Rieravista 3

RIERAVISTA Revista d’actualitat empresarial dels municipis de l’Eix de la Riera de Caldes

N. 3, 2015

Membres de l’ Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes

www.rieradecaldes.com Més informació

Més informació

Contacte: info@rieradecaldes.com Tel.: 93 544 61 63

Més informació

Més informació

Més informació

Més informació

CONTINGUTS El reportatge

Pàg. 3

Novetats

Pàg. 6

Edita: Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda Servei de Desenvolupament Local Plaça del Treball, 1

A.M.E.R.C. informa

Pàg. 7

Serveis a fons

Pàg. 9

Polígons a fons

Pàg. 11

Dipòsit legal: DL B 25688-2014

Agenda

Pàg. 13

Sectors emergents

Pàg. 15

Economia social

Pàg. 17

Internacionalització

Pàg. 18

Bones practiques

Pàg. 20

Ploma convidada

Pàg. 22

Redacció: Serveis tècnics de Promoció Econòmica dels municipis de l’AMERC. Imatges: Arxiu i Comunicació. Foto de portada Josep Cano.

Amb el suport de:

2

L’AMERC no es fa responsable del contingut dels articles que van signats, que reflecteixen únicament i exclusivament l’opinió dels seus autors

El reportatge

Assumpció de riscos o incertesa, així com obtenció de beneficis o autonomia són conceptes vinculats a la creació d’empreses. Segons la propensió o aversió de la persona respecte el binomi risc/seguretat, seran paraules positives o negatives.

Les motivacions que porten les persones a emprendre són variades. La combinació d’habilitats en gestió i creació d’empreses i dels factors socioculturals i econòmics que envolten la persona determinaran la probabilitat de crear una empresa (GNYAWALI I FOGEL, 1994). De vegades la decisió d’iniciar un negoci és pràcticament inevitable, perquè la persona troba una escletxa que no pot desaprofitar, entre el que les empreses establertes estan oferint i el que els consumidors, que estan en constant evolució, necessiten o demanden. Estaríem en un escenari d’emprenedoria per oportunitat o pull. En altres casos, la decisió de crear la pròpia empresa està motivada per la impossibilitat de trobar un lloc de treball remunerat o altres alternatives que permetin a la persona tenir un nivell de renda adequat a les seves expectatives. Parlaríem del que es coneix com a emprenedoria per necessitat o push.

Quina mena d’emprenedoria és la que tenim des d’aquesta perspectiva? Com ha evolucionat en aquests anys de dificultats econòmiques?

Per a donar resposta a aquestes qüestions ens fixarem en les dades recollides en els informes anuals del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) que per la seva metodologia ens permeten poder fer comparacions entre diferents zones geogràfiques, arribat el cas.

La percepció de l’existència d’oportunitats per a emprendre varia en funció de si la persona està predisposada o no a crear una empresa (gràfic 2.2).

No obstant, aquesta percepció d’oportunitats que tant a Espanya com a Catalunya era superior a la mitja europea fins a l’any 2006, va caure ostensiblement entre els anys 2007 i 2009, tot i que al 2014 ha tornat a augmentar (gràfic 2.1).

Gràfic 2.2. Evolució de la percepció d’oportunitats per emprendre en els pròxims 6 mesos segons si s’està involucrat o no en l’activitat emprenedora

Font: Informe GEM 2014

3

Gràfic 2.1. Evolució de la percepció d’oportunitats per emprendre en els pròxims 6 mesos

El reportatge Gràfic 3.27. Evolució de l’Índex TEA a Barcelona durant el període 2005-2014 segons el motiu per emprendre Font: Informe GEM 2014 Font: Informe GEM 2014

L’any 2014 ha suposat un punt d’inflexió en les motivacions per a emprendre.

S’ha trencat la tendència a l’alça de la creació d’empreses per necessitat que es va incrementar entre els anys 2009 i 2012.

Igualment ha hagut un canvi de tendència en l’emprenedoria per oportunitat que ha començat a recuperar-se.

Els motius per a emprendre, en el cas de les persones que ho feien per oportunitat, han estat, principalment tenir més independència i augmentar o mantenir els seus ingressos.

L’any 2014, un 5,2% de les persones que iniciaven un negoci ho feien per oportunitat (sumant les categories pura i en part), tant a Catalunya com a Barcelona.

Gràfic 3.23. El procés emprenedor a Barcelona el 2014 segons el motiu per emprendre Font: Informe GEM 2014 Font: Informe GEM2014

GLOSSARI (persones entre 18 i 64 anys) Es diferencien 4 períodes de temps per fer les estadístiques:

Naixent: Noves empreses que encara no han pagat més de 3 mesos de salari.

Nova: Empreses amb activitat econòmica entre 3 i 42 mesos.

TEA (Total Entrepreneurial Activity): empreses entre l’inici d’activitat i el mes 42 de funcionament.

Consolidada: Empreses que han superat els 42 mesos al mercat.

4

El reportatge El fet que en gran part dels casos els nous negocis neixin per oportunitat, també es reflecteix en la situació laboral de les persones emprenedores, que majoritàriament estan empleades en el moment d’iniciar l’activitat empresarial.

Malgrat això, s’observa que hi ha un important nombre de persones en situació d’atur entre els emprenedors potencials (27%), el naixents (25%) i els que han abandonat el negoci (33%).

Gràfic 4.27. Distribució dels col.lectius emprenedors a Barcelona el 2014 per situació laboral

Font: Informe GEM 2014

Començar un negoci per oportunitat o per necessitat és important, influeix no només en el moment de crear l’empresa sinó també en el moment de consolidar-la i fer-la créixer. Les empreses creades per oportunitat tenen major taxa de supervivència que les creades per necessitats. Els motius poden ser diversos, tant l’aprofitament de les oportunitats que es troben al mercat com per les habilitats o capacitats dels promotors. La combinació de capacitat tècnica de la persona emprenedora i de la motivació per a aprofitar les oportunitats afavoreix la creació d’empreses innovadores, amb capacitat d’internacionalització i de consolidació.

Curiosament l’indicador que recull la pròpia percepció sobre les aptituds per a emprendre i els coneixements i habilitats que es tenen per a gestionar una empresa (en la sèrie històrica de dades i es manté a pesar de la crisi) ens diu que a Catalunya està un 10% per sobre de la resta de països de la U.E. Això pot comportar una menor predisposició als nous aprenentatges, a la formació contínua o a reequilibrar els equips segons les competències. Aquesta menor capacitat d’autocrítica pot afectar la viabilitat futura dels negocis, s’hagin iniciat per oportunitat o per necessitat.

Per a més informació es poden consultar els Informes GEM al web www.rieradecaldes.com en aquest enllaç: https://goo.gl/CwI33Q

5

Novetats JA ES PODEN CREAR COOPERATIVES AMB NOMÉS 2 SOCIS S’ha publicat la Llei 12/2015 de Cooperatives.

S’introdueixen canvis substancials en la regulació existent fins ara, entre ells els següents: Es podran crear cooperatives amb només 2 socis, llevat del cas de les d’usuaris i consumidors on el mínim es fixa en 10.

