16
treball
· núm 213 · juliol
entrevista Montserrat Mompió i Gabino Martínez Coordinadors nacionals de Joves d’Esquerra Verda Montserrat Mompió Gallart (Palafolls, 1993). Politòloga per la Universitat de Barcelona. Més coneguda com a Munsa. Vegetariana, maresmenca convençuda i curiosa per naturalesa. Creu que Joves d’Esquerra Verda és, ha estat i seguirà sent necessària per fer política des de l’esquerra verda feminista. Gabino Martínez Muñoz (Tarragona, 1989). Llicenciat en Història i Màster en Societats Històriques i Formes Polítiques a Europa per la URV. Li agrada descobrir tot allò que no expliquen els museus d’història. Joves d’Esquerra Verda és l’eina a través de la qual treballa per la justícia social i climàtica.
“Demanem a la nova direcció d’ICV que siguin valents” Entrevista: Gerard Sentís (@gsentisgarces)
El passat mes de maig Joves d’Esquerra Verda va celebrar la seva XIII Assemblea Nacional on vau ser escollits coordinador i coordinadora. Quina valoració en feu? GM: La valoració que en fem és positiva. Teníem uns objectius marcats, entre els quals consolidar l’espai jove de la confluència més enllà de Joves d’Esquerra Verda o del que tradicionalment érem. Veníem d’un cicle electoral on ens havíem presentat amb altres aliats, on havíem treballat amb nous actors de les esquerres. Calia reflexionar un cop fet el cicle electoral en com aterrem això i com fem que transcendeixi a la vida de les persones joves. L’objectiu de construir un referent juvenil a les esquerres transformadores va ser revalidat i reforçat a l’Assemblea.
L’objectiu de construir un referent juvenil en les esquerres transformadores va ser revalidat en l’Assemblea. Com s’ha relacionat Joves d’Esquerra Verda amb la resta d’actors de la confluència per fer campanya per En Comú Podem? GM: En el marc de l’Assemblea Nacional de JEV, i amb altres converses que havíem tingut, ens hem anat trobant amb els nous actors. Recuperem una cosa que era tradicional de JEV: seure amb els referents juvenils dels companys de coalició d’ICV per fer campanya plegats. Vam poder coordinar-nos amb la gent d’Alternativa Jove i amb el Cercle de Joventut de Podem. A més, alguns tot just comencen i ens permet aprendre els uns dels altres. MM: Seguint l’estratègia de campanya d’En Comú Podem sobre el vot jove, el més intel·ligent era unir-nos i fer una campanya compartida amb imatge associada a En Comú Podem. La resta de joventuts tenien ganes de treballar amb nosaltres i era bo provar-ho en aquesta campanya.
El lema de la campanya del 26J era “Guanyem el futur. Mai més cap vida precària.” Quines són les prioritats que demaneu al nou govern de l’Estat espanyol? MM: Les prioritats són clares i les hem intentat transmetre en campanya. Parlem de guanyar el futur però és important tenir ja un present digne i acabar amb la precarietat, per no perdre una generació sencera. Les nostres demandes van, doncs, sobre l’atur juvenil, la precarietat de les persones joves (temporalitat o falsos becaris, per exemple), dret a l’habitatge, renda bàsica d’emancipació juvenil, educació pública i de qualitat, enfortiment del moviment juvenil i entitats de l’educació no formal i avançar cap al dret a vot als 16 anys.
Demanem que el jovent deixi de ser el laboratori de proves. Històricament les demandes de la gent jove eren educació, treball i habitatge. Què ha canviat o què no ha canviat des d’abans de la crisi fins ara?
GM: Segueixen sent les mateixes però molt agreujades. Si en el seu moment el jovent ja teníem dificultats per emancipar-nos, la crisi ho ha agreujat. Tots els indicadors són pitjors en la variable edat, per a la gent jove: atur, precarietat, temporalitat, persones amb més d’un any sense feina,… Demanem que la joventut deixi de ser el laboratori de proves, que la temporalitat, la precarietat i l’atur no siguin inherents a la gent jove.
Tornant a l’Assemblea Nacional de JEV, mencionàveu la gestació subrogada, la renda mínima i la renda bàsica, el model energètic,… Són aquests els principals reptes de l’esquerra? GM: Vam triar aquests temes perquè crèiem que les persones d’esquerres han de debatre sobre això. Alguns debats no els vam tancar però l’interessant era posar-ho sobre la taula i fer-nos preguntes. No només ens hem de dedicar a ser punta de llança del nou subjecte polític sinó que hem de liderar tots aquests debats. ICV va fer la seva Assemblea Nacional al mes d’abril i va renovar la seva direcció. Què els demaneu?
MM: Nosaltres els demanem que siguin valents, que entomin el repte de ser capdavanters en fer que les coalicions o candidatures electorals tinguin espais més perpetus de decisió i coordinació, anant més enllà. ICV parla d’una cooperativa política. Demanem, doncs, a ICV, que siguin valents però sense renunciar al nostre bagatge polític, fent-lo valer i fent-lo útil al nou subjecte polític.
Hem parlat de CSQP i En Comú Podem, quina ha estat la relació amb els nous grups parlamentaris? MM: Amb Catalunya Sí que es Pot tenim relació freqüent, de la mateixa manera que la teníem amb el grup parlamentari d’ICV-EUiA, garantint la nostra presència a la Comissió de Joventut, amb relació directe amb el diputat Joan Giner que porta els temes de joventut, a banda de ser el president de la comissió. La nostra idea és mantenir el mateix contacte que teníem amb ICV-EUiA, ajudant quan sigui necessari i ser un referent al grup parlamentari. Esperem fer la mateixa bona feina amb En Comú Podem.
La relació amb CSQP és bona i esperem fer la mateixa bona feina amb En Comú Podem.
“Tot el que és jove ho fem nostre”, lema de la XIII Assemblea de JEV / © JEV
Com s’adapta l’organització de participar a espais més tradicionals, com el sindicalisme de classe, a nous espais com la plataforma Stop Mare Mortum o Unitat Contra el Feixisme i el Racisme? GM: Això és una cosa que JEV porta al seu ADN. Els moviments socials han anat mutant. La militància ha anat canviant, alguns són fills del 15M amb una participació més reactiva, però la gent de Joves d’Esquerra Verda és la gent que sempre hi som. Per part nostra no hem de renunciar a espais com el sindicalisme de classe on sempre hi hem estat i hi seguirem aportant tot allò que puguem. Una cosa no treu l’altra. Per a nosaltres és relativament fàcil ja que sempre ens hem mogut al mateix ritme que es movien les coses al carrer
.