina és quasi una utopia i marxar de casa és molt complicat. Aquestes són les principals preocupacions del jovent barceloní, i és per això que aquest curs les JERC Barcelona hem enfocat la nostra campanya vers aquestes problemàtiques, per tal d’intentar trobar-hi solucions. Avui en dia es considera que, a Barcelona, el que ha de fer un jove per tal de trobar feina és ser “emprenedor”. Això és conseqüència que l’administració de la ciutat ha claudicat en buscar fórmules per què els joves tinguem feines dignes, ja que no troben la manera de ferho. L’ajuntament barceloní es centra en dir: “creeu-vos la vostra pròpia empresa, sigueu emprenedors”, i amb això creuen que ja n’hi ha prou, que ja estan fent prou pel jovent de la ciutat. Des de les JERC Barcelona no estem d’acord. Considerem que el jovent, a part de buscarnos la vida per nosaltres mateixos, hem de poder gaudir de polítiques actives d’ocupació pels joves, en tant que som un dels col·lectius més perjudicats per la situació de crisis que vivim avui en dia. Aquestes polítiques han de ser practicades per l’ajuntament de Barcelona.
Què és el que proposem? Des de les JERC Barcelona apostem per una economia solidària i sostenible, per un canvi de model econòmic per a la ciutat de Barcelona. Així, podrem passar de l’emprenedoria de la qual parlen alguns a un model basat en el cooperativisme, on els drets socials
estiguin assegurats, i on el lucre de les persones no sigui el principal i únic objectiu de les empreses, sinó el servei a la ciutat i a la ciutadania. Apostem per crear cooperatives des de l’ajuntament de la ciutat que facin serveis necessaris, i que s’impulsi la seva creació mitjançant ajudes. A més a més, considerem que l’educació és un dels factors determinants per poder trobar una feina digna i, per tant, veiem en la formació professional una gran sortida per l’actual situació de crisis, entenent que la millor manera d’aprendre a fer una feina és posantla en pràctica. D’aquesta manera, considerem que s’ha de bonificar els acords de pràctiques remunerades i s’ha de treballar per aconseguir una formació professional totalment
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
dual, on tota la gent que estigui estudiat un grau mig o un grau superior pugui estar, al mateix temps, exercint la professió que està estudiant. Barcelona és una ciutat amb un gran nombre de centres d’educació (tant escoles com instituts). Aquests centres són els espais on es formaran els barcelonins i barcelonines del futur, i per això és bàsic que aquests gaudeixin de les millors condicions possibles. Per posar algun exemple, no podem permetre que hi hagi centres on els alumes estiguin més de 10 dies sense un substitut perquè el professor està de baixa. A part, no podem permetre que hi hagi cada cop més diferència entre les escoles concertades i les escoles públiques, sent les segones les que tenen les pitjors condicions. Això només fa que augmentar les diferències entre uns nens i nenes i uns altres, cosa que a la llarga causa una diferenciació social més agreujada. Tot i que cada cop és més complicat lluitar contra aquestes problemàtiques, no hem d’oblidar que som nosaltres, els i les joves, els qui tenim més possibilitats de canviar les coses. No hem d’oblidar que, si no lluitem nosaltres pels nostres drets, ningú ho farà, i per això, les JERC Barcelona diem: JOVE, ENFROTA’T AL PRESENT!
6
Editorial Opinió
La factura de la crisi financera Àlex Daudén, @alexdauden El 23 d’octubre de 2008, Alan Greenspan, President de la Reserva Federal dels EUA durant dinou anys i un ferm defensor del lliure mercat a ultrança, reconeixia davant del Comitè de Supervisió i Reforma Governamental de la Cambra de Representants el fracàs de la seva visió del món. Després de l’esclat de la crisi financera admetia que la seva ideologia era incorrecta, que no funcionava. La visió del mercat com un ens intrínsecament autoestabilitzador va sofrir un cop fatal. D’aleshores, ençà, els danys que ha causat aquesta crisi han estat devastadors: destrucció de milions de llocs de treball, una política de retallades per part d’uns governs que segueixen vivint sota el jou dels dictats dels mercats i una factura vergonyant per sanejar bancs i caixes. El cost de la reestructuració bancària a l’estat espanyol és el més elevat del món occidental. La xifra ascendeix a 271.539 milions d’euros o, el que vindria a ser el mateix, un 26,3% del PIB. A més, la submissió del Govern i els supervisors a la banca no pot ser més escandalosa.
