Romanç de Cec l'Imperi Austríac, el monarca Borbó va assumir la corona espanyola i inicià una nova dinastia en el país. Així que va començar regnant respectant les tradicions dels espanyols. Pel que fa a la part mes important del conflicte que es va desenvolupar als territoris de la Corona d’Aragó, amb el protagonisme austriacista dels catalans i valencians es que hi ha que destacar que existien dos bàndols contraposats. Per un costat estaven els Maulets, que eren tots els valencians partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria que en aquest sentit es contraposen als Botiflers que perteneixien a l’altre bàndol i eren partidaris de Felip de Borbó, durant la Guerra de Successió solien ser membres de l'aristocràcia i la noblesa catalana i valenciana que volien augmentar el poder a partir del nou règim que s'havia d'instaurar amb la victòria dels Borbons. Aquest partit suposava un model d’Espanya basat en l’absolutisme centralista característic dels Borbons francesos. La conseqüència de que triomfaren els botiflers va ser la imposició d’una administració centralista i de mode provincial, que tènia els matisos falsos i enganyosos introduïts per l’actual Constitució. Enfront d’açò va sorgir el partit dels “Maulets”. Aquest partit va aconseguir el suport d’amplis sectors de llauradors valencians i catalans. A mes a mes representaven la defensa de les antigues estructures forals de l’imperi espanyol, a la qual cosa s’afegia la petició de certes reformes socials en el món rural. El temor a l’absolutisme havia va propiciar que el partit maulet s’estenguera amb èxit entre els llauradors valencians i la pagesia catalana. En poc de temps totes les ciutats estaven en mans borbòniques i els maulets supervivents escaparen. Així doncs hi hagué una regressió brutal, ens referim als decrets de Nova Planta. Tal con s’ha dit el Decret de Nova Planta era un conjunt de lleis imposades per la legislació de Felip V a l’inici del seu regnat en 1700 per abolir els furs i les institucions dels valencians, catalans i dels de la corona d’Aragó desprès de la derrota de la guerra de successió. En altres paraules, el que va suposar es que implantaren l’absolutisme a la Monarquia d’Espanya, substituint les lleis d’aquests territoris per les de Castella, com per exemple l’ús de les distintes llengües, pròpies d’aquestos territoris, van ser substituïts en l’àmbit oficial i urbà per el castellà. Convé destacar el popular refrany de “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança” coincideix amb la derrota de la Batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707. Va desencadenar una sèrie de fets polítics, econòmics, socials i culturals. Aquella època va quedar marcada als habitants de la Comunitat valenciana ja que va suposar la abolició del dret floral valencià i que recorda la destrucció que les tropes borbòniques van causar a la ciutat. Els castellans y franceses van derrotar a la coalició aliada que defenia Valencia y van entrar destruint les muralles y arruïnant als reinats amb impostos insofribles que van costar quasi 30 anys de fam i misèria. No obstant la recuperació, l’actual Comunitat Valenciana encara perviu el dit: «Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança», recordant aquesta derrota.
4