PORTAFOLIS ROCÍO BARRANQUERO ESPÍN

PORTAFOLI ART, SOCIETAT I EDUCACIÓ EDUCACIÓ INFANTIL CURS 2021-2022

Rocío Barranquero Espín Grup 6B Universitat de Barcelona

Mestres: Dra. Ilaria Bellati i Rafael Haro Galera

ÍNDEX ART, SOCIETAT I EDUCACIÓ - Qué es podrà llegir en aquest portafolis?

- Quina és la finalitat de l'assginatura.

BLOC 2. Relació entre àrees del - Quines són les expectatives que currículum i pensament artístic. tinc?

- Seminari: "Xerrada Miquel Missé" - Tasca.

PRESENTACIÓ PERSONAL. - Reflexió.

BLOC 0. Ase social i ase artístic.

- Presentació de l'assignatura.

- Què és l'art?

- Art social i art plàstic.

- Exemplificació art social i art plàstic.

- Ullada social i ullada plàstica.

- Exemples d'art.

- Reflexió.

BLOC 3. Els llenguatges artístics aplicats a les aules d'educació infantil.

- Tasca.

- Reflexió.

TASQUES D'INSTAGRAM. REFLEXIÓ SOCIAL.

BLOC 1. La descoberta de WEBGRAFIA. l'entorn en els contextos actuals.

- Bloc 1.1. Interrelacions entre art, societat i educació.

Bloc 1.2.

L'art en el desenvolupament de l'infant.

- Tasques.

- Reflexió.

ART, SOCIETAT I EDUCACIÓ QUÈ ES PODRÀ LLEGIR EN AQUEST PORTAFOLIS? Aquest portafolis és un recull de tota la part teórica i pràctica de l'assignatura d' "Art, Societat i Educació". Aquest document conté teoria de la que s'ha parlat a l'aula, les meves reflexions de cada bloc, tasques que ha enviat la mestra i evidències de continguts que s'han tractat a l'aula.

QUINA ÉS LA FINALITAT DE L'ASSIGNATURA? En aquesta asignatura el que es vol ensenyar és aprenentatge d'habilitats respecte a les relacions interpersonals, a la vegada que es desenvolupa l'empatia, sociabilitat i tracte en la comunicació respectant opinions externes i compartint les pròpies. Trencar amb els prejudicis, estereotips sexistes i la violència, fomentant un ambient de treball agradable i cooperatiu.

Compartir coneixements i enriquir-se de nous a fi d'emprendre canvis creatius de cara a futures pràctiques professionals.

QUINES SON LES EXPECTATIVES QUE TINC? Respecte a la part SOCIAL d'aquesta assignatura, m'agradaria entendre l'art des d'un altre punt de vista al que estic acostumada i entendre'l dins la societat i com influeix en aquesta. Saber com treure profit a l'art en diferents àmbits i, sobretot en el de l'educació infantil, ja que m'agradaria entendre l'art dels més petits i saber interpretar-ho.

Respecte a la part PLÀSTICA, espero aprendre a entendre l'art analitzant cada racó d'aquest, saber com poder fer art també, entendre-ho de manera gràfica i millorar el meu art.

SOBRE MI.

El meu nom és Rocío, tinc 20 anys i vaig néixer a Barcelona però resideixo a Sant Boi de Llobregat, actualment.

Em considero una persona amable, empàtica i riallera, lluito pel que em proposo i em comprometo amb el que faig.

Respecte al treball en grup considero que soc capaç de ferlo, respectant als altres i els seus rols i aportant sempre que sigui possible. En aquest espai hi ha tot el relacionat amb la part social i plàstica d'una assignatura de la meva universitat, anomenada "Art, Societat i Educació".

Compartiré el meu progrés, aspectes tractats classe, tasques que ens han enviat a fer, entre altres coses.

BLOC 0

BLOC 0

Aquest bloc té com a títol: "Ase social i ase artístic".

PRESENTACIÓ DE L'ASSIGNATURA.

QUÈ ÉS L'ART? L'art no només són escultures, pintures o edificis, art també és música, pel·lícules, exposicions o, fins i tot el nostre dia a dia. L'art està present de manera constant a la nostra vida i serveix com a "eina" per expressar sentiments, pensaments, ideologies i, fins i tot, com a crítica social.

ART SOCIAL I ART PLÀSTIC. Des del primer moment la mestra ens va esmentar que a la part SOCIAL de l'art seriem mers espectadors de l'art, és a dir veuriem com les obres artístiques que veiéssim portaríen un missatge de fons que hauríem d'esbrinar i interpretant envers l'època que vivien aquells / aquelles artistes.

En diferència, l'art PLÀSTIC fa referència a com nosaltres plasmarem el nostre art, posant en pràctica tot el que hem après.

EXEMPLIFICACIÓ D'ART SOCIAL I ART PLÀSTIC:

ART PLÀSTIC Aquí tenim a Frida Khalo fent-se un autoretrat d'ella mateixa. Aquests serem nosaltres a la part social de l'assignatura.

