#11 MARC SOLÀ La vida són etapes
TERRITORI D’ISARDS RUN Camprodon 23 de juny
NÚRIA PEIX És molt important aprendre dels errors
JOSEP VIÑAS
Ni hao! CAPICUA!
El títol no deixa de ser una anècdota
25HBTT 11 i 12 de juliol, Cornellà del terri
ESPORTS ESTEL Calçat esportiu al millor preu
KINE CLINIC Espai integral de salut
DAVID AROCA Un porter ha de ser molt fort mentalment
ABANT TWINS Talent per partida doble
SATORI Bed & Breakfast de somni
MARC JULIÀ La competitivitat és el més important
EL JANPERE Turisme rural
A tall d’anècdota, en el primer número capicua de la revista es dóna el cas que cap de les històries explicades en aquestes pàgines comparteixen esport. Sis històries, sis esports. En portada hi trobareu David Aroca, un jove de Torelló que actualment resideix a Saragossa on juga com a porter en el segon equip del Real Zaragoza, que ens explica la seva trajectòria i les característiques especials d’un porter de futbol; Mireia i Gemma Abant, les “Abant Twins”, bessones sabadellenques que sumen més de vuitanta Campionats i Subcampionats Mundials, Europeus i Nacionals de biketrial; i Marc Solà, esquiador de muntanya nascut a Vilallonga de Ter, que ens mostra la seva visió de la vida, l’esport, la natura, i la unió d’aquests tres. L’altra meitat de les històries d’aquest número corresponen a Marc Julià, jugador d’hoquei del FC Barcelona que enguany s’ha alçat amb la Copa CERS amb el Noia Freixenet (equip on està cedit); Núria Peix, triatleta osonenca que recentment va rebre el premi al millor esportista femení de la ciutat de Vic; i Josep Viñas, vigent campió de Catalunya de Curses de Muntanya. També hi trobareu informació sobre la nova cursa de muntanya Territori d’Isards Run, grans ofertes en material esportiu, activitats de lleure, centres de salut...
Difusió gratuïta a Osona, El Ripollès i La Garrotxa Revista creada per DISSENYS BR a Sant Joan de les Abadesses GI. 997-2013 Disseny i redacció: JUDIT RUIZ RICART Departament comercial:
I, com sempre, tot això acompanyat dels millors consells esportius i de creixement personal en nutrició, fisioteràpia, entrenaments personals, coaching, dietètica, podologia, pàdel, i molt, molt més!
JORDI BOIXADERAS | 696 632 856 ANNA CLARET
| 661 922 946
Col·laborador: JOAN FOSSAS revistaxsports@gmail.com facebook: /xsports.team.5
twitter: @revistaXsports
Gaudiu de la lectura, i ens retrobem a l’estiu!
;
espai fisio
RUTA DE LES TRES COLADES 5km | +200/-200 | 1h 50min
Aquesta edició de Fisioteràpia Ripoll, parlarem de la importància de l’escalfament alhora de preparar i prevenir lesions.
L’inici elegit és a la plaça Major de Sant Joan les Fonts, a la zona enjardinada del costat dels plafons informatius de la ruta. Altres inicis possibles són: al costat de les escoles de Sant Joan o a la zona esportiva de la Canya (al costat de la urbanització La Roureda). Se surt de la plaça Major de Sant Joan les Fonts (340 m) en direcció O, es gira a la dreta (N; km 0,20, 339 m) per travessar el riu Fluvià pel pont medieval i s’enfila
Es recula fins al Molí fondo, es tomba a la dreta (O/NO) i se segueix en paral·lel a la riera de Bianya.
per unes escales al costat dret de l’església nova. Cal seguir els senyals de l’itinerari i accedir al Molí Fondo.
Cingles de Fontfreda (km 1,63, 318 m). La cinglera de Fontfreda, antiga pedrera, va ser utilitzada des dels
Molí Fondo (km 0,43, 318 m). En aquest indret es poden
anys setanta de la passada centúria com a abocador
observar tres colades de lava. La primera, que forma part
d’escombraries. Això provocava la contaminació del llit
de la resclosa, prové dels volcans de Batet i està datada
del riu i afectava una de les millors mostres d’aflorament de
en uns 700.000 anys; la segona, que forma el mosaic
materials volcànics. L’any 1993 es va clausurar l’abocador
basàltic que es trepitja en aquest indret, és d’origen i
i es va restaurar l’indret. Després d’aquest punt, l’itinerari
edat no determinats, i la tercera, on es troba enclavada
travessa dos cops la riera per unes passeres (km 1,77,
la pedrera del Boscarró, prové del volcà de la Garrinada i
317 m i km 2,11, 338 m) i continua vorejant-la per la seva
data d’uns 120.000 anys.
esquerra. Més endavant, i sempre cap a ponent, es troba
La majoria de la població actual pràctica algun esport, ja sigui pàdel, tenis, duatlons, triatlons, curses de muntanya o asfalt… Molts no saben, o simplement no fan un bon escalfament abans de realitzar l’esport, doncs fent un bon escalfament es pot preparar millor el teixit i prevenir moltes de les lesions que a vegades poden produir conseqüències o alteracions en l’organisme i que en molts casos poden durar molt de temps. L’escalfament consisteix a elevar la Temperatura del cos, augmentar la freqüència cardíaca i pressió arterial, activar la circulació sanguínia per preparar tots els músculs i tendons que intervindran a l’activitat física.
un meandre de la riera de Bianya (km 2,55, 338 m), on El Boscarró (km 0,53, 319 m). Es tracta d’una antiga
és fàcil observar fauna aquàtica.
pedrera de basalt que es va deixar d’explotar a principis del segle passat. El basalt, roca resultant del refredament
De seguida, la ruta gira a l’esquerra canviant totalment
de les colades de lava, és dur, aïllant i resistent als elements
de direcció (E; km 2,70, 331 m), s’enfila i transcorre per
corrosius i ha estat utilitzat per fer llambordes. En el procés
la part superior de les cingleres fins a Sant Joan les
de refredament de la lava, el basalt pren diferents formes:
Fonts. Cal seguir sempre a llevant per l’opció més clara
són els hàbits de retracció (prismàtic, lenticular o massiu).
en direcció al poble, que té un traçat pràcticament pla,
Posteriorment a les erupcions volcàniques, l’erosió fluvial
deixant algunes desviacions a dreta i esquerra tot passant
ha deixat al descobert aquests espadats.
per can Branques (km 3,23, 352 m), Fontfreda (km 3,60, 334 m) i l’accés a can Domènec (km 4,13, 344 m). Es retroba el pont medieval de l’anada (km 4,69, 339 m) i es desfà el camí fins a la plaça Major de Sant Joan les Fonts (km 4,95, 340 m).
Com podem fer un bon escalfament: · Trotar 10-15 minuts, suau, en cas de curses es podria després del rodatge fer algun petit canvi de ritme, depèn intensitat i durada cursa. · Segons l’esport que es practiqui es poden fer petites mobilitzacions articulars de les diferents parts del cos per tal de lubricarles millor. · D’aquesta manera aconseguim activar el cos i millorar el rendiment a l’exercici realitzat. · Un cop realitzada l’activitat és molt important fer uns bons estiraments, progressius i amb descans entre cada un.
