la to r r e revista
del
jovent
socialista
de
Sarria
Sant
Gervasi
VOTAR ÉS DEMOCRÀCIA. Gener 2014 Núm. 25
w w w. j e r c . c a t / s a r r i a s t g e r v a s i TOTS PER UN #NOUPAÍS
laTORRE És una publicació editada per la secretaria de comunicació de les JERC Sarrià Sant Gervasi Coordinació Bernat Oró i Nolla Equip de Redacció Guillem Casals, Bernat Oró, Roser Casamayor, Jordi Jacas, Pau Cruz, Pau Laporte, Gerard Gómez del Moral, Marc Ferrer, Joan Teixidor i Martí Oró Agraïments Gerard Gómez del Moral, Marc Ferrer i Martí Oró
Sumari Editorial pàg 2 Vist al Twitter pàg 3 Actualitat Cap a un nou model de sistema tarifari, pàg 4 Recordatori a Joana Raspall, pàg 4 La Majoria Silenciosa, pàg 5 Opinió Volem votar, i votarem, pàg 6 i 7 Cultura La cultura, llibertat i autonomia, pàg 8 Perspectives La FP: una opció de futur, pàg 9 Aquest mes vam fer... pàg 10 La vinyeta Caminant cap al SíSí, pàg 10
Editorial Votarem Sí-Sí El passat 12 de desembre molts vam ser els que nerviosos miràvem atents TV3 veient com el President Mas, juntament amb els líders d’ERC, ICV i la CUP, explicava que s’havia arribat a un acord per celebrar la consulta. Una data i dues preguntes. 9 de novembre del 2014. Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest sigui independent? Tot clar. Per fi els catalans tenim la consulta que ens permet decidir el futur del nostre país. Un parell de valoracions prèvies. Aquell dia, sí, el 12 de desembre, vaig trobar a faltar una representació del PSC. No s’entén que en un moment de vital importància pel país, aquells que es consideren socialistes no apostin amb claredat per la democràcia. És impossible concebre que aquells que durant anys han defensat els drets de la societat i que volen vetllar pel bé dels seus ciutadans, ara facin una passa enrere en detriment de la democràcia. Segona, el principal problema de la doble-pregunta, més enllà de a qui o què pugui afavorir, és que el resultat que podem trobar el dia 9 de novembre sigui poc clar. Tenim tres camins per votar: No, Sí-No i Sí-Sí. Tan sols una clara majoria del Sí-Sí demostraria que el país té clar el que vol. És per això que jo tinc clar el que votaré. Votaré Sí-Sí perquè crec que el país ho mereix. Desconec, per qüestions físiques, el que va ser perdre un estat fa tres segles, però sóc conscient que el país actualment travessa el moment més important des d’aleshores. És per això que jo faré confiança a un país que mereix tornar a ser un estat. Catalunya té tot allò que un estat necessita. Votaré Sí-Sí perquè m’estimo la meva llengua. En el darrer any, arreu dels Països Catalans s’ha atacat al català. A la franja, van arribar a ser capaços d’inventar-se un nom per no haver de dir que es parlava, i es parla, català. Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental. LAPAO. Al País València, se’ls ha privat de poder escoltar i veure la única televisió que encara emetia en català. Després de la no-emissió de TV3, ara assistim al tancament de la RTVV (Radio Televisió Valenciana). Així doncs, els valencians i valencianes es queden sense oferta en la llengua que molts s’han criat i, amb l’única opció, de veure i escoltar parlar en castellà. A Balears, el govern de Bauzà continua amb les seves estratègies de dretes per eradicar el català igual que fa el Ministre d’Educació amb lleis tan deplorables com la Llei Wert. L’home que va voler “españolizar a los niños catalanes”. José Ignacio Wert. Votaré Sí-Sí perquè estimo la meva cultura. No vull que un govern decideixi què ha de fer el meu país i a quin preu ho ha de fer. Crec que és necessari que cuidem la cultura catalana, és part de la nostra identitat i no podem permetre que ens privin d’ella. I, finalment, votaré Sí-Sí perquè, entre moltes altres coses, crec que és l’eina cap a un estat millor. La independència no és la solució, sinó l’eina per construir un estat en el que les coses funcionin millor que en l’actual. No tindria cap sentit fer-lo calcat a l’espanyol, és per això que ara ens toca plantejar-nos quin és el futur estat que volem. Jo ho tinc clar, i per això votaré Sí-Sí.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
3
Vist al Twitter
Escena 25
Roser Casamayor Gerard Gómez del Moral (@gerardgomezf) Portaveu de les JERC i director de l’Acampada Jove “Van prohibir TV3 i després van tancar RTVV. Ara han vist que encara emetia algun mitjà en català i han prohibit CatRàdio.Fora el mal govern!”
