la to r r e revista
del
jovent
socialista
de
Sarria
Sant
SETEMBRE 2013 NĂşm. 24
w w w. j e r c . c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
Gervasi
laTORRE És una publicació editada per la secretaria de comunicació de les JERC Sarrià
Editorial L’objectiu és clar
Sant Gervasi Coordinació Bernat Oró i Nolla Equip de Redacció Guillem Casals, Bernat Oró, Jordi Jacas, Sílvia Casola, Marc Laporte, Josep Bantulà, Marta Vilalta, Pau Laporte, Pau Cruz, Carme Rocamora, Ariadna Jou, Albert Castellanos i Martí Oró Agraïments Oriol Junqueras, Sílvia Casola, Gerard Gómez del Moral, Josep Bantulà, Marta Vilalta,Carme Rocamora, Ariadna Jou, Albert Castellanos i Martí Oró
Catalunya és un país sense estat, però fa un any va aconseguir que un milió i mig de catalans omplíssim el Passeig de Gràcia de Barcelona amb una idea molt clara: Catalunya ha de ser un nou estat d’Europa al 2014. Des d’aleshores han augmentat els atacs, l’ofec econòmic es fa cada dia més evident, s’agredeix la nostra llengua i la nostra identitat i, el pitjor de tot, se’ns nega la llibertat. La llibertat de decidir què volem ser. La negació de l’estat espanyol de celebrar un referèndum és una postura antidemocràtica per part d’un país que pretén formar part de l’elit europea. És inconcebible que un estat, que des de fa uns quaranta anys intenta construir un país democràtic, no doni l’opció a decidir sobre el futur d’una part de la seva ciutadania. Catalunya té tot allò que tenen els grans estats europeus. Tenim una llengua pròpia que no podem seguir permetent que s’ataqui, és la nostra responsabilitat lluitar per mantenir allò pel que els nostres avantpassats van haver de lluitar. Tenim una cultura pròpia que ens situa en el mapa mundial; els noms de Dalí, Tàpies o Espriu, per citar-
Sumari L’entrevista Oriol Junqueras, pàg 4 Història
ne alguns, són coneguts arreu del món, però és que a part de tota la cultura global que tenim, tenim una cultura pròpia que tan sols és nostra i no hem d’oblidar. La cultura popular forma part de la nostra identitat. L’objectiu és clar: construir totes les estructures pròpies d’un estat i així, en el moment
Atacs a la llengua, pàg 6
que se celebri el referèndum que ens permeti ser independents, poder viure en un
Hi som cada vegada més, però, hi érem?, pàg 6
país anomenat Catalunya. No tindria sentit seguir cometent els mateixos errors que
De residuals a majoritaris, pàg 7 El punt de vista de... Gerard Gómez del Moral, pàg 8 Actualitat L’escola anhela la independència, pàg 10 Mitjans públics potents per bastir una societat més lliure, desperta i activa, pàg 11 Opinió
a dia d’avui ens fan voler marxar de l’estat espanyol; és per això que hem de fer confiança a tots aquells experts que vetllen per construir el millor país possible. En el poble català recau la responsabilitat de ser el motor d’un projecte que tots esperem que tingui el millor futur possible. Una república catalana que es preocupi pels seus ciutadans.
Legitimitat o legalitat, aquesta és la qüestió,
“Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà” que cantava Lluís
pàg 12
Llach. Venim de Salses, venim de Guardamar, Venim de Fraga i de Maó. Fa un any
Cultura i identitat, pàg 12 Xerrem menorquí, que és el nostre català, pàs13
caminàvem per poder ser, i volíem ser per caminar. Ara i aquí, ens hem d’agafar tots
Perspectives
de les mans per construir una cadena que ningú pugui trencar; perquè si ho fem tots
Tenim precedents, i tindrem predecessors,
junts no hi haurà atac que pugui destruir la ideologia d’un país que vol ser un estat.
pàg 14 Les dades
I ho serà.
Pressupostos 2013: 5 preguntes i 5 respostes, pàg 15
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
3 Vist al Twitter durant l’estiu Marta Vilalta (@martavilaltat)
Alfred Bosch (@AlfredBosch)
Diputada al Parlament per les JERC
Escriptor i diputat al Congrés per ERC
“Al #concertllibertat Un poble tossudament alçat que clama per la llibertat!”
“Si
la
Declaració
fantasmada
(amic
d’Independència
fos
@pere_navarro
dixit)
una el
federalisme què seria? S’admeten idees“ Eduard Voltas (@eduardvoltas)
Editor de ‘Time Out’
Joan Tardà (@JoanTarda)
“Això de tancar un concert històric amb una cançó
Diputat al Congrés per ERC
que ningú se’n sap la lletra només se’ns pot acudir
“Quan el món sàpiga el dia que el poble exercirà
a nosaltres“
Dret a Decidir i la pregunta q s’hi farà, malgrat les dificultats, el camí ja serà de baixada “
Joana Ortega (@joanaortega)
Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya
Marta Rovira (@martarovira)
“Cap dubte, la gent vol decidir en llibertat el futur,
Diputada al Parlament i secretària gral. d’ERC
democràcia pura. El Govern manté el compromís“
“Tresserras ja ha dit allò que volia sentir avui: estem fent una revolució democràtica! Oportunitat única per construir un #noupaís“
Pere Aragonès (@perearagones)
Diputat al Parlament per ERC “Diuen que les bruixes veuen aquelarres a tot
Isona Passola (@isonapassola)
arreu“
Productora i presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català
Oriol Junqueras (@junqueras)
“L’@acadèmiacinecat serà l’únic membre de la
Diputat al Parlament i President d’ERC
xarxa d’acadèmies europees, FAN of Europe, que
“Un dia farem un concert per celebrar que ja farà
pertany a un país sense estat“
uns quants anys de la independència. I sabrem Pere Navarro (@pere_navarro)
que feina feta no té destorb“
Diputat al Parlament i primer secretari del PSC “Obrim un camí cap a un nou acord constituciona. No parlem de PSC i PSOE, sinó de Catalunya i el conjunt d’Espanya“
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
Editorial L’entrevista
4
no tornaria a ser la mateixa. L’endemà
La gran majoria de les joventuts
aquesta
confirmar
polítiques han firmat recentment
de Catalunya), ens va concedir
encara més en veure la repercussió
un pacte que aposta pel dret a
aquesta entrevista que us mostrem
que va tenir als mitjans de comunicació
decidir, com afecta això als partits
a continuació. Vam voler compartir
nacionals i internacionals.