Aplicant el que aprenem a les nostres obres artístiques creades en la segona part de l'assignatura.

ART SOCIAL En aquesta imatge podem observar a Diego Rivera mirant com pinta Frida Khalo. Nosaltres en aquest cas seriem Diego Rivera, ja que estaríem "estudiant" les circumstàncies històriques i culturals de l'obra artística. Sobretot esbrinarem els missatges artístics que s'amaguen darrere les expressions artístiques.

*Imatges estretes de la presentació de power point de Dr. Ilaria Bellatti.

DIFERÈNCIES I SIMILITUDS ENTRE ULLADA SOCIAL I ULLADA VISUAL I PLÀSTICA. Les diferències i/o similituds que podem trobar entre ambdues ullades artístiques són: VISUAL I PLÀSTICA: Va més enllà del treball manual puntual i ocasionades com el Nadal, carnestoltes, dia del pare, Setmana Santa, etc.

SOCIAL: Entendre com els i les artistes han representat el món en diferents contextos socials i culturals i etapes històriques. Les dones, han volgut fer de l'art un mitjà per criticar i canviar la societat per millorar-la quant a drets i deures.

Cançons

Pel·lícules

My bed (mi cama) - 1998 Tracey Emin

Cacca d’artista Piero Manzoni – 1961 – Galleria de Pescetto

EXEMPLES D'ART:

TASCA 1: Em presento: dues cares de la mateixa moneda.

Aquesta tasca va ser l'activitat inicial de l'assignatura a mode de presentació.

Consistia en escollir un objecte que ens representés, presentar-nos nosaltres i explicar el per què de l'objecte i una mica d'història sobre aquest. Jo vaig escollir un landyard d'una competició de ball, ja que m'agrada molt ballar i aquest landyard va ser de la primera competició de ball en la que vaig participar.

REFLEXIÓ: Bloc 0.

Aquest primer contacte amb l'assignatura penso que és molt necessari en totes les matèries escolars durant el nostre recorregut (en aquest cas universitari).

Aquest bloc inicial l'he trobat força interessant, m'ha ensenyat aquests dos conceptes d'ullada social i plàstica que trobo molt importants a l'hora d'observar, i no tan sols fent-la servir a l'art. També m'ha obert força els ulls, el fet que art no és només el que sempre hem entés com a pintura o escultura, per exemple.

A més, trobo que la tasca inicial va ser enriquidora, ja que no només ens presentàvem com estem acostumats a fer, sinó que, a més, oferiem als altres una part petita de nosaltres que de primeres potser no arriben a saber fins que es decideixen a coneixer-nos més profundament.

BLOC 1

BLOC 1

Aquest bloc es titula "La descoberta de l'entorn en els contextos actuals." i està dividit en dos blocs que tractaré més endavant. Primerament, hem de tenir en compte el següent: 1) L'art no només és estètica, sinó també bellesa.

2) L'art relaciona passat, present i futur.

BLOC 1.1. Interrelacions entre art, societat i educació: l'entorn com espai d'aprenentatge.

En aquesta primera part del bloc comencem amb una comparativa d'art, societat i educació per valorar que realment estan relacionades entre elles. A més parlem de que, generalment, entenem l'art com estètica i significat, però no tan sols és això. L'art no és només l'expressió de sentiments i no tan sols és representat per homes, l'art també és rebel·lia, crítica, revolució i també està representat per dones. L'art ens connecta passat, present i futur. Això, també es pot exemplificar amb les dones.

Les dones sempre han estat representades per homes fins als anys 70 que van ser les que van trobar una manera de ser representades per elles mateixes i des d'un punt de vista de dona, tal i com eren.

La primera dona que va fer possible aquesta rebel·lió artística va ser la Linda Nochlin, una historiadora d'art, professora d'universitat i escriptora. Va publicar un article anomenat "Why Have There Been No Great Women Artists?" publicat al 1971 a la revista ArtNews.

Exemple de crítica social a través de l'art:

GUERNICA - PABLO PICASSO (1937)

Aquesta obra de Picasso, va ser creada degut a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. En ella es reflecteix el renou que va causar per a la població espanyola aquesta Guerra Mundial i una premonició del que pasaria després d'aquest terrible succés.

Va provocar moltes polémicas interpretacions fins al punt que el propi Picasso va pensar en eliminar l'obra.

PABLO PICASSO *Imatge extreta de Wikipedia

LA CARA FEMENINA DE L'ART. LA DONA, ELS COSSOS I LA SOCIETAT A causa d'unes "normes de bellesa" imposada per la societat envers la imatge de la dona al seu cos, s'han creat els "cànons de bellesa". Aquests cànons, consisteixen en una "idea" que té la societat d'un cos que una dona ha de tenir perquè sigui socialment acceptat. Això ha arribat a provocar malalties greus, com poden ser: anorèxia, bulímia o depressió. Això és degut al fet que s'ha imposat al llarg del temps uns estereotips corporals / físics, que les dones haurien de seguir, ja que si no, no complien amb els cànons de bellesa de la societat. Aquest fenomen també s'ha vist reflectit en l'art, artistes masculins pintaven majoritàriament dones primes i boniques abans que dones una mica més grosses.

