treball
· núm 204 · desembre
15
cultura
Qui està orfe de premsa crítica i compromesa? Si en cap moment hi ha qui es va quedar amb la sensació d’orfandat de periodisme crític i compromès, ja no hi té motius. Repassem algunes de les principals opcions que teniu, i trieu-ne la vostra. Redacció: Susi Montón
E
l 24 de febrer de 2012, el diari Público va deixar d’editar-se en paper. Després de dos expedients de regulació d’ocupació i un concurs de creditors, la capçalera editada per Mediapubli, amb Jaume Roures com a principal impulsor, va ser subhastada al maig del mateix any i adquirida per Display Connectors (amb un accionariat sospitosament semblant al de Mediapubli, com van denunciar públicament els treballadors). S’esvaïa de la premsa escrita una publicació que pretenia obertament dirigir-se a l’esquerra, amb una línia editorial “progressista i independent dirigida a tots els públics, però amb atenció especial a lectors al voltant dels trenta anys”, com van manifestar en la seva presentació. Si en cap moment va quedar en l’aire un certa sensació d’orfandat informativa, de manca de periodisme crític i compromès, aquesta va desaparèixer ràpidament. I de quina manera. No només per l’aparició d’eldiario.es (només a internet, però amb publicacions monogràfiques en paper sobre temes concrets), dirigit per Ignacio Escolar, que va aplegar un nombre significatiu de les signatures de Público i que continua amb una línia editorial similar. Quedava per arribar una onada de publicacions que trenquen l’esquema clàssic editorial, on són els mateixos periodistas qui, totalment o parcialment, són propietaris de les capçaleres (i que de vegades ho són conjuntament amb els lectors i les lectores).
Noves publicacions que combinen les possibilitats digitals amb el paper i que, totes elles, reiteren en les seves declaracions de principis el seu compromís amb la llibertat i la independència. Així, un mes després del darrer número en paper de Público, alguns dels ja excol·laboradors, com Fernando Rapa, treien al carrer el primer número de la revista satírica Mongolia. Un humor àcid i polític que pren com a referent a les desaparegudes El Papus, La Codorniz o Hermano Lobo. Com a mostra, el punt sisè del seu decàleg: “No somos de izquierdas ni de derechas. Repetimos: no somos de derechas”. Però no tot és riure a Mongolia: la secció “Reality News” ofereix reportatges periodístics sobre temes d’actualitat.
eldiario.es
Molt poc temps després de l’aparició de l’exèrcit mongol als quioscos, a l’estiu de 2012, es constitueix MasPublico, una innovadora fórmula de cooperativa 100% propietat de treballadors i lectors, que no va reeixir a fer-se amb la capçalera de Público. A finals de 2012 treuen al carrer el primer número de La Marea, un mitjà online diari a la vegada que una revista mensual en paper. Els seus principis editorials, entre molts d’altres, són la llibertat, la igualtat, la laïcitat i la defensa d’allò públic. L’assemblea de socis ha adoptat un estricte codi ètic pel que fa a l’admissió de publicitat. També ha escollit ser una cooperativa Alternativas Económicas, una revista mensual de divulgació econòmica agermanada amb la francesa Alternatives Économiques i dirigida per Andreu Missé. La publicació vol ser una veu crítica contra les desigualtats i les injustícies socials i oferir als ciutadans una eina per entendre millor la realitat econòmica i com afecten decisions polítiques en la regulació laboral, la fiscal, les pensions, l’educació, la sanitat o l’habitatge. La darrera incorporació a aquesta onada de periodisme independent és Infolibre.es, que apareix com a diari online de contingut parcialment obert i de subscripció. Sota la direcció de Jesús Maraña (exdirector de Público), la capçalera defensa un periodisme lliure, honest, participatiu i progressista. Mensualment edita en paper la revista Tintalibre, amb reportatges i entrevistes en profunditat. Malauradament, en el moment d’escriure aquestes línies, Infolibre està patint atacs a la seva web, l’autoria dels quals encara es desconeix. No és el primer cop que passa. Sembla que a alguns el compromís amb la informació honesta i veraç, no sempre coincident amb les agendes dels grans mitjans, els cou. La nostra solidaritat des d’aquí
.
Periodicitat: diària Subscripció mensual: 5e
Revista Mongolia
Periodicitat: mensual Preu: 3e, 32e la subscripció anual www.revistamongolia.com
La Marea
Periodicitat: mensual Preu: 50e, subscripció anual (17,90e online) www.lamarea.com
Alternativas Económicas
Periodicitat: mensual Preu: 4,30e, 44e subscripció anual www.alternativaseconomicas.coop
Infolibre.es
Periodicitat: diària Subscripció mensual: 6e www.infolibre.es