Rieravista 1 by Riera de Caldes

RIERAVISTA Revista d’actualitat empresarial dels municipis de l’Eix de la Riera de Caldes

N. 1, tardor 2014

tat i v i t c a s d’

n Polígo Pla de

s n o f a ca onòmi

P.A.E.s s l e d illora

Serveis a

fons tat

etitivi p m o c C VIA

tge a t r o p e r l E

Caldes e d a r e i R ores a la d a v o n n i s Emprese

Membres de l’ Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes

www.rieradecaldes.com Més informació

Més informació

CONTINGUTS Contacte: info@rieradecaldes.com Tel.: 93 560 01 03 ext. 1 Edita: Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda Promoció Econòmica i Indústria Camí de la Granja, s/n Dipòsit legal: DL B 25688-2014 Redacció: Serveis tècnics de Promoció Econòmica dels municipis de l’AMERC.

Amb el suport de:

El reportatge

Pàg. 3

Novetats

Pàg. 6

A.M.E.R.C. informa

Pàg. 7

Serveis a fons

Pàg. 9

Polígons a fons

Pàg. 11

Agenda

Pàg. 13

Sectors emergents

Pàg. 15

Economia social

Pàg. 17

Internacionalització

Pàg. 19

Bones practiques

Pàg. 20

Ploma convidada

Pàg. 22

L’AMERC no es fa responsable del contingut dels articles que van signats, que reflecteixen únicament i exclusivament l’opinió dels seus autors

El reportatge

Empreses innovadores a la Riera de Caldes Segurament el tret més conegut de l’àrea econòmica que integra l’eix de la Riera de Caldes és l’alt component industrial de la seva estructura empresarial. Al territori hi podem trobar fins a 32 polígons industrials, amb més de 1.000 empreses manufactureres. El pes que tenen les activitats industrials gairebé triplica el valor del conjunt del país (a Catalunya les empreses manufactureres representen el 9,8% del total, a l’àmbit de la RdC suposen fins el 26,6%). Mapa d’activitats d’alt contingut tecnològic i serveis intensius en coneixement de l’Eix de la Riera de Caldes. 2012

Un altre tret característic del territori, potser menys visible, és el gran número d’empreses innovadores que s’hi localitzen. I, quan parlem d’innovació, estem parlant d’establiments pioners en l’ús i desenvolupament de noves tecnologies i en activitats basades en el coneixement. Segons les darreres dades publicades per l’INSS (3er. trimestre 2014) es coneix que a la RdC hi ha la seu social de 245 empreses dedicades a activitats d’alt contingut tecnològic (fabricació de productes farmacèutics, indústries químiques, fabricació de maquinària, indústria automobilística, activitats de recerca i desenvolupament, etc.). Són el 7,7% del total d’empreses. Comparant aquest valor amb el del conjunt de la província de Barcelona (amb el 4,6%) queda clar que és significativament més alt. Dins el grup d’empreses d’alt contingut tecnològic de la RdC hi podem trobar firmes conegudes internacionalment com Alstom, Kostal, Honda, Ilpea, Relats, per enumerar-ne algunes. A més d’aquestes activitats industrials, el territori s’hi ubiquen 268 empreses de serveis basades en el coneixement.

A fi de conèixer més a fons el perfil de les companyies d’alt valor afegit, l’Observatori de la Riera de Caldes va elaborar l’any 2012 el Mapa d’activitats de l’eix de la Riera de Caldes. En aquest treball es van caracteritzar i georeferenciar 422 activitats econòmiques dedicades a sectors d’alt contingut tecnològic i/o de serveis intensius en coneixement (347 empreses i 75 autònoms). Al seu torn, en aquest estudi s’estima que aquestes empreses generen més de 8.000 llocs de treball ubicats en el propi territori. Sobretot, s’ha de destacar la presència de 16 empreses amb plantilles de més de 100 treballadors. Així mateix es coneix que dins l’univers d’empreses d’alt valor afegit, aproximadament 6 de cada 10 companyies es dediquen a activitats d’R+D. En xifres absolutes estaríem parlant d’unes 200 societats als municipis de l’Eix de la Riera de Caldes.

El reportatge

El potencial innovador del territori és destacable. Un altre indicador que ho corrobora és el volum de patents i models d’utilitat que s’hi registren. A través del Banc de Dades de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, sabem que el 2013 a l’àmbit de la Riera de Caldes es van sol·licitar 18 patents i 21 models d’utilitat. El nombre d’empreses úniques que van sol·licitar un o altre registre ascendeix a 27. S’ha de destacar que companyies com Relats, Jané, Metalast o Lékué, acumulen més d’una sol·licitud per establiment/any.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’O.E.P.M.

Si contrastem aquestes dades amb el volum de sol·licituds presentades al conjunt de la província de Barcelona durant el mateix any, es pot comprovar que la posició del territori en aquesta àrea és privilegiada. Els models d’utilitats presentats a la RdC suposen el 4,7% de les sol·licituds de la província de Barcelona (449) i les patents el 3,8% (474); quan que el pes empresarial de la Riera de Caldes és força inferior, acumula l’1,8% del total d’empreses.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de. .l’O.E.P.M.

Davant tot aquest potencial innovador, les administracions públiques del territori, organitzades entorn de l’AMERC (Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes), estan treballant per situar la Riera de Caldes en un lloc destacat dins l’estratègia catalana del RIS3. El RIS3 és un punt central dins l’estratègia Europa 2020. L’objectiu és millorar l’eficiència en l’ús dels fons europeus; es finançaran projectes més complexos, més integradors, de més qualitat i amb major impacte directe sobre les persones i l’economia, situant l’innovació com a eix central. Catalunya ha desenvolupat la seva pròpia estratègia RIS3, basada en la innovació, la recerca i la col·laboració entre diferents agents, el que s’ha batejat com la quàdruple hèlix (integrant a les universitats, les empreses, les administracions i la societat civil). Els 4 objectius

El reportatge estratègics de l’agenda catalana són: reforçar els àmbits sectorials líders i on el país té avantatges competitius, impulsar els clústers emergents, impulsar les tecnologies transversals facilitadores amb capacitat transformada del teixit empresarial, i millora general de l’entorn d’innovació a tot el teixit productiu i a l’administració. 4 eixos principals de l’estratègia RIS3CAT

