8
treball
· núm 212 · març
assemblea
Marta Ribas, David Cid i Ernest Urtasun Coordinadora, coordinador i portaveu d’ICV
“L’objectiu és construir un projecte guanyador” Quins són els objectius d’ICV en aquesta Assemblea? David: El principal objectiu és construir un projecte guanyador i debatre la manera d’aconseguirho, per finalment millorar les condicions vida de la gent. I la millor manera de fer-ho és a través d’ICV i en un marc de confluència. I els vostres objectius en particular com a candidats a liderar ICV? Marta: Aconseguir fer això amb un equip més coral, una ICV enfortida, amb gent engrescada amb un projecte que és apassionant si aconseguim construir-lo, i donant visibilitat cap enfora dels bons lideratges del partit que tenim, especialment lideratges femenins. Bastir un projecte per guanyar implica sumar forces, com vosaltres mateixos dieu. Quina és la vostra fórmula per dur-lo a terme? Ernest: Hem fet processos electorals on hem dibuixat l’espai polític emergent, guanyador. La voluntat de tots i totes ara és donar forma organitzativa a aquest espai que s’ha anat dibuixant. És un camí i un procés que s’ha de fer. Ningú no té pensat ara mateix com serà, però una bona forma és el que anomenem “cooperativa política”: un procés en el qual la cooperació sigui el motor de la construcció. No pensant a fer una coalició clàssica d’organitzacions, sinó fer espai estable que parli amb veu única. Més enllà de fer treballar conjuntament les persones que ja hi són, el que cal aconseguir és que s’hi apropi més gent. Aquest ha de ser l’objectiu principal. I què creieu que aportaria específicament ICV a aquesta nova cooperativa política? Marta: Aportem com ningú altre el vincle amb el món del treball i el coneixement i els drets dels treballadors i les treballadores. El nostre concepte d’esquerra verda i la relació amb el partit verd, polítiques verdes transversals en tots els projectes. Podem aportar formes de fer que portem anys practicant, i que fa que sempre elegim els nostres lideratges en primàries, tant de partit com electorals, també una manera de debatre políticament... I aportem una força amb ideologia nítida, clara, on tothom s’hi sent ben representat i que es va adaptant flexiblement als temps. Quin balanç feu d’ICV en els darrers quatre anys? David: Es va saber llegir bé el 15M. Potser a diferència d’altres esquerres d’arreu de l’Estat. Hi havia sectors de la societat amb qui volíem connectar, i era difícil. Sols no podíem fer-ho. Alhora, sabem que no es pot construir un projecte hegemònic sense sectors de la societat com són el món del treball i amb els sindicats. Aquests dies ho estem veient, amb els conflictes a Delphi. Ningú com ICV pot fer de pont entre cultures polítiques amb matisos diferents.
Respecte als debats en què està immersa la societat catalana, un tema convuls ha estat la qüestió nacional. Quins són els debats que haurà d’afrontar o resoldre la confluència política? Marta: Ha estat un debat que està ben resolt. No sense dificultats. Les eleccions del 20D han demostrat que era el posicionament correcte, que sumava una àmplia majoria de la ciutadania, i que era: democràcia, democràcia i democràcia. Això és el que ens uneix i el que és la solució hegemònica política, i és el que ha de defensar una força guanyadora. David: I des del convenciment que la nostra és la millor opció per defensar la sobirania de Catalunya. Si algú avui és independentista, en el fons sap que el que defensem ICV, o a les generals ECP, és la millor opció. Companys com en Jaume Bosch o en Ricard Gomà, independentistes de pedra picada, ho tenen claríssim. Alhora, amb una visió diferent del que representa l’Estat espanyol. La realitat és que vuit milions de persones van votar forces que defensaven el dret a decidir. Estan canviant moltes coses, i aquests partits tenen una visió diferent del PP i del PSOE i accepten amb naturalitat la plurinacionalitat de l’Estat. Des de Catalunya ho hem de veure, i teixir aliances en aquests espais.
Una bona forma de confluència és el que anomenem “cooperativa política”. I pel que fa a la lluita de l’esquerra, ¿pot haver-hi inquietud, davant l’experiència de Syriza, per les dificultats d’enfrontar-se a un poder econòmic amb capacitat d’imposar-se? Ernest: Res no és possible de transformar sense tenir la mirada posada a Europa. No tenim sobirania en matèria monetària ni fiscal, i estem lligats de mans i peus pel pacte d’estabilitat i creixement, pel pacte fiscal, per les normes de govern de l’economia europea i a l’austeritat. Fer una política econòmica diferent no és possible si no canvia Europa.
Preguntes curtes
Entrevista: Sergio de Maya
Una altra cosa és que Espanya té instruments més grans que els de Grècia. Ells no tenien accés a mercats, depenien del crèdit de Brussel·les i no tenien capacitat de negociar. I la UE ha tingut una actitud nefasta. Per transformar això cal articular majories. Per això ICV hem tingut la vista posada en construir espais conjunts: impulsors del Fòrum del Sud d’Europa, aquest cap de setmana hi ha la trobada del Fòrum del Pla B per a Europa, amb Varoufakis; formem part dels Verds europeus... És una de les coses que aportem al nou espai: la mirada europea.
Res no és possible de transformar sense tenir la mirada posada a Europa. Davant de tots aquests canvis que hem comentat, tant de la societat com del partit, és normal que hi hagi militants inquiets davant del futur inquiet. Què els diríeu? Marta: L’estrany seria que ningú no estigués inquiet. Són moments de canvi, i la inquietud és una virtut com a organització, que ens porta a moure’ns, i a tenir la iniciativa, que és el que ens pertoca. En aquest procés arribem a l’Assemblea. En moments de canvi, hem sabut anar movent-nos de forma intel·ligent col·lectivament, perquè ho hem fet junts i juntes, i ho seguirem fent. Si alguna cosa compartim des de diferents sensibilitats, és que volem canviar les coses. De no ser la crossa de ningú, de ser hegemònics, de governar, com a Barcelona. D’això, es tracta. Quan ens posem a pensar en el fons, la inquietud es transforma en “som-hi, fem-ho bé”. I en això estem: fer-ho bé perquè funcioni. Per acabar, com veieu ICV d’aquí a un any? David: Veig una ICV més forta, ajudant a construir un projecte hegemònic i guanyadora a Catalunya
.
Pots accedir al vídeo sencer de l’entrevista en aquest link
Marta
David
Ernest
Hobby:
Hobby:
Hobby:
Cantar.
Fer esport.
La música.
Un personatge històric:
Un personatge històric:
Un personatge històric:
Qualsevol activista feminista.
Robespierre.
Sebastià Piera.
Un llibre:
Un llibre:
Un llibre:
Qualsevol novel·la negra de Manuel de Pedrolo.
No Logo o La doctrina del shock.
La condició humana, d’André Malraux.
Una cançó:
Una cançó:
Una cançó:
Talkin’ bout a revolution, de Tracy Chapman.
Human, de The Killers.
Qualsevol del Tom Waits.