Revista Força Nàstic 63

Felicitats Club Gimnàstic!

136 anys d’Història

Hipotecas NARANJA de ING

Tanto si piensas comprar una casa como si ya tienes otra hipoteca contratada

Escanea el código QR para conseguir tu regalo*

Nationale-Nederlanden colabora con ING para poder ofrecerte la hipoteca que necesitas, sin más vueltas.

Y además, solo por dejar tus datos y darnos tu consentimiento para que podamos contactarte… ¡te llevas una experiencia de regalo!

Escanea el código QR o ven a conocer nuestra oficina, Calle Josep Pla i Casadevall, 3-5, 43007 Tarragona o llámanos al 977 253 833, para conseguir tu regalo.*

Nationale-Nederlanden Vida, Compañía de Seguros y Reaseguros SAE y Nationale-Nederlanden, Compañía de Seguros y Reaseguros SAE, ambas con domicilio en Avenida de Bruselas, 16, 28180 Alcobendas (Madrid) actúa como agente de ING BANK NV, Sucursal en España, C/ Vía de los Poblados, 1F, 28033 Madrid, para la comercialización de las Hipotecas NARANJA de ING.

en: https://www.nnespana.es/ads/hipotecas

Km 0 Port Ciutat

Joan Torné, Dani Vidal, Raül Agné i Manolo Oliva

El cos tècnic del Gimnàstic de Tarra gona, encapçalat per l’entrenador Raül Agné, i els seus ajudants Dani Vidal (segon entrenador), Joan Tor né (preparador físic) i Manolo Oliva (entrenador de porters), van dinar al fantàstic restaurant La Goleta, ubicat en un emplaçament únic, a la platja dels Capellans de Salou.

La Goleta us ofereix cuina de llotja marinera, sense deixar de banda les

millors varietats en tots els seus productes. Les compres les rea litzen a la llotja de Tarragona, i els seus proveïdors els hi fan arribar el peix fresc i de la màxima qualitat.

36 anys avalen aquest emblemàtic i prestigiós restaurant, el qual us re comanem efusivament.

El cos tècnic del Nàstic va gaudir amb els plats que l’staff de La Gole

van confirmar una propera visita.

dreta),

Els membres del cos tècnic del Nàstic, Manolo Oliva, Joan Torné, Raul Agné i Dani Vidal, van fotogra fiar-se amb la revista Força Nàstic en un dels menjadors de La Goleta tot just finalitzar el dinar.

Escopinyes gallegues al vapor.

Llobarro de la nostra costa a la sal.

Cloïssa fina gallega a la paella.

Sopa de maduixes amb iogurt grec.

Gamba vermella de Tarragona.

Mousse de mango.

HISTÒRICS

ENRIQUE MARTÍNEZ CUENCA (DEP)

Foto cedida per Enric Pujol

DIVISIÓ

EL FÍSIC IMPARABLE

-

Migcampista.

de juny de

amb

(del 1943 al

Nàstic -

Marc Trilles, Javi Ribelles i Joan Oriol

Els futbolistes del Gimnàstic de Ta rragona Marc Trilles, Javi Ribelles i Joan Oriol van dinar a l’extraordina ri restaurant l’Indret de Cambrils. Aquest és un espai singular que ofe reix cuina de la màxima qualitat i un producte tractat de manera senzilla, oferint-lo de la forma més honesta possible.

La qualitat del producte i el bon trac

te que li donen, converteixen la seva carta en una extensa llista de desitjos.

El peix fresc, les millors fruites i ver dures de l’hort ecològic i la singulari tat dels embotits, carns i formatges són els pilars de la seva variada pa leta de sabors.

A més, són amants del vi, al celler de l’Indret us podreu perdre i des

cobrir aromes, colors i textures que sorprenen. Un indret que mira cara a cara al mar, i creat per a compartir i on gaudir dels cinc sentits del plaer d’entaular-se rodejat d’amics.

Els jugadors del Nàstic van delec tar-se amb el meravellós àpat que l’staff de l’Indret els va oferir (veure en imatges a la pàgina dreta). Aneu i en parlareu! Us hi esperem!

Tàrtar de salmó amb mousse de mató, crema de mango, ceba vermella encurtida, topping furikake i pa carasao.

Ensaladilla de patata amb toc de tòfona, virutes de pernil ibèric bellota, tonyina, bajoca, piparra, ou, maionesa, mostassa i airbahs de pa.

Saltat de calamar amb carxofa, albergínia a la Pugliese, tomàquet i fesols de Sant Pau.

Magret d¡ànec a la brasa amb hummus de remolatxa coulis de fruits del bosc amb cruixent de poma.

Ous trufats.

Sortit de postres de l’Indret.

Els jugadors del Nàstic, Joan Oriol, Javi Ribelles i Marc Trilles fotogra fiant-se amb l’Àlex Pijoan, de l’staff de l’Indret tot just van acabar el fantàstic dinar.

NÀSTIC HISTÒRIC

Foto realitzada al Nou Estadi de la temporada 1993 - 94 en la qual el Nàstic jugava a 2a B. En ella veiem als futbolistes grana Felip Font (DEP) i ‘Menchi’ Ruiz, a dalt, i a Koke Gistau, a baix.

ENTREVISTA

Amb Xavi Roch, delegat del Gimnàstic de Tarragona

“Tinc la il·lusió i la confiança, que aconseguirem l’ascens”

Xavi Roch és un serrallenc, tarragoní i nastiquer d’arrel i el delegat del Gimnàstic de Tarragona des de fa 4 temporades. Es tracta d’un treballador incansable, que viu amb passió la seva feina, i que gaudeix del Nàstic amb la mateixa il·lusió que quan era petit i anava al Nou Estadi per veure els partits del seu estimat equip. Parlem amb ell de diferents temes de l’actualitat grana, a la terrassa del formida ble restaurant SolRic.

Xavi Roch és un home de futbol, com ho demostra que durant la teva joventut, vas jugar al CE El Catllar i anys més tard, vas ser el seu president. Podríem dir que aquest esport és la teva gran passió, oi?

La veritat és que sí. Jo em vaig criar al Serrallo i quan sortíem de l’escola, ens ajuntàvem els amics i jugàvem partits al ca rrer. Nosaltres teníem a un co negut que tenia relació amb el CE El Catllar i vam anar a jugar a aquest club, diversos nois del

Serrallo. Molta gent es confon i pensa que sóc d’allà, però jo vaig néixer a Tarragona i he vis cut sempre aquí.

I quan comença la teva relació afectiva amb el Nàstic? Recordes els teus inicis com aficionat grana, quan encara eres un nen?

Doncs amb 6 o 7 anys ja hi anava al Nou Estadi, amb el meu pare i sobretot, amb el meu germà gran Josep Maria. Si un dia ells no podien anar al camp per al gun motiu, llavors hi anava amb

gent del Serrallo. Recordo que ens posàvem al gol de muntan ya, amb la Penya Nàstic El Serra llo. Per cert, el meu pare va jugar a l’amateur del Nàstic i formava aquella línia defensiva tan cone guda: Roch-Seracho-Gascón. El sentiment pel Nàstic em ve de família.

Quins són aquells futbolistes d’aquella època que recordes amb més nostàlgia i estimació? Home, la primera època que vaig viure, per una qüestió d’edat és la dels Bañeras, Cunillera, Rafa Martínez, Eloy, etc... potser és l’època més antiga que recordo. I a partir d’aquí, sempre he se guit fidelment al Nàstic.

Amb el pas dels anys vas iniciar-te com a delegat del CF Pobla. Com va anar allò? Qui et va oferir la possibilitat? Bé, primer vaig fer de delegat amb el CE El Catllar, on vaig ser jugador, delegat i president. Però estant en aquell moment exer cint a El Catllar de delegat, em va trucar l’estimat Josep Maria Grau, que al cel sigui, i a qui li estaré eternament agraït. Em va comentar que el delegat del CF Pobla, el senyor Tatay, deixava de ser-ho i em va oferir a mi la

possibilitat. Evidentment, li vaig dir que si, sense dubtar-ho dos cops.

Des de fa 4 temporades ets el delegat del Nàstic. Interpreto que per a tu això és motiu d’un gran orgull personal.