Així mateix, es permet la reactivació o transformació de les cooperatives dissoltes i no liquidades, i proposa fomentar la continuïtat de projectes empresarials viables a punt de tancar sota la fórmula cooperativa.

Es simplifiquen les càrregues administratives i s’estableix el silenci positiu en relació als actes inscriptibles al Registre (excepte als del Procediment Exprés). El web corporatiu, que ha d’estar inscrit al Registre, esdevé un mitjà vàlid a efectes de comunicació i publicitat de les decisions. Desapareix l’obligació d’elevar a públic i inscriure al Registre els convenis i acords intercooperatius.

TELÈFON D’INFORMACIÓ SOBRE LA FACTURA ELECTRÒNICA S’ha habilitat el telèfon 902 881 699 per donar resposta als dubtes i consultes que les empreses puguin tenir respecte la facturació electrònica, obligatòria entre els proveïdors de béns i serveis i les administracions públiques quan tinguin un cost superior als 5.000 €

CANVIS AL SISTEMA DE F.P. PER A L’OCUPACIÓ EN L’ÀMBIT LABORAL Es veuen afectades les empreses que s’apliquen bonificacions per a la formació. Hi ha canvis en l’organització i en qui imparteix la formació. Desapareix la formació a distància (haurà de ser presencial, telemàtica o mixta) i no es bonificaran les accions merament informatives o divulgatives. Hi ha canvis en els mòduls econòmics i en els límits als costos imputables (directes i indirectes). Es regula el cofinançament, que també serà obligatori per a les empreses de menys de 10 treballadors fins ara exemptes (de 6 a 10: 5%).

Més informació: R.D.L.4/2015, B.O.E. 70 de 23 de març.

LA REFORMA DEL CODI PENAL TAMBÉ AFECTA LES EMPRESES

Neixen les figures del soci temporal (per puntes de treball) i del soci col·laborador (que només aporta finançament i pot percebre fins el 45% dels excedents, una figura semblant al soci capitalista de la S.L.). Podran entrar al Consell Rector algunes persones que no siguin socis.

El dia 1 de juliol ha entrat en vigor la reforma del Codi Penal. S’introdueixen canvis en la responsabilitat penal de les persones jurídiques que fan replantejar la necessitat dels Programes de Compliment Normatiu o Corporate Compliance.

Es redueixen les aportacions al Fons de Reserva Obligatori (20% enlloc del 30%) i es podrà repartir fins al 50% en alguns supòsits. Es creen noves destinacions per al Fons d’Educació i Promoció de Cooperatives i els empresaris individuals (autònoms) podran ser socis de les cooperatives de segon grau.

Es modifiquen les insolvències punibles, entre les quals es recull la frustració en l’execució i es redefineix la fallida, incloent la comesa per imprudència. No farà falta la declaració de concurs per a perseguir el delicte. S’inclouen els danys o sabotatge informàtic i l’ampliació del delicte de corrupció als negocis.

Desapareixen les faltes, que en la majoria de casos seran delictes lleus.

Més informació: Llei 12/2015, D.O.G. 6914 de 16 de juliol.

Més informació: Ley Orgánica 1/2015, B.O.E. 77 de 31

6

de març.

A.M.E.R.C. informa

A la Riera de Caldes s’hi localitzen a l’entorn de 200 empreses i 800 autònoms enquadrats en els subsectors de transport, logística i emmagatzematge, que generen a l’entorn del 9% de l’ocupació assalariada i el 18% de l’ocupació autònoma localitzada al territori. Entre el 20% i el 25% de l’activitat econòmica al territori està relacionada amb la logística, ja sigui a nivell d’emmagatzematge, transport i distribució, ja sigui a nivell de gestió de la cadena de subministrament. El pes de les activitats logístiques, pel que fa a cost del producte final, en les empreses industrials del territori s’estima en un 18% de la seva activitat.

La logística, esdevé cabdal per l’exportació, i ha assolit una major tecnificació, que ha augmentat el valor afegit per l’economia i els processos productius. Un motor de creixement que és un gran complement a les activitats econòmiques presents.

L’impacte econòmic del Corredor Mediterrani repercuteix sobre el 40% de la població de l’Estat i del producte interior brut, prop del 50% de la producció agrària, el 55% de la producció industrial, el 60% de les exportacions, el 60% del trànsit terrestre de mercaderies, el 65% del trànsit marítim i el 70% del turisme.

El 19 d’octubre de 2011 la Comissió Europea va aprovar la proposta inicial de la revisió de la Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports, on incloïa deu corredors que recorren Europa, un dels quals era el Corredor del Mediterrani. El traçat ferroviari previst connecta la xarxa bàsica de les ciutats de Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Múrcia, Cartagena i Almería, amb un enllaç cap a Granada i Antequera, ciutat on es creen dos ramals: un cap a Algeciras i l’altre cap a Sevilla. Pretenia que les actuacions necessàries fossin una realitat el 2030, en concret que tots els ports, aeroports, plataformes logístiques i centres de producció estiguin connectats a eixos viaris i ferroviaris de passatgers i mercaderies. Per això es comprometia a finançar un màxim del 20% dels projectes ferroviaris, amb algunes excepcions com els colls d’ampolla (30%) o els trams transfronterers (40%). El Ministeri de Foment es va comprometre a que el Corredor Mediterrani ferroviari fos operatiu el 2020 i es va remetre a l’estudi presentat el mes de febrer de 2011.

Malgrat això, el calendari d’aquestes actuacions no està fixat, i depèn de la voluntat del govern Espanyol de prioritzar l’execució del corredor Mediterrani, per davant del Central o l’Atlàntic. Es fa imprescindible garantir que les inversions públiques puguin ser aprofitades pel teixit empresarial existent, i contribueixin a incorporar la intermodalitat com un factor de competitivitat.

Les ciutats de la Xarxa EU Core Net Cities, a la qual pertanyen alguns dels nostres municipis conceben els nodes intermodals de transport com a factor clau per a promoure el dinamisme urbà, la competitivitat i la cohesió territorial, mitjançant el desenvolupament continuat de sistemes de transport de passatgers i mercaderies, cadenes logístiques, economia baixa en carboni, eficàcia i autosuficiència energètica, eixos estratègics en àrees urbanes i el seu impacte a l'entorn i la qualitat de vida, connexions entre mobilitat transeuropea i urbana, augment de les TIC per a millorar la qualitat de vida i la connectivitat entre ciutats europees i del desplegament d'una gestió empresarial participativa de les ciutats.

7

A.M.E.R.C. informa El corredor mediterrani ja està funcionant en el tram del Vallès, en un tercer carril d’ample europeu entre Castellbisbal i Mollet del Vallès. La veritable novetat i estímul al nostre territori serà la construcció de l’Estació Intermodal de la Llagosta. Situada en la confluència del gran Vallès i el Barcelonès, La Llagosta i Santa Perpètua de Mogoda configuraran un veritable pol logístic. L’estació intermodal i la CIM Vallès, representaran un complement al port i a l’aeroport de Barcelona. Per tant aquesta zona està cridada a esdevenir un veritable clúster de la logística al servei del teixit empresarial d’un territori que s’estén, més enllà de la Riera de Caldes, al gran Vallès, a la zona d’activitat logística de Barcelona i als sistemes territorials de l’Àmbit B-30 i del Tenes-Besòs.