Tal i com apunta Andreu Missé a l’editorial de la revista Alternativas Económicas del passat gener, l’estat espanyol “és realment una excepció en el panorama internacional per
la manera que ha administrat les ajudes públiques durant la crisi financera. Als Estats Units, el Govern ha rebut dels bancs assistits 273.000 milions de dòlars en concepte de pagaments, dividends i interessos, que suposen uns 28.000 milions més que els 245.000 milions d’ajudes públiques injectades”. A tot això, cal afegir els reiterats i constants abusos de la banca i un frau generalitzat d’un sistema financer al servei exclusiu de les grans corporacions empresarials i dels més poderosos que, actuant
amb connivència amb els poders públics, estan generant una factura social amb conseqüències assoladores. El sistema financer espanyol no ha tingut cap mena d’escrúpols per utilitzar qualsevol mitjà i pràctica bancària per aconseguir els seus objectius; creant així un sistema corrupte que s’ha caracteritzat per la perpetuació d’una estafa que estem pagant els usuaris i consumidors. A tall d’exemple, podem recordar els més de 3.000.000 milions de
famílies víctimes del frau de les participacions preferents, el deute subordinat i altres productes financers tòxics; les més de 450.000 execucions hipotecàries iniciades des de l’any 2007; les 4.000.000 milions de clàusules sòl a les hipoteques; o els 18.417 milions d’euros d’ingressos en concepte de comissions l’any passat de les quals entre el 33% i el 44% eren il·legals. Per no parlar de la imputació de més de 150 exdirectius d’un total de tretze entitats financeres. Tot plegat, demostra que estem davant d’un model insostenible i pervers que ha vetllat pels interessos d’uns pocs per postergar i arraconar els interessos legítims dels consumidors que, avui dia, estem pagant la penyora d’una crisi econòmica que no hem provocat. Urgeix una nova banca i un sistema financer que compti amb la ciutadania i els drets dels consumidors amb un disseny transparent, democràtic, just i solidari. No podem seguir sent esclaus d’unes polítiques d’austeritat lligades al pagament d’un deute il·legítim que només ha servit per salvar els interessos del capital. S’ha demostrat que la fal·làcia liberal de la mà invisible té responsables amb noms propis i interessos corporatius. Un canvi de model només pot passar per la democratització de l’economia.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
7 L’Ebre: la lluita continua Àlex de la Guia, @adelaguia_cat Sempre igual! Per què sempre natros? Per què mos vénen a atacar sempre la terra i lo riu? Per què sempre a les Terres de l’Ebre? Per què no mos deixen en pau? Per què sempre mos porten tot lo dolent aquí baix i mos volen robar allò que més volem?” Si sou de fora de les Terres de l’Ebre i escolteu una tertúlia de bar (no futbolística) segurament escoltareu alguna d’aquestes preguntes, i és que són unes preguntes que ens fem els ebrencs, cada vegada més sovint. I és ben lògic que pensem així, sempre que surt la proposta d’una infraestructura que danya la terra acaba aquí. Des dels anys 7080 no han parat: nuclears, Enron, mercuri, abocadors, cementiri nuclear, Castor, etc. Per què sempre nosaltres? Per ser el sud de Catalunya, el centre dels Països Catalans? Per ser un territori situat entremig de Saragossa, Lleida, Reus-Tarragona i Castelló? Doncs per això mateix hauríem de tenir bones comunicacions, bones carreteres, bons trens (amb preus econòmics, i bona freqüència) i no pas ser l’abocador d’un estat opressor. Però el pitjor de tot és que no acaba aquí, el pitjor és que tenim un recurs natural molt preuat, el més important de tots: tenim el riu amb més cabal de la Península ibèrica, un riu que dóna vida al nostre territori i al nostre Delta, un delta únic, el segon més gran del Mediterrani, un espai d’importància mundial per ser zona
de pas de les aus migratòries, reserva de la Biosfera, Parc Natural, i bressol del motor agrícola més important del territori com és l’arròs. I els irresponsables que ens governen des de Madrid, ens volen robar l’aigua.