Alfred Bosch (“AlfredBosch) Escriptor i diputat al Congrés per ERC “Abans deia @marianorajoy que Catalunya mai no seria independent. Ara matisa que no pas mentre ell hi sigui. Es veu que pensa ser-hi poc.”
Marta Vilalta (@martavilaltat) Diputada al Parlament per les JERC “ERC presenta al #Parlament una moció per millorar l’atenció dels infants i dels joves extutelats a Catalunya.”
Joan Manuel Tresserras (@jmtresserras) Comunicòleg a l’UAB i ex-conseller de Cultura “La discrepància no és deslleialtat ni deshonestedat. Cap partit s’avergoneix de tenir gent valenta capaç de qüestionar consignes imposades.”
Marc Puig (@marcpuigperez) Estudiant i fotògraf “És “caxondu” que @Ciutadans_Cs posi en @jordi_canyas a parlar d pressupostos quan està sent investigat per pressumpta frau fiscal #Parlament”
Empar Moliner (@emparmoliner) Escriptora i periodista “Els diputats del PSC díscols seran a dins del PSC el que és Catalunya dins d’Espanya. Marxar, ni parlar-ne però calladets.”
Toni Soler (@soler_toni) Historiador, actor, director i Minoria Absoluta “Llegint les memòries d’en @ quimnadal constato que els problemes del PSC tenen més de 20 anys d’existència. Massa gent ha badat massa temps!”
JERC Barcelona (@jercbcn) Regional de Barcelona de les JERC “Les usuàries hem de pagar només els costos d’explotació del servei, no els de construcció de les infraestructures #StopPujadesTransport”
JERC Dones (@JERCDones) Assemblea de dones de les JERC “Els diputats d’@Esquerra_ERC demanen retirada de la Llei de l’avortament a la Diputació Permanent del Congrés (via @JoanTarda) @dretpropicos”
Eduard Voltas (@eduardvoltas) Editor de ‘Time Out‘ “Mentre tot Catalunya veu que el PSC avui es fa més petit encara, Pere Navarro només veu que ha guanyat un diputat afí. Mirada curta.”
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
La campanya Escena25.cat ha estat, probablement, la millor iniciativa política juvenil implantada des de la Generalitat en els últims anys. Aquesta campanya consistia a regalar 25 euros a cada jove d’entre 18 a 25 anys per anar a veure un espectacle musical o escènic durant el mes d’octubre. I no només això: durant el novembre ens ha permès de fer-nos socis del TRESC, el club de Cultura de referència de casa nostra, per només 1 euro. En uns moments de crisi com els que estem vivint (que afecten molt profundament l’àmbit cultural i, no cal dir-ho, precaritzen greument la situació del jovent) som molts els joves que no podem permetre’ns el luxe d’anar a veure un espectacle que ens cridi l’atenció. És per això que des de les JERC Sarrià Sant Gervasi recolzem i agraïm profundament aquesta idea que ens ha permès anar als teatres aquesta tardor i que a partir d’ara ens apropa la cultura almenys durant l’any que podrem ser socis i sòcies del TRESC. Per tant, des de les JERC esperem que es repeteixin projectes semblants: iniciatives que milloren la situació del jovent, i que a la vegada afavoreixen la vida cultural del nostre país.