pare? Això dóna força i legitimitat
Oriol
Junqueras,
d’ERC
(Esquerra
president Republicana
sensació
es
va
amb ell la seva visió del passat, el
als partits que estem treballant per fer
“Va ser una diada màgica, que no oblidarem“
present i el futur de la consulta i la independència de Catalunya.
possible el referèndum, i espero que serveixi perquè el PSC s’adoni que seria un error gravíssim no formar part de la majoria democràtica a favor del referèndum.
Els resultats de les eleccions de
novembre
reflecteixen
el
al
Parlament
pensament
del
poble català? Reflecteixen l’opinió del poble en aquell moment, sens dubte. Ara, l’opinió i les preferències de la gent canvien i evolucionen, i per tant
Què és per a tu ser català? És
nosaltres treballem per aconseguir que
formar part d’una nació que mereix i
la majoria a favor de fer un referèndum
necessita poder tenir el seu propi estat.
sigui cada dia més àmplia.
Què ha significat, al llarg de la
“Si no hi ha possibilitats de negociar la celebració d’un referèndum, haurem de buscar les maneres de fer-lo [el referèndum] sota l’empara de la legalitat catalana i internacional“ Veient que el diàleg amb l’estat
teva vida, l’11 de setembre? Una
Què significa per Catalunya que
espanyol no porta enlloc, quina
data molt especial, útil per reflexionar
els dos partits majoritaris signin
via
on som i cap on anem com a nació.
un Pacte de Sobirania? Significa
Catalunya haurà de seguir les vies
I, especialment des de fa uns anys,
que, quan es tracta del repte més
democràtiques que tingui al seu abast.
una data per agafar forces i seguir
important que ens hem plantejat mai
Ens agradaria poder seguir un model
treballant amb il•lusió i persistència.
com a poble, som capaços de posar-nos
com el que Escòcia i el Regne Unit
Com recordes la diada de l’any
d’acord més enllà de les discrepàncies
han pactat, però Espanya, com és
passat?
sensacions
normals i lògiques entre partits polítics
evident, no és el Regne Unit. Si no hi
vas tenir l’endemà? Va ser una
que defensen visions diferents. En els
ha possibilitats de negociar amb l’Estat
diada màgica, que no oblidarem.
moments complicats, davant les fites
espanyol la celebració d’un referèndum,
Durant la manifestació ja es veia
històriques, hem de saber estar units i
haurem de buscar les maneres de fer-lo
que allò era una fita històrica i que
col•laborar per assolir els objectius que
sota l’empara de la legalitat catalana i
segurament
són beneficiosos per tothom.
internacional.
Quines
la
situació
política
ha
de
seguir
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
Catalunya?
5 L’apunt Brian
Reedy,
d’origen
americà
De quins recursos disposem a
Què
nivell europeu tant socialment,
proclamat
com econòmic, com polític? A
Seguir ajudant a que la nostra gent
La majoria dels americans creixem
nivell europeu disposem de complicitats
pugui viure millor, perquè per això volem
pensant que el desig de guanyar la
a tots els nivells, però cap d’aquestes
la independència.
independència d’un país colonitzador
servirà per aplanar-nos el camí. No
Últimament
el
és un dret humà bàsic. Jo sóc entre
podem comptar en que ens ajudaran
sentiment catalanista, a quins
aquesta majoria. No estic gens d’acord
des de fora, així com tampoc crec que
aspectes creus que és degut
amb moltes decisions preses pel meu
ningú ens posi més obstacles dels que
aquest canvi? Augmenta per molts
país, però encara comparteixo les
faràs
després la
d’haver-se
independència?
ha
augmentat
i
professor
d’anglès,
@tbri001
bcnstreetscraps.wordpress.com
idees d’independència expressades pels seus fundadors. En principi sóc partidari de la independència que proposa part del poble català. Però de qui o de què volem independitzarnos? Només de l’estat espanyol? O també de la corrupció i del model sociopolític? He estat sempre a favor del dret del poble Català (i només del poble Català) de decidir el seu futur. Per tant, crec que el següent han posat a altres nacions que volien
factors, però bàsicament per dos. D’una
pas lògic seria una consulta, amb o
esdevenir estat.
banda, perquè la crisi econòmica ha
Com es veu que el Ministre Wert
sense el permís del govern espanyol.
forçat la gent a prendre consciència de
ataqui la llengua catalana? I les
Tot i que els resultats no siguin
la situació política i econòmica en què
amenaces militars com la del
vinculants, crec que després de tant
es troba Catalunya. I de l’altra, perquè
coronel Alamán Castro quan va
debat, el poble es mereix l’oportunitat
l’Estat
dir que atacaria Catalunya en cas
d’expressar-se
ofegar-nos econòmicament, a perseguir
que intentés independitzarse? Són
tenir una resposta, ja sigui afirmativa
i
lingüística,
o negativa. Com que encara no puc
un reflex del tarannà poc democràtic,
l’autogovern i la sobirania de les nostres
votar, al nivell de la consulta només
irrespectuós i fins i tot violent de molts
institucions.
puc mirar. Als estrangers residents
polítics espanyols.