Les fonts. L’aigua circula a través de les laves volcàniques
fissurades,
s’emmagatzema
entre
els
materials volcànics i els sedimentaris i apareix al peu dels espadats. Al municipi hi ha una quarantena de fonts de cabal continu i abundant. Aquest fet ha donat nom a la població.
Doncs a fer salut, cuidar-vos molt i en cas d’alguna lesió sempre consulteu a un fisioterapeuta. - Anna Capdevila
MARC SOLÀ La vida són etapes Marc Solà és un esquiador de muntanya nascut a Vilallonga de Ter. És Tècnic superior en gestió de recursos naturals i medi ambient, i actualment treballa en una botiga-taller d’esquí i bicicleta, alhora que
prepara unes oposicions. Als seus 28 anys i després d’un Mundial sub-23, una Copa del món sub-23, una desena posició a la Pierra Menta (amb Toti Bes), nombroses victòries i pòdiums en Campionats d’Espanya en
diverses categories i modalitats, i victòries en diverses curses nacionals d’esquí de muntanya i curses per muntanya - enguany va decidir no participar en la Copa del Món d’esquí de muntanya.
temporada, on em vaig plantar a la línia de sortida estant malalt i amb febre però disposat a donar el millor de mi. Òbviament, com era d’esperar, en aquella cursa vaig experimentar les pitjors sensacions que mai he tingut esquiant, però malgrat això no vaig voler tirar la tovallola. En arribar a meta vaig caure desplomat del sobreesforç, però el que més recordo d’aquell dia - més enllà de la medalla que vaig aconseguir - és la capacitat d’enfrontar-me a les adversitats i sobreposar-me als obstacles.
En el meu cas la muntanya i la neu les he “mamat” des de petit, tan bon punt vaig començar a caminar, els meus pares ja em portaven a jugar a la neu amb unes pells de foca als peus. Amb 4 anys ja vaig començar a esquiar, i a l’esquí de muntanya en particular m’hi van introduir dos bons amics una primavera quan Vallter ja era tancat. Va ser un amor a primera vista. L’any següent encara no havia nevat que ja tenia tot l’equip a punt per repetir l’experiència. La muntanya m’ha aportat, m’aporta i em seguirà aportant sempre moltes coses; és el medi on tinc la sort de viure i on em sento feliç ja sigui sobre uns esquís, caminant, corrent, pedalant, buscant bolets, treballant la terra, o, simplement, respirant l’aire i contemplant l’entorn. El moment esportiu que més m’ha marcat personalment va tenir lloc en una de les cites més importants de la
Pel que fa a les curses, és complicat escollir-ne una, ja que cada lloc té un encant especial, però la més impressionant de totes elles és la Pierra Menta. El seu recorregut de 4 dies, el nivell dels esquiadors, i el públic, la converteixen en una competició fora de sèrie. Prendre la decisió de no participar en aquesta Copa del Món va ser complicat, perquè si fos per forces i motivació encara seguiria dedicant temps i esforç
a mantenir l’esquí de muntanya al punt més alt de la meva llista de prioritats. Però la vida són etapes, i per avançar s’ha de passar pàgina. Ara mateix tinc altres projectes de futur, i és realment complicat - per no dir impossible - viure d’aquest esport que està a cavall de l’amateurisme i el professionalisme. Sens dubte, però, l’esport seguirà formant part de la meva vida, ja que com a esportista cada dia busco un moment per sortir ja sigui esquiant, corrent, en bicicleta... i també segueixo penjant-me un dorsal sempre que sorgeix l’ocasió. El boom que està vivint aquest esport és una moda que s’ha vist clarament impulsada per “l’efecte Kilian”, així com a l’època d’Indurain tothom tenia una bicicleta de carrera al traster. A banda d’això, és cert que els esports de muntanya en general enganxen molt: la possibilitat d’estar en plena natura, gaudir del medi natural, admirar els paisatges, experimentar les sensacions de benestar i adrenalina que tot això et proporciona...
Respecte a l’impacte d’aquest augment massiu de participants, crec que sempre i quan es sigui respectuós no fa cap mal, però hem de ser conscients que som molts (i cada dia més) els que anem a la muntanya, i podem acabar malmetent el fràgil equilibri del medi si aquesta massificació segueix augmentant. A l’hora de portar l’esquí de muntanya als mitjans, cal tenir clar que si per
mitjans de comunicació entenem les televisions i diaris generalistes, la guerra està perduda; al davant sempre hi haurà la política i el futbol, i la resta de coses quedaran en segon plà. Per contra, aquest esport segueix guanyant espai a través de les xarxes socials, dia a dia la premsa en paper i digital especialitzada en muntanya és més nombrosa, i això fa que la gent a qui li
interessen aquests esports puguin accedir a suficient material per gaudir i informar-se del que fem, que val a dir que és realment visual i espectacular. D’altra banda, també s’esta treballant tambe molt per arribar a conseguir que l’esquí de muntanya sigui un esport olímpic. Evidentment no és feina fàcil, però si s’aconseguís veuriem una metamorfosi important d’aquest esport en molts sentits.
En el futur vull, primer de tot, tirar endavant amb els projectes personals que tinc entre mans i, esportivament parlant, seguir gaudint tant com pugui
del què m’agrada: quan hi hagi neu esquiar, a l’estiu córrer, i practicar una nova disciplina que he descobert i m’agrada molt que és el BTT enduro.
espai COACH T’ATREVEIXES A SOMIAR En quin moment vas renunciar als teus somnis?, segurament no et recordis ni com ni perquè o potser ja ni tan sols recordis quin era el teu somni, aquestes serien les respostes més comuns, ja que des de l’entorn et diuen que no pots o no ho has de fer i escollim oblidar perquè no faci mal. Sobre això m’agradaria recitar un text de Sergio Bambarén a El dofí: Arriba un moment en la vida en què un no pot sinó seguir el seu propi camí. És el moment de perseguir els somnis, de defensar els principis en els quals es creu. Caure en la més profunda desesperació ens ofereix l’oportunitat de descobrir la nostra veritable naturalesa. La majoria de nosaltres no estem preparats per superar els nostres fracassos, i per això no som capaços de complir el nostre destí. És fàcil defensar una cosa que no comporta cap risc. Potser resulti molt difícil aconseguir que els somnis es facin realitat. Potser si tractem d’estalviar esforços, oblidem la raó per la qual vam començar a somiar i al final descobrim que el somni ja no ens pertany. Recorda el meu consell: Quan estiguis a punt de rendir-te, quan pensis que la vida ha estat injusta amb tu, recorda qui ets. Recorda el teu somni. T’atreveixes a somiar? Si la teva resposta és afirmativa, ara no deixis que es converteixi en una fantasia, la diferència és posar-li un pla d’acció i el teu compromís, ja que si bé el somni ens dóna la motivació, el compromís serà el que ens farà arribar. - Francesc Ortega, coach personal
NÚRIA PEIX
és molt important aprendre dels errors Núria Peix és una triatleta de 22 anys resident a Folgueroles. Des de l’inici de la seva carrera esportiva ha competit en el Club Natació Vic ETB, i actualment combina els entrenaments de triatló amb la fisioteràpia, carrera que estudia i practica a Vic. En el seu palmarès més destacat hi trobem un Subcampionat d’Espanya al Campionat d’Espanya per autonomies, premi al millor
esportista femení de la ciutat de Vic 2013, Subcampionat d’Espanya al Campionat d’Espanya de Triatló autonomies (en noies i en relleus mixtes), Subcampionat de Catalunya de duatló sub-23, Subcampionat de Catalunya de duatló grup d’edat 20-24, tercera posició al Campionat de Catalunya de duatló per equips (CN Vic-ETB), i Campiona de Catalunya sub-23 de duatló.
