Page 1

 


#12 ROGER TUNEU Ara sóc més fort mentalment

ROSA NAVARRO Mha ajudat a superar els moments difícils

ALEIX DOMÈNECH L’esport fa que maduris abans

TAGA 2040 EVO 15a edició d’una cursa històrica

MARC PINSACH Les coses t’han de sortir de dins

GRÀCIES FRANCESC FREIXER Sóc un pluriesportista

TERRA DE L’AIGUA 11a marxa ciclista internacional

VICTOR ESTELLER Em sento lliure a les muntanyes

QUIMA CIURANETA Gaudiu del que feu!

U!

DOTZE MESOS!

Teniu a les mans l’últim número del primer any de vida d’Xsports! Han estat dotze mesos de dura feina i voluntat per millorar, i és gràcies a tots i cadascun de vosaltres que aquest ambiciós projecte que va néixer el passat estiu ens hagi acompanyat ja durant un any. En aquestes pàgines hi trobareu les històries de Marc Pinsach, un dels majors referents de l’esport català actual, Roger Tuneu, un jove osonenc que ens dóna una lliçó de lluita i perseverança, Victor Esteller, un dels millors escaladors nacionals, Rosa Navarro, que ens explica la seva experiència a la Trailwalker i el paper de l’esport a la seva vida, Aleix Domènech, un jove multi esportista amb un gran futur al davant, Quima Ciuraneta, que posa el toc de veterania i experiència d’aquest número, i el reconegut biker i duatleta Francesc Freixer. Hi trobareu també tota la informació sobre la 15a edició de la històrica Taga 2040 Evo i la marxa ciclista internacional Terra de l’Aigua, els millors consells esportius i personals en fisioteràpia, nutrició, podologia, coaching, entrenament personal, dietètica, pàdel... i molt més! Com sempre, i especialment en aquest número, volem agrair a tots els qui heu fet possible aquest projecte, ja sigui com a lectors, anunciants, col·laboradors, recomanant-nos esportistes...

Difusió gratuïta a Osona, El Ripollès i La Garrotxa Revista creada per DISSENYS BR a Sant Joan de les Abadesses GI. 997-2013 Disseny i redacció: JUDIT RUIZ RICART Departament comercial: JORDI BOIXADERAS | 696 632 856 ANNA CLARET

I acabem fent una menció especial d’aquells qui han estat amb nosaltres des del primer dia, quan els hi vàrem presentar un projecte encara sense definir, i han format part de tots i cadascun dels números d’aquest primer any d’Xsports: Aleix Fàbregas, Francesc Ortega, Anna Capdevila, Fisioteràpia Ripoll, Miquel Puigdomènech, i Joan Fossas,

| 661 922 946

Col·laborador: JOAN FOSSAS

Moltíssimes gràcies a tots, i fins el mes que ve! revistaxsports@gmail.com facebook: /xsports.team.5

twitter: @revistaXsports


;

HEROIS

BREE MCMAHON

“Jugar altra vegada era el seu somni des del primer dia. I mai hi va renunciar.” Alguns pensaven que Bree no tornaria a jugar a futbol de nou. I ells els va demostrar que estaven equivocats. Kathleen McMahon, la seva mare, explicà que quan la família va jurar que tornaria al camp, la majoria de la gent pensava que estaven “delirant”. Però Kathleen mai van dubtar de la seva filla. La inspiradora història de McMahon ha tocat les vides d’altres amputats. Quan Bree McMahon era un estudiant de secundària, el seu futur estava decidit: Ja s’havia guanyat una beca per jugar a futbol a la universitat. Però aquest futur va canviar de sobte un dia l’any 2009, quan, per accident, una amiga va colpejar McMahon amb un cotxe. Els metges no van poder salvar la seva cama esquerra. No obstant això, McMahon no es va deixar intimidar. Va perdonar la seva amiga, i immediatament va demanar al seu metge quan podria tornar a córrer de nou. “Ho admeto, sóc una mica cap-quadrada”, deia la jove de 21 anys en recents entrevistes, “Sabia el que volia, i vaig perseguir-ho amb tot el que tenia”. I així ho va fer. Va aprendre a caminar amb una pròtesi, i els seus primers passos van ser en un camp de futbol. Brevard College, a Carolina del Nord, va mantenir la beca concedida a McMahon i així va ser com es va unir a l’equip de futbol, finalment jugant com a portera amb la seva cama ortopèdica. “Va acceptar aquesta adversitat i ho va superar”, digué la seva companya d’equip Lindsay Pritchard.

Després de l’atemptat de la marató de Boston a l’abril, McMahon va parlar amb els supervivents, incloent-hi Roseann Sdoia, que va perdre la cama dreta.Bree diu que “mai se sap quant apreciem realment una cosa fins que la perdem”. L’experiència de McMahon, en paraules de la seva mare, mostra supervivents de trauma físic que “la recuperació és del 99% voluntat i un 1% sort”.

espai DIETISTA En el número d’aquest mes acabarem la descripció de la dieta equilibrada, parlant dels proteics, els greixos i els aliments superflus. El grup dels proteics està format per la carn, el peix i els ous. Presenta com a component principal les proteïnes. Però a més, els aliments d’aquest grup són rics en ferro i vitamina B12, i en el cas del peix blau, en vitamina D. Cal destacar que determinats proteics com la carn de xai, les vísceres i els embotits, porten gran quantitat de greix. També, hi ha proteics rics en colesterol com el rovell d’ou, els embotits, els patés, les vísceres i els crustacis, que les persones amb colesterolèmia i/o sobrepès, hauran d’evitar. Cal consumir una ració al dinar i una altra al sopar, alternant els diferents tipus de proteics. Una ració de proteic equival a: 100g de carn, 125g de peix, ¼ de pollastre o conill o 2 ous sencers. Cal no sobrepassar la quantitat de 3 rovells/setmana i ingerir màxim 2-3 cops/setmana carn vermella i peix blau. El grup dels greixos està format per l’oli, la mantega, la margarina i el llard. Els més recomanats són els olis vegetals perquè són rics en greixos insaturats i no porten colesterol. S’han de consumir entre 3 i 6 racions diàries. Una ració equival a una cullerada sopera d’oli o una cullerada de postres de mantega o margarina. Per últim, el grup d’aliments superflus està format per aliments de consum ocasional, com són el sucre, els caramels, les crispetes, la melmelada, la brioxeria, la xocolata, els embotits, etc. Se’n recomana un consum esporàdic per prevenir l’obesitat, la diabetis i la càries. Cal recordar que un dietista pot ajudar-lo a concretar millor les quantitats de cada ració d’aliments en funció del seu perfil. - Núria Molet, col·l. núm 176


ROGER TUNEU

Les circumstàncies m’han fet més fort mentalment Roger Tuneu és un corredor de BTT Orientació i Raids d’Aventura nascut a Santa Eugènia de Berga l’any 1992. A més a més, també estudia CAFE a la UVic-UCC i és emprenedor. En el seu palmarès més destacat en BTT Orientació hi trobem un Subcampionat