Així és. Recordo el dia del meu primer partit com a delegat del Nàstic, fou un 11 d’octubre del 2018, en un matx de Copa del Rei, al camp del Còrdova CF. Ser el delegat del Nàstic és un plaer i un honor immens, però m’hau ria agradat que hagués passat d’altra manera, perquè el Josep Maria, descansi en pau, era una persona estimada per tothom. Recordo que quan jo era el de legat del CF Pobla, els dies de partit venia al Nou Estadi, per ajudar-lo en el que calgués. Per a mi, sempre serà “el mestre” i una persona ben especial, total ment inoblidable.

Ha de ser bonic, que la teva feina vagi acompanyada d’un component ple de sentiment i estimació cap a l’entitat, eh? Segur que encara ofereixes més, del vessant purament pro fessional...

Home, aquesta feina és molt bonica pel sentiment que por

ta implícit, però també té molta responsabilitat, eh? Si jo m’equi voco en la meva tasca, el club pot rebre una sanció esportiva o econòmica. Si comets un error, pots “sortir pels diaris”, perquè l’efecte mediàtic que genera el Nàstic, és molt potent.

Vas exercir com a delegat a 2a A, després a 2a B i ara, a la 1a RFEF. Trobes moltes diferències en les teves tasques diàries, depenent de la categoria?

La feina de delegat, no varia gaire, juguis en una categoria o altra. Jo toco diverses “tecles”, per exemple, quan comença la pretemporada s’ha de planificar on entrena l’equip, m’encarrego de buscar pis als nous fitxatges, etc. A nivell federatiu sí que exis teix algun canvi, però el volum de feina és el mateix.

Jugant a la LFP, hi ha uns protocols a seguir els dies de partit. Són similars ara, a la 1a RFEF? Més que a l’antiga 2a B?

La 1a RFEF ha dut a terme cer tes equiparacions amb la forma de treballar de la LFP, els quals ja ho tenen tot més mecanitzat i automatitzat. A poc a poc s’es tan professionalitzant diversos aspectes de la nova categoria, i

estic segur, que al final, serà ben similar a la LFP, en gairebé tots els sentits.

Quina és la teva opinió en termes generals, d’aquesta nova categoria? En el vessant organitzatiu, esportiu, etc..

Pel que fa a l’organització dels viatges, per exemple, és molt si milar al que faria un club de la LFP. Però has de tenir en compte, que nosaltres estem viatjant més cops a Andalusia, que quan jugà vem a 2a A. Hem d’agafar l’ AVE o avions, i no ens podem queixar de com ho estem duent a terme. En l’àmbit esportiu, és obvi que aquesta categoria és més compe titiva i igualada que l’antiga 2a B. A més, el nostre grup 2, és més complicat que l’1, tenint en comp te que 3 dels 4 equips que van baixar de 2a A el curs anterior, juguen contra nosaltres. I també estan els filials de clubs potents, els quals tenen una qualitat es pectacular. Però tot i la dificultat del grup, estic convençut que as solirem el play off.

Creus que amb les condicions ac tuals, és una categoria viable pels clubs, en el vessant econòmic? Doncs ja estem veient com di versos clubs estan patint, en aquest sentit. És complicat tot plegat, perquè hi han uns recur sos econòmics dirigits als equips, però entenc que no arriben ni per les despeses pròpies que gene ren els viatges. Esperem que de cara a la propera temporada, augmentin aquestes subvencions que aporta la RFEF i això faci que la categoria sigui viable.

Parlant del nostre equip, evidentment, convius de forma diària amb els futbolistes. Qui nes sensacions tens avui en dia, respecte a les possibilitats d’as solir l’objectiu del play off?

Doncs et puc dir que aquest és un vestidor format per ex cel·lents persones, tots van a una i l’ambient entre ells és fan tàstic. Això és molt important, perquè després es reflecteix so bre el terreny de joc i pot ajudar, clar que si, a assolir els teus ob jectius esportius.

Veus un vestidor madur, conscienciat i preparat, per suportar la pressió que arribarà en la recta final del campionat? En general, perquè cada persona és diferent, veig un grup madur, que té molt clar l’objectiu de l’en titat, i no és altre que l’ascens. Jo tinc la il·lusió i la confiança que això passarà, perquè veig en el dia a dia com s’entrenen i qui na és la seva implicació envers el club.

Per cert, com s’ho fa un nasti quer de cor com tu, per guardar la compostura adient, els dies de partit? Ha de ser complicat, per què tens als futbolistes a tocar! (Riu). És complicat, sí. Hi ha mo ments en què estàs patint, però jo, com a delegat, no puc exterio ritzar-los, els nervis. De vegades, algú em diu que em comporto massa bé amb els àrbitres, però aquesta és la meva obligació. És més, opino que si el tracte cap els arbitres no és el correcte, tens més a perdre que a guanyar.

Entre entrenaments, partits, viatges, concentracions, segur que has viscut diverses històries. Ens pots explicar alguna anècdota, digne de remarcar? Doncs mira, a mi el que m’agra da molt, és quan estem a un aeroport o a l’hotel, i els nens venen a demanar-nos pins o adhesius del Nàstic. Per altra banda, sense donar noms, algu na vegada hem estat a punt de perdre l’avió perquè algun futbo

lista s’havia deixat el DNI, o altre que va arribar tard a l’hora de la convocatòria i ja havíem de sortir amb l’autobús. També algun ju gador que s’ha perdut a l’hotel de torn (riem).

L’afició del Nàstic és molt fidel i té un gran sentiment de pertinença, però trobem a faltar més afluència d’espectadors, els dies de partit. Que els hi diries, per “endollar-los”?

El que penso és que ens estem jugant quelcom molt bonic, com seria tornar a la LFP. Però l’equip també ha de donar motius a l’afi ció, per venir a l’estadi. És veritat que en algun moment de la tem porada, hem tingut menys afluèn cia d’aficionats de la desitjada, però estic convençut que si ara fem un sprint final de campionat com cal, la gent “s’endollarà”.

Aquesta és una pregunta, gai rebé retòrica. En cas d’ascens a 2a A, segur que li dedicaràs a una persona, que malaurada ment, ja no està entre nosaltres. Sense cap mena de dubte. T’he de dir que m’he fet una promesa i la meva dona, ja la coneix. En cas d’ascens, serà la persona a qui li dedicaré, evidentment (es refereix a Josep Maria Grau, DEP), però arribat el moment, veureu tots plegats en què con sisteix aquesta promesa, que desitjo de tot cor poder complir.

Així ho esperem, per doble motiu de satisfacció! Tot un crack, el Xavi, amb qui vam tenir una conversa amable, interessant i fluida, tot demostrant una vegada mes, que és ‘home de futbol’. Tot seguit a la xerrada, ens vam disposar a delectar-nos, amb els deliciosos plats del fantàstic i emblemàtic restaurant SolRic.

Nacho González

“El Nàstic és un sentiment que em ve de família”

La FCF entrega equipaments DEA al Nàstic NOTICIES

mes cardíacs desfibril·lables, notifica al rescatador si hi ha la necessitat d’una desfibril·lació i, si és així, aplica una des càrrega.

La Federació Catalana de Futbol, en capçalada pel president Joan Soteras, ha visitat les instal·lacions del Nou Esta di per fer l’entrega de dos desfibril·ladors externs automàtics (DEA).

El president grana, Josep Maria Andreu, ha estat l’encarregat de rebre a la comi tiva de la FCF al Nou Estadi i recollir els

equipaments sanitaris que ja han estat instal·lats a l’interior del Pavelló del Club Gimnàstic i al camp de gespa artificial; on entrenen i juguen els seus partits els equips del futbol sala i futbol base, res pectivament.

El DEA (desfibril·lador extern automàtic) és un dispositiu que analitza i busca rit

Des del Gimnàstic de Tarragona s’han realitzat diferents formacions al perso nal, tant treballadors com entrenadors i tècnics del futbol base i seccions del Club, per tal de respondre davant una si tuació d’emergència a les instal·lacions grana.

La cessió dels dos equipaments DEA, per part de la Federació Catalana de Fut bol, correspon a la campanya ‘tots som un batec’ impulsada per la FCF i el Gim nàstic de Tarragona ha estat la primera entitat de futbol del territori en rebre els desfibril·ladors.