Em vaig iniciar de molt petita al món de l’esport. Als tres anys vaig començar a fer cursets de natació i a partir dels 8 anys vaig començar a fer natació de competició al Club Natació Vic ETB fins als 18- 19 anys. Durant la meva etapa de nedadora vaig anar a Campionats de Catalunya on vaig guanyar alguna medalla i vaig participar també als campionats d’Espanya.
CUINA TRADICIONAL CATALANA D'ALTA MUNTANYA OBERT TOT L’ANY
L’any 2011 vaig sentir la necessitat de fer un canvi d’esport, ja que tenia la sensació que la natació era massa monòtona, i va ser llavors quan vaig començar a fer triatló. Els que em van empènyer al món del triatló van ser el meu pare i el meu germà, i també el que havia estat el meu entrenador de natació quan era petita, Pep de la Mora, qui actualment és el meu entrenador de triatló.
Aquest és un esport que em cridava molt l’atenció perquè és molt complet i , a més a més, té la natació com a disciplina! Triatleta pot ser-ho tothom. Per ser un bon triatleta cal tenir una bona forma en natació que et permeti sortir en posicions davanteres o bé agafar un bon grup a la bici, tenir una tècnica ciclista forta per poder fer tot el tram amb el mínim de desgast possible i, sobretot, córrer pràcticament com un atleta. De fet, sempre s’ha dit que els triatlons es perden a la natació i es guanyen a la cursa a peu. També considero que una part molt important per arribar a ser un bon triatleta és tenir uns bons companys d’equip, ja que és amb ells amb qui comparteixes la majoria d’entrenaments i l’esforç i sacrifici del dia a dia. L’esport és una part imprescindible de la meva vida. És gràcies a l’esport que aprens a ser molt disciplinat, a organitzar-te totes les hores del dia per poder fer-ho tot, a ser responsable de tot allò que et compromets a fer... L’esport m’aporta felicitat, fortalesa, esperit de superació, il·lusió i, per què no dir-ho, a vegades també decepcions! Però, malgrat aquestes, sempre guanyen els bons moments i les ganes de seguir fent-ho cada vegada més i millor. Sovint és complicat compaginar la competició esportiva amb la vida personal i social. Tot i que de moment puc compaginar bé els estudis, la família, la feina, els entrenaments i les competicions, se’m fa complicat trobar temps per quedar amb els amics que tinc a fora del món de l’esport, ja que normalment vaig a dormir molt d’hora i em llevo d’hora, i la resta d’hores del dia les aprofito per entrenar, estudiar, treballar i estar amb la família i el meu xicot.
Sempre és difícil escollir quins moments esportius han tingut un impacte personal més important, però pel que fa a satisfacció i de recompensa per tot l’esforç fet segurament em quedaria amb tres: El primer, quan em van convocar per primera vegada per anar amb la selecció catalana de triatló als campionats d’Espanya per autonomies. El segon, en la meva primera victòria en un triatló en categoria absoluta. I, el tercer, aquest mateix any quan em van nomenar millor esportista femení de la ciutat de Vic de l’any 2013.
De cara al futur vull seguir progressant i gaudint del dia a dia del triatló i de l’esport, i poder-ho compaginar amb la resta de la vida (feina, família, parella, amics...) Pel que fa als resultats, si les coses es fan ben fetes, ja aniran sortint de mica en mica!
espai DIETISTA Continuant amb la descripció de la dieta equilibrada, en aquest número parlarem dels grups d’aliments bàsics de les verdures i hortalisses, les fruites i els làctics. El primer de tots, format per les verdures i les hortalisses, presenta la característica de contenir aliments rics en vitamines, minerals, fibra i aigua. Les recomanacions dietètiques són que hem d’incloure aquests aliments almenys 2 cops al dia, una ració en cru i l’altre en cuit. Cal tenir en compte que la ració pot ser entre 200 i 300g, segons el pes i la talla de cadascú. El segon grup, format per les fruites, presenta la característica de contenir aliments rics en sucre, aigua, minerals, vitamines i fibra. Cal tenir en compte que com més madura sigui la fruita, més rica en sucres serà. Les recomanacions dietètiques són que hem d’incloure les fruites almenys 2 vegades al dia. A més, és millor consumir la fruita en cru, i si és possible, almenys un cop al dia menjar fruita cítrica. Cal tenir en compte que una ració equival a una peça de fruita mitjana (tipus poma), o dues fruites petites (tipus mandarines) o un grapat ( fruita com raïm, maduixes o cireres).
De totes maneres també et marquen moments no tan dolços, com per exemple el passat campionat d’Espanya de triatló on vaig perdre el grup capdavanter en bicicleta per falta de reacció en una caiguda... O en el passat Campionat d’Espanya de duatló on vaig haver d’abandonar després d’una caiguda amb la bicicleta. En l’esport és molt important aprendre sempre dels errors i per això considero que cal valorar-los com a impactes personals rellevants.
Per últim, el grup dels làctics està format per aliments rics en proteïnes, hidrats de carboni, greix, vitamines (sobretot A i D) i minerals (sobretot calci). Formen part d’aquest grup: la llet, els iogurts, els formatges i altres derivats làctics com flam o natillas. Les recomanacions dietètiques són que hem d’incloure entre 2 i 4 racions d’aquest grup. La ració equival a 200ml de llet, 2 iogurts, 125g de formatge fresc o 40g de formatge curat. Cal recordar que un dietista pot ajudar-lo a concretar millor les quantitats de cada ració d’aliments en funció del seu perfil. - Núria Molet, col·l. núm 176
JOSEP VIÑAS
El títol no deixa de ser una anècdota Josep Viñas va proclamar-se campió de Catalunya de Curses de Muntanya el passat mes de maig en guanyar la Cursa de Muntanya Mossos d’Esquadra-Sant Amand de Ripoll. Té 36 anys i viu en un mas als afores de Santa Eulàlia de PuigOriol, un poblet del municipi de Llucà.
Vaig començar a participar en curses de muntanya arran de desvincular-me del futbol, ara farà uns 5 o 6 anys. Sempre m’ha agradat córrer, i de fet de petit havia participat en diverses curses escolars. Després de començar participant en curses locals i conèixer molts companys
que ja anaven participant en curses des de feia més temps, la cosa va anar creixent i evolucionant sola. Actualment, evidentment, el meu coneixement de curses de muntanya és molt mès ampli que en aquells inicis.
