Rieravista 2 by Riera de Caldes

RIERAVISTA Revista d’actualitat empresarial dels municipis de l’Eix de la Riera de Caldes

N. 2, 2015

El reportatge

s empreses le e d t a t li a t r Natalitat i mo

Serveis a fons

Empreses s le a is e rv e S e d Els Centres Locals

òmica Polígons d’activitat econ Sòl i sostre disponible

Membres de l’ Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes

www.rieradecaldes.com Més informació

Més informació

Contacte: info@rieradecaldes.com Tel.: 93 560 01 03 ext. 1

Més informació

CONTINGUTS El reportatge

Pàg. 3

Novetats

Pàg. 6

Edita: Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda Promoció Econòmica i Indústria Camí de la Granja, s/n

A.M.E.R.C. informa

Pàg. 7

Serveis a fons

Pàg. 9

Polígons a fons

Pàg. 11

Dipòsit legal: DL B 25688-2014

Agenda

Pàg. 13

Redacció: Serveis tècnics de Promoció Econòmica dels municipis de l’AMERC.

Sectors emergents

Pàg. 15

Economia social

Pàg. 17

Internacionalització

Pàg. 18

Bones practiques

Pàg. 20

Ploma convidada

Pàg. 22

Imatges: Arxiu i Regidoria de Comunicació.

Amb el suport de:

L’AMERC no es fa responsable del contingut dels articles que van signats, que reflecteixen únicament i exclusivament l’opinió dels seus autors

El reportatge Natalitat i mortalitat empresarial a la Riera de Caldes El setembre de 2014 hi havia domiciliades 3.193 empreses al conjunt dels 7 municipis que integren l’eix de la Riera de Caldes. Un trimestre més tard, a finals de desembre, aquest nombre s’havia elevat fins a les 3.257 les companyies. Vol dir això que durant el IV trimestre s’han creat 64 noves companyies al territori? La resposta immediata és no, sinó que estem davant del balanç final entre les altes i les baixes empresarials. Dins el grup d’altes, hi trobem tant empreses que s’han constituït de bell nou, noves activitats empresarials de companyies ja presents al territori, com altres que han arribat procedents d’altres localitats. Per exemple, el territori de l’Eix ha rebut en els últims anys un nombre important d’empreses procedents del Barcelonès i del mateix Vallès Occidental i Oriental, que han vist en l’entorn de la Riera de Caldes una ubicació geogràfica estratègica, sobretot per les bones comunicacions amb els principals nodes de comunicació del país. Pel costat de les baixes, hi podem identificar tant companyies que tanquen les seves portes, altres que cessen una part de la seva activitat, com empreses que abandonen el territori per traslladar-se a altres localitats. És difícil quantificar amb exactitud les altes i les baixes que es produeixen al territori de forma actualitzada. Principalment, per les pròpies dificultats d’accés a la informació. Les companyies no acostumen a notificar el seu tancament o trasllat als Serveis de Promoció Econòmica de cada municipi, i, passa un cert temps fins que els tècnics municipals són capaços de detectar les baixes (a no ser que siguin casos tan coneguts com el recent d’Esselte, que tot d’una tenen premsa als mitjans). Així mateix, moltes noves empreses, no són identificades fins passat uns mesos de l’inici de la seva activitat, i, encara més, quan no tenen un establiment comercial o ocupen una nau industrial. En alguns casos, hi ha activitats que passen totalment desapercebudes (sobretot les que es realitzen des del propis domicilis dels propietaris). Entre les fonts alienes als Ajuntaments, hi ha la informació del Registre Mercantil. Informació de caràcter no gratuït, i que diferents empreses comercialitzen. D’altra banda, per municipis no gaire grans, funciona prou bé l’accés a les dades de centres de cotització d’alta a la Seguretat Social trimestre a trimestre. Informació que els membres de la Xarxa d’Observatoris de la Diputació de Barcelona disposem de forma segmentada per grandària de l’empresa i activitat a 3 dígits CCAE. Aquesta darrera font, combinada amb la mateixa informació pel volum d’assalariats, permet realitzar un exercici força acurat de les altes i les baixes empresarials que es produeixen a cada municipi a nivell trimestral. El IV trimestre de 2014 constatem que a la Riera de Caldes s’han produït 168 altes empresarials i 104 baixes. Per cada 10 companyies que han desaparegut del territori, n’han aparegut 16 de noves (de nova creació o procedents de trasllats). A nivell intramunicipal, podem veure que Santa Perpètua és el municipi que ha registrat més moviment empresarial, amb 50 altes i 30 baixes. A Palau-solità i Plegamans també hi ha hagut força rotació, amb 33 altes i 13 baixes. I, a Caldes de Montbui hi trobem 27 altes i 14 baixes.

El reportatge S’ha de subratllar que, des de l’inici de la crisi econòmica, no es veien saldos empresarials tan positius a la Riera. Durant la major part del període 2008-14 la mortalitat empresarial ha estat molt superior a la natalitat. Altes i baixes empresarials a l’eix de la Riera de Caldes. 4T 2014

Municipi Caldes de Montbui La Llagosta Palau-solità i Plegamans Polinyà Sant Feliu de Codines Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat Eix Riera de Caldes

Altes 27 12 33 17 9 50 20 168

Baixes -14 -11 -13 -16 -10 -30 -10 -104

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS, proveïdes per SITDEL. DIBA.

Saldo 13 1 20 1 -1 20 10 64

D’altra banda, a part de la inèrcia econòmica del moment, s’ha de constatar que hi ha una part del comportament empresarial que s’explica per factors estrictament estacionals. Per exemple, crear una empresa de colònies d’estiu té molt més sentit a l’inici de la temporada de vacances, en canvi, si pensem amb la fabricació de torrons, té millor recorregut just a l’adveniment del Nadal. Al gràfic podem observar que el 2on. trimestre de l’any acostuma a ser el més positiu respecte el saldo entre altes i baixes a la Riera de Caldes.

Els sectors que han vist aparèixer més companyies durant el IV trimestre de 2014 són: el comerç, la construcció, la restauració, els serveis educatius i els serveis personals. Pel que fa a la indústria, destaca el sector metal·lúrgic. Alhora, també s’ha de fer esment a les activitats de transport, i de venda i reparació de vehicles. Altes empresarials a l’eix de la Riera de Caldes durant el 4T 2014

El reportatge Pel que fa a les baixes, el sector més destacat és el terciari, sobretot pel cantó de la restauració i el comerç majorista, àmbits que tradicionalment presenten una elevada rotació d’establiments. Una altra part important de la mortalitat empresarial s’ha produït dins la construcció (sector també d’un elevat dinamisme). D’altra banda, relacionat amb el component estacional que es comentava abans, el IV trimestre trobem baixes vinculades a la finalització del període de vacances, com és el cas de les companyies dedicades a activitats esportives de lleure. Baixes empresarials a l’eix de la Riera de Caldes durant el 4T 2014

Per concloure, a nivell de l’impacte que tenen aquests canvis pel mercat de treball, és important aproximar quants de llocs de feina arrosseguen les empreses que es donen d’alta i baixa. No és estrany, que tot i que neixin més empreses que morin, es destrueixi ocupació. El IV trimestre de 2014 la major rotació empresarial s’ha produït dins el segment de microempreses (fet que acostuma a ser el més habitual). I, en concret, al tram d’1 a 5 treballadors. Aquest grup ha concentrat el 87% de les altes i baixes. Per tant, tot i el saldo positiu de +64 empreses, el seu impacte sobre el volum de llocs de treball ha estat molt discret. Altes i baixes empresarials a l’eix de la Riera de Caldes durant el 4T 2014 per grandària d’empresa

Grandària de l'empresa

Altes

Baixes

Saldo

d'1 a 5 treballadors

147

87,5%

-91

87,5%

de 6 a 10

7,7%

-10

9,6%

d'11 a 25

2,4%

-3

2,9%

de 26 a 30

1,2%

0,0%

de 31 a 50

1,2%

0,0%

Total general

168

-104

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS, proveïdes per SITDEL. Diputació de Barcelona.

