Issuu on Google+


#04 NOVES TECNOLOGIES Un article de Montanyà

SARA BEA

Els valors del karate

ALBERT FORCADELL

El somni de la primera divisió

ciao!

ESTIRAMENTS TRAIL RUNNING Article de Jordi Torruella

I JA EN SÓN QUATRE!

VOLCANOLIMITS PEP MARÍ

La importància de la psicologia esportiva

NÚRIA PICAS

El valor de la lluita

CLUB ESCACS BANYOLES Gens una summus

L’IMPULS A LA LECTURA Xsports arriba a l’escola!

OXINEU

Esquí. Escalada. Ascencions.

ALEIX FÀBREGAS

Envoltat d’esport des de petit

QUERALT CASTELLET Creativitat sobre la neu

EL REPTE

El somni de creuar la Costa Brava nedant

GARROTXA RUGBY CLUB

La consolidació d’un “nou” esport

VANESSA ZAMORA

L’esport com a font de contactes

Difusió gratuïta a Osona, El Ripollès i La Garrotxa

Un mes més, agrair a tots els anunciants i col·laboradors que fan possible que aquest projecte segueixi funcionant mes a mes. Seguim evolucionant, i en cada número intentem millorar aquesta publicació per a que podeu gaudir de les històries més interessants, així com de les últimes novetats i els millors consells. En aquest número apareix, per primera vegada en la breu història d’aquesta publicació un futbolista! I no un futbolista qualsevol, sinó un exjugador professional de primera. A més a més, ens endinsarem al món dels escacs i de la psicologia esportiva, i comptarem amb les històries de l’actual Campiona del Món d’Ultratrail i Subcampiona del món d’Skyrunning Núria Picas, l’ex-ciclista professional i actualment multi esportista Aleix Fàbregas i molt més! I, com sempre, amb els consells esportius dels millors professionals (amb alguna nova incorporació!) Recordeu que podeu posar-vos en contacte amb nosaltres via facebook, mail, twitter o telèfon si voleu participar, recomanar-nos històries, anunciar-vos, demanar informació...

Revista creada per DISSENYS BR a Sant Joan de les Abadesses GI. 997-2013 Disseny i redacció: JUDIT RUIZ RICART Departament comercial: JORDI BOIXADERAS | 696 632 856 ANNA CLARET

| 661 922 946

MÒNICA ORTEGA

| 609 39 17 90

Col·laboradors: JOAN FOSSAS i CARLES ALONSO revistaxsports@gmail.com facebook: /xsports.team.5

twitter: @revistaXsports

Bé, i no us entretenim més. Esperem que gaudiu d’aquest quart número de la revista Xsports, i ens veiem al desembre!


noves tecnologies aplicades a l’esport Consells a càrreg de Montanyà. El món dels aparells electrònics aplicats per facilitar-te la seguretat a la muntanya, cada cop són més avançats i més fàcils de fer anar; carregadors solars, GPS, rellotges, llums frontals, càmeres…Hi ha tot un ventall de productes de diferents nivells i marques que fa que puguin sorgir alguns dubtes i preguntes:

· COM TRIAR UN BON APARELL? Triar una marca líder del mercat sempre et donarà tranquil·litat, ja que t’aporta garantia i fiabilitat. Moltes d’elles són líders en desenvolupament dels seus propis aparells. Pes, autonomia, dimensions, robust…, són altres aspectes importants a l’hora de triar. · FUNCIONALITAT DE L’APARELL A vegades aparells complexes no és sinònim de bona funcionalitat, la simplicitat et donarà menys mals de cap. Un aparell ha de ser fàcil de fer servir, ja que en muntanya mai es pot saber el què pot passar. · NECESSITAT DE L’APARELL Abans d’anar a comprar un aparell, s’ha de tenir en compte quin ús se li vol donar o quina funció necessitem. Les botigues especialitzades són un bon punt de venda, ja que et poden aconsellar i resoldre els dubtes que puguin aparèixer, i a més, sempre es poden trobar els millors productes del mercat.

GPS El “Sistema de Posicionament Global”, conegut vulgarment com a GPS, és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la nostra situació en qualsevol lloc del planeta. La seva funció a la muntanya està sent molt útil, ja que en moments complicats, sobretot quant les condicions meteorològiques són adverses (boira, neu, pluja...), pot servir de gran ajuda o fins i tot salvar-te la vida.

RELLOTGES Estan dissenyats per recopilar tota la informació necessària a la muntanya. És un dels aparells més rellevants de la muntanya, ja que un sol aparell pot arribar a fer moltes funcions diferents i poden aguantar les condicions més extremes. Avui en dia ja es poden escollir les funcions que es volen visualitzar; altímetre, baròmetre, brúixola, GPS, etc. Hi ha un rellotge per cada perfil de persona; senderista, nedador, alpinista, atleta, escalador, ciclista...., cadascú posa els seus límits.

SISTEMES D’ALIMENTACIÓ D’ENERGIA PORTÀTILS Les plaques solars i bateries portàtils cada dia s’estan utilitzant més a muntanya responent a les necessitats de les persones, al seu mínim pes i a les seves dimensions, que cada dia atrauen més adeptes. És un bon recurs per subministrar energia els nostres aparells.

LLUMS PORTÀTILS La llum és un bon recurs i un aparell bàsic per desenvolupar activitat a la muntanya. Cada dia el frontal és més petit, potent i amb més autonomia. Està sent un aparell amb grans canvis tecnològics. Cada dia són més intel·ligents i avui dia fins i tot porten incorporat un sensor de lluminositat (adaptar la lluminositat a l’instant i automàticament depenent de l’activitat).


sara bea els valors del karate Sara Bea Subirana, nascuda a Ripoll, és una karateka de 21 anys que tot i la seva joventut ja compta en el seu palmarès amb un SubCampionat d’Espanya, tres tercers llocs al Campionat de Catalunya i una segona posició a l’Open Promeses IKO. Vaig començar a practicar el karate quan tenia 15 anys. Dos amics sempre m’estaven parlant del karate i els veia “lluitar” quan es posaven a jugar, fins que un dia em van proposar provar-ho. Al principi tenia dubtes perquè mai havia fet cap art marcial, però tot i això vaig començar anar-hi a l’inici de la temporada i així ja porto 7 anys. Karate significa mà buida, lluitar sense armes. Dins del karate podem distingir diversos estils, però el que practiquem aquí a la comarca és el KYOKUSHINKAI. Aquest basa les seves tècniques als combats de KO, combats cos a cos amb contacte i sense proteccions, on les tècniques són curtes i explosives. T’ensenya a combinar diferents atacs i com fintar o bloquejar els que llenci l’oponent.

A la vida real, una persona que practica el karate d’entrada tindrà una actitud de força, de fortalesa psicològica que farà que els problemes li passin de llarg, com per art de màgia. Les baralles comencen a l’esperit i acaben a cops. Si, malgrat tot, una es veu implicada en una situació de risc, de violència real, jo diria que hauria de fer servir aquesta art marcial provant de reduir el mínim possible el mal que una pot rebre així com el que una pot fer. Però és clar, cada situació és única i requereix una reacció adequada... És un tema llarg i complex.

força sense esperit; d’aquesta manera, a la vida quotidiana aplico tot el que aprenc en el dojo. M’ha ensenyat a sobreviure sense la necessitat d’emprar la ràbia.

Crec que el més important de l’estil Kyokushin és que reforça la psicologia, et fa una persona més forta, forja el caràcter, et fa ser dura, en el sentit positiu, que ets capaç d’aguantar millor situacions d’estrès, aquelles que et planteja la vida quan et colpeja.

La meva primera competició va ser al 16 anys i recordo que el sentiment de sortir sola és dur, perquè no tens a ningú amb qui motivar-te o amb qui recolzar-te en els moments de por o nervis.

Sóc una persona molt nerviosa i el karate m’ajuda moltíssim per a retrobar la serenor. A més a més m’ensenya una disciplina que enlloc més s’aprèn: constància per assolir els teus objectius, perseverança malgrat les dificultats, força de voluntat per continuar en els moments més durs, convicció i fe en una mateixa. Es crea un vincle molt fort amb les persones que entrenem, més aviat som com una família. Patim i lluitem juntes dos cops a la setmana i genera vincles molt especials. A mi, personalment, aquest esport m’ha ensenyat a lluitar per la vida, fer-me forta davant dels problemes... quan estàs entrenant o en un combat i el cos ja no et respon, és llavors quan avances amb el cap, amb la teva fortalesa interior: no hi ha

Ara mateix m’és bastant complicat compaginar la feina amb els entrenaments, ja que ambdós tenen lloc a la tarda; tot i això, tinc temps d’arribar a fer l’ultima hora d’entrenament i al matí entreno jo pel meu compte. Per poder anar a les competicions he de demanar que em substitueixin, perquè una competició t’ocupa tot un dia.

L’any següent, però, ja va començar també la Vanessa, que per mi és un esperit de lluita i constància, ja que des de llavors no ha parat, és un gran exemple a seguir. Per mi que fóssim dues persones les que anàvem a les competicions era com el doble de forces. Llavors vaig passar una època que m’era impossible combinar la feina i les competicions i la Vanessa va seguir endavant. La motivació de cada competició sobretot són els sentiments i les emocions que sents des del moment en què decideixes anar a aquell campionat fins que acaba la competició. Així passes els dies sentint felicitat, emoció, por, nervis, paraules contradictòries, inseguretats.... Però arribar allà, lluitar contra la teva oponent i passats dos-quatre minuts de combat donar-vos la mà i una abraçada... crec que és un gran moment de cada campionat.


VINE Al GYM SPORT LIFE en FAMILIA Uns dels obstacles que té molta gent per no poder fer esport és “que fer dels fills quan surten de l’escola”.

Horari de 17:30 a 19:30 els dilluns, dimecres i dijous. A part, dimarts també poden fer karate i els divendres judo

A GYM SPORT LIFE tenim la solució, “VINE A GYM SPORT LIFE AMB FAMILIA I FEU SALUT”

El funky/hip hop té la intenció que els nens/es s’inicien en el món del ball i comencin a moure’s amb ritme. Horari de 17:15 a 18:00 els dimarts i dijous.

