Rdt 738 juliol agost festa major 2014

RĐT738

festa MAJOR’14

REVISTA RODA DE TER JULIOL-AGOST’14 any LXV / 6 €

1 ~ RÐT

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Edició extra de Festa Major Juliol-agost 2014 Núm. 738

Redacció Ramon Martí, 42, baixos. 08510 Roda de Ter Telèfon 93 854 02 30 Correu electrònic revista@rodadeter.cat Dipòsit legal B-14.1958 Preu 6 euros

Han col·laborat en aquest número Agrupació Pessebrista de Roda, Agrupació Sardanista de Roda, Agustí Danés, Alba Parareda, Albert TeVi, ANC Roda de Ter, Anna Torrent, Antoni Parareda, Associació Sant Tomàs, Carme Balmes, Club Escacs Roda i Les Masies de Roda, Comissió Atlètica Roda, Eduard Morató, El Casalot, Ester Camps, Fòrum Dona, Gemma Soldevila, Genís Monmany, Grup de Teatre Arrels, Grup Fotogràfic Roda, Grup Municipal de CiU, Grup Municipal d’Esquerra, Grup Municipal d’IPR, Irene Sellés, Jaume Salés Gorchs, Jaume Salés Malian, JNC, Joan Deniel, Joan Fradera, Joan Sala Pujol, Josep Torra, Júlia Arumí, Laura Bayer, Laura Peidró, Lluís Soler, Miquel Pradell, Miquel Rovira, Montserrat Ribas, Museu Arqueològic de l’Esquerda, Núria Aguilar, Núria Alberch, Osona Camina, Pep Bas, Pep Vila, Pere Serra, Petra Martín-Pero, Pol Ballús, Quim Salinas, Raquel Castellà, Roda Decideix, Sabina Jufré, Sara Jordan, Sebastià Povedano, Taller de fotografia de la Memòria Històrica.

Fotos Agrupació Sardanista, Aina Salés Datsira, Àlex Sánchez, ANC Osona, Antoni Parareda, Arxiu Raquel Castellà, Arxiu Remo Bosch, Associació Sant Tomàs, Cesc Mena, Comissió Atlètica Roda, Eduard Morató, Fina Guitart, Genís Monmany, Gregori Domínguez, Hospitalitat de Lourdes, IPR, Joan Fradera, Joan Parera, Josep Alonso, Josep Bruguera, Maria Àngels Roviró, Marta Barniol, Miquel Rovira, Montse Verdaguer, Museu Arqueològic de l’Esquerda, Osona Camina, Penya Blaugrana, Pep Bas, Pep Vila, Pere Rifà, Pere Serra, Taller de fotografia de la Memòria Històrica.

Fotografia de la portada Àlex Sánchez Montero.

Fotografies de les separates Josep Bruguera Disseny inicial Bisgràfic Maquetació, coordinació i redacció Montse Verdaguer i Mas Impressió IMATGE DIGITAL MIQUEL ROVIRA Publicitat Montse Bancells i Genís Monmany Subscripcions Montse Verdaguer i Mas (Telèfon: 93 854 02 30) La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

3 ~ RÐT

2 ~ RÐT

Edició patrocinada per l’Ajuntament de Roda de Ter, amb la col·laboració d’entitats i firmes comercials i industrials de Roda de Ter

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

El Temps

Demografia

Agenda Cultural

TempEratures JUliol/agost 2014

NAIXEMENTS

Diumenge 21 de setembre Caminada. Sortida a Aiguafreda, a les 8 h.

Organitza: Osona Camina.

Divendres 26 de setembre Acapte de sang. Autocar davant de l’ambulatori. De les 17 h a les 21 h.

4a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2014. Presentació de la pel·lícula “La Cooperativa del Ter“ de 1931. Sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda a les 21 h.

Organitza: Museu del Ter de Manlleu Dissabte 27 de setembre Futbol. Quadrangular de Festa Major en categoria infantil: Roda, Escola Futbol Ripollès i Can Rull C i D. Camp de futbol de gespa a les 10 h. Organitza: CE Roda 2a Jornada sobre el Voluntariat a Roda de Ter. Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda a les 10 h.

Futbol. Triangular de Festa Major en categoria juvenil: Roda, Corcó i Can Rull. Camp de futbol de gespa a les 16 h. Organitza: CE Roda Diumenge 28 de setembre Caminada Solidària.

Roda –Santa Magdalena – Roda (10km). Avituallament a Santa Magdalena amb coca, llonganissa i refrescos. Recollida d’aliments per a Càritas al punt de sortida. Sortida des de la Plaça Major a les 9 h. Organitza: Fòrum Dona Presentació dels equips del Club Patí Roda.

Pavelló municipal d’esports a les 11 h.

Visita comentada a l’Esquerda.(Jornades Europees del Patrimoni) Explicació dels treballs realitzats durant la campanya d’excavacions d’enguany. Punt de Trobada: davant el Museu Arqueològic de l’Esquerda a les 11 h. Inscripcions i informació al telèfon 93 854 02 71 Ball a Can Planoles Amb Sebastià. Porxada de Can Planoles a les 17 h. Organitza: Casal del Pensionista Divendres 3 d’octubre 7a Caminada Negranit Caminada urbana nocturna. Recorregut de 7’5 km. Sortida des de la Plaça Major a les 21 h.

Al finalitzar hi haurà botifarrada per a tots els

Màxima absoluta / ºC 34,8º (dia 18) Mínima absoluta / ºC 11,6º (dia 3) Mitjana mensual / ºC 21,9º Mitjana climàtica / ºC / 1996-2005 22,9º

35,5º (dia 10) 12,8º(dia 3) 22,6º 23º

Pluja i meteors Precipitació total mensual (lm2) Precipitació mitjana / 1996-200 Jornada més plujosa Precipitació acumulada. Any 2014 Precipitació acumulada. Any 2013 Dies de pluja Dies de boira Dies de gelada Dies de rosada Dies de tempesta Dies de neu Vent fort>51 Km/h

100,3 170,7 58,6 71,7 28,5 (dia 7) 68,5 (dia 22) 405,6 576,3 503,3 684,0 11 15 4 7 0 0 29 25 4 6 0 0 3 2

01/07/2014 Marc Soler Vivet, fill de Jordi i Maria 03/07/2014 Magalí Reig Creus, filla de Joan i Roser 07/07/2014 Valentina Prat Moreno, filla de Gil i Judit 09/07/2014 Leo Sobrino Rosanas, fill de Carlos i Maria Teresa 19/07/2014 Arnau Fageda Romeu, fill de Jordi i Marta 20/07/2014 Mireia Coma Aguilar, filla de Xavier i Inmaculada 26/07/2014 Ona Dachs Díaz, filla d’Isaac i Anna 07/08/2014 Èric Cañaveras Sanchez, fill de Vicente i Judit 12/08/2014 Carla Oriol Esteve DEFUNCIONS

Vent Ràfega màxima Km/h

66 NW (dia 25)

Acter Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai www.acterweb.com Secció meteorologia http://www.rodameteo.cat http://www.flickr.com/photos/joanfradera XOM: Estació OS076

53 W (dia 30)

30/06/2014 Ramona Rosanas Moratona, 86 anys 09/07/2014 Juana Martínez Medina, 82 anys 28/07/2014 Ramon Camps Mas, 82 anys 01/08/2014 Ricard Suriñach Mas, 83 anys 03/08/2014 Francisco Jiménez Garcia, 79 anys 12/08/2014 Joan Targarona Roca, 94 anys 21/08/2014 Santi Pons Hita, 44 anys 23/08/2014 Francisco Parareda Pradell, 85 anys

Índex participants. Inscripcions a Can Vinyets o el mateix dia dues hores abans.Preu: 5€ Organitza: Encara Hi Som! i Caminem Dissabte 4 d’octubre

Impro Show.CAT. Teatre d’humor i improvisació. Teatre Eliseu a les 22 h.

Diumenge 5 d’octubre Ball a Can Planoles Amb Marcel·lí. Porxada de Can Planoles a les 17 h.

Organitza: Casal del Pensionista Dissabte 11 d’octubre Fira del Corredor. Recollida de dorsals per les curses atlètiques de Roda i parades esportives.

De les 16 h. a les 20 h. Plaça Major Organitza: Comissió Atlètica Roda Entrega de premis i inauguració exposició concurs fotogràfic Festa Major Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda a les 21 h.

Diumenge 12 d’octubre XXXI Mitja Marató de Roda de Ter. També XVIII Cursa de 10 km i XVI Cros Escolar. Sortida des de la Ctra. de Manlleu a les 10,30 h.

Inscripcions fins el 9 d’octubre a les 20.00h a www.rodadeter.cat Organitza: Comissió Atlètica Roda Exposició de fotos del concurs fotogràfic de Festa Major. Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda de les 10 h. a les 13h .

Organitza: Grup Fotogràfic Roda Ball a Can Planoles Amb Jose Luís. Porxada de Can Planoles a les 17 h.

Organitza: Casal del Pensionista Dissabte 18 d’octubre. Correllengua Animació infantil. Plaça Major a les 18 h.

Sopar popular. La Carpa a les 21 h.

Concert amb el grup Brams La Carpa a les 23 h.

Diumenge 19 d’octubre. Correllengua Ruta Bac de Roda. Gratuït. Punt de trobada: consultar programa específic. A les 11 h.

Mestre Oleguer. Espectacle de monòleg a càrrec de Jaume Costa. Teatre Eliseu a les 19 h.

Programa de Festa Major pàgines de la 102 a la 106.

Més informació a www.rodadeter.cat

06. Editorial 07. salutaciONs 13. RESUM DE L’ANY 17. NOTÍCIES 43. SAPS QUÈ VULL DIR? 51. entitats 65. APUNTS 77. ESPORTS 97. FESTA MAJOR 107. ANUNCIS 124. GUIA COMERCIAL 128. íNDEX COMERCIAL

5 ~ RÐT

4 ~ RÐT

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

“Després de 10 anys al capdavant dels mitjans de comunicació local de Roda de Ter només en puc estar orgullosa i agraïda del recorregut que hem fet junts”

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

10 anys, gràcies

Un terra que crema

Text. Montse Verdaguer Mas. Tècnica dels mitjans de comunicació local de Roda de Ter

Text. Jordi Serra i Macià. Alcalde de Roda de Ter. Foto. Àlex Sánchez

T

L

otes les edicions d’una revista són especials perquè en el període de temps que s’han elaborat han succeït esdeveniments a les nostres vides que són paral·lels als fets que hi podem llegir. El que passa a les nostres vides d’alguna manera també hi queda reflectit perquè allò que vivim forma part d’aquest context. La revista RdT d’aquesta festa major és encara més especial que altres anys perquè és la culminació de 10 anys de feina, en una nova etapa dels mitjans de comunicació local de Roda que començava el gener del 2004. Hem caminat i hem fet molt camí. Hem fet passos endavant amb una fermesa que és d’admirar, tenint en compte que la conjuntura que ens ha acompanyat no ha estat precisament la millor. Només voldria desfer tot el camí que hem fet junts per retrobarnos amb totes aquelles persones que ens han anat deixant: col·laboradors, amics, familiars... Totes les pèrdues són tristes però algunes han estat especialment crues.

Hem escollit de portada la fotografia d’un dels millors i més ben valorats actes de la festa major de l’any passat: l’enlairament dels fanalets voladors, amb el que posàvem el punt i final d’una exitosa festa. L’hem escollida per moltes raons.

Primer de tot, perquè la foto ens agrada moltíssim i els que ho vam poder viure en primera persona ens costarà oblidar l’emoció que vam sentir sota les petites llums dels fanalets. I així en tindrem un record perquè és un acte que no es tornarà a repetir per motius tècnics pel risc d’incendi forestal que suposa. També, perquè és una fotografia del col·laborador Àlex Sánchez. I que l’hem publicada sense demanar-li permís, que és com es fan les millors coses. Volem donar-li el nostre suport en aquests moments tristos que està passant. I l’hem escollida també per l’alt contingut simbòlic que porta implícit. Ens podem imaginar que són aquelles persones que ens han anat deixant. El record d’alguna d’elles encara és molt recent. O també ens podem imaginar que són els nostres desitjos com a persones o com a poble. En el passat es creia que els desitjos escrits en els fanalets pujarien fins al cel i es farien realitat.

Després de 10 anys al capdavant dels mitjans de comunicació local de Roda de Ter només en puc estar orgullosa i agraïda del recorregut que hem fet junts.

Orgullosa per la feina que hem aconseguit. Perquè encara som aquí, tot i la crisi.

I agraïda perquè és una feina que necessita de la col·laboració d’un gran equip de persones, del qual m’heu permès de formar-ne part. M’hi he sentit volguda i estimada. No vull valorar les mancances ni la qualitat tècnica, de contingut, de vendes... dels nostres mitjans. La seva gran vàlua no recau en això sinó, una vegada més, en tots vosaltres.

Aquesta revista és per a totes les persones que m’heu ajudat a caminar. A les que hi heu sigut sempre, a les que he descobert, a les que ja no hi són i, sobretot, a les que he hagut deixar a mig camí. Han sigut 10 anys de molta feina. I no me’n penedeixo. Ho tornaria a fer.

Molt bona Festa Major 2014!

’any 1977 el gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés vingué a Roda a visitar Miquel Martí i Pol, i fruit d’aquella estada en el nostre poble va escriure, entre d’altres, aquests versos:

“Que visquem aquesta Festa Major amb alegria.

Sortim al carrer i gaudimla amb la mateixa intensitat que vivim i treballem per millorar la nostra història.”

He arribat al teu llit de malalt.

Tan sols t’he dut unes síl·labes pobres.

Però me’n vaig enriquit per a sempre.

A tu, Miquel, i a la teua muller, sempre al capçal del teu llit de malalt, va el meu record d’una terra que crema.

Et pense molt, sol, a Roda de Ter. No podem saber del cert què és el que va fer que Estellés es referís a Roda com a poble “que crema”, però alguna cosa el va corprendre de la nostra població i de la nostra gent. El paisatge? El caràcter dels rodencs i rodenques? L’efervescència social que es vivia al final d’aquells anys setanta?

Avui, tot el que vivim també ens fan pensar que estem en una “terra que crema”, que bull d’esperances, que es mou il·lusionada malgrat les dificultats. El moment actual és un moment de canvis que poden ser transcendentals per al país —canvis socials, canvis en l’organització política, etc.— que ens permeten imaginar un futur millor com a poble i com a nació, i que ens han d’ajudar a superar les dificultats econòmiques i laborals de moltes famílies. Aquests anhels, però, només es faran realitat amb l’esforç i el treball de tots plegats, tant dels responsables de les administracions públiques —especialment de les més properes als ciutadans, com els ajuntaments— com de la implicació de cadascun dels catalans i catalanes. Perquè no podem oblidar que els canvis els estan conduint la força de la gent, la societat civil.

Per tant, en un moment propici per a fer comunitat com és la Festa Major ens cal reforçar aquesta la idea de poble com a col·lectiu de gent compromesa, voluntariosa i amable; de gent que fa canviar la història. La festa, l’alegria d’aquests dies que viurem, ens uneix com a poble i ens ajuda a convèncer-nos que units el futur serà millor.

Que visquem aquesta Festa Major amb alegria. Sortim al carrer i gaudim-la amb la mateixa intensitat que vivim i treballem per millorar la nostra història. I així com un dia en visitar el nostre poble, Vicent Andrés Estellés va veure en Roda de Ter “una terra que crema”, puguem dir, nosaltres també, que “no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res d’un poble unit, alegre i combatiu”.

Molt bona Festa Major.

7 ~ RÐT

6 ~ Editorial

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

És l’hora!

IPR torna als orígens. El partit del poble

Text. Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. Foto. Marta Barniol

Text i foto. Grup Municipal d’Independents per al Progrés de Roda

El grup municipal d’ERC: Petra Martín-Pero, Jordi Bonilla, Xavier Montané, Roger Corominas i Jordi Serra, al balcó de l’Ajuntament de Roda de Ter amb l’estelada..

Q

uan escrivim aquest article falten menys de 100 dies per la consulta del 9 de novembre. L’agost acostuma a ser un període de descans però enguany més que mai cal que també sigui un mes per reflexionar sobre el present i futur del nostre país. És moment de veure el camí recorregut però sobretot albirar el que ens queda per endavant. Cal estar preparats.

Des del grup municipal d’Esquerra, i com equip de govern, hem treballat intensament durant aquests tres anys per aportar el nostre gra de sorra per tal que el procés endegat a Catalunya finalitzi amb la independència del nostre país.

Durant aquest temps el nostre municipi s’ha adherit a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), exercim la sobirania fiscal, és a dir, trimestralment els impostos que paga l’Ajuntament són ingressats a l’Agència Tributària de Catalunya. Cada dia al balcó de l’Ajuntament hi oneja l’estelada per posar de manifest la determinació del consistori i del poble de Roda amb la llibertat de Catalunya, malgrat els requeriments que ens ha fet la Delegació del Govern espanyol

per treure-la.

El 2013 es va commemorar amb diversos actes el tricentanari de la mort de Bac de Roda, per tal de fer memòria i fer un just reconeixement a la figura d’aquest patriota que va lluitar per Catalunya en la Guerra de Successió.

El consistori ha aprovat diverses mocions favorables a la llengua i al procés cap a la consulta.

Com a grup municipal hem organitzat xerrades i debats: “De l’independentisme de minories a l’Independentisme de la majoria” i “Votar és democràcia” per aprofundir en la reflexió que l’emancipació nacional del nostre país requereix.

Cal doncs que després de l’agost tornem preparats per treballar de valent pels mesos que vindran. Quan sortirà el RDT de Festa Major l’11 de Setembre ja haurà estat una realitat i no tenim cap dubte que haurà estat un nou èxit de mobilització i civisme del poble català. Però la data clau, la que ha de canviar la història del nostre país és la del 9 de novembre en la que cal treballar per guanyar cada vot, cada doble sí. Ara és un moment en el que els partits polítics, moviments socials i societat civil estiguem a l’alçada que aquest

moment històric requereix. Són moments de treball, de unitat i de generositat per part de tothom. No tingueu cap dubte que les persones que formen part del grup municipal, així com els cinc regidors d’Esquerra que formem el govern municipal treballarem amb una determinació clara de col·laborar amb el govern de la Generalitat en tots aquells passos necessaris per la celebració de la consulta així com tot allò que sigui necessari per la llibertat del nostre país.

Només des de la plena sobirania nacional de Catalunya podrem tenir una autèntica política social que en aquest moments és més necessària que mai, així com uns pobles que puguin treballar per servir als seus ciutadans i poder evitar les actuals traves i intervencionisme que patim del govern espanyol diàriament. La nostra aspiració és clara, seguir construint el nostre poble i fer-ho en el sí d’una República Catalana.

Us animem a tots aquests propers mesos a estar mobilitzats en favor del nostre futur col·lectiu. Guanyarem! És l’hora!

Des del grup municipal d’Esquerra us desitgem una bona Festa Major!

La nostra formació, que parteix de candidatures independents, torna als orígens i es presentarà a les pròximes eleccions municipals del 2015 com a llista estrictament independent. Un grup de persones independents que té com a única prioritat el poble i les decisions que prenem com a grup no ens venen definides per cap partit polític. Persones que treballem única i exclusivament pel nostre poble, i que volem ser la veu i el partit del poble. Una determinació valenta i compromesa amb el nostre poble i amb la nostra gent que ens enforteix i ens cohesiona com a grup, perquè ara més que mai cal apostar per la proximitat, per estar al costat de la gent.

Aquesta fórmula independent ha estat exitosa al llarg de 4 legislatures i ens ha permès governar de manera ininterrompuda al llarg de 12 anys l’Ajuntament de Roda amb un alcalde independent. Una fórmula que estem segurs que tornarà a reeixir tal i com està succeint darrerament a altres poblacions de la comarca com: Folgueroles, El Brull, Seva, Balenyà, l’Esquirol, etc.

Un grup de persones que, com sempre, continuarà treballant per tal que Roda sigui un poble basat en el respecte, la convivència, el diàleg i la participació de tots els rodencs i rodenques, urbanísticament ben acabat i amb bons equipaments. Que es preocupi realment de l’esport, que sigui actiu culturalment, associativament i comercialment viu, atractiu pel jovent, capaç d’atendre les necessitats de la gent gran, segur, i on tothom se senti respectat, amb mitjans de comunicació locals que facilitin la participació. sostenible

9 ~ RÐT

8 ~ RÐT

E

l nostre és un grup amb clara vocació de govern que ha obtingut l’alcaldia en cinc de les vuit ocasions que hem concorregut a unes eleccions municipals.

Unes candidatures que han contribuït de manera decisiva en l’avanç i el progrés del nostre poble i en el benestar de la nostra gent. El nostre projecte, hereu de les formacions independents, va néixer en les segones eleccions democràtiques l’any 1983, fa més de 30 anys, sota les sigles de JiP (Joventut i Progrés). Un projecte que ha anat evolucionant i canviant de nom passant-se a dir Progrés Municipal d’Osona PMO, l’any 1987; IPMO Independents per al Progrés Municipal d’Osona, l’any 1991, i finalment IPR Independents per al Progrés de Roda, l’any 1999 fins a dia d’avui.

Aquell mateix any 1999, el nostre grup IPR va establir una coalició amb un partit polític sota el nom IPR-PSC. Ja en la última comtessa electoral municipal del 2011, el nostre grup va concórrer a les eleccions en un format renovat sota les sigles de IPR-PM.

Xevi Teixidor, Albert Serra, Yolanda Tristancho, Cesca Costa i Joan Rosanas.

econòmica i mediambientalment. Adaptat a les noves tecnologies. Que impulsi decididament els valors de la solidaritat, la integració i la pau. Un grup de persones amb idees, il·lusió i projectes. I hem demostrat que ho duem a terme.

Una candidatura independent que serà encapçalada per l’actual portaveu d’IPR, Albert Serra, com a candidat independent a l’alcaldia 2015-2019 del nostre poble, per poder garantir, en el futur, la continuació del treball que ha fet sempre IPR a l’Ajuntament de Roda de fer avançar en el desenvolupament del nostre poble.

Us convidem a continuar treballant amb nosaltres en aquest gran projecte comú, i fer de Roda un poble amb futur. Perquè només des de la il·lusió i la voluntat de treball és possible la correcta gestió municipal, la gestió dels interessos i del patrimoni comú de tots els veïns del nostre poble.

Perquè som conscients que quant els projectes, les idees i els valors són compartits aconsegueixen millorar el rumb de les coses.

En breu estrenarem pàgina web, així com un nou logotip que estarà dissenyat i desenvolupat única i exclusivament per persones del nostre poble així com per membres de la nostra candidatura. Al llarg d’aquests dies i mesos us seguirem explicant la nostra tasca i us animem a visitar-nos a aquesta Festa Major a la barraka que tindrem instal·lada al passeig del Ter. I us convidem a assistir i gaudir del pregó barrakista de Festa Major, liderat enguany pel nostre grup IPR. Esperem que hàgiu tingut un bon estiu i us desitgem que puguem gaudir tots d’una bona Festa Major.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Aquest no és un setembre qualsevol

Bona festa major!

Text. Grup Municipal de Convergència i Unió. Foto. Montse Verdaguer

Text. Sebastià Povedano Serrano. Regidor no-adscrit de Roda de Ter. Foto. Montse Verdaguer

Quan aquestes línies vegin la llum, haurem gaudit d’un altre 11 de Setembre que no haurà estat un 11 de Setembre qualsevol. Fa molts anys, aquesta és una diada molt reivindicativa pel nostre poble, però els darrers anys, sobretot els 2 darrers anys, s’ha convertit en una mobilització impressionant d’un país que ha dit prou a moltes coses. Han estat sempre manifestacions multitudinàries, molt participatives i exemplars i això ho ha vist tot el món. Bé tot el món no, -a la meseta- més aviat ni ho han vist, ni ho volen veure.

El nostre és un poble que es manifesta d’una manera espontània i pacífica, digne d’admirar. I especialment aquests dos darrers anys el protagonisme l’ha agafat la gent, al cap davant no hi ha cap partit polític i aquest any tampoc, és el poble Català que ha dit prou, de manera molt pacífica, però tan pacífica com contundent.

Volem ser lliures i decidir el nostre futur, que és nostre i només nostre i estem més que cansats de tenir el nostre país ocupat, oprimit i reprimit. El simulacre de democràcia que ens varen vendre no ens ha portat enlloc, el café per a tothom ha resultat un mal negoci i l’encaix amb l’estat espanyol, si alguna vegada havia estat possible, cosa improbable, és més que evident, que actualment és més que impossible.

I no ens enganyem, nosaltres volem marxar d’Espanya, però ells, realment, no ens hi volen, ens tenen per pagar i callar. El trencament és tan inevitable com necessari si volem continuar sent catalans i ser respectats per tothom que, en definitiva, és el que pretenem i tampoc és demanar tant.

La resposta de Madrid és un no a tot, fent gala de la seva manera de pensar i fer, enquistada masses anys enrere i amb un govern amb una enyorança d’un passat, al que mai han renunciat i del que no s’avergonyeixen, abusant de la majoria absoluta que tenen, s’estan afanyant a recentralitzar contínuament competències que teníem traspassades des de fa molts anys a la Generalitat, trepitjant-nos sense cap consideració, ni respecte per la nostra història, cultura i la nostra llengua, sense cap mena de rubor. En aquesta manera de procedir coincideixen totalment els dos grans partits espanyols, evident, contra Catalunya tot s’hi val.

Però gràcies a aquesta moguda, participada massivament pel poble i amb la feina més que ben feta de l’Assemblea Nacional de Catalunya i la col·laboració d’Òmnium Cultural, és quan després de la manifestació de l’11 de Setembre de 2012, que el President Mas va convocar unes eleccions amb la vista posada en el que el poble demanava i agafant el compromís de portar-ho a bon port, fins a les últimes conseqüències.

El compromís del President Mas és total i absolut, el preu que n’està pagant, a nivell personal és d’un desgast increïble i si se’m permet immoral, per l’ús que en fan masses mitjans

Un any més arriba la Festa Major de Roda de Ter, just en el punt que s’acaba l’estiu i s’inicia un nou curs escolar i també polític. Com a regidor no-adscrit de l’Ajuntament de Roda de Ter, desitjo a tots els rodencs i rodenques que tingueu una molt bona festa major!

Antoni Escarrabill i Carme Expósito.

de comunicació i partits polítics, que no democràtics, ni els uns, ni els altres. Similar desgast l’està patint Convergència i Unió, donat que està al govern en aquests moments d’economia complicada, amb els ajustos que s’han de fer per intentar tirar endavant el país no ens afavoreixen gens, sinó tot el contrari. Governant amb minoria i amb molt poc suport, escàs i ens moments determinats, tots els marrons ens els mengem nosaltres i tots els galàpets ens toca també empassar-nos-els a nosaltres.

No és el mateix això, que estar en campanya electoral des de l’any 2010, no és el mateix dir que a Madrid els hi hem de dir això, i això altre i hem de fer tal cosa i tal altre, sense cap responsabilitat, que anar a Madrid com a President de la Generalitat, de tots els catalans, fins i tot d’aquells que no volen que votem el 9 de novembre. Ser el President de la Generalitat és una tasca més que complicada en aquests moments i el que ningú li pot discutir al President Mas, és el compromís, ni la manera com ho estar portant. Una altra cosa és el preu que n’acabarà pagant, elevat i excessiu, que en aquests moments, ja ho és. Son maneres de fer diferents, estar pel país, primer el país, o només pel partit.

Però al President Mas no li tremolarà el pols a l’hora de signar els decrets necessaris per tal de que el proper 9 de novembre el poble de Catalunya pugui votar, una cosa normal, en un país normal, és el que els catalans volem i ens mereixem. S’estan portant a terme tots els passos previs i necessaris per aprovar la Llei de Consultes, en breu, al nostre Parlament amb una majoria suficient per poder-la tirar endavant, donant la possibilitat a que el poble pugui parlar, decidir.

ESTEM DE FESTA MAJOR Després d’un estiu que, potser també tenia problemes amb la Constitució espanyola i pràcticament no l’hem vist, amb un agost calcat a un setembre/octubre, passat per aigua de una manera exagerada, tornem a tenir al davant una nova festa major, la del 2014. No serà una festa major qualsevol, estem a quaranta i pocs dies del 9 de novembre i ens hem de mirar amb il·lusió el nostre futur i ser optimistes.

Amb els millors desitjos de salut i alegria, desitgem a totes les rodenques i rodencs, que gaudim tots plegats d’una entranyable festa major. Molt bona festa major a tothom!

11 ~ RÐT

10 ~ RÐT

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Sebastià Povedano.

RĐT La revista Roda de Ter us desitja una bona festa major i agraeix la col·laboració de tothom que ha fet possible aquest número extraordinari

Si vols ser subscriptor o anunciant de la revista Roda de Ter contacta amb nosaltres al telèfon 93 854 02 30 o al carrer Ramon Martí, 42 baixos de Roda de Ter revista@rodadeter.cat

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

RESUM DE L’ANY

13 ~ Resum de l’any

12 ~ RÐT

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

15 ~ Resum de l’any

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

14 ~ Resum de l’any

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Juliol-agost

Setembre-octubre

Novembre-desembre

Gener-febrer

· Entrevista a Jordi Serra, alcalde de Roda de Ter: “Les prioritats per als propers dos anys de legislatura són la mobilitat, la seguretat i l’escola Emili Teixidor” · L’Ajuntament de Roda de Ter adjudica el servei d’aigua potable a l’empresa Aqualia. · L’Ajuntament ha de pagar 280.000 euros a l’empresa que va fer les obres de la biblioteca. · Sebastià Povedano deixa de ser regidor de Plataforma per Catalunya i passar a ser regidor no-adscrit. · Incasòl ofereix noves condicions de comercialització i nous preus de les parcel·les del polígon del Puig Vell. · L’ANC Roda de Ter penja un mural gegant dedicat a Bac de Roda i a Miquel Martí i Pol. · L’Ajuntament de Roda de Ter, juntament amb l’Associació Roda de Comerciants, comença una campanya amb el lema: Fem poble, fem comerç. · El mercat dels dijous creix en varietat i nombre de parades. · L’Ajuntament de Roda de Ter, la familia Álvarez i la UVic convoquen el Premi Sebastià Álvarez. · Roda de Ter, capital del Correllengua 2013, en una edició que ret homenatge a Miquel Martí i Pol, en el 10è aniversari de la seva mort. · L’agost més plujós dels darrers 20 anys. · Nous i sorprenents resultats de les excavacions del jaciment de l’Esquerda, a la zona de la muralla. · Entrevista a Toni Mayans, coordinador de l’Assemblea Territorial Roda per la Independència: “Si només canviem dir-nos espanyols per catalans, tot continua igual, no hauran servit de res tants esforços.. ·Atlètic Rodenc, la fi d’un club atípic després de 26 anys d’història. · El rodenc Joana Sala, pregoner de la Festa Major 2014.

· El reconeixement a la figura literària i humana del poeta Miquel Martí i Pol, en el marc del 10è aniversari de la seva mort. · Els dies 17, 18 i 19 d’octubre s’ha celebrat el II Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol. · Arriba la 10ª edició de les Jornades MMP. · Alguns carrers i places de Roda, decorats amb banderoles amb versos de Martí i Pol. · Roda de Ter es converteix en el plató del TeleNotícies Comarques de TV3 del 17 d’octubre. · L’Ajuntament de Roda de Ter aprova abaixar els impostos i taxes per al 2014. ·El ple aprova per unanimitat la no suspensió de l’acord d’adjudicació del servei municipal de l’aigua a Aqualia. · Roda fa el primer pagament dels impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. · Mor Ramon Pujols, l’empresari que va cedir els terrenys per ampliar la residència. · La rotonda de la Creu de Codines dóna la benvinguda als visitants amb un projecte del rodenc Jaume Soler. · L’alcalde demana la col·laboració de l’AMPA de l’escola Emili Teixidor per “saber com volem l’escola nova” · Ramon Buf í, rector de la parròquia de Sant Pere de Roda, va ser l’homenatjat de La Marxa dels Vigatans. · Roda de Ter celebra la tradicional ofrena floral a Bac de Roda, en un 11 de Setembre marcat per la Via Catalana.

-Més de 600 rodencs i rodenques van assistir a la Via Catalana. · 850 persones passen per l’Esquerda en menys d’un mes. · Mor Mercè Viladecàs, col·laboradora de Ràdio Roda i la revista RdT. · 350 participants, a les Curses Atlètiques de Roda de Ter. · 267 inscrits, a la primera cursa de muntanya Saltamarges.

· La Fira de Pont a Pont de Roda dóna la benvinguda al Nadal. · L’Agrupació Pessebrista de Roda de Ter també ret homenatge al poeta Miquel Martí i Pol. · Roda aprova una modificació de crèdit que servirà per tancar “correctament” el pressupost de l’exercici 2013. · L’Ajuntament de Roda de Ter també diu ‘no’ a la reforma local proposada pel govern del PP. · La consellera Irene Rigau visita Roda de Ter: “Crec que les obres de l’escola Emili Teixidor podrien començar dins aquesta legislatura, si acaba quan ha d’acabar que és el 2016”. · Roda de Ter i Les Masies de Roda reivindiquen la figura de Francesc Macià, Bac de Roda. · Roda de Ter engega la campanya “Signa un vot per la independència” · Roda de Ter organitza la 4ª Setmana Solidària. · El Teatre Eliseu s’omple d’activitats amb una programació estable. · Roda de Ter tanca les Jornades Miquel Martí i Pol, aconseguint un merescut ressò nacional. · Roda de Ter ret l’homenatge popular a Miquel Martí i Pol amb la presència del conseller Ferran Mascarell. · Renovació de la teulada de l’església. · El Casalot, l’educació en lleure a Roda de Ter des de fa 20 anys. · Cavalls i poder, en el món ibèric, nova exposició temporal al Museu Arqueològic de l’Esquerda. · Mor Ramon Collell, un dels membres fundadors del Club Escacs de Roda. · Osona Camina té a punt la 2ª edició després de l’èxit del primer any.