El Nàstic visita la Fundació Topromi

rals que realitza el centre, en els dife rents àmbits d’inserció social i laboral, la directora de la Fundació Topromi ha rebut una samarreta del Nàstic perso nalitzada amb el nom de l’entitat. El mateix centre ha entregat una llibreta amb motius grana que s’ha confeccio nat i produït íntegrament pels usuaris.

Dintre del programa social del Gimnàs tic hi ha espai per totes les associa cions, entitats i col·lectius. Un d’ells és la Fundació Topromi, situada a La Ca nonja, i que des de l’any 1982 ofereix qualitat de vida a les persones adultes amb discapacitat intel·lectual.

La comitiva grana ha comptat amb la participació de diferents integrants de l’entitat. Des del president Josep

Maria Andreu, als jugadors del primer equip Pol Domingo i Pedro Del Campo, així com a coordinadors, entrenadors i delegats del futbol base grana.

Tots ells han estat rebuts per la direc tora de la Fundació Topromi, la Sra. Eva Calvés, que ha estat l’encarregada de mostrar les activitats i tasques que desenvolupen els usuaris del centre. Després de conèixer les tasques labo

La missió de la Fundació Topromi és contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapa citat intel·lectual. Atén al voltant de 80 persones de les que 17 estan inscrites al Centre Especial de treball.

El Servei de Teràpia Ocupacional està integrat per 63 persones adultes amb discapacitat intel·lectual i té com a objectiu donar atenció diürna de tipus rehabilitador integral.

NOU ESTADI

L’estadi grana completa el seu nom oficial i s’anomenarà Nou Estadi Cos ta Daurada, en el marc de l’acord de patrocini en què estan treballant el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i el Gimnàstic de Tarragona.

Inaugurat el 2 de febrer de 1972, el Nou Estadi celebra els 50 anys d’his tòria amb un nou cognom com és Costa Daurada. Aquest acord alinea l’objectiu del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona d’augmen tar la visibilitat i posicionar la Costa Daurada entre el públic de l’estat, un dels principals mercats emissors de la destinació turística, amb l’estadi del Gimnàstic de Tarragona, espai referent a la demarcació, per la capa citat i perquè s’hi han disputat grans esdeveniments esportius com partits de Primera Divisió o la inauguració dels Jocs del Mediterrani 2018.

La presidenta del Patronat de Tu

risme de la Diputació de Tarragona, Meritxell Roigé; l’alcalde de Tarra gona, Pau Ricomà, i el president del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, han estat els encarregats de desvetllar el nou naming rights a l’ex terior del recinte esportiu.

Després de la presentació, els repre sentants de les entitats han donat de talls del nou acord d’intencions. Per a la presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Meri txell Roigé, “aquesta està cridada a ser una gran oportunitat per posicio nar la Costa Daurada a un dels mer cats emissors més importants per a la destinació, gràcies a la visibilitat i al ressò mediàtic d’una competició que es disputa a tot l’Estat espanyol”. Per la seva part, l’alcalde de Tarrago na, Pau Ricomà, ha mostrat la seva alegria declarant que ”personalment estic molt content, no només com a alcalde, sinó com a nastiquer, que

l’estadi s’associï amb una marca del territori”. A més de felicitar al pre sident grana per escollir l’opció de naming rights amb “la que més es vincula amb l’esport, turisme, Costa Daurada i el potencial que té la ciutat i el territori”.

El president grana, Josep Maria An dreu, ha mostrat la il·lusió d’aquesta nova unió amb el Patronat de Turis me de la Diputació de Tarragona. “És un orgull per la nostra entitat ser partícips de la promoció turística de la Costa Daurada per tots els indrets de l’Estat on juga l’equip” ha mani festat Andreu, afegint i desitjant que “estem segurs que aquest nou acord portarà molts èxits i victòries al Nou Estadi Costa Daurada.” L’acte de pre sentació ha finalitzat a la gespa del Nou Estadi Costa Daurada, davant de la llotja presidencial, escenificant la unió d’aquest nou acord amb una samarreta commemorativa.

COSTA DAURADA

Javier Bonilla, jugador del Nàstic

L’ESQUERRA MÀGICA

Nom complet Javier Bonilla Sevillano

Data de naixement 25 - 10 - 1990

Lloc de naixement Ágreda (Soria)

Equips com a jugador

CD Numancia B (3a divisió)

CD Numancia (2a A) Aiginiakos FC (2a divisió Grècia) SD Leioa (2a B) Pontevedra CF (2a B) R. Mallorca (2a B) UD Ibiza (2a B) Gimnàstic (2a B i 1a RFEF)

Javier Bonilla és l’actual pitxitxi del Nàstic, i aquesta dada té molt mèrit, tenint en compte la seva demarcació sobre el terreny de joc. Sense cap mena de dubte, estem parlant de la millor cama esquerra de la 1a RFEF, i tenim la sort i el plaer de gaudir-la al Nou Estadi. Repassarem amb ell l’actualitat que envolta a l’equip grana, del qual n’és una veu més que autoritzada, per experiència, rendiment, impli cació i capitania.

Bé Javi, primer que res volem felicitar-te per l’evident idil·li que estàs vivint envers el gol, aquesta tem porada. A més, les teves “dianes” estan donant punts a l’equip, que al final és l’important, oi? Doncs moltes gràcies. La veritat és que estic satisfet amb la meva aportació golejadora, però sobre tot, perquè això significa ajudar a

l’equip, que com bé dius, és el més important sempre. Ara portem una dinàmica ben positiva i volem con tinuar així.

De tots aquests gols, podríem dir que el més bonic va ser el que vas aconseguir al Nou Estadi, contra el R. Madrid Castilla?

Si, penso que ha estat el més bo nic dels que he aconseguit, fins ara. Vaig tenir la sort que la vaig agafar molt bé i aquell gol adquireix més rellevància si cal, perquè vam guanyar 1 a 0.

Altra gran virtut teva, són les as sistències. Quina sensació prefe reixes? La del gol o la de l’assis tència?

Home, jo crec que la millor sensa ció per a un futbolista és aconse guir un gol. Però donar-los també és molt bonic, a mi personalment

“Estem millorant contínuament, lluitarem pel play off d’ascens”

m’aporta una satisfacció enorme, donar una assistència a un com pany. Al final, i com dèiem abans, l’important és ajudar a l’equip en tot el possible.

El dia de la UE Costa Brava vas xu tar des del mig del camp i gairebé aconsegueixes marcar. Si t’entra aquella, el Nou Estadi s’ensorra, eh? (Riu). Si, va ser una autèntica llàs tima, perquè va estar ben a prop d’entrar. Vaig veure que el porter estava molt avançat, i de fet, ja te níem la informació que li agradava sortir més enllà de l’àrea, durant el joc. No m’ho vaig pensar dos cops i vaig provar-ho, però malauradament, no va entrar per ben poc.

Notes com darrerament els rivals estan més pendents de tu, coneixe dors de la teva excel·lent cama esquerra?

Bé, tots els equips estudien els ri vals i és possible que els tècnics els hi diguin als jugadors que estiguin pendents de mi, pel fet que enguany estic assolint bones xifres golejado res i d’assistències. Però no li dono més importància que la justa, a aquest fet.

Potser hi ha algú que està sorprès per la teva faceta en fase ofensiva, però cal recordar que Javi Bonilla va començar jugant d’extrem, al CD Numància.

Així és. Jo sempre vaig jugar com a extrem en els meus inicis, al Numància. Va ser l’entrenador Pa blo Machín, qui em va reconvertir en lateral i després ja he jugat sempre en aquesta demarcació, fins que la

temporada anterior, Toni Seligrat em va situar com a interior.

Parlant de l’equip, quines són les teves sensacions? És obvi que ha millorat, i de fet, tenim el play off a tocar!

Les sensacions són molt bones. Portem 18 de 24 punts possibles i hem de seguir per aquest “camí”. La veritat és que abans, féiem més o menys el mateix que ara, però no estàvem massa encertats cara el gol i això ens penalitzava molt i ens complicava les victòries. Ara, estem prou bé en aquesta faceta i volem seguir d’aquesta manera.

Dins el terreny de joc, la noteu aquesta millora coral? Esteu més còmodes, compactes i “junts” sobre el verd?

Home, quan aconsegueixes bons re sultats, tot ho veus d’una altra ma nera i tot sembla més positiu. No obstant, és normal que l’equip estigui millorant contínuament, perquè ja por tem més temps amb el míster i ens anem coneixent més, tots plegats.