4
Actualitat Editorial
Cap a un nou model de sistema tarifari Jordi Jacas , @jordijacas L’anunci fet per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, que establia l’encariment de la T-10 fins als 10,30€ (+5,10% respecte el 2013) o de la T-50/30 fins als 42,50€ (+8,42%), ha generat especial indignació entre els usuaris del transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’entitat Promoció del Transport Públic (PTP) ha estat la cara visible d’aquesta disconformitat amb les tarifes del 2014, i hi ha respost organitzant protestes arreu de la xarxa de transport públic.
Aquest augment injustificat de les tarifes fa encara més urgent un replantejament del funcionament del Sistema Tarifari Integrat, que a grans trets passa per dues accions: reduir l’aportació que fan els viatgers a l’ATM i bonificar aquells usuaris que més utilitzin el transport públic. La reducció de l’import que assumeixen els usuaris és una acció necessària per tal d’equiparar-nos als estàndards europeus i potenciar l’ús del transport públic, en detriment del privat. Així, en les grans ciutats del continent els usuaris aporten aproximadament el 25% del cost del
seu viatge, i la resta ho aporten les administracions públiques. A Barcelona, en canvi, els usuaris aportem vora el 40% del cost real del bitllet, fent que en molts casos sigui més econòmic moure’s en moto. Per altra banda, és necessari introduir definitivament un sistema de post-pagament dels títols de transport amb tecnologia sense contacte, permetent a l’usuari adaptar-se a la tarifa que més li convingui en cada moment sense haver de triar bitllet d’entre l’extensa i àmplia oferta actual, i obtenint descomptes i bonificacions com més ús del transport públic se’n faci.
Recordatori a Joana Raspall Pau Cruz, @paucruz6 Joana Raspall neix l’1 de juliol de 1913, en el si d’una família humil. Tot i ser, la seva família, del Masnou, ella viurà des dels tres anys a Sant Feliu de Llobregat, on morirà el 4 de desembre de 2013. És per això que hem volgut incloure un petit recordatori en aquesta edició. Va anar a l’escola municipal del seu poble, “la pública, cosa que estava mal vista perquè no feia ric, però el meu pare va voler que tingués una educació lliure”. Va estudiar per bibliotecària i n’exercí fins la guerra civil. Es casà el 1941 amb el doctor Cauhé, el Cap de Sanitat de Sant Feliu.
Passada la guerra retornà als seus hàbits literaris, escrivint d’amagat i fugint de la censura, com la mateixa poetessa diu: “ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí”.
Joana Raspall va ser una excel•lent escriptora, poetessa i lexicòloga que aportà molt a la literatura, les lletres i la llengua catalana, no en va és sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Diverses són les seves creacions en el camp de la narrativa, la novel•la, el teatre i la lingüística, així com les seves col•laboracions en articles de premsa i llibres diversos. Va escriure i publicar el Diccionari pràctic de Sinònims, el Diccionari de locucions i frases fetes i el Diccionari d’homònims i parònims. També escrigué la novel•la Diamants i culs de got i, altrament, poesia infantil, juvenil i adulta com Pinzellades en vers, Petits poemes per a nois i noies o Bon dia, poesia.
Va ser un autora de to senzill, clàssic i concís, que més que il•lusionar-se, il•lusionava i donava esperança amb llurs versos, especialment tractantse d’una autora que va escriure en època de dictadura franquista.