Per què creus que sí que ho
Què farà ERC per assolir la
a Catalunya ens interessen molt els
aconseguirem? Perquè tenim raó,
independència de Catalunya? Tot
temes sociopolítics, i tenim opinions i
perquè som majoria i perquè tenim la
experiències per aportar. Espero que
el que sigui necessari. I ara, això vol dir
determinació de treballar tan com faci
també puguem tenir veu en el procés
donar suport parlamentari al Govern.
falta fer guanyar.
de sobirania. Jo m’hi apunto.
espanyol
laminar
la
s’entossudeix
immersió
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
en
democràticament
i
Editorial Història
6
Atacs a la llengua catalana Jordi Jacas, @jordijacas Tan
abans
de 2012, data clau en el procés
Illes Balears, el Govern de Bauzá ha
País Valencià, on molts nens i nenes són
d’independència del Principat, els
treballat incansablement per eliminar la
privats de l’educació en valencià a les
atacs contra la llengua catalana
immersió lingüística en català a l’escola
seves escoles. El cas més flagrant de
han estat constants i punyents,
i ha perseguit i acomiadat aquelles
divisió de la llengua el trobem a l’Aragó,
sobretot en aquells territoris dels
persones dedicades a la docència que
on el Govern del PP ha batejat el català
Països Catalans governats pel Partit
defensaven l’escola en català, amb els
de la Franja com a Lengua Aragonesa
Popular. Històricament, els Estats
casos més recents a Menorca. El seu
Propia del Área Oriental (LAPAO).
espanyol i francès han procurat
Govern també ha cedit a les pressions
Malauradament,
trencar
que
del “Grupo d’Acció Baléà” i promourà
més arreu del territori, una situació que
suposa el català arreu amb la finalitat
l’ús de llibres de text en “Baléà”,
ens indigna i ens obliga a seguir lluitant
d’esborrar l’empremta de la Nació
una llengua que consideren
arreu dels Països Catalans en defensa
catalana i truncar les aspiracions
diferenciada del català.
unitat
territorial
d’aquests
esforços
oblidar els canvis en la toponímia local,
Mahón. D’exemples en tenim també al
la
Exemples
català.
són diversos i representatius: a les
de
la
Estat
setembre
l’onze
de
un
la ciutat de Maó ha passat a Maó-
de
després
vertebrar
en
Diada
com
de
pròpia i
Tampoc cal
d’exemples
n’hi
ha
de la llengua pròpia.
Hi som cada vegada més, però, hi érem? Sílvia Casola, Secretària de la Dona
fa
de les JERC, @silviacasola
invisibilització de les dones al llarg
Els llibres, documents, fins i tot
de la història, és feina de tots i totes
els en els currículums escolars, la
recuperar de l’oblit aquelles dones que
història que s’ensenya, sovint és
van encapçalar les lluites als nostres
la d’una part: la dels homes. Però,
barris, institucions... Aquelles que han
quin és el paper de l’altra meitat?
estat també protagonistes de la nostra
Realment cap dona mai ha estat
història, encara queda molta feina a fer.
prou important com per no sortir
I quan ho fem, descobrim la riquesa i
Avui, que estem vivint un dels reptes més
als llibres d’història? No hem estat
les aportacions de centenars de dones
importants que segurament viurem com
mai protagonistes de les lluites
sense les quals la nostra societat
a societat, i que tenim a tocar el somni de
socials, al capdavant dels governs
actual no seria igual. És el cas de la
fer un país nou, just, on homes i dones
i institucions? O
és que, potser,
Nativitat Yaiza, primera alcaldessa dona
hi tinguem les mateixes oportunitats,
això és el que ens volen fer creure
de Catalunya (1934) o la Margarida
no podem continuar deixant en l’oblit a
aquells que estan ben còmodes en
Fort, militant de les JERC des de l’any
la meitat de la nostra història. I som el
una societat masclista. Des de fa
1931 que va ser empresonada diverses
jovent qui tenim la clau per aconseguir-
uns anys s’està fent un esforç des de
vegades per rebel•lió militar.
ho, hi guanyarem tots i totes!
uns
anys
per
canviar
aquesta
“És feina de tots i totes recuperar de l’oblit aquelles dones que van encapçalar les lluites als nostres barris i institucions”
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
7 De residuals a majoritaris Marc Laporte, @laportemarc
de Catalunya i fins i tot pel Congrés
l’11 de setembre de 2012 que va ser
Avui en dia sembla que el fet que
espanyol. Sota el lema “Som una nació,
un èxit rotund. Quasi dos milions
el procés independentista estigui a
nosaltres decidim” un milió i mig de
de persones es van aplegar als
l’agenda política catalana és una cosa
catalans van omplir els carrers de la
carrers deBarcelona per demanar la
normal i que sempre ha estat així però
capital país.
independència.
és això veritat? Des de quan podem dir que la relació Espanya-Catalunya està a l’ordre del dia de l’agenda política catalana?
