Page 1

LA POSTMODERNITAT TRANSVANGUARDA ITALIANA ART URBÀ NEOEXPRESSIONISME BAD PAINTING Neo-pop Superflat Fluxus


ART POSTMODERN

ART MODERN

Des del 1970 fins als principis del segle XIX

Des del segle XIX fins la dècada de 1970

EL PROJECTE MODERN ES CARACTERITZA: CULTURALMENT La Il·lustració POLICTICAMENT Revolució francesa ECONOMICAMENT Revolució industrial - Fi de la supremacia de la religió que es substitueix per la Raó i la ciència Objectivisme i individualisme Confiança amb la tecnologia i el progrés Poder de la burgesia CAPITALISME

La postmodernitat suposa la superació d’aquest esquemes, es considera que el projecte modern ha fracassat. No es creu en el progrés, les classes socials s’han diluït, no es creu en les utopies, la economia s’ha globalitzat, é una època de desencís i introspecció.

Els postmoderns afirmen que el fracàs de l'art d'avantguarda és la impossibilitat d'incidència en la Història real, en el comportament de les col·lectivitats, per molt que recorri a la denúncia i el compromís. S'ha produït un desfasament entre l'art i la societat, ja que l'artista ha evolucionat, però el públic s'ha quedat en un model de percepció provinent de cànons clàssics. Davant la crisi de l'objecte artístic dels anys 70, els postmoderns el reprenen com a reivindicació de l'art com a institució, atès que ha fracassat la pretensió avantguardista d'integrar l'art amb la societat. Davant les propostes de l'art d'avantguarda, els postmoderns no plantegen noves idees, ni ètiques ni estètiques; només reinterpreten la realitat que els envolta, mitjançant la repetició d'imatges anteriors, que perden així el seu sentit. La repetició tanca el marc de l'art en l'art mateix, s'assumeix el fracàs del compromís artístic, la incapacitat de l'art per transformar la vida quotidiana.

Art contemporani

1970

actualitat


CARACTERÍSTIQUES • L’art postmodern es defineix per la INDEFINICIÓ • L'art postmodern defensa la cultura popular, la hibridació, es caracteritza per l'eclecticisme, la mixtificació (treure la puresa de l’art), el nomadisme -anar d'un estil a un altre- i la desconstrucció -prendre elements estilístics del passat-, etc. • Així com l'avantguarda es basava en la innovació, l'experimentació, l'evolució, els postmoderns tornen als mètodes clàssics, a la pervivència de formes i estils artístics del passat, creant una barreja d'estils, caient en la repetició, la reinterpretació, el resultat d'aquesta barreja indiscriminada de temes i estils dóna lloc al "pastitx", concepte que els postmoderns assumeixen amb orgull.


• S'incideix en la tradició com retorn als models clàssics de programa artístic. • L'artista és lliure per transitar en qualsevol època o estil del passat, prenent lliurement qualsevol referència d'altres autors. Els artistes postmoderns recorren per igual a l'art clàssic i al d'avantguarda, fins i tot els moviments artístics immediatament anteriors a ells. Així mateix, barregen sense problemes imatges de l'art tradicional amb el còmic, el graffiti, imatges publicitàries o de mitjans de comunicació de masses. • També recorren a tota mena de tècniques artístiques, des de les tradicionals a les derivades de les noves tecnologies. Tot això ho reinterpreten d'una manera subjectiva, personal, però de forma indiscriminada i irreflexiva, sense pretendre evocar algun tipus de concepte o enviar cap missatge. Assumeixen l'art com a objecte i com a finalitat en si mateix, no com a vehicle de transmissió d'una realitat cultural circumdant.


• Finalment, cal remarcar que dins de l'art postmodern hi ha una gran varietat estilística i conceptual, els diversos moviments que l'integren -i dins d'aquests els diferents artistes, cadascun amb el seu segell personal- són heterodoxos i diversificats, sense caràcter programàtic, cadascun amb diferents finalitats. Hi ha notables diferències segons la geografia, sobretot entre Europa i els Estats Units, on té potser un tint més crític i reflexiu. Potser per això molts crítics no veuen un segell unívoc a l'art postmodern, sinó que ho consideren un "calaix de sastre" on situar diverses tendències que només tenen en comú la seva oposició al projecte modern. Tot i així, l'art postmodern serà sens dubte, amb aquest nom o amb un altre que pugui rebre en el futur amb més perspectiva històrica, l'art propi de finals del segle XX i principis del XXI. • Tot és NEO, i tot són branques d’un neoexpressionisme


Trasvanguarda italiana • • •

Eclecticisme Llenguatge pictòric clàssic Retorn al renaixement, manierisme, barroc

Mimmo Paladino


Neoexpressionisme alemany • •

Mateixes característiques que la Trasvanguarda Italiana però a Alemanya (Eclecticisme, Llenguatge pictòric clàssic) Nous salvatges

Anselm Kiefer


Julen Schnabel


Bad painting • •

Agafa elements de l’art del carrer (graffitti, plantilles, cartelles...) En contraposició a l’art intel·lectual dels anys 70 (també neo-pop)

Keith Haring


Neo pop El neoprè és un moviment artístic que data dels anys vuitanta del segle XX. A l'inrevés del que es creu habitualment, el neoprè (o neoparticular) no és només una versió actualitzada del moviment artístic pop-art que es va donar als anys seixanta i setenta. Tot i que les bases són molt semblants en molts casos, principalment l'ús d'imatges de la cultura popular i de les masses de comunicació de masses, el cert és que el neopop va molt més enllà. A causa de la disponibilitat d'imatges mediàtiques des del pop-art ha crescut exponencialment, també ha fet les maneres d'usar-les. No només hi ha més fonts, sinó que l'art en general ha canviat molt en aquests trenta anys, i actualment tot és possible. No només els nous materials aplicats, sinó també la combinació d'imatges de diferents èpoques de la història.

Jeff Koons


artistes • • • • • • • • •

Francesco Clemente Anselm Kiefer Eric Fischl Basquiat JULIAN Schnabel Hockney Barceló Nam Jun Pake Yoko Ono


TEMÀTICA POSTMODERNA • Anarquia estètica i descontextualització: Jeff Koons, Schanel, Sherrie Levine • Sexualitat i Sida: David Wojnarowicz • Diversitat ètnica i racisme: Basquiat • Medi ambient • Homosexualitat: Keith Haring • Paper de la dona i feminisme: Barbara Kruger, Jenny Holzer, Cindy Shermann

La postmodernitat  
La postmodernitat  
Advertisement