Font: Generalitat de Catalunya

La Riera de Caldes pretén ser un territori actiu en l’estratègia RIS3CAT i ja està estudiant com operativitzar una iniciativa territorial integrada, buscant estretes col·laboracions entre el sector públic i privat. D’entrada, i havent realitzat un estudi previ en col·laboració amb la Fundació Privada Ascamm, s’identifiquen diferents sectors susceptibles de formar part d’aquesta estratègia. El sector de l’automoció és el de major impacte a la Riera de Caldes, tant a nivell ocupacional com de facturació. De manera que és un dels àmbits amb capacitat suficient per traccionar projectes des de l’àmbit privat. Alhora, des del sector públic, s’estan duent a terme iniciatives complementàries, la promoció de la mobilitat elèctrica n’és el millor exemple. El sector químic també es situa en el centre de les mirades. Molt important en termes de vendes, però encara amb una escassa tradició en projectes col·laboratius, és el segon sector amb més impacte a la RdC. El sector metall, caracteritzat per una gran transversalitat, també pot constituir un actor important. A banda d’aquests sectors, també es valora la necessitat d’integrar altres sectors transversals com el de la logística, o aquelles activitats vinculades en el talent. En qualsevol cas, el que és té clar des de les administracions locals és que sense la participació privada és impossible aconseguir l’especialització RIS3CAT per a la Riera de Caldes.

Novetats OBLIGACIÓ D’INFORMAR PER EVITAR REACCIONS AL·LÈRGIQUES EN LA VENDA DE PLATS LLESTOS PEL CONSUM El 13 de desembre de 2014 entra en vigor el Reglament UE 1169/2011 que obliga qualsevol establiment en el que es preparen aliments llestos per a prendre pel consumidor final (restaurants, bars —inclosos els mòbils—, menjadors, centres d'ensenyament, hospitals, empreses de càtering, rostisseries ...) a informar sobre el contingut en ingredients que poden provocar al·lèrgia de cada plat. Hi ha 14 grups de productes. La llista íntegra es pot consultar a la pàgina 304/43 de l’Annex II del Reglament i entre ells trobem: cereals amb gluten, crustacis, mol·luscs, peix, ous, cacauets, soja, llet, fruita seca, tramussos, api, mostassa, sèsam, diòxid de sofre i sulfits en determinades concentracions i els seus derivats. Així doncs a partir d’ara tot plat que servim i que contingui al·lergògens haurà de comptar amb la informació adequada per al consumidor. La responsabilitat directa correspon a l’empresa operadora, inclús per plats o aliments elaborats per tercers. Més informació: Reglament UE 1169/2011 i document d’aclariments http://goo.gl/WKV2eC

SERVEI GRATUÏT DE TRASPÀS DE NEGOCIS

NOU IMPOST AUTONÒMIC PER A DETERMINADES INDÚSTRIES

Ja som entitat gestora del marketplace de negocis en traspàs REEMPRESA. Es tracta d’un servei d’acompanyament i mediació per a la compravenda de petites i mitjanes empreses, incloent els comerços i els autònoms, adreçat tant a empresaris que volen vendre la seva empresa com a persones disposades a continuar amb al negoci adquirint-lo.

Es graven les emissions canalitzades a l’atmosfera que es generen en algunes instal·lacions industrials i instal·lacions de combustió, sempre que les emissions siguin superiors a 150t/a. de diòxid de sofre, de 100t/a. d’òxids de nitrogen, de 50t/a. de partícules o de 150t/a. de carboni orgànic total.

L’objectiu és evitar el tancament quan a les empreses hi ha viabilitat econòmica i garantir el manteniment de l’activitat i l’ocupació.

Les indústries afectades són entre d’altres: energia, metall, química, mineral i construcció, tèxtil, pell i cuirs, alimentària i tabac, fusta, suro i mobles, paper, gestió de residus, agroindustrials i ramaderes. Es pot consultar en detall a l’annex I.1 de la Llei 20/2009.

Més informació: www.reempresa.org empresa@staperpetua.cat -Tel.:93 560 01 03

Més informació: LLEI 12/2014, del 10 d'octubre

CANVI AL MODEL DE NÒMINES S’ha publicat al B.O.E. del dimarts 11 de novembre l’Orden ESS/2098/2014, que publica el nou model de rebut de salari. S’inclou el detall de l’aportació de l’empresari. El termini màxim per a fer el canvi és el 13 de maig de 2015.

A.M.E.R.C. informa

Necessitats formatives a la Riera de Caldes L’estudi Formació i ocupació a les empreses de la RdC 2014, elaborat per l’Observatori de la Riera de Caldes, ha interpel·lat directament a les companyies instal·lades al territori a fi de conèixer les seves necessitats formatives, i recollir les seves previsions d’ocupació a mig i llarg termini (horitzó 2020-2025). La base informativa ha estat una enquesta electrònica, administrada a una mostra de gairebé 200 empreses, representatives dels diferents sectors econòmics. Aquestes són les conclusions més destacades: On busquen les empreses del territori als seus treballadors? Els canals informals encara tenen molt de pes entre les empreses a l’hora de buscar nou personal. Està molt estesa la pràctica de difondre les ofertes entre coneguts, empleats, socis, etc. Segons manifesten els responsables de les empreses, aquesta és una via que ofereix garanties i transmet confiança. Són poques les companyies que recorren a centres de formació professional o altres del territori per reclutar nous treballadors. Principals motius per triar la via de difusió de les vacants de l’empresa Boca-orella

Rapidesa i agilitat Confiança, garanties de la informació Permet tenir referències personals

E.T.T.

Rapidesa i agilitat. Eficàcia Permet filtrar millor els perfils requerits Dóna marge per decidir si es vol contractar el treballador

Servei Local d’Ocupació

Proximitat Bon funcionament del servei És útil per cobrir determinats perfils

Infojobs

Rapidesa i agilitat És útil per cobrir determinats perfils

Els Serveis Locals d’Ocupació (SLO) es situen en el tercer lloc de rànquing dels principals canals de transmissió de les ofertes de feina, molt per damunt del SOC. El seu principal factor d’atracció és la proximitat (els candidats són persones que resideixen a la zona). Però també cal assenyalar que aquest és un canal força restringit a determinats perfils professionals (generalment d’un perfil formatiu més baix) i no és tan emprat quan es busquen perfils més qualificats. Tenen dificultats per trobar el perfil de treballadors que precisen? Les dades de l’estudi evidencien que gairebé la meitat de les empreses de la Riera de Caldes (de més de 5 treballadors) s’ha trobat amb dificultats per trobar determinats perfils professionals que precisaven (per exemple, enginyers, comercials, tècnics...). Aquests problemes es deriven del fet de no trobar personal amb l’experiència i la formació necessària per cobrir els llocs de treball vacants. El fet que hi hagi llocs de treball difícils de cobrir, tot i l’alt nivell d’atur existent, obliga a plantejar-se la necessitat d’una major implicació de les empreses en la formació del territori. L’enquesta posa de manifest que més de la meitat de les empreses desconeix l’oferta de formació professional reglada existent a la comarca. Això constitueix un exemple de la desconnexió existent entre l’àmbit formatiu i productiu del territori.