“Dos milions de persones es van aplegar a Barcelona”
Es pot considerar que el tret de sortida
Després d’aquesta manifestació, el President Mas va anar a Madrid a intentar, per última vegada, negociar amb el govern de l’Estat el pacte fiscal. La resposta, com no podia
de tot aquest procés es situa el
ser d’una altra manera, va ser
dia 13 de setembre de 2009,
negativa. D’aquesta manera,
aquell dia tot el país estava
amb
pendent d’una petita vila del
fiscal ja obsolet, Artur Mas
Maresme, Arenys de Munt.
va
Aquesta
primera
dia 25 de novembre de 2012.
consulta
Aquestes eleccions van ser
vila
en
va fer
ser
la
una
l’argument
convocar
del
Pacte
eleccions
pel
independentista als seus conciutadans
Passada aquesta manifestació la majoria
les primeres que el tema principal
i va ser seguida per molts altres pobles
de la població catalana estava d’acord
que es va tractar va ser la relació de
i ciutats del Principat com per exemple
en que Catalunya necessitava un nou
Catalunya amb Espanya.
Barcelona el dia 10 d’abril de 2011 amb
“Pacte Fiscal”. Amb aquesta prioritat
un participació massiva de més de
com a número u, Convergència i Unió
El resultat va ser clar, CiU va guanyar
250.000 persones.
(CiU) es va presentar a les eleccions
les eleccions però no amb el suport
del 28 de novembre de 2010 i les va
que demanava durant la campanya
Les consultes populars ja estaven a
guanyar amb majoria simple. Aquest,
electoral, passant de 62 a 50 diputats
l’ordre del dia, cada cop se’n feien a
però, va ser l’últim intent d’arribar a
i va ser Esquerra Republicana de
més indrets de Catalunya i els catalans
un acord amb l’Estat ja que aquest va
Catalunya (ERC) el més beneficiat
ja començavem a veure més a prop
dir, per activa i per passiva, que no
d’aquests comicis passant de 10
la independència,
el nostre país va
volia un pacte fiscal amb Catalunya.
a 21, sent imprescindibles per la
viure una de les manifestacions més
Després de les repetides negatives del
governabilitat
multitudinàries de la seva història. El
govern espanyol a arribar a un acord
de les eleccions, CiU i ERC van
10 de juliol de 2010 Barcelona va dir
amb Catalunya, l’Assemblea Nacional
arribar a un acord en el qual ERC
NO a la retallada que va fer el Tribunal
de Catalunya (nascuda de les consultes
es comprometia a donar suport al
Constitucional a l’Estatut d’autonomia
populars
amb
govern al Parlament amb la condició
que havia estat aprovat per una àmplia
vocació declaradament independentista
de que es fes una consulta vinculant
majoria dels catalans, pel Parlament
va organitzar una manifestació per
durant l’any 2014.
fetes
al
Principat)
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
del
país.
Després
8
Editorial El punt de vista de...
Gerard Gómez del Moral, actual
Per què creus que ha augmentat el
Diria que comença el 18 Febrer de
Portaveu de les JERC (Joventuts
sentiment independentista durant
2006, amb la manifestació del milió de
d’Esquerra Republicana de Catalunya)
els últims anys? Segurament hi ha
persones a la Gran Via, que va tenir molt
i militant de la secció local de Sarrià
diversos factors. La crisi econòmica hi
ressó a la premsa. El debat en aquell
Sant Gervasi, va accedir a concedir-
té alguna cosa a veure perquè hi ha molt
moment era reivindicar el respecte pel
nos aquesta entrevista on sobretot
atur entre els joves i les expectatives de
preàmbul de l’estatut, per explicar que
vam comentar el present de la situació
futur són molt negres. Les persones es
volíem començar a decidir per nosaltres
del país.
plantegen diverses sortides al problema
mateixos, ningú havia d’alterar allò que
i entre aquestes possibles solucions
lliurament Catalunya volia ser. Al 2008
hi ha la independènca. Amb Espanya
hi ha tot el tema de les infraestuctures.
ho
l’autonomia,
Al 2010 hi ha la manifestació contra
finançament,
el rebuig a la sentència del Tribunal
establir diàlegs... Cap ha funcionat.
Constitucional i l’11 de setembre de
L’única cosa que encara no hem provat
2012 la gran manifestació. Aquesta no
és la independència. Doncs provem-ho!
s’ha d’entendre com un bolet, sinó com
En quin moment t’adones que
Ara s’ha perdut la por, és el moment de
la culminació del procés aglutinador.
vols aportar el teu gra de sorra
capgirar la situació.
en el món de la política? La
Qui
política es fa des de molts aspectes
independentista? A mi em sembla
de la vida. Sempre he format part
que
de l’esplai del meu barri i la vida
popular, d’una reflexió col·lectiva. La
d’esplai t’ensenya valors, aprens
manifestació del dia 11 de setembre
Com es viu un moment com
moltes coses, et preocupes pels
de 2012, la més gran de la història,
l’actual com a Portaveu de les
demés... i t’adones que la societat
va fer posar els fets sobre la taula i el
JERC? Amb molta Il·lusió i a la vegada
és complexa. Anar a l’esplai no és
govern es va mobilitzar com no ho havia
amb molta responsabilitat. Tenir l’honor
estrictament fer política, però s’hi
fet fins ara. Està clar però que hi ha
de representar les JERC és un orgull
acosta força perquè t’ajuda a prendre
un seguit de persones que han de ser
enorme perquè és una organització
consciència que pots fer coses més
esmentades com: Josep Lluís Carod
que
enllà del teu propi benefici: coses pel
Rovira, Josep Huguet i Joan Puigcercós
els
barri, activitats per joves.... Amb els
que van fer un canvi radical en el discurs
companys… En el moment històric que
de l’esplai participàvem a les moltes
independestista
afegit
estem vivint, és a dir, estar a les portes
movilitzacions del moment:
sociòlegs
d’altres
de la independència i a la vegada ser
hem
intentat
l’autogovern,
les
va això
un
tot: nou
revifar és
fruit
on
el
sentiment
de
la
s’hi
reconeguts,
voluntat
han
gent
“El procés que hem engegat és imparable [...] no té marxa enrere”
t’ensenya moltes coses. Aquí projectes
són
col·lectius,
fas
terres de l’Ebre, la guerra de l’Iraq…
partits i altres persones anònimes.