Des del gimnàs oferim dues activitats destinades a gaudir de les nostres instal·lacions en família; per una banda hi ha l’escola d’arts marcials i per l’altre funky/hip hop pels més petits. L’escola d’arts marcials és un projecte que vàrem engegar el mes de setembre i que té la finalitat que els nens coneguin i practiquin diferents arts marcials (aikido, judo i karate) per més endavant poder decidir quina prefereixen. A més, de 17:30 a 18:30 tindran una MONITORA que els ajudarà a fer els deures i així quan arribin a casa ja hauran fet esport i tindran els deures fets.

ACTIVITATS PELS MÉS PETITS

Paral·lelament a les activitats dels nens, els pares podran gaudir de totes les nostres instal·lacions i així aprofitar aquesta estona que els nens estan ocupats; a més, un dels avantatges més important és que no hi ha desplaçament, pares i fills estan dins les mateixes instal·lacions. Els pares podran aprofitar aquests moments de “llibertat” per estar a la nostra sala de fitness i cardio o per fer activitats dirigides com poden ser Bikecontrol, Steps, Bodypump, Tonificació.....

espai objectiu Crec que aquesta columna és un bon lloc per parlar de les similituds que hi ha entre molts dels esports tractats en aquesta revista. Una cosa que hem de tenir molt present és que abans d’ atletes, ciclistes, corredors de muntanya, motoristes, jugadors de pàdel o de tennis...som esportistes. I per aquest motiu hi ha un aspecte comú en tots ells: HEM DE TENIR UNA BONA CONDICIÓ FISICA GENERAL. Aquesta bona condició física ens permetrà poder realitzar un posterior treball específic de més qualitat i reduir sensiblement el risc de patir lesions. Una condició física general inclou tenir uns abdominals i lumbars forts que ens permetin mantenir una bona postura, un bon to muscular per reduir els risc de patir lesions musculars i sobrecàrregues, una bona coordinació que ens ajudi a millorar la tècnica i unes articulacions fortes per protegir els tendons i lligaments Tot aquest treball és la base indispensable per poder dur a terme un treball específic de qualitat i fer-ho de forma segura. La mancança d’aquesta base sòlida ens pot portar a patir lesions que no ens permetin assolir el rendiment desitjat i a una frustració per no veure assolits els nostres objectius. Per tots aquests motius us recomano (tot i que ser per experiència pròpia que a vegades és fa una mica pesat que no us faci mandra fer abdominals, fer treball de musculació, fer esports alternatius, fer propiocepció...”els beneficis obtinguts s’ho valen”. - Aleix Fàbregas, llicenciat en C.A.F.E.


albert forcadell el somni de la primera divisió Albert Forcadell i Martí, nascut a Ulldecona el 20 de març del 1963, és un ex-futbolista català de les dècades dels 80 i 90 que actualment manté el seu vincle amb el futbol com a entrenador. Vaig començar la meva trajectòria futbolística al futbol base de l’Ulldecona, on vaig estar jugant fins els setze anys quan vaig fitxar per l’Olot. Com a anècota, en l’últim partit que vaig jugar amb l’Ulldecona abans de fitxar per l’Olot vaig marcar quatre gols i l’observador de l’Olot em va fitxar allà mateix.

El meu fitxatge per l’equip de la Garrotxa va suposar un gran impacte a la meva vida, ja que vaig haver de deixar enrere els amics i tot allò que fins aleshores havia sigut la meva vida per traslladar-me pràcticament a l’altra punta de Catalunya. Malgrat això, no va ser una decisió massa difícil, ja que principalment suposava una gran millora esportiva (passar de juvenils a 3a) i a més a més el meu pare havia jugat a l’olot i en coneixia el president, la qual cosa va facilitar la meva adaptació.

Durant les següents tres temporades vaig estar jugant a l’Olot. Allà era un jugador que destacava no només per joventut sinó també pel meu encert de cara a porteria. En el meu tercer any a l’equip, varem disputar una motl bona campanya, essent líders durant tot l’any i fent-nos amb el títol de campions. Això va suposar que molts observadors s’acostessin als nostres partits a valorar als més joves, i axò va esdevenir en el meu fitxatge, juntament amb el Miquel Soler, pel RCD Espanyol.


El fet de poder viure aquesta experiència amb el Miquel va fer més fàcil aquest gran canvi tant a nivell esportiu com personal. Pràcticament erem tot el dia junts, ja que compartiem pis i també habitació en els desplaçaments. Quan vaig fitxar per l’Espanyol tenia 19 anys, avui dia és pràcticament impossible que un club gran et fitxi amb aquesta edat, ja que busquen educar-te amb el seu estil de joc des de petit. Durant les tres temporades que vaig al club blanc-i-blau vaig jugar 28 partits i vaig marcar tres gols. Un dels moments d’aquesta època que recordo amb més intensitat són els partits als camps com el Bernabéu o el Camp nou, especialment el meu primer derbi (fora de casa) on vaig jugar com a titular: Era la meva primera temporada a l’Espanyol, i va ser realment impactant

sortir al camp i veure 120000 persones a les graderies quan jo estava acostumat a jugar davant d’unes 300. Curiosament, tot just un any abans el Miquel i jo havíem estat convidats, juntament amb la resta de l’equip, per part del FC Barcelona a assistir com a públic al derbi després de disputar el Barça B - Olot. Durant la meva trajectòria al club perico també vaig tenir la oportunitat de conèixer a Diego Armando Maradona. Va ser a través d’un acte benèfic organitzat pel club en benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu, concretament en la interpretació de l’obra “La Venganza de Don Mendo” que va tenir lloc al Teatre Martínez Soria el maig del 1984. En la funció els actors erem els jugadors i cos tècnic de l’Espanyol, però en busca de més ressó mediàtic i per tant més beneficis per l’hospital, es va decidir comptar amb la col·laboració de Maradona, que aleshores jugava amb el Barça i va mostrar-se realment participatiu.

Amb l’arribada de Javier Clemente vaig veure que ja no tenia lloc a l’equip, i vaig acceptar una oferta del Deportivo de La Coruña. No vaig arribar-hi a jugar mai, però, ja que Clemente va decidir que havia d’anar cedit a Figueres i no van donar-me l’oportunitat d’escollir el meu futur. Evidentment hagués preferit marxar al Depor, ja que és molt difícil arribar a les categories més altres i encara més difícil mantenir-s’hi i sabia que si jugava en un ex-primera sempre tindria l’opció d’anar al Figueres més tard. Després de tres anys al Figueres vaig passar a ser part de la plantilla de l’Hércules, que es trobava a 2a B. Dels dos anys que vaig estar visquent a Alacant em quedo amb el record del gran atractiu de la ciutat, el clima, i sobretot amb la possibilitat de jugar en un estadi que havia estat seu del Mundial del 82.


Actualment fa sis anys que entreno al Santa Pau, equip de tercera catalana, i tot i que he tingut ofertes per a entrenar altres equips la meva idea futbolistica és quedarme allà ja que m’aporta la relació tranquil·la que avui dia busco amb el futbol.

Després del meu pas per l’equip alicantí vaig tornar a casa per jugar al Mollerussa a 2a divisió. El meu fitxatge es va deure principalment al fet que el club va passar a ser filial de l’Espanyol, i coneixia l’entrenador de la meva etapa blanc-iblava. Durant la meva estava a Mollerussa vaig rebre ofertes de diferents equips com per exemple el Huelva, Melilla, Alavés... però tant per motius econòmics com per distància vaig decidir quedar-me al Mollerussa, on em trobava realment bé i a més a més estavem fent una bona campanya. Finalment als 29 anys torno a l’Olot, equip on vaig jugar fins la meva retirada als 35 anys. Vaig patir una lesió durant un dels primers partits que vaig jugar en aquesta segona etapa amb l’Olot, i això va marcar un punt d’inflexió en la meva relació amb el futbol. Un cop vaig assentar-me a Olot vaig haver de buscar feina, i el futbol va passar a ser només un hobbie a través del qual buscava donar les gràcies a l’equip que m’ho va donar tot.

Gràcies a l’Olot he fet tot el què he fet amb el futbol, és l’equip que tinc al cor. Allà hi he fet de tot, des de jugador a tècnic, i si bé ara mateix no hi sóc puc tornar-hi en qualsevol moment, és casa meva.

A aquells que volen dedicar-se al fútbol, els hi recomanaria que al camp s’escoltin a l’entrenador i no als pares, sigui la categoria que sigui, ja que és ell qui té poder en l’equip i sap què convé en cada moment. Si destaquen, els fitxaran. L’important és pujar categories i anar millorant, ja que si bé és realment difícil apretar i pujar el nivell per adaptar-se a cada ascensió, és així com es millora. No tot es talent innat, un equip necessita molts perfils diferents i no cadascun dels jugadors ha de fer màgia amb la pilota. Cal tenir les coses molt clares, ser respectuós amb tothom i mantenir els peus a terra.