A.M.E.R.C. informa

Ha tingut la seva empresa algun treballador en pràctiques alguna vegada?

Positivament, prop del 70% de les empreses del territori han acollit algun treballador en pràctiques (de forma habitual o esporàdica). I un percentatge molt elevat es mostra disposat a repetir l’experiència en el futur. Les principals reticències són de tipus burocràtic o del fet de no comptar amb prou personal per participar en aquests tipus de programes. Com estructuren les empreses la formació interna?

La grandària de l’empresa és un aspecte clau a l’hora d’analitzar la participació en formació contínua. En el cas de les mitjanes i grans firmes un percentatge molt elevat ofereix formació i reciclatge als seus treballadors de forma habitual, en canvi, aquesta proporció es redueix substancialment entre les micro i petites empreses (que en molts casos no disposen de cap pla de formació del seu personal). Organitzacions empresarials, Cambres de Comerç i empreses de formació especialitzades són els principals proveïdors de formació professional contínua de les empreses de la Riera de Caldes. La principal dificultat per a poder potenciar més la formació dels treballadors és d’índole econòmica (l’empresa no està en disposició de poder-la assumir, tant pel cost material com personal). La meitat de les empreses manifesta que ha arribat al màxim del seu potencial formatiu, i que ja fan tot el que poden en aquesta matèria. Únicament, una tercera part, considera que podrien destinar més esforços a potenciar la formació dels seus treballadors. Aquesta dada s’hauria d’analitzar més qualitativament, perquè tot apunta a que encara queda molt de marge per a la millora. S’haurien d’entendre millor les causes perquè les empreses creuen que no poden incrementar la seva participació en formació. Separar les barreres “reals” (costos, temps..) de les “imaginàries” (poc coneixement del funcionament del sistema d’ajudes, estereotips, etc.). Les famílies professionals més demandades a nivell de formació contínua són: Administració i gestió, Comerç i màrqueting, Informàtica i comunicacions, Fabricació mecànica, Seguretat i Medi ambient i Electricitat i electrònica. Ara bé, es busca formació especialitzada i molt encarada al sector particular de treball. Quins són els plantejaments de futur de les empreses en matèria d’ocupació i formació? Entorn d’1 de cada 4 empreses de més de 5 treballadors de la Riera de Caldes està en procés de reorientació de la seva activitat o la preveu en un futur proper, sobretot, a nivell de redefinir el producte o servei que ofereix al mercat. En general, confien amb el potencial de les seves plantilles per poder afrontar aquest procés, encara que també preveuen la possibilitat de contractar nou personal.

Quins perfils professionals poden requerir les empreses en els propers 5 anys? Moltes empreses del territori no es veuen capaces de determinar quins són els perfils professional que requeriran als propers anys. Sembla que seguiran tenint demanda: professionals d’administració, personal relacionat amb la fabricació mecànica, responsables i operaris de magatzem i logística, tècnics especialitzats, professionals de màrqueting i professionals TIC. En qualsevol cas, les empreses cerquen perfils més formats, amb altes competències en el seu sector específic de treball.

Serveis a fons

PROJECTE VIA VIA-- C AJUDAR A MILLORAR LA COMPETITIVITAT Des dels ajuntaments de la Riera de Caldes enguany estem desenvolupant el projecte Via-C Competitivitat, que consisteix en oferir serveis de consultoria empresarial a PIMES de menys de 50 treballadors ubicades als municipis La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat. El Projecte VIA C està pensat per ajudar a implementar accions que portin a les empreses a una situació de millora real dels seus resultats. Per això s’ha prioritzat la intervenció a PIMES amb potencial de creixement i que vulguin maximitzar-lo, i també a petites i mitjanes empreses que estan passant per dificultats i vulguin resoldre-les. Per portar a terme els assessoraments, s’han contractat els serveis de 5 consultores especialitzades: Avenç Assessors, especialistes en consultoria financera; Interfase, especialistes en assessorament generalista i reflexió estratègica a pimes industrials; Mercaconsult especialitzats en assessoraments generalista a comerços, hostaleria i serveis; Optima Consulting, especialitzats en anàlisi i gestió de costos; i System Group, especialistes en reestructuració estratègica i internacionalització per a PIME. Els consultors del projecte Via-C treballen, junt amb les persones responsables de les 25 empreses del territori seleccionades, per a diagnosticar els principals problemes a superar i per a implementar millores a les empreses.

Metodologia

Objectius de la consultoria 1. Identificar els principals problemes i necessitats globals i particulars de les empreses participants. 2. Identificar possibles solucions de forma consensuada, tenint en consideració la seva viabilitat i l’impacte en la millora de competitivitat. 3. Definir una estratègia adequada per iniciar un procés de canvi. 4. Transferir coneixements de gestió empresarial. 5. Despertar interès envers la gestió estratègica. 6. Identificar oportunitats empresarial. 7. Definir un pla d’accions implementar i implementar-les.

cooperació

immediates

8. Definir les línies d’actuació a mig termini que permetin augmentar la competitivitat de l’empresa.

Serveis a fons El treball de consultoria Via-C es fa necessàriament en estreta col·laboració amb l’empresari, i es caracteritza per: Compartir les oportunitats de millora. Fer evidents els problemes. Crear la necessitat de millora Obtenir impacte en resultats

Per a més informació i participar en el projecte us podeu posar en contacte amb la Núria Leiva al correu electrònic: leivasn@staperpetua.cat http://www.rieradecaldes.com/via-c.html

Fer actuacions immediates eficaces. Crear les bases d’una relació amb les empreses de mig/llarg termini.

PRINCIPALS ÀMBITS DE TREBALL PER MILLORAR LA COMPETITIVITAT Eficiència en operacions i serveis Anàlisi de circuits organitzatius. Anàlisi d’oportunitats de millora implantant la Gestió per processos. Anàlisis de les activitats, avaluació del nivell d’ocupació i càlcul del potencial d’increment de resultats. Millora dels índex de servei. Revisió de l’estructura i redimensionament de plantilles. Redefinició de l’organigrama, estudi de funcions i responsabilitats. Estudis d’optimització de costos operatius. Innovació i planificació estratègica Determinació dels processos crítics. Revisió i elaboració del Pla Operatiu de l’empresa. Elaboració del Quadre de Comandament Integral.