Observatori de la Riera de Caldes Per a més informació consultar amb: eixrieradecaldes@gmail.com

Novetats INFORMACIÓ ALIMENTÀRIA DELS ALIMENTS VENUTS A DOJO (a granel)

RESIDUS GENERATS PER APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS

S’ha publicat la norma que regula el contingut de les etiquetes i la manera d’informar als clients per part de les empreses que ofereixin aliments destinats al consumidor final, inclosos els lliurats per les col·lectivitats i els destinats al subministrament de les col·lectivitats:

S’ha aprovat el decret que regula les mesures necessàries per assegurar la traçabilitat, les obligacions, drets i responsabilitats de tots els agents, incloent productors, comerciants, distribuïdors, gestors, SIGs, etc.

- Que es presentin sense envasar - Envasats en els llocs de venda a petició del comprador; - Envasats pels titulars del comerç al detall per a la seva venda immediata a l’establiment - Oferts per a la venda mitjançant comunicació a distància.

També s’estableixen mesures per fomentar la reutilització, a partir de la seva entrega a entitats sense ànim de lucre o a comerços de segona ma o de reparacions, per exemple. Els distribuïdors dels aparells domèstics estaran obligats a rebre els usats dels clients, i en el cas dels establiments amb més de 400m2 de superfície qualsevol d’ells, vinculats o no a una compra prèvia. També s’inclou en les vendes a distància.

Més informació: Reial decret 126/2015, de 27 de febrer,

Més informació: R.D.110/2015, de 20 de febrer, sobre

B.O.E. 4 de març de 2015

residus d’aparells elèctrics i electrònics. BOE 1 febrer de 2015

El projecte Reempresa, ja te dos punts d’atenció als municipis de la Riera de Caldes, a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) i a Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Més informació:

Seu de Caldes de Montbui serveiempresa@caldesdemontbui.cat Tel.: 93 862 70 25

CONCILIACIÓ FAMILIAR AUTÒNOMS Bonificació de la quota d’autònoms durant un màxim de 12 mesos per als que no tenen cap treballadors i en contractin un, per tenir cura d’un menor de 7 anys o d’un familiar per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclòs, en situació de dependència acreditada. És compatible amb els altres beneficis a la contractació i és possible a temps parcial. L’autònom ha de continuar estat donat d’alta al règim durant 6 mesos en acabar la bonificació.

Seu de Santa Perpètua de Mogoda empresa@staperpetua.cat Tel.:93 560 01 03 Ext.1

BENEFICI DE 500€ PER A LES NOVES CONTRACTACIONS Sobre els primers 500€ de la base de contingències comuns. Durant 24 mesos prorrogables 12 mesos més per a empreses de menys de 10 treballadors. Aplicació proporcional en cas de contractes a temps parcial i per a socis de cooperatives i societats laborals. Contracte indefinit (manteniment mínim de 36 mesos) i celebrat abans del 31 d’agost de 2016.

Més informació: Real Decreto-ley 1/2015, de 27 de febrero, de mecanismo de segunda oportunidad, reducción de carga financiera y otras medidas de orden social.

A.M.E.R.C. informa L’ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA (RIS3) Durant l’any 2014, des de l’AMERC es va encarregar a la Fundació ASCAMM i a la consultora INNOPRO un conjunt de treballs preliminars a la formulació d’una estratègia d’especialització productiva territorial (RIS3) per a la Riera de Caldes1. La seva finalitat ha estat determinar quins són els sectors amb més potencial per dur a terme una proposta d’especialització territorial que derivi en la col·laboració públic-privada per l’execució de projectes de gran envergadura, que permetin el desenvolupament del teixit industrial de la Riera de Caldes i l’increment de la competitivitat de la zona. Les tasques esmentades han derivat en les següents conclusions i les conseqüents propostes i recomanacions: Conclusió 1: El sector de l’automoció és el sector que té més impacte a la Riera de Caldes, tant a nivell ocupacional, amb aproximadament 3.039 treballadors, com a nivell de facturació, amb un volum aproximat de vendes de 657.738.383€, i un total de 24 empreses dedicades a aquest sector, tenint en compte les empreses dedicades únicament a activitats de venda i/o distribució. Conclusió 2: El sector químic és el segon sector amb més impacte a la Riera de Caldes. Aquest sector destaca en els tres indicadors analitzats, però sobretot en l’indicador de vendes, amb 253.176.301€ de facturació, tenint en compte les empreses dedicades únicament a activitats de venda i/o distribució. El nombre d’empreses de més de 25 treballadors d’aquest sector és de 18, i el nombre aproximat de treballadors ocupats és de 1.284. Conclusió 3: El sector metall és un sector a ressaltar pel volum d’empreses que representa en el sector, concretament amb un total de 24 empreses, com en el cas del sector de l’automoció. No obstant això, la mida de les empreses és inferior a les del sector automoció (20 de les 24 empreses estan en el segment d’empreses de 25 a 50 treballadors), de manera que tant l’ocupació com el volum de vendes d’aquest sector és bastant reduït. Conclusió 4: Els sectors transversals també són necessaris per obtenir una proposta integradora. Sectors com el sector logística, amb un total de 13 empreses de més de 25 treballadors, el sector talent , amb un total de 5 empreses de més de 25 treballadors, i el sector metall, mencionat anteriorment com a possible sector transversal, tenen una gran presència a la Riera de Caldes i una potencialitat de creixement destacada. Conclusió 5: En l’última conclusió inclosa en aquest document es vol posar en relleu que la voluntat de les empreses a col·laborar, créixer, i portar endavant iniciatives i projectes de gran magnitud, és part fonamental per dur a terme aquesta proposta d’especialització. Sense la participació privada serà impossible aconseguir l’especialització RIS3CAT per la Riera de Caldes. Per altra banda, en la documentació fundacional de l’Eix Riera de Caldes, s’identificaren una sèrie de Reptes Compartits de caràcter transversal, complementaris i coincidents en alguns casos amb els anteriors, que també poden servir per definir els àmbits temàtics d’una iniciativa d’especialització productiva a la Riera de Caldes. 1