De les anàlisis prèvies es conclou que la seva posada en marxa pot representar un Valor Afegit Brut de fins a 87 milions € anuals, i la generació d’uns 1.300 llocs de treball. Tanmateix, l’existència d’operadors públics i privats de transport ferroviari (tant de contenidors com de ferroutage) i de logística integral altament interessats en aprofitar el potencial derivat de la privilegiada ubicació de La Llagosta, aconsella aprofundir en la coordinació i la concertació d’actuacions tendents a dimensionar el projecte i el seu calendari, de la forma més satisfactòria possible per a tots els actors implicats.

Davant d’aquesta situació d’incertesa al calendari d’execució de les infraestructures previstes, i davant la indefinició de l’Administració d’Infraestructures Ferroviàries en relació al grau de prioritat i a les característiques de la futura Estació Intermodal :  Esdevé imprescindible, per al manteniment de la competitivitat del territori, accelerar les obres

del Corredor del Mediterrani, tant pel transport ferroviari com per carretera.  Cal definir les característiques de la futura Estació Intermodal de La Llagosta d’acord

amb les necessitats del teixit empresarial i industrial de la Riera de Caldes i del potencial paper que pot arribar a jugar en el desenvolupament futur del territori. El més avantatjós, segons els estudis previs realitzats, seria disposar d’una terminal que combinés l’operativa de contenidors i l’operativa de ferroutage, en la línia d’infraestructures europees de primer nivell com ara la Terminal Intermodal de Bettembourg (a la foto) o l’Interporto Bologna. Això permetria oferir el màxim ventall possible de serveis a les empreses amb la major flexibilitat, aprofitant al màxim el potencial de la terminal ferroviària de La Llagosta com un element diferenciador que contribueixi a la generació de riquesa al territori de la Riera de Caldes i al seu entorn.  Cal reduir la incertesa i la indefinició actualment existents, tant pel que fa al calendari de

desenvolupament de les infraestructures previstes com pel que fa a la concreció de les característiques i funcionalitat de les mateixes, la seva complementarietat amb el conjunt d’intervencions previstes arreu del país, i la seva alineació estratègica. En aquest sentit, es considera imprescindible la constitució d’un grup de treball, format per representants dels municipis de la Riera de Caldes, el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i ADIF que elabori una proposta d’actuació consensuada amb els agents del territori i amb els operadors de transport.

8

Serveis a fons

Des de l’any 2012, els ajuntaments de la Riera de Caldes en col·laboració amb el Centre Metal·lúrgic, estem desenvolupant un innovador dispositiu de suport a les pimes del territori per ajudar-les a vendre en mercats internacionals.

Vendre a l’exterior és un procés complex per a moltes pimes, ja que requereix d’una forta inversió de temps, personal qualificat i diners, que en les circumstàncies actuals, empreses fabricants que disposen de productes i processos competitius no es poden permetre.

El projecte Exportes: Ajudar a vendre venent s’estructura en dos eixos principals, per una banda l’elaboració d’un catàleg amb productes seleccionats de les empreses participants, i per altra, la creació d’una xarxa d’agents comercials en diversos països del món.

Actualment es disposa d’una xarxa de venedors a 10 països d’economies emergents, interessats pels productes del catàleg. Aquests agents, coneixedors dels seus mercats, incorporen els productes al seu propi catàleg. La xarxa de venedors està operant en mercats del Nord d’Àfrica (Marroc, Algèria), Centre Amèrica (Mèxic, Panamà), Sud Amèrica (Perú, Xile, Equador, Colòmbia), EE.UU., i la Xina.

El catàleg del grup de vendes a l’exterior està format per productes de 32 petites i mitjanes empreses fabricants i distribuïdores dels sectors industrial, de materials de construcció i alimentari, molts cops complementaris entre si, en un dispositiu equivalent a un grup de vendes d’exportació.

Així, les empreses presents al catàleg disposen d’un canal de venda per oferir els seus productes a la xarxa de venedors internacionals, i l’oportunitat d’iniciar operacions de venda internacional de forma molt més directa i efectiva que iniciant la seva promoció internacional de forma individual.

Enguany, a més, i per tal d’impulsar d’una manera més decidida nous contactes internacionals, sobre tot per a aquelles empreses que fins el moment encara no han tingut respostes positives per part de la xarxa de nodes internacionals, hem participat en una missió internacional agrupada al Perú organitzada pel Centre Metal·lúrgic.

Des del projecte s’ha enviat un tècnic comercial del Centre Metal·lúrgic durant una setmana del mes d’abril, cofinançat per 15 de les empreses participants al projecte, a Lima, on ha tingut l’oportunitat de conèixer nous distribuïdors i aprofundir en la relació amb el node d’aquest país.

Com a resultat immediat de la missió comercial, ja “in situ” es van realitzar contactes via Skype entre diversos distribuïdors locals i vàries empreses del catàleg, fet que ha permès accelerar el processos de promoció internacional.

Actualment es compta d’una xarxa de 10 contactes efectius al Perú amb els que s’està treballant fent el seguiment de l’acció comercial. L’experiència, que ha estat valorada molt positivament per les empreses participants, no es descarta repetir-la en els propers mesos en altres mercats internacionals.

9

Serveis a fons Les empreses participants en el projecte són les següents: Canal de distribució de productes industrials Centre Metal.lùrgic RGS IBERICA Centre Metal.lùrgic RADIADORS CEREZO Palau-solità i Plegamans PLASTIJET Palau-solità i Plegamans RODANT Palau-solità i Plegamans DAEVI Polinyà SEANA TEXTIL, S.L. Polinyà GUANTES BASPIN Polinyà HISPANOX Polinyà DOSAGE, S.L. Polinyà AHIDRA, AGUA Y ENERGÍA, S.L. Santa Perpètua GENERAL DE MEDICIÓN, S.L. Santa Perpètua CUALITYS RODES, S.A.L. Santa Perpètua BACSA Sentmenat IBERFLEX Sentmenat TECNOENVAS Sentmenat GRUP FRECAN Sentmenat CAYFI Sentmenat BOROGLASS

www.rgsiberica.com www.rcerezo.com www.plastijet.com www.rodant.com www.daevi.net www.seanatextil.com www.guantesbaspin.com www.hispanox.com www.dosage.es www.ahidra.com www.medid.es www.ruedasafo.es www.bacsa.es www.iberabrasivos.es www.tecnoenvas.com www.grupfrecan.com www.cayfi.com www.boroglass.es

Canal de packaging, cosmètica i química Palau-solità i Plegamans PLASTIFLOCK Palau-solità i Plegamans LABORATORIS ENTEMA Palau-solità i Plegamans INDUSTRIAL JABONERA Santa Perpètua FERROMER Sentmenat CERABELLA

www.plastiflock.com www.entema.es www.industrialjabonera.com www.ferromer.es www.cerabella.com

Canal de materials de construcción Palau-solità i Plegamans ACM Santa Perpètua CRISTALES FRANDI, S.A. Santa Perpètua DESMON Santa Perpètua GRUPO NOVOLUX INT SL Santa Perpètua BIMAX TRADERS Sentmenat TECNODUR

www.acmsa.es www.frandisa.com www.desmon.com www.gruponovolux.com www.bimaxlight.com www.tallerestecnodur.com

Canal d’alimentació Polinyà Polinyà Polinyà

www.pre-pa.com www.lafastuska.com www.sorribas.com

PRE-PA, S.L. LA FASTUSKA SORRIBAS

El projecte està obert a la incorporació de noves empreses, les quals es seleccionen en funció del seu potencial i de les característiques del seu producte.

