Revista Força Nàstic 62

Som-hi àstic!

Te ayudamos más con de lo para cuidar50€ que importa

Contigo Familia, el seguro de vida que evoluciona contigo

Con Contigo Familia puedes añadir, modificar o cancelar coberturas cuando lo precises, garantizándote el pago del capital.

Ahora, si contratas Contigo Familia con 4 o más coberturas, te abonaremos 50€ de manera directa*. Porque queremos ponértelo fácil para que puedas cuidar de lo que más importa.

para más información:

* Promoción válida hasta el 31 de julio de 2022. La bonificación se ingresará pasados 13 meses desde la contratación del seguro de vida, siempre y cuando la póliza siga en vigor de todas las coberturas contratadas y al corriente de pago. El ingreso se realizará en el número de cuenta en que se realicen los cobros de las primas.

Tú importas

Pide tu cita GRATIS

Km 0 Port Ciutat

Amb Rubén Almazán, Álvaro ‘Gonzi’, Carlos Albarrán i Joan Oriol

PUERTO MADERO CAMBRILS

Els futbolistes del Gimnàstic de Ta rragona Joan Oriol, Carlos Albarrán, Álvaro ‘Gonzi’ i el capità del Nàstic Genuine, Rubén Almazán, van dinar al magnífic Asador Argentí Puerto Madero, el qual podreu trobar a la preciosa vila marinera de Cambrils.

Aquest restaurant us ofereix la mi llor carn argentina, mitjana “rubia y gallega”, carn de Kobe o talls argen tins, tot de la màxima qualitat.

El local disposa d’una àmplia terras sa i un modern, elegant i confortable menjador, on podreu gaudir de les millors viandes.

Puerto Madero va obrir les seves portes fa 5 anys, i avui és tot un refe rent gastronòmic del nostre territori.

Els jugadors grana van delectar-se amb un àpat espectacular (veure en imatges a la pàgina dreta) i van

confirmar-li al propietari de Puerto Madero, Sergio Rodríguez, una pro pera visita.

Per altra banda, el capità del Nàstic i cambrilenc, va obsequiar el restau rant amb la seva samarreta oficial de joc, tot signant-la i dedicant-la i agraint a l’staff del Puerto Madero, el tracte rebut. Us suggerim aques ta proposta culinària, ben efusiva ment!

Pop a la brasa. Chajá argentina.

Els futbolistes del Nàstic Joan Oriol, Álvaro ‘Gonzi’ i Carlos Alba rrán i el capità del Nàstic Genuine, Rubén Almazán, fotografiant-se amb els membres del staff Puerto Madero després del fantàstic dinar.

Saltejat de favetes baby.

Steak tàrtar de filet Angus

Tàrtar de tonyina vermella balfego.

Mitjana de ‘rubia gallega’. Madurada 45 dies.

RICARD COLL ROMERO (DEP)

DE GOL

Foto cedida per Enric Pujol

Amb Joan Torné, preparador físic del Gimnàstic de Tarragona

“Ens espera una recta final de campionat apassionant”

Joan Torné és el preparador físic del Nàstic des de l’inici d’aquesta temporada 2021-22 i un home de la casa, ja que anys enrere ja va treballar al Planter Grana i al filial, CF Pobla. Es tracta d’un tècnic amb una formació i preparació extraor dinària, com podrem compro var en l’entrevista realitzada al magnífic restaurant SolRic.

Abans de res Joan, tal com vam fer amb Dani Vidal, et volem do nar l’enhorabona per haver assolit

el primer equip del Nàstic. Per a gent de la casa, com és el vostre cas, segur que això és motiu d’una gran il·lusió i un gran honor...

Sí, la veritat és que és una il·lu sió i una experiència brutal, i ho valorem molt positivament. Des prés de molts anys treballant al futbol base i al filial és un orgull assolir el primer equip, de fet sempre treballes per això. Hem estudiat i ens hem dedicat per arribar al futbol professional i aquest fet demostra que hi ha gent molt vàlida a la casa.

Cal recordar, que temporades enrere, ja vas treballar a l’entitat grana essent el preparador físic del Juvenil de Divisió d’ho nor i també del CF Pobla. Això demostra que ja portes el sentiment nastiquer de sèrie, oi? Totalment. Has de tenir en comp te que abans de formar part del club, vaig ser soci del Nàstic, dos anys a 2a A i el de 1a di visió. Posteriorment, vaig anar a estudiar fora, però recordo que durant aquells temps anava al Nou Estadi amb el meu pare i

vam viure aquella època tan bo nica del club. Anys més tard, ja vaig arribar al Juvenil, de la mà del Manel Cazorla, i després al CF Pobla, amb Beto Company i Dani Vidal d’entrenadors.

Si analitzem el teu currículum professional, podríem destacar que tens un Màster d’Alt Ren diment en Esports Col·lectius i que has estat professor en Cursos de 1r, 2n i 3r nivell d’entrenador de futbol. D’això se’n diu estar preparat, eh?

Home, la meva vida sempre ha estat lligada al futbol i m’he volgut preparar al màxim per tal d’acon seguir dedicar-me de forma pro fessional. A més, vaig jugar unes 10 temporades a 1a Catalana en equips com el FC Borges Blan ques, UE Vic o UE Valls. Avui en dia, em continuo formant amb la màxima il·lusió per estar encara més preparat, si cal.

Des de ben jove tenies aquesta afició pel món de la prepara ció física i l’esport en general?

Podríem dir que la teva carrera professional, ha estat per una qüestió vocacional?

Sí, cent per cent. A la meva vida hi ha hagut poques coses més que no siguin el futbol, i crec

que serà així fins l’últim dia. He dedicat tots els meus esforços per assolir el màxim nivell, i ara considero que estic en una po sició professional molt i molt bona.

Altre aspecte que crida molt l’atenció del teu currículum és el fet que has tingut aventures professionals “exòtiques”, ja que has treballat a Grècia, Letònia i Aràbia Saudí. Com va anar tot allò?

Bé, van ser experiències pun tuals durant els mesos d’estiu, quan no estava jugant. Vaig aprofitar per fer diferents Cam pus, amb diversos contactes o empreses que els oferien. Per a mi, van ser unes experiències excel·lents per veure com era el futbol d’aquests països i, sobre tot, em van servir per millorar el meu anglès, que és vital per un futur, pel que pugui succeir.

Interpreto que aquestes experiències, et van aportar molts conceptes, tant pel que fa al vessant professional, com pel vital.

Així és. La meva primera expe riència a l’estranger fou a An glaterra, i no tenia res a veure amb el futbol, simplement vaig

anar per aprendre l’idioma i for mar-me en el personal, perquè et sents autònom i t’has d’espa vilar per tu mateix. Com et deia abans, aprendre idiomes, sem pre “t’obre portes”.

Des del principi d’aquesta temporada 2021-22 ets el preparador físic del Nàstic, i estàs treballant braç a braç amb un tècnic experimentat com és Raül Agné. Què t’aporta en el dia a dia el míster, a nivell de coneixements?

Tal com dius, m’aporta coneixe ments i experiència. És un entre nador d’un nivell molt alt, té una capacitat brutal per interpretar el joc, tant en fase defensiva com en l’ofensiva. A més, demostra que és capaç de detectar qual sevol mena d’aspecte que pugui succeir al vestidor, però abans que passi. I a nivell personal, tant Manolo Oliva, com Dani Vi dal i jo, li estem molt agraïts pel seu tracte humà i professional cap a nosaltres.

Des de fora tenim la sensació que sou un cos tècnic ben unit, es nota que existeix un bon fee ling entre vosaltres, eh?

Penso que això passa perquè els quatre som uns “enamorats”

del futbol i gaudim treballant al màxim. Per altra banda, consi dero que som bones persones i ens ajudem en el dia a dia, i tam bé volem el millor pel Nàstic i la seva gent. Això ens permet tre ballar en un ambient agradable, perquè tothom sap el que ha de fer, ja que el míster ens “marca” les pautes a tots, i nosaltres les seguim encantats.

Parlant dels aspectes propis de la preparació física de l’equip, en quin punt consideres que es troba ara per ara, la plantilla grana?