Podeu accedir a aquest treball a http://goo.gl/w3wyGt

A.M.E.R.C. informa Conclusions operatives Essent la Riera de Caldes un àmbit geogràfic reduït en comparació amb d’altres territoris que estan construint propostes de Projectes d'especialització i competitivitat territorial (PECT), i d’un volum econòmic en el seus sectors d’especialització força limitat en relació al total del sector al conjunt de Catalunya, es considera que: 1) En general, les apostes d’especialització RIS3 de la Riera de Caldes no poden ser verticals o sectorials, així, no es plantegen, per absència de massa crítica i lideratge ampli del sector privat, iniciatives específiques de l’àmbit de l’automoció, químic, bio-farma o metall. 2) Per contra, aquests sectors representen la part més significativa i exportadora de la indústria local, i per tant han de ser al focus de les apostes d’especialització, aprofitant les necessitats i oportunitats transversals que comparteixen. 3) Fins ara, la iniciativa i la definició temàtica d’aquest projecte ha estat liderada clarament pel sector públic, per tant s’ha de realitzar un procés de descoberta amb empreses tractores i innovadores del territori, per tal d’aflorar noves oportunitats i dinàmiques, i assegurar el compromís i participació del sector privat en les iniciatives. 4) L’àmbit transversal de la logística està clarament identificat com a oportunitat d’interès per als sectors prioritzats anteriorment, i la Riera de Caldes compta amb avantatges actuals i futurs per desenvolupar projectes pilot. 5) Igualment, l’àmbit de la mobilitat i del vehicle elèctric és una prioritat a llarg termini de la Riera de Caldes i hi ha iniciatives ja en funcionament. 6) Amb un nivell inferior de formalització, i sense tanta densitat d’iniciatives, també l’àmbit de l’eficiència energètica en la indústria ofereix oportunitats transversals. 7) Quant al possible àmbit transversal del talent es poden identificar dues línies de treball complementàries, a explorar: a) Fer una aposta territorial diferencial per a sectors econòmics basats en el talent i la creativitat, d’acord amb els resultats del primer informe d’aquests treballs. Això és: Activitats artístiques i serveis culturals, Indústries culturals, Serveis estratègics, Altres activitats creatives basades en drets d'autor, Turisme. b) D’acord amb els Reptes Compartits de l’Eix Riera de Caldes, que identificava la qualificació professional i l’oferta de formació com a mancances rellevants per a la competitivitat del territori, desenvolupar un programa integral d’atracció i desenvolupament del talent, reforçant la qualitat dels recursos humans disponibles per a la industria i fomentant capacitats d’innovació i emprenedoria. En general, el repte més important per al PECT de la Riera de Caldes és la incorporació de l’empresa privada al projecte, ja en fase de conceptualització, per assegurar la pertinença de les apostes d’especialització, la descoberta de noves iniciatives i la seva posterior participació en fase de d’execució, evitant projectes o subprojectes que generin desconfiança competitiva entre empreses amb tecnologies o mercats propers.

Serveis a fons ELS CENTRES LOCALS DE SERVEIS A L’EMPRESA Els ajuntaments dels municipis de la Riera de Caldes ofereixen a les empreses i a les persones emprenedores del territori uns espais i uns serveis per ajudar a desenvolupar el teixit empresarial, millorar la competitivitat de les empreses existents i fomentar la creació i consolidació de noves empreses. Estan cofinançats pels Ajuntaments, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Empleo y Seguridad Social i el Fons Social Europeu. Els municipis de Caldes de Montbui, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat, treballen de manera coordinada per a incrementar la massa crítica de població beneficiària i per poder posar a disposició de les seves empreses el major nombre de recursos i amb la millor qualitat possibles. Es vol fer del foment de la creació de nova activitat i del suport a la ja existent, una peça estratègica en el desenvolupament socioeconòmic de la Riera de Caldes. Els municipis de la Riera de Caldes en xifres 01/01/2014

31/12/2014

Habitants

Habitants 16-64

Població activa XODEL

Caldes de Montbui

17.156

11.246

8.917

La Llagosta

13.430

8.665

Palau-solità i Plegamans

14.454

Polinyà Sta. Perpètua de Mogoda Sentmenat TOTAL

Població ocupada resident

2015

RBDF per habitant

Empreses

Assalariats

Autònoms

Polígons

6.946

13.890 €

576

3.725

1.428

3.875

4.943

10.337 €

324

2.213

695

9.728

7.573

3.092

14.525 €

577

11.084

1.424

8.238

5.647

4.636

3.646

12.520 €

457

5.458

519

25.409

16.940

13.477

10.189

12.666 €

858

11.282

1.683

8.645

5.879

4.708

3.746

12.593 €

346

3.043

695

87.332

58.105

46.186

35.565

3.130

36.80S

6.444

12.835 €

Infraestructures disponibles A Caldes de Montbui (La Piqueta) es disposa de Club de l'emprenedor, un espai polivalent dotat amb ordinadors, pissarra i papel·lograf per fer presentacions i/o formació, telèfon, connexió a Internet, despatx per a les atencions individuals, i espais de treball tècnic. També del viver d’empreses Caldes Emprèn. A La Llagosta, Palau-solità i Plegamans (Palau Avança) i Sentmenat (Espai Ecus) hi ha un despatx per a les atencions individuals, dotat amb PC, telèfon i connexió a Internet; una aula amb capacitat mínima per a 15 persones, amb canó projector i pissarra; un punt TIC, o infraestructura equivalent, per a la formació ACTIC dels usuaris que ho precisin. A Polinyà (Can Gavarra) es disposa de 4 aules de formació, 1 sala polivalent i 1 sala de juntes, i les infraestructures i espais del Viver d’Empreses. A Santa Perpètua de Mogoda (Granja Soldevila/CREVE,Centre de Recursos del Vehicle Elèctric) 6 aules amb una capacitat mínima de 20 persones cadascuna, amb infraestructura multimèdia i connexió a Internet, sala d’entrevistes, aula d’informàtica per a 15 persones, l’espai multifuncional de la Biblioteca municipal (capacitat per a 60 persones), amb infraestructura multimèdia i connexió a Internet, i el nou edifici de Promoció Econòmica.

Serveis a fons Servei d’informació bàsica a empreses

Servei d’informació a demanda

A criteri de cada municipi, s’envia la informació que es considera rellevant, segmentada per tipologies de destinatari, a les empreses i autònoms del seu terme municipal. S’envia també un butlletí electrònic mensual i una revista trimestral amb les darreres novetats empresarials del territori.

Atenció presencial, telefònica, via correu electrònic i via web a les empreses, autònoms i emprenedors del territori fent una valoració inicial de la seva demanda i donant-li una resolució in situ si procedeix, o fent la derivació al servei especialitzat.

Suport a la internacionalització de les empreses

Servei de consultes empresarials

Detecció d’empreses, determinació del seu potencial exportador i assessorament especialitzat i acompanyament en el procés d'internacionalització.

Atenció a les consultes derivades des del Servei d’informació a demanda, que per les seves característiques requereixin formació especialitzada o aportació de valor, més enllà de la simple transmissió d’informació.

Itinerari formatiu per a persones emprenedores

Suport a l’emprenedoria i la creació d’empreses

Sessions modulars, que els usuaris poden seguir íntegrament o parcialment en funció de les seves necessitats i interessos. Pretén donar a les persones emprenedores eines per al procés de creació de l’empresa i per a la seva gestió en les primeres fases de vida posteriors a l’inici de l’activitat

Entrevista inicial, primera acollida, informació dels serveis, atenció de consultes puntuals, sessions grupals d’iniciació a l’emprenedoria. En els casos en què es consideri necessari, s’inicia l’assessorament en el procés de creació d’empreses: anàlisi de viabilitat, millora del plantejament inicial, creació d’empreses de qualitat, planificació de la posada en marxa de l’activitat. Ajut en el finançament i possibles subvencions.