En cas d’estar interessats en conèixer més detalladament el projecte, podeu visitar el web http://www.rieradecaldes.com/projecte-exportes.html

10

P.A.E.S a fons

Durant els últims anys, els serveis i les infraestructures de telecomunicacions han evolucionat cap a serveis de major qualitat i s’han estès arreu dels P.A.E.s del país, arribant en major o menor mesura a la totalitat del teixit empresarial. L’ampliació de la qualitat i la quantitat de serveis que ofereix el mercat de les telecomunicacions ha millorat la connectivitat de les empreses i ha esdevingut un factor clau en la seva competitivitat.

No obstant això, la percepció general en aquest àmbit és que l’oferta de serveis de telecomunicacions és encara insuficient per a cobrir les necessitats de les empreses, especialment en les zones de polígons.

Als polígons més antics es detecten més mancances en la qualitat dels serveis de telecomunicacions degut a l’antiguitat de les infraestructures. Moltes d’aquestes, estan instal·lades mitjançant cablejat aeri, i degut a la seva antiguitat s’han malmès, perjudicant a la qualitat del servei i provocant talls de servei. En contraposició, els polígons de recent creació disposen de canalitzacions adequades per al desplegament d’infraestructures de telecomunicacions modernes. En aquest sentit, cal tenir en compte que la promoció i construcció de nous polígons a la proximitat de polígons ja existents provoca l’adequació de les infraestructures de la zona i es pot aprofitar per endegar accions de millora als polígons més antics.

Els polígons que es troben aïllats, tant d’altres polígons com de zones residencials, són els que més dificultats presenten a l’hora d’atraure nous desplegaments de telecomunicacions, i l’augment de la oferta de serveis.

Donat que no poden sumar amb altres polígons o territoris per proximitat, tenen menys massa de clients potencials i de demanda de servei en conjunt, fet que no facilita l’atracció d’inversions per part dels operadors de telecomunicacions, i es troben a la cua a l’hora de preveure nous desplegaments i augment de serveis.

Per tal de facilitar qualsevol acció de millora dels serveis de telecomunicacions, tant si és amb el desplegament o millora d’infraestructures o per facilitar la contractació de serveis avançats, és necessari realitzar accions que promoguin l’agregació de demanda identificant i agrupant les empreses amb necessitats i capacitats similars. L’objectiu és sumar massa crítica per facilitar les accions que es duguin a terme al polígon, i actuar com a pol d’atracció per a les inversions tant públiques com privades, o reduint els costos de desplegament per part de les empreses que vulguin contractar serveis de telecomunicacions avançats.

En aquesta línia, el passat mes de setembre es va iniciar l’execució del projecte Pla de Millora dels PAEs de la Riera de Caldes, subvencionat per la Diputació de Barcelona i impulsat pels ajuntaments de l’eix de la Riera de Caldes. Amb aquest pla, s’ha plantejat un projecte d’intervenció integral sobre els 30 polígons d’activitat econòmica (P.A.E.s) existents al territori.

Dins de les accions desenvolupades en aquest projecte, i tenint en compte la deficient xarxa de telecomunicacions desplegada a l’àmbit geogràfic dels P.A.E.s de la Riera de Caldes, s’han dut a terme dues actuacions enfocades a la millora de les infraestructures de telecomunicacions.

11

P.A.E.S. a fons Per una banda, i per tal de poder detectar els problemes de connectivitat als PAE, s’ha executat un estudi de prospecció entre una mostra representativa d’empreses ubicades als polígons de la Riera de Caldes. Amb aquesta acció s’ha pogut conèixer de forma aproximada l’ús que es fa actualment de les xarxes de veu i dades, les necessitats de les empreses pel que fa a l’ús de les telecomunicacions.

Principals resultats de l’Enquesta TiC als P.A.E.s de la Riera de Caldes (Mostra: 220 empreses)

Serveis d'Internet



1 de cada 4 empreses dels PAEs de la Riera de Caldes està descontenta amb el seu proveïdor d'Internet (24%). Als polígons de Can Vinyalets, Palau Industrial, CIM Vallès, La Llagosta, Riera de CaldesBoada Nou, Can Bernades Subirà i La Florida aquest percentatge és força més alt.



El 43% de les empreses manifesten que el seu proveïdor d'Internet no els ofereix la velocitat de xarxa que han contractat.



Per municipis, és a Polinyà on s'identifica una major proporció d'empreses insatisfetes amb la velocitat que reben d'acord amb la que paguen.



CIM Vallès, La Creueta, Mas d'en Cisa, Can Bernades Subirà i Torre del Rector són els PAEs on les necessitats de velocitat de xarxa són més elevades. Aproximadament la meitat d'empreses precisa una velocitat de connexió superior a 50 Mb/seg.



La majoria d'empreses es mostren disposades a canviar d'operador davant una alternativa millor a nivell de qualitat del servei i preu (el 80%).



Per a la major part d'empreses el topall a pagar estaria en 75 euros mensuals. Ara bé, a més requeriments de xarxa més disposició a assumir un preu major.

Serveis de Telefonia Fixa i Mòbil



La valoració de la qualitat del servei de telefonia fixa rebut oscil·la entre “acceptable” i “bo”. Polinyà és el municipi de la RdC amb més empreses descontentes amb el servei de telefonia fixa rebut.



En general les empreses es mostren conformes amb el servei de telefonia mòbil que reben. I les valoracions dolentes són minoritàries. La satisfacció més alta es localitza a Sentmenat i Palau-solità i Plegamans.



Mas d’en Cisa, Can Vinyals, Can Bernades Subirà i Can Cortès són els P.A.E.s amb més problemes de cobertura mòbil. La cobertura 4G del territori encara és molt incipient, no arriba a 1 de cada 4 les empreses que en disposen (22%).

I per una altra banda, i en la línia de trobar opcions de millora o alternatives tecnològiques vàlides a les mancances detectades, s’ha fet recerca d’operadors de telecomunicacions disposats a aportar alguna solució, especialment vinculada a l’extensió de la fibra òptica al territori de l’eix de la Riera de Caldes.

A data d’avui, i un cop finalitzades aquestes actuacions, es disposa de 3 operadors de telecomunicacions interessats en prestar serveis de connexió de veu i dades d’alta velocitat, i d’un avantprojecte d’extensió de fibra òptica a tots els polígons del territori.