;

ascenció al puig oriol

6.2km | +290m/-290m | 2h 30min

Per la carretera comarcal C-1413b, de Centelles a Sant Feliu de Codines, s’arriba a Sant Martí de Centelles, punt de partida de la ruta (a Centelles s’hi accedeix des de Vic per la C-17 en direcció a Granollers). El temple va ser restaurat entre els anys 1666 i 1669 i compta amb una capella de finals del segle XIX, on hi ha el panteó de la família comtal de Centelles. L’excursió comença davant de l’església. Des de la plaça es puja al camí de sobre, el carrer de la Font. De seguida, als pocs metres d’haver sortit i en ser darrere mateix de l’església, s’agafa un sender, també a l’esquerra, que remunta al castell. El camí voreja una tanca i després s’enfila pel bosc en direcció nord. Al cap de 370 m de la sortida, gira al nordest aprofitant les feixes horitzontals de roca que duen fins a sota el castell (en alguns punts cal parar compte). Als 20 min i 700 m de la sortida s’arriba al collet de sota el castell de Sant Martí de Centelles, on hi ha una cruïlla de camins. 50 m abans, a mà dreta, s’ha trobat un altre caminet que puja des de Sant Martí (menys bonic i en pitjors condicions que el que s’ha seguit). Cal dirigir-se a la dreta i pujar al recinte del castell, que manté unes altes muralles i, a sota, una antiga capella romànica bastida entre els segles XII i XIII (2 min, 100 m des del collet). Es retorna al coll i ara s’agafa el camí de la dreta que, seguint en direcció nord, i després cap a l’oest, es dirigeix als plans de la Rovira. Es deixen un parell de desviacions secundàries. Després d’una curta i suau baixada es passa el torrent de la Rovira i se surt a la pista d’accés als plans (35 min, 1,59 km des de l’inici ). Per l’esquerra, en suau pujada, es continua per la pista que accedeix a la casa de la Rovira dels Cerdans (45 min, 2,14 km des de l’inici). El puig Oriol es veu ara ben proper, en direcció sud-oest. Se segueix la pista, es deixa un trencall a l’esquerra i, immediatament després de passar una bassa, es pren la pista que surt cap a l’esquerra (48 min, 2,34 km). 30 m després s’agafa un corriol poc marcat que s’enfila per la dreta. Se surt a una pista (50 min, 2,44 km des de l’inici) que se segueix cap a l’esquerra durant uns metres. La pista es bifurca: es continua pel trencall de la dreta fins que s’acaba (54 min, 2,64 km). S’agafa el camí que hi ha a continuació i que, flanquejant en suau pujada, duu a la carena de la serra (59 min, 2,84 km). Es continua cap a l’esquerra enmig d’una bonica roureda fins que s’és sota el promontori boscós del cim (62 min, 2,95 km) des d’on s’agafa un caminoi molt desdibuixat a mà esquerra que puja al puig Oriol, de 980 m d’altitud (64 min, 3,04 km). Una fita geodèsica marca el vèrtex, però la vegetació impedeix veure els entorns. Per tenir una millor vista, cal baixar uns 40 m en direcció est. En aquest punt cal desfer el recorregut.

A Sant Martí de Centelles es troba una bella església parroquial del segle XVII, però aquest petit nucli és conegut, sobretot, pel castell medieval de Sant Martí de Centelles, les ruïnes del qual s’alcen imponents sobre la vila. Més enllà, el puig Oriol domina aquests entorns situats a cavall del Moianès i el Congost. El passeig fins a dalt transcorre per un entorn natural plenament mediterrani al principi, amb domini de l’alzinar, per deixar pas al roure i a les prades de pastura a mesura que es puja.


ELS ESTIRaMENTS EN EL TRAIL RUNNING

Segurament tots nosaltres hem sentit parlar dels estiraments, i és possible que moltes vegades hàgim sentit opinions molt diferents sobre el fet d’estirar, i fins i tot contradictòries entre elles. Això ens ha portat a plantejar-nos algunes preguntes com les següents: He d’estirar abans o després de sortir a córrer? Quins grups musculars he d’estirar? Quan ha de durar un estirament? Ha de ser un estirament molt intens? Evidentment moltes d’aquestes preguntes no tenen una única resposta, la qual cosa, com dèiem abans, ens porta moltes vegades a una discordança d’informació. El més important i imprescindible serà contextualitzar el fenomen dels estiraments en el tipus de pràctica esportiva, ja que sense això no és possible fer una recomanació que ens ajudi a resoldre els dubtes plantejats anteriorment. En aquest cas ens centrarem en el trail running i intentarem donar unes pautes bàsiques per la realització dels estiraments i que aquests siguin el màxim de beneficiosos per aquesta pràctica. El primer que cal tenir en compte és que la finalitat dels estiraments és aconseguir una mobilitat articular òptima per la pràctica del running i alhora evitar problemes de tensions musculars generats per un excés de tonificació en alguns músculs i flaccidesa en uns altres. Per altra banda tenim un segon objectiu que és el de preparar la musculatura per la realització immediata de l’exercici. Hem de ser conscients que les lesions generades per problemes d’estirament poden venir donades tant per un excés com per un dèficit.Així doncs, si ens centrem en aquest fet, veurem que els grups musculars que més cal estirar seran aquells que per l’activitat en concret tendeixen a escurçar-se i augmentar la seva tensió. En el trail running podríem parlar sobretot en la cadena posterior dels bessons, sòli, isquiotibials i glutis, i com a part més anterior el Psoes i els adductors.

Una vegada tenim localitzats els principals grups musculars a treballar, i sense descuidar la resta, ens cal saber en quin moment cal realitzar els estiraments i de quina manera, ja que cada tipus d’estirament té uns efectes diferents sobre el múscul i realitzats de forma inadequada i en el moment inadequat pot produir disminució en el rendiment muscular o fins i tot afavorir les lesions. A continuació presentem un resum amb algunes indicacions bàsiques per la realització dels estiraments, sempre des del punt de vista d’entrenamentspersonals.cat: ABANS DE L’EXERCICI. Si estem parlant del trail running els estiraments abans de començar haurien de ser uns estiraments de tipus dinàmics (no balístics), entenent com a dinàmics tots aquells moviments similars als de la mecànica de córrer. Seran uns moviments suaus acompanyats d’exercicis de mobilitat articular.

DESPRÉS DE L’EXERCICI. Just després d’acabar l’exercici els estiraments més adequats seran uns estiraments estàtics de curta durada i a intensitat molt baixa. Fins i tot, en el cas del trail running, n’hi hauria prou en trotar una mica a intensitat baixa. 45’ DESPRÉS DE L’EXERCICI O EN SESSIONS ESPECÍFIQUES D’ESTIRAMENTS. És en aquest moment o fins i tot en sessions específiques fora de la pròpia sessió de córrer on és més important la correcta realització d’uns bons estiraments. Hauran de ser estiraments estàtics mantinguts almenys 45 segons i en un punt on notem certa tensió però sense arribar a ser dolorosos. Caldrà centrarnos sobretot en els grups musculars implicats en l’activitat de córrer i fins i tot és recomanable fer més d’una sèrie d’aquells grups musculars que estiguin més fatigats i que tinguin més tendència a escurçar-se.

Així doncs i com a conclusió hem de tenir en compte dos aspectes principals: 1. Que no hi ha estiraments bons ni dolents sinó que el que defineix l’efectivitat d’aquests és el tipus d’estiraments que realitzem, la seva correcta execució i el moment en què els portem a terme. 2. Que els estiraments han de tenir un objectiu concret dins l’activitat per la qual els estem fent, en aquest cas el trail running, essent molt diferents si estan orientats a un tipus d’esport o un altre. A més la seva correcta realització ens aporta una sèrie d’avantatges no únicament en rendiment sinó també en salut.

- Jordi Torruella, entrenador personal www.entrenamentspersonals.cat


volcanolimits Al nord de Catalunya, entre Ripoll i Banyoles, i amb la Vall d’en Bas com a centre neuràlgic, s’estén el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Una parella impressionant per les seves formes i la seva vegetació, que oculta el que fa anys eren volcans actius que van donar vida a una regió plena de natura i que compta amb espais tan enigmàtics com la Fageda d’en Jordà, un dels boscos de faigs més meridionals d’Europa i punt de visita obligada per als amants de la natura més esplendorosa. En aquest entorn privilegiat, i sota l’atenta mirada dels 10 cràters perfectament visibles del parc, sorgeix la Volcanolimits, una ruta de BTT que ens acostarà bona part dels racons més emblemàtics del parc i que ens permetrà gaudir de tots els components que fan del mountain bike un esport únic. Tindrem una bellesa paisatgística única que quedarà gravada en les nostres retines per sempre. Al llarg del recorregut gaudirem de senders de tot tipus de nivell i dificultat, on rodarem per terrenys canviants i un ampli ventall de superfícies que posarà a prova la nostra destresa tècnica. Amb un desnivell acumulat superior als 3000 metres,la Volcanolimits us ofereix dues possibilitats de participació: RACE o CHALLENGE. Dins aquestes, podreu participar en categoria individual o per equips. També podreu escollir la distància a recòrrer: 60 ó 25 kms. Una prova, com veieu, amb múltiples opcions de configuració.

espai pàdel Avui ens centrarem en un cop senzill però no per això menys important: el servei. Tots sabem que tenim dos serveis i, si no recordo malament, en la primera columna en la qual ens centràvem en la normativa ja vàrem explicar la del servei, per tant donarem aquesta part com explicada. Un bon servei ens permetrà encarar el punt amb garanties d’èxit. No cal que ens hi obsessionem, però si fixar-nos-hi. D’aquesta manera podrem volejar en el punt adequat, normalment ho podrem fer per sobre la xarxa. Però no sempre un bon servei és garantia d’èxit, el nivell dels restadors també hi té a veure! Tècnicament, el servei és força senzill: La col·locació, ha de ser còmode, de manera que després de sacar ens permeti avançar ràpidament cap a la xarxa. Hem de tenir en compte que, per normativa, no està permès sacar per sobre la cintura ni tampoc fer botar l’esfèrica. Per tant deixarem caure la bola des de l’alçada de l’espatlla i després de botar aquesta ja es quedarà a l’alçada correcta. Recordeu que estaria bé aconseguir tallar la bola, així dificultem la restada als adversaris. Salut i pilotes! - Miquel Puigdomenech


pep marí

la importància de la psicologia esportiva En Pep Marí és psicòleg esportiu des de fa més de 25 anys, i actualment és el cap del departament de psicologia del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. La psicologia esportiva funcions bàsiques:

el nostre nivell i, quan arriba l’hora de demostrar aquesta millora, el dia de la competició, no rendir en la mesura de les nostres possibilitats. Cal ensenyar als esportistes a tolerar la pressió.

L’esportista necessita un acompanyament professional per anar digerint tot el que li va passant en el decurs de la seva carrera esportiva, especialment en el cas que assoleixi molts èxits esportius molt aviat.

- Ajudar als joves esportistes a digerir els seus èxits esportius, perquè quan tot l’entorn del jove esportista, des que es lleva i fins que es fica al llit, li envia el mateix missatge (ets molt bo), és impossible que no s’ho acabi creient, I si s’ho creu, ha begut oli.