Personalment m’agrada trobar un moment al dia per dedicar-lo a córrer, i trencar així amb la ruta de la feina del dia a dia. Aquest moment em fa sentir millor i desconnectar, i m’aporta un benestar que considero importantíssim. Si al final resulta que acabes tenint aptituds practicant aquest esport és un benefici afegit!
És molt complicat escollir una cursa determinada, de cadascuna en pots treure petits detalls que la fan inoblidable. Si parlem de curses amb un recorregut especial i característic, d’aquí a casa nostra destacaria el Pedraforca i l’Olla de Núria -dues curses amb gran recorregut i moltes edicions acumulades-, la 3 Comarques d’Alpens, la Vall del Congost d’Aiguafreda...
Pel que fa a una visió més emocional, la que destacaria com a més especial pel que et fa viure, el recorregut, l’afició, els nervis, la il·lusió, i la gent que es respira, seria Zegama. Formar part de la selecció catalana i poder compartir amb els companys viatges i estades tot disputant curses en llocs on possiblement mai no hi hagués
anat és sens dubte un dels moments més importants que m’ha aportat aquest esport. Aquesta pretemporada l’he dedicada a realitzar curses de 12 a 21 km, i a entrenar no una gran quantitat d’hores però sí sent constant i dedicant-li un temps cada dia. Crec que variar una mica i evitar realitzar els mateixos exercicis cada dia ha tingut un impacte positiu en la meva forma. Ara estic intentant agafar una mica més de volum per poder afrontar curses més llargues i exigents.
Aconseguir el títol de campió de Catalunya a la cursa de Sant Amand de Ripoll va ser bastant inesperat, i al cap i a la fi no deixa de ser una anècdota, ja que tothom està a un gran nivell i entrena moltíssim. De cara al futur, el meu principal objectiu és afrontar curses del Campionat del Món, com per exemple Zegama, les Dolomites... amb el màxim de garanties per poder-les gaudir al màxim. Això sí, cal ser conscient que per arribar-hi s’ha de treballar dia a dia!
espai Medicina LESIONS MUSCULARS La patologia muscular és molt freqüent en l’activitat esportiva i suposa més del 30 % de totes les lesions en l’àmbit esportiu, sobretot en la pràctica del futbol. El diagnòstic és bàsicament clínic i les proves complementàries serveixen per confirmar el diagnòstic Cal destacar la utilitat de l’ecografia realitzada per personal expert i amb experiència, que dóna la imatge estàtica i dinàmica de la part muscular, tot descartant qualsevol altra patologia, sobretot d’origen vascular, bastant freqüent i poc valorada. Aquesta prova també pot servir per la prevenció, ja que comprova l’estructura muscular o tendinosa. En relació a la prevenció és important fer els estiraments previs i posteriors a l’exercici, però amb aquests no n’hi ha prou. És aconsellable realitzar estiraments d’uns 10-15 minuts durant dues o tres sessions setmanals, que es poden fer tranquil·lament en el mateix domicili, i s’han de tenir en compte altres factors en la prevenció, com ara la dieta, les postures, les tensions emocionals, els factors ambientals, etc. Davant d’una punxada muscular o estrebada forta de qualsevol part dels membres inferiors, cal parar i fer estiraments suaus; si el dolor cedeix, es pot reiniciar la marxa suaument, però si el dolor no cedeix, s’ha de suspendre la marxa i col·locar gel tot evitant el contacte directe amb la pell. Escolta el teu cos i cuida’l. - Dr. Josep M. Aranda
25hbtt
11 i 12 de juliol, Cornellà del terri Les 25hbtt (segona edició dies 11 i 12 de Juliol del 2014) ha nascut amb l’intenció d’oferir a tots/es els/les participants i acompanyants un molt bon cap de setmana d’esport, emocions, sacrifici i patiment (els que cadascú vulgui!), diversió, companyerisme i, sobretot i el que creiem primordial, per passar-s’ho molt be juntament amb la resta de participants i acompanyants, tots ells/elles tant amants del nostre esport com nosaltres mateixos. Això sense oblidar la part de repte personal que pot representar per molts/moltes participants, ja que suposa un gran esforç físic i mental. Per obrir una mica més el ventall de participants, aquest any introduïm les curses de les 10HBTT i la de les 5HBTT. Tot això enmig de la natura en un paratge immillorable, com és el poble de Cornellà del Terri i la Vall del Terri, concretament a la zona d’Ermadàs i Salamina. Es una carrera oberta a participants de tots els nivells, federats o no, en categories individual, per parelles, i equips de fins a 4 i de fins a 6 participants. La cursa es durà a terme en un circuit tancat i delimitat, d’uns 6km aproximadament, sense massa desnivell, molt divertit i segur per tothom. Una bona part dels km del recorregut son dintre del bosc, per el que limitem en gran mesura l’exposició constant al sol. Disposarem de zona d’acampada, pàrquing, zona de transició, Village amb els col•laboradors i sponsors, bar-restaurant amb zona coberta per si plou durant les 25 hores (desitgem que no, tot i que no hi hauria problemes a nivell de circuit ni instal·lacions), WCs i dutxes d’obra,... i moltes altres comoditats faran que les hores en les que no estigueu pedalant, us recuperareu dels cansament acumulat! CATEGORIES 25HBTT: Individual masculí i femení, parella masculina, femenina o mixta, equips de fins a 4 categoria open, equips de fins a 6 categoria open CATEGORIES 10HBTT: Individual masculí i femení, parella masculina, femenina o mixta, equips de fins a 4 categoria open CATEGORIES 5HBTT: Individual masculí i femení, parella masculina, femenina o mixta
DIVENDRES 11/07/2014 17:00 Obertura zona acampada, obertura zona boxes per muntatge de carpes, etc. Inici acreditacions 19:30 Tancament acreditacions 20:00 Inici de les 25hbtt DISSABTE 12/07/2014 08:00 Inici acreditacions 10hbtt. 09:30 Tancament acreditacions 10hbtt 10:00 Inici de les 10hbtt 13:00 Inici acreditacions 5hbtt 14:30 Tancament acreditacions 5hbtt 15:00 Inici de les 5hbtt. 20:00 Finalització de les 10hbtt i de les 5hbtt 21:00 Finalització de les 25hbtt 21:30 Entrega de premis 22:00 Inici gran asado i festa final de cursa
KINE CLINIC
ESPAI INTEGRAL DE SALUT KINE CLINIC és un centre integral de salut amb més de 300m2 on hi trobaràs totes les instal·lacions necessàries i tots els serveis per poder-te cuidar, aconseguir un nivell alt de salut, una òptima recuperació de les teves lesions i una rehabilitació eficaç. Hi pots trobar des de servei d’osteopatia, fisioteràpia, dietètica, rehabilitació a la piscina i activitats aquàtiques variades perquè puguin gaudir des dels nadons fins a les persones grans. El servei d’osteopatia i fisioteràpia et permetrà una recuperació més ràpida de les teves molèsties mitjançant les tècniques més avançades i un estudi individualitzat de cada cas. El servei de dietètica t’ofereix les eines necessàries per reduir el pes d’una manera saludable i fer-te un seguiment amb els mitjans més avançats que pots trobar en el mercat. No obstant això, a KINE CLÍNIC la joia de la corona és la seva piscina climatitzada de 6 x 4m i una fondària de 1.37m on s’hi porten a terme activitats aquàtiques de tot tipus per què tothom pugui gaudir d’elles: - Rehabilitació / Recuperació de lesions: L’aigua ofereix la possibilitat d’una rehabilitació i/o recuperació més eficaç i segura on els resultats són més ràpids. - Piscina per a nadons: gaudeix del teu nadó dins de la piscina. - Aquagym: activitat excel·lent per perdre pes, augmentar el teu nivell físic i passar una bona estona acompanyat de bona música sense patir per les teves articulacions. - Aquabike: prova les sensacions de pedalar dins l’aigua i gaudeix d’una activitat ideal per augmentar el teu nivell físic.