Es pot consultar l’estudi complert a l’enllaç: http://goo.gl/U0tWcr

12

Agenda ACTIVITATS PER A AUTÒNOMS, SOCIETATS i persones emprenedores Inscripcions: www.rieradecaldes.com — AGENDA Dies 15 i 17 set.

Nom de l’activitat Gestió financera i negociació bancària, avui. Fonts de finançament alternatives

Municipi SPM

Del 21 set. al Business English 2 des., dll. i dc.

Polinyà

22 set.

Getting Contacts Equipment

Polinyà

23 set.

Neuromàrqueting: Comprem emocionalment i ho justifiquem racionalment

Polinyà

24 set.

Fiscalitat bàsica per a autònoms

Palau

28 set.

Alternatives per aconseguir finançament

Polinyà

30 set.

Com planificar una web d'empresa de forma efectiva

SPM

30 set.

Generació idees

Caldes

1 oct.

Com fer un exitòs guió d'elevator pitch

Caldes

5 i 8 oct.

Les claus per convertir una idea en negoci

Palau

7 i 8 oct.

Innovació en màrqueting i vendes: noves formes d'arribar al mercat SPM

14 i 21 oct.

4 nov.

Aprèn a negociar de manera efectiva (en anglès)

SPM

15 i 20 oct.

Anàlisi econòmico financera

Caldes

16 i 23 oct.

Comunicació eficient: aprendre a convèncer i emocionar

Sentmenat

29 oct.

Un món ple d'oportunitats

Caldes

13

Agenda PER A PERSONES EMPRENEDORES I EMPRESES DE RECENT CREACIÓ Inscripcions: www.rieradecaldes.com/emprenedoria — FER FORMACIÓ Data

Nom activitat

Municipi

22 set.

Presenta el teu negoci en 2 minuts

SPM

28, 29, 30 set., 1 i 2 oct.

De l'atur a l'autoocupació en 5 pasos

SPM

30 set.

Els 6 barrets per pensar, eina per analitzar i resoldre els problemes de l'empresa

Polinyà

6 oct.

Formes Jurídiques - Impostos i Seguretat Social

SPM

14 oct.

Com tractar els diferents públics de l'empresa: els stakeholders i xarxes socials

Polinyà

20 oct.

Planificació Estratègica

SPM

28 oct.

La gestió de les despeses i costos per a emprenedors (I)

Polinyà

3 nov.

Anàlisi de viabilitat econòmic-financera

SPM

11 nov.

La gestió de les despeses i costos per a emprenedors (II)

Polinyà

17 nov.

L’empresa a les xarxes socials

SPM

25 nov.

El meu pla de màrqueting. Com fer-lo? On obtenir dades?

Polinyà

Fires i Forums

Data

Web

Internet of things (IoT) Solutions World Congress

16-18 set.

www.iotsworldcongress.com/

Barcelona Degusta - Bcn&Cake

24-27 set.

www.barcelonadegusta.com

XII Congrés Mundial de Medicina Tradicional Xinesa Professional

25-26 set.

www.wccm2015.com

Piscina & Wellness Barcelona

13-16 oct.

www.salonpiscina.com/

Saló Nàutic de Barcelona

14-18 oct.

www.salonnautico.com

SEVC i Iberzoo

15-17 oct.

www.sevc.info/

Barcelona Meeting Point

21-25 oct.

www.bmpsa.com/

Pharmaprocess

27-28 oct.

www.pharmaprocessforum.com/

CLICA AQUÍ

14

Sectors emergents

Per bé que l’eix de la Riera de Caldes presenta una significativa especialització industrial en el seu teixit productiu, es detecten al territori de l’ordre de 230 empreses, 1.434 assalariats i 601 autònoms vinculats a activitats de l’anomenada economia taronja, el conjunt d'activitats que de manera encadenada permeten que les idees es transformin en béns i serveis culturals, el valor de les quals està determinat pel seu contingut de propietat intel·lectual. L'univers taronja està compost per l'economia cultural, les indústries creatives, les àrees de suport per a la creativitat i les activitats turístiques.

En el cas de la Riera de Caldes, aquests nombres absoluts representen el 7,3% del teixit productiu del territori, el 3,9% de l’ocupació assalariada i el 9,3% dels autònoms, valors significativament inferiors als que representa l’economia taronja en el conjunt de l’activitat econòmica de la província.

No obstant això, en termes d’evolució 2010-2014 (en valor índex, essent el de 2010=100), la Riera de Caldes ha tingut un desenvolupament molt positiu en les activitats vinculades als serveis estratègics, les activitats basades en drets d’autor i els serveis associats al turisme. Per contra, l’evolució de les activitats artístiques, les indústries culturals i l’hostaleria ha estat negativa.

L’any 2014, en el marc del projecte RiCaVel, es va realitzar un primer inventari dels actius turístics existents, concloent-se que hi ha un elevat potencial per al desenvolupament d’un discurs turístic integrat.

Prenent com a eix conductor el concepte de la transformació cultural dels espais naturals, es poden desenvolupar 3 conjunts d’activitats:

15

PES ECONÒMIC DE LES INDÚSTRIES TARONGES A LA R.de.C. COMPARADA AMB LA PROVÍNCIA

EVOLUCIÓ 2010 - 2014

- El territori com a font de salut: activitats esportives i de natura als espais de Gallecs i la Conreria, agroturisme, infraestructures balneàries i promoció de la gastronomia km. 0 - El territori com a espai estructurant de la memòria: patrimoni arqueològic, restes romanes, patrimoni medieval, patrimoni industrial, l’herència del modernisme, els espais associats a la guerra civil espanyola o els museus del territori - El respecte a la natura: rutes a peu, en bicicleta o en vehicle elèctric.

Sectors emergents Fóra desitjable sondejar la predisposició dels diferents agents que operen al territori a desenvolupar i promoure conjuntament un projecte, a partir de la creació d’un discurs i una marca territorial comuns, material de difusió, un inventari d’activitats i propostes, accions de senyalització, de manteniment i millora de camins, de promoció de l’emprenedoria en el sector turístic, etc. Durant 2015 estem desenvolupant els treballs de planificació inicial d’un “Pla d’acció de foment de les indústries basades en la creativitat i el turisme a la Riera de Caldes”, per poder arribar a un Pla Estratègic participatiu que ha d’assolir la definició de les línies estratègiques principals i de mesures transversals, que impulsin el desenvolupament sostenible del turisme i les indústries creatives a l’àmbit territorial de la Riera de Caldes.

En aquest moment s’està tancant la fase diagnòstica del treball, i es configuren com a eixos estratègics de treball futur els següents elements: Línies d’actuació transversals Educació, formació i atracció de talent El Programa de Foment de la Formació i el Talent a la Riera de Caldes actualment en execució, mostra una clara sinergia amb el desenvolupament de l'economia taronja al territori. Fóra interessant integrar-hi els ensenyaments artístics, el foment de la creativitat i la detecció precoç i la captació de talent creatiu.