“JOVENT EN LLUITA, LO RIU SENSE CAP FUITA!” No podem consentir que baixin dràsticament el cabal ecològic de l’últim tram del riu. Fins ara, per llei, no podien baixar pel riu menys de 100m3/s, però ara el govern espanyol proposa que baixin de mitjana anual uns 106,3m3/s. Un cabal intolerable, ja que hi haurà mesos com els de sequera que podran baixar 60, 50 o 40m3/s, perquè mentre, al cap de l’any, la mitjana sigui igual o superior a 106,3m3/s no s’haurà incomplert la llei. El que sí que s’haurà fet és sentenciar a mort el Delta, ja que no només facilitarà la salinització del riu sinó que, com aquest pla també pretén incorporar 44 nous pantans, que se sumarien als 32 existents, probocant així que baixin molts menys sediments. Per això és important reclamar un Ebre en cabal mínim de 270 m3/s en anys secs i 350m3/s en anys humits. De nou la societat ebrenca hem de sortir al carrer per defensar la nostra terra i el nostre riu. Ara bé, sols no podem. Per això necessitem l’ajuda de la gent de tota la nació, hem d’aconseguir que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó es cridi
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
amb una sola veu LO RIU ÉS VIDA! Ara és el moment del jovent del territori, que ja va encendre motor el passat dissabte 22 amb una cadena humana contra el pla de conca a Tortosa. És moment que aquells nens d’ara fa 10-13 anys recordem aquell somriure, aquella il·lusió, aquelles ganes de sortir al carrer, perquè no eren manifestacions silencioses, aquelles manifestacions eren festes, en pancartes, crits, càntics, xarangues i grallers. És hora que aquells nens, ara joves, agafem el relleu en aquesta lluita, ens toca substituir als que ja no hi són, és hora de recordar la frase en què hem crescut, la frase que duem marcada a la sang, la frase en què hem crescut i que ha marcat la nostra vida. És hora de tornar-la a cridar ben alt, que des de Madrid sentin el crit de l’Ebre, la veu del cor dels Països Catalans. Fa 10 anys vam guanyar, va guanyar el territori unit i la raó davant d’una imposició injusta, va guanyar aquell riu de gent que va omplir Tortosa en unes 100.000 persones (hi viuen 30.000), 20.000 a Amposta (21.500 habitants), 25.000 persones a Móra d’Ebre (5.000 habitants), 300.000 persones a Barcelona, igual que a la manifestació de Saragossa, la més gran 500.000 persones a Madrid i la més potents 15.000 persones van anar a Brussel·les; avui tornarem a guanyar. No sabem fins on haurem d’arribar, però tornarem a guanyar, pel passat i pel demà, per la nostra terra i pel nostre futur.
8 Andreu Criquet, cap de llista per les JERC a les eleccions europees, ens va concedir aquesta entrevista per comentar la situació actual d’Europa.
Quin moment viu Europa? Europa, com a continent i conjunt de nacions s’havia acostumat a una superioritat ètica i material que ens definia i ens feia referent per a la resta del món. La crisi econòmica actual, les deficiències democràtiques de les nostres institucions i el maltractament reiterat dels drets humans arreu del continent ens han recordat que l’espai de pau, llibertats i justícia social cal lluitar-les cada dia i que avui en dia està en perill. Per què son importants aquestes eleccions europees? Diem tantes vegades que les properes eleccions son transcendentals que al final sembla que totes ho siguin poc per igual. La veritat però és que les properes eleccions decidiran quin camí vol seguir la Unió; si vol emprendre el camí de la recuperació i el desenvolupament o vol seguir sent un espai opac de suport a la banca i a les elits extractives que tenen coaptats els Estats.
L’entrevista Editorial El moment que travessa Catalunya com influeix a Europa? A nosaltres ens agrada pensar en com Europa actuarà respecte del procés d’independència del Principat; si ens reconeixerà i com ens hi integrarem. Però la veritat és que nosaltres també tenim molt a aportar a Europa, no hi hem d’anar a demanar sinó a oferir la nostra experiència del que és una autèntica revolució democràtica des de la base. És justament el que necessita la UE i podem estar segurs que el procés que vivim a Catalunya ajudarà també a fer una Europa diferent.
d’europeus han de treballar colze a colze amb la resta dels 751 diputats per un canvi en les polítiques de la UE. Pel que fa al procés català, caldrà que continuï la bona sintonia i el treball conjunt dels diputats catalans per tal de sumar esforços i ser visualitzats com un país normal amb interessos compartits.
Com creus que s’està seguint el procés a nivell europeu? No tenim cap dubte que l’interès és enorme i que en podem esperar el suport quan el 9 de novembre fem el pas. Cal pensar per una banda que la UE té la democràcia com un dels seus valors fundacionals, valor que exporta i esdevé instrument davant la resta de la comunitat internacional. A més, només cal veure com es succeeixen les declaracions positives davant del dret a decidir dels catalans tant a nivell Europeu com dels països del continent com per saber que el seguiment és intens i sobretot positiu.
Per tu, què representa ser escollit per les JERC com a cap de llista? La veritat és que em fa molta il·lusió representar el jovent independentista en un moment tant clau per la construcció nacional però també europea la qual sento molt com a pròpia també per vocació. El jovent som un dels col·lectius més castigats per les polítiques europees que ens han portat a més d’un 50% d’atur als Països Catalans i a més del 90% de treball temporal i és per això que m’apassiona poder dur la nostra veu de necessitat de canvis en aquesta campanya.