Serveis de suport a la Innovació

Suport a la consolidació d’empreses de fins a 3 anys

Informació. Programes específics en els sectors de la logística (LOGINCAT i LOGIS-Riera de Caldes) i de la mobilitat elèctrica (PLATAFORMA de vehicle elèctric, concurs ELECTROCAT)

Seguiment individualitzat bàsic, amb periodicitat i contingut a determinar individualment amb cada empresari i consultories especialitzades.

Informació i acompanyament a projectes de la UE

Suport a l’emprenedoria social

Accés a la informació sistematitzada de l’ Enterprise Europe Network (EEN) i als ajuts a PIMES disponibles al Programa marc de recerca i innovació de la UE “Horitzó 2020”.

Assessorament i acompanyament específic. Jornades de divulgació, sensibilització i aprenentatge amb d’empreses d’èxit. Creació de xarxa. Ajuts isubvencions. Formació especialitzada.

Accés a finançament

Reempresa

Acord amb diferents entitats per facilitar el finançament de les empreses. Assessorament i acompanyament.

Servei d’intermediació en traspassos de negocis viables.

Assessorament especialitzat (consultoria) a empreses

Formació empresarial avançada

Per a personal directiu de 25 empreses del territori, amb dificultats o bé amb potencial de creixement i/o generació d’ocupació, que els permeti elaborar una estratègia empresarial i millorar la seva posició competitiva en el mercat. El realitzen consultors externs.

Sessions d’experts, de diferents durades, repartides per tot el territori amb la finalitat d’ajudar a incrementant el nivell de formació dels directius i personal de suport i millorar la gestió i la rendibilitat de les empreses.

Viver d’empreses Can Gavarra (Polinyà)

Alfabetització digital

10 mòduls, d’entre 20 i 27 m2 i de 8 espais de coworking, amb serveis i dependències comuns. Preferentment per a noves empreses en l’àmbit de la cadena de subministrament logística en el sentit ampli del seu significat, empreses de serveis a altres empreses i empreses de base tecnològica

Informació, assessorament i formació en línia sobre la utilització de les noves tecnologies. Capacitació per a obtenir el certificat ACTIC de la Generalitat de Catalunya.

Viver d’empreses Caldes Emprèn (Caldes de Montbui)

Servei d’informació i assessorament de les noves oportunitats de negoci pels projectes empresarials TIC

12 mòduls de serveis, d’entre 14 i 32 m2, 5 naus industrials de 85 m2, espais de coworking, despatx de domiciliacions, sala de presentacions i sala de reunions, amb serveis i dependències comuns. Dirigit a empreses de nova creació i en fase de consolidació dels àmbits de serveis, industrials i de distribució.

Assessorament especialitzat de les empreses TIC amb l’objectiu de millorar la seva competitivitat empresarial, p.e.: - Comerç electrònic - Facturació electrònica - Seguretat Informàtica - Legislació aplicable a les TIC - Màrqueting Digital (posicionament web, xarxes socials, etc.)

Accions de sensibilització per a l’emprenedoria

Espai web www.rieradecaldes.com

Tallers i seminaris d’emprenedoria a les escoles, instituts i a la població en general. Creació d’un apartat específic al portal web http://www.rieradecaldes.com/

Eina per aglutinar i coordinar tota la informació relativa als programes i projectes de desenvolupament local que s’executen de forma cooperativa a la Riera de Caldes.

P.A.E.S a fons SÒL I SOSTRE DISPONIBLE 200 NAUS I 150 SOLARS DISPONIBLES A LA RIERA DE CALDES Fa pocs dies s’ha conclòs el treball de camp del projecte “Cens de les naus i solars industrials disponibles a la Riera de Caldes”, que l’AMERC ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona i amb l’assessorament tècnic de l’empresa BRENTHIS. S’han inventariat tots els béns immobles susceptibles d’acollir nova activitat industrial segons el planejament urbanístic vigent a cada municipi de la Riera de Caldes, un total de 5 locals, 206 naus i 151 solars. La superfície agregada disponible al conjunt dels municipis de la Riera de Caldes és de 445.000 m2 de sostre i 825.000 m2 de sòl. LOCAL

Dels 362 elements inventariats, s’ha detectat el comercialitzador en un total de 145, corresponents a 5 locals, 119 naus i 21 solars. Així mateix, es coneix el preu de lloguer o venda ofert pel comercialitzador en 61 casos, essent el preu mitjà per m2 de superfície total de les naus de 2,51 € per m2 i mes en el cas del lloguer, i de 462 € per m2 en el cas de la compra. Aquest càlcul no s’ha fet amb els solars disponibles per manca de mostra suficient. Cal aclarir, així mateix, que en cap cas aquest és el preu final, sinó l’oferta que consta al web del comercialitzador, subjecta sempre a negociació. Com a part integrant del projecte, així mateix, s’ha posat a punt una metodologia d’actualització continuada d’aquesta informació que posarem en marxa durant el mes de maig, a fi i efecte que la informació continguda en l’aplicatiu tingui la major qualitat possible i es mantingui al dia en tot moment. En els propers dies estarà disponible al web http://www.rieradecaldes.com/ un aplicatiu informàtic amb accés lliure a la part pública d’aquesta informació, en un format amable i intuïtiu, adreçat a empreses i inversors interessats en instal·lar-se a l’àmbit territorial de la Riera de Caldes.

CALDES DE MONTBUI

NAU

SOLAR

LA LLAGOSTA

PALAU-SOLITÀ I PLEGMANS

POLINYÀ

SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

SENTMENAT

119

Total general

LLOGUER €/m2 CALDES DE MONTBUI

VENDA €/m2 -

LA LLAGOSTA

2,28

284,81

PALAU-SOLITÀ I PLEGMANS

2,81

593,91

POLINYÀ

2,66

405,17

SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

2,71

539,64

SENTMENAT

1,10

342,98

2,51

462,82

Total general

P.A.E.S. a fons DISTRIBUCIÓ MUNICIPAL DE L’OFERTA DISPONIBLE CALDES DE MONTBUI EL PINATAR LA BORDA SECTOR 3304 SECTOR 3307 SECTOR 3308 LA LLAGOSTA

LOCALS Nº

846

1 4 -

182 664 -

LA LLAGOSTA PALAU-SOLITA I PLEGAMANS

AVINGUDA NAVARRA CAN BOADA-RIERA DE CALDES CAN BURGUES CAN CORTES PALAU INDUSTRIAL POLINYA

CAN BERNADES-SUBIRA CAN HUMET LLEVANT NORD-EST SUD-EST SANTA PERPETUA DE MOGODA

CA N'OLLER CAN BERNADES-SUBIRA CAN HUMET CAN VINYALETS CAN VINYALS LA CREUETA LA FLORIDA POLIGON CIM VALLES SANTIGA - SECTOR LIPIDOS SANTIGA - SECTOR PROVASA TORRE DEL RECTOR SENTMENAT

CAMI MAS DEN CISA CAN CLAPERS

Total general:

846

NAUS Nº

SOLARS

Nº

66.233

17.186

1 33 2

566 61.795 2.895

2 4

2.727 14.459

977

18.539

850

18.539

850

16.642

104.090

1 11

1.490 11.169

4 1

3.377 606

1 3 4 2

14.923 69.698 6.494 12.975

125.843

455.276

1 21

5.540 28.584

3 25

17.885 73.834

1 73 14 5

4.612 296.520 130.790 23.354

175.375

208.415

4 14 1

5.487 48.835 6.300

3 7

9.925 33.656 15.825 9.325 930 26.833 7.559 38.745 38.737 26.880

12 9

23.186 4.960

28.733

18 1

52.996 4.878

5 1 1 1 1 1 7 2

42.049

39.888

2 24

3.972 38.077

39.888

206

444.681

151

825.705

Agenda ACTIVITATS PER A AUTÒNOMS, SOCIETATS i persones emprenedores Inscripcions: www.rieradecaldes.com — AGENDA