Gestió financera en el “dia a dia” Anàlisis de la rendibilitat per línia de producte o servei. Suport a l’elaboració pressupost.

seguiment

del

Crear sistemes de control i gestió de costos. Valoració d’empreses financers.

anàlisi

d’estats

Gestió de risc dels clients. Gestió de tresoreria. Millora de la gestió comercial, el màrketing i l’orientació al client Anàlisis de la rendibilitat per línia de producte i/o servei. Planificació, programació i seguiment de l’activitat comercial. Avaluació del grau de satisfacció dels clients. Potenciar les habilitats de venda. Adaptació de sistemes d’informàtica mòbil.

Revisió / Implantació de la ISO, com a suport útil per a la millora contínua.

Potenciar els canals de presencia via web.

Elaboració de plans estratègics personals.

Estudis de mercat potencial i elaboració del Pla de màrqueting.

P.A.E.S a fons

PLA DE MILLORA DELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA (PAE) DE LA RIERA DE CALDES L’Eix de la Riera de Caldes és una de les primeres localitzacions industrials del país, amb 32 polígons d’activitat econòmica que ocupen més de 800 Ha, localitzats als termes municipals de Caldes de Montbui, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat. Hi desenvolupen la seva activitat unes 1.600 empreses amb un nombre estimat de 27.000 treballadors. En els darrers cinc anys, l’Eix de la Riera de Caldes ha perdut un 10% de treballadors autònoms, un 20% d’empreses i un 25% de treballadors assalariats. La conjuntura econòmica actual ens planteja dos reptes formidables: -evitar que les empreses ja instal·lades és deslocalitzin de la Riera de Caldes i evitar l’augment de l’atur i la destrucció de riquesa social i econòmica que això comportaria. -potenciar els processos de captació de noves empreses per tal de reforçar el teixit empresarial del país i augmentar el nombre de llocs de treball disponibles. En aquest context, es fa imprescindible l’execució de projectes adreçats a potenciar l’atractiu de la localització industrial de la Riera de Caldes. És per això que, amb el suport de la Diputació de Barcelona, els municipis de l’AMERC estem tirant endavant el Pla de millora dels PAE de la Riera de Accés a mapa interactiu PAE’s i empreses de Caldes. Aquest pla, en el període setembre 2014 – més de 25 treballadors de la Riera de Caldes: abril 2015, contempla la realització de les accions http://goo.gl/A2RkdX “Cens”, “Agència” i “Impacte”. 1- Acció CENS: la mapificació del sòl i sostre en lloguer i venda susceptible d’albergar activitat econòmica als PAE’s dels municipis de La Llagosta, Palau-solità, Polinyà, Santa Perpètua i Sentmenat. Concretament les tasques a realitzar son: Detectar, localitzar i dimensionar els solars i naus buits, que segons el planejament urbanístic vigent siguin susceptibles d’albergar activitat econòmica, en els PAE’s Incorporar tota aquella informació accessible sobre el comercialitzador (propietari i/o operador immobiliari, dades de localització, preu de lloguer o venda, etc...). Incorporar fotografia (fitxer jpg) i les localitzacions geogràfiques exactes (referència cadastral, coordenades UTM i/o coordenades de latitud i longitud).

Organitzar la informació en un fitxer automatitzat, estructurant la informació amb un sistema de variables, susceptible d’alimentar un portal web de difusió d’aquesta informació, com a eina de suport a la intermediació immobiliària.

Fer una proposta metodològica d’actualització periòdica d’aquesta informació, i de concertació del servei amb els operadors immobiliaris del territori.

P.A.E.S. a fons 2- Acció AGÈNCIA: Identificar (i si és possible, corregir) aquells factors de relació amb l’administració, infraestructures o activitat que ajudaran a evitar la deslocalització i/o permetran conèixer la causa final de la mateixa. L’acció pretén: Identificar els actius i sectors estratègics de l’Eix Riera de Caldes que siguin susceptibles de ser incorporats al projecte i que per la seva dimensió, importància estratègica o valor afegit pugui donar contingut a la venda que s’ha de realitzar.

Identificar els principals públics objectius a qui ens adreçarem per vendre el territori, siguin entitats o persones físiques, en funció de les connexions detectades (empresarials i territorials) o de sectors econòmics que són prioritaris pel territori.

S’espera poder elaborar dos productes a partir d’aquesta informació: el Quadern de Venda General de l’Eix Riera de Caldes, on es descriuen les principals raons i fortaleses que garanteixen l'èxit dels projectes d'inversió desenvolupats a la zona; i els Quaderns de Venda específics de cada sector estratègic, on es descriu, de manera individualitzada per a cada un dels sectors identificats, les principals fortaleses del Eix i les possibilitats que ofereix. 3- Acció IMPACTE: s’estructura en dos aspectes Millora de les infraestructures de telecomunicacions: identificar mitjançant treball de camp i tasca comercial aquelles empreses ubicades en els polígons industrials que no tenen resolta la seva connectivitat quant a telecomunicacions, per posteriorment definir les seves necessitats i del preu d’acceptació per a la resolució de les mateixes; formular propostes tècniques alternatives i establir possibles solucions de cooperació i/o de negociació conjunta; i iniciar la fase d'estudi amb operadors privats d’infraestructures terrestres de telecomunicacions per validar la possibilitat d'oferir la millora del servei en els polígons del territori o en el major nombre d'ells. Gairebé 200 empreses han respost a l'Enquesta sobre connectivitat TiC als polígons industrials de la Riera de Caldes. Els resultats més rellevants de l'estudi són els següents: -Serveis d'Internet: la banda ampla DSL és el tipus de connexió més comú. El 24% de les empreses està descontenta amb el seu proveïdor d'Internet. -Serveis de Telefonia Fixa: rarament les empreses contracten un proveïdor diferent per Internet i telefonia fixa. La valoració de la qualitat del servei oscil•la entre "bo" i "acceptable". -Serveis de Telefonia Mòbil: Mas d'en Cisa, Can Vinyals, Can Bernades Subirà i Can Cortès són els PAE amb més problemes de cobertura. Només el 22% de les empreses disposen de 4G. Durant el gener s’iniciarà una ronda de converses amb els operadors privats d’infraestructures terrestres de telecomunicacions, a fi i efecte de trobar propostes concretes de solució. Implantació de mesures d’eficiència energètica: El projecte consisteix en la realització d’auditories gratuïtes sobre consum energètic a empreses ubicades en els polígons industrials, preferentment dels sectors productius CCAE 18-Arts Gràfiques, 20-Indústries Químiques, 22-Cautxú i Plàstic i 25-Fabricació de productes metàl·lics, amb l’objectiu d’aconseguir una reducció dels costos de consum. Les auditories són realitzades per l’empresa UNI.CO, d’acreditada experiència en el sector. Per a més informació, visiteu l’enllaç http://www.rieradecaldes.com/projectes2014.html

