Rdt 745 setembre octubre 2015

RĐT745

la lluita continua

REVISTA RODA DE TER SETEMBRE-OCTUBRE’15 any LXVi / 3,15 €

1 ~ RÐT

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

2 ~ RÐT

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

RĐT

El Temps

Edita Ajuntament de Roda de Ter Redacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de Ter Telèfon 93 854 02 30 Correu electrònic revista@rodadeter.cat Dipòsit legal B-14.693-1958 Preu 3,15 €

TempEratures AGOST/SETEMBRE’15

Màxima abs. / ºC 37,8(dia 7) / 29,8(dia 1) Mínima absoluta / ºC 10,9 (dia 25)/6,2(dia 25) Mitjana mensual / ºC 23,2 / 18,6 Mitjana climàtica / ºC 1996-2005 23 / 19

Col·laboradors d’aquesta edició Arxiu de la Memòria Històrica de Roda, Núria Aguilar, Pep Bas, Pep Bruguera, CBMontse, Colla Gegantera de Roda de Ter, Marina Crosas, El Casalot, Fòrum Dona, Mercè Franquesa, Alícia Gómez, Eva González, Grup Fotogràfic Roda, Sara Jordan Suriñach, Rafel Llorens, Maria Ocaña, Ferran Orozco, Alba Parareda, Miquel Pradell, Roser, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Pere Serra, Albert TeVi, Josep Torra i Montse Verdaguer.

Pluja i meteors

Fotografia de la portada. La fotografia correspon a membres de la delegació local de Roda i Les Masies de Roda d’Osona contra el Càncer, amb el llaç de color rosa que simbolitza la lluita contra el càncer de mama, a la plaça Major de Roda de Ter. Autora. Montse Verdaguer Mas Fotos. Josep Alonso, Arxiu Memòria Històrica de Roda de Ter, Pep Bruguera, CE Roda, Marina Crosas, Grup Fotogràfic Roda, Maria Ocaña, Museu Arqueològic de l’Esquerda, Joan Parera, Pere Rifà, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Pere Serra, Xavier Teixidor, Yolanda Tristancho, Montse Verdaguer.

Disseny inicial. Bisgràfic Coordinació, redacció i maquetació.

Montse Verdaguer i Mas Impressió. GRÀFIQUES RODA SCP Administració, publicitat i subscripcions Revista RDT (Telèfon: 93 854 02 30) La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats.

Precipitació total mensual (lm2) 43,1 / 80,3 Precipitació mitjana 1996-2005 71,7/ 542,8 Jornada més plujosa 20,5(dia 17)/ 27,2 (dia 2) Precipitació acumulada.

Any 2015 387,7/ 468 Precipitació acumulada.

Any 2014 576,7/ 754,8 Dies de pluja 7/11 Dies de boira 7/ 7 Dies de gelada 0 / 0 Dies de rosada 29 / 27 Dies de tempesta 3 / 2 Dies de neu 0 / 0 Vent fort>51 Km/h 1/1 Vent Ràfega màxima Km/h

52 NE(15)/52 SSE(16)

ACTER “Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai” www.acterweb.com Secció meteorologia http://www.rodameteo.cat http://www.flickr.com/photos/joanfradera XOM: Estació OS076

Demografia NAIXEMENTS 01/10/2015 Ilyas Ahdoudou Ben Hamza, fill de Khalid i Fatima Zohra 22/10/2015 Leo Guerrero de la Mata, fill de José-Feliciano i Elizabeth 27/10/2015 Tracy Adu, filla de Martin i Rose DEFUNCIONS 01/09/2015 – Angustias Jiménez Garrido, 84 anys 03/09/2015 – Pere Parareda Planella, 83 anys 08/09/2015 – Josep Ramiro Falcó, 59 anys 09/09/2015 – Anna Parramon Cirera, 98 anys 21/09/2015 – Rosa Alsina Casany, 83 anys 11/10/2015 – Mercè Mata Torm, 62 anys 17/10/2015 – Enric Poblet Andreu, 70 anys 20/10/2015 – Joan Orriols Casadesús, 65 anys 26/10/2015 – Josefa Vilalta Serrat, 87 anys

Índex

Agenda Del 31 d’octubre al 7 de novembre Exposició: Senzillament una dona, de Montserrat Picola. A la Biblioteca Bac de Roda Dissabte 7 de novembre Taller monogràfic: Cosmètica natural, a l’Espai, de 10 a 14 hores. Preu 15 € Diumenge 8 de novembre La Via Làctia, espectacle familiar. Al Teatre Eliseu, a les 11.30 h.

Del 9 al 15 de novembre Exposició: Ovidi Montllor, la fera més tendra i ferotge. A la Biblioteca. Dins dels actes del Correllengua 2015 a Roda de Ter. De l’11 al 15 de novembre Barcelona-Roda de Ter. Crònica d’una amistat. Espectacle poètic al voltant de la figura del poeta del poble. Jornades Miquel Martí i Pol. Al Teatre Eliseu, a partir de les 12 h.

11 al 15 de novembre Jornades Miquel Martí i Pol Dimecres 11 de novembre Hora del conte: Poetim, poetam, poesia, a càrrec de Bufamots Contacontes. A la Biblioteca a les 17.30 h. Organitza: Biblioteca Bac de Roda Homenatge popular a Miquel Martí i Pol. Lectura de poemes a càrrec de nens i diferents personalitats. Al Teatre Eliseu, a les 20 hores Dijous 12 de novembre Projecció i xerrada. Primeres imatges de Miquel Martí i Pol a la incipient televisió catalana, d’Àlex Broch. A la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda, a les 20 h.

Divendres 13 de novembre Taller per a joves. Experimentació artística amb la poesia de Miquel Martí i Pol. A càrrec de Martí Pey. A L’Espai, a les 18 hores.

Dissabte 14 de novembre Escriure en època medieval. Els secrets d’un scriptorium medieval com el de Santa Maria de Ripoll , a càrrec de Roser Vilardell.

A l’Esquerda, a les 17 h.

Diumenge 15 de novembre Lliurament dels premis literaris, al Teatre Eliseu, a les 11 hores.

04. Editorial 05. El tema del mes 08. NOTÍCIES 32. MUSEU DE L’ESQUERDA

Dilluns 16 de novembre Tertúlia literària al voltant de Mirall Trencat, de Mercè Rodoreda. A la Biblioteca, a les 15.30 h.

34. apunts

Divendres 20 de novembre Xerrada: Dia contra la violència de gènere.

A la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda, a les 20.30 h.

42. ESPORTS

Dissabte 21 de novembre Espectacle: Aquí no paga ni Déu, de la Cia. Tai-a-treros de l’Esquirol. Al Teatre Eliseu, a les 21.30 h.

Divendres 27 de novembre Monòlegs, a càrrec de Pepa Lavilla. A L’Espai, a les 20.30 hores Dissabte 28 de novembre Visita comentada a l’exposició: Memòria de l’aiguat de 1940. Roda de Ter i Les Masies de Roda, a les 17 h. Organitza: Museu Arqueològic de l’Esquerda.

Diumenge 6 de desembre Espectacle familiar: Endrapasomnis. A L’Espai, a les 20.30 h.

Visita comentada al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda, a les 12 del migdia. Punt de trobada: Museu Arqueològic l’Esquerda Diumenge 13 de desembre Fira de Pont a Pont. A la plaça Major i carrers dels voltants, de les 10h a les 18h.

39. opinió

48. Saps què vull dir?

3 ~ RÐT

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Una lluita de totes i tots

4 ~ Editorial

RĐT

L

a portada de la revista de setembre-octubre la volíem fer de color rosa. És el color que simbolitza el càncer de mama, i per extensió, a aquesta malaltia tan generalitzada. El 3 de setembre ens havia deixat la nostra companya de Ràdio Roda i de la revista Roda de Ter Inès Fontseca i Plana, que durant tants anys havia estat lluitant contra el càncer. Just aquell dijous entregàvem la revista de Festa Major a impremta i només vam ser a temps a fer un brevíssim breu notificant que la Inès ens havia deixat. Havia mort aquell mateix matí, després d’esmorzar. Tranquil·lament i en pau.

I li volíem dedicar encara que fos només el color de la taca de la portada de l’edició de setembre-octubre, tenint en compte a més, que coincidia amb el fet que durant l’octubre se celebra a nivell mundial el Mes de Sensibilització sobre el Càncer de Mama i el 19 n’és el dia internacional. Però es va donar la casualitat que el president de la delegació local de Roda i Les Masies de Roda, Josep Torra, ens va venir a veure i ens va portar una carta en la que es demana que altres voluntaris facin possible la renovació de persones de la Junta actual. El mateix Torra ja ha anunciat que deixa la presidència a finals d’aquest any. La junta necessita una renovació, persones joves i idees noves.

Des de la revista Roda de Ter ens fem nostra també aquesta crida i us demanem a tots i a totes que col·laborem activament a lluitar contra aquesta malaltia des de qualsevol dels àmbits que ens sigui possible. Que hi aportem el nostre granet de sorra perquè la lluita es preveu llarga. Gràcies a tots i a totes per la vostra col· laboració.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Roda busca relleu per continuar amb la lluita contra el càncer Cada mes d’octubre, se celebra a nivell mundial, el Mes de Sensibilització sobre el Càncer de Mama i el 19 d’octubre n’és el dia internacional. D’aquesta manera, des de l’OMS es contribueix a augmentar l’atenció cap a la sensibilització, la detecció precoç, el tractament i les cures paliatives del tumor més freqüent entre la població femenina.

S’estima que una de cada vuit dones el patirà al llarg de la seva vida. La detecció precoç és clau per poder-lo combatre. Roda de Ter també s’ha sumat a aquesta lluita incansable i la delegació local de Roda i Les Masies de Roda de la Junta d’Osona contra el càncer va repartir punts de llibres, llacets roses i guardioles a les escoles d’infantil i primària, a l’institut, al consultori municipal i altres dependències per recaptar diners. L’Ajuntament de Roda de Ter també s’hi va sumar. Durant el 19 d’octubre, vam poder veure llaços roses gegants al balcó de l’Ajuntament i també al de la Biblioteca Bac de Roda.

I coincidint amb aquest mes, des de la delegació local d’Osona contra el càncer ens van fer arribar una carta en la que demanen als socis de l’associació, i als veïns en general, que s’impliquin activament en aquesta lluita. Des de la junta local es busca relleu i es demana gent nova per continuar treballant en aquesta lluita. El seu president, Josep Torra, ha anunciat que deixa la presidència, després de 13 anys en el càrrec.

Teresa Caja, de la junta, assegura que: “Necessitem gent jove voluntària que s’afegeixin a la junta i que doni idees”.

Des de fa anys, a Roda s’organtizen desfilades solidàries, sopars, obres de teatre, festivals, s’és present a la Fira de Pont a Pont... amb l’objectiu de recollir diners que han revertit en projectes liderats per Osona contra el càncer com un mamògraf o la unitat d’oncologia de l’Hospital de Vic.

5 ~ El tema del mes

Text i foto. Montse Verdaguer

Membres de la delegació local d’Osona contra el càncer, amb el llaç gegant de color rosa, amb Josep Torra al mig.

Josep Torra deixa la presidència, després de 13 anys Josep Torra es va fer soci d’Osona contra el càncer el 1998, després de la mort de la seva esposa Pilar. I va començar a col·laborar a la delegació local de Roda i Les Masies de Roda. En aquells moments, la junta estava presidida per M. Àngels Orra i va ser la primavera del 2002 quan Torra en va agafar el relleu. Han passat molts anys i en Josep ha decidit que ja és hora que ell també plegui després de molta feina i molta lluita portada a terme. Coodinar actes i activitats, portar la comptabilitat, contactes amb estaments i administració... Tot un seguit de feines que moltes vegades no es veuen però que hi són i que requereixen un esforç continuat. A en Josep se li nota que li sap greu deixar la presidència però tot té un inici i un final. Mentres conversem amb els membres de la junta de la delegació local, Teresa Caja li demana a Torra que no es tregui medalles: “Has treballat molt. I ets una persona molt metòdica, ordenada i responsable”.

“Sempre has sigut just. Sempre has dit com ho veies i què pensaves”, assegura Marta Mas, dirigint-se a Torra. Els membres de la junta, que actualment són unes 7 persones, entenen que en Josep necessiti plegar, després de tants anys, però necessiten voluntaris per continuar amb la seva tasca i fan una crida a tota la població. Torra marxa amb la satisfacció de la feina ben feta: “He arxivat tota la documentació que hem anat rebent durant aquests anys”. Però amb la certesa que la lluita continua. Des de la junta, volen donar les gràcies al president sortint i recorden que aquesta malaltia “és una loteria que sempre et toca sense posar-hi. No respecta edats”.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

6 ~ El tema del mes

La lluita d’Osona contra el càncer, des de l’abril de 1998 L’actual president de la delegació local de Roda i Les Masies de Roda d’Osona contra el càncer, Josep Torra, ens recorda la importància que ha tingut en la lluita contra el càncer la la creació de l’entitat Osona contra el càncer. Aquesta associació va ser fundada l’abril de 1998 per ajudar les persones afectades de càncer i els seus familiars. També impulsa la prevenció, la formació i la recerca sobre la malaltia. Abans de la seva constitució, els diners que es recaptaven per la lluita contra el càncer es gestionaven des de Madrid i Barcelona. Des que es va crear l’entitat osonenca, aquests diners es gestionen i reverteixen en la mateixa comarca. Han sigut molts els projectes que s’han portat endavant i que s’han finançat amb diners dels osonencs. El total recaptat des de l’any de la fundació d’Osona Contra el Càncer fins l’any 2010 ha estat de: 1.522.570€. Aquests diners es van destinar a la compra d’un mamògraf digital per a l’Hospital de Vic, a fomentar la formació dels professionals i premiar els treballs d’investigació; a realitzar múltiples campanyes d’informació i prevenció a les escoles de la comarca, entre d’altres. Osona contra el càncer també està al costat dels malalts i les seves famílies amb ajudes materials i atencions psicològiques. Recordem, també, que el juliol de 2014 es va inaugurar la nova àrea oncològica de l’Hospital Universitari de Vic. El divendres 16 d’octubre es va fer a Vic el sopar anual en benefici a la lluita contre el càncer, tal i com podeu veure a la foto adjunta. Per a més informació i fer-se soci a Osona contra el càncer: www.osonacontracancer.cat

Sopar que es va fer a Vic en benefici a la lluita contra el càncer, el 16 d’octubre.

Agraïments a Josep Torra Text. Junta local d’Osona contra al càncer

Només una nota d’agraïment, al que fins ara ha set el president de la junta local de Roda de Ter i Les Masies de Roda de l’Associació d’Osona contra el càncer, el Sr. Josep Torra, i que durant molt temps ha estat el capdavanter de les campanyes que hem dut a terme durant molts anys.

Gràcies per la teva feina ben feta, et trobarem a faltar i ens agradaria que de tant en tant ens fessis una visita per saludar-nos quan fem alguna reunió.

Una abraçada de part de totes .

Carta de la delegació de Roda i Les Masies de Roda d’Osona contra el càncer Text. Josep Torra. De la Junta local d’Osona contra el Càncer.

La Junta local d’Osona contra el càncer de Roda i Les Masies, ens adrecem amb aquest escrit i en especial a tots els socis de les nostres respectives poblacions, així com també a totes les persones que poden tenir una sensibilitat especial vers la tasca que duu a terme aquesta Associació.

Els astronautes americans varen fer popular la frase “tenim un problema”, doncs bé la Junta local també podríem dir que també tenim “problema”. Aquest no és pas que sigui greu ni que no pugui tenir solució, és senzillament que desitjaríem, i tant de bo més aviat que tard,

que altres voluntaris facin possible la renovació de persones d’aquesta Junta.

N’hi ha que portem forces anys aquí i el que cal és incorporar saba nova per donar continuïtat, gestionar i revitalitzar la tasca , que molt de temps fa ja, la Junta local amb bona voluntat haurem anat duent a terme.

De campanyes per recaptar diners destinats a la “lluita contra el càncer”, a Roda, segur que ja fa més de seixanta anys que se’n fan, però d’ençà que a Vic es va constituir “Osona contra el Càncer”, els pobles de la Comarca han anat incorporant-se a aquesta Associació amb les respectives Juntes Locals, ja que els diners que es recullen rever-

teixen en millores necessàries, importants i ben visibles per a tots els osonencs.

Algunes persones que els últims anys hem dedicat el nostre voluntariat a l’Associació, per edat, per motius familiars, etc. Encoratgem a que hi hagi voluntaris que vulguin recollir el figurat testimoni del relleu, ja que la cursa de la “lluita contra el càncer” és llarga i àrdua. En estret contacte amb la Regidoria de l’Ajuntament que duu els temes de Sanitat aquesta seguirà donant tot el suport a la Junta local renovada.

Es van poder fer donatius al CAP.

Alumnes de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont, amb el llaç rosa i diverses guadioles.

Es van repartir guadioles, punts de llibres i llacets rosa.

Alumnes de l’escola Emili Teixidor.

El CAP també es va sumar a la lluita contra el càncer.

Membres del consistori rodenc, junts per la lluita contra el càncer.