IGUALS PERÒ DIFERENTS L'efecte negatiu de tota aquesta situació, és que la societat ens ha fet tractar les dones entre nosaltres com a rivals en comptes de fomentar la sororitat entre dones. Totes hauríem de ser iguals davant dels ulls de les altres, i no aprofitar qualsevol ocasió per criticar el físic de l'altra o fins i tot faltar-nos el respecte, perquè mitjançant la paraula és quan fem més mal.

S'han hagut de fer manifestacions per fer-nos notar envers el maltractament i a la violència de gènere, però tristament, encara no és suficient i hem de continuar lluitant.

*Imatge extreta de "El Diario de Córdoba".

TASCA:

Com ens conecta l'art contemporani amb el nostre futur.

La tasca d'aquesta primera part del bloc consistía en escollir una obra contemporània i dir quina era la relació que hi havia amb el temps humà.

El meu grup i jo, vam escollir una cançó del grup Pink Floyd anomenada "Another Brick In The Wall". La vam escollir perquè ens va cridar l'atenció com, a través d'aquesta cançó, es fa una crítica al sistema educatiu de l'época.

Desprès ens va fer reflexionar perquè ara el sistema educatiu no és tant estricte com fa uns anys enrere encara que hi ha coses a millorar.

TASCA:

La dona i l'home a la història de l'art.

En aquesta tasca vam haver de llegir un capítol del llibre "Maneres de mirar" de Stefan Berger.

Un cop vam llegir aquest capítol, començava el treball: havíem de resumir el text, resumir la part de la classe que estava relacionada amb el tema del treball i buscar una imatge representant el que per nosaltres era ser dona i ser home, descriure-la i explicar el perquè d'aquestes fotografies.

El meu grup i jo, vam escollir aquestes dues fotografies, dient, de manera resumida, que des de ben petits, la societat ens inculca uns valors i uns rols a seguir, com ara que la dona sigui la que tingui cura de la casa i dels fills o nets i que l'home es dediqui a ell en exclusiva i si fa alguna tasca de casa és considerat un superhome. Encara que aquesta visió de societat encara és present en alguns àmbits i moments, és una cosa que encara hem de continuar canviant per millorar com a societat cap a una societat sense discriminació de gènere utilitzant els oficis, activitats, tasques de la casa (entre altres aspectes més) com a eina per separar tasques independentment si és home o dona.

BLOC 1.2. L'art en el desenvolupament de l'infant: la importància de la creativitat. Art a l’escola infantil per què.

Art i Educació Infantil.

Com és d'important l'art en l'Educació Infantil? En aquesta primera part de la segona part del bloc, vam esbrinar que existeix un sisé sentit que s'ha de desenvolupar quan es treballa amb infants, ja que a banda dels cinc sentits, s'ha de treballar l'experiència sensible que els infants tenen en relació amb el món per tal que es converteix en experiència estètitca.

Metodologia de l'Art a EI. Dos artistes referents: Will Eisner Planteja el desenvolupament cognitiu partint de la manipulació del coneixement. Presenta una idea clara: materialitzar allò que s'aprèn".

Laura Chapman Mestra culta, plena de coneixements, que té molta estima cap a la seva professió i cap als infants. Per ella, i cito textualment "Becoming a teacher of art requires that we become artists", és a dir, Chapman opina que per ser una mestra d'art, tots ens hem de convertir en artistes. *Frase extreta del seu article "Becoming and Being a Teacher of Art".

Coneixem la DBAE. Les seves sigles tenen com a significat el següent: Discipline - Based Art Education.

Metodologia basada en quatre tipus de disciplines: crítica, història, estètica i producció. És un sistema que vol transmetre: - Crítica de l'art, estètica i història de l'art (segons el mètode de Laura Champman.

- Producció artística (segons el mètode de Will Eisner.

Creativitat a EI. L'escola ha de fomentar el pensament divergent i la llibertat d'espressió, evitant donar consignes on no es deixi que l'infant expressi el que vulgui.Al nostre sistema educatiu, estem acostumats a que sempre ens hagin imposat una consigna respecte a l'art i, en poques ocasions, ens hagin deixat ser creatius de manera lliure. Per això van aparèixer dos artístes molt importants per a la història de l'art: Bruno Munari i Gianni Rodari.

BRUNO MUNARI. Creativitat = coneixement. S'ha de fer de l'art un producte de diversió. La creativitat ha de ser una capacitat per transformar la imaginació en un producte útil o de gaudi per la societat.

Per Munari lo important era el procés d'aquella obra d'art, no el resultat, a més, no buscaba la sorpresa del públic, buscaba que entenguèssin el procés d'aquella obra d'art.

La fantasia juga un paper molt important en el coneixement, ja que augmenta l'interés i permet que s'arribi molt lluny.