Doncs no ens podem plantejar buscar una preparació amb pics de rendiment, perquè la compe tició és molt exigent. El que bus quem és mantenir durant tota la campanya, un bon estat físic de la plantilla. A dia d’avui, l’equip es troba en un bon moment i veiem com suporta molt bé el ritme dels entrenaments, dels partits i de la competició. A més, ara tenim a tots els jugadors disponibles, així que ens espera una recta final del campionat ab solutament apassionant.

Explica’ns en què consisteix aquella metodologia de treball, motoritzant l’activitat dels futbolistes.

Aquí sí que he d’agrair al club, ja que quan ens vam reunir amb ells aquest estiu per planificar la temporada, els hi vaig comentar que aquesta tecnologia era quel com indispensable i que seria bo monitoritzar als jugadors mi tjançant aquest sistema GPS. D’aquesta forma, sabem objec tivament com estan i que fan du rant els entrenaments, perquè gràcies a aquesta metodologia, coneixem les distàncies que re corren i la intensitat amb què ho fan i ho comparem respecte

a les que duen a terme en els partits i després extreiem les conclusions adients.

Recentment, mitjançant les xarxes socials del club, vam conèixer les distàncies que recorren els jugadors durant els partits i les dades eren espec taculars, eh?

Sí, aquestes dades ens per meten analitzar més específi cament als jugadors, tenint en compte les seves demarcacions. Per exemple, alguns jugadors de banda, laterals i extrems, assoleixen velocitats superiors als 35 km/h, el qual és un fet extraordinari. Altres que juguen al mig del camp, poden recórrer més de 12 quilòmetres durant el partit i és important que l’afi cionat conegui aquestes dades, perquè així es van familiaritzant amb la tecnologia que estem emprant.

Algun futbolista de la plantilla, t’ha sobtat positivament per les seves condicions físiques? Sigui per una qüestió de velocitat, potència o resistència. En aquest sentit, el que és més “exagerat” en les seves dades, és Robert Simón, ja que té una velocitat pròpia a la d’un jugador de 1a divisió. Després, Pedro del Campo i Javi Ribelles, que fan molts quilòmetres durant els partits, també Nil Jiménez té unes condicions espectaculars d’alta velocitat... tenim a diver sos futbolistes amb un gran ni vell físic.

I quina és la predisposició dels jugadors, envers la feina diària?

És aquest un grup treballador i sacrificat?

Cent per cent. Els jugadors són grans professionals i tenen molta predisposició per la fei

na diària. Abans dels entrena ments, els veus al gimnàs fent la seva activació física personal, i sempre et pregunten que po den fer per millorar la seva con dició física. De fet, després dels entrenaments, també és normal veure com més de la meitat de la plantilla està al gimnàs fent feina extra, a banda de la que ja teníem planificada per aquell dia.

Per altra banda, estem veient com aquesta 1a RFEF és una categoria molt física, oi? Els equips juguen a un ritme impressionant.

Penso que hi ha dos motius perquè això succeeixi. Per una banda, el jugador és millor, més professional, es cuida més i està més a prop de la 2a A, que de l’antiga 2a B. I després, que en la categoria hi juguen molts filials, i aquests nois van com “avions” i obliguen a la resta d’equips a tenir un mateix ritme en el joc.

Finalitza la frase. Si el Nàstic aconsegueix l’ascens a 2a A, Joan Torné promet...

Anar en bici des del meu poble fins al Nou Estadi!

Doncs tant de bo, podem fer un reportatge a Força Nàstic d’aquesta ruta en bici de Joan Torné, ho signem ara mateix!

Pel que fa a la xerrada, fou la demostració perfecte del que és un professional d’alta quali ficació i coneixements, i també d’estima i implicació envers el Nàstic, i això, sempre suma. Un plaer de conversa, com ho va ser dinar a l’extraordinari restaurant SolRic.

Nacho González

“Els jugadors del Nàstic són grans professionals”

NÀSTIC HISTÒRIC

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1984-85, en un partit disputat al Nou Estadi. Aquella campanya l’equip grana jugava a 2a B. A dalt: Marimón, Santi Coch, Palomo, Eloy, Parejo, F. J. Ramis. A baix: Masqué, Cunillera, Bañeras, Colina i Vizcaíno.

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 2003-04 en la qual el nostre equip va aconseguir l’ascens a 2a A. A dalt: Alfonso Vera, Abel Buades, Lusarreta, Serrano, Diego Torres, Felip. A baix: Vaqueriza, Jonathan Torres, Pinilla, Codina i Marco.

Felicitats Nou Estadi!

50 anys d’Història!

ESTADISTIQUES 50 ANYS DE NOU ESTADI

- Jugador amb més partits: Santi Coch 241

- Jugador amb més gols: Santi Palanca 48

- Estranger amb més partits: Jean-Luc 5 Assoubre 7

- Estranger amb mes gols: Ike Uche 14

- Jugadors alineats: 686

- Jugadors de les comarques: 146

- Jugadors estrangers: 88

- Nacionalitats dels forans: 38 països

- Entrenadors: 46 (més 6 que repetiren)

- Rivals al Nou Estadi: 214

- Equip català més partits: CE Hospitalet 20

- Equip resta de l’Estat més partits: CF Elx 18

- Equip filial més partits: Valencia B 17

- Equips desapareguts: 45

- Entrenador més partits: Antonio Jaurrieta 81

- Delegat més partits: Josep Mª Grau 372

- Massatgista més partits: Ernest Canete 580

- President més partits: Josep Mª Andreu 301

- Àrbitre més partits: Aitor Gorostegui Fernández i Carlos Clos Gómez 10

- Ascensos: 10

- Descensos: 8

- Rècord d’assistència: Octubre de 1973, Nàstic-Betis: - -16.000 espectadors

- Màxim de socis: 9.400 temporada 2006/07

- Mínim de socis: 1.950 temporada 1981/82

- Màxima Golejada: 7-0 Esplugues i Fraga

- Camp clausurat: 8 partits

- Equip amb aportació de més jugadors: Reus Deportiu 22

Dades del llibre ‘NOU ESTADI 50 ANYS FENT HISTÒRIA’ d’Enric Pujol que sortirà el mes de setembre de 2022.

Els primers jugadors del Nou Estadi NOTICIES

cisco Company, Manuel Crujera, Àngel Garcia i Fernando García-Ramos van rebre de mans de l’actual president i dels consellers de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Fortuny i Mary López, una samarreta commemorativa i per sonalitzada amb el mateix nom que figura en l’acta arbitral del partit inau gural.

El partit davant el Real Madrid Castilla es va iniciar i va acabar amb celebració a la gespa i a les grades del Nou Estadi. En la prèvia del duel, el Gimnàstic de Tarra gona va retre homenatge al president i sis dels jugadors que van participar en el partit inaugural del Nou Estadi l’1 de febrer de 1972, disputant l’amistós entre l’equip grana i el FC Barcelona.

El president Josep Maria Andreu va ser encarregat de rebre als homenat jats a l’accés presidencial i just abans de l’inici del duel de Primera RFEF Footters, van saltar a la gespa del Nou Estadi.

L’expresident, José Luís Calderón, i els exjugadors José Luís Basterra, Fran

Tots els assistents a les grades del Nou Estadi van ovacionar als protago nistes abans de presenciar la victòria del seu Nàstic des de la llotja presi dencial.

L’acte va encetar les accions que el Gimnàstic de Tarragona realitzarà du rant aquest curs per commemorar els 50 anys de la casa de tots els nasti quers, el Nou Estadi.

10 punts de 12, la millor ratxa de la temporada

dues de les claus per assolir aquests números que el conjunt de Raül Agné buscarà incrementar aquest diumen ge, a partir de les 17 h, al Nou Estadi.

Amb el suport de l’afició, els jugadors lluitaran davant la UE Cornellà per sumar la tercera victòria consecutiva a casa i ampliar la bona dinàmica de l’equip en el segon tram de lliga.

Els bons registres de l’equip en els úl tims partits de lliga mostren una pro gressió constant del Nàstic a la taula classificatòria del grup II de Primera RFEF Footters. En aquest tram inicial de la segona volta del campionat, les tres victòries consecutives i l’empat a

l’Estadi Balear han permès sumar 10 punts dels últims 12 per encadenar la millor ratxa del curs.