El llaç rosa, al balcó de la Biblioteca Bac de Roda.

Una imatge del llaç rosa, al balcó de l’Ajuntament de Roda de Ter.

7 ~ El tema del mes

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Correllengua 2015

El jutge Santi Vidal apunta que la República Catalana serà una realitat el final del 2017

8 ~ Notícies

Text i fotos. Montse Verdaguer

Moment en el qual el jutge Santi Vidal entrava al Teatre Eliseu, ple de gom a gom, entre els aplaudiments del públic.

El jutge Santi Vidal va ser l’encarregat d’obrir el Correllengua 2015 de Roda de Ter el 15 d’octubre, un dia en el que es commemorava el 75è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys i, a més, el dia en què part de la ciutadania i càrrecs electes van donar suport al president Artur Mas en la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en relació al procés participatiu que es va celebrar a Catalunya el 9 de novembre del 2014. Santi Vidal va venir a Roda a parlar de com construir la República Catalana i va començar la seva intervenció recordant dos rodencs que ja no estan entre nosaltres i amb qui el jutge havia tingut relació: Santi Pons i Josep M. Gurt. El jutge de seguida es va posar a la butxaca el públic que va omplir el Teatre Eliseu i ho va fer amb un discurs planer i ple d’optimisme. Santi Vidal va dir que les negociacions entre Junts x Sí i la CUP, per a la creació del nou govern de Catalunya, anaven bé però no va poder entrar en detalls. I va explicar el procés que se seguiria fins arribar a la constitució de la República Catalana, el qual podia ser unilateral (amb negociacions entre Espanya i Catalunya) o a tres bandes (si en aquestes negociacions hi ha d’entrar Europa). I amb aquest optimisme que va encomanar a tota la sala, va apuntar: “El Nadal del 2017 espero que podem dir que ja tenim el carnet de la República Catalana a la butxaca”. En el projecte de la constitució.cat, que va explicar el jutge Santi Vidal, es proposa una república unicameral, amb un president/a i un cap de govern. Es proposa la supressió d’indults, la prohibició de les majories absolutes, llistes obertes i es limiten els mandats a 2 legislatures. També es proposa la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial. I es proposa el català com a idioma oficial.

Santiago Vidal i Marsal és un jutge català, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona i membre de Jutges per a la Democràcia. En els darrers anys se l’ha relacionat amb la defensa de l’ús del català a la judicatura i a favor de l’independentisme català. Lidera un grup de treball que està redactant un esborrany per

Es proposa una República Catalana que sigui unicameral, amb un/a president/a i un cap de govern, sense majories absolutes, llistes obertes i es limiten els mandats a 2 legislatures a una futura Constitució Catalana. El 26 de febrer del 2015 el mateix Consell General del Poder Judicial suspèn per tres anys el jutge Santiago Vidal.

Aquesta és la 12a edició del Correllengua a Roda de Ter, una iniciativa que fa 19 anys que treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular dels Països Catalans des d’una aposta lúdica, festiva i participativa. Roda Decideix és l’entitat encarregada d’organitzar el Correllengua a Roda de Ter.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Roger Corominas, de Roda Decideix, va presentar al jutge Santi Vidal.

Santi Vidal, conversant amb membres de l’ANC de Roda, després de la conferència.

El jutge també va fotografiar-se amb alguns dels membres de Roda Decideix, organitzadors del Correllengua a Roda.

Amb Montserrat Corominas, vídua de Josep M. Gurt.

RĐT Subscriu-te a la revista Roda de Ter per només 19,75 euros a l’any. Fes-te anunciant per només 98,67 euros a l’any.

Contacta amb nosaltres al telèfon 93 854 02 30 o al carrer Ramon Martí, 42 baixos, de Roda de Ter

Us oferim els nous i últims tractaments en: ESTÈTICA DENTAL INTEGRAL IMPLANTS IMMEDIATS ORTODÒNCIA INVISIBLE (nens/adults)

Informeu-vos sense cap compromís Ens trobareu a la Plaça Major, 15, 2n - Roda de Ter - Tel. 93 854 04 53

9 ~ Notícies

Correllengua 2015

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Correllengua 2015

Molta participació a tots els actes del Correllengua 2015

10 ~ Notícies

Text. RDT. Fotos. M.Àngels Roviró, Montse Verdaguer i Joan Parera

El Correllengua a Roda de Ter va tenir lloc del 15 al 18 d’octubre. Després de la conferència del jutge Santiago Vidal, els actes van continuar el dissabte, amb animació infantil a càrrec de Jaume Barri i Trencaclosques Països Catalans, a les 5 de la tarda, a la plaça Major de Roda. Al vespre, es va fer el sopar popular a la carpa, amb els concerts gratuïts amb els grups Obeses i Pastorets Rock. L’endemà, diumenge, 18 d’octubre, es va projectar la pel·lícula 13 dies d’octubre, al Teatre Eliseu. I del 9 al 15 de novembre, es pot visitar l’exposició Ovidi Montllor, la fera més tendra i ferotge, a la Biblioteca Bac de Roda

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Diada Nacional de Catalunya

Una renovada Marxa dels Vigatans i els actes de la Diada Text. Redacció RDT. Fotos. M.A. Roviró i Montse Verdaguer

L’OFRENA FLORAL DE L’11 DE SETEMBRE L’acte central de la Diada va tenir lloc el mateix dia 11, a 2/4 d’11 del matí, amb l’ofrena floral a Bac de Roda, amb l’assistència dels alcaldes de Roda de Ter i Les Masies de Roda i d’altres autoritats locals, a més de totes les persones que s’hi van voler sumar. L’acte va consistir amb els parlaments dels dos alcaldes, l’ofrena floral a Bac de Roda per part de diverses entitats i grups polítics, una lectura de poemes a càrrec dels col·laboradors Roser Anglada, Montserrat Picola i Joan Sala del programa Brots de poesia i vida de Ràdio Roda.

Durant tot l’acte es va comptar amb l’acompanyament del quartet de corda de l’Escola de Música el Faristol i es va tancar amb el pilar d’homenatge per part de la colla castellera Nyerros de la Plana. Els actes van estar organitzats per Roda Decideix, Assemblea Nacional Catalana, Ajuntament de Roda de Ter i Ajuntament de Les Masies de Roda.

11 ~ Notícies

Roda de Ter va celebrar la Diada Nacional de Catalunya amb les tradicionals ofrenes florals i la Marxa dels Vigatans.

Els actes van començar el 10 de setembre, a un quart de 6 de la tarda, amb l’entrega del penó i formació de la columna de Roda de Ter de La Marxa dels Vigatans, davant de l’Ajuntament de Les Masies de Roda, iniciant la marxa en direcció a Roda de Ter. Es va fer la lectura del Romanç d’en Bac de Roda, a la plaça Major de Roda de Ter, i l’ofrena floral a la plaça de Cal Rei, al bust d’en Bac de Roda. I tot seguit, es va iniciar la sortida de la Columna d’en Bac de Roda amb una caminada que va anar des de la mateixa plaça Major fins al centre de Vic, amb un recorregut de 10 km. Un cop es va arribar a Vic, es va fer l’entrada de les columnes per les 7 portes de la plaça Major i es va iniciar l’acte conjunt d‘una Marxa dels Vigatans que contenia diverses novetats en relació a edicions anteriors. Com el canvi d’ubicació ja que la Marxa d’enguany va passar a fer-se íntegrament a la Plaça Major de Vic. També es va comptar amb Els Comediants que es van encarregar de la direcció artística de l’acte, al qual se li va donar un nou format: es va reduir la durada de l’acte (va durar uns 45 minuts) i es va deixar de fer el concert. Es va mantenir les columnes dels pobles, el diàleg de compromís dels tres personatges homenatjats (l’infant, el nouvingut i l’homenatjat), la crema del decret de nova planta, el foc i la llum de les torxes. Les columnes representen a cadascun dels pobles de la comarca d’Osona que venen caminant el dia 10 de setembre a Vic. Cada columna està representada per un penó o personatge històric relacionat amb cadascun dels municipis. La glosa dels penons va ser un dels plats forts d’aquesta nova Marxa dels Vigatans.

LES PARAULES EMOCIONADES DE JOAN SALA Un cop va haver llegit el seu poema, Joan Sala va voler sortir a donar les gràcies per haver fet dels seus versos un símbol en un dia tan important. Sala va emocionar als assistents amb les seves paraules. Va recordar el moment en que va escriure el poema, just quan les tropes dels nacionals entraven a Roda al final de la guerra, tot remarcant que mai s’hagués pensat que un dia seria llegit en públic. També va explicar que a casa seva van ser dels primers de penjar la senyera quan aquest era un acte que es feia encara amb temor i corrent el risc de ser malvist. Text. Sara Jordan

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Els resultats electorals del 27S a Roda de Ter

12 ~ Notícies

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

En les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre la participació a Roda de Ter ha estat elevada (81,46%) amb una majoria important de Junts pel Sí (2.591 vots i 70,68 % dels vots) seguit en segon lloc per la CUP (272 vots i 7,42%) i en tercer lloc pel PSC (269 vots i 7,34%). Comparativament la participació és més elevada que a Catalunya (77,44 %) on Junts pel Sí obté majoria de vots, encara que amb un percentatge inferior (39,54%) seguit de Ciutadans (17,93%) i del PSC (12,74%). Recordem que a la nostra població, la jornada de les eleccions va coincidir amb el final de la Festa Major. Per això, a la zona de les Barrakes es va instal·lar una pantalla gegant per

fer el seguiment de l’escrutini després del concert del grup Men in Black i

també hi va haver una copa de cava per celebrar els resultats.

La participació a Roda de Ter, en les eleccions autonòmiques del 27 de setembre de 2015, ha estat del 81,46 % amb un total de 3.673 persones que van anar a les urnes, un tant per cent major al del 2012, amb un 75,66% i 3.398 votants.

Any 2015 Escrutat 100%

Roda de Ter

Catalunya

electors censats participació

abstenció

electors censats participació

abstenció

4.509

81,46%

18,54%

5.314.833

77,44%

22,56%

vots emesos

vots nuls

vots vàlids

vots emesos

vots nuls

vots vàlids

3.673

7

15.932

4.099.805

3.666

4.115.807

Vots

%

Vots

JxSí

2.591

70,68%

1.620.973

CUP

272

7,42%

336.375

8,2%%

PSC

269

7,34%

522.209

12.74%

C’S

170

4,64%

734.910

17.93%

PPC

128

3,49%

348.444

8,5%

CATSIQUEESPOT

121

3,3%

366.494

8,94%

Opció política

% 39,54%

UDC

78

2,13%

102.870

2,51%

PACMA

11

0,30%

29.785

0,73%

ALTRES

6

0,16%

15.874

0,39%

Especialitats: PA D’OSONA ESPIGUES D’OSONA PA GALLEC

PA ARTESÀ Avda. Tecla Sala, 17 - Tel. 93 854 04 51 08510 RODA DE TER

CLÍNICA DENTAL Dr. JOAQUIM ROMA NOVELLAS Col·legiat 3893

SERVEI D’ORTODÒNCIA MÀSTER EN IMPLANTOLOGIA ODONTOLOGIA CONSERVADORA CIRURGIA I PRÒTESIS

C. Bac de Roda, 9, 1r, 3a Tel. 93 850 03 96 - RODA DE TER clidentbac@gmail.com

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

L’alcalde de Roda també va donar suport a Artur Mas en la compareixença al TSJC

13 ~ Notícies

L’alcalde de Roda de Ter, Albert Serra, va ser un dels 400 alcaldes de poblacions de tot Catalunya que van donar suport al president Artur Mas per la seva compareixença al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a imputat per fer possible la votació del 9N, el passat 15 d’octubre.

Els càrrecs electes van acompanyar el president en la seva entrada als Tribunals portant els símbols que identifiquen el poder municipal (vara) a l’igual que ho van fer el dia 4 d’octubre quan van lliurar al president les mocions dels plens municipals on li demanaven que convoqués la consulta del 9N.

Mobilització en suport als imputats del 9N Centenars de poblacions catalanes van reunir el 13 d’octubre a milers de ciutadans davant dels seus ajuntaments que van donar suport als imputats pel 9N i en defensa de les institucions catalanes, coincidint amb el dia que la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta, Joana Ortega, compereixien al TSJC. A Roda de Ter també hi va haver una concentarció de suport i es va llegir el manifest elaborat pel Pacte Nacional pel Dret a Decidir i subscrit per ANC, ÒC, AMI i ACM, el qual posa de relleu que “el futur polític i institucional de Catalunya és inherent

a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic i del dret que tenim com a nació”.

NOU AUTOCARS MARXEN DE RODA PER PARTICIPAR A LA VIA LLIURE.- A les 2 del migdia de l’11 de Setembre, 9 autocars van marxar de Roda de Ter en direcció la Meridiana de Barcelona. A la Via Lliure d’enguany, des de Roda de Ter, hi van anar unes 500 persones amb els autocars coordinats des de l’ANC, a part de la gent que hi va anar per mitjà propi. Per a la sortida, es va quedar davant de l’institut de Roda, a les 13.30h, i va tornar de manera esglaonada durant el mateix vespre. La via va anar molt bé, on els trams d’Osona estaven concentrats entre el 42 i el 44 a l’alçada de la Sagrera, en el que la gent de Roda van aportar el seu granet per sumar en el procés. Fotos. M. Àngels Roviró

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Homenatge de les Noces d’Or

14 ~ Notícies

Text. Eva González. Fotos. Josep A. Alonso

Les parelles homenatjades amb l’alcalde, Albert Serra, la regidora Eva González i altres regidors de l’Ajuntament de Roda de Ter i membres del grup Abril, Maig, Juny.

El passat 5 de setembre ens vàrem reunir als Jardins de Can Planoles per tal de celebrar les Noces d’Or de cinc parelles del nostre poble. Aquestes parelles, junt amb les seves famílies i amics, ens van fer partícips d’aquesta fita. Des de l’Ajuntament de Roda de Ter, vàrem creure oportú apostar per aquesta festa. Creiem que no és trivial que dues persones desconegudes decideixin passar una vida junts, i que avui, després de 50 anys, aquesta voluntat perduri. El dia 5 de setembre es va retre homenatge a la constància, la felicitat, la companyonia, el treball, la comprensió, l’estimació, etc. però sobretot a l’amor i al fet que aquestes parelles han construït un món conjunt i han estat caminant 50 anys de la mà cap a la mateixa direcció. És per aquest motiu que aquell dia va ésser el dia de l’Antonio Sanglas i la Maria Guillen, d’en Josep Balaguer i l’Anna Mª Codina, d’en Ramon Solerdelcoll i la Mª Carme Crous, d’en Ramon Gallach i la Dolors Fontserè i de l’Enric Silvestre i l’Encarnació Briones. La música ens acompanya al llarg de la nostra vida, essent un mitjà d’expressió de tot allò que sentim. És per això, que vàrem considerar oportú amenitzar la vetllada amb el grup musical Abril, Maig,Juny, que ens va interpretar cançons com Paraules d’amor, La vida és bonica, entre d’altres, que ens van fer viatjar en el passat i recordar moments de la nostra vida. Les parelles que ens varen acompanyar van compartir amb tots nosaltres un petit resum del que ha estat, a grans trets, la seva vida plegats. Ens van atendre de bon grat i ens van explicar com es van conèixer, les fites aconseguides plegats, els fills, els néts i el que més els agrada l’un de l’altre.

Volem agrair a les parelles homenatjades la seva complicitat i col·laboració i agrair-los que hagin compartit amb tots nosaltres aquests moments tan bonics de la seva vida.

Un conte Un home i una dona van estar casats més de cinquanta anys. Ho compartien i parlaven de tot, no tenien cap secret entre ells, a excepció d’una caixa de sabates, que l’esposa guardava al seu armari, encara que l’espòs mai li va preguntar per ella. Un dia, l’esposa es va posar malalta i el metge els va recomanar que a partir d’aquell moment fos el marit l’encarregat de fer les tasques de la llar. Un dia, l’home tot endreçant l’armari va trobar la caixa, la va agafar i la va portar a la seva esposa. Ella, al veure-la, li va dir: “Crec que és hora que sàpigues el secret que he guardat durant tots aquests anys”. L’espòs, sorprès i encuriosit, va obrir la caixa i va trobar dues nines de ganxet i 50.000 €. L’espòs, amb admiració, li va demanar: “Estimada, què significa això?”. L’esposa li va dir que s’assegués amb ella i li va explicar: “Quan ens vàrem casar, la meva iaia em va dir que el secret d’un bon matrimoni és no discutir mai i em va aconsellar que cada vegada que m’enfadés amb tu, guardés silenci i teixís una nina”. L’espòs va haver de contenir-se per no plorar d’emoció al veure que només hi havia dues nines a la caixa: “Vol dir que en cinquanta anys de compartir el nostre matrimoni només t’has enfadat en dues ocasions... I els diners, què signifiquen?”. “Ah, sí -va dir la dona. Aquests diners són els que vaig guanyar amb totes les nines que vaig vendre durant tots aquests anys”.