Veus al vestidor conscienciat amb l’objectiu d’assolir el play off? O pre feriu fer bo el tòpic del partit a partit, i ja veurem fins on arriba l’equip? Totalment conscienciat. Si nosaltres anem traient bons resultats jorna da rere jornada, al final assolirem aquestes places de play off. Aquest és un vestidor molt madur i tothom és conscient dels objectius ambicio sos del club i els volem fer realitat, òbviament.

Quina categoria més “boja”, aquesta

1a RFEF; eh? Totes les jornades es donen resultats inesperats, a priori... Estic d’acord. Jo la considero com una 2a A “camuflada”. Qualsevol pot guanyar a qualsevol, i això fa que sigui una competició molt igualada i interessant. Aquest fet està molt bé, perquè li ofereixen un atractiu supe rior, a la categoria.

Noto per les teves paraules, que t’agrada la 1a RFEF, en el vessant esportiu.

Sí, a mi m’agrada molt més que l’antiga 2a B. S’ha millorat el nivell dels equips, ja que només 40 clubs hi formen part d’ella. La veritat és que quan jugues els partits, tens la sensació que ho estàs fent a 2a A, per tot plegat.

Segur que aconseguir l’ascens a 2a A és un somni per a tu. I arrelar a Tarragona, Javi? Perquè et veiem molt adaptat al club, el seu entorn i la ciutat.

Bé, t’he de dir que estic molt còmo de i molt feliç al Nàstic i a Tarrago na, i tant de bo pugui continuar per molts anys aquí, i ja, si és a 2a A, doncs molt millor!

I tant que molt millor! I la seva ajuda i tasca dins i fora del terreny de joc, serà fonamental pel Nàstic. Sense dubte, s’ha convertit en un referent pels aficionats i com no, volem desi tjar-li a ‘Boni’ des d’aquestes línies, que continuï marcant gols per molts anys, amb la seva “esquerra màgica”, però vestit de grana!

Nacho González

HISTÒRIC

DE VISITA PEL MUSEU Club Gimnàstic de Tarragona

Bandera del Club Gimnàstic bordada amb fils d’or i plata, i amb el barret del mastil de plata. Obra de Josep Maria Jujol i beneïda el 6 de març de 1927 pel Cardenal Francesc Vidal i Barraquer.

JUGADORS HISTÒRICS FERNANDO SOLÉ ROIG

VA JUGAR AMB EL NÀSTIC A 2a DIVISIÓ

LA DISCIPLINA

La Masó (Tarragona) - 22 de febrer de 1949 Migcampista - 42 partits amb el Nàstic - 1 gol (del 1972 al 1974)

JOAN ORIOL VS

ENFRONTAMENTS ENTRE ELS GERMANS ORIOL

Temporada 2008/2009 (2B) Villarreal B VS Sant Andreu 2-0 (victòria de Joan) Sant Andreu VS Villarreal B 3-2 (victòria d’Edu)

Temporada 2011/2012 (1div) Villarreal CF VS R. Zaragoza 2-1 (Joan) R. Zaragoza VS Villarreal CF 2-1 (Edu)

Temporada 2015-2016 (2A) RCD Mallorca VS UE Llagostera 1-0 (Joan) UE Llagostera VS RCD Mallorca 3-0 (Edu)

Temporada 2016/2017 (2A) RCD Mallorca VS CD Tenerife 0-4 (Edu) CD Tenerife VS Mallorca 0-0 (empat)

TEMPORADA 2021/2022 (1RFEF) At. Sanluqueño VS Nàstic 2021-2022 0-0 (empat)

TEMPORADA 2021/2022 (1RFEF) Nàstic VS At. Sanluqueño 2021-2022 ?

EDU ORIOL

Amb Kiko Ramírez, exjugador del Nàstic

Kiko Ramírez és història viva del Nàstic, com ho demostra que fou jugador del Planter Grana i del pri mer equip, i que anys més tard fou el seu segon i primer entrenador. No obstant, parlarem de la seva època com a futbolista i recorda rem aspectes d’aquells nostàlgics anys 90. Un orgull retrobar-nos amb un tarragoní i nastiquer d’arrel i ho farem a la terrassa de l’excel·lent restaurant-marisqueria l’Àncora.

Si volem posar un exemple perfec te del que significa l’ADN grana, el nom de Kiko Ramírez seria un dels primers que ens vindrien al cap, per motius obvis...

Home, cada un té la seva història envers el Nàstic. Jo ja passo dels 50 anys, per tant, vaig jugar al camp d’abaix quan era de terra, he cone gut durant aquests anys a gent que malauradament, ja no estan entre nosaltres i tinc molts records i vivèn cies inoblidables. Però cada nasti quer té la seva història relacionada a l’entitat, i totes són bones i res

pectables. Jo he passat més de 20 anys al Nàstic, en diverses facetes, i estic molt orgullós de poder dir això.

Cal recordar, que vas arribar al club grana en edat infantil, després vas passar pels juvenils i l’amateur, fins a assolir el primer equip. Nostàlgia d’aquells anys de formació?

Molta, perquè penso que és la mi llor època, i tots els grans amics que et deixa el futbol són d’aquells anys. De fet, és quan el joc que tant t’agrada, es comença a convertir en competició, i a més, habitualment els nois juguen a l’equip de la seva ciutat, per tant, al club que s’esti men i aquest era el meu cas. Tinc un record meravellós d’aquells temps, la veritat.

I com recordes el moment en què arribes al primer equip?

Bé, jo el primer contracte que vaig signar amb el Nàstic va ser l’any 1987, quan Ramón Sicart (DEP) era el president. I recordo com els primers mesos, mai vaig passar per

Kiko Ramírez en la seva època de jugador (temporada 1991 - 92).

les oficines a cobrar, perquè em feia vergonya, i encara no sé per què! (Riem). Per a mi, el fet que el Nàstic confiés en mi i em fes un contracte, era més important que els diners.

En finalitzar la temporada 1991-92, surts del Nàstic, però l’any 1994 tornes i hi vas pertànyer fins al 1996, en la teva segona etapa. In terpreto que tornar a casa, et va fer molt feliç, oi?

Si, vaig marxar perquè no jugava tot el que volia i era com una mena de repte personal. Vaig fitxar pel Mo llerussa, i em van sortir les coses molt bé, en el personal. El meu ob jectiu sempre havia estat tornar al Nàstic i així va passar, quan Pere Valentí Mora era l’entrenador. Aque lla temporada 1994-95 vaig ser el màxim golejador de l’equip, tot i que jugava d’extrem.

La 1995-96, amb Jordi Gonzalvo de míster, vau disputar el play off d’as cens a 2a A, que finalment no es va assolir. Però quin equipàs hi havia,

eh? Els Arumí, Menchi, Espigulé, Toni Torres, César Esteban, Naranjo, Rubio, Preciado, Moska, Escoda, Oribe... Creus que allò va ser com l’inici de l’era triomfal del club?

Penso que sí. Jordi Gonzalvo va ser qui va “obrir la porta” al professio nalisme i va transmetre ambició, a tots plegats. Aquell play off era molt complicat, amb Las Palmas i l’Elx; que tenien plantilles de 2a A, gairebé. Però allò va significar com l’avantsala als èxits esportius que anys més tard ha anat aconseguint el club.

Quins són els companys de la teva etapa grana, que més et van “mar car”?

Home, et donaré noms de gent d’aquí, amb aquell ADN grana que parlàvem abans. Futbolistes com Santi Coch, Bañeras, Masqué, L.M. Ramis, Oribe, Menchi, Rubio... els meus referents serien ells, gent de la casa, grans jugadors i bons amics.

I de quins entrenadors tens millor record?

A mi em va agradar molt Pere Valentí Mora, un tècnic amb la ‘idea Barça’, que li donava valor als jugadors amb qualitat tècnica i imaginació, i de fet, la meva millor temporada al Nàstic, va ser amb ell d’entrenador. També destacaria a José Luís Gue rra, que dominava molt el vessant motivacional i psicològic dels futbo listes. Adquirint conceptes de tots dos, entre d’altres, em van ajudar a donar-li “forma” al Kiko Ramírez entrenador.