La distinció entre psicòleg i psicòleg esportiu no té gaire sentit, només existeix una psicologia i la pots aplicar on vulguis. L’esportista, primer de tot, és una persona. Tot el que afecta la persona acaba afectant l’esportista, i a l’inrevés.

dues

- Rentabilitzar l’esforç i la inversió, ja que no ens podem permetre el luxe d’entrenar molt, de fer molts sacrificis per poder entrenar tant, d’invertir molts recursos materials i humans, de millorar


A mi no m’agrada dir psicòleg esportiu. Sembla que sigui un psicòleg que vesteix esportiu, que condueix un cotxe esportiu i que té un aspecte semblant a un esportista. Prefereixo dir psicòleg aplicat a l’esport o, senzillament, psicòleg d’esportistes. Fora de l’esport, el psicòleg soluciona problemes. Dins de l’esport, el psicòleg soluciona problemes i optimitza el funcionament de la personal. Els psicòlegs que treballem amb esportistes tenim quatre funcions: ajudar a l’esportista a solucionar els seus problemes personals, de manera que no afectin la seva salut i al seu rendiment, ajudar-los a mantenir la seva motivació, ajudar-los a corregir ràpidament els seus errors i ensenyarlos a tolerar la pressió de la competició. El problema abans d’una competició important no és posar-se nerviós, tothom s’hi posa (només faltaria que no s’hi posessin, jugant-se tot el que es juguen...). El problema són totes les coses que canvien (en la seva manera d’afrontar la competició i d’actuar durant la mateixa) quan se senten pressionats, Són aquests canvis, i no els nervis, els que provoquen errades no forçades. Per tant, una bona estratègia per tolerar la pressió consisteix a prendre consciència de quines coses canvies quan et poses nerviós i posar-te un senyal en algun lloc visible que et recordi la necessitat de no canviar. Com a anècdota, recordo quan vaig treballar de psicòleg amb la Selecció Espanyola d’Hoquei Herba per preparar

els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Vaig preguntar als jugadors quins temes havíem de tractar. Un dels més votats va ser el debut. El partit inaugural dels Jocs el jugàvem nosaltres. Els jugadors no estaven acostumats a tant ressò mediàtic. Només les parelles i les famílies els venien a veure jugar. El dia de la inauguració l’estadi estaria ple a petar. Vaig gravar amb un magnetòfon la sortida al camp de jugadors de futbol, vàrem entrenar en el camp que jugaríem i els vaig ensenyar a visualitzar.Sis mesos abans del debut vàrem començar a fer sessions de visualització. Els jugadors es tombaven a terra, jo engegava el cassette i els feia visualitzar la sortida a l’estadi. Els anava descrivint tot el que veien, feien i sentien. Es posaven com una moto... Pell de gallina! Llavors els relaxava i repreníem l’activitat. Existeix un principi en psicologia anomenat habituació. Si t’exposes a un estímul que et fa por, li vas perdent la por. És com si t’adonessis que “el león no es tan fiero como lo pintan”. Vàrem visualitzar mil vegades que debutàvem! El més semblant a viure aquella situació consisteix a imaginar, amb tot luxe de detalls i amb els 5 sentits, que la vius. Va arribar el dia esperat. Els jugadors varen sortir al camp i varen quallar uns bons instants inicials de partit. El partit es va guanyar. Un cop al vestuari, els jugadors em varen felicitar pel treball de visualització. Em varen dir: “Quan vàrem trepitjar el camp, semblava que aquest partit ja l’havíem jugat abans”.

Tots fem moltes coses (estudis, amics, parella, feina, afeccions, etc.). Tots invertim esforços i il·lusions en persones i activitats. Però inversions que siguin realment importants per a nosaltres, inversions de les quals depengui la nostra autoestima, el nostre estat d’ànim i donin sentit a la nostra vida, no n’hi ha tantes... Si en tens 4 ó 5, seràs feliç i estable anímicament. Si cau alguna de les potes o punts de suport, l’edifici, que ets tu mateix, tremola, però no cau. Recolzant-te en les potes que et queden, pots recuperar la que ha caigut. Però aquesta manera de funcionar presenta un problema, reparteix massa l’esforç. “Quien mucho abarca, poco aprieta”, que diuen els castellans. Doncs canviem, funcionem amb una o dues potes... Encara pitjor! Si cau una pota, s’ensorra l’edifici. I on ens donem suport per tornar-lo a aixecar? Per aconseguir alt rendiment en una activitat, també per assolir l’excel·lència en l’esport, us recomano recolzar-vos sobre tres pilars, tres activitats (esport, estudis i amics, per exemple). Mantens l’equilibri i centres prou l’esforç. Si cau una de les tres potes, recolzant-te en les altres pots tornar a refer tot l’edifici. El meu consell pels joves esportistes i pel seu entorn és procurar funcionar amb tres fonts d’auto-estima, amb una cadira de tres potes.

Pep Marí Cap del Departament de Psicologia de l’Esport Centre d’Alt Rendiment (Sant Cugat del Vallès)


[zona 2.0] Plataformes disponibles: Android, Blackberry, iPhone, Windows Phone.

Endomondo pot utilitzar-se com un registrador de l’activitat física que realitzem. Quan sortim a córrer, caminar o muntar amb bici podem iniciar-lo i ens registrarà la ruta que seguim, els desnivells, velocitat mitjana, màxima, mínima, mitjana, etc. A cada quilòmetre, l’aplicació ens anirà informant del nostre temps total, distància recorreguda i parcial del quilòmetre, perquè anem veient si l’activitat s’ajusta al que havíem planejat. Una cosa curiosa és que podem registrar qualsevol tipus d’activitat. Per exemple, si fem natació, podem deixar el telèfon a la taquilla, donar-li a iniciar i després parar-ho en sortir. En el nostre perfil posarà que hem estat nedant durant aquest temps. I així amb qualsevol altre esport. A la nostra pàgina d’Endomondo tindrem un calendari amb totes les activitats que hàgim fet, i podrem veure els detalls tant directament a Internet com al nostre telèfon. Una de les característiques curioses d’Endomondo és la seva xarxa social. A la web tens els teus amics i pots veure tota l’activitat física que practiquen, així com deixar-los-hi comentaris. Una opció molt divertida és que si estàs realitzant una activitat, els amics poden posar comentaris i Endomondo et llegeix les paraules d’ànim en temps real. L’aplicació ambé té una certa interacció amb Facebook, i una vegada acabada una activitat podem compartir-la

amb els nostres amics a través d’un enllaç que els portarà a la nostra activitat a web d’Endomondo. Existeixen opcions de privacitat per limitar les activitats a gent registrada a Endomondo i que hàgim autoritzat. A més podem mantenir en secret coses com a nostra altura i pes, que són importants per al càlcul de les calories perdudes però potser no ens agraden que se sàpiguen. També podem utilitzar Endomondo com a entenador personal. Podem configurar un objectiu, com és una distància, un temps o unes calories a cremar; o buscar una ruta en els nostres voltants i seguir-la, ja sigui per córrer, muntar amb bicicleta o caminar. La ruta té un mapa, la distància i un temps objectiu. També podem intentar vèncer a un amic. Veient els seus últims resultats podem intentar superar la seva marca. Aquesta opció genera rivalitats molt divertides que amenitzen la pràctica esportiva. Si no tenim amics que utilitzin aquesta aplicació sempre podem intentar superar-nos a nosaltres mateixos. Al menú ens apareixeran les nostres pràctiques esportives perquè triem la que volem superar, així les nostres millors marques del test de Copper (córrer 12 minuts), el quilòmetre i la milla. Finalment, també existeix l’opció d’entrenar per intervals, per aconseguir millorar la nostra capacitat física mitjançant canvis de ritme. És la forma amb la qual els esportistes milloren la seva condició física sense necessitat de cada dia entrenar més hores.


espai ciclisme Benvinguts amics de Xsports, sóc en Josep Jufré exciclista professional, aprofitant una mica la meva experiència en el món del ciclisme i l’oportunitat que m’ofereix aquesta revista, des d’aquesta columna us explicaré notícies, curiositats, anècdotes, tot entorn del ciclisme. A aquestes altures, a principis de Novembre, quan jo corria era època de descansar, concretament jo descansava tot aquest més sense pràcticament fer esport i, si ho feia, era totalment per desconnectar i sempre buscant altres esports que durant la temporada no podia practicar. També és una època on les notícies dels corredors passen per veure amb quin equip correran la pròxima temporada o si ha arribat al moment de posar punt i final a la carrera esportiva. Concretament aquest any es retiren dos grans corredors catalans com són el Juan Antoni Flecha i el Xavi Florencio. Des d’aquí també la meva felicitació per la seva carrera esportiva i desitjar-los molta sort en la nova etapa. El Flecha ho deixa per voluntat pròpia i no sabem el que farà a partir d’ara però segurament el continuarem veien vinculat en aquest món i el cas del Xavi Florencio tot i tenir contracte amb vigor s’ha de retirar per problemes de salut, deixa la bicicleta però el podrem veure com a director esportiu de l’equip Katyusha. El ciclisme català es queda només amb tes corredors professionals, l’Alberto Losada (Katyusha), el David De la Cruz (NetappEndura), en negociacions, podria fer el salt l’Airan Fernandez però no hi ha res tancat

i finalment el Joaquim Rodriguez el qual l’hem de felicitar una vegada més per la gran temporada que ha fet i l’espectacle que ens ha donat; pòdium al Tour, segon el mundial, ha guanyat Lombardia, etapa a la Vuelta a España Tirreno-Adriatico i Tour d’Oman... i per rematarho una altre vegada més, i ja van tres anys, sent el número ú del ranking mundial. Aquest premi dins el pilot ciclista i els que coneixem bé aquest món té un valor impressionant, ja que significa que durant tot l’any ha mantingut un nivell excel·lent en les principals curses del món. També és moment de pensar en els equips professionals: aquest any ens deixa l’Euskaltel una autèntica llàstima per tot el que significa, corredors, auxiliars, directors que es queden sense feina, un referent al Pais basc on el ciclisme té tanta importància. D’aquesta manera España es queda només en dos equips professionals el Movistar i el Caja Rural quan a principis del 2000 n’hi havia hagut fins a set. Així doncs, el ciclisme també passa per moments difícils de patrocinis i tot acaba repercutint a corredors, organitzadors i equips. Esperem que el projecte del Fernando Alonso sigui l’inici d’una recuperació en el món dels pedals.