Administracions orientades a la generació de nova activitat El dispositiu Catalunya Emprèn de la Riera de Caldes podria ser susceptible d'engegar línies de treball proactives, superadores de l'actual orientació d'atenció a la demanda i per tant generadores de nova activitat. En aquest sentit, línies planificades i sistemàtiques de foment de l'emprenedoria cultural, artística, creativa, al costat de les ja existents d'economia social i de reemprenedoria, poden considerar-se.

Governança i partenariats público-privats (PPP) Orientar la futura governança del pla estratègic de foment del turisme i l'economia taronja a la RdC cap a un model participatiu basat en la presència dels actors més rellevants de la quàdruple hèlix (administracions públiques, empreses, centres de recerca i societat civil) i basar el seu finançament en l'establiment de partenariats público-privats (PPP).

Valors de futur: una RdC acollidora, oberta, emprenedora, creativa, inclusiva i solidària En el mandat 2015-2019 serà una necessitat inajornable (per imperatiu de la normativa del SOC per als projectes agrupats, entre d'altres motius no menors) la formulació i aprovació formal d'un Pla d'acció de desenvolupament econòmic de l'eix de la Riera de Caldes.

Aquest pla d'acció, al costat dels actius històrics i consolidats del territori, representa una oportunitat de desenvolupament de valors basats en el bé comú i en el desenvolupament de la creativitat.

Incorporació als mercats mundials: ampli coneixement d'idiomes, foment de connexions internacionals La Riera de Caldes és un territori amb vocació d'atraure inversió forània. En aquest sentit, la futura implementació del projecte Agència hauria d'incorporar la promoció turística del territori, tant a nivell domèstic com internacional. Tanmateix, cal considerar dos actius addicionals a potenciar: la funció de prescriptors dels originaris de la Riera de Caldes residents a l'exterior, i la millora de la competència en idiomes de la força de treball local.

16

Activitats artístiques i serveis culturals Es detecta una baixa densitat de creadors artístics i culturals.

Aquest tema es pot treballar per la via de la detecció i atracció del talent, per la promoció de infraestructures i serveis culturals, o per una combinació d’ambdues opcions. D’acord amb les prioritats programàtiques dels municipis de l’AMERC i de les restriccions econòmiques existents, caldrà decidir quina via d’abordatge es considera més realista i recomanable.

Sinergia dels subsectors B, C i D amb un possible PECT (estratègia RIS3) Les indústries culturals, serveis estratègics i activitats basades en drets d’autor que s’han detectat presenten fortes afinitats electives amb l’activitat industrial manufacturera tradicional de la Riera de Caldes. Seria convenient incorporar el foment i la promoció de l’economia taronja al disseny i formulació del futur Projecte d'especialització i competitivitat territorial de la RdC.

El Turisme Senderisme i BTT Fires, festes i esdeveniments Patrimoni arquitectònic-històric Els museus La singularitat termal La qualitat de l’hostaleria Sinergies turisme-comerç

Economia social

L’Economia del bé comú (en alemany Gemeinwohl-Ökonomie) és un projecte de model econòmic que va néixer l’any 2008 a Àustria impulsat per l’economista Christian Felber. Aquest model econòmic es sustenta, segons paraules del seu impulsor, en els mateixos valors que generen èxit i felicitat en les relacions personals: confiança, estima, cooperació i voluntat de compartir. Els actuals incentius de recerca del benefici i competència es transformen en un esforç col·lectiu cap el benestar de tots.

A nivell empresarial es proposa canviar el balanç financer per el balanç del bé comú. Aquest balanç mesura com viu una empresa (la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, sostenibilitat ecològica, la democràcia amb tots els seus proveïdors i clients). Com més social, ecològic, democràtic i solidari sigui el comportament i organització d’una companyia millors seran els resultats obtinguts.

La quantificació de la contribució al bé comú de les empreses ha de permetre als consumidors escollir els seus productes en base aquests indicadors (això es pot plasmar en un “etiquetat ètic”). Alhora, els defensors d’aquest model, proposen que les empreses amb un bon balanç del bé comú, tinguin beneficis a nivell impositiu, en l’obtenció de crèdit, prioritat en la contractació pública i en els programes de recerca, entre d’altres camps. La idea és que l’entrada al mercat sigui més fàcil per a les empreses responsables, recompensant les que s’ajudin mútuament.

Es pot descarregar la versió ampliada a l’enllaç: http://goo.gl/nHC25G

Aquest model econòmic no refusa la competència en si mateixa, però considera que s’han de donar incentius a la cooperació empresarial.

La implantació d’aquest model teòric va començar l’any 2010 amb un grup d’empreses de diferents països que van decidir complir voluntàriament amb els requisits del projecte. Segons dades del portal www.ebceuskadi.org arreu del món s’hi han adherit 1.664 empreses, 5.737 particulars i 215 organitzacions. A Catalunya, aquest mateix juliol s’ha presentat l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú (EBE Catalunya, http://ebccatalunya.cat). A nivell municipal, Rubí ha estat el primer ajuntament català en posicionar-se a favor de les línies bàsiques d’aquest model.

17

Internacionalització

Moneda local:

Capital oficial: Buenos Aires Fronteres amb: Chile,Bolivia,Paraguay,Brasil, Uruguay i l’Oceà Atlàntic.

2.780.400 km2

Superfície: Superfície Catalunya:

32.000 km2

Població 20131:

42.200.000 habitants

Població Espanya 20142:

46.464.053 habitants

Diferència horària:

1 peso = 0,10 €

1

5 hores menys que a Espanya

Religió3: Majoritàriament Catòlica (77%) Llengua oficial3: Espanyol Ètnies3: majoritàriament europea i mestissa.

Sistema polític3: República Federal Administracions3: Està dividida en 23 províncies i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires. Les províncies divideixen el seu territori en departaments i aquests al seu torn es componen de municipis, amb l'excepció de la província de Buenos Aires que només ho fa en municipis denominats partits.

PIB p.c. 2013:

14.482 $

PIB2 p.c. 2013 España:

33.112 $

RBD p.c. 2013 : RBD2 p.c. 2013 España:

n/d 21.488 $

INFORMACIONS D’INTERÈS Buenos Aires te 2.890.151 d’habitants.

S’han de tenir en compte altres ciutats com Córdoba (1.329.604); Rosario (1.193.605); La Plata (654.324); San Miguel de Tucumán (548.866).

La relació entre Espanya i Argentina és molt important. S’han signat tractats bilaterals en molts àmbits amb Espanya i també amb la Unió Europea.

Pertany a Mercosur i al Fons Monetari Internacional, UNASUR, ALADI, CELAC, entre d’altres institucions internacionals.