Aquest conte ens vol dir que durant la vida, junts, per desgràcia hi ha moments d’enuigs i plors, moments amargs... però que l’esforç, la constància, l’amor i la comprensió fan que junts puguin superar-se.

MARIA GUILLEN i ANTONIO SANGLAS La Maria Guillen i l’Antonio Sanglas es varen conèixer a Manlleu, en unes carreres en memorial d’un ciclista molt important de l’època. Tot i així, la Maria es feia pregar i no va ser fins després de força trobades a les sardanes que, finalment, i davant la insistència de l’Antonio, van començar a festejar. Durant aquests anys han aconseguit grans fites junts, es van fer la seva casa i la sort els va somriure en el treball. Durant aquest camí junts van tenir dos fills, en Toni i en Ramon; i en edat més madura els van arribar els seus dos tresors: l’Alícia i l’Adriana. La Maria defineix l’Antonio com una persona molt trempada, simpàtica,... això és el que més la va encisar i l’Antonio alhora diu que la Maria era tota ella guapa.

ANNA Ma. CODINA I JOSEP BALAGUER L’Anna Mª Codina i en Josep Balaguer ja havien coincidit en moltes ocasions de jovenets, ja que l’Anna treballava a la botiga de la seva família –Can Titu– i en Josep vivia en un dels pisos de la fàbrica de la Blava. En Josep es va fixar ràpidament en ella i feia tot el possible per coincidir-hi (anava a buscar tabac, al cinema sempre intentava asseure’s al seu costat, etc.). Un cop l’Anna es va deixar conquistar, anaven junts al ball de la Cooperativa. Durant aquests anys han aconseguit grans fites plegats, han creat una llar i han treballat molt i molt. Han tingut dues filles, l’Empar i l’Adela, que els han regalat els seus néts: la Gemma, l’Albert, en Lluc i l’Arià. L’Anna defineix en Josep com una persona molt manetes, que ho sap fer tot i, a més, és molt afable; a en Josep sempre li ha encisat la bellesa de l’Anna, el seu caràcter (és molt trempada i riallera) i les seves qualitats com a cuinera.

Ma. CARME CROUS I RAMON SOLERDELCOLL La Mª Carme Crous i en Ramon Solerdelcoll; ella era de Roda de tota la vida i ell de Sant Hipòlit i es varen conèixer a la Festa Major de Roda. En un primer moment es van donar la direcció i s’escrivien cartes. Quan festejaven anaven Carrer Bac amunt i avall sense ni tan sols agafar-se de la mà (eren altres temps) i també solien anar a ballar sardanes.

En Ramon va deixar-ho tot per estar amb la Mª Carme i es va incorporar al negoci familiar –Can Galledes–, que regentava la família de la Mª Carme. Així doncs, va deixar la seva feina i el seu poble d’origen. Després de contraure matrimoni, els va venir l’alegria més gran de la seva vida, la seva filla Mireia, que els va donar dos tresors més, en Xavier

i la Laia. A en Ramon, quan se li demana què li agrada més de la seva dona, contesta que tota ella. A la Mª Carme, quan se li demana què li va encisar més d’en Ramon, respon que era molt prim, bellugadís, trempat i simpàtic i sobretot li agraeix en tot moment el gest que va tenir en deixar-ho tot per estar amb ella.

DOLORS FONTSERÈ I RAMON GALLACH La Dolors Fontserè i en Ramon Gallach, tot i ser tots dos de Roda, no s’havien vist mai, ja que ell vivia a l’última casa del poble en direcció a Vic i ella, a les Cases Noves. Es van conèixer quan un fill de cosí comú que s’estava a casa d’en Ramon va decidir anar a visitar l’altra família. En Ramon va acompanyar el seu parent i va ser quan va veure baixar d’unes escales una noia, la qual encara a dia d’avui no es pot treure del cap (va pensar: “Quina noia més maca!”).

Tots dos anaven a ballar a la Cooperativa. Un bon dia en Ramon li va demanar a la Dolors que ja no ballés amb ningú més que no fos ell, i així van començar a festejar. Junts han aconseguit grans fites com crear una llar, formar una família i treballar molt, ja que a banda de les seves feines, també ho compaginaven amb la cura del bestiar.

Han tingut dos fills, en Joan i en David, i posteriorment dos néts, l’Alba i en Pau. Sempre van comptar amb l’auxili i l’ajuda de la iaia. A en Ramon, quan se li demana què és el que més li agrada de la Dolors, contesta que, des que va sortir d’aquell portal, no se l’ha pogut treure del cap i que té un caràcter molt tranquil. A la Dolors, quan se li demana sobre què li va agradar més d’en Ramon, respon que era i és molt bon nano, que era molt maco, i que estava i està molt a gust amb ell.

ENCARNACIÓ BRIONES I ENRIC SILVESTRE L’Encarnació és d’origen andalús i va venir a Manlleu amb 15 anys. Un dia va decidir venir a ballar a Roda a la Cooperativa i va ser allà on va conèixer l’Enric. Quan el va veure es va enamorar a primera vista. Després d’aquella trobada van estar més d’un any sense coincidir, però un dia van retrobar-se, i des d’aleshores han estat junts fins al dia d’avui. Plegats han aconseguit fer-se una casa i han treballat de valent durant tota la seva vida. Han tingut dos fills, l’ Enric i la Mariluz; i un nét, en Cristian. Quan se li demana a l’Enric què li va agradar més de l’Encarnació, diu que el fet que ella destacava per sobre de les altres noies. A l’Encarnació, el que més li va agradar de l’Enric, va ser que vestia molt bé, era molt bon nano i molt treballador.

15 ~ Notícies

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Homenatge a la Gent Gran i Festa del Casal d’avis

16 ~ Notícies

Text. Redacció RDT. Fotos. Josep A. Alonso

Els diumenge 6 de setembre es va celebrar la 31a edició de l’Homenatge a la Vellesa de Roda de Ter i Les Masies de Roda i la festa del Casal d’Avis, que va tenir lloc als jardins de Can Planoles. En l’acte es va retre homenatge a les persones de Roda de Ter i Les Masies de Roda, nascudes l’any 1928, i que aquest any han fet o fan 87 anys. Els padrins i padrines d’honor de la festa estaven acompanyats per familiars i amics. L’acte va ser presidit per els alcaldes dels dos municipis, Albert Serra i Ramon Isern, i el va obrir els parlaments de la presidenta del Casal d’Avis,

Irene Masoliver. També hi van assistir altres regidors. Al finalitzar els parlaments i l’entrega de les plaques a cada homenatjats, la Coral Vila i Formosa va fer la seva tradicional actuació. Tot seguit, va tenir lloc el dinar de germanor a la Porxada de Can Planoles.

31a edició de l’Homenatge a la Vellesa de Roda i Les Masies de Roda

Els padrins i padrines d’honor, que van assistir a l’Homenatge a la Vellesa, el diumenge 6 de setembre, amb els alcaldes Ramon Isern i Albert Serra i diversos regidors.

Els padrins i padrines d’honor JOSEFA VILALTA SERRAT AMÀLIA PLANAS PUIGDOLLERS RAMON CRASAS PROS FRANCISQUETA SOLER TORRENTGENERÓS ÀNGELA RAMISA ESCARRABILL RAFAELA VIÑOLES SOLÀ MARIA CAMPS MAS GASPAR BAU GUBIERAS ASSUMPTA SALLENT BOSCH JOSEP MAS MASOLIVER JOAN COLL PORTA ANTÒNIA ESTRELLA ILLANA RAMON COROMINAS CASADEJUST BENIGNO FORTE LLANO ANTONI GODAYOL RIERA RAMONA PARÉS LLUSÀ FRANCESCA MUNTEIS CAMINAL MERCÈ PORTET BRUGUERA ENCARNACIÓ CATEURA CAPELLAS PAQUITA ROVIRA SERRA ENCARNACIÓN UREÑA MORAL DOLORS TOLL ESTEBANELL JORDI SERRABASSA AUMATELL

Un moment de l’actuació de la Coral Vila i Formosa.

EMPAR FURIÓ VERGÉS MARIA RIFÀ BAU JOSEP MORELL RIERA JOSEFA VILAREGUT BOSCH

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Maria Barbal enceta la nova temporada del club de lectura de la biblioteca Bac de Roda

17 ~ Notícies

Text. Mercè Franquesa i Núria Aguilar

En la sessió del Club de lectura del dilluns 21 de setembre vam poder gaudir d’una llarga i plaent visita de Maria Barbal que ens va comentar la seva última novel·la En la pell de l’altre. De tracte senzill i molt propera, l’autora va parlar de la història del llibre i de com havia sorgit, inspirant-se en els casos d’Enric Marco (que durant anys s’havia fet passar per un deportat al camp nazi de Flossenbürg (Baviera) i d’Anna Politkóvskaia (periodista russa autora de nombrosos articles crítics amb la guerra a Txetxènia on exposava abusos comesos sota el mandat del primer ministre txetxè d’obediència russa i va acabar assassinada).

Després de situar la novel·la i comentar els personatges, els participants del Club de lectura van prendre la paraula i es va obrir un llarg i interessant col·loqui amb l’autora, que va explicar com s’havia documentat per explicar la història i les orientacions de professionals de la psicologia per tal de retratar fidelment els personatges. També es va fer referència a altres llibres seus que han agradat als participants, com Carrer Bolívia i, sobretot, Pedra de Tartera.

Ara que es compleixen 30 anys de la seva primera edició, l’autora ha preparat una nova edició de l’obra on ha fet una feina, segons ella d’orfebre, revisant paraula per paraula tot el text i rectificant frases o paraules per facilitar la fluïdesa del discurs narratiu. En definitiva, una trobada enriquidora i amena que va permetre conèixer una autora implicada en la denúncia de la societat a través de les seves novel·les i que desperta un sentit crític en els seus lectors.

gint la seva novel·la La Terapeuta en el marc de la trobada comarcal de clubs de lectura en motiu dels actes sobre salut mental.

El novembre ens endinsarem a l’univers de la Mercè Rodoreda a través de Mirall trencat; la trobada del dilluns 16 estarà conduïda Geòrgia Bonell, actriu i guia de la ruta literària de Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva (Santa Cristina d’Aro), on l’autora va passar els darrers anys de la seva vida i on també és enterrada. Proposem una sessió de club de lectura des d’una perspectiva diferent a l’habitual; ens allunyem de la part més filològica i ens acostem a la teatralització dels textos, així com el coneixement de l’indret i el paisatge en els quals Rodoreda va escriure el final de Mirall trencat i d’altres obres seves. Amb aquesta edició del club sumem al nostre bagatge literari un clàssic català com aquesta novel·la de la Rodoreda; i ho fem gràcies a la col·laboració d’Espais Escrits, una associació d’entitats i institucions que preserven el patrimoni literari català, entre els quals hi ha Roda de Ter i Miquel Martí i Pol.

Endinsar-se en la literatura a través del club de lectura...

Les trobades del club de lectura ens permeten aprofundir en una obra, en un escriptor i tot el món que envolta la creació literària... I en aquest últim semestre d’any més que mai: si el mes de setembre conversàvem amb Maria Barbal, aquest octubre hem fet tertúlia amb Gaspar Hernández lle-

A partir del 2 de novembre la biblioteca canvia l’horari de servei al públic: s’obrirà un matí més a la setmana i s’avança l’hora de tancament del vespre.

Així la biblioteca estarà obert les tardes de dilluns a divendres de 15:30 a 20h. i els matins de dimarts, dijous i dissabte de 10 a 13.30h.

Més activitats a la biblioteca...

Aquest propers mesos a la biblioteca també hi haurà temps per contes, exposicions, música, poesia, etc. Us esperem!

Nou horari de la biblioteca Bac de Roda

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Els pares i mares dels alumnes de l’escola Emili Teixidor exigeixen solucions abans no s’inauguri l’edifici definitiu

18 ~ Notícies

Text i foto. Montse Verdaguer

L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’escola d’infantil i primària Emili Teixidor va convocar l’assemblea general en sessió ordinària el dilluns 19 d’octubre, tal i com es fa cada inici de curs. I una vegada més, un dels punts de l’ordre del dia va ser “Informació sobre l’estat de l’escola i altres qüestions”. A la reunió, hi va assistir l’alcalde de Roda de Ter, Albert Serra, i la regidora d’Ensenyament, Yolanda Tristancho, els quals anaven acompanyats per dos membres més del nou equip de govern del consistori rodenc: Francesca Costa, com a regidora de Participació Ciutadana, i Antoni Escarrabill, com a regidor d’Urbanisme. Tot i la precarietat que estan vivint els alumnes i personal docent durant fa 10 anys als locals provisionals de les antigues escoles Sant Joan, cal dir que la reunió va transcorrer en un ambient de col·laboració i d’aportació d’idees per part dels pares i mares i des de la direcció del centre. Tot i que, a la circular informativa que es va passar per convocar la reunió, s’hi havia adjuntat una carta en la que es deia que “estem cansats d’esperar” i que “després dels actes rutinaris de l’assemblea i d’escoltar els polítics començarem a plantejar i preparar les accions pertinents”. Els pares i mares reclamen en aquesta carta “una educació de qualitat en un edifici o centre almenys digne, on es pugui treballar”.

Cal recordar que a l’Ajuntament de Roda de Ter hi ha hagut canvi d’equip de govern després de les eleccions municipals i que l’assemblea també va servir perquè els nous membres es presentéssin als pares i mares. L’alcalde, Albert Serra, va explicar que l’Ajuntament estan portant a terme diverses obres, relacionades amb els serveis d’aigua i enllumenat, en els terrenys on s’ha de construir l’escola, de la qual s’està esperant que s’aprovi el projecte executiu. I el següent pas ja és la licitació de les obres. L’alcalde va assegurar que l’escola “és una prioritat” i per aquest motiu aquesta actuació ha es-

L’aula va quedar petita per encabir l’assemblea ordinària del 19 d’octubre.

tat de les primeres obres que s’han portat a terme a l’iniciar la legislatura, tot i desconèixer la data d’inici de les obres.

L’alcalde va tornar a recordar que un cop començades, es preveu un termini de dos anys abans no estiguin finalitzades. Per tant, pares i mares i equip directiu del centre de seguida van fer comptes: deixant a banda la data d’inici de les obres, falten més de dos anys per tenir un edifici definitiu. I la pregunta unànime va ser: “I mentres tant, què fem? Com sobrevivim en l’edifici actual?”. “Aquesta situació és insostenible i ens veiem desbordats”, i van exposar un llistat de mancances del centre. Els pares i mares van dir que estaven disposats a fer el que fos per pressionar la Generalitat i van recordar que “portem 10 anys callant”. “Estem al vostre costat i esteu en el vostre dret de protestar”, va assegurar la regidora Francesca Costa, però va demanar als pares i mares que esperessin la resposta de la reunió amb el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a la Catalunya Central, Josep Ramírez, prevista pel 3 de novembre. Després de dues hores d’assamblea, es va acabar concretant que es crearà una comissió de seguiment i l’Ajuntament redactarà un pla d’actuació de com afrontar aquests anys d’espera.

Nou equip directiu de l’Emili Teixidor L’escola Emili Teixidor ha engegat el curs 2015-2016 amb un nou equip directiu format per Maria Àngels Serrat (directora), Maria Lacaba (cap d’estudis) i Assumpta Torrents (secretària). Amb paraules seves, volen fer passos endavant, renovar-se, i seguir cohesionant tota la comunitat educativa. Creuen amb la formació permanent per arribar a innovar, amb la implicació i compromís de les famílies i la comunicació amb l’AMPA, com a eina de col·laboració mútua. Pretenen unificar criteris en qüestions metodològiques, en la manera d’ensenyar.

Assumpta Torrents, Maria Àngels Serrat i Maria Lacaba.

Manifesten tenir il·lusió i moltes ganes. Són un equip obert a conèixer altres experiències.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Tallers de cooperació i solidaritat a Roda de Ter Text. Ferran Orozco

Benvinguda del curs escola 2015-2016

El dimecres 9 de setembre, la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Roda de Ter, Yolanda Tristancho, va donar la benvinguda al personal docent dels centres educatius del municipi. L’acte va tenir lloc a dos quarts d’1 del migdia, davant del Museu Arqueològic de L’Esquerda. Tristancho es va presentar com a nova regidora d’Educació, després de les eleccions municipals del 24 de maig, i va oferir l’ajuda institucional necessària per tal que el personal docent pugui realitzar la seva feina. La directora del Museu de l’Esquerda, Maria Ocaña, va acompanyar el grup amb les explicacions sobre el jaciment arqueològic de l’Esquerda, que en aquesta ocasió s’han centrat en la Torre carolíngia que hi ha instal· lada just al darrera del Museu.

Ferran Orozco, amb un grup d’alumnes de l’escola Emili Teixidor.

xen una maqueta de ciutat amb materials reciclats.

Aquests tallers han estat possibles gràcies a la coincidència d’en Ferran Orozco a Roda de Ter, treballant com a dinamitzador sociocultural fins a finals d’any a l’Ajuntament. És membre del col·lectiu d’educadores i educadors Ombú Acció, acció cultural i compromís social. S’ha comptat amb la col·laboració de l’autora, la Loreley Bertran, que ha cedit els drets.