;
HEROIS
Aaron
Fotheringham
nosaltres treballem amb ell, millorant contínuament la suspensió la seva cadira de rodes perquè la pugui portar al límit”, assenyalen. Quan li pregunten sobre les hores que dedica a entrenar, Aaron respon: “Jo no ho considero un entrenament, pel meu és simplement una manera divertida de viure la meva vida”.
Aaron Fotheringham és un dels pocs ‘skaters en cadira de rodes’ que existeixen al món (o ‘Hardcore Sitter’, com ell prefereix anomenar-se). Igual que aquest jove procedent de Las Vegas, molts skaters discapacitats intenten fer amb les seves cadires el que uns altres fan amb els seus monopatins: salts espectaculars i tota classe de trucs. Però amb tan sols 14 anys, Aaron va aconseguir el que ningú abans havia pogut fer: s’ha convertit en la primera persona en la història a completar un ‘Back Flip’ (360º) en cadira de rodes. El jove explicà que abans d’intentar la maniobra en les rampes, la va realitzar 50 o 60 vegades en una espècie de piscina de coixins, per esmorteir les caigudes. Després d’uns 15 intents frustrats i alguna que una altra caiguda, va aconseguir completar el salt amb èxit. “Vaig sentir que es complia alguna cosa que sempre havia volgut”, afirma l’americà. Des de llavors, l’ha executat centenars de vegades sense problemes. Els seus patrocinadors ‘Colours Wheelchairs’ es mostren molt orgullosos i es declaren els seus majors admiradors. “Treballa molt dur per ser el millor. I
Aaron està en cadira de rodes des dels 8 anys, quan després de tres operacions de maluc que finalment no van funcionar, va haver d’oblidar-se de les seves crosses i usar permanentment una cadira. Encara que va ser als sis anys quan, en veure al seu germà major que practicava amb la bicileta, el jove americà es va iniciar en aquest esport d’indubtable risc. Fotheringham defineix el Hard Core Sitting com “un terme que vaig inventar per als esports extrems en cadira de rodes”, comenta. I quan li pregunten què li diria a qualsevol que desitgés practicar aquest esport Aaron respon: “que es posi un casc”.
tri esports
LA TEVA BOTIGA DE CICLISME AL RIPOLLÈS I LA GARROTXA.
Som distribuïdors de les millors marques del mercat per a la pràctica del ciclisme. En bicicletes SPECIALIZED, SCOTT, ORBEA i MONTY, son les nostres marques. En roba, cascs, recanvis i accessoris trobaràs tot el necessari per satisfer les teves necessitats. Aquestes son algunes de les marques que t’oferim: SHIMANO, MAVIC, MAXXIS, ETXEONDO, CASTELLI, SPIUK, CATLIKE, RH+ i moltes mes... A Camprodon, tenim botiga i taller des de fa més de 15 anys. Actualment estem al Carrer València, on en Carles Hortet i en Marc Solà t’aconsellaran i et posaran la teva bicicleta a punt. A Olot, estem al Vial Sant Jordi des de ja fa 7 anys. Allà hi trobareu la Fina Guàrdia i en Joan Cargol. Ells dos faran de la teva visita a la botiga TRIBIKES una experiència inoblidable... Si ets ciclista, vols iniciar-te en el ciclisme o simplement tens o vols tenir una bicicleta no pots deixar de conèixer les botigues TRIESPORTS! - www.triesports.com Triesports @triesports
DAVID AROCA
un porter ha de ser molt fort mentalment David Aroca és un futbolista de 20 anys nascut a Torelló que actualment, i des de fa quatre anys, resideix a Saragossa, ciutat on es dedica professionalment a l’esport com a porter del Real Zaragoza B (que poc abans del tancament d’aquest número va aconseguir l’ascens a Segona B). Crec que no em puc queixar per la meva trajectòria futbolística o palmarès,
ja que penso que a molts nois de la meva edat els hi faria molta il·lusió poder estar al meu lloc; però també sé que tot el que he aconseguit no a estat fruit de la sort, sinó que per arribar on sóc al darrera hi ha hores d’esforç, treball, dedicació i constància, i has de renunciar a coses que veus que altres joves de la teva edat estan fent. Però no em queixo, és el que he triat i gaudeixo moltíssim.
Vaig començar a jugar a futbol als quatre anys amb el Torelló com a davanter, el Riuprimer em va fitxar com a porter després de veure’m disputar el torneig del MIC amb el Torelló, però jugant de porter. Al Riuprimer hi estic una temporada sense encaixar cap gol i la temporada següent em fitxa l’Espanyol de Barcelona després d’estar fent les proves, també, amb el FC Barcelona.
Estic quatre anys a l’Espanyol, des d’on decideixen cedir-me al Badalona durant dues temporades, les quals em van anar donar l’oportunitat de poder fer-me veure. Fins i tot el segon any que jugava amb el Badalona vaig estar seleccionat amb la selecció catalana sub-16 per disputar el Campionat d’Espanya de Seleccions, on vàrem ser campions. També a final d’aquesta temporada s’interessa per mi el Liverpool i em conviden a passar dues setmanes de prova allà. Aleshores ja sabia també de l’interès del Real Saragossa i altres equips, però el Liverpool era la meva màxima prioritat. Una setmana després de la prova a Liverpool em truquen per dir-me que sí que em volen, i fins i tot em comuniquen el dia en el qual firmarem el contracte. Però aquell el mateix dia a la tarda em tornen a trucar dient-me que quedava tot parat perquè canviava tota la directiva del club, i al final es va esfumar tot. Malgrat aquest revés, també em feia molta il·lusió l’oferta del Real Zaragoza i només rebre les males notícies de Liverpool ja li vaig donar l’OK al club aragonès. En l’actualitat estic militant al segon equip del Saragossa a la tercera divisió aragonesa combinant amb entrenaments amb el primer equip. Amb aquest club he disputat partits a segona divisió B, i aquest any he tingut el meu debut a la convocatòria del primer equip per a partits de la Liga Adelante (Segona divisió A) Crec que va ser als tres o quatre anys quan vaig endinsar-me al món de l’esport; els meus pares em van apuntar de ben petit a molts esports (tennis, natació, motos, futbol...), però sempre m’han dit que quan tenia quatre anys, en ple hivern
em van dur al camp de futbol a fer el meu primer entrenament i en acabar jo no volia marxar. Amb només quatre anys ja vaig decidir que el meu esport era el futbol, i tot i que durant els anys amb el Torelló i el Riuprimer feia tennis i corria motocròs, ambdós eren més com a hobbie, i quan vaig anar a l’Espanyol vaig deixar les dues coses. Em fascina el món de l’esport, malgrat que el futbol és “lo meu”, m’encanten tots els altres esports, sobretot per practicar-los més que veure’ls per la televisió. Es pot dir que l’esport és una forma de vida per mi. L’esport, en el meu cas el futbol, et regala moments de felicitat i tristesa, moments d’eufòria i angoixa, moments de nervis i tranquil·litat, moments de ràbia i alegria... Et regala moments inoblidables i també moltes amistats.