Taxa emprenedora 2013 (TEA-GEM)4: 15,9% WEBS D’INTERÈS BARRERES AL COMERÇ6 (clicar per descarregar) Ley "Compre Trabajo Argentino"

http://www.argentina.gob.ar/ http://www.inversiones.gov.ar/es/ http://www.indec.gov.ar/

Limitación Importación Productos Porcino Condiciones para la importación de animales y productos de origen animal Trámite equivalente a licencia no automática para importación de bienes (DJAI) y servicios (DJAS) Trámite adicional equivalente a una licencia de importación en textiles y cuero (DJCP) Medidas antidumping sobre determinados materiales de construcción (guardas, listeles y plaquitas)

18

Fonts: 1 www.argentinatradenet.gov.ar 2 www.ine.es 3 www.icex.es (fitxa país) 4 www.gemconsortium.org 4 http://stats.oecd.org 6 www.barrerascomerciales.es 7 http://datacomex.comercio.es 8 www.trademap.org/

Internacionalització TARIC

IMPORTACIONS DES D'ESPANYA 7 PRODUCTES Milers €

IMPORTACIONS DE TOT DEL MÓN 8 CODI PRODUCTES Milers $

Productes per als particulars 2013 6100 Automòbils i motos

5.579

8703 Automòbils

7.064.418

5423 Altres aparells elèctrics

4.752

8708 Parts accessoris d’automòbils

4.054.272

4330 Medicaments

2.660

8517 Aparells elèctrics de telefonia amb fils

2.615.938

8700 Altres manufactures de consum

1.378

3004 Medicaments

1.125.995

5230 Equips de telecomunicacions

1.019

9018 Instruments i aparells de medicina, cirurgia, odontologia o veterinària

266.830

5430 Aparells de precisió

998

8422 Rentavaixelles

219.788

1600 Sucre, cafè i cacau

432

0803 Bananes o plàtans

194.631

8120 Filats

395

3305 Preparacions capil·lars.

191.865

7300 Mobles

388

6402 Altres calçats

183.653

8142 Roba no de punt

302

9021 Articles i aparells d’ortopèdia, incloses faixes i bandatges

165.979

Productes per a les empreses 2013 6200 Components automòbils

8.229 8704 Automòbils transport mercaderies

4370 Olis essencials i perfumats

7.503 8529 Parts identificables per a aparells elèctrics

857.555

5160 Maquinària ús general indústria

2.952 3002 Sang humana; sang animal preparada usos terapèutics

843.548

5440 Resta béns d’equipament

2.502 8471 Màquines automàtiques tractament o processament de dades

817.055

4320 Productes química inorgànica

2.251 2601 Ferro

774.298

4380 Altres productes químics

1.749 8701 Tractors (excepte las carretons tractors)

770.981

5150 Màquines per a certes indústries

1.697 3808 Insecticides, raticides, fungicides, herbicides...

755.908

9000 Altres mercaderies

1.490 9999 Altres matèries no especificades 1.422 8409 Partes identificables per a certs motors

651.826

1.415 2931 Altres compostos orgànics i inorgànics

629.518

4310 Productes químics orgànics 4342 Manufactures plàstiques

19

1.410.784

643.070

Bones pràctiques EMPRESA L’empresa Zambon, ubicada a Santa Perpètua, destaca en l'àmbit científic i de la recerca farmacèutica, desenvolupant importants molècules noves que s'han convertit en un element essencial per al tractament de diverses malalties comunes: bronquitis aguda i crònica, fibrosi idiopàtica pulmonar, infeccions del tracte urinari no complicades, dolors lleus a moderats i otitis.

En vista dels canvis ràpids i fonamentals que s'estaven produint, al 2007, després d'un exhaustiu examen estratègic del mercat i de les seves pròpies aptituds específiques, i amb la motivació de buscar un producte que garantís l'existència de l'empresa durant altres cent anys, Zambon va decidir ampliar la seva missió a fi d'incloure una visió estratègica més àmplia del seu negoci: Els valors de Zambon per oferir productes, serveis i solucions dedicades a respirar bé i viure bé.

La nova missió destaca els valors corporatius com la veritable força motriu de l'empresa. Per Zambon, els èxits de les persones són tan importants com la manera en què s'aconsegueixen. Per tant, els valors de l'empresa entren a formar part de la vida diària: des dels representants farmacèutics fins als fabricants.

Zambon va dur a terme l’any passat una vintena d’accions socials, en les quals han col·laborat tots els treballadors. Entre aquestes accions, destaquen les donacions fetes a Creu Roja i l’Associació Espanyola Contra el Càncer, o les col·laboracions amb l’Associació Catalana de Fibrosi Quística i l’Associació Espanyola de Mucopolisacaridosi. Segons ha explicat Zambon, s’han fet altres campanyes adreçades directament a l’Ajuntament de Santa Perpètua de recollida de roba, de joguines i de donació d’aliments. A més, continua col·laborant, des del 2003, amb l’Escola Municipal de Música i Dansa.

La multinacional ha anunciat que enguany vol desenvolupar nous tractaments per a malalties rares com la fibrosi quística.

Contacte: ZAMBON, S.A.U www.zambon.es Polígono Can Bernades Subirà C/ Maresme, nº5 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel.: 93 544 64 00

20

Bones pràctiques PERSONES EMPRENEDORES Sóc L'Axel Sánchez, un dels socis i fundadors de l’empresa, que va sorgir de 2 amics que passàvem els caps de setmana al pantà de Sau (Vic), on practicàvem wakeboard amb llanxa. Allà se’ns va ocórrer fer un invent per poder esquiar damunt l'aigua sense que fos necessària una llanxa, i vàrem inventar el SIMPLE WINCH, una màquina amb un petit motor que se n’encarrega de recollir una corda dintre d’un bombo donant la suficient velocitat per poder practicar el wakeboard, que a dia d'avui distribuïm per tota Europa. Juntament amb això vaig fundar la SIMPLE WAKE PRO SHOP, botiga online especialitzada en la venta i assessorament de tot el material relacionat amb la pràctica d’aquest esport. Sóc membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí Nàutic i Wakeboard .

El negoci que estem muntat SIMPLE WAKE PARK, és un cablesquí, instal·lació esportiva ubicada a la bassa del Parc Central de Santa Perpetua de Mogoda que permet als usuaris esquiadors poder lliscar per damunt de l’aigua a traves d’un sistema de dues torres i un cable molt similar als tele arrastres utilitzats a les pistes d’esquí de neu. Es podran practicar les diferents modalitats de l’esquí aquàtic com el wakeboard, el wakeskate, l’esqui aquàtic...

A l’aigua posarem una sèrie d’obstacles com rampes i calaixos, molt similars als que hi ha als snowparks on els esportistes podran saltar o lliscar per damunt dels obstacles amb total seguretat i diversió. Fora de l’aigua instal·larem una edifici amb contenidors marítims amb els serveis de bar amb terrassa, vestuaris, lavabos i botiga especialitzada en la compra i/o lloguer de material per la pràctica de l’esport.

Com a aficionats i practicants de l’esport, el meu soci i jo sempre hem tingut en ment poder muntar una instal·lació d’aquest tipus, donar mes a conèixer l’esport i poder viure de l’afició que mes ens agrada.

Aquest tipus d’instal·lació dona un valor afegit a la zona on s’instal·la, fent créixer també els negocis que es troben al voltant per la gent que vindrà d’altres poblacions. Un atractiu nou al municipi, on es fomenta un ambient sa i esportista. Es preveu contractar de 3 a 4 persones del Servei d’Ocupació de Santa Perpetua de Mogoda.