Roda, municipi d’acollida de refugiats L’Ajuntament de Roda de Ter va aprovar una moció de suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània. Amb aquesta moció, el consistori declara la població de Roda de Ter com a municipi d’acollida i proposa crear un registre de voluntaris acollidors i potenciar la borsa de voluntaris existent per tal que puguin oferir ajuda de qualsevol tipus a les persones en risc del poble de Roda de Ter, així com donar habitatge als refugiats nouvinguts. També es proposa crear una comissió amb tots els grups municipals i els tècnics de Benestar Social de l’Ajuntament de Roda per tal de revisar el PRAM (Pla de recepció i acollida municipal) redactat el 2006 a fi d’adaptar-lo a la realitat actual de la immigració i població nouvinguda en situació de risc. També donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes que treballen en l’acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil. Crear juntament amb Cáritas un fons econòmic de suport a les famílies refugiades i en situació de risc. Donar suport, col· laborar i coordinar accions d’acollida amb altres entitats. Promoure la sensibilització i informació de la població sobre la realitat de les persones refugiades i fixar una partida a càrrec del pressupost per tal de garantir l’acollida, recepció i habitatge i vida digna dels refugiats nouvindgus.

Aquests són alguns dels acords que s’inclouen en la moció que va ser aprovada per unanimitat en el ple del mes de setembre.

19 ~ Notícies

Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre s’estan duent a terme a les escoles de Roda de Ter dos tallers de sensibilització en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat. La Nur i en Llorenç cerquen un país en pau ajuda a comprendre la situació de les persones refugiades i exiliades, que afecta a milions de persones arreu del món actualment i que també va afectar a moltes de catalanes fa una mica més de 75 anys. Es fa ús d’àlbums il·lustrats i els nens i nenes creen un llibre d’artista, una eina que facilita l’expressió lliure de les emocions viscudes. Habitant el món treballa el dret a l’habitatge i en ell els nens i nenes es posen en el lloc de famílies que s’han de construir el propi habitatge prioritzant el què és essencial. Els barris de faveles o barraques tampoc han estat aliens a casa nostra. Al final del taller construei-

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Roda de Ter s’omple de colles geganteres

20 ~ Notícies

Text. Sara Jordan. Colla Gegantera de Roda de Ter. Foto. M.Àngels Roviró

Són les 7 del matí del diumenge 25 d’octubre, a Roda de Ter. A punt per la XIIIa edició de la Trobada Gegantera de Roda de Ter. Cel encara fosc. Al passeig del Ter, just al costat del Pont Nou, comença el moviment. La barbacoa ja té el foc a punt, els geganters de Roda comencen a posar taules i cadires. A dos quarts de 9 ja ho tenim tot a punt. Just arriben les primeres colles, aquells més puntuals.

09.00h. A part de les taules ara ja hi ha els gegants plantats, la cosa comença a fer goig. Els geganters i grallers de les 10 colles convidades arriben, contents.

Es saluden entre ells, venen a recollir la botifarra i la cansalada i mentre esmorzen se senten converses animades a totes les taules. Fem repàs, nosaltres tenim pocs geganters, deixem la geganta al remolc, aquí no portem grallers ens ajuntem entre colles? Desparem taules. Comencen a arribar persones a veure els gegants.

10.30h. Quin goig que fan les 11 colles plantades! Hi ha gegants que mai havien estat a Roda. D’on deu ser aquella turista? I aquests gegants casolans?

Carrers tallats, els avituallaments a punt, grallers que assagen, geganters que s’enfaixen... Som-hi?

10.45h. L’Arnal i la Violant comencen a ballar. Les colles es posen en moviment, les gralles i els tambors hi po-

Colla Gegantera de Roda Hem acabat el setembre i l’octubre, dos mesos intensos per la Colla Gegantera de Roda de Ter. Pel setembre tenim la Festa Major. Aquest any estem molt contents perquè la nostra idea de fer un taller de capgrossos ha estat tot un èxit. Una seixantena de nens i nens van omplir la plaça Major el dia 19 al matí de pintures, caixes i, sobretot, de somriures. Uns 40 d’aquests capgrossos ens van acompanyar a la cercavila del

sen la part més festiva. Pujada pel Pont Vell i parada a plaça per agafar forces.

Aquest any ens desviem i passem per davant de la residència. Els avis, familiars i treballadores, ens esperen, i cada colla els regala un petit ball. Un dels millor moments de la cercavila. Seguim ballant i passejant pels carrers de Roda. Al final ja entreveiem la plaça.

12.45h. Les colles comencen a arribar a la plaça Major. Una en una són presentades i fan els seus balls en una plaça plena a vessar. Els gegants ballen mentre es posen al seu lloc, això tothom pot veure’ls millor i descobrir d’on venen i quines curiositats amaguen. Juntament amb l’alcalde i la regidora de cultura fem l’entrega dels re-

cords i, abans d’anar cap a casa, tots els grallers junts toquen les últimes peces mentre tots els gegants ballen a l’hora omplint la plaça de capes i faldilles que voleien.

14.00h. Cansats, però molt contents ens asseiem per dinar. Ha sigut un dia genial, algunes colles que venien per primera vegada ens han demanat per poder repetir. Hem fet molta feina treballant de manera coordinada, i és que, com diu el logo d’aquest any: Junts som gegants.

Des de la Colla Gegantera de Roda de Ter volem donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible aquesta trobada i que ha col·laborat amb nosaltres perquè tot sortís rodó.

dia 23, fent-la molt més bonica i festiva. Com ja fa uns quants anys, hem tornat a anar a les dues escoles de Roda a presentar algunes de les nostres figures. I, com a novetat, el dia 20 també vam anar a la residència de Roda amb els capgrossos i els gegantons a portar una mica de Festa Major a la gent que viu allà. A l’octubre hem celebrat la nostra trobada amb 10 colles vingudes de diferents punts de Catalunya. Van ballar pels carrers de Roda colles de les que ens acompanyen gairebé cada any però també altres gegants que mai ha-

vien estat al poble. I aquest és el nostre objectiu, mantenir les trobades amb les colles amigues però també anar ampliant contactes amb colles noves.

Ara ja ens arriba la part més suau del calendari però això no vol dir que descansem. Ja tenim el cap ple de noves idees per l’any que ve!

Diumenge 8 de novembre: Sant Martí Sescorts (junt amb els gegants de l’Esquirol) Diumenge 13 de desembre: Fira de Pont a Pont de Roda.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Caminada solidària del Fòrum Dona per ACADIP

El dia 4 d’octubre el Fòrum Dona vam organitzar la caminada solidària, habitual de cada any per la Festa Major.

Enguany la vam dedicar a l’Associació Catalana de Dèficits Inmunitaris Primaris (ACADIP), que es dedica a donar suport a malalts que pateixen qualsevol tipus de malaltia d’inmunodeficiències primàries i a les seves famílies. ACADIP va muntar una paradeta a la sortida i els membres de l’associació van participar en la caminada. Es van recollir uns 175 €. La camina d’enguany era de 7 km. Es va sortir de La Plaça Major, passant pel carrer del Pont dirección al Puig, cap a la Bauma, Les Cametes, on es va fer l’avituallament. Es va acabar a L’Esquerda, aprofitant la celebració del Cap de Setmana Ibèric, on es va degustar l’esmorzar típic de l’època, es van poder visitar les paradetes de productes artesanals i tanmateix fer la visita guiada al jaciment.

Estem preparant els actes del dia contra la violència de gènere. Pel dia 20 de Novembre una xerrada amb la psicóloga rodenca Fina Subinyà i el dia 27 el monòleg “Estimar sense morir” de la Pepa Lavilla. La violència de gènere es un fet terrible i cada vegada més present en le dia a dia. Malauradament el nombre de víctimes d’enguany es

Els participants a la caminada solidària, organitzada pel Fòrum Dona a favor d’ACADIP.

esfereïdor, per tant no podem baixar la guardia i estar alerta a qualsevol señal que ens faci pensar que algú pot ser-ne víctima. Informar-vos que també estem treballant amb les tallers de Nadal de decoració i cuina, dels quals ja us anirem informant. Com sempre agrair a tothom que ens dona suport, i convidar-vos a assistir als actes de Novembre. Salut i bona castanyada!

ACADIP va ser present a la Festa Major 2015 de Roda de Ter. L’associació va sortejar una panera de productes i vals de compra per bescanviar a les botigues d’ARC. Com que no van sortir els 2 guanyadors, s’ha regalat a la residència d’avis de Can Planoles. Foto. Àlex Sánchez

“Aixequem les persianes” per donar visibilitat als locals buits de Roda de Ter El dia 24 d’octubre, paral·lelament a la castanyada que organitzava l’Associació Roda de Comerciants (ARC) a la plaça Major de Roda de Ter, es va celebrar una nova jornada de la campanya “Aixequem les persianes”. Va consistir en muntar una parada a la plaça per donar a conèixer el projecte que durà a terme l’empresa BB Intervencions. Aquesta empresa que s’ha encarregat de la dinamització de locals buits al carrer de la Riera de Vic amb la implementació del projecte Espais en transició i el qual s’està valorant d’implementar a Roda de Ter per procurar donar una solució al problema dels locals buits. En aquesta campanya hi col·laboren conjuntament 17 poblacions més de la Xarxa de Barris amb

Projectes dels Plans de Barris de Catalunya amb el denominador comú de dinamitzar uns locals disponibles. La campanya “Aixequem les persianes” pretén donar visibilitat als locals disponibles al barri, amb l’objectiu d’evitar el trencament de la façana comercial.

21 ~ Notícies

Text. Fòrum Dona. Foto. Josep A. Alonso

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

22 ~ Notícies

Fotos de Joan Parera a l’exposició d’Strombers

El rodenc Joan Parera és un dels 24 fotògraf que participen a l’exposició Expoilegal. La mostra es va inaugurar el 15 d’octubre al Firabar de Cardona. És projecte fotogràfic que plasma en més de 60 fotografies de 24 fotògrafs, 2 anys de gira que ha portat al grup musical Strombers per Catalunya, Madrid, Xile i Euskal Herria.

“L’Abans: Recull gràfic de Roda de Ter”, a la venda El col·leccionable L’Abans: Recull gràfic de Roda de Ter (1870-1977) es va presentar el dijous 1 d’octubre en un acte a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Aquest nou col· leccionable configurarà un llibre amb un recull gràfic format per unes 1.000 fotografies. El volum de Roda de Ter és una obra realitzada per la historiadora Raquel Castellà Perarnau, dins la col· lecció L’Abans i està coeditat per l’Editorial Efadós i l’Ajuntament de Roda de Ter. Per a la campanya de promoció, es regalen les cobertes i el fascicle de presentació que es podien passar a recollir, a partir del 2 d’octubre, a la llibreria Can Manolito i a l’estació de serveis Feixas Aulet de Roda de Ter. S’edita en fascicles col·leccionables de periodicitat setmanal a un preu de 2,95 euros. Aquest preu es mantindrà des del primer fascicle fins al darrer. Serà els divendres que trobareu els pròxim fascicle a la llibreria, fins a completar el volum que està format per 50 fascicles, més el fascicle de presentació.

Pel que fa als fascicles endarrerits, l’establiment comercial us pot proporcionar tots els fascicles endarrerits. Més informació: http://www.efados.cat/ cat/coleccions/1943675/l-abans

Dues flors d’honor per a Roda de Ter L’Ajuntament de Roda de Ter va estar guardonat amb dues Flors d’Honor en l’acte de lliurament de distincions a les Viles Florides. El reconeixement el va anar a recollir l’alcalde de la població, Albert Serra, el dimecres 9 de setembre, i va tenir lloc a l’Espai natural Riera de Villacrosa - Font del Pic, a Sant Hilari Sacalm. Viles Florides és una proposta de la CHOC (Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya) que distingeix aquelles iniciatives de l’àmbit públic i privat on la flor i la planta ornamental són protagonistes.

Per a més informació sobre aquest premi i l’entitat que el promou podeu consultar: www.vilesflorides.cat.

PRESENTACIÓ DEL CONTE “ROGER, EL PETIT GEGANTER”.- El 20 de setembre la rodenca Sara Jordan i la santperenca Maria Montserrat van presentar el seu primer conte: Roger, el petit geganter. La sala polivalent de la biblioteca va quedar petita i hi va haver qui es va quedar a fora. A la presentació hi van assistir membres de la Colla Gegantera de Roda juntament amb l’Elionor i els gegantons casolans en Patufet i l’Aissó. A part d’explicar d’on havia sortit la idea del conte també es va projectar un vídeo amb imatges de diferents trobades de la colla gegantera de Roda, amb els nens com a protagonistes. El 10 d’octubre, també van anar a presentar el conte a la biblioteca de Sant Pere de Torelló. Les autores estan preparant el segon conte de la col·lecció: Laia, la petita tionaira, amb la intenció que surti per Nadal. Si voleu comprar el conte podeu trobar-ne a Can Manolito o adreçar-vos directament a les seves autores. Foto. Àlex Sánchez

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Presentació de llibre del Grup Fotogràfic Roda i cessió d’una màquina de cinema

23 ~ Notícies

El Grup Fotogràfic Roda va presentar el llibre Activitats, Roda de Ter i Les Masies, en un acte que es va fer en plena Festa Major i en el que també es va fer donació, per part d’Isidre Ribas, d’una màquina antiga de cinema vinculada al poble i al lloc. Aquesta màquina ha quedat instal·lada a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Pel que fa el concurs fotogràfic de la festa major, hi van pendre part un total de 36 fotografies de diferents autors d’entre les quals, un jurat format per membres del Grup Fotogràfic Manlleu, va escollir-ne els següents guanyadors. Amb el conjunt d’obres presentades es va muntar una exposició a la sala polivalent de la biblioteca durant els dies 3 i 4 d’octubre.

1er premi - Pinya castellera. Autor: Àlex Sánchez 2on premi - Ram Floral. Autor: Toni Parareda Font 3er premi - Roda m’enamora. Autor: Josep A. Alonso Sánchez

La castanyada ARC, a la plaça Major

La castanyada a la Llar d’infants

L’Associació Roda de Comericants (ARC) va organtizar la castanyada a la plaça Major, la tarda del dissabte 24 d’octubre. Hi havia inflable de l’Spiderman amb monitor perquè la quitxalla es divertís mentre els pares i la resta de gent prenia castanyes, coca i vi dolç. Els comerciants estan satisfets de la bona acollida que va tenir la iniciativa de recuperar aquesta celebració que ja s’havia fet els anys 2008 i 2009.

Un cop més el Fòrum de Pares i Mares de la Llar d’infants municipal de Roda de Ter hem volgut celebrar, amb els nostres petits, la castanyada on hem torrat castanyes i menjat coca. Ha estat una tarda divertida i animada, plena de riures i també d’algun plor, nens jugant i d’altres cantant i ballant, però sobretot, hem vist cares de felicitat. Text i foto. Fòrum de Pares i Mares de la Llar d’infants

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

24 ~ Notícies

La Residència de Can Planoles compra una bàscula per a persones amb cadires de rodes, gràcies a la recollida de taps Ja fa un temps que des de la Fundació Privada de la Residència de Can Planoles es va iniciar la campanya de recollida de taps per poder comprar una bàscula per persones que van en cadira de rodes. Després de l’ajuda de totes les persones que van participar en la recollida i també els establiments que feien de punts de recullida, s’ha aconseguir la quantitat que es necessitava per poder adquirir aquest aparell. Des de la Residència Can Planoles volen donar les gràcies a tot el poble de Roda de Ter, les Masies de Roda i rodalies per a la col·laboració. Amb aquesta UN BOLET DE QUASI 1 KG El 22 d’agost, en Joan de Vic va anar a caçar bolets i va trobar aquest exemplar que pesava 975 grams. Ens diu que és una mare de pinenques i ell i la Leonor Viñolas ens expliquen que el va trobar a Sant Pau de Segúries. A hores d’ara, segur que ja n’ha trobat molts més. El que no sabem és si n’ha trobat algun de més gros encara.

Comença la campanya de la vacuna del grip Text. RDT

fotografia es mostra el que entre tots hem aconseguit i que és una millora per als nostres residents.

La campanya de vacunació antigripal 2015 va començar el 19 d’octubre amb l’objectiu d’evitar les complicacions del grip en les persones amb problemes crònics de salut, d’edat avançada o amb altres condicions que les fan especialment susceptibles als efectes de la malaltia, com els treballadors de la salut. Les vacunes estaran disponibles als centres de vacunació a partir del dia 19 d’octubre i la durada prevista de la campanya és fins al 30 de desembre.

Si formes part dels grups de risc, pots dirigir-te al Centre d’Atenció Primària de Roda per la vacunació antigripal. Cal demanar hora per posar-se la vacuna anant personalment al CAP o trucant al telèfon 93 854 04 52 S’estima que el grip pot afectar entre el 5% i el 20% de la població general, fins al 50% quant a les persones internades en institucions emmalalteix de grip cada any, i aproximadament el 25% dels processos respiratoris febrils podrien ser produïts per la grip.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

10 anys de l’Arxiu de la Memòria Històrica de Roda de Ter

L’Arxiu de la Memòria Històrica de Roda celebra aquest any el seu 10è aniversari i ho va fer amb un passi de fotografies del període 1840-1949 que va tenir lloc el 24 d’octubre, a les 7 de la tarda, al Museu Arqueològic de l’Esquerda. Us fem un tastet de l’exposició de fotografies que vau poder visitar a la sala del Museu de l’Esquerda i una imatge de l’acte al museu.