La solidesa defensiva de l’equip i la millora golejadora, amb sis dianes a favor i només una en contra, han estat

El duel, corresponent a la jornada 25 del campionat i el més proper a l’1 de març, servirà per homenatjar amb un minut de silenci a tots els socis del Nàstic que ens han deixat en l’últim any. A més, a la mitja part del partit es realitzarà una fotografia institucional a peu de gespa per commemorar els 136 anys d’història del club poliespor tiu degà de l’Estat.

Joan Oriol, jugador del Nàstic

EL CAPITÀ PERFECTE

Nom complet Joan Oriol Gracia Data de naixement 5-11-1986

Lloc de naixement Cambrils (Tarragona)

Equips com a jugador

CF Pobla (3a divisió)

CF Reus (3a divisió)

CF Gavà (2a B)

Villarreal CF B (2a B) Villarreal CF (1a divisió)

CA Osasuna (1a divisió)

Blackpool FC (Championship, Anglaterra)

Rapid Bucarest (1a divisió, Romania)

RCD Mallorca (1a divisió)

Atromitos FC (1a divisió, Grècia)

UE Cornellà (2a B)

Lleida Esportiu (2a B) Gimnàstic (2a B i 1a RFEF)

Si he de descriure a Joan Oriol, no poden faltar paraules com professio nalitat, implicació, carisma, liderat ge, rendiment, qualitat, honestedat o sentiment de pertinença. Aquesta és la seva segona temporada al Nàstic, i el nivell que està oferint sobre el verd és absolutament superlatiu i, a més, s’ha convertit en el capità perfecte, donada la seva evident personalitat. Un plaer dialogar amb un gran nas tiquer, un home amb ADN grana i un excel·lent futbolista...

Bé Joan, vull començar posant en va lor l’extraordinari nivell futbolístic que estàs mostrant, tant el curs anterior com en l’actual. Veiem que estàs mo tivat i il·lusionat, com si tinguessis 20 anyets!

Així és. Has de pensar que jo sempre havia tingut la il·lusió de tornar al Nàs tic, ja que vaig sortir del club quan era molt jove i amb “l’espina clavada” de no haver debutat amb el primer equip. Vaig tenir la sort, això si, d’entrenar cada dia amb la plantilla que va assolir

l’històric ascens a 1a divisió (2005-06) i quan em van oferir signar pel Nàstic, no ho vaig dubtar ni un instant, ja que volia tornar a casa.

Pel que fa al teu nivell físic, impacta veure com puges i baixes la banda en els partits, de forma constant, i a més, sense patiments. Estàs vivint una “se gona joventut”, eh?

És que no conec altra manera d’agrair a tothom que forma part del club, amb l’oportunitat que m’han donat de tor nar al Nàstic. En cada entrenament i en cada partit m’ho deixo tot sobre el terreny de joc, perquè aquesta entitat és molt gran i històrica, i defensar la seva samarreta és un gran honor i una responsabilitat. Per altra banda, l’edat és només una xifra, tot i que quan ja tens uns anys, t’has de cuidar una mica més, si cal. També he de dir que he tingut la sort de no patir mai una le sió greu, i això també ajuda a sentir-me molt bé en el vessant físic.

Ets conscient que t’has convertit en la

“El meu somni és jugar amb el Nàstic a la LFP”

“nineta dels ulls” de l’afició grana? To thom parla de tu amb absoluta devoció, tant pel teu rendiment futbolístic, com per la teva actitud, involucració, etc. Home, doncs és molt bonic sentir-te es timat per la gent del Nàstic. És obvi que els aficionats, el que més veuen és el que succeeix el dia de partit i sembla que estan satisfets amb el meu rendi ment els diumenges, però també per la meva implicació en el dia a dia i pel meu sentiment envers el club, l’afició i la ciutat. El que està clar és que mentre Joan Oriol jugui amb la samarreta grana, donarà el “mil per mil” per aquest escut i aquests colors.

Segur que per a tu ser el primer capità del Nàstic significa un gran orgull, però alhora és una gran responsabilitat, oi? Totalment, és un orgull immens i un plaer enorme ser el capità. Representar als meus companys dins i fora del te rreny de joc és una gran responsabilitat i els hi agraeixo a tots ells, aquesta con fiança que mostren en mi. Quan vaig tor nar al Nàstic ho feia convençut en triom far i aconseguir molts èxits esportius, perquè potser algú va pensar que Joan Oriol, donada la seva edat, venia aquí de “vacances”, i s’està comprovant que es tic il·lusionat i involucrat al màxim.

Ets d’aquells jugadors que quan perd el seu equip està un parell de dies ma lament i “s’emporta” la preocupació a casa, o dels que prefereix passar pàgi na el més ràpid possible? Soc d’aquells a qui no li agrada perdre mai, ni quan jugo al parxís amb els meus pares. Quan perdo, estic molt empren yat amb mi i amb l’equip, però l’endemà intento ser positiu, per tal de transme tre un bon feeling als companys dins el vestidor. Com sempre dic, cada dia surt el sol, i de seguida has de pensar en el partit següent.

Pel que fa a l’equip, va començar prou

bé el campionat, després va passar una ratxa negativa i ara sembla que està en dinàmica positiva altre cop, eh?

Sí, i és molt important “allargar” al màxim aquesta dinàmica positiva. Tot i així, a mi l’equip sempre m’ha transmès tota la confiança del món. Ara sembla que tothom està oferint la seva millor versió individual i hem de seguir en aquesta línia, per tal de posicionar al Nàstic on es mereix, que és a dalt de tot de la classificació.

En algun moment vas estar preocupat per la situació de l’equip? O sempre has tingut clar que això ho “aixecàveu”?

Estava preocupat per algun company, perquè la responsabilitat i exigència de jugar al Nàstic, que és un dels millors o el millor club de la 1a RFEF, els podia bloquejar mentalment, a algun d’ells. Pel que fa als resultats de l’equip, tenia la certesa que tornarien a ser positius, com així està passant.

I dins el vestidor, quin és l’ambient exis tent, Joan? Notes als companys cons cienciats per assolir els objectius am biciosos del club, o potser pressionats?

Bé, aquest és un vestidor amb gent molt involucrada i professional i aquí tothom treballa al màxim i som conscients dels propòsits de l’entitat. I evidentment, ens “deixarem la vida” per tal d’assolir-los, que no ho dubti ningú.

El cert és que l’arribada dels nous fi txatges ofereixen més possibilitats al míster, i fa la pinta que els tres poden aportar molt...

Sí, està clar que els jugadors que han arribat ens donen un salt de qualitat, perquè els tres són bons futbolistes i estic convençut que ens ajudaran moltís sim en el successiu, sobretot pel que fa a la fase ofensiva. Esperem molt d’Elías Pérez, Dani Romera i Juan Becerra.

Aquesta categoria està molt igualada,

eh? Guanyes dos partits i et poses a dalt i, òbviament, tot el contrari en cas de perdre. Aquí no es pot relaxar ningú!

La 1a RFEF, i sobretot aquest Grup 2, és el més semblant a la 2a A, on passa el mateix que em comentes. Si tens una bona ratxa de resultats, et posiciones en una zona de privilegi, i si perds un parell d’encontres, vas cap a baix, i això gene ra màxim interès per l’aficionat. Penso que és una categoria ben atractiva en el futbolístic, però s’hauran de millorar altres aspectes d’ella, en el futur.

Podríem dir que el teu somni seria “penjar les botes” jugant amb el Nàstic a la LFP?

Sense dubte, aquest és el meu desig i el meu objectiu. Quan vaig arribar aquí vaig dir que volia jugar vestit de grana a la LFP, i espero que ho aconseguim. El meu somni com a cambrilenc, tarragoní i nastiquer d’arrel és aquest, i seria com la “cirereta del pastís” en la meva carre ra futbolística.

Aprofita per enviar un missatge als nastiquers. Segur que venint de tu, el valoraran molt.

Dir que continuïn donant-nos el suport com estan fent, ja que és una afició molt fidel, amb identitat pròpia. Sempre sen tim el seu suport incondicional. I també que els necessitem per assolir aquest objectiu tan bonic que tenim tots plegats, i que no és altre que l’ascens a 2a A.