Era la segona legislatura d’Aznar.
Quan
En
les
conscients que la relació amb
molt pes en aquest procés.
JERC sempre hi eren. Per això vaig
Espanya estava arribant a un
Com podem tirar endavant la
decidir entrar a militar en aquella
punt crític? On s’inicia la primera
consulta proposada pel Govern i
organització que jo ja coneixia.
reacció popular contra l’estat?
recolzada per ERC?
aquestes
movilitzacions
vam
començar
a
portaveu de la JERC, és una gran
ser
responsabilitat perquè els joves tindrem
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
9 El
Parlament
de
Catalunya
està
És evident que sense una història no
Si no és així, seguirem estant
elaborant una llei de consultes pròpia i
ens estaríem plantejant aquest tema,
governats
això hauria d’ajudar a resoldre possibles
però sense la situació social que
que decideixen per nosaltres i que
entrebancs, però si malgrat tot no ens
patim deguda a l’economia precària,
prenen mesures econòmiques que
en sortim, podem recórrer a Europa.
segurament no hi hauria tant impuls. Hi
no ens ajuden. L’única garantia que
Encara hi ha altres mecanismes com
ha però temes lingüístics i culturals que
tenim és que serem nosaltres, la
convocar unes eleccions plebiscitàries,
són rellevants.
societat civil, qui escollirà.
per
uns
incompetents
Quan s’hauria de convocar
el ventall de solucions democràtiques és gran.
el referèndum? Hi ha
Trobaries lícit declarar
consens per tal que sigui
la
independència
l’any 2014, de fet, tant
unilateralment? Res és
aviat com sigui possible.
descartable, però l’objectiu
Cada dia que passa que
és aconseguir-ho a través
no preguntem a la gent és
d’un referèndum.
un dia perdut.
Per és
què
creus
que
Qui hauria de ser el
tant
difícil
que
futur president de la
l’esquerra
política
República
es
d’acord
Ha de ser un president
posi
Catalana?
actualment? És complicat respondre
Si poguessis parlar amb el senyor
d’esquerres i si és Junqueras, millor.
això! Des del meu punt de vista
Rajoy, què li diries? Que si es creu
Votaries sí a la independència
subjectiu d’esquerres, és que els partits
tot el que diu segurament té algun
perquè… Perquè ens mereixem
de dretes, en general, s’han articulat per
problema que hauria de considerar
l’oportunitat d’arreglar el país del
interessos i els d’esquerres més aviat
seriosament. Si no s’ho creu, és a que
desastre en què ens trobem.
per profundes tradicions ideològiques.
està mentint i això és molt greu. Caldria
Dona’ns
Catalunya és un paradigma perquè en
que fes una reflexió de cara al futur, la
pregunta, la que tu proposaries
qualsevol estat del món hi ha dos eixos
corrupció ha fet molt mal al seu partit i a
per fer efectiu el referèndum.
(esquerra-dreta) i aquí n’hi ha quatre
l’estat espanyol, hauríem de replantejar
Sense ser expert, jo proposaria: “Vol
(esquerra-dreta,
la situació política a nivell estatal.
vostè que Catalunya sigui un estat
unionisme). Un replantejament a nivell
Què diries a tots aquells que
independent?”
europeu seria vital perquè s’han de fer
encara no tenen clar què votar
I
reflexions profundes sobre com han
en un possible referèndum? A
ho
enfocat aquests últims anys la seva
tots aquells que tenen por de no cobrar
independents? Estic convençut
ideologia.
les pensions o que les grans empreses
que Catalunya serà independent.
Per què volem la independència?
marxin i Catalunya no pugui generar
el procés que hem engegat és
Quin creus que és l’argument que
riquesa pròpia? Ells volen arreglar la
imparable perquè no depèn de cap
hem d’usar de cara a “parlar” amb
situació? Si és així, l’única manera és
govern ni de cap partit, depèn del
el govern de l’estat?
decidir per nosaltres mateixos.
poble i això no té marxa enrere.
independestime-
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
per
un
tancar:
exemple
Creus
aconseguirem?
de
que
Serem
Editorial Actualitat
10
L’escola anhela la independència Josep Bantulà, Professor de l’IE Costa i Llobera Catalunya ha volgut mantenir una escola identitària i ho ha hagut de fer, durant molts anys, al marge de
“Hi ha hagut una tradició pedagògica prou rellevant [...] per traçar les línies de la nostra escola”
les lleis i al marge de l’escola pública.
La
independència
només
és
la
porta de pas, i un cop dins sense un enorme esforç, un gran afany de professionalitat per part de mestres i professors i els recursos necessaris no ho podrem aconseguir. Hi ha hagut
La implantació de la democràcia va
L’iniciat procés cap a la independència
una tradició pedagògica prou rellevant,
donar una treva, on semblava que
omple d’esperança i d’il•lusió a molts
important i de qualitat que hem de
l’escola podia ser identitària i regir-
ensenyants i hi veiem l’únic camí i l’última
recuperar i que ens ha de guiar per
se amb criteris pedagògics, però ara
oportunitat per a la nostra escola. Hem
traçar les línies de la nostra escola
amb les paraules diàfanes de Wert
de corregir, sens dubte, els deficients
juntament amb els referents dels models
i sobretot amb l’encara més diàfana
resultats d’aquesta nostra escola: el 26è
d’èxit d’altres països.