25 ~ Notícies

Fotos. Arxiu Memòria Històrica i MA.Roviró

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Roda és solidària amb el poble del Nepal

26 ~ Notícies

Text. Marina Crosas. Foto. Eva Domènch i Daniella Owusu

El dia 4 d’octubre es va celebrar al Teatre Eliseu de Roda de Ter la cloenda final del recapte pel Nepal. El poble de Roda, des del mes de maig fins a principis d’octubre s’ha solidaritzat amb el poble Nepalès com a principal causa d’ajudar a les víctimes del terratrèmol. Des de llavors fins ara s’han portat a terme diverses activitats de recaptació de diners, entre les activitats que s’han realitzat destaquem les guardioles solidàries en diversos comerços de Roda, paradetes oferint galetes i te, una caminada a Cabrera i l’acte final al teatre. A la cloenda final, vàrem tenir la sort de poder comptar amb artistes tant del nostre poble com artistes nepalesos amb un mateix objectiu: ajudar a reconstruir l’orfenat My Home de Kathmandú i a l’entitat Everest Nepal Cultural Group on reconstruiran una escola rural en el districte de Nuwakot. Des d’aquí volem donar les gràcies a tothom que ha col·laborat i

els 2.200 € que s’han recollit en total s’han enviat en la seva totalitat directament el responsable de l’ONG My Home un import de 1.613 € i a l’entitat ENCG un import de 587 €.

Una vegada més, moltes gràcies a tothom, els responsables tant de l’orfenat com de l’entitat ENCG estan molt agraïts que davant d’aquesta gran catàstrofe hi hagi col·lectius que vetllin per la reconstrucció del poble Nepalès.

Agraïm de tot cor la col·laboració de l’Ajuntament i Parròquia de Roda de Ter, l’associació de comerciants ARC, el Consorci Hospitalari de Vic, Quiosc ADFO, el grup Serhs, el xocolater de Taradell, el forn de pa Can Teiona, el forn de pa Antiga Casa Barnils de Manlleu, el restaurant Santuari de Cabrera, el Centre excursionista de Taradell, l’ADFO, Xocolating 1944 SL de Manlleu i les famílies nepaleses de Taradell.

TROBADA DE RODENCS I MASIENCS QUE ENGUANY HAN FET O FAN SEIXANTA ANYS.- El passat 17 d’octubre es va celebrar a la Porxada de Can Planoles una trobada-dinar de persones que van néixer o resideixen al nostre poble o a Les Masies de Roda i que aquest any compleixen seixanta anys. Com a curiositat i de manera casual, el nombre d’assistents, entre acompanyats i homenatjats, era de seixanta, igual com els anys a celebrar.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Molts col·laboradors a la presentació de la revista RDT

27 ~ Notícies

Text. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez

La revista “Roda de Ter” de Festa Major es va presentar el divendres 18 de setembre, en una sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda plena de gom a gom. Aquest acte va servir també per tal que es produís un primer contacte entre els col·laboradors de la revista i el nou regidor de Comunicació, Antoni Vila. La presentació va ser presidida per l’alcalde de Roda de Ter, Albert Serra, que va reitarar el suport de l’ajuntament cap als mitjans de comunicació locals. La tècnica de mitjans de comunicació, Montse Verdaguer, va aprofitar per agrair la tasca destinteressada dels col·laboradors, unes paraules a les que també s’hi van afegir alcalde i regidor. Foto. Àlex Sánchez

Jornades Miquel Martí i Pol a Roda de Ter, de l’11 al 15 de novembre Text. Redacció RDT

Un any més arriben les Jornades Miquel Martí i Pol a Roda de Ter que tenen lloc de l’11 al 15 de novembre. Aquestes Jornades intenten implicar el màxim de persones possible en unes dates molt assenyalades que giren entorn a l’11 de novembre, el dia de la mort del poeta. Hi trobareu lectures de poemes, conferències, espectacles basats en l’obra de Martí i Pol, tallers, concerts, etc. L’homenatge popular, amb la lectura de poemes, té lloc el mateix dia 11 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Eliseu. L’acte d’entrega dels Premis Literaris i Pedagògics és el diumenge 15 de novembre a les 11 del matí. Després de l’entrega dels premis, hi haurà l’espectacle Barcelona/Roda de Ter. Crònica d’una amistat de Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli, a càrrec dels actors Jordi Boixaderas, Jordi Bosch i Lluís Soler. Als centres escolars del poble també treballaran l’obra del poeta durant aquests dies i a la biblioteca s’hi podrà veure una exposició dedicada a l’obra de l’artista Martí Pey, amic personal de Martí i Pol.

Estètica Maria Ja saps què regalar aquest Nadal?

Regala salut, regala bellesa Hem preparat uns packs de productes Germaine de Capuccini, Montibello...

i vals regal per gaudir de qualsevol tractament o massatge

Us desitgem unes bones festes!

C. Pep Ventura, 12 - 08510 RODA DE TER Tel. 93 850 01 99 - esteticamaria@hotmail.com

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Festa Major 2015

Àlbum de la Festa Major 2015

28 ~ Notícies

Fotos. Àlex Sánchez i M.Àngels Roviró

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

29 ~ NotĂ­cies

Festa Major 2015

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

30 ~ NotĂ­cies

Festa Major 2015

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

31 ~ NotĂ­cies

Festa Major 2015

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Activitats per a tots els gustos a l’Esquerda Text. Maria Ocaña. Fotos. Museu de l’Esquerda - Maria Ocaña, Carme Cubero, Montserrat Rocafiguera. Xavier Teixidor i Montse Verdaguer

32 ~ Museu de l’Esquerda

Un cop acabada la campanya d’excavacions a l’Esquerda no s’ha pas acabat l’activitat relacionada amb el ja-

ciment i el Museu. Aquí trobareu una relació dels actes més destacats.

18 de setembre: Victus, el mal que varen fer aquells soldats Sílvia Bel, veu, recitació i comentaris, Llúcia Vives, cant, i Carles Beltran, teclats: aquests són els protagonistes d’un espectacle que narra fragments del llibre Victus, la novel·la sobre el 1714 d’Albert Sánchez Pinyol. El mateix autor fa una tria dels textos que recita de manera magistral Sílvia Bel. També hi apareixen cançons de l’època o que parlen de fets de l’època, com el Romanç del Bac de Roda, interpretades per Llúcia Vives, acompanyada als teclats per Carles Beltran, que a més, és el compositor de la música que fa de suport a la recitació. El públic va acabar dret aplaudint els intèrprets que van fer gaudir i emocionar a tothom.

Aquest acte estava relacionat amb la commemoració de l’11 de Setembre i servia per tancar el cicle d’estiu, que va començar amb el concert de Paulina Ferrer i Pladelasala, el 20 de juny, i que acabava el 18 de setembre, data a recordar a l’Esquerda perquè coincidia amb els 701 anys de la seva última destrucció.

25 de setembre: Isafarn Nudrar Amb motiu de la Festa Major es va inaugurar al Museu una exposició de fotografies sobre la flora medicinal de l’Alt Atles (Marroc). L’autora de les fotos és la rodenca Irene Teixidor i Toneu, biòloga, que està realitzant la seva tesi doctoral a Anglaterra i que precisament estudia l’ús que fan de les plantes medicinals, els habitants d’aquesta zona del Marroc.

A través de les fotografies la seva autora mostra imatges de les plantes i flors del país i també de la realitat econòmica i social de la zona. La mostra també presenta algunes plantes

del seu herbari i barreges d’aquestes plantes que es consumeixen amb finalitats curatives a l’Alt Atles. L’exposició, oberta fins el 12 d’octubre, la van visitar 212 persones.

3 i 4 d’octubre: 15è cap de Setmana Ibèric Com ja és habitual quan comença la tardor tenim una cita amb els ibers. El primer cap de setmana d’octubre celebrem el Cap de Setmana Ibèric que enguany ha estat dedicat a conèixer com era l’alimentació fa més de 2000 anys. El dissabte dia 3 d’octubre es va fer la visita comentada per explicar els resultats de la campanya d’excavacions. Aquesta visita va aplegar 70 persones que van seguir les explicacions de Montserrat de Rocafiguera (directora de les excavacions del sector ibèric de l’Esquerda). Durant tot el matí de diumenge a l’Esquerda hi van haver demostracions de fabricació de cervesa -que consumien els ibers com un producte diferent al que coneixem nosaltres- i d’hidromel, una beguda alcohòlica fabricada amb aigua i mel. També un joc per als nens

iberaliments a ulls clucs, que consistia en identificar amb el tacte una sèrie de productes i saber si eren consumits pels nostres avantpassats ibers o no. Un taller de molta de gra i visites comentades al jaciment. També l’habitual esmorzar del cap de setmana ibèric. La matinal va concentrar 152 persones.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni el Museu va organitzar la presentació del darrer projecte d’arqueologia experimental realitzat a l’Esquerda: la construcció d’una torre de guaita d’època carolíngia. També varem comptar amb la presència del Sr. Ramon Ten, Cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per presentar la publicació de les Actes de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Aquest va ser el seu darrer acte oficial abans de jubilar-se. Les Actes han estat publicades per la Generalitat i l’edició en paper ha anat a càrrec del Museu.

L’acte va aplegar 73 persones.

17 d’octubre: Presentació de l’exposició “Memòria de l’aiguat de 1940 al Ter Coincidint amb els 75 anys de l’Aiguat que va resultar catastròfic per a molts pobles i ciutats de la vora del Ter, els 4 museus de la seva riba al Ripollès i a Osona, han volgut crear una exposició multiseu per mostrar com va afectar les dues comarques. D’aquesta manera els Museus Etnògrafic de Ripoll, de la Torneria a Torelló, del Ter a Manlleu i de l’Esquerda a Roda varem inaugurar durant el matí i la tardavespre del dia 17, seguint també el curs de l’agua, aquest mostra que està formada per imatges i també per audiovisuals que presenten el testimoni de les persones que el van viure.

El Museu Arqueològic de l’Esquerda ha comptat amb la col· laboració de tot un seguit de persones i entitats que han fet possible la seva realització. El guió de l’exposició ha anat a càrrec del Dr. Maties Ramisa, les entrevistes han estat realitzades per Sebastià Raurell, ambdós de la Borsa de Voluntariat de Roda. La gravació de les entrevistes ha anat a càrrec de Josep A. Alonso i el muntatge de l’audivisual l’ha fet Xavier Vilaregut, tots dos també del Grup Fotogràfic de Roda. Les imatges de l’exposició han estat cedides per l’Arxiu de la Memòria Històrica de Roda i també per Xavier Baurier. Naturalment el nostre agraïment més sincer a les persones que han estat entrevistades i que es poden veure a l’audiovisual: Miquel Coll, Francisca Crous, Benet Font, Mingueta Gil, Josep Molet, Mingo Parramon, Josep Rovira, Joan Sala i Carme Seuma. També a la família Rifà i al Museu del Ter de Manlleu per les imatges de l’època que es projecten a l’audiovisual.

Montse Verdaguer, tècnica de mitjans de comunicació de Roda, ha posat la seva veu a l’audiovisual. El disseny, el guió de l’audiovisual, la coordinació i el muntatge ha anat a càrrec del Museu, la impressió de l’exposició l’ha realitzada Miquel Rovira i la fusteria Narcís Freixa. També gràcies al dissenyador Arnau Solà i al Museu de la Torneria de Torelló per la realització del logo i de la part comuna de totes les

exposicions.

La mostra es podrà veure fins el dia 31 de desembre en horaris de Museu i es faran 3 visites comentades: els dies 31 d’octubre, 28 de novembre i 19 de desembre a les 5 de la tarda.

33 ~ Museu de l’Esquerda

10 d’octubre: El retorn dels carolingis. Presentació de la torre de guaita i de la publicació de les Actes de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

34 ~ Apunts

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Per a l’Agnès Fontseca i Plana

Carta a l’amiga Agnès

Text. Maria Masoliver

Text. Neus

Som aquí per acompanyar-te en el teu darrer viatge, estimada Agnès. Pots marxar, estimada amiga, amb la tranquil·litat de deixar la feina feta. Quina dona tan excepcional! Quin ésser humà tan humà! Quina valentia davant l’adversitat i la malaltia. Quins vincles tan extraordinaris amb tot el que t’ha envoltat: la família, l’amistat, la natura...

Has estat una persona agraïda de tot el que t’ha donat la vida, ho has apreciat, ho has gaudit, ho has estimat, ho has transmès als qui t’envolten, i sempre amb aquella pau, amb aquella tolerància, amb aquella netedat de cor.

Gràcies a tu, el concepte de l’amistat, de tu cap als altres i dels altres cap a tu, ha adquirit un to superlatiu.

Fa 9 anys, va marxar la teva mare i una part de tu va marxar amb ella. L’altra part es va quedar amb el teu pare, acaronantlo cada dia de la seva vida fins fa pocs mesos, quin amor tan intens cap a ells, no podia ser d’una altra manera, el vostre amor mutu era infinit, un sentiment envejable!

Has tingut una família insuperable, unes amistats eternes, fidels i generoses però ha sigut gràcies a tu, al que tu havies cuidat i alimentat tota la vida.

Sempre estaràs amb nosaltres, en cada arbre, en cada cim, veient volar una au o amb les onades del mar, pentinant la platja, en qualsevol ciutat o poble o potser en el menjador, en una sobretaula xarrant tranquil·lament de tu.

Quina sort haver-te conegut! Quina sort haver fet aquest viatge de la vida al teu costat!

Si tan sols la meitat del món fos com tu, la Humanitat seria molt, molt, molt millor.

Gràcies, fins aviat.

Natural, planera, senzilla lúcida, valenta, autèntica, discreta, conscient, sàvia.

Amb totes aquestes qualitats i moltes que no endevino, has viscut i has traspassat el llindar entre la Terra i el Cel. Gràcies, Inès, Agnès, des del Cel seràs mirall lluminós per nosaltres.

Plena d’amiques, plena d’amor.

No tothom és ric de tanta amistat, però tu has sembrat llavors plenes de comunicació planera i transparent.

Els arbres, els rius, els camins han caminat amb tu amb deler, units per les teves creences i conviccions.

Sempre ocuparàs el teu espai entre nosaltres, pel temps dels bons records.

Un espai de mi serà per a tu esdevenint un lloc que no té adéus sinó presència i molta estima.

El teu comiat ha sigut elegant, ets model per aprendre com marxar, sense remors i amb confiança.

Adéu a la Inès Inès Fontseca i Plana, que havia treballat als mitjans de comunicació locals de Roda de Ter, ens va deixar el 3 de setembre, a l’edat de 59 anys.

Els col·laboradors de la revista la vam recordar i acomiadar durant la presentació a la revista RDT de Festa Major. Al finalitzar l’acte, es va passar un muntatge amb fotografies de la Inès del seu pas per Ràdio Roda i la revista i es va donar a cada assistent una portada de la revista amb una foto seva i en la qual se li donaven les gràcies. Al finalitzar l’acte, tots els col·laboradors es van tirar una fotografia amb la portada.

Tot depèn Text. Miquel Pradell

Segurament he estat un dels últims rodencs en passar per el mercat de segona mà i he hagut de maleir-me la meva mandra una altra vegada perquè us asseguro que em va valer la pena, la quantitat de parades, la inversemblança de les andròmines que s’hi exposaven, que algunes d’elles acabessin revenent-se en d’altres parades! No he estat mai a cap d’aquests països amb mercats famosos però estic segur que, independentment de la grandària, l’ambient ha de ser molt semblant i tot això aquí a Roda i amb protagonistes de totes procedències.

Probablement sense aquest cony de crisis mai no s’hauria muntat una moguda d’aquesta mena, però, ja que hi és, trobo que val la pena de fixar-s’hi. Almenys a mi una de les primeres coses que se m’acudeix és la d’acompanyar-hi a tots aquets que ens volen equiparar a Dinamarca, Holanda o Massaxussets, nois aquí som majoritàriament fenicis, fills del Mediterrani i, en el meu cas, molt orgullós de ser-ne. Al cap i a la fi, trobo que ha estat una de les cultures que més ha glorificat la joia de viure, almenys fins que els monoteísmes l’han volguda canviar per la pressa de morir-se i com més desgraciats millor. En tot cas sempre m’hi sentiré molt més

a prop que als bàrbars del nord que sempre s’han dedicat, ja sigui amb cànons o bancs, a matxucar l’estètica sense cap mena d’ètica. Em costa molt d’entendre aquesta fal·lera per canviar els nostres defectes per els d’altres que tampoc en van curts i on podeu estar segurs que també tenen pobres.