Amb la samarreta grana vas jugar,

en dues etapes, 155 encontres ofi cials i vas marcar 34 gols. Satisfet amb les xifres?

Si, són unes bones xifres, sobretot, tenint en compte que jo era un ex trem que jugava a tocar de la línia de banda, i a qui li agradava donar assistències al company que esta va dins l’àrea. Per tant, les xifres golejadores, són prou bones.

Recordo que eres un extrem molt ràpid i potent, amb un gran u con tra u, un toc de pilota excepcional, un xut a porta brutal i que tenies un gran olfacte golejador. Les característiques adients per ser “l’extrem perfecte”, eh?

Doncs si, aquestes eren les meves característiques més rellevants. A més, en aquells temps, els extre ms tenien molta influència dins els equips, i és una llàstima veure com avui en dia, han passat gairebé a la història.

T’ha quedat la sensació, que amb una mica de sort, tenint en compte les teves condicions innates per la pràctica del futbol, podries haver tingut una carrera esportiva, encara millor?

Si, segurament. En aquella època no hi havia representants, gaire bé, i el meu pare es passava tot el dia treballant i no estava mas sa pendent dels meus assumptes futbolístics. A més, les condicions d’alimentació, preparació, terrens de joc, etc., no eren com les de l’actualitat. Probablement, amb al tres circumstàncies, podria haver tingut una carrera millor, però tot i així, estic ben orgullós de la que vaig tenir.

Quin és el record genèric més bo nic que guardes dels teus anys al Nàstic?

Home, tinc bastants. Vaig passar per totes les categories possibles, i això no ho pot dir tothom: 3a divi sió, 2a B, 2a A i 1a divisió, fos com a futbolista o com a tècnic. Però si m’he de quedar amb un moment, potser seria el dia en què vaig tornar al Nàstic com entrenador i mirant l’entorn del Nou Estadi, em deia... ja estic a casa.

Recentment, estaves entrenant a l’Índia. Que ens pots explicar d’aquesta aventura exòtica, tant pel que fa al vessant professional, com al vital?

Bé, he tingut la sort d’entrenar du rant aquests anys en diferents paï sos, com Polònia, Grècia o l’Índia i ho he gaudit molt en el futbolístic i, per altra banda, les experiències vi tals han estat ben enriquidores. La lectura personal és que ho hauria d’haver fet abans i aconsello als jo ves que es dediquen al futbol a sor tir a l’estranger, perquè el jugador espanyol està molt ben considerat arreu.

Un autèntic plaer i honor haver tingut aquesta xerrada futbolísti ca amb Kiko Ramírez, a qui conec des dels seus anys al futbol base del Nàstic. Es mereix el millor, tant en el vessant professional, com en l’humà, perquè és una persona ex cepcional. Com excepcional va ser el suquet de peix que vam dinar a l’Àncora. Molt top, la trobada i l’àpat!

Nacho González

Recollida de medicaments i material sanitari per Ucraïna

pogut fer entrega dels productes de mandats: analgèsics, paracetamol, ibuprofè, antiinflamatoris, antibiò tics, venes, bolquers i celox.

Pel partit davant la UE Costa Brava, al monòlit dels 100 anys del Club si tuat a l’accés principal del Nou Esta di, l’entitat va instal·lar un estand per a que tots els nastiquers puguéssin col·laborar.

El Gimnàstic de Tarragona ha col·la borat amb la Llar d’Infants Xino-Xa no, membre del Club Empresa gra na, per recollir el màxim nombre de medicaments i material sanitari

pels refugiats ucraïnesos afectats per la guerra.

Tots els socis i aficionats que han volgut participar en la campanya han

En aquesta acció solidària, organit zada per la Llar d’Infants Xino-Xano, des del Nàstic s’ha volgut aconse guir el màxim nombre de medica ments possibles, els quals seran destinats a Càritas, associació enca rregada d’entregar-los a la població afectada per la malaurada guerra.

Tecni Nasticamp de Setmana Santa 2022

base del Nàstic i coordinades per la secretaria tècnica del Planter Grana. L’objectiu dels participants consistirà en incidir especialment la tecnifica ció, les habilitats i la tàctica; així com treball específic i individualitzat per a porters. A més, també es comptarà amb la presència i participació de ju gadors del primer equip.

El Gimnàstic de Tarragona organitza el Tecni Nasticamp de Setmana San ta 2022, el campus de tecnificació de futbol adreçat a nens i nenes d’entre 4 i 14 anys. La present edició també es desenvoluparà a les instal·lacions del Nou Estadi en quatre jornades,

des del dilluns 11 al dijous 14 d’abril en horari de 9 a 13.30 hores i compta amb possibilitat de servei d’acollida a partir de les 8 h.

Les sessions de tecnificació estan dirigides pels entrenadors del futbol

La inscripció inclou la roba oficial del campus de tecnificació. El preu per als socis és de 60 € els quatre dies; pels no socis, el preu és de 70 €. En el cas d’haver germans inscrits, el descompte aplicable és d’un 25%. La present edició del Tecni Nasticamp de Setmana Santa compta amb el suport i el patrocini de Vopak Terquimsa, Port Tarragona, FCC Medioambiente, Diputació de Tarrago na i Ajuntament de Tarragona.

14 medalles al Campionat de Catalunya en Pista NOTICIES

Llobregat, on es va celebrar el Cam pionat de Catalunya de Circuit. A con tinuació, tots els podis aconseguits:

Carla Plana (infantil)

3 ors: 5000 eliminació, 500 esprint i 3000 punts

1 bronze: 200 CR

Paula Espín (infantil)

Recentment, s’ha celebrat el Cam pionat de Catalunya en Pista de pati natge de velocitat a Lliçà d’amunt. El Nàstic hi va participar amb un total de 17 esportistes, de categoria ben jamí a júnior, completant unes grans curses i tornant a Tarragona amb un total de 14 medalles.

Carla Plana va assolir 3 ors i un bron ze en les quatre curses de la seva ca tegoria; mentre que la també infantil

Paula Espín va quedar subcampiona en tres de les quatre proves.

Cal destacar també l’actuació de l’alevina Ivet Cano, amb un or i un bronze. L’ aleví Pep Salvadó va ob tenir una plata i dos bronzes i, per la seva banda, la benjamina Arlet Martí va sumar la plata en la prova de ve locitat. També en la mateixa cursa, Abril Fradera va obtenir el bronze.

La següent cita va ser a Sant Boi de

3 plates: 5000 eliminació, 200CR i 3000 punts

Ivet Cano (aleví)

1 or: 3000 punts

1 bronze: 1500 línia

Pep Salvadó (aleví)

1 Plata: 300 esprint

2 bronzes: 1500 línia i 3000 punts

Arlet Martí (benjamí)

1 Plata: 200m (1 volta)

Abril Fradera (júnior)

1 Bronze: 200CR

Tres jugadors de l’Infantil A, cridats per la catalana sub-14

plex Esportiu Municipal Olímpia de Sabadell. Sessió que va servir per a la formació i posterior participació al Campionat Nacional de Selec cions Autonòmiques.

Els tres futbolistes són nascuts al 2008 i defensen els interessos gra na en categoria Infantil Divisió d’Ho nor; equip que està realitzant una gran temporada esportiva i actual ment ocupa la 2a posició de la taula classificatòria amb 16 victòries, 2 empats i únicament 2 derrotes.

Els futbolistes de l’Infantil A del Nàstic, Pablo Melo, Dídac Ferrer i Andreu Tomàs han estat convocats

per la selecció catalana sub-14 per participar en l’entrenament que va tenir lloc dimarts

de març,

Com

Pablo Melo ocupa la demarcació de mitjapunta, Andreu Tomàs el lateral dret i Dídac Ferrer, que s’estrena en una convocatòria de la catalana, desenvolupa el seu futbol en la po sició de pivot.

Pol Domingo, jugador del Nàstic

Pol Domingo és un home de la casa, com ho demostra el fet que ha jugat gairebé en totes les categories possibles del Planter Grana, fins a assolir el filial, CF Pobla, i finalment, el pri mer equip del Nàstic. Es tracta d’un jove defensa polivalent (pot actuar a l’eix i també per ambdues bandes) i sempre es mostra inexpugnable, expeditiu, madur i regular en el seu joc. Parlem amb ell, tot just finalitza una sessió d’entrenament.