Ley Orgánica para la Mejora de la
lloc de 40 de l’avaluació PISA, l’abandó
Calidad Educativa (LOMCE), per no
escolar (30%)... Però estem convençuts
parlar dela sentència del Tribunal
que amb l’impuls de la independència
Creiem plenament en les possibilitats
Constitucional
l’Estatut
podem millorar l’ensenyament així com
d’aquest país i en les de totes les
(2010), ens hem adonat que tot ha
molts d’altres aspectes de la nostra vida
persones que en formem part per assolir
estat una fal·làcia .
col•lectiva com a país.
allò que ens proposem.
contra
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
11 Mitjans públics potents per bastir una societat més lliure, desperta i activa Marta Vilalta, diputada al Parlament per
No només no m’ho imagino, sinó
Precisament si parlem de sector públic
les JERC, @martavilaltat
que
siguiuna
hem de tenir present que els recursos
prioritat: la de preservar un model
destinats als mitjans públics no són
És molt difícil, per no dir impossible,
d’èxit de vocació de servei públic per
una despesa sinó una inversió per a
imaginar el país que tenim sense TV3
sobre les rendibilitats econòmiques.
la normalització de la llengua, per a la
ni Catalunya Ràdio, els mitjans públics
És cert que en els moments actuals, no
qualitat democràtica del país, per a la
audiovisuals catalans per excel•lència.
podem obviar la situació de dificultats
cohesió social i per a l’expansió cultural.
De la mateixa manera que és complicat
econòmiques quan parlem del nostre
El nostre model, el model de les JERC,
espero
que
aquesta
entendre el país
el model d’ERC, el
sense
model
tots
mitjans locals
els
públics que
republicà
i
social de país que
han
volem
passa
per
esdevingut
uns mitjans públics
la
potents,
base
de
la
perquè
comunicació i de la informació de
espai comunicatiu. La crisi ha colpejat
aquests són els garants de la qualitat
proximitat a casa nostra. A ningú se li
fort el mapa de mitjans de comunicació
i perquè la informació, la cultura,
escapa que la tasca dels mitjans públics
i també els mitjans públics a tots els
l’educació i l’entreteniment de qualitat
catalans en els últims 30 anys no només
nivells. Per uns moments correm el
són
ha estat fonamental, sinó imprescindible
risc de veure desmantellar el sistema
societat mes lliure, desperta i activa.
per avançar cap a la cohesió social del
comunicatiu català arrelat arreu dels
Hem de fer possible que el pòsit
nostre país, per normalitzar la llengua
Països Catalans, que prou atacat ja està,
aconseguit al llarg dels anys sigui
catalana, per crear el nostre imaginari
i molts projectes de comunicació local
la base dels mitjans de comunicació
col•lectiu i per bastir una societat més
que han creat eines de comunicació, de
públics catalans del nou país, amb TV3 i
plural i lliure.
participació ciutadana i cohesió social
Catalunya Ràdio com a eines de cohesió
estan desapareixent o passen grans
i de creació de l’imaginari col•lectiu i
I per tant, tampoc sóc capaç d’imaginar-
dificultats. Per la seva tasca és important
de la identitat pròpia de la República,
me un país lliure, una nova República
preservar-ne la seva continuïtat.
i amb tot el seguit de mitjans locals de
Catalana, sense uns mitjans públics
I per això mateix, encara és més trist que
proximitat que tracin la radiografia de
forts, sòlids i plurals, o sense un
hi hagi qui en moments complicats se
país divers que tenim. Si el periodisme
espai audiovisual català propi que
n’aprofiti i vulgui desmantellar el sistema
és llibertat i democràcia, els mitjans de
continuï i amplifiqui tota la tasca que
públic català audiovisual perquè segons
comunicació públics al servei del poble
han
argumenten és una despesa supèrflua.
en són el seu màxim exponent.
vingut
fent
els
últims
temps.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
indispensables
per
bastir
una
Editorial Opinió
12
Legitimitat o legalitat, aquesta és la qüestió Pau Laporte, @plaporte33
Aquestes, com tantes altres qüestions
legitimitat en aquest sentit. D’aquesta
Les
plantejades
que han estat amprades per lleis o
manera,
són pràcticament iguals, les seves
constitucions mai han sigut legítimes.
reclama poder fer un referèndum, intenta
diferències radiquen en diversos
Tanmateix també hi ha coses que
legalitzar el procés i se li prohibeix des
matisos
o
enguany són legals tot i no ser legítimes,
del govern estatal, el procés deixa de ser
polític esdevenen motiu d’estudi.
el màxim exponent, la pena de mort, que
legal però la legitimitat es manté en peu.
En principi, per concepte, hauríem
encara és viva en més de 28 països arreu.
dues
paraules
que
a
nivell
legal
d’entendre que tot allò que és legítim hauria de ser legal i tot allò que no fos legítim no hauria de ser legal, però la lògica mai ha sigut un màxim dins dels sistemes legals. El pas
quan
l’independentisme
El referèndum que es realitzarà al
“El més important és fer pedagogia perquè siguin els forans qui ens el reconeguin”
Principat de Catalunya, possiblement no sigui legal, possiblement no sigui vinculant, però com tantes altres persones han fet anteriorment, per lluitar per allò que creiem hem d’explicar que és legítim.
del temps ha aconseguit modificar qualificaria
Enguany costa plantejar-se que coses
de legals: l’esclavatge negre als
com aquestes poguessin ser legals, per
El més important és fer pedagogia
Estats Units, el sistema democràtic
això, quan es clama a la democràcia
perquè siguin els forans qui ens el
atenenc o els drets, millor dit, els
recolzant-se
reconeguin
no drets de les dones fins al s. XXI.
reflexionar sobre el paper que juga la
només legítim a ser legítim i legal.