Tornant a casa, sort que no és responsabilitat meva això d’espavilar el poble perquè no veig gens clar que podem explotar uns serveis sense unes butxaques plenes a qui dedicar-los. Tornem a ser on érem quan teníem una indústria amb uns sous ben justets. Al final resultarà que el nostre destí és el de pobrets i alegrets, si no és que a algú trobi la manera de fer venir als de l’Agència Catalana de l’Aigua a la Blava. Aquesta gent són colla i tan sols a mesurar els litres que han de baixar per desbordar els murs s’hi estarien prou temps i em fa l’efecte que deuen cobrar més que jo; i acabar-la d’omplir amb seminaris d’aquests experts que ens expliquen cap on va el món, com aquells que predeien que el preu del petroli arribaria a 200 dòlars o els que els hi sembla que tot és culpa que la peixatera no pot comprar carn... O jo que sé, ja dic sort que n’hi hauran d’altres molt millor preparats que jo per solucionar l’encallada que patim perquè, amb el mercat aquest, em sembla que ens hi farem més savis que rics.

Tot plegat ho dic per als que em venen al darrera perquè a mi tan sols no m’hagin de marxar els amics que em permeten viure mediterràniament, amb la residència a l’altre cantó del carrer i si ara em fan el tanatori doncs ja vaig servit.

Un altre setembre passat...

Text. Roser

Un altre setembre passat...

Ja en són tants, que el record es fa nostàlgic. És un mes amb molts i bons records, molt generós amb nosaltres.

No vull parlar del setembre de fa molts anys, sinó d’aquest, en que hi ha hagut, just començar, un punt de tristesa: la Inès ens ha deixat després de molt sofriment, i quan ho va tenir tot fet no va poder aguantar més la seva malaltia. Som molts que trobarem a faltar el teu somriure i amb un pes a dintre et diem adéu, descansa en pau; ens deixes un dolç i gran record.

Un any més, qui ha gaudit d’unes vacances, torna al treball: els nens tornen a escola, mínimament interrompuda per una Festa Major que tots esperem amb més o menys alegria, segons la situació o el moment. Aquest cop, com cada any, hi ha hagut moltes i diferents activitats: teatre, sardanes, concerts, gegants... Aquest any, a més, ha sigut molt generós amb la climatologia, tot i que això és un tema que sol ser complicat ja que segons la dita “no plou mai a gust de tothom”.

El diumenge dia 27de setembre va ser un dia diferent. Era l’últim dia de la festa del poble i per a nosaltres, la gent de

Catalunya, va ser el “primer” que se’ns va “permetre” expressar lliurement a les urnes si volíem o no la independència, ja que teníem molt clara la posició de cada partit en aquest tema. I dic que va ser un dia diferent perquè no podem negar que ho va ser, la prova està en la gran participació (el 81% a Roda, índex del qual jo no tinc record anteriorment).

I així arreu del pais, i ho varem fer amb democràcia, amb ordre i esperança. A la nit, tots sabíem el resultat.

Com he dit amb el temps, mai plou a gust de tothom, i crec que amb el resultats electorals passa el mateix. Però el que no podem negar és que tot va canviant i molt de pressa.

Veurem molts canvis voti el que es voti. Els grans votem pensant en els nostres fills i néts i en els que ens han deixat i amb un poble unit i amb un desig que inclou moltes coses: respecte, confiança, democràcia...

Ah, em deixava una cosa: a la nit del diumenge vàrem gaudir d’un regal de la naturalesa, d’una lluna plena preciosa amb eclipsi inclòs a la matinada.

Passeu molts bons dies de tardor.

35 ~ Apunts

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Diàleg

36 ~ Apunts

Text. Joan Sala i Pujol

Encara que ja ho sabem el diccionari defineix el diàleg com una conversa o canvi d’impressions entre una o vàries persones. Hi ha converses ràpides en les quals els interlocutors es posen d’acord de seguida i d’altres que s’allarguen perquè les raons de cada ú donen peu a que ningú cedeixi en quasi res del que s’hauria de decidir.

Això no té res d’estrany perquè la mentalitat de cada persona té el fonament de la raó, la seva raó, i no vol o no sap reconèixer la de l’altre o d’altres. És cosa tan natural que fins i tot no valdria la pena de parlar-ne però és que en l’actualitat es vol fer passar per diàleg allò que no és res més que un monòleg cosa que fa riure per no dir que fa llàstima.

Parlar civilitzadament és contraposar punts de vista intentant trobar un moment de coincidència on bastir els arguments per les idees que s’hi volen expressar.

Llavors, si alguna de les persones implicades no ho vol fer, als ulls de tothom demostra que és culpable de ment pobra, que té por de perdre davant els raonaments contraris a la seva obsoleta manera de pensar i a la possibilitat d’un viure d’acord amb el desenvolupament normal del segle i de la societat.

Des de fa molt temps veiem astorats que totes les incidències que provoca la convivència entre pobles que políticament es vol que siguin únic però que ni anímic ni conscientment ho són, i que podrien llimar-se parlant i actuant amb franquesa sobre que els hi manca o sobra de segles d’incomprensions i estèrils lluites fomentades per la raó de la força contra la força de la raó, no són objecte del pertinent diàleg i si del monòleg més inútil i improcedent perquè mentre una part parla i sol·licita l’altra no és res més que una paret muda i mig ofegada per les humitats i ni apte per retornar l’ eco de cada impacte o paraula que hi reboti.

Serà que aquesta rònega paret tem la competència d’una paret nova? Fins i tot avui la construcció es fa d’altra manera i per més que es vulgui, jurídicament o

no, és llei de vida que la cosa vella deixi pas a la sang nova, a la joventut. A tota persona política se li exigeix seny, visió de futur i avinença social. Si ha de governar amb preceptes fets al seu gust i no als del poble, que un dia els va aprovar sota l’amenaça d’un possible retorn a la dictadura com es comprovà mes tard i que sortosament fracassà i que ja satisfan al seu ego particular, s’haurà de confiar a instàncies superiors, que hi són, perquè retorni al poble aquella democràcia vertadera fonament de l’ Europa moderna i que, com en el cas d’Escòcia permet als pobles elegir el seu destí.

A tot el món les identitats demanen pas. Totes volen viure la seva plenitud, un dret que no pot negar-se a ningú ni a cap comunitat perquè són l’essència civilitzada de la Humanitat.

La uniformitat acaba el seu cicle històric i la pluralitat s’imposa i és com riuada que s’emportarà fatalment a tot allò que s’hi oposi. Recordem-ho i actuem en conseqüència.

Avis Text. Sara Jordan Suriñach

La meva iaia sempre em diu que quan es mori li agradaria molt que li fes un text per llegir a l’enterrament. Realment és un acte bonic recordar una persona quan ha mort, per fer-la, suposo, un xic viva encara entre nosaltres. De tota manera, jo a vegades em pregunto quin sentit té parlar de la persona un cop ja s’ha mort. No seria més bonic poder-nos dir el que sentim i pensem els uns dels altres quan encara ens podem respondre, ens podem mirar als ulls i somriure al recordar els moments viscuts junts?

Avui va per vosaltres iaies, i per l’avi. Per l’altre avi, malauradament li vaig haver de llegir un cop ja era mort.

Pels berenars sortint de l’escola, pels contes, per les nits de Festa Major i els nostres Cap d’Anys avançats, pels pedaços a la roba, per venir-nos a portar i a buscar a l’escola quan ens trobàvem malament, pels estius a El Vendrell (segurament els millors de la nostra vida). Però sobretot per les paraules

amables, per les abraçades que ho curen tot, per la paciència infinita i per convertir les vostres cases en el millor refugi del món, aquell espai de terra on quan tot se’t gira en contra saps que hi trobaràs una mirada plena d’amor, un somriure i possiblement un tros de xocolata de regal.

I, per si no fos poc, us heu convertit, també ens uns besavis extraordinaris que s’adapten a tots els canvis d’horari, que intenten entendre nens de 3 anys en plena marranada, que aneu a l’escola a l’hora que faci falta a recollir els besnéts. I que, com si el temps no hagués passat seguiu fent berenars, explicant contes i oferint un raconet de pau exactament com fa 30 anys.

Us estimo, de fet: us estimem. I us ho diem ara que encara sou vius, que és quan s’han de dir les coses!

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

El “desembarcador” Text. Rafel Llorens Llonch

L’anomenat “desembarcador (”Hukandahu”) era al mig d’uns extensos arrossers, a una hora del meu poble, Diakene. No sé si mai hi havia hagut un desembarcador, però el riu que hi passava era voltat d’una franja impenetrable de manglars i jo no hi coneixia cap camí. Ells, en canvi, els que hi treballaven els camps d’arròs, hi tenien un secret preuat: una font d’aigua dolça! Era una mica lluny, i brollava de terra mateix i ells hi mantenien una vorera de terra tot al voltant per retenir un bon gruix d’aigua dolça.

En un turonet hi havien muntat un cobert, i cada migdia, els cinc o sis homes que treballaven els camps propers, hi feien cap per dinar. Encenien un bon foc i hi posaven una olla de ferro tota negra amb l’aigua d’una gran gerra de terrissa on no n’hi faltava mai. Al costat de la gerra hi havia un pot que tothom feia servir per treure’n aigua i beure amb el mateix pot, que a mi em semblava massa rovellat, però jo tirava al dret. Quan em trobava entre ells entrava de ple en el seu ambient i feia com ells i mai no vaig sentir repulsió pels seus costums.

Un dels homes tenia una xarxa de llançament i quan la feina li ho permetia anava a pescar i llavors menjàvem peix encara viu, rostit a les brases del foc, amb sal.

Jo, de vegades, en els meus recorreguts, tornava a casa pel camí del desembarcador i invariablemant em convidaven a dinar amb ells. Em feien seure sobre una de les pedres que hi havia per això mentre ells acabaven de fer el dinar. No tenien coberts de cap mena i tot ho feien amb les mans. Remenaven l’olla amb un pal qualsevol i quan l’arròs era cuit posaven l’olla al mig del cobert i tots ens assèiem al voltant. Anàvem agafant l’arròs a grapadets amb la mà dreta, el pastàvem una mica perquè fos com una bola i... a la boca!

Vint-i-cinc anys de Rodafolk Text. Pep Bas i Portet

Vint-i-cinc anys, ja, de la creació de Rodafolk! Quan l’Assumpta –l’Assumpta Cunill- era regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roda va crear el Rodafolk. Vint-i-cinc anys després tothom sembla haver-ho oblidat! Jo no. I ara, és de justícia recordar-ho. Va tenir una bona pensada, l’Assumpta –una pensada inspirada en la trobada d’acordionistes que, des del 1976, se celebra anualment a Arsèguel, convertit ara en el festival de música popular més antic dels Països Catalans. Una pensada que, com d’altres, va dur a la pràctica amb un entusiasme ple de gosadia. No sé si en aquells moments li preveia

tan llarga vida, a aquest Festival que tot just creava, però igualment s’hi va abocar amb cos i ànima. Recordo quan vam anar a veure en Josep Verdaguer i Portet (en Roviretes) –el flabiolaire de Folgueroles-, primer al Santuari de la Mare de Déu dels Munts i, després, més d’un cop a casa seva per explicarli allò que llavors només era un projecte. Ell li va parlar d’en Josep Casadevall “Carolino” –un corrandista, també de Folgueroles, que amb el seu cant improvisat a la llarga ha creat escola.

Un i altre, de seguida, es varen sumar a aquesta iniciativa i varen fer possible l’acostament a músics de renom que

- “U teny, alabau, u teny!”(menja, mossèn, menja) - “Emano dhak om ngër” (l’arròs m’agrada molt), – comentava jo.

Amb els cinc anys que vaig estar al Senegal no vaig menjar mai ni un sol arròs que no fos bo.

I quan hi havia peix, els meus veïns del grup n’agafaven els més macos i es dedicaven a treure’ls les espines, naturalment amb els dits, i me’l donaven a mi.

Jo anava dient: “yo,yoo...!”, que ve a ser l’equivalent de “gràcies” en la llengua diolà.

El grup d’homes del desembarcador eren com una família. No paraven de xerrar i gesticular mentre preparaven el menjar i feien unes riallades franques i deshinibides. Jo no podia entendre tot el que es deien, però intercanviaven unes mirades de complicitat, d’aprovació o de rebuig, d’alegria, de comprensió... que deien tant com les paraules. Em feien pensar en un grup d’amics reunits entorn d’una taula després d’un bon dinar, sinó que allà no hi havia cambrers, ni cartes, ni factures,ni... allà tot era de tots. ajudaren a consolidar el Rodafolk. La participació d’en Pere Sala, més conegut com en Peret Blanc o en Blanc de Beget, mestre del violí tot i no saber solfa, i l’Amadeu Rosell, ambdós integrants de l’orquestrina Tururut Bonaigua, creada el 1979, així com el suport i el coneixement d’en Ramon Manent i Folch –músic, cantador especialitzat en la música tradicional, la cançó popular i el cant coral i activista musical component, entre d’altres, del conegut grup Bitayna- dotaren aquest festival folklòric d’una nova i potent embranzida. La mateixa que ha permès, amb el posterior paper capdavanter d’en Joan Parera, la participació dels millors grups i cantadors de música popular del nostre país, el suport dels diversos Ajuntaments i l’acceptació del públic, arribar a aquest quart de segle.

Felicitem-nos-en.

37 ~ Apunts

Recordant El Senegal (III)

38 ~ Apunts

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Manilles

Imaginar bellesa

Text. Albert TeVi

Text. CBMontse

Encadenats a la vida vivim buscant la solució, no hi ha cap millor sortida que acceptar-ho amb resignació.

Les paraules són la música de les lletres, els colors són paraules de llum.

La música és color, paraula i nombres.

Sentir els colors de la música, els nombres com cançons, les llums com sons, és com sentir l’arc de Sant Martí que refila, i això no és art, no és poesia, ni ciència, és bellesa.

Les freqüències dels colors poden convertir-se en notes i les notes en música, és meravellós. Tot té color o no color, melodia o no; amb o sense, sentir tot això és Bellesa.

Si no preguntem-ho a Neil Harbisson que gràcies a una antena implantada en el cervell aconsegueix transformar tots els colors en notes musicals. O les persones amb sinestèsia, plens de mixtura d’impressions, que posseeixen la capacitat d’escoltar un color, d’observar la música o veure color quan escolten o llegeixen lletres o números. Tot un art de palpar alegria, olorar el color vermell de sang o que el número tres sona Om, ...

En realitat és un creuament entre els diferents sentits en un mateix acte perceptiu i fa que se senti realment.

En la literatura grans autors com Proust, Nabokov o Rimbaud l’han utilitzat com a metàfora, on s’escolta colors, es veuen sons, es proven olors, s’oloren paraules, es veuen dolors i sentiments,... O Mozart, que percebia la tonalitat Fa en el color groc,...

Quan la roba expressa una melodia segons els colors o sentir una conversa en el metro es pot veure de color maragda amb una textura envellutada, quanta Bellesa. O com el pintor Kandinsky, per ell la visualització de la bellesa dels colors agrada i commociona emocionalment i desenvolupa sensibilitat.

Sí. quanta BELLESA. Us imagineu mirar un paisatge on els colors sonen al vostre cervell? El verd d’un camp de falç sona a “Fa”, el blau del cel en “Sol” o bé el vermell de les roselles la nota “Re”. I si contemplem el mar, quina dansa de notes celestials a ritme de les onades.

Una forma ben diferent de percebre.

Si tot ho podem imaginar (no cal tenir sinestèsia) fem-ho amb BELLESA.

Vivim lligats encadenats, pendents del temps comptant segons.

Emmanillats, vivim tapats més obligats, emmanillats.

Fruit de l’aigua clara i pura neix el nostre pànic vital, amb una pressió abdominal alliberem la figura.

Obsessionats vivim pensant, i capficats acumulant i reservant el nostre amor amor prohibit, cap a l’aigua clara, clara.

... i ja en en van 23!

Text. Monitors i monitores d’El Casalot

El passat dissabte dia 3 d’octubre, el Casalot va iniciar un nou curs. Un curs que des de l’equip de monitors encarem amb moltes ganes i amb il∙lusió, fent èmfasi en els monitors que aquest any s’estrenen com a tals, que comencen una etapa plena de reptes, però alhora plena de vivències i moments irrepetibles. Després de l’habitual reunió de les quatre de la tarda, tant nens com monitors van donar el tret de sortida del curs 2015-16, amb una activitat conjunta, enfocada a començar a relacionar-se tant amb els companys i companyes del grup com amb els monitors, i a treballar el lema del curs, en aquest cas “L’esforç i el treball en equip, donen els seus fruits!”. Enguany el Casalot compta amb cinc grups: peons, cavalls, torres, alfils i dames, amb infants des de 4 anys fins els 15. És precisament a l’inici de curs quan els monitors planifiquem la resta de l’any, i ens marquem les

fites o objectius que volem acomplir.

Objectius que no varien any rere any, sinó al contrari, es reafirmen i esdevenen més importants any rere any, tals com inculcar uns valors i actituds als infants, créixer conjuntament com a grup i com a persones, o simplement passar una bona estona tots plegats.