“Marxaré sola; deixeu-me que ara sigui tant amb vosaltres. Tindré temps d’enyorar-vos; l’eternitat és llarga.“
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
Joana Raspall
5 La Majoria Silenciosa “La ciutadania, realment, no vol res d’això. Hi ha una Majoria, Silenciosa, que no ho recolza. “ Pau Laporte, @plaporte33 Aquestes afirmacions, tan categòriques, acostumen a estar vinculades a mobilitzacions de la societat. Tanmateix, acostumen a citar-les aquells polítics de partits conservadors i immobilistes que no volen modificar el status quo actual, amb el que ells es beneficien i treuen un rèdit personal incommensurable. Generalment, els partits que citen aquest tipus de frases ho fan perquè a vegades els recolza una majoria absoluta al seu Parlament. Però, estudiem aquesta majoria absoluta, mirem si aquesta ciutadania que surt al carrer a manifestar-se és una minoria o una majoria i, finalment, analitzem qui és aquesta Majoria Silenciosa de la que tant ens parlen. Una de les primeres vegades que les paraules “Majoria” i “Silenciosa” van anar juntes, va ser quan la vice-presidenta del Govern, Sáenz de Santa María, titllava de Majoria Silenciosa aquelles persones que no van sortir al carrer l’11-09-12. Segons ella, les úniques persones que eren independentistes eren aquell 1.500.000 que es van manifestar per demanar-la. Per tant, els que no volien la independència eren els restants. Si mirem els resultats dels darrers comicis, 3 mesos més tard de la manifestació, es veu com la tesi era incorrecte donat que al Parlament de Catalunya va sortir una majoria que volia la independència. Tanmateix, un any més tard, més de 2.000.000 de persones es van encadenar
arreu del Principat, mig milió de persones més es van sumar a les mobilitzacions. Un altre cas que és important remarcar, és el del senyor Juan Bauzá, president de les Illes Balears quan va voler aplicar el famós “TIL”. Segons ell, hi havia una Majoria
Silenciosa que no sortia al carrer a manifestar-se. Aquell mateix dia es superava, amb escreix, el rècord de manifestants arreu de les Illes Balears. Tant el professorat (98% secundava la vaga), com els estudiants i els pares, estaven en contra d’aquesta llei. Recolzant-se en la seva majoria absoluta, van decidir tirar endavant la llei, sense escoltar al poble. Per altra banda, la seva demagògia es veu més reforçada quan les manifestacions estan recolzades pel Govern. El cas més flagrant és la manifestació en contra d’ETA a la qual només van assistir 40.000 persones, i la van titllar d’èxit. Segons el seu raonament un 99% de la població era la Majoria Silenciosa
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
que recolzava ETA des de casa. Finalment, aclarir que la majoria silenciosa existeix. És tota aquella gent que no va a votar i no participa en les jornades electorals. El Partit Popular, gràcies a la llei electoral, disposa d’un 55% dels diputats, tenint només un 45 %
dels vots. Aquest 45 % si s’ajusta a la participació, equival a menys d’un 25 % del cens. Per tant, la població que no ha votat (que acostuma a estar entre un 30 i un 40 %) és superior a la que els ha votat. De la mateixa manera, una de les raons per les quals la Majoria Silenciosa no va a votar, és aquesta classe política, que els desmotiva i fa que no participin de la democràcia. Per tant, els governs que utilitzen la frase Majoria Silenciosa, haurien de replantejar-se per a qui haurien de fer política i veurien que hi ha una majoria de la població que no està representada i que es mobilitza per donar la seva opinió.
6
Editorial Opinió
Volem votar, i votarem Gerard Gómez del Moral, @gerardgomezf “Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?”. Aquesta és la pregunta que el passat dia 12 de desembre va anunciar el president Mas acompanyat pels líders i representants d’Unió, ICV, EUiA, CUP i Esquerra Republicana. A jutjar per l’enunciat podem deduir que no és la pregunta que haguéssim escollit nosaltres de tenir majoria, però el cert és que aquesta qüestió ha sabut vertebrar i mantenir cohesionat un ampli front polític i social per avançar cap al referèndum.
Els països que recentment han aconseguit la seva llibertat a través de les urnes, però, no són pocs. En societats democràtiques, quan existeix un conflicte o una disparitat d’opinions, aquests es resolen votant.
El govern espanyol, però, no sembla disposat a dialogar ni acordar res. I més enllà d’escampar als quatre vents que el referèndum no es produirà, també insisteixen en el cúmul de desgràcies que portaria la independència, entre elles la sortida de la Unió Europea i quedar exclòs de les institucions comunitàries.
