Issuu on Google+

Començarem analitzant la font d’aquest text que és secundaria perquè el document ha sigut escrit en una època mes propera a l’actualitat, a mes fa referència a dades, i Ferran Torrent va ser un musicòleg valencià que va nàixer l’any 1945 aleshores va ser impossible que fera el romanç en la mateixa època, també mostra dades que fan referència a un temps passat. Si ens referim a l’argument principal podrem dir que es tracta de la “Guerra de Successió” , un conflicte bèl·lic originat per la successió de la corona hispànica per l’extinció de la dinastia dels Àustria. En relació a els arguments trobem els secundaris, que descriuen que al 1705 a Altea desembarca Basset general de Carles d’Àustria a conseqüència d’ açò l’arxiduc Carles li va plantar cara al borbó Felip V per tindre el tro. El 25 d’abril de 1707 es produeix la Batalla d’Almansa, l’exèrcit borbó venç al de l’Austríac, després va sotmetre a tot el país amb gran crueltat i promulgà el Decret de Nova Planta que suprimia les lleis i costums per últim ens va prohibir que parlarem el valencià. Per contextualitzar aquest text direm principalment que es troba dins del període històric dels primers borbons a Espanya al segles XVIII. Quan Felip V va ser anomenat successor de Carles II. Es va formar un bàndol dins i fora d’Espanya que no acceptava el nou rei, recolzava a l’Arxiduc Carles d’Àustria, així que van provocar al Borbó esclatant així la Guerra de Successió entre Carles d’Àustria i Felip de Borbó. El 25 d’abril de 1707 la terra d’Almansa va entrar en batalla i l’exèrcit Borbó va triomfar junt amb les victòries militars d’Almansa (Brijueja i Villajoiosa) i la victòria borbònica front a la de l’Austríac va propiciar importants canvis en l’estructura de l’estat, un d’ells va ser l’ implantació dels Decrets de Nova Planta.


D’entrada, en relació amb la cançó del Romanç de cec podem destacar dos termes de molta importància. D’una banda direm que la Guerra de successió va ser un conflicte europeu que va sorgir per la disputa del regnat espanyol, perquè la mort de Carles II sense descendent va anomenar successor a Felip V, fet que va provocar el començament de la dinastia del borbó. Dins i fora d’Espanya es va formar un bàndol que no acceptava el regnat de Felip V, per tant recolzava a l’arxiduc de Carles d’Habsburg, el regnat de Felip V representava una possible unió entre Espanya i França aquest acte va provocar que Anglaterra i Holanda recolzaren a Carles d’Àustria, Joan Baptista Basset i Ramos va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets els quals donen suport a l’arxiduc Carles, en canvi Felip de Borbó tenia els botiflers que formaven el seu exèrcit, el qual va eixir victoriós a la batalla d’Almansa el 25 d’Abril de l’any 1707. Per un altra part la Batalla no va ser decisiva però al fi del conflicte internacional, però si que va obrir les portes cap al regne de València. En l’enfrontament, les tropes de Felipe d’Anjou van derrotar les de l’arxiduc Carles d’Àustria. Com a conseqüència d’esta batalla, el Regne de Valencia va ser ocupar per les tropes borbòniques i els seus furs van ser abolits, junt amb els d’Aragó, desprès de la publicació dels Decrets de Nova Planta. Respecte a Joan Baptista Basset i Ramos va ser un militar valencià que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets que donaven suport a l’arxiduc Carles. Va capitanejar la revolta valenciana contra el governs absolutista, va prometre als llauradors valencians l’excepció de carregues i tributs senyorials que no va complir i per això va fer que fos jutjat i empresonat pel mateix rei Carles. Arran de la derrota d’Almansa fou posat en llibertat per el tractat de pau de 1725 entre Espanya i Àustria que acordava l’alliberament de tots els presoners d’ambdós bàndols en la guerra de Successió. L’emperador Carles VI, va ser pretendent al tron de la monarquia hispànica durant la guerra de successió espanyola. En morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l’arxiduc era el candidat a la corona hispana, però Carles II va testar a favor de Felip d’Anjou, com a successor, per la qual cosa s’inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut com la guerra de successió espanyola. A més a més Felip V de Borbó, va ser rei d'Espanya fins a la seua mort en 1746. Finalment successor de l'últim monarca Carles II. Encara que la majoria dels països van acceptar el nou rei l'emperador Leopold es va negar a fer-ho al considerar que l'arxiduc Carles d'Àustria, tenia més drets al tron. Des de que va ser triat es va disposar a fer ús dels seus drets i després de ser seleccionat es va despedir de la cort francesa. Felip V va fer front a l'oposició de les principals potències europees en Guerra de Successió , per a assegurarse la seua ascensió al tron d'Espanya. Gràcies a la