Mas Janpere

info@eljanpere.com | www.eljanpere.com 17860 St. Joan de les Abadesses (Girona) (0034) 97 2720366 – (0034) 654 770 633

d’Espanya de llarga distància (2010), dos Campionats de la Copa Catalana (20102011), dos Campionats de Catalunya (2011-2012), un tercer lloc al Campionat Ibèric (2012), Primer lloc al Rànquing Espanyol i a la Lliga Espanyola (2012). Cal esmentar també el lloc a la Selecció Espanyola OBM (2012), i la selecció pel

mundial de BTT Orientació d’Hongria (2012). Pel que fa al palmarès en Raids d’Aventura, destaquen una tercera posició al raid Camporrells SATUAL (Absolut, 2012) i una setena al Cp. d’Espanya de Raid d’Aventura C.Extrem (Mixtes Aventura, 2012).


l’afegit que tot és navegant amb el mapa. A partir d’aquí vaig descobrir aquest nou esport i és el que actualment hi presto més dedicació.

La meva iniciació a l’esport de BTT Orientació va començar l’any 2009 quan em van proposar anar a provar una cursa de BTT-O a Sant Julià de Vilatorta. Gairebé mai havia sentit a parlar d’aquest esport i no sabia si m’agradaria, però la veritat és que això de haver d’espavilar-te a trobar les fites el més ràpid possible i sense saber la posició fins al final de la prova em va agradar molt i m’hi vaig enganxar de seguida.

L’orientació amb bicicleta de muntanya consisteix a realitzar un recorregut amb bicicleta passant per una sèrie de controls (fites) en l’ordre indicat en el mapa en el mínim de temps possible.

En els Raids d’Aventura va ser diferent, sempre havia estat un esport que em cridava molt l’atenció i, com que m’agrada molt provar coses noves, el 2012 vaig decidir córrer el meu primer raid. Va ser una cursa genial, em va agradar molt això de combinar tants esports diferents amb

En canvi, un raid d’aventura és una modalitat d’orientació en la qual l’equip competidor navega amb l’ajuda d’un mapa realitzant diferents disciplines esportives, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima puntuació passant pel major nombre de controls en el mínim temps possible.

El moment esportiu que m’ha aportat més personalment va ser quan em van seleccionar per córrer el mundial de BTT Orientació a Hongria el passat 2012 amb la selecció espanyola. Va ser un premi a l’esforç i a la constància dels entrenaments que m’havia marcat dia a dia i que, tot i no estar d’acord en representar un país amb el qual no hem sento identificat, em feia molta il·lusió poder córrer amb els millors d’aquest esport i intentar aconseguir un gran resultat. Era un petit somni a punt de fer-se realitat, però que malauradament es va veure interromput per un “petit” entrebanc.


El passat 30 de juny de 2012, a causa d’una caiguda amb bicicleta, vaig patir un TCE greu que em va provocar greus conseqüències com una hemiplegia a la part esquerra del cos, dificultats d’equilibri, disminució de les capacitats cognitives, lentitud en la percepció de tot el meu entorn, etc. Tot això apuntava que tota la meva vida canviaria, dependria d’altres persones, no podria anar a la universitat, no podria tornar a fer esport ni agafar bicicleta i, molt menys, competir al nivell que estava. Per sort vaig poder comptar amb el suport de molta i molta gent com tota la família, la meva parella, els amics, els companys de les curses, els nens i nenes

que entrenava, o la gent que va ajudar-me en la rehabilitació, entre molts d’altres. Gràcies a tots ells vaig aconseguir sobreposar-me a totes les dificultats i de mica en mica vaig anar recuperant la mobilitat, l’equilibri, la percepció, les capacitats cognitives... tot, fins al punt de poder tornar a competir a alt nivell i poder tornar a lluitar per intentar aconseguir les petites metes que em vaig proposant. La manera d’entendre i viure l’esport no ha canviat molt, continuo estimantlo i gaudint-lo com abans però sí que les circumstàncies m’han fet més fort mentalment i em veig capaç d’afrontar reptes més difícils i, al mateix temps, em fa viure la vida més intensament.

Als esportistes, tant amateurs com professionals, que estan llegint aquest text, els hi diria que gaudeixin de cada moment que practiquin esport, que no s’ho agafin com una obligació, que siguin ambiciosos i es proposin reptes que a poc a poc es puguin assolir i sempre a tope! El meu gran objectiu per aquest any és córrer un Euro Series (Copa d’Europa); el RAIDARAN del 3 al 6 de juliol amb l’equip Where Is The Limit Raid Team. Crec que tenim un equip molt potent i espero estar a l’altura, però sobretot espero portar l’orientació de tot el raid de la millor manera possible. Entre tots crec que podem intentar lluitar per estar davant!


Espero arribar-hi amb una bona condició física i sobretot mental, ja que es tracta d’una competició de 50 – 60h amb un total de 328km i amb 15.000m de desnivell positius repartits amb BTT, trekking, patins, kayak, ràfting, barrancs, proves de cordes i via ferrada. Com tots els esportistes, també m’agradaria poder córrer alguna copa del món. Ja se’m va escapar una oportunitat de les mans, però espero que molt aviat ho pugui aconseguir! El projecte més important que tinc actualment és SATUAL, es tracta d’una

nova marca de bicicletes dissenyades, pintades i equipades a Osona, en les que es podrà personalitzar la pintura del quadre amb 4 colors diferents, escollir els diferents acabats i muntatge a la carta. És un projecte que es va engegar a principis del 2012 i, lògicament també es va veure interromput, però després de molta feina pròximament entrarem a mercat. També, estic treballant amb l’Ass. Diedre per fomentar l’esport del Running a través d’una escola de by Diedre que arrencarà el pròxim d’octubre.

Esp. Trail Trail mes

espai COACH HI HA UNA SITUACIÓ A LA TEVA VIDA ON ESTIGUIS BLOQUEJAT? El principal obstacle que ens trobem com a persones, a l’hora de posar fi a una situació, sentiment o hàbit incapacitant, són una sèrie de pensaments negatius interioritzats que ens fan sentir malament i ens llasten en el nostre camí. Idees com: “no sóc capaç “, “això no és per a mi”, “faré el ridícul”, “mai ho aconseguiré”, etc., ens paralitzen i minen la nostra auto-confiança, afectant i perpetuant una situació determinada. I és que si bé el nostre entorn influeix i ens condiciona, és la nostra manera de pensar el que més ens condiciona. D’altra banda, els hàbits, conductes i actituds a dins nostre, ens incapaciten i ens limiten fins al punt de condicionar les nostres relacions personals, socials i professionals, minvant notablement la nostra qualitat de vida i davant d’aquestes situacions, adopten postures molt diferents. L’enuig, la tristesa, l’apatia, i l’aïllament són sentiments i comportaments habituals en aquests casos. La qüestió és que no som responsables de tot el que ens passar a la nostra vida, però si és la nostra responsabilitat mantenir-lo o canviar-lo. Algú va dir que la vida està feta de petits moments i es construeix a partir de les decisions que un mateix pren, així doncs el nostre destí l’anem construïm amb moltes petites decisions, la qualitat d’aquest destí té a veure des d’on prens aquestes decisions, si des del temor o l’amor. “Les persones canvien quan s’adonen del potencial que tenen per canviar les coses” -Paulo Coelho - Francesc Ortega, coach personal