· Gran èxit de Roda de Ter com a plató del programa Divendres de TV3. · L’Ajuntament de Roda de Ter aprova el pressupost 2014 que puja 4,6 milions d’euros i que són 771 mil euros menys que el pressupost inicial de l’any anterior. · L’Ajuntament començarà a fer un cens de pisos buits per sancionar els bancs que els tinguin sense ocupar. · El Ple aprova per unanimitat presentar recurs al Tribunal Constitucional en contra la nova llei sobre la reforma local. · L’exregidor de PxC, Sebastià Povedano, serà el nou responsable local a Roda del Partit Popular. · Desestimada la mesura cautelar del recurs presentat per l’empresa Sorea, relativa a la suspensió de l’acord d’adjudicació del servei d’aigua potable de Roda de Ter. · L’Ajuntament de Roda de Ter restringeix l’accés de vehicles a l’àrea de lliure aportació de deixalles de la Col·lecta. · La campanya “Signa un Vot per la Independència” de l’ANC recull 250 instàncies a Roda de Ter, amb dos dies. · L’ANC Roda de Ter penja una nova estelada gegant. · L’Ajuntament i ARC presenten una aplicació de mòbil per estar connectat amb el comerç de Roda. · Roda de Ter baixa dels 500 aturats a finals del 2013. · Es posa en marxa el programa LECXIT per millorar la lectura i la comprensió d’alumnes de 4t i 5è de primària. · Jana Carrera Roca és la primera rodenca de l’any 2014. · Gran èxit del concert d’hivern de les Escoles de Música de Roda, l’Esquirol i Torelló. · Emotiu homenatge a Mercè Viladecàs, col·laboradora de Ràdio Roda i la revista Roda de Ter que va morir el 30 de setembre de 2013. · Nova associació de veïns del barri Bac de Roda. · Se celebra el Setcentenari de la darrera destrucció de l’Esquerda.

NOTÍCIES Març-abril

Maig-juny

· La Fira de la Llavor Tradicional es consolida. · L’Ajuntament aprova atorgar subvencions per incentivar emprenedors i empreses de Roda. · Roda recull el reconeixement a la qualitat i a la transparència en la comunicació pública local del web municipal. · La seguretat viària de Roda s’intensifica amb la posada en funcionament de més semàfors. · Més de 200 persones van donar sang a la 5a marató de Roda i Les Masies de Roda. · L’Escola Mare de Déu del Sól del Pont tornarà a tenir 3 línies de P3 el proper curs. · Nova edició de L’hora de la tertúlia amb la xerrada sobre diverses cares de l’educació, organitzada per IPR. · Estrena de nous gronxadors d’En Patufet, creació de Pilarín Bayés, a la plaça Catalunya. · Guillem Ramisa publica Deu mil tardes, un nou llibre de poesia, amb il·lustracions, editat per l’Associació Tapís. · Es presenta el llibre Miquel Martí i Pol recitat per Ramon Martí i Pol (Ed. Mediterrània, 2013), amb poemes d’El Poble i La Fàbrica i un Cd amb aquests poemes recitats. · Aina Caballeria, guanyadora absoluta del 2n Festival Audiovisual Miquel Obiols de Roda i Les Masies de Roda. · El programa Cafè i Sardanes de Ràdio Roda celebra els 10 anys en antena. · Fòrum Dona homenatja les dones de pagès en l’acte del Dia Internacional de la Dona. · Oques Grasses treu el seu segon disc Digue-n’hi com vulguis i rep el premi “grup revelació” dels Premis Enderrock. · El cicle de conferències, primer acte que conmemora els 700 anys de l’última destrucció de l’Esquerda. · El Museu Arqueològic de l’Esquerda, entre les candidatures als premis de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.

· La Guingueta dels jardins de La Blava dóna la benvinguda a l’estiu. Està construïda de fang, palla i fusta, utilitzant criteris de bioconstrucció i autoconstrucció. També s’estrena el nou tram del camí Vora Ter des de La Blava a Sorralta. · Roda de Ter aprova les bases per atorgar subvencions a les empreses que s’instal·lin al polígon del Puigvell. · Els dos nous vigilants municipals, Josep Maria Muñiz i Omar Domingo, s’han incorporat per mig any. · Instal·len a Roda de Ter un semàfor amb tecnologia Bluetooth, adaptat per a persones amb discapacitat visual. · Roda s’adhereix a la campanya “Barris antics: molt per descobrir, molt per oferir” per potenciar el comerç de proximitat. · A Roda de Ter, ERC s’imposa a les eleccions europees, amb una participació del 51,1%. · L’actual tinent d’alcalde Roger Corominas serà el nou alcaldable d’ERC després que l’alcalde Jordi Serra anuncia que no es torna a presentar. · Càritas presenta una anàlisi de la realitat i necessitats detectades a Roda de Ter i Les Masies de Roda. · La rodenca Alba Begara és la protagonista d’un cartell per sensibilitzar la població sobre malalties minoritàries. · L’Escola Emili Teixidor fa un acte en record a l’escriptor rodenc en el segon aniversari de la seva mort. · Joan Sala publica el seu primer llibre de poesia Mots embastats, als seus 88 anys. · L’Escola de Música El Faristol posa punt i final al curs 2013-2014 amb el TERVersions3. ·Presentació dels treballs de restauració de la muralla de l’Esquerda · Èxit de les 3 hores de resistència d’enduro. · La Cursa de Muntanya Saltamarges es consolida.

17 ~ Notícies

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

16 ~ Resum de l’any

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Jordi Serra: “Necessitem persones compromeses que tinguin molt clar quin és el futur del poble però també del país” Aquesta és l’última entrevista que fem a Jordi Serra com alcalde de Roda de Ter en una revista de festa major del “Roda de Ter”. D’entrevistes potser n’hi hauran d’altres, però no com alcalde en un número extraordinari. Jordi Serra, que és militant d’ERC des del 1991 i va entrar de regidor a l’Ajuntament de Roda de Ter l’any 1999, va anunciar el mes de maig que no es presentaria a les eleccions municipals del 2015. Aquesta és la segona vegada que és alcalde de Roda de Ter i al llarg d’aquesta entrevista ens parla sobretot del nostre poble però amb la vista posada en el procés sobiranista que viu el país.

L’alcalde va anunciar al maig que no es tornarà a presentar a les eleccions municipals del 2015 però assegura que encara li queda un any per poder fer molta feina a l’ajuntament

Va anunciar el mes de maig que no es tornaria a presentar a les eleccions municipals del 2015.

Exacte. Vaig anunciar que no em tornaré a presentar com a cap de llista d’ERC per a l’alcaldia de Roda de Ter. Però encara em queda tot un any de molta feina i molts projectes.

Comptem que aquest any podrem fer molta feina i acabar molts projectes que tenim començats. També vam anuncair que el cap de llista d’Esquerra serà l’actual primer tinent d’alcalde, Roger Corominas.

Parli’ns de Roger Corominas.

El bon funcionament d’aquesta actual legislatura ha estat gràcies als regidors que hi ha que han treballat moltíssim, però sobretot d’en Roger. En Roger és una persona a qui li agrada la política i avui dia de gent a qui li agradi la política i es vulgui dedicar a la política n’hi ha poca. A més a més, és una persona molt preparada tècnicament i molt intel·ligent.

El que calia, en aquests moments, era posar ordre i sanejar econòmicament els ajuntaments. A Roda, això ho ha portat ell en exclusiva i podem veure que els resultats són molt bons.

Durant aquesta legislatura, s’ha aconseguit abaixar l’endeutament de l’ajuntament. En quin tant per cent està situat actualmente?

Actualment estem amb un endeutament del 50%. Per tant, estem parlant d’un ajuntament que no està endeutat, que estem pagant al dia i que això també ens permet que utilitzem estalvis efectuats els altres anys per poder fer petites actuacions. La bona feina que s’ha fet estalviant i reduint despeses, ara ens permet fer alguna actuació que fins ara no podíem fer. Això és fruit de l’estalvi de tots plegats.

Parlava que encara queda un any de legislatura i projectes per tirar endavant… Per exemple?

Sempre hem dit que aquesta no és una legislatura per fer grans obres ni grans inversions. Un dels projectes més grans era poder pagar al dia les factures, reduir dèficit i, sobretot, intentar disminuir la càrrega fiscal als rodencs. Era el més important, més que no pas fer grans obres. Heu pogut veure que aquest any les contribucions (l’Impost de Béns Immobles-IBI), a part de totes les altres taxes i tots els altres impostos, ja fa 2 o 3 anys que estan congelats. L’IBI, que és l’impost més important que afecta als rodencs, l’any passat ja va baixar per a la majoria dels rodencs i aquest any ha baixat a tots els rodencs de forma bastant important.

L’any 2015, el valor cadastral de tot el municipi de Roda automàticament baixa un 22%. L’objectiu de disminuir la càrrega fiscal als rodencs, que es el més important, això s’ha aconseguit.

En l’entrevista de l’any passat, parlàvem de tres objectius que encara no s’havien aconseguit durant la primera meitat de la legislatura. Són la mobilitat, la seguretat i la construcció de la nova escola Emili Teixidor.

Amb el tema de la mobilitat ja heu vist que s’estan fent passos molt importants. Seguim les directrius que es van marcar des del Pla de mobilitat redactat per la Diputació de Barcelona. Es millora la mobilitat però també es millora, sobretot, la seguretat dels vianants en el sentit que, malauradament, la variant no existirà i durant uns quants anys tindrem una carretera amb 14.000 vehicles que ens travessen cada dia. Això ha suposat millorar les interseccions amb regulació semafòrica, també estem fent repintats i millores

19 ~ Notícies

18 ~ Notícies

Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Àlex Sánchez i Montero

L’alcalde Jordi Serra, al balcó de l’Ajuntament de Roda de Ter on hi oneja l’estelada.

dels vorals perquè no s’agafi tanta velocitat. També s’ha aprofitat el mes d’agost per arrenjar el carrer Bac, que hi havia un dèficit important en la construcció. Abans d’acabar l’any esperem que puguin començar les obres de la rotonda de l’encreuament de la carretera de Manlleu a l’Esquirol, que crec que és l’obra més necessària que hi ha en aquest moment.

Pel que fa a la seguretat?

L’ajuntament en aquests moments només ha ampliat recursos en temes de seguretat. S’ha contractat dos vigilants municipals més que treballen durant la nit i patrullen constantment per tots els carrers i tots els barris de Roda per augmentar aquesta seguretat. Les dades que ens passen dels fets delictius i de faltes en el municipi de Roda de Ter no són significatius. Per tant, estem parlant que actualment vivim en un poble molt segur. Tota aquesta percepció que a vegades hi havia d’inseguretat, perquè potser faltaven efectius, d’alguna manera s’ha vist acomplerta a la nit amb aquesta vigilància d’aquestes dues persones. És la primera vegada que es fa un pas endavant en el tema de seguretat ja que durant molts anys hem tingut només dos vigilants. Estem pendents de fer una valoració quan aquests dos vigilants acabin el termini de mig any pel que han estat contractats.

Però sí que puc dir que en aquestes setmanes que portem la valoració és molt positiva. Vull dir que realment es vegin, que voltin, que estiguin al cas i que durant la nit sàpigues que hi ha algú, doncs, és positiu.

Però també s’han ampliat recursos en l’àrea d’atenció a les persones?

Sí, i tant. A més de la seguretat ciutadana, també hem aug-

mentat els rescursos destinats a l’àrea de Serveis Socials.

Això no ho fem sols, tenim la col·laboració molt important de Càritas, que està fent una feina molt seriosa i treballem colze a colze. Això ens permet atendre a moltes persones que ho estan passant malament. Ambtot, hem començat a veure que l’atur disminueix, molt poc. A Serveis Socials s’està fent una bona feina. També dediquem esforços els aspectes de formació: cursets, tallers… No oblidem en cap moment l’atenció a les persones. L’esforç econòmic de sanejament de l’ajuntament que s’ha fet és important. Però aquesta feina d’atenció a les persones no es veu tant i també és molt important.

Veurem l’escola Emili Teixidor començada abans d’acabar la legislatura?

Aquest el dono ja com a objectiu acomplert. El que costa és engegar la maquinària administrativa i pressupostària de la Generalitat. I en uns moments que la Generalitat no està construint ni invertint res, a Roda de Ter, la Generalitat hi ha invertit una quantitat molt important per a la redacció del projecte de l’escola i per a la direcció de les obres. Tot fa preveure que la màquina administrativa està engegada, la màquina constructiva està engegada. Aquesta tardor ja tindrem els plànols de l’escola Emili Teixidor. Només caldrà que s’adjudiquin les obres i saber quin dia començen les obres de la construcció. La maquinària és lenta però ja està engegada. No tinc cap dubte que durant el 2015 s’iniciaran les obres de l’escola Emili Teixidor.

Hi ha, però, altres projectes en aquesta legislatura…

Altres objectius d’aquesta legislatura era també solucionar problemes que arrossegàvem.

20 ~ Notícies

“La bona feina que s’ha fet estalviant i reduint despeses, ara ens permet fer alguna actuació que fins ara no podíem fer. Això és fruit de l’estalvi de tots plegats.”

Per exemple, un contenciós amb l’empresa que va construir la biblioteca municipal Bac de Roda, que reclamava més diners a l’Ajuntament després de la finalització de les obres. El cas s’havia portat els tribunals i hi havia un desacord. A més, tot i ser una obra nova i acabada d’estrenar, hi havia unes goteres i entrava l’aigua a la biblioteca d’una forma escandalosa. El que hem hagut de fer ha estat arreglar aquest nyap.

I també s’ha arribat a un acord amb l’empresa constructora per tancar aquest contenciós que havia interposat contra l’Ajuntament. El contenciós s’ha solucionat i liquidat d’una forma satisfactòria per les dues parts. Un altre objectiu era arreglar el carrer Bac. També es tractava d’unes obres mal executades. Després d’haver-ho consultat a molts tècnics, hem trobat la solució de tornar a treure les llambordes i collar-les amb rejuntats i elements molt més forts i que puguin passar els cotxes però, a més a més, que quedi més llis i que la gent no s’hi faci mal. I ho hem fet el mes d’agost que és quan menys activitat hi ha.

Miquel Martí i Pol i la Casa Museu, el Museu de l’Esquerda… Parlem de l’àmbit cultural.

A Roda de Ter, un dels potencials que tenim es l’àmbit històric-cultural. Fa un any vam inaugurar l’edifici del Museu de l’Esquerda. I aquest 30 de juliol vam signar un conveni de 400 mil euros amb la Generalitat perquè pagui la posada en marxa del museu. És a dir, donar contingut al museu.

L’any que ve tindrem el nou Museu de l’Esquerda en ple funcionament i amb una exposició amb nous mitjans i que explicarà molt bé tot el que és l’Esquerda. Però aquí hi hem d’afegir el fet que aquestes excavacions que estem portant a terme amb subvencions de La Caixa i de la Generalitat han tret al descobert material impressionant. El que s’està descobrint canvia completament el coneixement o el valor que teníem de l’Esquerda.

També tenim una altra subvenció d’un FEDER, de 100 mil euros, per destinar als nostres autors locals com Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor, com també la figura de Bac de Roda. També hem avançat en la Fundació Miquel Martí i Pol ja que hem fet un pas endavant. A partir de l’1 de gener de 2015, la Fundació, gràcies a un conveni amb Diputació de Barcelona, tindrà una estructura profesional pròpia, i no com fins ara que funcionava amb voluntaris. La fundació estarà ubicada aquí a Roda. Ens servirà per desenvolupar tots els grans projectes que hi ha previstos: la Casa Museu,

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

divulgar molt més l’obra del poeta, aprofundir molt més en la ruta literària... Volem que la persona que se’n faci càrrec sigui un gestor cultural, ja que també l’objectiu és que el 40 o el 50% dels ingressos de la fundació provinguin de l’empresa privada o del mecenatge.

Quines novetats hi ha en relació al polígon del Puig Vell?

En aquests moments, a nivell de Promoció Econòmica, s’està ajudant amb subvencions a emprenedors que s’instal·len al poble. També hem obert una altra línea de subvencions per a empreses que es vulguin instal·lar al polígon. Ja s’han començat a vendre les primeres parcel·les i hi comença a haver algun moviment de terra… D’una forma encara molt suau, però hi ha un moviment que fins ara no existia.

Roda de Ter ha estat un municipi pioner a l’hora d’aprovar en el ple d’abril, per unanimitat, sancionar a les entitats financeres que tinguin immobles desocupats.

Si. Aquí el primes pas que hem fet és un cens d’habitatges buits i construïts que estiguin en mans d’entitats bancàries.

També instàvem a la Generalitat que reglamentés d’alguna forma clara aquest tema. I ha aprovat una llei que precisament aplica ja penalitzacions a les entitats bancàries que tenen pisos buits. Aquestes penalitzacions són aixecades si es posen els habitatge en lloguer social. Per la nostra part, tenim contactes amb promotors que tenen pisos fets i acabats i moblats, que els posen a disposició de Serveis Socials de l’Ajuntament, per a famílies de Roda de Ter que nosaltres creguem oportú, amb preus de lloguer social molt assequible. Aquesta és una de les necessitats que havia detectat un estudi recent de Càritas.

Roda de Ter s’està posant al dia en les tecnologies de la informació com les xarxes socials, la web, les aplicacions per a mòbils…

L’Ajuntament de Roda de Ter ha sapigut adaptar-se i posar-se al dia en les noves necessitats en tecnologia de la informació ja sigui xarxes socials com Facebook, Twitter, la pàgina web… Cada vegada tenim més visites. L’aplicació Roda (APP Roda), per a mòbils d’Android i Appel, crec que ha estat l’èxit més encertat en l’àmbit de les noves tecnologies. Com ajuntament, hem estat pioners en aquest sentit.

Qui no tingui l’aplicació, se la pot descarregar perquè a part de tenir tota la informació molt a l’abast de tots els comerços (com els telèfons, adreces…) també serveix com a eina comunicativa molt directa amb notícies sobre el poble de Roda i l’agenda d’actes.

Destacar que vam rebre un reconeixement de la Generalitat que ens valorava el fet de comptar amb una pàgina web transparent i participativa. Estem al dia en aquest sentit i som un ajuntament que intentem comunicar cada vegada millor i ho fem a través dels últims mitjans que tenim a l’abast. Penso que és molt efectiu i rebem constantment resposta dels veïns. La comunicació amb els veïns és molt més ràpida i nosaltres, com ajuntament, també podem donar una resposta més rápida quan es detecta algun problema o queixa. Amb les noves tecnologies, la comunicació és molt més directa i ràpida.

21 ~ Notícies

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Abans parlàvem que no és moment de fer gran obres ni grans inversions. Bàsicament, només obres de manteniment?

Constantment s’està invertint per anar mantenint els nostres parcs, jardins, carrers, clavegueres, la xarxa d’aigua potable… Són inversions que a vegades no es veuen però són importants i no ho deixarem de fer. Però hi ha un tema que ens preocupa i és l’estat actual del Pont Vell ja que cada vegada s’està deteriorant més. Una reforma integral valdria molts diners, segurament no la podríem portar a terme.

Però sí que cal una actuació imminent per corregir, si més no, elements que afecten la seguretat del Pont Vell. També s’ha fet una aposta clara en temes de medi ambient. Sí, com el projecte de recuperació de La Muntanyeta, que va molt lligat amb el tema dels horts urbans, i la Fira de la Llavor.

També vull destacar els jardins de La Blava i tot el que a l’antiga fàbrica de La Blava s’hi pot desenvolupar, que entenem que hi ha molt de potencial per tirar endavant. Aquest any també hem posat en funcionament la Guingueta de La Blava com a un espai d’oci i també hem obert un tram més del camí Vora Ter, que fa una volta circular a l’entorn del barri del Serrat.

I ja per acabar, continua sent una legislatura marcada pel procés de creació de l’Estat propi.

I en el que nosaltres hi estem molt compromesos. Si l’equip de govern d’Esquerra és a l’Ajuntament és per tirar el poble endavant però també volem que des del nostre municipi es posi el nostre granet de sorra per fer avançar el procés i formar part d’un Estat propi. És la nostra ideologia i des

“No tinc cap dubte que durant el 2015 s’iniciaran les obres de l’escola Emili Teixidor”

dels ajuntaments també treballem en aquesta linía. No és un moment de mitges tintes. A les institucions, necessitem persones compromeses que tinguin molt clar quin és el futur del poble, però també quin és el futur del país i que treballin per al país. Per a nosaltres, el compromís és total, des de pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya, a col·locar les estelades i les senyeres on calgui, a declararnos Territori Lliure, a oferir tots els mitjans a la Generalitat perquè es pugui desenvolupar la consulta del 9 de Novembre… Amb totes les consequències legals que ens pot comportat. Som plenament realistes del que ens pot passar pel nostre compromís amb el procés sobiranista. L’any passat ja vaig dir que no tenia cap dubte que al 2014 hi hauria la consulta i així serà. Podrem votar i nosaltres hi posarem tot l’esforç i tots els mitjans perquè això sigui possible. Sabem que aquest procés serà llarg i entenem que, més que mai, les administracions locals també hauran d’estar compromeses amb el procés i necessitem ajuntaments clarament independentistas.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Aprovació inicial del projecte de construcció de la rotonda de la cruïlla entre la carretera de Manlleu i l’Esquirol

Treballant per la creació d’activitat econòmica

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

Text. Núria Alberch

22 ~ Notícies

El Ple també va aprovar una moció d’urgència per donar suport a la consulta del 9 de novembre, tenint en compte que l’Ajuntament de Roda de Ter ja no se celebrarà cap més ple abans de l’11 de Setembre

Una imatge del ple de juliol.

L’Ajuntament de Roda de Ter va celebrar el dimarts 15 de juliol el Ple ordinari abans de les vacances d’estiu. Després de l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, el Ple va fer l’aprovació d’una modificació de crèdit per a la realització d’una inversió de finançament sostenible. La llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de control del deute comercial en el sector públic estableix que el superàvit pressupostari s’ha de destinar a reduir el nivell d’endeutament, si bé i únicament per a l’any 2014 estableix unes regles especials pel destí d’aquest superàvit. La modificació de crèdit puja 117.104,02 euros que es finança amb romanent i, segons permet la llei per a l’any 2014, es destinarà a la reparació del paviment del carrer Bac de Roda de Ter. L’alcalde Jordi Serra va explicar que aquesta obra es vol portar a terme durant el mes d’agost perquè és quan hi ha menys trànsit en aquest carrer. Aquest punt va ser aprovat per unanimitat.

El Ple de l’ajuntament també va fer l’aprovació inicial de la modificació de la plantilla de personal amb l’amortització de la plaça denominada “Auxiliar cuina i neteja”, que estava ocupada de forma temporal. L’alcalde Jordi Serra va explicar que aquesta feina es contractarà a una empresa externa.

El Ple també va tirar endavant l’aprovació inicial del projecte d’obra local ordinària “Projecte constructiu d’implantació de rotonda entre Ctra. BV-5222 i la C-153 TM Roda de Ter”. El projecte té un pressupost d’execució per contracte de 385.424,18 euros (sense IVA). Al mateix temps, també va quedar aprovada la relació de béns i drets que s’expropien per a l’execució del projecte esmentat. L’alcalde Jordi

Serra va explicar que hi ha hagut uns canvis en el procés d’aprovació del projecte de l’obra ja que en un principi l’havia d’aprovar Diputació de Barcelona però l’ens supramunicipal ho va traslladar a l’ajuntament. Segons l’alcalde, s’ha hagut de fer així per poder complir els terminis ja que, per finançar l’obra, Diputació utilitzarà diners del romanent de tresoreria i era molt just que l’obra estés enllestida el novembre d’aquest any que és quan tanquen el pressupost. Per aquest motiu, s’ha optat per transferir el diners a l’ajuntament i que sigui el mateix consistori qui s’encarregui directament d’aprovar el projecte i adjudicar l’obra. Aquest punt va ser aprovat per l’equip de govern d’ERC i el grup de l’oposició de CiU. IPR, també a l’oposició, es va abstenir pel canvi de criteri de Diputació de Barcelona i pel procediment que s’ha seguit en les expropiacions. El regidor no adscrit, Sebastià Povedano, va excusar la seva assistència al ple. L’alcalde va afegir que aquesta obra no costarà diners als rodencs i que l’ajuntament ha seguit la normativa establerta en tot el procés de les expropiacions.

El Ple va aprovar una moció d’urgència per donar suport a la consulta del 9 de novembre, tenint en compte que l’Ajuntament de Roda de Ter ja no se celebrarà cap més ple abans de l’11 de Setembre. La moció va ser aprovada per unanimitat i el ple va deixar constància del compromís del consistori amb el procés cap a la independència que està vivint Catalunya. Després de donar compte de les resolucions de l’alcalde, dels acords de la junta de govern local, de les subvencions, dels convenis aprovats per la junta de govern local i el torn de precs i preguntes, l’alcalde va aixecar la sessió.

El Servei de Promoció Econòmica treballa amb les persones i les empreses per aconseguir fomentar la creació de nova activitat econòmica al municipi així com donar facilitats en el dia a dia dels emprenedors i empreses ja existents al municipi.

Subvencions a les persones desocupades que s’estableixen com autònomes i les empreses que creen ocupació Amb l’objectiu d’incentivar la creació del propi lloc de treball per part de persones en situació de desocupació o que ubiquin la seva activitat econòmica a Roda de Ter i la creació de llocs de treball per part de petites empreses es van aprovar el passat mes de març les bases reguladores de subvencions a les persones desocupades i a les empreses que creïn ocupació. Amb una consignació inicial de 5.000 euros s’espera que aquest any se’n puguin beneficiar un mínim de 6 emprenedors. Com a resultat d’aquesta acció, fins l’agost, han demanat acollir-se a aquest ajut 6 emprenedors que s’han constituït com a treballadors autònoms per desenvolupar una activitat empresarial de les quals una ja s’ha resolt favorablement i en les properes setmanes s’aniran aprovant les altres una vegada validada la documentació aportada.

Campanya “Aixequem les persianes” per fomentar la ocupació de locals buits S’està treballant en la confecció d’un registre de dades amb informació de locals buits de la població que es posarà a disposició dels possibles emprenedors o empreses interessades a instal·lar-se a Roda de Ter. Paral·lelament podem avançar que el dissabte 18 d’octubre es celebrarà una Jornada de portes obertes de locals buits sota el lema “Aixequem les persianes” i durant la qual es realitzaran una sèrie d’accions amb l’objectiu de donar a conèixer i dinamitzar aquests espais buits.

Subvencions instal·lació d’empreses al polígon Amb l’objectiu d’incentivar l’establiment d’activitats econòmiques al polígon industrial Puigvell i d’aquesta manera donar un impuls a l’economia i a la creació de llocs de treball a Roda de Ter es van aprovar el passat mes de maig les bases per a l’atorgament de subvencions per fer més atractiu el polígon del Puigvell aprofitant que l’INCASOL que comercialitza les parcel·les del polígon ha ajustat a la baixa els preus. Es bonificarà tant el trasllat intern de negocis ubicats al centre del poble i que es traslladin al polígon com els que s’estableixin per primer cop allà. Les bonificacions seran en la llicència d’obertura o d’activitats, en els certificats urbanístics, en la taxa del servei de recollida d’escombraries i en l’impost de construccions. De cara al 2015 està previst

El Servei de Promoció Econòmica treballa per aconseguir fomentar la creació de nova activitat econòmica al municipi així com donar facilitats en el dia a dia dels emprenedors i empreses ja existents al municipi.

dotar el pressupost municipal d’una partida pressupostària destinada a aquesta subvenció.

El Servei de Promoció Econòmica us anirà informant de les futures accions que portarem a terme però si voleu saber més detalls sobre les accions endegades actualment tenim les portes obertes a tothom a les nostres oficines de Can Vinyets, situades a la Plaça Major nº 10.

Us animem a que si teniu qualsevol idea o proposta de negoci vingueu a informar-vos al servei de promoció econòmica, així com també qualsevol dubte o problema en la vostra empresa. En aquest sentit en els últims mesos la carta de serveis d’assessorament i formació que podem oferir a les empreses i als emprenedors ha crescut d’una manera significativa donat que l’Ajuntament de Roda forma part de Creacció que és una agència d’emprenedoria, innovació i coneixement que s’ha constituït a Osona amb vocació de donar servei a nivell supracomarcal.

23 ~ Notícies

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Curs de preparació per a la proves d’accés a cicles de formació professional de grau mitjà

Balanç meteorològic de l’estiu 2014

Text. Gemma Soldevila

Text i fotos. Joan Fradera. Rodameteo

La formació professional capacita per a l’exercici qualificat de diverses professions i proporciona la formació necessària per adquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector. En l’actual sistema educatiu, la formació professional està organitzat en cicles de grau mitjà o de grau superior.

Els cicles s’agrupen en famílies professional i tenen una durada entre 1 i 2 cursos acadèmics.

Per accedir a la formació professional de grau mitjà s’ha de tenir l’ESO aprovada o bé superar un examen que es fa cada any al mes de maig A Roda a partir del 29 de setembre farem un curs de preparació per a les proves d’accés a cicles de formació professional de grau mitjà.

Aquest curs prepara per a la realització d’aquesta prova d’accés. Està adreçat a persones que no disposen del títol d’ESO i que el 2015 tinguin com a mínim 17 anys.

La durada mínima per a la preparació de les proves d’accés a grau mitjà és de 330 hores. El contingut del curs és: llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, socials i ciutadania, matemàtiques, tecnologia i interacció amb el món físic.

L’horari de classe serà cada dia, de dilluns a divendres de 15 a 17.15 h. a l’Espai.

Aquest curs es farà a Roda a partir del 29 de setembre i prepara per a la realització d’aquesta prova d’accés. Està adreçat a persones que no disposen del títol d’ESO i que el 2015 tinguin com a mínim 17 anys.

Temp. mitjana estacional: 21,5ºC (normal 22.2ºC) -0,7ºC Qualificació: Estiu fred Temp. màx. absoluta: 35,5ºC dia 10 d’agost Temp. mín. absoluta: 7,5ºC dia 1 de juny Mes més càlid: 22,6ºC agost Mes més fred: 15,2ºC juny Dies =< a 30 ºC 35 (habitual 54.3 jornades) Precipitació total estacional: 367.2 mm/lm2 (normal 209,3 mm). Ha caigut el 175% de la precipitació habitual.Qualificació: Plujós Mes més plujós: agost amb 170,7 mm Mes més sec: juny amb 96,2 mm Dia més plujós: 68,5 mm dia 22 agost Dies de pluja: 35 (normal 26)

25 ~ Notícies

24 ~ Notícies

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Els cicles s’agrupen en famílies professional

Dades històriques

Temperatures valors mitjans

Estius més plujosos

2013 369.9 mm

2014 367.2 mm

1998 333.1 mm

Estius més secs

2012 2000 2001

Pluviometria valors absoluts Estius més freds 1996 2014 1997

21.4ºC 21.5ºC 21.6ºC

Estius més càlids 60.0 mm 107.2 mm 122.8 mm

Observador: Joan Fradera Nogué http: //www.rodameteo.cat

Observatori Meteorològic de Roda de Ter XOM. Estació OS076 Xarxa observadors meteorològics. SMC

2003 2012 2001

24.3ºC 23.4ºC 23.0ºC

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

El Taller de Voluntariat continua creixent Text. Júlia Arumí. Fotos. Montse Verdaguer i Genís Monmany

Espectacles per a tots els públics a la nova temporada del Teatre Eliseu

27 ~ Notícies

26 ~ Notícies

Text. Laura Bayer. Foto. Àlex Sánchez

El grup de voluntaris amb usuaris i treballadores de la residència de Can Planoles, als jardins de Can Planoles.

Aquest any, el Taller de Voluntariat ha crescut molt i en molts aspectes. Quan dic això no només em refereixo a la quantitat de joves que s’han incorporat aquest any al taller, ja que entre tots hem sigut 42 joves entre 13 i 17 anys els que n’hem format part, sinó també en les ganes de col·laborar i de ser solidaris en totes les activitats que s’ens ha proposat.

Durant les setmanes que ha durat el taller, s’han realitzat moltes activitats solidàries, ja sigui anar un matí a la residència a jugar al bingo amb els avis o portar-los a donar un vol fins al mercat, ajudar a nens i nenes amb el reforç escolar, anar fins a la protectora pedalant, o organitzar una campanya per a recollir roba i joguines per a Càritas. Això sí, fos en l’activitat que fos, no hi faltaven mai ni ganes ni somriures. Suposo que al treballar en equip i fer pinya, tot ha sigut més fàcil i alhora més divertit.

El grup de joves que han participat aquest estiu al taller de voluntariat de Roda.

Aquestes setmanes de voluntariat, ens han servit molt a tots i a totes. Hem vist i hem viscut altres estils de vida i hem après que valors com la solidaritat i l’altruisme són els que més s’han de potenciar en aquesta societat en la que vivim, ja que després de realitzar totes aquestes activitats, la sensació de satisfacció en un mateix és increïble. Per tot això, volem donar les gràcies a la Sílvia Rovira, a l’Alba i a la Carlota per ajudar-nos i motivar-nos sempre en tot el que fés falta.

Sense elles no hagués estat possible fer tot el que hem fet.

Per últim, també volem donar les gràcies a totes les entitats i institucions que han col·laborat en la realització del taller i animar a tots els joves de Roda, a unir-se i participar al taller del voluntariat, ja que pensem que almenys algun cop, tothom hauria de gaudir de les sensacions que nosaltres hem experimentat aquest estiu.

Joves del taller van gravar a Ràdio Roda una falca.

H

a acabat l’estiu, un temps per gaudir de les terrasses, el carrer, la piscina o la platja, el sofà, el càmping o algun racó ben lluny de casa.. i ens queda el record de les bones estones passades... Acaba l’estiu i a Roda de Ter ens vestim de Festa Major, i com passa arreu, ens posem les piles per encarar la temporada de tardor i hivern, la qual, per llarga o llunyana que ens pugui semblar, amb quatre dies ja hem superat. Al Teatre Eliseu obrim les portes de nou per acollir tota mena d’espectacles i activitats per a tots els públics. Després de la proposta teatral de Festa Major a càrrec del grup de casa nostra, el Grup Arrels, arranquem temporada amb algunes propostes ja sobre la taula que voldríem avançar-vos: Dissabte 4 d’octubre a les 10 del vespre: Impro Show.