“les properes eleccions decidiran quin camí vol seguir la Unió”
A què creus que es deu el creixement de l’euroescepticisme? Fa molts anys que hi ha partits euroescèptics. Les raons són ben diverses però si en busquem un element comú podríem entendre que són opcions polítiques basades en l’egoisme de creure que podem tenir els beneficis del treball conjunt sense els costos de l’esforç i la generositat que suposa col·laborar
Quina feina creus que han de fer els representants catalans a Europa? En primer lloc els nostres diputats han de ser part activa de la construcció europea. Com a euro-diputats que representaran als més de 500 milions
“Podem estar segurs que el procés que vivim a Catalunya ajudarà també a fer una Europa diferent”
en una Unió amb tanta diversitat
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
9 L’apunt Per què creixeran els partits d’extrema dreta? La crisi econòmica i la desesperació de molts europeus és una bona raó per l’increment de les opcions d’extrema dreta. Però com amb l’euroescepticisme, l’extrema dreta fa molts anys que gaudeix d’impunitat i els seus discursos són emprats per partits suposadament més centrats amb casos clarament xenòfobs com l’expulsió de més de 300 espanyols de Bèlgica o polítiques de privació de drets socials per immigrats europeus dins de països com Alemanya. Quin futur espera a Europa? El futur, com tot en política, mai està escrit. Tenim l’ocasió de canviarlo cada cop que som cridats a les urnes i tinc la ferma seguretat que podrem canviar les polítiques que s’han estat prenent des de l’inici de la crisi el 2008. Una major democratització i un major pes del parlament i per tant de la ciutadania davant dels Estats serà essencial,
però també una major integració i cessió de competències, per exemple en normativa fiscal, serà necessària per sortir enfortits de la crisi.
“És doncs una Europa dels ciutadans i no dels Estats és la que espero ajudar a construir” Com seria la teva Europa? Personalment sempre he estat un europeista convençut i el meu ideal europeu és el que ja defensava Richard Nikolaus von CoudenhoveKalergi els anys 20 del segle passat en el manifest per una Unió PanEuropea. Amb una visió sempre avançada al seu temps va promoure la Unió de Parlaments Europeus als anys 40 i sempre va ser un convençut defensor del paper dels parlaments com a representació dels ciutadans en oposició als Estats. És doncs una Europa dels ciutadans i no dels Estats la que espero ajudar a construir.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
Redacció Les Joventuts d’Esquerra Republicana hem aprovat en el primer Consell Nacional de l’any, el programa electoral de les eleccions europees que es celebraran el proper 25 de maig. El programa aposta per una Europa més democràtica, que garanteixi el dret a l’autodeterminació i aposti per un nou model institucional. Per altra banda, el programa de les JERC, remarca la necessitat d’una Europa més social i sostenible, amb un nou model fiscal no sotmès a la Troika, una Europa dels Pobles, que permeti combatre la discriminació que pateixen la llengua i la cultura minoritzades. En aquest Consell Nacional, les JERC també hem aprovat resolucions contra el tancament de Catalunya ràdio i en defensa de l’espai comunicatiu en català al País Valencià, en contra de les prospeccions marines a la costa catalana, en contra del Pla Hidrològic Nacional que proposa l’Estat Espanyol i a favor de l’avortament lliure i gratuït.
10
Editorial Actualitat
Junts per un futur millor Poetesses catalanes d’avui en dia Guillem Casals, @GCasalsLeon
Núria Armengol, @nuriarmengol96
Els joves atravessem una situació molt complicada. Les dades que aparèixen dia rere dia no conviden a l’optimisme; l’atur juvenil segueix creixent, l’educació es veu atacada amb lleis abusives com la LOMQE, i així seguint fins un llarg etcètera.
Si us demanés que m’anomenéssiu poetesses catalanes quantes me’n sabríeu dir? Potser em diríeu Maria Mercè Marçal o fins i tot Clementina Arderiu i Voltas però se us faria difícil continuar. I no és pas que no n’hi hagi hagut! Han estat presents a la literatura catalana des del seu origen, la primera sent, possiblement, Violant de Vilaragut, reina de Mallorca, a la que se li atribueix un poema trobadoresc del segle XIV.
Som els joves els que en pocs anys haurem de liderar el projecte de país. És per això que ara hem de sortir a reclamar com volem que sigui el futur que ens tocarà viure. Només intentant canviar aquelles circumstàncies que creiem inacceptables, movilitzant-nos en aquelles situacions en les que el moment ho demani i persistint en unes idees que ens portin a un futur millor, només així podrem tenir el futur que volem. Però aquest futur no el podem construir per separat. Hem de ser el conjunt dels joves els que remem cap a una mateixa direcció. És per això que considerem bàsic que el jovent de Sarrià – Sant Gervasi s’uneixi per defensar els interessos de tots aquells joves que viuen al districte, per tal de poder combatre totes les problemàtiques en les que es trobin. Només junts aconseguirem combatre totes aquelles injusticies del present, per poder aconseguir el futur que volem.
Per donar a conèixer una part del patrimoni literari que aquestes dones han aportat a la literatura catalana s’està duent a terme, en el Palau Robert de Barcelona, una exposició sobre dotze poetesses catalanes, nascudes totes elles entre el 1872 i el 1952, que durarà fins al 29 d’abril. En ella es presenta un resum de seva la vida així com una explicació de la seva manera de viure la poesia i alguns dels seus llibres més emblemàtics.