GIANNI RODARI. Per Rodari, l'aspecte clau era la paraula en el sentit que, abans de crear, es proposava als infants una paraula qualsevol i, a partir d'aquesta, els infants havien de crear el que volguessin.

Conclusions: L'obra que sorgeixi de la fantasia, la creativitat i la invenció, neixen de relacions que s'estableixen entre el pensament i les coses que coneixem. La fantasía augmenta a mesura que el coneixement també ho fa. Finalment, perquè l'art a Educació Infantil funcioni, haurem de procurar que els infants coneguin i experimentin per tal que puguin produir grans treballs.

TASCA: Art i infància.

Aquesta tasca va ser molt interessant, havíem d'agafar com a exemple a un gran dissenaydor: Bruno Munari.

Inspirant-nos en les seves obres i les tècniques utilitzades per ell, havíem de crear una obra nosaltres o agafar-la d'internet.

El meu grup i jo vàrem decidir fer un reciclatge invers, és a dir, respectant els contenidors de reciclatge, vam pensar en objectes i els vam canviar de material, igual que Bruno Munari fa a algunes de les seves obres.

Per exemple, la poma que normalment aniria a l'orgànic, en aquest cas va al vidre perquè és una bombeta de llum.

REFLEXIÓ: Bloc 1.

M'ha semblat un bloc molt aprofitós, penso que és necessari un bloc així, tant pel que fa a l'art com pel que fa a la escolarització en general, ja que no tots al llarg de la nostra vida coneixem com funcionava la nostra societat, tot el que sabem ha estat mostrat per protagonistes (àvies, mares, tietes...).

A més l'art revolucionari que es va adoptar a partir dels 70 em sembla que era una iniciativa molt necessària per a les dones d'aquella època perquè suponia un canvi social per a elles per fer-se notar i canviar punts de vista socials, per no deixar la societat "estancada" en aquesta interpretació masculina de les dones.

Les tasques a fer en aquest bloc penso que han estat molt enriquidores, sobretot la segona de la primera part del bloc, perquè ens permetia expressar què pensem nosaltres sobre com és la societat i quins rols tenen home i dona per a nosaltres.

Pel que fa a la tasca de la segona part del bloc 1, penso que és un repte enriquidor per pensar perquè s'ha de deixar volar la imaginació i trobar tot el que demanava, va resultar interessant i divertit com totes les del grup feiem pluja d'idees i proposavem coses, cada cop més originals.

BLOC 2

BLOC 2 Relació entre àrees del currículum i pensament artístic (amb perspectiva de gènere).

1. Legislació espanyola que ordena l’Educació Infantil

El currículum de l'Educació Infantil ha anat variant al llarg dels anys i s'han anat incorporant noves normatives. A Espanya tenim un inconvenient, i és que cada quatre anys canvia el nostre govern i (si hi ha aquest canvi de govern) comporta una aplicació d'una nova llei. Vam parlar de lo més important que va marcar la LOE: segon cicle d'EI començava a formar part de l'educació reglada.

A més hem de tenir en compte que s'estableix un currículum educatiu, on es tracta el coneixement d'un mateix, la descoberta de l'entorn i la comunicació i el llenguatge a desenvolupar per un infant. Aquest currículum està dividit depenent del cicle d'infantil: primer cicle o segon cicle.

2. El currículum de l’EI: primer cicle i segon cicle

Vam remarcar la importància que té la programació en una escola i que estigui marcada pel currículum. El principi pel qual s'ha de regir la programació és: desenvolupament físic, intel·lectual, social i afectiu.

A continuació, podrem llegir objectius sobre el currículum en cada cicle:

PRIMER CICLE

SEGON CICLE

1) Identificar-se com a persona.

2) Fomentar la seguretat en un mateix i la seguretat emocional.

3) Aprendre a establir relacions afectives.

4) Control progressiu corporal.

5) Ús del llenguatge (verbal i no verbal).

1) Conèixer la cultura del propi país.

2) Desenvolupar la integració en grups socials.

3) Fomentar la comunicació entre iguals i cap als adults.

3. Coeducació a l’Educació Infantil

Coeducar està marcat pel currículum, que hem tractat en punts anteriors, i consisteix en impartir l'ensenyament amb els alumnes a la classe sense separació per sexes. Tres aspectes necessaris per una bona coeducació: 1) Visibilització de les dones i col·lectius invisibilitzats per a la història.

2) Assumir que hi ha desigualtat i la perspectiva de gènere ens permet reconèixer diferències.

3) Prevenir la violència de gènere i la violència masclista reflexionant sobre els rols de les dones i dels homes a la societat.

4. Per què hem de fer coeducació a EI

Perque no hem de permetre que la gent que està considerada com aquella que té menys privilegis, sigui menyspreada o sigui la que més ha de suportar en la nostra societat.

Recordo que, a classe, vam realitzar un Privilage Wolk, que, mitjançant preguntes que ens anava fent la mestra, anotavem un 0 o un 1 depenent si teniem o no allò que ens deia, al final sumàvem els resultats i ens podiem adonar si, segons aquest estudi, érem o no privilegiats.