CAT; una proposta singular, on podrem sentir-nos participants de l’espectacle, un show d’humor improvisat i amè on els actors surten a escena sense guió, i és el públic qui proposa el que vol veure.

Diumenge 19 d’octubre, a les 7 de la tarda: “Mestre Oleguer” de Jaume Costa, programat entre les activitats del Correllengua. És un monòleg teatralitzat que ens transporta al setembre del 1714, on el carreter Mestre Oleguer, defensa amb ungles i dents la seva pàtria.

Diumenge 26 d’octubre a 2/4 de 12 del migdia: la companyia Teatre Nu, ens anuncia que “Torna Robin Hood”, o això és el que esperen els protagonistes de l’espectacle que vol parlar-nos de la falta que ens fan els herois.

Dissabte 8 de novembre, a les 10 del vespre: Coses en concert pro-referèndum. El retorn als escenaris, després

de 35 anys, del grup pioner del folk català, amb un concert amb cançons dels LP’s Via Fora! i Ara és demà entre altres temes.

Diumenge 16 de novembre, al migdia: “U, set, u, quatre.

Segar i batre” de la mà de Toti Soler, un recull de les veus poètiques catalanes més rellevants que han dedicat versos a temes que formen part de la identitat de Catalunya; un recital punyent que clourà les Jornades Miquel Martí i Pol. Diumenge 30 de novembre a les 12 del migdia: Tortell Poltrona amb el seu espectacle “Post-clàssic”, un recull dels millors números del seu repertori.

A més de tot això, però, el teatre també acollirà tot un seguit d’activitats i espectacles com el Festival contra el càncer, teatre pels escolars i altres activitats teatrals dels centres educatius del municipi, activitats de les Jornades Miquel Martí i Pol, espectacle en col·laboració amb la Marató de TV3, El concert de Nadal, Els Pastorets i tantes altres activitats que vagin sorgint. Recordar-vos que tant les entitats, com altres col·lectius del municipi i també a títol particular, teniu les portes obertes per fer-nos arribar propostes d’activitats i espectacles que l’Eliseu pugui acollir; ho podeu fer a través del telèfon 938540457, per correu electrònic (cultura@ rodadeter.cat) o bé dirigint-vos a L’Espai (Av. Diputació, 7). És voluntat de l’Ajuntament fomentar les ganes de gaudir de la cultura teatral, en el més ampli ventall, ja que el Teatre no és només teatre, és també música, dansa, cinema, coneixement, identitat... en definitiva, Cultura.

Que passeu una molt bona Festa Major.

Salut i endavant!

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Fora de la mirada de la gent

Badminton

Era el gener d’aquest 2014 que el rodenc Josep Bruguera va venir a la redacció de la revita RDT a fer-nos una proposta per a un reportatge fotogràfic. Bruguera tenia la inquietud de mostrar fotogràficament esdeveniments que passen al poble de Roda de Ter fora de la mirada de la gent. Es referia a l’activitat que hi ha en horari nocturn, quan la majoria dormim, o la feina que es fa al darrera de les feines que es-

La Residència

tan de cara al públic, o la tasca d’entitats que són poc visibles, o esports minoritaris... De totes les fotografies que ha fet Josep Bruguera al llarg d’una setmana del mes de juliol, nosaltres hem escollit aquestes. Això que veureu és una petita part del que passa fora de la mirada de tots nosaltres. A partir d’ara, potser ens hi fixarem una mica més i valorarem què hi ha al darrera d’entitats, serveis i organitzacions...

Bàsquet

Forn de pa

Taller de la memòria Biblioteca Bac de Roda

Museu de l’Esquerda

29 ~ Notícies

28 ~ Notícies

Text. Redacció RDT. Fotos. Josep Bruguera

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Mercat setmanal

La llar d’infants

31 ~ Notícies

La Parròquia i Càritas

30 ~ Notícies

Centre d’Atenció Primària

Institut Miquel Martí i Pol Policia

La revista “Roda de Ter”

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

El Rodafolk continua comptant amb una bona participació

33 ~ Notícies

32 ~ Notícies

Text. Júlia Arumí Surinach. Fotos. Antoni Parareda i Josep Alonso

Al vespre del dissabte, hi va haver ball amb el grup BdBoix, a la plaça del barri Sant Sebastià.

El cap de setmana del 19 i el 20 de juliol va tenir lloc la 24ª edició del Rodafolk a Roda. Aquest any la pluja no va ser del tot un impediment, a diferència de l’any passat, i es van poder realitzar totes les activitats previstes sense cap tipus de problema meteorològic.

El Rodafolk va començar el dissabte 19 de juliol, a la tarda, amb un taller de ball folk bàsic per a tothom a càrrec d’Isa Manaut que més cap al vespre es va poder posar en pràctica. Més tard, ball amb el grup BdBoix i a continuació i com ja és costum, el grup del Festival Internacional de Música Cantonigrós (a Vic) acollit a Roda, aquest any provinent de Lituània, va animar la festa amb la representació d’alguns balls i cançons.

El diumenge el matí hi va haver cercavila amb els gegants de Roda animada pel grup d’Aires del Montseny. A la tarda, i com ja comença a ser costum aquest estiu, la pluja va amenaçar d’interrompre la festa, i per precaució, l’actuació a càrrec del Pont d’Arcalís que s’havia de celebrar a la plaça del barri Sant Sebastià, es va haver de traslladar al Teatre Eliseu. Allà es va fer lloc per a la gent que volia ballar i el Pont d’Arcalís va donar per a finalitzat la mostra de música tradicional, que aquest any ha comptat de molta participació i bon ambient.

“Estem molt contents de la participació. Les coses van bé” explica Joan Parera, membre de la comissió organitzadora del Rodafolk. “És una bona fita. Ja són 24 anys i això ja dóna solidesa”. Esperem, doncs, que l’edició de l’any que ve no sigui menys i que ens doni alguna sorpresa ja que ja celebrarem els 25 anys de Rodafolk.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Desperta Ibers, i ja en van cinc

Un vespre per a nosaltres

Text. Ester Camps. Fotos. Comissió Desperta Ibers

Text. Fòrum Dona. Fotos. Josep Antoni Alonso Sánchez

Aquest any s’ha seguit en la mateixa línia dels altres anys, intentant consolidar les activitats que millor acollida presenten com la Xampions Bar, l’All-in Pokerfest i els concerts

I

aquest any ja en fan cinc. El dia 12 de juliol molts rodencs van aixecar el cul del sofà durant una estona per assistir a la 5ª edició de Desperta Ibers que, igual que les anteriors edicions, ha comptat d’una bona participació per part de molts rodencs i ha tornat a destacar pel bon ambient que va regnar durant tota la diada Aquest any s’ha seguit en la mateixa línia dels altres anys, intentant consolidar les activitats que millor acollida presenten com la Xampions Bar, l’All-in Pokerfest i els concerts. A més a més, l’edició d’enguany va coincidir amb un campionat de Tennis Taula i amb la ja tradicional Patxanga Petanquera.

Algunes coses a destacar de les activitats organitzades, va ser l’augment en participació de bars i d’equips femenins en la Xampions Bar i el bon ambient que es va poder respirar durant els concerts, que tot i que potser aquest any l’amenaça de pluja va frenar a algú d’assistir-hi, els presents van gaudir i disfrutar molt de totes les actuacions de la nit.

“En la 5a edició de Desperta Ibers no hem inclòs novetats destacables, sinó que hem intentat consolidar simplement les activitats existents degut a que és complicat sobreposar més activitats i que les mateixes presentin una bona participació popular” explica Ferran Collell, membre de l’organització. “Diria que, dins de les mateixes activitats, hem pogut pujar un graó més i professionalitzar alguns aspectes de la diada”. afegeix.

De totes maneres, diuen que estan oberts a tot tipus de projectes i noves activitats per a l’any següent i també disposats a ajudar a totes les entitats del poble en l’organització dels seus events per agrupar-los i que la suma de tots ells tingui un efecte multiplicador i animin a la gent del poble a sortir de casa seva i a gaudir d’una diada festiva d’estiu.

Des de l’organització, volen agrair a tota la gent que el dissabte 12 de juliol va passar per la zona esportiva, ja sigui com a participant d’alguna activitat o com a simple espectador, ja que “sense vosaltres, la festa no tindria sentit”. De la mateixa manera, animen als que no van passar aquest any a que passin l’any vinent.

“Desitgem que cada edició de Desperta Ibers superi l’anterior!”

Demanem poc. Un vespre. El sopar de dones es això, un vespre que ens dediquem i que el gaudim amb amigues, companyes, conegudes...totes dones. Es una jornada simpàtica, on ens ho passem bé i compartim una jornada divertida i sobretot aquell plat que hem preparat amb tanta il·lusió. Enguany com no podia ser d’altre manera, les taules parades plenes de plats saborosos, ben presentats i boníssims que varen fer les delícies de totes. La vetllada la van amenitzar els DJ’s José Molina i Quequi, que amb la seva musica ens varen fer ballar de valent.

Enguany érem unes cinquanta dones. Des de Fòrum dona ja estem pensant en la propera edició, que celebrarem la desena edició i volem celebrar-ho. Es per això que des d’ara ens posem a treballar per que sigui un gran sopar de dones.

Fòrum Dona volem tenir un record especial per en Santi Pons. Agrair-li la feina feta, la dedicació pel nostre país. Pel seu petit país. Diuen que una persona no mor mentre hi hagi algú que el recordi i pensi en ell. Sense dubte en Santi sempre serà amb nosaltres.

Fins sempre i gràcies.

35 ~ Notícies

34 ~ Notícies

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

36 ~ Notícies

Text. Núria Aguilar. Fotos. Arxiu del Taller de Fotografia Històrica de Roda i Arxiu de la Biblioteca Bac de Roda

Una imatge antiga de quan la biblioteca portava el nom de Joan Riera Sala, i estava situada just al davant de la biblioteca actual.

E

l 27 de setembre de 1964 s’inaugura la biblioteca de Roda de Ter. Porta el nom de Joan Riera Sala en homenatge a la família Tecla Sala, la qual cedeix l’edifici i bona part del fons inicial. La biblioteca és impulsada per l’obra social de la Caixa de Manlleu i forma part de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona. És la segona inaugurada a la comarca per l’entitat després de Manlleu i és, a la vegada, biblioteca filial d’aquesta.

Tot i la inauguració al setembre, comença a funcionar a l’octubre només com a sala de lectura i atesa per la Lourdes Llagostera, personal de Caixa Manlleu i qui serà la cara visible del servei fins al febrer de 1982.

La bibliotecària titulada i provinent de la Diputació de Barcelona arriba a patir del desembre. Aquest personal dependrà de Manlleu i realitzarà tasques tècniques i de gestió a diferent biblioteques filials. Fins a l’any 1981 passaran per Roda: Paquita Ferrer Dubé, Roser Riera Masgrau, Mercè Vidal Escursell i Ramona Claparols Mayoral com a supervisora i titular de Manlleu.

En el moment d’obertura la biblioteca compta amb una col•lecció de 1700 volums. S’incorporen llibres nous dos cops l’any: pels voltants de Sant Jordi i per Nadal. Els lots de llibres provenen de la Caixa de Manlleu i de la Central de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Sovint s’exposen i es fan guies de lectura de les novetats arribades.

La biblioteca esdevé un centre de lectura però funciona, sobretot, com espai social i cultural gestionat i finançat per la Caixa de Manlleu.

Una de les primeres activitats que s’organitza és una lectura, feta per infants, de textos del llibre El petit príncep, amb la col·laboració de Miquel Martí i Pol. Es fan 100 còpies de programes per fer-ne publicitat i es pinta en aquarel·la un a un. L’acte va ser un èxit.

Durant tot l’any es programen activitats culturals; es fa de manera fixa pels voltant de la festa de Sant Jordi, llavors anomenada “fiesta del libro”, i també per Nadal. S’organitzaran un munt d’actes variats: concursos de dibuix i literaris, concursos de col·leccions, quinieles culturals, projecció de pel·lícules i cinefòrums, recitals, concerts de música folk, representacions teatrals, titelles, xerrades i conferències, campionats d’escacs, etc. Participaran en diverses ocasions artistes coneguts com la cantant Ma. Dolors Laffitte o la ninotaire Pilarín Bayés, i també són presents agrupacions com la coral Canigó de Vic, la coral infantil Gallaret, la coral Esplai o la coral Rogent.

Durant la Festa Major i per les vacances de Nadal i Setmana Santa, la Caixa de Manlleu aprofitava la sala de la biblioteca per mostrar obres d’artistes sobretot locals i comarcals i també objectes i patrimoni del poble. Es van fer exposicions de pintures i dibuixos, de fotografies de campanars

Activitats d’aniversari L’últim cap de setmana de setembre, després de la festa major i just 50 anys més tard de la inauguració de la biblioteca Joan Riera Sala, s’organitzen una colla d’actes de celebració de l’aniversari.

Durant el mes de juny es va convocar un concurs de cartells per commemorar i senyalar l’efemèride. La proposta guanyadora va ser presentada per Sandra Madirolas Papell, una manlleuenca de 28 anys formada en disseny gràfic. El 27 de setembre es farà lliurament del premi del concurs de cartells i també es podrà veure exposada una selecció de les propostes presentades.

El dissabte 27 de setembre, a les 6 de la tarda, començaran el actes del 50è aniversari amb la trobada amb la Pilarín Bayés. La ninotaire de Vic, la qual va participar en moltes festes de Sant Jordi de la biblioteca de Roda, recordarà els moments que va passar al poble i parlarà de la seva vinculació amb el món de les biblioteques. Acte seguit hi haurà els parlaments oficials i d’homenatge a totes les persones que han fet possible el funcionament de la biblioteca. Una projecció audiovisual preparada pel grup de l’Arxiu de Fotografia Històrica de Roda posarà imatges de la història de la biblioteca. També hi haurà uns moments per la música sempre present en els actes culturals de la biblioteca amb el concert del cor Boira Blava de l’Escola Municipal de Música “Faristol” de Roda de Ter i l’Esquirol.

Acabarem els actes del dia amb La història de Xarhazad i Duniazad, paraules en moviment al Teatre Eliseu, un espectacle que combina narració, literatura, música i dansa. La veu de l’actriu Sílvia Lorente narrarà contes de Les Mil i una nits que entremig seran representats en balls de dansa oriental a càrrec de la ballarina Zenda.

El diumenge 28 de setembre tindran lloc les activitats infantils i familiars.

Durant el matí, a partir de les 10.30h, a la biblioteca s’organitzaran tallers de punts de llibres, xapes, etc. i tancarem els actes a la plaça Major amb la representació del divertit conte de Margaret Mahy El segrest de la bibliotecària, a càrrec de l’actriu i narradora Mon Mas. A partir d’aquest cap de setmana d’aniversari, les sales de la biblioteca també acolliran una exposició de fotografies i objectes testimoni de la història durant aquests 50 anys de funcionament la biblioteca.

Dissabte 27 de setembre

18.00h Pilarín i les biblioteques. Xerrada de la ninotaire sobre el món dels llibres, la lectura i el seu pas per la biblioteca i el poble de Roda de Ter. Activitat familiar.

Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda 19.00h Acte de commemoració dels 50 anys. Amb projecció de fotografies antigues de la biblioteca i concert del cor Boira Blava. Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda 20.30h La història de Xarhazad i Duniazad, paraules en moviment. Espectacle de narració i danses orientals sobre els contes de Les mil i una nits, a càrrec de Sílvia Llorente i Zenda. Teatre Eliseu Diumenge 28 de setembre

10.30h. Matinal de tallers. Punts de llibres amb Scrapbooking, xapes, murals, etc.

Activitat familiar. Fins a la una del migdia. Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda 12.30h El segrest de la bibliotecària. Una història de Margaret Mahy Contes, a càrrec de Mon Mas. Activitat familiar. Plaça Major

37 ~ Notícies

50 anys de biblioteca a Roda de Ter

de la comarca d’Osona, de fotografies d’art romànic, de material arqueològic provinent d’excavacions locals, d’artesania, de col·leccions privades de tot tipus d’elements, etc. Apareixen noms com Jordi Serrat, Josep Ma. Gavin Barceló, Antoni Anglada Pare, Xavier Valls, Alfonso Casas, Josep Roses, Rafael del Soto, Font Sellabona, Miquel Casadevall, Josep Esponellà i Serra, Antoni Coromines, Josep Mas, Marta Casasas, Antonio Ribas, Josep Roqué Margall, Vicenç Viladés, Ramon Castells, Vila Arimany, Santi Aulet, Tonet, Joan Varla...

Una exposició ben curiosa amb molt d’èxit de visites es va fer a l’any 1967 sobre animals dissecats.

El treball i la col·laboració de la biblioteca amb entitats locals tals com el Centre Excursionista de Roda de Ter o el Club Avet van fer possible divulgar i dinamitzar el coneixement i patrimoni local en tots els àmbits: cultural, geogràfic, històric, econòmic, mèdic, esportiu... i ho van fer amb empenta i qualitat; es van programar xerrades, conferències, tertúlies, audicions, projeccions audiovisuals, recitals poètics, homenatges, etc. Van exposar el seu coneixement persones com Esteve Busquets i Molas, Armand Quintana, Josep Ylla-Català, Antoni Pladevall, Quim Albareda, Imma Ollich, Miquel Martí Pol, etc. Entre aquests actes es va divulgar l’obra de Miquel Bauçà, Jacint Verdaguer, Josep Ma. de Segarra, Martí i Pol, Pere Quart o Salvador Gaja.

També s’esdevé una tasca de defensa i recuperació de la llengua catalana. La biblioteca, a iniciativa i impuls de la Diputació de Barcelona, va gestionar i acollir cursos de català. Iniciats l’any 1967 va comptar amb professors com Armand Quintana, Miquel Martí i Pol, Enric Castellnou o Dolors Collell.

L’any 1982 la Central de Biblioteques de la Diputació estableix una plaça fixa per la biblioteca de Roda, atorgada a Montserrat Fontserè que estarà al càrrec fins l’any 1993.

El 1984 l’organigrama de les biblioteques d’Osona canvia i Roda deixa de ser filial de Manlleu per passar a Vic, sota la supervisió de les bibliotecàries

Elvira Molas, Teresa Martín i més endavant de Concepció Espadamala.

El 25 de setembre de 1989 arriba el 25è aniversari: s’aprofita per ampliar la sala i el mobiliari de la biblioteca fent el fons més accessible a l’usuari. Aquest dia actuarà la Coral Esplai dirigida per Xavier Baurier.

Els anys noranta es comença evidenciar la necessitat d’ampliar l’espai i els serveis bibliotecaris existents. Igualment, l’aprovació de la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya a l’any 1993 exigeix la participació dels ajuntaments en la creació i gestió de la biblioteca pública a les poblacions a patir de 5.000 habitants. A poc a poc les obres socials de les caixes aniran deixant la participació a les biblioteques.

A partir de 1993 diferents persones estaran al càrrec del servei fins que el 1996 s’incorpora Alexis Pardo, que a partir del 2008 passarà a formar part de l’equip de la biblioteca Bac de Roda com a tècnic auxiliar.

A principis del 1999 es tanca l’edifici de la biblioteca per problemes estructurals, obrirà de nou el 14 de maig del mateix any al local situat sobre l’Aula de Cultura de la Caixa de Manlleu de manera provisional, des del Consistori es comencen a fer gestions per construir una nova biblioteca.

L’any 2000 s’informatitza el fons i la gestió del préstec, i la biblioteca quedarà integrada al projecte que porta a terme el Servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona fent possible un catàleg col·lectiu i un carnet únic per totes les biblioteques de la Xarxa.

L’any 2002 el ple de l’Ajuntament aprovava un projecte d’una nova biblioteca que havia d’anar construïda a l’emplaçament on actualment hi ha l’edifici del CAP. El pla no rep prou suport, i el 2003 l’equip de govern del moment canvia la ubicació i la situa a l’actual solar amb la finalitat de recuperar i completar un edifici emblemàtic del poble com és el Teatre Eliseu.

El Nadal de 2007 la biblioteca Joan Riera Sala tanca definitivament les portes per preparar el trasllat cap al nou espai i s’acaba, així, la tasca que la Caixa de Manlleu ha prestat al servei durant més de 40 anys.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

39 ~ Notícies

38 ~ Notícies

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

El 12 d’abril de 2008 s’inaugura la Biblioteca Bac de Roda de gairebé 900 metres quadrats repartits en tres plantes amb serveis ampliats i renovats. La biblioteca de Roda deixa de ser biblioteca filial depenent de Vic per convertir-se en biblioteca local amb un equip format per una directora, una bibliotecària i dos tècnics auxiliars. S’hi suma la particularitat d’acollir el Llegat de Miquel Martí i Pol que la dota d’una riquesa i compromís cultural destacable.

Des de la biblioteca Bac de Roda volem celebrar el 50è aniversari per destacar tots aquest anys de funcionament d’una biblioteca que ha tingut un paper fonamental en l’àmbit sociocultural del poble.

Tota aquesta activitat l’hem pogut recuperar i escriure a través de diferents documents del fons i de l’arxiu de la biblioteca: llibres de visita, llibres de registre, expedients d’activitats, el diari de la biblioteca, les memòries de la Central entre els anys 1957 i 1980 (Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales), fotografies de l’Arxiu de Fotografia Històrica de Roda ... Aquest material també ens permetrà mostrar i il·lustrar aquest anys d’història a través de l’exposició que a partir de l’últim cap de setmana acollirà les sales de la biblioteca.

I per tal de ressaltar encara més les biblioteques petites, i en concret la de

Roda, citem paraules de la professora Assumpció Estivill en un article on analitza l’activitat cultural als anys 60 i 701: “ ... també hi ha filials més actives que, sense arribar a la profusió de manifestacions de les biblioteques més prolixes, connecten bé amb la població, n’aprofiten els recursos i acullen actes d’interès general i local.

Amb molta diferència, destaquen per la qualitat de l’oferta la biblioteca de Roda de Ter, filial de la Bisbe Morgades de Manlleu, ...”

Estivill Rius, Assumpció (2013). «Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny, núm. 30. <http://bid.ub.edu/30/estivill.htm> [Consulta: 01-09-2014].

1

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

700 anys de l’última destrucció de l’Esquerda Text. Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Oriol Amblàs i Maria Ocaña. Fotos. Montserrat de Rocafiguera i Dani Robles

Excavació del carrer ibèric.

Petra Martín-Pero, i la direcció escènica de Hansel Cereza.

La il·luminació la farà Lluís Martí i, la posada en escena anirà a càrrec del grup de teatre Arrels, més actors procedents de l’Equip d’Excavacions de l’Esquerda -alguns dels quals pertanyents a grups de recreació històrica-, i d’alumnes de l’Institut Miquel Martí i Pol. En aquests actes s’hi han implicat els Ajuntaments de Roda de Ter i de les Masies de Roda, que tenen una història en comú durant més de 2500 anys.

Les excavacions: sector ibèric i sector medieval La campanya d’excavacions arqueològiques d’aquest any s’ha dut a terme al llarg de la segona quinzena d’agost.

L’equip d’excavacions ha estat format per més de 35 persones, entre especialistes i estudiants universitaris en sa majoria, que han col·laborat directament en el treball de camp.

Durant aquests dies, una part de l’equip s’ha allotjat al pis que l’Ajuntament de Roda posa a disposició dels arqueòlegs. L’excavació s’emmarca en la programació de la Universitat de Barcelona, i compta amb el permís i la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a més del suport de la Fundació Privada l’Esquerda i dels Ajuntaments de Roda de Ter i de Les Masies de Roda.

Com sempre, l’equip s’ha distribuït en dos grans grups: el d’ibèric, que treballa en la zona de l’oppidum ausetà; i el de medieval, concentrat a la zona de la muralla externa. És precisament en aquesta zona on s’ha treballat molt fort els darrers dos anys, gràcies a una ajuda primer de La Caixa, mitjançant el conveni Caixes amb la Generalitat de Catalunya, i després directament del Departament de Cultura.

Excavació de la muralla externa de l’Esquerda.

Detall de l’excavació de la casa 4 del sector ibèric.

L’excavació del sector ibèric A l’àrea ibèrica els treballs s’han centrat a redós de la muralla. Els resultats han estat de molt interès i han permès conèixer i verificar alguns aspectes importants dels períodes més antics d’ocupació del jaciment.

L’accés al poblat: una entrada complexa?

Finalment, s’ha excavat en l’entrada del carrer. S’han trobat totes les reparacions que es van fer al segle II aC, un cop la fortalesa va ser destruïda, per poder utilitzar encara aquest punt d’accés, i s’han localitzat els enderrocs d’aquesta fortalesa. Aquests nivells de destrucció, que pertanyerien a finals del segle III aC, i inicis del II, són molt rics en materials, especialment metàl·lic. Hi destaca la presència d’una punta de llança, que completa el conjunt d’armament localitzat en aquest mateix espai en campanyes anteriors (beina d’espasa, puntes de fletxa), i que ben aviat es podrà veure al nou Museu Arqueològic de l’Esquerda.

Un poblament continuat des de la fi de l’Edat del Bronze: L’espai anomenat Casa 4, al darrere de la torre ibèrica ha permès assegurar una continuïtat d’ocupació del jaciment almenys des del segle VIII aC. S’ha identificat un nivell d’ocupació, amb unes cubetes envoltades de pedres, ceràmiques a mà, i ossos d’animals que semblen remuntar-se a la fi de l’edat del Bronze. Al damunt d’aquest nivell d’ocupació se n’ha localitzat un altre, amb una llar i restes d’encanyissat i argila cuita,que pertany, pels tipus de ceràmica, als primers moments de l’edat del ferro.

Una casa del període ibèric antic: La campanya ha permès també ampliar el coneixement sobre el període ibèric antic (s. VI-V aC). S’ha localitzat part d’una casa enderrocada d’aquest període. Cal destacar però que l’enderroc era fet de tovots, és a dir, de maons assecats al sol, que són de molt difícil conservació. La troballa proporciona una nova dada sobre les tècniques constructives al jaciment.

L’”oppidum” ibèric, cada vegada més gran Com ja és sabut, el moment de màxima esplendor de la fortalesa ibèrica de l’Esquerda és des de la fi del segle V, fins a mitjans segle III aC, període al qual pertanyen la majoria d’estructures visibles avui dia. La campanya també ha permès conèixer nous aspectes d’aquesta construcció. Tot i que sempre s’havia parlat de 2 torres, ja es pot assegurar l’existència d’una tercera, que ha estat identificada just a la zona d’accés al poblat per l’est, i probablement, d’una quarta, que estaria situada a l’oest, segurament malmesa per la muralla visigòtico-carolíngia. L’excavació de la torre ens ha permès, a més, conèixer la tècnica constructiva d’aquestes estructures, una dada que, fins ara, no s’havia pogut verificar.

L’excavació del sector medieval: la muralla externa. Visigots i carolingis a l’Esquerda A partir del 2012, i gràcies als ajuts esmentats, s’ha començat a consolidar i restaurar part de la muralla externa que tanca el jaciment des de l’est. Paral·lelament s’han dut a terme els treballs d’excavació arqueològica que han permès estudiar l’estratigrafia dels sediments dipositats i, alhora, delimitar l’extensió d’aquesta muralla. L’excavació del 2013 va permetre comprovar-ne ja una llargada d’uns 100 metres que, junt amb una amplada de mur de 2,70 metres, mostraven una important obra de defensa militar fins arribar a una nova torre, la 5. La sorpresa d’enguany ha estat quan, durant els treballs preparatoris efectuats amb màquina al llarg dels mesos de maig i juny, previs a l’excavació pròpiament dita, s’ha pogut comprovar dues coses: la torre 5 s’ha trobat gairebé completa, ocupant una superfície d’uns 60 m2, i en treballar al voltant i rebaixar-ne els nivells exteriors, es constata que es conserva en una alçada d’uns 5 metres; en segon lloc, la muralla no s’acaba en aquesta torre, sinó que continua girant cap el nord-oest fins arribar al cingle sobre el Ter. En total, una muralla d’uns 140 metres de llargada. Ja només per aquestes mesures seria prou remarcable, però el que encara li dóna més relleu és la seva tipologia de construcció i la seva cronologia, que la fan –ara per ara- una peça única del patrimoni català.

41 ~ Notícies

40 ~ Notícies

E

nguany commemorem la darrera destrucció de l’Esquerda, una destrucció que ha estat crucial per a la història de Roda. A partir d’aquell 1314, els habitants de l’antic nucli fortificat el van abandonar i van haver de traslladar-se entorn de l’església de Santa Maria, que hi havia al cap del Pont. Així doncs podem dir que aquest canvi suposa el naixement de la vila moderna de Roda. Ara fa 700 anys, que la destrucció va obligar a una nova organització del territori, amb l’abandonament de l’antic recinte fortificat i el trasllat a un emplaçament més obert, al costat mateix de la via de comunicació principal, l’strata francisca o camí cap a França que passava per sobre del pont. Al mateix temps, es va canviar l’advocació de l’església per la de Sant Pere i Santa Maria es traslladarà a la capella del sòl del pont.

L’antiga Roda Civitas, que des del segle XI s’anomenava parròquia de Sant Pere de Roda, pertanyia als vescomtes de Cabrera, una important família feudal, emparentada amb els comtes d’Empúries, i amb àmplies possessions territorials als comtats d’Osona i Besalú, així com al vescomtat de Bas a la Garrotxa. L’any 1302, els Cabrera es van enfrontar al rei Jaume II que es va apoderar del castell de Cabrera, i manà destruir les fortaleses de Barrés (a l’actual terme municipal de l’Esquirol) i de Roda. Uns anys més tard, el rei va donar permís per a la reconstrucció de la fortalesa de Roda, però aviat s’entra en conflicte amb els interessos de Bisbat de Vic. En una carta datada a València el 6 d’abril de 1314, el rei Jaume II dóna permís a Bernat Vilademany, veguer d’Ausona, per fer el que cregués més convenient en el cas de Roda. El 18 de setembre d’aquell mateix any, el batlle del bisbe de Vic, Català de Soler, amb homes de Vic, Gurb i Torelló, atacaven i destruïen per última vegada la fortalesa de Roda.

Per recordar aquesta efemèride, ja s’han celebrat diferents actes que feien èmfasi en aquest tema: el cicle de conferències, una exposició de clicks que presentava un diorama sobre aquest episodi de la història de l’Esquerda, i també la gravació d’un petit audiovisual. Tanmateix, des de la Fundació i el Museu Arqueològic de l’Esquerda hem cregut convenient rememorar aquest episodi amb més força i amb una difusió més àmplia en dues dates concretes emmarcades en els actes de la Festa Major: Així, el 18 de setembre, el dia just d’aquests 700 anys, hi haurà un acte commemoratiu davant de les muralles de l’Esquerda, a 2/4 de 8 del vespre i la presentació de l’audiovisual del nou Museu Arqueològic.

També, el dia 21 de setembre, es presentarà un espectacle teatralitzat sobre aquesta última destrucció. Compta amb el guió de Montserrat de Rocafiguera, la direcció teatral de

La muralla està construïda uns metres per davant de les antigues muralles ibèriques i per sobre dels seus enderrocs i sediments caiguts. Es fa en trams d’uns 20-25 metres de llargada, encaixats entre ells reculant més o menys un metre per anar seguint el terreny tot girant cap a l’oest. Com hem comentat, té una amplada de 2,70 metres (9 peus carolingis), que li dóna una àmplia base per aguantar una bona alçada: malgrat ara només queden les restes del que inicialment seria la base de pedra, pensem que encara s’aixecaria uns 10 metres més enlaire, una part amb pedra i la resta amb tàpia i elements de fusta. Es van fer servir blocs de pedra del país, treballats només per una cara, i també còdols de riu. Moltes de les pedres són reaprofitades de les antigues muralles que queden uns metres enrere. Un cop aixecat cada tram, s’arrebossava per la part externa, com es feia en moltes construccions visigòtiques.

Un element especial són les torres, quadrades, d’uns 7 o 7,5 metres de llargària, que s’adossen al llarg dels trams aproximadament cada 20 metres, a banda i banda del mur, formant una superfície conjunta d’uns 60 m2.

L’espai que queda dins les torres ha estat especialment significatiu a nivell arqueològic, perquè els sediments proporcionen un tipus de ceràmica de cuita oxidant (vermella) i d’acabat espatulat, que ens permet una datació molt concreta: es tracta d’un tipus que es fabrica a la zona del Rhin a començaments del segle IX dC. O sigui, es tracta d’una importació carolíngia, cosa que ens confirma la presència dels francs carolingis a l’Esquerda en aquest moment. Aquest fet era conegut a través dels documents carolingis, quan els Annals Reials de Lluís el Pietós, el fill de Carlemany, esmenten la destrucció de Roda Ciutat per part d’Aissó l’any 826. I ara es veu confirmat plenament per l’arqueologia.

Per tant, ens trobem davant la muralla de Roda Ciutat, edificada pels visigots a partir del segle V dC, i que va ser reforçada amb grans torres quadrades pels francs carolingis des de finals del segle VIII dC.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Vista general de la zona ibèrica amb la muralla visigòtico-carolíngia. A la foto es pot apreciar el tram restaurat.

L’ocupació carolíngia obeïa a la política general de protegir les fronteres de l’imperi germànic davant dels musulmans, i Roda-L’Esquerda va ser el lloc triat per Carlemany com a base militar per establir una línia fortificada al Ter que controlava tot el territori dels voltants: a més de vigilar el pas cap els Pirineus, protegir la reraguarda de Girona i avançar cap a Barcelona, que no va caure fins l’any 801 dC, traslladant la frontera cap el Llobregat.