“[Les poetesses] Han estat presents a la literatura catalana des del seu origen, la primera sent, possiblement, Violant de Vilaragut” També per promoure les poetesses catalanes, en aquest cas actuals, s’ha dut a terme dins del cicle Poeteca un acte anomenat Poesia amb accent de dona. Poeteca és un cicle de poesia que es va iniciar al 23 de Març i que ha realitzat diversos actes a La Createca un local de l’Eixample que està dividit en dos espais, un bar de tapes i una
sala equipada per fer activitats com un recital de poesia, tallers...
“Poeteca és un cicle de poesia que es va iniciar al 23 de Març i que ha realitzat diversos actes a La Createca un local de l’Eixample” Poesia amb accent de dona va reunir a 30 poetesses catalanes el 8 de Març, dia internacional de la Dona Treballadora, i el va celebrar amb un recital de poesia. L’acte va ser organitzat per Maria Antònia Massanet que el va començar amb la
pregunta de perquè el dia de la Dona continuava sent important. Després d’una sèrie de dades esgarrifoses sobre la situació actual de la dona i un recordatori que encara queda feina per fer, Massanet va cedir la paraula a Montserrat Abelló que va recitar el primer poema de la nit. Després, una darrera l’altra les poetesses van succeir-se fins a arribar a la poeta nord-americana Lorraine Gram que va tancar el recital amb un poema del seu llibre Terminal Humming. La cloenda de l’acte la va fer Maria Antònia Massanet.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
11 Llegir per ser autocrítics Jordi Caixàs Ben cert que a tothom li agradaria poder reblar ben reblat el clau a l’hora de contestar satisfactòriament, i a poder ser de forma definitiva, a la pregunta «Per a què serveix llegir?» No seré pas jo, doncs, qui tindrà la sort de satisfer la vostra curiositat, ni tampoc no ho pretenc, hi ha altres veus més autoritzades que ja hi han dit la seva. No fa pas gaire, repassant l’«Aracriatures» (8 de març del 2014), em vaig aturar en una columna que comparteixen cada dissabte Jaume Cela i Juli Palou, en què es reflexionava sobre aquesta qüestió. En aquell cas, gairebé com a punt de partida, se citava les paraules que un nen de parvulari havia adreçat a la seva mestra en ser interpel·lat sobre aquest punt. L’infant va respondre que servia per entendre el cartell que avisava que a dins el bosc hi havia el llop, i que, per tant, tot analfabet s’exposava a ser engolit per la bèstia. Sàvia resposta la d’aquest infant ! Així doncs, comprendre el significat de les paraules havia de servir d’antídot contra la ignorància. Unes línies més avall, l’article es tancava amb aquests termes: «Hem d’ensenyar a llegir perquè la lectura juga a fet i a amagar amb nosaltres i el repte de trobar el significat d’un text escrit és, en aquest moments, una necessitat de supervivència social.» Un cop tancat el diari, em va venir
a la ment un text que el professor Sebastià Serrano havia adreçat als estudiants de filologia: «Carta a un/a estudiant de filologia». El discurs era semblant al de l’anterior paràgraf, encara que no parlava stricto sensu de llegir, sinó de la llengua. Venia a dir que el poder de la paraula és tan gran, que qui domina la paraula té el poder. Per tant, convé saber «llegir» perquè els qui ostenten el poder, econòmic, polític o el dels mass media, o els qui malden per aconseguir-lo, siguin de dretes o d’esquerres, d’aquí o d’allà, dels nostres o dels altres, no ens donin gat per llebre, perquè «Gràcies a les paraules ens hem elevat per sobre els animals, però també gràcies a elles ens enfonsem a nivell de dimonis», Aldous Huxley dixit. El qui també en sabia molt, de l’ambigüitat del llenguatge i de les trampes que se’n deriven era el gran Willi. En les seves obres, la paraula hi té un paper decisiu: «Quin dia més lleig i bell !», deixaven anar les bruixes mentre Macbeth les consultava. El noble escocès no coneixia el misteri de tal aparent antilogia i, doncs, va morir esclafat per la seva pròpia ambició. Llegir, doncs, llegir en majúscula això és, saber interpretar el veritable missatge de les paraules -, ens farà d’una banda més intel·ligents, ens ajudarà a millorar el nostre punt de vista crític i a no ser víctimes dels discursos grandiloqüents, però buits, o quan no, enganyosos. Un cop aconseguida aquesta maduresa lectora, a còpia de fer-ho constantment i amb rigor, potser
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
aleshores serem capaços de prendre aquelles decisions individuals o col·lectives que han de millorar no tan sols el nostre entorn més immediat, sinó també aquest món tan i massa complex. Hi ha encara, una altra dimensió de la lectura que no voldria deixar al morral, i és el del plaer estètic que suscita l’obra literària. Em sembla que era Marcel Proust qui deia que la literatura no serveix per a res, però per a qui en sap fruir, n’és la vida. Una obra literària és una obra d’art. El pintor se serveix dels pinzells i els colors, l’escultor, de matèries diverses, i els que aixecaven les grans catedrals gòtiques, d’enormes carreus. L’escriptor, en canvi, es val de la paraula, que deu ser el do més gran de què disposa l’ésser humà. Amb ella ha construït unes meravelles tan singulars i sorprenents que a voltes ens deixen estabornits de complaença. Un llibre ocupa tan poc espai..., i avui dia, gràcies a les noves tecnologies encara menys, que ens el podem endur i gaudir-ne a qualsevol indret, al metro, al llit, al mar, a la muntanya... i sentir, en solitari o compartint-lo amb els altres a través de la lectura en veu alta, una fiblada intel·lectual i emocional tan intensa que (i, oh paradoxa !), no trobarem paraules per expressar-ho.