L’INEXPUGNABLE

Nom complet Pol Domingo Ciuraneta

Data de naixement 4-11-1999

Lloc de naixement Tarragona

Equips com a jugador CF Pobla (3a divisió) Gimnàstic (2a B i 1a RFEF)

Aquesta ja és la teva segona tempo rada al primer equip del Nàstic. És tot com t’ho imaginaves quan eres petit i formaves part del Planter Grana, o encara millor?

Doncs ho he comentat en diverses oca sions, que mai m’hauria imaginat que assoliria el primer equip. La veritat és que està significant una experiència molt bonica i emocionant per a mi, i es pero estar molts més anys defensant aquesta samarreta que tant m’estimo.

A més, des d’aquesta campanya, ets

un dels 5 capitans de l’equip i de fet, ja has lluït el braçalet en algun partit. Quin orgull has de sentir, però quina responsabilitat alhora, oi?

Sí, és un honor, però també una res ponsabilitat molt gran, perquè no deixes de representar al club i a la seva afició. Tant per a mi com per la meva família, és un orgull immens, el fet que jo sigui un dels capitans del Nàstic.

En principi, la demarcació ideal de Pol Domingo és la de central, però donades les circumstàncies, estàs jugant gairebé sempre com a lateral, i cada vegada es pot comprovar que estàs més còmode en aquesta posició

Està clar que després de jugar tants partits com a lateral, t’acabes aco blant a la demarcació i a les tasques pròpies que “demana” la posició. Pen so que m’estic adaptant prou bé i que això, s’està reflectint en els partits i puc dir que estic satisfet amb el rendi ment que estic oferint.

“Espero defensar durant molts anys aquesta samarreta que tant m’estimo”

Algunes de les teves característiques com a futbolista són la potència física, l’anticipació, la col·locació, la concentra ció... ets un d’aquells defenses que gai rebé mai comet un error, i això té molt mèrit tenint en compte la teva joventut!

Sí, i “toquem fusta”, per tal que continuï així! (riem). Crec que sóc un noi molt responsable i que mai fa coses que no toquen, sobre el terreny de joc, i és per això que he adquirit aquest rol dins l’equip. Arribar a aquesta maduresa amb només 22 anys m’està anant molt bé en el present i, òbviament, pel que està per arribar.

Parlant de la fase defensiva de l’equip, és impressionant veure com durant els partits, els rivals gairebé no li generen ocasions de gol, al Nàstic. Aquesta so lidesa és fonamental per un equip amb aspiracions, eh?

Efectivament, és molt important deixar la nostra porteria a zero en la majoria dels partits, perquè només que acon seguim un gol, ja hem guanyat els tres punts. Som un equip molt ben treballat en fase defensiva, i això és perquè tots ens impliquem, en aquest sentit.

L’equip va començar prou bé el campionat, després va passar una ratxa una mica negativa i ara, torna a tenir una de ben positiva. Il·lusionats al vestidor, amb el que està per arribar?

Totalment. Aquella ratxa negativa ja l’hem oblidat i ara, estem obtenint re sultats prou bons i que ens estan apro pant a la zona de play off i evidentment, el nostre objectiu és finalitzar el campio nat regular, entre els cinc primers classi ficats. Si continuem fent les coses com darrerament, no tinc cap mena de dubte que al final ho aconseguirem.

De fet, aquesta ratxa de puntuació, a hores d’ara, és de 18 de 24 punts possi bles. Són xifres d’equip de play off, eh?

Si, són números extraordinaris i això, ho hem d’aprofitar i ara, no volem afluixar el ritme ni la dinàmica tan bona que portem. Penso sincerament, que l’equip cada vegada està millor i que això ha arribat en el moment adient del campionat, quan es decideix tot.

Tenint en compte tot plegat, quines són les sensacions dins el vestidor grana? Us veieu com a clars favorits, per assolir el play off?

Està clar, ens considerem favorits, però aquest pensament ja el teníem quan vam començar la pretemporada, eh? Nosaltres érem conscients que teníem un gran equip, i tot i que per moments no vam tenir bons resultats i van gene rar algun dubte, ara estem convençuts que lluitarem pel play off. Aquest club, la seva afició i la ciutat, ens obliguen a comportar-nos com a favorits i també a demostrar-ho sobre el verd.

Estàs notant molta diferència entre l’antiga 2a B i la 1a RFEF, en el ves sant futbolístic?

Doncs l’altre dia ho comentàvem els companys, i tots vam arribar a la con clusió que si, que es nota un nivell molt superior a la 1a RFEF, en tots els aspec tes. Tant pel que fa a la qualitat dels jugadors, com en el vessant físic, és obvi que aquesta nova categoria és ben superior a l’antiga 2a B. Però això, al final la converteix en més atractiva per a tothom, professionals i aficionats.

De tots els equips del nostre grup, quins són els que t’han sobtat més po sitivament, o els que t’estan semblant millors?

Home, a mi em van agradar molt l’Al bacete, l’Andorra i el R. Madrid Casti lla, però al final, els que estan a dalt es perquè són grans equips. Tots ells acabaran lluitant amb nosaltres pels mateixos objectius i no serà gens

senzill, donada la qualitat dels rivals. Però com et comentava abans, som optimistes envers les nostres opcions i ens “deixarem la vida” per tal de ferles bones.

Quin és el dia a dia d’aquesta planti lla, Pol? Us ajudeu mentalment i en els possibles problemes personals? Es podria dir, que sou un grup d’amics?

Si, aquest és un vestidor excel·lent. Des del primer dia vaig tenir bones sen sacions amb el grup humà que s’havia format i amb el pas del temps, encara s’ha millorat la meva percepció inicial. Aquí ens ajudem en els aspectes pro fessionals i personals i anem tots a una. A més, aquest bon ambient que tenim al vestidor, després es “traslla da” al terreny de joc i es converteix en un factor determinant per assolir èxits esportius.

Pujar al balcó de l’Ajuntament és el millor que li pot passar a un futbolista del Nàstic, per motius ben obvis. És aquest un dels teus somnis?

Doncs sí. Quan era petit i jugava al Planter Grana, tenia dos somnis: un era jugar algun dia amb el primer equip, i això ja ho he aconseguit. I l’altre era viure un ascens com a futbolista del Nàstic, i sense dubte, seria meravellós fer-ho realitat. Espero i desitjo pujar al balcó de l’Ajuntament el més aviat possible, i tant de bo, això succeeixi aquest mes de juny... seria fantàstic!

I tant que seria fantàstic! M’agrada ria destacar que la mateixa maduresa que mostra sobre la gespa, és la que té en les seves formes, comporta ments i declaracions, i també que el futur està en les “seves mans” tenint en compte les seves espectaculars condicions futbolístiques i humanes.

Pol Domingo, ‘uno di noi’!

Nacho González

NOTICIES

El Nàstic, protagonista en la presentació de la 4a temporada de LaLiga Genuine Santander

Torna la competició i l’emoció Genuine sobre el terreny de joc. La 4a temporada de LaLiga Ge nuine Santander comptarà amb 42 equips participants. Tots ells han estat representats a l’espai Santander Work Café de Paseo Recoletos a Madrid.

Els capitans del Nàstic, Rubén Al mazán i Álvaro Cano, juntament amb les jugadores de l’Sporting de Gijón, Rosalía Fernández i Sandra García, han estat els representats de tots els futbolistes que confor men la competició 2021-2022 i do nar a conèixer els detalls d’aquest curs esportiu, que es dividirà en tres fases (Las Palmas, Màlaga i Bilbao) i acolliran cinc seus.

L’acte organitzat per la Funda ción LaLiga ha comptat amb la participació de Javier Tebas, pre sident de LaLiga, Ángel Rivera, director general Banca Comer cial de Santander España; Vicen te del Bosque, Embaixador de LaLiga Genuine Santander i Iker

Casillas, que en aquesta edició de la competició realitzarà un clínic per als porters de LaLiga Genuine Santander.

L’acte ha finalitzat amb la haka oficial de tots els presents, abans de repetir-la en cadascun dels partits de la competició a

Las Palmas de Gran Canaria, els dies 1, 2 i 3 d’abril.

El Gimnàstic de Tarragona parti ciparà en aquesta primera fase juntament amb 23 equips més. L’equip entrenat per Rafel Ma grinyà jugarà davant el Villarreal CF, Granada CF i RCD Mallorca.