Cada porter té les seves pròpies qualitats, i també depèn força de l’alçada, de la planta; però considero que les qualitats més importants que ha de tenir un porter o les que més s’han de treballar són la velocitat de moviment, la impulsió, reflexos, agilitat, blocatge i, tal com està la visió del futbol actual, es busca un porter que també tingui bon joc de peus. Els porters, a diferència dels jugadors de camp, estem a una posició on sempre vivim tot el que passa durant el partit “sols”. És una posició que a vegades es pateix força, ja que un davanter pot fallar 10 cops però si marca un gol la gent recordarà només el gol; en canvi, si un porter en para 10 però fa una pífia, la gent recordarà la pífia. Crec que el porter és més fort mentalment que la majoria de jugadors de camp, i és una peça clau per un equip, ja que li pot fer guanyar molts punts, o al revés.
Crec que la meva trajectòria fins ara es pot dividir en tres parts: · La primera amb el Torelló i el Riuprimer la descriuria com una etapa que m’ho vaig passar molt bé i vaig gaudir molt. · La segona amb l’Espanyol i el Badalona la veig com una etapa on ja em vaig
endinsar en el món del futbol una mica més professional i on vaig viure molt bones experiències amb tornejos arreu del món.
vaig iniciar la meva primera aventura d’anar a viure fora de casa amb tan sols 16 anys, i estar allunyat de la família i amics crec que et fa madurar molt i ser més fort.
· I l’última part la descriuria amb la paraula “maduresa”, tan mental com professionalment. Aquesta última ha estat una etapa molt important per mi, ja que
Sempre estàs molt content quan estàs convocat per anar a jugar amb qualsevol selecció perquè això et diu que estàs treballant bé.
espai PODÒLEG
Com tractar les butllofes i hematomes subunguials durant i després les curses
Durant les curses, sobretot les ultres, és molt freqüent que ens surtin lesions dèrmiques i unguials que poden arribar a molestar molt i inclús ser motiu d’abandonament. Com ho hem de tractar? És important els dies abans de la cursa: - Hidratar bé els peus amb crema hidratant. - Tallar i llimar les ungles correctament per
Jo he tingut la sort d’anar amb la catalana Sub-16 i ser Campió d’Espanya, i amb Aragó Sub-18 on l’experiència va estar molt bé tot i que no varem aconseguir guanyar el campionat. Hi ha molts moments esportius que m’han marcat molt, com per exemple la primera samarreta amb el meu nom i dorsal a l’esquena, la primera convocatòria amb el primer equip... però crec que la que ha tingut un impacte més gran i mai podré oblidar són les dues setmanes que vaig passar a Liverpool.
porter molt complet en tots els aspectes i perquè cada any que passa millora cada cop més. També em fixo amb ell perquè som més o menys de la mateixa alçada i complexió, i intento mirar els moviments que fa ell per practicar-ho després a l’entrenament. El veig un porter amb molt caràcter i molt segur d’ell mateix.
evitar lesionar els dits laterals. - Visitar el podòleg esportiu si hi ha algun problema dèrmic. En les curses que hi ha assistència podològica el tema serà més fàcil, ja que el podòleg s’encarregarà de donar assistència al corredor amb problemes i si es fa bé el corredor podrà seguir la cursa amb normalitat fins a la línia de meta.
També m’agrada molt Cristiano Ronaldo, ja no per com jugui i tot el que es digui d’ell, sinó perquè el veig un noi amb molta ambició, ganes de guanyar sempre i que no es dóna mai per vençut.
En les curses on no hi ha podòlegs és important: - Posar vaselina als peus abans de començar. - Protegir les zones més sensibles i que sabem que ens poden donar algun problema de butllofes amb apòsits hidrocoloides, mai posar apòsits
Des de petit, el meu somni sempre ha estat poder anar a jugar a futbol a Anglaterra i allà, encara que fos només una prova, vaig poder complir-ho jugant amb la samarreta d’un club històric com el Liverpool. A més a més, també vaig tenir l’oportunitat de conèixer la ciutat, la cultura, i el funcionament del futbol anglès, i també em varen convidar a visitar l’estadi d’Anfield (vestuaris, instal·lacions...) i gaudir-hi d’un partit. El meu referent esportiu sempre ha estat en Víctor Valdés, ja que el veig un
Crec que el portuguès és el model d’esportista a seguir pel que fa a la constància i l’entrenament.
que queden enganxats a la pell i no es poden desenganxar. - Utilitzar mitjons coolmax que expulsin la suor. - No estrenar mai calçat el dia de la cursa.
Els meus objectius a curt termini són acabar aquesta lliga, de la qual ja ens hem proclamat campions, amb bones sensacions per començar bé la següent i guanyar el play-off per pujar a segona B.
Després de la cursa el peu queda molt malmès i sovint amb moltes lesions dèrmiques. És important posar-los amb aigua freda en arribar a casa. Si les lesions dèrmiques/unguials són importants, caldrà consultar-ho al podòleg, com també si durant la cursa ha aparegut algun tipus de dolor
A llarg termini el meu objectiu principal, suposo que com tots els jugadors a la meva situació, és poder arribar a jugar a la categoria més alta i poder ser un bon professional del futbol.
articular tant al peu com genoll, etc.
- M.Dolors Puigsech Benet www.podologiavic.com Podòloga col. Núm 835 COPC Membre de AEPODE Membre de FEMEDE
MIREIA ABANT ABANT TWINS
Gemma i Mireia Abant són dues sabadellenques de 25 anys, entre les dues sumen més de vuitanta Campionats i Subcampionats Mundials, Europeus i Nacionals de biketrial. Des de ben petita m’ha agradat practicar esport. De petita em van apuntar a fer gimnàstica, després karate, i als 12 anys vaig descobrir el BikeTrial. De seguida vaig voler practicar amb la bici i en vaig demanar una als reis perquè m’agradava molt, ja que trobava que era un esport diferent de tots els que havia practicat fins ara i requeria molta habilitat, i era molt espectacular.
em vaig rendir i vaig seguir fent les dues coses, vaig tardar una mica més a acabar-la, però la vaig acabar. A l’adolescència va ser una mica difícil el fet de competir, ja que havia de dedicar moltes hores a aquest esport i en viatges, i era temps que no tenia per quedar amb els amics i amigues. Però sense aquest sacrifici no hauria arribat a aconseguir tots els títols que he guanyat.
