Les segones avantguardes L'Abstracció Entenem per art abstracte aquell que prescindeix completament dels objectes i les formes que podem reconèixer. Els pintors abstractes composen els seus quadres mitjançant la combinació de línies i colors en un sentit purament plàstic. Els moviments pictòrics anteriors, des de l'Impressionisme, havien afermat en diverses ocasions el valor del quadre en sí mateix i no com a còpia de la realitat: l'abstracció porta aquest principi a les darreres conseqüències en prescindir per complet de la referència a la realitat externa del quadre. L'abstracció no és fenomen exclusiu de l'art del segle XX sinó que està fermament arrelat en tradicions artístiques tan riques com la islàmica, que prefereix les formes geomètriques, l'escriptura o les estilitzacions basades en formes vegetals, en comptes de la figura. És a la tradició europea nascuda amb el Renaixement que la imitació de la realitat havia esdevingut un axioma fonamental de la pintura. La data de naixement de l'Abstracció moderna és l'any 1910, quan el pintor rus resident a Alemanya Wassili Kandinsky(1866-1944), un dels fundadors del grup expressionista Der Blaue Reiter, pinta la seva Primera aquarel·la abstracta. L'obra era, en principi, un paisatge molt estilitzat i colorista, però en contemplar-lo invertit, Kandinsky es va adonar de les enormes possibilitats expressives dels colors i les formes irregulars. A partir d'aquell moment, va començar a pintar quadres composats per grans taques de color amb les quals aconseguia efectes d'harmonia cromàtica capaços d'emocionar com ho fan les notes musicals.
En l'obra abstracta de Kandinsky es poden diferenciar dues etapes: de 1910 a 1921 i des d'aquesta data fins a la seva mort el 1944. A la primera etapa (1910-1921), l'obra de Kandinsky es basa en els principis exposats al llibre Sobre l'espiritualitat de l'art, on relaciona els principis de la música i de la pintura, especialment el concepte de ritme. El resultat són unes obres de gran creativitat i dinamisme en les quals el color és protagonista absolut (Pintura amb arc en negre; Composició IV, Improvisació XIV, etc.). Aquesta abstracció lírica es basa en els efectes emotius que produeixen els colors en l'espectador. Segons Kandinsky, els diferents colors produeixen vibracions emotives, igual com els sons d'un piano. El predomini del color com a mitjà