Salut i pedalades! - Josep Jufré


©Jordi Saragossa - Cavalls del Vent 2013

NÚRIA PICAS

Les coses tenen més valor com més costen d’aconseguir Núria Picas, manresana de naixement i resident a Berga, és l’actual Campiona del Món d’Ultratrail i Subcampiona del món d’Skyrunning. Malgrat patir un greu accident d’escalada a Montserrat als 22 anys, poc després de la seva primera participació en una marató, va lluitar contra el pronòstic dels metges que inicialment digueren que no podria tornar a córrer i va aprofitar aquesta adversitat per fer-se més forta com a esportista i persona. A més a més, és Bombera de la Generalitat de Catalunya i mare de dos bessons: l’Arç i el Roc.

Vaig introduir-me en el món de l’esport de ben petita, al principi escalant a Montserrat i més tard a través dels Raids d’Aventura. Pel que fa al món de l’Ultra Trail en general, la meva participació en aquest tipus de competició va tenir lloc l’any 2011 a Cavalls del Vent, la curda que em va veure néixer com a corredora de llarga distància. Combino l’entrenament de córrer per muntanya amb la bici de carretera, per no sobrecarregar articulacions i alhora variar una mica d’esport. Normalment

són entre 15 i 20 hores setmanals d’entrenament, repartides en sis dies que té la setmana, i en descanso un. El dia de descans és molt important per assimilar tota la càrrega acumulada. Em porta el Pau Bartoló, i la veritat és que ens entenem molt bé. Els entrenaments els faig al matí, i no doblo mai sessions. Fora de temporada deixo de córrer i em dedico a escalar i a l’esquí de muntanya. Si hagués d’escollir una carrera o victòria em quedaria, sens dubte, amb Cavalls del Vent 2011. No només va


ser la meva primera ultra sinó també la meva primera victòria en aquesta distància! És aquí on va començar tot un món, i mai podré oblidar aquell moment. Els pitjors moments d’una Ultra Trail em vénen principalment amb el menjar, ja que sovint em costa molt menjar cada hora, però és imprescindible fer-ho per poder tenir energia i tirar endavant. D’altra banda, el millor moment és quan em sento a gust corrent per la muntanya, sabent gestionar el cos i la ment, sumant quilòmetres i sentint-me a gust amb el què faig. Quant a qualitats com a esportista, diria que els meus punts forts en la competició són la resistència i saber lluitar en tot moment. No llenço mai la tovallola. He hagut de fer molts sacrificis per arribar on sóc ara, però també és cert que el que faig m’apassiona, i que tot l’esforç que hi ha darrere comporta una gran recompensa si tot surt bé. Les coses tenen més valor com més costen d’aconseguir.

Enguany, i durant els últims anys, aquest esport està guanyant un gran nombre d’adeptes; els experts atribueixen aquest fet a què darrere una gran crisi la gent es posa a córrer (en diuen el “running teraphy”), ja que es tracta d’un esport barat i que no requereix gaire infraestructura: et calces unes bambes i surts a gaudir; i fer-ho per la muntanya sempre és més gratificant. De totes maneres, jo sempre dic que “l’efecte Kílian” és molt potent en aquest país! A tots aquells que tenen com a objectiu la competició en Ultra Trail els aconsello que, primer de tot, es facin una prova d’esforç i llavors marquin els seus objectius a partir d’aquest resultat. És important augmentar la distància gradualment, és a dir, començar corrent una cursa de 5k, més endavant una de 10k, provar la distància mitja marató i després la marató. El salt a l’Ultra Trail és el més complex de tots, ja que requereix experiència i una bona condició física, però tot és possible amb ganes, empenta i il·lusió! ©Salomon. Tots els drets reservats. Jordi Canyameres

© Núria Picas-Cavalls del Vent 2013-Jordi Garcia Localpres


club escacs banyoles Gens una summus

Camp de futbol Vell de Banyoles, en el tercer pis del casalot anomenat Can Quim del Rec, espai municipal que l’ajuntament ens té cedit. El Club Escacs Banyoles venia desenvolupant l’activitat des de fa molts anys, però l’any 1986 va patir una davallada esportiva que va significar la desaparició del Club d’Escacs Banyoles en l’escena esportiva, disgregantse els jugadors pels diversos clubs de les comarques de Girona. La història recent del Club comença el 1996 quan de la mà de Lluís Muratet Miracle (D.E.P..) i aplegant alguns dels jugadors que estàvem dispersos es proposa la refundació del Club, en l’Acta que s’aixeca aquell dia, es demana a la Secretaria General de l’Esport que se’ns consideri continuadors de l’antic “Club de Ajedrez Bañolas”, la Generalitat ho aprova i sota la nova denominació de Club d’Escacs Banyoles comencem un nou periple de la refundada Entitat. El President del Club va estar en Lluís Muratet Miracle (d.e.p.) des del 1986 fins al 2003 data en què a l’agost, i de forma sobtada, mor. El Vicepresident (Elias Muratet Casadevall) n’assumeix el càrrec i esdevé posteriorment elegit President de l’Entitat, càrrec pel qual ha estat reelegit fins a l’actualitat. El Club compta amb una seixantena de socis i uns quaranta jugadors en actiu, que conformen els equips del Banyoles, les edats van des dels vuitanta i pico dels més veterans, fins als sis anys del més jove, doncs els escacs són un esport que es pot practicar des de molt jove i seguir-ho fent (a nivells importants) fins molt avançada edat. Després d’un trajecte per diversos locals, actualment estem ubicats al bell mig de Banyoles, en concret dins de les instal·lacions esportives del

Els escacs, que segons com s’ho agafi el practicant poden ser un joc, si un s’ho pren com una eina d’oci i prou; o un esport, quan un s’ho agafa amb un afany diferent, d’estudi, de preparació i de competició... però la veritat és que els escacs són una ciència, i en determinats casos, practicats per genis de la concepció escaquística, penso que poden ser tot un art. Els escacs tenen molts avantatges, no tan sols per gaudir del joc, sinó que la seva pràctica porta aparellada un gran nombre d’aspectes positius. Jo en destacaria a diferents nivells: Valors: El lema de la Federació Internacional (FIDE) és: “Gens una summus” que vol dir “Som una família”, i, efectivament, la seva pràctica agermana a les persones. Alguns aspectes com ara el fet de donar-se la mà en començar i també fer-ho en acabar la partida (passi el que passi en mig), o el fet habitual que amb posterioritat a la partida els jugadors analitzin conjuntament el que han jugat, i comparteixin el que han pensat en cada moviment, ajuda a agermanar als jugadors. I això no resta a la lluita (silent i meditada) de la competició. Com deia, valors com la solidaritat, l’agermanament, la consideració al rival, el respecte, el silenci, l’acceptació d’els mateixos errors, la igualtat sense discriminació de cap mena (ni econòmica, ni de gènere, ni ètnica, ni d’edat, ni de cap tipus), la puntualitat (juguem amb temps i arribar tard vol dir tenir menys temps que el rival per fer la partida), són alguns dels valors que encarnen els escacs, potser alguns semblen “passats de moda” però els escaquístes discreparem d’aquesta percepció, doncs aquests valors són fonamentals per nosaltres.

D’altra banda els escacs aporten moltes coses positives a la construcció personal dels seus practicants: Observació, memòria, reflexió, concentració, anàlisi concret, imaginació, elaboració de pensament abstracte, càlcul mental, responsabilitat dels mateixos actes, disseny de projectes mentals, etc. tot això encaminat no tan sols a la pràctica esportiva, sinó que penso que són facultats importants per desenvolupar en la vida, ja sigui dels més joves per preparar-se (hi ha estudis que vinculen una millora en el rendiment escolar amb pràctica dels escacs), però també per totes les edats, doncs l’exercici mental és, per exemple, una de les millors eines per lluitar contra algunes de les malalties vinculades amb l’edat, com és el cas de l’Alzheimer. Per últim fer una reflexió sobre el fet que és un esport barat, contra les sensacions actuals que els esports milloren en funció d’un elevat cost de tot plegat (material, instal·lacions, etc.) els escacs som un esport modest, tal vegada el més car són els rellotges que fem servir, però incomparable amb els costos d’altres equipaments. Per això, i no allargant-me més, encoratjaria a tots els lectors a la pràctica dels escacs, tant si és en família o amb els amics com a joc, o si ho volen fer més seriosament mitjançant els clubs que tenim repartits per tota la zona.


l’impuls a la lectura xsports arriba a l’escola!

articles de persones, llocs i activitats pròximes al nostre territori, encara ho són més. Per aquests motius em vaig decidir a demanar la col·laboració de Xsports per a aquesta activitat.

Aquest és el primer curs que des de l’escola Pirineu de Campdevànol participem al programa del departament d’ensenyament “L’impuls a la lectura”, i el segon que treballem la lectura com a objectiu. Aquest programa té per objectiu global la formació de bons lectors i lectores. Es tracta que, al llarg de la seva formació educativa, els nostres alumnes esdevinguin lectors competents, crítics i capaços de gaudir del plaer de la lectura. Una de les activitats d’aquest programa és destinar unes hores setmanals a la lectura lliure perquè els alumnes descobreixin diferents tipus de publicacions per tal de despertar-los l’interès per la lectura. Aquestes ganes de llegir es poden despertar trobant el tipus de lectura que de debò t’enganxa. Com a mestre d’educació física, vaig creure interessant presentar-los als alumnes la revista Xsports, ja que en la meva opinió, crec que és un tipus de publicació diferent a les que hi havia fins ara. En principi, els temes relacionats amb l’esport són més cridaners que d’altres. A més, si hi afegeixes que són