;

El naixement del riu Ter a la vall de Camprodon 3.7km | +420/-420 | 1h 45min

Per poder anar al refugi d’Ulldeter cal anar a Ripoll i, per la C-151, fins a Camprodon per finalment agafar la GIV-5264 fins a Setcases. D’aquí se segueix per la carretera a l’estació d’esquí alpí Vallter 2000. Passat el telecadira que surt al final del pla dels Hospitals (2.000 m, on poc abans hi ha l’Hostatge Pastuira), la carretera encadena 8 revolts. En el darrer, a la cota 2.100 m i 1 km abans d’arribar a les instal·lacions de Vallter 2000, just abans d’un replà sota de la carretera que s’ha condicionat per a l’aterratge d’helicòpters (l’heliport), hi ha un aparcament on serà fàcil trobar lloc per deixar el cotxe. També es pot deixar el cotxe més avall, a l’aparcament de l’esmentat telecadira (cota 2.000 m), o una mica més amunt, en el segon revolt (cota 2.015 m), perquè el GR-11 de Setcases va pujant pel marge esquerre del riu Ter tocant tots els revolts parells. Caldrà afegir uns 15 min més de pujada. Al refugi d’Ulldeter (pertanyent al CEC) s’arriba després de caminar durant uns 20 min per un camí senyalitzat que forma part del sender GR-11.

En la mateixa direcció en què s’ha arribat el Estan just a la vora de la pista d’esquí alpí, la camí surt a l’esquerra del revolt esmentat, cap mateixa per la qual s’havia pujat anteriorment, al sud-oest, i remunta un riuet que no és un altre que gairebé passa per sobre de les fonts. que el Ter. Des d’aquí es planeja cap al sud-oest com si Se surt del refugi pujant pel GR-11 cap a es volgués anar a l’espigat Gra de Fajol (2.707 l’oest. Als 200 m (cota 2.260 m) es coincideix m) que hi ha davant seguint el camí vell al coll de amb una pista d’esquí alpí que cal seguir uns la Marrana. altres 300 m més. Aquí (cota 2.300 m), per fer la ruta més entretinguda, es planeja 100 m cap Als 300 m es gira cap al sud planejant i, al barranc, girant una mica al nord-oest, i es després, baixant suaument cap al torrent remunta fortament el petit riuet, el Ter. que separa del Gra de Fajol. Cal buscar les altres fonts del Ter (2.370 m), una mica més Quan el pendent se suavitza, es veuen baixes i menys cabaloses. Si s’arriba al torrent aparèixer a la dreta, a l’est, unes runes. Cal i no porta aigua, caldrà baixar uns metres fins a desviar-se 150 m per visitar-les. Són les restes trobar-la. Si és a l’inrevés, que en porta, pujar. del refugi inicial d’Ulldeter, ja esmentat, destruït A la primavera pot haver-hi aigua més amunt durant la guerra de 1936-1939. De les runes es d’aquesta font estricta. van a trobar les fonts del Ter (2.390 m), uns 250 m més amunt, en el riuet que s’acaba de deixar, En aquest punt es desfà el camí cap al refugi anant cap al nord-oest. i l’aparcament.


ROSA NAVARRO

L’esport m’ha ajudat a superar els moments difícils Rosa Navarro és de Navas, té 38 anys, és mare d’una nena de dos anys i mig, i treballa com a comptable. El passat mes d’abril va ser la guanyadora femenina de la Trailwalker de Girona, desafiament que consisteix a recórrer a peu 100 km en un màxim de 32 hores amb equips de quatre persones amb l’objectiu de lluitar contra la pobresa i la injustícia al món.

Faig esport des de ben petita. Començo a córrer a l’EGB participant en el cros escolar, on ja vaig començar a sentir passió pel running, i des d’aleshores no he parat, combinant-lo també amb la BTT i la bici de carretera.

sobre de tot, però també grans moments, i una perseveració i força de voluntat i superació que t’ajuda a millorar dia a dia. No sempre tens tot el temps del món per entrenar, avui dia amb la meva nena, els horaris de la feina, etc.

Personalment, fer esport m’aporta moltíssim: sens dubte les amistats per

És un repte diari calçar-se les sabatilles, però aquí estic, i segueixo intentant-ho.


no la recordava tan bonica, agradable i completament plana! La preparació física cadascu la va fer pel seu compte, en el meu cas va consistir en augmentar el kilometratge dels meus entrenaments durant aquells dies previs a la cursa. El més complicat va ser trobar aquest temps extra en el dia a dia, però estava realment motivada i vaig sacrificar-me entrenant fins i tot en dies de pluja.

L’esport m’ha ajudat a superar moments molt complicats que per desgràcia m’ha tocat viure a aquesta vida, i n’estic segura que sense l’esport i totes les persones que l’envolten la meva vida no hagués estat igual. Per mi, l’esport no és només una afició, sinó una forma de viure. La meva participació en la Trailwalker va ser una mica sobtada i increïble. L’oportunitat de formar part d’un equip va venir de la mà d’un dels meus grans amics d’aquest món, justament quan em trobava pensant que necessitava trobar un nou repte o objectiu que em motivés, i quan vaig rebre el seu missatge no vaig pensar-m’ho ni un segon! Aleshores vaig adonar-me que aquest repte tindria lloc en tres setmanes i consistia a recórrer 100km, però malgrat que mai havia fet tants quilòmetres estava molt il·lusionada per l’oportunitat i sabia que podria fer-ho. Quant al treball previ a aquesta competició, la veritat és que nosaltres

no vàrem haver de preocupar-nos de res, ja que ens patrocinava la Fundació Ametller i foren ells qui s’encarregaren de tot: van formar dos equips de quatre amb dos cotxes d’assistència per a cada equip, realitzar el donatiu a Oxfam (cada equip es compromet a recaptar com a mínim 1.500 euros que es destina a més de 400 projectes de cooperació, acció humanitària, comerç just i sensibilització arreu del món), equipar-nos, i encarregarse del menjar d’assistència amb els seus propis productes. En el treball d’equip, és a dir el repte pròpiament dit, vàrem tenir la sort de coincidir quatre amics ben avinguts i amb experiència en llarga distància. Erem un gran equip i vam gaudir moltíssim, des de les històries i riures que no van faltar durant gran part del camí fins al recolzament mutu en els últims trams on començaven a fallar les forces. Pel què fa al recorregut, va ser meravellós, a través de la preciosa Via Verda des d’Olot fins a Sant Feliu de Guíxols. Uns anys enrrere vaig fer-la en BTT i

Personalment em considero una esportista amateur i, malgrat haver corregut ja tres maratons i mitja, vint-itres maratons, i incontables mitjes, entre d’altres competicions, no penso massa en els menjars, dietes, etc. Evidentment em cuido, però sóc de les que menjen pasta només l’últim dia i prefereixo guiarme per sensacions i confiança, sé que així no fallo.


justament una setmana abans el meu pare morí de càncer i no va poder complir el seu desig de compartir amb mi aquesta bonica experiència. Com ja he dit abans, l’esport m’ha donat força per a molt, tant com per a córrer-la com o vaig fer, amb un somriure i animant a tots els qui anaven amb el meu temps.