Pau Cruz, @paucruz6
Per què, com deia Vicent Andrés
i estan amenaçades de desaparèixer
La cultura popular, tot aquell immens
Estellés: “No podran res davant d’un
sota la imposició d’una altra de més
conjunt
pròpies
poble unit, alegre i combatiu”. Una
forta...
d’un territori, és l’element clau en
nació sense cultura té un buit interior.
Això és una gran desgràcia; perquè per
qualsevol nació. És al voltant seu
Us
sense
cada cultura imposada, mor la llibertat
que es vertebra la identitat d’un
personalitat? Oi que no? Pel mateix
d’uns quants i el pitjor, mor la seva
país donant-li la força necessària
motiu no podem imaginar un país, un
cultura i la seva identitat, conreades
perquè es mantingui cohesionat.
estat, una nació o un territori sense
per generacions. Totes les persones
La cultura és allò que fa que ens
cultura popular... Una nació necessita de
mereixem la llibertat d’expressar la
sentim integrats en una comunitat.
la seva cultura, necessita les tradicions,
nostra cultura i identitat: tothom mereix
És per això que per la gent de fora,
les festes, el folklore, etc. Ho necessita
tenir la seva pròpia cultura, sigui quina
pels nouvinguts, és la millor via per
desesperadament car sense aquesta
sigui... La imposició d’una cultura sobre
integrar-se al país. Un nació amb una
cultura,
una altra no porta enlloc, perquè mai
gran cultura, esdevé una gran nació.
moltes cultures no gaudeixen d’estat
qüestions
que
ningú
amb
la
legalitat
cal
i
llavors
passi
de
ser
Cultura i identitat
de
tradicions
imagineu
no
una
persona
existiria...
Tanmateix,
serà legítima.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
13 Xerrem menorquí, que és el nostre català! Carme Rocamora, militant de les JERC
La llengua és rica gràcies a aquests
Un cas clar del què està passant
Menorca, @Caarmaaa
trets que la distingeixen, gràcies a
és el canvi de topònim de Maó a
Uns 230 km, o bé 30 minuts en avió,
les diverses pronuncies, als articles
Maó-Mahón. Aquest simple canvi
separen la petita Balear (Menorca) de
diferents, al final dels verbs... No
de nom, que a mi personalment
la capital Catalana, on s’hi sent parlar
negarem l’obvietat, menorquins són
m’assembla barruer i sense sentit
castellà,
francès,
alemany,
catalans, i parlen menorquí, que és el
en plena normalització lingüística,
català.
Aquesta
seu català. Si el menorquí (llengua) és
simbolitza i resumeix el que esta
darrera, llengua comuna dels Països
el “català de Menorca”, el menorquí
passant a les Illes Balears. El que
Catalans, rica i polida, singular per eles
(ciutadà) és? Evident. Bauzà, president
tenim és un procés començat amb la
geminades i ces trencades. Va ser al
del
Balears,
victòria a les eleccions al Parlament
1983 que a les Illes Balears i Pitiüses
últimament es dedica exclusivament
illenc i als Consells Insulars, així
es va reconèixer el caràcter oficial
a fer creure als illencs que hi ha un
com a les ciutats clau, llocs com
del català, però, què n’ha sigut de la
pancatalanisme
Maó, Ciutat de Palma, Vila d’Eivissa,
àrab,
anglès,
xinès...
i
govern
de
les
Illes
imperialista,
tractant
paraula “català”? Centrant-
Ciutadella, Manacor o Inca,
nos en Menorca , veurem
del Partit Popular. Hem de
lleugerament
està
ser capaços d’entendre que
l’assumpte. Caminant pels
la victòria i el fet que sigui,
carrers de l’illa és fàcil sentir
si
com un menorquí rebutja
absolutíssima, els ha tornat
dir que parla català, i mira
crescuts, immensos, bojos
amb recel als estiuejants
de poder. Hem d’entendre
provinents del Principat i el
que a ple segle XXI s’està
com
em
el català d’una cosa estranya i exaltant
produint
català, és també diferent al mallorquí i
l’ús del mallorquí, menorquí, eivissenc...
cultural a casa nostra, a “ca nostra”
a l’eivissenc, perquè totes són variants
Amb tot, ell és el primer que es dedica
que diríem aquí. S’està arribant a
dialectals provinents del català. Un
a parlar en una llengua no pròpia dels
parlar de secessionisme lingüístic
català formalitzat, que permet que un
illencs: el castellà. Dir que el menorquí
i això és intolerable. La pròpia elit
gironí s’entengui amb un eivissenc o
no és català és una tècnica més per
popular parla de dos vies educatives,
amb un valencià.
deixar que el castellà guanyi terreny.
de fer els llibres en les modalitats
Els governs s’empenyen en inventar-se
S’ha de vetllar per una Menorca lliure,
dialectals, no en balear, sinó en
mots com LAPAO per referir-se al català
mai
mallorquí,
de la Franja; per no parlar del genocidi
Castellà. Les tàctiques del govern són
formenterer.
cultural que s’està fent suprimint la
clares; volen tornar al conflicte sobre
És el català però, la llengua que és
llengua del poble, convertint cada dia
la llengua catalana, per tal de no parlar
parla als carrers, són les costums
les illes en un lloc més impersonal i buit
de corrupció, de crisi, de sotmetiment a
compartides; i si això ha durat uns
de cultura.