Dies/mes 26/3

Nom activitat Descobreix la màgia de Lego® Serious Play® per a resoldre els reptes de la teva empresa

Municipi Sta. Perpètua

Posicionament als cercadors

Palau

16, 21/4

Generació idees

Caldes

21, 23/4

Gestió administrativa, comptable i tributària l'empresa. La pràctica

Sta. Perpètua

24, 30/4

Vendes per a no comercials

Sta. Perpètua

14, 21, 28/4 i 5/5

30/4

Quelcom més que un nom

Caldes

7/5 (provisional)

Lideratge positiu per millorar els resultats

11, 18, 25/5 i 1/6

Entens els números de la teva empresa

Sta. Perpètua

14/5

Tendències de futur que no pots obviar

Caldes

15/5

Solucions de comunicació empresarial. Aprèn a redactar textos persuasius.

26, 28/5 i 2/6 26/5

Sta. Perpètua

Gestió d'autònoms

Caldes

Els escacs i la venda: un mètode fàcil i ràpid de iniciació a la venta

Palau

Imatge personal 360º. Clau per al teu èxit empresarial

Sta. Perpètua

5 claus per la viabilitat empresarial

Sta. Perpètua

8, 15, 17/6

Tècniques de negociació / servei post venda

Sta. Perpètua

11/6

Com posar preu als meus productes i serveis

Caldes

El futur: els mercats electrònics i el posicionament web estratègic

Caldes

30/6

Neuromàrqueting. La clau de l'èxit en temps de crisi

Caldes

30/6 i 2/7

Com puc millorar la comercialització del meu negoci

Palau

27, 29/5 5, 12, 19, 26/6

11, 16/6

1, 3/7

14, 16, 21, 23/7

Sentmenat

Gestió financera i negociació bancària, avui. Fonts de finançament alternatives Estàs pensant en obrir una botiga on-line? T'expliquem les claus per fer-ho bé

Sta. Perpètua

Palau

Agenda PER A PERSONES EMPRENEDORES I EMPRESES DE RECENT CREACIÓ Inscripcions: www.rieradecaldes.com/emprenedoria — FER FORMACIÓ Municipi

Data

Nom activitat

Sta. Perpètua

14/4

Els costos del meu negoci 1

Polinyà

15/4

Guanya diners amb la teva web

Sta. Perpètua

28/4

Els costos del meu negoci 2

Polinyà

29/4

Nocions bàsiques sobre la imatge del teu negoci

Polinyà

06/5

Quina de les formes legals més habituals em convé?

Sta. Perpètua

12/5

Taller de generació d'idees

Polinyà

20/5

Habilitats gerencials del petit empresari

Sta. Perpètua

26/5

Habilitats dels empresaris i empresàries d'èxit

Polinyà

10/6

Augmenta la teva creativitat utilitzant els mapes mentals

Sta. Perpètua

16/6

Documents de l’empresa i gestió bancària

Sta. Perpètua

30/6

El pla de màrqueting i la previsió de vendes. La teva marca.

Fires i Forums

Data

Web

ExpoEcoSalud

17-19 abril

http://www.expoecosalud.es

Bta. Tecnologies de l'Alimentació

21-24 abril

http://www.bta-bcn.com

b-travel (Saló Turisme)

17-19 abril

http://www.b-travel.com

Saló Internacional Automòbil

9-17 maig

http://www.salonautomovil.com

Beyond Building (Construmat)

19-23 maig

http://www.construmat.com

European Forum on Eco-Innovation

20-21 maig

http://goo.gl/qXQjhd

Free-from alimentació

4-5 juny

http://www.freefromfoodexpo.com

Saló Internacional de la Logística

9-11 juny

http://www.silbcn.com

BizBarcelona

1-2 juliol

http://www.bizbarcelona.com

CLICA AQUÍ

Sectors emergents LA MOBILITAT ELÈCTRICA Les característiques geogràfiques i l’actual model de mobilitat existent a Catalunya origina un gran nombre de desplaçaments diaris, concentrats als principals nuclis urbans. Al context actual, el sector del transport té una gran dependència de combustibles fòssils principalment derivats del petroli, el consum dels quals representa aproximadament un 40% del consum d’energia final a Catalunya i constitueix una de les principals fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. En aquesta conjuntura les oportunitats del vehicle elèctric es posen de manifest. El vehicle elèctric pot ser un complement molt important per a la reducció de la dependència dels combustibles, per a una major integració de les energies renovables, per a un augment de l’eficiència energètica en tota la cadena energètica, per a l’optimització i eficiència del sistema elèctric mitjançant eines de gestió de la demanda, per a una reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica en els nuclis urbans i la conseqüent reducció dels seus efectes sobre la salut, i una oportunitat d’augment de competitivitat per part del teixit industrial català. El desenvolupament del sector del vehicle elèctric requerirà la posada en marxa de nous negocis en tota la cadena de valor, des dels subministradors de components i fabricants de vehicles fins els concessionaris i empreses de serveis. En un àmbit de caràcter emergent com el del vehicle elèctric, tant important com la planificació i previsió que representa aquesta estratègia serà la flexibilitat amb que les administracions, les empreses i els agents econòmics reaccionin als canvis tecnològics i de mercat que poden donar-se en els propers mesos i anys. En aquest sentit, l’estratègia ens defineix un horitzó, uns objectius, un marc de referència i unes mesures vinculades, però també els mecanismes necessaris perquè puguem adaptar-nos si les circumstàncies del nostre entorn canvien. La velocitat de penetració del vehicle elèctric als mercats, sobretot dels models elèctrics purs, dependrà de l’evolució de diferents variables que el faran una alternativa competitiva enfront de la resta d’opcions. Les principals variables determinants són: la ràtio entre el preu del petroli i el de l’electricitat; la taxació de la contaminació -s’anirà pujant la imposició a les tecnologies més contaminants- ; el tipus de canvi euro/dòlar; les subvencions a l’adquisició d’aquests vehicles; l’evolució tecnològica, sobretot pel que fa referència a les bateries; i la capacitat econòmica de clients tant públics com privats, per fer front al diferencial de cost d’adquisició d’aquests vehicles respecte als vehicles basats en motor tèrmic i combustió interna. La bateria és l’element amb més valor dins del vehicle elèctric i el que suposa el principal repte per a l’evolució d’aquests vehicles. El seu avenç tecnològic i les economies d’escala associades a la seva producció fan pensar en una ràpida reducció del seu preu que facilitarà la penetració de la mobilitat elèctrica. Es preveu que en 5 anys, els preus de les bateries baixaran a una cinquena part de l’actual i multiplicaran per 5 la seva capacitat de recàrrega.