Doncs el dit, tot un goig parlar amb ell. Per tots els valors que transmet en l’aspecte futbolístic i professional, però sobretot, en el vessant humà. Qui té la sort de conèixer-lo en les distàncies curtes, sap el que escric. Tant de bo es facin realitat els seus somnis d’ascens a 2aA, per motius obvis, i també que el veiem defensant la samarreta grana per molts anys. Tor un crack, el Joan!

Nacho González

DE VISITA PEL MUSEU Club Gimnàstic de Tarragona

Cartell del partit inaugural del Nou Estadi disputat entre Gimnàstic i CF Barcelona (1 de febrer 1972)

JUGADORS HISTÒRICS

JOSÉ JOAQUÍN PALOMO MALLOL

UN DELS PORTERS MÉS EMBLEMÀTICS EN LA HISTÒRIA DEL NÀSTIC

SOBRIETAT

Ribesalbes (Castelló) - 27 de setembre de 1954 Porter - 212 partits amb el Nàstic (del 1980 al 1985)

Presentació dels fitxatges

del mercat d’hivern

Foto realitzada durant la presentació de Juan Camilo Becerra, Elías Pérez i Dani Romera, amb la presència del president del Nàstic, Josep Maria Andreu, i el director esportiu grana, Sergi Parés.

Amb Luis Gil, exjugador del Nàstic

Luis Gil va arribar al Nàstic durant el mercat hivernal de la temporada 1997-98 i es va convertir en una peça clau del nostre equip, com ho demostren les xifres individuals que va assolir, vestit de grana. A més, un gol seu li va assegurar la per manència al Nàstic a la 2a B, per tant, parlem d’un futbolista que va oferir un gran rendiment durant la seva etapa al Nou Estadi. Recordarem aspectes d’aquella campanya, a la terrassa del formidable restaurant-marisqueria l’Ancora.

Vas arribar al Nàstic durant el mercat d’hivern de la temporada 199798, cedit pel Logronyès. Quin club et vas trobar, a nivell institucional?

Doncs recordo a un club molt ben considerat i posicionat entre els més importants de la categoria, ja que era un d’aquells equips que sempre tenia aspiracions d’aconse guir l’ascens a 2a A. De fet, el Nàstic venia de fer dos play-offs consecu tius, amb Jordi Gonzalvo d’entrena dor i ja van voler fitxar-me el curs an

terior per disputar la fase d’ascens. El Nàstic em va semblar una entitat molt seria i també el seu president, Antoni Vallverdú (DEP).

El teu entrenador aquí va ser Paco Martínez Bonachera. Quina relació vas tenir amb ell, en el vessant pro fessional?

Home, doncs era un entrenador molt reconegut de la categoria. I em sem blava un míster de “l’antiga escola” i no ho dic com quelcom negatiu, eh? Penso, que fins i tot, aquell tipus d’en trenadors eren ben positius per a un vestidor, perquè transmetien molts va lors en l’aspecte futbolístic i en el per sonal. Era un tècnic que “feia” grup i el meu record d’ell és molt bo.

El cert és que aquella fou una cam panya complicada, perquè es va destituir a Fabri a principi de temporada i l’equip, no acabava “d’arren car”. Vas notar molta pressió, al voltant vostre?

Si, es notava molta pressió, perquè aquella era una plantilla confeccio

nada per lluitar per l’ascens. Els ju gadors eren conscients que no s’es tava fent un bon any i aquell neguit, es traslladava dins el vestidor. Pen so que aquella pressió existent i un mal inici de temporada, van fer que l’equip no acabes d’oferir la seva mi llor versió grupal.

S’ha de recordar, que gràcies a un gol teu aconseguit al Nou Estadi contra el Barça B, es va assolir la permanència a 2a B. Quin és el teu record d’aquell moment?

Doncs fa poc vaig veure la imatge d’aquell gol a les xarxes socials, i es pot observar com estic amb la sama rreta aixecada i celebrant-ho de ma nera ostensible, perquè a més, era l’últim minut del partit i ens donava la permanència, com deies. Fou un moment inoblidable, de molta felici tat i satisfacció personal, com no.

És estrany que aquell Nàstic tin gués tants problemes classificato ris durant el curs, perquè hi havia grans jugadors, com ara els Grabu-

Luis Gil en la seva època de jugador (temporada 1997 - 98).

losa, Espigulé, Toni Torres, Garrido, Naranjo, Serrano, Cornago, Diego Camacho, Melero, Parés o tu ma teix. Quina explicació li dones? Si, és estrany perquè hi havia molt bons futbolistes, en aquell Nàstic. Pen so que aquella plantilla hauria competit millor a 2a A, que no a 2a B, perquè en aquells temps hi havia camps de ges pa artificial molt dolents, que no eren com els d’ara i es feia molt complicat, tot plegat. Els nois d’avui ja “créixen” adaptant-se al terreny artificial i a no saltres ens va agafar en un moment en què començaven a haver-hi i a més, eren de moqueta. Com et comentava, no era una superfície adient per la pràc tica del futbol.

Parlant de futbolistes d’aquell Nàs tic, amb quins d’ells vas tenir un millor feeling sobre el terreny de joc? Doncs recordo tenir molt bon entendi ment en el futbolístic amb gent com Cornago, Parés o Diego Camacho. La veritat és que teníem molt bon equip, però malauradament, no van sortir les coses com tots desitjàvem.

I fora del verd? Amb algú vas tenir una complicitat especial?

Vaig fer molt bona relació amb Luis Miguel Garrido i Toni Torres, ja que passàvem moltes estones junts i vam tenir una bona amistat. He de dir, que aquell vestidor tenia una gran qualitat en el vessant humà.

Amb el conjunt grana vas disputar 22 partits oficials i vas marcar 9 gols. La teva arribada fou vital pel Nàstic, com ho demostren aquestes xifres, eh?

Si, són unes bones xifres, tenint en compte que el meu primer partit amb el Nàstic el vaig jugar al mes

de gener. Aquest és el club en el qual vaig estar menys temps, però tot i així, tinc un record immillorable en tots els sentits. A més, les sen sacions d’aquella mitja temporada a títol personal van ser excel·lents, perquè em vaig sentir ben còmode sobre la gespa i considero que vaig oferir un rendiment òptim, que em va impulsar al futbol professional.

Vas ser un davanter amb molt bona qualitat tècnica, bon remat de cap, una cama esquerra espectacular i que donava molta feina als cen trals, donada la teva gran mobilitat en zona d’atac. Podríem dir que vas ser un 9 molt complet!

Així és, crec que aquestes eren les meves característiques principals.

Em podia adaptar molt bé a jugar amb un 9 de referència, perquè m’agradava moure’m per bandes i anar a rebre la pilota al mig del camp. De fet, durant els anys pos teriors de la meva carrera, vaig jugar molt sovint per ambdues bandes, de forma habitual.

Quin és el record genèric més bo nic que et queda de la teva etapa al Gimnàstic de Tarragona?

En el vessant esportiu recordo molt la celebració per la permanència. I en general, tinc un bonic record de com em va tractar l’afició del Nàstic, perquè sempre fou molt afectuosa amb mi. Anys més tard, venia a ju gar al Nou Estadi amb altres clubs i sempre em van rebre amb molta es timació, la mateixa que els hi tinc jo.

El teu currículum esportiu és ben important, ja que vas jugar en clubs com el Logronyès, Elx, Tenerife, R.

Murcia o Sevilla, essent aquest últim el més mediàtic. Amb quins grans futbolistes vas compartir ves tidor, al Sánchez Pizjuan?

Ufff... amb jugadors molt importants, com els Reyes (DEP), Oliveira, Pablo Alfaro, Javi Navarro, Notario o David. Futbolistes que van tenir una gran tra jectòria esportiva i que sense dubte, em van aportar molts coneixements futbolístics i valors personals.

Del 2010 al 2016 vas ser gerent de l’AFE i avui en dia ets Director de Competicions de la LaLiga. En què consisteix la teva tasca? I que bonic continuar lligat al futbol, oi? Bé, quan jo jugava el meu últim any amb l’Alcoyano, vam decidir presen tar-nos a les eleccions de l’AFE amb Luis Rubiales i les vam guanyar. Des prés d’uns anys vaig rebre l’oferta de la LFP per ser Director de Competi cions, com deies, i aquest càrrec con sisteix a gestionar tot l’apartat de lli cències i contractes dels futbolistes i tot el relacionat amb els calendaris i horaris de les competicions, així com les relaciona amb la FIFA i la UEFA. Per a mi, és un plaer continuar vin culat al món del futbol, evidentment.