Ricard III, en l’obra homònima de Shakespeare, després de ser derrotat a la batalla de Bosworth crida amb desesper a les acaballes del cinquè acte: «El meu regne per un cavall !», quin bon lector no el bescanviaria per un llibre extraordinari !
12
Editorial
RTVV: punt i seguit Anna Peña, @valencianna El 29 de novembre de 2013 a les 12.19h Radiotelevisió Valenciana anava a negre. Per entrendre com hem arribat fins ací, cal que retocedim alguns anys enrere. Radiotelevisió Valenciana, va iniciar la seua singladura a l’any 1989 amb l’objectiu d’esdevenir un puntal de la normalització lingüística del valencià i un eix vertebrador de tot allò que ocorria al País Valencià, a més de garantir, com a servei públic que és, el dret a la informació dels valencians i valencianes.
Des de llavors fins a la desfeta de fa més de cinc mesos ja cal tenir en compte alguns elements i moments. Amb l’arribada d’Eduardo Zaplana i el PP, va arribar també l’amenaça de la privatització a RTVV. L’oposició dels treballadors i el seu comité d’empresa i l’acció judicial va aturar a l’any 2003 aquest intent, però el Partit Popular no renunciaria al seu objectiu i una modificació legal a les Corts Valencianes va permetre que l’ens es poguera endeutar sense límit a càrrec del pressupost públic. Arribaven els temps del malbaratament sense límits, dels contractes milionaris, de degradació de continguts, i la manipulació exacerbada (tot i que el comité de redacció de RTVV portava des de final dels 90 denunciant males pràctiques). Aquesta espiral de la corrupció, el balafiament de recursos i
manipulació informativa, va tenir el seu punt àlgid durant la visita del Papa a València l’any 2006. De fet, el llavors director general de RTVV, Pedro Garcia, està actualment imputat dins del sumari del Gürtel pels contractes milionaris que per a la retransmissió de la visita del Papa va fer amb empreses vinculades a la trama. Tot, mentre se silenciava la informació sobre l’accident de metro a València que va deixar 43 morts i 47 ferits, i alguns anys després es denunciava Vicente Sanz, exsecretari general de RTVV per assetjament
sexual a tres treballadores. Fa més de 3 anys, a l’inici del 2011 vindria el discurs de la inviabilitat econòmica (tot i que almenys des de l’any 2002 hi ha denuncies anuals per part de la Sindicatura de Comptes que van obviar) per part de la direcció de la radiotelevisió pública dels valencians quan havia estat brutalment saquejada per ells mateixos, i planava l’amenaça d’un ERO sobre els treballadors que s’executaria durant l’any 2012 i 2013 afectant un miler de treballadors. La vulneració de drets fonamental denunciada pels sindicats va ser una de les 12 causes de nulitat que expressa la sentència del 5 de
novembre de 2013 i que obligava a la readmissió dels treballadors despatxats. Hores després de la publicació de la sentència, Alberto Fabra perpetrava un colp d’Estat i anunciava el tancament de RTVV amb l’argument que el servei era econòmicament inviable i que no tancaria escoles i hospitals per mantenir RTVV: una nova mentida. Cinc mesos després del tancament de les emissions de RTVV (l’empresa no es tancarà almenys fins juny de 2015) la despesa ja és de 140 milions d’euros, mentre no s’ha volgut sota cap concepte atendre el pla de viabilitat proposat pel Comité d’Empresa que garantia el servei sense major despesa per al pressupost públic. Fabra i el seu govern ha preferit mantenir durant 5 mesos tota la plantilla en situació de permís retribuït (cobrant la nòmina i no treballant) que mantenir les emissions amb una despesa milionària per a un Consell en fallida tècnica. Aquestes mesures mostren quina és la veritable intencionalitat d’aquesta decisió: completar la privatització del servei públic iniciada fa anys, privar als valencians i les valencianes del seu dret a la informació en la seua llengua,deixar encara més esquifit el nostre tímid autogovern i atemptar una vegada més contra la nostre llengua pròpia.