ANÈCDOTA GRANA

Moisés García - Jugador del Nàstic les temporades 2007 - 08 i 2008 - 09

Partit entre el RC Celta de Vigo i el Nàstic, a l’estadi Balaídos, que finalitza amb victòria del nostre equip per 0 a 2 (gols de Pape Diop i Serge N’Gal).

Estàvem escalfant relaxadament, darrere la porteria Jordi Alba, Mario Gibanel i jo, perquè guanyàvem 0 a 2 i faltava poc pel final.

De sobte, el míster César Ferrando comença a cridar, ja que volia fer un canvi per “matar” el partit, i la veritat, no teníem massa clar a qui de nosaltres es dirigia. Jo, que ja era un veterà de 37 anys, vaig sortir corrent cap a la banqueta, per sortir al terreny de joc. Quan el míster em va veure, va dir...”Jordi Alba, home, Jordi Alba!” i després...”És igual, surt tu mateix”. Era el mi nut 89, i només vaig sortir al camp, l’àrbitre va xiular el final de l’encontre.

Quan estàvem al vestidor, Jordi Alba em va pre guntar...”T’estava cridant a tu o a mi?”, i jo li vaig respondre...”Et cridava a tu, però jo soc

més ràpid”. Ell sempre feia broma amb mi, dient-me que jo era molt lent i ell, molt ràpid, però aquell dia no va ser així.

Quan ens veiem sempre em recorda aquell mo ment i em pregunta si jo tenia prima per partits jugats. Mai oblidarà que en la vida has d’estar sempre preparat per sortir.

L’any i mig que vaig estar a Tarragona, vaig sen tir l’afecte i el respecte de la gent cap a mi i la meva família. Em vaig sentir molt estimat i sempre que hi torno, m’ho fan saber. He deixat grans amics a la ciutat, els quals em van fer la vida més fàcil.

Voldria tenir un record molt especial pel nostre de legat, Josep Maria Grau, que sempre es deixava tot pel club i era una excel·lent persona.

Visca el Nàstic!

Moisés García

Moisés García amb la samarreta del Nàstic. Temporada 2008-09 (2a A).

Amb l’entrenador del València CF, José Bordalás.

ANÈCDOTA GRANA

Amb Jordi Alba quan eren jugadors del Nàstic. Amb Andrei Lupu de qui és el seu representant.

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 2008-09, en la qual el conjunt grana jugava a 2a A.

dalt: MOISÉS, Tortolero, Oscar Arpón, Cherfa, Rubén Pérez, Mairata, David Bauzá.

baix: Campano, Jandro, Redondo i Diop.

JUGADORS HISTÒRICS

HERRERA SUÁREZ

TEMPS ERA TEMPS

Copa Catalunya 1983/2000 (II)

PER ENRIC PUJOL

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1990-91, en la qual l’equip grana va participar a la Copa Catalunya.

A dalt: Enrich Coch, Gistau, L. M. Ra mis, Dani Casado, Santi Coch.

A baix: Menchi, Colomer, Higueras, Masqué, Javi Garcia i Jansà.

La Copa Generalitat es restableix la temporada 1983/84 de manera no oficiosa destinada només els equips de Tercera Divisió, de la mà del president Antoni Guasch.

La temporada 1989/90, el president Antoni Puyol fa oficial la competició amb el recolzament de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat. Es va batejar com a Copa de Catalunya, però anys desprès es va conèixer com Catalunya Cup. La temporada següent es va obrir la participació als equips de Segona B, Segona i Primera.

El debut del Nàstic es va produir el dimecres 8 de febrer de 1991, al camp del Roda de Berà amb el resultat de 0-0, la tornada una setmana després els granes van guanyar 2-0 (gols de Toni Oruj i Paulino Abellán). El mes d’abril el Badalo na eliminaria al Nàstic al guanyar a casa 2-0 i perdre al Nou Estadi 1-0 amb gol de Toni Higueras.

La següent temporada es va fer amb el format de triangular, el Gimàstic va estar enquadrat amb el Balaguer i l’Europa, es va disputar a la capital de la Noguera i els granes van perdre els dos partits per 2-1 (gols de Rogeli Gistau i Ángel Oribe).

La Copa de 1993 va ser una aparició efímera del Nàstic, a Mollerussa empat a zero gols i per penals passaren els lleidatans. Duel inèdit l’any següent, el rival la Pobla de Ma fumet, a casa, i triomf dels granes 1-4 (gols de Gálvez 2, Ramírez i Rubio). Exent en les dues posteriors eliminatòries,

l’Espanyol l’eliminaria al Nou Estadi per 0-4.

A la Copa de 1995 el tornaria a eliminar el conjunt perico 1-4 amb gol d’Àlvaro Herrera, però abans el Nàstic hauria eliminat al CF Gavá per penals al cloure el partit amb em pat a zero; al Atlètic Campclar 1-11 (Escoda i Rubio 3 gols, Gustavo Cañizares 2, i un altre de Ramírez, Gálvez i Herrera); i finalment es va desfer de La Gornal 0-6 (gols de Oribe 3, Ramírez 2, i Escoda).

El torneig de 1996 va ser breu pel Nàstic, a la primera elimi natòria el Tàrrega va guanyar 1-0. El següent any, l’equip de Jordi Gonzalvo elimina a l’Ascó 1-2 (doblete de Xavi Bartolo); després se supera un triangular, amb el Gavá 0-0 i amb el Cornellà 0-1, gol de Andrés Olivas. La final seria un triangular al Nou Estadi amb derrotes davant el Mataró 0-2 i Barça 1-3 amb gol de Diego.

La Copa de 1998 es va disputar en format de triangular, primer s’eliminà al Cambrils 0-1m gol de Juanma Serrano i amb l’amfitrió el CF Valls un altre 0-1 amb gol de Ramiro. El següent triangular es perd amb el Tàrrega 2-1, gol d’Embela i un empat a zero amb el Terrassa. La Copa de 1999 va ser breu, en el primer partit el Vilafranca 2-0, deixar fora el Nàstic. En la última intervenció en aquesta capítol l’any d’es trena de segle. El Nàstic en un triangular disputat al camp del Balaguer, va perdre amb els locals 1-0 i va guanyar al Roquetenc 0-1, gol de Raúl Garrido de penal.

Álvaro ‘Gonzi’

dreta de

de

xut de

remat de cap de

dribling de

tècnica de

visió de joc de

velocitat de

intensitat de

potència de

personalitat de

carisma de

teu ídol

infantesa

Ter Stegen

Messi

Beckam

Puyol

Jr.

Iniesta

Pirlo

Mbappé

Gattuso

Haaland

Valdés

Piqué

Valdés

At. Sanluqueño CF

Porters: Ismael Falcón, Juanpa, Marco Valle.

Defenses: Pelón, Javi Duro, Javi Barrio, David Vidal, Ramón Riego, Héctor Martínez, Antonio Navas, Edu Oriol.

Migcampistes: Julen Azkue, Hassane Adamou, Lolo González, Theo García, Miguelete.

Davanters: Javi Navarro, Toni García, Alfonso Fernández, Adrian Armental, Lucas Gaucho, Pedro Martín, Canillas, Dani Güiza.

Any fundació: 1948 - Estadi: Estadio El Palmar - Aforament: 5.500

President: Miguel ÁNgel González - Entrenador: Manolo Sanlucar

CD Castellón

Porters: Á. Campos, Iván, Juanan.

Defenses: José Mas, A. Marcos, Aaron, César Díaz, Y. Diori, Sibille, Salva Ruiz, Edu Luna, Javi Moyano.

Migcampistes: Borja M., Carles, Pablo H., Esquerdo, D. Torres, Kandoussi.

Davanters: Ortuño, Cubillas , Jorge Fernández, K. A-kone, Mario Barco.

Any fundació: 1922 - Estadi: Nuevo Castalia - Aforament: 15.500

Presidenta: Vicente Montesinos - Entrenador: Sergio Escobar

EL MEU PRIMER NÀSTIC

ALEX DANTIS

En la temporada 2012/2013 hi havia dos jugadors que em cridaven molt l’atenció, Bezarres y Fran Vé lez. A tot això el meu primer viatge amb l’equip va ser el 19 de Desembre del 2013 al camp de Mestalla. Va ser especial perquè era un regal dels meus pares per haver aprovat el carnet de conduir.