Sectors emergents Dins del procés d’introducció del vehicle elèctric als mercats, distingim 3 fases diferenciades: VCI: vehicle de combustió interna HEV: vehicle híbrid PHEV: vehicle híbrid endollable VE: vehicle elèctric Font: Els reptes industrials del vehicle verd a Catalunya. Observatori de Prospectiva Industrial (2010)

La Plataforma LIVE (creada el 2011 per a promoure la mobilitat elèctrica), xifra actualment en 3.958 unitats els vehicles elèctrics que circulen per Catalunya i una xarxa de recàrrega ràpida (menys de 30 minuts) i semi-ràpida amb gairebé 700 punts de recàrrega públics (març 2015). Les previsions al 2010 eren molt més ambicioses, ja que inicialment es creia en una penetració molt més ràpida, i que a la pràctica està introduint-se més lentament del previst. Des de l’any 2012, els Ajuntaments de la Riera de Caldes, estan duent a terme un projecte de foment i millora de l’oferta i la demanda de productes i serveis vinculats a la mobilitat elèctrica, amb una base territorial clara, i amb voluntat d’esdevenir un referent i un actor significatiu en aquest àmbit a nivell general català. Durant l’any i mig que fa que es va posar en marxa aquest projecte, s’han dut a terme diferents accions:  S’ha iniciat l’activitat en un equipament, el CREVE-Centre de Recursos del Vehicle Elèctric,

punt de referència nacional en temes de mobilitat elèctrica.  S’ha desenvolupat un nou perfil professional, el de tècnic de manteniment i reparació de

vehicles elèctrics i híbrids, inexistent fins al moment. En paral·lel, s’ha desenvolupat una oferta de formació continuada en termes de manteniment i reparació de VE, i també una oferta de formació continuada en termes d’instal·lació i reparació d’infraestructures de recàrrega de VE.  S’ha constituït una incipient xarxa de relacions entre empreses, administracions públiques,

agents socials i centres de recerca, a nivell de la Riera de Caldes però amb implicacions de caràcter nacional, constituïda per actors interessats en la potenciació de la mobilitat elèctrica.  S’han dut a terme una sèrie d’activitats i jornades amb l’objectiu principal de difondre la

mobilitat elèctrica: l’Aparador Tecnològic sobre infraestructures de recàrrega, Trobades d’Experts en vehicle elèctric, la 1ª Mostra de Vehicles Elèctrics o la Jornada sobre el Potencial de Desenvolupament de la Moto Elèctrica a Catalunya.  Darrerament s’ha ofert a les empreses una consultoria gratuïta especialitzada per valorar la

possibilitat d’implantar el vehicle elèctric a la seva flota. Han participat 5 empreses estudiant la flota en el seu conjunt i s’han fet 2 estudis per a instal·lar-hi punts de recàrrega .

Economia social GSIS: GRUP DE SERVEIS INICIATIVA SOCIAL GSIS és una Cooperativa Mixta de treball associat i de serveis, constituïda el 1996 per un grup de familiars de persones amb disminució psíquica, sense afany de lucre. Treballen per proporcionar patrons i condicions de vida el més pròximes possibles a les condicions considerades com a normals en el medi i en la societat on vivim. Les seves finalitats són crear i gestionar amb qualitat els serveis i els establiments necessaris per donar assistència integral a les persones amb aquesta condició, preferentment socis de l’Entitat; detectar i atendre a les persones afectades i donar suport i recolzament a les seves famílies; fomentar la solidaritat i sensibilitzar a la societat vers la disminució i el respecte a les diferencies; col·laborar amb totes les entitats de principis i objectius iguals o similars per aconseguir els objectius assenyalats i vetllar que l’administració pública compleixi amb els seus deures que té vers aquest col·lectiu. A les instal·lacions que tenen al Castell de Can Taió a Santa Perpètua de Mogoda està situada l’Escola Barcanova (E.S.O. adaptada en la que s'ha substituït l'àrea de Tecnologia del currículum per continguts professionalitzadors de Jardineria, i dos PQPI de mossos de quadra i de cuina i restauració), l’Hípica Can Taió i els serveis de jardineria. I al jardí de la Granja Soldevila el Restaurant del mateix nom. La cooperativa està gestionada des d’una perspectiva empresarial, buscant maximitzar els recursos per mitjans justos i ètics, i obtenir beneficis que són invertits per millorar els serveis i la qualitat de vida de les persones amb les que treballen. Per això tenen alguns centres que funcionen com a empreses, amb les adaptacions adients:

Treballs manipulats per a empreses que els subcontracten

Escola d’hípica federada Equinoteràpia Centre especial de treball

Serveis de jardineria Centre especial de treball

Cada any surten al mercat laboral diferents promocions de joves formats en jardineria, en tasques de mossos de quadra i ara també en cuina i restauració que cerquen empreses en les que fer practiques i treballar.

Més informació i contacte:

www.gsiscat.org

Bar i restaurant. Taller de cuina Centre Especial de Treball

Internacionalització

Població 2012

Capital oficial2: Santiago

+65 10% 0-14 21%

Fronteres2 amb: Serralada dels Andes, Oceà Pacífic, Perú, Bolívia i Argentina. Estret de Drake. Superfície2:

756.102 km2

Superfície Catalunya: Població 20156:

18.006.407 habitants

Població Espanya 4T 20141: 46.464.053 habitants Diferència horària5: 5h (continental) 7h (Xile insular) 2

Religió : catòlics 70%, evangèlics 15,1%, testimonis de Jehovà 1,1%, altres 5,6%, cap 8,3% Llengua oficial2: Espanyol. També es parlen mapudungun, alemany i anglès. Ètnies2: blancs i blanc-amerindis 95,4%, mapuches 4%, altres grups indígenes 0,6%. Sistema polític2: República 2

Administracions : Divisió en 15 regions. Taxa emprenedora 2013 (TEA-GEM)3: 26,8% INFORMACIONS PRÀCTIQUES Tot i que el 40% de la població es concentra a la zona metropolitana de Santiago, s’han de tenir en compte les regions de Biobío (1.965.000 habitants), Valparaíso (1.724.000 hab.) i Maule (963.000 hab). Documents addicionals: http://goo.gl/cdqrMZ Fonts: 1 www.ine.es 2 www.icex.es (fitxa país) 3 http://www.gem-spain.com 4 http://http://stats.oecd.org 5 http://www.diferenciahoraria.info 6 http://www.ine.cl 7 www.barrerascomerciales.es 8 http://datacomex.comercio.es 9 www.aduana.cl

1564 69%

32.000 km2

Moneda local: Peso 1 CLP = 0,0015€ PIB4 p.c. 2013:

21 991 $

PIB4 p.c. 2013 España:

33 112 $

RBD4 p.c. 2013 estimada:

14.606 $

RBD4 p.c. 2013 España:

21.488 $

Organitzacions en les que participa: És el país del món amb més acords comercials, bilaterals i multilaterals. Això fa que sigui una porta d’entrada molt important, especialment a Amèrica i a Àsia. Alguns són: L’Acord d’Associació Política i Econòmica amb la UE, el de Complementació Econòmica amb MERCOSUR (membre associat) o l’Acord del Pacífic. Participa a l’Organització d’Estats Americans, a l’Associació Llatinoamericana d’Integració i al Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic.