L’estratègia i la importància històrica de l’Esquerda al llarg dels segles, s’ha vist plenament confirmada per les excavacions arqueològiques: després del gran oppidum ausetà, s’hi construeix una gran fortalesa en època visigòtica, ampliada i refeta pels carolingis, i utilitzada al llarg de l’època feudal quan Roda depenia dels Cabrera, fins el segle XIV, el moment de la batalla final, de l’última destrucció, el 18 de setembre del 1314.

Signat el conveni entre la Generalitat, l’empresa Cedinsa i l’Ajuntament de Roda de Ter per a l’aplicació de l’1% Cultural per al Museu Arqueològic de l’Esquerda

El dia 30 de juliol el Conseller de Cultura, Sr. Ferran Mascarell, el Director General de Cedinsa, Sr. Joan Manel Manrique i l’Alcalde de Roda de Ter, Sr. Jordi Serra, van signar el conveni per a l’aplicació de l’1% Cultural provinent de les obres de l’Eix Transversal per a la realització de la museografia del Museu Arqueològic de l’Esquerda. A l’acte també hi van participar altres alcaldes de la comarca on s’hi destinarà una part d’aquest mateix 1%. L’acte va tenir lloc al Museu de l’Art de la Pell a les 11 del matí.

Aquest conveni representa una inversió de 400.000 € per a la realització de l’exposició permanent del Museu i l’equipament dels espais públics de l’edifici.

SAPS QUÈ VULL DIR?

43 ~ Saps què vull dir?

42 ~ Notícies

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Qui dia passa, anys empeny –que diuen que deia aquell. I és així com ja en tenim un altre al sarró. Un altre any intens, de màxima agitació política amb moviments d’escacs que, si no errem, han de portar-nos a un futur esperançador, un futur on s’han de badar definitivament les portes d’uns temps millors, més justos, més solidaris, més humans... De Roda estant ens ho mirem també amb la màxima il•lusió, no exempta de certa prudència. Gat escaldat de l’aigua tèbia fuig. Hi hagué altres temps també il·lusionants: temps de l’inici d’aquesta maltractada –i malentesa- democràcia en què hi abocàrem totes les esperances, i semblaven noves, acabades d’estrenar... –que deia Raimon. Ha plogut molt i ara som aquí, i ja no ens alimenten molles, ara volem el pa sencer –que continuaria cantant Ovidi Montllor ple de vigència, el malaguanyat i admirat cantautor d’Alcoi. Per tot això, l’entrevista de la Festa Major 2013 la vàrem dedicar a Toni Mayans. Text. Pep Bas. Fotos. Pep Bas i Pere Rifà

Toni Mayans i Pla / Coordinador de l’Assemblea Territorial Roda per la Independència

“Si només canviem dir-nos espanyols per catalans, i tot continua igual, no hauran servit de res tants esforços” A l’edició Extra de la Festa Major 2013, ara fa un any, vàrem publicar l’entrevista amb en Toni Mayans sobretot per analitzar els passos seguits i els que resten encara fins a l’anhelada independència de Catalunya. És un home d’idees clares i profundament reflexiu, que sap parlar i escoltar, que suspesa, que valora, que analitza peròs i contres, que genera confiança per la seva voluntat integradora i el seu compromís per construir un estat català, sobretot, més just i més humà. Fuig de fanatismes i de dreceres fàcils. Gran conversador, i bon amic, vàrem haver de deixar al tinter molts altres temes; del contrari, encara hi seríem!

Núria Crivillers i Clusella / Investigadora

Eva Puigdollers i Vivet / Dissenyadora

“Vivim en una època en què tot val, no només en la moda” Avesats a sentir i llegir als mitjans de comunicació d’àmbit nacional notícies massa negatives referents al jovent i a les dificultats d’accedir al món laboral i professional, ens va venir molt de gust obrir les pàgines del RdT a una alenada d’aire fresc i de positivisme, d’engrescament i de formació personal, de projectes i treball; per això, vàrem entrevistar l’Eva Puigdollers. Vàrem parlar, sobretot, de moda i de modes, de roba i de teixits, de disseny i de tinys i de projectes i, per primer cop, ens hi va acompanyar en Pere Rifà, el nou fotògraf, per fer una bona sessió fotogràfica a l’Esquerda. Una descoberta!

Miquel Noguera i Pagès / Venedor de discos

“Hi ha molts més homes melòmans que dones” Ara ja amb en Pere Rifà com a perenne col·laborador fotogràfic, vàrem anar a veure en Miquel a La Martulina Divina, a Vic. Mentre en Pere ho retratava tot voltant enmig d’estanteries curulles de discos, vàrem parlar dels seus inicis –els d’en Miquel com a venedor de discos-, de música i de gravacions, dels temps actuals dif ícils per a la indústria discogràfica, de grups de sempre i de novells, de gustos i tendències, d’èxits i músiques ef ímeres... de música, perquè en Miquel, d’això, en sap un pou!

Víctor Pallars i Arisa / Escriptor, filòleg i editor

“La poesia és una vacuna contra la incontinència verbal”

“Els científics descobrim moltes coses per atzar” Havíem contactat per correu electrònic gràcies a la deferència dels seus pares, però no només no la coneixíem sinó que no l’havíem vista mai, la Núria! I tot i que això d’entrevistar un científic sempre fa cert respecte per la seva complexitat -sobretot per a nosaltres, que venim més aviat del món de les lletres-, la Núria ens ho va posar fàcil des d’un primer moment. Perquè ens devia veure a venir, va fer planer el que no ho és i ens va apropar un xic l’enrevessat món de la investigació a Catalunya. Amb la seva inesgotable bona disposició i simpatia va convertir l’entrevista en un veritable laboratori de bones relacions. Quin goig!

Finalment Després de desitjar-vos una molt bona Festa Major, volem informar-vos d’una novetat. Aquesta: Sempre que entrevistem una persona hem de fer uns grans esforços per resumir l’entrevista i adequar-la a l’espai limitat de la pàgina del RdT. Per això, per no perdre’ns cap detall de l’entrevista bimensual, hem creat un bloc on poder-les llegir íntegrament: http:// sapsquevulldir.wordpress.com/ Així, doncs, el que publiquem al RdT és la versió resumida del que podeu llegir al bloc esmentat. I sempre amb l’aportació artística del bon amic Pere Rifà, membre destacat del GFR – Grup Fotogràfic Roda. Esperem que us agradi.

Bàsicament, en Víctor és un home culte. Culte i sensible; per això també és sempre un plaer parlar amb ell: perquè ni se n’adona que obliga a l’interlocutor a treballar amb tots els sentits el màxim d’afinats, el màxim d’atents. I en acabat, i com aquell que res, tens la sensació que tot just començava a impartir-te una lliçó fantàstica de poesia, de literatura, de saviesa, de vida... És de les persones que, sense pretendreho, deixen petja. Un plaer, sempre.

Judit Vidal i Bori / Mestra

“A la Catalunya Nord el català és ben poc present a la vida diària” La Judit és acabada de sortir del forn de la universitat i té tot l’entusiasme del món per començar a exercir de mestra en una escola. És mestra i se sent preparada per començar a prendre responsabilitats en el món de l’educació. No tem ni les responsabilitats ni els reptes; per això, amb aquesta bona disposició, va voler anar a fer les seves darreres pràctiques abans de llicenciar-se a la Catalunya Nord, per descobrirhi nous mètodes d’ensenyament i constatar com hi és tractada la llengua catalana.

I d’això sobretot vàrem parlar amb ella: de La Bressola i de la presència del nostre idioma Pirineus enllà. Un bon testimoni.

45 ~ Saps què vull dir?

44 ~ Saps què vull dir?

De Festa Major a Festa Major

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Text. Pep Bas. Fotos. Pere Rifà

47 ~ Saps què vull dir?

46 ~ Saps què vull dir?

Maria Ocaña: “Qui vulgui entendre més bé la història de Catalunya haurà de passar per Roda” Maria Ocaña i Subirana / Directora del Museu de l’Esquerda Vaig néixer a Roda, a casa meva, a Can Xó, a la Plaça, el 7 de juny del 1963 / Sóc llicenciada en Història de l’Art, màster en Arqueologia Medieval i post-grau en Museologia / Estic casada des de fa divuit anys i tinc dos fills: l’Adrià i l’Arnau / De petita

no tenia clar què seria de gran / Aficions? No hi puc dedicar gaire temps, però m’agrada molt cantar amb el cor Boira Blava. Projectes de futur? M’agradaria tenir més temps per poder estudiar anglès, fer disseny... la feina m’absorbeix molt.

Com s’hi accedeix al càrrec de directora del museu de l’Esquerda?

De fet, estem parlant d’un procés que dura una pila d’anys!

L’any vuitanta-vuit, quan es va inaugurar el que ha estat el Museu fins avui, hi vaig començar a treballar molt poques hores; de fet, l’Ajuntament em va llogar per fer quatre hores a la setmana. Obria els caps de setmana i també feia visites comentades. Amb el pas dels anys i la dedicació es van fent nous projectes –i entremig vaig estar amb una beca a la universitat durant 4 anys. A partir del noranta-set l’Ajuntament em va contractar a mitja jornada per dedicar-me al Museu com a conservadora: això en el cas de Roda és fer una mica de tot el que es fa en un Museu: la documentació de les col•leccions, atendre visites, organitzar activitats, participar en les campanyes d’excavació, etc. La directora del Museu era l’Imma Ollich. A partir de l’octubre de 2007, l’Imma deixa la direcció i es fa el canvi, amb el vist-i-plau de l’Ajuntament i de la Fundació. Durant uns quants anys he compaginat la direcció del Museu amb la de tècnica de cultura de l’Ajuntament.

Com a llicenciada en Història de l’Art: interpretes l’Art sempre professionalment? Els teus ulls ho veuen diferent dels nostres?

Jo penso que no. És cert que veure molt art t’ajuda a tenir un bagatge, com al metge que ha vist molts pacients i li és més fàcil fer un diagnòstic; però hi ha la part emocional de l’art, la que fa que una persona pugui sentir una emoció davant d’una obra tant si té formació com si no en té. A vegades una pintura no t’arriba, tot i que coneixes tot el que hi ha darrera; però si no t’agrada com pinta aquell artista, no t’emociona, que és el que ha de fer l’art.

Però el teu bagatge cultural i artístic no te’l pots deixar a casa...

És clar que no! Hem sentit moltes vegades dir que en Miró, per exemple, pinta com un nen petit. Però veient els seus quadres, i els colors que fa servir, saps que és molt difícil que es pugui arribar allà per generació espontània.

Sovint, però, una explicació d’un especialista t’apropa a la comprensió d’una obra.

Sí. Els que som de museus tenim molt clar que hem de contextualitzar les peces perquè se sàpiga de quina època són, qui les ha fet, perquè són d’aquella manera; però en l’art hi ha la discussió de si cal explicar gaire coses. De fet, quan vas a veure una exposició de quadres, normalment et posen de qui és, el títol, l’any d’execució, les mides i no gaire res més. Les obres han de parlar per si mateixes. Aquesta és una discussió eterna en el món de l’art: fins on cal explicar i fins on cal que l’espectador experimenti per ell mateix. Moltes vegades per saber més de les obres que has vist es fa necessari llegir el catàleg de l’exposició. En canvi els que ens dediquem a l’arqueologia o a la història tenim molt clar que cal contextualitzar els materials per donar-los sentit.

Ets consumidora de museus?

Sí, i penso que és una deformació professional que a casa pateixen bastant en silenci, o no. Jo hi aniria encara molt més. Anant-hi en família, que moltes vegades és quan tens el temps lliure per anar-hi, t’has de mesurar perquè un excés pot ser perjudicial.

Ens en recomanes un?

Em va agradar molt el museu Van Gogh, molt senzill de factura però amb una col•lecció d’obres impressionant. I m’agradaria anar a veure’n molts d’altres, com el de l’Acròpolis d’Atenes a Grècia, que l’han obert últimament.

El nostre museu de l’Esquerda què és: un orgull, una necessitat, un luxe...

Primer, és un orgull tenir-lo. I hem d’intentar que no sigui

Maria Ocaña, a l’entrada del Museu de l’Esquerda, situat a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil..

un luxe. Hem d’intentar que tingui molta vida i que també en doni molta al poble! És una necessitat perquè sabem quin potencial té l’Esquerda. De fet, sense l’Esquerda, sense el jaciment, sí que seria un luxe. Del jaciment, el Subdirector General de Patrimoni en va dir que era un jaciment imprescindible per entendre la història de Catalunya. Quan estigui acabat del tot, amb l’exposició permanent, la gent ha de poder entendre més bé l’Esquerda, les restes que es veuen i sobretot el procés de comprensió de les restes que ens permet explicar la seva història..

Hi ha algú que pugui posar-se les medalles d’aquest museu?

Les medalles se les ha de penjar molt gent; però, d’entrada, l’Esquerda és un projecte d’un equip de gent al davant del qual hi ha una persona que té nom i cognoms. l’Imma Ollich i Castanyer, l’alma màter de tot això. Hi ha posat la seva vida, a l’Esquerda! Des d’un començament ha cregut en aquest jaciment, hi ha dedicat molt temps... Hi treballa des de l’any setanta-set, a l’Esquerda! I, després, tot l’equip que hem anat creant a l’entorn de l’Imma, la Montse Rocafiguera, la Fina Blancafort, l’Oriol Amblàs... tota la gent que hi ha vingut a treballar de voluntari a les excavacions, i tots els Ajuntaments de Roda de Ter que en el seu moment varen fer una aposta i no han deixat mai de creure-hi -més o menys actius, però des del vuitanta-vuit cap no ha dit tallem, ni acabem. Des d’en Xavier Ventura, que era l’alcalde en els inicis, passant per en Quico Ribas, en Toni Llach que ho va moure per aconseguir l’1% cultural del Ministerio de Fomento que ha permès rehabilitar l’edifici, o en Jordi Serra ara, tots hi han col•laborat.

Està clar que amb tots aquests suports hagués estat un pecat no haver fet aquest museu...

Jo penso que sí; l’any 2006 l’Esquerda és declarada Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat, i aquest és un punt d’inflexió. Gràcies al Director General d’aquell moment, en Josep M. Carreté, aconseguim una subvenció per fer el projecte arquitectònic de la reforma de la caserna que, en aquell moment, ja era de l’Ajuntament. Qui va ser l’il•luminat que va pensar que la caserna podia ser el museu?

Suposo que deu haver-hi més d’una persona, però ens ho diu en Joan Generó quan era regidor d’urbanisme. Després de tenir el projecte arquitectònic obra de Josep Alemany i Joan Bas, va ser molt complicat trobar una línia de subvencions per a nous equipaments museístics. Passen uns anys amb el projecte al calaix i ens va semblar que havia arribat el moment de plantejar-se fer una aposta clara per tirar-lo endavant o abandonar definitivament el projecte i centrar-nos exclusivament en el jaciment. L’Ajuntament, amb l’Antoni Llach al davant, va presentar-ho a Madrid i, el 23 d’abril del 2010, ens arriba la notícia que ens han concedit l’ajut: més d’un milió euros!, per poder destinar a la rehabilitació de l’edifici.

A partir d’aquí, bufar i fer ampolles.

No, això no; però es va signar un conveni triennal a Madrid amb el qual, prèvia justificació, aportaven una quantitat.

Aquest conveni s’ha allargat fins el 2014, i ja tenim l’edifici rehabilitat. Ara el que queda per fer és acabar el museu, que és el que li dóna sentit: muntar l’exposició permanent.

Aquesta part es podrà fer amb l’1% Cultural que ens ha atorgat la Generalitat de Catalunya.

1% cultural?

Sí, en els contractes d’obres públiques que fa l’Estat o la Generalitat cal destinar una partida de com a mínim un 1% per a rehabilitació de patrimoni cultural. Només es pot destinar a patrimoni i no a altres partides o necessitats. O aquests diners vénen per això o no vénen. Això vol dir que hi ha uns altres 400.000 euros que s’invertiran per poder acabar el museu, després de signar un conveni.

I això ho veurem, quan?

El conveni ara ja està signat, es va signar el passat 30 de juliol, i ara ja ens hi podrem posar, perquè hi ha un termini de dos anys com a molt tard per tenir l’obra feta.

Quan fa que ja esteu en aquest nou edifici?

L’obra es va inaugurar el 28 de juny de 2013 i des del novembre passat ja hi estem instal•lats, Ja ens ho has mig dit; però, per què és tan important el jaciment de l’Esquerda? És un jaciment la història del qual no només serveix per conèixer la Història de l’antiga Roda, sinó que la seva història explica molts episodis de la Història de Catalunya. Hi ha el jaciment ibèric, amb una entitat molt important. Des que hem excavat la muralla externa de l’Esquerda, coneixem moltes altres coses sobre l’Esquerda, fins ara semblava que es tractava d’una muralla del segle II aC, reaprofitada en època medieval, ara hem vist que és més moderna, d’època visigòtica, una època de la qual no se’n saben gaire coses. Hi ha coses puntuals a Barcelona, Puig Rom a Roses i a Terrassa, per exemple, però sabem poc de com vivia aquella gent.

Després arriben els carolingis, els quals algú ha reivindicat com l’origen de la vocació europeista de la Catalunya moderna. Tot això són moments que no només afecten Roda sinó que depassen absolutament l’àmbit més local. Després tenim tot el poblament medieval fins el 1314.

I ja ho valorem prou, tot això, els rodencs?

Encara que sembli tòpic, i tot i que encara hi ha gent que ho desconeix, haig de dir a favor de la gent de Roda i de Les Masies que cada vegada hi ha més interès pel que passa a l’Esquerda. Hi ha grups de gent d’aquí que vénen a visitar-la. I molts que repeteixen. Això fa il•lusió, perquè són visites que s’organitzen ells mateixos. Després hi ha la generació de joves que des de fa més de vint anys han vingut perquè l’escola els hi ha acostat; potser després no tornen, però aquests ja saben que l’Esquerda existeix i coneixen una mica què s’hi fa.

Cada any el punt culminant deuen ser les explicacions de final de les excavacions.

Sí, i tenim un públic de Roda fidelíssim! L’Esquerda ha de tenir no només un interès per la gent de Roda, sinó que també ha de ser un referent per la gent de fora. Potser un reflex d’això és que tenim molts més Amics de l’Esquerda de fora que no pas de Roda. Un altre exemple és l’assistència al cicle de conferències. Evidentment, els primers de defensar-ho som els de Roda, però hi ha molta gent de fora que hi té interès. Quant més públic de fora hi puguem tenir menys luxe serà per Roda.

Contínuament hi ha sorpreses al jaciment?

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Sí, però hi ha anys en què són més interessants que en d’altres. Podríem dir que no sempre tenen la mateixa notorietat . Per exemple, es va excavar tota la necròpolis, fa tres o quatre campanyes, i va ser molt interessant perquè vam poder veure amb una excavació ben feta tota la seqüència d’enterraments. També l’excavació de la muralla externa ha donat una entitat excepcional al jaciment. De quan vam començar el projecte, les expectatives han estat superades de molt tros pel que s’ha pogut fer.

El més bo encara ha d’arribar?

Jo penso que sí, perquè encara hi ha molt per fer. És molt gran el jaciment de l’Esquerda. L’Imma sempre ho diu, i jo hi estic d’acord, que nosaltres no ho acabarem tot. Hi ha uns quatre mil metres quadrats excavats i l’extensió total del jaciment és de dotze hectàrees! Empúries, és clar que és més gran, però fa més de cent anys que l’estan excavant i queda moltíssim. A l’Esquerda n’hi portem trenta-set, de campanyes d’excavació. Necessitem, com a mínim, el doble de campanyes de les que portem!

D’en Ramon Solé, en parleu mai?

Sí, i ens agradaria que ara hi fos perquè pogués veure que, efectivament, a l’Esquerda hi ha un jaciment que val molt la pena. Vam començar amb un trosset petit de muralla, i hem arribat més enllà dels cent deu metres de llarg amb dos metres setanta de gruix. I encara continua. Amb això, quan ho tinguem ben excavat, podrem veure què és realment la fortalesa de Roda, la ciutat fortificada.

Seria excessivament agosarat establir aquí l’origen d’Osona?

Més que l’origen d’Osona caldria parlar de l’antiga capital de la tribu ibèrica dels ausetans; s’ha d’anar molt en compte. És correcte dir que a Vic no n’hi havia, d’ibers. Vic té un origen més modern, romà. La ciutat romana es deia Auso.

Probablement Roda era una antiga capital ibèrica ausetana, que podria ser Ausa. Montserrat de Rocafiguera ha repassat els textos clàssics i en algun d’ells s’explica que els romans varen trigar trenta dies a travessar un riu important que hi havia abans d’arribar a Ausa, i que les màquines de guerra no passaven perquè hi havia neu... Tot fa pensar que Ausa podia ser a l’Esquerda. És una hipòtesi. Llavors arriben els romans i traslladen la capital. Aquesta és una pauta que els romans repeteixen a Girona, des del jaciment ibèric de Sant Julià de Ramis, o a la Seu d’Urgell... El primer document escrit que parla de l’Esquerda l’anomena ciutat, Roda ciutat, i és del 826. Quan l’imperi romà cau, el territori s’organitza diferent i, al segle VI-VIIè, en època visigòtica, l’Esquerda podia ser una demarcació militar que controlava bona part del Ter, cap al nord fins a Sant Hipòlit, Manlleu... De Manlleu, els documents diuen que està a l’apèndix de Roda Ciutat, encara, al segle X. Tot això fa pensar que Roda era més que un simple poblat fortificat. Primer era una ciutat que, posteriorment, esdevé un poble en l’època feudal L’emplaçament del museu, òptim.

Sí, és perfecte. Hi vénen estrangers que no entenen que el jaciment no surti a la guia Michelin, per exemple. Hi ha vingut gent de França, d’Estats Units, d’Alemanya, d’Anglater-

ra, d’Àustria... Gairebé hi vénen de casualitat, perquè són a Vic, o perquè estem a la ruta dels ibers, i es troben també amb el museu.

El museu podria acabar portant el cognom d’un patrocinador?

Tant com d’un patrocinador! No, el museu ha de continuar sent públic i, per tant, això no seria viable. Una altra cosa seria trobar un mecenes... Com a fundació, ja tenim patrocinadors privats, gent que ens ha vingut a buscar, a oferir-se per aportar diners perquè saben que s’hi fa una feina interessant de fa molts anys. Però no, el museu ha de portar el nom de l’Esquerda! A més, nosaltres no som el Barça!

Quan estigui definitivament farcit, què oferirà de singular el museu?

Com que hem de fer un museu del segle XXI , una mica el que volem és que d’una manera interactiva la gent pugui veure l’evolució que ha fet el jaciment al llarg de la història.

Ha de ser un museu actiu, un museu on la gent sempre trobi coses noves per fer... L’exposició no podrà pas anar canviant, però esperem que hi hagi una bona mostra del material trobat. L’antic museu no mostrava el potencial del material perquè ni hi cabíem adequadament.

Heu fet recompte de totes les troballes?

Podem dir que tenim uns tres-cents mil fragments de ceràmica, ferros i metalls trobats; peces que es puguin exposar n’hi ha unes dues mil cinc-centes.

Hi haurà una peça estrella?

Hi ha peces interessants, que són força úniques. A més, tenim un bon fons, per exemple, d’eines de tot tipus d’oficis, especialment del món medieval; peces que han itinerat perquè ens les han demanades per a altres exposicions. Una trebinella medieval, una falç, tisores, puntes de fletxa o de ballesta...

El cap trepanat podrà ser el nostre particular Floquet de Neu? Pot ser una peça atractiva, curiosa. A més, ara l’original ha retornat.

Mira, em facilites la següent pregunta: tot el material que ha sortit del jaciment d’aquí acabarà venint a parar al museu?

Tot. Això és una de les coses per les quals és important tenir el museu: si no ens importa el material que surt del jaciment, no tenim museu i se’n va al magatzem de material arqueològic que té la Generalitat. Però si volem tenir el material aquí, a Roda, hem de tenir un museu en condicions. I per tenir-lo en condicions hem de tenir-lo registrat i l’hem de tenir reconegut per la Generalitat: aquest reconeixement vol dir que tens un bon nivell de conservació i les peces no s’hi faran malbé, que les tenim ben documentades, que fem activitats, les condicions ambientals són bones... tot això fa que puguis estar al registre de museus. Si és així, el material es pot quedar a Roda. Del contrari, la Generalitat se’l pot endur on li sembli millor.

Quan surt un gerro d’aquí, qui és el propietari? És patrimoni nacional. Per tant, en principi, pertany a la Generalitat. Allò normal és que te’l deixin un temps per fer-ne

49 ~ Saps què vull dir?

48 ~ Saps què vull dir?

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Maria Ocaña i Pep Bas, en un moment de l’entrevista que es va fer en el mateix museu.

un estudi. Tot el material que s’hi ha trobat des de l’època de l’Imma Ollich cap aquí, està aquí, al museu. També tenim una antiga col·lecció del Centre Excursionista de Roda; i ha retornat el crani trepanat que estava al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Sembla coherent que, mal sigui per proximitat, el que es troba al jaciment sigui exposat al Museu de l’Esquerda.

Sí, penso que té més sentit que el material que ha sortit d’aquí el puguem veure aquí mateix i no pas a qualsevol altre museu de Catalunya. Aquest Museu l’entenem, i té sentit, com a Museu de jaciment, a semblança dels d’Olèrdola i Ullastret, per exemple. Ara, qui vulgui entendre més bé la història de Catalunya haurà de passar per Roda. Aquesta seria la idea de per què hem de fer un museu ben fet! El museu de Cerdanyola, per exemple, explica molt bé com vivien els ibers; però és que al jaciment de l’Esquerda no només té ibers, també té visigots, carolingis, té tot el poblat feudal, el poblat baix medieval fins el 1314. O sigui que són dos mil cinc-cents anys d’història. Si vols posar en context la història de Catalunya has de passar per l’Esquerda.

Qui va posar punt i final al poblat va ser el bisbat de Vic. Ho tenim ben entès?

Bé, més que el bisbat, que això seria un resum mot ràpid, és un context de lluites feudals. Primer hi ha un enfrontament dels Cabrera, els senyors feudals de Roda, amb el rei Jaume II –i, de fet, llavors ja es destrueix. Després, el rei dóna permís per reconstruir-lo (hi ha documents que en parlen), i dotze anys després el bisbe de Vic diu al rei que els Cabrera actuen contra els seus interessos. La resposta reial és que

faci el que bonament li plagui, per tant ell envia el seu veguer i gent de la comarca i arrasa l’Esquerda.

I ja han reparat el dany?

Ni crec que ho facin mai!... Seria difícil, no? Home mira, podríem demanar-los que ens retornin alguna peça. !?

El Museu Episcopal té una Mare de Déu romànica que procedia de l’església de Santa Maria del Cap del Pont o sigui de l’església que substituirà l’actual parroquial de Sant Pere. Així doncs, al Museu Episcopal de Vic que, per cert, és un museu que cal visitar, hi ha una mare de déu romànica de Roda.

Pots fer-nos un balanç de les visites d’aquest primer any de vida del museu?

A més que treballem sempre a dintre i tenim la porta oberta per qui hi vulgui entrar, hi hem fet quatre exposicions temporals: I+D –ibers i desenvolupament- que és la que va servir per inaugurar-lo; Així eren, pintures d’animals prehistòrics de les germanes Amblàs; Cavalls i poder en el món ibèric –gràcies al Museu d’Arqueologia de Catalunya i ArqueoXarxa que ens la van cedir- i la de Primavera Fotogràfica a l’Esquerda, de producció pròpia amb el Grup Fotogràfic de Roda. A més, hi hem fet conferències, visites comentades, etc. Portem unes mil set-centes visites durant aquest mig any 2014, però hem d’aconseguir que augmenti el nombre de públic que passa pel museu. I això estem segurs d’aconseguirho quan hi puguem tenir l’exposició permanent de l’Esquerda.

I encara que no hi ha una data segura, jo penso que això podrà ser a finals de

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

l’any que ve.

En ser un museu lligat a un jaciment encara no del tot excavat, vol dir que el museu anirà creixent uns quants anys.

Exacte! Mentre l’excavació continuï hi hauran noves entrades de materials arqueològics.

Qui ve majoritàriament a visitar-lo: curiosos, turistes, erudits, estudiosos...

Alumnes d’escola: el que en diem el públic captiu perquè, més que venirhi, hi són portats pels mestres; després, entitats culturals, grups excursionistes, centres d’estudis, gent a nivell particular... També hi ha gent que hi ve cada vegada que hi ha una novetat.

De qui és el museu, d’una fundació?

El Museu és de l’Ajuntament, és un museu municipal. L’Ajuntament és qui en té la potestat però la Fundació també hi té coses a dir. Podríem dir que és una gestió compartida. A la Fundació bàsicament hi ha gent interessada en l’Esquerda i estudiosos de l’arqueologia: la presideix l’alcalde de Roda, amb una sots-presidència de l’alcalde de Les Masies i de la directora de les excavacions, que és la Dra. Imma Ollich, i després hi ha els vocals, entre ells el Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Girona, i d’altres que hi som des dels inicis de la Fundació, com ara el territorial d’arqueologia de la Generalitat de Catalunya, l’Antoni Caballé, els altres directors de les excavacions, etc.

Reconstruir un habitatge de l’Esquerda, ho teniu com objectiu?

No, tot i que hi ha exemples, com ara a Calafell. Aquí sempre hem pensat

que no calia, perquè també ens ha interessat molt preservar el paisatge i les ruïnes; fer una construcció a sobre seria alterar una mica les restes arqueològiques. Ha estat una prioritat nostra intentar no alterar el paisatge. N’hem parlat alguna vegada? Sí; però de moment no hi ha cap acció immediata.

De fet, una casa típica medieval seria el graner que hem construït a fora, a l’Àrea de Recerca Experimental Arqueològica i que té a veure amb un projecte específic.

Qui hi ve a excavar cada any?

A la primera tanda, al juliol, aquesta any hi hem tingut els alumnes de l’assignatura de Pràctiques del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. A l’agost, la campanya normal està oberta a gent de diverses universitats: a més de la Universitat de Barcelona a la qual l’Esquerda està vinculada com a jaciment, també hi participa gent de l’Autònoma, gent que ja s’ha graduat, del País Basc, etc. Rebem un munt de peticions des de diferents punts de l’Estat.

Un museu ens mostra només el passat o també ens avisa del futur?

Jo sempre dic que un museu hauria de donar pautes per encarar el futur; per orientar-nos; ens hauria d’ajudar a saber cap on volem anar o cap on no volem anar.

Acabem: una bona manera de col·laborar-hi és fer-se Amic de l’Esquerda?

Per exemple. Es paga una quota anual mínima i això és útil; però, sobretot, Amics de l’Esquerda es va crear com a plataforma de recolzament. És molt important saber que treballes amb gent que et fa costat i que no estàs sol.

ENTITATS

51 ~ Entitats

50 ~ Saps què vull dir?

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

52 ~ Entitats

Text. Pep Bas. Fotos. Josep Alonso. Grup Fotogràfic Roda

53 ~ Entitats

Grup Fotogràfic Roda

vier Vilaregut, al Museu de l’Esquerda.

•Els dies 25, 26 i 27 d’abril, 2n. Festival Audiovisual Miquel Obiols de Roda de Ter i Les Masies de Roda.

•En la reunió de la junta del GFR del 14 de juliol s’aprova donar suport a l’ANC. •Durant tot l’any 2014, es desenvolupa el projecte d’un llibre fotogràfic referent a les festes i activitats socials que es duen a terme a Roda i les Masies.

•13 de juliol: Sortida Fotogràfica al Camí dels Molins, de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta.

•En la col·laboració de l’Ajuntament de Roda de Ter s’organitza el Concurs Fotogràfic Festa Major de Roda de Ter 2014.

Festival Audiovisual Miquel Obiols Text. Pep Bas. Fotos. Gregori Domínguez i Pep Bas

Un any més, el GFR (Grup Fotogràfic Roda) –constituït per una quarantena llarga de socis/membres- segueix desenvolupant un seguit d’activitats amb la voluntat bàsica de gaudir fent fotografies i mostrar-les a qui hi estigui interessat, bé mitjançant exposicions puntuals bé mitjançant el blog del grup.

Us detallem a continuació les activitats principals:

•El dimecres 27 de novembre de 2013, dintre dels cicles de Fotografia, es va fer el taller Dret Fotogràfic: Conceptes Bàsics, a càrrec de Xavier Vilaregut.

•El setembre passat, es van convocar eleccions i es va constituir d’aquesta manera la nova junta del GFR . President: Antoni Parareda Font . Vice-presidents: 1r.

Pere Rifà

2n.

Lluís Domènech

3r. Gregori Domínguez . Secretari: Pep Bas i Portet . Tresorer: Josep A. Alonso . Vocals: Maria Teresa Bruguera, Fina Guitart, Josep L. Lara, Ma. Àngels Roviró, Xavier Teixidor, Xavier Vilaregut i Jordi Villén.

Els temes triats per aquest 2014 són aquests:

•El dia 14 de desembre 2013 –coincidint amb el sopar social anual- va tenir lloc l’estrena del nou local del grup, situat a l’antiga Casa dels Capellans, a la carretera d’Olot. S’hi va convidar a tots els socis i se’ls van explicar i mostrar totes les millores que s’hi han dut a terme.

•A les passades festes de Nadal (del 14 al 22 de desembre 2103) es va celebrar una exposició fotogràfica de Persones de Roda de Ter i de les Masies de Roda, a la sala polivalent de la Biblioteca de Roda.

•Fotògrafs del GFR varen participar a la cursa Saltamarges, tant el 29 de setembre de l’any passat, com en l’edició d’aquest 2014.

•Bimensualment, els membres del grup que volen participar d’aquesta activitat realitzen fotografies que exposen al blog del GFR.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

GENER-FEBRER: EL FRED MARÇ-ABRIL: DE DOS EN DOS MAIG-JUNY: EL SOL JULIOL-AGOST: MOBILIARI URBÀ SETEMBRE-OCTUBRE: 1714 – 2014 NOVEMBRE-DESEMBRE: EL FUM

•Per Sant Jordi, coincidint amb la celebració del Festival Audiovisual Miquel Obiols de Roda de Ter i Les Masies de Roda, es va organitzar una exposició de fotografies del GFR amb el tema Castells, a la sala polivalent de la Biblioteca.