La cirereta del pastís va arribar un any després amb l’ascens a segona divisió. Recordo la cerebra ció a la plaça de la Font, va ser un moment molt important, on vaig pensar en el nen de dotze anys que va arribar a Tarragona amb il·lusió de viure un moment com aquest.

número

Tot va començar quan encara vivia a Romania, el primer contacte amb el club grana va ser l’any 2007/2008, quan vaig saber que vindria a Espan ya. Recordo molt bé que el primer que vaig fer va ser anar a un “cibercafè” on vaig cercar dues pa raules claus: Tarragona i futbol. En veure les imat ges del camp i l’afició, per a mi, amb 12 anys, va passar d’un sentiment dolorós per deixar als meus amics i un canvi radical, a ser una il·lusió de poder formar part d’aquesta família. Per la meva mala sort, just aquest any van baixar a segona categoria i mai els vaig poder veure a primera.

A casa no teníem cotxe per poder anar al Nou Es tadi i era complicat, ja que vivíem a Vila-seca. Fins al 2012 vaig assistir a 7 o 8 partits, però a partir d’aquest any era habitual veurem a les grades de l’estadi. Recordo l’ambient que hi havia encara que l’equip estava a segona B.

Amb el pas del temps vaig començar a convertir la meva passió pel Nàstic, a col·leccionar sama rretes de l’equip, avui dia tinc més de setanta, i 24 parells de botes de futbol, utilitzades en par tits oficials per jugadors com: Bernabé, Barreiro, Campano, Emaná, Bruno Perone i Dumitru Cardoso entre altres.

El meu gran somni seria poder fer, algun dia, una exposició perquè tots el nastiquers poguessin gau dir del meu petit museu. De moment, tothom que el vulgui veure ho pot fer al meu Instagram: @dan tiscollection.

Ja és hora d’acomiadar-se, m’agradaria que per un moment, llegint la meva petita història, us hagi fet sentir com aquell nen de dotze anys.

Fins al final, Força Gimnàstic!

Alex Dantis

17 medalles al Campionat de Catalunya de Circuit NOTICIES

El Circuit Ciclista de Sant Boi de Llo bregat va acollir el passat dissabte el campionat de Catalunya de Circuit. Prova on la secció del Nàstic hi va participar amb un total de 19 patina dores i patinadors en categories de benjamí a màster.

Si en el campionat anterior va acon seguir 14 medalles en la modalitat de pista del campionat català, en aquest circuit no ha estat menys i l’equip gra na va tornar a demostrar la seva força amb un total de 17 podis.

La infantil Carla Plana va assolir un total de 3 ors, seguida de la seva com panya Paula Espín amb tres plates i

un or, tant en curses de velocitat com de fons. El també infantil Sergio Rive ra va ser bronze en la prova de veloci tat; com també la juvenil Abril Fradera, que va aconseguir dos bronzes en les proves de velocitat que són la seva especialitat.

En categoria aleví Amaya Jimeno i Pep Salvadó van ser bronze, respecti

vament, en les proves de la volta es print. Per la seva banda, Joel Nogués va ser tercer en categoria juvenil en una de les proves disputades.

I en categoria màster, els patinadors i alhora entrenadors de l’equip, Alberto Jimeno i Alexandra Palos van obtenir dos ors, i una plata i un or, respectiva ment, en les curses realitzades.

Gran inici de la temporada escolar per a la gimnàstica rítmica

Un total de 43 gimnastes del Club (7 conjunts i 5 individuals) van tenir l’oportunitat de gaudir de la primera competició de la temporada, on el Gimnàstic va ser el club amb més participants i el més guardonat.

Les grana van sumar sis medalles d’or, una de plata i dues de bron ze en la primera fase comarcal de Gimnàstica Rítmica, celebrada el passat dissabte a la Pobla de Ma fumet.

Enhorabona a les gimnastes i les entrenadores pel seu esforç i de dicació. El 30 d’abril, al Pavelló del Gimnàstic, es celebrarà la 3a fase comarcal organitzada pel Consell Esportiu del Tarragonès.

Andrea Lozano Jugadora del Nàstic Femení

Hola nastiquers i nastiqueres, sóc l’Andrea Lozano, capitana del Nàstic femení. Estic molt agraïda per poder escriure aquestes paraules. Per tal que em conegueu una mica, porto des dels 15 anys jugant a futbol, he estat en diferents clubs del barri, en tre ells el Racing de Bonavista i el Tàrraco. La meva passió pel futbol va néixer pel meu avi patern, el qual m’ha acompanyat sempre en cada pas que he fet, però el sentiment cap al Nàstic ha estat del meu avi i besavi matern, perquè és i era fanà tics del Nàstic, tant de bo estigués ara aquí per veure quin escut llueixo i lluito.

Quan em van explicar el projecte em va fer molta il·lusió que comptessin

amb mi. Sobretot, que s’apostés per un equip femení al club de la nostra ciutat. Com que era un equip nou, havíem de començar des de zero. Avui dia som 25 jugadores i cadas cuna ve de clubs del nostre voltant. Per aquest motiu, moltes de nosal tres ja ens coneixíem de jugar en la mateixa competició. Mirant des del començament fins ara puc dir que hem format una petita família dins i fora del camp. Som una pinya!

Quan vam iniciar la temporada, el nostre objectiu principal era treba llar per conèixer-nos al camp, for mar-nos, aprendre, créixer, lluitar i guanyar. Un altre objectiu que ens vam marcar va ser estar pels pri mers llocs de la classificació, a dia

d’avui ho estem complint, malgrat haver tingut una ratxa dolenta. Fins al final!

Gràcies a tots i totes els que fan possibles l’equip femení, però so bretot als nostres entrenadors, pre paradora física i coordinació, per la seva feina i dedicació. Gràcies! Ens agradaria que a vosaltres, aficionats del Nàstic, vinguéssiu a gaudir i a viure els partits femenins. Necessi tem sentir-vos a la grada i gaudir de vosaltres.

Força Nàstic!

Andrea Lozano

FUTBOL BASE

Cadet

Juvenil A

Juvenil C

Juvenil B Juvenil D

DISTRIBUCIÓ

Club Gimnàstic

Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Port de Tarragona Antiga Audiència

Cambra de Comerç Mercat Central Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT

FCC Medio Ambiente Bingo Tarragona Restaurant L’Àncora L’Àncora del Port Esportiu Restaurant La Sardineta Restaurant Solric Restaurant Palau del Baró Restaurant El Terrat Restaurant El Gordo 2 Restaurant Arrieta Restaurant Ca l’Eulalia Frankfurt El Surtidor Bar de l’Estadi Dolce Vita Uniocasió Anitials Nationale Nederlanden

Estanc Casc Antic Clínica Vitaldent Clínica Dental Albiol

GTS Cars

Verma Maderas Martorell Matalasseria J. Jordà

Tarraco Karting Gregorio Cornejo Gestió Gama Fast Wash

FIC Suministros Peixateries Jaume Wissler Serviplanxa Get Unreal Creative Rent By Media Pro Delon 1961 Centre psicològic Benavet

PLAÇA DE LA FONT

Sol Ric Alta Taverna Pizzeria Mistral Quattros

Gran Penya Barcelonista Tgn Frankfurt El Surtidor Capuccino

PUNTS INFORMACIÓ I TURISME

Carrer Major Rambla Nova

EL CATLLAR Centre Hípic Catllar

CAMBRILS

Ajuntament de Cambrils

Asador Puerto Madero Restaurant Moraima Restaurant L’Indret Restaurant Gami Restaurant Miramar Restaurant Llop de Mar

SALOU Restaurant La Goleta Castillo de Javier

ALTAFULLA

Hotel Gran Claustre

RODA DE BERÀ Restaurant Les Guatlles

ALFORJA Restaurant Rixixiu

Direcció: Nacho González

Administració: Gimnàstic de Tarragona, SAD

Redacció: Nacho González, Gimnàstic de Tarragona, SAD

Disseny i maquetació: Daniel Martínez

Edita: Gimnàstic de Tarragona, SAD

Impressió: Indugraf Offset

Contacte: 977 215 103 administracio@gimnasticdeta rragona.cat