Tot i la desfeta, estem en un punt i seguit d’aquesta història. La lluita per una televisió pública, en valencià, plural i sense corrupció continua.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
13 La força del jovent! Gerard Gómez del Moral, @gerardgomezf Qui anava a dir que 18 anys després de la primera edició seguiríem parlant de l’Acampada Jove? Qui hauria dit que 19 edicions després d’aquella primera Acampada a Arbúcies el projecte seguiria més viu i amb més força que mai? Segurament poca gent, i és que és difícil veure un festival de música que segueixi viu i amb plena vitalitat quan és a punt de celebrar les 20 edicions. Però justament aquesta és la virtut i la fortalesa de l’Acampada. L’Acampada Jove no és un festival de música, és la culminació de molts somnis particulars que units es fan grans. És el resultat de l’esforç de milers de joves que al llarg dels anys han aportat el seu
gra de sorra perquè aquest aplec de joves autogestionat segueixi congregant a milers i milers de joves vinguts d’arreu dels Països Catalans. I enguany ja té data. El 17, 18 i 19 de juliol desenes de milers de joves ens aturarem a Montblanc per seguir fent història. I és que en un any com l’actual, el 2014, les JERC en concret i el jovent en general ens hem de moure i fer més soroll que mai. Enguany, doncs, hem de convertir la capital de la Conca de Barberà en la capital de la independència, la capital del jovent que no es resigna, la capital d’un futur millor que volem que comenci ara. Per això, el jovent independentista construïm durant el tercer cap de setmana de juliol un espai de festa i llibertat, un recinte per on passaran les millors bandes musicals del país,
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
sí, però un espai ple d’alternatives i de formació política, d’il·lusió per canviar les coses. En definitiva, l’Acampada Jove és tot això. Un festival fet íntegrament per joves i per a joves, que pretén trencar amb els circuits d’oci convencional i convertir la Plana de l’Aguiló de Montblanc en l’espai de referència de referència del jovent dels Països Catalans; un espai de llibertat que trenca amb la rutina del jovent i que permet per uns dies emancipar-se de casa, passar-ho bé i construir alternatives. De moment, doncs, cal marcar-se el 17,18 i 19 de juliol al calendari, acumular les ganes d’estiu durant les properes setmanes i preparar-se per a donar-ho tot en el que segur serà una de les millors Acampades de la història!
14
Editorial
La nova Europa Elisabet Nebreda, @elinebreda L’actual model europeu pateix un estancament greu i preocupant. La terrible crisi econòmica i financera que ha sacsejat Europa ha servit d’excusa a les elits polítiques per aplicar una agenda de mesures neoliberals basades en l’austeritat econòmica i encaminades a servir els interessos de les oligarquies financeres. Però a Europa no només assistim a una crisi econòmica i social, sinó que també patim una severa crisi democràtica. La presa de decisions de la troika vers la crisi financera i del deute ha imposat unes polítiques injustes, ineficients i molt costoses socialment. Bona part del sentiment o la percepció que la ciutadania té en relació a la Unió Europea es pot resumir en quatre punts: •L’empobriment de considerables sectors socials pel desballestament de l’Estat del Benestar, mentre la minoria més afavorida s’enriqueix. •L’absència de perspectives de futur per a la joventut instruïda. •L’evidència que la sobirania nacional ha desaparegut en benefici de centres de decisió exteriors incontrolables. •La creixent sensació, sobretot en els països endeutats, que la Unió Europea és un règim autoritari disposat a suspendre els procediments democràtics invocant urgències econòmico-financeres
que permeten fer fora caps de govern, canviar constitucions cuirassades en 24 hores, nomenar tecnòcrates al capdavant de països o ignorar referèndums. La “democràcia conforme al mercat” definida per Merkel. Per canviar aquest model de construcció Europea cal reconnectar amb l’Europa dels valors
democràtics, de les llibertats, dels drets socials, de la pau, la diversitat i la cultura. L’Europa fundacional que fou usurpada pels interessos del capital, dels mercats, dels bancs i de les grans corporacions empresarials. Des d’Esquerra Republicana apostem per un canvi de paradigma, per una nova manera de fer política a Europa. Volem capgirar l’austeritat i transformar-la en reactivació econòmica, indústria, economia verda i ocupació. Aprofitar el talent dels joves i posar-lo en funcionament. Per això apostem perquè la UE arribi a un Acord pel Deute que inauguri una nova etapa de prosperitat i creixement i promogui un Pacte de Cohesió i