“desenes de països [...], han avançat cap als seus objectius posant urnes i cridant la seva població a votar.“ El primer escull, precisament, és aquest. Malgrat pugui semblar mentida, els catalans estem fent l’any 2014 una batalla per tenir el dret a votar. En ple segle XXI i al continent on ens trobem, a gairebé ningú se li passa pel cap negar el dret a votar sobre les qüestions transcendents als seus ciutadans, però l’estat espanyol és diferent. El govern espanyol i el seu president al capdavant no perd ocasió per repetir per activa i per passiva que aquest referèndum no es celebrarà, que mai tindrà lloc i que no el permetran.
no és possible i que no té encaix en el sí de la Unió Europea; potser no recorda que el 18 de setembre de 2014, a Escòcia (part del Regne Unit i membre de la Unió Europea) se celebrarà un referèndum sense cap disputa ni contratemps, un referèndum on la gent partidària de seguir amb l’estatus actual anirà a votar, i la gent partidària de la independència també. Sense cap fractura, sense cap divisió.
Així ho han fet desenes de països, que deixant enrere el vell costum d’obtenir les sobiranies nacionals per les armes, han avançat cap als seus objectius posant urnes i cridant la seva població a votar. Aquest és el nostre model, on volem que voti tothom: qui estigui a favor de la independència i qui no, qui tingui dubtes i que ho tingui tot clar; un procés popular on tota la ciutadania sigui convocada a expressar la seva opinió sobre el futur del nostre país. Rajoy, però, avisa que un referèndum
“hi trobaran tot un poble que està disposat a seguir avançant i lluitant perquè l’any 2014, ningú ens tregui el nostre dret a vot.“ Tinc la sensació, que la bona gent d’Eslovàquia, República Txeca, Lituània, Estònia o Letònia deuen somriure per sota el nas. Tots ells són països que han assolit la independència en els últims 25 anys, i avui en dia, malgrat tenir una situació econòmica i social pitjor a la nostra, són membres de ple dret
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
7 “El referèndum ha de servir per trencar amb una Espanya autonòmica que lluita contra la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre autogovern.” El govern espanyol, amb la seva tàctica i dialèctica, està demostrant la seva fòbia a les urnes i a escoltar l’opinió de la gent. Això sí, davant hi trobaran tot un poble que està disposat a seguir avançant i lluitant perquè a l’any 2014, ningú ens tregui el nostre dret a vot.
“Som nosaltres [els joves] qui més interessats hem d’estar en escollir en quin país volem viure la resta de les nostres vides.” En aquest context, el jovent hem d’aixecar la veu. Nosaltres no tenim por a les urnes, nosaltres hem estat educats amb els valors del respecte, la tolerància, la democràcia... Respectem a qui no pensa com nosaltres, però tenim molt clar que la millor manera d’expressar la nostra opinió és deixant a tothom que lliurement es posicioni. Som els joves, també, qui pitjor ens ho estem passant en el context
actual, i som nosaltres qui més interessats hem d’estar en escollir en quin país volem viure la resta de les nostres vides. El 9 de novembre, al capdavall, estarem escollint el nostre futur, i el futur d’aquelles persones a qui ens estimem. El jovent tenim unes de les taxes més altes d’atur, de temporalitat, de precarietat i de salaris més baixos. Paral•lelament, seguim sense poder-nos emancipar, amb un transport públic cada cop més car, amb una universitat més difícil de pagar i per tant, empobrint-nos com a part de la societat. El referèndum ha de servir per trencar amb una Espanya autonòmica que lluita contra la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre autogovern, però també per dir prou a un estat espanyol corrupte, que només mira per l’interès de les grans empreses i bancs i que segueix fent pagar la crisi als més febles, retallant en allò essencial i seguint desnonant a la gent que li queda poc més que la seva casa.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
Aquest mes de novembre ha de servir per construir un nou país, lluny de l’opressió i la repressió, un país avançat, que tingui unes polítiques socials punteres a Europa i on tota la ciutadania de la futura República Catalana tinguin els mateixos deures però els mateixos drets.
El nostre compromís és aquest, i a més a més, l’assolirem construint un nou país que naixerà del vot. I amics, no us sorprengui la fòbia a les urnes per part d’alguns... Saben que a les urnes és l’únic lloc on val el mateix el que decideix un jove com jo, de 24 anys, o l’Emilio Botín. Per això li tenen por, perquè és donar la veu, el vot i el poder de decisió al poble.
“un país avançat, que tingui unes polítiques socials punteres, [...] on tota la ciutadania de la futura República Catalana tinguin els mateixos deures però els mateixos drets.”
