Imatge extreta d'internet
Articles monogràfics
LA TRADICIÓ DE SANT JOAN I ALTRES TRADICIONS DE CASA NOSTRA Miquel Prats i Siqués
Podria començar aquest escrit havent consultat el Costumari Català de Joan Amades però em sembla que tenim moltes coses per explicar que potser no les trobem allí. Sens dubte que algunes hi són molt més detallades però d’altres, a la memòria de cadascú hi són segons els llocs on les ha viscudes. L’encesa de la Flama de Canigó remonta enllà dels anys dels Pubillatges, de l’Obra del ballet Popular i de quan la Sardana tenia una vigència molt especial entre nosaltres. Des de l’esperit catalanista i des de l’anhel de fer possible el nostre país i donar sentit a les nostres tradicions, l’emblemàtica muntanya del Canigó era el lloc idòni per encendre la teia que cremés per encomanar el foc arreu de Catalunya, arreu dels pobles i ciutats que en una nit plena de misteri i emblemàtica perquè la seva presència ja era de temps, es creu oportú
atiar els focs amb la mateixa flama, agermanant així fogates i persones units pel mateix esperit i per l’escalfor d’una foguera representant l’esperit viu d’una nació: la nostra. Així que encomanant la teia encesa a les places d’arreu hi arribava acompanyada de veus i de cants: el dels Segadors i el de la Senyera, també del Cant del Poble i d’altres com Muntanyes del Canigó La Nit de sant Joan, als indrets de Catalunya es vivia ben intensa quan ja una setmana abans els vailets corrien per les cases mendicant els trastos vells i apilant-los al carrer ample o a la plaça on s’acostumava a fer els jocs. Aquelles caixes resseques, cadires de balca o lleixes d’armaris, primes, eren les adequades per començar la fogata. Els flocs dels fusters, el trinxum recollit, els papers de parracaires o draps empolsi-nats, eren els que començaven a inflamar-se i poc. a poc
ANTIGUITATS ERNEST COMAS També comprem antiguitats i buidem pisos sencers.
c. Eugeni d’Ors, 17 - 17176 Sant Esteve d’en Bas - Girona 972 69 00 20 - 616 69 65 67 www.ernestcomas.cat
23