Com he dit, sempre m’ha agradat practicar esport, i tant és així que vaig decidir estudiar la carrera de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a l’INEFC perquè era la que més m’agradava. Des que vaig començar la carrera universitària em va costar molt compaginar els entrenaments i competicions amb els estudis, però tot i així no
Per arribar a ser un bon competidor en bike trial t’ha d’agradar molt aquest esport, s’han de tenir habilitats físiques, tècniques i psíquiques, totes juntes són importants en aquest esport. Hi ha pilots que es veu clarament com en predomina una més que l’altra, però el millor és tenir-les totes, tot i així una pot compensar una altra en les competicions. De tots els llocs on he tingut l’oportunitat de competir, destacaria Singapur, el Japó i la China. A Singapur em va encantar el clima que hi havia, era genial per banyar-se de nit a la piscina i a la platja. Japó és un lloc meravellós i m’encanta la seva cultura, són molt hospitalaris i quan estava al poble on es celebrava la competició, semblava que estigués en els dibuixos animats japonesos com Doraemon i Shin Chan. A China em va sorprendre el canvi del poble a la ciutat, el poble on vaig competir ens van rebre a l’entrega de premis d’una manera tan gran, que tot el poble estava a la una plaça i no es podia quasi ni travessar-la. Tornaria a aquests tres llocs, i també a d’altres més. Un moment esportiu molt especial per mi va ser quan vaig guanyar el primer mundial de BikeTrial l’any 2004, sent la noia més jove en aconseguir-ho, i aquest rècord encara ostenta actualment. El pitjor de competir contra la meva germana Gemma és que, comparteixo amb ella moltes
coses, i a vegades hi ha tensions que poden repercutir a la vida personal. El millor de competir amb ella és que ens podem ajudar en les competicions, podem mirar abans de la competició les zones, ja que no es poden practicar abans, i parlar sobre els obstacles que hi surten per tenir dos punts de vista de com sobrepassar-los i d’aquesta manera sentir-nos més segures. A més a més, podem comentar com ens ha anat un obstacle un cop fet abans que el faci l’altra, ja que molts cops no saps com és un obstacle fins que no estàs dins de la zona en el moment decisiu de la competició, i una opinió de qui ja ha passat pot afectar sobretot positivament en la realització de la zona. De cara al futur, vull viure la vida i treballar en alguna cosa que m’agradi. M’agradaria estar sempre vinculada a l’esport del BikeTrial.
GEMMA ABANT
talent per partida doble A continuació podreu conèixer l’experiència personal d’aquestes dues germanes i la seva passió pel mateix esport.
anomenada Itadori, des del primer cop que vam anar allà ens va sorprendre la hospitalitat de la gent i la lloança cap als pilots de biketrial, a part de que les zones sempre eren molt originals y tènciques.
Des de ben petita que m’agrada l’esport i n’he practicat varis fins que vaig descobrir el trial quan tenia 12 anys, amb uns amics del càmping on passàvem els caps de setmana, i des de llavors ha sigut la meva passió. L’esport em fa sentir viva, i sempre trobo un moment per anar amb bici, fer uns tirs de bàsquet, uns xuts de futbol... No és complicat compaginar-l’ho amb la meva vida ja que en tinc ganes i és el que m’apassiona.
El primer cop que vaig guanyar un Campionat del Món, va ser un moment molt important en la meva vida, l’any 2005, tots els esforços i la dedicació que havia dedicat al meu esport van donar resultats i em vaig adonar que quan et proposes un objectiu, el pots aconseguir.
Crec que un bon competidor de bike trial ha de tenir equilibri, paciència, bona concentració, dedicació, força i moltes ganes de millorar i superar-se.
El millor de competir contra la meva germana Mireia sens dubte és que ens podem ajudar mútuament a les competicions, cosa que les altres rivals no poden, i ens aconsellem als passos de les zones que ens han costat més perquè a l’altra li sigui més fàcil. El pitjor és que no podem guanyar les dues, però si quedem primera i segona és una gran satisfacció, sempre em sento molt ben acompanyada si al podi estic amb la meva germana.
Dels llocs on he viatjat per competicions, un que per sort hi he pogut anar varis cops és al Japó, concretament a la ciutat de Seki, abans
En el futur vull continuar sent feliç, treballar del que m’agrada i en un futur m’agradaria entrenar més a fons a futurs campions del biketrial.
[zona 2.0]
espai
PRODUCTE OLI D’OLIVA DE L’EMPORDÀ Tots sabem com és d’important que els productes d’alimentació que consumim siguin de qualitat. Molts dels processos utilitzats per la indústria alimentària en els mètodes d’elaboració tenen un caràcter agressiu envers la nostra salut, ja que utilitzen una llista de productes químics –conservants, estabilitzants, edulcorants- que provoquen intoleràncies, al·lèrgies i afectes negatius en la nostra salut.
AlpineQuest GPS Hiking Plataformes disponibles: Android
Malgrat el handicap de no comptar amb traducció a l’espanyol, AlpineQuest GPS Hiking és una completa aplicació GPS off-route (fora de ruta, on no arriben els mapes habituals) hàbil en tot tipus d’activitats: senderisme, running, caça, bicicleta, navegació en canoa, caiac o vela, etc. L’aplicació ens permet descarregar una bona quantitat de mapes topogràfics compatibles, que ens permetran navegar de manera completament autònoma sense connexió de dades, i que fins i tot podrem col·locar superposats en capes semitransparentes. A més a més, és capaç de gravar rutes amb estadístiques o utilitzar altres importades per nosaltres mateixos, encara que és bastant complicat de configurar i utilitzar. Podrem compartir rutes i POIs amb els nostres amics, veure gràfics interactius de les nostres estadístiques guardades i és compatible amb el baròmetre dels dispositius que ho integren per calcular de manera precisa nostra altitud. L’aplicació té un cost de 6.99 euros, bastant elevat com acostuma a passar amb aquests tipus d’aplicacions, encara que existeix una versió gratuïta perquè puguem provar la seva funcionalitat.
A Mercavima sempre hem pensat que els productes han de ser naturals. Al nostre territori en tenim un munt de productes naturals, entre ells l’Oli d’oliva de qualitat superior, oli verge extra obtingut només per procediments mecànics en la primera premsada de les olives. Oli d’oliva verge extra de l’Empordà, Oli SerraFerran, Oli fosc*, Oli CanSais Mercavima t’ofereix qualitat artesana del nostre territori, de productors locals que elaboren productes naturals.
MARC JULIÀ
La competitivitat és el més important Marc Julià és un jove jugador d’hoquei patins nascut a Olot fa 19 anys. El passat mes d’abril va aconseguir la Copa CERS d’Hoquei, la segona competició europea més important d’aquest esport, amb el Noia Freixenet, equip on juga com a defensa. La meva relació amb l’hoquei comença de molt petit i a través de la meva família, ja que el meu germà hi jugava i els meus pares varen decidir apuntar-m’hi quan només tenia 3 anys.