Benestar per lluitar contra l’augment de la pobresa i la desigualtat. Però a Esquerra Republicana també som conscients, evidentment, del partit que s’està jugant a casa nostra i de la repercussió i el pes tan important que tindrà la Unió Europea a l’hora de decidir el futur del nostre país. Sens dubte, la pertinença o no d’una futura Catalunya independent dins de la Unió Europea serà un dels arguments més importants que fan i faran servir els enemics de la democràcia per atemorir i fer dubtar a aquells que encara no tenen clar què votar el proper dia 9 de novembre de 2014. Compromesos amb la unitat d’acció de totes les forces sobiranistes catalanes a Europa, Esquerra Republicana anem al Parlament Europeu a enfortir el procés català i a reballar perquè les institucions europees donin suport al referèndum del 9N i n’acceptin els resultats. Difícilment la Unió Europea podrà expulsar a 7 milions de ciutadans europeus que l’únic “pecat” que hauran comès, haurà estat decidir el seu futur com a poble lliure i democràticament a través de les urnes. Des d’Esquerra Republicana estem convençuts que primarà la lògica i el sentit comú i Catalunya serà, si la ciutadania així ho vol, un nou Estat dins la UE que treballarà per a una Europa nova: una Europa concebuda des del progrés, més democràtica i més cohesionada, al servei dels ciutadans.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
15 L’autodeterminació al segle XXI Rubén David Borràs, @rubo1714 Els llibres d’història ens diuen que durant el segle XX més de vint estats d’Europa han assolit la seva independència. Algun d’ells a través de conflictes bèl·lics (com els Balcans o Irlanda del Sud) i altres de manera pacífica i amistosa com el cas de la separació de Txecoslovaquia (República Txeca i Eslovàquia). Ara ben entrats al segle XXI arriba el torn de diverses nacions sense estat assedegades de llibertat.
escocesos i escoceses votaran el 18 de setembre si volen sortir del Regne Unit i esdevenir un estat independent o no. Si bé les enquestes estaven sent desfavorables per les aspiracions independentistes fins ara, sembla ser que un gir inesperat està fent capgirar la situació, i la majoria d’enquestes acosten i situen a només un 4% el Sí del No. Alguna enquesta fins i tot dóna la victòria al Sí per un ajustat 1,5%. El percentatge al voltant del 20% d’indecisos fa que qualsevol cosa pugui passar.
Trobem els exemple més mediàtics en el cas d’Escòcia i també en el del Principat de Catalunya, segurament per motius molt diferents. Els referèndums proposats per aquests dos territoris son mandats electorals dels seus votants. Tant a Escòcia com al Principat els partits polítics compromesos amb el dret a decidir van sortir victoriosos en les respectives eleccions, però els governs estatals han actuat de maneres ben diverses. Escòcia i el seu referèndum pactat amb Londres es l’exemple de com una promesa electoral victoriosa és entesa per Cameron, el cas del Principat, tot al contrari, malgrat el 75% de la població catalana és favorable a un referèndum, Madrid i el PP i el PSOE només han fet que posar pals a les rodes a la voluntat lliure, democràtica i pacífica del nostre poble. Els
ciutadans
i
ciutadanes
Seguint a Europa ens adonem que l’independentisme a nacions històriques sense estat segueix creixent, una mostra important és el cas de Flandes, on l’independentisme flamenc agrupat sota la N-VA aglutina majories eleccions rere eleccions, destacant la contesa electoral municipal de fa dos anys on van arrasar. A Irlanda la situació política és cada cop més favorable a la reunificació de l’Illa, tant al Nord, com especialment
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
al Sud, el Sinn Féin creix a cadascun dels comicis electorals als quals participa. A més, el cas català i les consultes populars de cada municipi, han sigut inspiració per a diverses viles d’Irlanda, en el que ells han anomenat “Border Poll”. Recentment també hem pogut situar una altra nació que pugna per assolir la independència, és el cas del Vènet. Un referèndum on-line en que van participar la quantitat gens menyspreable de 750.000 persones (sobre una població de 2,5milions), on la victòria del Sí va ser aclaparadora amb un 89%. Però els moviments secessionistes no comencen ni acaben a Europa, diverses nacions sense estat d’Àsia, Amèrica, Àfrica i Oceania, sovint desconegudes per a la majoria, lluiten per la independència de les seves nacions dia a dia. El cas de Papua Occidental, ocupada per Indonèsia i fronterera amb Papua Nova Guinea. A l’Amèrica llatina el cas del Poble Maputxe entre Xile i l’Argentina és un dels més coneguts per la repressió històrica, cultural i lingüística que han patit i on el Partit Wallmapuwen aspira a donar un impuls a l’autonomia d’aquest poble indígena.
Al segle XXI moltes nacions tenen el repte d’aparèixer als mapes, aquest segle ha de ser el de d’alliberament de totes aquelles nacions sense estat, que lliure i democràticament vulguin esdevenir adultes i no sota una tutela imposada, ha de ser el segle del fi de l’opressió!
16
Editorial
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i