El que sí sóc conscient que he de millorar, i vaig aconseguir fer-ho durant la Trailwalker, és veure molta molta aigua, i certament em va anar molt bé. D’haver d’escollir un moment esportiu que recordi especialment ara mateix seria l’última marató de Barcelona, on per primera vegada vaig participar com a Pacemaker (guia/llebre). Si bé es tracta d’una experiència que ja havia viscut en diverses ocasions a la marató i la mitja marató de València, poder ferho a Barcelona va ser un somni. Era un objectiu que volia complir durant molt temps, i malauradament el vaig viure amb un sabor agredolç perquè

L’esport m’ha ajudat molt, sobretot a superar els moments difícils. El meu objectiu a llarg termini sempre és el mateix: seguir gaudint com ho faig, al costat de la meva família i amics. Les curses van venint sobre la marxa, tal com va passar amb la Trailwalker, i sense buscarles acabo gaudint com mai. Així és la meva vida esportiva, sobre la marxa! A curt termini, espero millorar una mica el meu nivell, ja que durant els primers mesos de l’any no vaig poder entrenar com cal. Pel que fa a curses, ara mateix estic inscrita a l’Olla de Núria i a la Marató del Pirineu, però sens dubte en vindran moltes més!

espai fisio Aquest mes, des de Fisioteràpia Ripoll donarem alguns consells per evitar tampes, ja que són molts els esportistes que les pateixen durant l’activitat esportiva i, en alguns casos, també durant el son (la típica pujada de bessons). Les rampes produeixen un dolor intens, pulsatiu, i la pujada del múscul (contracció brusca de la part contràctil del múscul). Les causes principals són la deshidratació, un excés d’estímul en el múscul, o la falta de sodi, potassi, o magnesi. Aquí teniu uns consells per evitar-les o, si més no, prevenir-les: · Beure molta aigua, especialment fora d’àpats. Als esportistes se’ls recomana veure entre 1.5 i 3 litres. · Seguir una dieta rica en verdures, fruites (fora d’àpats), poca carn, peix blau, fruits secs, carbohidrats (espelta i camut) per captar minerals, aminoàcids essencials, proteïnes, i vitamines. · Realitzar un bon escalfament per ajudar a drenar i moure el múscul abans de l’activitat física. · Estiraments suaus i amb progressió (12-20 segons entre repeticions) en acabar l’activitat. · A la dutxa, acabar amb un raig d’aigua freda d’uns 4-5 minuts dels peus al cap és una manera natural de descarregar el múscul després de l’esforç. · Una bona suplantació, sempre que sigui consultada amb un professional, per tal de millorar el rendiment depenent de l’esport que es realitzi. · Cuidar el múscul tant en l’esport com en el gimnàs, seguir pautes d’exercicis excèntrics per a una millor resposta, propiocepció, i també descarregar el múscul amb massatges de descàrregues per restaurar-lo i alliberar-ne les tensions rebudes durant l’activitat. · És important seguir una pauta lògica en les nostres activitats per tal que el múscul pugui reaccionar davant el moviment: primer el drenarem, mourem, estirarem i relaxarem, i també tindrem en compte la hidratació i alimentació. I, com sempre dic, en cas de dubte no dubteu en posar-vos en mans d’un professional! - Anna Capdevila


ALEIX DOMÈNECH L’esport fa que maduris abans

Aleix Domènech, nascut fa dinou anys a Sant Privat d’en Bas, és un jove multi esportista que combina l’esquí de muntanya amb l’atletisme i el triatló. Forma part del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya i el CAR de Sant Cugat, i ha estat convocat per les seleccions catalana i espanyola. En el seu llarg palmarès hi trobem la Copa del Món, Campionats d’Europa, Campionats d’Espanya...

Els meus inicis al món de l’esport suposo que van tenir lloc als dos anys, quan el meu pare va començar a portar-me a fer natació. Poc després vaig començar a córrer, diria que va ser als cinc anys com a màxim, i també la bicicleta. Als 14 anys, l’edat mínima per fer triatlons, el meu pare va proposar-me de participar una cursa, i així va ser quan

vaig competir per primera vegada. Ha estat el meu pare qui m’ha ensenyat aquest món i a fer-me’l meu. Un espai molt especial per a mi és el Puigsacalm. Hi he anat des de petit, són les muntanyes on he crescut i me les conec com el palmell de la meva mà. Tot i que hi he tingut algunes males experiències, m’hi he perdut, se m’ha fet


fosc, han hagut de venir els bombers... encara ara quan em toca fer un parell d’hores de volum hi vaig. Tant el triatló com l’esquí de muntanya són dos esports d’alt rendiment esportiu on has de donar-ho tot tan psicològica com físicament. Si bé es tracta de dos medis totalment diferents, tots dos et permeten descobrir nous racons. El xip de competició hi és en tots dos: s’ha de saber fer patir la màquina. La principal diferència entre el triatló i altres esports és el cansament acumulat, ja que és tracta de tres esports diferents realitzats de manera consecutiva. La manera d’enfocar la competició és igual que si es tractés de tres esports per separat, però la diversió no és la mateixa. Personalment, gaudeixo molt més el triatló que cap altre dels tres esports per separat.

Fer esport t’aporta una mentalitat diferent, aprens ben aviat el valor del sacrifici per aconseguir les coses. Crec que l’esport fa que maduris abans. Sembla inevitable que des de petits els nens vulguin jugar a futbol, ja que sens dubte és l’esport que més espai té en els mitjans, i per això crec que l’impuls als esports minoritaris ha de venir des dels mateixos mitjans de comunicació. Crec que s’hauria de treure hores i espai al futbol i començar a incentivar esports que realment són d’entrenar i patir, de gran sacrifici. Ara el món del triatló, l’esquí de muntanya, el running... estan vivint un boom important i sembla que les coses estan canviant, però si volem que aquest canvi comenci des dels més petits encara hi ha molt per canviar.