5. Art i coeducació L'art a infantil és igual d'important que altres matèries i s'ha de treballar i fomentar sense necessitat de prejutjar ni establir uns estereotips. Però, aquest punt el vull desenvolupar amb un seminari pràctic que vam realitzar a la universitat.

XERRADA MIQUEL MISSÉ

Vam tenir la sort i l'oportunitat de poder assistir a una xerrada que donava Miquel Missé. Miquel és sociòleg i activista transsexual i ens va transmetre una xerrada molt interessant, des del meu punt de vista.

En aquesta xerrada, de manera resumida, ens va parlar sobre una reflexió: aprendre normes de gènere.

"No tots som persones i sí que fan falta etiquetes", va dir. Pel fet que en la nostra societat hem de considerar el gènere com un idioma que articula les nostres relacions socials, ja que ens ajuda a saber com comportar-nos. Aquest idioma s'aprèn a la infància i es posa en pràctica a l'adolescència, per tant, hem de saber aplicar-lo bé.

També va exemplificar els estereotips de gènere amb exemples d'internet. Va tancar la xerrada dient que és molt important donar-li temps a la persona perquè es conegui i s'expressi.

La xerrada em va servir per acabar d'interioritzar que s'ha de tractar als infants independentment de la seva sexualitat i el seu gènere. S'ha d'evitar que els infants constantment portin a classe les idees que els transmeten a casa, perquè els condiciona i no se senten a gust a l'escola. Potser hi ha un infant que li agrada més jugar a disfressar-se de princesa i a casa no li deixen, ja va condicionat i no s'expressa a l'aula tal com se sent. A més com a mestra, s'ha de tractar eliminar el conflicte dels colors a l'aula (rosa per nenes i blau per nens), ja que tots poden jugar si ho desitgen amb tot sense haver de sentir-se incòmodes.

TASCA:

Aprendre a programar des de la perspectiva de gènere.

Aquesta tasca 5 consistia a fer una activitat per infantil tractant la perspectiva de gènere.

El meu grup i jo vam fer una anomenada "Petits Pintors" amb la que voliem veure en quin quadre s'inspiraven més, si un de dona o d'home.

Primer, els hi plantejavem l'activitat ensenyant-lis els dos quadres i creant un debat on s'extreuen diferències entre ambdós quadres.

Després se'ls explicava que un era pintat per una dona i l'altre per un home, tot seguit, els alumnes havien de seure i crear el seu propi quadre (inspirat o no en un dels dos que es donaven com a exemple). Un cop dibuixats, es veuria en quin dels dos s'han inspirat i es formularien preguntes com a conclusió.

(Quadres utilitzats en l'activitat).

REFLEXIÓ: Bloc 2.

Si bé és cert, les lleis educatives al nostre país són un tema que s'ha de saber controlar, ja que estan en un canvi constant i sobretot nosaltres, en la nostra professió com a mestres, hem d'estar ben alerta de qualsevol d'aquestes modificacions.

El currículum és una eina clau en l'Educació Infantil, pel fet que tots els ensenyaments que s'imparteixin han de tenir unes bases i uns objectius, perquè sinó no s'assoliran ni la meitat dels aprenentatges.

Respecte a la coeducació, s'ha de tenir en compte sempre a tots els alumnes sense que pateixin discriminació, i encara menys pel seu gènere. La xerrada de Miquel Missé em va quedar molt marcada i em va fer raonar molt respecte a aspectes que jo ja els tenia en compte, però ell feia que obrís els ulls, i crec que és una xerrada molt important i necessària per a tothom.

La tasca va ser encertada i enriquidora perquè es té poc en compte a educació infantil començar a impartir l'art d'una manera lliure però estructurada, i gràcies a aquesta tasca, he pogut experimentar amb les meves companyes, un exemple de com podria executar una activitat d'art sense que, potser, els infants se n'adonin.

BLOC 3

BLOC 3 Els llenguatges artístics aplicats a les aules de l'educació infantil.

L'últim bloc de la part social de l'assignatura està dividit en dues parts: Reflexió sobre els llenguatges artístics i la seva limitació sobre l'art, la genialitat i la creativitat.

Es reflexiona sobre com l'exclusió que han patit les dones per part dels homes al món de l'art, i això ha tingut moltes conseqüències pel rol social i artístic femení.

Giorgio Vasari: té un llibre un explica el recorregut de grans artistes, escultors i artquitectes del 1550, parla de diverses èpoques però evita parlar-ne de l'edat mitjana, ja que aquest període era un període de decadencia respecte a l'harmonia i la proporció. En aquest llibre Vasari planteja a Leonardo Da Vinci com un heroi, creador sublim i un diví, però només nombra a sis dones clàssiques: Timarete, Aristate, Olympia, Calypso, Helena d'Egipte i Laia de Kyzikos.