Luis Gil dixit. Futbol en estat pur, tant per la seva brillant carrera com a jugador en actiu, com pel seu càrrec actual. Un home que va deixar empremta al Nàstic en poc temps, per una qüestió de professionalitat, rendiment, gol “salvador” i implicació. Després de l’entrevista, ja vam gaudir amb el deliciós suquet de peix que ens va oferir l’staff de l’Àncora. De 10, tot plegat!.

Nacho González

Martí Guinovart i Didac Morillas, novament en la preselecció catalana sub-12

Els futbolistes alevins del Gimnàs tic de Tarragona, Martí Guinovart i Dídac Morillas van tornar a la pre selecció autonòmica en categoria masculina sub-12.

Ambdós futbolistes, que aquesta temporada defensen els interessos de l’Infantil C i durant aquest curs són habituals en les convocatòries autonòmiques i trobades territo rials, van participar en l’entrenament de dimarts al Complex Esportiu Mu nicipal Olímpia de Sabadell.

En aquesta convocatòria han estat preseleccionats els 32 millors juga dors de Catalunya i el Gimnàstic de Tarragona va tenir doble represen tació.

El Nàstic col·labora amb la Marxa de la Solidaritat de Mans Unides Tarragona

ha tingut presència al Nou Estadi i ha comptat amb la participació de gairebé 400 alumnes del Col·legi Sant Pau, Escola Joan XXIII, Vedru na Sagrat Cor, Col·legi El Carme, Lestonnac de Tarragona i Teresia nes Tarragona.

El Gimnàstic de Tarragona continua col·laborant en accions solidàries d’associacions del territori. En aquesta ocasió, amb la XXVII Marxa de la Solidaritat que anualment or ganitza Mans Unides Tarragona.

L’acció solidària té una durada de 18

mesos i l’objectiu econòmic és re captar 46.750.000 € per col·laborar en l’Enfortiment del dret a l’aigua i territori de pobles originaris a Apuri mac (Perú). En total, 200 persones es beneficiaran d’aquesta causa.

L’itinerari de la ruta solidària 2022

Al Nou Estadi, els participants van realitzar una fotografia conjunta amb la plantilla del primer equip. El responsable d’RSC del Nàstic, Jose Maria Andreu Solé, va ser l’en carregat de donar la benvinguda al recinte esportiu, que aquest any compleix el 50è aniversari, i donar suport a la causa benèfica que rea litza Mans Unides Tarragona.

10è aniversari de la secció de patinatge en línia NOTICIES

seguir una de les fites més impor tants en el patinatge de velocitat. Les patinadores i patinadors grana van guanyar la Lliga Nacional Sub15 a més de ser els màxims meda llistes als campionats d’Espanya.

La secció de Patinatge en línia del Nàstic està de celebració pels 10 anys d’esport social i també compe titiu. El mes de febrer de 2012, con cretament el dia 4, es va realitzar la primera classe al Pavelló del Nàstic.

La secció va començar de la mà d’Alexandra Palos, amb sis alumnes, i durant aquests 10 anys ha crescut a molt bon ritme, tant en nombre de socis com d’equip tècnic. Actual

ment, la secció té tres branques/ disciplines del patinatge en línia: Patinatge urbà, freestyle i patinatge de velocitat.

En aquests 10 anys la secció s’ha professionalitzat i ha evolucionat els seus serveis per tal de compartir aquesta disciplina esportiva a tots els racons de la ciutat.

La temporada passada es va acon

La secció engloba esport federat i de competició, tanmateix també es port lúdic i familiar, el perfil de soci/ practicant és de 4 a 70 anys i els entrenaments es realitzen a l’Anella Mediterrània i també a les instal·la cions de la Budallera.

Durant aquests anys, com esdeve niments rellevants s’han organitzat campionats de Velocitat, de frees tyle, etc. A més de rutes urbanes multitudinàries i accions solidàries arreu de la ciutat.

El Nàstic eSports d’ XBOX fa història amb un pentacampionat

ver forçat un tercer partit a la final contra els italians VX300 GAMING. Cal remarcar que els grana ja es van imposar al conjunt azzurro en els dos partits de la fase de grups, però la final va estar molt més renyida.

L’equip grana dels eSports que com peteix en la plataforma d’XBOX fa història i es converteix en penta campió havent guanyat les compe ticions de PLG, VPG, VLG Torneig de Transició, VFO i Champions VPL. Un equip liderat pel capità Roger Mont blanc que amb un treball seriós i

constant del seu equip ha aconse guit materialitzar una temporada gairebé somiada.

Els grana van sumar el 5è títol el passat dimecres dia 9 de febrer, pro clamant-se campions de la Cham pions League d’VPG després d’ha

Ha estat un any regular i cada com petició els hi ha aportat una cosa diferent. Per exemple, a la competi ció de VPG, no han tingut un nivell exclusivament alt i els hi ha servit per a guanyar confiança i provar coses noves. Tanmateix, han obtin gut la victòria de la PLG contra els millors rivals d’Espanya i VLG, supe rant fàcilment la fase de grups amb contundència i arribant a una final on mai van deixar de ser els favorits.

Juan Camilo Becerra, jugador del Nàstic

EL PANZER COLOMBIÀ

Nom complet Juan Camilo Becerra Maya Data de naixement 23-2-1998

Lloc de naixement Valledupar (Colòmbia)

Equips com a jugador Granada CF B (2a B) R. Valladolid Promesas (2a B) CD Teruel (2a B) UE Cornellà (2a B) RCD Espanyol B (2a B) SD Ponferradina (2a A) Gimnàstic (1a RFEF)

Juan Camilo Becerra és un jove davan ter colombià que ha arribat al Nàstic cedit pel RCD Espanyol, durant aquest mercat hivernal. Es tracta d’un 9 amb un gran olfacte golejador i molta po tència física que, de ben segur, ajudarà al nostre equip, donades les seves in negables condicions i virtuts futbolísti ques. Ens disposem a conèixer-lo des de les banquetes del Nou Estadi.

Vas començar a jugar al futbol en l’Alianza Vallenata de la teva Colòmbia natal. Com recordes aquells inicis?

Així és. Vaig iniciar-me de ben petit a l’Alianza Vallenata, que és un club específic de futbol base. El record que tinc és molt bonic. En aquells temps vaig jugar en una mena de torneig de seleccions autonòmiques i allò em va permetre el “salt” a Europa.

Després de fer molt bé les coses al teu país, arribes a l’Udinese Calcio. Com va anar tot allò? Qui et va oferir anar a Itàlia?

Aquest era un projecte que van dur

a terme dos agents FIFA italians a Colòmbia, amb la idea de formar juga dors amb certa projecció. Es tractava de formar-los a Colòmbia, però amb una metodologia de futbol “europeu”. L’Udinese va “comprar” la proposta i va fitxar-me a mi i a altres dos compan ys del projecte.

Posteriorment, tens un pas pel Gra nada B, i una altra “aventura” inter nacional, ja que arribes al Watford anglès.

Sí, el motiu és perquè el Granada, Watford i Udinese formaven part de la mateixa propietat. De fet, durant tot aquell temps, vaig ser jugador del Wat ford cedit al Granada i, posteriorment, a diversos clubs espanyols.

I aquests clubs van ser el R. Vallado lid Promesas, CD Teruel i UE Cornellà. En algun d’aquests equips consideres que vas fer un “salt” en el teu nivell futbolístic?

Doncs amb el filial del R. Valladolid no vaig tenir massa regularitat. Amb el

“He vingut al Nàstic amb moltes ganes de recuperar la meva millor versió”

Teruel sí que vaig estar prou bé, però unes lesions em van impedir tenir el ni vell físic desitjat. Tenint en compte tot això, on millor em vaig trobar va ser al Cornellà, sense cap mena de dubte. El rendiment individual que vaig oferir en aquest equip va ser òptim, i de fet em va servir per fitxar amb l’Espanyol.

Que per cert, amb el filial ‘perico’ (tem porada 2020-21), vas aconseguir una bona quantitat de gols, eh?