taga 2040 evo 15a edició d’una cursa històrica

La Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses, és una entitat sense ànim de lucre, que té com a objectius fomentar la tècnica i la pràctica de l’excursionisme i les activitats de muntanya en tota la seva diversitat. És per aquest motiu que l’any 1999 ens vam animar a organitzar una cursa de muntanya: la TAGA 2040. Volíem, així, contribuir a potenciar l’esport català i donar a conèixer els nostres paisatges, el nostre poble i la nostra comarca. La prova ha format part de totes les edicions del Copa Catalana de Curses per Muntanya i en una edició també ho va ser del Campionat d’Espanya. L’escenari triat és la muntanya del Taga, tant per la gran vinculació d’aquest cim amb la nostra vila, com per ser un dels primers 2.000 m. que solen fer els excursionistes catalans. A més, el fet de tenir com a fita un cim d’aquestes característiques dóna un valor afegit que creiem que contribueix a fer-la més atractiva i emblemàtica. El Traçat ha anat variant al llarg dels anys, motiu pel que es va afegir en la primera modificació la denominació Evo al nom de la cursa. El 2012 la cursa de muntanya Taga 2040 rebé el pitjor cop que es podia esperar, la desaparició d’una de les persones que més havia contribuït a convertir aquesta prova en una gran carrera. S’hi va implicar des de la primera edició i en va ser director durant 7 anys. Per retre homenatge i recordar la seva persona es creà un premi especial, el Memorial Esteve Martínez Jiménez, on es premia al corredor i la corredora més ràpid/a que cobreixi en el menor temps el tram que va del Puig Estela fins a Coma d’Olla.

Enguany celebrem la 15a edició. La prova comptarà amb tres recorreguts diferents per adaptar els circuits a les categories Júnior i Sub-23. El recorregut absolut de 26,30 Km de recorregut i 1.893 metres de desnivell positiu acumulat, prometen no deixar ningú indiferent i agradar als corredors més exigents. Corriols en obagues, prats Pirinencs, recs i torrents, vistes immillorables i vegetació canviant de ben segur que faran gaudir als corredors. EL recorregut d’aquesta nova edició comptarà amb alguns canvis seguint les suggerències dels corredors. Es modifica el sentit de la part baixa de la cursa. Així doncs, s’arribarà al Coll de Can Camps passant pel Collet del Vent i Còdol. Un cop superada la zona alta (Pujada dels Escalers- Puig Estela - Taga - Coma d’Olla) que no s’ha modificat, es baixarà pel camí del Taga. Aquest canvi

farà que la pujada sigui més progressiva fins al Coll de Can Camps i que la baixada sigui molt més ràpida i tècnica. Un canvi de sentit que esperem que us agradi. Un any més, la prova serà puntuable per la XIII Copa Catalana de curses per Muntanya FEEC. La cursa es disputarà el diumenge 21 de setembre. El lloc de sortida serà el Passeig Comte Guifré de Sant Joan de les Abadesses i acabarà al mateix punt. Hi haurà obsequis per a tots els corredors, trofeus pels guanyadors i sorteig de material pels participants. Us animem a participar d’un recorregut on esperem que gaudiu al màxim.

TAGA 2040 Evo Diumenge 21 de setembre Absolut: 26,30km 1893m

Realitza la teva inscripció omplint el formulari que trobaràs a www.taga2040.com


[zona 2.0]

espai

PRODUCTE MENJAR NATURAL FET DE MANERA TRADICIONAL A Catalunya hi ha un munt de productors que elaboren menjar natural fet de manera tradicional, aliments elaborats per petits productors locals, mestres artesans que elaboren productes d’alimentació de qualitat, com formatges artesans, embotits d’Osona i del ripollès, vins de l’Empordà, cava de la Conca de Barberà. A Mercavima, botiga online ubicada a Sant Quirze de Besora, hi trobaràs aquests productes d’alimentació naturals, tots queviures de petits productors.

My Tracks 2.0 Plataformes disponibles: Android

My Tracks 2.0 és una aplicació per a gent que vol portar un registre de l’exercici que fa però no vol grans funcionalitats. És una aplicació molt senzilla, gratuïta, amb algunes opcions d’exportació interessants, i que compleix perfectament la seva comesa. La idea darrere de My Tracks és molt simple: Quan surts de casa a fer exercici, ja sigui passejar, córrer o muntar amb bicicleta, actives l’aplicació i li dónes a gravar recorregut. El telèfon anirà registrant la posició GPS i el moviment, i en tot moment podrem veure en Google Maps quin és la ruta que hem seguits i algunes estadístiques. Una vegada acabem l’activitat li donem a parar l’enregistrament i podrem guardar-la en el telèfon per a futures consultes. Després podrem exportar aquesta informació directament a un mapa personal de Google Maps, a una taula de Google Docs i a una Fusion Table que conté la ruta en format klm (per veure-ho a Google Earth). A més de la ruta també ens mostra estadístiques, com la velocitat mínima, màxima i mitjana, temps recorregut, distància recorreguda i dades d’elevació. També és interessant la vista que permet veure en una gràfica 2D tant la velocitat que hem portat com l’altitud.

El mètode d’elaboració tradicional i en molts casos manual d’aquests productes, elaborats amb el mínim d’additius possibles per a la seva conservació, els fa molt més saludables, i alhora els dóna un gust i sabor únics. www.mercavima.cat t’ofereix queviures de petits productors de manera fàcil i còmode, perquè gaudeixis d’aquests productes quan ho desitgis.


MARC PINSACH

Les coses t’han de sortir de dins

Marc Pinsach, nascut a Cassà de la Selva l’any 1989, és un dels majors referents de l’esquí de muntanya català actual i un clàssic a les primeres posicions en les competicions nacionals i internacionals més importants. El seu palmarès més destacat inclou un Campionat del Món sub-23, dos Campionats d’Espanya, diversos Top 10 a la Pierra Menta, en Copes del Món i en Campionats del Món; i un gran nombre de podis en curses d’alt nivell nacional i internacional.

Vaig iniciar-me en el món de l’esport i l’esquí de muntanya de la mà del meu pare, que participava en curses d’esquí i de muntanya. Un gran pas per a la meva evolució esportiva i personal va ser entrar al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya, on de la mà d’en Jordi Canals vaig tenir l’oportunitat de conèixer millor aquest esport i sobretot sentir-me acompanyat per companys amb els quals compartíem una mateixa passió.

El pas definitiu, però, va estar pujar a viure a Font Romeu (Cerdanya francesa) per estudiar-hi INEF. Allà dalt, l’ambient del medi i de la gent (com en Kilian Jornet o la Mireia Miró) convidaven a esmorzar, dinar, i sopar esquí de muntanya de competició. Si bé sovint es relaciona la nostra generació (Kilian, Mireia, i jo) amb el boom actual que estan vivint l’esquí de muntanya i el trail running, jo crec que es tracta d’una combinació de diversos factors.


Per una banda hi ha la necessitat que tots tenim de sortir i esbargir-nos, i en certa manera fer esport de resistència és com anar al psicòleg perquè t’ajuda a posar en ordre les idees. També hi ha influït la necessitat i consciència de dur una vida saludable l’atractiu de fer esport en plena natura que cada cop atrau a més gent, i que es tracta d’esports relativament assequibles econòmicament i que no requereixen companys d’equip ni infraestructures. Tots aquests factors culminen amb una figura venerada per tots, com en Kilian Jornet, que ajuda a fer que encara més gent conegui i s’aficioni a aquest tipus d’esports.