Laia de Kyzikos

Giorgio Vasari 1575, Huarte: declara la diferència de l'enginy entre homes i dones explicada en tres variables: 1) El que és càlid.

2) El que és humit.

3) El que és sec.

Si una dona manca de genius, no pot ser artista.

L'art, les dones i el pas del temps.

PRINCIPIS MODERNITAT

ANTIGUITAT - Artista = geni = home. Si hi havia un geni artista, només podia ser-ho un home.

- Antiga Grècia: enginy = jove alat, audaç, amb arc, fletxes i ales, capaç de resoldre tot tipus de situacions.

- Antiga Roma: geni = esperits masculins protectors familiars.

Aquesta idea va evolucionar fins que es va intentar tenir un poder hemogènic dels homes sobre les dones.

Finals segle XIX - primera meitat segle XX.

Aquí entra en joc Franc Marz.

Aquest interpretava les noves teories del color i deia: - Blau: homes, sec i cerebral.

- Groc: femení, suau, alegre i sensual.

- Vermell: matèria, pesada i brutal.

A més, va establir barreges, que si ficaves més d'un color que d'un altre, augmentava i disminua un aspecte (com l'alegria, la sensualitat...).

AFIRMACIÓ PRINCIPIS MODERNITAT Primera meitat segle XX - període d'entreguerres.

Ens situem a l'escola de Disseny BAUHAUS. Aquí tenim a Hervás i Heras, arquitecta i professora d'arquitectura que reconstrueix tot el pensament d'aquesta etapa pel que fa a la inferioritat femenina envers la masculina, dient que l'acceptació masculina i femenina respecte a la inferioritat existent provocava una acceptació involuntària que les dones adoptaven sobre elles mateixes i no hauria de ser així, aquest fet s'anomena: bidimensionalitat visiva de les dones.

Art clàssic produït per dones i l'art modern.

Pel que fa a les dones i la creativitat, al llarg del temps hi ha hagut dones artistes, però a les dones de classe noble o burgesa se'ls ha evitat donar un protagonisme en l'àmbit cultural i artístic de l'art (pintant flors, paisatges, lectura, escriptura, etc). En canvi, l'art havia de formar part de les dones de classe noble per entretenir els homes.

Cal destacar el que ens va presentar la mestra a classe que va ser un grup anònim anomenat Guerrilla Girls, que són un col·lectiu artístic com bé he dit anònim creat el 1985 a Nova York, format per artistes feministes i antiracistes que reivindiquen la poca presència femenina al món de l'art.

Es tapaven les cares amb màscares de micos inspirades en el personatge de King Kong, utilitzades com a domini masculí.

1989 Cartell al front del Metropolitan Museum de Nova York.

A través d'aquest cartell, preguntaven als espectadors si calia que les dones anessin nues per entrar al Metropolitan Museum, amb el que reivindiquen l'escàs paper que tenen les dones dins de l'art.

Altre famós cartell fet pel mateix col·lectiu on, de manera irónica, escrivien els "avantatges" que tenien les dones artistes.

*Imatges extretes de google.

L'ART CLÀSSIC I ALGUNES DE LES SEVES ARTÍSTES

Es va crear el cànon de bellesa, és a dir, es va establir una estandarització de la bellesa, on les dones es representaven a l'art segons els estereotips que vàren marcar l'antiguitat clàssica. Aquest fet, ens pot recordar al bloc 1, ja que tractava molt aquest aspecte dels cànons de bellesa.

L'art clàssic estava dividit en quatre etapes: 1) Antiguitat clàssica (segles VIII aC - V dC): s'utilitzava l'art grec per donar testimonis dels fets de la vida, les dones es representaven de manera estereotipades i complint amb els cànons de bellesa, a les obres d'art s'escenificaven hàbits quotidians: com per exemple, la primera imatge son dones teixent i la segona unes dones que es casen.

Un altre exemple seria el cas de la "Hidria Caputi" que representa dones decorant un gerro en un taller de ceràmica, això demostrava l'existència de dones pintores i en oficis.

2) Art gòtic-medieval (segles XII-XVI): aquest art no només es limita a imitar la natura, sinò que, fuig d'ella i es centra en la representació del diví en arquitectura, pintura i escultura.

Utilitzaven l'art com a eina per donar testimonis dels fets de la vida i per representar el món.

Matilde de Flandes.

L'Univers, Hildegarda de Bingen (1142-1152)

3) Renaixement (segle XV (XVI en Europa)): tornen les imitacions de la natura, aplicar el cànon des d'una perspectiva de llibertat de cada artista (això s'anomenava humanisme). Sorgeix el geni, que així s'anomenava a la persona, nomalment un home, que sabia aplicar el cànon arrel d'unes habilitats, coneixements i tècniques cada cop més competidores. S'utillitzava l'art per conquerir la bellesa. Respecte a les dones, va ser un període fosc, ja que no van sorgir moltes obres femenines. Això va ser degut l'apoderació artística dels gremis, i les carreres de dones artístiques només podien ser possibles si neixien en una família d'artístes, un exemple seria la Sofonisba Anguissola.