8
Cultura Editorial
La cultura, llibertat i autonomia Joan Teixidor, @jteixidor7 La cultura és un concepte que engloba molts significats. Tot i així en destaquen dos per sobre dels altres: cultura entesa com a bon gust per les arts i les humanitats i com la forma d’expressió d’un determinat grup social a partir de les seves costums, creences, coneixements i les seves pautes de conducte.
que hi ha casos de persones que són creatius per naturalesa-. És a dir, tenir un coneixement cultural permet ser capaç de reflexionar, argumentar, preveure i fins i tot anticipar-se en segons quines situacions.
“La cultura ha de ser un bé per a tots. Ha de ser un pilar essencial de l’Estat del Benestar.” Això és el que ens ha passat aquí, a l’Estat Espanyol, on el govern del Partit Popular ha fet de la cultura, un luxe. És a dir, entén la cultura com activitat d’elit on els qui tinguin un alt poder adquisitiu, podran gaudir-ne. És aquest fet el que demostra la poca sensibilitat cultural d’aquest partit. És la demostració que desconeixen l’origen de la cultura i les arrels que té. Consideren que no hi ha d’haver un accés fàcil perquè és considerada una activitat de luxe.
Els grecs van començar a fer representacions teatrals en l’època de recollir la vinya. Invocaven al déu del vi i la disbauxa, Dionís, i dansaven al voltant d’un petit altar tot desitjant bons auguris per a properes collites. A partir de llavors es començaren a crear les infraestructures necessàries per a llurs representacions i es començà a ampliar el ventall d’obres teatrals. Així doncs, la Grècia clàssica, és un exemple de com la cultura prové dels costums i de les creences del poble i per tant que ens demostra que és d’origen popular. Quan parlem de cultura hem de tenir en compte que té moltes interpretacions. Aquestes vénen donades per les diferents maneres d’entendre-la. Cadascú la interpreta a partir dels seus coneixements, de les seves creences, d’experiències viscudes i, aquest fet, provoca una gran varietat de definicions. Que s’interpreti d’una manera o altre no és casualitat. Per posar un exemple, la imaginació i la creativitat no són producte de l’atzar, sinó que tenen a veure amb el que un individu hagi vist, escoltat o estudiat – tot i que evidentment
aquesta capacitat d’autonomia i llibertat que ens enriqueix culturalment, en alguns països s’ha vist coartada pels seus governs.
Quan parlem de llibertat alhora d’entendre la cultura, també hem de tenir en compte diversos aspectes. Una persona amb un gran vagatge i experiència- a part dels seus estudisés pot considerar una persona més lliure. Més lliure perquè té més recursos. Més lliure perquè té nocions culturals que li permeten gestionar el seu dia a dia. Més lliure perquè en definitiva, la capacitat de raonar i argumentar, d’imaginar o crear o reflexionar i pensar ve donada pels coneixements adquirits a través de qualsevol representació cultural. Aquesta llibertat que dóna la cultura,
En altres països on fomenten la cultura no hi ha un debat possible ja que l’entenencom una part bàsica en l’educació i la formació de les persones. És una eina que dóna un esperit crític a la comunitat on hi forma part i, per tant, aquest esperit crític es veu transformat en llibertat individual. Així doncs, es posa de manifest que no fomentar la cultura és la demostració de voler controlar una societat per dominar-la i poder-la manipular. La cultura ha de ser un bé per a tots. Ha de ser un pilar essencial de l’Estat del Benestar. La Catalunya independent no haurà de posar en dubte el paper de la cultura perquè fomentar-la dóna coneixement i el saber no fa mal sinó que ens fa ser més lliures.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
Perspectives
9