Madrid, per desviar l’atenció.
vuit segles, és per alguna cosa.
a
Castella
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
ni
al
vertader
dir-ho,
País Valencià. El menorquí, dialecte del
subordinada
un
permeteu
menorquí,
genocidi
eivissenc
i
Editorial Perspectives
14
Tenim precedents, i tindrem predecessors Ariadna Jou, Secretària de Política
Fet possible després que el govern
A
Internacional i Cooperació de les
britànic cedís les competències perquè
referèndums populars no vinculants
JERC, @ariadnajou
el referèndum pogués ser organitzat
a
Països Catalans, Québec, Escòcia,
des d’Escòcia. Si ens fixem en el
anomenats
Irlanda,
Eslovàquia,
cas Escocès, podríem qualificar el
similars als que es van realitzar a
Flandes, Gal•les, País Basc, Galícia...
govern britànic de molt benvolent,
Catalunya ara fa uns anys.
Tots tenen una cosa en comú, nacions
al permetre el referèndum a Escòcia
Així
Eslovènia,
l’actualitat,
nivell
estan
organitzant
municipal
doncs
boarder
i
regional,
polls,
podem
molts
veure
com
sense estat que lluiten per la seva
Catalunya no està sola en la
llibertat, o que un dia van lluitar-
seva lluita, i podem divisar un
hi i la van aconseguir. Malgrat
horitzó realment positiu. Hi
tenir aquest rere fons compartit,
ha altres nacions que també
cada cas és un món, i la lluita
lluiten per la seva llibertat,
d’aquest països per esdevenir
que van ser ocupades en
lliures és molt diferent, així com
algun moment de la història,
també ho és la seva situació actual.
i intentar arribar a un acord mentre
de característiques similars a les
Un dels casos que ens toca més
Espanya l’únic que fa és posar-nos
nostres i que també volen esdevenir
de prop, per la situació en la que es
traves dia rere dia, i asfixiar-nos
estats amb tots els drets. Tenim
troba actualment, és el cas escocès.
com pot econòmica i políticament.
precedents, i tindrem predecessors.
Escòcia, pertanyent al Regne Unit,
Però si observem l’altra cara de la
Hi ha nacions que ho han aconseguit,
ha viscut un augment del sentiment
moneda, i analitzem el cas Irlandès,
i nosaltres cada dia ho tenim més
independentista
amb
veiem com aquí el Regne Unit perd
a prop. Catalunya viu una situació
l’SNP com a força majoritària. El
la benevolència. A Irlanda el govern
diferent a les descrites anteriorment.
podem veure similar al cas català, ja
britànic no permet un referèndum,
En el nostre cas, tenim un pacte
que encara no han realitzat mai un
però tampoc soluciona el conflicte
de govern que ens ha de dur a la
referèndum. L’estratègia del govern
existent a Irlanda del nord entre
llibertat. Aprovem la llei de consultes
escocès
intentar
irlandesos i unionistes. Tot i això, cal
a l’octubre, i cal fixar una data per
negociar en tot moment la possibilitat
remarcar que tant al nord com al sud
fer el referèndum l’any vinent. Tot
de dur a terme un referèndum amb
la voluntat independentista i per a
apunta que la ciutadania catalana
el govern anglès, negociació que ha
una Irlanda reunificada ha augmentat
podrà votar el proper setembre del
portat a fer el referèndum el 18 de
de manera important i cada dia són
2014, i a partir d’aquest moment, tot
setembre de 2014.
més els independentistes.
estarà per fer i tot serà possible.
s’ha
darrerament,
basat
en
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
15
Les dades Pressupostos 2013: 5 preguntes i 5 respostes Perquè la Generalitat no tindrà uns pressupostos l’any 2013? M’agradaria compartir 5 preguntes
Albert Castellanos, Secretari Nacional de Política
i respostes que em semblen clau per a poder
Econòmica i Treball d’ERC, @albertcaste
interpretar-ho.
1. Perquè no tenim pressupostos de la Generalitat per l’any 2013? Perquè fins el passat 31 de juliol el govern espanyol no es va dignar a fixar un sostre de dèficit específic per a cada CA (de l’1,58% per Catalunya). Sense sostre de despesa pel 2013, actuar abans d’hora hagués suposat una retallada preventiva i innecessària. Recordem que l’any va començar amb un objectiu del 0,7% del PIB!
2. Perquè diem que és injust l’objectiu de dèficit fixat pel 2013? El sentit comú ens diu que el repartiment de l’objectiu de dèficit hauria de ser proporcional al pes de la despesa de cada nivell d’administració: amb aquest criteri, si l’objectiu de dèficit pel conjunt de l’Estat Espanyol és del 6,5%, a les CCAA els hi correspondria un 2,2% del PIB.
3. Perquè no incomplim els objectius de dèficit fixats per l’Estat? De motius no en falten, però malauradament bona part de la liquiditat actual de la Generalitat la garanteix l’Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que exigeix el compliment dels objectius de dèficit a les CCAA que s’hi acullen. Quan parlem de liquiditat parlem de quelcom tan bàsic com diners per poder pagar proveïdors, nòmines, etc. Per defensar la desobediència calen fonts de finançament alternatives del dèficit que no tenim!
4. És democràtic prorrogar els pressupostos durant tot el 2013? Sí, sempre que hi hagin condicions objectives que justifiquin
5. Perquè no podem prorrogar altre
aquesta excepcionalitat: la d’enguany ja ha quedat prou clara a
cop els pressupostos el 2014?
la pregunta 1. Tindria sentit aprovar uns pressupostos faltarien
El pressupost de la Generalitat
2 mesos d’execució?
és estatutariament anual a excepció de quan es prorroga. Seran tant o més complexos, però tindran la virtut de ser els últims pressupostos de la Catalunya autonòmica.
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i
16
Editorial El còmic
w w w. j e rc. c a t / s a r r i a s t g e r v a s i