•S’ha seguit col·laborant amb la revista RdT. Així, des del RdT de Festa Major passat, les col·laboracions han estat aquestes: Gregori Domínguez i Domènec Llop –al núm RdT 733-, Raül Huéscar i Marc Escarrabill –al RdT 734-, Jaume Cebrià i Narcís Freixa –al RdT 735-, Anna Torrent i Dolors Guix –al Rdt 736-, Petra Martín-Pero i Eva Illa –al RdT 737- i les que podeu contemplar en aquestes mateixes pàgines del RdT de Festa Major.

•El dimecres, 29 de gener 2014: taller del GFR a càrrec de David Fajula a l’E spai, amb el títol “Icones del Segle XX”.

•Dissabte 26 d’abril, taller de stop motion a càrrec de Xa-

L’acte de lliurament de premis del Concurs de Muntatges Audiovisuals del Festival Miquel Obiols., al Teatre Eliseu.

Finalment, alguns apunts sobre el Festival Audiovisual Miquel Obiols de Roda de Ter i Les Masies, organitzat pel GFR. Aquest Festival ha celebrat enguany la seva segona edició amb els següents actes: •Divendres, 25 d’abril 2014, 11 del matí: Sessió Fotografia de Natura, adreçada als alumnes de 6è de primària de Roda de Ter i Les Masies de Roda, a càrrec de Xevi Vilaregut i Lluís Martí •Dissabte, 26 d’abril 2014: . 5 de la tarda. Museu de l’Esquerda: Taller de Stop Motion amb cliks de playmobil, a càrrec de Xevi Vilaregut. . 8 del vespre. Teatre Eliseu (Roda): Projecció de les obres finalistes del Concurs de muntatges audiovisuals i Lliurament de Premis (sorteig d’obsequis entre el públic assistent).

L’obra guanyadora –tant del 1r premi, el que atorga el Jurat, com el del públic- va ser la presentada per Aina CaballeriaTerradellas, de Manlleu, amb el títol “El Soldadet”. La resta de finalistes –obres seleccionades pel Jurat i que optaven al premi del públic- varen ser: Bales i intrús, de Pep Bas Portet,

Assumpta Cunill Grau i Georgina Mayans Gil; Motivacions matinals de Josep Vila Vilà; Vida de Serafí Curriu Boixader i Vic-Sibèria d’Àngel Solà Ordeig i música de Guillem Rigol.

A hores d’ara, ja es poden consultar les Bases de la 3a edició (2015) a http://festivalobiols.wordpress. com/ •Diumenge, 27 d’abril 2014: . 11 matí. Teatre Eliseu (Roda): Sessió de cinema per a tots els públics: Chicken run. . 2/4 d’1 migdia. Ajuntament de Les Masies: Vermut – Concert amb el grup Late’in Jazz Dissabte (de 4 a 10) i diumenge (de 10 a 1), a la sala polivalent del Teatre Eliseu, exposició de fotografia Castells (Grup Fotogràfic Roda) Tots els actes van ser públics i gratuïts.

El grup barceloní Late’in Jazz, amb Lluís Sallés.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Una fotografia d’Antoni Parareda

Tres dècades de teatre (1984-2014)

Aquesta fotografia és un fotomuntatge compost de sis fotos. Inspirada amb la segona afició que tinc que són els trens. L’estació és la de Manlleu, les vies son de Montrodon, l’herba del Delta de l’ Ebre, el cel de França, la maleta està fotografiada a l’estudi i el tronc de Cala Joncolls. El programa d’edició és el Photoshop.

Una fotografia de Pep Vila Probablement podria haver triat una fotògrafa més artística, més vistosa, d’algun viatge,o simplement alguna que m’agradés molt, però he triat aquesta per fer un petit homenatge a un racó de les Guilleries que gràcies a la família de la meva dona vaig conèixer fa quasi 30 anys, “Bojons”.

Bojons és un petit paradís que tenim a 25 minuts de Roda on hi passem forces caps de setmana i que ja hem descobert 9 famílies de Roda que hi tenim la segona llar. Un lloc amb molts encants i un microclima especial... Està ubicat dins el terme municipal de Sant Sadurní d’Osormort a la vall de la Riera Major, rep aquest nom per l’antic mas del Moli de Bojons (foto) i Bojons de d’alt. La foto és d’aquest juliol passejant per dins la riera amb l’aigua fins les cames i amb la càmera al damunt gaudint d’una bona estona tot experimentant fotografia i refrescant-me a l’hora. Us ho recomano però tingueu cura de no relliscar, càmera i agua no sóno compatible!

Una ciutat: Brooklyn, dues germanes, tres nebots, dos policies, un baül, un celler... Aquests només són alguns dels ingredients que formen part de l’obra que el Grup de Teatre Arrels representarem enguany per a la Festa Major.

“Arsènic i puntes de coixí”, una comèdia amb tots els elements per passar una bona estona i oblidar-se dels problemes del dia a dia. Una història d’allò més simpàtica que farà mantenir el somriure a l’espectador durant, aproximadament, una hora i mitja.

Amb aquesta representació, el Grup Arrels, volem celebrar, juntament amb tots els espectadors, els 30 anys de l’entitat. Trenta anys pujant als escenaris cada Festa Major i, això, és, gran part, gràcies a tots vosaltres que, any rere any, ens acompanyeu i animeu a tirar endavant. Durant aquestes tres dècades, han sigut moltes les persones que han format part dels Arrels i volem aprofitar aquestes línies

55 ~ Entitats

54 ~ Entitats

Text. Grup de Teatre Arrels. Foto. Joan Parera

L’obra de teatre de la festa major 2013, dirigides per Petra Martín-Pero.

per donar les gràcies a totes elles i per recordar-nos de les que, malauradament, ens han anat deixant pel camí.

Esperem i desitgem continuar omplint el Teatre Eliseu molts anys més i que ens puguem continuar retrobant cada

Festa Major. Si voleu gaudir de l’actuació d’enguany, que us recomanem que ho feu, heu de venir al Teatre Eliseu el dissabte dia 20 a les 22.00h o el dimarts dia 23 a les 18.30h. Us hi esperem.

I molt bona Festa Major a tothom!

30 anys darrere els escenaris Ramon, vas marxar deixant rere teu un veritable testimoni de vida i un cúmul d’anys de servei lliure, voluntari, altruista, sempre en benefici del Grup de Teatre Arrels.

L’edat no t’era un impediment per pujar i baixar entre plafons, cargolar i descargolar amb rapidesa o fer les mil i una per condicionar els decorats amb tacte i afecte.

Avi Camps, tu encarnaves els valors i l’ànima del nostre grup: l’esperit de superació, la lluita per tirar endavant i la senzillesa del que s’estima els Arrels com quelcom molt preuat i que atresora un munt d’experiències, formant una part indivisible de tu.

Com a un del seus membres fundadors, i al llarg dels seus trenta anys, ens has donat no tan sols unes quantes lliçons de com muntar un escenari (aquí uns quants dels presents, entre els quals incloc el teu propi fill, som testimonis de fins a quin punt ho volies tot ben tocat i posat, donant instruccions precises i metòdiques que seguíem, més ens valia, al peu de la lletra) però el que

sempre conservarem tots és que vas ensenyar-nos com construir, amb perseverança, un llegat que molts hem tingut la sort de compartir en vida amb tu: un grup de teatre petit, però resistent, on hi has sabut imprimir el teu caràcter col·laborador, el treball colze a colze i la teva passió i estimació pel teatre.

Els teus familiars, companys i amics ens quedem amb el teu record per no oblidar mai el significat de la paraula ajuda, desinteressada, gaudida i compartida sense demanar res a canvi, fent-te estimar amb l’exemple del teu treball que anava molt més enllà del de tramoista.

Ramon, en nom del Grup de Teatre Arrels, gràcies, moltes gràcies pels teus anys de dedicació, però sobretot gràcies per compartir la teva experiència i esforç, i ajudar-nos a créixer com a equip. T’emportes amb tu, amb l’energia que et caracteritzava, un trosset de la història dels Arrels, o, dit d’una altra forma, els Arrels et tindrem sempre més a la nostra memòria per recordar-te amb afecte i admiració. Fins sempre, avi Camps.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Millor servei d’oncologia

Lourdes et roba el cor

Text. Josep Torra. Osona contra el càncer de Roda i Les Masies de Roda

Text. Montserrat Ribas Sala

“Qualsevol donatiu petit o gran es converteix en un gra de llavor que dóna fruit. Cal remarcarho tot això per tal de fer-nos prendre a tots plegats consciència de la importància que pot tenir un donatiu i que sempre reverteix en un benefici col·lectiu”.

E

n l’habitual col·laboració que la Junta local d’Osona contra el càncer de Roda de Ter i Les Masies fem en l’edició extraordinària del Roda de Ter, enguany i abans de res ens hem de congratular per la recent inaugurada Unitat d’Oncologia de l’Hospital General de Vic, el qual a més ha adquirit el títol d’Hospital Universitari de Vic. La nova instal·lació amplia considerablement la seva capacitat de poder donar un millor tractament, a l’ensems podrà atendre a més possibles usuaris dels serveis d’oncologia.

57 ~ Entitats

56 ~ Entitats

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

La seva inauguració el passat dia 21 de juliol, va estar presidida pel Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, pel Conseller de Sanitat i altres autoritats locals i comarcals. Com que els mitjans ja se’n feren ressò i en varen informar degudament de l’acte, no en repetirem les paraules, però la seva presència ja en demostra la seva importància.

El que sí volem destacar, és que per la seva construcció de la dita Unitat d’Oncologia el seu pressupost era calculat a l’entorn del milió d’euros i per què fos possible dur-lo a terme, Osona contra el càncer hi aportaria la part més important, concretament 700.000 euros. I és aquí on volem posar el nostre èmfasi, per recordar que les aportacions que recullen les Juntes locals de la Comarca quan fem acaptes o bé organitzant actes o festivals i es demana col·laboració monetària, és amb aquests diners a més de donacions particulars o empreses i subvencions que atorguen els consistoris, com per exemple fan cada any els nostres de Roda i Les Masies, amb tots ells de mica en mica s’arriba a reunir prou capital i sempre va dedicat a l’adquisició d’aparells més moderns o a millores d’instal·lacions o serveis com el que esmentem.

Qualsevol donatiu petit o gran es converteix en un gra de llavor que dóna fruit.

Cal remarcar-ho tot això per tal de fer-nos prendre a tots plegats consciència de la importància que pot tenir un donatiu i que sempre reverteix en un benefici col·lectiu.

Aquesta Junta local tenim el projecte de poder tornar a organitzar un festival benèfic semblant al de l’any passat i seria el dia 23 de novembre i pel que es demanarà participació, a poder ser majoritària de grups o entitats locals, així com l’acapta que farem el dia de la Festa Major.

Ens plau també d’informar que durant l’any en alguns establiments i bars hi han unes guardioles on es pot dipositar la voluntat, pot semblar que no sigui gaire res, però en set mesos i sumant-hi l’acapta que feren les puntaires el dia de la seva trobada, s’han pogut recollir i ingressar 430 euros, amb els que de mica en mica s’omple la pica. Hem de lamentar que alguna vegada també aquestes guardioles fan reclam als desaprensius de torn i alguna ha estat robada per disgust principal de l’establiment que la tenia de servei. No importa que es pugui llegir per què són aquestes guardioles. Està demostrat que el món és complert.

Aprofitem per desitjar una bona Festa Major amb estimulació i agraïment per a tothom.

J

a fa uns quants anys que faig el romiatge a Lourdes. Primer com a turista, després com a peregrina i, finalment, com a voluntària, participant, al costat d’altres cinc voluntàries de Roda de Ter, de l’esperit del sentit de l’Hospitalitat. Doncs bé, amb tota sinceritat, us puc dir que Lourdes et roba el cor per totes aquestes possibilitats: - Cantar a la Mare de Déu davant la cova de Massabielle, on Bernadeta va viure l’experiència de les aparicions de la Mare de Déu. O a la basílica subterrània –sempre plena de gom a gom- de Sant Pius X. - Tancar els ulls a la plaça del Roser i imaginar un cor molt gran, fet de milers de cors humans que bateguen conjuntament, que preguen alhora amb fe i esperança.

- Poder veure la casa on humilment vivien els seus pares amb els nou fills, dels quals Bernadeta era la gran, i admirar el museu de la santa.

- Assistir a les celebracions religioses, compartint la devoció dels malalts i peregrins.

- Participar en la processó de torxes, que és com si tots els estels baixessin del cel per acompañar-nos amorosament...

- Percebre l’entrega de milers de voluntaris...

- Veure com la Mare de Déu de Lourdes dóna consol i tendresa a les persones que pateixen el dolor i la malaltia...

Tot t’emociona i et fa feliç, et recomforta l’esperit i et fa més ferma la fe.

No ho dubteu: Anar a Lourdes és viure uns dies en un món diferent, el món del consol, de l’amor i de la fe; potser el món més autèntic i perdurable. Si feu l’experiència d’anar a Lourdes, almenys un cop a la vida, no us en penedireu mai.

“Anar a Lourdes és viure uns dies en un món diferent, el món del consol, de l’amor i de la fe; potser el món més autèntic i perdurable”

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

5 anys de Roda Decideix

La lluita continua

Text. Roda Decideix. Foto. Montse Verdaguer

Text. ANC Roda de Ter - ANC Osona

58 ~ Entitats

H

E

l 13 de setembre de 2009, ara fa 5 anys, es celebrava a Arenys de Munt la primera consulta popular a nivell local per la Independència de Catalunya. Aquest va ser el punt d’inflexió que va desencadenar una lluita que encara no s’ha aturat; i allà ja hi va ser present l’embrió del que més endavant seria Roda Decideix.

L’entusiasme encomanat a Arenys de Munt va fer que a Roda, aquell mateix octubre es celebrés, al local de l’AAVV del Pla Xic, la primera reunió per sumar-se a la celebració de consultes populars per a la independència que arrencaven arreu del país. Un grup nombrós de veïns del poble, cridats pels companys que van ser a Arenys, van assistir a aquesta reunió. Tot i arriscar-nos pel poc temps que ens quedava, vam decidir tirar endavant i organitzar la consulta el 13 de desembre del mateix any (13D), així com ho feien alguns pobles de la comarca, a poc més de dos mesos vista; hi havia molta feina a fer, però era l’hora. Així va ser com va néixer Roda Decideix, entès com a un moviment popular per dur a terme la consulta, integrat per rodencs i rodenques entusiasmats amb gran capacitat de mobilització i treball, un moviment molt ben estructurat i organitzat en comissions per treballar tots i cada un dels aspectes de la consulta,

fins a l’últim detall. I el 13D va ser un èxit i una festa.

Un cop passat 13D, Roda Decideix es va constituir com a entitat, integrada pels membres del que aleshores era el Casal Independentista Bac de Roda i alguns dels membres de l’organització de la Consulta. L’objectiu de la nova entitat era clar: seguir la tasca iniciada pel Casal Bac de Roda, i treballar per tal que el SÍ majoritari obtingut en la Consulta a Roda fos possible en un futur proper a Catalunya. De seguida, però, i arrel de les consultes, va sorgir L’ANC una organització formada per centenars d’assemblees territorials arreu del país, una de les quals a

Roda, integrada per alguns membres de Roda Decideix, altres membres de l’organització de la Consulta del 13D i noves incorporacions.

Des d’aleshores l’ANC, assemblea territorial de Roda i Roda Decideix, filles d’un moviment únic, treballem de costat. La primera, per aconseguir la independència del país i la segona per potenciar el fet català, la llengua i la cultura i no oblidar les nostres arrels, a través de l’organització de La Marxa dels Vigatans, cada 10 de setembre i el Correllengua, el tercer cap de setmana d’octubre, a més de participar en la organització de les Barrakes de la Festa Major de Roda.

Correllengua 2014 En el moment de tancar aquest número especial de Festa Major de la revista RdT, encara no tenim tots els actes tancats, però podem avançar que el Correllengua d’enguany serà del 17 al 19 d’octubre, amb el format habitual. El dissabte 18 es farà el sopar popular a la carpa, on tot seguit hi haurà concert amb el grup Brams. L’endemà, diumenge, ens trobarem tots al Teatre Eliseu, a les 7 de la tarda, per veure l’obra “Mestre Oleguer”, que ens situarà a la Barcelona del setge de 1714.

Per altra banda, enguany comptarem també amb la xerrada-col·loqui, animació infantil i altres activitats.

Estigueu al cas i consulteu el programa específic. Us hi esperem!

i ha persones que encomanen les ganes de viure, l’empenta per fer tirar endavant petits i grans projectes. Persones que transmeten il·lusió i seguretat en tot allò que fan. En Santi Pons era una d’elles.

Però la vida no és justa i massa sovint posa punt i final al nostre camí.

Ha estat una gran persona i un bon company de viatge per a tots els que hem tingut la sort de tenir-lo a prop i poder treballar amb ell. Ple d’il·lusions i projectes tant en el camp professional com en el personal i col·lectiu. Una persona que ha viscut intensament i que ha lluitat incansablement pels seus ideals.

A Roda Decideix i a l’Assemblea Nacional Catalana la seva tasca ha estat impecable i imprescindible. Ell, amb altres companys, va impulsar la constitució de la Coordinadora de l’Assemblea Nacional Catalana d’Osona, va promoure des del començament l’extensió territorial de l’Assemblea a tots els pobles i ciutats de les comarques d’Osona i el Ripollès, va ser membre

del primer Secretariat Nacional de l’organització, contribuint amb les seves aportacions a la comissió jurídica a definir l’Assemblea tal com ara la coneixem.

Un dels molts projectes que va impulsar va ser la Marxa cap a la Independència que va unir el juliol del 2012 Ull de Ter amb Roda de Ter. Un total de 110 quilòmetres que el mateix Santi va fer abans d’exposar la seva idea.

Un idea que, vista a través dels ulls de molts, podia semblar una bogeria, però a través de la mirada d’en Santi es va convertir en un repte col·lectiu que vam fer realitat. Així, com era ell, una mica tossut, però convençut que era possible, l’acte es va convertir en un èxit.

Tot això ho va fer amb el màxim rigor, compromís i responsabilitat, però també amb tota l’energia, tenacitat i apassionament que era capaç. Qualitats que encomanava al seu entorn, un entorn que ara ha d’aprendre a seguir el camí sense ell, però ho farem amb el gran bagatge que ens ha deixat. Hi ha

Gràcies, Santi!

Text. Roda Decideix. Foto. ANC Osona

I en un moment clau i d’eufòria pel poble català, a Roda ens toca seguir amb el cor encongit. El passat 21 d’agost dèiem adéu al nostre company Santi Pons Hita, una gran persona i un exemple a seguir. En Santi, juntament amb altres companys, va ser un dels principals impulsors de la consulta del 13D i de tot el que ha vingut després. Membre actiu i incansable de Roda Decideix i alhora de l’ANC, se’l recordarà sempre per totes les grans qualitats que tenia.

De posat seriós i diplomàtic quan feia falta, però divertit, ple d’entusiasme i generosament amical, en Santi era un

referent. La seva capacitat de control i organització, la seva seguretat, la serenitat, la confiança que generava al seu voltant i la capacitat per fer-ho fàcil i possible atrapava a la seva gent.

Et trobem a faltar, company, i res ens hagués agradat més que compartir amb tu el que està per venir; seguirem, però, el teu exemple i seràs amb nosaltres ara i sempre.

Gràcies, Santi!

persones que sense demanar res, discretament, només amb la seva empenta i decisió, t’arrosseguen i et motiven a tirar endavant sense defallir. En Santi era una d’elles.

Aconseguirem el nostre somni col· lectiu, lluitarem i persistirem com tu ho has fet sempre, i construirem un país del qual ens sentirem orgullosos i que en els fonaments s’assemblarà a tu. Aquest és el país que volem: un país clar i net, honest, valent i respectuós, lliure i ple de sentit comú. Un país integrador, amic de totes les cultures que conviuen amb nosaltres, de les quals molts catalans, com tu Santi mateix, en tenim les arrels que ens enriqueixen i ens ajuden a ser com som.

Amb en Santi hem après molt, ho portarem amb nosaltres i ens servirà per seguir endavant amb la nostra lluita, la que també és seva. I ho farem amb les ganes, l’empenta i la il·lusió que sempre ho feia ell.

Moltes gràcies, Santi.

59 ~ Entitats

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

500 programes de Cafè i Sardanes

Text. Quim Salinas i amics i amigues de Roda de Ter

Text i fotos. RdT

60 ~ Entitats

Q

uan coneixies en Santi era fàcil adonar-se de com en la seva particular ètica i en la seva filosofia l’amistat era un valor sempre present i constantment renovat. Un mes, un any o dos, tant se val. Era indiferent el temps i l’espai que ens separés. Només en el simple fet de saludar-lo, una naturalitat especial et recordava que ell sempre estava allà i que al damunt la taula sempre hi havia una cervesa i una conversa fraternal. Per aquells que en major o menor mesura hi havíem tingut contacte, l’amistat que et brindava en Santi tenia quelcom que t’embolcallava amb un aura d’invulnerabilitat que ell aconseguia amb un matís protector i un caràcter amical incondicional i magnètic.

Dins el nucli del seu amplíssim cercle d’amistats tothom hi ha tingut cabuda i ha esdevingut un referent indiscutible per la seva especial traça en el tracte amb les persones, una qualitat que féu d’en Santi una amistat d’aquelles que en un moment o altre de les nostres vides tots hem hagut de necessitar i que ell encaixava com una responsabilitat més, amb humanitat, humor i bondat.

En Santi ha agafat un tren sense retorn. Un tren que no fa marxa enrere, que no atén a cap crida i que ha passat de manera fugaç, massa aviat i sense cap parada per a acomiadar-nos com cal. Fins el dia en que nosaltres haguem de pujar al particular tren que inexorablement ens ha estat assignat i que ens ha de conduir vers els destí que ara l’hi ha tocat a en Santi, és el nostre deure d’amistat seguir les marques que ell va deixar en el nostre imaginari i valorar tot allò que un dia vam compartir amb ell, a casa, al despatx, al voltant d’una taula rient com folls, amb tot el dia i tota la nit per endavant per a gaudir de la vida com ell ho feia.

Celebrem en el dia a dia la seva amistat per tot allò que ens va oferir i que ens seguirà oferint. Tots hem viscut en Santi perquè en Santi era una persona feta i nascuda per viure-la. És per això que trobarem el seu pols a les nostres sines quan riem, quan plorem o quan haguem d’explicar als nostres fills el què significa el valor d’una amistat.

En Santi ha carregat amb ell una part molt gran de la nostra ànima en aquest tren que ara s’allunya i que deixa al seu darrere un buit immens i una via deserta per sempre més. Una via que ara porta el seu nom i per la que mai hi passarà ningú.

Deixa doncs que visquem els nostres dies en memòria teva com tu hauries volgut viure’ls, de manera franca, lliure i noble.

Ara sí, bon viatge.

Adéu amic.

Recordant en Santi Pons Text. Raquel Castellà i Anna Torrent

El pas d’en Santi al món del silenci ha colpejat especialment el poble de Roda i part de la comarca. La seva participació en la vida cultural i festiva de Roda, la seva implicació en l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la seva feina com a advocat el van fer una persona molt activa i participativa, coneguda arreu de la comarca.

L’estima que tots li tenim a ell i a la seva família va quedar ben palès el dia del seu comiat, doncs una multitud de gent

no va poder entrar a la cerimònia que amb els parlaments envers la seva persona i els aplaudiments finals la varen fer molt i molt emotiva.

Els que tinguérem la gran sort de coneixe’l i tractar amb ell sabem que ens ha deixat el seu exemple, la seva humanitat, honestedat, humilitat... i sobretot que el recordem com un gran amic dels seus amics.

La mort d’una persona jove i plena de vida sempre és un cop molt dur però alhora ens omple de responsabilitat i coratge per culminar tot allò que ell tant anhelava.

Des d’aquí i en nom de molts veïns que recordem sovint a la seva àvia, Nita, volem donar el nostre recolzament a la Victòria, en Josep i la Noemí i el nostre agraïment a en Santi per la feina feta i els records viscuts.

Ràdio Roda (107.6FM) va estar de celebració perquè el programa que presenta i dirigeix Josep Verdaguer i Freixa va arribar al número 500. Cafè i Sardanes és el programa més antic que s’emet actualment a l’emissora municipal i que es va estrenar a principis de l’any 2004. Durant aquests anys, el programa ha comptat amb un públic fidel i per agrair-los la seva fidelitat, es va preparar un acte el dissabte 12 de juliol a la Porxada de Can Planoles. Els oients de Cafè i Sardanes va poder escoltar i ballar sardanes a la Porxada de Can Planoles, de les 9 a les 11 del matí.

Tot seguit, a les 11 del matí, va començar el programa especial número 500, però només es va poder escoltar des de la mateix Porxada de Can Planoles o per internet (radioroda.cat), degut a una avaria de l’emissora. Ràdio Roda va estar durant uns dies de juliol sense poder emetre degut a l’avaria causada per un llamp que va caure durant la tempesta del diumenge 6 de juliol, a la tarda. Per tant, la celebració del pro-

61 ~ Entitats

Adéu amic

grama número 500 de Cafè i Sardanes es va decidir que es feia igualment però enlloc d’emetre el programa des dels estudis de Ràdio Roda, es fa un simulacre de programa des de la Porxada de Can Planoles. Josep Verdaguer va comptar per a l’ocasió amb diversos convidats amb que va entrevistar entre sardana i sardana. Moltes gràcies a totes les persones que setmana rera setmana segueixen el programa i moltes gràcies a Josep Verdaguer per la seva tasca en favor de la sardana.

Programa número 500. Felicitats i per molts anys Josep Text. Lluís Soler

El programa Cafè i Sardanes de Ràdio Roda ha arribat al número 500. Per tal de celebrar-ho, el passat 12 de juliol, es va organitzar un programa en directe, de quatre hores de durada a Can Planoles, amb assistència de les primeres autoritats locals. El presentador del programa, Josep Verdaguer i Freixas, va dissenyar un tot fantàstic repertori amb composicions ben emblemàtiques i escaients per a l’ocasió.

Els assidus i assistents vàrem poder gaudir i deleitar-nos amb la música més esplèndida. A més, hi varen haver concursos, així com també entrevistes amb personalitats capdavanteres del món de la sardana.

Cafè i Sardanes s’emet en directe, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i es repeteix els diumenges al matí de 9 a 10.

El programa forma part de la graella de Ràdio Roda dels últims 10 anys i es caracteritza pel seu talant dinàmic i participatiu.

En cada edició setmanal flueixen els millors exponents de l’actualitat amb unes ganes sempre d’arribar a totes i a tots. Sardanes, festa, celebració, identitat, reivindicació... es conjuguen mútuament per enaltir els valors més intrínsecs de la nostra idiosincràsia.

Tot plegat, una gran labor amb un fita històrica assolida gràcies al treball constant, continuat i persistent d’en

Josep Verdaguer i de la Direcció de l’Emissora. En Josep, un apassionat de la sardana, que des de molt jove va esmerçar-se per promoure i fomentar la seva divulgació arreu . Un home lluitador i compromès. Una persona que vetlla perquè la cultura catalana en els seus més diversos àmbits perduri en el temps i per sempre.

Josep, moltes gràcies per a tota aquesta gran dedicació i fabulosa feina realitzada en pro de la nostra Dansa nacional i de Roda de Ter, i en profit de Catalunya. Que per molts anys puguis continuar tirant endavant el programa amb aquesta vitalitat i entrega pròpies de Tu.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Bona Festa Major!

Un nou curs, una nova aventura

Text. Ester Parareda Martín. JNC

Text. Monitors i Monitores d’El Casalot

A punt d’entrar en temps de Festa Major, tinc la sensació que aquest sentiment d’eufòria i alegria, tan característic d’aquests dies, ens envolta de fa temps. És evident que valorem la sort que hem tingut, malgrat les mancances i les dificultats del moment, de que ens hagi tocat viure aquest procés. I sentim i veiem que el vivim amb entrega i amb esperança. Hi estem dedicant temps i esforç, ens il•lusionem i ens desil•lusionem, ho patim, però sobre tot ho gaudim. I també sabem que la recompensa ja ens arriba. Per fi, el tan esperat 9N. Però tenim clar que després ens quedarà un llarg camí. Haurem de continuar superant obstacles i construir un país digne de tots els que han lluitat i estem lluitant per ell. I nosaltres som molt conscients que, com a patriotes i hereus d’aquest país, ens cal mirar-nos el procés amb realisme i amb un alt grau de responsabi-

litat. I no fallarem. Respondrem i se’ns trobarà on i quan calgui. Treballarem a nivell nacional, a la província, a la comarca, però sobre tot serem i treballarem al poble, perquè els grans fets comencen amb accions petites i perquè volem donar veu i protagonisme a tothom. No cal oblidar que aquestes pàgines de la història les estem escrivint cada un de nosaltres.

Bona Festa Major!

4 Hores de sardanes Text i foto. Agrupació sardanista de Roda

De segur que us heu adonat, que tot torna a ser “normal”: Els infants al col∙legi, a la feina hi és tothom, la piscina ja no ve tant de gust com fa un parell de setmanes i, si tot ha sortit bé, encara tenim un bon regust de patriotisme a la boca d’ençà de l’onze de setembre d’enguany (penseu que els textos d’aquesta revista han estat escrits al juliol, tot és anticipació).

Al Casalot, com a altres activitats del poble, encara ens queden uns quants dies fins a l’inici de curs, però a banda del sentiment de l’11S també tenim al cap la setmana d’aventures èpiques que vam viure del 23 al 29 d’agost al Mas el Pujolar (prop de Viladrau). Durant una setmana tots vam conviure en un món fantàstic amb fades, trols, follets, elfs i altres criatures màgiques que van anar guiant-nos les activitats. Sempre hem de trobar el moment per passar-ho bé, però alerta! No és l’únic moment que hem de cercar! Especialment ara que hi ha aquest retorn massiu a la rutina, hem de trobar temps per plantejar-nos el per què de moltes coses: Què fem per costum i per què ens agrada? Per què fem les coses d’una manera i no d’una altra? Quins prejudicis tinc i com puc treballar per eliminar-los? Com vull ser, més que no pas: què vull semblar?

I així seguiríem amb una llarga llista. I penso, i si la rutina només és rutina si la fem sense pensar? Si tot ho féssim amb convicció i amb un motiu sòlid d’acord

als nostres ideals, hi hauria alguna cosa que es faria pesada?

Som conscients que tot això són paraules que queden molt maques escrites però que a l’hora de la veritat són molt difícils de portar a terme: La majoria de gent treballa com a mitjà per aconseguir diners (objectiu) i és difícil de pensar que “treballant amb convicció” la feina no es farà mai pesada, però tot i així val la pena intentar-ho, trobar el moment per plantejar-t’ho.

Pot ser que aparentment no et serveixi, però pot ser que un bon dia surtis de casa amb un somriure d’orella a orella, convençut i content del que fas i apunt per menjar-te el món.

Quin pessebre veiem?

És un treball que, tal com diuen els mestres acompanyants, va molt bé per comentar després amb els nens i nenes, independentment de les nostres creences.

Després de cada exposició em pregunto si, quan fem els nostres pessebres, intentem que siguin realistes, és a dir que siguin llum d’aquest “missatge” original, o ens aboquem en detalls prou importants com ara que la perspectiva sigui la correcta. En tot cas continuarem construint pessebres des d’un esperit fidel al text evangèlic i que cada visitant, sigui petit o adult, hi vulgui veure només un art o li faci pensar alguna cosa més profunda. En les coses més senzilles i ordinàries de la vida, a vegades, un hi troba una resposta.

Ja fa dies que estem treballant, espero que a finals d’any ens poguem veure.

Mentres tant us desitgem a tots i a totes que passeu una molt bona FestaMajor.

Text. Josep Carreras i Morelló. President de l’Agrupació Pessebrista

El passat dia 29 de juny, dia de Sant Pere, i com ja és tradició a Roda durant els últims 25 anys, van tenir lloc les 4 Hores de sardanes, organitzades per l’Agrupació sardanista de Roda de Ter. Malauradament, es van haver de celebrar a la Carpa, ja que el temps va impedir fer-ho al Passeig del Ter com cada any. Tot i la pluja i el canvi d’ubicació d’última hora, es va comptar amb una bona assistència de públic. A més, aquest any es van fer en diumenge en lloc de dissabte

a la nit.

Coincidint amb la 25a edició, l’audició va comptar amb 3 cobles en lloc de dues: la Cobla Ciutat de Girona, la Cobla Bisbal Jove i la Cobla Genisenca van ser les escollides. Cada una va tocar 6 sardanes, una de les quals va ser la de conjunt: Roda de Ter del compositor Francesc Mas Ros. Al final de l’audició, i per celebrar els 25 anys de les 4 Hores de sardanes, es va repartir coca a tots els assistents.

Gairabé sempre, en els nostres pessebres, busquem apropar-nos a la realitat que volem representar i al mateix temps pretenem donar-hi el màxim realisme, sense adonar-nos, o sí, que estem presentant imatges ben irreals. Què té de real un naixement en el que Sant Josep porti barretina? Quina realitat té un naixement ambientat en una marina, si a Betlem no hi ha mar?

Però potser la realitat, o la “veritat”, d’un pessebre no l’hem de buscar en la recreació plàstica i fidedigne d’un paisatge o d’un lloc concret. L’autenticitat del pessebre rau en el seu “missatge”.

Tot aquest preàmbul ve a compte de les visites que fan la mainada dels col·legis als nostres pessebres.