seua tenacitat i la sorprenent recuperació militar de Castella, i a la successió de l'oponent de Felip al tron de l'Imperi Austríac, el monarca Borbó va assumir la corona espanyola i inicià una nova dinastia en el país. Així que va començar regnant respectant les tradicions dels espanyols. Pel que fa a la part mes important del conflicte que es va desenvolupar als territoris de la Corona d’Aragó, amb el protagonisme austriacista dels catalans i valencians es que hi ha que destacar que existien dos bàndols contraposats. Per un costat estaven els Maulets, que eren tots els valencians partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria que en aquest sentit es contraposen als Botiflers que perteneixien a l’altre bàndol i eren partidaris de Felip de Borbó, durant la Guerra de Successió solien ser membres de l'aristocràcia i la noblesa catalana i valenciana que volien augmentar el poder a partir del nou règim que s'havia d'instaurar amb la victòria dels Borbons. Aquest partit suposava un model d’Espanya basat en l’absolutisme centralista característic dels Borbons francesos. La conseqüència de que triomfaren els botiflers va ser la imposició d’una administració centralista i de mode provincial, que tènia els matisos falsos i enganyosos introduïts per l’actual Constitució. Enfront d’açò va sorgir el partit dels “Maulets”. Aquest partit va aconseguir el suport d’amplis sectors de llauradors valencians i catalans. A mes a mes representaven la defensa de les antigues estructures forals de l’imperi espanyol, a la qual cosa s’afegia la petició de certes reformes socials en el món rural. El temor a l’absolutisme havia va propiciar que el partit maulet s’estenguera amb èxit entre els llauradors valencians i la pagesia catalana. En poc de temps totes les ciutats estaven en mans borbòniques i els maulets supervivents escaparen. Així doncs hi hagué una regressió brutal, ens referim als decrets de Nova Planta. Tal con s’ha dit el Decret de Nova Planta era un conjunt de lleis imposades per la legislació de Felip V a l’inici del seu regnat en 1700 per abolir els furs i les institucions dels valencians, catalans i dels de la corona d’Aragó desprès de la derrota de la guerra de successió. En altres paraules, el que va suposar es que implantaren l’absolutisme a la Monarquia d’Espanya, substituint les lleis d’aquests territoris per les de Castella, com per exemple l’ús de les distintes llengües, pròpies d’aquestos territoris, van ser substituïts en l’àmbit oficial i urbà per el castellà. Convé destacar el popular refrany de “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança” coincideix amb la derrota de la Batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707. Va desencadenar una sèrie de fets polítics, econòmics, socials i culturals. Aquella època va quedar marcada als habitants de la Comunitat valenciana ja que va suposar la abolició del dret floral valencià i que recorda la destrucció que les tropes borbòniques van causar a la ciutat. Els castellans y franceses van derrotar a la coalició aliada que defenia Valencia y van entrar destruint les muralles y arruïnant als reinats amb impostos insofribles que van costar quasi


30 anys de fam i misèria. No obstant la recuperació, l’actual Comunitat Valenciana encara perviu el dit: «Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança», recordant aquesta derrota. En darrer lloc fem la valoració sobre la cançó del Romanç de cec escrita i interpretada per Vicent Torren que és una representació de la guerra de successió espanyola i ens mostra tots els actes que es van desenvolupar des de que desembarca Baptista Basset, passant per la batalla d’Almansa on guanyà l’exèrcit Borbó fins que es promulgà el Decret de Nova Planta. Respecte als nostres coneixements sobre la guerra de successió sols podem sentir-la d’una manera abstracta ja que soles ens podem basar en els articles d’història que la descriuen, però pensem que va ser una època molt injusta per a la gent on la victòria del exercit borbó suposà uns canvis molts importants a l’historia. La competència dels dos aspirants al tro va suposar una de les principals causes per a que el poble de valència tinguera una època de injustícies i tristesa, però que poc a poc va portar amb fermesa i van eixir del malestar.