En conclusió, tot i ser un nombre inferior d’infants respecte l’any passat, l’equip de monitors continuem la gran aventura, que ja fa anys que vivim, amb les mateixes ganes, compromís i energia de sempre.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

L’educació, la nostra prioritat L’escola Emili Teixidor és una prioritat pel nostre grup IPR. Per aquest motiu hem invertit de l’ordre de 140.000 € en fer arribar els serveis bàsics de clavegueram, aigua i llum al solar on es construirà la futura escola Emili Teixidor. També ens hem posat en contacte amb la Consellera d’Ensenyament i representants del Departament per accelerar la construcció de la nova Escola. Mentre l’escola nova no sigui realitat haurem de seguir gestionant i millorant les actuals instal·lacions que es troben en les antigues escoles Sant Joan. Haurem de dur a terme tasques de manteniment de les instal·lacions a fi i efecte d’evitar-ne el seu deteriorament. És normal que hi hagi un cert desconcert per part de l’AMPA de l’escola i es que fa molts anys que dura la provisionalitat de l’escola Emili Teixidor. Entenem el malestar i el cansament dels pares i mares de veure com passa el temps i que l’escola no és una realitat. La nostra voluntat és estar al seu costat i treballar de valent per tal que ben aviat la nova escola pugui ser un fet.

A banda de dur a terme les inversions de portar els serveis bàsics a les noves escoles també s’han dut a terme inversions en l’àmbit educatiu com la millora dels tancaments de la llar d’infants uns 33.000 €, l’adequació dels espais de la torre de can planoles i ampliació dels espais per l’escola de música. El nostre grup és consicent de l’importancia de l’educació i per això hem invertit prioritariament aquests primers mesos de mandat més de 200.000 € en obres per la millora de l’ensenyament al nostre poble (nova escola Emili Teixidor, Llar d’Infants i Escola de Música).

A part d’invertir una quantitat important de diners a l’ensenyament també hem destinat recursos en l’àmbit del medi ambient instal·lant una Caldera sostenible de Biomassa per escalfar el casal d’avis, la porxada i el bar de Can Planoles. Així com l’arrenjament de la vorera de l’antiga carretera de Vic a Olot prop del barri de la creu. Hem invertit diners en la consolidació i millora en l’estructura del pont vell, en la instal·lació d’una escala d’emergència per

millorar la seguretat al pavelló poliesportiu, i en la millora de les instal·lacions de subministrament d’aigua de boca a la zona del carrer Bellmunt.

En el moment d’escriure aquest article estem preparant l’aprovació de les ordenances fiscals que s’aplicaran l’any vinent en el que suposarà una rebaixa en l’impost de béns immobles IBI que paguem els rodencs i les rodenques tal i com ens varem comprometre en el nostre programa electoral. Hi haurà una rebaixa significativa dels solars urbanitzables que no s’hagin desenvolupat així com una disminució del 23% dels valors cadastrals. Per tant, se’n veuran beneficiats el 98% dels rebuts de tot el poble i suposarà una rebaixa d’uns 100.000€ de recaptació d’impostos. Una baixa d’ingressos que provocarà un ajust en el pressupost però que en cap suposarà baixar la qualitat dels serveis al nostre municipi.

Després del recés estival el nostre grup ha tornat a reempendre el cicle de conferències: L’hora de la Tertúlia.

Un cicle de xerrades de diverses temàtiques començant per l’esport, passant per l’educació i els mitjans de comunicació.

En aquesta ocasió varem parlar de la emprenedoria sota el títol Impuls Emprenedor i ens varen acompanyar l’Eva Puigdollers (Nou Moscada), Dani Alonso (ALR-Auto Lloguers Roda), Jordi Sallent (HappyLudic), Ramon Isern (Isern Medical Telecom), Dani Generó (Quiràlia) i Laura Papell (Fisiosalut Roda de Ter). Volem agrair a tots la seva participació. Hi haurà noves tertúlies i us animem a què ens presenteu propostes sobre temes a tractar en noves edicions a: independentsprogresroda@gmail.com.

39 ~ Opinió

Text. Grup Municipal d’Independents per al Progrés de Roda (IPR)

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

La passera dels Molins

40 ~ Opinió

Text. Convergència Democràtica de Roda

L’anterior equip de govern va prendre la decisió de reconstruir la passera dels Molins, nosaltres vàrem dir que ens podia fer molta gràcia la passera però que al poble teníem carrers sense voreres. Evidentment les nostres prioritats no convergien amb les de l’equip de govern.

Ens ho plantejaven per tancar el cercle. Anar a peu, des de la fábrica de la Blava i pujar cap a l’Esquerda. És un projecte que es va adjudicar per 140.000 €, amb una subvenció de la Diputació de 100.000 €, i la resta aportació del propi Ajuntament. Aquest projecte contemplava el tram que travessa el riu, la passera i unes baranes quan s’arriba al marge esquerre del riu. El projecte es va adjudicar a primers d’any, aquestes obres comprenien la construcció dels mòduls de la passera per poder travessar el riu, aprofitant els pilars de formigó, que tot i el pas del temps, presentaven un estat més que saludable. S’havien de fer uns treballs de repicat de la part alta del pilars i preparar les esperes per deixar-hi reposar i collar, adequadament, els trams de la passera. Els elements metàl·lics, acabats galvanitzats, reprodueixen la forma que antigament tenia la passera. Fins aquí tot bé, els problemes han sorgit més tard.

Quan se’ns va explicar el projecte als grups de l’oposició, se’ns va informar que l’Ajuntament de Roda, amb la subvenció de la Diputació de Barcelona, assumia aquesta part d’obres i els accessos per arribar a la passera els feia l’Ajuntament de Les Masies de Roda. Val a dir que, tenint en compte que l’Ajuntament de Roda invertia 140.000 € en la passera -està situada en el terme de Les Masies de Roda-, com a mínim era lògic que aquest Ajuntament es fes càrrec dels accessos.

La nostra sorpresa va ser, contràriament al que ens havia transmès l’equip de govern d’ERC, que l’Ajuntament de Les Masies de Roda no tenia previst assumir cap cost dels accessos, ni tenien partida per pagar aquestes despeses, ni es plantejaven crear-ne cap. Ningú de Masies havia assumit aquest compromís i a banda de la col·laboració en alguns treballs de jardineria, desbrossant la zona per on s’havia d’acabar passant i de fer alguna gestió de tipus burocràtic a nivell de veïns, no contemplaven cap altra actuació.

S’havia signat un contracte entre els dos Ajuntaments, la veritat, dir-ne contracte al document que es va signar es d’una innocència increïble, i quan el llegeixes, senzillament, no diu res. Parla de col·laboració per part de l’Ajuntament de Les Masies de Roda i, tal com ens varen transmetre l’Alcalde, la Secretària, tècnics i alguns regidors de Les Masies, no passava d’un acord de bones intencions, però més que això no ho busqueu, que no ho trobareu.

I efectivament, així és com un cop la passera començava a agafar forma, l’actual equip de govern ha hagut de crear partida, d’on no existia, per poder fer els accessos a la passera de Les Masies de Roda. Es va demanar a l’enginyeria que

havia fet el projecte, si es podia fer algun canvi per reduir els més de 23.000 € que costaven els accessos, majoritàriament, eren baranes metàl·liques. Es varen canviar per baranes de fusta que, a més de permetre disminuir el pressupost fins a uns 15.000 €, redueix el manteniment, doncs aquesta és l’altra part del negoci: el manteniment i la responsabilitat de la passera és de l’Ajuntament de Roda, com a promotor de l’obra. Sense comentaris.

Això què vol dir? doncs que el manteniment de la passera i voltants, recau directament sobre la despesa de l’Ajuntament de Roda. En el cas d’una crescuda sobtada del riu, esperem que no es produeixi, les baranes d’aquesta passera són abatibles i és responsabilitat de l’Ajuntament de Roda abaixar-les, per tal que no facin de pantà, en cas de que baixin aigües avall elements que s’hi puguin encallar.

El més complicat de tot és però quan arribes al marge esquerre del riu. Venint dels Molins, trobes un espai planer i protegit amb barana metàl·lica, el problema sorgeix uns metres més endavant, quan topes amb un tram de roca que és directament la llera del riu, amb un pendent més que considerable. S’ha de fer un tros per creuar-la, tipus sender de muntanya, que no resulta especialment senzill i que, precisament, no fa cap gràcia passar-hi. Per reduir el perill es reforçarà el tram de barana i es posarà un tipus d’agafador, passamà, per donar-hi més seguretat. Passat aquest tram de pedra, arribem a un espai, més o menys pla, que ens porta fins a trobar el camí de Samalassa, abans dels horts.

En el seu moment es va donar sortida a un projecte que, qui el va fer, no el va treballar sobre el terreny, és evident, i qui el va posar al carreró de sortida, tampoc. Per l’Ajuntament és equivalent a tenir una guardiola foradada. A partir d’aquest mes d’octubre, s’han de preveure treballs de jardineria i el manteniment dels accessos, com aquell que no vol la cosa.

Finalment, al costat de la passera hi ha els vagants, que estan en un estat deplorable i, curiosament, ningú els havia vist.

A tocar de les baranes de la passera, noves i galvanitzades, trobem aquests ferros rovellats i maltractats pel pas del temps. Se’ls farà un sorrejat i un tractament per millorarne l’aspecte, la qual cosa, evidentment, també a càrrec de l’Ajuntament de Roda. No ve d’un pam.

Resumint, hem fet una inversió en terrenys de Les Masies de Roda, que ens ha costat, d’entrada el que ha costat i que continuarà costant en despeses de manteniment, amb previsió d’haver de modificar l’accés des del marge esquerre, donada la poca seguretat que, aparentment, presenta.

Ens agradaria dir-vos que esperem que us agradi i que la gaudiu. De moment i, d’entrada, la paguem i els de Les Masies, contents.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Esquerra: una mirada a l’inici de legislatura Ara que ja han passat més de 4 mesos de les eleccions toca fer un primer balanç de l’acció de govern i exposar públicament quin és el nostre punt de vista. Volem recordar que ERC va guanyar les eleccions i que un pacte —encara no explicat— va donar l’alcaldia a IPR. L’únic representant de CiU al consistori es va convertir, paradoxalment, en l’aliat imprescindible per al grup d’IPR. Des d’Esquerra s’ha demanat que es facin públics els eixos de l’acció de govern compartida, però els rodencs i rodenques encara no hem rebut resposta. Constatem que la manca d’un programa de govern ben definit i la no voluntat de demanar ajuda a l’equip anterior està provocant en algunes regidories una incapacitat real a l’hora de resoldre problemes i un desconeixement inexplicable de l’àrea que es dirigeix.

Això sí, detectem una tendència a allò que popularment en diem “voler sortir a la foto”. Si algú vol recuperar la nostra explicació sobre les negociacions postelectorals la pot consultar a: http://locals.esquerra.cat/rodater.

Complex de Can Planoles Un exemple de l’actitud autosuficent d’IPR és la manera com s’ha resolt la instal·lació de les calderes del complex de Can Planoles, Casal, Porxada i Residència. En la passada legislatura es va aconseguir una subvenció de 60.000 € de la Diputació per instal·lar una caldera de biomassa que hauria subministrat calefacció i aigua sanitària als quatre edificis, hauria permès la substitució de les calderes de gasoil obsoletes, hauria reduït les emissions de CO2, i que hauria suposat un important estalvi econòmic. En pocs mesos, l’actual govern ha passat de dir-nos que mantindria el projecte que havíem deixat enllestit a executar-lo de manera parcial. L’alcalde no va traslladar clarament al patronat de Can Planoles les xifres econòmiques del finançament que nosaltres li havíem facilitat abans de les eleccions, i això va generar dubtes sobre la viabilitat d’un projecte estudiat, avalat i subvencionat. El resultat de tot plegat és que s’instal·larà una caldera de pelets per al Casal i la Porxada i així podran aprofitar la subvenció. Però aquest projecte escapçat, que només afectarà una part petita de Can Planoles, ens condemna a consumir un combustible molt més lligat a les fluctuacions de preu, farà que la residència hagi d’assumir un cost més alt per l’energia i, a més, farà molt complicat que un nou govern compromès amb el medi ambient pugui portar a terme el projecte complert.

Escola Emili Teixidor També volem fer pública la nostra decepció per la manera com l’actual equip de govern i la regidoria d’Educació van afrontar la primera reunió amb el Consell Escolar Municipal.

En aquesta reunió, en comptes de generar confiança a l’AMPA i l’equip directiu es va dir que la construcció de

l’escola no estava assegurada. Volem aclarir que això no és cert i que mai cap altre partit havia treballat tant com ERC per aconseguir el que ja s’ha aconseguit: presentar la redacció del projecte bàsic i deixar el projecte executiu a punt d’acabar. A més, en l’acord de Govern (del 10-III2015) la Generalitat va assumir la construcció de l’escola amb una inversió de 4,3 milions d’euros. Ara, doncs, no és el moment de generar divisions sinó de treballar tots junts per aconseguir allò que tothom desitja. És per això que aquests dies hem traslladat a l’AMPA i a l’actual equip de govern la nostra sincera voluntat de seguir treballant per tal que puguem culminar la construcció definitiva de l’escola.

Per arribar fins aquí, a banda de treballar-hi intensament durant la darrera legislatura de manera prioritària, hem donat suport a la modificació de crèdit que es va aprovar el mes de setembre i que permetrà la instal·lació dels serveis per a la futura escola: clavegueram, llum, aigua. Aquesta despesa es podrà fer gràcies a la bona gestió econòmica i al romanent generat durant el govern d’ERC. Aprofitem per reiterar que l’actual equip de govern ha pogut afrontar inversions per valor de 300.000 € (entre elles, la de l’escola) gràcies a la gestió feta els darrers 4 anys, que ha deixat un ajuntament sanejat i amb capacitat per fer inversions. Hi ha, doncs, una diferència evident entre els recursos econòmics dels quals ells disposen tot just arribar, i el que ens va tocar viure a nosaltres, el 2011, quan vam trobar el calaix buit.

Poques possibilitats de participació La tendència actual de l’equip de govern ha estat fins al moment la d’imposar la majoria de les seves decisions.

Quan escrivim aquest article falten set dies per aprovar les ordenances fiscals que regularan els impostos i taxes que pagarem a Roda durant el 2016. Tan sols se’ns ha presentat la proposta en una reunió informativa, però en cap cas s’ha cercat la col·laboració del nostre grup. Lluny queda la passada legislatura, quan setmanes abans de l’aprovació s’obrien converses tant amb IPR com amb CiU. Correllengua Volem felicitar l’organització del Correllengua per l’èxit dels actes i la participació. El jutge Santi Vidal, en la seva conferència, en explicar els eixos de la nova constitució, va dir que els governs de la república catalana no podrien estar liderats pels partits que no haguessin guanyat les eleccions.

En cas d’empat d’escons només la llista més votada tindria el dret de promoure pactes i de governar el país. Nosaltres hi estem d’acord, i des de l’oposició a què ens han forçat continuem estant al servei dels rodencs i rodenques i volem ser representants del diàleg i del consens.

41 ~ Opinió

Text. Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’Ajuntament de Roda de Ter

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

L’equip del CE Roda de Quarta Catalana enceta el seu sisè projecte

42 ~ Esports

Text. Redacció RDT. Foto. Joan Fradera

L’equip filial del CE Roda enceta el seu sisè projecte esportiu.

A la banqueta hi segueixen Enric Codina i Fèlix Vàzquez que aquest any comptaran amb la col·laboració de Jordi Codina i Ivan Font, que a més de ser-ne el delegat, entrenarà els porters del tercera i quarta catalana. A la plantilla hi ha vuit cares noves, cinc fitxatges provinent de fora i tres jugadors que han pujat del juvenil del Roda. A última hora, Dídac Serra ha deixat la disciplina del Quarta Catalana per ser a tots els efectes jugador del primer equip.

Com ja va passar amb el primer equip, la plantilla també ha estrenat equipaments amb el nou disseny del 75è aniversari.

Els sponsors oficials de l’equip són Excavacions Sergi Corominas de Roda i Carnisseria Castany de Vic, que ja l’any passat van pagar les dessuadores de l’equip.

Començament irregular a la Lliga L’equip ha començat el campionat de manera irregular. Dues victòries, dos empats i una derrota, tenint en compte que el partit contra el Ripoll, tot i que es va guanyar, no se li ha comptabilitzat ja que l’equip del ripollès s’ha retirat. Això vol dir que cada setmana un equip li tocarà descansar, i a hores d’ara l’equip es troba al mig de la classificació amb 8 punts, a vuit del líder Borgonyà que en aquest començament de campionat només ha deixat escapar dos punts. Un inici que no respon a les expectatives de començament de temporada.

PLANTILLA CE RODA (4a CATALANA) Temporada 2015-2016 Javi Jiménez Hector Pulido Roger Viñas Marc Molet Roger Rovira Eloi Pla “Poi” Sergi Costa “Teti” Toni López Adrià Fernández Toufik Talbi Guillem Jiménez Capitans Nil Casals Arnau Muntadas Nacho Moros Nous fitxatges Biel Baulenas Albert Santanera Eloi Garcia Oscar Diaz“Chicho” Adei

I els que acaben de juvenil Manel Martínez Marc Tetilla Bilail Coucou Cos tècnic Enric Codina Fèlix Vázquez Delegat Ivan Font Responsable del material Gemma Moya President Pere Serra Vicepresident Lluís Toll

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

El CE Roda de Tercera Catalana guanya els primers 8 partits de lliga

43 ~ Esports

Text. Redacció RDT. Foto. Joan Fradera

Impecable començament de Lliga de l’equip de Tercera Catalana del CE Roda. Vuit partits jugats i vuit victòries, o el que és el mateix: 24 punts de 24 possibles. Es líder indiscutible a dos punts del segon classificat, el Folgueroles, que en el seu debut a Tercera Catalana només ha cedit un empat i és la revelació en aquest inici de campionat.