4) Barroc (segle XVI -XVIII): es presenten noves possibilitats de composició, formes, colors i textures, ara es dona importància a elements que abans no tenien importància com ara les flors o el paisatge. El misteri juga també un paper important, ja que s'intueix però no s'expressa ni se explica amb claredat.

*Totes les imatges d'aquest punt han sigut extretes del power point de Drs. Ilaria Bellatti.

L'ART MODERN I ALGUNES DE LES SEVES ARTÍSTES En aquesta etapa vam aprendre sobre les primeres i segones avantguardes, artístes de l'época.

HARRIET POWERS: és un gran exemple de que no s'ha de pertànyer a una classe social alta o venir d'una família d'artístes per poder triomfar dins del món de l'art.

"Pictorial Quilt", un dels dos llençols que es conserven.

KÄTHE KOLLWITZ: representava les seves obres amb un sentiment notari i realisme.

La muerte atrapa a una mujer (1934)

Hem pogut anar observant l'evolució de l'art femení durant aquest moviment, també els missatges que intentaven transmetre a través de les seves obres com és el cas de Käthe Kollwitz, l'artista mencionada anteriorment.

TASCA:

Les artístes clàssiques.

FRIDA KAHLO I LA SEVA COMPLICADA TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA. Frida Kahlo (1907-1954) era una artista pertanyent al moviment artístic del surrealisme, que utilitzava l'art com a eina d'escap durant la seva malaltia i els diversos dolors crònics que patia.

Aprofitant que he esmentat això, ho vull relacionar amb la raó per la qual l'he escollit per parlar-ne d'ella. Frida té una obra anomenada "Henry Ford Hospital" (1932), a través de la qual ens expressa com es va sentir durant la seva estada a l'hospital de Detroit. Podem observar elements com: l'infant del centre que és "el petit Dieguito" (el fill que acabava de perdre); seccions de pelvis, columna i maluc (que són les seqüeles del seu accident), una orquídia que per ella simbolitza la sexualitat i és la flor que li va portar Diego quan la va visitar durant la seva estada a l'hospital; també la màquina esterilitzadora que era l'objecte que, igual que el seu cos, acabava amb tot allò "estrany"; i, per últim, el cargol que simbolitzava la vida.

A més, va ser molt reconeguda perquè explorava la seva feminitat sense cap tabú, i això a la gent de la seva època no li semblava molt apropiat. Frida va ser capaç de trencar amb els estereotips de la seva època: vestia amb roba considerada masculina, es feia autoretrats pintant-se amb entrecella i bigoti, es va declarar bisexual i parlava de temes tabús a les seves obres (com l'avortament a l'obra esmentada abans).

També va patir respecte a l'amor, ja que tenia una dependència emocional respecte a Diego Rivera. Aquesta relació va rebre moltes opinions en contra perquè Diego era divociat i tenia dues filles, a més era vint anys més gran que la Frida.

(Frida i Diego)

Com a conclusió, vull posar-me en la pell de la Frida i dir que l'admiro per haver pogut resistir davant la vida amb tot el que li havia pasat respecte a les infermetats que va patir i el patiment que aquestes comporten. També aplaudeixo que volgués tirar endavant amb la seva relació amb en Diego Rivera, malgrat tenir les opinions socials i familiars en contra. Per últim dir, que penso que va deixar una gran petjada a la societat i arrel d'una dona com ella, es van desenvolupar al llarg del temps noves perspectives envers alguns aspectes de la societat.

TASCA: Les artístes clàssiques.

Aquesta tasca consistia en un ventall de propostes d'activitats enfocades per a diferents etapes històriques.

Primerament, per grups, havíem d'escollir una dona d'una època històrica: barroc, medieval, renaixement, entre d'altres. Seguidament, la mestra ens va proposar diferents idees d'activitats, de les quals només havíem d'escollir-ne una i de dues èpoques diferents.

Per exemple, el meu grup i jo vam escollir-ne el barroc, però cap dona perquè l'activitat que vam fer va ser parlar-ne d'un tema que ens horroritza, vam parlar sobre la violència de gènere. Vam definir el terme, vam parlar de dades que vam trobar i vam justificar la nostra elecció.

Després també vam escollir l'època medieval i vam comparar taques d'avui dia, és a dir, activitats i fets que abans es feien o no es podien fer i que avui dia sí o no.

REFLEXIÓ: Bloc 3.

Aquest bloc és el que més m'ha costat d'entendre i de controlar, suposo que també ha estat per culpa del temps, que ha estat just perquè han hagut vagues i alguna cosa més que ha sorgit en alguna ocasiói això, volguem o no, dificulta i altera l'aprenentatge, però malgrat tot això: Ha estat interessant el recorregut històric de les dones al llarg del temps i, el que més interessant m'ha semblat, ha estat el poguer conèixer aquest grup de les "Guerrilla Girls" perquè m'ha recordat a l'artista Banksy actual, que fa art de manera anónima i es reivindica a través d'aquest. M'ha semblat curiós l'ús de les màscares dels micos i com ho relacionen amb la masculinitat.