Cal dir que la nostra instal·lació no comporta cap tipus de contaminació ambiental i/o acústica i l’impacte visual es mínim. L’energia que utilitza el cable esqui es elèctrica i de molt poc consum. La pràctica d´aquest esport fa que el mateix moviment dels esquiadors oxigeni encara més aquesta làmina d'aigua, fent-la de més bona qualitat.

Estem fent tot el possible per poder inaugurar la segona quinzena de setembre de 2015 si no surt cap contratemps. Ho publicarem a la nostre pàgina de Facebook, així com a totes les pàgines nacionals relacionades amb l'esquí nàutic i wakeboard.

21

Contacte: SIMPLEWAKE SL info@simplewake.net www.simplewake.com www.facebook.com/simplewakepark Tel.: 675 760 344

Ploma convidada

GABRIEL TORRAS, Dir. Gral. del CENTREM

XAVIER LÓPEZ, Dir. Executiu d’EURECAT

L’àmbit B30 és una associació formada per 54 organitzacions entre empreses, centres de recerca, universitats, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs de 23 municipis del Vallès i del Baix Llobregat, que comparteixen una mateixa voluntat d’actuar de forma col·lectiva per potenciar i impulsar tota la zona industrial i tecnològica de l’eix de la B-30.

Atenent les potencialitats del territori i la voluntat de promoure el seu desenvolupament, van acordar definir una estratègia de col·laboració per posicionar tot aquest eix com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya i d’Espanya i convertir aquest territori en un dels principals pols industrials i de manufactura avançada del sud d’Europa.

En el document de treball “Estratègies per a una millora en la competitivitat de la indústria a l'àmbit B30”, de març de 2015, s’afirma que “la gran oportunitat passa per la creació d’un Node d’Excel·lència en Producció, que, gràcies al domini de diferents tecnologies facilitadores, com la robòtica, la mecatrònica, la mecànica de precisió, les micro i nanotecnologies i les tecnologies de programari i comunicació, aconsegueixi incrementar les capacitats de les empreses del territori i, a més, un reconeixement i prestigi internacional associat a l’alta tecnologia. Alhora, s’han de convertir en pols de captació de talent i formació especialitzada amb clara orientació industrial.

Aquest node d’excel·lència ha de permetre no només retenir i impulsar la indústria, que migrarà cap al concepte de fabricació avançada, sinó que també es convertirà en un pol d’atracció d’inversió estrangera, cosa que permetrà l’emplaçament i creació de noves empreses innovadores amb capacitats de fabricació singulars. Per arribar a aconseguir aquesta fita, es fa necessari definir un Pla Operatiu que estableixi les bases i els passos a seguir per tal d’impulsar fabricació avançada dins l’Àmbit B30.”

El concepte “manufactura avançada”, també anomenat “Indústria 4.0”, proposa aplicar les últimes tecnologies per adaptar i/o modernitzar tant els productes com els processos productius.

Es preveu que en un termini de cinc a deu anys, la Indústria 4.0 transformarà la forma de dissenyar, fabricar i produir, i que les possibilitats d’interconnectar equips, màquines i persones farà possible que els sistemes de producció siguin un 30% més ràpids i eficients.

Aquesta millora d’eficiència i de prestacions del productes sorgeix com una aposta estratègica per diferenciar-se de l’oferta de productes de baix cost i baix valor afegit. Informes internacionals assenyalen que l’impacte econòmic de la manufactura avançada serà principal en la creació de nous llocs de treball i provocarà una forta transformació en les competències necessàries en el mercat laboral del futur proper.

A l’espera que es desenvolupi el pla de viabilitat de la manufactura avançada a l’àmbit B30, es proposa realitzar amb caràcter exploratori un projecte pilot en col·laboració entre la Riera de Caldes, Eurecat i el Centre Metal·lúrgic amb la finalitat d’ajudar a les empreses del territori a evolucionar de la manufactura actual a la manufactura avançada.

22

Ploma convidada L’objectiu del PROJECTE IMPULS 4.0 és la millora de la competitivitat del teixit empresarial de la Riera de Caldes mitjançant la introducció de la manufactura avançada als seus processos i productes, a partir d’un plantejament integrador dels agents del territori. Aquest objectiu es materialitzarà mitjançant una prova pilot al territori, amb la finalitat d’extrapolar els resultats obtinguts a altres territoris de l’Àmbit B30 i de la resta de Catalunya.

La prova pilot vol concretar “què vol dir 4.0 a la realitat de la nostra industria”, per facilitar el recorregut de les empreses de forma més ràpida i eficient. Es vol ajudar a les empreses perquè la manufactura avançada es desenvolupi amb tot el seu potencial.

L’Eix de la Riera de Caldes, té un perfil industrial ideal per enriquir i aprofundir en el pla de viabilitat de la manufactura avançada pels següents factors: -L’Eix de la Riera de Caldes té una concentració d’activitat econòmica superior als valors del país, amb una població de 93.000 habitants, dóna emplaçament a més de 3.000 empreses, vora 7.000 autònoms i genera cap a 40.000 llocs de treball.

-Un dels trets diferencials del territori és el seu caràcter industrial, el 28% de les empreses es dedica a la manufactura (en municipis com Polinyà o Sentmenat s’arriba al 40%), quan al conjunt de Catalunya l’activitat industrial representa només un 10% del teixit empresarial.

La finalitat del projecte és desenvolupar la metodologia que permeti avaluar la distància del teixit productiu del territori en relació a les possibilitats de la manufactura avançada a l’Eix de la Riera de Caldes.

A efectes pràctics el projecte té una dinàmica similar a un estudi de mercat en relació a la situació de la indústria de la Riera de Caldes respecte al model de manufactura avançada: -Es proposa fer un benchmarking a 40 empreses seleccionades entre les empreses referents al territori, tant per la singularitat dels seus productes i processos, com pel seu pes econòmic dins el territori.

-Es proposa elaborar un model complet de manufactura avançada útil per avaluar al territori les necessitats i competències de la situació de partida de les empreses, que serveixi de referència per les entrevistes qualitatives presencials.

-Es proposa establir un dispositiu per fer entrevistes qualitatives presencials amb un total de 50 empreses del territori prova pilot.

-Es proposa que les respostes al model es puguin processar de forma estadística i elaborar un informe de necessitats en relació a la transició cap a un model de manufactura avançada, identificant el punt de partida i les àrees on estratègicament es pugui ajudar a l’evolució.

-També es proposa analitzar les competències existents al territori en relació a les tecnologies necessàries de manufactura avançada, tant a nivell d’empreses tecnològiques, com de centres tecnològics, com d’oferta formativa d’universitats i centres de formació superior, identificant el mapa d’actors i proposant els continguts de futur a desenvolupar.

Es preveu, finalment, iniciar l’execució del projecte (condicionat a l’obtenció d’una subvenció del SOC en el marc de la convocatòria 2015 de suport a la planificació estratègica) al llarg del darrer trimestre d’enguany, amb un temps de realització previst d’un any.

23

A la propera edició…

24



Els Treballadors Autònoms Dependents



La República Sudafricana



El Talent a la Riera de Caldes