A nosaltres, personalment, aquest boom no ens ha afectat més enllà del fet que abans et miraven com un bitxo estrany quan sorties a córrer o quan pujaves per una pisa d’esquí, i ara veus que tothom ho fa i penses que, realment, no estaves tant boig com et feien pensar.

el teu principal objectiu, és aleshores quan t’estresses, vols córrer massa, i finalment no arribes enlloc.

Sempre he tingut clar que volia fer bé les coses, amb motivació per entrenar i fer els sacrificis necessaris per fer-ho el millor possible i arribar lluny.

No has de voler entrenar per una recompensa material o mediàtica, has de fer-ho per sentir-te bé amb tu mateix i sentir-te realitzat.

Tot i això, mai vaig pensar que podria arribar fins on sóc ara.

Has de fer-ho perquè ho sents i et surt de dins; tot i que hi ha dies concrets on t’has d’obligar a sortir a entrenar perquè estàs mandrós i preferiries quedar-te al sofà.

Crec que, segurament, si tens planejat arribar al més alt nivell i ho converteixes en

La meva opinió és que les coses t’han de sortir de dins, sense necessitat d’haver fet un pensament racional previ.


Combinar esquí de muntanya i trail running implica poder gaudir de la muntanya en tots els seus estats. A l’hivern, amb la neu, la forma més ràpida i evident de desplaçar-nos per aquest medi canviant són els esquís de muntanya. D’altra banda, a l’estiu, quan tenim prats i camins, la forma més clara de gaudir de la muntanya és corrent. D’aquesta manera podem gaudir fent esport i competint en la muntanya tot l’any. En cas d’haver d’escollir una competició diferent de la resta, diria que en l’esquí de muntanya la Pierra Menta és la cursa

més especial i diferent. Per una banda perquè dura quatre dies i és la cursa més dura en desnivells, quilometres, i paratges; i per l’altra perquè hi ha un ambient i un públic comparable al Tour de França. La qual cosa és del tot insòlita en el familiar món de l’esquí de muntanya. Considero que aquesta recentment finalitzada temporada d’esquí de muntanya ha estat la meva millor temporada perquè ha estat l’any on he mantingut una regularitat més constant des de la primera Copa del Món fins al final, i això s’ha vist reflectit en una novena posició a la general d’aquesta competició que s’allarga durant tot l’hivern a través de deu curses.

A més a més, aquest ha estat l’any on he estat més a prop dels primers (hi ha hagut curses on he entrat a 30” del primer) malgrat no haver-se vist reflectit en grans resultats i podis perquè hi ha molts corredors allà davant. A aquells que s’estan començant a endinsar en aquest món, els hi diria que sobretot han d’evitar voler córrer massa. Aquests tipus d’esport són esports de formigueta que volen un compromís fort i durant un llarg període de temps. Els esports de resistència exigeixen moltes hores i durant molts anys per arribar a la maduresa.


Per tant, és importantíssim no tenir l’ansietat o el neguit de voler emular massa ràpid els teus ídols perquè el més probable és que acabis lesionat, sobre entrenat, o desmotivat. Aquests esports reclamen ser-hi cada dia, aixecar cada dia la persiana d’un negoci familiar, i potser al cap dels anys arribes a dalt de tot. Però sempre hem de tenir en compte que l’entrenament no

és una ciència exacta, dos i dos no fan quatre, i el que li pot anar bé a un no li anirà bé forçosament a un altre. De cara al futur, com cada any, l’objectiu és anar millorant i aproparse dels del davant. Això implica treballar intensament i fort, i cada any i serveix per platejar-se uns reptes i uns somnis que et facin sentir viu i realitzat en aquest món.

espai PODÒLEG

Com tenir cura dels peus a l’estiu Durant els mesos d’hivern els peus van protegits per mitjons o mitges, però amb l’arribada de l’estiu i la calor, aquesta protecció desapareix i els peus queden al descobert. Com a la resta de l’any hem de tenir cura dels nostres peus però a l’estiu requereixen un tracte especial. El problema més freqüent és la deshidratació de la pell, en especial els talons, és per això que ens hem de posar diàriament crema hidratant especial per peus. Aquestes solen portar un % més alt en urea que la resta de cremes o locions corporals. Hem d’evitar l’aparició de clivelles als talons, ja que a part de ser molt doloroses, tarden molt a cicatritzar. També és molt freqüent l’aparició de butllofes i rascades, sovint pel fet d’estrenar sabates o sandàlies noves. En el cas que reutilitzem les de l’any anterior és important, si són de pell, hidratar-les amb una capa de crema, ja que moltes vegades han quedat resseques i podrien agredir la pell dels nostres peus. En ambdós casos, per evitar l’aparició d’aquestes petites i molestes lesions ens podem posar apòsits de silicona o algun tipus de vaselina especial per peus per així crear una capa intermèdia entre la pell del peu i el calçat. D’altra banda, l’augment de temperatures també provoca un augment de la sudoració afavorint l’aparició de fongs, el més típic és el peu d’atleta i sol començar al quart l’espai interdigital, o sigui, al costat del dit petit. I no només a l’estiu, sinó tot l’any hem de tenir la precaució d’eixugar bé el peu, en especial entre els dits. Per últim, recordar que la prevenció és una inversió de salut i es recomana consultar al seu podòleg almenys un cop a l’any.

- M.Dolors Puigsech Benet www.podologiavic.com Podòloga col. Núm 835 COPC Membre de AEPODE Membre de FEMEDE


FRANCESC FREIXER sóc un pluriesportista Francesc Freixer és un reconegut biker i duatleta nascut a Folgueroles l’any 1978. Al llarg de la seva gran trajectòria, destaquen diversos títols de Campió de Catalunya absolut en Duatló de muntanya i SkyBike i els Sots-campionats d’Espanya de Duatló Cros i de la Copa Catalana de BTT.

Vaig endinsar-me al món de l’esport quan, de petit, a través de l’atletisme. Va ser als anys 90, quan varen aparèixer les primeres bicicletes de muntanya, que vaig descobrir la meva passió per la BTT. Inicialment fent sortides amb els meus amics, més tard fent proves populars

per la comarca, i finalment competint en proves federades a partir de l’any 2000. Es podria dir que sóc un pluriesportista, m’agrada fer de tot. M’entreno tant amb bicicleta de muntanya com de carretera, i també corro a peu.