Vivim en una societat laica en la que pràcticament, hi ha excepcions, als col·legis no s’expliquen els fets evangèlics ni la vida terrenal de Jesús. Els alumnes apart de les referències que en tenen del propi professorat per continuar mantenint les tradicions nadalenques o construir petits pessebres, la resta de representacions bíbliques que poden trobar en una exposició amb diversitat de quadres és per a ells una novetat. És encoratgedor de veure l’interès que hi posen els escolars contemplant embadalits, amb el vidre ran de nas, les diferents escenes representades. Les preguntes que fan, demanant el perquè de tot allò que veuen, et fa pensar que més que curiositat tenen interès per saber-ho i t’adones que les figures i els paisatges que tenen al davant els fa pensar què significa, més enllà de la simple contemplació.

63 ~ Entitats

62 ~ Entitats

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Comiat Em jubilo, aviat, molt aviat, el mes d’octubre un matí em llevaré i ja no aniré a la residència. El 29 de març del 1999, es va engegar la residència de Can Planoles, recordo com si fos ara aquell matí, el centre buit, olor de nou, silenci, a les onze va ingressar la primera resident. Al principi com a auxiliar i a partir de 2004 ja com a dinamitzadora del centre, m’he anat fent gran sense adonar-me’n.

Hi he aprés tant..., les persones grans han estat per a mi les mestres més qualificades, m’han ensenyat unes lliçons que només elles poden ensenyar, l’escola de la vida.

Quan miro enrere i penso en la feina que hi hem fet i tot el què hem aconseguit fer, coses que semblaven impossibles al principi, tómboles que ens permetien finançar excursions, sortides, materials per a poder realitzar manualitats, festes d’aniversari que han resultat meravelloses, relacions intergeneracionals amb els escolars dels CEIP i de l’IES , amb la xarxa jove i el taller de voluntariat de l’ajuntament del mes de juliol...

Per a mi les persones grans, sigui quin

APUNTS Carme Balmes amb Irene Sellés, a la mateixa residència de Can Planoles.

sigui el seu estat, físic o cognitiu, són persones que porten a sobre un gran bagatge de vivències i experiències, per això les he tractades com a persones adultes i he fugit, i reprès si s’ha escaigut, de d’infantilisme en què moltes vegades caiem a l’hora de parlar amb elles.

No m’he cansat de parlar d’elles com a persones que han tingut un procés vital amb una infantesa i una adolescència més o menys feliç, la majoria

de les vegades trencada per la guerra i la necessitat de posar-se a treballar, la majoria han estat pares o mares i àvis o àvies amatents. Això ho he explicat moltes vegades als nens i nenes que venen al centre i es sorprenen al veure’ls.

Em resta donar les gràcies a tota la gent amb qui he compartit aquesta preciosa etapa de la meva vida, ha estat un plaer.

Adéu-siau.

Continuar treballant per promoure una qualitat de vida digna en l’última etapa vital Text. Irene Sellés Vilarrasa. Educadora Social Residència Can Planoles

Em dic Irene i sóc l’educadora social que segueix i seguirà l’activitat començada i cultivada per la Carme Balmes que, com bé ha descrit a l’anterior escrit, se’ns jubila.

En primer lloc, m’agradaria donar les gràcies a la Carme pels consells i ensenyaments transmessos, tant quan vaig estar de pràctiques a la residència com a l’actualitat en la dinàmica del centre. Per mi suposa una gran oportunitat poder treballar amb el col·lectiu de la gent gran, atès que sempre m’ha cridat l’atenció, és vocacional. M’aporten molts coneixements i experiències encara que ells i elles

no sàpiguen entendre que encara ens poden ensenyar, aconsellar, i transmetre molts coneixements vivencials.

La meva tasca serà continuar dinamitzant, a través de diferents tipologies d’activitats, els residents de la Residència de Can Planoles, tal i com s’ha portat a terme fins a dia d’avui. D’aquesta manera, promourem un envelliment actiu de qualitat, vetllant per la persona i les seves necessitats no només físiques, sinó socials, psicoafectives, promovent una qualitat de vida digna en l’última etapa vital de la persona, la vellesa.

65 ~ Apunts

64 ~ Entitats

Text. Carme Balmes, educadora social a la residència Can Planoles. Foto. Montse Verdaguer

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Una col·lecció d’art per salvar Còdol Dret

67 ~ Apunts

66 ~ Apunts

Text. Raquel Castellà i Perarnau. Historiadora. Fotos. Arxius Sr. Remo Bosch i Raquel Castellà

Julio Muñoz Ramonet realitzant un discurs als treballadors de la colònia junt amb la seva esposa, Carmen Villalonga, durant la festa d’Homenatge a la Vellesa de l’any 1949. Arxiu Raquel Castellà.

En el centre Ròmul Bosch Alsina, fundador de Còdol-Dret, i els seus fills Alejandro i Ròmul. Al fons, fil preparat per sortir de la fàbrica de Còdol per la seva comercialització, inicis s. XX. Arxiu Sr. Remo Bosch.

Julio Muñoz Ramonet fou una persona vinculada a Roda de Ter i molts dels seus habitants encara el recorden, i és que va ser l’últim propietari de la colònia industrial de Còdol-Dret Però perquè es torna a parlar amb tanta insistència de Muñoz Ramonet desprès de 23 anys de la seva mort? La resposta és ben senzilla, per la seva col·lecció d’art.

D

arrerament s’ha parlat molt de la fortuna de l’empresari tèxtil Julio Muñoz Ramonet1 i de la seva col·lecció d’art emmagatzemada al seu luxós palau del carrer Muntaner de Barcelona. Una col·lecció que ha significat per l’Ajuntament de Barcelona disset anys de litigi contra les hereves de Muñoz Ramonet, que reclamaven la falsedat del testament del seu pare2. Finalment al mes de març d’aquest any es va sentenciar que el testament era verídic i que les obres d’art havien de passar a l’ajuntament.

Julio Muñoz Ramonet fou una persona vinculada a Roda de Ter i molts dels seus habitants encara el recorden, i és que va ser l’últim propietari de la colònia industrial de Còdol-Dret. Avui en dia, Muñoz Ramonet és un personatge d’actualitat com també ho va ser en acabar la guerra civil. En aquells temps de racionament i escassetat, gràcies a l’estraperlo i als seus contactes, Muñoz Ramonet va començar a escalar posicions i bastir el seu gran imperi aprofitant les oportunitats que se li presentaven. Primer va comprar el deute que havia contret Ròmul Bosch i Catarineu, adquirint així la Unión Industrial Algodonera3, composta per 12 fàbriques entre les quals hi figurava la fàbrica de Can Batlló, a Barcelona, i la colònia de Còdol-Dret, a Roda de Ter. L’empresari va seguir acumulant riqueses i patrimoni, comprant empreses com els grans magatzems El Siglo i El Águila i l’hotel Ritz, entre d’altres.

Muñoz Ramonet sempre va posicionar-se a l’escalafó més alt de la societat i fou un personatge de la crua postguerra envejat, odiat, temut, però també admirat.

En aquells temps va popularitzar-se la dita: “En el cielo manda Dios y en la tierra los Muñoz”. El seu mite encara previu a la memòria de molts antics treballadors de l’antiga colònia de Còdol-Dret. Ells expliquen moltes històries del propietari

de la colònia i algunes semblen realment inversemblants.

“Una vegada va arribar al restaurant de l’Hotel Ritz i la taula que volia estava ocupada. Va avisar al maïtre, que no va poder fer res perquè els clients es canviessin de lloc. Tot indignat va trucar al propietari i li va fer un xec en blanc per comprar l’hotel, així ho feu i després, acomiadar el maïtre”, explica Josep Prats4 , antic treballador de Còdol. També Joaquim Mercader recorda que: “Quan el Sr. Muñoz va adquirir Còdol-Dret amb la capella de Sant Salvador tenia la intenció de treure el sant i posar sant Julio. Després de veure el malestar dels treballadors va decidir que la capella seguiria presidida per sant Salvador i sant Antoni Maria Claret però en un lateral va manar col·locar sant Julio, en honor seu”.

Però perquè es torna a parlar amb tanta insistència de Muñoz Ramonet desprès de 23 anys de la seva mort? La resposta és ben senzilla, per la seva col·lecció d’art. Una col· lecció que va aconseguir després de pagar el deute de Ròmul Bosch i Catarineu5, l’anterior propietari de Còdol-Dret i fill de Ròmul Bosch i Alsina6, el fundador de la colònia. Ròmul Bosch i Catarineu, juntament amb el seu germà Alexandre Bosch i Catarineu7, passaven llargues èpoques a Còdol-Dret, sobretot a l’estiu, on venien a fer pràctiques de filatura. És així com van adquirir tota una sèrie de coneixements que només podien aprendre amb l’exercici de la professió i l’observació del dia a dia en una fàbrica. Una experiència que els feu créixer, aprendre i viure lluny de l’estil de vida de l’alta burgesia barcelonina, cosa que els va permetre veure la realitat de la majoria de la població catalana de principis de s.

XX. Quan hi anaven, s’allotjaven a la fonda de Còdol i van aprendre a estimar aquell tros de colònia, els ensenyaments apresos, les aventures viscudes i la gent que l’habitava i que sovint se’ls miraven estranyats. “L’arribada dels germans Bosch Catarineu era un dels grans esdeveniments de l’estiu.

La seva manera de vestir ens sorprenia a tots, sobretot els pantalons que portaven”, explica Ramon Prats8.

Amb el temps, en part per l’entrada dels germans en el món dels negocis, aquestes visites a la colònia es van anar fent més esporàdiques. Tot i això, quan el sector del tèxtil va patir una gran crisis a causa del crack de 1929, Ròmul Bosch i Catarineu va decidir demanar un crèdit l’any 1934 per salvar Còdol-Dret, juntament amb altres empreses, de la ruïna. La seva inestimable col·lecció d’art va servir de garantia del préstec atorgat, convençut que en un futur podria recuperar-les. Així doncs, l’empresari va dipositar la seva valuosa col·lecció en els Museus de Barcelona el 3 de novembre de 1934, incloses les peces que guarnien el seu despatx de Còdol-Dret i que molts dels treballadors havien pogut contemplar9. El que fes falta amb tal de no perdre Còdol-Dret10, que tant temps i esforços hi havien dedicat ell i el seu pare, Bosch i Alsina.

Però la mort prematura i sobtada de Ròmul Bosch i Catarineu l’any 1936 va fer que mai pogués acabar de retornar el crèdit i recuperar les seves obres. Anys més tard, Julio Muñoz Ramonet va veure l’oportunitat i va fer front al crèdit, convertint-se així en el nou propietari de tot el holding d’empreses de l’Unión Industrial Algodonera11, a partir d’ara Unión Téxtil Industrial Algodonera, i de tota la col·lecció d’art que fins fa uns mesos encara es disputaven les seves filles i l’Ajuntament de Barcelona. Un cop pagat el crèdit, Muñoz Ramonet va retirar les obres de més prestigi de la col·lecció, que havien estat dipositades en els museus barcelonins des de 1934 per part de Bosch Catarineu, i les va dipositar al Palau del carrer Muntaner, on van estar fins que l’Ajuntament de Barcelona les va reclamar.

Una història sorprenent que ha fet que Còdol-Dret sigui encara, a hores d’ara, un tema d’actualitat, donant a conèixer el seu nom i les seves gestes més enllà d’Osona.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Julio Muñoz Ramonet va néixer en una família humil, de mare catalana i pare andalús. L’any 1933 treballava com a dependent als magatzems El Barato de Barcelona, propietat del seu tiet. Juntament amb el seu germà Álvaro va comprar una petita fàbrica tèxtil i poc després esclatà la guerra civil, on sembla ser que tingué un paper destacat com espia franquista dins l’exèrcit republicà on fou cridat.

Aquesta acció en acabar la guerra li fou recompensada, ràpidament va veure com el seu èxit i diners augmentaven a mesura que s’afinancava el franquisme. Es va casar el 17 de juliol de 1946 amb Carmen Vilallonga, filla del president del Banc Central, i va tenir quatre filles. Va morir a Suïssa i va ser enterrat a Barcelona el dia 13 de maig de 1991.

68 ~ Apunts

1

En el testament hi apareixia la última voluntat de l’empresari: “La finca de Barcelona Muntaner números 282288 pasará incluyendo el parque y el jardín, así como el Palacio en Porvenir 26-28 con todo su contenido completo, icluidas todas las obras de arte, a una fundación que llevarà mi nombre. La fundación tendrá como finalidad la conservación y el mantenimiento de estas instal•lacions y su visita y aprovechamiento útil por el público bajo el patronato de la Ciudad de Barcelona”.

2

Constituïda el 7 d’octubre de 1929. Aquesta societat, el 1931, fusionava dotze fàbriques amb 140.000 pues de filar i 600 telers; 5 de les fàbriques utilitzaven l’electricitat comprada, com a força principal, i 7 l’energia hidràulica pròpia. Castellà i Perarnau, Raquel. Còdol-Dret, vida d’una colònia industrial (1862-1964), Ajuntament de les Masies de Roda, 2006.

3

Entrevista realitzada a Josep Prats Tresserra (30-VII-04 i 20-V-14).

4

Empresari del sector tèxtil. Estudià a Suïssa i Anglaterra, especialment a Liverpool, que vivia una gran revolució industrial on va conèixer els últims avanços en maquinària tèxtil que li van permetre crear, juntament amb el seu germà Alexandre, un parell de màquines tèxtils amb patents.

Les seves dues grans aficions foren el mar i les obres d’art.

Presidí el Club Natació de Barcelona, fundà del Club Marítim de l’Estartit i fou vocal de la Junta de Museus. Va arribar a ajuntar una col·lecció d’art de més de 2.600 peces, totes d’una categoria suprema. Va morir el 24 de març de 1936 i restà oblidat a la ciutat comtal com si la seva tasca a favor de l’art hagués estat en va. Home, amb un alt poder adquisitiu que li permetia adquirir totes les peces d’art que admirava. Inicià la seva col·lecció amb sèries de retrats en miniatura (anglesos, francesos i espanyols). També estava composta per pintura i escultura catalana romànica i gò5

tica. I de pintura espanyola, holandesa i flamenca del segle XVII i XVIII, entre els quals hi figuraven Grecos i Goyas. A més a més, d’una grandíssima col·lecció de material arqueòlogic de diferents jaciments del món.

Va néixer a Calella l’any 1947. Va marxar de molt jove a l’illa de Cuba, on va començar a treballar en el negoci d’importació de productes i va tornar-ne enriquit. Fabricant, polític, navilier i llicenciat en medicina tot i que mai exercicí. Presidí la junta d’obres del port de Barcelona (1900) i n’inicià les obres d’ampliació i modernització. Fou membre del Consell General de l’Exposició Universal de Barcelona (1888). Membre del Partit Liberal, fou regidor de l’ajuntament i alcalde de Barcelona (1905). Fou diputat a Corts per Barcelona (1899) i per Vic (1910) i senador (1901). Participà, el 1918, en la fundació de la Unió Monàrquica. Morí a la ciutat de Barcelona, el 13 de febrer de 1923.

6

Advocat, empresari i polític. Membre, com el seu pare, del Partit Liberal, representà el districte electoral de Vic a les Corts espanyoles (1916) i a la Diputació de la província de Barcelona (1913). Participà en la fundació de la Unió Monàrquica Nacional (1918). La seva passió per la política el feu desvincular-se ben aviat de l’herència familiar, els negocis tèxtils, que deixà en mans del seu germà Ròmul Bosch.

7

8 Entrevista realitzada a Ramon Prats Querol (15-VIII04).

Entrevistes realitzades a diferents treballadors i treballadores durant els anys 2000-2004.

9

El juny de 1924, un any més tard, de la mort de Bosch i Alsina, el seu fills, compraven els terrenys d’emplaçament de la colònia de Còdol-Dret als germans Bach Planell per valor de 70.000 pessetes. Registre de la propietat, acta de compra-venda de la finca del Sangles Nou i el Sangles Vell.

10

El 1944 els accionistes de la Unión Industrial Algodonera (UIASA), excepte Avel·lí Trinxet, acordaren vendre les seves accions a Julio Muñoz Ramonet, el qual estava comprant empreses tèxtils que havien de configurar en el futur la seva Unión Industrial Textil (UNITESA), que acabà essent un bloc d’empreses absorbides. Castellà i Perarnau, Raquel.

Còdol-Dret, vida d’una colònia industrial (1862-1964), Ajuntament de les Masies de Roda, 2006.

11

Documentació històrica de Roda de Ter Text i fotos. Taller de Fotografia de la Memòria Històrica

El Taller de Fotografia de Memòria Històrica de Roda, amb motiu d’incrementar el fons, estem creant un arxiu de documentació variada i de tots tipus: històrica, anecdòtica, religiosa, programes de diversos àmbits, curiosa, monedes i bitllets, cartells anunciadors etc. Tot el relacionat amb Roda de Ter o Les Masies de Roda. Pensem que és una manera de recuperar la memòria i alhora tenir-la arxivada. Us demanem la vostra col·laboració, tant en fotografies com tot tipus de documentació, i com si voleu venir a explicar-nos anècdotes que heu passat o us han explicat. Per tot el que ens porteu seguirem el mateix procediment que amb les fotografies, és a dir, escanejar el document perquè quedi registrat i arxivat amb format digital i tornant al propietari l’original. Ens trobareu els dimarts a la biblioteca, de 4 a 6 de la tarda.

69 ~ Apunts

NOTES DE L’AUTORA del reportatge “Una col·lecció per salvar Còdol Dret”

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Naixement de “Tertulia” en el món cultural rodenc, explicat de primera mà

70 ~ Apunts

Text. Jaume Salés i Malian. Fotos. Taller de Fotografia de la Memòria Històrica de Roda i Aina Salés Datsira

Miquel Martí i Pol, intervenint en una sessió de cinefòrum a la Biblioteca Municipal. Arxiu: Taller de Fotografia Històrica de Roda.

U

na de les agrupacions culturals més reeixides de la societat rodenca de postguerra va ser “Tertulia”.

Al llarg de diferents números d’aquesta capçalera –del “Roda de Ter”- s’han publicat treballs sobre aquesta agrupació i aquest d’avui no vol pas ser un mer repetidor del que ja s’ha dit. La modesta aportació del present és explicar alguna cosa més sobre aquesta agrupació cultural partint des de les paraules que consten escrites en el llibre d’actes de la pròpia entitat; per tant, la pretensió és beure d’aquesta deu i revertir el seu contingut en aquestes planes. És curiós constatar que el llibre d’actes de “Tertulia” no es limita a ser un recull d’acords, sinó que fa una llarga introducció explicativa de la situació rodenca i del perquè s’acaba constituint l’agrupació. Quan neix “Tertulia”, diu, el poble de Roda de Ter estava bastant a les fosques i no hi havia una cultura mínimament organitzada. Sí que hi havia lletraferits, persones inquietes, però era tot a títol individual. Segons llegim al llibre d’actes “cap de les entitats ja existents tenia en els seus homes, en els seus programes, cap mena de direcció cultural. Algunes d’aquestes entitats dirigien els seus afanys al difícil problema de la subsistència, esforç que acaparava totes les seves forces, impedint-los –en el cas que haguessin volgut- dirigir-los a allò tan platònic com és l’Art, la Cultura ... Altres entitats, tenien el seu estret horitzó obert només al vent de la utilitat immediata i complint allò a què els obligava els seus estatuts, estaven més que justificades.”.

Però si la societat rodenca no estava organitzada, sembla

ser que l’ajuntament tampoc hi posava gaire interès: “En quant al nostre Il·lm. Ajuntament, cal reconèixer-ho, feia gala d’una despreocupació en aquest sentit impròpia d’ella.

Sempre guardant els deguts respectes i amb la humilitat d’home conscient, però usant els drets de ciutadà rodenc, creiem que no estaven les nostres primeres autoritats a l’alçada de tals. Potser és, volem creure i desitjar-ho, que altres assumptes de major envergadura o de prèvia imminència absorvien les mires de les nostres Autoritats i restava a la seva acció conjunta una visió vertadera en aquest camp de la instrucció, però el cert és que molts rodencs, pares de família ells, s’han queixat de la insuficiència –parlem de la qualitat- del nostre magisteri i sent aquest assumpte, culturalment parlant, primordial, poc podia esperar-se una iniciativa menys ambiciosa en principi com la que presenta Tertulia”. És en aquest ambient d’indiferència oficial però d’inquietuds culturals socialment latents, quan neix “Tertulia”. El seu naixement és narrat en el llibre d’actes d’aquesta manera: “Alguns rodencs cultivaven ja de per sí –íntimament que diguéssim- les lletres. Alguns d’ells amb bastant d’èxit. Aquí tenim, per exemple, a Miquel Martí Pol, guanyador del premi “Osa Menor” de poesia catalana i a Emili Teixidó1 (sic) amb el “Premio Nacional de Novela Infantil”. Entre aquests i altres ‘lletraferits’ naixia i es consolida una amistat fructífera, de bona qualitat que a la força havia de cristal•litzar en quelcom sòlid.

I un dia, en plena tertúlia de cafè, estaven tres amics d’aquests –val la pena nombrar-los- : Miquel Vilar, Josep Puigdollers i Jaume Salés. Un d’ells va dir: “¿I no seria possible ajuntar aquests esforços individuals sota una mateixa directriu i amb una mateixa finalitat?”. Això va dir i estava tot tan a punt, tan madur, que els tres aprovaren i van assentar la gran veritat que apuntava un embrió. Aviat va córrer la veu entre el grup i es va decidir amb la unanimitat que dóna l’entusiasme l’agrupació que aviat va prendre cos sota el nom de Tertulia.”.

Per qüestions de l’època “Tertulia” no duia accent perquè el mot era castellà, tot i que es pronunciava, no cal dir-ho, en català de la plana. I com que tampoc no era possible el naixement d’una nova societat o agrupació ni legalitzar-la s’havia de fer penjar d’una ja existent i legal. Per això, oficialment, va passar a dir-se “Tertulia: Sección Artística de Radio Roda”.

La primera reunió oficial de “Tertulia”, al juny de 1956, dels socis fundadors hi van assistir les següents persones: Miquel Vilar, Josep Puigdollers, Miquel Martí Pol, Esteve Viñolas, Emili Teixidó, Antoni Vilaseca, Josep Maria Martí Pol, Ramon Corominas, Miquel Llach i Jaume Salés. Segons l’acta fundacional, a aquests noms hi cal afegir a en Jaume Vilar i en Josep Turu “els quals en no poder assistirhi ho van fer en esperit sumant-se als acords formals” que es van pendre.

La primera junta de l’entitat va quedar constituïda de la següent manera: President, Miquel Llach; Vicepresident, Jaume Salés; Secretari, Josep Maria Martí Pol; Delegat de Teatre, Miquel Vilar; Delegat de Literatura, Miquel Martí Pol; Delegat de Foto-Cinematografia, Emili Teixidó; Delegat de Pintura i Dibuix, Antoni Vilaseca; Delegat d’Iniciatives Vàries, Esteve Viñolas; i, Tresorer, Ramon Coroninas.

La manera que van tenir per donar-se a conèixer públicament, va ser concedir immediatament una entrevista del President de l’entitat, Miquel Llach, al periòdic rodenc “Roda de Ter”. L’altre pas va ser muntar un “periòdic de l’aire” que mensualment s’emetia per Ràdio Roda, el segon dijous de cada mes.

Tot i així, fent servir paraules que llegim a l’acta esmentada, calia fer quelcom de “sonat” que satisfés les ambicions dels membres de l’agrupació cultural i del públic, en general.

Amb aquest esperit, a la reunió celebrada el dia 25 de juliol de 1956 en el local del Patronal Popular (Escola) es va proposar representar l’obra de teatre “La novia”. Es va decidir que la funció es faria al Teatre del Centre Parroquial el dia 8 de desembre de 1956. Es van fer passos per oferir el paper principal de l’obra a la senyoreta Glòria Roig. Però, en ser això de desgrat de la Junta del Centre Parroquial de l’època, no es va arribar a cap acord. No quedant-se de braços plegats i seguint amb el seu objectiu, els de “Tertulia”, entenent que els del Centre Parroquial els havien fet una mala passada desfent un acord inicial, es van posar en contacte amb el Sr. Eliseo Manubens, empresari del Teatre-Cine Eliseo i es va arribar a l’acord de representar “La novia” el dia 22 d’octubre de 1956, que era dilluns “Vigília del Pare Claret i festa

71 ~ Apunts

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Vista actual de la façana on està ubicat el Teatre Eliseu”. Autora: Aina Salés Datsira

de l’Art Tèxtil”. L’agraïment de “Tertulia” al Sr. Manubens queda reflectit en l’acta: “Abans de seguir, desitjo en nom de Tertulia agrair al Sr. Eliseu Manubens les facilitats tan econòmiques com d’acció que ens va atorgar”.

Deixem que les paraules consignades en l’acta expliquin com va anar aquesta representació: “Es va encarregar la direcció a Miquel Vilar, Jaume Salés i Ramon Corominas. Aquest últim, degut a les seves ocupacions va declinar l’honor i va actuar només de traspunta en la representació. El ‘rol’ de Nanette el va fer, com ja apuntàvem, la Srta. Glòria Roig. Miquel Martí era el Capità Jorge Forestal.

Va ser un èxit. Donem gràcies a Déu per això, i el baptisme, l’alternativa de Tertulia, sigui el mirall del seu camí.

I després de “La novia” sí, comença la vertadera història de Tertulia.”.

Aquests van ser els inicis de “Tertulia” narrats pels seus propis protagonistes. L’esperit de “Tertulia”, però, més o menys es va anar mantenint. Va destacar, també, amb sessions de cinefòrum, de les quals algun dia se n’hauria de parlar com a innovador i culturalment avançat. Modernament es va ressucitar la marca d’entre alguns dels socis fundadors inicials i amb el nom de “Nova Tertúlia” va seguir marcant estil en el món cultural rodenc, editant, per exemple, un periòdic rodenc “El 13” i, fins i tot, algun llibre sobre els rodencs.

Però això, en tot cas, ja donarà peu, en el seu dia, per a un altre treball.

El nom original del lloat escriptor rodenc és “Teixidó”, tot i que els seus treballs els signés com a “Teixidor”, nom amb què és conegut.

1

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Text. Joan Deniel i Rosanas. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

L’ENCIAM PREVÉ EL CÀNCER

72 ~ Apunts

Vertader L’afirmació que l’enciam prevé el càncer és certa. El consum elevat de totes les classes d’enciam –com de la resta de verdures i fruites– contribueix a disminuir el risc de patir càncer, especialment d’estómac, pulmó, còlon i recte.

Per prevenir el càncer convé realitzar una dieta baixa en àcids grassos i proteïnes d’origen animal (carns vermelles i embotits), així com augmentar el contingut d’hidrats de carboni complexos, fibra i antioxidants (cereals, hortalisses, fruites, verdures i llegums). És important limitar el consum d’aliments en salaó, fumats, conserves en nitrats, begudes alcohòliques i evitar fumar. També és adequat augmentar l’aportació de fibra per millorar la motilitat intestinal i disminuir el temps de contacte dels carcinògens (agents causals en el desenvolupament del càncer) amb la paret del budell.

Els aliments d’origen vegetal, a part d’ajudar en la prevenció del càncer, també contribueixen a reduir la incidència de les complicacions vasculars de l’arteriosclerosi, principalment l’angina de pit i l’infart agut de miocardi.

L’EXERCICI NO AJUDA A CONTROLAR EL PES Fals L’obesitat és una malaltia epidèmica que en els darrers anys s’ha convertit en un dels principals problemes nutricionals dels països industrialitzats.

L’excés de greix corporal és la característica que millor defineix l’obesitat. Existeixen diversos mètodes que permeten detectar la presència de sobrepès i obesitat.

Els paràmetres antropomètrics del pes, la talla (IMC o índex de massa corporal) i la circumferència de la cintura són els mètodes més utilitzats i recomanats per al diagnòstic de l’obesitat, atès que defineixen el contingut de greix i la seva distribució.

L’IMC, permet classificar a les persones adultes segons els criteris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És el resultat de dividir el pes (en quilograms) per la talla (en metres elevada al quadrat). Per entendre aquest concepte cal observar el següent exemple, per una persona que presenta 85 quilograms de pes i 1,75 metres d’altura: 85 quilograms IMC = ____________________________________= 27,77 1,75 metres al quadrat (1,75 x 1,75)

Aquesta fórmula permet classificar quantitativament l’estat de pes corporal de l’individu. Es considera com a dèficit ponderal (baix pes) quan l’IMC està per sota de 18,5, pes normal quan és inferior a 25, sobrepès quan es situa entre 25 i 29,9, obesitat quan es superior a 29,9 i obesitat mòrbida o greu quan està per damunt de 39,9.

El perímetre de la circumferència abdominal, mesurada en el punt mig entre la vora inferior de l’última costella i la cresta ilíaca, en un pla paral·lel al terra, presenta una forta correlació amb el greix abdominal, i es considera actualment com el millor marcador de risc cardiovascular i metabòlic a la persona obesa o amb sobrepès. Es consideren valors de risc segons la distribució del greix quan al circumferència abdominal supera els 101 centímetres en els homes i els 87 a les dones.

Les causes d’obesitat són diverses, en aquestes hi influeixen factors genètics i mediambientals que interaccionen entre ells de manera complexa. Els canvis produïts per l’abandonament de la dieta mediterrània, la disminució de l’activitat f ísica i la influència d’altres cultures podrien justificar l’aparició de l ’excés de pes i l’obesitat en el nostre entorn.

Malgrat la creença que el dèficit d’energia provocat per l’exercici f ísic fa augmentar la gana i el consum d’energia, es pot afirmar la falsedat del tòpic que diu que l’exercici no ajuda a controlar el pes. Per tant, l’exercici f ísic exerceix un paper fonamental en el tractament de l’obesitat.

El POL·LEN DE LES GRAMÍNIES SÓN LA CAUSA MÉS IMPORTANT D’AL·LÈRGIES A GAIREBÉ TOT EL MÓN.

L’últim viatge d’en Quico

Vertader.

Text. Agustí Danés. Foto. Jordi Puig/El 9 Nou

La primavera pot ser la responsable d’al·lèrgies de caràcter estacional, i la més coneguda és la provocada pel pol·len de les flors. Per als al·lèrgics a les gramínies, els mesos més rigorosos corresponen a maig i juny, encara que en alguns casos pot presentar-se els símptomes a partir del mes de febrer. Generalment, les persones afectades per aquesta al· lèrgia empitjoren quan surten a passejar pel camp i milloren durant els dies de pluja, i fins i tot poden estar lliure de símptomes si es traslladen a llocs costaners, on la presència a l’atmosfera de gramínies és baixa.

En primer lloc, el pol·len de les gramínies són la causa més important d’al·lèrgia a l’Estat Espanyol i a gairebé a tot el món. En segon lloc, tenim el pol·len de l’olivera al sud, centre i est de la península. Les reaccions al·lèrgiques més conegudes són l’asma, la rinitis al·lèrgica i les que afecten a la pell. La solució per a totes elles és evitar el contacte amb els agents irritants. La principal mesura preventiva enfront a aquest tipus d’al·lèrgia estacional consisteix en evitar l’inhalació del pol·len. Durant l’època de pol·linització s’ha de prendre determinades mesures: •Evitar obrir les finestres i utilitzar l’aire condicionat amb filtres a casa i al cotxe.

•Disminuir les activitats a l’aire lliure durant la pol·linització, sobretot entre les 5 i les 10 hores del matí (emissió de pol· lens) i entre les 7 i les 10 hores de la tarda-vespre (període de descens de pol·lens des de la part alta de l’atmosfera, al refredar-se l’aire).

•Tenir tancades les finestres a l’anar en cotxe.

•No tallar la gespa i no estirar-se en ella.

•Portar ulleres de sol al sortir al carrer.

•Evitar les sortides al camp.

•No assecar la roba a l’exterior durant els dies de màxima pol·linització, atès que el pol·len pot quedar-se atrapat en ella.

•Estar el major temps possible dins de la llar durant els dies de majors concentracions de pol·len i, sobretot, no sortir durant els dies de vent.

•Es recomanable desplaçar-se a zones lliures de pol·len, com a la platja.

També cal tenir en compte que fumar danya l’aparell respiratori, des de les fosses nassals fins a l’arbre bronquial i, per tant, s’hauria d’evitar. Les temperatures gèlides i els canvis sobtats de temperatura poden agreujar els símptomes de les reaccions al·lèrgiques. El fum procedent del tabac i dels ambients molt carregats, amb irritants que es troben a l’ambient (pols, fum, pulveritzadors, ambientadors, insecticides, productes de neteja, etc.) poden perjudicar a les persones afectades d’al·lèrgia.

73 ~ Apunts

Mites en medicina

Quico Parareda amb la maredéu dels cingles al Salt de la Minyona

“No ens entristim per haver-lo perdut; ens alegrem d’haver-lo tingut”. Aquesta frase, atribuïda a sant Agustí, apareixia al recordatori lliurat per la família d’en Quico Parareda el dia del seu enterrament. Era una frase apropiada: en Quico, que se’n va anar als 85 anys, deixa un grat record entre tots els que hem tingut el plaer de tractar-lo. Un servidor el va conèixer de forma casual a finals dels vuitanta. Jo anava a l’institut de Manlleu, prop de l’estació, i vivia al barri de la Salut, a tocar de les piscines. Per anar i venir havia de creuar Manlleu de punta a punta a peu. Per estalviar-m’ho, vaig demanar al xofer que duia els estudiants de Roda, i que va resultar ser en Quico, si podria portar-me i deixar-me a mig camí. No hi va tenir inconvenient. A les piscines, en Quico aturava l’autocar: “Va, el manlleuenc!”. I jo baixava. Dia sí i dia també. Anys després, perifèrics lligams familiars van voler que aquella pretèrita coneixença es transformés en una franca amistat. I vaig descobrir els Munts, la masoveria que en Quico regentava prop del salt de la Minyona. Hi feinejava tot el dia: el gos, les gallines, l’hort, la llenya... Les portes, com si fos una metàfora de la seva personalitat, sempre eren obertes. Per tothom. També per mi, que he tingut la fortuna de compartir, amb ell i la seva família, agraïdes sobretaules en un indret màgic.