Em van sortir molt bé les coses, cert. Vaig arribar a l’Espanyol amb una il·lusió extraordinària i a més, tot just signar per aquest club, vaig marxar amb el primer equip a un stage de pretemporada a Marbella. Imagina’t la meva sensació, en veure’m envoltat de futbolistes amb el seu prestigi. Per altra banda, vaig tenir l’honor de treballar amb Vicente Moreno, de qui conec la seva gran història aquí, al Nàstic. Després, durant la temporada vaig jugar amb el filial, i em va sortir un gran any a títol individual, efectivament.

Aquest estiu vas sortir cedit pel club blanc-i-blau a la SD Ponferradina, però no has gaudit dels minuts desitjats. I un futbolista, al final, el que vol és es tar sobre el verd, oi?

Totalment, un sempre vol tenir minuts i sentir-se important en un equip. La meva arribada a la Ponferradina també venia donada per una gran il·lusió i moti vació personal. Però malauradament, no vaig tenir la confiança que esperava per part del míster. Donat això, quan va sor gir l’interès del Nàstic al desembre no ho vaig dubtar ni un instant: volia venir a Tarragona, sí o sí.

La notícia la rebries amb gran alegria, eh? Està clar. Se el que significa el Nàstic, i això que en el moment en què rebo el seu interès, l’equip no estava en una situació classificatòria massa favorable, eh? Però era conscient que això seria

quelcom puntual i tenia el convenci ment que aniria cap a dalt, com així està passant. A més, vaig parlar amb Luis Suárez (exjugador colombià del Nàstic, temporada 2018-19), amb qui tinc molt bona relació, i també amb el meu company a la ‘Ponfe’, José Manuel Naranjo (exfutbolista grana, temporada 2015-16) i em van confirmar que aquest és un gran club i Tarragona una ciutat preciosa, i que no dubtés en acceptar la proposta del Nàstic.

I quin club i quin vestidor t’has trobat, Juan?

Com et deia, jo ja era coneixedor de la història i importància del club. De fet, quan he vingut aquí a jugar contra el Nàstic, ja veus aquest estadi tan mag nífic (mentre l’assenyala amb les mans) i la massa social i entorn que té l’enti tat, al seu voltant. I del vestidor m’he emportat una sorpresa molt agradable, perquè tots els companys són molt bona gent i els hi agraeixo el tracte tan bo que m’han donat des del primer mo ment. L’ambient existent en aquesta plantilla és immillorable, i això ha d’aju dar a aconseguir èxits esportius.

Per cert, has estat company de Dani Romera durant aquesta primera volta del campionat, a la Ponferradina i tam bé ho vas ser de Pablo Fernández, al Cornellà (2019-20). Això segur que és beneficiós pel Nàstic, perquè ja tindreu feeling dins i fora del terreny de joc... Sí, tot i que en el cas del Dani ens trobà vem en un cas similar, pel que fa a la si tuació esportiva que teníem a la ‘Ponfe’, però és obvi que hem entrenat junts tot aquest temps i ens coneixem bastant, sobre la gespa. I amb Pablo també vaig tenir una bona relació a Cornellà, per tant, això serà bo pel nostre equip, per què aquell temps necessari d’acoblació i compenetració entre companys de de marcació, ja no ens caldrà.

Evidentment, arribes al Nàstic per oferir-li gol a l’equip. Quines altres virtuts futbolís tiques esperes i desitges aportar?

Treball. Els davanters, el primer que hem d’aconseguir són gols, però també som els primers defenses de l’equip i jo, vull ajudar en tot el que sigui possi ble, als companys. He vingut al Nàstic amb moltes ganes de recuperar la meva millor versió i ho donaré tot, perquè així succeeixi. Vull tornar-li al Nàstic la seva confiança en mi, amb un gran ren diment.

Què tal et trobes a Tarragona, Juan? En el vessant personal i humà.

Estic encantat, sincerament. He tingut la sort que des del club m’han ajudat a trobar un pis, en el que estic de merave lla, a cinc minuts de la platja caminant, al costat de l’estadi... Per altra banda, el clima és espectacular, a Ponferrada per exemple, sempre havia d’anar amb roba d’abric! Em trobo amb l’energia personal adient per ajudar a aquest club a aconseguir l’anhelat ascens a 2a A.

Per acabar, has estat internacional sub20 amb la selecció colombiana. Interpreto que debutar amb l’absoluta, ha de ser el teu gran somni, oi?

Sense dubte. Per a un colombià, no hi ha res més important que jugar amb la selecció absoluta i espero que algun dia, això em pugui passar. Seria el més bonic que em podria succeir en la meva carrera esportiva, i lluitaré de valent per tal d’assolir-ho.

Doncs des d’aquestes línies volem desitjar-li molta sort i èxits, vestit de grana i esperem cantar molts gols que portin la seva signatura, ja que aquesta serà una bona senyal. Condicions no li falten i pel que vam poder comprovar durant la xerrada, il·lusió i motivació, tampoc. Som-hi Juan!

Nacho González

NOTICIES

Guardonats als Premis Solidaris de la Fundació Catalana de Futbol de la FCF

El Gimnàstic de Tarragona entre els premiats en la cinquena edició dels Premis Solidaris que organitza la Fundació de la Federació Catala na de Futbol. La gala, celebrada a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, va homenatjar les accions solidàries que s’han dut a terme entre l’1 de gener de 2020 i el 31 de desembre de 2021, després d’haver cancel·lat l’edició de l’any passat per la situa ció sanitària.

El president Josep Maria Andreu va rebre el premi ‘Club/Persona club’ de mans de la directora del Centre d’Institucions de Caixabank Barcelo na, Patrícia Trillo. En aquesta edició s’ha reconegut les iniciatives i activi tats que fomenten la solidaritat, els valors i l’ètica esportiva més enllà del terreny de joc. A més del Gimnàstic de Tarragona, també s’ha premiat a d’altres 20 esportistes, entitats i/o persones vinculades amb el futbol català.

La campanya ‘Les Bates Més Fortes’ va ser una iniciativa de la Revista

Panenka, compartida amb els clubs de futbol, i que el Gimnàstic de Tarra gona va engegar ràpidament fa més de dues temporades. El passat 19 de febrer de 2020, jugadors del primer equip i membres del Consell d’Admi nistració, encapçalat pel president Josep Maria Andreu, van fer entrega de les bates del Nàstic a les nenes i nens hospitalitzats a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Cal recordar que ‘Les bates més for tes’ són samarretes oficials del Nàs

tic que, gràcies a la col·laboració de les cosidores de la Unitat d’Hotele ria de l’Hospital, es van convertir en bates hospitalàries. Amb elles, els més menuts gaudeixen d’una esta da hospitalària més satisfactòria i entretinguda, sentint-se una mica menys pacients amb l’objectiu de millorar l’estada i el confort d’ells i els seus familiars. El Gimnàstic de Tarragona continuarà nodrint al cen tre sanitari amb més samarretes que es convertiran en noves bates pels infants.

ANÈCDOTA GRANA

Sergio Barila - Jugador del Nàstic la temporada 2000-01

He estat pensant sobre alguna anècdota... o tinc mala memòria o tinc massa ple el disc dur. L’única cosa que em ve al cap és...

El primer partit de lliga que vam jugar a casa, no arribaven a 100 persones al camp. Em va sorpren dre veure un estadi com el nostre, tan buit i tan fred. Era estrany jugar així. Als meus equips ante riors les grades estaven sempre amb gent, a Carta gena, a Llevant, a Castelló... no ho vaig entendre. Vaig preguntar i em van explicar que l’afició estava “cremada” per la temporada anterior.

Comentant amb alguns companys els vaig dir: “Aquesta temporada hem d’aconseguir omplir aquest estadi”. Havíem d’omplir les grades, acon seguir enganxar la gent amb nosaltres... i ho vam aconseguir! El dia de l’ascens ha estat una de les alegries més grans en la meva carrera. L’any an terior em vaig quedar a un punt, a un gol de pujar a Cartagena i era la meva revenja, el meu repte a títol personal.