Agenda

L’agenda d’activitats de l’any 2015 encara està pendent de programació. Els anirem informant detalladament a través del butlletí electrònic. Si encara no el rep pot fer aquí la SUBSCRIPCIÓ. Algunes de les activitats desenvolupades durant 2014 han estat, entre d’altres: Organitzat des del CREVE, en temes de vehicle elèctric: l’Aparador Tecnològic d’Infraestructures de recàrrega; la Taula d’Experts en Polítiques de Promoció del vehicle elèctric i la de Reciclatge i/o segona vida de les bateries o la 1ª Mostra de Vehicles Elèctrics Al voltant d’una trentena de cursos de formació per a empresaris i càrrecs tècnics i administratius de les empreses del territori. L’Itinerari de Formació per a Persones Emprenedores, realitzat a Can Gavarra (Polinyà) i la Granja Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda), amb 28 tallers per ajudar les persones emprenedores a professionalitzar la gestió del seu negoci. La 1ª Jornada d’Emprenedoria Social de la Riera de Caldes a Can Gavarra El 1er. Concurs d’Emprenedoria de Palau-solità i Plegamans.

Activitats pròpies PER A AUTÒNOMS, SOCIETATS (preferentment) i persones emprenedores Inscripcions: www.rieradecaldes.com — AGENDA

5 i 12/12/14

Com realitzar una acció comercial efectiva (SPM)

11/12/14

Jornada creativa 1: Potencial de desenvolupament de la moto elèctrica a Catalunya (SPM)

12/12/14

Utilitzar Facebook i Twitter a la teva empresa (Polinyà)

18/12/14

1r Esmorzar-Debat sobre Millores en els Processos Logístics de les Empreses de la Riera de Caldes (Polinyà)

19/12/14

Youtube, Linkedin i Instagram a la teva empresa (Polinyà)

PER A PERSONES EMPRENEDORES I EMPRESES DE RECENT CREACIÓ Inscripcions: www.rieradecaldes.com/emprenedoria — FER FORMACIÓ

03/02/14

Marques, noms comercials i propietat intel·lectual (SPM)

11/02/14

Taller de generació d’idees (Polinyà)

Agenda

Activitats d’altres entitats 09/12/14 Enllaç 18/12/14 Enllaç 05/03/15 Enllaç 02-05 /03/15 Enllaç

Training per al disseny d'acords de cooperació Tallers de cooperació empresarial

Programa d'Impuls de la Indústria Alimentària La Catalunya industrial: un objectiu compartit

Resource 2015 Trobada empresarial

Mobile World Congress

02-05 /03/15

4YFN — Four Years From Now

Enllaç

Emprenedoria en tecnologies mòbils

24-26/03/15 Enllaç 24-27/03/14 Enllaç 25-26/03/15 Enllaç 21-24/04/15 Enllaç 7-17/05/15 Enllaç 4-5/06/15 Enllaç 9-11/06/15 Enllaç

ACCIO

Fira de Barcelona

Infarma Congrés Europeu d’Oficina de Farmàcia. Saló de Medicaments i Parafarmàcia

Graphispag Saló Internacional de la Indústria i Comunicació Gráfica

Fira de Barcelona

e-Show Congres & Exposició Internacional de E-Commerce, Publicitat Digital, Hosting & Cloud i Xarxes Socials

Hispack Saló Internacional de l’ Embalatge

Fira de Barcelona

Saló Internacional del Automòbil

Fira de Barcelona

Free From Food Alimentació amb productes sense...

Fira de Barcelona

SIL. Saló Internacional de la Logística

Fira de Barcelona

Sectors emergents

La logística com a factor de competitivitat per a sortir de la crisi JORDI OJEDA

El passat 23 d’octubre de 2014 es va publicar la Encuesta de Población Activa elaborada per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), que feia referència al tercer trimestre del 2014. En aquesta enquesta es reflectia un cop més un augment de l’ocupació en el sector de la logística confirmant una tendència intrínseca en el sector: el fet que l’ocupació en logística va per davant del cicle econòmic. Si bé la logística és el primer que nota la crisi també és cert que és el primer que nota la recuperació econòmica. Les dades d’ocupació en els darrers trimestres consecutius confirmen que es tracta d’un sector en creixement que viu una veritable eclosió. En els darrers anys, la logística, entesa com un dels processos de la cadena de subministrament global des del proveïdor al client final, s'ha convertit en l‘àrea clau on les empreses, industrials o de serveis, tenen més marge per a la millora, ja sigui reduint els seus costos, ja sigui incrementant el servei als seus clients. En un context de crisi en un mercat global, el futur no se centrarà en la competència entre companyies, sinó en la competència entre cadenes de subministrament. Nous paradigmes com l'agilitat davant els canvis del mercat, la rapidesa d'innovació, la creació de valor per al client, el valor diferencial del producte i del servei, i l’increment de les vendes a distància només poden ser afrontats per les empreses amb una visió integral dels seus negocis, visió que només pot oferir la gestió global de la cadena logística entesa en el seu conjunt. Aquestes exigències han impulsat nous reptes que han estimulat el desenvolupament d’una logística avançada en noves tecnologies, sistemes de gestió d’informació, metodologies de previsió de la demanda i eines que faciliten la gestió d'estocs, tècniques que han de permetre dotar a les empreses d'una capacitat ràpida de resposta en els lliuraments, reduir costos d'emmagatzematge i transport i, en definitiva, complir alts nivells de servei de manera molt eficient en costos. Els projectes d’innovació s’estan enfocant cap el disseny, la modelització, la simulació i la monitorització de la cadena de subministrament, el que inclou nous sistemes d’identificació i adquisició de dades, solucions a la traçabilitat, sistemes de manutenció automàtica, el desenvolupament de metodologies de planificació de la demanda així com l’aplicació de models