Els Munts segur que és el que en Quico més ha enyorat durant l’últim any, període en què ha lluitat contra una cruel malaltia. Tot i ser conscient que encarava el seu darrer viatge, ha plantat cara al destí amb serenitat.

La mateixa serenitat amb què els meus ulls d’adolescent veien que manejava aquell enorme volant de l’autocar.

Aleshores, quan cada dia s’aturava a les piscines de Manlleu perquè jo baixés li donava les gràcies. Avui, vull reiterar-li les gràcies i desitjar-li, també, un bon viatge.

A reveure, Quico.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Trobada

Llàgrima

Xarambeco

Horitzó major

Llençols

Text. Joan Sala i Pujol

Text. Joan Sala i Pujol

Text. Albert TeVi

Text. Albert TeVi

Text. Albert TeVi

El teu camí... i el meu, trobant-se a la cruïlla ens ha creat l’estimació, mirada penetrant en hora ben senzilla ens ha abrandat nostra il·lusió.

Llàgrima que corres baixant galta avall què t’emociona? Què et fa sorgir?

Serà l’estima? serà el plaer? serà la joia? serà el voler?

Xarambeco, per a uns ets un útil xarambeco, per a d’altres un assassí.

M’he entrebancat al mig del temps m’he perdut el segon, m’he perdut en el segon sense llum, m’he perdut.

Blancs i suaus així són ells, com unes aus fent-ne crivells.

Alimentes boques, però, d’altra banda, mates per les boques, i en fas una vida abreviada.

No t’has de preocupar si felicitat vols aparentar.

Al clar de lluna, l’emoció ens abraonarà.

T’abracen i t’envolten, et llencen i et solacen.

Perquè alguns mengin, separes famílies, que encaracaliuegen i estaven tan unides.

Una olor et fa viatjar, fins a dins de l’oceà, que d’emocions, t’emplenarà.

Enmig dels llençols t’abraço ben fort i sento els anhels de dins el teu cor.

D’un corrent esverat n’ha sorgit la crueltat, la llum has encès i el botí has pres.

Un plat a taula i d’alta qualitat, mentre la vida t’apunyala ens has entregat.

Quan res t’acompanya quan tot se’t gira, aixeca’t de la cadira i capgira la vida.

Ens hi hem estimat però també hi hem plorat i ens hi hem reconciliat.

I tot se’ns ha fet bell talment com un miracle enigma i joc, hora d’atzar, destí desconegut vassall de tot oracle que no pots mai, mai, ignorar.

Tots dos seguim el curs i el cant que a nostra oïda potent ens don la joventut, desig de ment i carn, d’idea atapeïda desfici cert i benvingut.

S’alegra nostre entorn tot ell vestit de festa color a doll i cel serè, bressol misteriós on fruita amor i gesta mot i llavor de diví alè.

Tot junts hem trobat lloc bastint la nostra casa amb l’emoció del sentiment, tenim la llar de foc que manté flama i brasa encesa al cor en tot moment.

I hem assolit la pau de qui estima en silenci preuat joiell on viu l’encís, res hi ha millor perquè ni mal ni temps ens venci... no cal res més per ser feliç.

No hem defallit ni en goig ni atzarosa aventura delit i clam per sempre més, del món gaudim plaer i súmmum de ventura prodigi etern nascut d’un bes.

Qui és sensible ho és per tot per l’alegria o pel dolor.

Quan el cor vessa res s’hi pot fer, pels ulls traspua i diu al món que el viure és lluita... bé i mal confon.

Només l’encerta qui sap plorar, l’ànima renta de malvestat i en llur consciència viu llibertat.

Del somni Text. Joan Sala i Pujol

Somni... desig o quimera de trencar cadena humana d’assolir-ne la fal·lera de deixar norma que et mana.

Viure amb joia i ben propera l’aventura més galana com si nova primavera al teu cor brotés ufana fruit de ment que tot ho espera i vida jove demana on fantasia és primera i on tot obstacle s’aplana.

-----------La esclavitud desespera... la llibertat mai és vana!

Xarxa impacient el teu dolor fas incipient, la teva crueltat ens ha ben garrotat.

Una mort dolça com la groga mel, agafat a la braça em submergeixo al gel.

Adoba la terra, per plantar-hi amor, l’amor és la llavor que aixeca l’esperit.

Ens movem empesos per la més forta Tramuntana, prové dels cors generosos de la gent que ens ho encomana.

La nit sembla freda, però dins el son es desperta amb feblesa el raig de llum d’un nou món.

Asseguts a la bora de l’horitzó contemplem passar les hores, abraçats abans de l’oclusió.

Caminant sota la lluna ens omplirem d’energia, gaudint de la festa suarem alegria.

Serem capaços de gaudir, serà possible emocionar, ens desfarem de l’ahir i ens oblidarem del plorar.

Un terç de vida hi hem destinat, acamussada l’hem gojat.

La vida passa entre els seus llavis, ella en repassa els seus diluvis.

Regalimant galta avall, enllagrimant el salivall.

L’has perdut, no hi ha res a fer, esmaperdut, no tens cap quefer.

75 ~ Apunts

74 ~ Apunts

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Es fa el que es pot

76 ~ Apunts

H

i ha pobles que porten a la sang una tradició festera, com ara Berga amb la “Patum”, d’altres són essencialment mercaders, Vic: Mercat del Ram, de la música, medieval, etc. Els hi és genètic i per això, els surt rodó.

Aquí no, si hi ha un tret característic del nostre poble més aviat seria el de treure sempre la palleta més curta, fixeu-vos-hi, encara érem allà dalt a l’Esquerda, i ja es va establir la tradició d’acabar els successius balls de bastons que afectaven la comarca encenent la barraca als capitostos perdedors de la gresca, sempre nosaltres. Això ha d’acabar avorrint, de manera que es va provar de traslladar-la a la vora del riu però, mal va! Quant del que es vivia era sobre tot de la terra, agafen els seus propietaris i es munten la parada, a part, invocant una cosa molt semblant al que, a la llarga, ha vingut a dir-se’n espoli fiscal. I ja ens tens als rodencs havent-nos d’espavilar per altres can-

tons com ara la indústria. I quina triem? No hi has pas de pensar, la que tot hi “forren” als seus propietaris, és de la que paga sous més miserables, i encara gràcies perquè, quan ha deixat de rajar, ja ens tens pobrets i alegrets sobrevivint treballant a fora i amb una gran dosis d’imaginació. Això sí, amb una gran dignitat i unes credencials d’herois vençuts i penjats, de lluites obreres històriques però perdudes i d’una literatura de denúncia i reivindicació excel·lent.

Amb un currículum com aquest ja es veu que la nostra especialitat no podia pas ser la de parir festes apoteòsiques.

Per tant, ens hem hagut d’acollir al protocol general per a casos així de les festes majors, on hi trobarem pràcticament els mateixos actes arreu amb l’única diferència de fastuositat que marquin els diferents pressupostos i que han anat variant amb el temps. Per exemple, quan jo era jove es celebraven tres sessions de ball, segurament

llavors, les “discos” ens pescaven molt lluny allà a la mítica costa de les sueques, els castellers han substituït a les sarsueles, els oficis solemnes són molt més curts i darrerament, han aparegut les festes alternatives a base de decibels per un tub i cervesa a dojo, molt més del gust del jovent actual que les serenates a les autoritats o el concert de la orquestra convidada i que han estat assumides de seguida pels ajuntaments que, al cap i a la fi, tots són vots que s’aprofiten.

Això sí, hi ha un acte que no surt a cap programa i que jo no em perdria per res, i és el de trobar-vos a vosaltres per els carrers i fer-nos un resum de l’any, és aquest el que converteix, per a mi, les festes del poble en Festa Major, o sigui que ja em podeu fer el favor de passar-les ben felices per tal que servidor en pugui gaudir el màxim.

Puntual i invariable Text. Sara Jordan i Suriñach

J

a arriba. Es nota en l’ambient. La tardor? Sí, també, però si ets de Roda sabràs que el 21 de setembre a Roda, a part del canvi d’estació, el que arriba és la Festa Major.

De manera invariable, any rere any. Just quan sembla que tot ha tornat a la normalitat, que els nens ja van a cole, que una gran part de la gent que té feina ha acabat les vacances, llavors arriba ella. La nostra festa gran. I tot torna a ser, per uns dies, un agradable desgavell. El so de les gralles ens apropa als gegants i als castells; el cel s’il·lumina amb un recuperat castell de focs; els nervis s’instal·len a l’estómac dels actors i actrius que cada anys ens regalen l’obra de teatre de la festa major. La música de les barraques, el concert i el ball, el so inconfusible de les atraccions, l’animador infantil que amb un micro i una guitarra fa ballar els menuts... el to i el volum de la música et permet saber en cada moment on ets i per quin tipus de públic és l’espectacle que tens davant. I aquell veí que fa mesos que no veus, els amics amb

tons de pell bronzejats, antics companys d’escola dels que ja fa un any que no en saps res, els amics d’escola del teu fill que sembla que vagin sobrexcitats amb tantes activitats, els dinars familiars amb sobretaules ràpides perquè tothom té presa per anar a algun lloc o altre...

I quan el 24 de setembre es dibuixa a la porta, ara sí, també es nota en l’ambient que la rutina ha tornat, que els dies seran més curts i els vespres més llargs, que cal començar a canviar la roba de l’armari (bé, aquest any potser no cal...).

Però tranquil, que tornarà, de manera puntual i invariable, l’any que ve, just quan la tardor i la normalitat treguin el nas!

De moment, però, molt bona festa major i molt bona tornada a la rutina!

ESPORTS

77 ~ Esports

Text. Miquel Pradell

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

La Federació Catalana escull la Fira del Pescador de Roda per estrenar el 1r Campionat de Catalunya Mixte

79 ~ Esports

78 ~ Esports

Text. Júlia Arumí. Fotos. Josep Alonso i M. Àngels Roviró

la Fira del Pescador de Roda de Ter ha arribat a la 19a edició.

La fira combina concursos, demostracions de pesca i estands especialitzats amb activitats populars i, un any més, es va comptar amb l’assistència de figures de primer nivell del món de la pesca internacional i nacional

La Fira del Pescador de Roda de Ter va arribar a la seva 19a edició amb la novetat que la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting (FCPEIC) va escollir el marc de la fira per estrenar el 1r Campionat de Catalunya Mixte. En aquesta ocasió, el president de la FCPEIC, Albert Vidal, va ser l’encarregat d’inaugurar la fira el divendres a dos quarts de 9 del vespre, i el dissabte també va assistir a la presentació del que va ser la primera edició del campionat de pesca a nivell de Catalunya que competeixen parelles formades per un home i una dona.

Aquesta va ser la novetat que es va explicar durant la roda de premsa de presentació de la Fira del Pescador 2014. L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, va ser l’encarregat d’obrir la roda de premsa i va destacar la importància d’aquesta fira que “arriba a la seva 19a edició i que continua funcionant molt bé”. L’alcalde també va recordar que la fira porta gent de fora del poble a visitar Roda de Ter i, per tant, és una activitat esportiva que dinamitza econòmica i turísticament el municipi. L’alcalde va destacar sobretot els esforços de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter que ha treballat al costat de l’oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roda de Ter perquè la fira es pugui celebrar un any més amb tot el seu atractiu.

El president de la societat, Xavier Carrera, va donar les gràcies un any més a l’ajuntament “per deixar-nos treure el nostre esport al carrer”. El president va fer un repàs de les diverses competicions i ja durant la roda de premsa va avançar que havien confirmat la seva participació diversos esportistes d’alta competició nacional i internacional.

80 ~ Esports

La fira va començar el divendres 25 de juliol amb la inauguració i va continuar fins diumenge 27 de juliol amb exhibicions, concursos de pesca, xerrades i estands especialitzats, situats al marge dret del Passeig del Ter. A més, es van realitzar diferents actes com arrossades populars, freginada de peix de roca, concert i cantada d’havaneres. Després de l’èxit de l’any passat, es va voler fer una nova edició de la carrera de carpes artificials però a causa del mal temps es va haver d’aplaçar fins l’endemà. A tots els organitzadors i participants els va saber molt greu que diumenge tampoc es pogués dur a terme la carrera i al final es va decidir per sorteig quina carpa era la guanyadora. El guanyador de la carpa més maca va ser Jordi Prat.

Cal recordar que a nivell de Catalunya, la Fira del Pescador de Roda de Ter és única, tant pel que fa a la quantitat de participants als concursos de pesca que s’organitzen com per la qualitat dels pescadors que hi participen, any rere any. A més, la majoria dels estands presents a la fira estan especialitzats en pesca d’aigua dolça, amb les millors marques del mercat. Carrera també va destacar la col·laboració desin-

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

teressada de Francesc X. Mauri que durant els dos dies, al recinte firal, va fer demostracions de pesca de cíprids amb mosca artificial (entre la resclosa i La Blava) i va fer explicacions teòriques i demostracions de llançat de mosca (a l’esplanada de la fira).

Els concursos de pesca i activitats populars El dissabte al matí, el gran atractiu de la fira va ser la “Copa SENSAS”, un concurs d’alta competició, on van participar 11 equips de 4 pescadors cada un i on tots van disputar a un excel·lent nivell. Els guanyadors van ser l’equip de Roda, Talabera, França, un equip compost per Jean desque, Jean Pol, Àngel Rodríguez i Xavier Carrera Ortiz. Aquest any va coincidir amb la primera edició del Campionat de Catalunya Mixte on els guanyadors van ser un matrimoni compost per Virtudes Castillo i Joan Arroyo. Després de l’obertura oficial de la fira, que va tenir lloc a les 10 del matí, F.X. Mauri i Josep Vilet varen fer una exhibició de pesca de ciprínids amb mosca artificial entre la resclosa i La Blava.

Cal destacar que durant l’entrega de premis de la Copa SENSAS, el president de la Federació Catalana va fer l’en-

trega d’una medalla al president de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter, Xavier Carrera, per la seva col· laboració amb la federació durant tants anys.

I a la tarda, hi va haver el concurs infantil que cada any acull més participants. Aquest any hi havia 68 nens i nenes inscrits. A causa de les males condicions del riu, els organitzadors van informar que el concurs tindria lloc al pantà.

El concurs va acabar una hora abans del previst ja que el mal temps no els va deixar continuar però tot i això, tots els nens i nenes van quedar molt satisfets i Xavier Carrera explica que “va ser l’any que s’ha disfrutat més per part de la canalla. Tots van poder agafar peix.” Els guanyadors del concurs infantil van ser: Més pes masculí: Jesús Rodenas, 1kg 780g.

Més pes femení: Bruna Balaguer, 840g.

Peça més gran masculí: Marc Fredera, 100g.

Peça més gran femení: Laura Carmona, 120g.

El dissabte hi va haver arrossada popular per dinar i, al vespre, freginada de peix de roca. La jornada va acabar amb un

concert amb versions per a tots els gustos a càrrec de Pipe “El Colombià”.

El diumenge va tenir lloc el Gran Concurs de Pesca Sènior, un concurs de pesca tradicional i “el més important de la comarca”, tal i com explica Carrera. Els guanyadors de les diferents categories van ser: 1r classificat femení: Alba Fàbregas, 6kg 820g.

1r classificat infantil: Albert Gacio, 340g.

1r classificat veterà: Josep Corrius, 1kg 380g.

1r classificat local: Lluís Balaguer, 940g.

Més pes: Alba Fàbregas, 6kg 820g.

Peça més gran: Josep Corrius, 320g.

F.X. Mauri i Josep Vilet van fer una demostració teòrica i pràctica sobre el llançat de mosta, a l’esplanada de la fira.

Després de l’entrega de premis i de l’arrossada popular, a la tarda hi va haver passeig amb carro. L’edició d’enguany va acabar el vespre amb la tradicional cantada d’havaneres, amb el grup Societat Gastronòmica d’Havaneres i Fartaneres de l’Esquirol, i el rom cremat.

81 ~ Esports

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

El Roda de Quarta Catalana s’endú el Trofeu Quiquet Ribas

Text. Redacció RDT. Foto. Cesc Mena

Text. Redacció RDT. Foto. Pere Serra

Presentació del primer equip del CE Roda de la temporada 2014-2015.

Sense grans fitxatges i mantenint la columna vertebral de l’any passat, el primer equip del CE Roda, dirigit per Jordi Florido, està treballant a consciència per afrontar una temporada on el principal objectiu és intentar recuperar la categoria que es va perdre en l’últim segon de partit la temporada passada. Florido s’ha envoltat de dues persones de confiança i de Roda: Jordi Serra, que l’any passat dirigia un equip femení del VicRiuprimer, i Jordi Ballús, que ha deixat el futbol després de la greu lesió que va patir l’estiu de l’any passat. Tot i la qualitat de la plantilla, el repte de l’ascens es preveu complicat, donat que molts equips s’han reforçat fort i bé, i tot fa preveure una Lliga molt competida en la que Jordi Florido va assegurar el dia de la presentació “donar-ho tot a cada partit fins el final perquè tots plegats ens sentim orgullosos d’aquest equip”. També va tenir unes paraules d’agraïment a la Junta Directiva “per donar-me la confiança de portar aquest equip”. El capità Jordi Vidrier va demanar el suport de l’afició.

Pel que fa el capítol de fitxatges, després de la “jubilació” del porter Joan Reig, s’ha incorporat el jove Adrià Torrejon de l’OAR Vic, a més dels defenses Isaac Aguilar del Manlleu, Carles Àlvarez i Ivan Ortizdel Voltregà, el davanter Gabri Reyes de l’OAR Vic i dos jugadors de la casa que fan el salt al primer equip, els germans Guillem Guix i Marc Guix. Pel que fa a les baixes, a més de la del porter Reig, Toni Sousa, David Sousa, Javi Pérez i Gerard Vergés.

Derrota per la mínima amb el Vic de 1a Catalana El primer equip es va presentar davant l’afició jugant contra el Vic de 1a Catalana. Jugant un bon partit, l’equip va perdre per la mínima per 0 a 1, el dia que també es va fer el 5è Memorial Joan Corominas “Nano Bassas”. Abans del partit, el fill de l’homenatjat, Josep M. Corominas, va fer la sacada d’honor, i al final del partir va fer el lliurament de premis.

PLANTILLA CE RODA (3a CATALANA) Temporada 2014-2015 1- Pol Casals - Porter 2- Dani Martínez Defensa 3- Marc Domènench “Mardu” - Defensa 4- Jordi Cornellà “Curni” - Defensa 7- Jordi Salés - Davanter 8- Cristian Martínez Davanter 9- Adrià Mas Davanter 10- Abel López Davanter 14- Salim Zariouh Davanter 17- Sergi Vilaseca Migcampista 18- Alexis Vallejo Migcampista 21- Pol Megias Davanter Capitans 5- Jordi Vidrier “Vidri” Defensa 6- Said Bouziane Migcampista 11- Gerard Serrat “Gere”

- Defensa Nous fitxatges 13- Adrià Torrejon Porter - OAR Vic 15- Isaac Aguilar Defensa - Juvenil Manlleu 16- Guillem Guix Migcampista - Amateur CE Roda 19 - Gabri Reyes Davanter - OA R Vic 20- Marc Guix Defensa - Juvenil CE Roda 22- Ivan Ortiz Migcampista - Voltregà 23- Carles Alvarez Defensa - Voltregà Cos tècnic Jordi Florido Jordi Serra Guillem Ballús Fisioterapeuta Roger Viñas Delegat. Joan Ferré President. Pere Serra

Qui ha començat també la pretemporada és el Roda de quarta Catalana, amb forces cares noves. El dia 31 d’agost va ser convidat a jugar el VII Trofeu Quiquet Ribas, en homenatge a l’alcalde de les Masies de Roda. El partit es va jugar el camp de sorra davant el Rupit-Pruit, i els rodencs es van endur el trofeu per 0 a 2, amb gols de Nil Casals a la primera part i Dídac Serra a la segona. A part de la renovació que ha patit la plantilla, -alhora de tancar redacció encara no estava definida del tot-, una de les novetats és el relleu a la banqueta. Si asseurà l’Enric Codina de Sant Hipòlit i que la última temporada havia dirigit el Sant Quirze, i al seu costat en Fèlix Vázquez. Durant la pretemorada l’equip ha jugat davant el Voltregà, empatant a 3 gols, i davant el Sallent on van perdre per 1 a 2. L’equip es presentarà oficialment a l’afició, el dissabte 13 de setembre davant el Llerona a partir de les 5 de la tarda.

83 ~ Esports

82 ~ Esports

El primer equip del CE Roda, amb l’objectiu de tornar a segona catalana

130 nens, al campus d’estiu del CE Roda Text. Redacció RDT. Foto. Pere Serra

Campus 2014 - Tots els participants al campus

La segona edició del campus d’estiu del CE Roda va ser un èxit, tant de participació, 130 nens i nenes, cinquanta més que la primera edició, com d’organització.

Durant cinc setmanes, tots els matins de les 9 fins a dos quarts d’1, diversos escenaris de la població, el campus del Roda hi ha fet activitats. La Directora del campus ha estat per segon any Xell Marín, aquest any amb el recolzament de Guillem Pladelasala. El dissabte 2 d’agost es va fer la cloenda al camp de futbol. Degut a l’èxit, i la demanda d’alguns pares i mares, les dues primeres setmanes de setembre s’ha organitzat un mini-campus on hi participen una trentena de nens i nenes.

Els monitors del campus 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

25 anys de Penya Blaugrana

84 ~ Esports

“N

osaltres som un equip modest i humil”, m’argumentava Isidre Costa quan ens dirigíem cap al local de la Penya Blaugrana de Roda de Ter i Les Masies de Roda per evitar que m’imaginés una cosa que no era. A dins, mentre miràvem fotos de desplaçaments a Pamplona, París o Roma, em comentava satisfet que “és un local petit, però que per nosaltres està perfecte”.

Isidre Costa i Viñolas és des de fa 13 anys el president de la Penya Blaugrana. Tot i això, la seva vinculació amb l’entitat va començar des de la seva fundació, quan s’hi va inscriure com a soci. Amb el pas del temps s’hi va anar involucrant fins a formar part de la junta i, finalment, quan l’anterior president, en Ramon Llimós, ens va deixar, ell va agafar les regnes. “Quan es va morir en ‘Kika’ em va tocar a mi, que

era el vicepresident, però aquí som una colla”. I és que l’actual màxim responsable no entén el funcionament de l’entitat sense un engranatge, la feina de molts, i així és com defineix a la Penya: “Això no és una feina d’un sol. Som un equip de set persones que anem tirant endavant de la millor manera que sabem fer-ho”. Actualment la Penya compta amb un total de 240 socis que, durant l’any, tenen l’oportunitat d’assistir a un partit del Barça que se’ls hi assigna per sorteig. Cada cap de setmana de futbol al Camp Nou la Penya organitza un autobús cap a l’estadi. La Junta representa el poble a Congressos Internacionals de Penyes, molts d’ells celebrats a l’estranger, i en pràcticament cada partit significatiu que disputi l’equip, siguin finals o enfrontaments destacats, hi trobem una representació de rodencs.

I els que no hi són es reuneixen a Can Planoles per mirar els partits amb una pantalla gran i la companyia de tothom qui s’hi vulgui acostar. I és que el barcelonisme s’ha consolidat a Roda de Ter i Les Masies de manera oficial gràcies a la presència de la Penya, una de les 18 existents actualment a les comarques d’Osona i el Ripollès.

“He viscut molts bons moments sent el president de la Penya i no sabria quin triar, però un dels millors va ser fa uns mesos” descriu Sidro Costa fent referència a la onzena trobada de penyes barcelonistes d’Osona i el Ripollès que el passat mes de juny es va celebrar a Roda, en motiu dels 25 anys de l’entitat. “Vam fer una bona festa. Va venir la gent del Barça, de totes les Penyes i vam fer el recorregut per tot el poble”, explica amb orgull un president que veu un futur no molt diferent el present ja que, segons ell, l’objectiu ha

85 ~ Esports

Text. Pol Ballús. Fotos. Penya Blaugrana

de continuar sent el mateix: mantenir viu el barcelonisme entre la gent del nostre poble. És a dir, que tot i ser un equip modest i humil, la seguim tocant com fins ara.

Tornem a començar Text. Ester Camps

Setembre. S’acaba l’estiu i tothom torna a la rutina, però a Roda arriba la Festa Major.

Fet que també significa, sobretot pels amants del futbol, l’inici de la Lliga i de totes les altres competicions; tot i que en el moment d’escriure aquestes línies, la Lliga de Primera Divisió ja fa unes quantes setmanes que ha començat. I si ens centrem en l’Espanyol, que és el que realment ens ocupa, sembla que, una temporada més, tot seguirà igual. Els aficionats pericos estem acostumats a patir i, aquest any, sembla que no en serà una excepció. Tan de bo ens equivoquem i a final de temporada ens hàgim de menjar les paraules. Però val més no ser tan pessimistes. Tot això tot just acaba de començar i queden molts mesos de futbol per endavant on pot passar de tot, i més. Esperem i desitgem que els fitxatges que ha fet l’equip i, sobretot el nou entrenador, tinguin un bon any i que entre tots posin el RCD Espanyol al lloc on

es mereix. A més, aquest any, l’Estadi estrena nom: Power8 Stadium. Potser també porta sort. Ja es veurà.

Pel que fa a la Penya blanc-i-blava de Roda de Ter també hem començat la nostra particular temporada. Després d’unes setmanes de descans, ens hem tornat a posar a treballar pels nostres socis i per a l’Espanyol. Abans de les vacances, però, ja vam fer una trobada amb la Penya blanc-iblava de Vic. Com que a la comarca hi ha poques penyes de l’Espanyol, creiem que les que hi som hem d’enfortir llaços i relacions per tal de fer més força. Aquest és un dels nostres objectius d’enguany, a part d’altres actes que puguem organitzar a nivell local.

Us anirem mantenint informats dels moviments de la Penya i us recordem, un any més, que podeu venir a veure els partits de l’Espanyol al nostre local. Hi sereu tots benvinguts.

Bona Festa Major!

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Text i fotos. Eduard Morató. CTT Roda de Ter

Text i fotos. Eduard Morató. CTT Roda de Ter

Campus Osona de Tennis Taula al pavelló municipal d’esports

Del 14 al 19 de Juliol, al pavelló municipal d’esports de Roda de Ter, es va celebrar el segon Campus Osona de Tennis Taula, dirigit per l’actual entrenador del club AD. Cáceres (Extremadura) Joaquin Rodriguez, José Manuel Campos (Andalusia) internacional amb la selecció espanyola infantil i juvenil, i coordinat i avalat per Eduard Morató, actual entrenador del CTT. Roda de Ter, i Jordi Forcada (actual entrenador del TT. Mont-Rodon).

El campus va començar dilluns dia 14 de Juliol, concentrant als 17 participants d’entre 10 i 18 anys que van venir de diferents clubs de la comarca i Catalunya.

Durant aquests sis dies es van oferir dues sessions d’entrenament amb descans a la piscina després de cada sessió. A l’hora de dinar, tots els participants i entrenadors inclòs van poder disposar de menú diari amb menjar casolà per cortesia del Restaurant-Bar D’Pas, i tots els participants van quedar molt contents en el què se’ls hi va oferir per dinar cada dia. També se’ls hi va oferir esmorzar en el primer descans de la primera sessió d’entrenament.

L’últim dia els entrenadors van organitzar un torneig intern per tots els participants del campus, es va entregar una fitxa tècnica personal per cada jugador i es va comentar a cada jugador l’anàlisi que se’ls hi entregava per escrit. També se’ls hi va regalar a tothom unes samarretes del Campus i se’ls hi entregà un diploma de participació a cada jugador.

“No podem està més contents!” afirmen els entrenadors després de veure que els nens estaven contentíssims d’haver-hi participat. Molts d’ells ho van agrair, inclús en algun

moment sabia greu que el campus s’hagués acabat. “Ens sentim molt afortunats de poder organitzar un campus d’aquest nivell, i avancem que ja estem pensant en l’organització de la tercera edició. Estem convençuts que no passarà desapercebuda”.

Des de l’organització del Campus volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Roda de Ter per haver-nos cedit les instal·lacions esportives per aquestes dates, al RestaurantBar D’Pas per haver-nos cuidat i alimentat tant bé, al CTT. Roda de Ter, al TT. Sant Vicenç i al Vic Tennis Taula per haver-nos cedit el material per poder portar a terme aquesta iniciativa, i a tothom que ho ha fet possible. Moltes gràcies i fins l’any que ve.

Només fa un any i mig que el nou Club Tennis Taula Roda de Ter es va fundar com entitat esportiva, i ja porten 4 títols guanyats: Campions del Tennis Taula Intercomarcal en categoria benjamí, en categoria aleví i en categoria infantil, i subcampions de la lliga de 3a territorial i, per tant, pujant de categoria.

Una de les altres coses a destacar és el 1er Open municipal: 1r Open de Tennis Taula “Cava Albert Oliva”, on hi van participar un total de 47 jugadors de diferents indrets de Catalunya.

Arnau Roca (CTT. Olot) en va quedar campió, guanyant a la final al seu company d’equip Alex Nogué (CTT. Olot).

El millor local del torneig va ser Òscar Lara, actual jugador del club.

A part de tot això, el club ha participat en actes municipals, ha col·laborat en activitats esportives a nivell intercomarcal, i ha promocionat aquest esport a l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter. Aquest any el club té la possibilitat de jugar a lliga de 2a provincial, i continuarà jugant a les lligues del Tennis Taula Intercomarcal. També continuarà participant al Circuit Promeses (campionats a nivell territorial que competeixen els més menuts), i continuarà donant suport als torneigs de clubs de la competició Intercomarcal.

Estem molt motivats per començar aquesta nova temporada, d’entrenar, d’aprendre, amb alguna incorporació nova a l’equip... però sobretot tenim ganes de gaudir d’una nova temporada.

El club està obert a tothom que vulgui venir. Us animem que vingueu a provar-ho. Estem al gimnàs de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont

87 ~ Esports

Un any i mig del Club Tennis Taula Roda de Ter

86 ~ Esports

2n Campus d’Osona de tennis taula

3a Territorial. D’esquerra a dreta: Albert Oliva, Eduard Morató, Lluís Burgaya, Marc Lara

Algunes de les joves promeses del club. D’esquerra a dreta: Òscar Lara, Alex Romero, Bernat Torres, Albert Oliva, Marc Lara, Jaume Blancafort, Alex Aguilera, Eduard Prat i Toni Pagès.

Per més informació: - www.facebook.com/cttrodadeter - edumoratovila@gmail.com David Avilés (TT Torelló) i Marc Lara (CTT. Roda de Ter) en plena sessió d’entrenament.

Fotografia d’arxiu del 1r Open “Cava Albert Oliva” de Roda de Ter.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Èxit de la Fira d’Espetacles Hípics

E

ls dies 18, 19 i 20 de juliol es va celebrar la primera Fira d’Espectacles Hípics, organitzada per la Comissió de Tonis de Roda de Ter i les Masies de Roda. Aquesta va tenir lloc al camp de futbol de sorra, al costat de l’escola Emili Teixidor de Roda de Ter. Per a la primera i única fira d’espectacles hípics de tot l’Estat, es tenien preparats 30 espectacles dels quals només 21 es van poder dur a terme a causa de la falta de temps. El divendres només es van poder realitzar 9 espectacles i el dissabte, que va anar una mica millor, se’n van poder mostrar 12. Tot i això, la qualitat dels espectacles va ser sempre d’un alt nivell.

Durant aquests dos dies es van mostrar diverses habilitats dels cavalls. Es van realitzar molts tipus d’espectacles diferents: van fer una demostració de horseball, una desfilada amb carruatges tirats per cavalls i un espectacular espectacle de circ amb el grup Dracònia, entre d’altres. El diumenge, l’últim dia, es va fer un concurs de salt i a la mateixa hora també engegava la trobada de carruatges davant de la Carpa, que va comptar amb una trentena de carruatges i que va acabar amb una arrossada popular.

La fira es va dur a terme en homenatge a Joan Serra Arbat, que va ser un gran apassionat dels cavalls i pare de John i Santí Serra, de l’empresa SerCamShows, que també van fer un parell d’actuacions molt impressionants cada dia. Joan Serra, que va morir fa dos anys, era soci dels Tonis de Roda i Les Masies i un dels impulsors de diverses activitats hípiques de la comarca i per aquest motiu se’l vol recordar amb aquesta Fira d’Espectacles Hípics. Una part dels diners recaptats es van destinar a l’Associació Osona contra el Càncer.

Per part de l’organització, expliquen que van tenir molta feina a preparar-ho tot però que va valdre la pena ja que tots els espectacles van ser espectaculars. Tot i això, el primer dia van trobar a faltar gent però ho van poder compensar ja que el dissabte van arribar als 500 espectadors. Creuen que la poca participació de divendres va ser degut a la falta d’informació i que de cara l’any vinent hi ha alguns aspectes a millorar. “És el primer any que celebrem una fira d’espectacles hípics però volem que tingui continuïtat i al llarg dels anys puguem celebrar-ho com ara

Es va homenatjar Joan Serra i Arbat, un gran apassionat dels cavalls i soci de la Comissió de Tonis de Roda i Les Masies

celebrem la Fira del Pescador” explica Esteve Franch, membre de la Comissió dels Tonis de Roda de Ter i les Masies de Roda. El públic va quedar molt satisfet i per part de l’organització es vol crear una “Fira-Homenatge” anual, plena d’espectacles de diferents disciplines i, a més, aprofitar-ho i poder presentar-se públicament i davant de diferents organitzadors de fires. “L’any que ve millorarem alguns aspectes i a tornar-hi!”, assegura Esteve Franch.

La primera Fira d’Espectacles Hípics es va presentar en roda de premsa, davant l’Ajuntament de Les Masies de Roda.