Això també es transmet en les competicions, ja que durant l’any participo en curses de cross a peu, cilocross, BTT, duatlons de muntanya o d’alta muntanya... A l’hora d’entrenar, però, no sóc massa regular ni tinc una rutina metòdica. Entreno entre 8 i 16 hores setmanals i sovint els meus entrenaments a peu només tenen lloc a l’hivern, quan hi ha competicions de duatló a la vista. El meu referent esportiu en BTT és José Antonio Hermida, és un crac. És

l’únic corredor internacional realment bo que ha sortit de l’estat Espanyol i sempre ha estat a davant de tot. De tots els títols que he aconseguit al llarg dels anys, per mi els més especials han estat el Campionat de Catalunya de Duatló de Muntanya i de BTT del 2010, ja que va ser com si hagués fet un doblet. A més a més, el títol de Duatló de Muntanya vaig aconseguir-lo a Folgueroles, corrent a casa, amb fent que m’animava pels camins on tantes hores hi he entrenat... En guardo un molt bon record.

Pel que fa a anècdotes, en totes les curses n’apareix alguna. Recordo, per exemple, un duatló del Maresme on el circuit estava realment molt marc marcat i jo em trobava entre els tres líders destacats. Un d’aquests tres era d’allà, i com que no hi havia gaires senyals i ell coneixia el recorregut vàrem decidir seguir-lo en lloc d’intentar esbrinar la direcció correcta. En arribar a la meta, vàrem començar a veure gent en bici que venia de tots costats, com a mínim hi havia dues-centes persones... s’havia perdut tothom.


Nosaltres tres érem els últims en arribar i els únics que vàrem realitzar tot el recorregut. Finalment varen anul·lar la cursa per mala organització. A aquells que estan plantejant-se la idea d’iniciar-se a la bicicleta de muntanya els hi diria que gaudeixin de la bicicleta tot descobrint camins, que coneguin les seves capacitats abans de preocupar-se per la duresa dels entrenaments, i que es posin petits objectius per anar millorant de mica en mica. El millor de la BTT és que et permet gaudir de la natura i del paisatge, i això ajuda a evitar que t’obsessionis excessivament amb els entrenaments.

espai pàdel Com vaig comentar-vos un parell de números enrere en comentar la rematada, avui parlarem sobre treure la pilota per tres. “Treure la pilota per tres” significa fer sortir la pilota per sobre dels vidres laterals després que aquesta hagi rebotat al vidre posterior. Sé que tots els pàdel-addictes somieu d’aconseguir treure la rematada d’aquesta manera, però haig de dir-vos que no és gens fàcil. Hi ha un petit “truc” per aconseguir-ho, però lamentablement s’ha d’explicar i demostrar en viu a la pista. Us puc aconsellar, però, que la rematada reboti al segon vidre posterior començant pel racó. El moviment que heu de realitzar és molt tècnic: maluc presentat molt de costat, i que la mà aconsegueixi pentinar la bola cap a l’exterior. D’aquesta manera, amb l’efecte que li haurem proporcionat, després del rebot posterior la pilota sortirà pel lateral. És complicat de fer, però encara més complicat explicar-ho en una columna!

SALUT I PALES! - Miquel Puigdomenech


VICTOR ESTELLER Em sento lliure a les muntanyes Victor Esteller és un escalador de 25 anys nascut a Cerdanyola del Vallès, ciutat on avui dia resideix amb la seva parella. El seu impressionant currículum pot sintetitzar-se en una sola frase: Des que va presentarse a la Copa d’Espanya de dificultat per primera vegada no ha baixat del podi.

Vaig començar a escalar fa deu anys, i des d’aleshores la meva vida gira al voltant d’aquest esport. Des de petit ja m’agradaven els esports, especialment els individuals, i durant la infantesa vaig practicar karate i natació.

Un dia vaig veure els Castellers de Cerdanyola i vaig demanar-li a la meva mare que em deixés ser l’enxaneta, volia pujar a dalt de tot. Després de llargues discussions i, possiblement, en fer-me massa pesat, finalment vaig aconseguir que m’hi deixessin pujar.


I em va encantar. Quan ja feia uns anys que em dedicava als Castellers, el coach del club va recomanar-me anar a un rocòdrom per enfortir-me. M’agradava passar les tardes allà amb els meus amics, i poc temps després l’escalada començà a ser l’únic que m’interessava. Necessitava saber més d’aquest esport, i vaig aconseguir-ho gràcies al Centre de Tecnificació, on a més a més vaig endinsar-me en el món de la competició i vaig tenir l’oportunitat de conèixer noves amistats amb qui compartir la meva passió. La veritat és que la meva passió per l’escalada té dos orígens: la roca i la competició. Per a mi, recalcar aquesta diferència és molt important perquè en escalada no es practiquen en el mateix medi. La competició em dóna l’oportunitat de posar-me a prova, de saber fins on puc arribar i quant puc treure de mi mateix. En els entrenaments cal trobar una fórmula clau per aconseguit estar perfecte per a la competició. Però la competició no ho és tot, i personalment m’encanta la roca. Em sento lliure a les muntanyes, i és encara millor quan puc compartir-ho amb bons amics. Crec que per arribar a ser un bon escalador no hi ha unes característiques físiques remarcables, ja que només cal donar-li un cop d’ull als escaladors més forts del moment i veurem que no hi ha un “prototip” d’escalador, sinó que es tracta d’escaladors amb perfils molt diferents.


Com en qualsevol esport, per a millorar es necessita constància i dedicació, i considero que aquestes sèries les qualitats bàsiques per arribar a l’elit d’aquest esport. M’agradaria dir que no és complicat combinar la vida laboral i personal amb els entrenaments i competicions, però la veritat és que en tractar-se d’un esport minoritari és realment complicat viure només d’això.

Per sort, en l’àmbit laboral gaudeixo de flexibilitat per poder assistir a les competicions, i en el personal no hi tinc cap problema, ja que la meva xicota i els meus amics també són escaladors i tinc el plaer de poder compartir aquest esport amb ells. Pel que fa als meus objectius, un cop acabada la Copa d’Espanya assistiré a dues proves de la Copa del Món (Chamonix i Briançon) i al campionat que es celebrarà a Gijón del 8 al 14 de

setembre. A més a més, també estic col·laborant amb la productora Pixpeak per gravar alguns capítols per al programa de televisió “Al filo de lo imposible” (RTVE). El mes passat vàrem estar gravant a Siurana i a l’Agost anirem a Dolomitas, que em fa molta il·lusió! A llarg termini, la meva prioritat és seguir gaudint de l’escalada.