Crec que una de les qualitats més importants per arribar a ser un jugador d’hoquei és la competitivitat. Hi ha molts jugadors que tenen qualitat suficient per arribar a jugar a l’OK Lliga, però allò que diferencia els bons jugadors dels millors jugadors són l’esperit de treball i la competitivitat que t’impulsen a seguir millorant dia a dia. El passat mes d’abril vàrem aconseguir la Copa CERS contra tot pronòstic després de derrotar l’equip amfitrió a la semifinal, i
penso que va ser aquesta inesperada victòria la que ens va donar un impuls de confiança de cara a enfrontar la final. La final va estar un partit molt igualat que podia haver caigut cap a qualsevol de les dues bandes, i penso que aconseguir el títol després de remuntar un resultat advers, marcant personalment el gol de l’empat i fent-nos amb la victòria a trenta segons del final la converteix en la final esperada i desitjada per a qualsevol jugador.
Si hagués d’escollir un moment esportiu que m’hagi marcat especialment, aquest seria l’any 2010. Tenir l’oportunitat de jugar el Mundial a Barcelos (Portugal) amb la selecció sub-20 quan tan sols tenia 17 anys, essent titular a tots els partits i marcant tres gols a la final on vàrem guanyar a l’amfitriona, ha convertit aquell dia en el més feliç de la meva vida esportiva. L’hoquei no és un esport d’aquells que mou muntanyes de diners, i suposo que per això no és tan reconegut i no compta amb massa espai als mitjans de comunicació. Malgrat això, nosaltres, com a jugadors i clubs, intentem dia a dia que aquest esport segueixi creixent i arribi a més gent.
Pel que fa al meu futur esportiu, podríem dir que és bastant incert. Si bé estic cedit al Noia Freixenet, tinc contracte amb el FC Barcelona, i evidentment m’agradaria estar tota la meva vida jugant en el millor club del món. Palmarès: 10 Campionats de Catalunya 11 Campionats d’Espanya 1 Europeu sub-17 1 Mundial sub-20 1 Taça Latina sub-23 1 Copa del Rei 1 Lliga 2 Supercopes d’Espanya 1 CERS
espai
OBJECTIU EL PODER DE LA MENT EN ESPORTS DE RESISTÈNCIA L’aspecte psicològic adquireix més importància a mesura que la durada de les curses va augmentant; com més s’allarga una cursa més rellevant és la mentalitat positiva i la capacitat de superació d’un mateix. Les curses curtes són curses molt físiques (això no vol dir que l’aspecte psicològic no tingui importància) on el resultat ve molt determinat pel grau de nivell físic de cada participant. Es podria dir que les curses més curtes les guanyen els que realment són més forts, ja que per poder assolir un bon resultat fa falta una exigència física que molt pocs participants tenen. No obstant això, en curses de resistència, i encara més en curses d’ultra resistència, no sempre guanya el que té un nivell físic més alt, sinó que guanya el que té l’aspecte psicològic més ben treballat i aquell que és capaç d’afrontar i superar els moments difícils que sempre apareixen en unes curses tan llargues. Per molt fort que estigui un i per molt elevats que tingui els nivells cardiovasculars, si no és capaç de superar els moments complicats i sobreposar-se a les situacions dolentes que tindrà no aconseguirà un bon resultat. En resum, es podria dir que les curses curtes són més físiques i les curses més llargues més psicològiques.
- Aleix Fàbregas, Llicenciat en C.A.F.E.
EL JANPERE Turisme rural
El Mas Janpere és una residència rural recentment reformada situada a Sant Joan de les Abadesses, a la vall alta del riu Ter. La casa es troba a dos quilòmetres de la vila, en direcció Ogassa. És just al costat de la “Ruta del Ferro”, recorregut cicloturista que segueix el traçat de la via de l’antic ferrocarril de Ripoll a Ogassa. El mas és situat, a més, en el recorregut de muntanya GR1. És a 30 Km. de les pistes d’esquí. Punt de partida d’excursions de muntanya als Pirineus. El Janpere d’allotjament:
ofereix
tres
tipus
El Graner Antigament, aquest apartament rural estava dedicat a la preparació del gra després de la recollida del blat El Graner, és un apartament rural preparat per a grups de 7 a 9 persones i que disposa d’un ampli menjador – cuina, 2 banys complets, 2 habitacions dobles i una triple. Està ubicat al pis superior del mas, on podràs observar els cavalls i viure de la tranquil·litat del nostre entorn.
El traster Com bé indica el seu nom era on es guardava tot allò que ja no servia perquè sempre es necessitava espai en el món de pagès. El Traster un dels nostres apartaments estrella, un apartament tipus “loft” ideal
Mas Janpere
info@eljanpere.com | www.eljanpere.com 17860 St. Joan de les Abadesses (Girona) (0034) 97 2720366 – (0034) 654 770 633
per a parelles que necessiten l’encant rural i un entorn íntim. Acabats de qualitat amb fusta i pedra, completament rústic, disposa d’un menjador-cuina, 1 bany complet i habitació que faran de la seva estada un record per a tota la vida.
La Cabanya Antigament a la Cabanya es guardava totes les eines que es feien servir en el dia a dia en el mas, també disposava d’un galliner d’accés exterior. La Cabanya és un apartament rural d’àmbit familiar equipat per a 4 persones, equipat amb tot el necessari per gaudir de la tranquil·litat i el confort. Disposa d’un menjador, cuina, bany complet i 2 habitacions dobles acabats rústics i tonalitats modernes.
Per tal de fer l’estança més agradable i divertida als nostres clients volem aportar-vos activitats de muntanya i entreteniment per a tot tipus de grups. (Grups a partir de 3 - 4 persones)
· Escalada · Barranquisme · Espeleologia · Senderisme · Vol en globus · Rutes 4x4 · Raquetes de Neu · Ascensions a Cims · Clínic cavalls pura raça àrab
.
esports mentals
En aquesta pàgina hi ha un triangle creuat per diverses línies. Quants triangles hi ha en total?
espai espai pàdel En aquest número m’agradaria deixar una mica de banda els consells tècnics i, aprofitant la primera prova del Pàdel World Tour que va tenir lloc al Reial Club de Polo de Barcelona, fer un incís en la filosofia amb què hem d’afrontar aquest esport. Imagino que molts de vosaltres haureu gaudit del millor pàdel en directe, però m’agradaria aconsellar-vos que eviteu deixar-vos emportar pel que heu vist. Cal ser realistes i tenir en compte les nostres capacitats. Els jugadors professionals entrenen tots els aspectes de la seva vida quotidiana per millorar en el joc de pàdel. Viuen per a això. Aspectes com el físic, la psicologia dins la pista, i la tècnica, són coses molt treballades durant moltes hores. Un nombre d’hores de les quals nosaltres possiblement no disposem per millorar i esprémer les nostres habilitats. Així que, en mesura del possible, intenteu ser realistes i seguir gaudint d’aquest esport en alça en el nostre país. En el següent número seguirem aprofundint en els detalls tècnics del pàdel.
SALUT I PALES! - Miquel Puigdomenech Solució: 17