Sectors emergents

d'eficiència en la cadena de subministrament que facilitin l’optimització i la logística inversa dels productes. També serà important la innovació en els processos organitzatius, afavorint el desenvolupament de tècniques de col·laboració en la cadena logística. Les noves exigències del mercat i els avenços tecnològics i organitzatius demanen professionals competitius, capaços de donar solucions i de prendre decisions. En aquest entorn canviant, la inversió en formació és un factor imprescindible per assegurar la competència professional i el nivell d'empleabilitat. Amb l’objectiu d’ajudar a les empreses a millorar la seva competitivitat es va posar en marxa la iniciativa LogInCat, el Centre de Desenvolupament i d’Innovació Logística de Catalunya, creat per l’Ajuntament de Polinyà, que té la missió d’impulsar el desenvolupament i la innovació a l’àmbit de la cadena de subministrament, tant a les especialitats d’operacions, de logística i de producció, mitjançant l’oferta de serveis de formació, consultoria i recerca. El centre tecnològic respon a una necessitat de cobrir un espai intermedi entre l’administració i el mercat seguint un model on es puguin desenvolupar projectes de recerca, solucions a mida de les necessitats de les empreses i programes de formació enfocats a l’àmbit de la logística. Les línies d’actuació es realimenten en aquests tres pilars oferint el següent catàleg de serveis: Suport a l’emprenedoria: Impuls a la creació de noves empreses vinculades al sector. Posta en marxa d’un viver d’empreses a Can Gavarra Diagnosi i projectes a mida: Desenvolupament de projectes de diagnosi i millora dels processos de la cadena d’operacions de les empreses industrials i de serveis.

Formació: Disseny d’una oferta de cursos dins de programes de formació de màster i postgrau, de formació Recerca: Generació de coneixement continuada i a mida i de a mida de les necessitats de les em- formació ocupacional preses del territori amb la participació adreçat a persones en de centres de recerca i experts. situació d’atur.

Cooperació empresarial: Espais per afavorir la cocreació, la cooperació i l’Intercanvi de coneixement. Punt de trobada i net working: intercanvi d’experiències, presentació de casos d’èxit, jornades, conferències, etc.

En definitiva, un model de centre tecnològic que funciona des de fa dècades a diferents indrets amb experiències en diferents especialitats, un model que el sector reclamava per tal de poder concebre una estratègia territorial que permeti augmentar la competitivitat de les empreses tenint en compte la importància de la logística com a factor de competitivitat per a sortir de la crisi. JORDI OJEDA és doctor enginyer industrial, professor del Departament d’Economia i Organització d’Empreses de la Universitat de Barcelona, actualment és director de formació i recerca de LOGINCAT, el Centre de Desenvolupament i d’Innovació Logística de Catalunya promogut per l’Ajuntament de Polinyà.

Economia social

Les cooperatives als municipis de la Riera de Caldes Les cooperatives són empreses formades per persones físiques o jurídiques que s'uneixen de forma voluntària per satisfer les necessitats i les aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Es constitueixen amb un mínim de 3 socis o sòcies que han de realitzar l'activitat cooperativitzada . Aquesta és una de les qüestions que previsiblement canviarà segons el Projecte de llei de cooperatives que està en tràmit parlamentari. L'empresa cooperativa es basa en uns principis establerts per l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI). Entre els principis que la identifiquen, cal destacar la democràcia empresarial que defineix la seva gestió, la participació econòmica del socis, l'interès per proporcionar formació i informació als socis així com la millora de la situació econòmica i social, tant dels components com de l'entorn comunitari. De les prop de 3.000 empreses del territori, 56 són cooperatives (Font: Camerdata), el que representa el 1,7% del teixit empresarial. Aquestes empreses creen una ocupació aproximada de 800 llocs de treball (incloent els socistreballadors). Podem dir que un 2,1% de les persones assalariades a la RdC. treballa en una empesa cooperativa. Segons les dades obtingudes, 48 són microempreses i només 8 tenen més de 50 treballadors i/o una facturació superior a 1,5 milions d’euros anuals. La distribució de les cooperatives en els diferents municipis queda reflectida en aquest gràfic: Núm. de cooperatives per municipis

20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

19 10

1 St.Feliu Codines

4 Caldes de Sentmenat Montbui

Polinyà

PalauSanta La Llagosta solità i Perpètua de Plegamans Mogoda

Economia social Al territori format pels municipis de l’Eix de la Riera de Caldes trobem un teixit empresarial cooperatiu similar al de la resta de Catalunya. Des del punt de vista de l’activitat, no hi ha diferències significatives en relació a l’estructura del teixit empresarial en el seu conjunt.

Coop. per sector d'activitat 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

18 11 6

Podem veure en les següents taules les cooperatives que hi ha en cada municipi (font: Camerdata). Es poden veure localitzades sobre el mapa en aquest enllaç: http://goo.gl/1GtPhp

Polinyà ESTAMPADOS UNIO ROTO GRAM, TRANSDEAMI SEIN, ULMA C Y E, (ULMA) MON VERD PASTIFRESH ASSESSORIA INTEGRAL DEL VALLES

Palau-solità i Plegamans FUSTERIA PALAU TECNICAS Y DESARROLLO EN EQUIPOS INDUSTRIALES GESTION Y ASESORAMIENTO AL TRANSPORTE LUPUS MARIS ARCUSA AGRARIA DE PALAU DE PLEGAMANS GEDI GESTIO I DISSENY TEIA MONER

Caldes de Montbui

Santa Perpètua de Mogoda

SERVICARNE CALDERI N. 663 S.A.T. ENVASADOS ESPECIALES ELM

ACTIALIMENT RAMADERS DE CATALUNYA STUTTGART MOTORS

LEADER TRS

MAE, instal·lacions i construccions d’elements de fusteria

CONSTRUCCIONS SALMERON INSTAL·LACIONS LOFER COOPERATIVA 70 CAFE DEL CENTRE AGROPECUARIA COMARCAL DE CALDES DE MONTBUI

CORTES Y PLACAS TRANSFORMATS METAL·LICS TALLERES MECANICOS GONZALEZ TOT METALL SERVEI LOGISTIC BARCELONA

CENTRE D'ATENCIO A LA PRIMERA INFANCIA DEL VALLES

SERVICIOS DE GESTION LOGISTICA

La Llagosta MAYREC MANUPULACION MEDELLA 9 CENTRAL PACKET TRANSPORTES UNION GRUAS LENDER SERVICIO ASISTENCIA TECNICA CARSEM