A més em vaig poder adonar que hi ha moltes artistes femenines a l'ombra, ja que el món de l'art no les dona el seu reconeixement, i sempre hem hagut d'estudiar més artistes masculins que no pas femenins, i pensaba que era perquè potser sempre ha hagut més artistes masculins, però ara és quan m'he adonat que veritablement no és així, sino que no se'ls donava a les dones el protagonisme que s'haurien d'haver guanyat.

La tasca en grup va estar complicada d'elaborar perquè vam intentar tenir idees creatives però no tenien molt d'éxit i vam fer tot lo possible perquè sortís un bon treball, però sempre s'ha de veure la part positiva d'un treball i d'aquest m'emporto el treball en equip que va haver durant tot el treball i la cooperació.

Finalment, l'última tasca em va despertar molta curiositat per aprendre sobre la Frida Kahlo, ja que sempre havia escoltat parlar d'ella, però mai m'havia aturat a informar-me amb més detall, i vaig quedar anonadada sobre tot el que trobava i m'ha semblat una tasca idònia.

TASQUES D'INSTAGRAM

Des del principi de l'assignatura, la nostra mestra ens va dir que ens fesim un compte d'Instagram per pujar coses sobre l'assignatura. S'havia de ficar els últims numeros del niub de la universitat amb la paraula "ase" al davant. Aquest era el meu perfil.

Com podeu observar, la darrera publicació és d'una tasca que he explicat anteriorment, però anem a entrar en profunditat en les altres dues publicacions.

Aquesta va ser la meva primera publicació al compte, va haver una tasca abans, però jo no la vaig poder per motius personals. La primera tasca per mi, tractava de publicar com era el teu dia a dia. Jo vaig llevarme del llit aquell dia, vaig recollir tot com faig de costum i vaig fer la foto. Recordo que feia un molt bon dia de sol i a mi m'encanten els dies de sol. Sóc una persona organitzada i ja des que em llevo del llit, necessito planificar-me mentalment el meu dia.

Després faig treballs de la universitat si en tinc i marxo a treballar.

Aquesta va ser la segona tasca d'Instagram. Consistia a plasmar un record, un sentiment, una experiència i explicar com ens feia sentir. Jo vaig treure de la capsa del calaix alguns dels records que tinc de pràctiques o del menjador que m'han anat fent els infants. Ho guardo tot perquè per mi són uns detalls que encara que semblin insignificatius, per mi són molt valuosos i amb molt de significat i m'enrecordo de tots. Em transporten cada vegada que els veig (sobretot els que tinc de pràctiques), a una època molt feliç i uns dies plens d'amor.

REFLEXIÓ FINAL PART SOCIAL DE L'ASSIGNATURA Com a tancament de la part social del portafolis sobre l'assignatura d'art, volia expressar una petita reflexió.

De primeres, potser l'assignatura pot semblar poc interessant i que no tingui aspectes nous a descobrir, ja que l'art pot ser entès com a pintura, escultura i arquitectura. Però des d'un primer moment, em va sorprendre el primer dia de classe presencial perquè la mestra ens va fer reflexionar sobre l'art i ens va fer adonar que art no és només el que he esmentat anteriorment, sinó que art pot ser tot si es mira des d'un altre punt de vista. L'activitat inicial del primer dia ja em va fer reflexionar molt, ja que es tractava d'una activitat comparativa entre un quadre i una cantant actual, perquè es trobaven en la mateixa posició, però en un diferent context històric. M'ha semblat fascinant aquest punt rebel femení de les dones al llarg del temps i com, a poc a poc i unint forces, s'han fet un gran lloc en aquesta disciplina.

Totes les tasques al cap i a la fi han estat molt enriquidores i divertides de fer, sobretot les d'Instagram perquè ens deixava ser totalment creatius i a sobre amb una xarxa social que dominem.

Sens dubte la part social de l'assignatura ha superat totes les meves expectatives i al final ha estat molt enriquidora i interessant, he après moltes coses que espero posar-les en pràctica en un futur.

WEBGRAFIA - art | enciclopèdia.cat (enciclopedia.cat) - societat | enciclopèdia.cat (enciclopedia.cat) - educació | enciclopèdia.cat (enciclopedia.cat) - http://grad.ub.edu/grad3/plae/AccesInformePD? curs=2016&codiGiga=361120&idioma=CAT&recurs=publicacio (consultada 15/03/2022) - Linda Nochlin y «¿Por qué no ha habido grandes mujeres artistas?» | Semíramis González (semiramisgonzalez.com) - GUERRILLA GIRLS. La conciencia del mundo del arte (mujeresenred.net) - Henry Ford Hospital o La cama volando - Frida Kahlo - Historia Arte (HA!) (historia-arte.com) A més, moltes de les imatges i alguna informació ha estat extreta d'apunts meus i els powers points i resums de la mestra, extrets del campus virtual.