La FP: una opció de futur! Marc Ferrer, @marcferrer92 Estudiant d’FP Des de ja fa anys al nostre país, la Formació Professional (FP) està força desprestigiada i això posa en perill el seu futur i la seva qualitat. Sovint, en arribar al tram final de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) ens venen la Formació Professional com una alternativa a aquelles persones que es creu que no podran assumir el nivell acadèmic del batxillerat, deixant així la FP en una posició de menys categoria i que amb el pas del temps fa que vagi agafant una fama que no li correspon. Però cal deixar clar que estudiar FP en cap cas implica ser menys capaç que ningú o ser menys intel•ligent que d’altres, és simplement escollir un camí diferent. De fet, que aquesta idea que diem que a vegades es té és errònia ho demostra el fet que una part considerable de l’alumnat que opta per estudiar un cicle de grau superior acaba cursant uns estudis universitaris. En els últims anys, i degut a la situació socioeconòmica que travessa el país, hi ha hagut un clar augment de la demanda d’oferta formativa a la formació professional cosa que ha permès donar un futur a determinades opcions formatives dins de la FP, perquè és evident que tota aquella oferta que no obtingui un mínim de demanda està condemnada a desaparèixer. En els darrers temps, la formació professional ha guanyat al voltant de 200.000 alumnes, però aquest augment no es degut a una millora de les polítiques en matèria
d’eduació sinó a la dramàtica situació que viu el mercat laboral als Països Catalans i a gran part del món i que per tant cal pensar en que passarà amb la formació professional quan aquesta situació comenci a canviar, que tot i que encara falta, tot apunta que podria haver-hi una disminució important de la demanda posant en perill el futur d’una interessant opció formativa com és la FP.
“Estudiar FP [...], és simplement escollir un camí diferent.“
L’alumnat de formació professional igual que en el cas de les universitats, hem patit una pujada considerable de les matrícules i que en la delicada situació actual és un problema més per una opció formativa poc popularitzada o no tan extesa, tot i que com també hem dit, cada cop va més en augment. Una altra dificultat que hem de sumar a la FP és la dificultat per conciliar la vida familiar, laboral i acadèmica. La dificultat per compaginar les hores de pràctiques amb les hores d’estudi i a més a més amb una feina remunerada fora de l’àmbit acadèmic fa que hi hagi persones que es vegin obligades a abandonar els estudis a meitat de
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
curs, en aquest sentit i seguint l’estela dels principals països europeus que ja porten temps aplicant-ho, durant aquest curs 2013/2014 s’ha començat a implantar als Països Catalans el que s’anomena “formació professional dual”. La formació professional dual implica una reestructuració dels cicles formatius, enforteix els llaços entre empreses i escoles, i afecta sobretot a la formació en centres de treball que es realitzaran amb la supervisió d’un tutor, amb un contracte de treball estant donat d’alta de la seguretat social i amb una remuneració. Encara és d’hora per parlar dels resultats de la formació professional dual, però el que està clar és que per més o menys efectiva que sigui, si l’Estat Espanyol continua en la línia d’una política d’educació retrògrada més pròpia del franquisme que del segle XXI com la que està impulsant el ministre d’educació José Ignacio Wert, que sense consensuar-ho amb cap dels agents que componen la comunitat educativa (alumnat, professorat...) del nostre país anuncia la imposició de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). La LOMQE, a part de ser un atac directe a la immersió lingüística també implica una devaluació de la formació professional i avança la presa de decisió entre formació professional i batxillerat. Al mateix temps, també ataca el màxim òrgan de govern de tot centre de formació professional, que és el Consell Escolar, de qui en disminueix el poder de decisió posant en risc així la qualitat del servei educatiu ja que aquest és l’òrgan més proper a l’alumnat i per tant més pròxim a la realitat.
10
Editorial
Aquest mes vam fer... Una xerrada amb en Joan Manuel Tresserras! El dijous dia 10 de gener vam tenir el plaer de poder escoltar Joan Manuel Tresserras al Casal Joan Solé i pla. Va ser una jornada molt emotiva ja que el públic es va mostrar molt receptiu perquè la ponència sobre la història cultural de Catalunya és realment interessant. Vam poder gaudir d’una anàlisi acurada i precisa del que va ser, és i serà la cultura catalana. Des d’aquí agraïm la presència d’ERC Sarrià-Sant Gervasi i dels membres de les seccions locals de les JERC que hi van assistir. Essent així també volem donar les gràcies a en Joan Manuel per haver acceptat la nostra invitació.
La vinyeta
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i