Aquell dia de l’ascens la graderies de l’estadi esta ven totalment plenes, i hi havia calor a l’ambient. El desig es va complir. Ho vam aconseguir. Encara que em vaig equivocar en una cosa, ningú no ho imaginava mesos abans... el que va passar en xiu lar l’àrbitre el final del partit... el que també es va omplir va ser la gespa. Ho recordo i se’m posen els pèls de punta. Quin record més bonic!!! Quin equipàs teníem. Segurament, hi ha hagut plantilles i jugadors amb més qualitat que nosaltres, amb noms més mediàtics, no en tinc dubtes, però del que estic totalment segur és que és molt difícil que hi hagi hagut un vestuari com aquell, quin grup! Per això vam pujar.

Penso que aquella temporada va ser el principi del que avui dia és el Nàstic i per això la gent recorda amb afecte aquella plantilla.

Força Nàstic !!!

Sergio Barila

Sergio Barila amb la samarreta de temporada 2000-01 (ascens a 2a A)

Sergio Barila en l’actualitat.

ANÈCDOTA GRANA

JUGADORS HISTÒRICS

JUAN MANUEL RUBIO MIMBRERO

JUGADOR D’UNA ELEGÀNCIA SUPERLATIVA EN EL SEU FUTBOL

L’HOME DEL FRAC Reus (Tarragona) - 4 de novembre de 1967 Migcampista - 196 partits amb el Nàstic - 20 gols (del 1991 al 1996)

La marxa cap al Nou Estadi

PER ENRIC PUJOL

Foto a vista d’ocell del Nou Estadi realitzada a finals de gener de 1972.

Dies més tard, l’1 de febrer, es va inaugurar amb el partit jugat entre el Nàstic i el CF Barcelona.

Podríem assegurar que el 5 de juliol de 1968 es va donar el tret de sortida de la marxa del Club Gimnàstic del camp de l’avinguda de Catalunya, amb la celebració d’una as semblea a l’Auditori de Ràdio Tarragona on es va aprovar posar en marxa un Referèndum pel dissabte 26 d’octubre al hall del Café-Teatre Metropol per tal d’autoritzar a la directiva la recerca de possibles ubicacions pel nou com plex esportiu.

A la convocatòria, prèvia autorització del Govern Civil, hi van concórrer 576 socis, quasi un quaranta per cent dels que disposaven de dret a vot i dels quals 434 votaren afir mativament, 140 en contra i 2 en blanc. Al mes de maig de 1969 ja es fan fer públiques les cinc opcions definitives del futur camp del Nàstic.

Abans tres alternatives s’havien quedat pel camí per manca de solidesa; a la carretera del cementiri anant cap a SPSP (barri encara en projecte); a Sant Salvador (actual zona de Sant Ramón) i a la Pineda (davant de Porta de Mar).

A l’hora d’entrar en debat van quedar aquestes cinc pos sibles zones: la Loste (61.000 m²) on ara hi ha la facultat de psicologia a prop del nou col·legi La Salle (llavors en construcció); a La Floresta (32.000 m²) al costat de l’an tiga fàbrica ALENA; Cala Romana (27.000 m²) on després es faria el Tennis Park; al Vall de l’Arrabassada (66.000

m²) on actualment hi ha el CAP de l’Hospital de Santa Tecla; i finalment a la partida de la Budallera (44.000 m²).

Es va optar per l’última opció, la més econòmica i amb possibilitats d’ampliació (la zona de l’actual ITV). Els te rrenys de l’avinguda Catalunya es van vendre a l’empre sa Mata Hermanos per 46.000.000 de pessetes (uns 315.000 euros) i l’adjudicació de les obres de construc ció del Nou Estadi es van licitar a Hermanos Carcolé per 26.000.000 pessetes (uns 160.000 euros).

Les obres en un principi havien de cloure al mes d’octubre, però problemes en la manca d’aigua a la zona, trobar-se en la roca fetge de gat a la preferent i Gol de Muntanya, la connexió en la xarxa elèctrica, el poc arrelament de la gespa i les aturades en els treballs per impagaments va retardar l’acabament de les obres tres mesos.

A tots aquests entrebancs si va afegir el reforçament, no calculat, de la visera de la tribuna que va disparar les obres de construcció per sobre del trenatcinc per cent el que suposaria no poder construir ni la piscina, ni el pave lló, ni el Frontó que no s’estrenaria fins a l’any 1978.

La inauguració es faria l’1 de febrer de 1972 a les 20 hores en partit amistós contra el Barça, 0-1 gol de Martí Filosia, davant de més de 10.000 espectadors.

Robert Simón

La dreta de L’esquerra de El xut de El remat de cap de El dribling de La tècnica de

La visió de joc de La velocitat de

La intensitat de La potència de

La personalitat de El carisma de El teu ídol de la infantesa

Xavi Hernández

Leo Messi

Cristiano Ronaldo

Radamel Falcao

Neymar Jr

Karim Benzema

Andres Iniesta Kylian Mbappé

Genaro Gatusso

Ronaldo Nazario

Francesco Totti

Carles Puyol

Luis Figo

ENS VISITEN

UE CORNELLÀ

Porters: Lucas Anacker, Juanma Santaella, Oriol Martí.

Defenses: Borja García, Unai Albizua, Zalaya, Carlos García, Andreu Hdez., Rulo Prieto, Kike López, Valín, Gerard Martí.

Migcampistes: Mancuso, Albert Dorca, Isaac Nana, Gil Muntadas.

Davanters: Pipo, Alex González, Eloy Gila, Christian Borrego, Jairo Morillas, Moha Traoré, Víctor Fernández.

Any fundació: 1951 - Estadi: Nou Estadi Municipal de Cornellà - Aforament: 1.500

President: Álex Talavera - Entrenador: Raúl Casañ Martí

UE COSTA BRAVA

Porters: Marcos Pérez, Álvaro García. Defenses: Dani Pérez, Julen Monreal, Juan Forlin, Bruno Perone, Manel Royo, Joan Puig, Pere Martínez, Fran Varela, Joan Campins. Migcampistes: Antonio Romero, Alen Galindo, Sergio Gil, Ahmed Al-Fraidi, Yuhao Zhang, Álvaro García, Ilyas Charia, Sebas Coris.

Davanters: Andreu Guiu, Boris Garrós, Álex López, Nuha Marong.

Any fundació: 1927 - Estadi: Nou Estadi de Palamós - Aforament: 5.938

Presidenta: Isabel Tarragó - Entrenador: Oriol Alsina.

EL MEU PRIMER NÀSTIC

RAFAEL SIERRA GÓMEZ

nostre gran Luis César com a entrenador, aconseguint una temporada per emmarcar i fer-nos arribar al més alt 56 anys després. Tant de bo molt aviat ho puguem tornar a repetir.

Una altra temporada i moment que no oblidaré mai serà la que el Nàstic es va jugar l’ascens contra el Llagostera, sent un dels partits amb més tensió que he pogut viure. Sort que l’any següent vam aconseguir tornar a la lliga del futbol professional sota la mà d’una gran persona i un gran professional com ho és Vicente moreno.

Porto moltíssims anys sent soci (i els que em queden) i sempre he tingut clar les nostres limitacions, ja que som un club modest i humil, però tot això no ens impedeix lluitar cada any per intentar arribar a dalt.

L’any 1978 vaig aterrar a Tarragona procedent de terres andaluses. Vaig tenir el meu primer contacte amb el Nàs tic en un partit de pretemporada contra el FC Barcelona, a partir d’aquell moment ja vaig començar a anar-lo a veure cada cop que la meva feina m’ho permetia.

He vist i seguit el Nàstic en tota mena de categories, però mai m’ha importat perquè el sentiment que porto a dins pot amb tot. El 2004 va ser un any en què vaig gaudir molt, ja que va ser la temporada en què vam acon seguir l’anhelat ascens. A cada partit anava acompanyat per les meves filles Cris i Andrea, podent gaudir de par tits intensos i alguns guanyats per la mínima. Aleshores les meves filles van fer molt bona relació d’amistat amb Rubén Pérez (porter del Nàstic).