2007: Guanyador de la Copa i campionat de Catalunya d’escalada en bloc Absolut - Guanyador de la Copa catalana d’escalada de dificultat Absolut - Sots-campió de la copa d’Espanya d’escalada de dificultat Categoria sub-20 - Primera participació en la Copa d’Europa juvenil d’escalada de dificultat d’Europa 10ª posició, (participació a la final) En Roca: 8a a vista i 8b assajat. 2008: Campió d’Espanya d’escalada de dificultat sub-20 - Sots-campió d’Espanya d’escalada de dificultat Absolut (primera participació en aquesta categoria) - Campió de Catalunya d’escalada de dificultat Absolut - Aconsegueix la quarta posició en la prova de la copa d’Europa juvenil a Annecy (França) i participa en el Campionat del Món Juvenil a Sidney (Austràlia) Roca: 8a+ a vista i 8b+ assajat 2009 Bicampió de la copa d’Espanya d’escalada de dificultat Absolut. 2010: Participació en diverses proves de la copa del món, incloent passades a semifinals, millor posició 14ª . 2011: Tot i arrossegar una lesió, aconsegueix acabar la temporada amb ajuda del fisioterapeuta David Serra. - Aconseguint no baixar del podi en les nacionals tan sol en una ocasió que el relega a la tercera posició final, per darrere de l’Actual Campió del món Ramón Julián i el seu excompany d’entrenaments Edu Marin. - Segueix participant en la copa del món i lluitant per un lloc en les finals, pansa a semifinals en 4 de les 5 proves en les quals participa. Compta amb Diversos 8b, 8b+ a vista i 8c+ assajats també 8c en tan sol 3 intents. 2012: Finalitza segon en totes les proves nacionals a les quals participa.


.

esports mentals

espai Medicina NECESSITATS HÍDRIQUES EN LA PRÀCTICA DE L’ESPORT Durant l’activitat física, una part de l’energia que produïm es transforma en calor, fet que fa augmentar la temperatura corporal interna en un grau per cada 5 8 minuts d’exercici intens. Per evitar aquest augment de temperatura interna es produeix la transpiració, la suor. La transpiració o comunament coneguda com a suor, és el pas de l’aigua del teixit subcutani a la superfície. La suor és rica en electròlits, en sodi, potassi i calç. En activitats físiques intenses de més de tres hores, es produeix un esgotament d’aquesta aigua subcutània i es deixa de suar, produint el cop de calor per hipertèrmia. Quan la deshidratació arriba al 2 % es produeix la sensació de set. La pèrdua de líquids ve condicionada per tres factors: la intensitat de l’exercici, la temperatura ambient i la humitat ambiental. En condicions normals i a temperatura ambient es necessiten la ingesta d’uns 2 litres líquids en dones adultes i 2,8 litres en homes adults i sans. Aquests líquids es poden ingerir a través de menjars sòlids que aporten aigua – per la pròpia composició de l’aliment o bé, per la mateixa metabolització de l’aliment - i també es poden ingerir en forma de líquids com l’aigua, els sucs, etc. Es discuteix la necessitat o no d’ingerir suplements vitamínics i minerals

Solució.

per suplir els electròlits que es perden per la sudoració i, en un principi, sóc de l’opinió que una dieta adequada és suficient per cobrir de sobres les nostres necessitats. La ingesta de líquids s’ha de fer abans de la pràctica esportiva, en forma sòlida com ara amanides, fruita, o fins i tot pasta, durant la seva pràctica, en forma de líquids glucosats i després de l’exercici, amb aigua a temperatura ambiental. Ara entrem en l’època de pujades fortes de temperatura ambiental, per la qual cosa, el procés de deshidratació es fa més evident i les conseqüències poden ser molt més greus. Hidrateu-vos bé i gaudiu de l’aire lliure. - Dr. Josep M. Aranda


QUIMA

CIURANETA Gaudiu del que feu!

Quima Ciuraneta és una runner de 60 anys nascuda a Ripoll, ciutat on avui dia exerceix com a fisioterapeuta. Vaig començar a fer esport a la muntanya fa molts anys, i l’esquí de muntanya sempre ha estat una de les meves grans aficions. No va ser fins a l’any 2007, però, que vaig començar a endinsar-me en el món de les curses de muntanya. Tot va començar quan una amiga em va proposar de fer la travessa Matagalls-Montserrat i a partir d’aquí, gairebé sense adonar-me’n, em vaig veure immersa en el món de les caminades de resistència, travesses, i més tard en curses d’un nivell més exigent.

Des d’aleshores he participat en curses de muntanya de renom com la Traçes dels Ducs de la Savoie (Montblanch), la UTMB del 2012, l’Emmona, la Núria-Queralt, l’UT Serra de Tramontana (Mallorca), el Matagalls Montserrat... i a l’hivern segueixo practicant l’esquí de muntanya. Sens dubte l’esport juga un paper molt important en la meva vida, especialment per tot el que m’aporta. Per sobre de tot en destacaria les amistats que m’ha donat, ja que he conegut moltes “grans persones” tot practicant aquest esport, però també la motivació per fer les coses, per superarme, per esforçar-me fins a assolir tots els meus reptes indiferentment de la seva envergadura.


espai

No sabria quedar-me amb un sol entorn natural, o amb una cursa que sigui realment especial, però d’haver de dir-ne algun suposo que seria l’UT Emmona, les muntanyes del nostre Ripollès i, a l’estranger, els Alps.

OBJECTIU LA IMPORTÀNCIA DEL TREBALL ABDOMINAL I LUMBAR

Tampoc hi ha un moment que m’hagi marcat per sobre de tots els altres, però sens dubte ser finisher sempre té un fort impacte personal sigui quina sigui la carrera. M’agrada posar-me reptes i objectius a curt termini, aquest any ha estat la meva tercera participació en l’Emmona (1a veterana a la marató), i al setembre correré el Tor des Geants (Valle d’Aosta, Itàlia). De cara a l’any vinent, vull participar en l’UTMB.

A l’hora de preparar els nostres entrenaments i competicions de córrer, ciclisme, duatlons… hem de tenir una cosa molt clara: no tot és enfortir i entrenar les cames, hi ha un treball complementari molt important i que a vegades ens passa per alt.

L’únic consell que els donaria a tots aquells que estan descobrint la seva passió pel running i per la muntanya és que gaudeixin cada moment!

És cert que la part que adquireix més importància i a la que hem de dedicar més esforços és el treball del tren inferior, però això no significa que no hi hagi d’haver un entrenament del tren superior i especialment de la zona abdominal i lumbar. Uns abdominals i lumbars forts ens evitaran moltes molèsties i lesions a la part de l’esquena, ja que tindrem una musculatura més forta que permetrà tenir una columna més ben subjectada i estable, fet que evitarà oscil·lacions quan practiquem esport. Un consell seria canviar una sessió de córrer a la setmana per una sessió de treball abdominal i lumbar. Segurament tindreu la sensació que fer aquest canvi és entrenar menys, però no, és entrenar millor, cosa que a la llarga ens permetrà tenir una vida esportiva més llarga i amb menys lesions.

- Aleix Fàbregas, Llicenciat en C.A.F.E.


Profile for Revista Xsports

#12XSPORTS  

Roger Tuneu. Rosa Navarro. Aleix Domènech. Taga 2040 EVO. Marc Pinsach. Francesc Freixer. Marxa Ciclista Internacional Terra de l'Aigua. Vic...

#12XSPORTS  

Roger Tuneu. Rosa Navarro. Aleix Domènech. Taga 2040 EVO. Marc Pinsach. Francesc Freixer. Marxa Ciclista Internacional Terra de l'Aigua. Vic...

Advertisement