El primer contacte entre alumnes i revista va anar molt bé. Abans de res els vaig presentar la revista. Alguns ja la coneixien de veure-la en establiments o llocs públics. En aquesta presentació els vaig mostrar ràpidament tot allò que hi podien trobar, des d’experiències de persones i l’esport a apartats de motivació i fisioteràpia, passant per aplicacions mòbils o al naixement de noves curses. Després els vaig repartir un exemplar a cadascú de la classe i es van disposar a llegir-la. Un cop acabat el temps la majoria no volien parar de llegir tot demanant-me si un altre dia podrien continuar llegint-la. Després de fer-ne una valoració amb els alumnes en puc extreure que la idea prèvia de combinar la lectura amb l’esport i el territori era bona, ja que alguns dels alumnes que normalment no els agrada llegir varen poder trobar aquell article que els interessava especialment, despertantlos les ganes de buscar lectures d’aquesta temàtica per la pròxima setmana. D’aquesta manera es pot dir que aquells que troben en la lectura esportiva un incentiu per continuar llegint també trobem els que no solen practicar cap esport i que a partir de la lectura es posen a practicar. De totes maneres això ja és material per a un pròxim article. - Raimon Amaro i Pujol, Mestre d’educació física de l’escola Pirineu de Campdevànol

espai coach

què és el que vols? Plaer, alegria i felicitat són termes relacionats o sinònims?, podríem dir que poden estar relacionats però no tenen perquè, i una altra cosa que podem afirmar és que moltes vegades passa és que confonem una amb l’altra per exemple quan aconseguim alguna cosa diem que ens sentim feliços quan en realitat és alegria, el que millor defineix aquesta experiència. Per tant primer hauríem de saber que és cada una d’elles, personalment crec que cadascuna d’elles se situen en plans diferents, així per exemple el plaer és una sensació, per tant està lligada al cos (menjar, sexe, etc.), l’alegria en canvi és una emoció que ens informa sobre haver aconseguit o tenir una cosa desitjada (parella, diners, etc.) i per últim queda la felicitat, aquí m’estendré una mica més. Sovint quan li pregunto a algú que és el que vol, la resposta és ràpida i gairebé automàtica “ ser feliç”, segurament la majoria de nosaltres subscriuríem el mateix, la pregunta que ve després no és d’una resposta tan ràpida, ja que moltes vegades no sabem que és això de ser feliç, moltes vegades la resposta ve associada a “estar bé” (no sentir dolor de qualsevol tipus i obtenir el que es desitja). Així realment que és la felicitat?, la societat ens diu que cal assolir l’èxit i tenir moltes coses i atributs, és clar, però jo he vist persones que tenien tot això i eren terriblement infelices, al final arriben a la conclusió que l’únic que falta en les seves vides són ells mateixos. Des de la filosofia es vol donar resposta també però hi ha multitud de visions, per exemple els hedonistes ens diuen que la felicitat consisteix a viure en continu plaer, els estoics diuen que la clau està en l’acceptació del nostre propi destí i que les reaccions, com el dolor, el plaer o la por, poden i han de dominar-se a través de l’autocontrol, i podria seguir ... Ara i abans de prosseguir només et demano una petita cosa sobre el que escriuré a continuació, “no creguis res, comprova”. Ja que només és la meva visió i experiència sobre el tema: Potser al final del que estem parlant és d’un estat, un estat obtingut no que et vagi bé en el camí sinó estar en el camí escollit. Com vols saber on vols anar, si no saps el que et passa? Coneixent, acceptant i sabent-se, només llavors potser i només potser, podrem triar el camí que volem i decidim recórrer, enfrontant-nos a la por al fracàs i al rebuig, obtenint més sentit de control de les nostres vides. Ja que tot el que experimentarem en aquest camí i que són inherents a la vida per tant no ho podrem evitar, com el plaer i el dolor, l’alegria i la tristesa, la por i l’amor seran viscuts més serenament. - Fracesc Ortega, coach | info@reinventat.org


OXINEU

esquí escalada ascencions

OXINEU és una empresa especialitzada en esquí alpí i de muntanya, escalada, escalada en gel, ascensions en mitja i alta muntanya. El nostre equip està format per tècnics esportius titulats i amb una llarga experiència en el món de la docència esportiva i en guiatges de muntanya. Ribes de Freser és la nostra base d’operacions i des d’aquest municipi de la comarca del Ripollès volem donar respostes tècniques amb serveis multidisciplinars en guiatges i formació en diferents activitats de muntanya.  Durant tot l’any ens podeu trobar al nostre local (c/ Pedrera nº1 de Ribes de Freser (al costat de la botiga Ski & Mountain i el bar Gusi). Durant la temporada hivernal ens trobareu també al local que tenim a l’estació de muntanya de Vall de Núria com a escola d’esquí alpí/muntanya i snowboard acreditada per FGC i oficina de la nostra companyia de guies. Aquest hivern repetirem el Repte (el Repte 2014), seguirem fent les sortides de Lluna Plena i ens podràs acompanyar a la Travessa de Núria a Ulldeter entre altres propostes que durant aquest mes de novembre anirem actualitzant i penjant en la nostra web.


; Lamar Odom (EX)HEROIS

una estrella apagada per la nit

El jugador de bàsquet Lamar Odom, que va aconseguir dos anells de campió de la NBA en Los Angeles Lakers al costat de Kobe Bryant i Pau Gasol, és actualment addicte al crack, ha passat diversos dies sense poder ser localitzat per familiars i amics i va iniciar un brevíssim període de rehabilitació del que no ha pogut durar més d’un dia. Lamar Odom va ser detingut a principis d’aquest pasat mes de setembre en un control policial per conduir sota els efectes de substàncies prohibides i el seu matrimoni (en realitat la seva pròpia vida) sembla penjar d’un fil. És difícil posar-se en la pell d’un esportista d’èxit, que guanya milions de dòlars (ha guanyat prop de 100 milions de dòlars en la seva carrera en la NBA) i casat amb una ‘celebrity’, per poder arribar a entendre què provoca que acabi sumit en l’infern de les drogues. Potser calgui remuntar-se a la seva infància per trobar l’origen dels seus problemes...

Una família més que desestructurada, un pare addicte a l’heroïna i la defunció de la seva mare van provocar que Odom hagués de marxar a viure amb la seva àvia. Per si fos poc, la seva àvia va morir vuit anys després, quan ell tenia només 20 anys. Odom era un prodigi de 2,08cm capaç de botar, de córrer, de passar, d’anotar… Era carn de NBA sens dubte. Però al mateix temps que enlluernava a les pistes, també va començar a cridar l’atenció per problemes fora d’aquesta. Involucrat en un escàndol de retribucions econòmiques il·legals, va haver d’abandonar la Universitat de Nevada per recalar en Rhode Island previ pas d’un any en blanc sense poder jugar. Els problemes en el seu periple universitari i els rumors sobre els seus problemes amb les drogues van evitar que fos el número 1 del draft de 1999. Els Clippers van seleccionar-lo amb el número quatre en el ‘maleït’ draft de 1999, amb Elton Brand, Steve Francis i Baron Davis en les tres primeres posicions. En el seu primer any en la NBA, Odom va enlluernar. Va anotar 16,6 punts en el seu debut en la millor lliga del món, una xifra altíssima per un ‘rookie’, i va ser triat dins del quintet ideal de ‘rookies’.

La seva carrera esportiva li va portar dels Clippers (on va complir vuit mesos de sanció per consumir marihuana) a Miami Heat i de tornada a la Conferència Oest per jugar de nou a Los Angeles, però en aquesta ocasió en els Lakers. Odom va ser peça crucial de l’equip californià que va aconseguir dos anells (temporades 2008-2009 i 2009-2010), exercint de lloctinent de Kobe Bryant i Pau Gasol. Eren dies d’or i porpra i no només pels colors de la samarreta dels Lakers. Odom es va casar amb Khloe, una de les mediàtiques germanes del clan Kardashian. La vida nocturna lluny de les pistes va seguir guanyant terreny i sembla que se li ha anat definitivament de les mans. La seva carrera, després de la sortida dels Lakers que ell mateix va provocar i el seu pas pels Mavericks i els Clippers, és ara mateix una incògnita. I, en realitat, això és el que menys importa.


aleix fàbregas eNVOLTAT D’ESPORT des de petit una experiència nova i la gaudies al màxim amb la teva innocència de nen. No obstant, com la majoria de nens també vaig tenir la meva època de “futbolista”, més o menys entre els 7 i 15 anys. D’aquella època tinc molts bons records dels companys d’equip i de les bones estones que passàvem durant el trajecte per anar als partits. A partir dels 15 anys em vaig començar a introduir en el món de la bicicleta; tot va venir arran d’uns amics que corrien amb bicicleta de muntanya i de mica en mica em van convèncer perquè jo també en fes, cosa que no els hi va costar gaire.... Aquest va ser un dels fets que va marcar els següents anys de la meva vida, la bicicleta va a passar a ser el centre de la meva vida. Els inicis van ser a la bicicleta de muntanya, on vaig córrer el Caixa Girona i la Copa Catalana. No obstant, amb la majoria d’edat va començar el meu periple amb bicicleta de carretera; els dos primers anys van ser amb equips catalans, i desprès d’obtenir bons resultats a nivell català vaig fitxar pel Caja Rural, equip navarrès amb gran tradició en el món de la bicicleta.

Els meus inicis a l’esport es remunten als primers anys de la meva vida, quan anava a caminar pels voltants de Ripoll i de tan en tan feia alguna excursió per Vallter amb el meu pare; recordo que en aquella època les muntanyes es veien immenses i els camins infinits, on tot era

en guardo excel·lents records de tots els companys que vaig conèixer i de les vivències viscudes amb ells: els viatges per tot Espanya, les nits de riures al pis, els entrenaments conjunts pel País Basc, els sopars de desprès d’acabar les curses.....en resum, va ser una època fantàstica a nivell personal. A nivell esportiu també vaig aconseguir bastants bons resultats amb dos Campionats de Catalunya i varis top 5 en curses d’etapes a nivell estatal.

Aquesta època em va servir per viure el ciclisme de forma intensa i gaudir de curses a nivell estatal; en aquesta època la bicicleta va a passar de ser un hobby a convertirse en el punt central de la meva vida. Va ser una etapa dura, vivint entre Ripoll i Navarra i combinant els meus estudis a la Universitat de Vic, però de la qual

Fundada l’any 1889, Casa Vilà és una empresa centenària on hi trobareu bicicletes de muntanya, carretera i competició; així com t ota mena d ’accessoris per l a vostra bicicleta, r oba, sabates i complements. Carretera B arcelona núm. 26, R IPOLL | Telf. 972 7 2 03 4 0 | www.casavilabikes.com |

/casavilabikes |

@CasaV ilaBikes


espai fisio

he aconseguit victòries i podis a la duatló de St. Joan de les Abadesses, duatló de Vallfogona, duatlo de Queralbs, duatló de Vic, Mitja Marató de Ripoll i de Vic, Pujada ciclista a Vallter 2000... Ens els darrers dos anys he afegit altres vessants de l’esport en la meva vida: per una banda entrar a treballar a Gym Sport Life va suposar que l’esport fos la meva manera de guanyar-me la vida i per una altra ajudar en el naixement de l’Esportiu Ripoll, club que té l’intenció de fomentar la pràctica de l’esport a nivell comarcal i a tirar endavant noves curses i projectes.