Els rodencs són els màxims realitzadors amb 24 gols a favor i l’equip que n’ha encaixat menys, cinc amb vuit partits.

Números a part, el més il·lusionant és el

bon joc global de tot l’equip: la capacitat golejadora dels davanters, la seriositat del mig del camp i una línia defensiva impecable.Ara el proper partit és a domicili contra l’OAR Vic, un duel de gran rivalitat i que tot i que està a onze punts dels rodenc és quart a la classificació i un rival que sempre costa de guanyar i més quan es juga a casa seva. Abans d’arribar al descans nadalenc, s’han de jugar set partits més, un a casa del Folgueroles, segon classificat, i a casa del Pradenc, tercer a la classificació.

El calendari fins a final d’any

8-11 - Roda-Tona 15-11 - Vic-Roda 22-11 - Roda-Seva 29-11 - Pradenc- Roda 13-12 - Roda-Llerona 20-12 - Folgueroles-Roda

Dídac Serra puja al primer equip Dídac Serra, que va començar la temporada amb fitxa de Quarta Catalana, és des de mitjans d’octubre a tots els efectes jugador del primer equip del CE Roda. Una petició dels tècnics del primer equip, Sam Rierola i David Codina, que ja el coneixien donat que va començar la pretemporada amb el primer equip disposant d’alguns minuts en partits amistosos.

Tot i començar la temporada amb l’equip filial, va anar convocat amb el primer equip en diverses ocasions. Quan ha sortit al terreny de joc ha aprofitat les ocasions i pot ser un bon reforç per l’equip.

Dídac Serra, al costat dels propietaris col·laboradors de l’equip de Quarta Catalana.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Quasi 400 participants a les Curses Atlètiques

44 ~ Esports

Text. Redacció RDT. Foto. M. Àngels Roviró

El diumenge 11 d’octubre van tenir lloc les Curses Atlètiques de Roda de Ter, organitzades des de la Comissió Atlètica Roda. Aquesta entitat treballa any rera any per consolidar la celebració de les curses una vegada més, comptant sempre amb la participació dels col·laboradors i voluntaris que ajuden i fan possible que l’esdeveniment tiri endavant. Es compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal d’Osona i els Ajuntaments de Roda de Ter i de Les Masies de Roda.

Un altre any, les curses van ser un èxit organitzatiu i es va comptar amb la següent participació: a les curses infantils hi van haver 115 inscrits, a la Mitja Marató hi van haver 175 participants i en la cursa de 10 km es va comptar amb un total de 100 participants. Des de la Comissió Atlètica es valora positivament la jornada tot i que apunten que la participació va ser més baixa que en d’altres edicions pel fet que el dia de les curses va coincidir amb el pont del 12 d’octubre.

El moment de la sortida de les Curses Atlètiques 2015 de Roda de Ter.

La Mitja Marató, en la categoria masculina, va guanyar Jordi Alsina (1h 12 min 19 seg), segon va ser Artur Roig (1h 14 min 11 seg) i tercer Jordi Uró (1 h 15 min 46 seg). Pel que fa la Mitja Marató, en categoria femenina va guanyar Susana Galan (1h 33 min 45 seg), seguida per Nicole Ribera (1h 37 min 01 seg) i M. Glòria Rodríguez (1h 39 min

26 seg). En la cursa de 10 km, categoria masculina, va guanyar Josep Lluís González (35 min 30 seg), seguit per Héctor González (35 min 50 seg) i Nil Freixa (36 min 25 seg). En la categoria femenina, va guanyar Vanessa Sancho (amb 42 min 34 seg), seguida per Marta Busquets (44 min 27 seg) i Blanca Castells (49 min 29 seg).

3a Cursa de Muntanya Saltamarges Text. Redacció RDT. Foto. Josep Alonso

El passat 13 de setembre es va organitzar la 3a Cursa de Muntanya Saltamarges a Roda de Ter. La prova constava de dos circuits, un d’11 Km i l’altre més exigent de 26 Km, passant per salts d’aigua, corriols, miradors i penya-segats que no varen deixar indiferent a ningú. També hi havia un recorregut per als més petits on havien de superar alguns obstacles.

191 inscrits dels quals 28 eren nens/es, van prendre part de la prova organitzada per l’Ajuntament de Roda de Ter i els rodencs Manel Amor, Felip Lara i David Botello.

El guanyador de la cursa de 26 Km des del primer moment va ser en Jonathan Mora de l’Esportiu de Torelló, quedant per davant d’en Marc Carós, de l’Esportiu Ripoll i de l’Eduard Pascal del Gemi.

En categoria femenina, Marta Molist de Roda va ser la primera a creuar la meta en la cursa de 26 km, seguida de la Mònica Comas i de la Neus Ronsinyol.

En la cursa d’11 km hi va haver un empat entre Eloi Miquel

de Cames de Fusta Marc Casas; i en dones l’Amàlia Bardolet de Club Atlètic Torelló.

Els premis pels primers locals en les curses se’ls varen emportar Marc Aguilar, en la cursa de 26 Km; i Tomàs Casas i Araceli Expósito, en la cursa d’11 km.

Des de l’organització es vol donar les gràcies als més de 40 voluntaris que varen ajudar en la cursa, als col·laboradors i a tots els participants per fer possible que la Cursa de Muntanya Saltamarges hagi estat possible.

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Club Bàdminton Roda, des del 1997 El Club Bàdminton Roda existeix oficialment a Roda des del juliol del 1997.

En aquesta data es van fer els estatuts i es va legalitzar oficialment el Club, però abans al poble, ja hi havia persones afeccionades a la pràctica d’aquest esport i així van ser els inicis del Club Bàdminton Roda.

El Club està format per una quarantena llarga de socis i es pot considerar una entitat força estable on la corbatura entre les altes i les baixes és molt uniforme. Pràcticament la totalitat dels associats són els propis jugadors.

Avui per avui és l’únic club federat que existeix de la Garriga cap a munt i això ha fet que al llarg de l’història del Club hagi tingut jugadors de diferents punt de la comarca, comarques veïnes i fins i tot de l’estranger. Podem esmentar jugadors provinents de Manlleu, Torello, Vic, Tona, Moià, Sta Coloma de Farnés, Olot, Bellver de Cerdanya, i tots els locals que en són el major gruix dels associats també tenim jugadors d’Angleterra, Finlàndia, Argentina. Aquests normalment són gent que estudien i/o treballen aquí i que en els seus paisos d’orígen ja eren jugadors d’aquesta modalitat esportiva.

El Bàdminton Roda, com a Club oficial que és, cada any li toca organitzar algu-

na prova del Ranking de Catalunya i les dates assenyaledes solen ser en el mes de novembre. Enguany s’escau el dia 14 i l’entrada sempre és gratuïta. Els jugadors del Bàdminton Roda solen participar en competicions oficials per tot Catalunya i en general al final de temporada sempre es clou amb uns bons resultats i amb diferents medalles.

Al nostre país, el Bàdminton encara és un esport minoritari i poc conegut, el qual la gent el relaciona com un joc infantil d’un dia de camp o platja. En la realitat, aquest esport, jugat seriosament i en plan competitiu, és un esport dur, de molta flexibilitat, agilitat i resistència, però apte per a totes les edats, atès que cada persona el pot jugar al ritme que a ella més se li adapti. Últimament hi ha una jugadora de Huelva (Caroli-

na Marin) que allà on va deixa petjada i que en més d’una ocasió ha quedat campiona del món. Aquesta noia amb els seus èxits mundials ha fet que ara es parli una mica més d’aquest esport. Es diu que el Bàdminton va néixer a Àsia i més concretament a l’Índia i va entrar a Europa l’any 1873 de la mà dels oficials Anglesos que allí estaven destacats.

A la península Ibèrica hi va entrar de manera oficial, pel cantó de Galícia, a la dècada dels setanta.

A Roda es disposen de nou pistes ubicades en un dels pavellons municipals.

Des del club s’anima a que si algú vol provar aquest esport (per altra banda, molt econòmic) pot adreçar-se al club (pavelló municipal de Roda de Ter) tots els dimarts i dijous de les 20 a les 22 h i sense cap compromís se l’atendrà.

Marc Rubio, campió d’Europa amb el CP Manlleu El rodenc Marc Rubio González s’ha proclamat campió d’Europa d’hoquei amb el CP Manlleu. L’Ajuntament de Manlleu va fer el 21 d’octubre una recepció oficial a l’equip Juvenil del Club Patí Manlleu per la victòria a la Copa d’Europa sub17, el diumenge, 18 d’octubre.

En Marc va néixer a Roda de Ter el 8 de gener del 1999 (va ser el primer rodenc de l’any). Va començar a patinar al CP Roda quan tenia 3 anys. La temporada 2010-2011 es van proclamar campions de Barcelona i sots-campions de Catalu-

nya, a més d’aconseguir el primer lloc en diversos tornejos. El desembre de 2014, en Marc va deixar el CP Roda, “per causes alienes a la seva voluntat”, segons han explicat els pares d’en Marc. I va ser quan se’n va anar al CP Manlleu. Des que és amb el Manlleu, l’equip ha aconseguit ser sots-campions de Catalunya, campions d’Europa... on van guanyar tots els partits i es van enfrontar a la final contra el FC Barcelona.

Els pares d’en Marc asseguren que “estem molt contents de tots els triomfs

Marc Rubio, amb els seus pares.

assolits i esperem que n’aconsegueixin molts més”.

45 ~ Esports

Text i foto. Club Bàdminton Roda

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Més de 1.200 persones assisteixen a la 2a Fira d’Espectacles Hípics de Roda i Les Masies

46 ~ Esports

Text. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez

Més de 1.200 persones van assistir el dissabte 19 de setembre a la Hípica Coll de Roda per veure les actuacions programades dins la 2a Fira d’Espectacles Hípics de Roda de Ter i Les Masies de Roda, organitzada per Sercam Shows, dels germans Santi Serra i John Serra.

Després de l’èxit de la passada edició, aquest any l’organització de la Fira d’Espectacles Hípics va augmentar el nombre d’espectacles, el format i el nivell. La Fira ha passat de celebrar-se durant dos dies a concentrar tots els espectacles en una única sessió que va començar a les 7 de la tarda del dissabte. També va canviar d’escenari i s’ha traslladat a l’Hípica Coll de Roda.

Es van poder veure espectacles de disciplines diverses: Originaris de tot Espanya, França i Romania, es van fer tots els espectacles previstos inicialment. Espectacles de doma en llibertat, frisons amb carruatges, recreacions medievals, shows amb ponis i cavalls en llibertat o l’espectacle Dancing Dog, guanyador de la darrera edició del programa televisiu Vaya Fauna, on precisament Santí Serra va ser un dels membres del jurat. A més Santí Serra va presentar en exclusiva el nou espectacle que ja ha portat a Alemanya, Hong Kong, Bèlgica,

França. El públic va gaudir les acrobàcies sobre cavall de Santi Serra, o els dos espectacles amb toros fent exercicis com si fos una doma de cavalls. L’espectacle que va durar unes 3 hores i mitja va reunir 1.286 persones. Els establiments d’hostaleria de Roda van tenir més afluència de públic que l’habitual i la valoració que s’ha fet de l’esdeveniment, per part de l’organització, ha estat de satisfacció i de ganes repetir una propera vegada.

Aquesta fira que organitza Sercam Shows amb la col·laboració dels dos consistoris, és un homenatge a Joan Serra Arbat, pare de John i Santi, traspassat el 2012. Joan Serra va estar sempre molt implicat en el món del cavall, impulsor de diverses activitats hípiques de la comarca i membre de la Comissió dels Tonis. L’acte de presentació d’aquesta nova edició va tenir lloc el dimarts 15 de setembre, a l’Ajuntament de Roda de Ter, amb l’assistència de l’alcalde de Roda de Ter, Albert Serra, el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Les Masies de Roda, Jaume Riera, el president del Gremi de Tonis de Roda de Ter i Les Masies de Roda, Joan Bruguera, i Santí Serra, de Sercam Shows.

47 ~ RĂ?T

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2015

“El meu estudi és la natura” RÐT ~ Saps què vull dir?

48 ~ RÐT

Text. Pep Bas. Foto. Pere Rifà

Josep Pujol i Riera / Pintor Vaig néixer a Roda el 22 de novembre del 53, el dia de santa Cecília / Estic casat amb la Montserrat i tenim dues filles, l’Íngrid i la Raquel / Aficions? Sortir a pintar totes les festes i llegir, més que novel·les, llibres de medicina natural o horticultura ecològica / Projectes? Potser sí que alguna hora o altra hauré de fer alguna cosa per mostrar tota la meva obra per internet... però no corre cap pressa.

La pintura és ben bé una afició.

Una afició, sí, però entén-me. Des de petit ja m’agradava dibuixar i pintar.

Quan els Reis em passaven llapis de colors i una llibreta de pintar, la llibreta no em durava gaire, de seguida la tenia pintada. Després, en sortir de l’escola, vaig tenir un lapsus, i no vaig començar a pintar a l’oli fins fa cosa d’uns trenta-cinc anys. Poc després de casat vaig anar a comprar un cavallet i una caixa de pintures. Gairebé no distingia un oli d’una aquarel·la!

I ets autodidacta?

Sí... haig de dir que vaig tenir la sort de conèixer l’Elias Garralda, un mestre de la Garrotxa. Jo admirava la seva pintura i, quan ja feia vuit o nou anys que pintava, el vaig trobar un dia a la Cerdanya. Em va convidar a anar amb ell i vàrem pintar junts aquella setmana. Vaig aprendre, sí; perquè sempre s’aprèn anant així... Però no he anat mai més amb ningú.

On s’aprèn, doncs, a pintar així?

Fixant-hi molt, visitant exposicions, veient molts quadres... Abans, a Vic se’n feien moltes, d’exposicions... La tècnica, si t’agrada l’escola olotina d’abans, és molt realista. Has d’observar molt. Mira, el meu estudi és la natura. La meva mestra és la natura, perquè m’ensenya els colors.

Empipen els badocs?

Depèn si les coses et surten bé. Si tot va bé, no empipen; si les coses no aca-

ben d’anar bé del tot, més aviat interiorment desitges que desfilin. A vegades vénen ganes de plegar i marxar.

Recordes en especial un elogi?

El que més m’ha agradat, si has fet una exposició, és que persones que no coneixes de res s’emocionin mirant un quadre. Quan pinto un quadre hi sento alguna cosa. M’agrada que aquesta sensació la senti també el que se’l mira.

Quan vaig a veure una exposició de seguida veig si m’agradarà o no. M’ha d’emocionar i penso: “Ostres com has de gaudir pintant aquest quadre!”.

Per què pintes? És una afició i un relax. Estàs bé. Si vas a pintar sense cap cabòria, tranquil, el temps et passa de pressa, com aquell que llegeix un llibre que li agrada. Vas creant allò teu, t’imagines com quedarà, encara que al final no hi quedi...

Tants quadres després, de què et sents especialment satisfet?

Satisfet, satisfet, no ho estic. Mai no ho estic de cap quadre. Trobar un tema m’agrada. Començar el quadre no és cap problema. El dilema és saber quan està acabat! Que no et passis, que no l’aixafis, que no el trinxis volent-hi fer massa coses. Quan veus que ja està molt acabat t’has d’anar enretirant del quadre. La qüestió és anar-te’n apartant, perquè si t’amorres allà hi aniries afegint coses.

El tema l’empaites tu o te’l trobes?

Si vull pintar una fageda a la tardor,

l’haig d’anar a empaitar, a controlarla, perquè si plou i fa vent amb quinze dies no en queda res, queda despullada i fa pena. Has d’ensopegar el punt, quan les fulles ja queden grogues, ocres, és preciós. Els canvis d’estació també aporten moltes coses.

Si no pintessis, per on decantaries la teva vena artística?

Potser per haver nascut el dia de Santa Cecília, patrona dels músics, m’agradaria tocar un instrument que parlés i que em fes sentir alguna cosa. Sempre, potser, el més complicat: el piano.

On sents més plaer, pintant o contemplant l’obra acabada?

Quan acabes tens una satisfacció, però gaudeixes més pintant. És un repte. Jo sempre ho dic: pintar un camí que faci pujada, és fàcil; ara, pintar-ne un que baixi és molt més dif ícil!

Quan pintes, el món no existeix?

Sí que existeix, el món de davant meu, que és immens; i saber-lo observar és fabulós. És fantàstic saber valorar un contrallum, un esglaonat, contemplar l’harmonia i els colors d’una papallona, i la seva simetria.

Ho deixem aquí, tot i que en seguim parlant: dels quadres que va embrutar abans de sentir que ja valia la pena exposar, de les sessions que dedica a cada quadre, de l’escola olotina, de pintar per encàrrec... saps què vull dir?