El tema d’aquesta cançó es la guerra de successió espanyola, el qual es un tema de interès general especialitzat en la gent que té interès en la història de aquesta època. Desprès de una dècada de guerra, la corona britànica es va mostrar disposta a acabar una guerra que esgotava econòmicament i que causava grans descontents en la seua població per la elevació de impostos que sofria, aleshores es firmà en 1713 la pau amb França, degut al tractat d’Utrecht on Felip V era reconegut finalment com a rei d’Espanya. Aquestos fets serveixen per a memoritzar aquella època i analitzar el que va passar , perquè va passar i com es podria haver evitat. Per això , saber sobre l’història del nostre país sols pot servir per avançar d’una millor i més firmament manera per la adequada llibertat dels pobles i el respecte al drets dels ciutadans.


Finalment per concloure el tema que hem estat analitzant compararem l’Antic Regim amb el posterior Sistema Liberal. Podem observar que l'etapa de l’Antic Regim va ser molt injusta per a molts. Les característiques d'aquest període propi de les diferencies entre els moderats i progressistes amb els partidaris dels carlins, són molt importants respecte al procés de construcció del Sistema Liberal, però no es pot afirmar que liberalisme siga sinònim de democràcia, encara que els canvis desenvolupats des de l’Antic Règim fins al estat Liberal van marcar l’etapa molt significadament. L'Antic Règim és la forma d'organitzar l'economia, la societat i el poder polític a Europa durant els segles XVI, XVII i XVIII. Aquest tipus de govern resultava antiquat a finals del segle XVIII, perquè era inapropiat per a les transformacions socials i econòmiques que s'estaven produint. El govern absolut dels reis implicava el manteniment d'una injusta organització social, resultat de la divisió en estaments i basat en la perpetuació de situacions de privilegi que afavoria a una minoria. La societat estamental estava dividida en dos grups, un d'ells els privilegiats, és a dir, els estaments constituents, la noblesa i el clero, que posseïen la major part de la propietat, no pagaven impostos i ocupaven quasi tots els càrrecs públics. El clero eren els que es dedicaven a la vida religiosa i la noblesa, a la que es pertanyia per naixement o per nomenament real, posseïa extenses propietats territorials i tenia en el seu poder nombrosos senyorius jurisdiccionals, en els que administraven justícia i dels que extreien grans rendes. El segon grup pertanyia al tercer estament que reunia els llauradors, la burgesia i les classes populars de la ciutat que eren la immensa majoria de la població i estaven sotmesos a un règim senyorial que els obligava a entregar la major part de les seues rendes agràries i els mantenia al límit de la supervivència. En el s. XVII a Espanya, l'agricultura era la font essencial de riquesa. Però la mobilitat econòmica impedia recaptar riquesa, perquè la principal font de riquesa, la terra, estava immobilitzada en unes poques mans. Si ens referim al poder polític, en el segle XVI es dóna la monarquia autoritària, el rei recupera el poder polític després de vèncer a finals de l'Edat Mitjana a la noblesa; en el segle XVII es dóna la monarquia absoluta, el rei acumula encara més poder i eixe poder per a alguns li ve de Déu, són les monarquies de dret diví. Més tard, en el XVIII assistim a un altre tipus de monarquia, el Despotisme il·lustrat, els reis influïts per tots els pensadors de la Il·lustració justificaran el seu poder basant-se en la raó i no en arguments religiosos. El rei continua tenint un poder absolut, però a diferència dels segles anteriors el seu principal objectiu és aconseguir el progrés i la felicitat dels seus súbdits. La religió va ser el principal suport per al monarca, ja que es deia que “Deu va ser el que li va donar poder al rei”. El rei convocava les talls, amb les que decidia l'execució de noves lleis. Però amb el pas del temps va deixar de convocar-les per a tindre més poder i autoritat. La indústria era un sector productiu marginal. En les ciutats continuaven funcionant els gremis que introduïen les idees capitalistes i els rendiments eren escassos. Si existien tallers estos solien ser negocis familiars de poca importància. El comerç se centrava en les grans ciutats i en les zones