EL TREBALL EXCÈNTRIC és aquell que ens ajuda a prevenir, evitar i curar moltes lesions principalment en esports d’impacte articular (córrer, pàdel, futbol, bàsquet...). En alguns d’ells hi ha parada-arrencada en el joc, d’altres una gran explosivitat i canvis de ritme, d’altres l’impacte dels salts, sovint trobem irregularitat o duresa en el terreny... Tot això pot provocar dolors o molèsties en determinades zones

Als 24 anys i desprès de viure quatre anys entre Ripoll i Navarra vaig haver de prendre unes de les decisions més difícils fins el moment: escollir entre quedar-me al Nord i apostar-ho tot al ciclisme o tornar a Ripoll per acabar els estudis i muntar-me la meva vida a prop dels meus.

Actualment estic molt il·lusionat amb els esdeveniments que porta en marxa el club com poden ser la BTT Terra de Comtes, Trail de Terra de Comtes i Abats, Campionat del Ripollès de Curses de Muntanya i l’escola d’atletisme i bicicleta de muntanya pels més petits de la comarca.

articulars que no sabem d’on venen ni per què han aparegut. Una de les coses que podem fer per evitar lesions és treballar la musculació. Hi ha moltes maneres d’estimular el múscul: · Contracció isomètrica: Contracció del múscul sense moviment. · Contracció concèntrica: El múscul es contrau al

Vaig triar la segona opció i vaig tornar a casa; de tan en tan penso en que hauria estat de la meva vida si m’hagués quedat a Navarra, però desprès de quatre anys encara crec que vaig prendre la decisió correcte.

mateix temps que s’escurça. · Contracció excèntrica: el múscul es contrau al mateix temps que s’estira. Tenim dos tipus de músculs: · Els músculs estàtics i tònics: aquests tenen tendència

La tornada a Ripoll va suposar un canvi en el meva vida esportiva, vaig passar de dedicar-me exclusivament a un esport a practicar gran quantitat d’esports; així em vaig introduir en el món de les duatlons, atletisme, curses de muntanya, esqui de muntanya....

a

escurçar-se

(hipertonia),

són

els

responsables de mantenir la postura, no descansen mai, entre ells destaquen el recte anterior, els quàdriceps, els isquiotibials i els paravertebrals. · Els Músculs dinàmics o fàscics: Aquests són els que tenen tendència a la relaxació o debilitat. Per tant és molt important treballar tots els músculs de l’estàtica en excèntric, d’aquesta manera aconseguim

Tot i que he intentat centrar-me en alguna disciplina en concret no ho he aconseguit i ja he tirat la tovallola.... practico varis esports i competeixo en les competicions que més em venen de gust, sense cap obligació ni obsessió per un esport en concret. Ens els darrers anys

una bona musculació dels diferents grups musculars sense escurçament de les seves fibres, millorant la seva resposta nociceptiva i evitant i prevenint lesions músculo-esquelètiques. Una bona manera de treballarho és el cinturó Rus o les premses inclinades. És un treball a tenir amb compte, ja que d’aquesta manera fem salut al múscul i a l’articulació. -Anna Capdevila


queralt castellet

creativitat sobre la neu

La Queralt Castellet té 24 anys i és de Sabadell, tot i que la major part de l’any la passa entre Estats Units i Nova Zelanda, d’hivern a hivern entrenant i competint. Els responsables dels meus inicis en aquest món varen ser els meus pares, ja que ells són uns apassionats de la muntanya, la natura i la neu; i per això des de ben petits el meu germà i jo varem endinsar-nos en el món de l’snowboard.

La meva especialitat és el freestyle, tot i que els meus inicis en competició varen ser en boardercross (una cursa entre 4 riders baixant alhora sobre un terreny irregular amb salts, peraltes, etc.). Una caiguda en competició de boardercross em va allunyar del sector, i a partir d’aquest contratemps vaig descobrir que el què volia fer era freestyle, especialment halfpipe. Aquesta competició consisteix a baixar per un terreny en forma de mig tub fent

trucs a l’aire a banda i banda d’aquest i la baixada és puntuada per jutges que valoren la dificultat, qualitat, varietat i creativitat dels trucs. El gran marge de creativitat que ofereix el freestyle és el que em va convèncer. Malgrat especialitzar-me en halfpipe, mai he deixat d’entrenar també en el park i de tant en tant competeixo en slopestyle, que consisteix també a fer una baixada


que és valorada per jutges però en aquest cas sobre un terreny amb múltiples salts i baranes. El que més dificultat em suposa la pràctica professional d’aquest esport és el fet de ser tant temps fora de casa i lluny de la família i els amics, però sóc feliç de poder fer el què més m’agrada professionalment i sé que des de casa estan contents del què faig i tinc el seu suport.

M’agrada treballar per aconseguir objectius o nous trucs i quan ho aconsegueixo és una gran satisfacció personal, encara que les lesions també són una part important de la meva vida quotidiana, ja que quan entreno nous trucs sempre hi han moltes caigudes; però aquest és un preu petit a pagar a canvi de la sensació d’aconseguir executarlos correctament.

espai motor

PER QUÈ ÉS IMPORTANT CANVIAR ELS FILTRES D’AIRE?

Els filtres d’aire són els encarregats de netejar de partícules de pols l’aire que passa als cilindres del motor per realitzar la mescla amb el combustible. Aquestes partícules de pols queden retingudes en els filtres i l’aire passarà net. D’altra banda, és important que els filtres estiguin destapats, ja que, si hi ha una retenció del pas d’aire entrarà mes combustible que aire al motor provocant un desequilibri en la mescla. Això provoca major consum de combustible i emissions de fum molt més contaminants. També és molt important que ho filtres no quedin massa saturats de pols en cap moment, ja que es pot donar el cas que aquestes partícules traspassin el filtre i arribin al motor. Provocant petites gripades o que es vagin fresant els cilindres dins del motor implicant avaries més greus a posteriori. En referència als filtres de pol·len, són l’encarregats d’evitar que la pols en suspensió o pol·len de primavera passin dins de l’habitacle, és important (sobretot per a gent amb al·lèrgies). És molt important que el filtre estigui net perquè evitem utilitzar l’aire condicionat a l’excés ja que quan estan nets l’habitacle es refreda molt abans. -Hexagon Box


;


el repte el somni de creuar la costa brava nedant

Joaquim Bofill i David Rodríguez varen entrar el passat 29 de setembre a la història de la natació d’aigües obertes en ser els primers nedadors que varen creuar la Costa Brava des de Portbou a Blanes en etapes. Els dos esportistes del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) de Girona varen trigar un total de 14 dies en fer el recorregut, de poc més de 200 km de distància, al que varen anomenar @elrepte. Acompanyats d’una embarcació de suport on anava el coordinador de mar, els nedadors no varen dubtar en cap moment en creuar un dels punts del litoral català més complicat no només per la llargada, sinó per les múltiples circumstàncies adverses que es varen trobar, i que a vegades varen posar en perill la realització de l’aventura. En Quim i en David, dos dels habituals a les competicions d’aigües obertes del litoral gironí, es varen marcar l’objectiu de nedar cada dia. On acabaven una etapa (gràcies a les coordenades), començaven l’endemà. D’aquesta manera el 14 de setembre a les 8 del matí, varen sortir de la població fronterera de Portbou. L’aventura estava en marxa. De seguida, però, el primer contratemps: No portaven ni una hora nedant, i en Quim rep la primera picada de medusa. Aturada obligatòria, per col·locar-se el neoprè i a continuar... La primera etapa va finalitzar a Port de la Selva.

El somni d’aquests dos nedadors començava a agafar forma. No només en Quim i en David han viscut jornades èpiques amb @elrepte, sinó també el seu equip de suport. El patró, l’Armand, i el coordinador de mar, en Jos, varen tenir feina extra durant el pas pel Cap de Creus. Allà, a l’etapa dos, va ser un dels punts més conflictius de l’aventura, ja que onades d’entre 3 i 4 metres varen estar a punt de fer perillar l’objectiu dels nedadors de nedar cada dia.Amb coratge i valentia, en Quim i en David varen decidir provar-ho i malgrat només poder fer 6km, va haver-hi moments de certes dificultats amb l’onatge i l’embarcació de suport. Passat aquest punt conflictiu, tot va ser més fàcil. Amb corrents, en el cas del pas per Begur i cales properes, i amb Garbí en contra a partir de Sant Feliu de Guíxols, els dos grupistes només tenien present arribar a Blanes. Allà a Sa Palomera, el punt que marca la fi de la Costa Brava, tenien el seu punt i final. Les arribades a Golfet (mig del Cap de Creus), Cadaqués, Sant Pere Pescador, L’Escala, Les Illes Medes, Llafranc, Begur, Sant Antoni de Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar ja eren passat. En aquest @elrepte varen haver-hi dues arribades:. La primera, quan en Quim i en David van trepitjar terra després de sortir de Lloret de