Mai podrem oblidar els jugadors que ens van ajudar a conquistar el cim i complir el somni de tornar a jugar a primera: Rubén Pérez, Álvaro Iglesias, Nano, Manolo Martínez, Serrano, Llera, Abel Buades, Cuéllar, Morales, Bolo, Diego Torres, Codina, Ruz, Irurzun, Merino, David García, Jaio, Diego Torres i Pinilla, entre d’altres. Amb el

Crec que l’entorn que ens envolta és el d’una gran famí lia, amb els nostres encerts i els nostres defectes però tots anem a una, som un gran club i tenim la millor afició del món! Tenim i ens hem de sentir orgulosos de qui som, dels nostres orígens i saber en tot moment a què aspirem. En aquest club tots som importants importants i tots volem i desitgem el millor per al nostre club “la unió de tots a la nostra força”.

Actualment, si tots sumem i remem en la mateixa direc ció, més aviat que tard, assolirem tota mena d’objectius. “TARRAGONA MAI ES RENDEIX I LA SEVA AFICIÓ TAM POC”

Rafael Sierra

Una forta abraçada a tothom. #TORNAREMJUNTS

Soci número 1.580.

Josune Salvador Jugadora del Nàstic Femení

Hola nastiquers i nastiqueres, és per a mi tot un plaer poder escriure això per a vosaltres. En primer lloc m’agradaria presentar-me; sóc Josune Salvador, ju gadora i capitana del Nàstic Femení. Com es pot intuir pel meu nom no sóc d’aquí, sóc pamplonica, navarresa. Vaig venir aquí a l’agost de 2022 a acabar els meus estudis i avui ja puc dir que sóc graduada en Farmàcia i Nutrició Huma na. Abans de recalar al Nàstic he jugat en altres clubs de Pamplona dels quals guardo molt bon record, entre d’altres la Mutilvera i l’equip de la meva terra, l’Osasuna.

El futbol sempre s’ha “mastegat” a casa meva i ha estat i serà una part molt im portant de la meva vida, així que a una setmana de mudar-me aquí, conèixer que el Nàstic treia un equip femení em va semblar tot un cop de sort. Finalment,

després d’anar als entrenaments de pro va, saber que formaria part de la planti lla, va ser tot un orgull. Em sento afor tunada de poder representar amb les meves companyes l’equip de la ciutat.

Per part del club ens sentim molt recol zades, ens vénen a veure, ens han po sat facilitats sempre i s’han preocupat per fer-nos créixer com a jugadores, per exemple, entrenaments de metodologia amb Todd per treballar aspectes del joc més específics.

L’equip actualment es troba travessant una ratxa una mica negativa després de l’aturada de Nadal. Van venir rivals direc tes i en algunes ocasions sense voler treure mèrits als rivals ens va penalitzar la falta de concentració. Tot i això, se guim treballant amb les mateixes ganes sabent que això només ha estat un so

trac al camí i que està a la nostra mà tornar a les bones sensacions pre-nada lenques.

No m’agradaria acabar sense agrair la feina als meus entrenadors i coordina dor, que dediquen el seu temps i s’esfor cen per nosaltres. I a les meves compan yes per treballar juntes cada setmana remant en la mateixa direcció.

Espero que puguem celebrar i gaudir de molts més triomfs del Nastic Femení al costat de l’afició. Això només acaba de començar, continuarem treballant per fer-lo créixer.

Força Nàstic!

Josune Salvador

Padró i Família col·labora amb el Nàstic NOTICIES

El Gimnàstic de Tarragona, SAD i Pa dró i Família, bodega referent del terri tori i amb experiència en el sector del vi des de 1886, han signat un acord de vinculació pels propers tres anys.

L’empresa de Bràfim suma esforços i s’ha adherit al Club Empresa del Gimnàstic de Tarragona amb l’am plia trajectòria que la caracteritza. De fet, la història de Padró i Família es remunta al 1886, quan la bodega va ser fundada pels dos germans Joan i Daniel Padró Valldosera, coincidint així amb la fundació del Club Gim nàstic de Tarragona.

Aquesta relació s’han encarregat de

rubricar-la el gerent de Padró i Família, Ernest Padró; i el president de l’entitat grana, Josep Maria Andreu, sobre la mateix gespa del Nou Estadi. En les properes setmanes, les dues parts im pulsaran accions i nous productes per anar de la mà en el territori tarragoní.

Padró i Família pertany a la Deno minació d’Origen Tarragona, la més antiga de Catalunya. La seva història s’escriu al llarg de cinc generacions, en què el treball i la dedicació dels avantpassats perdura fins a dia d’avui.

Celebrat el XXXVIII Cros Nàstic Ciutat de Tarragona

El Gimnàstic de Tarragona ha cele brat el XXXVIII Cros Nàstic Ciutat de Tarragona amb un èxit de participa ció. Quasi 500 esportistes de totes les edats van recórrer les diferents proves de distància en un espai únic i ple de possibilitats com és l’Anella Mediterrània de Camp Clar.

Des de les 9.45 hores, que va ini ciar-la la Cursa Open de 5 km, es va donar progressivament el tret de sortida als majors, en categoria cadet, fins a les més petites i petits que van competir en categoria mini, que correspon als nascuts al 2017 i 2018 que van completar els 200 me tres programats.

La jornada va veure com famílies i també grups d’amics hi van prendre part complint els protocols sanitaris establerts. Novament, la col·labora ció del Voluntariat Grana va ser clau

per desenvolupar aquest esdeveni ment de tal magnitud.

La present edició del Cros va comp tar amb la col·laboració del Consell Esportiu del Tarragonès, la Genera litat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i l’Ajun tament de Tarragona. A més del gran suport per part dels patroci nadors oficials: Port de Tarragona, Òptiques Teixidó, Llar d’Infants Xi no-Xano, Nectina, Salting Tarraco i Coca-Cola.

Autoritats del consistori i entitats de Tarragona, així com representants dels col·laboradors i patrocinadors també es van sumar a la jornada i van participar-hi en l’entrega de medalles per categories. Pel podi de la cursa van passar més de 70 premiats. Tots els corredors que van completar la cursa van rebre un gymsac del Nàstic amb productes dels patrocinadors i la samarreta commemorativa de la cursa. Mentre que els joves esportistes en catego ria escolar, també van rebre la me dalla acreditativa.

FUTBOL

JUGADORS HISTÒRICS

CARLES DOMINGO PLADEVALL ‘MINGO’

VA JUGAR AMB EL NÀSTIC A 1a i 2a A DIVISIÓ

POTÈNCIA

DISTRIBUCIÓ

Club Gimnàstic

Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona

Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Port de Tarragona Antiga Audiència

Cambra de Comerç Mercat Central Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT

FCC Medio Ambiente Restaurant L’Àncora L’Àncora del Port Esportiu Restaurant l’Arrosseria Restaurant La Sardineta Restaurant Solric Restaurant Ben Fart Restaurant Palau del Baró Restaurant El Terrat Restaurant El Gordo 2 Restaurant Arrieta Restaurant Baires Frankfurt El Surtidor Bar de l’Estadi La Cantonada Dolce Vita Uniocasió

Anitials Nationale Nederlanden

Estanc Casc Antic Clínica Vitaldent Clínica Dental Albiol

GTS Cars

Verma Maderas Martorell Matalasseria J. Jordà Tarraco Karting Gregorio Cornejo Gestió Gama Blac & White Fast Wash FIC Suministros Peixateries Jaume Wissler Lausel Music Serviplanxa

PLAÇA DE LA FONT

Sol Ric Alta Taverna Pizzeria Mistral Quattros Melic

Can Peret Gran Penya Barcelonista Tgn

Frankfurt El Surtidor Capuccino

PUNTS INFORMACIÓ I TURISME

Carrer Major Rambla Nova

EL CATLLAR Centre Hípic Catllar

CAMBRILS

Ajuntament de Cambrils

Asador Puerto Madero Restaurant Moraima Restaurant L’Indret Restaurant Gami

SALOU Restaurant La Goleta Maver System Castillo de Javier

ALTAFULLA Hotel Gran Claustre

RODA DE BERÀ Restaurant Les Guatlles

ALFORJA Restaurant Rixixiu

Direcció: Nacho González

Administració: Gimnàstic de Tarragona, SAD

Redacció: Nacho González, Gimnàstic de Tarragona, SAD

Disseny i maquetació: Daniel Martínez

Edita: Gimnàstic de Tarragona, SAD

Impressió: Indugraf Offset

Contacte: 977 215 103 administracio@gimnasticdeta rragona.cat