BARRERES AL COMERÇ7 (clicar per descarregar) Derechos de la propiedad intelectual [PDF] Normas técnicas (instrumentos y aparatos eléctricos) [PDF] Registro de productos cosméticos [PDF] Restricciones en el acceso a los puertos de cargamentos de pez espada y jurel [PDF] Límites de nutrientes y etiquetado de alimentos no acordes con estándares internacionales [PDF]

Internacionalització IMPORTACIONS DES D'ESPANYA 8 TARIC

PRODUCTES

IMPORTACIONS DE TOT DEL MÓN 9 Milers €

CODI

PRODUCTES

Milers $

Productes per als particulars 2013 3004 Medicaments 8403 Calderes calefacció central

22.422 10.565

8402 Ordinadors 8501 Telèfons mòbils

1.094.778 1.751.427 1.158.243

8421 Centrifugadores, assecadores centrífugues, aparells per filtrar o depurar líquids o gasos 8418 Refrigeradors, congeladors, màquines de fred, bombes de calor, excepte condicionament d'aire 8517 Telèfons, inclosos els mòbils, altres aparells de transmissió de veu, imatge o dades 8516 Assecadors cabell, escalfadors elèctrics aigua… 8525 Emissors TV i ràdio, càmeres i vídeos

7.328

8702 Camionetes

5.176

0201 Carn de boví

867.503

4.162

3001 Medicaments dosificats ús humà i animal

767.495

2.781

8503 Receptors TV en color

645.526

2.548

529.364

3006 Preparacions i articles farmacèutics, productes odontològics 8415 Màquines i aparells aire condicionat amb ventilador 8471 Màquines tractament dades, lectors òptics…

2.324

8705 Recanvis i accessoris per a vehicles amb motor a explosió 6401 Sabates de vestir 9001 Instruments i aparells d' ús mèdic 8504 Equips de comunic .: routers, mòdem, convertidors i similars

502.783

2.233 1.814

525.091

496.988

Productes per a les empreses 2013 8544 Fils, cables, conductors electricitat, cables fibra òptica

53.735

8503 Parts per a motors i generadors elèctrics, grups electrògens…

52.477

8502 Grups electrògens i convertidors rotatius elèctrics 8428 Ascensors, escales mecàniques, transportadors, telefèrics ... 8504 Transformadors i convertidors estàtics elèctrics, bobines de reactància

48.179

8431 Parts de maquinària torns, grues, gats, ascensors, carretons, excavadores, aplanadores, buldòzers ... 3002 Sang humana i animal i derivats, profilàctics, antisèrums, vacunes, cultius 8481 Aixetes per a canonades, calderes, cisternes ... incloses vàlvules

15.171

8403 Màquina pesada per al moviment de terres

954.622

15.100

3999 Altres productes - plàstics i les seves manufactures

817.906

13.471

792.869

8474 Màquines i aparells per treballar terres, pedres, pols, minerals, ciment, guix ...

12.094

8703 Camions (incl. chassis cabina) i furgonetes transport càrrega 8799 Altres productes - parts i accessoris vehicles terrestres

8413 Bombes per a líquids

11.728

8706 Autobusos

561.398

34.340 26.047

8499 Altres - Parts i accessoris màquines i aparells mecànics 8701 Automòbils i vehicles tipus Jeep, per al transport de persones 8599 Altres - Parts i accessoris màquines i aparells elèctrics 8401 Parts de màquines i aparells mecànics 8502 Parts per a equips elèctrics i electrònics

4.611.010 3.835.066

2.174.110 2.004.904 1.021.792

673.254

Bones pràctiques EMPRESA ARANOW és una empresa especialitzada en el disseny, fabricació i comercialització, a nivell mundial, de maquinària per a línies d'envasat en format monodosis. Amb una filosofia de treball basada en el compromís. La innovació constant és el que els diferencia, aconseguint que els seus equips siguin coneguts arreu per una qualitat excel·lent, prestacions elevades, versatilitat i per ser respectuosos amb el medi ambient. ARANOW forma part del teixit industrial de la Riera de Caldes, on va néixer el 2003. En una perfecta simbiosi amb el seu entorn, ARANOW aporta, alhora que se n’aprofita en un binomi on tothom guanya. Aporta ocupació, negoci i innovació tecnològica que contribueix a desenvolupar i refermar aquest eix industrial com un dels principals de Catalunya. I aprofita aquesta situació privilegiada de l’eix de la Riera de Caldes que gaudeix de prestigi i reconeixement arreu del món en el sector dels bens d’equip, tan pel que fa als proveïdors, amb un grau d’especialització molt elevat, com pel que fa referència als professionals del sector amb trajectòries personals molt consolidades. El mercat natural d’ARANOW, des dels seus inicis ha estat el món, en el sentit geogràfic més ampli, exportant més del 95% de la seva producció als 5 continents. La visió d’aquest mercat global, on ARANOW es focalitza, es combina amb un respecte i compromís absolut amb el territori. A nivell econòmic, prioritza la proximitat dels partners per afavorir el creixement local, així com l’ocupació de treballadors i treballadores de la comarca. A nivell social i mediambiental aquest compromís es materialitza amb diverses activitats de Responsabilitat Social Corporativa (fons social pels treballadors, integració laboral de col·lectius amb risc d’exclusió, programes de formació, patrocinis a projectes culturals i esportius de la zona, col·laboracions amb medis de difusió de la cultura catalanes...). ARANOW mira i actua a tot al món tenint ben present els orígens i l’entorn més proper. Contacte

aranow packaging machinery Josep Tura, 11 F—Pol. Ind. Mas d'en Cisa 08181— Sentmenat Tel: 0034 93715 4676 ext: 17 Fax: 0034 93715 4677 www.aranow.com

Contribueix a l’èxit: Els béns d’equip que fabriquen estan dissenyats sota el principi de màxima fiabilitat i versatilitat, amb una OEE per sobre del 95% que contribueix a millorar l'eficiència global de la línia del client i a complir amb els seus plans de producció; un compromís permanent i en el llarg termini amb clients i proveïdors fa que les relacions es consolidin en base a la confiança i el benefici mutu. Perspectives de futur: De cara al futur més immediat, ha tancat un ambiciós Pla d'Inversions pel 2015-2016 que dedica els recursos i els esforços a estratègies de creixement corporatiu, mantenint l’esperit fundacional de la Companyia i els valors que els han permès arribar fins aquí. Per damunt de tot, les persones.

Bones pràctiques PERSONES EMPRENEDORES Vacune és la suma del coneixement i l’experiència adquirida pels professionals que formen l’equip, per donar solució global en la creació, formació i consolidació als canals d’Internet. Volem explicar la teva història d’èxit. Reinventar-se és un acte que requereix valor. Nosaltres volem trobar aquesta força en el cor mateix del teu negoci. Vacune 360 és una perspectiva global que no creu en receptes màgiques, sinó en el treball dur i honest que aprofita el que ja has construït per ajudar-te a complir les teves metes i descobrir noves oportunitats. Analitzem les fortaleses del negoci i detectem oportunitats oferint les solucions que necessites, i no solament les que esperes. Veracitat. El que diem és el que fem. Certesa jurídica, tranquil·litat i claredat des del primer pas. Una bona anàlisi de negoci ens porta a determinar objectius clars i a traçar un camí amb sentit. T’oferim enginyeria de negoci, business intelligence i assessoria jurídica per a webs i botigues online Aprofitament. El teu negoci és una mina de dades que cal conèixer a fons per construir la història d'èxit. Oferim analítica web, exploració de dades o mineria de dades, web mining. Comunicació. És possible construir un pla de Social Media per a fer arribar el missatge correcte pel mitjà més apropiat. L'objectiu és tenir canals de retroalimentació externs i interns així com la generació d'una comunitat que sigui el suport de la teva idea de negoci. Comparteix amb els teus clients la història d'èxit que construeixes dia a dia i genera una comunitat a la xarxa. T’oferim Community Management, Marketing 2.0 / Content Marketing i Keyword Research. Urbanitat. Busquem la millor manera d'integrar la teva idea de negoci a la ciutat virtual. El teu negoci a Internet aportarà valor des del primer contacte. Eines: Responsive design, SEO (Search Engine Optimization), HTML5 y CSS3. Notorietat. Busquem l'excel·lència a través de la coherència, de manera que cada detall compta. Guanya notorietat amb una imatge que transmeti els valors del teu negoci. Això sabent sempre que entrar pels ulls implica el compromís i la responsabilitat de complir amb el que comuniquem. Oferim storytelling design, simplicitat que enamora i el disseny al servei de l’usuari Efectivitat. Entenem la conversió de les visites en vendes com una conseqüència d'aportar valor. És moment de mesurar i ajustar per mantenir-nos en aquest cercle virtuós del valor amb SEM (Search Engine Marketing), comerç electrònic i benchmarking. Estàs llest per donar-li valor al teu negoci i explicar-li la teva història al món? Alguns dels nostres treballs www.tiendagorjuss.com