Mar (etapa 13). Sols, només amb l’embarcació de suport i els que anaven dins. Va ser l’arribada més íntima i on es van desfermar els sentiments interiors dels dos bojos del mar, de dos amants de la Costa Brava, de dos gironins que buscaven el seu repte personal. La segona l’endemà, on en David i en Quim varen voler retre homenatge a tots els companys màsters del GEiEG, els seus familiars i amics i al seu entrenador Lluís Masberenguer, varen improvitzar un BlanesBlanes com si es tractés d’una etapa pròleg. L’expectació a la sorra de Sa Palomera va ser excepcional. Càmeres de televisió, anònims que volien veure com arribaven i un dels grans detalls: el President Cayuela, president del club pel qual neden, que no va voler-se perdre l’arribada. El president d’un club de 16.000 socis estava emocionat en veure el què comportava la consecució d’aquella cita. De com dos dels seus ho aconseguien. Dos dels seus havien portat els colors del GEiEG, sense demanar res a canvi, simplement pel què representava per a ells. Dos dels seus, eren el pur reflex dels valors d’una entitat que ben aviat farà cent anys d’història. I entre abraçades, fotografies, xarbotada de cava i aplaudiments, en Quim Bofill i en David Rodríguez certificaven el que durant molts anys somiaven en una nova mostra que “si es vol, es pot”. -Carles Alonso


garrotxa rugby club

la consolidació d’un “nou” esport

El Garrotxa Rugby Club es va fundar l’any 2007. Actualment té més de 25 jugadors federats i més de 30 jugadors (jugadors federats, més juvenils i veterans). El club té actualment més de 150 socis. Si bé l’equip es va fundar l’any 2007, un any abans ja s’havien ajuntat alguns jugadors universitaris de la UDG i alguns exjugadors que vivien a la comarca de la Garrotxa. En un principi, es va començar fent entrenaments i mirant d’engrescar el màxim de gent a jugar aquest esport, que fins aquell moment era desconegut a la zona de la Garrotxa. Els equips de rugby, fins fa 10 anys,

amb algunes excepcions, es trobaven principalment a la zona metropolitana de Barcelona. Però des de llavors, han sorgit equips arreu del territori català. Això suposo que deu voler dir que, a poc a poc, es va fent un lloc entre tots els esports que ja es practiquen. Per convèncer algú perquè s’animi a provar aquest esport o a assistir-hi com a espectador, primer de tot, parlar sobre el valors del rugby: el respecte al rival, als àrbitres, als mateixos companys; el respecte a l’esforç i al companyerisme. I en segon lloc, dir que el rugby és un esport molt dinàmic, vistós pel públic i desconegut per la gran majoria.

Actualment, el club només té un equip senior que aquest any competeix a la lliga de 3ª catalana. La temporada passada va descendir de 2ª catalana, degut al fet que estava formant un nou conjunt amb molts jugadors novells. Aquest any, aquest grup s’ha consolidat i ha incorporat nous jugadors amb experiència. L’objectiu del club, a curt termini, és recuperar la plaça de 2ª catalana que va perdre l’any passat. Però a llarg termini, és consolidar-se com a club i aconseguir crear l’escola de rugby, per poder formar nous jugadors.


Agro-Botiga Restaurant Casa Rudes espai gastronòmic SALTEJAT DE PASTA AMB VERDURES, BOLETS I OLIVES (4 persones)

Es tracta d’un plat ideal per esportistes degut a la seva alta aportació d’hidrats de carboni. INGREDIENTS: Casa fundada el 1893, que conserva el gust i la tradició de la cuina casolana i típica de muntanya de quatre generacions. ​El menjador amb capacitat màxima de 30 comensals, ideal per petits grups, és acollidor i restaurat recentment. A l’agrobotiga adjunta s’hi poden adquirir embotits i productes típics de la comarca. Situat al centre històric de la vila de Sant Joan de les Abadesses, en ple Pirineu amb el museu i el monestir, que és el monument nacional, i també el Centre d´interpretació del MITE COMTE ARNAU antic palau dels abats. Situació ideal per la pràctica d’esports de muntanya: les pistes d’esquí estan a 33km. Poden realitzar-se excursions amb ​ bicicleta o bé a peu per la Ruta del ferro i el carbó, antiga via del ferrocarril. Ens trobareu al Carrer Major núm.10 de Sant Joan de les Abadesses o també a www.casarudes.com

· Pebrot · Ceba · Tomàquet · Pastanaga · Carbassó · Bolets de temporada · 1kg de Macarrons · Oli · Sal · Paté d’olives negres PREPARACIÓ: Bullim els macarrons amb oli i sal durant 20 minuts. Tallem totes les verdures a daus. En una paella, saltejem les verdures amb oli i sal i hi afegim els bolets. Quan tot fa xup-xup afegim els macarrons que prèviament hem bullit i escorregut. Fem l’olivada emulcionant junts l’oli d’oliva, la sal i el paté d’olives. PRESENTACIÓ: Posem els macarrons, les verdures i els bolets al plat i ho amanim per sobre amb l’olivada.

- Lídia Ricat, Casa Rudes


VANESSA ZAMORA l’esport és una eina boníssima per fer contactes

La decisió de retirar-me del pàdel professional va ser obligada, en el meu cap no hi havia una altra opció. Durant la meva carrera esportiva sempre vaig tenir problemes amb unes hèrnies de disc, i sempre vaig dir que jugaria mentre no hagués d’operar-me; que si arribava aquest moment, em retiraria. Tenir-ho clar, però, no va evitar-me passar un any duríssim després de prendre aquesta decisió. Estàs acostumada a unes rutines diàries, a l’adrenalina de la competició, als entrenaments amb els teus companys... i va tocar reinventar-se! Sempre vaig pensar que per molt dur i injust que m’estigués semblant, tot en aquesta vida passa per alguna cosa, i amb el pas del temps ho agrairia. I, avui dia, puc dir que estic feliç amb la decisió que vaig prendre. Vanessa Martínez Zamora, resident a Badajoz però resident a Madrid des de fa 17 anys, és una ex-jugadora de pàdel professional que l’any 2010 va arribar a ocupar el número 5 del rànquing PPT. Actualment té una empresa d’organització d’esdeveniments esportius anomenada Makin’ Events juntament amb la parella que ocupa la primera posició mundial del rànquing PPT: Carolina Navarro i Cecilia Reiter.

d’un centre esportiu només basant-se en la meva posició al rànquing PPT, i va ser posteriorment quan van assabentar-se que sóc Llicenciada i tinc un Màster en Direcció d’Empreses Esportives. Evidentment no és la manera correcta de fer les coses, però així és com funciona tot.

Vaig jugar a pàdel per primera vegada l’any 1996 a Badajoz, però no sé si realment estava jugant a pàdel o a tennis dins la pista de pàdel. Va ser a la Universitat on realment vaig enganxar-m’hi a través de Carolina Navarro, l’any 1998.

No considero que hagi hagut de fer grans sacrificis per arribar al més alt nivell, possiblement perquè vaig començar a jugar a tennis amb 5 anys i des d’aquella edat vaig acostumar-me a una disciplina d’entrenaments, aleshores el canvi d’esport i nivell de dedicació no va suposar un gran impacte. Si fas el què t’apassiona, no són sacrificis sinó eleccions sobre el què vols fer.

En el seu moment el pàdel va aportar-me moltes alegries esportives, i també m’ha obert moltes portes en l’àmbit laboral tant en el passat com avui dia que estic retirada del Circuit Professional. L’esport és una eina boníssima per fer contactes, i jugar en el Circuit Professional suposa un gran impacte en la vida laboral. Anecdòticament, a mi van arribar-me a contractar com a directora

La veritat és que no sabria dir en quin moment vaig passar a ser jugadora professional. Vaig començar jugant en el circuit que hi havia en aquell moment (que encara no sé si complia els requisits de professional) i sempre he compaginat la meva carrera esportiva amb una altra activitat: primer amb els estudis i més tard amb la meva feina en la Direcció de Centres Esportius.

Actualment la meva relació amb el pàdel és principalment a través de la meva empresa Makin’ Events, ja que seguim fent clínics, tornejos, exhibicions... i em segueixo posant a la pista. A més a més també entreno a alguns jugadors amateurs a Madrid i, puntualment, a persones que demanen els meus entrenaments; així com amb organització d’esdeveniments o assessorament en els que col·laboro amb els meus patrocinadors Naffta i Head. També segueixo de prop el World Padel Tour perquè m’apassiona el pàdel professional i perquè les meves sòcies segueixen en actiu i m’encanta veure-les jugar i guanyar.


.

esports mentals SUDOKU 7 DIFERÈNCIES

MOTS ENCREUATS HORITZONTALS: 1- Autor de comèdies. 2- Mares, fonaments. Prefix que significa sobre. 3- Capgirada vall que dóna nom a una comarca de Catalunya. Enllarda, a l’inrevés. A Llambilles en tenen quatre. 4- Tanca el pas. Individu d’un poble semita de l’antic Orient establert en el segle XI aC a l’oest d’Assíria. Nota que dóna la dona.  5- Forma d’estar. Solament. 6- Feligrès sense fe ni rés. Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit pel sosteniment de les càrregues del matrimoni. El qui té el domini d’alguna cosa. 7- Llit d’un riu. Cosa fingida que es pretén fer passar com a vera, al revés. 8- Existeix. Passar de fora a dins . Punta d’iceberg. 9- La primera de res. Posta d’un astre . Argument d’una composició que es posa al seu davant com a títol. 10- T Tractament que s’anteposa al nom personal d’una religiosa. Esmena, refà. VERTICALS: 1- Membres de governs autònoms de l’Estat espanyol. 2- Temps suau i tranquil. Municipi de la Selva. LLa rodona de Sant Joan de les Abadesses. 3-   Il·lusió seductora. El més mal·leable i dúctil de tots els metalls. 4- Antiga ciutat romana que correspon a l’actual Terrassa. Canal per on es condueixen les aigües per a regar. 5- Nom de consonant. Aparellar una embarcació per emprendre la navegació. 6- Forma de manar, de baix a dalt. Cercle tancat. Aquest, invertit.  7-  Mostrar amb afectació. Dóna immortalitat a la immoralitat. 8- Obre la gàbia. Faig un o més nusos. Sala espaiosa i luxosa. 9-  Que ha comès una culpa. Jovenet. 10Surten al mig del mapa. ... serà un altre dia, es diu per a manifestar que confia que les coses poden canviar. La meva. 11- Saviesa de qui sap suportar les vicissituds de la vida.

SOLUCIONS VERTICALS: 1- Consellers. 2- Ora. Sils. O. 3- Miratge. Or. 4- Egara. Rev. 5- De. Andanar. 6- inaM. O. tsE. 7- Ostentar. T. 8- G. Nuo. Salo. 9- Reu. Marrec. 10- Ap. Dema. Ma. 11- Filosofia. HORITZONTALS: 1- Comediograf. 2- Origens. Epi. 3- araN. atnU. L. 4- S. Arameu. Do. 5- Estan. Nomes. 6- Lig. Dot. Amo. 7- Llera. asraF. 8- Es. Entrar. I. 9- R. Ocas. Lema. 10- Sor. Retoca.



#04XSPORTS