costaneres i estava en mans de la burgesia, encara que els impostos que havien de pagar eren excessius, per això van impulsar la Revolució Burgesa que va donar origen a l'aparició d'una nova corrent de pensament que va elaborar un sistema polític, econòmic i social alternatiu: El Liberalisme. A Espanya el canvi es realitzà de forma violenta a través de revolucions i guerres civils. No va ser un procés lineal, sinó que va patir avanços i retrocessos continus. Al final es va imposar el model liberal, que beneficiava a l'alta burgesia i a l'aristocràcia. L'Estat liberal és el que sorgeix en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim. És el sistema polític propi del començament de l'Edat Contemporània. La implantació de l'estat liberal comportarà a l'aprovació d'una Constitució, i a partir d'esta cabrà la possibilitat de triar entre diverses formes de govern: perquè pot ser tant una monarquia constitucional, com una monarquia parlamentària o una República. També comença la separació de poders en diferents institucions: el poder legislatiu correspon amb el Parlament, l'executiu representat pel Govern i finalment el judicial pels tribunals de la Justícia. L'Estat liberal pretén ser, segons proposa el liberalisme econòmic des d'Adam Smith, un estat mínim, que no intervé en economia (al contrari que el mercantilisme propi de l'Antic Règim) , i que només garanteix l'exercici de la llibertat individual, per exemple garantint l'existència d'un mercat lliure sense restriccions i un exercici il·limitat de la propietat privada. Per això és tan important que les seues primeres mesures siguen la Desamortització, la Desvinculació o la supressió dels gremis (que inclou la prohibició dels sindicats obrers) . La igualtat de condicions que es pretén per a la societat significa que desapareixen els privilegis i els estaments perquè existisca una clara divisió social en classes basada en la riquesa, la qual cosa es reconeix en el sistema electoral del sufragi censatari. La revolució dels transports que va suposar el ferrocarril i la màquina de vapor va ser vital per a eixa construcció nacional, que es veu justificada ideològicament pels moviments nacionalistes. L'origen dels partits polítics cal situar-ho cap a 1835, quan el liberalisme es va dividir en dos tendències. D'una banda el partit moderat (representats per l'alta burgesia) rebutjava el principi de la sobirania nacional i defenia la sobirania compartida. Considerava la propietat privada un principi sagrat, per això van reduir el dret al vot a una minoria de propietaris. Defenen un Estat centralista i confessional. D'altra banda el partit progressista (representats per l'alta burgesia) que encara que va acceptar el poder moderador de la Corona, proposava el sufragi censatari, defenia la sobirania nacional, els drets individuals, l'ampliació del dret al vot, la promoció de la Milícia Nacional, més autonomia dels poders locals i la tolerància religiosa.


Fora d'aquest sistema polític liberal van quedar els absolutistes (els carlins) que van reclamar el tron. En conseqüència, Espanya es veurà embolicada en tres guerres civils (les tres guerres carlins). Estes guerres civils no van ser només una lluita per a resoldre la qüestió successòria, si no l'enfrontament del carlisme, partidari de l'Antic Règim i el Liberalisme. La Revolució Francesa de 1789 va trastornar el vell orde i va iniciar un procés que en poc més de quaranta anys va fer caure l'Antic Règim en l'Europa occidental. Les idees revolucionàries franceses i els principis liberals van ser difosos a Europa pels exèrcits de Napoleó, com a Espanya. Les Corts de Cadis en 1810 van preparar i van promulgar la Constitució de 1812. Esta Constitució contenia una declaració de drets del ciutadà (llibertat de pensament i opinió, igualtat dels espanyols davant de la llei) , proclamava la separació de poders, la formació d'una cambra única, la sobirania nacional, i la creació de la Milícia Nacional. A més les Corts de Cadis van aprovar una sèrie de lleis i decrets destinats a eliminar l'Antic Règim com la supressió dels senyorius jurisdiccionals, l'eliminació de les primogenitures, la desamortització de les terres comunals, l'abolició de la Inquisició, l'anul·lació dels gremis i la llibertat de treball. Durant el regnat d'Isabel II es va desenrotllar a Espanya el procés de revolució liberal i es van destruir definitivament les formes econòmiques, les estructures socials i el poder absolut de l'Antic Règim. Les conseqüències polítiques van ser la instauració d'un sistema liberal, constitucional i de monarquia parlamentària, amb dos cambres: el Congrés (electiu) i el Senat (no electiu). El sufragi era censatari que limitava el dret de vot a una minoria amb una determinada renda, en canvi, el sistema parlamentari era una falsedat, perquè la pressió dels grups polítics o de poder sobre la Corona permetia acomodar els resultats electorals. Les conseqüències econòmiques van ser que moltes terres van eixir al mercat i es van cultivar, augmentant la producció agrícola i el creixement de la població. Com a conseqüència social es va produir el desenrotllament d'una nova classe dirigent: la burgesia agrària, sorgida entre l'antiga noblesa terratinent i la nova burgesia. Encara que el avanços van ser molt importants i significatius per a aquella època, no podem dir que el liberalisme es sinònim de democràcia, ja que es diferencia molt de l’actualitat si ens fixem bé en els detalls i encara que s’aproxime, caldrà tindre una major participació per aconseguir nous drets per als ciutadans que ens beneficiaran a tots per igual per poder tindre un model de societat de molt benestar.


ROMAÇ DE CEC