Sentmenat SAT NUM. 1337 CAT "PUNT VERD SERVEIS SAT" SENTAX CONSTRUCCIONS CAN BAIXERAS ALTANE

LA PERPETUENCA C R J INSTAL-LACIO MODERNISTIL FUNDICIONES DE INYECTADOS Y ACABADOS LA DONA ALUMIR, TALLER SANT FRANCESC MAINADA G.S.I.S. (GRUP SERVEIS INICIATIVA SOCIAL)

Sant Feliu de Codines LA CODINENCA DE CONSTRUCCION

Internacionalització

La internacionalització del negoci és una decisió estratègica a la que les empreses han de dedicar esforços i recursos. Vendre a l’exterior es un procés complex per a moltes pimes, perquè requereix d’una forta inversió en dedicació de temps i en diners, que en les circumstàncies actuals moltes empreses fabricants que disposen de productes i processos competitius han de valorar si es poden permetre. Internacionalitzar-se no és només vendre a altres països, també és arribar a acords amb empreses del país de destí, o plantejar-ne la possibilitat d’establir-se físicament per fabricar part de la producció en l’exterior. Malgrat això, i ha alguns tipus d’empreses que ja neixen amb vocació global, el seu mercat des de l’inici és el món. És el cas de moltes de les més joves i dinàmiques, que s’estan consolidant. En aquesta secció volem oferir una sèrie d’eines que puguin ajudar les empreses en el seu procés d’internacionalització o en el de pressa de la decisió d’iniciar aquesta nova via de negoci. Una de les eines que posem a la seva disposició és el projecte Exportes que ja compleix la seva 4a. Edició. Una altra són les “Fitxes de país” el.laborades des de la perspectiva de la tipologia d’empreses que tenim al territori. Es poden veure alguns exemples a la revista Quaderns d’Empresa i que estan disponibles en aquest enllaç:

ISRAEL

TURQUIA

EE.UU.

MÈXIC

MARROC

QATAR

Bones pràctiques

EMPRESA: Rajapack, és la filial del grup francès RAJA, número 1 europeu de l'embalatge. Distribueixen tot tipus de material per l’embalatge, des de caixes de cartró a contenidors de fusta, passant per les bosses de plàstic o paper, les cintes adhesives o els embalatges de protecció, així com les màquines o els sistemes d’aire o paper, etc. En aquests moments disposen de més de 900 embalatges específics per e-commerce. Durant el 2013, Rajapack va celebrar deu anys des de la seva arribada a Espanya, situant-se a la Riera de Caldes (Santa Perpètua de Mogoda), valorant que és un dels principals eixos industrials de Catalunya. Actualment, compta amb més de 35 treballadors i se situa com una de les empreses amb mes dinamisme i creixement econòmic de la zona de l’eix. Ha passat de tenir 2.000 clients en 2.003 fins a més de 50.000 en l’actualitat. El respecte al medi ambient com a necessitat activa de les empreses: Des de la seva creació, Rajapack ha contribuit activament amb la preservació dels recursos naturals. Tenen una política basada en els principis de compra eco-responsable, oferta d'alternatives ecològiques, reducció de l'impacte dels nostres catàlegs impresos, disminució en les nostres instal·lacions de l'impacte mitjà ambiental i sensibilització dels nostres col·laboradors cap a aquest tema. Tenen la certificació ISO 14001:2004 que fa referència al medi ambient així com la certificació CO2zero que reconeix que s’han calculat les emissions de CO2 pel desenvolupament de la seva activitat i s’han compromès a reduir-les i compensar-les. Rajapack te el compromís de dotar a tots els processos d'una metodologia que respongui a les màximes exigències de qualitat i excel·lència en la gestió. Tenen la ISO 9001 que vetlla per la política de qualitat i a la Ohsas 18001 relativa a la Gestió de la Salut i Seguretat Laboral.

Contribueixen a l’èxit: El respecte al medi ambient, a la qualitat i l'excel·lència de la gestió i del producte. 3.500 embalatges sempre en estoc. Entregues en 24/48h gratuïtes. Assessorament personalitzat per part d’un equip d’especialistes. Preus competitius adaptats a la quantitat de compra. Un equip grans comptes per a grans volums de compra. Una marca de productes pròpia en una selecció de productes destacats pel seu preu, qualitat o protecció mediambiental. Embalatges personalitzats amb la marca del client i a mesura. El Baròmetre de satisfacció del client Repte de futur: Seguir sent el líder d'embalatge a nivell europeu, apostant per la innovació tant en els productes com en els serveis. Recomanació a les empreses del territori: Que apostin per la innovació i pels proveïdors locals que tenen molt bon producte i servei.

RAJAPACK S.A., C/Montcada nº12 P.I Camp de les Pereres 08130 Santa Perpetua de Mogoda Tel : 902 20 30 06 Fax : 902 20 30 46 Email : contacto@rajapack.es

Bones pràctiques

PERSONES EMPRENEDORES: KolamCo, PER A MARES DE PRIMERA KolamCo neix del treball de dues emprenedores de soca-rel, una mare-psicòloga-coach i una mare-biòloga-escriptora, que desitgen millorar la vida de moltes dones amb dificultats per organitzar-se i recuperar el seu equilibri emocional. El treball es desenvolupa amb la combinació de sessions presencials, tallers, videoconferències, fòrum virtual i conferències. KolamCo ajuda les dones que defensen diàriament diferents rols personals i professionals si volen millorar un aspecte concret d’algun àmbit de la seva vida familiar, social, professional, etc. KolamCo transmet els continguts professionals presentant-los de forma creativa i didàctica, amb un disseny fresc i actual que facilita l’aprenentatge, el record i l’adquisició de noves habilitats per fer front a la vida exitosament. El concepte de Kolam representa una metàfora de la vida, sempre oberta a la renovació i a l’aprenentatge continu. Els kolam són semblants a un mandala que fan les dones hindús amb farina d’arròs i pigments de colors al terra de davant de casa seva. És un ritual diari que significa benvinguda, agraïment, meditació, concentració, prosperitat, amistat, saviesa, etc. Hem afegit el sufix Co (KolamCo) per complementar el seu significat amb Coaching Constructivista, perquè s’aprofita la sinèrgia i l’energia positiva que es crea entre les diferents components del grup. KolamCo usa el mètode d’indagació i de reconeixement personal per poder “reeditar” la quotidianitat del moment actual, convertint les dissonàncies o petits malestars en un enteniment personal que signifiqui un motor de canvi cap a la pròpia autenticitat i consegüent benestar personal. Tanmateix, KolamCo s’adreça a dones que es troben en un moment de crisi vital causat per algun esdeveniment sobtat (pèrdua, canvi...) que ha trasbalsat el seu sistema de valors i que les fa sentir-se amb la necessitat de restaurar la seva vida sobre uns nous fonaments. Aquest procés, es veurà afavorit per l’acompanyament com a tutor de resiliència, pel propi creixement personal, així com també per tota l’energia positiva de les integrants de KolamCo que es troben en el seu procés paral·lel. Les eines que oferim per millorar l’actitud i les habilitats front la vida tenen una base científica vinculada a les teories i investigacions de les ciències del comportament i de la biologia humana. En garantim la seva efectivitat si són ben emprades. Un dels trets identitaris de KolamCo és que som –com les nostres clientes- mares actives i curoses amb el llegat i el model que volem oferir als nostres fills. El passat mes de setembre KolamCo va rebre el 1er. premi en la categoria de projectes liderats per dones en la primera edició dels PREMIS A L’EMPRENEDORIA que atorgava l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Estem molt agraïdes perquè aquest reconeixement potencia la nostra motivació i ens ofereix l’oportunitat d’emprendre fent el que ens agrada i transmetre proximitat al client, honestedat, empatia i servei de qualitat.