89 ~ Esports

88 ~ Esports

Text. Júlia Arumí. Fotos. Fina Guitart

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Un Club Patí Roda de categoria

91 ~ Esports

90 ~ Esports

Text i fotos. Miquel Rovira

Roda de Ter neda 12.750 metres i es recullen més de 350 euros, durant la jornada del Mulla’t 2014 Després d’un molt bon final de la temporada passada, l’equip sènior s’ha preparat a fons per el nou repte de 1a nacional catalana

L

’excel·lent final de temporada que l’equip sènior del Clut Patí Roda va dur a terme va tenir el seu just premi a finals de juliol, quan ja feia setmanes que la lliga s’havia acabat. Des de la Federació Catalana de Patinatge arribava la notícia que un dels equips que tenien plaça a la categoria de Primera Nacional Catalana, el Bell-lloc renunciava i el Roda, com a millor tercer a la classificació final, es convertia automàticament en equip de la categoria de bronze de l’hoquei estatal. D’aquesta manera, s’obtenia un just premi després d’aconseguir un final de temporada pletòric amb 13 victòries consecutives i la confirmació del salt de categoria.

La nova temporada va arrencar a finals d’agost i la plantilla del CP Roda afronta la nova etapa amb molta il·lusió i amb ganes de fer-se un lloc en aquesta competida categoria per a la qual es manté la mateixa plantilla i només hi haurà un canvi significatiu a la banqueta ja que Pere Vila, que havia dirigit l’equip les últimes temporades, ja havia anunciat que volia deixar-ho al finalitzar la lliga. D’aquesta manera, el rodenc Joan Rosanas dirigirà l’equip en aquesta nova etapa en que els rodencs tornen a una de les lligues més competides i de major prestigi de l’estat. La nova temporada arrenca aquest mes de setembre amb la presència d’onze equips del CP Roda, dos menys que la temporada passada ja que no hi haurà duplicitat en les categories aleví i fèmines. On sí hi hauran molts canvis en aquesta nova campanya serà a les

banquetes, amb quasi la renovació total d’entrenadors, de les quals en destaca la incorporació de Roger Fitó en substitució de Xevi Colldelram, després de 5 exitosos anys fent d’entrenador de l’infantil A. A més dels onze equips, el CP Roda també tindrà la secció d’escola, espai lúdic i formatiu perquè els més petits comencin a fer els primers passos amb patins i que els darrers anys ha tingut molt bona acollida. La presentació oficial de tots els equips es farà aquest mes de setembre, al mateix temps que donarà el tret de sortida de totes les competicions de la nova temporada que promet ser apassionant.

La nova temporada va arrencar a finals d’agost i la plantilla del CP Roda afronta la nova etapa amb molta il·lusió i amb ganes de fer-se un lloc en aquesta competida categoria per a la qual es manté la mateixa plantilla

Text i foto. Sabina Jufré

El 13 de juliol la piscina municipal de Roda de Ter es va sumar a la campanya Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple que es va celebrar a 615 piscines i clubs nàutics d’arreu de Catalunya. Unes 100 persones varen participar d’aquesta jornada, aprofitant el dia de sol i calor que va fer durant el matí. Hi

havia diverses maneres de col·laborar en la campanya, com ara comprant material de la Fundació Esclerosi Múltiple, fent donatius a la guardiola del Mulla’t o bé nedant per sumar metres per l’Esclerosi Múltiple. A cada persona que nedava se li entregava un diploma amb els metres nedats.

En total es van nedar 12.750 metres i es varen recollir 352.23 €, sumant la venda de material, els donatius i la recaptació total d’entrades venudes durant tot el dia.

Des de la regidora d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter, s’agraeix la participació de tothom i en especial a en Ramon Corominas que ens va acompanyar durant la jornada del Mulla’t d’aquest any.

Història del joc d’escacs Text. Club Escacs de Roda i Les Masies de Roda

Els àrabs son els autors dels primers tractats sobre el joc dels escacs: a partir del segle IX recolliren sèries de finals de partides, una col·lecció de les quals fou presentada per Alfons X el Savi en el seu Libro de ajedrez, dados et tablas (1286), conservat a Florència. Són els primers manuscrits europeus sobre escacs. Pel fet que les partides eren jugades amb fortes apostes de diners, l’Església prohibí el joc, que fou anatematitzat pel concili de Paris del 1188, disposició que confirmaren Lluís IX a França i Casimir II a Polonia, i prohibit també posteriorment per Joan I de CatalunyaAragó (1390) i pel tsar de Rússia Ivan IV (1551).

Pel que pertoca a nosaltres, el club d’Escacs de Roda i Masies de Roda, hem estat presents als barris de la Prada i

Bonamic, en les seves festes. També estarem presents per les festes majors de Roda i Masies de Roda.

El dia 20 de setembre hi ha programat el mini campionat infantil, a les 4 de la tarda. El dia 21 de setembre, hi ha les simultànies d’adults amb un reconegut escaquista. El lloc on tindrà lloc és la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda, a partir de les 12 del migdia. El dia 28 de setembre estarem a Les Masies de Roda , a partir de les 11 del matí. Esperem la màxima participació. Moltes gràcies.

També volem tenir un record pel rodenc Santi Pons i fer arribar les nostres condolències a la seva família i en especial al seu pare, Josep Pons, membre del nostre club.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

600 persones participen a la primera cursa nocturna que organitza Sant Tomàs a Roda

Tornen les Curses Atlètiques de Roda, amb novetats

Text. Associació Sant Tomàs. Fotos. Associació Sant Tomàs i Montse Verdaguer

Text. Dani Bayés, president de la Comissió Atlètica Roda. Fotos. Comissió Atlètica Roda

93 ~ Esports

92 ~ Esports

E

l divendres 11 de juliol, a la nit, 600 persones van participar a la Somnàmbula, la primera cursa nocturna solidària organitzada per a l’Associació Sant Tomàs i que va tenir lloc a Roda de Ter. Una cursa de 7 km de recorregut que va començar a les 21.40h a la plaça Major de Roda de Ter, on a l’arrencada els corredors van marcar el pas als caminadors.

Les opinions dels participants són positives: recorregut intens, divertit, ben marcat i que permetia conèixer nous indrets de Roda de Ter. El guanyador de la cursa va ser Gabriel Crosas Salvans, el qual va arribar amb un temps de 23 minuts 54 segons, seguit de Marc Carós Santacreu 24 minuts 24 segons i finalment el tercer lloc va ser per Raul Rota Mundó, el qual va aconseguir la marca de 24 minuts 47 segons. De la categoria femenina, la primera posició va ser per Helena Mercader Llobera amb una marca de 35 minuts i 17 segons, seguida d’Eva Capa Pradell amb un temps de 35 minuts i 53 segons i Empar Gonzalez Baena, aconseguint un temps de 36 minuts i 10 segons.

Es va fer l’entrega de premis i seguidament hi va haver la interpretació en directe d’un tenor, una soprano i una pianista, tots ells professionals que durant gairebé mitja hora van fer gaudir al públic d’algunes àrees del gran repertori operístic que temàticament ens van aproximar a la idea de: nocturnitat, lluna plena, nit sense dormir com Norma, Turandot o La Somnàmbula, nom que també rep la cursa.

L’Associació Sant Tomàs vol agrair als corredors i caminadors, als col· laboradors i voluntaris, per donar suport a aquesta nova proposta, una cursa que combina esport, cultura, solidaritat i inclusió social.

Imatges de les curses atlètiques de Roda de l’any passat.

E

l pròxim 12 d’octubre, la Comissió Atlètica Roda organitza un any més la que ja serà la XXXIa edició de la Mitja Marató de Roda de Ter, juntament amb la XVIIIa edició de la cursa de 10 Km i la XVIa edició de les curses infantils. Aquest any, una de les novetats més important, és que ja durant el dissabte previ a la cursa intentarem que al poble es respiri un ambient esportiu. Durant la tarda del dissabte, hi haurà la possibilitat de recollir els dorsals a la Plaça Major on a més, hi haurà una petita fira on diferents estands relacionats amb el món de l’esport mostraran els seus productes juntament amb algunes botigues locals.

Altres novetats són que incorporarem música en directe en alguns punts del recorregut, globus que marcaran els temps d’1h20, 1h30 i 1h40 en el recorregut de la Mitja Marató per així intentar que sigui més fàcil aconseguir la marca desitjada. També val la pena dir, que fins el 31 d’agost, donem la possibilitat de realitzar la inscripció a un preu més econòmic ja que no volem que la inscripció sigui un motiu per no participar. Amb tot això donar les gràcies als Ajuntaments de Roda de Ter i de les Masies de Roda, a la Diputació de Barcelona i al gran nombre de voluntaris sense els quals seria impossible que aquest esdeveniment tirés endavant.

Així doncs, des de la Comissió Atlètica Roda, convidem a grans i petits a participar d’aquest cap de setmana tan especial.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Caminem pels voltants de Roda promou i coordina la 2a edició d’Osona Camina

Aquesta és la foto de la caminada de Montesquiu, feta al Pla de Revell. Magnífic indret i magnífiques vistes!

Sant Jaume a Osona).

16a. 9 de novembre, Santa Cecília de Voltregà.

17a. 21 de desembre, Torelló.

En relació a la primera edició, s’hi han afegit les caminades a Manlleu, Olost, Les Masies de Roda, Sant Hipòlit de Voltregà, Tona i les tres etapes del Camí de Sant Jaume.

Aquesta fotografia correspon als participants a la caminada L’Esquirol-Vic, del dia 11 de maig, al seu pas per Roda.

P

er segon any consecutiu Encara Hi Som! i Caminem pels Voltants de Roda impulsem i coordinem el cicle anual de caminades per diferents pobles de la nostra comarca en col·laboració amb entitats dels diversos municipis participants –entitats generalment excursionistes. En finalitzar el 2014 s’hauran dut a terme 17 caminades d’Osona Camina –quatre més que en la primera edició, la del 2013. El calendari complet d’aquesta 2a edició d’Osona Camina 2014 és el següent: 1a. 19 de gener, Viladrau.

2a. 16 de febrer, Manlleu.

3a. 16 de març, Falgars-L’Esquirol (1a etapa del Camí de Sant Jaume a Osona). 4a. 30 de març, Olost.

5a. 13 d’abril, Montesquiu.

6a. 27 d’abril, Folgueroles.

7a. 11 de maig, l’Esquirol-Vic (2a etapa del Camí de Santa Jaume a Osona) 8a. 25 de maig, Sant Hipòlit de Voltregà.

9a. 8 de juny, Tona.

10a. 29 de juny, Les Masies de Roda.

11a. 13 de juliol, Taradell.

12a. 31 d’agost, St. Julià de Vilatorta.

13a. 21 de setembre, Aiguafreda.

14a. 5 d’octubre, Els Hostalets de Balenyà.

15a. 19 d’octubre, Vic-Muntanyola (3a etapa del Camí de

En finalitzar el 2014 s’hauran dut a terme 17 caminades d’Osona Camina –quatre més que en la primera edició, la del 2013.

Tot i la diversitat d’entitats organitzadores (cada poble té cura de la que es duu a terme al seu municipi) es procura mantenir una mateixa estructura basada en aquestes característiques: el recorregut sol oscil·lar entre 12 i 15 km, es dóna la sortida sempre a les 8 del matí, no cal cap mena d’inscripció, són caminades circulars (llevat de les tres del Camí de Sant Jaume) i tenen un marcat caràcter lúdic i no competitiu. No és estrany que, segons el tarannà de l’entitat organitzadora, s’aprofiti la caminada per completar-la amb algun aspecte més cultural (visita a algun edifici remarcable, com ara el castell de Montesquiu o l’ermita de Sant Martí Xic; presentació d’algun llibre; recitació de poemes; explicacions sobre algun indret o narracions històriques...). És especialment destacable la participació continuada de caminadors i caminadores provinents de l’Ametlla del Vallès, La Garriga, Cardedeu, Sabadell, Barcelona... així com, és clar, de diversos pobles d’Osona, amb especial presència de rodencs i masiencs. Tot plegat ha afavorit la creació d’un nucli constant de participants que, llevat dels dies amb presència de pluja en què la participació minva considerablement, no ens en perdem ni una!

Per a més informació, podeu consultar el bloc creat especialment per informar del cicle complet: http://osonacamina.wordpress.com/

Caminada Negra Nit Finalment, informar-vos que per al proper divendres 3 d’octubre, estem preparant la 7a edició de la caminada nocturna Negra Nit. S’iniciarà a la plaça Major de Roda, a les 9 del vespre, i tindrà un recorregut aproximat d’uns 7,5 km. Acabarà a la mateixa plaça amb una botifarrada per a les persones que hagin participat, i caldrà comprar el corresponent tiquet.

Ens agradaria comptar amb la vostra presència tant a la Negra Nit com a les caminades d’Osona Camina. Molt Bona Festa Major!

95 ~ Esports

94 ~ Esports

Text. Pep Bas. Fotos. Osona Camina

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

FESTA MAJORâ&#x20AC;&#x2122;14

97 ~ Festa Major

96 ~ Festa Major

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

El batec de la Festa 98 ~ Festa Major

P “L’organització d’una programació com aquesta està farcida de moltes hores de treball i esforç”

“Us animem a sortir al carrer i a ser part de la festa. Gaudim i divertimnos amb responsabilitat i amb respecte pels altres i pel nostre entorn”

arlaré de la festa com a tal, del seu valor com a expressió d’una col·lectivitat humana, del sentit de proximitat que, ara mateix té, enmig de tanta tecnologia i tanta comunicació a distància.

Observem, doncs, la paraula participar i recordem que una de les coses que més abunden, en els intents de potenciar la valoració positiva de la festa, és aconseguir que sigui molt participativa.

El poble és part de la celebració, tant en el gaudi com en l’organització d’un esdeveniment tan nostre.

Tots i cadascun sentirem la festa d’una manera diferent, assistirem a alguns actes i a d’altres no, coincidirem amb alguns amics i amb altres no, i això farà que cada persona la visqui, experimentant emocions i sensacions ben variades.

L’organització d’una programació com aquesta està farcida de moltes hores de treball i esforç. Ha representat una gran dedicació i implicació per part de molta gent, començant per tots els treballadors, tècnics i serveis municipals de l’ajuntament implicats en l’esforç extraordinari que representa confegir un programa de Festa Major. Sense oblidar a la gent de les entitats que organitzen, col·laboren i contribueixen any rere any a fer que aquestes dates tinguin un significat especial.

Aquest any el programa de la Festa Major, dissenyat amb un gran entusiasme per tots els que hi hem participat, no us deixarà indiferents. Recordeu que tenim nous espais al poble que s’incorporaran als escenaris d’activitats. D’una manera o d’altra, trobareu el vostre espai en aquest programa pensat per tots. Petits, joves, menys joves, grans i més grans, tothom podrà escollir entre les moltes activitats i entreteniments que, amb molta imaginació, oferirà la nostra Festa Major.

Us animem a sortir al carrer i a ser part de la festa. Gaudim i divertim-nos amb responsabilitat i amb respecte pels altres i pel nostre entorn.

Que el batec de la Festa es pugui sentir des de ben lluny.

99 ~ Festa Major

Text. Petra Martín-Pero i Martín. Regidora de Cultura i Ensenyament. Foto. Montse Verdaguer

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

ANC Roda: “Si tres milions de persones votem a favor de la independència, no hi haurà discussió possible” Trencant amb la tònica habitual, el pregoner de la Festa Major d’enguany no és una sola persona, sinó una agrupació. És el segment rodenc de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), homes i dones de totes les edats units per un objectiu comú: aconseguir el reconeixement de Catalunya com a país. Potser els heu vist a la plaça Major o heu acudit en algun dels múltiples actes que han organitzat. Potser els recolzeu o potser no. Més enllà d’això, l’important és escoltar les seves raons i que cadascú decideixi. Ells tenen molt clara la seva missió i repeteixen per activa i per passiva que no pararan, que el periple que han emprès no té retorn. El que anys enrere era una utopia es va convertint, a poc a poc, en una realitat. D’il·lusió no els en falta.

El pregoner de la Festa Major d’enguany no és una sola persona, sinó una agrupació. És el segment rodenc de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement de Catalunya com a país

101 ~ Festa Major

100 ~ Festa Major

Text. Laura Peidró Arumí. Foto. Montse Verdaguer

Bona part de les persones que formen part de l’ANC de Roda de Ter, a la parada de la plaça Major de Roda de Ter.

Comencem pel principi. Què és l’ANC? La ANC és un grup de persones que treballa per aconseguir la independència de Catalunya de manera desinteressada.

Hi ha un secretariat nacional, format per una cinquantena de persones representatives de totes les comarques i unes sis-centes agrupacions locals destinades a fer la feina diària de contacte amb els habitants de cada poble. La nostra tasca és arribar a la gent que no està convençuda o que té dubtes i donar-li arguments per tal de que pugui prendre una decisió, si pot ser, favorable a la independència.

Quins són aquests arguments?

Partint de la base cultural, defensem un país nou, un país diferent on no hi hagi l’estructura política que hem tingut fins ara. Volem més representativitat del poble, de les persones; volem una economia que ens permeti viure i que el centre de decisió sigui molt més proper a la gent.

Per què és ara, quan el moviment independentista es fa més fort?

L’actual govern de Madrid i els anteriors han anat collant tant que la gent ens hem enfadat, per dir-ho d’alguna manera. La negativa a l’Estatut d’Autonomia del 2006, va ser una retallada molt important que va encendre la metxa. És evident que Espanya no vol que fem un camí que sí que vol la majoria de la gent d’aquí, i, per tant, decidim fer-lo sense ells.

Per això tots els esforços se centren en el referèndum del dia 9 de novembre. Però què passarà si finalment el govern central no l’autoritza?

El menys important és que el referèndum del 9-N sigui vinculant, legalment parlant. Si votem, com que la votació serà

massiva i esperem que favorable al sí, el vincle vindrà després, per força. Perquè si tres milions de persones votem a favor de la independència de Catalunya, no hi haurà discussió possible. Podran posar totes les traves, sí, però serà una antidemocràcia total perquè aniran en contra de la voluntat d’un poble.

I si no guanya el “sí”?

Si anem a votar i ens diuen que no surt el “sí”, continuarem lluitant perquè passi algun dia. No podem parar, és un tren que s’ha posat en marxa i no té frens. El perill del referèndum del 9-N no és que no surti el “sí”, sinó que hi hagi una majoria d’abstenció perquè no creiem que hi hagi prou gent amb decisió del “no”, però si molta gent que dubta. Per això des de l’ANC estem intentant arribar a la gent indecisa per convèncer-los de que vagin a votar.

A Roda, Osona i altres zones de Catalunya es nota un sentiment independentista molt fort, però només cal anar a l’àrea metropolitana per comprovar una realitat molt diferent.

Tu ara vas a l’Hospitalet o a Cornellà, per posar alguns exemples, i veus algunes estelades penjades als balcons, quan fa dos anys no n’hi havia cap. Que no és el sentiment que hi ha aquí és veritat, però quedes sorprès de veure les agrupacions locals i la quantitat d’activitats i gent que mouen; la mostra està en les últimes eleccions europees. Les coses estan canviant.

La carrera per aconseguir la independència està dividint als catalans?

No és la nostra intenció. Ningú ha treballat mai per dividir, sinó al contrari, estem treballant per unir més, per ser més

iguals i per tenir més possibilitats de créixer i de ser com a poble i com a persones.

Que “Espanya ens roba” tots ho hem sentit, però com valoreu els recents casos de corrupció catalana?

Són producte del sistema polític actual.

Si canviem el sistema, desapareixeran, perquè hi haurà més control. Només hem de copiar els sistemes d’altres països, com Dinamarca, on no posen a la presó només el corrupte, sinó també al corruptor, o sigui, tant el que cobra com el que paga. Aquí ara això no passa. De sistemes per millorar n’hi ha molts, només ens hi hem de fixar i canviar aquest que tenim ara.

Com es pot canviar un sistema?

El canvi l’ha de fer la gent, empenyent els partits polítics al Parlament de Barcelona. Es necessiten ganes de canvi.

Per tant, si nosaltres votem un diputat que tingui ganes de canviar-ho, aconseguirem canviar el sistema. Un cop tens el que vols, ets tu qui decideix.

Començar de zero.

Es pot extrapolar en una comunitat de veïns: en un edifici de quatre pisos, tens menys diners però la gestió és molt més neta, eficaç i propera. Pel

contrari, per gestionar un edifici de dos-cents veïns, hi haurà d’haver un president i un vicepresident, un tresorer, una junta...

Espanya no gestiona bé l’edifici de dos-cents veïns?

Espanya està estructurada de manera que el que pren les decisions d’aquesta comunitat de dos-cents veïns viu en una torre a Pedralbes i no sap com és el teu pis. El gran problema és que la gestió des de Madrid no és propera i està pensada per un sistema de grans empreses properes al govern central.

En canvi, la realitat econòmica de Catalunya és de petites empreses: treballem d’una altra manera i que ens gestionem diferent.

Només es pot canviar el sistema a través de la independència?

Si seguim amb Espanya, com ho farem per canviar-ho? Per començar, probablement no ens deixaran perquè el centre de decisió és molt llunyà, però si tenim el centre de decisió més proper, podrem aconseguir fer prou pressió perquè les coses siguin d’una altra manera.

Sou els pregoners de la Festa Major.

Com vau rebre la notícia?

La vam rebre amb sorpresa i molt goig

i satisfacció. Significa un gran reconeixement per part de l’ajuntament, que ens recolza, i ens dóna l’oportunitat d’exposar els nostres arguments i els nostres objectius davant de persones que potser encara no ens coneixen.

Quina és la opinió de la gent del carrer quan s’acosta a vosaltres?

El 90% de la gent té ganes de que surti bé, però per altra banda existeix un sentiment de por a no aconseguir-ho.

L’important és que se’n parli i que es conegui. El poble organitzat, pacífic, democràtic i al carrer, ha demostrat els últims anys que és imparable.

Com responen els rodencs?

En la majoria dels actes que hem fet aquí a Roda hi han assistit de 150 a 200 persones, molt per sobre d’activitats d’altres tipus. Això ens fa pensar que arribarem a algun lloc perquè veus a gent molt diferent, gent que no participa mai en res i que ara ve, participa i ens encoratja a seguir endavant.

Una última reflexió.

Estem molt il·lusionats i no ens cansarem. Des de l’ANC, seguirem treballant i unint esforços per tal d’aconseguir que Catalunya sigui reconeguda com a país. Fins aleshores no pararem.

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Les regidories de Joventut i Cultura us volem mostrar, il·lusionats, el programa d’enguany de la Festa Major.

Just quan s’obren les portes de la tardor, els rodencs i rodenques diem adéu a l’ estiu envoltats d’alegria, en un entorn de companyonia i ganes de gaudir.

Esperem que després de la dedicació i l’esforç de l’ engranatge que hi ha darrera d’una programació com aquesta, pensada per arribar a tothom, els resultats d’ assistència siguin multitudinaris.

Recordeu que tenim nous espais al poble que s’incorporaran als escenaris d’activitats. D’una manera o d’altra, trobareu el vostre espai entre el ventall d’espectacles pensats per a tots.

L’obertura amb el pregó i el comiat a barraques ens mostra que, a Roda, totes les edats son importants i la barreja és el punt que uneix els seus habitants en unes dates tan remarcables.

Saint-Exupéry, autor de “El petit príncep” ens deia que: “Només hi veiem bé amb el cor”. Deixeu-vos portar per ell aquests dies i sigueu comprensius i pacients, respectant sempre les persones i l’entorn.

Us agraïm la vostra col·laboració, començant per tots els treballadors i tècnics de l’Ajuntament i continuant per les entitats i gent anònima que col•laboren de manera voluntària.

Mostrem a veïns i visitants la nostra alegria, vestint de festa els balcons i les finestres.

Que aquesta nostra Festa sigui gran en participació i harmonia.

Jordi Bonilla, regidor de Joventut.

Petra Martín-Pero, regidora de Cultura.

Dijous 18 de setembre

19.30h 18/09/1314 – 18/09/2014: 700 anys per no oblidar l’Esquerda. Acte commemoratiu dels 700 anys de l’última destrucció de l’Esquerda A peu de la muralla del Jaciment Arqueològic de l’Esquerda. Tot seguit, presentació de l’audiovisual del Museu Arqueològic de l’Esquerda.A la sala d’actes del Museu Divendres 19 de setembre

21.30h Pregó de Festa Major a càrrec de l’ANC, assemblea territorial de Roda.

Plaça Major. En cas de pluja es farà al Teatre Eliseu Retransmissió en directe per Ràdio Roda (107.6 FM) 22.00h Correfoc Cercavila fins a la Zona Barrakes, a càrrec de Cabrons i Bruixes de Centelles Sortida des de Plaça Major. En cas de pluja se suspendrà.

23.00h Obertura de Barrakes Pregó barrakista, txupinassu i petada de barril Concert amb De Cara a la Pared, Oques Grasses i Els Old Star. Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa

Dissabte 20 de setembre

08.00h Trobada de cotxes clàssics Concentració al carrer Ramon Pujols (davant la Residència). Sortida a les 10 del matí des de la Plaça Major.

Organitza: Amics del Motor

10.00h Circuit infantil de motos elèctriques Per a infants de 4 a 10 anys Passeig del Ter, marge esquerre Organitza: Tocats per la Boira & Enervats, en col•laboració amb Mecatecno 11.00h Ruta literària Miquel Martí i Pol Sortida des de Plaça Major Inscripcions prèvies fins el divendres 19: Biblioteca Bac de Roda, tel. 938 540 077 11.00h Jocs gegants i festa de l’escuma Una combinació de joc familiar i aigua per a totes les edats, a càrrec de la companyia Quiràlia Passeig del Ter, marge esquerre. En cas de pluja se suspendrà 12.00h Futbol Futbol base. Partit de cadets.

CE Roda – Bosc de Tosca Camp de futbol de gespa Organitza: CE Roda 14.00h Arrossada popular Jardins de La Blava. En cas de pluja es farà a la carpa Preu tiquet: adult 11€. / Infant 8€ venda de tiquets fins el divendres 19 a: Hostal Sant Jordi, Can Manolito, Desdelafinestra i gasolinera.

15.00h Campionat All-In Pokerfest Zona Barrakes 16.00h Mini campionat infantil d’escacs Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda Organitza: Club Escacs de Roda de Ter

16.00h 3r Critèrium Pedal Ter Premi Festa Major Polígon Puig Vell Organitza: Club Ciclista Pedal Ter 16.00h Bàsquet Partit de la categoria 3a Catalana Masculina: C.B. Roda – A.E. Minguella de Badalona Pavelló municipal d’esports 17.00h Plàstics Espectacle d’animació infantil amb cançons per no parar de saltar i ballar i moltes sorpreses.

Plaça Major. En cas de pluja es farà a la carpa 18.00h Bàsquet Presentació dels equips del CB Roda Pavelló municipal d’esports 18.00h Presentació de l’exposició “L’Esquerda, les persones que ho han fet possible” Museu Arqueològic de l’Esquerda 18.00h Kintobike Sortida de Les Cases Noves i arribada a Zona Barrakes Preu: 15€ / 10 tiquets + samarreta 19.00h Concert amb l’Orquestra Maravella Pavelló municipal d’esports 19.00h Salta la Tapa Degustació de tapes elaborades per les diferents barrakes.

Zona Barrakes 22.00h Teatre El grup Arrels ens presenta l’obra “Les germanes Brewster”, adaptació de Guillem-Jordi Graells, de l’obra de Joseph Kesselring.

Teatre Eliseu Preu entrada: 10€ Entrades anticipades a Can Manolito o una hora abans al Teatre

103 ~ Festa Major

102 ~ Festa Major

Programa d’actes Festa Major’14

104 ~ Festa Major

22.30h Ball de gala amb l’Orquestra Maravella Pavelló municipal d’esports 22.00h Concert amb La Shinga La Guingueta. En cas de pluja se suspendrà 24.00h Concert amb els grups Ter-Orífic Band i la Banda del Panda. Tot seguit dj.

Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa 02.00h RodaTech Festival La Guingueta. En cas de pluja se suspendrà Diumenge 21 de setembre

10.00h Matinal d’intercanvi de llavors Pots venir a buscar les llavors que necessitis i, si ho vols, portar les teves.

Fins a les 2 del migdia Jardins de La Blava 10.00h Xocolatada popular Plaça Major 10.00h Carpa solidària per a les immunodeficiències primàries Taller per a la canalla Metge per un dia, informació, venda de material, sortejos i enlairament de globus.

Durant tot el matí.

Plaça Major.

A càrrec de l’Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris (ACADIP).

10.30h Tastet d’instruments al carrer Cinc parades musicals perquè provis l’instrument que més t’agrada: el volí, el violoncel, la guitarra, la percussió, el baix, la trompeta, el clarinet....

Plaça Major. En cas de pluja es farà a la Porxada de Can Planoles A càrrec de l’Escola Municipal de Música El Faristol 11.00h Programa especial de Festa Major de Ràdio Roda (107.6 FM)

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

11.00h Partides simultànies d’escacs Per a tothom, amb la participació d’un escaquista d’elit Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda Organitza: Club Escacs de Roda de Ter 12.00h Projecció de l’audiovisual de l’Esquerda Sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda 12.00h Actuació castellera amb les colles Sagals d’Osona, Castellers de Sabadell i Nyerros de la Plana Plaça Major. En cas de pluja se suspendrà 12.00h Futbol Futbol base. Partit d’infantils.

CE Roda – Centelles Camp de futbol de gespa Organitza: CE Roda 16.00h Skate park Zona habilitada per practicar amb skate, scooters i patins.

Obert a tothom.

Hi haurà exhibicions a càrrec de professionals.

Fins a les 20.00h Espai La Blava 17.00h Futbol Partit de lliga 3a Catalana. Primer equip.

CE Roda – UE Santperenca Camp de futbol de gespa Organitza: CE Roda 17.00h Ball a Can Planoles Amb Joan Trias Porxada de Can Planoles Organitza: Casal del Pensionista 17.00h Trobada de col•leccionistes de plaques de cava Plaça Major. En cas de pluja es farà al pavelló 18.00h Projecció de l’audiovisual de l’Esquerda Sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda

18.00h Pete&Pat at the Piano Pupp Espectacle familiar. Dos elegants ciclistes amb tàndem empenyen un pianoman que toca animades melodies. Quan l’artefacte s’atura el piano es transforma en un teatret de titelles mudes.

A càrrec de Bigolis Teatre.

Sortida des de Plaça Major i arribada a la Zona Barrakes 19.00h Espectacle de màgia amb Màgic Raul Zona Barrakes

19.00h Projecció de l’audiovisual de l’Esquerda Sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda 19.30h 1314: l’última destrucció de l’Esquerda Espectacle teatral a càrrec del Grup Arrels, alumnes de l’IES Miquel Martí i Pol i membres de l’Equip d’Excavacions de l’Esquerda.

Jaciment Arqueològic de l’Esquerda 21.00h Concert amb Six In Town Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa.

22.30h Concert amb Little Black Leg La Guingueta. En cas de pluja es farà a la carpa.

Dilluns 22 de setembre

21.00h Sopar popular de Gorra Tots els participants han de venir amb una gorra o barret original; el millor s’endurà el premi que es lliurarà després de la Quina.

Caldrà que cadascú es porti els utensilis i el menjar. La Comissió de Barrakes hi posa l’aigua, la cervesa i el vi per a tothom. Hi haurà taules, cadires i brases.

Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa.

22.00h Quina popular Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa 23.00h Concert amb William Taylor & Co i tot seguit Efecte Milli Vanilli (escenari lliure per qui vulgui fer una actuació en playback).

Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa

Dimarts 23 de setembre

11.00h Ofici de Festa Major i ofrena floral a la Mare de Déu del Sòl del Pont 12.00h Benvinguda i cercavila dels Gegants de Roda Acompanyats pels Grallers del Batre Concentració i inici de cercavila: Plaça Verdaguer En cas de pluja se suspendrà 13.00h Projecció de l’audiovisual de l’Esquerda Sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda 16.00h Cafè-concert i ball Amb el grup Pa d’Àngel Porxada de Can Planoles 17.30h Els secrets de Mr. Stromboli Espectacle infantil.

Arriba a Roda, acompanyat del seu carro, Mr. Stromboli, un firaire molt especial, venedor d’elixirs miraculosos. A qui ens ensenyarà?

Plaça Major. En cas de pluja a la Porxada de Can Planoles 18.30h Teatre El grup Arrels ens presenta l’obra “Les germanes Brewster”, adaptació de Guillem-Jordi Graells, de l’obra de Joseph Kesselring.

Teatre Eliseu. Preu entrada: 10€.

Entrades anticipades a Can Manolito o una hora abans al Teatre.

19.00h Sardanes amb la cobla La Genisenca Plaça Major. En cas de pluja es farà al pavelló Organitza: Agrupació Sardanista de Roda de Ter 19.00h Obertura de Barrakes 20.00h Fi de festa amb concert de Guillem Roma Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa

21.30h Comiat de Festa Major amb el II espectacle de llum i tro a càrrec de Toni Gaja Zona barrakes. En cas de pluja es suspendrà

105 ~ Festa Major

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014

106 ~ Festa Major

CONCURSOS i EXPOSICIONS Concurs fotogràfic de la Festa Major Bases disponibles a partir del divendres 19 de setembre, a Can Manolito.

Per a més informació: http://grupfotograficroda.wordpress.com/ Organitza: Grup Fotogràfic Roda Museu Arqueològic de l’Esquerda Exposició “L’Esquerda: les persones que ho han fet possible” Del 20 de setembre al 31 de desembre Horaris de visita durant la Festa Major: Dissabte 20: de 18h a 20h Diumenge 21: de 12h a 14h i de 18h a 20h Dilluns 23: de 12h a 14h Aparador de Can Pep-Teta Recull de fotografies del C. Bac de Roda i la Placeta de Cal Rei Del 19 de setembre al 5 d’octubre.

TANCAMENT DE CARRERS Els carrers Bac de Roda, Plaça Major, Pont Vell i Ramon Martí estaran tancats els dies i hores següents: Divendres 19: de 21.00h a 23.30h Dimarts 23: d’11.00h a 14.00h

ANUNCIS

107 ~ Saps què vull dir?

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2014