www.normasabadell.com

www.catasastre.com

www.quierounareforma.es

www.ragadentistes.com

www.eventalent.net

www.tmt-global.com

www.bachiller.com

Contacte Vacune Global Ebussines, S.L. www.vacune.com llgamez@vacune.com Telf.: 937 281 111 Viver d’empreses Can Gavarra

Ploma convidada VERS UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LA SOCIETAT ORIOL ESTELA, Cap de l'Oficina Tècnica d'Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona En aquests anys de dificultats econòmiques està emergint el qualificatiu de social aplicat a diversos conceptes que formen part de l’àmbit d’actuació dels departaments de promoció econòmica i ocupació: economia social, responsabilitat social, emprenedoria social, innovació social... En general, aquesta necessitat de marcar com a socials l’economia i altres aspectes que en són vinculats prové del distanciament cada cop major entre economia i societat, no només a escala global (mercats financers, deslocalització d’empreses, etc.) sinó també a escala local (amb les pràctiques d’especulació immobiliària al capdavant). Es posa de manifest, així, la paradoxa d’haver d’assenyalar específicament l’existència d’un vessant social de l’economia, quan l’economia hauria de ser, sobretot, un instrument al servei de la societat. Les pràctiques que actualment agrupem dins d’aquest vessant social de l’economia existeixen des de fa molt de temps, però proliferen i emergeixen amb força en els nostres dies com a derivada de la crisi econòmica i financera, que condueix a la mobilització de la ciutadania per trobar respostes alternatives a les que ofereix l’economia de mercat per a la satisfacció de les seves necessitats. Paral·lelament, una part de l’economia convencional assumeix la necessitat d’un canvi o es pot dir, fins i tot, que busca la recuperació mitjançant l’adopció de fórmules per apropar-se a aquesta visió de l’economia, i que es podrien agrupar en un ampli ventall que va des de l’assumpció més o menys puntual de pràctiques socialment responsables en les empreses fins a propostes més sistèmiques com les que representa, per exemple, l’anomenada economia del bé comú. Aquest panorama ha posat sobre la taula de les administracions públiques, molt en especial les locals, la necessitat de buscar models de desenvolupament econòmic alternatius fora dels marcs habituals de funcionament de l’economia; de repensar conceptes i trobar-ne de nous per entendre la realitat i transformar-la; d’experimentar o, almenys, prestar major atenció als que ho fan. L’economia social, com a model que ofereix per definició una visió més social de l’economia, entén aquesta com un projecte col·lectiu i democràtic, de manera que, en virtut del seu paper en la societat, les administracions (i els governs locals en particular) poden i han de dir i fer molt a favor d’aquest model. D’altra banda, les polítiques de desenvolupament econòmic local s’han centrat habitualment en ajudar les persones a disposar d’una renda amb la que satisfer necessitats. Les polítiques actives d’ocupació, mitjançant la inserció en el mercat de treball, sigui per compte propi o en projectes d’autoocupació, amb l’objectiu d’obtenir un salari; les polítiques passives transferint subsidis. Per la seva part, les polítiques de promoció econòmica es focalitzen en l’empresa

Ploma convidada mercantil, sigui de nova creació o ja existent, amb l’objectiu de generar-hi majors ingressos i beneficis. Cal preguntar-se, però, quin enfocament és el més pertinent quan parlem de la intervenció pública: satisfacció de necessitats o facilitació de renda per a satisfer-les?. Segurament conclourem que tots dos ho són, donat que avui en dia és impossible sobreviure dignament sense uns mínims ingressos regulars. En tot cas, la lògica ens diria que el primer dels enfocaments ha de ser prioritari per al governant, mentre que el segon no deixa de ser una forma més, important però no l’única, de portar-lo a terme. Això implica, com proposa l’economia solidària, eixamplar la visió de l’Economia portant al límit la seva definició. Posar el “gran angular” a les nostres polítiques per tal d’identificar altres fórmules de produir, de distribuir, de consumir que contribueixin a crear i reforçar la comunitat i no sempre requereixin la intervenció decisiva dels diners, com ara l’intercanvi de béns, temps o coneixements. En darrer terme, la situació que estem vivint obliga a explorar qualsevol alternativa que, amb el suport de l’administració pública, pugui tirar endavant per tal d’ajudar la ciutadania a satisfer les seves necessitats. I encara més si es tracta d’alternatives que vénen refrendades tant per la teoria com per la praxi econòmica, com són les d’aquest vessant social de l’economia. En el terreny que ens ocupa, bona part de les són considerades poc menys que extravagants des del punt de vista ortodox; en sentit contrari, una part del moviment de l’economia social no tolera la flexibilització dels requisits que hi són associats per donar-hi cabuda segons quin tipus d’iniciatives. El nostre paper com a administració pública ha de ser precisament el de “tendir ponts” i ajudar a integrar les diferents opcions en les estratègies locals. No ens podem permetre el luxe de renunciar a cap alternativa, i és per això que hem de ser capaços d’elaborar discursos que compatibilitzin tot tipus d’estratègies i de pràctiques. De fer que els equips tècnics les puguin atendre totes amb la mateixa qualitat i interès. De fer xarxa amb iniciatives d’un i altre tipus. No és senzill, ja que el marc normatiu no sempre és favorable a determinades pràctiques, com veiem actualment en els debats sobre la legalitat d’algunes plataformes d’economia col·laborativa o en certes activitats d’atenció a les persones en les que hi participa el tercer sector. Les empreses també poden incorporar-se a l’adopció d’aquestes pràctiques. En primer lloc, adoptant una política de responsabilitat social mitjançant eines com el balanç social o el finançament ètic. El projecte de moneda regional eurocat, inspirat en el quasi centenari WIR suís, busca facilitar el finançament empresarial. L’intercanvi entre empreses, com ara el que proposen les plataformes Compensa, Treatortreat o TradingMedia és una pràctica en auge. Subhastes de transport, sol·licitar pressupostos tècnics, llogar o compartir espais de reunions... les possibilitats són múltiples i creixents.

A la propera edició… L’estació intermodal de La Llagosta Exportes? Turisme i natura com a sectors emergents 24