Ploma convidada

Una visió estratègica dels Polígons d’Activitat Econòmica i la seva implicació per a les polítiques locals EDUARD JIMÉNEZ, economista, diplomat en gestió pública, postgrau en direcció urbanística.

Mirar els P.A.E. des d’una altra perspectiva

Fa prou temps que molts compartim una visió de la greu problemàtica al voltant de la situació dels polígons d’activitat econòmica (P.A.E.), que la crisi no ha fet sinó augmentar. Sabíem que n’hi ha massa, són petits en excés, la infraestructura és deficient, tenen pocs serveis i s’hi realitzen poques activitats de valor per a les empreses. Naturalment, els autobusos no hi arriben. Ara, a més, estan en bona part buits (s’estima que el sostre buit supera els 20 milions! de metres quadrats), la qual cosa pot accelerar la seva degradació. Potser és el moment que refem el nostre anàlisi, i que diguem que la situació d’ara s’origina en la combinació de dos elements molt clars: els P.A.E. sempre han estat deixats de la ma de déu per les polítiques locals i per les industrials i la visió que ha dominat sobre ells sempre ha estat la urbanística, molt més que no pas l’econòmica o la territorial. Al capdavall, els P.A.E. són la culminació d’una visió que intenta segregar la vida productiva de la vida quotidiana, i que assigna fora de la ciutat residencials tot allò que eventualment la embruteix. Els P.A.E. no són ‘ciutat’ fins al punt que quan alguna cosa molesta a la ciutat - una zona de lleure nocturn, una deixalleria,... - indefectiblement pensen en un polígon industrial. En conseqüència, els ‘habitants’ dels P.A.E. no els tenen tampoc en molta estima: tant les empreses com els treballadors se’ls senten molt poc seus i la seva implicació va poc més enllà de queixarse quan algú els pregunta. Si no canviem la perspectiva correm el risc que les propostes d’intervenció siguin fallides.

Ploma convidada

Quin sentit té i com hem de gestionar l’especialització de la localització per l’activitat? Amb tot, més d’un 30% del sostre per activitat a la província de Barcelona està en zones especialitzades per a usos d’activitat, tant els anomenats industrials –prop d’un 40%- (naus) com els urbans – més del 25%- (locals i oficines). Això voldria dir que aproximadament 700.000 persones s’hi passen la majoria de la seva jornada setmanal en aquestes àrees. I que una part molt rellevant del valor afegit del país hi té lloc. Tanmateix aquesta importància no es veu reflectida en l’agenda de les polítiques econòmiques, industrials i territorials. Sóc del parer que l’especialització té sentit en la mesura que aporti algun valor a les activitats, i això ara és més que discutible; ara és poc més que segregació espaial. En termes generals, una perspectiva estratègica restringiria al mínim la incompatibilitat d’usos i intentaria integrar al màxim els P.A.E. en la trama i vida urbanes; i apostaria per l’especialització només quan hi ha massa crítica i valor que desenvolupar, que és en pocs casos. Això implica ben segur un replantejament radical de la visió urbanística exclusiva que es té sobre el P.A.E. i, per suposat assumir a) que cal una inversió continuada en aquestes àrees i b) que és imprescindible una visió territorial de conjunt. Amb aquests criteris es podrien abordar de bell nou les principals problemàtiques, que presenten tres situacions clarament diferenciades: Què fem amb les zones que estan en risc d’obsolescència?

Com gestionem i aportem valor en les zones que si funcionen?

Quin disseny han de tenir les zones noves o per desenvolupar?

Algunes estratègies d’intervenció efectiva en els P.A.E. Pel que fa als P.A.E. més degradats (potser un 15-20% del total), es fa imprescindible una intervenció pública per la reforma urbana dels mateixos, i ha de ser una iniciativa del govern català, una mena de pla de barris però pels P.A.E. Ha de centrar-se en integrar les àrees urbanes i no perdre sostre d’activitat en excés, per no afectar la segregació i la mobilitat. Les àrees reformades han de tenir qualitat urbana de primer nivell i han d’incorporar clarament la seva gestió i manteniment. En la majoria de P.A.E. es fa urgent establir que una proporció (jo plantejo el 10%) dels impostos directes locals es destini al seu manteniment mancomunant, en grans àmbits de gestió (potser una trentena de macropolígons) i una flexibilització molt gran dels usos permesos. Es tractaria de donar escala i musculatura al gruix de les àrees especialitzades existents, promovent-ho des de les entitats locals (ajuntaments, consells i diputacions). Per últim, tenim les noves zones –la majoria amb baixíssima ocupació- i en desenvolupament, per a les quals l’estratègia més efectiva hauria de ser una visió de conjunt que fugi del mimetisme dels mini-polígons d’activitats innovadores arreu i que es plantegi tant grans àrees de localització especialitzada com activitats i eines de gestió a nivell de Catalunya que permetin una correcta atracció i acollida d’activitats. Ah!, i no estaria de més que un país que parla tothora d’indústria i innovació comences a pensar en els P.A.E.!

A la propera edició… Especialitzacions productives a la Riera de Caldes Natalitat i mortalitat empresarial 24

La mobilitat elèctrica, un sector econòmic emergent